En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món, a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt amorro, la penya del morro.
Hola, hola, hola. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la Penya del Morro. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just
Però avui no hi ha la Carme. Andrea, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No hi ha la Carme avui. Què ha passat? Bé, la Carme no ha pogut venir. Oh, què ha passat? Què ha passat? Sembla que no es troba gaire fina. Ah, no es troba gaire fina. No, avui no.
Una cosa que no ens estranya, perquè hi ha una passa d'alguna cosa. Hi ha una passa de cap de setmana. Una passa que només agafa dissabte o diumenge. En fi, Carme, si ens estàs escoltant recupera't. I si no, també recupera't igual. No passa res.
Bé, avui, a més a més, també al programa parlarem de televisió. Amb el David Ávila, com que de dilluns ens posarà el dia de totes les estrenes i notícies de la Petita Pantalla, i a la segona hora, història de sent just amb el nostre Indiana Jones particular, Manel Ripoll. Avui, a la Penya del Morro.
Ja sabeu que ell és col·laborador habitual de l'Arxiu Municipal i ens explicarà coses de la història de Sant Just. Està bé saber on vius, què va passar fa 100, 400, 500 anys. Jo t'ho recomano, Andrea. No sé si alguna vegada l'has escoltat. Home, sí. Ah, sí? Doncs està bé, és interessant. És una mica com allò, l'abans de Sant Just però en format de ràdio. I a més a més també acabarem el programa avui amb l'Arnau Cònsol amb els llibres de la Penya.
Sí, un títol que el vaig posar jo, de l'Institut Ramon Llull i col·laborador habitual de la revista Sàpions, que ens vindrà a visitar. O per telèfon, encara no ho sabem avui, a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Andrea, per tu què és? Més penya que morro o més morro que penya? Més morro que penya. Ah, més morro que penya. Sí. Però són molta penya també, eh? Home, i tant. No, m'has donat a triar. Mira.
Vinga, va, comencem amb les notícies de Sant Just. Avui, 12 de març del 2012. 12 del 3 del 12. Andrea, avui, amb què comences? Doncs parlen de saluts. Sí, de l'Escola Canigó, que ha començat aquesta setmana la vuitena setmana de la salut escolar.
L'AMPA del centre, en col·laboració amb l'Àrea Bàsica de Salut de Sant Just, organitzen una desena de conferències a l'escola relacionades amb la salut i que s'adrecen alumnes, mestres i pares i mares. Potser ha anat la Carme, per això no ha pogut venir allà. És possible. Però malament i ha anat allà. Sí. La primera ha estat aquest matí. Aquesta tarda en principi no n'hi ha cap. Potser demà, si s'incorpora... Que vagi, que vagi. Que vagi. Però és molt d'hora, és molt d'hora. Demà a dos quarts de nou del matí.
Sí. Aquella hora encara no he anat a dormir. Però és una xerrada interessant sobre la salut dental per nens i nenes de 5 anys. Per tant, crec que se'ns passa una miqueta l'edat. I a la una del migdia hi haurà una altra conferència sobre l'exercici físic, en aquest cas. Dimecres al matí tindrà lloc una conferència sobre els canvis corporals en la preadolescència. Ai, que t'ha ensurt pèl. T'ha ensurt pèl i t'ha ensurt peix. A tu també a la veu.
Doncs, ah, hi ha al migdia, dimecres al migdia, una altra sobre el maneig de l'estressa, que està adreçada als mestres. Dijous les conferències seran sobre la salut dels peus i sobre el tabac, aquesta última a l'ambulatori. I l'única xerrada oberta a pares i mares tindrà lloc dijous a les vuit del vespre a l'escola Canigó i tractarà els primers auxilis. Que sempre està bé, doncs, conèixer una mica els primers auxilis. Clar, perquè a vegades fas un tall amb un ganivet a casa i no saps què fer. S'ha d'anar a posar l'aixeta directament. Sí, home, ajornava més pel tema...
Tens un infart a prop de... Ah, tens un infart. O alguna cosa així. Vaja, no, però també... No és el mateix. Jo sóc la que posa el dit sota l'aigua, directament. Com que m'ho fego amb un got d'aigua, ja amb un infart jo ja m'ho desmaio. M'ho desmaio directament i dic, bueno, ja ho fareu, eh. Per encara no ens haguem de posar mai en aquesta situació. Si heu de fer alguna cosa, ja la fareu. En fi, alguna cosa... Re, les últimes són divendres, sobre males postures i sobredependències. Sí, està molt bé, no? Una setmana especial pels hipocondríacs San Justens.
Aquest any de tot, eh, des del dentista, a fumar, com dius tu... La salut als peus... Tot, molt important. La salut dental de mans... Sí, la salut dels peus és molt important, eh, perquè ens hem de mirar, que a vegades tenim allà uns dones ronyes quan es juguen. En fi, passem a més notícies del dia a Sant Just. A mirar... Què? La penya del morró. Cada tarda de 5 a 7 a la teva ràdio. Ah!
La música així com de programa de tarda, no? Sí, sí, sí. Què l'hem robat? La ventana on l'hem robat, aquesta? Ai, per favor. Què passa? No t'agrada la ventana? No gaire. No t'agrada? Què dius? No és que sigui fan de la ventana. Amb la gent manierga? Sí. Ai, el Boris Itzaguirre i tota aquesta gent. Com en Mariel Roth, també.
Estava pensant que podríem posar la ventana. Ara la posarem. Parlem d'una conferència que es farà aquest dijous.
donarà dijous en una xerrada les claus per afrontar les rivalitats i les baralles entre germans i germanes. Això sí que és un drama. Això és un drama no hi ha repitjor al món que una baralla entre germans. Ja t'ho dic ara. Molt típic, però molt desagradable. No és bonic. Els pares veient els seus germans que han creat ells i estan barallant. No us baralleu amb el vostre germà o la vostra germana.
De fet es plantejaran temes sobre els conflictes fraternals, com ara què han de fer els pares i mares davant d'aquestes situacions, com prevenir les gelosies i també es plantejarà per què són diferents si s'han creat igual i com ajudar-los a que s'estimin. Ai que bonic! No, de debò us ho dic, o sigui, el tema de gelosia és important. Jo quan era petit, soc el gran, tinc un germà petit, portem dos anys.
Menys tant. Ell és molt més guapo que jo. Ell és molt més intel·ligent que jo. I, vaja, sempre ha triomfat molt més que jo, no? Però no l'odies. Què? L'has odiat algun cop? No, no, mai, mai, mai, per favor, com pot dir això? Però un dia, una persona ens va dir, diu Jordi, tu estàs gelós del teu germà.
Quants anys tenies? Doncs havia de tenir 12 o 13. I jo vaig dir home, crec que no. Però per què ell no? Va ser la meva resposta. Ja ho parlarem demà amb en Lluís Camino si de cas. Ja acabar amb el tema aquest. Dijous però una...
Sí, dijous a les 9 del vespre a l'escola Montseny que l'ha organitzat l'empa del centre i bé, doncs a l'Anna Iglesias parlarà una miqueta de tot plegat i què fer, què han de fer els pares i mares quan s'enfronten a una baralla entre els germans. Ai, quin drama, quin drama, per favor. Per cert, deixeu-me que saludi a tota la gent que ens està escoltant a través de ràdiodesbert.com i la seva webcam. Moltes gràcies per veure webcam a ràdiodesbert.com.
En fi, per cert, Andrea, a veure què fan a la ventana, que sempre el posem a base al Toni Clapés, i l'Adrià m'ha trucat a la Gemma Nierga, diu, escolta, no em poseu mai, no pateixis, que ara et posaran. I no és que sigui una superdotada, sinó que el sistema de ensenyança de CCC, sobretot, el apoyo de los profesors.
No val la pena posar KNC, perquè tenen tanta publicitat, tenen tants uients, que això no passa a la radio. Tenen tanta publicitat que aquí tenim molta publicitat també, però no tant de com a KNC.
Vinga, Andrea, acabem amb una última informació de Sant Just, i d'aquí uns moments repassarem què va passar tal dia com avui fa un any al nostre municipi. Tu diràs. Doncs parlem d'esports i de l'atleta Sant Justen, Kevin Serres, que ha quedat tercer als campionats de Catalunya de pista coberta, que se'n celebrat a Sabadell aquest dissabte. Toma ja, un aplaudiment, dissenyor. Molt bona marca. No el teníem fitxat, aquest noi, eh? No, Kevin Serres. Kevin Serres. Kevin Serres. Atleta. Sant Justen. Un home...
Amb sacrifici esportiu. Què has dit? És un nen. Ah, és un nen. Quants nens té? No ho sé. Ah, és un nen. Però corre com un home. David Serra. Kevin Serra.
Doncs l'atleta del Club Atletisme de Sant Just, segons ens han informat des del Club Atletisme, corria lesionat. Oh, com el Messi! Com el Messi! Kevin Serra, corre lesionat, però malgrat això guanya sempre. I tot això va fer una bona marca de 8,16 segons als 60 metres llis. Us ho teniu la tercera posició i la respectiva medalla de bronça. Molt bé, doncs un aplaudiment per ell.
I també ens han explicat que l'Alba Martínez, que també és del club atletisme Sant Just, va aconseguir la cinquena posició en salt d'alçada amb una marca d'1,37. També? Oh, caram, dels atletes Sant Just. Un club que va començar fa 3 o 4 anys, és de recent creació.
un dels més joves de les entitats esportives Sant Justenques. I la veritat és que està fent les seves cosetes i demostra que any rere any, perquè ells sobretot tenien una base de nens i nenes, van creixent i ara es veuen els resultats i els fruits. Per cert, ja que parlem d'Esport Local, heu de saber que cada dilluns des de la setmana passada hi ha el nou programa Juguem a casa.
amb el Marc, el Marvà i el Jordi, que fan de 8 a 9 del vespre, cada dilluns, un repàs a tota l'actualitat esportiva de Sant Just, i que aquest dijous, per cert, els tindrem a la penya del morro perquè ens expliquin com poden omplir una hora d'Esport Sant Justenc. Com amb entrevistes i amb cròniques... Sí, ens ho explicaran. Avui, per això, a les 8 del vespre, si us interessa l'esport de Sant Just, que hi ha molta gent que està en moltes entitats esportives, arrossegant molta gent, doncs no us ho perdeu, a partir de les 8 del vespre.
La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania també. Ara arriba un dels pa... ara arriba un dels païs que més m'agraden. Les notícies de Sant Just, tal dia com avui fa un any. Es crea un ambient més íntim. Ara, ara, ara.
Tal dia com avui fa un any, el 12 de març del 2011, deia, avui dissabte, avui dissabte, no sé, penjada d'un dissabte. Feia anys que no passava. Treballant a totes. Diu es fa una vetllada literària al centre Essència sobre la versió del quiixot d'Ignacio Calvo.
Després una nova edició del concurs de prosa i poesia en català per no professional de Sant Just, que això continua igual, no? Sí, està en marxa. Fins quan són les inscripcions, aquest any? No m'ho facis dir, però acabant aquest mes. I després deia que la Generalitat de Catalunya havia comunicat a l'Ajuntament de Sant Just fa un any que patia inconvenients per tirar endavant projectes que tenien a veure amb la sanitat.
i hi ha coses que no canvien perquè la secció local d'Esquerra Republicana fa un any preparava per diumenge la seva tradicional calçotada popular a l'esplanada del Casal de Joves de Setjus, que és el mateix que va passar ahir a Sant Just d'Esver. Per tant, una vegada més et demostra que tot és cíclic, tot torna, som un any més vells, però que en el fons fem el mateix sempre.
