A l'escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amics. Gràcies, gràcies, moltes gràcies. Benvinguts a La Penya del Morro, el programa de les tardes de Ràdio Desver. Ens parla i us saluda Jordi Dome. Màrient d'hora i fins les 7 del vespre. Això és, efectivament, La Penya del Morro. Moltes gràcies, moltes gràcies a tota la gent que avui ha vingut.
Sí, espera, que em passen una nota. D'un dius que ha vingut? Ah, de la Mella de Mar. La Mella de Mar ha vingut la gent avui a veure'ns el programa. Moltes gràcies. Nota que esteu morenos, eh? Clar, que ara fa sol i fa viure a una població costanera, clar, estan morenos. En fi, avui al programa començarem repassant algunes notícies de Sant Just amb la Carme Verdó. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda.
Això vol dir, Carme, que no estàs aquí i arribes tard, no? Doncs efectivament, vol dir que arribes tard. Bé, doncs en aquest moment repassem les notícies de Sant Just. A més a més, també tindrem la televisió amb el David Avila i a la segona hora continuarem repassant masies de Sant Just d'Esvern amb el Manel Ripoll i parlarem de llibres també amb l'Arnau Cónsul. Tot això avui a la segona hora de la PNV. Bona tarda i benvinguts al programa.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Carme Verdoli, bona tarda. Bona tarda. Bé, avui repassem notícies de Sant Just, 25 de juny del 2012. Carme, per on comencem, tu diràs? Doncs comencem ja mirem que va el cap de setmana. Ah, per Sant Joan. Sí, si vols comencem per Sant Joan. Comencem per Sant Joan. La setmana de la cançó. Aquesta cançó no la posem mai durant l'any. Només la posem aquests dies previs. Està bé. Sí.
La vam posar divendres ja per primera vegada, perquè l'Eli ens va recomanar un acte ja per fer aquest dimecres al matí. Dimecres al matí, eh? La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Fixat, que bonic. Estrellat de flors, l'estiu ens arriba. Ja t'has fumat, filla. En fi, Carme, què passa per Sant Joan? Doncs Sant Joan se celebra sobretot amb l'arribada de la Flama del Canigó.
I aquest acte comença a partir de les 6 de la tarda. Això a la plaça Verdaguer. Els representants de les entitats es concentraran a aquesta hora, a les 6, el dia 23, per recollir la flama a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
La Flama arribarà a l'esno del vespre, a la carretera Rial, amb doctor Rivalta. Ah, sí? I des d'allà començarà el recorregut... Que arribaran junts, eh? La Flama amb el doctor Rivalta, diu. No aplaudiu, gent de l'Ammella, és veritat. I començarà el recorregut pels carrers Sant Justens. I cap a tres quarts de deu, la Flama entrarà al Parc del Canigó.
es llegirà el manifest i s'encendrà la foguera. Incensats, incensats. De foguera, s'encendrà, s'encendrà la foguera. Per cert, que la L. Capdevila, justament un dia que la mencionem, ens està escoltant el programa i fa... I llavors, si vols, parlem de rebelles. Parlem de rebelles, és el que estava pensant ara. Va, parlem de rebelles. Vinga.
Un clàssic. Un clàssic. No crec que soni, aquestes rebelles. Doncs és un clàssic de rebelles a tot arreu. Allò com si, home, per menjar una mica... Jo no sé, no ho he sentit mai. Ara buscaré música de rebelles, ja ho veuràs. D'una banda, des del mil·lenari s'avança en l'edat oficial i en comptes de fer-ho dissabte es fa dijous la festa. Dijous a la tarda es fa una rebella per la gent gran al mil·lenari.
I, d'altra banda, les dues rebelles que hi haurà a Sant Just aquest any, una organitza la Comissió de Festes del Barri Nord, serà a les 11 de la nit al Parc Joan Maragall, amb el duo Dominó. Com, perdona? Amb el duo Dominó. Duo Dominó, doncs tenim molt bona pinta, fito i doble. I la Casa Regional d'Extremadura en organitza una altra a dos quarts de 12 de la nit, davant de la seu de l'entitat. Això és més de rebella de Sant Joan, eh? Sí o no? Sí, una mica més.
Clar, estem parlant de començament dels 90, jo quan era petit en aquella època, i recordo les rapelles a casa meva amb aquesta música i la Sabrina de Boys, Boys, Boys.
Molt vintage, eh?, aquesta rebella. Si la poseu, bueno, el penseu en nosaltres, gràcies. Quan soni la lambada, eh?, penseu en la penya del morro. Alguna cosa més de rebelles? Ja està. Ja està? Molt bé. Bé, doncs dit això, va, passem a altres notícies de Sant Just del cap de setmana, també, o...? De l'acte de la Isada de la Senyera. Ah, és veritat. Podem-nos seriosos?
Perquè aquest dissabte hi ha una isada de bandera catalana, la senyera, la penya del Moro. Exactament. Jo fa unes setmanes, quan estava preparant tot plegat, vaig escoltar que volíem posar la senyera més gran del món, la penya del Moro, perquè arribés a tot el Baix Llobregat, el Baix Llo, també conegut, aquesta comarca, per aquest nom, perquè la veies tothom. Quan m'ha dirà la bandera, la senyera, al final?
No ho tinc apuntat, però si ho dic de memòria, em sembla que és dos per tres. Dos per tres, cinc metres quadrats. Dos metres per tres. A veure, potser aquest llibre no arriba, però a Sant Feliu sí, de vista. No, es veurà bé, no? Sí, dos per tres, sí. No ho sé. Sí, sí, es veurà tota la comarca, fins a Mordor es veurà. En fi, Carme, tu diràs. Doncs aquest acte serà, l'organitza la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana,
Tot i això, doncs, que es compta amb el suport de moltes entitats del municipi. I la convocatòria és dissabte, un quart de deu del matí, a Can Gentestà. Tant d'hora? Sí. Tant d'hora? Sí, sí, perquè de fet es vol nevar a feina justament perquè Sant Joan, perquè la gent no tingui l'excusa de dir no vinc, perquè l'ha de preparar la rebella... Jo no puc venir perquè et va preparar la rebella. No, es veu que a les 12 o així ja s'haurà acabat tot plegat. Ah, s'haurà acabat a les 12 del migdia? Sí. Ah. Serà bé? Sí, sí, sembla bé.
Et sorprèn, veig. Sí, sí, sí, no ho sabia. Això ens han dit des de Sant Just.
Des de Sant Just per la Independència. Hem parlat de tu, també, eh? Ah, sí? De mi, què han dit de mi? Han dit que t'encarregaràs de presentar una part de l'acte. És veritat, és veritat. L'acte festiu. L'acte festiu, perquè jo sempre vaig amb la festa, eh? Sigui on sigui, jo sempre estic allà amb la festa, la xorinola, la gatjara i tot plegat. No, perquè hi haurà diferents entitats que fan coses i llavors busquen un presentador. I vaig dir, doncs ja ho faig jo. Liure! Liure! Liure! Liure! Liure! Liure!
Doncs a dos cordaveu començarà la caminada cap a la plana de Can Solanes. A més a més, qui tingui dificultats per caminar es pot pujar també en uns cotxes llançador que s'habilitaran des de l'organització, que sortiran des d'aquí, des del parque de Can Genestà. I l'acte dissada a la bandera serà a les 11, però 5 minuts abans es farà un acte de reconeixement a Pau Albornà, que va formar part activament
de la plataforma Sant Just decideix. I aquesta Isada de la Senyera serà un acte breu i solemne, segons ens han explicat des de Sant Just per la independència. I després, a la Plana de Can Solana, se celebrarà aquest acte festiu en representació, com bé deies, de diverses entitats del poble. I la idea és això, que sigui un acte del poble i pel poble, en què tothom se senti que participa d'aquesta activitat. I, com et deia, també que s'anirà bastant per feina, com si diguéssim, entre cometes, i que no s'allargarà
Molt, molt, molt, perquè justament, doncs, tenint en compte que és Sant Joan, també a la Flama del Canigó, etcètera. I demà a les 8 del vespre hi ha una reunió... És que, Carla, molta gent es pot pensar per què es fa això, no, realment? Tu saps, Carme? Per què es fa? Sí. Em preguntes? Sí. Sí, bueno, hem anat parlant alguna vegada, és una de les... O sigui, la intenció és... És perquè és el dia dels païdus catalans. Ah, el dia 23. Es fa el 23. 24.
El dia 24 de juny, no, perquè van dir, no ho fem el 24, perquè si ho fem el 24 no vindrà ningú. Diu, fem el 23 i com a mínim la gent no té l'excusa. No, jo no ho sabia. Com que és el dia dels païros catalans, per això, doncs, és en aquesta senyera de 2x3 a la Penya del Morro. A part, és bonic també que sigui per Sant Joan, una mica.
Sí, sí. És una festa així nostrada. Jo em pensava que tenia a veure amb la flama del Canigó. A veure si es cremarà la senyera, ara. No, no té res a veure. Ah, d'acord. No, va a la penya del Moro, no? La flama del Canigó. No, va a la plaça Maragall. Però si es troben... Porteu els extintors, per si de cas... És broma, és broma. En fi, Carme, demà deies que hi haurà una reunió? A les 8, una reunió per acabar de matisar els últims detalls amb les entitats que hi participaran.
Bé, i acabem ja amb una última notícia de Sant Just. Carme, tu diràs... Doncs acabem explicant que l'Ajuntament organitza un homenatge pels matrimonis que enguany celebren les seves noces d'or. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
50 anys casats, eh? Imagina't. Sembla el començament d'un monòleg, però no ho és, és una realitat. Sí, l'acte... I ho fan cada any, això, de fet, no? Sí, exacte, l'acte es farà el diumenge 5 d'agost, durant la festa de Brenar Vall per les persones grans, emmarcada en la festa major del municipi. Totes les parelles que celebrin 50 anys de casats o de convivència poden apuntar-se a l'acte a través de l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament i tenen temps per fer-ho. Hi ha temps, encara, però...
Si sou una d'aquestes parelles, tampoc ho deixeu pel final, perquè després ens oblidem de tot. És el dia 20 de juliol, l'últim dia. I has d'estar empadronat el municipi i també presentar el llibre de família.
Un quart de sis de la tarda, repassem un cop fet aquests comentaris de les notícies de Sant Just del dia d'avui. Què va passar a Sant Just d'Esvern, tal dia com avui fa uns anys, concretament fa quatre anys, el 2008? Quant de temps?
Ens remuntem al 25 de juny del... Per què? Ah, no, clar, si no som el 18 de juny, perquè ens hem de remuntar més tard. No, a Sant Joan. És veritat, és veritat. No, no, hem d'anar una mica més enrere, eh? El 18 de juny. A veure què va passar. Diu que els equipaments de Sant Just que organitzaven casals d'estius van finalitzar el període d'inscripció amb una gran demanda a places. Molt bé.
Després, la secció local d'Iniciativa per Catalunya estrena seu a Sant Just. Això fa 4 anys. 4 anys més tard no sabem com està la seu, ens imaginem que ve. I també fa 4 anys, durant les vacances d'estiu, es produeixen més robatoris. Ah, mira, aquesta és aquella notícia que sempre posem. Sí, aquest divendres hi ha una xerrada sobre això. Atenció, si hi ha notícies durant l'any que sempre es van repetint, que són cícliques,
i que podeu fer els informatius, copiar i enganxar. Per exemple, aquesta diu que durant les vacances d'estiu és quan es produeixen més robatoris en domicilis. Ja que els nostres habitatges queden buits per saber com protegir les nostres propietats, l'Associació de Veïns de Sant Just organitza demà una xerrada informativa sota el títol. Com es diu aquest any la xerrada informativa? Es diu... Perquè fa quatre anys es deia la protecció dels nostres domicilis a l'estiu.
