logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Hi ha el temps vespre amb clarianes i retirada de les pluixes. Entren vents del nord i nord-oest amb cops forts a l'Empordà, Ebre i Pirineu. Demà hi haurà més núvols al matí i més sol a la tarda, tret del Pirineu, on dominaran. Els núvols amb nevada moderada, només la cara nord, baixant cap als 1.200 metres de cota. Ambient fred.
Hola, ja soc a casa.
Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincon d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, amb pollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però, i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema! El Rincon d'Estambul també ofereix amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador haima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut? Avui sopem al Rincon d'Estambul. Al carrer Salvador Espriu número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692 81 11 32 i també a Facebook. Rincon d'Estambul.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Harbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i renells naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de vac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Harbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements, i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes dalt al web xaviervillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 bis, de Sant Just Desver.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal? Bona tarda, senyors i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us saluda Jordi Domènech en el programa 1535 de la Penya del Morro.
Bé, tot seguit, repassarem què tenim avui al programa, però abans deixem-me saludar l'Andrea Bueno, dels serveis informatius, que portaran les notícies fresques, fresques, de sent just. D'aquí un moment, Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. A més al Twitter i al Facebook del programa tenim la Cristina Vargas. Cristina, què tal? Bona tarda, què tal?
Avui parlarem amb l'Oriol Puig de Teatre, algunes recomanacions per regalar aquest Nadal. A més a més, també tindrem la història de Sant Just amb el Manel Ripoll, que ens parlarà concretament de la presentació de dos Sant Justencs, el Francesc Riera i l'Olga Asbert, sobre el Sant Just del 1814, que no sé si hem de fer o faran.
Avui parlarem amb la presidenta de l'associació Sant Justenca.
Després de molts anys es fa un acte d'aquest estil per recaptar fons per la Marató de TV3, ahir per la recerca de les malalties del cor. En fi, a prop de 3.000 euros, em sembla que es van donar entre les activitats del Pony Club Catalunya i el que es va fer ahir a l'Ateneu. I acabarem, com sempre, els dilluns, amb la tertúlia esportiva, amb el Grafa Cano, l'Oriol Pascual... Vinga va, anem cap al trending tòpic de la primera hora.
Avui un dels temes més comentats de Twitter ha sigut la ciutat de Sydney, que no és la capital d'Austràlia per això, perquè un home armat ha retingut desenes de persones en un cafè al centre de la ciutat australiana.
Ja ha acabat, segons hem pogut escoltar fa pocs minuts i s'ha resolt de forma favorable a la ciutadania. No heu cap ferit. En aquest cas, podríem dir que fa poc més de 15 minuts que la policia ha pogut accedir al local. En aquest cas, després d'unes 18 hores més o menys de segrest, la policia ha pogut treure les persones que estaven retengudes a prop d'una trentena de persones.
De totes maneres, tot ha succeït a primeres hores del matí hora local, és a dir, fa unes 18 hores aproximadament que un home, en aquest cas de 49 anys, armat i conegut per la policia al seu refugiat iraní, condemnat per delictes sexuals i en llibertat sota fiança per haver enviat també cartes amenaçadores a les famílies dels soldats australians morts,
havia segrestat aquesta cafetaria australiana, en concret a la ciutat de Sydney, i havia retingut a prop d'una trentena de persones. En mesura que avançava una mica al matí, hem sabut que han pogut escapar-se uns cinc hostatges, en aquest cas. Primer han estat tres homes que han sortit per la porta principal, després han estat dues dones que han sortit per la porta de darrere. La policia s'ha posat en marxa totalment, amb tota l'urgència. En aquest cas han intentat contactar amb el segrestador,
que ha demanat parlar amb el primer ministre australià i també ha reclamat una bandera de l'estat islàmic a canvi d'alliberar un altre hostatge. A més a més, també ha fet que un dels altres dues hostatges, en aquest cas, mostressin una bandera negra amb un missatge en arab que deia, no hi ha un altre 10 que l'Himaoma és el seu missatger. En aquest cas, finalment, la policia ha pogut accedir al local i han pogut alliberar a tots els segrestats. Alguns d'ells confirmen que podrien haver-hi fins a dos morts i tres perills.
Bé, veurem quines informacions apareixen en les següents hores. Repassem ràpidament què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió. Per exemple, la Neus Bonet, de Catalunya Ràdio. Diu, més de 12 hores de segrest en un cafè de Sydney, motivacions polítiques i proclames islamistes de l'autor. Hi ha una negociació en marxa i amb l'etiqueta que et migdia, que m'imagino que és el programa que fa Catalunya Ràdio, no? Sí, un altre comentari en aquest cas ens el fa principiar en Marsupia. Diu, per aquí des de les dues de la matinada amb lo de Sydney. Quasi em fot un cop de cap contra el teclat. Una dutxeta i torno.
No acabo d'atendre gaire aquest tuit del Luciano d'Olbert. Qui és Fabri? Ni idea.
Per què hem seleccionat aquest tuit? Perquè acostumen a haver-hi documentaris de tot tipus, uns sobre informacions, uns altres que no tenen res a veure, però que aprofiten diferents hashtags, com és el cas del hashtag de la segona obra, que es allacen. Allacen aquest cas d'actualitat de successos en futbol.
Per cert, deixeu-me comentar que tenim un sorteig de 3 paneres a la penya del morro. Només cal que truqueu al 933723661. 933723661. I ja tenim la primera trucada d'aquesta tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem?
Amb Maria Teresa Coig. Home, Maria Teresa Coig de la colla sardanista, no? Sí, sí. Sí, sí. Ai, he dit colla? Has dit colla, això. Ai, perdó, perdó. Saps que no m'agrada. Ah, no, perdó. Perdó. Volia dir agrupació.
Escolta, per participar, si vols tenir el número 4, perdona, el 5, ja anem pel 5, que és el que correspondria pel sorteig del divendres Maria Teresa, has de cantar una Nadala. En català? Sí, amb l'ideva que vulguis, de fet. Vale. Bueno, canto una. Clar. Oh, quina vergonya em sentirà el poble. Sí, aquesta és la gràcia. Una mica passar vergonya i que et senti el poble. Va, canto. Sí, endavant.
El desembre congelat, confós s'arretira, abriu de frons coronats tot el món a llira. Quan en un jardí de mort
Neix una divina flor, d'una rorrorró, d'una sa-sa-sa, d'una rò, d'una sa, d'una rosa vella, fa cunda i punsella. Bueno, avui em ploro.
És aquesta la cançó? Sí, sí. La tenies preparada ja o no? La tenia preparada. Sí, pregunto. Sí, clar. Ah, que ho sabies que s'havia de cantar a Nadal? No m'ho he imaginat. Ah, sí? Sí, i segur que em tocarà cantar una altra vegada tu. Ah, bueno, ja s'ha de programar, la gent que truca encara que... bueno, ha de cantar, ha de cantar.
En fi, Maria Teresa, molta sort. Ja tinc el número 5, no? Si tens el número 5 el divendres, farem el sorteig. Perfecte. Si et toca i ets l'agraciada, et trucarem per dir-t'ho. Molt bé, guapos. Molt bé, un petó. Salut, bona festa. Bona nit.
En fi, doncs si voleu participar a les 3 paneres, al sortat de les 3 paneres, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. De moment hi ha 5 participants i cadascun d'ells té entre 60 i 70% de possibilitat, de moment, de que li toqui una panera, perquè només n'hi ha 5. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Dit això, anem amb l'espai d'humor del programa. Les notícies de Sant Just.
Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenos i per estar ben informat de tot el que passa per aquí.
Ja ho sento. Un llit amb molles. Que fa molt de Nadal. Aquest llit que grinyola és un clàssic. Anem a la qüestió perquè parlem de l'alcalde de Sant Just que ha fet una valoració no gaire bona del primer any de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A més a més parlarem de la vetllada de poemes que hi haurà
Aquest dissabte una ballada literària organitzada pel desig consecutiu pel centre d'estudis, però abans de tot això hem de parlar de la Marató de TV3.
perquè Sant Just va recaptar ahir 2.907 euros en benefici de les malalties coronàries. Durant tot el matí d'ahir van tenir enlloc un munt d'activitats tant a la Teneu de Sant Just, on hi havia la crisi principal com el Pony Club Catalunya, que van contribuir amb la causa de la Marató de TV3. Nosaltres, de fet, a la segona hora del programa, perquè ara no pot, entrevistarem la Roser Pérez, que és la presidenta d'aquesta nova associació de Sant Just que s'ha creat
fa poques setmanes per recaptar fons de cara a la Marató de TV3. És la presidenta, la Rosi Amarès? Què? És la presidenta? És la presidenta, sí, sí. En fi, Andrea, perquè avui heu parlat amb l'Àngels, no?, que és una de les altres membres d'aquesta entitat. Exacte. I què ha explicat? Què diu?
Doncs que totes les activitats que es van fer ahir a la sala municipal de la Teneu van anar molt bé. Hi havia un munt d'activitats com valls, una xocolatada, recitals de música i cant i entrevistes amb mestres listes com la dietista Pilar Santpau i també el doctor de l'àrea bàsica de salut Florenci Valle. Aquestes activitats comptaven amb una entrada solidària de 3 euros i van aconseguir recaptar un total de 1.622 euros. I a més, durant tot el matí, els alumnes dels tallers d'Arts Plàstics municipals van fer diferents obres vinculades amb la Marató que es venien al final de la jornada.
Això la teneu, però d'altra banda el Pony Club Catalunya es va recaptar 1.285 euros en unes activitats solidàries que organitzaven Pony Club i les Ípiques, Sol Solet i la granja Can Mèlic amb la col·laboració de Can Pedros. A més, hi havia una botifarrada solidària que va ajudar a incrementar les donacions per a la marató per a la investigació de les malalties del cor.
tant des de l'associació Sant Justenca per la Marató de TV3 com des de les hípiques de Sant Just en vista de la gran implicació dels Sant Justencs i de l'èxit que han tingut aquestes activitats tenen clar que l'any que ve repetiran. I un últim punt, aquí Sant Just està contribuït amb 2.907 euros a la Marató però cal destacar que a tot Catalunya ahir es van recaptar 8.864.016 euros.
Bé, doncs d'aquí una estona en parlarem una mica més profundament de tot això. Parlem ara de política local, perquè l'alcalde ha fet una valoració molt negativa, bastant negativa, del primer any de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, que les seves sigles són... Cursals. Correcte. Asegura que ha comportat una feina innecessària al Consistori i que la va aprovar al Congrés dels Diputats del desembre.
Ara just farà un any i és aquella on entre altres coses deia que perdíem competències, no? Els municipis de menys de 20.000 habitants en diferents apartats com educació, habitatge, serveis socials, en fi, ocupació... L'alcalde no està content de l'entrada en vigor des de fa un any d'aquesta llei?
Doncs no gaire. De fet, ha dit el que comentaves, que la feina que ha comportat l'Ajuntament ha estat innecessària, la feina que ha comportat l'aplicació d'aquesta norma. A més, fa poc que l'Ajuntament de Sant Just ha rebut uns criteris econòmics a través dels quals s'han de justificar les despeses que el consistori fa per mantenir els serveis públics. D'altra banda, l'alcalde també ha criticat el paper de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona per no haver fet pressió per evitar el desplegament de l'arsal. Recordem que també des de la Generalitat
es preparava una llei similar que invalidaria les competències o que invalidaria la norma estatal però vaja, la cosa no ha avançat gaire i també considera que aquesta llei és una mesura més de pressió des de Brussel·les per reduir el dèficit de les administracions públiques de l'estat espanyol tot i així l'alcalde ha recordat que el dèficit de les administracions locals és únicament del 4,5% del global.
En fi, per tant, no està content, tot i que allò que semblava que havia de ser el gran drama per l'Ajuntament, jo tinc la sensació, no estic potser ben informat, eh, però que tampoc no ho he acabat sentant, no? No, perquè les coses i les informacions que arriben des de Madrid van arribant aquí amb compte a gotes i tampoc no deixen avançar gaire a l'administració, però el que dèiem... Perquè s'ha aplicat, per exemple, la llei realment com ha de ser, perquè jo havia escoltat entre altres coses, per exemple, coses que ens afecten aquí a la ràdio, que segurament es perdien les competències
de comunicació local i que passarien a la Diputació. I també en altres àmbits, com dèiem, amb habitatge, amb serveis socials, i que a part de no portarien la Diputació de Barcelona en aquest cas. Això ha sigut així? Durant aquest any, a Sant Just, hi ha hagut competències que han anat derivades a la Diputació de Barcelona?