En fi, Andrea, moltíssimes gràcies. A partir de les 7, els Senyús Notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu de Senyús a radiodesbert.com. Andrea, que vagi bé, bona tarda. Igualment, bona tarda. I d'aquí uns moments, amb el David Ávila, parlem de televisió.
Continuem a la penya del morro ara amb el tema Jean P Chan Ho, de Xancar, de Bombay Royal.
Can pei chan ho, jeena aasan ho. Can pei chan ho, jeena aasan ho. Dil ko churan bal waakne churao na ho batao. Can pei chan ho, jeena aasan ho. Can pei chan ho, jeena aasan ho. Dil ko churan bal waakne churao na ho batao.
Vinga, vinga, vinga!
Haig d'anar-hi. Haig d'anar-hi. Haig d'anar-hi.
Ha!
Sidi sidi chotve dil pe hamaare. Jal pei chan ho, jeena aasan ho. Jal pei chan ho, jeena aasan ho. Dil pe churane valo, vaat pe churao, nam ko kutao. Jal pei chan ho,
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012.
trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep ensa el claveu 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058.
Camí cap a dos quarts de sis de la tarda, continuem en directe, i com us comentava fa uns moments, és temps com cada dilluns, de parlar de la tele amb el David Ávila, que el tenim a Torelló, m'imagino. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, com estàs? Bé, molt bé, ja has disfrutant de casa de la primavera, eh? Sí, escolta, fa molt sol avui, no? A 22 graus, per aquí a la plana. A 22 graus a la plana de Vic?
Sí, sí, bueno, almenys aquest migdia. Ara ja no he mirat el termòmetre, però... Escolta, doncs posem la sintonia de los bifilantes de la playa, tu. Aquí sent just a quan estem, Carles? 18 graus, aquí sent just. Bueno... Però també està bé, també està bé. Sí, també està bé, també està bé. Per cert, que abans de que...
A casa t'hem vist molt guapo avui. Ah, sí? Vaig amb una camisa i una samarreta així de gran Lewowski. Moltes gràcies. Tu que em veus amb bons ulls. Però vaja... Sí, ara ho estem arreglant això de la web. No et preocupis, que tenim aquí els instal·ladors tècnics de Ràdio Desvern que estan...
Sí, hem vingut aquí amb uns taladros i unes coses importants i estem acabant d'arreglar-ho. En fi, David, ja, són aquí arreglats, no pateixis, veus? En fi, comencem parlant de... Sí, sí. Bueno, és que estan desmuntant, només dic que estan desmuntant la webcam i estan aquí, no sé com acabarà això, però vaja, que vagin fent i fem programa, eh, si et sembla? Nosaltres anem tirant i de cop et torno a veure, doncs, mira.
Sí, sí, espera, que ara estem aquí fotent martillassos a la webcamp. Comencem la secció... Qui crida? Qui crida? El tècnic, que el tècnic aquí és el Manolo, que estàs repartint això. En fi, comencem la secció de tele destacant que avui Ágora parlarà de l'independentisme català, no? Sí, el tècnic de les setmanes és la portatilma de l'Assemblea Nacional Catalana.
i s'ha enredat la primera part del programa de Xavier Bosch. És veritat que van venir al Palau Sant Jordi el dissabte? Sí, sí. A més, amb Xavier Bosch parlaran dos membres del secretariat d'aquesta entitat, que són la Carme Forcadell i el Pere Pujar. He volgut destegar a l'Àgora perquè sempre desteguen programes d'entreteniment. És veritat.
o sèries o pel·lícules, però en tota la temporada mai hem destacat l'Àgora. I crec que també és un dia i un moment per destacar un molt bon programa d'entrevistes i d'actualitat, com és el que té TV3 amb Xavier Bosch. Sí, sí, i tant. La veritat és que està molt bé. Jo no el miro mai però està molt bé. Perquè van en profunditat els continguts.
I el bosc està molt bé. Què més? Diguem que no és un programa lleuger. El que passa és que és un programa dense de continguts. Home, però escolta, una televisió pública ha de tenir un programa d'aquest tipus. O sigui, no pot ser que no el tingui. Ho ha d'haver de tenir. Així amb entrevistes en profunditat i tal. Després podem veure l'entrevista al president de l'associació espanyola, d'associacions fiscals, es diu Antoni Duran.
Sí, sí. Home, això és interessant perquè es veu que amb el tema del diner negre i tots els fraus que hi ha,
Si s'hi posessin, saldarien molts comptes. En fi, bueno... No us facis parlar, no us facis parlar. Què passa? Què passa ara? Mira, em poso nerviós quan penso que en Millet, en Montull... Ah, sí. I totes aquestes estan corrent quan penso espantar-me. Sí, i tant, tota la raó del món, que per cert, el Millet socialment, bueno, això ho sabem i tal, però em van explicar una història l'altre dia, que aquest home, o sigui, allà on va,
La gent li posa males cares i no vull tant detalls perquè la persona em va dir que no m'ho expliqués tant però que l'acceptació social que té lògicament és normal però és zero. La gent no li dispensa ni permet ni una allà on va. Si va a restaurants, a hospitals, una cosa increïble. Però aquest home fa 4 anys com a molt.
Era venerat per tothom. Creu de Sant Jordi, Millet? Sí, tot és la gent que li gira la cara. Fa 4 anys. Sí, sí. I li feien reverències. Perquè no ho sabien. Sí, però és una cosa que ens sembla importar molt per les aparences. Com tu, David, que sembles bona persona, però...
És broma, tanto. Passem a un altre tema, perquè demà al dimarts continua el cicle de cinema de terror espanyol.
a la Sexta 3, que durarà tot el mes de març. Què posen? Pel·lícules d'Alfredo Landa i coses així o què? No home, no, no. Com vam parlar fa poc, la Sexta 3 cuida molt i molt bé el cinema. El que passa és que a la famosa no em vas deixar gaire temps per parlar d'això. Avui tens temps, va David. Jo ja he arribat a la conclusió que et deixi el temps que et deixi, sigui 10 minuts, sigui 4 hores que no tenim de programa, igualment em diries que et deixo poc temps, però endavant.
Durant tot el mes de mar, les nits d'agrimars, l'Afexa 3 ha decidit dedicar-les a fer un cícler de cinema de terror espanyol. La famosa passada vam poder veure la pel·lícula Fumanchu i el beso de la muerte. Ja fa por, eh, el títol? Fumanchu i el beso de la muerte. Sí. I és una pel·lícula dirigida pel...
Em surt falletida, no sé com es diu en català. No, no me'n recordo, no me'n recordo. Has de veure Jesus Franco. I demà què fan? I demà podrem veure Darkness de Jaume Balagueró. I ara he perdut el document. Has perdut el document ara eh? Ara t'ho diré. No pateixis, que ara t'ho diré. Lo sin nombre, que no sigui lo sin nombre. Amb la M. Belarásau. Sí, sí, sí.
Doncs ja està, demà a la nit, demà a la nit, efectivament. En fi, per cert, aquest diumenge torna la Fórmula 1 a TV3, no? Sí. I Antena 3 també, que retransmetrà més de 400 hores en directe. Sí, ja t'ho explico. Això de queden 400 hores en directe, la gent que ve d'Antena 3 durant tot el dia poden estar tranquils, que al cap de setmana podrem veure altres coses. El que passa és que el canal nitro,
Podrem veure els entrenaments, entrevistes, reportatges dedicats als diferents grans premis que s'han fet, els que vindran, els que s'han fet anteriorment i tot plegat. Vull dir que la CXA3... la CXA3, per bo, Antena 3, desitjarà els casos en mana de Fórmula 1 de ple en aquest gran premi. Però com ho farà? Perquè Antena 3 no canviarà la seva programació.
Sí, sí, sí. La programació dels matins del cap de setmana faltarà. Faltarà la Fórmula 1. Però és que 400 hores són moltes, eh? Sí, no, però el que farà farà tot el que és la Fórmula 1 i el que és la Fórmula 1.
i els entrenaments que fan els dissabtes, això ho passaran per a Entrenat 3. Però a part hi haurà això, vídeos, reportatges, entrevistes... Una mica també la línia que ja feia el Lobato a la Sexta, que continua ell també fent-ho. Continuarà ell amb altres pilots de luxe, i amb comentaris de luxe com són Marc Janer i el Dani Alclost. No sé si és fill del...
El Joan Clas? No ho sabem. No ho sé, no ho sé, jo tampoc. D'altra banda, per TV3, també, haurà d'ametrar la Fórmula 1, haurà de fer front a unes retransmissions més hòsteres, sobretot això, l'equip dirigit, per un moment, al Torallonengue, Santi Faro... Ah, sí, home, això de Torallosa potenciada, avui. Home, home. I format també per Laia Ferrer, Joan Lluís Merlos i Francesc La Torre, i Francesc Rosés i Joan...
Vila del Prat. Intentarem ser, una altra vegada, líders d'audiència en aquest format. S'ha de felicitar TV3, perquè fa molts i molts i molts anys que es dediquen a retransmetre a partir de la Fórmula 1, fent líders d'audiència, i van ser els pioners. Sí, sí, la veritat és que sí. I no canvien l'equip, no? TV3 continua... Continuen igual. Sí, això. Molt bé. El telmoguessolari és una deça.
Jo m'aguantari. En fi, doncs jo ho sabeu. Els amants de la Fórmula 1 aquest diumenge tornen amb el gran premi d'Austràlia. En cert, una pel·lícula de demà, les dues pel·lícules que veurem veure demà a la nit són Darkness
de l'home de l'agrò i l'home santa la casa de la bèstia amb el zapataqui. Oh, el zapataqui. És maca aquesta noia, eh, el zapataqui. A vegades somio amb el zapataqui jo. Ja t'ho explicaré un dia.
En fi, també aquest diumenge podem veure a MTV la segona edició d'Alaska i Mario. Aquest reality que va a seguir la vida d'aquesta parella produïda pel Terrat i que ara està basada en la seva lluna de mel. Si en la primera temporada parlava dels preparatius de la boda i una mica de la seva vida com era, ara ja és la lluna de mel, no? Sí. Per cert, fem una referència al Zapataki. Sobiesca Mario Baccarizo.
va ser el representant artístic d'Elsa Pataki. No ho sabia. Doncs mira, si li volies demanar una entrevista, li has de donar per Mario. Sí, sí, que és curiós, eh, curiós. Aquest petit que és el món. Sí, sí. Cuenta, doncs, l'èxit de reality, perquè va ser un èxit, va posar al mapa l'MTV, aquest reality, a l'MTV espanyola, eh, no a la mercada, i que fa protagonitzat pels cantants Alaska i Mario Báquerizo,
La primera etapa, com ben bé has dit, va estar focalitzada en els preparatius de la boda i ara podem veure el seguiment de viatge de noces a Las Vegas i a Los Ángeles. Mmm, home, s'ho passen bé aquests, eh? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, quina ràbia tu. A veure, podem veure el Màriu Bacarizó bevent molta cervesa. Per variar, però si ell només beu cervesa, no?
i menjar molt poc. Diria que s'alimenta de l'aire i punt. S'alimenta de la cibada a la cervesa, no? Sí, sí.