No, no, aquest any es diu... No té títol. No té títol. És sobre la prevenció de robatoris a l'estiu, durant les vacances. Bueno, un moment. Potser he tret el títol. Clar, potser l'hem tret. Si es diu així. Sí, efectivament. En fi, doncs aquestes són algunes notícies de fa 4 anys. Carme, moltes gràcies. Recordeu que si voleu saber més coses de Sant Just, ara mateix a radiodesbren.com o a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda, Carme. Bona tarda.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
LazyTown aterriza en Splau. Los personajes de la famosa serie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villa Pereza lleno de sorpresas y regalos. Hasta el 1 de julio en el Centro Comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com.
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca.
El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard. Va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí a sobre un obre llit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs
Si tens que no vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer calcom, difícilment igualable.
No passava res Només aquell silenci Trencat pel meu somier Potser no era el seu tipus Millor que no fer res I amb una pareta al fons I em pres en blanc i negre I hi havia un pòster d'en Babart Potser ell podria dir-me Per què em ballava el cap
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, si no t'està convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba sent un rotllo patatero. Em va convidar fumar.
I en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'endemà vam esmorzar. I tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. L'endemà vam esmorzar.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho.
Fins demà!
Ràdio Tosfer Durant avui.
Camí cap a dos quarts de sis de la tarda, com cada dilluns, tenim amb nosaltres el telèfon, el David Avila. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Què tal? Doncs mira, aquí, de dilluns, fa calor, eh? No sé com esteu a Torallou, a la plana de Vic, però, escolta, fa una eixafogó insuportable allà, eh?
És que algú s'ha deixat el forn encès i, escolta, aquí anem patint la calor. Sí, estem una mica cremats tots, eh, ja, però vaja. En fi, va parlar... No, no d'altra cosa. No, no d'altra cosa. No, no d'altra cosa. Escolta, les audiències del mundial de la tele, perquè amb el David ja sabeu que parlem de televisió cada setmana, van molt bé, no? Van superbé. Van com, vaja, aquest mes segurament se l'emportarà a Tele 5 i 4, bueno, grup media 7, perquè, vaja...
estan funcionant molt bé, els partits de la selecció espanyola estan arrasant, però no només aquest, sinó que d'altres partits, vull dir, també estan aconseguint unes magnífiques audiències. Sí, sí, sí, no, no, està clar. Va, comencem la secció de tele parlant de l'estrena de Pauli de Jersey Shore en Las Vegas a la MTV, no? Jersey Shore, escolta, i no sabia que havíem fet programes i tantes seqüeles i tants realities d'aquests quatre...
Bé, no, un quadre no, uns quants joves, no? Sí, que viuen allà, per mi no sé si són a Los Ángeles i ja porten uns quants anys, no? Sí, sí, sí, mira, ara arriba el moment que va tinguet tant èxit la setmana passada que és que totes les noies de Sant Just ja s'ha fet a la ràdio també podran trobar una altra cosa escultural com els concursants de Jersey Shore. Ah? Vull dir que, sí, no te'n recordes que vaig dir que totes les noies vinguessin
a Sant Jus a aixecar-te la samarreta. Ah, sí, sí. Els músculs. Sí, sí, sí. He sigut un no parada aquesta setmana, eh, de venir noies a aixecar la samarreta. Sí, sí, sí, he sigut un no parada. Doncs mira, mentre van venint, mentre van venint, jo us explico que MTV Espanya continua atrofant la seva graïlla amb spin-offs de jersey short, com tal com tu has dit. En aquesta ocasió posant amb la mirada en Pau Idí, que és un di jockey,
que ens mostrarà com és la seva vida, la seva feina i com s'intenta fer un format en les discoteques de tot el món amb aquesta seva professió. Dimecres també un altre personatge de Jersey Shore, també s'estrenarà a les 10, crec que és Snoke i no sé qui més, però també veurem una esbojarrada d'aquests personatges de Jersey Shore.
que tenen una vida molt semblant a la de Jordi Domènech. Sí, no, no, igual, igual, igual. De fet, no m'han agafat a mi per fer-la, i protagonitzar, i per ser un dels personatges de Jersey Shore, però vaja. Per cert, Cracòvia... Seria Jersey Sant Just. Sí, sí, Jersey i bufanda seria, si ho fes jo. Escolta, Cracòvia continua fent un homenatge a l'ex-entrenador del Barça, ja, Pep Guardiola, amb els programes especials Sense Pep, no? Sí.
Cada dimecres es fa el Sense Ficció a TV3. Doncs aquesta setmana, i des de la setmana passada, el Cracovia ha volgut fer com un homenatge amb un dels grans cracs del capçal pel Barça, que és en Pep Borgesala, i ja fan un Sense Pep, que és un reportatge com si fos el Sense Ficció, va parlant des de com va ser la seva vida, quan va començar a recollir pilotes, quan va debutar el primer equip i tant. I aquesta setmana ja toca una mica com...
com va ser el seu debut com a entrenador i tot clar. Vull dir que podrem veure... Bàsicament també és gags nous, com els d'ells fent de propi entrevistat, una falsa entrevista i gags vells d'aquestes 4 temporades, perquè...
Cal recordar que Pep Guardiola i Caracòvia van iniciar junts aquesta nova aventura. I tots dos els ha anat molt bé. És veritat. Tenim el tràiler una mica l'anunci, no?, que posen aquests dies a TV3. Escoltem-lo.
Però Pitch Alonso no era l'única estrella de la nit. En aquell partit, un joveníssim Pep Guardiola recollia pilotes i ja demostrava alguns dels seus dots d'entrenador. Vinga, nois! Sigues ara! Sigues ara! Com diu el mestre allà que el més important és que tinguem sort i que trobem el que ens va mancar del partit de nada. Però tu què et penses, tets? Marret! Xiquet, passa la pilota. Vinga, Pitchi, vés a marcar tres gols, que el Barça et necessita. Dit i fet, Pitchi va marcar el primer al minut nou.
Bé, doncs David, no té més, eh? És una mica el pas de Pep Guardiola al Cracòvia, no? Els esquetxos que ha posat agonitzat durant aquestes últimes 3 o 4 temporades al programa. Sí, voleu que us expliqui una mica aquest gag? Que hem pogut sentir res en un fragment de 30 segons com era i de què anava. Sí. Tractava de Pep Guardiola un dia que estava de recull pilotes en un partit de Pitchi Alonso. I va dir, va, si és que marcaràs 3 gols. I va, clar, aquell partit dit i fet, com a...
com a gran vident que va ser, no es va marcar. Molt bé. Doncs queda dit. Per cert, que s'ha acabat Gran Hermano ja, no? Sí, sí, malauradament s'ha acabat ja Gran Hermano. Sí, molta pena, eh, molta pena. Aquesta nit Mercedes Milà tornarà a investigar casos espinosos, que li agraden a elles així bé, a Diario D, no? Sí, diguem que a la sexta tenen Salvados i a quatre tenen Diario D.
Les comparacions, com sempre diuen, són odioses. Però bé, no direm qui és millor i qui és pitjor. A mi m'agrada més, l'opinió sí que la podem donar, no? A mi m'agrada més el Jordi Ébol i a mi, però bueno, això va com... A mi també, a mi també. Un és un treball molt ben fet, molt ben acurat, i gens sensacionalista, i l'altre no. Escoltem el tràiler d'avui també, l'anunci de Diario D, una clandestina avui fan, no? Sí.
En esta residencia clandestina, los ancianos son maltratados diariamente. Realmente se quitan las ganas de ir a comisaria y implantar una denuncia.
Un joven en prácticas ha grabado las aberraciones que se cometen en esta residencia de Lanzarote. Los ancianos están inmovilizados las 24 horas y no tienen ningún control médico.
Fa com por, això, no, David, o què? És com fer-me el rotllo. Diari o Dé, sempre buscant el costat més positiu de tot. Busquen temes, també, sembla com molt escabrosos, no? Allà, a forgar i tot plegat en aquestes històries. Explico, aquest detall, que ara te m'has dit, que seria el d'aquesta nit, no. Aquest va ser l'últim programa que es va emetre al diari o Dé. Val, val, val. M'havia fet
Mediaset no vol penjar els seus continguts en una de les xarxes de vídeos més conegudes i els costa trobar vídeos de Mediaset, però bueno, jo ho intento. Molt bé, molt bé. Jo ho intento. No, no, no, està bé, està bé, però vaja, a veure, tampoc no crec que distingui molt del que podem trobar avui o la línia, no?, que ha fet la Mercedes Unilà durant aquests últims temps. Jo us ho explico. Aquesta nit podrem veure casos de menors, casos d'abusos sexuals de menors, la venda de pròtesis memàries de segona mà,
i les pràctiques biorregulars d'una ONG, són els casos que podrem veure aquestes. Si algú ho vol, ja ho sap. Si fa o no fa, morbo el assegurat. Per cert, els dilluns també hi ha la Júlia Otero amb les entrevistes de la 1, no?, ara?
Sí. Com li va d'audiència a la Julià? Doncs mira, l'altre dia com que la van passar a Late Night, amb l'entrevista del... Sabina i el Serrat. I bueno, va baixar, però a veure avui que torna al Prime Time i que no competeix amb la Nerman, doncs a veure avui què farà. A veure, avui saps qui porta? No. Bueno, l'Anna Obregón. Anna Obregón porta...
Estàs bé perquè no li han fet mai cap entrevista a la tele. A veure, dimecres a 4 torna ¿Quién quiere casarse con mi hijo? Un avançament de la propera temporada o què és això? Sí, guaita, t'ho explico. ¿Quién quiere casarse con mi hijo ha sigut l'èxit d'aquesta temporada? Vull dir, a 4 feia temps que no tinguin... A part del futbol, dels partits de la Eurocopa, a 4 no havien tingut un èxit tan gran com aquest.
Doncs ho explico. Aquesta setmana es donaran a conèixer les pretendentes i els... No, es donaran a conèixer els candidats a participar en aquest concurs. I les noies que estiguin interessades hauran d'enviar les fotos i tot plegat perquè veuran els vídeos de quins són els participants de la segona edició d'aquests concurs en què les mares hauran de triar la parella dels seus fills.
Molt bé, doncs queda dit, queda dit. Segurament, a veure, de tornar a aquest programa, tornaria, o a mitjans de la tardor, si la graïlla de 4 no els hi va bé, o si poden anar tirant, començaran després de festes de Nadal. Però la meva aposta és que comencin a partir del novembre.
Bé, i no deixem 4, perquè aquest dijous sabrem de manera legal com acaba House amb Hugh Larry. Tu què poses legal? Perquè clar, tothom ja sap com acaba la sèrie una mica, no? Sí, el 21 de maig es va emetre per la Fox d'Espanya i per altres plataformes es va poder veure el capítol dels Estats Units. Per tant, aquest dijous acaba House a 4 per obert, podríem dir, no?
