Seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Ja som en plena Setmana Santa. La parròquia del Sant Justi Pastor comemora diversos actes religiosos a partir d'avui. Es fa la missa de dijous. En aquest vespre, enguany la parròquia més i ha volgut afegir a la litúrgia un sentit de resposta social. Per això, la tradició de rentar els peus a Jesús de l'últim sopar es convertirà en una crida, demanar la col·laboració de la gent en una campanya contra la fam, una campanya que també s'ha mantingut durant tota la quaresma. D'altra banda, aquest vespre, la parròquia també fa una recollida de donatius per participar en el projecte
de la construcció d'una escola a l'Índia. I seguint amb els actes de Setmana Santa, demà a les 5 de la tarda es farà l'ofici de la passió al Via Crucis i dissabte. Arriba la solemne Vella Basqual a les 8 de la tarda en comptes de les 11 perquè hi pugui anar més gent en horari més fàcil. El darrer acte serà la missa del diumenge de resurrecció.
Els amants del gospel tenen una cita el dissabte 14 d'avril a la Taneu i és que l'Orfeo Enric Morera organitza juntament amb la Góspel Singlingers un taller de gospel en espirituals. L'activitat és oberta a tothom i és que el gospel és apte per tots els públics. El taller el dirigirà a Moisés Sala, un reconegut director i pianista. El curs també inclourà una explicació sobre inicis del gospel que té el seu origen en els esclaus africans.
Fins ara s'hi han apuntat 74 persones, moltes de Sant Just, però també d'altres localitats veïnes. De totes maneres, no hi ha límit de participants perquè el Gospel és una modalitat que es basa en la fusió de moltes veus. Tothom qui volia apuntar-s'hi encara ho pot fer a través de l'adressa electrònica tallegospelsantjust.com El taller es farà dissabte 14 d'abril a la sala del cinquantenari a l'Ateneu de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 a 7 de la tarda.
I acabem aquest butllet explicant-vos que els dimonis apagant llums a Cama Blanca ja preparen el proper correfoc que faran a Sant Just el 14 d'abril. Serà a les 9 de la nit a la plaça Verdaguer en un espectacle conjunt amb el drac Rifenyo. Amb aquest correfoc el grup de dimonis commemora el seu tercer aniversari. L'espectacle combina teatre i foc perquè els dimonis seran invocats per un espectre que ve de Collserola. D'aquesta manera es pretén donar
Un fil argumental al Correfoc. L'espectacle començarà amb una trobada de timbalers que anirà des del mercat fins a la plaça Verdaguer enllaçant amb el Correfoc. Serà a dos quarts de nou del vespre. Els Dimonis compten ara amb uns 25 socis, tot i que continuen oberts a noves incorporacions. Si us interessa formar-hi part, podeu contactar-hi a través del seu Facebook i de l'adreça electrònica dimonis.senjust arroba gmail.com.
I això és tot de moment. Més informació a partir de 7 al Sant Jus Notícies edició vespre.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó que em volia robar un altre. Ho s'ha dit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers. Taronges, les postes, de vida mai nostra. Amb liegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grups, ho trobes, claus o pecs. Tronges, les postes, la vida mai nostra. Embriagadors els fills que lavem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor.
Fins demà!
Gràcies.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. The hill of the leaves, every afternoon from five
Tu seva, a Radio Dustburn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia ser com a internacional. No, jo no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Llabis, morro.
En fi. Ai, en fi, sí senyor. A 6 i 12 de la tarda continuem en directe a la penya del morro. Benvinguts a la segona hora. D'aquí uns moments amb el David Pedrós parlarem d'esports extrems, però abans, com cada dijous, parlem una mica, una mica, una mica del món animal, concretament dels gossos, amb l'Albert Capapelli. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
I és que l'Albert Capapéi és un dels nostres educadors canins, justament amb la Rosé Arts, cada setmana s'ho van compaginant, ens expliquen trucs, consells també per ajudar el nostre gos a estar millor i també nosaltres amb ell. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Què tal, com estem?
Bé, la setmana passada, bé, més ben dit, fa 15 dies, l'última vegada que vam parlar, ens va quedar pendent una secció, un tema, que és el tema de les baralles de gossos. Sí. Un tema aquest una mica delicat, no?, o què? I molt espectacular, diria jo també.