Però no s'engreixa amb... No, està molt prema aquest noi, que per cert demà està a l'APM, com ha convidat també, el Mario Vaquerizo, allò que fan la televisió escultura, cada setmana conviden un personatge de la tele, doncs demà és el torn del Mario Vaquerizo. Per cert, d'audiència, no sé si l'has comentada, però va anar bé la primera temporada, per això hem renovat l'esquema. A veure, direm l'audiència, i tot i que pugui semblar molt poc, en un canal minoritari, com és?
L'MTV torna de minoritari perquè aquí a Espanya té molt poca audiència, l'MTV. Va fer un 2,6% de cuota de pantalla amb una cadena que té de mitjana un 0,5%. No m'estranya que tingui un 0,5% perquè allà en aquella televisió fan de tot menys videoclips musicals que jo penso que és el que haurien de fer i el que fan les altres MTV's del món.
Ens posen aquells super dulces del C-8. Soy gordo. No sé si m'interessen gaire, saps? No sé què, operació amb tuning o alguna cosa així. Sí, amb TV-tuning. Tuneu a tu cotxe, tot el que fan. Jo també, em trobo faltant una mica de videoclips. Mentrestant sempre he anat a casa a tenir un canal de videoclips.
Llisat 105 ens desapareixerà aviat. Doncs per cert, aquest programa ha posat a l'Estrella de Televisió, a Mària Vaterista, que des de l'any passat ha emocionat la campanya de Movistar. Ha sigut estrella de El Hormigero. Que no es faci més famosa que l'Alaska, cuidao.
Ara per ara és més somós que ell de la lastra. De fet, ell li ha afegit un segon terme en aquest sentit. Jo crec que sí. Ell li ha menjat tot el terreny. On més hem pogut veure Mario Bacarizo? Ara m'he quedat així en blanc. Bueno, a l'Hormiguero, a tot arreu, el Buenafuente va anar i tot l'any passat. I clar, produir el terrat també és normal, però vaja, a tot arreu ha anat, no? Sí, sí, sí, vull dir que... Mario Bacarizo...
està aprofitant ben bé la seva ratxa. Però tot i això, s'ha de dir que ell ha rebutjat a participar que només del cor. Quan ha anat a sala meva i tot plegat, ell ha dit que no vol parlar de la seva vida privada, ni que passa de barallar-se amb la gent, que ell vol viure la vida tranquil·lament, però sense barallar-se amb ningú. Doncs queda dit, aquest diumenge torna Mario Baquerizo amb l'Alaska, amb la sèrie aquesta del reality, Alaska i Mario. Per cert, aquest diumenge, què?
Mària Baquerizo també és l'autor d'un tema del tema de la cançó del Sàlbame. Ah, sí? Sí. És l'actor de Sàlba... és aquesta? Sí, sí, sí. I què dius ara? La cantant és la... com... la Viviana Fernández. Què dius? Anava a dir el seu... anava a dir el seu passat nom. Però ell va fer l'autor d'aquest d'aquesta cançó. Què dius? I l'han tornat a versionar amb el seu grup les Nancy Rúbias. Les Nancy Rúbias són el de Sàlbame?
Hòstia, no sabia això. En fi, aquest diumenge, com comentava, també pels seguidors de la sèrie Aida, que s'acomiadaran de l'actriu Anna Polvorosa, no? Sabeu això d'Aida o no? No, abans, de tant en tant, però no, ja no, ja no. És la noia aquella del Lore, Lore, Maco, Maco, no? Doncs aquesta, aquesta, abandona una sèrie, diu que té ganes d'emprendre altres projectes professionals,
I, de fet, amb raó, perquè ja fa molts i molts anys que porta a terme aquesta sèrie, ara que tenim aquesta sèrie, i que diu que tampoc es vol quedar encasellada amb aquest personatge. No és l'únic actiu que ha deixat la sèrie en poc temps. Carme el Matxi, que va tornar fa poc, ha deixat la sèrie definitivament. I l'actuatiu de Lani Olivares també ho ha deixat la sèrie. Vull dir que...
pot ser que vinguem al final d'Aida Viat? Qui lo sap. De moment, aquest diumenge la trama que veurem és que la Lora s'enamora del cantant Carlos Baute i marxa amb ell de girao. O sigui que fa un cameo que es diu el Carlos Baute a Aida. Sí. Primerament també veurem com a cameos Antonio Recina. A Aida. Sí.
Totes les noies de les redaccions del Marien. A veure. Amb Miguel Ángel Silvestre el Duque. Oh, sí, sí. Bueno, em sembla que no, eh? Que no s'ha desmaiat cap noi a la redacció. No s'ha desmaiat cap noi. Bé, l'Andrea no la veig, potser està al terra ara, però crec que no. S'havia casat, eh? Una mica la febrada del Duque. El Duque. Que parlava així aquest noi, no? Parla així. Tu imagines fer un programa a la ràdio cada estona així? Bé, i ara nosaltres...
Tenim el David Ávila, David, bona tarda. Hola, què tal? No, no, no, para, para, para, perquè si no... Escolta, això és un mal de col·lega. Sí, exacte, una mica sí. Oh, oh, calla, calla, oh, quin repuls. Bueno, en fi. Després dir-vos que s'incorporaran, per substituir totes aquestes baixes, s'incorporaran Manuela Velasco, l'altre Manuela Velasco. Ah, sí? Manuela Velasco. Sí. I na Boda de Concha Velasco.
I l'altre curi, Lola Dueñas, que farà de la mare d'en Fidel. La mare de? Fidel. Ah, la mare d'en Fidel. Lola Dueñas, va, doncs queda dit. Per cert, deixem ja el tema a ida. Parlem ara de Semana Santa, hem de parlar ara, David? Es queda molt poc, ara passem a la Santa.
Si estem a 12 de març, quan és la setmana de santa? Comença el dilluns 2 d'abril. El últim cap de setmana de març. Ja està definida l'agraella de TV3 per la setmana santa, on veurem un cicle de films de Luis de Funes, l'última adquisició de la comèdia francesa. Tot un referent contemporani Luis de Funes dels nostres dies.
Durant totes les tardes de Setmana Santa podrem veure això. Les filmes de Lluís de Funes en substitució de la feia L'Arriure i del programa Divèteres. De fet, en s'ha decorat en cada tarda. Molt bé, molt bé. Després, Divendres Sants, suposo que hi haurà una pel·lícula de caràcter religiós, però encara no està definida.
Què més? 19 sant. S'acaba el Banda Ample. S'acaba ja el Banda Ample amb la Lídia Heredia al capdavant, no? Que passa a substituir la Núria Soler al migdia a TV3. No sé que ara ha començat. Crec que ha passat avui o no ho sé. Ja ha començat ja? Diria que ja començava a fer les dues coses. Com que està embarassada. La Núria Soler que va venir aquí al programa d'Apanyar el Morro fa uns mesos. No ens va dir que estava embarassada. Sí, no ens ho va dir, no.
Ah, doncs mira, potser encara no n'està. No ho sabem, no ho sabem. No, no, clar, segur que sí. No ho sé, no ho sé. Escolta, és igual, no cal ara que comencem a parlar de l'embaràs de la Maria Soler, tu, deixa-la. En fi, que la banda ampla s'acomiada i acaba definitivament, no? Sí, bueno, per l'estat de la barra tallada, també s'ha de dir que ens sap greu que marxi un programa de debat, com és la banda ampla. Així és que en veiem que TV3 ha de tenir un programa com l'Avora,
i a través també ha de tenir un problema com el debat d'ampli. Un problema de debat, no? Sí, però de debat i on es pugui donar veu a la participació pública. Però l'obviència era molt baixeta, s'ha de dir que et feia com un 8% d'obviència. Sí, home, jo a vegades la sensació que tenia és que els temes es tractaven amb poca profunditat.
És normal també, si vols donar veus a moltes persones diferents, tampoc no et vaig estar aprofundint. I cadascú, evidentment, ho penava de forma diferent. I què és el que ha de ser, faltaria més. Mira, jo et posaré un exemple. L'any passat, quan es va fer el tema de les acampades, van començar un dimecres aquestes acampades. Un dimarts, un dimecres.
Doncs el dijous estàvem parlant de si els tabans eren feliços o algunes coses així. I doncs home, potser hauríem d'haver tingut capacitat de reacció per canviar el tema, ja que l'actualitat mana. Bueno, en fi, sí home, ara t'hauré passat també, però bueno, és un programa que ha aguantat dos anys tranquil·lament, potser, o què? Sí, sí, va començar a principis d'octubre del...
Sí, a principis d'octubre. Això serà l'últim mandample, el dijous san. I després hi ha més coses, per exemple, que el dijous o què? Després podrem veure la sèrie nord-americana, de vist, amb Patrick Soy. Ah, sí, que vas comentant, no? Que es tracta sobre un investigador privat, que té unes males maneres, que porta els altres casos d'una manera poc convencional.
fa dir que aquesta sèrie crec que no m'estima a temporada, de que l'actor principal, Patrick Schweiss, va morir. Que anava a dir que això em recorda una mica a Kubala, Moreno i Manxón, no? Aquests investigadors que intenten, vaja, com es diu això, fer-ho... bueno, resoldre els casos també a vegades de manera així poc convencional, no? Dir-vos que això que la sèrie Kubala, Moreno i Manxón,
De tota raó, no és gaire convencional, però vols dir que no? Són molt políticament correctes. Potser sí, tens raó. En fi, què passa amb Cubala, Moreno i Manxón? Acaba ja la temporada, no? Sí, el dilluns 9 d'abril, el dilluns de Pasqua, s'acaba la feia Cubala, Moreno i Manxón.
Hi ha hagut dubtes si tornarà o no. El Javier Olivares va dir que sí, que ells estaven preparant la segona temporada. Però a la tercera vegada encara no ha confirmat res. Jo et puc dir que sí. Que sí? Que torna la segona temporada, ja t'ho dic jo. Per qui s'han just els has vist una altra vegada? No, ja t'ho explicaré ja quan vengui el telèfon perquè ho sé. En fi, el dilluns 16 d'abril arrenca la miniseria catalana Tornarem.
Sí, en substitució del Cubala, tindrem una minissèria de dos capítols que tracta sobre un grup de republicans catalans que van marxar a França a lluitar contra els nazis. Aquesta minissèria també és coproduïda per televisió espanyola, però TV3 va signar un contracte en què havien de ser ells els primers
a demetre aquesta producció. I a partir del dilluns, 30 d'abril, comença Gran Nord, la sèrie aquesta que ja està rodada fa mesos, i ja hem trobat ja un forat per posar-la, no? I que va ser de les primeres sèries que vam comentar que ja l'apanyava molt. Sí, senyor, amb el Roger Coma, el Capdavant, que ara està fent el marcador de Venècia al Teatre Nacional, i l'altre actiu, no sé si era la Rui... L'Aina Clotet. Ah, l'Aina Clotet. Sí, l'Aina Clotet és la protagonista,
que marxa de Barcelona, es nota com una vigilància en un cas, i l'ambient amb un poble del Pallars sobirà, que es diu Nort, un poble fictici. La comarca es dirà la comarca del gran Nort. Aquí la comarca haurà d'adaptar a una manera totalment diferent
de viure que té a Barcelona. Per tant, una sèrie de Mossos d'Esquadra. La nova temàtica de les sèries de TV3, veurem a veure què tal, s'estrena el dilluns 30 d'abril, encara falta un mes i mig llarg, per tant ja la comentarem quan arribi. Per cert, ja que estem parlant de TV3 i de projectes futurs, de cara al setembre hi ha novetats, ja saps alguna cosa de la nova programació? El que sí que hi ha confirmat és que torna el convidat. El programa de l'Albert Tom torna
i la setmana que li miraré a parlar amb algú aquest programa perquè avanci algun nom. A veure què us puc dir. I a l'estiu què? A l'estiu, molt poca cosa. A l'estiu hi haurà reposicions i reposicions de fèries i pel·lícules perquè no hi ha ni un duro o clars. Per fer res.
s'ha d'haver-hi una programació totalment austera. Molt bé. Canviem de tele, perquè si no tindrem temps, eh David, per fer tot el que volem fer. Parlem de Televisió Espanyola, perquè Televisió Espanyola ha decidit no estrenar nous capítols de les seves sèries i ho substitueix per pel·lícules clàssiques. Què passa amb Televisió Espanyola? Per què no volen estrenar els nous capítols? Us ho explico. Televisió Espanyola té com un conveni firmat amb les produccions
de ficció, que és que no paga la seva totalitat dels diners fins que no s'emet. El TVE ja té els capítols. La República, la gravada de la temporada de Isabel la catòlica... Doncs que els emetin! Per què no els emeten? Perquè s'ha de pagar.