Sí, però Albert ja, vull dir que ara ja, després d'això, ja tothom ja podrà dir, em deu alta, que House, no. Què has de dir? No, home, David, no diguis re, no diguis re, no diguis re. Ara, tampoc, jo ja ho vaig pensar, perquè clar, és com ha d'acabar la sèrie, no? I no he vist re, no he vist re. Però vaja, és l'única forma també d'acabar una sèrie ben acabada. En comparació...
Dies, dies. No, no, no, anem a dedicar-se alguna cosa més de house o, bueno, per qui ho sàpiga, per qui ho vulgui, aquest dijous, eh, a quatre. Alguna cosa més sobre el tema? Sí, que en Cic Lauri vindrà el mes que ve a tocar amb una sala de Barcelona, vull dir, amb la seva banda, vull dir que tots els barcelonins esteu convidats. Caram.
També, el mes que ve, vindrà l'autor de Juguesa de Trona. Ah, qui, qui, l'autor? El Rowling? Com es diu? No, el Rowling no. El Rowling és la senyora de Harry Potter. Sí, és veritat, la joca de cada Rowling, m'ho he inventat. I el R. R. Martin... Això, això, Martin, doncs... Ajuda'm, sé que és Martin, però... Sí, C. R. Martin, em sembla, alguna cosa per l'estil. Sí, doncs vindrà aquí a presentar el seu llibre, a signar-lo i tot. Ah, molt bé, no?
Bé, justament ara fa una estona en parlàvem de Juego de Tronos, que la segona temporada, o sigui, no sé si has vist alguna cosa, que em sembla que no, doncs la segona temporada, o sigui, et lies més si no has llegit els llibres que la primera, o sigui que és un merder també de famílies, dinasties, llinatges...
de noms, d'estats, los Lannister, i tot el... Tinc unes ganes ja d'acabar un examen que tinc el dia 29 per posar-me de plaer a Soda de Trona. No, no fes la pilota perquè tots sabem que no t'interessa gens i que no elabores. Sí, sí, sí. El que és el contrari, vaig estar enganxat a l'estiu passat. Ah, val, val, val. Tu vols ser la primera temporada, llavors? Però, eh?
Vas veure la primera temporada, Juego de Trons? Vas veure la primera temporada i havia de participar en una tertulia final que hem vist l'estiu passat, però els meus fasques com a becari amb una tradució local d'aquí a la comarca no m'han deixat. No et van deixar, no et van deixar. Per cert, aquest mateix dijous, a la mateixa hora que acaba House, a 4, en ten a 3, però sabrem qui és el guanyador del concurs, el número 1. Sí, potser una miqueta més tard, perquè el número 1 comença...
A tres quarts d'onze, més o menys. Ja, ja. Doncs per què m'ho posa això el guió? Perquè quedi malament jo, no? No, no, home, no, més o menys. Més o menys coincidan en França. No, és broma. No, home, no, que és broma, és broma. David, mira, escoltem l'anunci final, eh, del número uno. Aquest programa que, per cert, si no tinc malander, es grava a Sant Just, no? Es grava a Sant Just, sí, senyor. El número uno.
El jurado ya tiene a su favorito. Es difícil, ¿no?, cuando tienes que descartar a gente. Ahora tú también podrás elegir en directo al próximo número uno. Vosotros también nos vais a ayudar a elegir al número uno.
Bé, Jordi. Com? Ara m'he emocionat, perquè l'última vegada que jo vaig estar aquí a l'estudi en directe va ser perquè jo vaig venir a la primera gala, el número 1. És veritat, és veritat. El 27 de febrer. Oh, i acaba el programa ja, no? Acaba ja el programa el dissord i ja no podré venir. Sí, acaba una etapa, no? Jo m'estic ja emocionant. Ja no podré veure els cantants.
com es diuen, Jabel, Rocco Garzón i Hermi Callejón cantar aquestes grans peces musicals que ens farien cada dijous a la nit. Sí, és veritat que, de fet, estava pensant, David, que el programa hagi arribat a la seva fi i acabint aquesta primera temporada escollint el millor cantant de tots els que han passat per el número 1 d'Antena 3. Vol dir que les audiències els ha anat bé, no? Els ha anat bé? Han hagut de lluitar...
han hagut de lluitar amb grans titans de la televisió, com han estat la recta final de Gran Hermano, el final de Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim Quim
Però tu creus que el que hi surti guanyador tindrà tant èxit com Bisbal o Rosa d'Espanya? No, que és... Rosa d'Espanya, perdó, èxit i Rosa d'Espanya... No va tenir èxit la Rosa d'Espanya, si jo me'n recordo, o és que em va tenir? Ja t'ho dic ara. Molt, molt, molt, molt èxit, molt èxit tampoc. Ah, no? Bisbal, home, no. Va tenir èxit el primer perquè va tirar de veta del concurs, però després ja no.
En fi, queda dit. Per cert que... Digues, digues, no crec que tinguin tanta tinada, però a partir d'aquí, escolta, la mà dels agents musicals també hi tira molt. Escolta... Sí. David, no sé si m'ho sembla a mi, però t'escolto fatal.
Em sento una millor? Ara sento una millor, però què has fet? Ai, no ho sé, m'he aguit una mica. Home, és que de debò sentíem, però cada vegada pitjor, i jo no sabia si eren les meves orelles que estaven tornant malament, o que ara la connexió, o què. Bueno, ara sento una millor. A veure, abans parlàvem de Jersey Shore, eh, i la MTV espanyola vol fer-ne una versió amb personatges d'aquí, amb personatges espanyols.
Sí, guaita, doncs mira, jo anem posant un nom sobre la taula, Jordi Domènech. Sí, jo posaré dos, David i Avila, eh, també. No, no, no, no, jo per contracte no puc. No, jo tampoc, jo menys, jo menys encara. Home, on ho farien això? Al Mare Magnum? Si ho fan al Mare Magnum jo vaig...
Doncs mira, jo vaig de públic, jo no m'accedeixo de... Sí, perquè hi hagi sort, el que busquen és això, no?, un lloc on hi hagi com una mena així de centre comercial, un passeig, que és el que hi ha en aquesta sèrie, on són uns quants joves nord-americans que els donen feina, viuen una mica la vida, les seves relacions, ara... Uns nois amb molt poca roba, molt musculat, noies que van tintades de dalt a baix... Sí, amb menys roba, encara, també...
sí, maquilladíssimes com una porta, que sosten... amb suspesos a la selectivitat... Vull dir que és aquest, més a més, el perfil. Sí, doncs, escolta, tu i jo el donem perfectament, eh?, per tot el que has dit. A banda d'això, diu que la MTV d'aquí a Espanya vol fer una versió amb gent d'aquí, no? Sí, sí, sí, guaita, amb els descartes de la germana ja tindrien... ja tindrien unes quatre edicions, però, bueno...
L'MTV a Espanya els ha anat molt bé, el que és el reality com el d'Aleska i Mario. I, per cert, Jersey Shore, que el vam comentar la setmana passada, va tindre un gran èxit d'audiència. I l'MTV vol estirar aquest filó juvenil buscant joves freaks per muntar una mica el show.
Clar, sí, sí, sí. Bé, què he de dir? Vinga, va, passem... No ets gaire seguidor, eh, tu, de Jersey Shore. No, jo és que... Jo no sé si tinc un problema o què, però m'estic adonant... Bé, jo ho sabia fa setmanes, eh, però és que de totes les notícies que dius de la tele... O sigui, em sembla que no m'interessen com el 70% de les notícies. Però no soc gaire selectiu, no, doncs? No, no, que no és repersonal, eh, David? Però penso que, en general, la tele fa coses, no sé...
Poc interessants, no? És l'opinió, és l'opinió personal. Ojo, tampoc no... No només hi ha crisi econòmica, sinó crisi... De valors, de valors, de valors. Però això què vol dir? Això què vol dir? Un moment. Això, parem màquines. Això què vol dir? Que la temporada que ve no em renovaràs? Bé, David, la temporada que ve encara falta i jo... Jo saps que puc canviar de secció. Cada any em canvies de secció. David, ja veurem què passa. Ja veurem què passa.
No, no, no, ja veurem què passa, David, ja veurem què passa. Perquè ara acabem temporada... Bueno, ara no, encara falta bastant, eh?, per acabar temporada de penya del morro a finals de juliol. I, David, haurem de fer balanç una mica de tots els col·laboradors del programa i tu no et salvaràs d'això. Ai, ai, ai, clar. Això és com salva-me, que n'hi haurà algun que saltarà. Sí, això és igual que salva-me. Tu ets la Belén Esteban.
A veure, la setmana passada dèiem que Kubala Moreno Manchón, sèrie de Televisió de Catalunya, i polseres vermelles renovaven. Ara ja sabem part de les trames. David, tu t'has infiltrat amb una gavardina, ulleres de sol i un barret, a l'equip de guionistes, a la reunió de guionistes de les sèries, i saps coses? Sí, t'explico. Si jo m'enfiltrés amb una gavardina, amb aquesta calor, diria que molt infiltrat no estaria. No passaries calor.
Sí, sí. O no, perquè en aquests platos d'aquí a Sant Just fa fred capela, però bueno. Bueno, us ho explico. Aquests dies s'està rodant aquí, en el polígon de Sant Just, els últims capítols, no els primers, no, els últims de la segona temporada de Cubala, Moreno i Manchón. Aquests 13 nous capítols, que la tanda serà de 13 nous capítols, i podem veure trames com Extorsions, Nens desapareguts, Herències...
i un cas sonat per resoldre amb l'atenció no resolta dels dos protagonistes, que són en Moreno i la Manchón. Tensió sexual, no? Sí, sí, sí. El que s'anomena una TSNR. Una TSNR. Una tensió sexual no resolta. Una tensió sexual no resolta. Què passa? Polsetes vermelles. Això, polsetes vermelles, què passa? Estic sol...
És que no em serà lletra. Sí, sí, sí. Bueno, en fi, què passa amb pulsars vermelles? Perquè la gent està molt malalta, eh, d'aquesta sèrie. Sí, sí, sí.
Doncs guaita, nosaltres anem a avançar a algú ja fa un parell de mesos que aniria la temporada de Pulsades Vermelles. Si tu em vas dir que era un flashback, no?, dels nois i noies abans d'entrar, m'equivoco? No, no, no, jo vaig dir que seria la història...
Ah, m'he equivocat, perdó, m'he equivocat. No, tranquil. Però que a més hi hauríem alguns dels personatges que ens van abandonar. Ai... Que continuaria, vull dir que aquí no s'ha eliminat ningú. Vull dir que com a la sèrie, que no s'elimina ningú.
Sí, sí, és veritat, és veritat, que clar, perquè tu l'any que ve vols continuar el programa, no, David? Això t'honora, això t'honora. Em faré il·lusió, ja que vingues en just a veure programes... No, com que gastes a la segona hora de RAC1, saps? Ja ens has oblidat. A veure, polsores vermelles...
Sí, molt, molt. A tu sí que et tenen present allà. Escolta, Polseres Vermelles diu que també gravarà aquests dies els 15 nous capítols de la segona temporada que s'entraran en la vida després d'haver patit el càncer, no?, aquests nens i nenes de la sèrie Nois i Noies. Que, per cert, Antena 3 diu que ha matrat una versió doblada de la sèrie? Sí, ha matrat la versió doblada els diumenge de la nit. A partir de quan? Ah, molt aviat, no ho sabem.
segurament un cop que hagi acabat l'Eurocopa. I Steven Spielberg està gravant ja el format nord-americà, no? Sí, es diu The Red Band Society. Vull dir que l'està gravant amb personatges de la pel·lícula Super 8. Vull dir que els nens que van participar en aquella saga els podrem veure amb la versió americana de Polseres Vermelles. Ah, molt bé, molt curiós, tot plegat, molt bé.
