ja estarà cobert tot el dia. Atenció al vent perquè demà es farà notar. I el dia més bo d'aquest cap de setmana serà diumenge, que el vent va a la baixa i sembla que el sol i les temperatures s'han d'anar imposant, les temperatures altes. Això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. El tenista català Albert Montañés ha passat a la final del torneig de Nissan, superarà el francès Barcelona en 3-7, 6-4, 4-6,
i 6-0. D'altra banda, han quedat definides les semifinals de la Copa del Rei Duque i Herba, l'Etic Terrassa-Hegara i Junior Polo. De la semia entre els equips de Terrassa ha parlat el jugador de l'Hegara, Pol Amat, a la xarxa de comunicació local.
Estaria molt bé acabar així, guanyant amb bones sensacions, classificant també l'equip per Europa i, bueno, ho intentarem. Nosaltres ja fa temps que estem allà molt a prop de guanyar títols i ara toca, doncs, intentar-ho. No està clar que serà difícil, perquè l'Atlètic sempre està allà, és un equip que competeix com ningú i la veritat és que, bueno, serà complicat, però si fem bé les coses tindrem moltes opcions.
En futbol salal, Gironella ha caigut eliminat de la Copa de la Reina de Bilbao després de perdre el partit de quarts de final contra l'Atlètic de Madrid per 4 gols a 1. Notícies en xarxa
Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts una tarda més al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech des d'hora fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Saludem l'equip habitual al capdavant de l'actualitat Sant Justenca, Carme Berdoi. Carme, bona tarda.
Hola, què tal? Bona tarda, Jordi! Bé, veig que és una teva invitació, per tant, encara no has arribat a l'estudi número 1. No, no, sí que he arribat, sóc jo, l'autèntica Carme Berdoi. Bé, doncs gràcies, Carme, d'aquí un moment repassarem l'actualitat amb tu de Sant Just.
D'acord, d'acord, gràcies. Fins d'aquí uns moments. Bé, avui al programa, a més a més, també repassarem cinema amb el Jordi Roca i les seves estrenes. Història del cinema. Ja sabem que cada setmana ens dediquem uns minuts avui a parlar sobre com eren els grans estudis de Hollywood als anys 30. I a la segona hora, el senyor Benito, amb les seves coses importants, el nostre gurú i l'home més anys que té d'apanyar el morro, que sempre el seguim. I també tindrem l'antillegenda del que no hem de fer durant aquest cap de setmana
A la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa... La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. Oiga, penya com un...
I comencem, com sempre, repassant els trending topics del dia d'avui per estar al dia del més comentat a Twitter amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, avui, atenció, perquè Gibraltar ha sigut trending topic. Per què? Perquè la UEFA ha admès aquesta colònia, no? És una colònia, no? Podríem dir, anglesa.
com a membre de ple dret. Per tant, els seus clubs i la seva selecció nacional podran ser part de les competicions internacionals i, per exemple, classificar-se a la Champions League. No m'imagino jo una final Barça-Gibraltar-Futbol Club, per exemple. Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema?
comentari d'Alfred Bosch Home, diputat al Congrés de Madrid Comenta un tuit on inclou una carta felicitant el primer ministre de Gibraltar per aquesta admissió i deixa'm dir Jordi que apareix la carta i l'última frase que comenta
Diu, estic segur que molt aviat podrem veure un partit oficial entre Gibraltar i Catalunya. Bé, també més comentaris a Twitter. Maria Jesús Lorilla comenta, Gibraltar ja forma parte de la UEFA. Como se descuide Mariano, dentro de nada veremos a Catalunya ganar el Mundial. Será nuestro fin. I a la mateixa línia, el Jordi Finestrellas diu, va embadar quan la Federació Catalana de Futbol no va demanar ser membre de la UEFA abans del 2001. Gibraltar ho va fer el 1997.
Bé, fixa't, eh, hi han trigat 14, no més, 17 anys, no? Quasi bé. En fi, 5 i 8 de la tarda, continuem repassant més 30 en tòpics. Avui, per exemple, hi ha hagut consell de ministres del govern central de Madrid i també han sigut 30 en tòpic perquè s'ha aprovat una de les principals mesures de la llei de suport als emprenedors. Atenció perquè és una llei que, segons Soraya Sainz de Santa Maria, portaveu del govern,
clau per reactivar l'economia i que mira de fomentar i incentivar la reinversió dels beneficis. La gent a Twitter està d'acord amb la vicepresidenta i amb la portaveu o no? Hi ha de tot, comentaris positius i d'altres no tan positius. Comencem amb el de l'Avamon i Solanas que diu...
Un altre és el Julien Sánchez, en aquest cas sí que valora positivament les mesures aprovades, dient d'aquesta manera, son un gran paso en la buena dirección.
I acabem amb el Víctor Peláez Abeledo, que diu, esto es lo que hoy aprobó el Consejo de Ministros, que si tienes dinero tienes permiso de residencia, si no lo tienes ya puedes llevar aquí dos o tres años. Gràcies, Cristina. Gràcies. Tots aquí passem a l'actualitat Sant Justenca i com ja venim anunciant fa molts dies, per fi demà és el gran dia del torneig Joan Petit.
Visca, Joan Petit! Visca! Efectivament arriba l'atratgena Festa Torneig, Joan Petit. Demà dissabte al matí la bona aigua s'omplirà de nens i nenes d'entre 3 i 6 anys i també de jugadors d'hoquei arribats de dins i de fora de Catalunya per participar-hi. És un acte lúdic, esportiu i solidari que té com a objectiu lluitar contra el càncer infantil a través de l'esport. Hi ha hagut moltíssimes activitats durant aquest mes de maig
aquí a Sant Jus. El padrí del torneig és Érica Vidal i tot per ajudar aquesta associació que lluita contra el càncer infantil. Carme, què ens pots explicar del que hi haurà demà en aquesta festa on s'esperen un miler de persones a la Bona Aigua? Sí, hi haurà moltes coses. D'aquest miler, 240 seran nens que participaran en aquest torneig demà a partir de les 3 de la tarda. El torneig es farà entre 3 i 2 quarts de 6. Serà aquest torneig d'hoquei on participen 24 equips amb nens i nenes de 3 a 6 anys. Després també hi haurà
com a acte de cluenda, doncs, l'exhibició del Club de Batinetge Artístic, el drac, els gegants, bandandarà i altres entitats, i abans també a partir... Altres entitats, com Ràdio d'Esvern, que al matí... Al matí, això no ho dic, exacte. Al matí estarà fent un programa especial de 3 hores, on... de què parlareu, de tot? Sí, una mica de tot, parlarem amb els protagonistes del dia, també, no, clar. Ah, molt bé, eh? Sí, sí, d'això de 11 a 2. Que entrevistareu a l'Èrica Vidal? No ve l'Èrica Vidal. Ah, no ve, no ve, ah, val, val, val.
Però això és veritat que no ho vam recordar l'altre dia quan no dubtàvem, que ja s'havia dit feia temps que el dia de la festa no ho hi seria. Perquè ja van contemplar que el Barça potser arribava a la final de la Champions, que és justament demà dissabte. No hi ha arribat. No ha arribat, Paterina Vidal. Home, hi ha partit diumenge. Hi ha partit diumenge, hi ha partit diumenge. L'objectiu de la festa, en tot cas, és recaptar fons per ajudar en la investigació que fa l'equip d'oncologia i hematologia pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron,
sobre les cèl·lules tumorals en sang i en el moll de l'os. És un projecte concret, una investigació que té un cost d'entre 18.000 i 20.000 euros. I que està encapçalat pel català de l'any. Exacte, que és José Sánchez de Toledo. Aquesta fundació, Amics Joan Petit Nens amb Càncer, va sorgir ara fa 13 o 14 anys, fa 14 anys perquè ja és la 13a edició,
I va ser arran de l'experiència del Joan Petit, que era un nen amant de l'hoquei que va haver de lluitar contra un tumor. Llavors es va fer una primera festa per homenatjar i animar els nens que lluiten cada dia contra aquesta malaltia. Això va ser l'any 2001 i ara aquesta fundació la presideix Joan Torner. Tres o quatre punts, eh? Només tenia el Joan. Per això els torneges amb aquests nens d'aquesta edat són tan petits, no? Ahir ens ho va explicar el Francisco Vizcaí, que és el president de l'hoquei, que va passar per la penya del morro.
Sí, ens n'hem fet ressò, Jordi. Ah, molt bé. I bé, en tot cas, demà és aquest dia intens, a partir de les 10 ja hi haurà activitats, a les 3 comença el torneig i paral·lelament també recordem que hi haurà...
Un tren que comunicarà amb... Sí, això a mi em té molt intrigat. A mi també, eh? Tinc moltes ganes de pujar-hi. Per anar cap al Perjot Maragall. Exacte, està molt bé, perquè demà, per primera vegada... No sé si s'ha fet alguna vegada. A mi em sona alguna... Crec d'un partit. Un partit? Jo vaig pujar un cop fa molts anys, potser 10 o 12 o 14. Ai, explica'ns anècdotes, que ens agraden dels trens.
Aquí s'enjust. És que no sé si vaig pujar, però era quan feien Fira d'Esvern. Fa temps, fa molt temps. Fa molt temps Fira d'Esvern. I llavors recordo que... Perdó, estàs parlant del 1713. No sé, potser, però potser 1999, eh? Segurament, segurament. I llavors hi havia un tren d'un partit, crec que del Partit Socialista, si no m'equivoco. Sí, perquè sempre és qui ha tingut més diners al poble. I...
Crec que hi volia pujar, però com que era d'un partit em va fer cosa. Ah, vas dir, no pujo per si de cas, perquè els partits polítics són dolents i són males persones. Jo era que si hi hagués pujant me'n recordaria. Home, era el tren que portava cap al federalisme, no? Era del Partit Socialista.
En tot cas, aquest tren portarà cap al parc Joan Maragall, on hi haurà la fira de botigues al carrer demà i diumenge. Atenció, atenció, botiga de fires al carrer demà a la plaça Joan Maragall. Fira de botigues al carrer, eh? No botiga de fires al carrer. Com és? Fira de botigues al carrer? O botigues de fires al carrer? No, és diferent. Això serà demà i diumenge durant el matí, no? M'imagino a la plaça Joan Maragall. No, no, matí tarda, eh? I diumenge també, matí tarda. Diumenge, potser sí que és només matí.
Ens van dir que l'horari també depenia una mica de com anés a nivell de públic. És a dir, que si veuen que la gent s'animava, allargarien, si no, no, això és el que va dir la presidenta de l'UVIC, Júlia Doran. Com que és una activitat solidària, tampoc no saben ben bé, no?, qui estarà, qui es compromet del tot, qui estarà més hores, qui no, lògicament. De tota manera, és solidària, però vull dir que tu, si vas per allà, també pots comprar algun producte i no tot va parant, sembla directament a la Fundació.
No, però és una activitat per donar suport. De fet, cada parada que hi hagi, també he pagat aquests 5 euros de quota que són per contribuir a aquest projecte que dèiem. I encara hi ha una altra cosa més demà al matí per la gent que estigui per aquí a Sant Just. Aquest cap de setmana és el cap de setmana de les coses de Sant Just.
Què més hi ha? A la Bona Aigua, eh? 12a Festa de l'Esport. Ah, sí, és veritat. I participaran una quinzena d'entitats esportives del municipi. Sí, senyora. Cada any això es feia a principis de juny. Aquest any, doncs, han decidit avançar-la una setmana i en lloc de fer-la a la plaça Camuapo, plaça de la Pau, traslladar-la a la Bona Aigua per fer-ho coincidir amb la tretzena Festa Tornet Joan Petit. Està molt bé.
I aquest any els nens i nenes es podran acostar també als cossos de seguretat catalans. Perdona? Els cossos de seguretat catalans? Si no podem sentir un tall del regidor d'Esports i Seguretat Ciutadana, Víctor Murillo, que sempre diu que intenta congruar una mica també les matèries que treballa. Quin és el tall? Murillo, festa esport. Murillo és festa esport, eh? Espera, perquè no sé si... Pot ser que no estigui posat? Ah, sí, ui, ho està molt amunt. Ens vindran les unitats dels Mossos.
portaran la tirolina, portaran els gossos i faran un parell de proves com els gossos busquen droga o persones ferides i tal, la unitat d'esperiologia i la unitat subaquàtica. I també vendran de l'IPA, que és una institució policial, i també montran activitat per nens, una pista americana, llocs de pintura, podran pujar la moto, aquestes aquestes coses.
Oh! Sabia que t'agradaria aquest pel de veu. Sí que t'agradaria perquè hi tindran tots els còxos dels Mossos, no? Totes les diferents modalitats aquí a Sant Just, a Espeleologia.
Quines han dit? És que són molt xules. Supa aquàtica. Supa aquàtica. Gossos. A la Riera, de Sant Lluís. Que busquen droga. Però que no han droga de debò. Sí, pel cooperat esportiu de Bona Aigua. No crec, no? Perdona. Esperem que no, no? T'imagines que troben? T'imagines? Bueno, s'hauria de demanar responsabilitats a l'oficina d'entitats esportives del Bona Aigua. No, em refereixo a algú del públic. Ah, ah, ah. Que comencin a abordar alguna persona. Home, jo vaig a la tarda. Espero que no estiguin a aquella hora.
En fi, per ser repassant més actes de Sant Just, però com diem, aquest cap de setmana és el cap de setmana de totes les coses a Sant Just. Perquè aquest vespre comença la setmana de l'Ateneu. La celebració d'enguany compta amb el reconeixement als socis, campionats i fins a tres concerts diferents. Un dels plats forts tindrà lloc avui a les 10 de la nit amb el concert de jazz de Llibert Fortuny. Bravo!