En el moment en què s'emeten, les han de pagar. Però que tampoc no hi ha endures. Oh, o sigui que perdona, aquí, perdona, és un marron per les productores que han avançat els diners de la producció, no? Sí, sí, sí. No, les productores com Diagonal, Televisió... Sí, senyor. Estan que pateixen molt. Una de les coses que podria faltar de la grèdia i que és el programa més vist
amb ara en tiempos revueltos, no? Que fort! Podria saltar. Ja vam comentar que un altre dels nomes que podria saltar és el de Saveri Canard. Com a Saveri Canard no, per favor, amb el Jordi Hurtado, programa mític, no poden treure de la tele el Saveri Canard. Mira, són un dels noms que podria també saltar de la tele. Dir-vos que el programa del matí de televisió espanyola, en va arribar en un peu,
Ha decidit rodar a tallar. No hi haurà públic. Que el públic cobrava o què passa? Sí, cobraven 8 euros. No m'ho crec. Perdona, el públic cobrava 8 euros per anar a veure... El programa del matí. Home, per favor. El programa de salva me'ls hi paguen 12. Perdona? Sí, sí. El programa de salva me'ls hi paguen 12 euros per anar de públic? Sí, sí. I això per què ho fan? Perquè si no, no n'hi hauria ningú, no?
Sí, suposo que és això. Ostres. Però pensa que el que anem de lladre, des de les 3 de la tarda fins al quart de nou, del vespre. Sí, sí, sí. A més hem d'aguantar tot aquells... bueno, suposo que... No, vull dir que a veure, que clar, tot això té un preu, no? Si vols una persona de tota l'estona... En fi, a la fàbrica de la tele i a Televisió Espanyola que farà el mateix amb el programa dels matins de la Mariló. Alguna cosa més sobre Televisió Espanyola que vulguis comentar?
Jo no dir-vos que retallaran també en el tema dels jocs olímpics, ha decidit tirar endavant i els ametrar. Però hi haurà una retallada de pressupost. Hi haurà uns 150 treballadors que ja acabaran anant-hi, que en fan menys que els que van anar als jocs de piquets.
L'Estadi està previst que rendi uns 4 milions d'euros. Per cert, ja que et tinc aquí David, ah, no te'n vagis, ja que et tinc aquí, perquè l'altre dia parlàvem, Josep Cuní, a Vuit Televisió, que ha començat la seva nova aventura televisiva des d'aquest setembre, amb el programa Vuit el dia que fa cada vespre, eh, amb allò que... L'Access Prime Time, que a tu t'agraden els nous aquests. Doncs l'Access Prime Time, què tal, com li va l'audiència?
L'hi van en. Hi ha dies més encertats que d'altres. Però s'ha de dir que ha descobert un forat en l'audiència de Vuit TV. Ah, sí? Sí, en aquella franja que estava morta totalment. I ha aconseguit rondar el 5,8% d'audiència. Home, déu-n'hi-do, no? Per Vuit Televisió. L'Arús quan fa d'audiència, això ho saps? L'Arús fa un 10% d'audiència. 10%? Home, no està mal, eh? No està gens malament, eh?
ja s'ha de dir que a Barcelona arriba a 4 del 17%. Superant molts dies la TV3. A la mateixa TV3, eh? Sí, ho he de dir, que els hi va molt bé. Deu estar content. L'Angi deu estar content de l'Angi. Sí, sí. Per cert, això és el que he comentat aquí a la pausa. Que les noies del matí, l'Ariadna l'altre dia, l'Helena García Melero, des de cada l'espectador Josep Cuní, han perdut uns 200.000 espectadors. On estan ara?
No se sap. Però ha baixat molt l'audiència, no? Ha baixat. Els hi va bé, també. Però no els hi va tan bé com quan n'hi havia d'un altre. Suposo que tots aquests canvis tan bèsties necessiten un temps perquè el públic també s'adapti i tot plegat.
Ja veurà què passa amb el Cuní. Per cert, després de Setmana Santa, atenció, bona notícia, molt bona notícia pels amants del cinema, com un servidor, perquè arriba un nou canal de cinema 24 hores, no? Sí, veta tenim. Oh, que guai! A part de la sexta tres, n'hi haurà una altra? N'hi haurà una altra. Per ara, un nou canal del grup de Cento.
i estarà dedicat com a cita al cine. Però a quines pel·lícules es posen? Aquest de Bozentos són capaços de posar pel·lícules espanyoles dels anys 60. T'ho explico, no, no. El canal Paramont, la productora Paramont ha comprat, ha llogat, perquè les llicències no es poden comprar, ha llogat la llicència del canal
d'un canal que es deia La Diez. La Diez, sí. Molt d'esquerres, me'n recordo. Un dia t'explicaré què va passar amb La Diez i Maria Teresa Campos. No sé si ho vaig explicar. No, explica-ho ara. Mira, quan es va presentar La Diez, van fixar Maria Teresa Campos. Sí. I ella va dir que sí. Però, però, però...
La meva mare sempre diu que tot el que et posin davant d'un parò no compta. Però ara anem aquí. Doncs mira, el parò va ser que Telecinco li va dir que et donés el permís perquè te'n vagis. Però aquesta barra et diria aquí o allà. I si te'n vas allà, te'n vas tu i la teva filla. Telecinco li va dir això, no?
Clar, i no va tenir més remei que dir que no me'n vaig. El Telecinco pagava més i també el projecte ja està molt més consolidat, lògicament, cada dia és que començava i té més audiència, etc. En fi, i aquest canal nou, com es dirà, se sap o no? Segurament posarà el nom de Parem a un cinema. Parem a un cinema, nou canal a la TDT, a partir de quan?
A partides, després de Setmana Santa. Després de Setmana Santa ja començaran. Home, doncs perdona, la Sexta 3, ja ho hem parlat aquí més d'una vegada, que va celebrar el seu primer aniversari fa un parell de setmanes i d'audiència, els va molt bé també d'audiència. També, mira, fa poc van ser el líder en el canal de les noves TV3 amb pel·lícules com... què van acabar a emetre? Blades.
Tampoc no és una pel·lícula massa partida de culets, però que han sabut fa un forat al mercat del cinema. Bé, doncs queda què he dit. David, tenim 3 minuts, eh? Una coseta, dir-vos dues coses. A partir de molt aviat tindrem la Sexta 2 passarà a fer un canal integrament de documentals. Ah, sí? La Sexta 2.
Ja està, ja està, ja està.
S'ha acabat la cançó David, ho hem de deixar aquí. La setmana que ve més diu re, no? Diu re, però... Us dic re re, una cosa que... La voz del reality musical, perquè es competia contra el número uno. Que el graves en just? No, no, el número uno es grava en just. Ah, va, va, perdó, perdó. I la voz, possiblement se meti el juny, juliol. El número uno, exclusiva, començarà a metros el 26 de març.
David, moltíssimes gràcies, una setmana més, que vagi bé, tinguis bons dies, disfruta de la calor, que ja teniu insuportable a la plena de Vic, i ens tornem a retrobar dilluns que ve. Gràcies, bona tarda.
Ah, ah, ah, ah
L'estiu, a court de l'iviamantel, d'une aimée la vie ou la garder juste passée. De nos nuits de primates, il ne reste presque rien que descendre au matin.
A ce métro rempli de vertices de la vie A la prochaine station, petit européen Mesdames, descends-la en dessous de mon cœur Et blouis par la nuit un coup de lumière
Com Radio, notícies.
Bona tarda, són les 6. Us parlem Albert Sasi, Marta, Patrició. El dèficit fiscal de Catalunya l'any 2009 es va situar en els 16.000 milions d'euros. Són dades que està donant a conèixer el conseller d'Economia en aquests moments. Andreu Mascolell també ha explicat que la mitjana del dèficit fiscal català ha estat del 8% del producte interior brut.
els últims 23 anys. Unitat Mòbil a Barcelona, Raül Cuadrado i Albert García, bona tarda. Bona tarda. Catalunya aporta de mitjana el 19,5% dels ingressos de l'Administració Central i la Seguretat Social, però aquestes administracions només destinen a Catalunya l'11% dels seus recursos. Això dona un dèficit fiscal del 8% de mitjana en el període analitzat, des de 1986 fins a 2009. El conseller d'Economia, Andreu Mascollell, ha dit que la xifra sempre és negativa i equival a una contracció contínua de l'economia catalana.
Sempre és negatiu, oscil·la al voltant del 8%. I podríem dir, això ja és una interpassió, que Catalunya pateix un xoc contraccionari continu a causa del dèficit fiscal territorial.
Les dades més recents, les de 2009, mostren un saldo fiscal negatiu de 16.400 milions d'euros, l'equivalent al 8,4% del PIB. Els últims 24 anys el dèficit fiscal per persones s'ha doblat i el 2009 es va situar en 2.251 euros per habitant, com Radio Barcelona.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat que Alemanya valora positivament els ajustos i les reformes fetes per a Espanya. Brussel·les, Raquel Correa, bona tarda. Bona tarda. Doncs en la reunió de l'Eurogroup de Guindos haurà de convèncer els seus col·legues de l'Euro del compromís d'Espanya amb l'austeritat. I això, tot i que Rajoy hagi decidit de manera unilateral saltar-se l'objectiu de dèficit pactat amb Brussel·les per aquest any.
una decisió que aquí no ha caigut gens bé. Per tenir més força davant dels seus homòlegs, el titular espanyol de Finances ha buscat aliances i per això ha mantingut una reunió prèvia amb el soci més influent, el ministre alemany.
El ministro alemán lógicamente ha valorado y también ha valorado el compromiso de España con el 3% en el año 2013, que evidentemente es un esfuerzo importante, que es el que habíamos comprometido en nuestro programa de estabilidad. De Guindos insisteix que aquest any a Espanya no podrá cumplir, perquè el déficit és més el de l'esperat i les previsions de creixement més negatives. Però que l'any que ve, Madrid sí que respectarà el seu compromís.
com Radio Brussel·les. El govern català preveu aplicar una nova retallada salarial de gairebé el 2% als treballadors públics de la Generalitat, que s'aplicarà a finals d'any. Malgrat tot, el president Artur Mas ha avançat que aquesta mesura quedarà anul·lada si el govern central decideix imposar pel seu compte una rebaixa general del sou dels funcionaris.