De moment no, de moment també recordem que quan es va començar a aplicar i quan es va aprovar aquesta llei l'any passat, ja des de l'equip de govern destacaven que des de l'Ajuntament seguirien treballant igual, com si aquesta llei no estigués en vigor, i de moment van fent així. Per tant, és una llei que ha anat en vigor però que no s'està complint per part de l'administració Sant Justenca.
Com a mínim sí, però suposo que han de seguir indicacions del govern espanyol i si el govern espanyol no fa cap tipus d'indicació que segueixi l'administració local, doncs m'imagino que van fent. És una llei que ve des del govern central que tot va lent. No diuen com s'ha d'aplicar encara un any més tard d'entrar en vigor.
Han fet arribar aquests criteris econòmics i de moment diuen que si l'Ajuntament de Sant Just pot marcar aquests criteris econòmics, pot donar les prestacions de serveis socials, ocupació i tot això seguint aquests criteris econòmics, en principi la competència segueix sent de l'Ajuntament. I si no, doncs s'ha de senyir la llei estatal.
Bé, canviem de qüestió i ara parlem d'una ballada literària a Gibern que hi haurà aquest dissabte al nostre municipi. Déu Sant Justenys i Sant Justenques seran els lectors d'aquests poemes. L'organitza per deser any consecutiu al Centre d'Estudis Sant Justencs i enguany repassarà els poemes que es van llegir les primeres ballades. Andrea Bueno, que fa poc va anar a llegir contes també a Sant Just. Les escoles té més informació de tot plegat.
Tot no m'han trucat. No, a mi tampoc. Però hi ha noves incorporacions. Ah, sí? Doncs avui ja repassaran els poemes que es van llegir les primeres vetllades del 2004 al 2008, quan eren passejades poètiques. Abans passejaven i recitaven poemes, ara des de fa uns anys, des del 2009 en concret, doncs fan aquestes lectures des de la Teneu, directament allà. Ja no passeja perquè fa fred, no? Exacte, coberta, baix o bloc. Clar, està normal. Exacte, doncs... Que ara són més grans, també. També, sí.
I també es llegiran textos d'autors i autores com Catarina Brilles i Consola Murós, entre d'altres, a carrac d'altres s'enjustencs, com són Pere Oliver, Maria Quintana, Pep Quintana, Berta Quintana, tota la família. La família Quintana té molt bona veu.
Pere Font, president del centre d'estudis, el Pere Olivier, no sé si l'he dit, Maria Quintana també, Joan Algarra, i entre molts altres també la nova incorporació és el regidor d'ocupació Joan Bassegañas. El regidor de l'amor. Alguna cosa més perquè això serà aquest dissabte a quina hora i a quin lloc.
A les 6 de la tarda a la sala del cinquantanari de la Taneu i quan acabin les lectures s'oferirà cava i rastolines per a tothom que fa Nadal. Això fa molt Nadal, de veritat. S'acosta el Nadal. S'acosta la família. S'acosta el carinyo. Correm, no? Jo marxaré i tu t'apuntes, no? No, no em dic que si voleu saber més coses, les que passen a l'esquerrada,
Jo podria fer un anunci. A veure, jo en aquest punt del programa, amb aquesta música, saps? És una mica la que tens al mar, no? Sí, és Moonlighting. Jo podria, no ho sé, podíem fer un anunci de... De què, a veure? La vetllada poètica. Torrons, saps? Torrons Vallvidrera, saps?
Disponible al carrer Bona Vista. Fos d'en directe. Això no ho fem aquí a la ràdio. Això es cobra bastant. Els informatius ara ho posen molt. Hi ha molts informatius que ells ho poden fer. Jo puc interrompre els informatius i fer-ho. No ens barallarem ara, però la idea ha sigut de la penya del morro. Jo em quedo al rincon d'Estanburgo.
Hola, ara l'escoltarem. Si voleu més informació del que passa, és que anem molt tard avui, que passen a Sant Just, ara a radiodesbert.com, tot el que vulgueu, a radiodesbert.com, i a partir del 7 al Sant Just, notícies, ediciós, vespre.
Sextió patrocinada per Torrons Vall d'Isdera. Uns torrons que no existeixen. Va, fins aquí l'espai de les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, sí, per estar ben informat de tot el temps.
Fem una pausa per la publicitat de re, de re, i d'aquí uns moments tenim l'Oriol Puig, que ens parlarà de teatre, i de vells temps, una obra de Harold Pinter, que es pot veure a la sala Beckett. Escoltem la publicitat, hola, i tornem ara mateix.
Hola, ja soc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si proveem el rincon d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, amb pollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però, i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema! El Rincon d'Estambul també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador haima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut? Avui sopem al Rincon d'Estambul. Al carrer Salvador Espriu número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692 81 11 32 i també a Facebook. Rincon d'Estambul.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93-473-4128 o visiteu el nostre web, cafedelateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de l'Ateneu.
Bona tarda!
5 i 26 de la tarda, parlem de teatre i ho fem com cada setmana amb l'Oriol Puig. Oriol, què tal? Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. Que seriós estàs avui, no? No, no, no, estic molt radiofònic. I intento no posar veu nasal, intento ser una veu suau i agradable, així com de bellut. Ah, val, val, val. Que t'han dit que tens veu nasal o alguna cosa?
Bueno, bueno, algú m'ho ha dit, algú m'ho ha dit, i llavors intento fer una veu més viril i més veronió. Clar, com que te sembles l'Oriol Grau, eh? Exacte, exacte. Escolta, anem amb la qüestió, perquè, com dèiem, vas anar a veure vells temps de Harold Pinter a la sala AVE, que és dirigida pel Sergi Balbel, amb el Carles Martínez, la Miriam Alamany i la Sílvia Abel, fins l'ondre... Exactament. Ara és hora. Exactament.
De fet, aquesta obra del Pinter ja s'havia representat a la Beckett durant el Grec d'aquest any, durant el Juliol, que els va anar molt bé, i ara s'ha restaurantat, es va restaurant el dia 10 de desembre i estarà fins al 11 de gener, tot el mes o totes les festes, diguéssim. I de què tracta l'obra? L'obra és una obra que tracta sobre un matrimoni
interpretat per Carles Martínez i Miriam Alemany, que rep la visita d'una amiga d'ella, una amiga de l'esposa, que fa 20 anys que no es veien, i que els ve a visitar allà a la seva casa a la costa anglesa. I llavors, molt típic de Pinter, a través del llenguatge, és a dir, a través del que diuen i el que expliquen els personatges, i a través del record, sobretot,
No sabem si el que explica l'amiga és veritat, si el que explica el marit és veritat, i perquè els dos comencen a fer una espècie de lluita, com una mica vampiresca, per posseir el record i per posseir una mica la dona, l'esposa, que és el paper que queda més en un segon terme, i llavors l'espectador també no sap
ben bé si el que diu la veritat és un o l'altre. Que fort. Això és un tema delicat. No t'hi volguis trobar tampoc en aquesta situació. No t'hi volguis trobar gens. Exacte. A més és aquest estil molt típic del Harold Pinter. Hi ha molts silencis i moltes pauses o què? Moltes pauses, sí. Déu-n'hi-do. Són aquests textos que van tenir molt èxit aquí també als anys 80 i 90, que de fet la Sala B, que és l'obrador de la B, que té molts autors,
d'aquí catalans van seguir una mica l'estela del Pinter. És molt difícil interpretar un Pinter en condicions, perquè aquells silencis dramàtics que es miren... Allò que diuen, pausa. Pausa llarga. Pausa superllarga. I dius, a veure qui té... quin director té necessitat de muntar una pausa llarga, perquè potser tres minuts... No, tan llargues no són. Però pot durar una pausa llarga. Una pausa normal pot ser dos o tres segons, una pausa llarga posem un costís.
Si fes un Pinter amb pauses de dos minuts... Jo crec que ningú té el valor de fer-ho, però ho serà també. Serien fumables. Els actors han d'omplir de contingut el buit. Però dos minuts, a veure què aguanta allà... Ho podem provar ara a fer una pausa només de tres segons, ja veuràs que en ràdio això queda molt bé.
Ben passat, no? Ben passat. No ha pogut aguantar. La Cristina no ha pogut aguantar. Hem creat una tensió dramàtica. Però he de dir, a favor del muntatge i de la direcció del Balbel, que està molt ben resolt. I de fet, el mateix espai escènic, que és molt interessant perquè és una espècie d'escenari cinemascope, una franja horitzontal com molt ampla, que la Beckett, que és una sala petitona diguéssim, han fet una disposició molt interessant perquè és un escenari molt llarg
com una tarima, i hi ha poques files, però també molt llargues, i llavors, clar, és una espècie de sala d'estar, de menjador, molt minimalista, aquí hi ha un silló, a quatre metres hi ha l'altre silló, a dos metres hi ha una tauleta, i llavors això fa aquesta mena d'espai estrany que també, a l'hora d'aquestes pauses i aquests moments com de transició, perquè aquests personatges de pintes poden estar parlant d'una cosa, i llavors hi ha un canvi, i comencen a parlar d'una cosa totalment diferent. Doncs l'espai aquest escènic ajuda molt bé
a integrar, diguéssim, els moviments amb l'espai, amb el text, i a més que estèticament és molt bonic, molt cinematogràfic o molt també podríem parlar de referents pictòrics com l'Edward Hopper, aquesta mena de paisatges, com es diu ara, hiperrealistes, una mica xionírics, però molt bé. De fet, la serigrafia és de Max Glienzel, no? Exacte, Max Glienzel. Un clàssic, correcte. I llavors tots els tres actors estan molt bé, el Carles Martinez, de fet,
és un actor que ja ha fet forces, pintors. De fet, al Teatre Lliure el vam poder veure fa poc amb l'encarregat. I tant ell com la Miriam Alemany com el Silvio Bell estan molt bé, els tres, i jo crec que a més es nota que m'explicaven que això va ser una proposta que van fer ells en el Sergi Bell Bell, que tenien ganes de fer aquest text. I això es nota molt quan hi ha una obra que els actors la fan perquè volen i és tan a gust. Perquè jo crec que un espectador així, amb un ull crític, pot veure de vegades que hi ha algun actor
que no es troba còmode, home, que està fent i això d'altres es transmet que no hauria de ser així, no?, però en aquest cas és tot el contrari. Per tant, una de les recomanacions de cara a les properes setmanes, vells temps de Harold Pinter dirigida pel Valbel, que això ja es garantia, a la Beckett. Sí, i una cosa que també té molt bona, perdona que t'interrompeixi, és que a aquest muntatge hi ha puntets d'humor o puntets de coses una mica
molt british, perquè el Pinter és un autor que sempre s'ha fet una informació molt seriosa, una mena així, però té punts d'humor. I el Carles Martínez, com que és un tipus d'actor que ja té una manera de parlar, una mena d'energia agressiós, i la Sílvia Bèl i la Míriam Alemany també tenen uns punts, hi ha uns petits moments i s'agraeix molt que també és un espectacle.
És lleuger, no és allà un totxo. Amb això acabaria amb la pregunta tonta. La Sílvia Abel en algun moment fa ara és l'hora o alguna cosa? No, no. No diu res.
Per tot arreu, per les ràdios, per les cel·les... Sí, ens agrada molt la Sílvia. Escolta, anem cap a recomanacions de cara a aquest Nadal per anar al teatre. Vinga, som-hi, perquè tenim algunes coses. Moltes coses. Per exemple, a través del text d'Àngel Guimarà, el Borràs, no? Dramatologia del Pau Miró...
One Man Show, que dirien els americans, els anglesos, el Lluís Omar, amb tot el seu esplendor... De qui s'ha de comer? Juan Palomo, qui és? Bueno, ja està bé, tu, ja s'hi pot permetre. Hi ha gent que li critica que potser... Què? Que li critiquen a l'Omar? No, jo no li critico res, però hi ha gent que li ha criticat que en aquest muntatge, per no voler fer taïatro i per no voler passar-se de l'Omar fent d'Omar, que ho fa tot tan subtil i tan petit i tan natural, que hi ha gent que diu home, això és quasi com una lectura, no? Però bé, trobo que sí, és interessant. Ah, està bé.