Figa, atenció, perquè si voleu anar aquest cap de setmana a tot això, us haureu de dividir en 3 o 4 els membres de la família, una a la bona aégua, una a la plaça de Joan Baragall, una a la festa d'esport, una altra aquí, i després, si algú vol quedar-se el dissabte de nit, a veure, el gran debat... No, però si hi ha la nit, hi ha el casal de joves, no? A la nit del casal de joves, també, no? Hi ha la obsessió, està molt bé. És el gran cap de setmana de totes les coses. Sí, sí. Vinga, va, parlem de la festa... Ai, de la festa, de la setmana de la Toneu. Exacte, mira, avui comença tot plegat a dos quarts de vuit del vespre amb la inauguració...
d'una exposició d'artaneu a la sala Piquet i després a les 10 de la nit...
hi ha un concert de Llibert Fortuny, els saxofonistes faran concert de jazz poc convencional. Diu que, a més a més, el que fa Llibert Fortuny és combinar el jazz modern amb sons electrònics i tot plegat, i que de vegades també fa intervenir el públic, fins i tot. És a dir, que pot prometre, promet, de fet, aquest espectacle, que serà avui a les 10 de la nit, un concert que costa 12 euros, i per als sols de la Taneu, 10. Aquest és Llibert Fortuny, i que em sembla que era un dels membres de l'Elèctrica d'Arma, no? Família Fortuny i tot. Sí, crec que sí.
També hi haurà campionats i més concerts encara, no? Demà al matí campionats de dòmino, de cartes, torneig de ping-pong, tot això a partir de les 10, també l'esmorzar del soci i l'escola de música de l'Urcio Enric Morera faran l'audició demà a dos quarts d'onze del matí a la sala cinquantenari. I diumenge a partir de les 12 ballada de sardanes amb la Cobra Rambles, l'agrupació sardanista Sant Just
I es farà el vermut del soci al Pati del Reure a dos quarts de dues. A més, també al vespre, cap a les set, hi haurà el reconeixement, l'homenatge pels socis i els socis que fa 25 o 50 anys que formen part de l'entitat. I, finalment, diumenge al vespre, concerta de Can Coral del Cor de Sant Esteve de Castellà del Vallès. Un concert que val 10 euros, però cap als socis és gratuït.
I això no és tot, perquè demà, a més a més, també hi ha aquest acte de poemes musicals de Josep Carné amb el Sisko Cardona, la Clara Aguila i la Rosa Martínez a dos quarts de sis a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Doncs això, vaja, no té... No, és que estava buscant, això és el carrer Bonavista 105. Si algú vol anar-hi demà a la tarda. Interessant. No sé si és gratuït o no, m'imagino que sí.
Per cert, acabem ja amb un altre punt d'agenda, perquè avui hi ha una xerrada de Lluís Monjas a Can Ginestar. Quin tema? La comunitat perroquial de Sant Jús durant la Baixa Edat Mitjana. És més interessant del que sembla, eh? No sé de què rius, Carme.
Aquest home, Lluís Monjas, explicarà com es vivia a la parròquia de Sant Just, com s'organitzaven i com vivia la religió la gent del poble. Aquest home que és doctor en història medieval i que diu que tot plegat depenia molt de la política del visat de Barcelona però que en tot cas també l'edat mitjana el paper de l'església centrava les vides de la gent i també servia de punt de trobada per la societat. A més a més també explicarà com l'església catòlica
va incorporar algunes festes de tradició pagana, perquè es venia més de l'època dels romans i tot plegat, al cristianisme. I de tot plegat en parlarà avui a les 7 de la tarda. També explicarà, per exemple, que la parròquia de Sant Feliu, el rectorat de Sant Feliu, va formar vara de Sant Jus durant molt de temps.
No, no, perdona, sí, perquè amb el Manel Ripoll ens ho ha explicat ja algunes vegades. Vas avançar, tens raó. Sí, però et diré més, et diré més. Abans Sant Just era molt més important que Sant Feliu de Llobregat, que ara és la capital de la comarga. Estava més a prop de Barcelona i tenia més comunicació. Quan va perdre aquesta hegemonia?
Quan la va perdre? Que em fas com un test? No, no, perquè potser ho saps. Sí, em sembla segle XVI, XVVI, eh? La va perdre? Crec que, si no, a Manel ja li acabem de preguntar el dilluns, que ella és molt més esperta que jo, però pel que he pogut escoltar en aquestes seccions d'història de Sant Just, no em sorprèn res del que dius, Carme. Doncs avui a les 7, a aquesta conferència que es fa a la Sala Isidore, cònsul de Can Ginestà. Antigues golfes, eh? A dalt de tot. Per cert, Carme, si algú vol saber més coses de Sant Just, on pot anar ara mateix?
On pot anar? A radiodesarn.com, no? Sí, senyora. Molt bé, Carme. Súpera't el meu test. Escolta, com que se't heu dit...
O si no, a partir de les set, al Sant Jus Notícies, edició vespre. Que tinguis una bona tarda, Carme. I que tingueu molta sort al programa de demà. Sí, gràcies. Què fareu al programa? Què farem? Sí, què fareu? Doncs, si tu hi ha d'abans... Bé, però ara tornem a explicar-ho. Doncs ens connectarem amb l'Andrea que estarà voltant per allà. Ara, veus? Entrevistes, els protagonistes, també els organitzadors, el president de la Fundació Joan Petit, l'alcalde, regidor de l'Esports... Demà al matí. Demà al matí, eh, president de l'Hockey, també de l'Hockey Sant Jus. Demà al matí, a la Bonaegua, amb la gran estrella de la ràdio.
Carme, perdó. I a la ràdio. Què? Si no podeu venir, podeu escoltar per la ràdio, no? Per la ràdio i per RadioEsbert.com també, no? Demà al matí entre les 11 i les dues. O entre les 10 i la 1. 11 i dues. 11 i dues. Molt bé, Carme, gràcies. Adeu, bona tarda. Adeu, no hagi fet.
5 i 22, que no pari la marxa, perquè estem amb nosaltres. El Jordi Roca. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Cinema. Estrenes. Notícies de Hollywood. El setè art a la penya del morro.
Jordi, comencem per una pel·lícula que s'estrena... Bé, de fet, avui tenim moltes pel·lícules, eh? Chaika, Dead Man Down, El Estudiante, En Otro País, Fast and Furious 6, la teva preferida, La Estrella, The Trip o Un Amigo para Frank. Comencem escoltant el tràiler de Chaika, que és un drama del director... Sí, riu, riu. Del director Miguel Ángel Jiménez. Es tracta... Bé...
Escoltem el tràiler que ja ens quedarà molt més clar a tots de què va aquesta pel·lícula. Serà el tràiler, eh? Molt bé.
Està en rus. A veure, Txaika, de què va aquesta pel·lícula? A veure, si Barcelona es prepara per rebre tants milions de russos, doncs n'haurem de començar a prendre una mica més i aquí, al món del cinema, doncs no serem menys. Això és veritat.
Aleshores, és una pel·lícula molt, molt dramàtica, excessivament dramàtica, quasi que no té límits al drama d'aquest film, i no, és que és molt drama. És molt bonica, és una estrella bonica, però super dramàtica. Quan penses que ja no pot passar res pitjor, encara és pitjor. Saps, vull dir, aquelles històries tan sumament desgraciades, doncs aquesta és la pel·lícula. En aquest cas ens presenta... M'has animat molt, eh?, per anar-la a veure. No, però que està molt bé, eh? Vull dir, com a pel·lícula és bonica, és emotiva, però s'ha de dir... S'ha de portar mocador. Sí, bastant.
En aquest cas tenim una jove prostituta que s'enamora d'un mariner perdedor, és a dir, bé, dos mons una mica difícils. Dos mons dramàtics, eh? Sí, aleshores, en un intent de refer les seves vides, ens situa a dos moments diferents, que a mi aquestes pel·lícules que...
fan un salt en el temps, em sona bastant, trobo, que és original. Sí, però té pinta de ser una mica lenta, potser? No, no, no és lenta. Dramàtica, lenta no, eh? Lenta no, val, val, val. En aquest cas em situa per un cantó a l'hivern de Sibèria, és a dir, el més fred possible, i per l'altre a l'estiu de Kassajistán, és a dir, també pot ser el més calorós possible, els dos extrems completament oposats.
El jove Tursin, que és aquest mariner, tornarà a casa a la Sideria per enfrontar-se a la seva família, que no acceptarà gairebé la seva relació amb aquesta prostituta, i els dos el que intentaran...
és reconstruir els records de la seva vida a través del seu amor. Una història complicada, difícil... La seva vida tan bonica i positiva, no? Sí. Esclar, perquè jo me acuerdo cuando no tuve más remedio que dedicar-me, ho dic en castellà perquè no sé, que no tenia més remedio que dedicar-me a la prostitució i l'altre. Doncs no pateixis, jo vaig perdre una cama quan estava al vaixell...
No, dues històries dramàtiques que s'ajunten però que fan front a moltes coses que aconsegueixen superar, jo no diré més perquè heu de veure la pel·lícula, però... Home, negatiu i negatiu fa positiu, no? Mira, les coses negatives neixen a la gent, eh? De dir, home, la superació també fa més que entenguis, que siguis més apàtic cap a l'altra persona, la pena que està en una situació complicada. La pena també uneix molt a la gent, vull dir que...
Per lligar, no sé si ho heu utilitzat la pena. Bé, és un altre capítol, la meva vida, que explicarem un altre dia. Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui. Dead Man Down. La venjança de l'home mort. Que va de zombis, això? Te encontrará. Te matará. ¿Quieres salvarte? Hazlo. Voy a quemarlo todo.
¿Vienes a por mí? No, voy a por ella.
L'autor, ai, perdó, el director de la trilogia sueca d'Espig Larsson, que és la bona, eh? Sí, sí, correcte, que és el senyor Nils Arden Opli. Ens presenta avui un nou thriller, que està fet a Suècia, també, o no? No, no, no, és Amèrica 100%, tot i que torna a comptar amb la gran protagonista, que és la mateixa que feia de Lisbeth Salander, aquesta trilogia, que és la Naomi Rapaz. En aquest cas, però...
La gran estrella que tots coneixem podríem dir que és el Colin Farrell, que és el protagonista absolut d'aquest thriller, que podria apuntar moltes maneres, però es queda una miqueta a mig camí tot. I així no està malament perquè al final de la pel·lícula té un gir inesperat que de ben segur que sorprendrà a més d'un. Tot i això, l'argument inicial és que el Colin Farrell és un assassí a sou i és la mà dreta, podríem dir, del jefe d'una banda de crims. Què li passa a aquest jefe? Doncs que per venjança hi ha algú que no sabem qui és,
que està acabant amb tots i cada un dels membres de la banda fins que, òbviament, intentarà arribar a ell. La missió de Colin Farrell és intentar salvar-li la vida i en tot aquest transcurs hi haurà la història d'amor amb aquesta noia francesa que, curiosament, viu en el mateix bloc que Colin Farrell. Veurem què passa al final de Tot plegat. Jordi, a qui recomanes aquesta pel·lícula? Doncs aquesta pel·lícula la recomano a tots els amants de les sorpreses inesperades, els que els agradin les pel·lícules d'acció...
i també, òbviament, els fanàtics de l'actor Colin Farrell. Tu ets un d'ells, em sembla. A mi m'agrada, però ja et dic, trobo que en aquesta pel·lícula podria... O sigui, no per ell, sinó en si, l'argument dona part molt més del que al final la pel·lícula acaba sent, tot i que ja viso que té una sorpresa bastant bonica al final. De fet, a Colin Farrell no va ser aquell actor que li van pujar a internet una...
Un sex tape d'aquests, què es diu? Una pel·lícula casera eròtica. Ah, sí? Sí, sí. Amb una noia, amb una prostituta del Regne Unit. Sí, Colin Farrell, jo crec que sí. No sé, és que jo aquest món dels vídeos per majors de 18 anys no... Jo estic molt enganxat a aquest món i t'asseguro que sí, eh?
Que hi és, però tu saps que és ell? Jo crec, sí, és ell, és ell. Sí, és ell, és ell. És de tots els majors de 18 anys per entrar a la xarxa i comprovar-ho i us ho poden dir, no?, a través del vostre Facebook. Sí, sí. Missals privats, per això, eh?, perquè demà ens escolten... Quin Facebook? El vostre, el de la pella del borro. El nostre, Jordi, que és el de tots, que també esteu al Facebook. Bueno, però ets el presentador i la Cristina també està aquí sempre, sou l'ànima del programa. Home...
No t'equivoquis, l'ànima del programa vagia cada 20 minuts, que és el col·laborador que va arribar. I ara estem en un ànima, doncs una miqueta, bueno, del diable. Bé, passem ara a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, El estudiante, pel·lícula argentina, els tràilers hi ha en argentí. Jo tinc una debilitat per ells, i aquest espero que no sigui menys. Són unos burócratas de mierda, que están aliados al video. Sí, sí, sí. Ustedes son unos cagones, o sea unos cagones, porque no es miro.
Alberto me preguntó a mí si yo creía que vos eras capaz y yo tuve que insistir. Así que si vos estás haciendo lo del plenario, porque yo quise que lo hiciera. ¿Y vos hace mucho que sabías de esto? Sí, lo sabía. ¿Y cómo no me dijí tanto? Te lo estoy diciendo ahora. Es más que la mayoría. ¡Que hace 21 años!
Las organizaciones sindicales se han mantenido inconmovibles y ahora resulta que algunos inverbes quieren ganar el mérito de aquellos trabajadores que durante 20 años lucharon. Si vos conseguís cerrar este acuerdo vas a ser el único responsable de que ganen esta acción.
Què he comentat d'aquesta pel·lícula argentina que està dirigida per Santiago Mitre? Un drama, no? No, no és un drama. Tampoc no. Doncs aquí és un drama on coneixerem a Rocky Spinoza. Sí, però no un drama. És que quan tu dius drama li dones una entonació massa dramàtica. És a dir, no és un drama com la... Quan jo dic drama em refereixo a això.
Clar, no, tant no. Això és molt xaica, que és la primera pel·lícula que hem comentat. No, és dramàtica perquè ja t'ho vaig explicar la setmana passada que avui en dia quasi tot es qualifica de drama quan podem dir que no és estrictament comèdia, però no és un drama en plan de plorera constant. Realisme social, que t'agrada dir tu.