Un grup d'alcaldes usunents, entre els quals el de GURP, el de Folgueroles i el de Manlleu, es reuniran dijous amb el director del Servei Català de Trànsit. Volen arribar a alguna mena d'acord respecte als milers de multes que va posar en pocs dies el radar de la C-25 a l'alçada de GURP. Ràdio Manlleu, Arola Comeres, bona tarda.
Bona tarda. Des del Servei Català de Trànsit s'ha confirmat que el radar va interposar 3.200 multes a l'alçada de GURB. Els afectats les van començar a rebre en pocs dies, a diferència o directament consecutives. Segons ha explicat l'alcalde de GURB i president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Roca, consideren que aquesta quantitat reflecteix una anomalia. Quan cauen 3.200 multes en un període tan curt de temps, vol dir que aquí hi ha hagut un problema
O potser el mitjà que s'ha utilitzat per sancionar no era el correcte. Un centenar d'afectats es van reunir dissabte a la sala de cultura, un espai cedit per l'Ajuntament de Gurb. Ara continuen organitzant-se a través de les xarxes socials per reclamar que la tasca dels radars sigui la prevenció dels accidents i no el que consideren que ha estat una voluntat recaptatòria.
Bona tarda, us parlarà David Amador. El tècnic del Barça d'en Bol, Xavi Pascual, ha assegurat en declaracions a Com Radio que l'equip està afectat després de perdre ahir la final de la Copa del Rey davant l'Atlètic de Madrid. Pascual, però, no dubta que seguiran lluitant per la Lliga i la Champions. Sí, sí, està clar, no ens queixem d'això. O sigui, no és cap excusa que no hàgim estat fins al final del tot bé que hauríem d'haver estat. Són coses que passen a la competició, ja que s'ha d'acceptar-les i, sobretot, el que hi ha que fer és aixecar-se ràpidament per tornar a competir bé el dimecres.
En futbol a l'Espanyol, el director esportiu Ramon Planes ha confirmat a la com que el club estudia una proposta per fer una gira a Mèxic a l'estiu. D'altra banda, el president del gimnàstic de Tarragona, José María Fernández, ha presentat la dimissió irrevocable als consellers de la Societat Anònima Esportiva.
propietària de l'entitat. Més futbol, el president de la Confederació brasilera de futbol, Ricardo Teixeira, ha renunciat de manera provisional, segons ha dit, per motius de salut al seu càrrec. També el càrrec de responsable del comitè organitzador local del Mundial del 2014. Teixeira, de 64 anys, feia 23, que era al capdavant de la Confederació. Com ràdio. Notícies.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Us parla Andrea. L'Escola Canigó fa aquesta setmana la vuitena setmana de la Salut Escolar. L'AMPA del centre, en col·laboració amb l'Àrea Bàsica de Salut, organitzen una desena de conferències a l'escola relacionades amb la salut, adreçades als alumnes, als mestres i als pares i mares.
La primera ha estat aquest matí tractava el cos humà i els hàbits saludables i s'adreçava als nens i nenes de P4A. Demà a dos quarts de nou del matí es farà una altra xerrada sobre la salut dental per nens i nenes de 5 anys i a l'ona del migdia sobre l'exercici físic. Dimecres al matí tindrà lloc una conferència sobre els canvis corporals en la preadolescència i al migdia sobre el maneig de l'estrès, aquesta adreçada als mestres. Dijous les conferències seran sobre la salut dels peus i sobre el tabac, aquesta última
a l'ambulatori. L'única xerrada oberta a pares i mares tindrà lloc dijous a les vuit del vespre a l'escola Canigó i tractarà els primers auxilis. Per últim divendres les conferències seran sobre males postures i sobredependències. Més qüestions. Sant Just Solidari celebra dimecres la seva assemblea anual ordinària. L'ordre del dia preveu aprovar l'informe de l'any passat i les perspectives de futur, la memòria de comunicació i de sensibilització i la memòria de projectes.
També s'explicaran els projectes d'aquest any i es debatran els pressupostos, tant del 2012 com del 2011. Un altre dels temes de l'Assemblea serà modificar els estatuts per adequar-los a la legislació vigent. L'Assemblea Anual Ordinària de Sant Just Solidari es farà demà passat, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala de les Golfes de Can Ginestà. I acabem recordant que a partir de dilluns de la setmana que ve, del 19 de març, es podran presentar les imatges pel tercer concurs internacional de fotografia.
La temàtica d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Cadascú pot presentar fins a 3 imatges i el primer premi és de 1.300 euros. Pel segon són 700, el tercer 300 i també hi haurà dos excèssits de 100 euros. De totes les fotos presentades s'entrieren una cinquantena que s'exposeran a les balconades del carrer Bona Vista. A banda del veredicte del jurat també es farà un concurs popular i tothom qui voti podrà triar la imatge que creuen que s'endurà el primer premi.
Les bases del concurs es poden consultar al web www.santjust.org barra A F Santjust. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Santjust Notícies d'Edició Vespre a partir de les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Molt bona tarda.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
poses les nits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny benvolgut i en un somriure que fas sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant
la vista privilegiada d'una ciutat. Tua senyal és l'abstir romànic d'una catenala i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I benvolgut ni sospiteu que gent com jo
Estem esperant. I que simpàtics que surts veu. I quin mal devia fer. I m'ho imagino, ho intento. I t'asseguro que comprenc que encara vull, sense remei, tot tromptoll i un segon.
que amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em fessi ocreix amagat, amagat en mentides, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugàs d'una vida millor.
Amagat en sóc molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dit.
Molt ben volgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dies no són senzills de gent com jo, que estava esperant. Ben volgut i deixo aquí, i ja sé que ets un amor.
És un moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emprenyat massa. No haver semblat un boig. Que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre. Sort per si un dia ens creuem.
La carta dirigida a un ex de l'actual parella, de l'autor, és el que parla aquesta cançó dels Manel.
Benvolgut. 6 i 11 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro. Benvinguts a la segona hora del programa.
Una segona hora en la qual parlarem de llibres amb l'Arnau Cònsul. D'aquí una estona, però abans de tot això, tenim un episodi més de la història de Sant Just, a càrrec del nostre Indiana Jones particular, el Manel Ripoll. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda, Gerri. Oh, el vist que, en canvi, més ja hem fet. No s'ha notat, eh, la música? Sí.
I és que el Manel ja sabeu que és col·laborador habitual de l'Arxiu Municipal i un diumenge de cada mes, que per cert el diumenge que ve ho farà, està a les restes ibériques de la Penya del Moro, aquí a la Vall de Sant Just, al turó de la Penya del Moro, a sobre de Camp Mèlic, perquè ja ens entenguem si no sabeu on és,
explicant les diferents restes arqueològiques, íberes i ensenyant una mica tot plegat. Avui, Manel, de què ens parlaràs? De què ens portes avui? Quin episodi de la història de Sant Just connectarem? Avui us porto a l'època de l'edat mitjana i coneixerem qui eren en aquella època els senyors faudals del Baix Llobregat i de Sant Just d'Esver.
No sé si veus la sèrie Game of Thrones, de la vista, eh? Una mica ens situem en aquesta època. Sí, sí, a l'entorn de l'any mira ens situem. Sí, bueno, una mica en l'època de Game of Thrones, no perquè s'ha inventat, però sí que hi havia diferents senyors feudals.
Què era el que passa en aquesta sèrie de televisió? En lloc dels Lannister, aquí tenim els Dufort. Els Dufort. Els Dufort. No confondre'm els Dupont. Dufort i Dufort, no? Sí. Efectivament, tot comença l'any 1000, un cop ja les tropes carolinges havien alliberat Barcelona i les seves contrades de les mans àrabs del temible Al Mansor. Exactament, com comenta el Jordi, un cop hi va haver aquesta alliberació,
a tot el Baix Llobregat es van començar a construir una sèrie de fortificacions i punts de guaita, com és el que hi ha a la Penya del Moro, a part de les restes ivers, que si pugeu com han comentat us explicarem amb molt de gust, també hi ha unes restes d'uns vestigis d'una torre de guaita o torre de vigilància, que data precisament d'aquestes èpoques del tombant de segle, entre el segle X i el segle XI, un cop es van alliberar dels àrabs que liderava
que alliberava el Mansur, doncs... Estàs bé Manel? Vols un pet d'aigua o alguna cosa? No, no, no, no. Ha estat un moment. Sí, sí, d'acord, d'acord. Ha estat un moment. Doncs es van construir aquests punts de guaita per si mai tornaven a venir aquestes tropes invasores, doncs poder-les divisar des de l'horitzó. Clar, perquè aquesta torre de guaita, per tant, l'origen és aquí, eh, al voltant de l'any 1000, que van fer aquestes tropes dels senyors Faudals que comentes,
i que després aquesta torre de guaita ha anat passant per diferents mans, depenent de qui tenia el poder, l'ha utilitzat per veure qui venia o si venia algun enemic a atacar. Més que res és això, per poder vigilar, els dos punts fortificats d'aleshores al Basllobregat estaven situats a Olorda, que hi havia un castell, el castell d'Olorda,
i amb molins de rei que hi havia el castell Seuró. Aquests eren els dos castells de la zona del Basllobregat, llavors en certs turons estratègics s'hi col·locaven aquestes torres de guaita o de vigilància per poder alertar els dos castells si era necessari. Llavors, recordem que en aquesta època, per fer una mica de situació històrica, ens localitzem en l'època en què a Barcelona hi havia els comptes de Barcelona, era Ramon Baranguer II,
Aquests anaven canviant de nom, uns eren Ramon Baranguer, els altres Baranguer Ramon eren molt originals. Sí, està molt bé perquè utilitzaven la comutativa amb el tema dels cognoms. I en aquest cas Ramon Baranguer II, en algun document, sorsitat i va passar això, no? Sí, sorsitat i s'enllaça Ramon Baranguer II amb Sant Just d'Es Bern.
Per primera vegada és un document que ens situarà en aquesta època i és un pèl anterior de l'arribada dels Duforta a Sant Just d'Esvern i al Baix d'Ubregat. Ens situem l'any 1082. Surt el nom de Sant Just d'Esvern perquè s'empanyora el que seria el sou i les posicions de Sant Just d'Esvern
per part del Comte de Barcelona i la Comtesa Mafalda. Comtesa Mafalda? Ai, quin nom més bonic, no? Sí. Llavors van agafar tots els sous, els van recaptar tots els sous i totes les posicions de Sant Just d'Esvern per poder fer cost a l'altar major que s'estava construint a la seu de Barcelona.
Molt bé, no? Això es portava molt a l'època. Això serà nostre, que eren els senyors feudals. Allà no hi havia ni democràcia ni la gent votava. La gent que governava, lògicament. Llavors, del segle XI poques dades més a entendre. És un segle que per tot el que fa actes notarials i capbreus que és on s'extreu tota aquesta informació, és més aviat escassa.
Tot això canvia al tombant de segle, amb l'arribada sobretot dels Dufort, que començaran a redactar-se molts documents que relacionen els Dufort, els Reis de la Corona de Catalunya i el Baix Llobregat i Sant Just d'Esvern. Per tant, els Dufort, que ja van començar a instal·lar-se, el que actualment és el Baix Llobregat,
i controlaven totes aquestes terres amb tots els pagesos que hi havia i feien allò de la recaptació d'impostos i gestionaven també tot el que hi havia a la terra. Per tant, qui eren aquests dofors?