Espectacular quan veiem alguna baralla d'aquestes, que sembla que s'estiguin despallajant vius i no és més que una miqueta de teatre, podríem dir. Home, jo, sortosament, tampoc no he viscut gaires baralles de gossos en directe. M'imagino que per la teva professió, tu sí, allà és quan el gos és més animal, no? El seu instint animal aflora més. Sí, sí, podríem dir que sí. En part tens raó.
però també hauríem de mirar que en tot aquest instint i tota aquesta parafernàlia que a vegades veiem, o si no, és a la tele, o en alguna cosa d'aquestes, podem arribar a pensar que en un percentatge molt, molt, molt alt, pràcticament no arriben ni a tocar-se. Llavors, que tot és com a aparència. Exacte, és molt aparència, molt per fora, molt espectacular, per això t'ho deia així a nivell d'espectacle, però...
Però realment és això, és més una baralla, com podríem dir, d'empentes, no arriben a les mans. I en els casos que t'has trobat tu, per exemple, amb baralles de gossos, quan passa això, per exemple, que hi ha gossos en el mateix habitat o en el mateix espai ja es barallen, per on comencem a tractar aquest problema?
Jo diria, sembla que pot ser molt obvi, però moltes vegades no ho tenim en compte, i la majoria dels casos hi ha un punt en comú, i és el ser humà. Ells normalment, si estan sueltos de la corretja, no estan al seu rotllo,
no tenen pràcticament conflictes, ni que no siguin dos gossos que no es porten bé o que no es coneguin i tal, eviten els conflictes. Els conflictes comencen quan el ser humà, amb la corretja o bé amb les seves maneres d'actuar, ens posen pel mig. Per tant, estàs dient que en la majoria de casos, l'home o la dona, és igual, l'èixer humà és el culpable que els gossos es barallin. Sí, sembla rotund o sembla una miqueta cruel, no?, de...
de poder dir-ho, sí, però jo estic convençut i, de fet, l'experiència és el que m'ho està dient i que tinc raó en aquest sentit. Bé, sigui per la corretge, bé, sigui per les maneres d'actuar quan veiem algun conflicte o per la manera de fer, però sempre tenim com a punt comú les baralles entre nosaltres, al mig. Per exemple, recordes algun cas concret que et vingui al cap i diguis, mira, veus, aquí va passar això i el factor humà era el responsable perquè va passar tal cosa? Sí, sí, sí, exacte, mira, sense anar més lluny, aquesta setmaneta fa no reus dies,
passejant amb la meva gosa, i a més també és una cosa bastant freqüent que ens podem trobar, que ens creuem amb alguna persona que porta un gos lligat amb una corretja bastant curta, i quan ens creuem intenta evitar en tot moment el contacte directe. Perquè suposo que aquesta persona igual pensava que com no es coneixien podria ser dolent o que podria acabar malament la cosa, i es van portar el gos cap a la seva cama, forçant-lo una miqueta, tirant-lo del collar,
i va ser qüestió de segons, perquè el gos va començar a abordar, i la meva gosa va fer així com un arc per evitar-lo, però jo estic segur que si en contra de tenir aquesta, perquè la meva gosa també va amb una corretja llarga, que li permet, ara ja parlarem també, si vols, una miqueta d'això, amb una corretja llarga que li permet evitar i fer alguna sèrie de comportaments, doncs si arriba a ser un gos amb les mateixes característiques, amb una corretja curta, allò hagués acabat malament, perquè li estem ensenyant al gos
que la presència d'un altre gos relativament a prop és perillosa per ell. L'estem apartant, l'estem sobreprotegint massa. Clar, per tant, potser no hauríem d'apartar el gos quan ens creuem amb un altre al carrer? Hauríem de mirar, sobretot, quina és la seva actitud cap a l'altre gos. Moltes vegades són gossos joves que tenen...
una ansietat, podríem dir d'alguna manera, per anar a visitar l'altre gos, a conèixer-lo, a visitar-lo i tal, i això mateix és el que fa que el propietari, com que estigui més nerviós i encara se la vulgui endur més, perquè pot pensar que ara el meu gos està una miqueta passat i no pot ser el moment que vagi a conèixer l'altre. Però el fet d'apartar-lo, i a més de fer-lo d'aquestes maneres poc amables per ell, perquè pel gos me'n refereixo,
el que li està enviant és el missatge contrari. Li està enviant el missatge d'aquest gos pot ser perillós, millor que estiguis lluny i no ens aproparem. Clar, de fet, quan passa això, que anem a passejar el nostre gos i veiem que passa un altre, i apartem amb la nostra corretja, doncs al nostre gos li estem transmetent la por a que pot passar alguna cosa, potser, no? Exacte. Tu planteja't en un cas, que jo moltes vegades ho explico a clients, per posar-nos una miqueta en el paper del gos.