Sí, podríem dir que sí, però bé, tampoc, eh? No, és que ho sento. No s'apropa al realisme. És que... Sí que s'apropa, però és així. No. És que realment, jo no li sé trobar un gènere, perquè no té escenes on la seva gran història no és d'amor,
No és una pel·lícula que ens faci riure, tampoc és una pel·lícula que ens faci plorar, no és una pel·lícula que tingui intriga, no és una pel·lícula de terror. Perdona, una pel·lícula que és neutra. D'acció, tampoc. Tampoc és d'acció, aleshores. No és un musical. Home, no sé quina... És el Blanquinegre, no? No, no és Blanquinegre, no és muda. No és documental, tampoc. No és documental. És argentina, és argentina. És argentina. És de l'òpera prima d'aquest director i prou. En aquest cas... És àcida? És àcida.
Ah, sí, home, podria ser. No és lenta, tampoc. No és lenta. No, bé. Està molt bé. Sí, en aquest cas, el protagonista podries ser tu mateix, Jordi, perquè es tracta d'un noi de províncies que...
marxa de capital al ser dels refors de Lleida em passa molt clar, això que se'n va a Buenos Aires a estudiar però bé, la carrera que va fer no li interessa gaire, es dedica a perseguir noies mira, sí, igual que jo ara t'hi identifiques més, no Jordi? anar a la festa, etcètera
Fins que coneix, perquè clar, realment ell està perdut a la vida, és a dir, no sap què fer i no troba la seva vocació. Sí, igual que jo, igual que jo. Sí, igual, igual. A partir d'aquí, a partir d'aquest punt ja no, ja no és igual que tu, perquè aquest noi coneixerà... Perquè triomfa i tal, no? No, no, no. Perquè coneixerà una de les professores del departament que es diu Paula, que l'introduirà en el món de la militància política. A partir d'aquí, que és quasi a meitat de la pel·lícula, podríem dir...
que es pot arribar a transformar una mica en un thriller polític, però bé. Perdona, que no em veus a mi de polític? Ser regidor de l'Ajuntament de Sant Just, per exemple? No, no, no. De festes, no per això, Jordi? Ni de festes. Una vegada a mi m'han proposat alguna cosa per l'estil. Bé, a tothom ens provesen moltes coses que no. Que no, eh? Aleshores, això, el Roque, a través d'aquesta professora, la Paula començarà a assistir a reunions de l'agrupació, també coneixerà Alberto Acevedo, que és un vell polític retirat, i a poc a poc
s'intentarà introduir dins de la politització de la universitat. Per tant, mira, podríem dir que és una crítica social a tot el politiqueo que hi ha a les universitats. Ah, mira, hi hem trobat alguna cosa de la pel·lícula que la diferencia de les altres. Bé, passem a una altra pel·lícula, directament des de Corea del Sud, no està protegida per Gangnam Style, és una pel·lícula dirigida per Hong Sang-soo. It's raining!
But it's raining and want to go to... Go to Bright House. Està el metro tocant-no al carrer mentre plou. No, està en una tenda de campanya amb una noia americana, a dintre. Molt bé. És un bon començament. Do you want to go to Bright House? But we don't know. Està bé, té bona pinta, eh? We don't know.
M'agrada perquè intenta lligar amb la noia, no?, i ell mateix diu, bueno, potser no ho sabem. Diu que potser no. No, no, ell diu, vols anar cap a dins de casa? No, a dins de casa no, cap al far. Ah, cap al far. Sí, right house és far. Ah, right house és far. Jo vull dir que right house és com anar a córrer per la casa. A perseguir-se, no, Jordi? Clar, a perseguir-se per la casa.
En altre país, another country, no? Sí, a veure, l'argument a mi m'agrada bastant, és un dels elements dels guions o de la creativitat cinematogràfica que a mi m'agrada, que és quan dins d'una pel·lícula hi ha una altra història dintre, és a dir, per exemple...
Sí, per exemple, hi ha una escritura que ens explica o escriu la seva novel·la i veus els personatges. Aquestes coses m'agraden. El writer t'agrada a tu. Ens presenta a una jove estudiant i a la seva mare que fugen a Corea del Sud, a Mohan, una ciutat junt al mar, amb l'esperança...
d'aludir els seus creditors perquè tenen moltes deutes i, per tant, fugen de Nord-Amèrica. Allà, aquesta jove, que és escriptora, comença a escriure un guió on descriurà tres anys diferents. Cada una d'elles amb una vida totalment diferent, però amb un element en comú. I és que s'hospeden en un hotel a la vora del mar, les tres es fan amigues de la propietària i les tres, en situacions diferents, coneixen el socorrista d'aquesta platja que, si veieu el tràiler, una de les escenes,
és el noi aquest cantant amb la noia dins de la tenda de campanya. Per tant, l'argument, si més no, és interessant, és diferent. I a mi, quan hi ha aquestes històries diversificades, una darrere a l'altra, amb això em agrada bastant. Què passaria si les diferents personalitats d'un mateix coneguessin una persona? Perquè l'altre dia escoltava que tots tenim moltes personalitats dins nostres. Una és aquí, per exemple...
Tu, que et fas el simpàtic, aquí a la ràdio, i en la teva vida privada no ets gens així. Vull dir que casco, depèn d'on estigui, utilitza una cara o una altra. Home, evidentment, no ets igual amb cada persona que et trobes. Tampoc cada persona t'aporta el mateix, ni busques el mateix amb aquella. Per tant, hem de ser diferents una mica, no? Això no vol dir trair-te a tu mateix ni als teus principis, però sí que és veritat que això som dispers.
Un aplaudiment, perquè serà el que veis Jordi Roca. Bé, passem a la pel·lícula Palomiter de la setmana, Fast and Furious... Palomiter de... Sí, sí, de crispeta. Se trata de un vehículo de guerra. ¡Esto no es lo nuestro! Eh, chicos... ¡Tienen un tanque! Mierda. ¡Tienen un tanque! Puedo destrozarte cuando quiera. Esto se pone interesante. Tan subido de nivel...
La sisena entrega de Fast and Furious, Jordi, que jo no sé ja què poden fer per impressionar-nos o per intentar ser originals, a no ser que petin l'estació especial Mir, per exemple. Una cosa, la té continuïtat?
De les anteriors? Sí, sí, sí, té continuïtat. Per tant, si no has vist les anteriors no pots anar a veure. No, la pots veure perquè l'argument... Sí, és bàsicament el mateix, no? Sí, vull dir que no requereix cap esforç intel·lectual. Cotges, persecució, un objectiu d'un dels personatges... Sí, a veure, és una pel·lícula que està molt bé a nivell d'espectacularitat. Jo crec que millora les anteriors en aquest cas, també pel pressupost, però el guió comença a estar molt i molt esgotat.
De totes maneres, si el que voleu, que és una opció perfectament... Perdona, em sembla que el guió ja va començar a estar esgotat a la segona. Bueno, però és que en aquesta ja... La sisena entrega... Ara us explicaré de què va, de què representa acabar, ja està esgotadíssim. Tot i així, si el que voleu és això, passar una tarda mena amb acció, adrenalina i tios amb cotxes, doncs, òbviament...
Aquesta és la vostra pel·lícula. Atenció perquè també hi surt el sapataki que deu fer un personatge amb una profunditat espectacular. Bé, és el més prescindible de la pel·lícula, amb perdó del sapataki. La profunditat del seu escot, no? Però ni això perquè ja no ens interessa tampoc. A parlar per tu.
Ja no ens interessa Jordi. Ni a tu ni a mi ni a ningú. En aquest cas el que torna a fer aquesta saga és agafar certs elements que fan moltes altres i és que ens diu que després d'haver guanyat 100 milions de dolors en l'última pel·lícula tots els membres de la banda
curiosament, han seguit camins diferents i estan dispersats arreu del planeta. I no m'ho diguis, ara és tornar a ajuntar-los, no? Clar, evidentment. I a més a més, també hi ha un altre element que és que no poden estar tots junts a casa a Nord-Amèrica perquè estan perseguits per la justícia, els que són cròfugs. Aleshores, el Hobbes, que és un comissari d'allà... Una mica com l'equip A, no? Sí, també una mica com Iron Man 3, no? Allò de quan ja ningú l'estima, ja no és l'héroe i ha de tornar i vèncer-ho tot de nou, doncs la mateixa història. Tot i que Iron Man 3
està molt millor, sens dubte, que... O la Batman, Dark Knight Rages, també, però és el mateix, no? Sí, sempre és el mateix. O sigui, les pel·lícules aquestes tenen, al començament, són superguais, però arriba un moment ja que entren a la seva tapa oscura, ningú els vol i ells tornen entre les cendres, no?
Doncs és exactament el mateix, però en aquest cas de... Sí, de cotxes, de carreres. Per cert, també s'estrena avui i amb aquesta serà ja la... Serà moltes pel·lícules avui, eh? Sí, sí, avui sí. La estrella, el director espanyol Alberto Aranda, ens presenta un film romàntic protagonitzat per Carmen Machi i Ingrid Rubio. Aquest és el tràiler de La estrella. Vuelvo acabando leches para estar a tu lado. Para poder tener contigo y que como mínimo tú me alegres el día. He dicho que fuera...
Que som els muchachitos, aquest. Ni idea. A mi m'ha agradat molt, muchachito. Podria ser-ho, eh?
Ja està. Bé, aquesta pel·lícula, com diem, protagonitzada per la Carmen Machi i la Ingrid Rubio. Sí, per cert, la Ingrid Rubio, una noia super, super atractiva. Sabeu qui és? La teniu present? Sí, home, sí. És la de aquella de Jans. Quiero una sopa.
Qui era una sopa? Sí, fa molts anys va protagonitzar la campanya de gallina blanca. Bé, per que no tinguin la teva edat i siguin més joves, la poden recordar per ser-hi com Infidels fa dos dies. Home, sempre has d'anar a buscar l'últim referent, Jordi. Si ens basem amb tu per anar a parlar de les gotes que treies EGB, malament anem. Primer dir això, que té un talent especial aquesta noia. A mi m'agrada molt, no sé, té com una cosa que et fa anar-la a veure ja, només la veus en el card i penses, mira, ja és un element més per...
per anar-hi. Ens narra la vida d'ella, que es diu Estrella. Ah, Estrella. No, sí, Ingrid Rubio, és el nom de l'actriu, però a la pel·lícula es diu Estrella. Per cert, està filmada a Santa Coloma de Gramenet i també representa que passa allà, òbviament. En aquest cas, Estrella és una noia de barri, que és una noia de la neteja, que, juntament amb Carmen Maci, representa que té una vida més o menys feliç. És la típica noia que cuida de tothom, que sempre es preocupa de tots i de tothom, excessivament generosa, potser també excessivament innocent,
i que massa vegades es descuida a ella com a persona. Ai... Sí, a partir d'aquí... Una mare, no? Una madraza. No, perquè no és mare. Ah, no. No, no, no, però jo molt dient que no és mare, però hi actua com a mare, sempre protegint els altres, dient que et fa falta... Sí, bueno, podria ser una mica així. Com jo, jo hem passat molt d'això. Sí, sobretot... De mare, no? De mare, molt altruista.
Bé, alguna cosa bé sobre aquesta pel·lícula? Dic que ha destacat Carmen Machi, amb un paper no còmic, és a dir, dramàtic, que ho fa molt bé, i Ingrid Rubio, que de veritat, és una actriu poc explotada en aquest país, poc reconeguda, i que hauria de treballar molt i molt més. Perdona, això... Perdona, no sé què diu, perquè aquesta actriu, l'Ingrid Rubio, està molt ben valorada i molt ben funcionada. Sí, serà per tu, perquè te'n vas a Madrid i no la coneix ni Déu. Bé...
Que vol ser el seu representant? Que vols una crida? Home, faig una crida perquè hi hagi actrius de veritat, no com l'Elsa Patagui, que no sé a què es dedica, a que surtin més i a que es guanyin la vida fent més pel·lícules. Bé, avui també s'atrena la pel·lícula The Trip, directament des de la Gran Bretanya, la nova comèdia del director Michael Witterbottom, que és un dels grans directors britànis. El trailer en anglès, eh? Ja ho veiem, Jordi...
She was only 16 years old. I directed the whole movie. How's the trip been? A veure, Jordi, per la gent que no són tan coldes com tu, què explica aquest regle? Jo és que intento, eh? Intento que l'audiència de la penya morro aprengui diversos idiomes i jo contribueixo. En aquest cas, com molt bé has dit, el Michael Winterbottom torna a coincidir una altra vegada amb els actors Stephen Cogan i Rob Brydon, perquè ja ho va fer a les pel·lícules 24 festes d'hora,
I Cocambola Story, en aquest cas, és una road movie en què aquests dos personatges són dos crítics culinaris que d'un dia per l'altre es troben viatjant junts per la campinya anglesa per fer una crítica sobre tots els restaurants. És una pel·lícula excessivament còmica, molt divertida.
i que està molt i molt bé. Jo recomano, si volem fer unes rialles, ja va dir-vos una mica de la realitat, és una molt bona opció. Un molt britànic, tipus... Quatre budes junfunerals i coses d'aquestes, o què? Sí, a l'estil. A l'estil, eh? Molt bé. Tenim el nostre expert en comèdies britàniques, el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Com valorarà aquesta... Com valorarà aquesta pel·lícula que s'estrena avui, The Trip? Bueno, venint del Winter World, jo crec que bastant bé, eh? Té bona pinta, no? Sí, és un director que a mi m'agrada, eh?
Sí, coses interessants Doncs fins aquí la participació Gràcies, ja pots marxar Ah, bueno, vale Acabem ja el repàs Abans de passar a les notícies de Hollywood Una última pel·lícula que també s'estrena avui Interpretada per Frank Langella Un amigo per a Frank Hola Frank Supongo que es una broma
Frank, necesitas un proyecto. Empezaremos a cultivar un huerto. No pienso cultivar nada. El objetivo de mi programa es mejorar tu salud. No quiero morir por comer hamburguesas que subsistir a base de coliflor. El viernes celebran una de esas grandes galas benéficas a la que irá toda la gente pija y es tirada de por aquí. Suena horrible. Sí. ¿Quieres acompañarme? Sí. Vamos a rezar. Empiezas a caerte bien. Gracias, Frank. Es hora de ponerte el enema.