O sigui, així com els Cardona, no? Els Alabert, encara continuen a Sant Just, els Dufort, jo no conec aquella gent que es diu Dufort. No, la veritat és que no. Venien d'origen francès, o bueno, d'aquella època, el que quedava de les zones cristianes, perquè quan van estar entrant tots els àrbits, van anar empitjant tots els cristians cap amunt, cap als Pirineus, i els Pirineus era una mena de barrera. Les tropes carolinges van aconseguir reconquistar tota una part de
de Catalunya fins arribant a Barcelona i posteriorment van tirar més avall. Llavors un cop es va aconseguir reconquistar tot aquest terreny va ser quan els d'UFOR van començar a baixar de la seva zona natal que era un poble que es diu Toloçà situat entre Carcassona i Narbon. Que no és Toloç. No, que no és Toloç, no confondre. Toloçà entre Carcassona i Narbon i els documents més entès que s'han trobat sobre aquesta gent
Acredita que ja al segle IX tenien un castell en aquesta zona. O sigui que ells van reconquerir entre cometes, perquè de fet ells no eren catalans. Bueno, era el que quedava de les tropes dels cristians que hi havia hagut, perquè els havien anat empitxant cap al nord. És el que seria la Catalunya Nord. Ah, llavors retiro el que he dit. Sí que estava en contra de catalana. Clar, és que en aquella època no es pot dir... no sabien ni ells mateixos ni on. Carolingis. Exacte.
Això sí que eren carolingis i cristians. Llavors, busquem una mica dades dels d'Ufort. Un cop el Comte de Barcelona aconsegueix els drets comptals de la zona de Carcassona, perquè això es compreven i es venien com... Ah, sí? Sí, sí. Els actes nutrials i els poders nobles i comptals, doncs els podia es comprar i transaccionar amb ells. Una mica em recorda Armacenda, tot això. Armacenda de Carcassona. Armacenda de Carcassona, sí o no? Sí, sí, sí. Alguna cosa de veure, eh? És de l'època, és de l'època. Clar. Llavors,
inclús els d'Ufort, van anar a dues creuades per guanyar punts a la zona de Barcelona. Les creuades eren una mica com les batalles, no? Les batalles que es feien per recuperar Terra Santa, per recuperar Jerusalem, doncs se reunien tota una sèrie de trupes cristianes liderades per diferents reis cristians i intentaven anar a Jerusalem i recuperar-la de les mans opresores árabs.
És que allò... allà molt de diàleg no hi havia en aquestes èpoques. Tot es solucionava de la mateixa manera. A veure què passa. Allò de fer una taula de negociació i parlar-ne... Hi havia poques cimeres mundials. O acabaven amb alguns caps tallats a sobre de la taula.
I a partir del segle XI, dius que va començar tota aquesta història, no? Sí, i recuperem més dades. Quan desembarquen aquesta gent a Barcelona, la primera dada que se'n troba és ja el 1208, ens situem al segle XI, 1208, no, segle XIII. 1208 segle XIII. 1208 segle XIII. Ens hi situem aquí, que és el primer cop que apareixen els d'Ufort ja instal·lats a Barcelona
com a patlles reials ja. És a dir, com a alcaldes de la zona, de Barcelona, doncs estaven instal·lats ja i dictaven sentències i s'extenien també per tot el que seria la zona del Baix Llobregat. D'acord? O sigui, tindríem, perquè ens fem una idea, el rei, que seria Jaume I, el que es fos els comptes de Barcelona, i per sota,
hi haurien els vatlles de diferents zones. Aquests vatlles eren els senyors faudals, eren vasalls del rei i el rei els donava les seves propietats i els deixava administrar. Perquè bàsicament els reis els que n'estaven eren diners. D'on treien aquests diners?
dels senyors faudals que administraven les terres i recollien els diners i tot. Tu tens aquest terreny i jo canvia, et dono els diners. I els diners, els senyors faudals, els treien dels pagesos o jornalers o la gent que estava als mesovés en aquella època, digue-li com vulguis.
que estava al camp, doncs a la terra, i també amb el tema dels animals i tot plegat. Però vaja, aquí els que pringaven més, el poble. El poble com sempre. No és res nou. I quina relació té amb el Baix Llobregat i amb Sant Just d'Esvern tot això? Doncs té la relació que els d'Ufort, així com tenien aquest territori, tot el territori de la zona del Baix Llobregat, quan hi van desembarcar el segle XIII,
doncs van aconseguir diferents llocs i càrrecs importants i tota l'administració de la zona del Baix Llobregat. Sobretot pel que fa a fets de molins fariners i molins drapers a tot el llarg de l'allera del Llobregat. Utilitzaven molt, es veu que tenien coneixements de com fer aquests tipus de molins tan fariners com drapers. I ho portaven ells, no? I ho portaven ells, exactament. Curiós, curiós. Així mateix, gràcies al poder d'aquests senyors feudals,
Es van guanyar la familiaritat primera de Pere el catòlic i posteriorment de Jaume I.
I es van anotant totes aquestes, qualsevol transacció que hi hagués en aquell moment, qualsevol dictaminació que fessin els senyors faudals, això se notaven uns capbreus, que era com uns documents en què se notava qualsevol transacció, qualsevol modificació que hi hagués, qualsevol sentència, se notaven aquests capbreus.
i en un d'aquests capbreus s'ha trobat documentació de Sant Feliu de Llobregat, de Sant Just d'Esvern, de Sant Joan d'Espí i veurem com aquest territori va canviant de mans entre els diferents d'Ufort fins que aquests s'ho van acabar venent.
Tot això està als documents que ens han quedat d'aquella època del segle XIII. Vols començar pel document de l'any 1218? Doncs sí. Aquest primer document ens apareix Pere d'Ufort, que rep, de part del rei Jaume I, els territoris del Baix Llobregat.
li cedeix Jaume I, cedeix els terrenys compresos al Baix Llobregat a Pere Du Fort. És la primera vegada que hi ha aquesta sessió, no estan venuts, sinó només estan cedits. D'acord? I d'aquesta manera es pot administrar de la manera que ell cregui més... Convenient més possible, no? Exactament. Llavors, el que us he comentat, els Du Fort el que fan sobretot és molins feriners i molins drapers, tot el relacionat amb l'allera del riu del Llobregat, d'acord? I
comencen a administrar també i a custodiar certs béns reials. Com que es va guanyant la confiança i ho van fer bé, es van guanyant la confiança de Jaume I, es converteixen en besalls seus i comencen a custodiar tota una sèrie de béns reials. Després avancem una miqueta fins l'11 d'agost de 1243 en el que Jaume I i Guilleu de Cervera
germana de Romeu d'Ufort, que era un altre dels d'Ufort que havien desembarcat aquí a Barcelona i al Baix Llobregat. I què vivien a Barcelona aquests? En algun palau de Barcelona? Tenien les seves posicions. Segurament podien estar en qualsevol dels dos castells que hem comentat, o el castell Siuró o el castell Dolherdola. Hi havia aquests dos castells d'aquí a la zona del Baix Llobregat però s'administraven també, com hem comentat,
tot una sèrie de veïns reials, podria ser que estiguessin a la zona del Palau Royal, a Barcelona, podrien estar situats en aquella zona. Llavors, situem-nos a això. 11 d'agost de 1243. Jaume I fa una transacció amb Guilleu de Cervera en el que el rei permuta, aquesta paraula es portava molt a l'època, que vol dir que fa un intercanvi. Canvia coses. Canvia en cromos, doncs permuten Sant Feliu de Llobregat, juntament
amb les vetllies de les parròquies de Sant Joan d'Espí, Sant Just d'Esvern, Sant Acreu de l'Orda i Sant Vicenç dels Horts, per 2.600 sous barcelonesos i 3.000 sous melgaresos.
A veure, això on parles amb Cristià... He intentat fer la conversió, però no arriba ja. Amb euros no arriba. Amb pessetes tampoc arribarà, imagina't. Per tant, va canviar a canvi d'uns diners que ell gestionés tot aquestes terres. A canvi d'aquells diners i el castell del tuir situat al Rosselló. Està bé perquè la moneda aquesta, els malgaresos, 3.000 sous malgaresos, no la coneixia. No hi ha tampoc. No és una divisa que avui en dia ens porta poc. No es porta gens. I 2.600 sous barcelonesos.
que era el sou que es pagava a la zona de Barcelona. Clar, clar. Ostres, que fort. Doncs sí. Després, en aquest moment, doncs, com que es fa aquesta permuta, ja es deixa afirmat en un d'aquests capbreus, i per tant els d'Ufort ja tenen un contracte que estipula que aquests territoris de la zona de bas Llobregats passen a ser part del seu llinatge, passen a ser part de les seves propietats i dels seus títols nobiliaris.
Per tant, a partir d'aquí, podem dir d'aquesta data, el 1243, els Dufort ja comencen a controlar, com a senyors feudals, aquesta família, el llinatge i tal, tota la zona del Baix Llobregat, gràcies a aquests favors que els va donar el rei Jaume I, que s'havien guanyat a pols perquè havien fet bé les coses. Exactament. Llavors, Guilleu de Cervera, mort l'any 1244,
i veiem que cedeix al seu germà Romeu d'Ufort tots aquests terrenys que havia comprat a Jaume I els cedeix al seu germà. Romeu d'Ufort el 1266 també mor i cedirà tots aquests terrenys al seu fill. Que tot aquest terreny, el que hem comentat, la vila de Sant Feliu de Llobregat
i les parròquies de Sant Just d'Esvern, Sant Joan d'Espí i Sant Creu d'Holorda, amb llurs jurisdiccions, rendes, censos i altres drets. Tot això anava canviant de mans de Dufort en Dufort, en funció, quan anaven morint-se, doncs s'ho anaven cedint d'uns als altres. D'acord? No, no, clar, sí, sí, no, jo ho entenc. El primer Guillem passa a un segon Guillem, que és el que hem dit ara que el 1266 els cedeix aquests drets.
i com que eren molt originals, al 1298 aquest Guillem torna a cedir totes les terres del bas Llobregat
el seu fill Jereu que li tornen a ficar a Guillem. O sigui, molt originals, des del primer Guillem no són. No eren, eh. Tot es deien Guillem. Aquella família que els dinars de Nadal també era molt peculiar. Guillem, para la taula. I jo sóc gent, 4 o 5 centenars de Dufort, que es deien així, per parar la taula. Clar, estem situats al 1298, eh. Per tant, continua una miqueta el llinatge dels Dufort Déu n'hi do, eh. Sí, va estar-se instal·lat aquí gairebé 250 anys, 300.
Canvien de segle, ja són una mica més llestos, i a més de dir-li Guillem, li fiquen Baranguer. Ah, va bé. Parlo de Ramon Baranguer, Baranguer Ramon, li fiquen Baranguer. Home, és que d'aquesta manera tenien els favors el rei, no? La pilota posant-li el mateix nom. Exacte, el mateix nom que els comptes de Barcelona. Llavors, aquest Baranguer d'Ufort, anotem-nos el nom, serà el darrer senyor feudal tant de la vila de Sant Feliu de Llobregat
com de les parròquies de Sant Jús d'Esvern, Sant Joan d'Espí i Sant Acreu d'Holorda. Baranguer d'Ufort, l'últim senyor feudal de l'època. Després el que va passar és que durant el seu regnat, el 5 de març de 1325, i per tal de poder cancel·lar un deute contret per la seva germana Guillemona,
Per no dir-li Guilleu-ma. Ah, Guillamona. Li vam ficar Guillamona. És un nom que es porta poc però jo el tornaré a rescatar. Si tinc una filla li diré Guillamona Domènec. Doncs aquesta germana havia contret tota una sèrie de deutes i per poder fer front a aquests deutes i amb el permís del vaguer reial, és a dir, el rei dominava tots uns territoris molt amplis, llavors a cada una de les zones que serien com les vagaries,
D'aquí, rescaten el nom de Bagaries, hi havia un vaguer reial que s'encarregava d'administrar aquells territoris en nom del rei. D'acord? Sí, sí, sí. Llavors, amb el permís del vaguer reial i tenint el pare Guillem, que estava en estat de demència, o sigui que ja no podia decidir res, doncs el fill, en Baranguedo Fort, decideix vendre
I això ens sonarà de programes anteriors que hem parlat. Els procuradors de la Pia al Moina, que també hem estat parlant quan parlàvem de les civites i això. És veritat. Doncs el 5 de març de 1325 passa de mans dels Dufort a mans de la Pia al Moina. Que aquí, que la Pia al Moina, recordem que era un poderà classiàstic, no? De fet era un...