També només en sis dies, no, cinc dies, ara al Teatre Lliure, al Espai Lliure, exacte, molt bé. Aquesta transcripció, perquè realment és una transcripció, que ha fet el Jordi Casanovas, entre un dels judicis, doncs del Bárcenas, amb el jutge Rus, no? I llavors de les hores i hores i hores de gravacions i de transcripcions, ell va triar una hora,
Això és una producció del Teatre del Barrio, de Madrid, que és un teatre molt interessant, que porta l'Aberto San Juan, i allà va a pieds. I, de fet, està dirigit per l'Aberto San Juan. Jo estaré a l'Espai Lliure, de Montjuïc, del 17 al 21, i, de fet, demà, que vaig demà, molt interessant, ja us ho explicaré la setmana que ve, perquè després de l'obra hi ha un col·loqui, una xerrada, o una part del director i el dramaturg, i hi haurà l'Ada Colau,
Hi haurà la David Fernández de la CUP i l'Enric Juliana, i faran un debat sobre la corrupció a Espanya. Això promet molt. Molt interessant. Doncs el Ruth Bárcenas, que està fins aquest diumenge per tenir l'espai lliure del Teatre Lliure. Per exemple, més coses. No deixem el lliure, perquè aquí hi ha guiós apuntats que a la sala no fan res durant les festes.
A la sala fàbrica pots fer bé, no? Exacte, no ho sé. A la sala Gran no fan res el tret lliure aquestes festes? No, m'acabo d'anar ara mateix mirant, anant, anant, remisant. Però per què? Què està passant? És que no ho sé. Però per què no fan res la sala Gran i el tret lliure? No ho sé, és la de la crisi. Que està el Lluís Pascual allà, que és el director o potser què? Escombrant-ho tot? No ho sé. Per què està escombrant-ho, netejant-ho? És que he hagut de mirar dos i tres cops, eh, ara no em vull estar equivocant, però no, no, tinc aquí...
La web oberta, no. I llavors fan el lliure de gràcia, que això és també per tota la família, un espectacle de clowns, de pallassos, que és el RUM, que de fet també no deixa de ser una mica un homenatge al Joan Montanyès, al Monty, que és la Maria, que va baixar fa uns mesos. Sí, una any, potser més i tot, i llavors és un espectacle...
on també gent que treballava molt amb ell, com el Jordi Martínez, que també és un actor molt conegut, també bàsicament per a la tele, o potser el gran públic, però és un actor que ha fet clau ni ha fet coses molt interessants de pallasso, doncs ha fet un espectacle que de fet és la continuació o l'espectacle que estava fent el Monti, el muntanyès, quan es va morir.
És una bona opció per la família, perquè venen festes nedalenques, teatre familiar... Ara hem entrat ja en l'apartat de teatre familiar. Tenim el Room, que és el teatre lliure de Gràcia, després també recomanes el Príncep Feliz d'Oscar Wild a la sala petita del TNC, no? Exacte, una companyia que és la Valdufa, que fa un tipus de treball de teatre visual, amb titelles molt interessants... No és la de Forge Pico o aquesta del Sergi López?
Jorge Picó, bueno, Jorge Picó ha dirigit aquest espectacle. Sí. Jorge Picó, sí, és qui mou amb el Sergi López, ha fet diversos espectacles, amb l'Enfòlom... Ah, d'acord, d'acord. I aquí ho ha dirigit. D'acord, d'acord. I això és una adaptació d'un conte de l'Oscar Wild. Per tant, això té molt bona pinta. I, a més, també, no l'hem vist encara, però hi anirem a veure el Petit Príncep. Sí, home, això ho promet també, no? A l'Oscar Labarts, clar, sobre la novel·la de l'Alfany Exuperit.
La dramaturgia l'ha fet el Marc Artigau.
Deixem el teatre familiar, més recomanacions de cara a aquestes festes, per exemple, tenim algunes perles per descobrir si voleu ser detallistes i també regalar teatre potser no tan comercial o tan convencional o tan conegut, algunes sales una mica més petites, no?
L'únic fàcil és tirar de musicals o de coses més comercials. Mariseu, Sisterec, l'Estrella Pareja, Colònia, per exemple. Aquests ja tenen el seu públic, però jo crec que hem d'apostar per portar les més petites o muntatges diferents. Per exemple, el Círculo Maldà s'acaba d'estrenar el nit de Reis, que és per la companyia dels Pirates. És veritat, és veritat. Llavors, a la Fly Harassants, que ja hem vingut a parlar... Perdona, perdona que t'he dit. El Círculo Maldà hi haurà el Pep Tossart també o no?
Ah, no ho sé. De públic vols dir? Sí, com l'altre dia em vas preguntar si estaves a casa nova de la Flyhard. No crec, no crec. Ah, d'acord. Bueno, seria una sorpresa. Com que tu saps que passa, jo t'ho pregunto perquè tu saps tot del món del teatre. Ai, no, no, no. T'haig de preguntar per si... Escolta, d'entrada, tortugues, que vam parlar la setmana passada de Flyhard, molt bon regal ideal. Aquí el guió s'ha apuntat per cosins o germans joves? Sí, bueno, perquè... És això que dic, que la Flyhard és una sala que connecta molt amb...
amb gent jove o gent que potser pensa ui, el teatre, quina mandra, i llavors, que són un tipus d'obres molt... m'està dient ara, molt fresques o... és un tipus de llenguatge que crec que pot ser ideal per enganxar gent jove al teatre o gent que potser no són lletreros.
Però que els hi agrada, perquè a la segona hora, les produccions sempre estan molt bé. Després, per exemple, tenim Merda d'artista del Ferran González al Barts. Al Barts, Ferran González, que és el que va fer Pegados, musical aquell, d'aquella parella que es va quedar enganxat a l'acte sexual. I ara fan aquest muntatge Merda d'artista, que també és una recuperació del grec, que de fet és un musical sobre un famós artista italià, Piero Masoni, que és en 50, 60,
entre altres de les seves obres, de tipus conceptual, l'obra més famosa que va fer eren unes llaunes, com si fossin unes llaunes de paté o de tonyina, que el Titu era merda d'artista, escrita a la llauna, imprès.
era la seva pròpia merda, i aquest era una mica també el seu... Ah, que era italiat, dius? Italiat, italiat. Els italians, no sé què els passa amb el tema aquest, l'Eubasi també està una mica... Exacte. Ara nosaltres, de unida, els catalans, el Carraner, que el Tió... És veritat, és veritat. Són també molt escatològics. Però aquesta cosa de les llaunes de merda artista, clar, es van acabar venent per milers i milers d'euros, o de l'Ires, en aquella època, i clar, una mica la crítica al sistema dels museus, al sistema de les galeries d'art.
perquè evidentment era una obra que podia tenir molt valor, però que si tu l'obries, obries la llauna, la merda es faria malbé, i a part que faria pudor a tota la casa, i també perdria el seu valor. És a dir, és una llauna que potser encara ara no se sap si estava en plenes de merda o estava en plenes de re o de pedres o el que fos. Llavors aquests han fet un musical sobre aquest tema que trobo molt interessant. Després, per exemple, ràpidament tenim Dave Furby, eh? Teologia de Mozart a la Seca. A la Seca, Kill Born.
3 muntatges o 3 obres, 3 òperes del Mozart, les noves de Figaro, don Giovanni i così fan tot.
Vinga, a les 3 de l'hora, fetes un amuntatge, en així petit format, pocs actors que estan en directe, puc dir... Que està aquí l'Alberto Díaz, és aquest o no que està aquí, em sembla? Ai, no ho sé, l'Alberto Díaz? Sí, o ara potser m'equivoco, eh, però em sembla que sí. Ah, potser sí, que va anar a Itàlia, oi? Sí, sí, sí. Exactament. Bueno, com que és amic del programa, jo ho dic. Tens molts amics tu també, eh? Sí, bueno, una cosa... Llavors també m'hauré de recomanar, abans que em tallis, santa nit, santa nit, la Cristina Genabat,
Producció de la Brutal, dirigida pel Manrique, que és una mena de pastorets, no?, postmoderns. Ara que és l'època de pastorets i que em sembla que tu també ets molt aficionat als pastorets. Jo també t'he de dir que reivindico els pastorets a qualsevol poble ciutat de Catalunya, i que un actor català no és actor, sinó tot el pastorets. Ara ho has dit, ara ho has dit!
De fet, a TV3 vam fer aquest programa del Roger de Gràcia, que buscàvem fer uns pastorets, no? I després vam fer el TNC, no? Vam fer uns pastorets, també, especials. El TNC, bon dia. I el Romea també vam fer aquells dels pastorets. El Romea, alguna cosa van fer. Amb el TNC, jo crec que cada any hauríem de fer. Mira que et dic. Tenim una idea.
Hauríem de fer cada any uns pastorets. Un any dirigits pel Bertí, un any dirigits pel Uller, pel Rigola, per qui fos, però bé, un repertori català i que hauríem de fer-ho bé. A Catalunya hi ha d'haver uns pastorets, no? A Cala Gran, exacte. En Pere Arquilluer, fent de... No ho sé... De Satanàs. De Satanàs, per exemple, o alguna cosa. No, del Romea vam fer fa uns anys allò de... Clar, de Segura, fent de Marisa Maria. Evidentment. Aquest monòleg.
Amb Àngel. Sí, que bé és tenir-ho. No oblidis que fa anys al Robbeia hi havia els Pastorets Galàctics, em sembla, que ho feia el Pau Riba. Ah, els sisars de Nazarit i tot allò.
Sortia el Darth Vader. Escolta, s'han tret de Cristina Genevat uns pastorets moderns que tenen molt bona pinta i que es poden veure al Club Capitol Saladors. I per cert, que estem fent un repàs dels pastorets que s'han fet a l'escena teatral catalana, l'any passat, dirigits pel Pacó Mir, al Poliorama, també van fer una mena de pastorets més o menys divertits o agressius. Aquest any ho tornen a fer. La gent del Tricicle
Amb la gent d'Òlia... Amb actors i actrius joves que s'acaben de formar aquestes escoles de teatre de Barcelona. Jo diria que tu també fas pastorets, pot ser això? Què? Que t'he sentit que tu fas pastorets també, Sant Just? Jo? Fes pastorets, sí. I de què fas? Jo? És que no se si es pot dir. Ah, val. És que és un personatge que passa que aquí són molt moderns. És nou? Sí, és nou. Els Sant Just són molt moderns i no són uns pastorets convencionals.
Són uns pastorets com de Sala Beckett. Tot és metafòric i tot simbolitza coses. És una dona immigrant negre que busca un lloc on tenia...
i després no pot estar enlloc perquè hi ha un escròtal, que són els propietaris de les Terres, que no deixa... Ni Navarro? Bueno, una mica són el dimoni de l'obra. Ah, molt bé. I jo faig un personatge una mica amb tot això curiós al final de l'obra. Però fa molta il·lusió... Mira, ja que estàs amb el tema, ho estrenem aquest divendres, hi haurà quatre funcions aquí a Sant Just,
el diumenge també, el dilluns i el dimarts. Gràcies. Molt bé. M'has preguntat Oriol? Home el convides no? Que et vaig a veure. Jo convido tothom que vingueu. Ja vindrem.
Tenia trampa perquè el guió l'hi he posat jo. Oriol, ho hem de deixar aquí, que hem d'anar a la secció d'Història de Sant Just. Moltíssimes gràcies. Molt bé. I retrobem dilluns que ve. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Adéu, adéu.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus? Som originals de MENA.
Una setmana més acabem aquesta primera hora del programa dels dilluns parlant amb el Manel Ripoll d'Història de Sant Just. Què tal Manel, com estem? Bona tarda. Bona tarda Jordi. Avui vols parlar-nos d'una presentació que no sé si ja han fet o... Ja la van fer el 23 d'octubre.
dos senyors tencs, el Francesc Riera i l'Olga Asbert, sobre els senyors del 1714. I, a més a més, també ens va bé perquè, justament, continua amb la temàtica que nosaltres portàvem ja fa uns dies parlant sobre el que passava al nostre municipi, justament fa 300 anys, amb els fets i l'ocupació... Com es diu això? A Barcelona, no? Sí, la guerra de... Sí, la guerra de sucessió i tal. Escolta, per tant, avui controlarem parlant d'això, no?