I és una miqueta d'enfantasia, una miqueta de ciència-ficció, però suposem-los que nosaltres vivim a un lloc, a un planeta, a un país, que nosaltres som d'espècie, diguéssim, d'animal de companyia. I que estem com la mateixa vida que fan ells aquí, que estan dintre de casa amb una espècie d'animals i tal, que es controlen, i que un cop sortim al carrer, veiem un ser humà a lo lluny, i potser fa 3 o 4 dies que no en veiem cap, i intentem anar a saludar-lo, intentem anar i cridem des de lluny, hola, què tal, i tal.
i el nostre propietari que va amb la corretja ens interpreta malament i ens comença a apartar i encara ens fot brontes per comportar-nos així. Quan nosaltres podríem pensar, és un comportament molt normal, ostres, tinc moltes ganes d'anar a parlar amb aquell humà que fa dies que no parlo jo amb el meu idioma. Llavors l'efecte que li estem creant a base de repeticions és el...
No et podràs apropar cap humà perquè els humans poden arribar a ser perillosos i millor per tu que no parlis amb ningú. Mira, saps que tenim un xat a radiodesvern.com on la gent pot posar el que li doni la gana, lògicament, i llavors tenim un usuari que és molt divertit, que és el Jordi Dimiteix, saps? I llavors diu, corretge llarga o corretge curta? Diu, aquesta és la qüestió.
Però m'imagino que aquest oient es va perdre el dia que vam parlar de les corretges, no? Sí, pot ser. Però també és una pregunta bastant lògica, perquè estem parlant que pot ser que el nostre gos o el gos d'algun conegut, si el veiem a diari, tingui comportaments reactius i el més normal que podem fer, entre cometes, el més normal o el que faríem molts és intentar lligar-lo curt. D'aquí l'expressió d'aquestes persones o aquest individu en concret se li ha de lligar curt.
per exercir una espècie de control en aquest animal, de no permetre que ens liï un percal, per dir-ho malament i ràpid, perquè ja el lliguem curt i ens estalviem això.
Jo, com vam estar parlant, i em sembla que va ser la Roser, si no m'equivoco, que vam estar parlant de corretges i tal, nosaltres recomanem i pràcticament no obliguem perquè no ens agrada, però el que sí que fem és automàticament el client que veiem amb una corretja curta de menys d'un metre és proporcionar-li una més llarga, molt més llarga, de dos metres, com a mínim de dos metres. Doncs atenció, eh, Sergi, escolta bé, una corretja llarga de dos metres com a mínim, eh? Mhm. D'acord.
Sí, a més, el dia que ho vam parlar amb la Roser va ser divertit el tema aquest. Sí, no? Sí. Vaig estar sentit, vaig estar sentit. Ho vas escoltar, eh? Bé, avui estem parlant sobretot del tema de les baralles entre gossos. En aquest cas, que hem comentat, trobem gossos que es troben entre ells al parc, no es coneixen i tal. Però també hi ha baralles entre gossos d'un mateix propietari?
Sí, sí, també hi ha. Sobretot és pel tipus de convivència que tingui aquest propietari o aquesta família en concret i el poder, entre cometes, que exerceixin sobre els gossos. Si conviuen en una casa en què ells creuen que han de competir per diferents recursos, per diferents recursos em vull referir a que només tenen un plat de menjar o potser n'enjen a l'hora i massa junts, o tenen un sofà i aquell puesto els agrada els dos i tal, si convertim la seva rutina en una competició,
poden sorgir aquest tipus de, com en qualsevol situació, no? Mira, sense anar més lluny, el programa aquest tan famós de Gran Hermano, de seguida que poses a una sèrie d'individus tancats a una casa, van fer molt famosa la frase d'aquí les coses se magnifiquen, no? Perquè no pots sortir, a part és una convivència molt surrealista i molt rara, a ells ens hi passa una miqueta igual.