Vaja, eren l'església, no? La Pia del Moïna era l'església. Per tant va passar a poder de l'església. De fet, la Pia del Moïna és una fundació que crea la pròpia seu de Barcelona, la pròpia catedral de Barcelona. Una fundació per afavorir i donar menjar als més desvalguts. Aquest era el seu origen. En principi, el preu que es va fixar
Recordem que això es va comprar per 2.600 sous barcelonesos i 3.000 sous malgaresos sumats, més o menys, si fossin semblants, serien doncs 5.600. 5.600, però 6.000, va, n'hi dono jo 6.000. D'acord. Doncs això s'ho van vendre
per 76.000 sous barcelonesos. Oh, per tant un aplaudiment per la família Dufort que s'ho va currar eh. Toma especulació immobiliària i urbanística en ple segle XIII quan els Dufort van comprar per 6.000 sous barcelonesos i malgaresos i ho van vendre per 70.000. Això és un pedetazo immobiliari eh. No, no, no. Escolta, que impressionat eh. Això ni a Màlaga eh, ni a la costa aquella de Màlaga tu.
Doncs sí, va canviar de mans, d'acord? I així doncs va ser, com hem comentat, entre l'11 d'agost de 1246, en el moment en què hem comentat que Jaume I feia aquesta permuta amb Guilleu de Cervera, fins al 5 de març de 1325, que els d'Ufort van ser els senyors feudals del Baix Llobregat.
Bé, doncs fins aquí. Un capítol més de la vida i miracles de la història de Sant Just d'Esvern. Avui aquests senyors feudals que van estar més de 200 anys.
A la comarca, el que ara és la comarca de Baix Llobregat, aleshores es delimitava territorialment d'una altra manera, no? El que és el riu, també Santa Creu de l'Or, de tocant a Cuixarola, no? Era més geogràfic. Doncs Manel, no sé si vols afegir alguna cosa més, perquè, home, d'això es podria fer com una minissèrie, no, també? Es podria, es podria. Els d'Ufort. Els d'Ufort, sí. D'Ufort de Sant Just d'Esber, no?
Com han fet armazenda de carcassons els dofors senyors del Baix Llobregat. Clar, es podria fer això. Podríem fer-ho i repartir els papers aquí entre la gent de la ràdio, no? Jo seria la Guilla Mona. Guilla Mona, t'agrada el nom. M'agrada molt el nom de la Guilla Mona. Doncs escolta, Manel, moltíssimes gràcies per venir una setmana més, per posar-nos el dia del que va passar ahir. Una frase molt bonica de la història de Sant Just, d'Esvern, cada dilluns.
amb el Manel Ripoll, que és col·laborador habitual de l'Arxiu Municipal, amb el Jordi Amigo. Ja feu unes festes que us trobeu a l'Arxiu Municipal i tot plegat. Que, recordem, aquest diumenge torna a estar el Manel explicant a tothom qui s'acosti a la Penya del Moro, qui és en Just, a sobre de Camp Mèlic,
les restes Ibers que hi ha allà, la Torre de Guaita, les diferents cambres i tot plegat, que a més ho fas molt bé i cada vegada hi ha més gent i amb el bon temps que fa jo crec que la cosa també anirà molt bé. Manel, gràcies. A vosaltres. Bona tarda.
Nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments a la Penya del Morro parlem de llibres. Sí, sí, sí, i ho fem amb l'Arnau Cònsol. Els llibres de la Penya. D'aquí uns moments al programa. Fins ara mateix. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esveral.
Hola, amics, aquí Lluís Tosà i mando un saludo fort i carinyoso per a tota la tropa de la Penya del Morro. Hola, soc el Manel Lucas i vull saludar la Penya del Morro de ràdio d'Esgern, que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai. Soc l'Anna Lisa Grant i envio molts petons, molta sort per al que feu, la Penya del Morro, que trobo que és un nom
i aquestes coses només ens les podem inventar els catalans, no? A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012.
trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant Alniu de Sant Just. Alniu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant Alniu, al carrer Josep Ençalclavé 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058. Restaurant el niu.
The Hill of the Leaves, every afternoon from 5 to 7, a Rally of the Spen. Ok, sabeu que m'ha dit el que fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia aixins com a internacional. No, jo no li he dit això, no he sigut mentit coses. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves, hill, muntanya, penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi.
And I heard, as it were, the noise of thunder. One of the four beasts sang, Come and see, and I saw, and behold, a white horse. There's a man going round taking names.
And he decides who to free and who to blame Everybody won't be treated all the same There'll be a golden letter reaching down When the man comes around The hairs on your arm will stand up
At the terror in each sip and in each sip Will you partake of that last offered cup Or disappear into the potter's ground When the man becomes a rapper Hear the trumpets, hear the pipers One hundred million angels singing
Moltituds are marching to the big cuddle drum Voices calling, voices crying Some are born and some are dying It's Alpha and Omega's kingdom come And the whirlwind is in the thorn tree The virgins are all trimming their wicks
Is in the thorn and tree It's hard for thee to kick against the pricks Till Armageddon, no shalom, no shalom Then the father hen will call his chickens home The wise men will bow down before the throne And at his feet they'll cast their golden crown
When the man comes around. Whoever is unjust let him be unjust still. Whoever is righteous let him be righteous still. Whoever is filthy let him be filthy still. Listen to the words long written down. When the man comes around.
Hear the trumpets, hear the pipers. One hundred million angels singing. Multitudes are marching to the big kettle drum. Voices calling, voices crying. Some are born and some are dying. It's Alpha and Omega's kingdom come.
And the whirlwind is in the thorn tree The virgins are all trimming their wicks The whirlwind is in the thorn tree It's hard for thee to kick against the pricks In measured a hundred weight and penny pounds When the man comes around
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern.
6 i 42 de la tarda. Continuem a la Penya del Morro, de ràdio d'Esvern. I ho fem parlant de llibres. Sí, parlant de llibres. Els llibres de la Penya, eh? Amb l'Arnau Consul, com cada setmana ja sabeu que ell és de l'Institut Ramon Llull, i col·laborador habitual de la revista Sapiens. Avui el tenim al telèfon. Arnau, bona tarda.
Hola, bona tarda. Què tal, com va tot? Llibres per la penya has dit? Sí, no era així, com era? Ah, jo el deia llibres pel morro. Ah, llibres pel morro. Espera't, posem una altra sintonia. Però vaja, cap problema, si vols canviar el títol de la secció. Ah, no, no, és que no... Perdó, perdó, és que llibres per la penya era l'altra sintonia. Aquestes llibres, llibres del morro. Llibres del morro, amb Arnau Consol. Ja ho tenim fet això i avui ens vols parlar d'un llibre que es diu Plantes d'Interior.
Del Borja Bagunyà? Del Borja Bagunyà. Que és un autor podríem dir que insultant menys jove. Però quanta anys té? 25? No, no estan insultant. Llavors no estan insultant. En té 30, perquè nascut l'any 82.
I digui'm totalment jove perquè dius que el seu primer llibre, els 30 anys, tampoc és tant. No, aquest és el seu tercer llibre. El seu tercer llibre de contes. El primer, Apunts pel retrat d'una ciutat, una mena de contes sobre Barcelona. El segon, Defensa pròpia, va guanyar el premi Marcel Rodoreda, jo crec que va ser l'automa jove a guanyar aquest premi.
Va ser un dels premis més importants de contes.
M'ha de donar idò, eh? Un noi, una carrera prometedora. I què tal aquest últim al Plantes d'Interior? El va treure al juny. Plantes d'Interior són comptes i sí, configura ja el que es treballa. Com tu dius, sembla que té una carrera que promet, que té futur, efectivament.
No és clar que hem de dir va, és el nou monzó de la literatura catalana. Home, això seria molt agosarat no? No, no, no, no. El nou monzó i més enllà. Què dius ara? D'acord. Perdona, què m'estàs dient Arnau? Jo estic dient que jo serà el nou monzó. Ell no ho diu això. És bastant més humil que no pas això. Si home, clar, és que això és molt fort. Ell reconeix que al monzó li agrada moltíssim. Però diu jo vull anar més enllà del monzó.
perquè el Monzó fa un tipus de compte molt definit, molt clar, un compte minimalista, que no és que en faci res, però bueno, hi ha moltes altres maneres d'escriure contes. I en català hem tingut una sort i una desgràcia, i la sort és que el Monzó va copiat d'autors americans, especialment Kidders,
i altres, sobretot Schieber, la manera de fer d'uns contes. Són els contes monzó que una mica tots anem llegint i tots sabríem identificar-los. Però, de vegades, tothom hagi d'escriure aquest tipus de contes. Si tu t'hi fixes, els contistes en català una mica segueixen aquest patró. Que t'escriuen contes monzoniants.
Hi ha molts altres tipus de contes. Els contes tipus Doblato, els contes tipus Cortáfen, els contes tipus Borges... I ell fa altres tipus de contes. Realment, d'entrada, el que he de dir és... Aquest Plantes d'Interior és literatura gama alta, i això vol dir que no és fàcil de llegir-lo, però si un hi entra, pot arribar a disfrutar-hi molt.
Són contes d'una creació lingüística brutal on el més important de vegades no és la història que s'explica sinó com s'explica. Bàsicament també passa en molts altres àmbits. El que és molt difícil innovar i ser original sinó que és el com, com ens ho presenten i com fan per exemple en teatre, en obres de teatre o també en escriptura. Perquè la temàtica de plantes d'interior que sobre ficus, per exemple.
No ben bé, no ben bé. Ell un altre cop té la intenció de fer un retrat de Barcelona, que és la seva ciutat i la seva gran musa, per entendre'ns. I aleshores el que fa és plantejar-se i dir-ho sí. Barcelona, no la Barcelona de postal, la Barcelona de les grans fotos i tal, sinó la Barcelona interior. Les personatges, la de la gent.
La de la iaia Burgesa que viu al Puiget, per entendre'ns. O la del treballador manestral de no sé on. O el del barri típic que no et diu el nom, però podria ser Sants, o podria ser Gràcia, on acaben anant-hi a parar tots els giris perquè es posa de moda, per entendre'ns. I vaja... És aquesta Barcelona, la que trobem, no? I el que trobem és això, plantes interiors, perquè són els personatges
Els barcelonins, més que no tant la ciutat, els protagonistes. És la recomanació d'aquesta setmana a la Penya del Morro amb l'Arnau, aquest llibre, plantes d'interior del Borja Beguinyà. Per cert, Arnau, ara que et tinc aquí, no sé si vols afegir alguna cosa més del llibre.