Una pel·lícula on l'acció es situa a un futur no molt lluny, perquè és futurista, perquè hi ha robots entre nosaltres i tal, però no hi ha cotxes volant i grans edificis. Una cosa, abans de continuar, senyor Benito...
Pot baixar la persiana de l'estudi número 1? No, no, veig que soc útil per alguna cosa. Gràcies. Sí, sí, sí. És que estic veient la webcam de radiodesvern.com i m'adono que hi ha com una estela, hi ha com una aura. L'àngel Benito. Sí.
Semblava que vostè hagués baixat el pastorell, quan em baixa l'arcàngel Sant Gabriel i es trenca un fil sempre, i això sempre passa el pastorell a tot arreu, doncs una mica semblant. Ja està, ja està, ja està, eh? Ja està al seu gust, senyor. Millor, i per la gent que està a casa o on sigui, veient la través de RadioAzer.com,
Ho pugui veure bé. Però això és l'aura que m'acompanya sempre. Sí, sí, sí. No es confongui. Gràcies, ja pot marxar, eh? Ja pot marxar. L'altre cop? Sí. Bé, un amigo parafranc, una pel·lícula situada, com dèiem, al futur, on la tecnologia ja és molt present i té bona pinta, Jordi. Sí, és una bona aposta, una pel·lícula entretinguda i que d'una manera lleugera ens planteja certs dubtes o certs debats, podríem dir, fins i tot ètics.
En aquest cas, com tu has dit, el Frank Languela interpreta d'una forma bastant brillant un personatge que té el mateix nom que ell, Frank, que està jubilat, sí, viu en una casa, és un home que no té gaires amics, perquè bé, no li agrada relacionar-se gaire, i amb l'única persona del poble que parla és amb la Susanne Sarandon, que és la bibliotecària.
Els seus fills, que són la Liv Taylor i el James Mardesen, com que estan una mica preocupats per les seves atencions... Liv Taylor? Feia temps que no feia res d'Els Senyors dos Anillos, quasi, no? Sí, feia bastant temps que no apareixia a la gran pantalla. Surt d'Elfa, també, aquí, o no? No, no surt d'Elfa. Viu la companya del Richard Burton? Què?
No, no, Liv Taylor. Ah, no, Liv Taylor. Aleshores, en aquest cas, com que, bé, no suporta cap persona i està una mica descuidat, almenys el que és a casa, doncs hi compren un robot. Ah, mira. I aquest robot, doncs, l'animarà a fer un hort, a sortir, etcètera. Què és el que passa? Que aquest home havia sigut una mica delinqüent bastant abans, era un lladre professional, i utilitzarà el robot també per aquestes finalitats. Aleshores, aquí ens plantegem
Clar, els robots són bons o són bons? Som al final les persones els que manipulem perquè els robots facin el que volem, ells els manipulen a nosaltres, els necessitem, les dependències que hi ha entre uns i altres, és a dir, hi ha bastantes preguntes. Una mica, tipus la pel·lícula d'Eva, no? Sí, però molt més lleuger i molt més entenado. Bé, passem ara a les notícies del món del cinema.
Ara a casa vostra us heu d'imaginar que entren com un... les lletres aquestes, saps com Lauren Films, amb aquesta música i notícies de cinema amb Jordi Roca. I la campaneta. Sí, que és vostè, vestida de fada. Ara, atenció perquè Julieta Serrano, actriu catalana, ha rebut el premi de la Unió d'Actors.
Doncs sí, com que aquest gremi ens escolta, i jo la setmana passada reclamava una major notorietat, o si no, alguns premis cap a aquesta actriu, home, jo ho vaig dir la setmana passada, i mira, una setmana després... Tu tens un neveu, una meva, com... més que m'oblinyo. No, perdona, jo t'estic dient que gràcies a tu, que ets el gran presentador del programa, t'escolten... Sí, i pilota, sobre, i pilota, i pilota. Bé, en aquest cas, això, que li han donat aquest premi, en reconeixement a tota la seva trajectòria, i home, és un premi que, sobretot, fa bastanta il·lusió, quan quita el don...
són els propis actors o actrius. Una frase que no s'ha dit mai. No, bé, però no passa res així. I que, a més, és una acció per vot lliure i directe, per tant, està bastant bé. I, a més a més, que competia amb grans actrius com Blanca Portillo, Maribel Verdú, Candela Peña, Carmen Machi, Amparo Baró, Assumpción Balaguer, o sigui que tenia una competència bastant forta, però bé, l'enhorabona per Julieta Serra, no? I tant. Atenció, perquè, amics i amigues, comença ja la setmana que ve el Docs Barcelona.
I, estimats joients de la penya del morro, tenim invitacions dobles per anar a la inauguració i a l'estrena dimecres a dos quarts de vuit als cinemes d'arribau. Les primeres persones, perquè a més ho hem posat avui al Facebook de la penya del morro, dient que teníem quatre entrades dobles. Només hi ha hagut una persona que ha contestat, que és la Júlia, i per tant, ella s'ho emporta segur, però encara tenim tres entrades dobles més per repartir. Si truqueu ara mateix al 9-3-3-7-2-3-6-6-1-9-3-3-7-2
3, 6, 6, 1. Us emportareu aquesta entrada doble per dimecres que ve, la inauguració del Docs Barcelona. Si no, doncs ens quedarem nosaltres. O sigui que no truquem. Quan diu entrada doble, què vol dir? Que has de veure dos cops la mateixa pel·lícula? No, vol dir que pot lligar-se a qui vulgui anant amb qui vulgui, perquè són dues entrades. Pots dir? Sí, sí, sí. En fi, Jordi, què ens pots dir de...?
Perdona, que estàs dient-li a algú que truqui al programa? Ah, no, no Estàs dient-li a algú que truqui al programa per anar tu? Clar, evidentment, que jo no puc col·laborar Que truqui, que truqui, que truqui Has enviat el missatge allà o no? Durant 5 dies Barcelona serà la capital d'aquest gènere I l'oferta està composada per 38 títols I atraurà aproximadament a 450 professionals de 34 països diferents A més a més, la programació començarà el 29 de maig al Cine Maribel, com tu ja has dit
amb el documental d'animació per a tots els públics A Prop For Adoption, que és el relat de la vida de Jung, el protagonista, director de muntatge i autor del còmic brevi, el llarg metratge Pell Colomel.
També s'ha de dir que el Premi Docs Barcelona és de 5.000 euros a la millor pel·lícula, per tant, home, això és un incentiu, eh? Documental. Documental, sí, millor pel·lícula documental. Podríem fer un documental nosaltres també, no? Com es fa la penya del morro? La penya del morro. I a més a més... Seria un documental cor, eh? El que sempre querías haber sabido de la penya del morro y nunca te habías atrevido a preguntar de la penya del morro. La penya del morro sale de l'armario. Ja pot marxar, eh? Gràcies, ja pot marxar.
A més a més, i això també és interessant perquè paral·lelament a les projeccions, el Docs Barcelona convoca la indústria del gènere els dies 30 i 31 de maig al Pitching Forum, que és un dels mercats de presentació de projectes i finançament més prestigiosos del món. Per tant, no només projectar documentals, sinó també intentar buscar noves finançacions.
per aquells que hi tinguin grans idees. Per tant, està molt bé. El fòrum, suposo que es diu Pitching Forum, o sigui que suposo que serà el fòrum. El fòrum aquell de les cultures, altrament dit. Exacte, sí. Que aquests dies està amb el Primavera Sound, que no sé si algú de vosaltres ja ha anat o té intenció d'anar-hi. És que ja... L'altre jo vaig llegir una cosa que té raó, eh? Ja, o sigui, per ser modern...
El Primavera Sound ja és mainstream. Ja és una cosa... Vaig al Primavera Sound. Canviem de tema, parlem de Francis Ford Coppola, director de pel·lícules com... Jordi, no et preocupis, ja t'esdonarem les entrades. Que agocèntric, que ets va tirar. No, deia que parlem ara de Francis Ford Coppola, director de pel·lícules mítiques com, per exemple, El Padrino. De quina part?
De les tres. I atenció, perquè dirigirà un nou film sobre una família italiana i americana. Sí, encara que és cert, malgrat que us agradi molt, que últimament el cineasta podríem dir que no està a l'altura del seu prestigi amb els últims films que ha fet, doncs es tracta una mica del retorn d'aquest gran director a la mafia italiana, potser així recobre una mica la seva fama.
La trama es desenvoluparà durant tres dècades, de 1930 a 1960, i es centrarà en dos joves adolescents de diferent sexe. La Cinta, per això, encara no té ni títol ni protagonistes ni data d'estrena. Haurem d'esperar per seguir informant sobre aquest nou projecte. Molt bé, Jordi, moltíssimes gràcies per aquestes informacions de cinema. Com sempre i cada divendres, acabem aquests minuts enllaçant, ja que estem tan cinèfils aquest dia de la setmana, per parlar de la història del cinema.
La Cristina cada setmana ens porta un petit episodi des del començament de tot, quan es va inventar el cinematògraf. Ja vam parlar fa dies dels germans Lumière i ara mateix estem just a la dècada dels 30, als anys 30, quan ja comencen els estudis.
i els grans gèneres que després ja van marcar el que seria la futura indústria de Hollywood. De fet, ja cinema sonor són les primeres pel·lícules i podríem dir que és l'edat d'or, la primera etapa de Hollywood, no? Així és, Jordi, perquè ens trobem ja ben endinsats en el cinema sonor. És evident que la indústria de Hollywood encara està més assentada i cada vegada agafa més força. Des dels anys 30 podríem dir que la indústria nord-americana...
es trobava feta per uns cinc grans estudis. Recordem que ja feia uns anys que amb l'Star System i tot allò que representava l'Star System i el món del cinema, es va convertir en un món que era tot exagerat. I no només era exagerat amb el tema dels actors,
com ja vam comentar, sinó també amb aquests 5 grans estudis. Quins eren aquests estudis? Serien la Paramount, la Metro-GoldenMayer, la Fox, la Warner Bros i la RK1. Ah, aquests són els grans 5 estudis, no? Evidentment n'hi havia més, però la resta ja era cada vegada...
els normals i els més petits. De fet, aquests estudis tenien una manera de funcionar pròpia que era molt peculiar. Sí, exactament Jordi, perquè es veu que aquests estudis eren com petites ciutats en miniatura, on dins de cada estudi hi havia el seu propi departament de policia, un centre mèdic i fins i tot una escola perquè els actors i les actrius més petites poguessin
i que estiguessin a l'edat escolar poguessin anar a aprendre i seguir el seu curs. A més a més, també algunes anècdotes o curiositats en aquests estudis és que molts actors, per exemple, no anaven amb cotxe o amb autobús precisament a treballar perquè tenien l'estudi al costat, però si ho feien...
En limusina. En limusina, eh? Sí, sí, no sabem com esperar ara, però en aquella època es veu que per creuar dos carrers que podia tenir des del vestuari fins al plató, doncs els hi posaven una limusina exclusivament per l'actor o l'actriu del moment. A veure, jo t'he comentat que hi ha algun col·laborador de la penya del morro, que de fet està sentat aquí, en aquesta taula, ha demanat una limusina per anar des de la parada d'autobús del parador fins aquí a la ràdio i travessar el centre de Sant Just.
Senyor Benito, li vaig dir que no, perquè és que no teníem prou diners. Però quedaria prou bé. Sí, però és que no. I deixaria que l'argotolessin. Ja. Un rètol. Penya el morro. Ah, el senyor Benito la penya el morro, no? Ràdio d'esbert, etc. Sí, sí, sí.
I com era, hi ha més històries de la vida, no? Sí, justament Jordi, com estàvem parlant, no era d'estranyar aquestes desmesurades, atencions, això de la limusina que dèiem, perquè justament els estudis arribaven en aquella època a produir una mitjana de 40 i 50 llarmetretges a l'any.
Tenien una manera molt curiosa de fer-ho i és que tenien un sistema molt rígid de treball. És a dir, els actors acostumaven a arribar als estudis cap a les 7 del matí per fer uns primers assajos dels seus diàlegs i així posteriorment i el més aviat possible posar-se a treballar el vestuari i el maquillatge i després començar a rodar. Primer assajaven, després vestuari i maquillatge? Sí, sí, sí. Primer els assajos. Home, és normal, si has d'anar amb tot el vestuari. T'ho imagina't que has de fer de Mari Antoniet amb totes aquelles vestimentes a sobre assajar. És veritat, és veritat.
De totes maneres, els actors arribaven més o menys cap a les 8 del matí. El que feien era prendre un cafè i parlar amb algunes persones de l'equip. Els directors anaven a casa de bola, no? Arribaven més tard, el cafè... Home, no tenien tanta feina, no? Suposo. Home, perdona. No, clar, han de dirigir, només. Home, em sembla poc. Què només deien? Acció. Sí.
No, m'acordia, anàvem una mica a tot l'equip, però suposo que en una hora ja teníem prou perquè a les 10 tothom, tant actors com directors, posaven a treballar. Si algú vol saber quina és la feina d'un director a una pel·lícula, als anys 30 no ho sé, però com a mínim una mica més endavant, pot veure la gran pel·lícula Una noix americana, que explica la història d'un rodatge des de dins i com es veu que... De François Truffaut. Sí senyora, que el director... De la gent l'Inviset.
el director, no de la pel·lícula, sinó el personatge que interpreta el director, és una persona que està constantment decidint coses. És que és el que fan. Els directors fan això, no? Què vols, un cotxe vermell o blanc per aquesta escena? I blanc, diu, la perruca d'aquesta noia així o aixà? Una mica, que és com el que passa a la penya del morro, també. Amb molt contingut i moltes coses, i jo, bueno, però això no, això sí, això no sé què.