La tercera temporada, canvi de notícia, de Frank de la Jungla estarà situada a Amèrica, on podrem veure noves bogeries. Sí, Frank de la Jungla, tu has vist alguna cosa de Frank de la Jungla? Sí, sí, he vist quan va entrar una cova plena de fems i de caca, de ratpenat. No sé si ho dius en conyo o no, però podria colar. Claro que no, que és veritat, allà a Tailàndia, allò que fa ell, i si home, ho vaig veure un dia.
Doncs mira, aquest docu-reality de Frank de la Jungla tornarà la propera temporada amb nous capítols. Aquesta vegada estaran situats a Amèrica. Per primera vegada en Frank de la Jungla viuran noves aventures en el continent americà per conèixer noves espècies, nous llocs i tot plegat. L'anterior espai que vam veure d'en Frank de la Jungla va ser la Selva en Can.
Dalas! Bé, ahir al canal de... T'has començat una mica, eh? Jo que vaig participar en un concurs i vaig haver de dir Dalas, vull dir que t'has començat una mica. Ah, sí? No és el moment aquell de dir Dalas? Quan s'ha de dir? 3 o 4 segons més tard. A veure, va, torna a fer-ho. No, no, escolta, jo vull fer les coses ben fetes. Torna a fer-ho, a veure. Vols dir-ho tu, David? Va. Dalas! Dalas!
Sí, ara sí, eh? Ara ja s'ha vist molt la diferència, molt. A veure, ahir... Puc dir una cosa? Sí, home. Re, abans, una cosa, un secret, que, bueno, estic fent la secció amb uns jardins a fora del carrer, piquíssims, verds, combat a la gespa, vull dir que... I clar, em fa una mica de cosa cridar d'ales, però, bueno, ho he fet, eh? Perdona, més que parlar d'ales, potser hauríem de parlar de...
La casa de la paradera. Però on estàs, David? A uns jardins? A uns jardins a prop de l'Aubic. Oh, quina enveja, quina ràbia, estàs prenent el sol. Estàs allà com escarxofat fent la secció? No, no, amb una ombra, amb una ombra sota d'un pin. Però estàs escarxofat fent la secció o què? Sí, sí, sí. I amb una branca a la boca també, com Tom Sayer.
No, no, potser no. Més o menys, no? Més o menys. No, no, no, no. Fem les coses bé, fem les coses bé. Ah, va, va, d'acord, d'acord. Que, que, escolta, que ens hem de renovar per la temporada que ve. Sí, això és veritat, això és veritat. No, no, escolta, per això que ho donin la gana, eh? És la màgia de la ràdio. Ahir al canal de pagament, per això ho posàvem Dallas fa un moment, TNT és un canal de pagament, vam poder veure la seqüela de Dallas amb Larry Hackman de JRR.
Dalas! No, ara, Dalas! En fi, David, què tal? A veure, va. La vas veure, o què? No, no, no. I tu la vas veure? Va, la vas fotar moltíssim. Tu la vas veure o no? Sí, sí, sí. Ah, i et va agradar?
La veritat és que la sèrie és dolenta amb ganes, però és d'ales, tu. Clar, és d'ales, no? Un homenatge ni que sigui. Sí, sí, sí. La sèrie està protagonitzada pels fills dels monistes. Ah, per tant, continua la saga. No és allò que fas un remake o una cosa... No, no, no, no, no. Vull dir que continua la saga... Vull dir que... Te recordes el jardí de Mujeres Desesperades? Eh... Els de Mujeres Desesperades... Qui xiula? Som algú que ha vist una noia maca. Es xiula tu?
No, no, no. Escolta, jo soc aquí dos rodillos. Soc un professional, eh? Escolta, David, estàs fent un xiuet xiulant a les noies que et passen per davant de l'Ubic o què? No, no, no. Una noia que podria ser de Jersey. Ah, una noia de Jersey.
Jersey Shore vol dir que porta un jersei short, no? Curt. Que porta, bàsicament, un mocador al coll i es passa. I amb aquest mocador ja es cobreix tot el cos. En fi, els principals actors mantenen els personatges, però els protagonistes són els seus fills, no?
Sí, sí, tracta una mica sobre el món petrolier i tot plegat. Podem veure'ns a terra, en Bobby... Vull dir que, ostres, vaig a disfrutar com... Vaja, com disfrutava quan era petit veient Dallas. Tu veies Dallas o no? Jo no, jo no. Ai... Però... No, perquè, David, tu ets molt més gran que jo. I llavors jo a Dallas no ho veia, no ho veia. Tampoc tan gran, eh? Tampoc tan gran. Sí, molt... Jo soc molt jove, molt jove. Parla de la meva edat, però soc molt jove.
Per cert que 4, canviem ja de registre, estrenarà aquest estiu la nova sèrie d'un dels directors de Perdidos, Jacques Bender Alfas. Sí, aquesta sèrie potser sí que pot ser que te la miris, no? Potser sí, a veure, no sé com mal la vens. Bé, mira, t'ho explico. El Mediaset està anunciant ja la nova producció, que es diu Alfas, que és una nova sèrie de ciència-ficció que té com a protagonista d'un grup de persones que tenen unes habilitats extraordinàries
i treballant en casos que ni la CIA ni la FBI poden resoldre. Em sona, eh? Em sona. Tipus? Em sona? Home, tipus Heroes o la versió aquesta que han fet aquí a Los Increïbles. Com es diu? Antena 3, la sèrie aquesta. Los Protegidos. Los Protegidos, una mica el mateix, no? Persones que tenen unes habilitats extraordinàries.
Sí, bueno, en Perdidos també tenia gent amb habilitats extraordinàries. Ah, sí, una mica sí, potser sí. Però bé, jo tinc ganes de veure i segur, i de comentar-la amb tu i disfrutar tant com disfrutava en Perdidos. Sí, tu David, fes una cosa, tu ves la mirant i després ja parlarem, d'acord? Jo t'he de dir una cosa. Què? Cap de les sèries d'en J. J. Abrams, bueno, Frintzi...
Però les altres no m'han interessat gens. Ni Persona Finters ni Alcatraz no m'han acabat d'agradar gens. Re de re, eh? Re de re. Queda dit. La veurem després de l'Eurocopa. Què dius tu, David? Sí. A la televisió hi ha dues fites a partir d'ara.
Després de l'Eurocopa i després de l'estiu. Molt bé. Després del mes d'agost. Sí, sí, perquè el mes d'agost el podríem treure, no, realment, a la tele? No faran res. Televisió en parlant, sí. No, no, no, aquest mes. A l'agost tindrem les Olimpíades, que això també donarà molt joc. És veritat, és veritat. Atenció, Jaime Cantizano torna a Antena 3 amb el programa Dando la Nota, un nou talent show per l'estiu. Perquè, Jaime Cantizano, des que va aparèixer Donde está el corazón, què ha fet aquest noi?
Res, eh? Vull dir, ha estat a casa cobrant un sou estipulat per contracte, però res més. Oh, quina ràbia, no? Quina sort, vaja, que ho disfruti el noi. Sí, sí, molt bé. Després et diré un presentador que també va cobrar 2.500... I això és cert, eh? 2.500 milions de passeta per no fer res. Gravava el programa a Sant Just? No. Bueno, algun n'ha gravat a Sant Just, però no.
Es diu com jo? Sí. Vale. Jo sé qui és. No, bueno, no és cap secret, eh? No, no és cap secret, és veritat, es va dir, es va dir, es va dir molt. Bueno, ara ho explica si vols, va, però acabem aquesta notícia... Expliquem, expliquem... Jo tinc més notícies, eh, encara per dir. Va, t'ho dic, que el qui fos el presentador de l'ADC, en Cantissano, Fanny Cantissano, presentarà aquest estiu un concurs que es diu Dando la Nota. Us en recordeu fa dies que us vaig dir que tornava a un format com Furor? Sí.
Doncs mira, aquest espai és la nova versió del Furor, on un grup de famosos hauran de mostrar les seves habilitats musicals. Vale, vale, vale. És a dir que també, què saps quan s'estrenarà aquest concurs? No, no tinc ni idea, la veritat. Digues més o menys, més o menys, va, una fita que jo he posat, va. Doncs no ho sé, cap al... Després de... Després de l'Eurocopa. Després de l'Eurocopa. No...
Quan? Sí, sí, en sèrio, en sèrio. Ah, després de l'Eurocopa, vale, eh? Doncs després de l'Eurocopa queda fantàstic. No, David, és que saps què passa? Que no és que vagi perdut, però tinc el... És que ens han portat unes noves pantalles aquí, saps el control? Sí, eh? Sí, i vaig una mica...
Com a pollo sin cabeza, saps? Buscant aquí la informació a totes les pantalles i a tota la tele i tot plegat. Però vaja. Escolta, David, ho hem de deixar aquí. Ja, però si porta un poc temps. Mira, la Eli ha anat... Mira, com que la teníem a una altra pantalla, estic veient ara la gent que ha comandat coses al xat durant aquests últims minuts de programa. I la Eli... Ai, és una exclusiva per dir, eh, també?
L'Eli deia, diu, pròtesis mamàries de segona mà, diu, boníssim. Ah, bueno, però clar, quan estàvem parlant de... Sí, senyor, sí, senyor. Després diu, uf, la tele, millor em poso el DVD de Juego de Tronos. Doncs mira, potser sí. Quedem? Quedem? Digue-li que ens passo l'adreça i queden... Sí, queden un dia per veure-ho. I després diu, fringe cortexifant.
A veure, Eli, aquesta no l'hem entès. Si pots, no sé, explicar-nos-la, és que som una mica justets aquí al programa. Tinc una exclusió per donar-te, Jordi. Una exclusiva, eh? Sí. A veure, va, digues. I aquesta exclusió no la podré trobar, ni haver-te, ni a fort. Aquesta és meva. DavidAvila.com, a veure, David. Bé, l'altre dia al Twitter us vaig penjar, diem que us diria un futur nom...
per la segona edició de Tocarà més suena. I aquest nom, que sona amb molta força, és de Millán Salcedo. Millán Salcedo? Millán Salcedo, l'altra part de Martes i Trece, serà un dels protagonistes de la segona edició de Tocarà més suena. L'altre concursant que participarà serà Santiago Segura. Bé, doncs queda dit. Per cert que l'Eli diu que això de Frins Cortex i Fan ho diu per alfa.
Ah, vale, vale. Tu ho has entès? Bueno, deuen ser uns components que hi ha frins i deus ser una mica com una còpia de tot plegat. Ah, vale, vale, vale. Digui més o menys, a veure si m'he equivocado. Vale, vale, vale. I tinc més coses també per dir-vos. No, però un moment, un moment, quedem-nos amb... Qui era el presentador català que es diu que va cobrar 2.500 milions de pessetes sense fer res? Guaita, van fitxar Jordi González per fer un programa de televisió espanyola.
i li van fer un contracte blindat de dos anys. Li van pagar 2.500 milions de bela i aquest programa el van retirar en dues setmanes. Però com que tenia un contracte blindat, no li van donar cap més programa i ell va anar cobrant aquests 2.500 milions per no fer res. Oh, molt bé. Molt bé.