Allà potser una tonteria que pot ser el coixí en aquell moment o que m'acaricis a mi en comptes de l'altre, això es torna un gran problema i tendeixen a intentar competir. Però no perquè siguin que moltes vegades també es diuen que este perro és el dominant perquè vol pujar al sofà i és el seu lloc.
No, no, no té res a veure amb la dominància, és una simple competició per recursos. El que faria qualsevol ser, sigui gos o sigui no gos, qualsevol ser humà o qualsevol mic, suposo. Sí, sí, no, no, està. Podem convertir la seva convivència en una competició. Sí, no, home, a mi el que em queda clar de tot plegat, el que has comentat al començament, eh, que les baralles de gossos a vegades són més espectaculars del que realment, no?
És el que passa en veritat, eh? Vull dir que potser, doncs això, eh? M'agradaria, abans que se'ns acabi el temps o que ha parlat d'una altra cosa, comentar sobretot el fet de com hem d'actuar nosaltres si ens trobem en una situació així. Ah, doncs mira, sí, molt interessant. Què hem de fer?
És tan senzill com pràcticament no fer-hi res. Ah, d'acord. És molt senzill, però és el que més costa. Jo pensava que aquí m'anaves a dir el Consell del Segle i no hem de fer res si veiem una baralla de gossos. No, però té el seu què, no és no fer res perquè sí, sinó, a part del que hem comentat, que moltes vegades nosaltres som el que inicia d'alguna manera involuntari el conflicte,
també som els que l'agravem molt, perquè a la que intentem, a la que hi ha més, a veure, és normal perquè estem veient que el nostre gos està patint mal o pot estar malament i se l'està encarregant, perquè hi ha un altre a sobre, i ens hi posem a separar i agafem un gos i tal. Això és el pitjor que podem fer, per això el que recomano sempre és no fer res. Si tu deixes el gos, si són dos gos o més que s'estan esbarallant, no durarà més de 10 segons, 10-20 segons, i no s'arribaran a fer res.
Però si ens posem nosaltres a separar i estirem el cuill per una banda o la corretja o li fem la cua, que a vegades també he vist barbaritat, intentant separar una baralla de gossos, el que els estem fent és encara incrementar aquest estat d'ansietat i de nerviosisme i allà sí que poden prendre mal.
Perquè allà estem fent com a sobre, estem afegint preocupació, nervis i tot tipus de coses. Per això dic que el millor és no fer res, si podem quedar-nos apartats i en qüestió de segons, puc garantitzar que el bosc que hi ha a sobre marxarà i l'altre bosc marxarà cap a una altra banda. I no s'hauran fet pràcticament res. Saliva, molta saliva per a algun lloc de l'esquena i tal, però res més.
Doncs Albert, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver-nos atès i haver-nos donat aquests consells avui sobre les baralles del món dels gossos. Doncs mira, posem en pràctica, tant de bo que no, però en cas que ens trobem, sí, una baralla de gossos,
Doncs això, no farem res de res. Albert, que tinguis una bona Setmana Santa. No sé si te'n vas a algun lloc, però disfruta. No, de moment em quedo aquí, que em tocarà treballar, però encantat. Sí, però tu estàs a Vila Nova, em sembla, no, Lladra? A Calafell, a Calafell. Ah, a Calafell, estàs tu? Sí. Home, viviu bé a Calafell també, eh? Sí, sí, sí. Amb el mar... Aquesta setmana tenim organitzat així un taller d'educació canina i tal aquí, amb el poble gratuït i tal. A la platja o no?
No, ben bé, a un parc, a una zona jardinada, però té molt bona tinta. I quan el feu, aquest taller? El dissabte, aquest dissabte. Al matí? Sí. Ah, mira, doncs escolta, que anem cap a Calafell, tu, al taller d'educació canina. Sí, home, ja ho sé, per això ho dic. Doncs Albert, que vagi bé el taller i tot Calafell en general. Bona tarda. I que vagi molt bé la setmana santa, també. Gràcies, merci, adéu. Adéu.