Hi ha una frase que és molt maca, amb aquesta pel·lícula que vostès menta, que és La Noix Americana. Vol una música de frases maques? Sí, que es troben dues noies que estan dintre la pel·lícula. Una és entusiasta del cinema i l'altra li diu, mira, deixo la pel·lícula perquè he trobat un nòvio. I l'altra li diu, jo faria sempre al revés. Deixaria el nòvio perquè he trobat una pel·lícula. Oh, com volem dir, no? Això és clar.
El començament i el final de les carreres i les il·lusions d'algú. Alguna cosa més sobre la vida? Sí, començaven a gravar cap a les 10 del matí i no paraven fins a l'hora de dinar on feien un petit break per menjar alguna cosa. No, home, suposo que seria cap a la una.
Més o menys, no? Feien un petit break per menjar alguna cosa, els menús eren molt diferents d'ara, no són càterins, era potser un plat a mous i bacon, i per cert que l'alcohol ho tenien prohibit, de totes maneres, més d'algun s'espavilava per anar a beure alguna cosa, no?, algun per proper dels estudis. És curiós que l'època daurada, no?, daurada dels estudis de Hollywood fos als anys 30, just després del crac del 29, no?, que és quan el sistema capitalista es va enfonsar per primera vegada a la història del segle XX.
Sí, que estàs intentant dir que d'aquí a poc tindrem aquí una època durada Té una relació Té una relació A més una passola, ara ja serà tot dobrat Té una explicació sociològica Música d'explicació sociològica? Sí, per favor En èpoques de crisi la gent què vol? Vol dos coses Sobretot, avair-se d'un problema que té Llavors el cinema és una manera de pacient Ah, molt bé
I hi ha una segona que també augmenta... Aquesta és la inventada, no? No, no, no. Difícil de millorar, eh? I fixi's vostè que en èpoques de crisi proliferen les pel·lícules de terror. Ah. I de crisis, i de monstres, i tot això. Perquè són reflexos... Perdona, avui s'estrena Fast and Furious, número 6. Terror? Per qualsevol amant del cinema és una pel·lícula de terror. Entraria dins de la primera raó, que és abadir-se. I la de terror també...
Perquè les forces sistèmiques aprofiten per fer aquests missatges de terror que si, diguéssim, el món es canviés, aniríem a pitjor. Llavors, els que detecten el poder, la forza oculta. Professor Benito, és que hem d'acabar aquí, perquè hem de... Una recomanació cinèfila. Vagin al CCCB que fan una exposició de Pierpaolo Pasolini.
Bé, gràcies Jordi Roca, fins la setmana que ve i que vagi molt bé. Per cert, Jordi, tens les entrades, eh? Sí, gràcies. Que vagi bé. Connectem, per cert, gràcies Cristina també, la setmana que ve que ho harem repassat. Més gent és de Hollywood. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Sònia Queeri i Manel Carvajal. El secretari general d'Iniciativa, Josep Vendrell, ha explicat que els dos exregidors de la formació a Reus no van votar mai a favor d'un aval de 3 milions d'euros que l'Ajuntament va concedir a una empresa semipública, a Xirota, dedicada a la investigació alimentària. Mai van votar a favor d'aquest aval, mai van donar suport a aquest aval, i fins i tot...
L'Ernest París va presentar la dimissió del Consell d'Administració de Xirota justament d'acord en aquesta decisió. Segons s'ha sabut avui, els 14 imputats, 10 del PSC, 2 d'Esquerra i 2 d'Iniciativa, hauran de declarar dimarts davant el jutge en qualitat d'imputats per aquesta va. Aquesta tarda es reuneixen representants de la Generalitat a Girona i els propietaris de negocis a peu de la Nacional 2 que demanen més permissivitat amb el pas de camions de gran tonatge per aquesta carretera.
La Federació d'Hostaleria, el Gremi d'Estanquers i l'Associació d'Estacions de Servei asseguren que en un mes, des que va entrar en vigor la prohibició de la circulació de vehicles pesants, la facturació els ha baixat d'entre un 50 i un 75%. El vicepresident del Gremi d'Estanquers de Girona, David Joan Uix, ha avançat en declaracions a la xarxa de comunicació local, el que demanaran al govern català.
Per mig i veritat, i que llavors es compleixi una mica el que se'ns va dir, que puguem fer un anunci, diguéssim, a les carreteres, a les autopistes, que sí que poden sortir, que no es vegi tant caça de bruixes d'entrada, és una mica el que reclamem. En el darrer mes han deixat de circular 95.000 camions de gran tonatge entre Massanet de la Selva i la Jonquera a l'Alt Empordà. Els empresaris perjudicats per la pèrdua de clients que això suposa
Insisteixen que la solució definitiva és el desdoblament de la Nacional 2. El rectorat de la Universitat de Barcelona té la intenció d'aprovar els pressupostos d'aquest any en el Consell de Govern previst pel mes vinent. Ho ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local la secretària general Isabel Miralles, després que un grup d'estudiants i professors hagin impedit avui per segon cop que es fes el Consell. Ho han fet en proposta per una possible retallada de la plantilla i Miralles ha assegurat que en els comptes no hi consta aquest punt. La partida 1, que és la de personal, està exactament igual que l'any passat.
S'han reduït unes altres partides. El que és la partida del personal, tant pel PDI com pel PAS, és la mateixa que l'any passat. De manera que encara que nosaltres disposem d'un 1,5 menys, s'han reduït unes altres partides supostàries i no la de personal.
El rectoratge va demanar ahir als Mossos que desallotgessin l'edifici històric de la plaça Universitat de Barcelona. L'alcalde de Pineda de Mar al Maresme i membre del PSC, Xavier Amor, ha agafat el relleu de l'exalcalde de Sabadell, Manel Bustos, al capdavant de la Federació de Municipis de Catalunya. Amon ha estat escollit aquest divendres per unanimitat durant la 22a Assemblea General Extraordinària de l'entitat celebrada a Barcelona.
El Vall de Pineda de Mar assumeix el càrrec en un moment transcendent per al municipalisme, com és la tramitació de les reformes locals del govern de la Generalitat i del govern central. Amora ha posat l'accent, durant el seu discurs, en el problema econòmic que tenen els ajuntaments, fruit de la manca d'un model de finançament local.
La patronal i els sindicats no han arribat a un acord per desencallar el conflicte dels convenis col·lectius en la reunió que han mantingut aquest divendres al matí amb la mediació de la Generalitat. El Departament d'Empresa i Ocupació ha tornat a convocar les parts a una reunió dimarts vinent per reprendre les negociacions amb l'objectiu de poder signar l'acord segons han apuntat fons de la patronal. Les parts mantenen un escull de desacord en relació amb l'arbitratge obligatori que proposen els sindicats per desencallar els casos de desacord i que per la seva banda es nega a acceptar la patronal foment del treball.
Bona tarda, us parla David Amador. El davanter del Barça, Alexis Sánchez, ha confirmat fa una estona que seguirà el club aquesta pròxima temporada. El club tiene la intención de que yo siga. Estoy muy contento de quedarme aquí.
El Xile ha reconegut de tota manera que no ha quedat content del seu rendiment i que espera fer-ho millor l'any vinent. El Barça s'ha entrenat a crear el derbi de diumenge contra l'Espanyol. Precisament l'equip blanc i blau Estuani i Héctor Moreno no s'han preparat amb el grup i són dubte per aquest derbi. No hi seran seguts. Tejera baixa per sanció i Víctor Álvarez, a qui ahir van operar
d'uns problemes al cor. D'altra banda, han quedat definides les semifinals de la Copa del Rei Duque i Herba. L'ètic Terrassa, Egaray, Junior Polo. També en joc la Copa de la Reina. El descans, Junior 1, Polo 1. Partits ja acabats. L'ètic Terrassa 2, Club de Campo 3 i Valdelut 5, Egaray 0. Notícies en xarxa. Tot seguit.
Les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Demà s'ha celebrat la tretzena festa Tornet Joan Petit a la Bona Aigua. Des de fa setmanes que a Sant Just es fan activitats diverses per col·laborar-hi. Finalment, el dia ja arriba i participaran 24 equips d'hoquei de Catalunya i de fora de Catalunya. Per tant,
...uns 240 nens. És un acte lúdic, esportiu i solidari... ...que té com a principal objectiu lluitar contra el càncer infantil... ...a través de l'esport i de les donacions... ...que a mica en mica s'han anat recollint a Sant Jus. Les activitats començaran a les 10 del matí... ...amb l'arribada dels jugadors i les seves famílies. Després hi haurà jocs, també hi haurà un dinar... ...i a la tarda, entre les 3 i dos quarts de 6... ...tenirà lloc el torneig d'hoquei... ...on participaran 24 equips d'hoquei... ...amb nens i nenes de 3 a 6 anys. Tot seguit es farà l'acte de Cluenda... ...amb el lliurament de premis, exhibicions... ...del Club de Patènetge Artístic Sant J
Els gegants van d'Andarai i altres entitats. I Sant Just així agafa el relleu de la set d'Urgell, que va acollir la dotzena edició d'aquesta festa de torneig l'any passat. L'objectiu de la festa d'aquest any és recaptar fons per ajudar en una investigació que fa l'equip d'oncologia i hematologia pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron, liderat pel doctor José Sánchez de Toledo, es colli castellà de l'any per aquesta tasca.
Aquest vespre es fa una conferència sobre la comunitat parroquial de Sant Just durant la baixa d'any mitjana. L'impartirà Lluís Monges, doctor en història medieval, i explicarà com es vivia a la parròquia de Sant Just, com s'organitzaven i com vivia la religió la gent del poble. A l'any mitjana, el paper de l'església era central en les vides de la gent i també servia de punt de trobada per la societat. En aquella època, la majoria de parròquies de la comarca funcionaven sota uns mateixos criteris, però el rectorat de Sant Feliu, per exemple...
va formar part de Sant Just durant molt de temps. Tot plegat s'explicarà avui a les 7 a la sala Isider Cònsol de Can Genestà. Organitza el Centre d'Estudis Sant Justencs.
I acabem aquest bullet explicant-vos que avui arrenca també la Setmana de l'Ateneu. La celebració d'enguany compta amb el reconeixement als socis, campionats i fins a tres concerts diferents. I la inauguració serà dos quarts de vuit del vespre avui, amb la presentació d'una exposició d'Ateneu a la Sara Piquet. D'altra banda, demà al matí hi haurà l'esmorzar del soci, campionats diversos, també una audició de l'Escola de Música de l'Orfeo Enric Morera. I aquest vespre, a les deu de la nit, concert del saxofonista Llibert Fortuny, que farà un concert de jazz poc convencional...
a l'entitat amb l'espectacle I de Cop Sol. A més de 100 concerts de jazz moderna amb sons electrònics, Fortuny també costuma fer intervenir el públic. L'entrada costa 12 euros per públic en general i 10 pels socis. I el concert serà a les 10 a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. I de moment això és tot. Més informació a les 7 als Sant Just Notícies d'edició Vespre.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada.
I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bon Nadal i bones festes. I bon any nou, també. Sí, dia 11 de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. D'aquí una estona tindrem a Lely Casdevila, que ens explicarà què no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa. A més a més, també parlarem de la Riera amb la Carme, que es veu que ha pujat una mica, no?, la Riera aquesta última setmana, d'aquest final de temporada, o no?
No. Ah, no? A no ser que sigui per les últimes torrentades. Bé, i a més a més també repassarem amb vostè, senyor Benito, un tema que teníem pendent fa uns dies. Atenció perquè la gent que vulgui saber més sobre Stonehenge, que és aquesta construcció... Però començarem perquè... Com es diu? Neolítica, no? Sí, sí, és neolítica. No els posem d'acord encara, però sí, ja, neolítica.
3.000 escats abans de Déu Nostre Senyor. Sí, sí, sí, ara ens explicarà tot plegat, però abans d'això passem als trending topics del dia d'avui.
N'hem repassat alguns a la primera hora, en repassem uns quants més amb la Cristina. Avui ha sigut trending topic també 4 mujeres en 48 hores, perquè 4 dones han estat assassinades pels seus marits en només dos dies de diferència. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta xacra social que encara continua estant a la nostra societat?
Lizan comenta, el machismo ha matado en 10 años más que ETA en 50, y no veo al Partido Popular tirarse de los pelos por ello, quizá eso no les da votos. Un altre comentari és el missatge cap a les dones que deixa la Marta a Twitter i diu, jo no soy propiedad de nadie, ni tú ni ninguna persona, no lo confundas con amor. La Consuelo en canvi fa una descripció dels maltractadors i els titlla com, el hombre que pega a una mujer además de un cobarde es un reprimido inseguro sin personalidad. I acabem amb el Juan Fran Escudero que diu, un hombre de verdad nunca maltrata a su princesa.
Bé, són les opcions, els tuits, volia dir, sobre aquest tema, completament d'acord amb tots. Per cert, avui també ha sigut trending topic, Maria Auxiliadora, perquè avui els catòlics estan de festa, sí, pel Dia de la Verge de Sant Joan Bosco, però encara que treballin, fan festa perquè els dona la gana, o per exemple diuen, no, jo soc catòlic, no vaig a treballar avui. No, home, festa de festa.
Fastejar alguna cosa després, Jordi, una celebració posterior al treball. Avui és Maria Oxidea. Això em porta... Ara m'ha portat vostè a la meva infància, que la vaig transcorrer durant molts dies a les Tres Torres, que hi ha les escoles salesianes, hi ha els salesians. De quina època estem parlant? De quina època estem parlant? Bueno, postguerra una miqueta més enllà. L'època del desarrollismo, que vi dirien, eh? L'època medieval. Posem música medieval? Bueno, tal.
No tant, no tant, no tant, no tant. Llavors, el dia de Maria Auxiliadora, feien una professor que sortia dels Selecians i donava la volta, pujava pel carrer Castell Nou, plaça Joaquim Pena, agafava pel carrer Margós i tornava a entrar als Selecians.