Un aplaudiment a la persona que va fer el contracte de televisió espanyola. Així va la tele pública d'aquest país. Podem parlar una mica que això afectarà a la televisió molts canvis que hi haurà a la ràdio la temporada que ve. És veritat, és veritat. A la cadena cert, no? El Carlos Francino passa a la tarda. Sí, a la cadena cert i a la cadena dial també.
A grans trecs, dir-vos que Gemma Nierga, Pepa Buena, la presentadora del Telenoticias de...
vespre de la primera. Que per primera vegada a la història, el programa matinal, que és el que té més audiència a la ràdio, doncs a la cadena SER, que és l'Oi por Oi, passa a ser conduït i dirigit per dones, eh? Perquè, a més, sempre s'havia dit això, que al matí la ràdio era d'homes i la tarda de dones. Per això aquí faig el programa, jo, i al matí hi ha la Carme, eh?, a la ràdio. Sí, sí, sí. Doncs mira, la cadena SER ha decidit un canvi revolucionari,
i les tardes continuaran sent que de catalans perquè la ventana que l'avall és que ens havia fardat. David, ho hem deixat aquí. Adéu. Adéu. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les sisos. Parlem al Versàs i Marta Patricio. La borsa espanyola s'ha desplomat gairebé un 3% al seu tancament. L'IBEX 35 ha caigut fins als 6.500 punts. Un dia més
Banqui ha liderat els números vermells i s'ha enfonsat més d'un 9%. A la resta de parquets europeus, Itàlia també s'ha enfonsat prop d'un 3%, mentre que Alemanya i el Regne Unit han pujat poc més de dues dècimes tot plegat.
s'atribueix a les tensions que està vivint el mercat del deute espanyol. En aquests moments, la prima de risc segueix en zona de màxims. Després d'arribar a aquest migdia als 588 punts bàsics, ara està situada als 575 punts, amb un interès que frega el 7,2%. Pel que fa a les reaccions, governs centrals, sindicats i oposició s'han unit per demanar la intervenció urgent del Banc Central Europeu.
Escoltem el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. No crecemos o sencillamente no vamos a poder pagar nuestras deudas y eso lo saben aquellos a los que les debemos. Y segundo, Banco Central Europeo tiene que parar la especulación y repito, ya lo hizo. No estoy haciendo un llamamiento que no sea algo que se haya hecho. Y tercero, hay que tener un enfoque aprobado. Hay que decirles a los inversores qué es lo que Europa va a hacer.
Rubalcaba ha recordat que al desembre el BCE ja va actuar i va aconseguir baixar la prima de risc d'Itàlia. Tampoc les eleccions gregues han aconseguit calmar la prima de risc. Uns comissis en què ha guanyat finalment el partit per rescat Nova Democràcia. Ara ve, en declaracions a Com Ràdio, el professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Maria Antentes, ha pronosticat que el nou govern grec, que surti de les eleccions, no aguantarà gaire temps al poder. El sistema de partit tradicional de Grècia ha rebentat
ha aparegut el fenomen Sivissa, no ha tingut encara prou de força per guanyar les eleccions, ha passat a un pas. És a dir, que és probable que no canvi tot, perquè no canvi res, però que aquest nou govern duri poc i segurament quan es torni a ensorrar el nou govern ja no hi haurà cap recurs ni cap maniobra d'última hora per part del poder de sempre per impedir la victòria de Sivissa.
En paral·lel, el president grec ha demanat a Nova Democràcia que forma un govern de coalició de forma ràpida, mentre que la borsa grega ha celebrat el triomf del partit pro-euro amb guanys de prop del 4%. Cada català pagarà 13 euros de mitjana a l'any amb l'impost de l'euro per receptes, segons les previsions de la Generalitat.
La taxa que es començarà a aplicar aquest dissabte l'abonaran els ciutadans per cada medicament receptat que comprin a la farmàcia. Hi haurà un topall màxim que aquest any serà de 36 euros perquè el gravamen entra en vigor a mitjans d'any. El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona diu que tot ja està a punt per començar a cobrar aquest impost. Barcelona acollirà a partir de la setmana que ve alguns dels professionals més destacats del sector del videojoc a nivell mundial. Seran al marc
d'una nova edició del Game Lab, que enguany s'obrirà al públic en general. Els organitzadors de la fira destacen la importància d'aquest sector en la indústria cultural. Gonzo Suárez és codirector del festival. El videojuego és el líder, pràcticament, en la generació de monetització, de convivència en l'entorn digital, i deve ser també una referència per a altres indústries culturals,
que deben saber cómo monetizar y cómo volver rentables sus, digamos, menos cabadas tejidos. Espanya és el quart mercat europeu i sisè del món en consum de videojocs. Sapiguem si hi ha alguna incidència als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Centre d'Informació Transmet. Marta Espinosa, bona tarda.
Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquest moment, situació plàcida i tranquil·la. Tota la xarxa de transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana no es registran incidències, segons ens indicen els diferents operadors. Per tant, circulen correctament metro, autobusos, tramvies, també els ferrocarrils de la Generalitat i les línies de tren de Rodalies de Catalunya. De moment, res més a afegir des del Transmet. Molt bona tarda. Com Ràdio Esports.
Bona tarda, us parla Oriol Souto. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha passat avui pel Mas Esports de Com Ràdio i ha reconegut que la parada de metro Camp Nou serà una realitat d'aquí ben poc. La línia 9 arribarà fins a la zona universitària a final del 2013. Per tant, aquesta serà una realitat que veurem.
D'altra banda, el Barça ha fet oficial que el 4 d'agost disputarà un amistós al Parc dels Prínceps contra el París Saint-Germain. El director esportiu de l'Espanyol, Ramon Planes, ha reconegut que arribaran a l'equip 4 o 5 jugadors i que la prioritat és la contractació d'un central amb experiència i un lateral esquerra. I a l'Eurocopa de Futbol, la selecció espanyola s'enfronta avui a Croàcia en la darrera jornada del grup C, un partit que el podreu seguir en directe a la sintonia de Com Ràdio a partir de dos quarts de nou del vespre. A la mateixa hora, Itàlia es veurà les cares amb Irlanda. Els italians, però, no depenen de si mateixos per passar quarts de final.
Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Tot a punt per l'Issada de la Senyera de dissabte, organitzada per la Sacsi Local de l'Assemblea Nacional Catalana. L'acte, però, compta amb el suport d'un ampli nombre d'entitats del municipi.
La bandera medirà dos metres per tres i se situarà damunt d'un pal de vuit metres. La convocatòria serà dissabte un quart de deu del matí a Can Ginestar. A dos quart de deu començarà la caminada cap a la plaça de Can Solanes i aquelles persones que tinguin dificultats per caminar o s'estimin més no fer-ho podran pujar fins a la plana de Can Solanes en uns cotxes llançadors habilitats per l'organització i que sortiran del pàrquing de Can Ginestar. Demà a les vuit del vespre hi haurà una reunió a la Taneu per acabar dematis els últims detalls amb les entitats que participaran
d'aquest acte en què sí serà la bandera catalana. Sant Ju celebra la revetlla de Sant Joan amb l'arribada de la flama del Canigó i, a més a més, també amb tres revetlles al municipi. D'una banda, des del Milenari s'avançaran a l'edat oficial i dijous a les 6 de la tarda es farà una revetlla per la gent gran al Milenari i a partir de les 6 de la tarda començaran les activitats sobre la flama del Canigó. A les 6 començarà
La concentració a la plaça de Verdaguer de representants de les entitats per recollir la flama a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que arribarà a les 9 del vespre a la carretera Reial amb Doctor Rivalta i començarà llavors el recorregut pels carrers Sant Justens. Capa 3 quarts de 10, la flama entrarà a la part del Canigó, es llegirà el manifest i s'encendrà la foguera. Pel que fa a les rebelles, la comissió de festa del barri nord n'organitza una a les 11 de la nit al Parc de Joan Maragall amb el duo Dominó. La casa regional d'Extremadura farà la seva a 2 quarts de 12 de la nit davant de la seu de l'entitat.
I acabem amb aquest bullet explicant-vos que finalment el dos roures centenaris del carrer Catalunya no es talaran. El propietari de la finca on estan ubicats ha reconsiderat la decisió de talar els dos roures arran de les converses amb entitats mediambientals i l'Ajuntament. La idea inicial era tirar-los a terra perquè considerava que feien massa sombra però quan es va saber l'entitat mediambiental, el Nus, va pressionar per evitar-ho. Des de l'Ajuntament i el Gremi de Jardiners també van parlar amb el propietari perquè tingués en compte el valor patrimonial d'aquests roures. Finalment,
La propietat ha decidit conservar aquests dos roures i només talarà una alzina ubicada al mateix espai que estava menys desenvolupada. La possibilitat que els arbres poguessin talar-se, per cert, ha fet reaccionar l'Ajuntament, que per evitar casos semblants treballarà per fer un catàleg d'arbres protegits de Sant Just. I això és tot de moment. Més informació a partir de la seta als Sant Just Notícies, edició vespre.
Gràcies.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Yes, won't you shine, shine on Shine, shine, shine on Yes, won't you shine, shine on Safety pins holding up the things that make you mine
About your hair you needn't care, you look beautiful all of the time.
Gràcies, gràcies, moltes gràcies. Bona tarda, benvinguts a la segona part de la Penya del Morro, des d'ara fins la set del vespre. D'aquí una estona parlarem amb l'Arnau Consul de Llibres.
I, a més a més, també, abans tenim el Manel Ripoll ja a l'estudi número 1 de la ràdio. Manel, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Que, com sabeu, cada setmana el Manel ens explica una mica d'història de Sant Just en aquest espai, juntament amb... Bueno, el Manel és un col·laborador habitual de l'Arxiu Municipal de Sant Just. Què vas a fer, Manel, a l'Arxiu Municipal? Em sembla que està aquí en Ginestà, no?, de fet? Sí, doncs, bàsicament, el que anem a buscar és...
molta informació per poder fer aquest programa i el que fem habitualment, que és un cop al mes, és l'explicació del poblat ibèric i la torre medieval a la penya del Moro. Bé, doncs dit això, continuem repassant avui tercer capítol de les Masies de Sant Just d'Esvern.
Durant el primer programa, fa tres setmanes, vam parlar de les masies que estaven més a prop del centre, de la ciutat, del nucli urbà de Sant Just, i a mesura que han anat passant els programes, com per exemple la setmana passada, doncs anem parlant de les masies que estan més a l'extraradi, no? Anem sortint una mica del centre. N'hem repassat algunes ja, per exemple, com Can Mata, Can Freses, Can Ginestar, Can Cardona, el primer dia que està al centre...
Can Ristol, Can Modulé, la Torre de l'Areu, on actualment hi ha un restaurant, Can Sagrera, Can Roldan, Can Jalaber de la Riera, on actualment hi ha el polígon de Sant Just d'Esvern. I ens vam quedar per explicar Can Oliveres, que Can Oliveres és la primera que avui tractarem i parlarem d'aquest especial que estem fent a la Penya del Morru,
de masies de Sant Just d'Esvern. I és que Can Oliveres està situada sota el turó de Cuscollera, en el sector de la muntanya i proper a l'urbanització del Vell Soleig, per situar-nos i trobem allà la masia de Can Oliveres. Estàs allà, no, Manel? Sí, sí, com molt bé has explicat, està situada aquesta zona. L'altre dia vam estar explicant les masies que estaven situades pujant una mica més per sobre de...
de Can Mèl·lic, però les que ens quedaven com si diguéssim a mà esquerra. Aquesta ens quedaria més a mà dreta, més ja integrada a la zona de l'organització del Vell Soleig. Llavors, perquè tinguin una mica d'idea de com és aquesta masia...