Ja abandonem el que seria en temes bèl·lics o el que hem estat tractant dels fets i les conseqüències del 1714 a Sant Just. El que farem més és veure d'una forma molt més detallada, ho vam comentar,
de passada, quan vam presentar aquests senyors del 1714, però quan vaig assistir aquesta presentació d'aquest document de treball de l'Olga Esver i la Francia Riera, vaig pensar interessant de comentar el que ells havien dit i també els invitarem per veure si dilluns que ve o el següent abans d'acabar l'any, poguessin passar-se per aquí el programa i acabar d'explicar el que comentaré una mica per sobre dels apunts que vaig aprendre, explicar-ho a ells com va aquest document, com el porten, etc.
Perfecte, doncs intentarem que vinguin i ens expliquin. Francesc Riera, per cert, va presentar una visió del Sant Just al voltant del 1714, no? Exacte, concretament ell es va centrar entre el període de 1689 i 1714, durant aquests 9 anys que va durar aquesta guerra de successió, d'acord? Tot sempre pensem en 1714 però va començar
Feia dies que s'arrossegava això. El que intentarem és fer una imatge que tots els uients que ens escolten es puguin fer una imatge visual dins del seu cap de com era aquest Sant Just de l'entorn del 1714.
Home, de fet, les primeres dades que disposem, ja ho hem comentat aquí, del segle XVIII, es parla que hi havia a Sant Just 176 habitants, una trentena de cases, no? Correcte. I que, de fet, això era al començament del segle XVIII. El cens del 1108, que en un moment no era un cens, no? No, això eren dades que es tenien, però sense ser un cens oficial, sí. Es parla de 31 focs sensats, que cada foc representava un nucli familiar, no? Exacte. Podríem dir-ho d'aquesta manera. Correcte.
Per comentar això, la darrera dada d'aquest període és facilitada pel CEN, realitzat per Patiño. És el que arriba algun cop al dut de Berwick a conquistar Barcelona. És el que implementarà el tema del cadastre i farà com si fos d'embaixador de Felip V a Catalunya.
Doncs al 1314 hi havia 236 persones en 32 cares, per tant no varia gens. Aquesta trentena de cases ha estat sempre al llarg de tot aquest segle aquí a Sant Just. Com a mínim no va passar com a esplugues, perquè allà esplugues sí que la població va baixant picat degut a la massacre que van fer les tropes borbòniques quan van entrar durant el setge de Barcelona. Hem de tenir en compte alguna cosa en aquesta època?
Per fer-nos una idea, en dades més generals, si ampliem el Prisma, Barcelona era d'uns 35.000 habitants i en el conjunt de tot Catalunya, de principis de segle, eren d'uns 500.000 persones, després ja el 1787 es fa el primer cens oficial
a terres catalanes es trobaran 900.000 persones, no? Perdona, volia remarcar el fet que a Barcelona hi havia 35.000 persones, que és no gaire més del doble que el que actualment ja ara mateix a Sant Just, i després que les tropes burbòniques eren 20.000, inicialment. Sí, imagina't. 20.000.
i encara van resistir durant un any i mig, mesos i mesos, l'atac de les tropes burbòniques darrere les muralles de la ciutat de Barcelona. En fi, una mica per fer-nos una idea de com va ser tot allò fa 300 anys. Per cert, altres poblacions veïnes, per exemple, Esplugues, quantes cases hi havia? Esplugues era una mica més petit que Sant Just, tenia 19 cases i 87 habitants. Ara és al revés, no? Sí, ara Esplugues és més gran que Sant Just. Per exemple, Sant Feliu de Llobregat
Sant Claudi Bregats ja era més gran que Sant Just a l'època, tenia 64 cases i 256 habitants. I també per fer una mica d'analogia amb poblacions veïnes, tindríem el tema de Sarrià, que a Sarrià tindria aquestes 64 cases i 674 habitants, molt més a prop de Barcelona, molt més grans.
Cal fer constar que aquestes dades obtingudes per Patrinyo el 1819, 5 anys després del 16, per realitzar el cobrament del cadastre, difícilment també podem dir que poden ser dades reals, no? Sí, costa bastant tenir en compte, no tant potser pel tema de la població, que també perquè...
si eren menys població s'havia de pagar menys impostos, si no sobretot quan més endavant parlem del tema de l'extensió de terreny i els metres quadrats que tenia cada parcel·la de terreny, perquè com menys metres quadrats tenia la parcel·la i com menys habitants hi havia menys impostes es pagava. Bé, hem dit que al 1114 hi havia unes 236 persones a Sant Just però aquí, per exemple, hi consten els habitants a la parròquia?
No, no hi constarà ni el rector ni si hi havia més mossens a la parròquia ni consta la comunitat de franciscans que hi havia a la parròquia. Per què això? Perquè el cadastre gravava una sèrie de persones i tots els religiosos no havien de pagar aquest cadastre. Per tant, no feia falta tenir-lo registrats perquè no se'ls cobraria aquest impost.
Anem cap al cas de Sant Just, perquè dèiem que hi havia 236 habitants, una trentena de cares, concretament aquestes dades, que tot i no saber si són certes del tot, ens diuen que hi havia 32 concretament. Hi havia dos núcleis diferenciats de Sant Just en aquella època. Un seria la zona de la parròquia, que també podríem anomenar la zona de la Sagrera, la zona sagrada al voltant de la...
de la parròquia. En aquesta zona hi havia una sèrie de famílies i masies, com per exemple algunes d'elles encara hi són. Perdona, la zona de la parròquia actualment on seria? La zona de la parròquia seria la zona de l'Ajuntament on arriben els reis. On hi ha l'església avui en dia. Estava al mateix lloc en plaça de l'església. I allà hi havia Can Cardona, que això encara hi és avui en dia.
Hi havia Can Tudó, que avui dia no hi és, Camp Modulell, Camp Pedroseta, que ja no existeix, Camp Preciós, que sí que hi és, i Camp Bartran, que tampoc hi és. Serien més o menys aquestes les masies que hi havia. Can Tudó no hi és, però és el que posteriorment s'anomenarà Camp Mèlig.
Física, li ha canviat el nom, físicament sí que la tenim, però amb aquest nom no ens ha arribat avui en dia. I això està agrupat al mateix nuclear? Sí, sí, sí. Cap Mèlix i Cap Dóna al mig. Tota aquesta zona d'aquí és la zona de la parròquia. El estudor queda una mica lluny també. Sí, bueno.
Més amagats. I després hi ha la zona de l'Hostalvell. Aquesta zona és un nucli més incipient. Quan es fa aquest cens del 1719 no es registra i no hi ha constància que existeixi. Això probablement és perquè aquest nucli començarà a tenir presència a partir del segle XVIII i quan es fa el cens del 1719
Les cases són molt petites, ja veurem quina tipologia de cases hi havia. Si no em vull col·locar, és al carrer de la Creu, em sembla. Actualment, l'Hospital Vella és al carrer Creu, però fent cantonada al carrer Creu del Pedró
El carrer Raval de la Creu, perdona tota aquella zona que amb esquerra ja tot era casetes petitonetes. Aquelles casetes es van començar a construir al segle XVIII. Tenim aquestes dues zones diferenciades. La zona de l'Ajuntament d'ara, i després la zona on hi ha el carrer de la Creu amb el Raval de la Creu. També es conserva l'hostal i totes aquestes casetes que s'han conservat des del segle XVIII.
De fet tenim diferents documents que ens parlen de diversos senyors que vivien a l'Hostal Vell, com qui passa un temps a una casa llogada. Hi ha les dues visions, i aquí et dirà que aquestes persones que tenien localitzades com que vivien a l'Hostal Vell, és això que comentes tu, que vivien a un hotel o un hostal perquè estaven de pas o tenien llogada l'habitació,
o podrien ser aquestes primeres casetes que es van començar a construir al costat de l'hostal com qui diu, per exemple, la gent que viu als pisos, quan hi va haver molta gent que va anar a viure a la zona dels pisos, doncs aquesta persona viu als pisos o quan dius aquesta persona viu al Walden. Llavors clar, que visqui a l'illa Walden no vol dir que visqui
Dins el qual físicament pot viure a la zona de la plaça de la Pau? Viu a l'Hostalvell, però no vivia a l'Hostalvell. O viu a la parròquia. No vivia dins la parròquia. Les cares de Can Preciós i Can Cardona estan al costat. En fi, per cert, més de les demogràfiques del senyús del 1714, no sé si tindrem temps d'explicar-ho tot, entre el 1889 i el 1714, a Sant Just, quants baptismes hi va haver? És a dir, quants naixements
Hi va haver 311 baptismes, dels quals 138 van ser nens i 173 van ser nenes. Una dada curiosa és que en aquest període van néixer 6 bessonades. És una cosa poc corrent en l'època, que el 2% dels naixements fossin bessons, no és una cosa que estigui registrada en altres poblacions veïnes.
Després podem dir xafarderies de l'època. Hi va haver quatre fills de secret. Són pocs els que hi van haver per l'època perquè normalment en època de guerra hi haguessin molts més fills de secret per incursions de les tropes enemigues que sequegessin i violessin a diferents dones de la població que sequejaven.
Com que recordem que al mossèn del poble va arribar un acord amb què no s'ataqués Sant Just, per això hi van haver tan pocs fills de secret. De fet podria ser més...
No vol dir que tinguessin el fill i l'amaguessin, com si fos un secret. No, el secret era saber qui era el pare. A vegades també podria ser que fos parelles no casades i per tant no es registrés qui era el pare o pot passar el que deies tu, que aparegués aquella imatge que embestaves en pel·lícules que es deixa davant de la parròquia, un bressol amb el nen o davant d'una casa benestant. No està exactament registrat qui eren o com eren aquests fills de secret.
Repassem més dades curioses d'aquesta època, al 1814, a Sant Just. Quins noms posaven els Sant Justencs de l'època als seus fills i filles? Per exemple, en el cas de les noies, el més comú era ficar-li Maria. Això continua, aquesta tradició. Hi havia també moltes margarides. Hi havia el que avui en dia es deia Aulària, a l'època es deia Aulària amb una R al mig.
I Teresa també hi havia. Justament fa una estona ens ha trucat la Maria Teresa. És un nom compost que fa 300 anys que ella es posava per participar en aquests slots de Nadal.
En fi, i de nois com... De nois el que es ficava més era Josep, llavors si veiem el nom de noi a Maria Josep és la típica parelleta, no?, ficar-li Maria Josep. Clar, sí, sí, la matalició catòlica, no? Correcte. Maria Josep són dels noms més utilitzats. També hi havia molts francès, això és curiós perquè no moltes poblacions tenen aquest nom de francès, però ja hem dit que hi havia una població de franciscans molt potent vivint a la parròquia, i per tant quan no se sabia quin nom ficar-li al nen, o quan dubtaven o no ho tenien clar, com que aquí batejava era un franciscà, d'ahir li ficarem francès.
Hi havia bastants paus, jaumes, joans i bastants just i pastors. Avui dia de just coneixem el Just Fos Alba. Aquesta família anava alternant just, pastor, just, pastor.
Ell però no és el gran de la família. Crec que té un germà més gran, que per primera vegada va trencar la tradició, que no li van posar el primer primogeni. Llavors de l'en Renau, que es va crear el següent, li va tocar. Ja ho arreglarem amb el següent. En fi, el pare és el Lluís Fosalva.
Més coses, per exemple, que anava a dir mortalitat. Exacte, hem parlat de naixements, ara parlem de morts. Entre el 1689 i el 1714, quants morts hi van haver? Hi van haver 238 morts. I hem dit que hi havia 313 baptismes. Sí, hi van haver una mica més de naixements que de morts.