Molt bé, doncs... Tot molt mat, molt atrevit... Sí, molt... Feia barri, feia barri. Això sí, això sí. Comentaris d'alegria, la majoria, és el cas del Luigi, que diu... Feliz dia, madre protectora, tu que cubres con tu manto i me cuidas. Un altre, el Vladimir Carrillo... Perdona, aquesta nit és un bon motiu de tall, però esteu pensant que és un bon motiu per anar a lligar a les discoteques, per exemple, i dir... Hoy es feliz... Ella és fallecinadora, quieres que te cubra con tu manto i que te cuide, per exemple...
Podria posar la cançó aquella de Com Flores a Maria. Ah, sí, Com Flores a Maria. Jo aquesta cançó la conec perquè el Palomino la cantava al Terrat. Ah, d'ahir vam fer una cançó. Continuem perquè no sé si en el tema de cançons o com, però el Vladimir ens comenta Fiesta Maria Auxiliadora, ja estamos listos para comenzar. No sabem encara els preparatius perquè no els detalla, però...
I acabem amb l'últim tuit, que és el de l'Adriana Blanco, que diu... Oh, doncs un aplaudiment i felicitat a totes les maries. Tenia moltes que celebren avui, però no totes. No totes. Perquè hi ha tantes maries. Per una i per una. Normalment és el... El 15 d'agost, no? Sí. A veure... Que no és el de les verges trobades, aquest és una altra. Si és una versió...
Aquesta és la versió de Susi, com Floresa Maria. En fi, gràcies, Cristina. Passem a les coses del senyor Benito. Avui, Stonehenge. Ens endinsem en el món.
I en la ment particular d'un home que porta bigoti. Senyor Benito, bona tarda a nou. Bona tarda. No aplaudiu, que l'acabem d'aplaudir ja. L'altre dia em diuen, no, és que el teu programa totes estona s'està aplaudint. Dic, perdona, no és el meu programa. És el programa de tots. Bé, dit això, el senyor Benito fa ja molts mesos, quasi bé anys, que arrugassem. Sí, arrugassem.
Arrosseguem... Arrosseguem bé d'arròs. Sí, senyora. I amb l'arròs es fa la paella. Efectivament. Això que no té res a veure serveix per comentar que fa temps que volíem parlar de Stonehenge i per parlar per B o per C o fins a la Z no hem pogut parlar d'aquesta història. Permetim que li digui que jo m'aprenc les coses bastant a pit.
i ha estat aquestes 3 setmanes fora de viatge. Ah, sí, és veritat, que s'ha de passar... Això ho he de preguntar-li, no va venir vostè, no va venir el seu germà. Estava de viatge, com volia que vingués. I el va amenar ell, no?, que vingués, per vostè. Aquí? El seu germà. Va venir el seu germà. Sí, va venir el seu germà. Quin germà.
L'Edgar Benito. Sí, Edgar, Edgar. Edgar. Edgar Benito. Bueno, ja ha tornat a sortir aquest pelme. Què passa? No, bueno, és que és una història familiar que jo, bueno, ja algun dia li explicaré amb calma. Va venir ell, no? Va venir ell. És que és un galtes. És un galtes. Això no ens interessa. El tema està... Faig un incís, faig un incís, eh? És que som bessons de diferent de mare. Ah.
i... Perdoni, perdoni un moment, a veure, perdoni, a veure, para, para, para màquines, para màquines. Com es pot ser bessó de diferent mare? Bueno, és que la ciència avança que és una barbaritat. Ah, va, va, va. I llavors són de diferent... I mateixa placenta, no? De diferent de mare. Ja, ja, ja. El pare el mateix, eh? Doncs home, evidentment. Evidentment, això no ho dubtava perquè era un home com vostè i tal, no? Ah, bueno.
I llavors, bueno, aquest personatge, aquest germà, jo el tinc, dic, escolta, pare ja, eh, de fotre'm la llesca, perquè clar, és un envejós de primera, i vol anar als llocs sabat jo. Perquè jo estic solter, ell arramba amb totes les meves nòvies. Ja, ja, ja, així va tot. Escolta, la seva vida privada no ens interessa, en principi? No? No, en principi no. Per tant... Puc allargar-me, perquè és extensa, tenim un... A la família tenim més casos curiosos, eh?
Sí? Algun dia, si vols, ja fèiem l'àmbit genealògic de la família Benito. La Saca Benito. La Saca Benito, eh? La Saca Benito. Que era una cosina seva, no? Saca Benito. Saca Benito. Escolti, anem al tema perquè... Era una trupe. Bueno...
Stonehenge bé, anem a Stonehenge jo fa 3 setmanes que vaig sortir primer el reben l'encàrrec de vostè per mi les seves paraules de l'Eli no, aquesta va ser seva va ser seva va ser seva va que portem 5 minuts i no dic res per mi som, home, he dit Déu-n'hi-do
Llavors jo primer vaig, em documento, i dic, què passa aquí amb Stonehenge? El primer que em trobo és que hi ha una diferència de tractament a les wikipèdies. El saber mundial, que és la wikipèdia, ja no es poten d'acord. Perquè vaig començar a consultar la wikipèdia en català. En català, en V, amb V, Q, accent obert. Sí, l'E. Wikipedia. Wikipedia. I...
la informació és bastant minsa. Què diu? Vull dir, és un cercle de pedres, a uns quilòmetres de Londres, a les plenòries... Els catalans mai ens han interessat gaire i per això la Wikipedia és un reflex de la societat, no? Podria començar a tenir un cert interès, si sabéssim,
que la Stonehenge està relacionat amb el mite del rei Artur. I com que ara tenim algú que es diu Artur, que té contencions reials, doncs potser li ampliaran el document. Però queda aquí. Camelot què és? Catalunya, no? Catalunya és Camelot.
És que n'hi ha dues coses. I Sant Just? Què seria? Sant Just seria... Dinamarca. Què diu? La peor càrcel del món, com va dir Hamlet. Home, però escolti, no digui això de Catalunya, el país que l'ha vist néixer. De Sant Just. Ah, Sant Just. Ara hi he parafrejat. Si està dient, perdoni, està dient que Sant Just és una presó per vostè? Ara hi he parafrejat... Ja pot marxar del programa, si vols. Ara hi he parafrejat a Hamlet. Ah, parafrejat. No recorda Hamlet? Aquest és el problema que té quan li diu el primer que li passa per cá. Clar, llavors és que m'aboquen coses...
Se'n recordo que el Hamlet va dir Algo huele a podrido en Dinamarca Sí senyor, sí senyor Jo me'n recordo més I després venen els seus companys El Rosengratz i el Limear I ell li diu Dinamarca és la peor càrcel del món Jo me'n recordo més d'Ofelia Però bueno Llavors què? A veure
Bueno, estem a l'Stonghen, perquè si no em deixa pensar. Però escolta, què dius? Però llavors dic, bueno, anem a veure la Wikipedia, com W cada quilo, és castellà, no? La castellana, eh? La castellana. Bueno, explica una miqueta més, la Wikipedia. Explica una miqueta més, però no gaire més, eh? Posa tots els datos d'interès, una miqueta, posa les coordenades, això sí, un croquis, color... Escolta, i la versió anglesa? Ara! La Wikipedia, The Free Enciclopedia? The Free Enciclopedia,
Cada antena et diu que has de pagar alguna cosa. Et diu que has de pagar alguna cosa. Aquí, escolti'm, acord que vols, una quantitat d'informació que vaig dir, mira, plego.
Tu ja, un cop s'ha sabut d'això, el que em va dir el del català ja en tinc prou. A veure, ha arribat ja el que és Stonehenge, ja o no? Sí, Stonehenge, bueno, després... No, Stonehenge no, Stonehenge. Bueno, és que he fet un viatge allà, eh? Ja, ja. Bueno, tornem una miqueta enrere, i dic... Jo, clar, em vaig documentar, vaig dir, bueno, Stonehenge, on està Stonehenge? I em van dir, diu, on està al costat d'un poble que es diu Ainsbury?
Ainsbury. Ainsbury, sí. Jo, ràpidament, vaig anar a la meva agència de viatges de capçalera i li vaig dir, fes-me un bitllet per Ainsbury, per favor. I què? I em vaig trobar a Massachusetts. Ja. Vaig creuar a l'Atlàntic i va dir, vols i que no està una mica lluny, això? Aquest Canal de la Mària no és una mica massa gran. Ja, ja. Va dir, no, és l'Atlàntic, això.
Vostè on va? Dic, no, jo vaig a Amsbury. Amsbury s'entra o Amsbury el Rodalies? Dic, no, crec que s'entra. I vaig demanar a Massachusetts, tu. I llavors, clar, de Massachusetts... Espero que hi hagi un bon final a la secció, ja l'hi dic ara. Sí? Doncs esperis. Bueno, és que... I un cop allà a Massachusetts, un diu, bueno, què farem? Què es pot fer a Massachusetts?
És una pregunta, eh? Què faria vostè? Però vostè s'ha d'anar a Anglaterra. Havia d'anar a Anglaterra i es queda a Massachusetts. Tornar amb la cua entre cames perquè l'havies pifiada. Home, però ja que és allí, visitar alguna cosa. En Massachusetts, allà sempre hi ha els casos de l'FBI. La Winchester Cathedral. Tots els casos d'Expedient X, allò. Massachusetts. 4 a 4 de la tarda.
El senyor Benito acaba de llegar a l'aeropuerto. Bé, llavors vaig tornar una miqueta de pressa. Vaig dir... Una miqueta... Vaig agafar el tren. Vaig agafar l'AVE fins a París. De París vaig anar a l'arbre. De l'arbre vaig tornar... A l'arbre. No, a l'arbre. Em vaig confondre. Vaig anar a l'arbre quan havia anat...
a Calé, llavors de Calé vaig agafar el ferri que travessa fins a Dober, a Dober fins a Londres, i de Londres ell s'obri. Què em vaig trobar? Un poble de lo més avorrit. Fatal. Fatal. El típic poble anglès, que quan t'hi trobes, qui dius, què fas aquí? Qui t'ha venat arribar aquí? A les voltes que no el pap? Però allà tenen els touheads, vull dir, ja tenen el museu... Ara, hi ha una miqueta de museu, però em van dir, el millor és que hi vagis allà, vagi vostè allà.
I vaig anar. Estoghen. Què és Estoghen? Vinga, veia ara hora, després de 10 minuts. Escolti, ja. Tot això s'ho podria estalviar, tot això. No, però forma part del relat. Senyor Domènech. Perquè ara ve el meu ollo. Arribem a Estoghen. Què és Estoghen? D'entrada fa fredar. Perquè són unes pedrotes. Així ens posaves amb cerco, eh?
que la pell de gallina, i dius, aquí ha passat alguna cosa. Sí, que uns homes van agafar quatre pedres i les van posar una al costat de l'altra, perquè tampoc no té més misteri. Aleatòriament. Sí. I la meva és més gran, no? Però hi ha algun simbolisme darrere de tot això? És a dir, les pedres estan allà posades per alguna cosa? Els homes, els nostres van passats, a la prehistòria, al Neolític, creien en alguna cosa.
Aquí comencen ja les teories, ja comencen les tesis i les hipòtesis i les repòtesis. Quantes pedres hi ha en total, per exemple? Bastantes, no les vaig comptar. I estem perds el temps, si vol agafi la Wikipedia i li dirà. Estan posades en cercle, no? Estan posades en cercle, sí. Com una rotllana, oi? Una rotllana, com una sardana, però totxa. Si la sardana és avorrida, ara, imagini's el mateix amb pedra.
Clar, clar, clar. I llavors, què diuen les teories? Què diuen les teories? Bé, les teories hi ha unes que s'embranquen amb el més enllà, amb el més aquí, que si és Tonegen, que si no sé què, que si és un calendari, que si és un rellotge solar, que si en el solstici, que si en el... Escolti, una palla mental. Ja l'hi dic jo, ara. La veritat? La veritat, saps el que era, la veritat? Si vull saber-ho.
La veritat, perquè després, clar, aprofitant que vaig estar a Massachusetts, vaig parlar amb el Mel Elmer. Ah, el seu amic investigador. Elmer. De Seca. De Seca, correcte. Que estava per allà i li vaig dir, doncs mira, escolta, mira, tinc que fer això. Diu, ara, això d'Estanagena, escolta, aquí molta palla, molt estel i molta il·luminària i res, però res de res, eh? Estanagena, junt amb altres coses, eren unes ciutats de vacances.
Ah, sí? Tal com li dic. De la prehistòria? De la prehistòria. Era com un resort del Carib actualment. Ara mateix, eh? Com si vostè... Ara, quan vostè va a Las Vegas, allà es troba les piràmides, no sé què, no sé quant... Però això és el mateix. Però com que tenia molt espai, l'home prehistòric tenia molt d'espai. Llavors va dir, no ho fem tot en una ciutat. Tu anem a tomar pel cul una cosa i l'altra, no? Sí, sí, sí.
Això... Això ho corrobora el professor Elmer de Seca. El professor de Seca. De Seca. A Seques. Llavors, clar, diu, escolta, mira, fixa't que hi ha una... Agafes un mapa i tracces una línia recta i hi ha una línia recta que va de les piràmides. Passa per Telfos, l'oracle, eh? Se'n recordes? L'oracle d'Apolo. Sí, senyor. I arriba Estorigen. Línia recta. Faca. I després fas una altra línia recta
i arribes a les piràmides del Yucatán. Ja, ja. Vol dir que tot està relacionat... Tot està relacionat... I de les piràmides del Yucatán ja te'n vas al Machu Picchu. No, no, és que estic a punt de tirar la cadena del vàter... Per què? Home, no la tiri. No, no, no, perquè per allà buscà un final. Home, buscà un final i de moment... Bueno, és que no hi ha final, eh?
Estic a punt, eh? Estic a punt. Saps allò? Allò, eh? O sigui, a veure com ho salva, això. Perquè de moment no està... Sona la típica allò que després d'haver fet una gran feina a la tassa t'has quedat sense aigua. Llavors, a veure com trobo els ous al tema. No et despisti. No et despisti. No, no, jo dic les coses que em venen al cap.