Bàsicament afegir que tindrem la sort d'aquest autor que jo ara pronostico, que no és que serà el monzó del futur, sinó que anirà més enllà, que serà un autor de referència. T'estàs mullant molt, eh? Sí, sí, sí. Aquí on ens mullem on ens mullem. Sí, sí, ja ho veig. Doncs escolta, haurem de llegir. Plantes d'interior. Plantes d'interior, editorial Empúries,
Lectura obligatòria, però preneu-vos-ho amb calma. És un llibre ple d'ironia, ple de cinisme, ple de... prengueu-vos-ho amb calma, d'anar llegint. I vindràs en just? Vindràs en just al Borja? Vindràs en just divendres. O què dius? Divendres ves en just? A veure un moment, a veure un moment. Però ves en just a fer un acte o no? Jo és que aprofito ara i aquí som, no?
per escombrar una miqueta cap a casa, explicar a la gent que encara no sàpigui que a l'Ateneu hi ha un club de lectura, que està restringida, bueno, la gent que s'hi apunti, evidentment, s'ha de pagar una petita quota, però que a l'Atenen tant no només comentem els llibres, que més o menys cada tres o quatre setmanes ens proposem llegir, sinó que ve l'autor convidat, i així doncs vam tenir...
a jugar amb Jordi Miralles, vam tenir en sessió privada el Jaume Cabré, abans d'obrir el gran públic, i tindrem a Borja Beguinyà aquest divendres. Jo ara ho dic bàsicament per fer dentetes a l'audiència. I si algú vol apuntar-se a aquest club de lectura, què ha de fer? Si algú vol apuntar-se, ha de trucar a l'Ateneu. Ara mateix no tinc el telèfon, però segur que els teus serveis de documentació el trobaran ràpidament. I si no, la gent que posi el telèfon de l'Ateneu és injust, que també surt. Per exemple, ja està.
És més que de sobres. Doncs truques allà, preguntes, i a la tarda, que és quan hi ha l'hora de la Sagraderia, i podràs inscriure per un modiquíssim preu i tenir fets aquestes tertúlies que jo crec que poden ser molt interessants. Quanta gent hi ha ara mateix al club? Si retorna que hi ha algun uient que ja ha llegit Plantes d'Interior i que li fa molta, molta, molta gràcia,
Em podrien parlar. La condició és que hauria de llegir el llibre. Quanta gent ja al Club de Lectura teniu? Doncs en moment som vuit. La idea és que no en tingui més de dotze. Per tant, no és que només hi hagi quatre ara possibles que es puguin apuntar, sinó que a la que siguem més de dotze obrirem un segon club. Perquè quant val la quota? Quina és?
Doncs la quota són 30 euros al trimestre, que serien 10 al mes, però taga trimestralment i ser sòcia de la Teneu a les hores d'avui és 25. Jo t'ho dic tot això perquè no sé si n'havíem parlat alguna vegada, potser d'alguna pinza allà, però em sembla prou interessant per comentar-ho a la gent i no sé si... Potser els serveis informatius poden fer notícia i tot, eh? Però vaja, i cada divendres o... un divendres o un mes, dius, no?
No, normalment és els dimarts. Fas bé de dir-ho, perquè si no me n'hagués oblidat. Quedem els dimarts un dimarts cada tres setmanes o cada quatre, depèn del gruix del llibre. Aquesta vegada quedem especialment en divendres, perquè el Borja Begunyà els dimarts fa classe a la universitat i no podia venir. Mira, ha de ser un dilluns o un divendres, i al final resulta que els divendres ens anava millor la gent del club.
i vindrà divendres a les 5. Doncs sí, ha quedat clar. Jo et preguntava això si havies acabat, perquè parlant d'autors que tenen relació amb Sant Just, l'altre dia vaig fer zàping, allò que es fa, no? Bueno, tens res a fer, mira la tele, i vaig veure que a Millenium estava Matías Renard col·laborant i comentant coses.
Ah, carai. Tu te'n recordes? Estic col·laborador de... Sí, senyor. De la penya del morro. La penya del morro, el Val d'Odanit... El Val d'Odanit també, no? Havien vingut algun cop. Sí, autofrances. Doncs no en tenia ni idea. Doncs el vaig veure per allà i em va fer molta gràcia. Vaig pensar directament ja amb tu. I ara que et tenia aquí dic, ostres, a veure si sabia alguna cosa. No me'n recordo de què parlaven, ja t'ho dic ara.
perquè era un debat d'aquests espessos, del Colom, de Milènium i tal, però em va fer gràcia veure'l allà i vaig pensar... Doncs que sàpiguis que pel teu estudi de la Penya del Morro hi ha passat algú, com aquest Matías Denar que tu dius, que a França ara mateix està considerat com l'autorrevelació. Qui és? No estem parlant d'això, no ho sé, del que jo digui que pot ser el Borja de Gugnyà o fins i tot d'un autoconsolidat com el Monzón o no, no, no.
Estem parlant d'autorrevalació i superventes a França. El Matías, en art? Probablement un dels dos països més cultes i lectors de l'edat d'Europa, eh? Home, doncs aplaudiment pel Matías, que va estar aquí a la penya del morro i a ràdio d'Esvern, a l'Osvaldo de nit i tot plegat, col·laborant i tot això. Escolta, ens fa molta il·lusió que li vagin molt bé les coses. No sé si encara té en relació amb ell, per si el veus, dóna-li una forta abraçada.
Doncs ho farem. De part nostra. Arnau, moltíssimes gràcies una setmana més per haver-nos explicat avui el llibre Plantes d'Interior del Borja-Bargonyà segons l'Arnau Consul, que això ens sap una mica... Bagonyà, eh? Bagonyà. Ah, què he dit? Bagonyà? Jo he dit no. Bagonyà, bagonyà.
que et deia que som l'Arnau Consul, que d'això en sap una mica el nou autor a tenir en compte que pot superar el propi Munzó. Aquí ja t'has anat molt de la moto però jo et dic el que has dit amb el tema de relats de contes i tot plegat. Plantes d'interior del Borja Bagunyà. Bagunyà. Arnau, que vagi molt bé, bona tarda, gràcies. Doncs a vosaltres i a tots els clients. Adéu. Adéu-siau.
L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio desvern.
Doncs fins aquí el programa de la Penya del Morro d'avui. Moltíssimes gràcies a tothom qui ha fet possible el programa d'avui d'entrar l'Andrea Bueno a les notícies, el David Ávila a la tele, el Manel Ripoll a la història de Sant Just i l'Arnau Cònsul amb qui parlàvem fons moments els llibres del Morro o pel Morro, els llibres de la Penya. En fi, que nosaltres tornem demà...
Us deixem ara amb l'Informatiu Vespre, els endurs notícies, amb l'Andrea Bueno al capdavant. I recordeu que a les 8 teniu el programa d'esports de la ràdio. Juguem a casa amb el Jordi i el Marc Marvà fins les 9 del vespre. Que vagi molt bé. Adéu-siau, bona tarda.
Todos los rados fuimos al concierto del gran telepata de Dublín. Medio hora antes invadimos el metro y hoy va obligado en tu enéxtasis.
Som 80 a los fanáticos de John Boy. Frente al estadio ya cantabais sus temas. Primeras filas vuestra obsesión. Decías que John Boy era moreal. Algo amb vivo y de infancia gris. Sinceramente yo lo detestaba hasta morir. La luz se desmayó.
Con cual va a empezar. A tu que era igual.
Hola, soc el Jaume Figueres, saludo la Penya del Moro, i faig una petició, que no tutegeu tant, perquè arriba un moment en què no puc donar l'abast dels tuits que poseu. Hola, jo soc l'Àlex Orina, i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni Telefon Mòbil, ni res de res. Per tant, ja podeu tutejar tant com vulgueu, cap problema.
De aquellas masas era el gran insecto. Tiene poderes llargaste a decir. Creo que lleva media vida huyendo. Quizás le pasa lo mismo que a mí. Ha expandido su emisión global desde el día más tarde que a Vic.
No podia transmitir mi lado universal de alcance personal. Me notizó por fin con su verso letal. ¿Cómo es posible que haya estado en sus infiernos? ¿Es imposible o no, misterio, y que tuvieras el don?
Sería posible conocerte más por dentro. No lo concebiré. Nunca sabré si yo no tengo sentido.
Ja la jo, ja la sói. Ja la jo, ja la sói. Otro fondo, jo en vull. Ara escolta, està viu d'esfer. Sintonitza, està viu d'esfer.
Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
L'escola Canigó engega la vuitena setmana de la Salut Escolar. L'AMPA del centre amb col·laboració amb l'Àrea Bàsica de Salut de Sant Just organitzen una desena de conferències a l'escola relacionades amb la salut, adreçades a alumnes, mestres i pares i mares. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dilluns 12 de març. Resumim amb titulars altres informacions que ens deixa a la jornada.
Dijous Anna Iglesias donarà les claus per afrontar les rivalitats i les baralles entre germans i germanes. Es plantejaran diversos aspectes sobre els conflictes fraternals, com ara com prevenir les gelosies. Seran una conferència a les 9 del vespre a l'escola Montseny. A partir de dilluns que ve es podran presentar les imatges pel tercer concurs internacional de fotografia. La temàtica d'aquest any són les botigues i els mercats del món. També es convocarà al tercer concurs popular de fotografia.
I en clau esportiva destacarem la tercera posició de l'atleta Sant Justen, Kevin Serres, els campionats de Catalunya de pista coberta que s'han celebrat a Sabadell aquest dissabte. A més, Alba Martínez va aconseguir la cinquena posició en salt d'alçada. Bona tarda a l'Escola Canigó, fa aquesta setmana la vuitena setmana de la Salut Escolar.
L'AMPA del centre en col·laboració amb l'Àrea Bàsica de Salut de Sant Just organitzen una desena de conferències a l'escola relacionades amb la salut i adreçades als alumnes, als mestres i als pares i mares. Des de fa vuit anys que se celebra la setmana de la Salut Escolar a Canigó. Va sorgir per unificar en una sola setmana totes les conferències sobre salut que es feien més a partides al llarg del curs. Van dirigides a la comunitat educativa del centre, excepte una conferència adreçada als pares, que és oberta a tots els pares i mares del municipi.
Ho explica Jordi Blanc, membre de l'AMPA de l'escola Tenigó i un dels organitzadors de la setmana de la salut escolar. Cada curs té una xerrada específica i aquestes xerrades llargues dues setmanes aniran fent a l'escola amb els alumnes. Al mateix temps, també regem una xerrada pels mestres, també sobre un tema de salut, i també regem una xerrada al vespre pels pares, també sobre un tema de salut. I veies que tota aquesta setmana es pugui tractar diferents temes de salut sota escolar, però també altres temes de salut, sobretot al cel amb els nens.
i en el cas dels mestres. La primera ha estat aquest matí tractava el cos humà i els hàbits saludables i s'adreçava als nens i nenes de P4. Demà a dos quarts de nou del matí es farà una altra xerrada sobre la salut dental per nens i nenes de 5 anys i a la una del migdia sobre l'exercici físic. Dimecres al matí tindrà lloc una conferència sobre els canvis corporals en la preadolescència i al migdia sobre el maneig de l'estrès que està adreçada als mestres.
Dijous les conferències seran sobre la salut dels peus i sobre el tabac, aquesta última a l'ambulatori. L'única xerrada oberta a pares i mares tindrà lloc dijous a les 8 del vespre a l'escola Canigó i tractarà els primers auxilis.