D'aquests 238 morts, 146 són adults i la resta, que és molt elevat, eren albats. Que albats serien nadons o... Nens recents escuts, perquè en aquella època la mortalitat infantil era molt elevada. Correcte, neixien a casa i les condicions no eren les que tenim avui en dia, lògicament, fa 300 anys. També, per exemple, la majoria de morts van ser per malaltia
Aquest és un cas curiós. El mossèn de l'època va fer coses molt bones com pactar amb el duc de Pòpolis, però a l'hora de notar el motiu de les morts no s'hi expressava gaire. Si hi havia morts de malaltia, malaltia com un punt. No et deia si era una gripa.
una grip, una malaltia, punt. M'agrada molt això, 18 morts catalogades com a morts violentes. Si era un tema de morts violentes i que no s'havien morts per malaltia pròpia... Potser treballant al camp... No, que els havien ferit amb un arma de foc o els que havien anat a la guerra o coses d'aquestes. I després hi ha tres que estan catalogats com a directament morts. No se sap de què van morir, se'ls van trobar morts al carrer. Morts interrogant, no?
Estava allà. Morts al mig del carrer. En fi, de fet, l'acte de la parròdia, com diem, d'aquesta època, no es plavia gaire. En canvi, per altres coses que ens van comentar el dia que vam fer-la, ens van explicar això, sí que s'expleiava explicant amb disputes que teníem amb altres mocens i tot. Mareu, és aquí. Fina setmana que ve. Vinga. Gràcies. Adeu. Catalunya Informació.
Bona tarda, són les 6.
Aquesta hora sapiguem primer l'estat del trànsit.
amb un carril tallat per una varia a l'altura de Barberà. També hi ha trànsit molt dens, amb algunes aturades a la P7 al Papiol, en sentit sud. Un quilòmetre d'acuas a la C16 a Bacarissa, sentit nord, amb un carril tallat, i acuas a la P2 al Papiol, per enllaçar amb la P7 sentit nord. Un quilòmetre d'acus per sentit a la C55 a Monistral de Montserrat, on encara s'hi dona pas alternatiu. L'antitud a la C58 a Montcada, en sentit sud, i ara també n'hi ha la B23 a Esplugues, per accedir a Barcelona.
La policia australiana ha donat per acabat el segrest de més d'una dezena de persones en una cafederia de Sydney. Mitjans locals informen de dos morts, un d'ells el segrestador. Tres hostatges més estarien greument ferits. Esquerra republicana permetrà la tramitació dels pressupostos però confia que abans d'aprovar-los s'arribarà a un acord per avançar eleccions. Convergència valora positivament el gest dels republicans per afavorir el clima negociador entre Mas i Junqueras, però Unió se'n distancia i ve una maniobra electoral d'Esquerra.
La infanta Cristina ja ha pagat els 600.000 euros a la Fiscalia Anticorrupció per responsabilitat civil en el cas Nos. Els pròxims dies el jutge de Palma, José Castro, decidirà si la infanta va a judici. Processades 18 persones pel finançament il·legal del Partit Popular a través de la trama Gurtel del País Valencià. Entre els processats per delicte electoral i falsedat en les eleccions generals del 2008 hi ha l'exsecretari general i diputat, Ricardo Costa, i l'exvisa presidenta de la Generalitat, Vicent Rambla.
No incomoda el govern al Parlament i botiguers catalans contra la suspensió de la Llei Catalana d'Horaris Comercials. El 95% de les organitzacions comercials en lliurat al Parlament ho manifesten defensa del model català. El president Rajoy ha firmat el seu primer pacte amb els agents socials. És l'acord de l'ajuda de 426 euros als aturats de ratllarga durada amb càrregues familiars i que faci més de mig any que no cobren cap prestació. Només serà compatible amb uns ingressos de menys de 400 euros de l'IPREM.
I una retrospectiva d'Orson Welles i un simposi internacional sobre l'obra d'aquest director i actor nord-americà centrarà en la programació de la Filmoteca de Catalunya per l'any que ve. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça i el Manchester City repetiran l'eliminatòria de l'any passat als vuitens de final de la Lliga de Campions. La nada serà el 24 de febrer a Manchester i la tornada el 18 de març a Barcelona.
El Madrid es tornarà a enfrontar al Schalke 04, mentre que l'Atleti de Madrid es creuarà amb el Bayer Leverkusen. També destaca l'eliminatòria entre el PSG i el Chelsea. I Eric Avidal anunciarà aquest divendres que es retira del futbol. L'ex jugador del Barça ho anunciarà en una roda de premsa a Atenes.
Pel que fa al temps vespre, amb més clarianes i retirada de les pluixes, entren vents de nord i nord-oest amb cops forts a l'Empordà, Ebre i Pirineu. Demà hi haurà més núvols al matí i més sola a la tarda, tret del Pirineu, on dominaran els núvols amb nevada moderada, només la cara nord baixant cap als 1.200 metres de cota. Ambient fred. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Sant just ha recaptat 2.907 euros en benefici de les malalties del cor. 2.907 euros que es van recaptar durant el matí d'ahir al municipi en el marc dels actes de solidaritat de la Marató de TV3.
La sala municipal de la Teneu va acollir ahir un munt d'activitats ben diverses, com ara ball i una xocolatada, recitals de música i cant, entre d'altres. Aquestes activitats comptaven amb una entrada solidària de 3 euros i van aconseguir recaptar un total de 1.622 euros. D'altra banda, el Pony Club Catalunya es va recaptar 1.285 euros en unes activitats solidàries que organitzaven Pony Club, la Zipi Cas Sol Solet i la Granja Cant Mèl·lica amb la col·laboració de Cant Pedrosa.
Més coses, l'Ajuntament de Sant Just subvencionarà empreses que s'instal·lin al polígon del Pont Reixat. És una de les mesures que l'equip de govern prepara per 2015 per dinamitzar i potenciar el teixit econòmic i productiu del municipi. Durant un període màxim de 6 mesos, l'Ajuntament assumirà el 30% del cost de lloguer de les empreses que vulguin instal·lar-se algunes de les nous industrials del Pont Reixat. D'aquesta manera, es facilitaria l'establiment de més empreses del terme municipal de Sant Just. D'altra banda, es rependran les subvencions a empreses que contractin aturats al poble.
I acabem recordant que aquest cap de setmana torna al mercat de Nadal, a la plaça Camoapa. Fa 3 setmanes es va haver de suspendre per culpa del mal temps i finalment tindrà lloc aquest cap de setmana. Dissabte a diumenge, 150 parades de comerços, artesans i serveis locals s'instal·laran a la plaça per donar a conèixer els seus productes als ciutadans i ciutadanes. A banda de poder conèixer aquests productes, també hi haurà moltes activitats familiars, com ara tallers, un cagatíó per als nens i nenes i un trenet que farà revoltes pels carrers del poble.
També hi haurà grans escoles d'animals i repetirà l'espai dedicat a la salut. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. Quatre, set pisos per vendre. Si es va apagant de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic. Està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un munt d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe, cada matí de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardà, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Els Pastorets de Sant Just tornen a l'Ateneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, tens una cita amb Els Pastorets de Sant Just a la sala del cinquantenari. Nou personatges, noves escenes i noves històries en l'adaptació del text és teu de Pep Albenent.
Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any, els Pastorets de Sant Just. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona la tertúlia esportiva ja estan preparats a la redacció. L'Oriol Pascual està fora i veig que l'Oriol Pascual està fora parlant per telèfon o està parlant amb Luis Enrique o amb algú.
Escolta, però abans de tot això teníem una xerrada pendent amb la presidenta de l'associació de la Marató de TV3 de Sant Just. Què és la Roser Parés? Roser, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
i concretament d'aquests, com dèiem, 2.907 euros, 1.285 de les activitats que es feien al Pony Club Catalunya i 1.622 del que es va fer a l'Ateneu de Sant Just. Com va anar tot plegat? Com vas veure Roser? Jo vull dir que el que es va fer a l'Ateneu de Sant Just, l'enhorabona és per tots i per totes les entitats que vau col·laborar, per Ràdio Sant Just també, per Ràdio Sant Just.
I per tu, que ho has presentat de manera fenomenal. Sí, bueno, ja estàvem allà. Això ho volia preguntar jo, perquè segur que el Jordi no diu res. Com ho va fer? El Jordi va fer excepcionalment dur. Ah, mira! A veure, una cosa... Ja té un nivell, eh, i un recorregut.
amb molt de caliu, tot l'ambient va ser molt de caliu, molt positiu i tothom va donar el millor dècima a tu. Hi havia moltes entitats enjustengues que hi participaven en un espectacle de més de dues hores.
on hi havia valls de saló de Teneu, també hi havia participants de l'estudi de dansa Renata Ramos del Just Core Gospel, que al final van fer una cantada, després els curs municipals d'Arts Plàstiques, que van fer els corts, el taller de plàstic Carrego Blau, que va fer les pedres, que tot això de les pedres venia a partir de 3 euros també.
Els monòlegs de Just Teatre, Tutuguri, Valls de Saló de Teneu, que va deixar també la sala municipal. En fi, la sala estava plena, no? Hi havia molt de... La sala estava plena de goma a goma i, a més, tota l'estona, abans que ni surti un gent, que havíem d'estar la porta també vigilant perquè no m'ho hagués fet la llum, però vaja...
Va ser tot un matí de no tornar. Et va sorprendre que hi hagués tanta gent ahir, que estigués plena a la sala de la Teneu. Més que res Roser, això és la primera vegada que s'ha fet aquí a Sant Just, no? Sí, sí, la primera vegada i a més a més nosaltres ens vam presentar com a associació el dia de Sant Just pel carrer. Per tant, fa molt poc
que la coyuntura ha sigut positiva, ens hem trobat, ens hem anat trobant, tothom ha volgut col·laborar, ens hem trobat ahir, i espero que l'any que ve la cosa serà, a part de continuar, serà molt més massiva, i moltes més entitats podran participar, perquè en algun moment, alguna entitat ens fa comentar, jo no ho he sabut, clar, és que tot estàs com preparat, amb poc temps,
A córrer cuita, sí. A córrer cuita, però també així, doncs ha sortit molt bé i estem molt contents del resultat. Clar, de fet, sota la bandera aquesta de la Marató de TV3, no? La gent, els catalans, la població, jo crec que al país ens sentim cada vegada més o molt nostra, no? És un programa ja mític que es fa cada any i la gent s'ho sent molt seu. Ha sigut fàcil convèncer les entitats perquè s'assumin aquest acte d'ahir per la Marató de TV3?
No ha sigut ni fàcil ni difícil. Tot ha confluït de manera que sense haver de convèncer ningú. Al revés, més aviat ens han posat d'acord sense buscar-ho, sense gaire feina. Ha estat tot molt fàcil, sincerament i molt agradable. Suposo que ja, com ja has dit, l'any vinent repetireu, suposo que la majoria d'entitats, no sé si us han comentat alguna cosa que tenen intenció de repetir també amb vosaltres o...
Esperem que sí, tot encara està molt fred, tot just ahir i esperem que es repeteixin aquestes entitats i moltes coses que en aquesta ocasió no han pogut col·laborar. Una cosa està clara i és que vosaltres segur que repetiu. En aquest cas podeu fer algun tipus de lectura, és a dir, una mica d'autocrítica en aquest cas i... Doncs mira, hauríem de millorar de cara a l'any vinent aquest aspecte. No sé si d'organització o... Què és el que canviaríeu de cara a l'any vinent?
Home, de cara a l'endiment encara ho hem de trobar tranquil·lament, i encara estem amb la respecta d'ahir, com si diguéssim, que tot va anar molt bé, perquè per mi no sabíem exactament encara com es reivindria. I encara en un feix al moment ens falta fer la reflexió, trobar-nos, parlar-ho, i home, el que segur que ens agradaria és al·lucinar totes les entitats.
Vull dir que fos només un sol sant just, el que participés i tot junts. Entenc que les activitats del Pony Club Catalunya no depenien de vosaltres llavors, no? En un primer moment es va parlar d'unir-nos, però després, si ens vam considerar més sabients, doncs... que suposo que va anar molt bé, doncs el tiro pel seu compte. Algú que tal com ha estat ha estat molt bé, perquè la recaptació també ha estat molt bé.
A canviar de fi, l'objectiu i el fi és comú per tots. Jo volia preguntar-te, a partir d'ara, com s'ha fet? Quin és el procés? Es van recaptar aquests diners, avui s'han ingressat ja a la caixa, s'han d'ingressar... Com ho feu, això? Com funciona una associació per la Marató de TV3? Nosaltres hem anat recaptant, ens vam deixar unes guardioles en alguna botiga. Després, el dia que ens vam presentar,
i vam veure uns braçalets que van ser de manera simbòlica. I el que hem anat recaptant, tenim el nostre tresorer, que és el que s'encarrega dels diners, i ell és el que fa l'ingrés. Ell es va trucar, i suposo que avui l'ha fet. Confiem plenament en ell i serà el que fa l'ingrés directe.