És que, clar, el merda seca farà un or amb un nou efecte de so que utilitzarem quan això sigui... No, és que això és la primera part de l'Estonagent. N'hi haurà. Té més, té més. N'hi haurà més, home. Bueno, escolti, ho heu de deixar aquí. No, no, no. O sigui, quedem-nos amb la idea. Estonaagent, ciudad de vacaciones? Sí.
juntament amb les piràmides, el Machu Picchu i les Iucatans. Tot això forma part de la diversió de l'home prehistòric. L'home prehistòric, quan s'avorria... I d'aquí ve una de les grans tradicions de la nostra terra, que és el dia de Sant Joan. El dia de Sant Joan? Sant Joan, el dia més cur de l'any, el solstici d'estiu. El solstici d'estiu. I aquí arriba... No aplaudís, que no hi ha una base científica.
Gràcies.
que, per una d'aquelles raons, en aquell moment del solstici d'estiu, el sol entra per una de les portes d'estona, gent. Ja, ja. Bueno, escolti, senyor Vento, va, va, va, va, vagi, vagi. Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments a la penya del morro parlem de la Riera i de la Tia Agenda amb l'Heligam de Vila. Que vagi bé, fins ara també. Si vol, pot enviar-me una altra emissió especial, eh? Cali, cali, cali, cali. Sintonitzes, caliu, despert.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada.
I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Nits Electrònica ara és 20.
Tits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia.
Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Parlem de la Riera
S'ajunta anava a dir, no? Com es diu això? Vem nosaltres la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Vem nosaltres. Vem nosaltres, no. Bona tarda. S'ajunta tampoc, com és? S'incorpora. S'incorpora. Carme Berdoi, bona tarda. Parlem de la Riera, que avui hi ha hagut una escena mocudeta, no? No, no. No. Ah, no? No gaire mocudeta? No, avui estem una... La setmana passada i l'altra trobo que hi havia un to bastant interessant. De fet, no vam comentar l'última escena la setmana passada, perquè teníeu moltes coses, però...
No, però va ser interessant. Ha sonat a retret, això, eh? No, però perquè va ser l'escena aquella del xantatge del Claudi, la Lídia... Avui podem estar 10 minuts, si vols, Carme. I avui, justament, quan estava mirant l'arguera, he pensat, molt bé, l'última escena, que digui alguna cosa al noi aquell...
És això? No, no, és això. Ah, Miquel Sitja, la Riera. Ui, sí. Deu fer un parell de mesos. Aquest apunta amb el tractador, eh? Sí, avui ja s'han d'arribar. Aquest sabíeu ja, el que deia vostè abans. L'altre dia va donar... Sí, perquè és d'aquests que sempre feia mil regals i això, i l'altre dia... Té una part fosca. I ha fet un cop de puny a un noi, ja. Bé, ens situem ara a la cuina de la Riera. A veure què passa. Està acabant, eh? Queden...
Com es diu? La Mercè Martínez, no? La Nora. La Nora i l'altre noi, que és el Rubén. El Salva, que recordem que no va dir res quan va haver-hi l'assassinat fa 15 dies. Ah, és el Salva, no és l'altre. Escolta'm, ja sé que ho fas per mi, t'ho agraeixo moltíssim. La Nora ho sap? Sí, para moment, para moment. Para, para, para. Posem antecedents. A veure, va haver-hi un assassinat, no? A la cuina. A la cuina. Van entrar uns lladres i van agafar l'ima, el Jofre van a defensar-la...
i va acabar morint aquest noi perquè els lladres aquests van clavar-li ningú a nivert. I es va veure, com vam veure, com estava el Salva allà darrere, que no feia res, etc.
Bé, doncs finalment va acabar dient, perquè se li va escapar un comentari que havia vist, total, va acabar confessant després d'uns quants dies, no sé què. Davant de tothom o només a la Nora? No, ho va confessar davant de tothom. Ell ho havia negat i a la policia i tot també l'havia negat, però com que va dir un comentari i diu, home, si tu també t'havies immagrejat, no sé què i tal, també estaries com la Imma.
Li va dir, escolta, Salva, això no ho vaig dir jo, com ho saps, ho vas veure? Oh, tal, diu, allò es va enfadar molt, va dir, ets un cabron, no has fet res, tal. Li va dir la seva filla i la filla es presenta allà, nòvia del noi mort, i es presenta allà i davant de tots els companys, Nora, etc., diu el que el Salva va veure i no va fer res. Sí, sí, que tu estaràs a casa festiva. Hi ha molt merder. Va, dona, va, va, surt, que t'anirà bé.
Jo em quedaré avançant una mica de fena i em ficaré llitariat, que estic destrossat. No, a més, escolta'm, entre tu i jo, sóc tan dolent jugant a billar, que val més que no vinguis. No m'ho crec, això. No m'ho crec. M'agradaria veure-ho. Ah, sí. Quan vulguis. Quan vulguis, som unes partides i ja veuràs. Et moriràs de vergonya quan em vegis jugar. Perfecte. Doncs sembles aquesta nit. Aquesta nit? Sí. Amb ells? Sí. Perquè el Joan ha dit que si ell hi va, ell no s'hi apunta. Es ficarà en tu, però...
Però és que és el Joan que vols és així, no pot fer més. Però passem d'ell i ja està. Ho sento molt però no. No, no. Si posaran de cul i t'amargaré la nit i no vull que estiguis pendent de mi. Quina relació és si posaran de cul i t'amargaré la nit? Però salva, mira, si tu fas el primer pas ells ho veuran i així potser, no ho sé, també... Hòstia, saps que a part de ser molt guapa ets una persona molt tossuda.
Vindràs o no? No, no vindré. Però tu sí que hi hauries d'anar. Són els teus amics. Nora, nosaltres anem tirant. Tu què fas? Esperar-ho que ara es canviar, va. No, no, no penso venir. No vindré de festa amb vosaltres fins que no pareu de ficar-vos amb en Salva. Com vulguis. No pots esperar asseguda. Hola, Joan. Joan Flaquer, el meu ídol. No. Ah, sí. En Viena. Ui, ara mira el Pitu.
A través del vidre, aquesta, la barra del bar... Sí, perquè li havia demanat que insistís i els convencís perquè vinguessin. En casa? Aquesta nit vull dormir amb tu. Uau. Estan junts. Estan junts, no? Sí. Però no viuen junts, no? Sí, no. No. Ah, no viuen junts. No, perquè fa poc que han començat. Tot i que la Riera, quan comencen a sortir, ja viuen junts de seguida. Amb les meves èpoques de viure amb parella, que no li vaig dir. Avui vull dormir junts. Clar, sí.
Ja està, era escena. Era això? O sigui, era això? L'escena? L'escena, quan li fan el buí. He pensat que podíem mirar l'altra escena. Sí, vinga. No, no, si tots els capítols en sé. No, però ara és que teníem 10 minuts.
És que no s'ha anat avui, que ha estat bé. Ara he pensat que és la del Claudi, el Sergi i la Mercè Riera. Aquesta ha estat molt bé. No se'ns ha acudit. És que ha sigut una mica abans. Busquem-la. T'agradarà, Pere Arquilloé... El Salva està escrivint un llibre que es diu Memòries. Mira aquí, aquí, aquí. Però vaja, si t'han molestat... Espera un moment, fem una introducció molt curta. Molt curta.
La Massarriera, el Sergi ha deixat la feina i la Massarriera s'ha muntat una història i dient, mira, pots muntar un càtering i parla amb el Claudi, els del casino, perquè li contracten el seu càtering en un local que ha trobat ella i li ha muntat una mica la vida. I ell, res, són així. No, no, gràcies. Què passa? Per què fas aquesta cara? Que... T'ha sabut greu, això del càtering? És que no et vaig dir res per no atabalar-te fins que la cosa no estigui segura. Però vaja, si t'ha molestat... No t'estic retrient res, de veritat.
Al contrari, voleu parlar de les vostres coses, voleu que fotiu el cap? Cada vegada que veig el Pere Arquilloé, penso en el migdia, jo. És que tota la tarda que estic pensant com enfocar-ho, però no sé com dir-ho. Està fent una estrella d'am, eh, l'Arquilloé? Sí, digues el que hagis de dir. Free, free. No veig clar, això, alcatri. No ho veig clar. Crec que sigui un error tirar-ho endavant. Val més aturar-ho ara. Però què dius?
Foti, Sergi. He parlat amb l'Enric Matei i he dit que ja no comptàvem amb ell. Ja ho sé, Claudi, i ho sento molt. Però és que si començo a fer coses que no hi crec, només per un sou m'estan equivocant de ple. Jo mai m'he plantejat perquè em dedico a la cuina. És una cosa que vull fer i ja està. M'he esforçat molt per arribar a ser aquí. No he triat precisament el camí fàcil.
He lluitat, m'he format per ser un xef de nivell. Posa música èpica. No vull portar un restaurant. No vull portar un servei. Vols trucar de peus a terra, rei? Que la cosa està molt fortuda. No pots deixar escapar una oportunitat com aquesta. Collons, Sergi, que ets cuiner, no cal donar-se tanta importància, hòstia. Prou, Toni. I ara dono-li la raó a tu, a més a més. Sé que esteu enfadats i teniu tot el dret a estar-ho, perquè m'ha volgut ajudar i us agraeixo moltíssim, de veritat. Sé que la situació és molt complicada, ja ho sé. Però és que no em vull trair a mi mateix.
Escolta, si vaig decidir deixar Can Riera va ser perquè no podia més, perquè no em sentia realitzat. I perdoneu, eh? Però si vaig tenir els collons de dir-li a l'Enric Batea que plegava, si vaig ser tan valent abans, també ho ha de ser ara. A més a més, pel tema del càtering estic tenint problemes amb la Cristina i això sí que no ho vull. De cap manera. De cap manera. No ho vull. No ho vull. Adiós, poco por testigo.
I em sembla molt bé que no vulguis conformar-te amb qualsevol cosa, que lluitis pel que vols. Tant que t'ha costat aconseguir aquesta oportunitat i ara li dones el raó, després del que t'ha fet passar a la Lídia. Que no parlem més, Claudi, per favor. A més, no té cap importància el que jo hagi fet o deixat de fer. La mare ha segut d'arrossegar per aconseguir-te aquesta oportunitat. Em sents? I ara em surt el nen amb un discurset de passo que t'emboli. Déu t'ajuda per engegar-ho tot a la merda. Esclar, esclar. Els déus de la cuina tenien reservades coses molt més elevades. Quins pobres que tens, eh, guapo?
Mira, si et veiessis amb els meus ulls, veuries que no és res més que un nen malcriat, un egoista, un merda... Que prou, que prou, Claudi, que tot això és culpa meva. Ai, Samanel, a veure qui el diu més gros avui, hòstia. No ha estat una bona idea, això del càtering. Un cuiner com en Sergi ha d'estar en un restaurant on pugui treballar, on pugui créixer.
El nen no pot treballar amb càtering, si no vol. Però un nen no té cap problema agafar el conegut que li dóna la mama. Escolta, si no calles t'hauré de demanar que te'n vagis. Per continuar, atures. Bé, ara se'n va per Guilloy. I l'escena perd força. Hi ha un piano per pujar a l'escena. La mama està per Guilloy, posant un piano.
Que m'ha estic per requerit, home, no. Ja ho sé. Que ell cobra, eh, per fer això. No ho sé, home, no pateixis. I no te'n munis. I bé, eh. Ja saps com és. Ja. Necessites esbravar-se. Si tornes a sortir d'aquí un pare de seqüències, home, tranquil. Demà ja no se'n recordarà de l'hora que t'ha dit. Ja en parlarem d'això. Que sí, home, que sí, ja ho veuràs. Escolta, per què no seus i sopes una miqueta, eh? Sí. Va, vinga, va.
I fa de mare, no, una mica? Bé, doncs aquesta és la seqüència. Fa millor, no, que l'altra? Sí, sí, sí. M'ha agradat molt l'amoria aquesta que ha posat, de l'àlamo. Quina? Aquesta? Aquesta de la trompeteta. Semblava com de l'àlamo, eh? Aquesta? Sí.
Aquesta sí, aquesta és de Heroes Es diu Heroes d'Apollo 13 Houston, we have a Paul Podríeu buscar la música de l'Àlamo, encara és més èpica Vostè podria marxar amb el Claudi també Carme, moltes gràcies, que vagi molt bé i fins la setmana que ve
Som els pares de l'estat d'inamor. Ningú mara no pot rebringir. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bona nit!
Temps de revista a la penya del Morro. Bé, són de la cubana, de Coco Negro. 6 i 43 de la tarda. Tot seguit parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Eli Capdevila. Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Hola. Hola, Eli. Què tal? Hola, Eli. Aquí estem tots. Vol callar. Aquí estem tots tranquil·lament. Eli, hola.
Com ha anat la tarda? Que no us he sentit. Bé, molt bé, molt bé. Sí, molt tranquil. Avui, per cert, no ha pogut venir l'Eric Pomar, li vam una abraçada, no ha passat res, tenia una altra cosa, i sí, sí, no, li vam una abraçada, i ja vindrà la setmana. Que abans quan dius això... Quin susto, Jordi. Li vam una abraçada... I tot el suport.
que es recuperi i que es millori. Si fas això, ja dius, bueno, no, no puc venir. Clar, dius, què passa, no? En fi, Eli... Alarmes, això no tranquil·litza, Jordi, això no tranquil·litza. De fet, estàvem esperant ja el millor moment del programa, que és el que hem de fer aquest cap d'ara. Tot això... És perquè és l'última secció, és perquè ja fotem el camp després. Aquesta és la gràcia que té. Preguntes, com va ser avui el programa? Doncs mira, avui el programa l'hem omplert tot per arribar fins aquí. Com que hem de fer dues hores, clar, hem fet panya fins ara ja. Fins ara mateix, que ara ja arriba el moment. Ara ja ho veu.
a part contundent i després a casa. Molt bé, molt bé, molt bé. Sol i fa plou, és el blog de l'Ele Capdevila, que podeu visitar i veure a elisendacapdevila.wordpress.com Allà trobareu tota la informació que comentem amb més profunditat. Comencem parlant, hombre, de la plec del cargol
a Lleida. Això serà durant aquest cap de setmana a la capital del Segrià. Atenció perquè hi ha moltíssimes activitats. Triguen un any amb aplegar-los a tots els cargols. Milers de cargols, eh? Milers de quilos de cargols que hi haurà aquest cap de setmana. Aquest dies que ha plogut encara més. Clar, perquè pesen més i l'aigua fa que pesin més, no? Perquè es curten més i és més fàcil d'agafar-lo. Ah, clar, clar, clar.