Comentar, sobretot, el més interessant i que, si ens han anat a escoltar al llarg dels programes, en aquesta masia va ser on es va trobar la làpida aquella que vam parlar de la primera Sant Justenca que en teníem el nom. Sí, home, Júlia Quieta. Exacte. Sí, senyor, sí, senyor, que és la primera Sant Justenca que coneixem, perquè era una nena, de fet, no? Sí, una nena de 8-9 anys, sí. Sí, romana, que la van enterrar allà, doncs...
Vaja, i a la làpida posava Julià Quieta i que al nou barri recent construcció Mas Lluí, tu fas que hi ha una plaça que l'hem posat Julià Quieta? Sí, li van dedicar perquè van fer carrers i places amb noms de Sant Justenques.
i van decidir dedicar-hi un espai, aquesta plaça, a la primera Sant Justenca, de la qual s'entenen dades. De fet, aquesta zona és coneguda com la Riba, també, no? Sí, en tota aquesta zona que s'anomena zona de la Riba, aquí també n'hem parlat al programa quan hem tractat diferents temes, s'hi van trobar moltes restes arqueològiques, com, per exemple, un sepulcre de fossa neolític, que vam parlar-ne que era el primer enterrament que hi havia hagut a Sant Just,
I també s'hi havien trobat diferents restes de l'edat de bronze, com ara vasos campaniformes i ceràmica ibèrica i romana. O sigui que és una zona arqueològicament molt potent. Per tant, allà hi havia hagut molta vida, no? Sí, sí, és una zona que sempre hi ha, des de la primera gent que hi va habitar, sempre s'hi ha anat habitant i sempre s'hi ha anat trobant diferents restes.
I de què podem dir d'aquesta masia a Can Oliveres? Doncs de Can Oliveres el que em podem comentar, que potser és l'únic cas de moment en què hem comentat, és que en totes elles sempre comentem que hi ha hagut diferents afegits, perquè van canviant al llarg dels segles, al llarg dels anys van canviant, i així van afegint coses. En aquest cas hi ha un afegit inacabat, o sigui que es va començar però no va tenir l'autoritat que s'esperava aquest afegit i no es va acabar de construir. També comentar...
que a part d'aquesta làpida de la Júlia Quieta que s'hi va trobar en el seu moment, també s'hi destaca una làpida amb data 1760 d'un dels habitants d'aquesta masia, de Joan Oliveres, que està situada a la zona de l'Era. Per tant, com la majoria de masies, porta el nom de la família del cognom que hi vivia i que la regentava. Els mesobers que s'anaven passant també...
Doncs generació rere generació, la família, la masia, en aquest cas, Can Oliveres. Exacte, aquesta no ha canviat de nom per les dades que en tenim. Sempre s'ha anomenat Can Oliveres i les primeres referències que en tenim d'aquesta masia les situen a l'entorn del 1529.
I també comentar que avui en dia encara s'hi realitzen funcions agrícoles. Doncs ja la tenim arxivada. Can Oliveres ja la passem també una més a l'arxiu de la penya del Morro de Masies, que fantàsticament el Manel ha fet aquesta investigació de Masies per Sant Just. Ara passem a una altra, que és la de Can Vilar de la Muntanya.
Situat al camí de Vallvidrera, passat ja a l'Institut de Sant Jurs, del complex municipal de la Bona Aigua, ja més o menys ens situem tots, on avui en dia hi ha instal·lades les instal·lacions del Pony Club Catalunya. Doncs allò, on hi ha el Pony Club Catalunya era la masia de Can Vilar.
de la muntanya. Ha patit moltes modificacions, no?, aquesta masia on actualment hi ha el Pony Club Catalunya? Doncs sí, la veritat és que l'han anat modificant. Exactament no sé si la masia en si és on hi ha les instal·lacions o dins dels seus terrenys és on hi han instal·lades totes les instal·lacions del Pony Club, però és perquè la gent es faci una mica idea d'on queda situada aquesta masia. Què destaquem de l'edifici
Doncs en destaquem sobretot el portal adovellat de Punt Rodó, que ja vam anar comentant la setmana passada que és un portal típic que tenen la majoria de masies catalanes, i el treballat ràfec de coberta. Un ràfec és com si diguéssim la cantonada on finalitza la taulada, que és per on vés a l'aigua. Hi ha diferents maneres de fer aquest ràfec de la coberta i alguns d'aquests
són bastant interessants o estan bastant ben treballats. En aquest cas, la masia té forma simètrica, cosa poc vista en les masies anteriors. Normalment la masia és com quan qualsevol nen dibuixa una casa que fa com un quadrat i un triangle sobre perfecte. Aquesta està esbiaixada, diríem, cap a la banda dreta, que és més llarga un vessant que l'altre vessant de la masia. De fet, també hi ha unes rajoles... Hi ha algunes curiositats de Can Vilar de la Muntanya. Una d'elles és aquestes rajoles policromades, no?
Sí, hi ha just a sobre del portal adovellat aquest de Punt Rodó, hi ha aquestes rajoles policromades amb la Mare de Déu del Vilà, d'aquí el nom d'aquesta masia. I també una altra característica curiosa, una mica tètrica, que encara no sé si avui en dia es conserva i la gent que va al Pony Club Catalunya ho pot veure.
Doncs a la zona aquesta de la Masia de Can Vilà, comentava que a la zona del pati s'hi poden observar diferents lloses sepulcrals procedents de l'antic cementiri perruquial que es va desfer a finals del segle XIX. I allà hi estava el cementiri o les lloses les van portar? No, el cementiri estava antigament al voltant de l'església i hi havia el cementiri.
Llavors, com que això diríem que era com un focus d'infecció bastant elevat que estigués just a dins del nucli del poble, hi va haver una llei a final dels segles XIX que va provocar que tot el cementiri que estava
a l'anexa de la parròquia, s'hagués de treure a fora del poble o més allunyat del nucli del poble. I actualment es poden veure aquestes lloses sepulcrals? Per les dades que jo tinc aquí, sí, que es comenta que sí, que a la zona del pati hi ha aquestes diferents lloses sepulcrals de finals del segle XIX. I la història d'aquesta masia que en Vila de la Muntanya, actual el Pony Club de Catalunya, què podem dir de la seva història? Doncs es creu que aquesta masia podria ser de meitats del segle XIV...
i havia tingut algun altre nom. Aquesta sí que ha anat variant de nom al llarg dels segles. Per exemple, la primera data coneguda que en tenim és del 1336 i portava el nom de Mas Muragas. Després, al segle XVI es va conèixer com a Mas Gumbau i a meitat del segle XVI
era anomenada Can Cardona de la Costa. Can Cardona de la Costa, perquè a Can Cardona ja n'hi havia una. Sí, Can Cardona n'hi havia al centre i hi havia aquesta altra que es deia Can Cardona de la Costa. Que curiós que sigui de la Costa, quan realment estàvem més lluny. Estàvem més a la muntanya que tenia aquest nom característic. I ja no és fins al segle XVIII, degut al casament de la pobilla del Mas amb Jacint Vilà, que la masia pren el nom de Can Vilà de la muntanya. Can Cardona de la Costa
De fet, aquestes masies que estan per la muntanya, aquí hem d'imaginar que tota aquesta zona, la que hem comentat abans, també més enllà de la bona aigua, aquest camí cap a Vallvidrera i tal, estava ple? Hi havia una vida, a l'època romana sobretot, molt important, no? Doncs sí, tant com la banda que hem comentat de Can Oliveres, com aquesta banda d'aquí de Can Vila i posteriorment Can Carbonell, tota aquesta zona d'aquí sempre hi ha hagut
moltes restes de ceràmica romana, sobretot quan, com que ells, a l'època que es feia servir molt més que ara, que es llaurava molt la terra, al llaurar la terra i al fer forats més profuns, es trobaven sempre diferents restes d'aquesta ceràmica romana que ens permet suposar, tot i que mai se n'ha fet una excavació...
pròpia arqueològica, que dins del territori d'aquesta magia hi havia un jaciment romà bastant important, sobretot per les restes aquestes que comentem de ceràmica que s'hi han anat trobant al llarg dels anys. Bé, de fet, durant aquests programes que anem fent d'Història de Sant Just, Manel, hem anat descobrint, gràcies a les teves investigacions i també als teus coneixements sobre els diferents temes que hem tractat, que a la vall de Sant Just
Hi ha moltes coses que encara estan per descobrir i que, perquè no hi ha diners, lògicament, per fer aquests jaciments arqueològics, però que jo estic convençut, pel que has anat comentant i hem anat sabent, que encara hi ha moltes coses que estan allà, 3 o 4 metres sota terra, potser, enterrades i ja siguin restes arqueològiques romanes, restes arqueològiques...
de fa 3 o 4 o 6 segles, no? És a dir, que Déu-n'hi-do la vida que hi havia en aquesta vall de Sant Just des de l'època romana fins ara, no? Doncs sí, la veritat és que s'hi han trobat moltes coses. De fet, per exemple, les coses que havíem comentat, aquell mosaic tan gros que es va trobar...
es va trobar, llaurant la terra, aquell mosaic. I allà per què no es va excavar més? Perquè si no s'hagués pogut trobar tota la casa, tota la vila romana que hi havia en aquella zona. També quan es van fer les obres, i en vam estar parlant, a la zona del carrer de l'Espigolera, tot el que es va trobar allà, simplement pel moment que estàvem fent les obres, es van començar a remoure la terra. O sigui que sí, que en diferents punts,
Si es cabés i per les coses que s'havien trobat a primer nivell de terra, segurament es podrien trobar moltes coses.
Manel, avui ho deixem aquí, però la setmana que ve encara ens en queden unes quantes per repassar de masies. Començarem per la de Can Carbonell de la muntanya, Can Marlès, Can Fatjó, Can Baró, Can Pedrosa, Can Cortés i l'última, Can Candeler, les últimes masies que ens falten per repassar. I jo crec que... Ho acabarem aquí, eh? Jo crec que la setmana que ve... Més masies a Sant Lluís no hi ha, no? Les hem repassat totes...
L'Eli diu al xat, diu, bé si no trobareu uns guerreros de Xi'an, també, aquí a la vall de Sant Jus. Doncs mira, no t'estranyi, Eli. No t'estranyi perquè... No t'estranyi perquè aquí ha passat de tot, no? Doncs sí, la veritat, comentar, per la gent que ho sabia, suposo que ho deuen haver anat comentant a la ràdio diferent gent, que aquest cap de setmana, el dia 23, planten la bandera. Sí, isen la senyera. Exacte, i com que a Sant Jus sempre, ara que estan comentant això, es troben restes arqueològiques, el lloc on plantaran la...
on plantaran el màstil, s'hi ha enviat aquest cap de setmana un arqueòleg perquè fes una cala arqueològica, no fos cas que foradessin just allà i trobessin algú dels ívers. Que curiós, no? Que curiós. L'arxivert m'ho va comentar i em va dir, Manel, enviarem allà algú primer perquè ho miri i ja et comentarem si ha entrat alguna cosa. Sé que han fet la cala arqueològica aquest cap de setmana, però encara no sé si s'hi ha trobat algú o no just en aquest...
en aquest lloc que han fet el forat per plantar-hi el màquil de la bandera. Clar, perquè aquest diumenge és el dia dels països catalans, i per aquest motiu l'Assemblea Nacional Catalana d'aquí de Sant Just isa una bandera de dos per tres metres a la penya del Moro, i clar, allà s'ha d'anar en compte, perquè hi ha les extensives i hi ha tot de coses...