6 i 25. Continuem a la penya del morro d'aquí uns moments amb el David Pedrós parlant d'esports extrems. El programa de la ràdio. Yeah.
Buenos días desde Barcelona. El sol brilla con fuerza. La gente cada vez con menos ropa y más colores se mira por la calle. La primavera ha llegado a la ciudad. De la fe y las flores azules. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta papá. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta papá.
Bona nit.
La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta pa'
Fins demà!
Dios, ¿cómo está el patio divino de la muerte? Esto ya se ha desmadrado y no hay nadie que lo frene. Es un desajuste, déjala entrar insolentemente. Fuerte es más salvaje que los Alpes. Soy una tómbola, soy una canga, soy un desmarque perfecto por la banda.
Es la recompensa, la respuesta de la encuesta, simplemente son los bonos, ella la partida extra, y mi mente salva el día, el relleno de la oliva, Barcelona, estás tan guapa, aunque huelas a cloaca, eres mi corazón, a 170 tronando, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga. P-R-I-M-A-U-P-E-R-A, ya es primavera, men, en la ciudad, con Dalna A.
¿Cuánto voles? De la fe. De la fe. De la fe. A Chus.
La primavera ja ha arribat a la ciutat. I el David Pedros ja ha arribat a la penya del morro.
David, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. T'agrada aquest tema, aquest temporada, abans de començar, o tampoc t'agrada? No. No t'agrada? Bueno, a veure, no és el meu estil. Toma, ja. De la fe i les feies azules, eh? La primavera. Està bé, està bé. Saps? Mira, et demanaré jo una petició. A veure, quina petició és? A veure, que no és exactament el mateix estil, però bueno, un que es diu...
Daniel Merriweather. És el que passa que, clar, ara per descriure't jo... Change, es diu Change. Daniel Merriweather? No, aquí em surt Merry Christmas. No, Merry Christmas, no. No és això, no? Posa Change.
A veure, a veure. Què he de posar? És que clar, jo... Posa Change, bueno... Daniel Change. No, no, bueno, prova, a veure si surt algo. Daniel Change, a veure, Daniel Change, diu... Dice que Daniel Merriweather Change featuring Whale. Correcto. Aquesta m'agrada. La coneixes?
Sí. Ah, que està bé. La, la, la, la. Algo així. Sí. La, la, la. Està bé. Sí. Sí. Bé, doncs mira, després, si vols, la posem una estona o la tenim com a teva sintonia, si vols, al programa. Bé, ja t'en diré unes quantes més. Ara no la tinc. Ara, la meva sintonia preferida per tu... Sí, ja. ...és aquesta. Un home. Un rinxos.
Uns bíceps. Una samarreta ajustada. Un... Callava. Un... Una mosca d'aquestes de barbeta sota la boca. Un broncejat que ja li agradaria a Kiki Wask. Això és perquè em puges els colors. Sí. David Pedrós Casolins!
Bé, com sempre parlem d'esports extrems, com superar-se un mateix. David, avui portem diferents esports. Sí. Home, no som molt extrems, però sí, alguns sí. Perdona un moment, perquè que talli ja vas de començar la secció. No, no, sí, ja és normal. Estic acostumat. Jo fos una pregunta i jo mateix dic, no, un moment, no respondis ara.
Perquè tenim un oient. Ostres. Un només? Sí, sí, un. És ell. Rècord. És ell, és ell. Ah, ja ho sé, l'Edu. Diu, m'encanta la secció d'esports extrems. No ho he posat jo, això, eh? Diu, aprenc i m'entratinc. Què més es pot demanar?
Aquesta setmana, la penya del morro, diu, sembla una guarderia. A veure un moment, potser la webcam l'hauríem de comprar. Sí, és veritat, sembla una guarderia. Sí. I després diu... És que també cuidar d'ella és un esport extrem, eh? Ah, eh! Eres bueno, tio. Eres bueno. Diu, però si és la mateixa sintonia que la del Sergi Rada. No, dona una cosa. Aquesta és la sintonia del David Pedros. I el Sergi Rada, del Casal de Joves, és aquesta.
No, és diferent, és diferent. És molt diferent, una és la set magnífica i l'altra és de Gladiator, vale? Sí. Com comprendreu, la de Gladiator és el David Pedrós.