Vostè no ha anat a caçar cargols amb un al·lot, una llauna... Quan era petit, m'agradava xafar. I una regadora. Xafar-los. La regadora al cap. Amb una regadora? No l'havien fet mai? No l'havien fet, aquesta broma, vostè? Amb un braser. No? No. Era... Quan érem petits, era una broma. Posi't música d'entanyo. Sí. Penseu que això que el dia... Home, jo crec que encara aquí fora, els jardins deia, aquí fora encara ho podeu fer, això. Sí, llavors et feien... Era en nano i deien, anem a buscar cargols, i llavors et feien agafar una regadora... Sí.
Una llauna i una lot. I llavors deien, mira, vas amb la recodra com si volgués. No tenies mans? La llauna, per fer... No, anàvem tres o quatre, o sí. Per fer soroll de tron, fèiem... I la lot com si fos llampè. Passava que la llauna era per posar-los dintre.
Bueno, i un cistell per posar-los dins. I què? Llavors, els cargols pensaven que plovia, perquè era la regadora aquesta. Ah, però no era cap broma. O sigui, no allò com deia, ve a buscar gomercintos d'aquells. Gomercintos. Gomercintos. Era de l'estil, però més inocentor. Llavors veies a 5 o 6 o 7 o 10 xavals amb regadores i pel marge. I com el cargol dèiem... Igual surto jo. Ah, està bé, està bé. I fins aquí l'anècdota?
Sí. Vinga, aplaudim per l'anècdota. Ja està. Vinga, fora! Vinga, Eli, parlem del... Parlem del que hi haurà aquest cap de setmana a Lleida. Per exemple, demà comença a les 5 el 7è campionat Canya-Pulvoró-Canya. Sí, jo de totes les activitats que n'hi ha, que són moltes, he triat dues en concret, una pel sartre, que és aquest campionat, com dius, Canya-Pulvoró-Canya...
que us podeu apuntar, és un concurs, la Macari, que és senzilla. Perdona que talli, però m'agrada molt perquè l'organitza la parcel·la 64. Sí, sí. Això està dividit, clar, allà hi ha diferents carpes, diferents estants, però no tenen nom, la 64. De fet, és la colla del Caragolillo Brillo, que ho fa això. Ah, Caragolillo, ah, val, val. Són les dues activitats que més m'han agradat de totes les que es fan. I aquesta de què va?
Aquesta és senzilla i el seu propi nom ho indica. T'has de beure una canya, t'has de menjar un polvoró i t'has de tornar a beure una altra canya. I t'has de tornar a menjar un polvoró. Oh! Fins que moris. El que guanya és el que em fa més vegades seguides. Ja, ja, ja. I després t'han bastat cap a l'hospital, aquest fascina, allò... Aquí n'he posat una foto, em podria veure una noia que va per la primera canya, té un polvoró aquí al costat, ja té l'altra preparada i, bueno, pim, pam. La pregunta que ens fem a la penya del morro és què té a veure això amb els cargols?
Això és bàsic pels cargols. Val, val, val. Si et poses un cargol... El cargol és el tall, però la resta... Esclar, és que jo posaria un cargol i un polvoró i canya. Cargol i polvoró i canya. Jo ho hauria fet diferent. Suposo que ja tenen els cargols fins al cap de mur. Llavors ja es tracta de fer coses diferents. Per cert, és aquest cap de setmana això de la cervesa que es fa aquí? A on? Aquí a Sant Just.
La cervesa no em sona, que hi ha alguna altra activitat. No, que hi ha de comer, una cosa de... Bueno, aquest falta. Aquest mes, sabta i aquest diumenge, hi ha... Ah, sí, potser sí, és això, eh? Organitzat pel cellar de Can Bata. Sí, sí, sí. Hi havia alguna cosa, em penso, em sona que hi havia alguna cosa. Ho dic perquè...
Ho proposo també com activitat lúdica, si d'allò, que es pot aprofitar això del polvoró, perquè trobo que, escolta'm, té la seva gràcia. Està molt bé, eh? Renovant tradicions que després t'han de renovar una mica l'estómac perquè es fot un tapa allà a l'entrada. En absoluta antiagenda, si participes, ole tu. Exacte, efectivament. I després també ve l'activitat que vol ressaltar, que l'organitja també la mateixa colla, que són els Caragolillo, brillo, brillo, el diumenge a les 7, no?
Sí, que és el concurs de samarretes i calçotets. M'ha agradat molt perquè... Calçotets mullat, ai, quin fas... Bueno, perdó. Perdó, ja era hora, eh? Ja era hora, sempre esperen el gollo, la samarreta, la samarreta... Calçotets també... No té el mateix... Aquells calçotets així com d'Imperio, que es veuen els pèls... Els pèls, jo no li veig el mateix, eh? Però mullats de què?
No, de cervesa, si li sembla. D'aigua. Ah, no podia ser allò d'incontinència. No, anem, no, anem. I és el diumenge, és a dir, el de les cerveses ja ha passat. Ah, ja ha passat. Jo, perdoneu, però uns calçotets... Fins i tot jo, eh? Fins i tot jo, imagina't què us dic. Amb calçotets mullats, és que perd molt l'amor. Per molt, no? Hi havia uns calçotets que es deien Jackie Stewart by Terrible.
Terrible. Saps qui era el Jackie Stewart? Sí, home, era un pilot de televisió. Ai, un pilot de Fórmula 1. De Fórmula 1. Doncs va fer una marca de calçotets que es deia... Que burro, que burro. Jackie Stewart by Terrible. Que burro. El resultat tens raó que potser no és el més òptim a nivell estètic. Clar, ara. Jo crec que l'intenció d'igualitat.
La intenció m'agrada molt i la veritat és que jo té tot el meu suport. Ara, com a qüestió estètica... Sí, t'ho agraïm, eh? Deixeu poder trobar al blog delisenda capdavila.com Http dos punts rrs l gmail punt eut punt tk Redes TV, Redes TV
Redes TV, que eren les primeres pàgines web. Escolta, que jo volia comentar del teu blog, ara que l'estic mirant també, que hi ha un moment que diu les meves tres últimes puilades. A veure si correu allà. I posa piulades. Sí, però bueno, ja està. No és res. El pròxim. Com activitats de calçoteig, si vol, li deixo una. Calçoteig UHF.
Eh, senyor Benito, targeta groga... Que tenim dos dames aquí, home, de la comunicació, la Cristina i l'Eli, per favor. La Cristina ha fet una cara i diu, no sé el que diu, que al cert és l'HF. Perquè l'HF és que porta l'antena incorporada. No. És això, no? Ah, no? No. Ah. Un huevo fuera. Què diu, un huevo fuera? Què diu? Escolti, senyor Benito, vaig fer una volta. Bé, Eli, passem ara... Sí, sí. Passem ara... Vol callar?
Passem ara a més històries del cap de setmana a l'antiagenda. Per exemple, hi ha l'exposició de cireres. Sí, ja comença l'època de cireres. Tots aquells amants de les cireres ja les trobareu segurament a tots els súpers, a tots els mercats, a tot arreu. Són les primeres que arriben, eh? Aquelles cireres així tan gustoses, amb aquell sabor, aquell color. Oh, que se't esfan a la boca. No us tragueu el pinyol, eh? Que és dolent. Per cert, això serà Sant Climent del Llobregat, aquí al costat.
Sí, i a més a més, com a mi m'agrada el tema dels concursos, jo he de fer dos concursos que fan aquí. Ah, a veure. Un que és el de còctel. Ah, molt bé. Elaboració de còctel amb cirera, eh?
Vull dir que la cosa està clara. Us podeu apuntar, perquè n'hi ha una modalitat per professionals i una modalitat per amateurs. Bé, jo no he servit mai un còctel, no tinc ni idea de... Però és fàcil, perquè això del còctel i la cirera, vull dir que pot portar cirera, però que alhora, això de posar una cirereta en un còctel, em penso que facis el que facis, li poses després una cirera i ja està. Ah, va, va, o sigui que pots... Sí, sí, sí, no, no, pots... Bé, anava dit tant, una baixanada, posar una cirera. Però un amateur, què? Sí, hi hagi una cirera, no? Tot si val.
Bé, això serà demà, eh? Dissabte, a les 10 de la nit. Diu que mentre celebrin els còctels hi haurà l'acompanyament musical d'un grup que no diu quin és. Però, bueno, els visitants podran fer una degustació i votar els còctels que més els hagi agradat. Jo m'apunto això. A la degustació. A la degustació i al votar. Jo sí, jo això sí. Bé, si algú vol més informació, hortetdelbaix.com barra K barra Cireres 2013. Per cert, que també hi ha un concurs de pastissos, no? Sí, que organitzen la mateixa gent, a més a més...
I és el mateix, agafar, elaborar el pastís a casa, això sí, fer unes fotos de com l'heu fet, i aleshores, doncs, ha de portar cireres. Això és bàsic. Molt bé, doncs ja ho sabeu, eh? Si voleu acostar-vos aquesta setmana a Sant Climent de Llobregat hi ha festa grossa. Per cert, parlem ara d'una població de les comarques gironines, perquè allà tenen una de les fires potser més interessants, si després te'n vas a lligar a la nit, que és la fira de la Llioli de Creixell.
Pobretament a Borrassà, no? A l'Empordà. Sí.
Sí, i a més a més és un cap de setmana que està bé perquè tens els cargols per una banda i l'alioli per l'altra, si t'agrada anar amb l'alioli. Ah, està molt bé. Home, ho pots fer de punta a punta a Catalunya i menjo perquè em toca una mica, no? L'eix transversal, no? Clar, per l'eix transversal fas la digestió pel túnel del cadí. La cosa és que a mi se'm fa una mica estrany tot plegat perquè, clar, jo m'imagino un concurs de pastissos, tal, fer un tast, però, hòstia, del lioli em costa, eh?, d'imaginar-me'l...
Home, a veure... Quan em portes 3 o 4, 4. Quan em portes 4, ja... Sí, se repeteix, no? Home, jo seria... És dur, és dur. Jo ho faria molt d'all per putejar el jurat. O sigui... Intenta que fos el primer. Pensa que hi ha 3 tremis, eh? A la quantitat... Ojo!
El més original i el més surrealista. El més surrealista, que és un alioli vermell. Aquest és el que té més ali, per exemple. Potser sí. El que passa és que a mi em sobta aquesta categoria de premi a la quantitat, perquè, què vol dir? 8 quilos d'alioli. Perdona, jo vaig a lo segur. Anem a lo segur. Si nosaltres participéssim a la penya del morro, faríem una quadrilla en uns altres quatre. Jo crec que aniríem, per ordre de la direcció del programa, a la quantitat, eh? A veure, allà, a tope... Has de tenir molta traça, eh?
que t'hi llegui ràpid. Que no s'hi talli. Bueno, escolti, però som quatre aquí. El senyor Benito agafa la mà de morter. La Cristina agafa el bol que no es mogui. Tu, Eli... Vas ficant l'oli. Vas ficant l'oli i jo vaig convencent el jurat que el nostre és el millor. Aquesta seria una mica el tema.
En fi, Eli, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Si voleu anar-hi, podeu visitar elisendacapdevila.wordpress.com Allà trobareu tota la informació de totes aquestes activitats de l'antiagenda. Una setmana més a la penya del Morro. Eli, moltes gràcies. Bona tarda. Adéu.
Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... Les seqüències de la Riera. Les seqüències de la Riera? Ha t'ha agradat avui això? Sí, han estat interessants avui. Mira, m'he plantejat veure la E, fins i tot. El que no produïm nosaltres, que és la sèrie de TV3... No, home, però era per dir un i destacar-lo, perquè podria dir també la història del senyor Benito, les estrenes del Jordi o el de la Eli, perquè no acabem...
Jordi, mira, no em deixes dir res Bé, agrair tota la gent que ha fet possible La Pella del Morro d'avui, la Carme Bertoll a l'actualitat Sant Justenca, el Jordi Roca al cinema També, senyor Barito, gràcies per apropar-nos al que no és Estògen Gràcies Bueno, continuarà, Estògen continuarà A la bona part A l'Eli Capdevira també a l'antia agenda I Cristina, com sempre, moltíssimes gràcies per la teva col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa Que tinguis un bon cap de setmanes
Us deixem ara amb la informació dels enllors notícies i la Carme Verdoy a l'informatiu vespre. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda. Que vagi bé. Adéu-siau.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Quan sento que tot s'ha acabat, que no sé aixecar el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant. Quan sento que m'he fet petit, que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí. Llavors m'esforço a recordar
La teva cara al meu davant, la meva orella escoltant, la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi. I vaig prometre aprendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera.
Aixeca't sense pressa. Inspira't. Refesta't. La vida molt espera. Respira't. Espera't. Aixeca't sense pressa. Inspira't. Refesta't.
Quan sento que res té sentit, que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomençar. Quan sento que no queda res, el que sempre he lluitat, i cau cada desig que m'ajudava a avançar.
Torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi. I vaig prometre vendre el repte a partir d'aquell instant. Respira'm, espera'm,
Fins demà!
Inspira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera. La ràdio de Sant Just, l'hora no veig tot tu. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui, divendres 24 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. Arriba la tretzena, festa tornat Joan Petit. Demà dissabte al matí la bona aigua s'omplirà de nens i nenes i jugadors d'hoquei arribats de Dins i Fogra de Catalunya per participar-hi. És un acte lúdic, esportiu i solidari que té com a objectiu lluitar contra el càncer infantil a través de l'esport. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
Fins demà!