Molt bé. Doncs escolta, Roser, no sé si vols afegir alguna cosa més. Nosaltres volíem parlar amb tu uns minuts, breument, per saber com va anar tot això. I res, felicitats i enhorabona. No, vosaltres també. És la felicitats i l'enhorabona del poble de Sant Joan.
Sí, perquè la ràdio va col·laborar tècnicament amb el Carles.
Els científics, també amb entitats a nivell local, lògicament, però també hi havia actuacions, no? És com un mini programa de TV3. Sí, va ser com una mini marató a nivell local, que tu has dit. I vam tenir entrevistes amb el doctor, vam tenir actuacions, la ràdio va participar amb Jumso, que tot va funcionar a la perfecció.
i ambiciós no era. Al revés, va ser com si s'haguessin alienat.
a alienar-se als astres i hagués funcionat tot bé. Home, normalment, això ho dèiem abans, perquè la tarda abans fèiem l'assaig, no sabíem com aniria, estàvem allà una mica nerviosos, però algú va fer algun comentari de normalment quan aquestes coses són per la causa que són, hi ha la soleritat, la bona fe de les persones, que la gent anava allà perquè li donava la gana, perquè no hi havia res a canvi, no?
Clar, llavors quan passen aquestes coses, bueno, és el que dius tu, que o se li van als planetes o passa alguna cosa que... i encara que hagués passat alguna cosa, que no fas el cas, algun error tècnic o qualsevol cosa, bueno, va anar com havia d'anar. En fi, Roser, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé. Espero que l'any que ve siguin encara millor. Molt bé, i moltes tan bé. Que vagi bé, Roser, bona tarda, gràcies. Adéu.
Bé, 6 i 20 de la tarda. Nosaltres fem una pausa de res. Què passa Cristina? Que rius? No, no. Estava recordant coses. Que recordes? Res, comentaris, aspectes en concret. Que arriba la tertúlia. Sí. Fa gràcia. A veure què diuen els nois. A veure què diuen la tertúlia? La tertúlia. Per què? Qui vindrà? Ah, no ho sé. Perquè com sempre s'inventen una de nova. Però què vol dir una nova que s'inventen coses? La tertúlia esportiva?
Clar, són innovadors, fan paraules d'aquestes noves i creen trending topics, molt sovint Jordi. Ah, bueno, estaré al cas, estaré al cas. Hola, jo soc a casa.
Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si proveem el rincon d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, amb pollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però, i si m'he de gust algun plat vegetal? Cap problema! El Rincon d'Estambul també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador haima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut? Avui sopem al Rincon d'Estambul. Al carrer Salvador Esfriu número 5B de Sant Just des Bern. Telèfon 692 81 11 32 i també a Facebook. Rincon d'Estambul.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desfern.
6.21 de la tarda, continuem directe a la penya del Morro, i ja tenim aquí els nostres col·laboradors habituals dels dilluns a la segona hora per parlar de futbol i altres esports a la tertúlia esportiva. Oriol Pascual, bona tarda. Bona tarda. També tenim Rafa Cano, Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. L'Aitor Companion. Hola, bona tarda. I el Manel Ripoll.
Escolta Manel, que el teu micròfon per varietat ja no acaba d'anar. Manel. Se'm sent ara? Aquí. Fent jornada completa amb el micròfon tarat. Sí, correcte. Escolta, tenim un Trending Tòpic pendent, Cristina, que té molt a veure amb el que parlarem a continuació a la tertúlia esportiva, o sigui que si us sembla anem cap al Trending Tòpic i ja ho comentem directament.
Perquè avui, lògicament, un dels temes més comandos de Twitter ha sigut el sorteig de les Champions. Han sigut Training Topic, Leverkusen, Schalke, Pellegrini, també. En fi, a Barça ja sabeu que es tornarà a enfrontar el Manchester City, que a Barça va a tongades, no? Però ara en parlarem. Sempre fa 3 o 4 anys, sempre el mateix equip. A França era el Chelsea, ara és el City. A 80 final, mentre que el Real Madrid s'enfrontarà al Schalke 04.
Sí, tal com va passar la temporada passada, doncs el Barça es tornarà a veure les cares a vuit anys de final amb el vigent campió de la Lliga anglesa. L'Anada es disputarà el 24 de febrer i la tornada que jugarà al Camp Nou serà el proper 18 de març.
Bé, què diu la... Ah, perdona, per la resta d'equips, Cristina. Ah, gràcies. M'alegro que m'ho preguntis, Jordi. Ja m'has d'equivio. Doncs, a l'Atlètic de Madrid l'ha tocat el Bayer Leverkusen mentre que al Real Madrid es veurà les cares amb el Schalke 04. Bé, què diu la gent a Twitter? Per exemple, el Marc Esparcia diu que quan sigui un sorteig de veritat l'anomenaré sorteig de Champions, de moment el seguiré anomenant frau i robo.
Un altre comentari, és el Rubén Parra, diu que el rival més fàcil pels espanyols, pregunta, diu, el City, sense dubte, l'assequible, el Leverkusen, fàcil, el Schalke. En això crec que tots estem d'acord. I Chris Atlético diu que era com una mica obvi que el Madrid l'anava a tocar al Schalke.
En fi, obrim ja micròfons de la Tartúlia. De fet estaven oberts. I no diguen res tu. Les metàfores veig que avui no acaben d'entendre.
Pots treure aquesta amb música, perquè avui no és un sorteig. No serà el resultat i ja no és sorteig. Si és el xalque, sí, no? Ho pregunto. Jo vaig amb el City. Què passa, que s'ha caigut tot ara? Amb el sorteig amaguem-lo del Getafe. Va així, sort del sorteig de dilluns. Després ja podem parlar del Getafe, no passa res, però si el tema ara és el sorteig... La primera part de l'Espanyol.
o de la primera part de l'Espanyol. Gran partit. Sembrem-nos. Què us sembla que hagi educat el City? Mira, jo prefereixo que m'hagi educat el City, per exemple, que no pas un basileo d'allò, perquè si més no, t'assegures una molt bona entrada al Camp Nou a la tornada, que si no, el partit s'hauria estat desgafeïnat.
No, a veure, i que saps que el City no és un equip que es tirarà enrere, i a dia, quin dia és avui? 15 de desembre. Jo ara mateix veig 60-40 pel City. Veurem què passarà mitjans de febrer quan... A favor del City? Per això, sí, jo veig un 60-40 a favor del City. A veure què passa d'aquí dos mesos, d'acord? Ara mateix el City porta una sèrie de partits a la Premier que estan creixent, dos de tres punts del Chelsea.
A veure, sí que és veritat que la tornada és al Camp Nou i que hi haurà molt a dir, però ara mateix el Barça ve de fer tres partits bons, dos de dolents, tres de bons, dos de dolents i sense estabilitat. Però bueno, reitero, és a mitjans de febrer. El sorteig en si... Per què dius que ha sigut una pamama? Per què dieu que no és un sorteig legal?
A veure, no, perquè... És legal? No, no, dic que sí, legal. Avui el comentari que jo estic rebent i percebent de la gent, Oriol perdona, és que això no és un sorteig, que aquí hi ha tongo... Home, el de les boles calentes ja va quedar una miqueta... Aitor, tu com ho veus d'això? Jo, el del Madrid una altra vegada vam anar a Xalque, és que a mi no em sembla normal que al Madrid cada any li toquin els rivals més fàcils. És que em sembla lamentable.
Fa dos anys va ser a l'APOEL, no? Sí, cada any. Al Madrid, a la Champions de l'any passat, el fort que elimina, i va fer una eliminatòria a Collonada, va ser el Bayern de Monic. Però arriba sense desgast. No té desgast. Sí, exacte. No té desgast.
D'acord, que s'ha de guanyar tots els rivals. El Barça, si vol guanyar els Champions, ha de guanyar el City. Però no és el mateix agafar i jugar contra el City vuitens, el Chelsea quasi, el PSG movimentu a semis, que no pas agafar el Schalke a vuitens, el Leverkusen a quarts, el Brasilea a semis. Clar, ja portem una sèrie d'anys que el Barça ha arribat a 7 de les últimes 10 semis de la Champions i d'aquestes 7 vegades que ha arribat mínim a les semis de la Champions,
Ha jugat no sé quantes vegades amb l'Arsenal. No sé quantes vegades amb el mateix Bayern. Va jugar amb el City, amb el PSG. O sigui, el Barça té... el currículum és més dur. I el Madrid té la Santa Potra, per dir-ho d'alguna manera.
que sempre li toca el rival més fàcil. Això fa pensar, que dius un any d'acord, dos anys d'acord, però quan tu veus que en els últims deu anys el Barça ha arribat set vegades a les semis de Champions i els rivals que s'ha enfrontat, i tu veus el Madrid, els rivals que s'ha enfrontat...
Aquesta teoria és conspiranoica. Vola calenta, vola freda. Manel, com veus els sorteig? Un tongo és el que vam fer amb el Mundial.
el paperet, el baixaven a baix i no l'ensenyaven, i el dels grups l'ensenyaven. Això va passar? Això va passar. Es van ensenyar les imatges que van córrer per internet. El Blatter, el que era de la FIFA, quan treia el nom de la selecció, l'amagava a baix, l'obria a baix... No, això és la UEFA. I no l'aixecava. La UEFA és més sofisticada. Frio caliente. En canvi, la noia, que quan treia els grups l'ensenyava al grup, ho ensenyava així, i l'altre mirant-ho a baix i llegint el nom que a ell li interessava llegir.
però jo crec que en el sorteig de la Champions és el que hi ha i com deia l'Uriol s'ha de ser capaç de guanyar qualsevol equip i si el Barça ha arribat sempre a les cinc finals de la Champions doncs és perquè s'ho mereix a Madrid molts anys li podria haver tocat un equip fàcil però que hi ha eliminat, vull dir. No hi ha arribat el petit. Un cop un equip ha sigut capaç de plantar-se avui dins la final de la Champions, es digui Vagilea, es digui Schalke, és un equip potent. D'acord que el City, el PSG seran més potents però...
Tu creus realment que el Schalke té alguna cosa a fer amb el Madrid? El Schalke té poca cosa. No, res. Però si el Barça és incapaç de guanyar el Getafe, també seria incapaç de guanyar el Schalke. Però no et dic que no, amb això estem d'acord. Però el City també, el City podria ser un dual petit pel Barça, perquè l'equip que té és un equip de veterans.
El City? Home, que bé, eh? Té bastant millor equip. Batarà qui té de batarà. Zeko i Torreira reant-lo. No, però ha fet dues incorporacions aquest any, només. Sí, sí. A Güero no es batarà. Silva no es batarà.
Jo crec que és més jove que n'hi ha, aquesta, Silva. Sí, és més jove que n'hi ha. Silva en deu tenir 27. Me'n refereixo a veterania quan ja té un equip de jugadors que han passat per moltes lligues, que tenen un atractiu.
Jo crec que acceptant el PSG que no ens podia tocar era l'equip més fort. La Juve també era un altre coco. Jo diria que inclús potser millor la Juve que el City.
Per la manera de jugar al Barça és millor que ens hagi tocat al City que a la Juve. Inclus és millor al City que al Schachter. Si toca al Schachter dius que estàs tancat al darrere i no hi ha per anar. Si jo estic completament d'acord que s'ha de guanyar tot els rivals per arribar a la Champions, és el que diu l'Aitor.