Aquí forarem i aquí ho col·loquem. És veritat, és veritat. És veritat, Manel. Qualsevol cosa, tu ja el nostre espia, a la penya del Moro, ens expliques en aquest turó de Sant Jus, si toquen a Vallvidrera, si es troben més restes arqueològiques o no. Perquè, Manel, tu ja creus que per nosaltres ets com el nostre Indiana Jones particular, Manel. Que vagi bé. Fins la setmana que ve, Manel, gràcies. Adéu, fins la setmana que ve.
La vella del morro, sempre al servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també.
Camí cap a dos quarts de set de la tarda. Continuem a la penya del Morro. I d'aquí uns moments parlarem de llibres amb l'Arnau Cònsol de l'Institut Ramon Llull, col·laborador habitual de la revista Sapiens, col·laborador habitual d'aquesta revista, i a més a més també de l'Escola Escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern. Fem una posa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré.
Lazy Town aterriza en Splau. Los personajes de la famosa sèrie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villapereza lleno de sorpresas y regalos. Hasta el 1 de julio en el centro comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta.
És un home que va començar a fer teatre molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, tota la plataforma és ben coneguda, que és normalitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Serà dos quarts d'onja, la Rebella. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagant, ho has fet mil cops. No pateixis, vaig bé. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio
Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles dels miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornem.
Fins demà!
Mira, jo ja t'he vist plorar. I creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes.
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens vendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre aquesta vida.
O de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades soc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest malalt.
Una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Segut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
6 i 32 de la tarda, gràcies, 6 freixes i la petita rambla del poble 7. Continuem en directe a la penya del morro a ràdio d'Esvern. D'aquí uns moments, perquè l'acabo de trucar ara, i m'ha dit, mira, si t'esperes dos minuts, dic, arribo a l'estudi. L'Arnau Consul, per parlar de llibres, avui ens parlarà de, fa un parell de setmanes, la mort de Ray Bradbury, que va ser escriptor, guionista, assajista, dramaturg, fins i tot va ser guionista d'alguns capítols de la sèrie Alfred Hitchcock presenta, i parlarem també...
dels 50 anys d'edicions 62, que s'ha celebrat el passat 7 de juny. D'aquests moments parlem amb l'Arnau, que està arribant, deu estar a Can Ginastà, està arribant aquí a la penya del Morro. Fins ara. Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de la penya del Morro. Salut. Ei, sóc Miquel Àngel Andete, de Senyor Cor Brutal de València i una salutació i molt de rock and roll per a la penya del Morro.
Bon dia, bones tardes, bon vespre i bona nit. Som en Joan Miquel i bé, això és una salutació per la penya del morro de Ràdio d'Esvern. Hola, sóc el Valen Nieto i una salutació ben gran a la penya del morro de Ràdio d'Esvern. Ei, ei, penya, què tal? Un saludo de part d'en Joan Colomo per la penya del morro. Yeah!
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. És màgic, és meravellós.
Que bonica, eh?, la música de Pascal Comalada. Sí, moltes gràcies a la gent que avui ens acompanya, de l'Atmella del Vallès. Un aplaudiment per a vosaltres, també. Sí, senyor. Bé, ja tenim l'estudi número 1 de la ràdio, l'Arnau Cònsol. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Ben retrobat. Moltes gràcies. Benvolgut i benvingut. Feia temps que no passaves ara. Ara ho comentàvem, eh?, aquí a l'estudi. Cosa que, escolta, ens alegra moltíssim, eh?,
Bueno, cosa dels abusos, eh? Sempre és la culpa del 157. Ja, ja. És això. A vegades el 157 va anar ràpid, a vegades no tant. És com allò, diu que he rebut el mail que t'he enviat. Diu, no. Diu, home, no, no he rebut. És que era l'obert, no? No, no. Sí. No, però és l'excusa de si t'ho envia per mail, doncs no rebuix res. Escolta, és culpa del mail, no? Que també.
En fi, va, anau, parlem d'un parell de temes avui que tenim pendents. El primer, que la setmana passada no vam poder fer, parlar de la mort de l'escriptor Ray Bradbury, que també era guionista, assagista, dramaturg, nord-americà, em sembla, si no tinc molt entès. Nord-americà, efectivament, va morir als 91 anys, o sigui, que en tot cas és algú que dius, havia fet tota la seva trajectòria i l'havia fet bé, realment, eh?
Sobretot conegut per dos llibres que sonaran a tothom, com a mínim els títols. Cròniques marcianes, que dius, no, no era el programa de Telecinco. No, però el Sabichard va agafar el títol del llibre. Ara, aquí estem. En tot cas, és un dels primers títols de novel·la de ciència-ficció que es planteja justament això. Unes cròniques marcianes, és a dir, una conquesta de terrícoles o d'humans a Mart, des del qual hi ha un personatge que va escrivint les seves peripècies allí, no?
Ara sembla molt evident, hem vist pel·lícules, hem llegit novel·les de diferents tipus, Mart fins i tot és de dir, home, però Mart està més que superat, si nosaltres ens anem ja a la següent galàxia. És veritat, Mart ja està, és vintage, és vintage, Mart. Exacte, en aquell moment conquerir Mart semblava algú a llegir de dir, però què diu aquest, no?
Penso que només Orson Welles havia anat més enllà, amb aquell famós programa de ràdio... La Guerra dels Mons. La Guerra dels Mons, i que, de fet, no era que anéssim a conquerir Marx, sinó que els marcians venien a conquerir-nos a nosaltres. Sí, venien cap aquí. Per tant, sortir de la Terra, sí, a Julio Berners se li havia acudit,
Però no era una conquesta de mons, era simplement anar a la Lluna, era una cosa més propera, més... Clar, perquè és veritat, aquesta temàtica de ciència-ficció, lògicament, ara mateix la tenim ja com molt triturada, és a dir, no ens sorprèn, però ens hem de situar en aquella època, tampoc no sé quan es va... Cap als anys 50. Clar, cap als anys 50 i tot plegat, vull dir, la humanitat tampoc no s'havia plantejat molt el fet dels extraterrestres i tot plegat, no? Això és una cosa més o menys d'ara, no? Home, és una cosa que en el fons devem, entre d'altres autors, a Ray Bradbury. Clar.
I és una cosa que de fet fins i tot hi ha tesis ja a hores d'ara de dir, bueno, amb aquells Estats Units posterior a la guerra que necessitaven una mica evadir-se. Els omnis de Roosevelt, no? El cas Roosevelt de l'any 55 o 56, si no recordo malament.
Doncs és això, neix un gènere i fins i tot canvia el cinema i comencen les pel·lícules a partir dels anys 50 a ser diferents. També arriba el color amb tota la seva dinàmica i comencen a sortir directors que juguen amb el color i hi ha pel·lícules d'aquelles tan rares com que els insectes es fan grans. Però està bé, això et diu...
Sí, sí, sí. És allò que ara anomenem sèrie B, però que llavors és el que omplia els cines. I en la literatura tres quarts és el mateix. Clar, era un impacte, no?, en aquell moment, perquè en aquesta temàtica no estava gens explotada i era la primera vegada que es parlava. Era impacte, la gent estava cansada del melodrama, després de... La revista de Folletín. ...L'Ocalviento se llegó, Casablanca, tot això estava més que superat. I als anys 50 el que volien, a banda de westerns, que això els americans sempre ho han volgut i sempre ho voldran i sempre n'hi haurà,
Doncs era una cosa així com de dir, bueno, no en parleu més de bombes atòmiques. De fet, després de la bomba atòmica tot és possible. Després del bolet aquell ple de fum, jo ja m'ho crec tot. Per tant, enganyeu-me tant com sigui, però no vull saber res del món. L'Eli Capdevila, que avui ens està seguint el xat, cosa que li agraeixo molt, diu que totalment d'acord amb el tema del 157, que va molt tard sempre i que és una cosa... No saps com passarà. És una mica...
Això sí que és una cosa de ciència-ficció, no?, el 157, mai saps per on et vindrà i què és el que passarà. En fi... Home, hi ha un altre llibre que voldria parlar de Ray Bradbury, que és, vaja, no em podria quedar només amb cròniques marxanes, és el Fahrenheit 451, molts n'hauran vist la pel·lícula, potser més pocs hauran llegit el llibre.
Però, en tot cas, és la societat d'aquella futura en la qual el control és tan absolut i aquella mena d'ull i càmeres que tot ho controla, que tot ho veu, en què aleshores fins i tot s'arriba a prohibir els llibres, a prohibir la lectura. I, en fi, hi ha aquelles escenes famoses en què es cremen els llibres. Per tant, moltes van comparar, bueno, aquí Ray Brat volia estar fent una al·lusió als nazis i tal, quan ell en realitat estava pintant...
Una mena de societat futura en què després molta gent ha dit, home, internet, els mòbils, aquesta mena de societat actual en què ningú és lliure, tothom sap en qualsevol moment on està l'altre, en el fons no anava tan lluny. Allò el gran hermano surt de Ray Bradbury.
Bé, de fet, és un tema molt interessant, aquest, i que Ray Bradbury, com a escriptor, en molts moments de ciència-ficció, el futur de la humanitat, no? És a dir, com serà? I també en la literatura ho hem vist moltes vegades, com en 1984, no? Per exemple. Ahir vam fer la pel·lícula, justament, aquesta UB de Vendetta, a Televisa Espanyola, que també estava inspirat en un còmic, on el futur està tot manipulat per un sol home, i també tendeix a aquest tipus de...
de població, doncs, sotmesa i tot plegat, que a vegades no sé si fa més por que ens ataquin els àliens o veure que a la societat... O que a la societat domani no li cal àliens. Exacte, no? Jo crec que si algun àlien d'aquests que de tant en tant han vist omnis...
i diuen que la gent els ha vist i que probablement si existeixen marcians en algun altre lloc de l'univers han vingut a veure, han pensat, home, aquests no cal conquerir-los. Esperem 300.000 anys, que ja de sobre s'han destruït entre ells. Entre ells no cal que anem nosaltres amb el láser a fer res. Exactament.
Bé, i a més a més, ja que parlem de Ray Bradbury una mica, així en profunditat, perquè tenim l'oportunitat de tenir a l'Arnau, que sabeu que... Bueno, no ho he dit, però tu ets un expert en llibres, Arnau, del Saló del Taller d'Escriptura, de l'Ateneu de Sant Just, de l'Institut Ramon Llull, col·laborador habitual de la revista Sapiens... Encara col·labores a la revista o no? Encara hi col·laboro, encara hi col·laboro. Si ara tinc un article pendent que hauria d'entregar dilluns, després de Sant Joan... Vols que t'ajudi? De què és l'article? És sobre la Barcelona romana.
Ui... És la propera cosa que he de fer, si he de barcar, no? Fins que va arribar el Manfort i s'ho va carregar tot. Jo em puc ajudar Montaver. Montaver, que és el punt més àlgid del centre de Barcelona. Però, ostres, és interessant aquest tema, no? Sí, perquè he de fer una evolució llarga sobre això, justament. Des que ve...
Se suposa que Augusti decideix, aquí farem una ciutat, però ha de ser una ciutat petita, perquè l'important, d'entrada, era Badalona. Sí. Ah, sí? Sí, sí, Badalona ja estava fundada davant. Ho sap l'alviola, això, ja? No, l'alviola, això, em sap greu, perquè un dia aquests em trucaran, em diran, home, interessem-nos, trobem-nos, i l'altre dia no.
I a més hi ha anat els seguidors del joventut, que jo no els estimo moltíssim, però quan sàpiguin que la ciutat gran era Badalona, pensar aquí ens han pres alguna cosa. A part de Pilar Rahola, Toni Soler, tota la colla de badalonins il·lustres. Sí, sí, sí. Badalona estava fundada i era la ciutat important, que tenia un port i tal. I Barcelona van decidir fer una ciutat petiteta, això allà al voltant del Montàver, del que avui és la plaça Sant Jaume. Una ciutat petita i pija. Van decidir que allí hi anaven rics, gent rica de...
de Roma, directament, i fundaven la seva coseta, i feien els seus vi, i era com un barri pràcticament de Badalona. Una mica com Camp Mèl·lic, o què? Sí, no era de Sant Jús respecte d'Ada. No, ara, perquè ja està tot ajuntat, i tot suma el mateix, pràcticament, eh?
Però, bueno, el cas és que després va acabar prosperant més Barcelona i es va acabar convertint. I d'això justament ha de parlar d'aquesta evolució fins que arriben els àrabs al segle VII o VIII i la destrueixen tota. I així tot, clar, també destrueixen Badalona i destrueixen tot el que es troben per davant, no?
Però, en fi, com aleshores, després en surt Barcelona com a ciutat gran i no Badalona. Bé, doncs curiositat, eh? Totes dues per sota, de Tarragona, que era evidentment Tàraco, la gran Tàraco, l'imperial Tàraco. No em vull equivocar, però no sé si va ser Octave August, que va estar vivint 4 o 5 o 6 anys allà a Tarragona. A Barcelona va dir, aquí fundeu una ciutat i se'n va anar.
I Seller se'n va anar a Tarragona, eh? O sigui, l'emperador romà, eh? El César romà va estar vivint a Tarragona. I no qualsevol César. August, que és el que coneix tothom. Efectivament, efectivament. En fi, doncs ja estarem a tins, eh? La propera revista de Sapiens per veure l'article...
Continuem parlant de literatura ara i ho fem parlant d'una editorial catalana, Edicions 62, que el passat 7 de juny, ja fa uns dies, però no ens podem estar a dir-ho, m'ha celebrat els 50 anys. Per tant, d'entrada, un aplaudiment. Un aplaudiment per Edicions 62...
perquè ja han celebrat les seves... Com es diu això? Noces d'or, no? Noces d'or, és veritat. Que estan casats amb ningú. S'han casat amb els lectors. Sí, diguéssim amb els lectors. S'han casat amb els lectors i amb tothom. Home, és una editorial fundada l'any 62, com el propi nom indica. Fundada per Max Canner, per Josep Maria Castellet, per Xavier Folk, va venir-hi més tard. Fundant Empúries, que després va entrar-hi.
I, en fi, ara tothom ho coneix com a Grup 62, però haurien de distingir. Edicions 62 era un editorial que era pròpiament Edicions 62 i tenia les seves col·leccions de poesia, de narrativa, d'assaig, i bé, doncs d'uns 50 anys podeu comprendre que ja ha passat allí tothom i els que hi són i els que, evidentment, van deixar de ser-hi. Com a autors, a la festa hi havia 300 escriptors i, evidentment, des del president Artur Mas fins a consellers diversos
historiadors, assagistes i tota mena de gent del RAM, agents literaris que no s'ho van voler perdre per allà a veure si caçaven alguna cosa. Va anar bé l'acte? La veritat és que sí, a mi no m'hi van convidar, vaig trobar molt rànci per part seva, perquè jo a Edicions 62 directament no hi havia treballat, però el grup sí, el grup no té tanta volada, crec que es va fundar l'any 2002 o 2003, però vaja, en fi...
M'esperava, m'esperava. Vaig una mica de ressentiment aquí. No sé que la invitació arribés aquí, a nom del programa, i hi ha més algú. Deixem-ho mirar. Això també estaria bé saber. Com et deies tu? Arnau Cònsol, no? Deixem-ho mirar un moment. Hi ha una cosa per la Mari Carmen, hi ha una cosa pel Matí. No, per tu no hi ha res. No, no arriba res. No, sabent-ho que només tranquil, perquè pensava si ha anat algú de ràdio d'Esvern, no diré res. Clar.
Però m'ho apuntaré. Més que arreu pels canapés, no? Era una mica... Sí, perquè ara que la majoria de... Això s'ha acabat, dels canapés. Ah, sí? A les presentacions de llibres... Home, però amb un acte així, sí. Ah, clar. A les presentacions de llibres sempre hi havia una miqueta de croissantet i copa de xampany. S'ha acabat, ja. Això s'ha acabat. En base d'una presentació del llibre ja no trobes el típic que el llibre li és igual per al que vols del canape i de després. Ara la gent que hi va, que són quatre...
Són els que realment estan interessats pel llibre o els parents. Que és una raça a part del parent de l'autor. Sí, els familiars, no? És el plegat. És quan els editors diuen que cal fer una presentació del llibre quan els parents han rebut exemplar tots gratis. Ja ho saben, no? Et veig cremat amb el món editorial, eh, Arnau? Home, una miqueta, eh? Una miqueta. Però, en fi, crec que s'ha de repensar tot moltíssim. Ho hem de repensar? Hauríem de fer un replantejament.
Sí, i per on comencem, per fer el replantejament editorial català? No, l'hem de començar pel principi. Ja, és un bon moment ara, perquè ara s'estan replantejant tantes coses. Sí, per exemple, home, jo crec que un dels futurs del món editorial ve per les editorials petites, jo hi crec moltíssim. Edicions 62 està dins d'un grup gran, no tinc res en contra d'edicions 62, encara que ho sembli. Quin grup és? És dintre grup 62, jo crec que aquesta mena de grup dinosauric,
que, en fi, que bàsicament té el 80% del públic, perquè té columna, té prova, té edicions 62, té empúries, té pòrtic, té destino... Això fa més mal que bé. I que allí on comences a trobar coses fines, coses noves, coses arriscades, són en les petites editorials que de tant en tant aquí anem presentant. Per això ens estem adorant que també passen en molts sectors de la societat, no només en aquest cas, senzillament...
però també en el cinema, en la música, no? És a dir, les independents, les que volen fer coses perquè realment ho volen fer i no estan sotmesos, doncs amb poder econòmic i tot plegat. I que, en el fons, clar, i no saben, no van tampoc a fer-se rics, sinó tampoc a no perdre-hi diners, no? I ho fan per amor a l'art. Sí, en fi, felicitem el 1662. Això sí, no, perquè durant molt temps, evidentment l'any 62 treure una editorial en català tenia molt mèrit,
Ah, que es diu així per... Per l'any, per l'any, per l'any. 1962, 50 anys, 2012. Clar, clar, molt bé, eh? Sí, sí, sí. Gràcies, perdoneu, és que no havia caigut. Va ser en aquelles coses que no hi cal. I Edicions 62 es diu així perquè és l'any on la van fundar. En fi, doncs mira, si ens ha servit una mica també per reflexionar sobre el món editorial, benvingut, benvingut seguint.
Bé, i estem a punt ja d'acabar el programa, recte final. Mireu, ja sabeu que la setmana passada ens va deixar el Pau Albornar, Sant Justenc, col·laborador del programa, i tu, Arnau, el coneixies bé, el Pau. Jo el coneixia bé, sí. I m'has demanat si podíem acabar l'espai amb un homenatge que li vols dedicar. Home, hi ha un poema que sempre m'ha agradat molt i que crec que pot ser molt oportú,
Sé que fa una setmana, de tot plegat, però crec que aquestes coses no tenen... Vaja, no és allò que dèiem un any, un dia, fem un homenatge i s'ha acabat, és una cosa que ho portarem tots bastant temps. Sí, home, i a part que tu al programa no has vingut fins ara, no? Vull dir que, cronològicament, és la primera secció que fas després de la notícia. Sí, certament. En fi, i què has portat per recitar? És un poema de Miquel Martí Pol, suposo que alguns oients el coneixeran, és sovint un poema que, si més no, una part,
acostuma a acompanyar aquells recordatoris. I, bueno, tot sencer, no és que sigui molt llarg, potser una miqueta, però acompanyat d'una música suau, doncs, en fi... Ara te la posem. Comentar que aquest poema es diu Lletra Dolors, de Miquel Martí Pol, i que el Miquel Martí Pol, de fet, li va dedicar a la Dolors, que va ser la seva primera dona que va morir. En fi, doncs, que serveixi també aquest homenatge al Pau. Que sigui Lletra Pau.
Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que n'hi deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa. La teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure. Em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia,
però d'aquest dolor em trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tan esment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes en mi. Projectes, il·lusions, desig, prenent embolada per tu i amb tu, per molts distants que et siguin, i amb tu i per tu somio de complir-los. Te'n fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'aboco.
segur com mai, que l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i a créixer l'esperança i la bellesa. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies.
Tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu que m'acompanyes i aquell esforç que prou que coneixes de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més
però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-te absent per sempre.
Trencant-nos fem-nos l'un a l'altre sense fer-lo expressament. És l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció. Cremen fort les margarides que eren totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja n'és comestible, això ja són els versers, mantenint la compostura, recosint els descosits, delineant les noves guies per no ser els desagraïts. Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé i no perdre l'esperança de ser amics dels cireis, però seguim trencant-nos famos sense fer l'expressament
És la ràmia simbiosa i algun dia n'aprendrem. Set minuts i arribem al punt de les set de la tarda. Arnau, moltíssimes gràcies per haver vingut i ens tornem a escoltar la setmana que ve parlant de més llibres i del món de les auditorials a la penya del món. Bona tarda.
Si vols saber el que passa al teu costat, escolta'l just a la fusta. És un home que va començar a fer teatre molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el teixit econòmic.
I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bueno, la postura de la plataforma és ben coneguda, que és normalitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Ara dos quarts d'onja, la Revella. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, lloy, que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Ostientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton.
Sóc l'Ange Llàcer, i a la penya del morro... Mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esveu, i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, us el trepitzeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Doncs ara no sé si era més penya que morro o més morro que penya. En fi, el que sí sé és que acabem el programa. Ara mateix amb The Pepper Fots.
Nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Agrair tota la gent que ha fet possible el programa avui, la Carme a les notícies, el David Avila a la tele, el Manel Ripoll a la història de Sant Just, els llibres, l'Arnau Cònsul que us ha parlat i acompanyat, Jordi Domènec. Us deixem ara amb les notícies de les 7, amb la Carme al capdavant, amb l'informatiu dels Sant Just Notícies. Que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda.
Yeah, yeah, yeah
Now I have to think I don't belong to you No, I don't And I need to walk so fast to disappear You had my love but you left me All I could do was cry My heart is broken I am alone
Bona nit.
I feel the music flowing through my veins. You hurt me so much baby.
Bona nit.
Fins demà!