No és el mateix arribar a unes semifinals de la Champions, haver eliminat un Arsenal, un Leverkusen, un Chelsea, un... quantes vegades el Barça va haver de jugar amb l'Arsenal, que era molt pesat. Mira, agraeixo que no ens hagi tocat l'Arsenal, perquè només de pensar una altra vegada al benguer pesat aquell, una altra vegada al Camp Nou, el Roba jugadors, o el Toko, o el Morbuk...
o el Xactar, el romanès aquell. Mira quins rivals han arribat al Barça, que això ja et dic, a mi m'agrada haver eliminat rivals d'aquests, que no pas un Madrid que els tres anys de Mourinho ha eliminat pel Barça en un any, pel Dortmund l'altre, ni no sé quin altre va eliminar-lo el tercer any. Vull dir que al Madrid, els rivals que hi han tocat,
inclús estic parlant d'aquella època que el Lyon l'eliminava cada any, que va quedar eliminat de 8 anys. És que era el Lyon! Estem parlant del Lyon! Ojo, no estàvem parlant d'una gran potència, estàvem parlant del Lyon, que era un cachondeo. Vull dir que no sé què passa, que el Barça sempre, o sigui, ho plantejaria al revés, jo no recordo mai un Barça, a uns 8 anys de final, un rival fàcil, que segur que l'ha tingut, eh? Però potser és 9 de cada 10 rivals del Barça, els 8 anys, són fàcils, són difícils, i 9 de cada 10 del Madrid,
Són fàcils. I aquí traieu papers i es pot demostrar. Després s'ha de jugar el partit i passar el que passarà. Jo em focalitzaré amb el Barça i el Madrid que li donin pel sac. Està clar que passarà. I el Barça amb l'últim partit. I el desgast. És el desgast que influeix també a la Lliga. Crec que hem de caure entre clàssics a l'aliminatòria.
Crec que l'últim partit de l'eliminatòria és tres dies abans del clàssic. Sí, perquè és al febrer, al cap de tres setmanes és la tornada. Bé, doncs veurem què és el que passa. Això és el mes de febrer i tornada, falta una estona encara. La letra de Madrid també ho té bé. Sí, no és complicat. El partit de Jordi de Vuitens, PSG-Chelsea.
Aquests sí que són senyors 8 anys de final. I justament el que treu la pilota, la boleta del sorteig, era un que havia jugat aquí a final amb el Borrucha.
I després el Cachondeo, part del Madrid Schalke, és a l'Oporto Basilea, que això ja és l'altre. És el que li tocarà al Madrid a quart de final. Sortirà el caramadet del Madrid per quart de final. Ens ho apuntem i ja veurem què passarà. Per cert, el tema Barça. El Manel ho apuntava i diu, tot això que estem parlant ara de portada de la tertúlia, que és per tapar l'empat que va haver-hi a Getafe. Home, en principi no. En principi ho hem fet perquè l'actualitat va anar bé.
Tot i que ara entrem ja amb el partit d'aquest 0-0 entre el que t'ha feia el Barça. En fi, un nou partit que el Manel... No, no, és un... Tu sembla que, a cada punt de trencar el carnet del Barça, hi ha una certa pàrig o definitiva normal? És un d'aquells partits... Un pàrig com és? No, és un d'aquells partits, Rafa, contra un broma equip, no? Els bromes equip, vaja, empatem. El broma equip, per excel·lència.
Què t'ha fet? El que t'ha fet és el broma equip número 1, que té mil aficionats cada setmana allà, que no es mereix estar primera, però va, som incapaços de guanyar-lo. Però és un camp complicat, ja fa un parell de temporades, se'l va perdre allà.
però no hauria de ser un camp complicat. El Barça l'any passat va guanyar 2-4, fa dos anys va guanyar 2-5, l'any passat, amb Hat-trick de Pedro, fa dos anys va guanyar 1-4. El Barça, jo crec que l'única derrota que hi ha hagut a Getafe va ser la Copa del 4-0, que ens van endosar després d'allò. A veure, no és mai fàcil i fa molta mandra anar a jugar a camps. Fa mandra, molta.
Però que mandra! Són tres punts per acostar-te al Madrid, vull dir. És una vergonya que no han guanyat. No, no, jo estic a punt de treure'l, estic esperant que digueu alguna cosa, perquè jo tinc ja la serra elèctrica preparada per treure'l. Creus que potser hi ha una falta de motivació, a aquests partits?
Jo crec que és falta de respecte al rival, el que li passa, diu ara vinc de jugar amb el PSG, ara jugo amb aquests, li pixo. Allò que deien, els guanyaré sense baixar de l'autocar, després passen aquestes coses. El que va passar a la primera part de l'Espanyol també és això, no? No, però les lligues es perden a llocs com aquests. La Lliga es perd a Getafe, es podria haver perdut quan es va anar al Mèrit i gairebé no es guanya.
El Barça aquest any fa 3 partits bons, 2 de dolents. 3 de bons, 2 de dolents. No serà la tàctica de Luis Enrique que no funciona? O a jugadors del Barça que no funciona? Hi ha moltes coses. Aquí ens hauríem de començar... Anava millor amb el Tata eh. De fet amb el Tata ara mateix el Barça tenia 4 polímiques. Per això ho dic home. Per això ho dic. Ara trobem a faltar el Tata.
Jo soc un defensor de Luis Enrique. No serà una qüestió de mala sort, que el Madrid està per davant, està jugant molt bé i es considera el millor equip del món.
Sí, espectacular. I l'arbitratge també, però jo crec que no és ni Madrid ni arbitratge, tot i que l'arbitratge... Però mala sort, tio. No, mala sort perquè... El que t'ha fet sigui com sigui l'arbitratge a les 10 de la nit. Clar, això és el que vinc a dir, que et tornin a escamatar, que et tornin una altra vegada a robar un altre penalti.
No tenies la sensació que s'han invertit els papers? Fa cinc anys era el Barça que estava guanyant tots els partits, estava sempre al capdavant, anava amb les eliminatòries tranquil·lament a la Champions i ara és el revés, és el Madrid que guanya tot, que ara se'n va al Mundialet de Clubs.
o un o l'altre. Igualment fa 6 anys el Barça juga a les Alimiteres de Champions contra l'Arsenal i el Madrid la segueix jugant contra el Patata Fútbol Club. El que és important veure aquí, que és una feina que potser no s'ha vist molt, ara el Barça és una equipa de construcció, com era aquell Madrid, quan el Barça era el millor Barça d'història, era un equip que estava construint-se, i la feina que va fer Mobrinho aquells 3 anys va fer una sèrie de construcció que ara avui en dia està donant els fruits i en Xiloti ha sapigut
El Madrid no és un equip en construcció, és un equip que ha d'anar creixent. Com que ja està crescut no li fa falta créixer més.
i l'hagi de tornar a construir estarà un temps diambulant sense saber com fer-ho. Jo crec que aquest any al Barça tenim molta sort d'estar només a quatre punts del Madrid, perquè Mestalla vam guanyar el 92, el Camp de l'Almèria vam guanyar el 89, el Villarreal també vam guanyar el 89. Aquest any al Barça hi ha molts partits que no es pot demanar que no lluiti fins al final i tot això, però jo crec que estem tenint molta sort.
en aquest aspecte estem enganxats a la lliga gràcies als gols a última hora. És veritat que a nivell de pals, per exemple, el camp del Getafe, una altra pal, no sé quants pals ja porta el Barça aquest any, però són uns quants. Però tu vas sumar mala sort, després ja també el pèl a la messa amb les mans. Si el gol que anava del pal hagués entrat,
Sí, però a mi això, Rafa, no em serveix d'excusa. Estaria parlant d'una altra cosa. Si l'àrbitre hagués pitjat el penal a Messi, també un altre galló hauria cantat. A mi no em serveix això. Hi ha gent que diu que al Madrid hi ha pitatons de penals a favor i al Barça només un. Que l'arbitratge està fora en el Madrid. Un moment que jo dic-me la bufa. Tu no pot ser que vagis al camp del Getafe tal com vas anar. Va haver un penal claríssim a l'àrea del Getafe, que després va ser un penal del...
Primer penal a favor del Barça i la jugada després penal a favor del PSG. Per això dic Jordi, és el que he dit, és que m'importa un bledo, tu no pots anar... Jo m'he de fixar amb els penals perquè soc en un equip petit.
Jo no sóc tan gran com el Barça. Jo sóc un equip d'aquest tipus. I al Barça ara, Jordi, començaran a haver-hi molts problemes perquè Montoya, primer cas, ha sortit i marxa. I Luis Enrique va sortir fent el patatot allà a la roda de premsa dient
Jo confio en Montoya i no sé si va passar 10 minuts que li va llançar un tuit al representant i li va dir que moltes gràcies però que ja estava bé que li prenguessin el pèl. Que Montoya té ofertes de Liverpool i la Juventus i que se'n va aquest hivern. Tens de dues que no confies.
Alves, que no es renovarà i se'n va. Perdona, això és el conte de ma de cavà, perquè cada setmana és el mateix, o sigui, ara no tenim la tele al dret. No, no, és que... Ja ho sabem. Però l'O de dures és molt bo, l'O de dures, perquè jo l'altre dia escoltava... Va sortir el mafiós del president dient que anem una cosa parlant que ve. Correcte, que és un tio que ha vingut!
Aclimatar-se! Què vol dir que ha vingut a aclimatar-se? Em sembla tan lamentable... Com que la barran i això... Hem fitxat avui... Aquest any s'aclimati... Però bueno, és parlant que ve... Mare de Déu... Quina excusa més dolenta! Fitxa-l'hi, fitxa-l'hi! I cedeix-lo, si vols... No el tinguis a xupar amb el guió... Va fer el ridícul... Va fer el ridícul contra una de les barranies i això... Dugles, dugles... Va tornar a jugar contra l'Uesca...
El Barça aquest any no van fer la neteja que havia de tocar, no han fitxat qui havia de tocar i el Barça s'està aguantant pels resultats que marquen a l'últim moment i que sí que Luis Enrique té raó, que els jugadors ho donen tot i lluiten i tal i qual. Però per ser el Barça no n'hi ha prou, amb això necessites més. I jo ara mateix crec que ens han salvat aquests tres o quatre partits que hem guanyat al final i espera't el mes de gener, perquè el mes de gener ens ve l'Atlètic de Madrid.
ens vindrà l'eliminatòria del Madrid o l'Ètic de Madrid de la Copa del Rey. Ens venen dos partits seguits a fora. Els Genents ve un calendari que cuidao. Si recordem la història del Barça, el normal és que el Madrid vagi dalt i el Barça vagi darrere perseguint-lo.
Començar el segle XXI, però la història del Barça al 100 i escaig d'història del club és a veure-les venir. Sí que algunes vegades el Barça de les 5 copes, el Dream Team, ha tingut un equip potent que ha pogut demostrar-ho. L'any que va haver Cruyff i això és normal.
Ara ja s'ha acabat el cicle que va començar el Rijkaard i que després Guardiola el va portar sublim i que si m'apureu Tito el va acabar d'expandir amb el 100 punts, això ja s'ha acabat.
Però serà el segon any consecutiu en blanc. I això ja no agrada. I sense poder fitxar. El problema del Barça és això. És un cúmul de propòsits. És que aquí hi va un problema. Aquest estiu la gent no va entendre qui s'havia de vendre i qui s'havia de fitxar. I tu quan acabes un cicle s'ha d'acceptar. L'any passat vas fer any en blanc, aquest any es va, jo crec,
Jo ho vaig dir aquí, que no s'havia d'haver vendut a Cesc, que es va vendre a Cesc, l'Alexis tampoc, i agafes per treure diners. I deixes a Pedro, que ja sabem com està, i deixes a Piqué, que tothom sap la relació de Piqué, com va ser i tot.
i deixes una sèrie de jugadors que potser haguessis pogut treure cas i fas un bon equip, que és el que diu el Manel. El Barça ha d'estar en construcció, però és que jo no el veig ni en construcció. Jo ara mateix és que no el veig ni en construcció. Jo crec que el cicle del Barça es va acabar el moment en què el Bayern de Múnich ens va fotre la pallissa que ens va fer aquell moment. I allà no es va decidir fer neteja.
L'any passat es va voler donar l'any i va sortir en blanc. Agafa el cubi i et fitxa. El Douglas per 5 milions, el Vermeelen per 20, et venen l'Alexis, el Cesc i Rois que et deia que volia venir al Barça. Per 25 quilos el tenies.
Agafes i el deixes allà al Borussia Dortmund. Amb aquesta colla allà dalt, què t'esperes? Tot i així, amb Cesc hi va haver una pressió del soci de fer-lo fora. No sé per què, quina mania tenien, que no era per filbar-se, no era per filbar-se, no era per filbar-se. Tenim unes certes manies aquí. És com ara, per exemple, quan se'n vagi Montoya, que és perquè no hi hem confiat, es faci un gran jugador tan jove com...
Com a Liverpool, després haurem de pagar una amortarada com vam pagar. Ara amb el Barça esteu muntats en una muntanya russa, perquè el dia del passeig del PSG vau sortir eufòrics.
Van fer un molt bon partit. I era el PSG. I també és veritat que Teres Teguen va salvar... Teres Teguen i Barca van salvar els dos dos. Però són partides. El futbol ja sabem que això ho té, eh? Que un dia estan en munt i l'altre està a baix, d'acord? Però vam sortir d'allà, que tots els periodistes deia que Luis Enrique s'ha doctorat amb la tàctica que ha fet, posant a Pedro a la dreta, amb 500 campistes... En fi, i ara... I el que t'ha fet, te la fot. Això torna a la crua de la realitat. Això què és? Què és això?
Això és una broma. Això és que em pixa tu. Anem cap a... Un equip broma. Anem a un equip... Seriós. Seriós. Que l'Espanyol. Un equip que guanya. Contradeu. Un equip que guanya. L'únic equip català de primera divisió que ha guanyat. Contradeu. Som de pànicos avui.
Bé, les que l'Espanyol va guanyar contra el Villarreal, no? Granada, tota granada. Un equip desqualificat, bromes. És que els culers no tenien ni idea, tio. De què passa Campari? Hi havia més gent al Ministadi veient el partit de la Marató que no pas a Espanyol. Exacte, exacte. Ben jugar a l'Hactotza per això, perquè la Marató no ens...
No es veia afectat, no? Exacte, no es veia afectat al partit, però bueno, igualment. Mira, després de dues setmanes de junta, d'accionistes... Com va anar, com va anar? No, no, va ser, per allò que jo he llegit i tal, va ser molt seriosa i Collet va estar molt bé.
No van sortir tonteries de parlamentaris que fan molta gràcia i tampoc violents ni res d'aquestes coses. Va ser una junta bastant seriosa.
A part d'això, després va venir el derbi, que per ser una primera part impressionant amb un golas de Sergio García, que va posar el ui, ui, ui al Camp Nou i als culers.
Mala sort que el minut 42 va ser 44. I Messi, la primera part, l'Espanyol va tenir dues ocasions clau per posar 0-2.
Però cal dir que el Barça va tenir un Messi, un altre pal, i Quico Casilla va treure una mà brutal. Vull dir que la primera part en ocasions va estar igualat, i l'Espanyol... A tu oferen el debat de la setmana passada? No, no, no. És que jo ho volia treure. Home, és que era el derbi. Jo ho volia treure. Després va haver una davellada impressionant de l'Espanyol, que va baixar els braços totalment, que d'això em queixo, que l'Espanyol va baixar els braços anant guanyant, bueno, empatant, perquè va acabar...
Aquella bola estava fora i va anar a dins.
El raj de terra... De fet, hi ha una foto que es veu la bola en el moment d'estar al màxim fora, que està com un metre fora de la porteria i acaba entrant. Curvada. Brutal. És imparable, per un porter imparable. No sé, que reconec aquest gol, però després a la segona part una baixada de braços total. Més igual, el que sí que em queixo una miqueta, el que passa a mi també em dóna una miqueta igual, és el tema dels periodistes catalans,
La violencia pierde por goleada.
i l'altre, que és aquest periòdico, i l'altre, de l'esport, ni un pèrico en el Camp Nou. Això, després del que va passar a Manzanares, bueno, no sé, hauríem de donar una mica d'exemple als periodistes. Segons quins periodistes, jo no dic que siguin tots, però segons quins, després del que va passar al dia del PSG, també fora, amb bojos nois i tal, també un altre, no? Que nosaltres, al Partit del Granada, no vam dir res.
contra el Barça, ni insults... És veritat, és el primer cop que... No sé si va haver-hi instruccions de part de la directiva, però no es va notificar amb l'equip rival. Va haver instruccions de part de la directiva. No sé quants partits aguantarà això, eh. Sí, però de moment era un primer pas. Sí, i sobretot parlant del partit del Granada, que no es va perdre, o empatar, millor dit,
per una generalitat d'Estudani i de Lucas Bácer. Aquest xaval és molt bo. Aquest xaval és molt bo. I que té la possibilitat de comprar a l'Espanyol perquè està cedit per dos milions. Dos milions d'euros. A veure si va a ser una mica desespectatives. Perquè si no, al final... El regategeu. El regategeu. El regategeu. El regategeu. El regategeu. El regategeu. El regategeu. El regategeu.
Per cert, jo et volia preguntar pel primer gol que tu tant que criticaves a Caicedo va marcar, va estallar on era. És un gol d'aquest de la pensació d'estar on és d'estar allà. Però si et dónes compte, el gol que va marcar va ser molt semblant a l'últim gol que va fer. És igual. És un pam de terreny. El punt de penal. Jo li dic jubilat, per aquests jubilats.
contra qui jugarà Rafa l'Espanyol als vuitens de la Copa ara quan elimini l'Alavés? perquè ara eliminarà aquest dimecres, eliminarà l'Alavés. El Sevilla o el València?
No ho tinc controlat. La Copa no la tinc.
Bé, igualment nosaltres ara anem tranquils perquè... Però no aneu a parlar copa, és el vostre campionat, eh? A veure, no és el nostre campionat, tio. Si podem, 3-4 copes del rei tampoc... Però l'espanyol sempre dona la cara a la copa del rei. Perquè des de fa, doncs... Reçam-hi, se n'han guanyat un parell, però... Hem agafat 3.
I a més, són aquelles que s'agafaven quan es podia eliminar el rival directament i el Barça i Madrid que ja han eliminats contra... Jo això ho recuperaria. Allò era una copa. I les semifinals ja sí, a doble partit, com es fa a Anglaterra. No, això és eliminatòria, ja 128 anys de final i et toca, et pot tocar contra el de segona B i ja sabeu on. I Estuani, tu el fiqueries titular o així revulsiu ja està bé? Jo crec que revulsiu va bé. És pitxitxit, però els dies que he jugat a titular jo veig que...
Parlar que d'aquí res ens toca jugar amb el Rayo, que és un rival que té gairebé igual que nosaltres.
Suposo que guanyarem. L'Espanyol combat fora però baixa molt el nivell. Hi ha des del vuitè, que té 20 punts, que és el Celta, fins al Getafe, més o menys. Hi ha 6 equips amb 6 punts de diferència.
Aquest cap de setmana hi ha Lliga, el dissabte a les 4 a Còrdova.
I després, el següent partit ja és de Lliga, el cap de setmana 3-4 de gener, que el Barça juga el diumenge 4 a les 9 de la nit a Noet al Camp de la Reial, que tan poc serà fàcil serà un altre rival. Nosaltres juguem el dissabte 20 a Casal del Rayo i el dia 4, diumenge,
a les 19 hores amb el Eibar. Vinga, anem cap a l'esport Sant Justenc, perquè l'Aitor Companion ja sabeu que segueix com van al club. I els equips, també tenim posat un ull a l'embol perquè l'Aitor és membre de l'equip i jugador. Quina posició juga l'Aitor? Jo jugo d'extrem. Dret o esquerra? Doncs em moc pels dos, no tinc cap problema. Jo tampoc no tinc ni idea de l'embol, o sigui que he preguntat per preguntar.
Anem a la qüestió. Comencem pel futbol? Comencem pel futbol. Victòries dels dos equips de futbol. Sant Just Club de Futbol va guanyar 0-3 al Camp de l'Almeda. I s'acosta a les posicions de capdavanteres de la taula. Aquesta setmana ha anat bé pels esports de Sant Just. Sí, ha anat força bé. Ara acabarem de comandar el futbol.
L'Atlètic va guanyar 5-0 al Castellbisbal i segueix líder.
Fútbol serà també Victòria, 5 a 2 contra el Gelida Industrial. Bé, bé, bé. Saps que aquí poca animatge estem, eh? Està guanyant els injusts, eh? De moment, 3 a 3. 3 a 3, vale. Què més? En Bol, també Victòria.
D'aquest dissabte tenim el sopar de Nadal. Espero que no sigui un cap i cua. Abans tenim un dels partits més complicats. És l'últim partit de la primera volta contra el Sant Feliu. Perdoneu, jo vaig amb el Sant Feliu.
Aquest cap de setmana 28-25 contra el Sant Miquel.
Bon resultat. Sant Miquel, Col·legi Sant Miquel. De l'Eixample. I ja per acabar, derrota del Bàsquet de Sant Just una altra vegada. Aquests no t'he cancat. Potser hauria de canviar de categoria. 55 a 62 contra el Ciutat Vella B. De venir no tenim res?
La setmana que ve us el porto. La setmana que ve us el porto.
A la segona groga què passa? Escolta, hem d'acabar el programa. La gent se'n pregunta a casa. Com aconsegueixes aquestes dades tu?
Ah, per les webs. No vas trucant. Quina època parles, maneda? Anem a tot per internet. A veure, va, Cristina, si la Penya del Morro diqués molta, molta audiència, avui què seria Trending Tòpica? Avui me'ls heu aixafat tots, eh? Perquè, mira, havia pensat la Tartúlia, ja t'he dit abans que començava, abans que entressin, que normalment sempre eren novedors, ferien paraules com...
Broma Copa i coses d'aquestes. Avui només ha estat el Manel el primer que l'ha dit. Potser el Raf ha dit alguna cosa així. Però és que el Manel ha fet una secció molt bona també. Mira, el Manel avui s'ha guanyat perquè Sant Just, 1714, molt bé.
Cristina, perdona, és que ara... para un moment el programa. Home, però no em deixes. No, no, acabo de tenir un flash ara. Flashback. Això ho fa en el Basté. Al matí, hi ha una persona, que és l'Ull de Poi, que és el programàs, que comenta com ha anat la tertúlia. Exacte.
A tu et semblaria bé... Ho acabo de fer? No, no, això era la meva explicació de l'evolució que he fet amb pensament del training topic. No, no, però feia una valoració de cadascun de la tertúlia esportiva. Bueno, quan acabi el training topic, eh? No, no, no, avui no, l'estem acabant. Ah, vale, sí. Prenent notes... Ah, vale, sí, sí. Total per retallar la tertúlia, el que sigui. El que sigui.
De totes maneres, el Manel s'ho havia guanyat, però amb el comentari del Boli Femení, evidentment, tarjetre de droga, no li podem donar el trending topic, evidentment, i per tant no tinc més remei que Nadal, jo crec, perquè... Després d'aquestes recomanacions, teatre...
La Marató de TV3, molt bonica de Nadal. La secció de teatre s'emporta al Trending Clòpic amb l'Oriol Puig, que ens agrada molt, per cert, i que a més a més no ho hem dit, però col·labora a la revista digital, que és el Núbul, i que a més ens ha fet un retuit des de Núbul.
Clown. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout. Clout.
Una vergonya! La setmana vinent, Jordi, això és una altra droga, eh? Vermella la setmana vinent no ve i un mes que l'oro, eh? Això ja és vermella, eh? Que està sopint de l'armari. I a la segona s'ha enfadat perquè no l'és una altra dintòpica. Clar, home, clar, per això, això és una vergonya. No en llogues a la porta. A fi, és que ja veus que el dintòpic va molt a buscar. Clar, no, hi ha més, però és que s'ho busca ell.
Ha d'estar perfecte fins a l'últim moment, si no que no vingui a la tertúlia se l'hagués embordat. A tu t'haurà de tenir aquest poder eh? Sí, molt. També el Rafa Cano, Rafa Gràcies, de Tertúlia Esportiva, Oriol Pascual, Bon Nadal, Aitor Compenyor, i la setmana que ve Bàsquet i Bola i Femení. Com sempre, aquí truños. I el Twitter i el Facebook, la Cristina Vargas. Fins demà, que vagi bé. Molt bé, que us ha parlat Jordi Romera i correm demà a partir de 5 de la tarda. Gràcies, que vagi bé. Bona tarda, adeu-siau.
Hola, ja sóc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincon d'Estambul? El restaurant tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, amb pollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però, i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. El Rincon d'Estanbull també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador Haima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut? Avui sopem al Rincon d'Estanbull. Al carrer Salvador Espriu número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692 81 11 32 i també a Facebook. Rincon d'Estanbull.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un munt d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe, cada matí de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.