Haure de aprender la frase del máximo de aquí, ¿no? Soy máximo, no sé qué. Sí, máximo pradera. No sé. De jefe de la legión, no sé qué tal. De general a súbdito. De súbdito a vendedor de dados. Padre de un hijo. Sí, padre de un hijo. De padre de hijo a... Y marido a una mujer asesinada. Cuñado de un vendedor de dados. Y le vengaré. Bueno, en fin. Bueno, venga, yo soy Íñigo Montoya.
M'ho aprendré, m'ho haig d'aprendre. El que passa és que sí que té raó el Sergi en una cosa, i és que l'entrada a la sintonia és semblant. Perquè jo amb el Sergi Rada, el casal de joves, faig un home.
Unes clapes a la barba. Un color, el blau, saps? Sí, és com el presento ell. Però tu et presento amb el mateix target. Però amb més pèl, no? Sí, però amb diferent contingut. Però sí que és veritat que el Sergi una mica el resum és el mateix. Bé, en fi, de què parlem avui? No és molt extrem, eh? Bé, sí, a veure, potser alguns sí, eh? Però...
Bueno, també... Encara que no sigui, venem-lo com si fos superextrem i un esport superfícil. I és més, i és més. Saps que sempre et passo el guió com quatre setmanes abans i tot això? Sí, és veritat. Sí. Doncs clar, aquest matí dic, ostres, i això podria ser tema també. I no, t'he enviat el guió sobre el que et vaig a dir ara. T'ho dic? Sí. Vale. Ara que passava pel carrer, dic, això del bici box, és posar el dit a la llaga, dir, serveix per alguna cosa?
Home, en principi s'ha fet amb aquesta intenció. Vull dir, són bici-bocs. Jo dic caixa de bicis.
És que no n'hi visen cap ni una encara. És una caixa de bicis. Què vol dir això? Doncs que la gent entra allà i fuma... Iepa! Iepa! Com va ser d'aquests dijous ja? Paré a veure que no he sentit. Sí, ja ho sap. No, però és com una mena de... Què passa? Truca a la porta. És com una mena de... Com és això? De caixa on guardes la bici? Sí, no, no, sí. No té més. Què passa? Que li troben pegues a tot? Sí, ja, bueno...
No, és que, clar, com a mi m'agrada tant la bici, jo, personalment, la meva bici, la carretera, no la deixaria mai. Mai. Amb una caixa d'aquestes, mai. Per què no? Per què no. No, a veure. Estic posat per l'Ajuntament de Sant Lluís, per tant, si estàs posat per l'Ajuntament ho hem d'aplaudir. Has d'estar d'acord. Llavors jo soc aquí a l'element disruptiu. Ah.
No ho sé, a veure, potser hem volgut fer alguna mena de bicing, així semblant al que fan a Barcelona. No, no és el bicing, això. No, no, per això dic que això... És per guardar la bici. Ja, exacte. Bici-box. Bici-box, sí, sí, ja ho sé, perquè no hi ha bicis allà. Llavors... Box el favor de... Aquest ha estat millor. Aquest m'ha agradat més. Un punt per un pot, Jordi. Vinga.
Però no sé, a veure, el fet és que, primer, ocupa un espai molt gran, això. Jo encara, no sé quants mesos fa que està això... Això des del desembre, crec, no? Des del desembre, sí. Quatre mesos...
o cinc que portem, jo no he vist si és efectiu això realment. No sé, eh? Potser no soc jo, eh? El que ho ha de... No tinc esferístiques, ni ho he comprovat ni res. Escolta, vols que truquem? No, no, no. Ja comencem. Sí, vols que truquem a algun lloc perquè ens donin les dades del dició? No, després. Després del programa. Ah.
Perquè jo tinc la mà molt fluixa, eh? No, ja ho sé, ja ho sé. Són les 6.35 i hem d'omplir el contingut, eh? No, no, però jo pregunto si el Bicic està vist que ha funcionat a Barcelona. Sí, sí. I per què no pot arribar fins aquí? Ah, aquesta és una altra pregunta, que no té res a veure amb el Bicibox, eh? Bueno, sí, es podia haver prescindit del Bicibox per fer el Bicic més llarg, per allargar el Bicic fins aquí.
Però és que realment, no ho sé, jo no veig que hi ha cap... Fem una cosa, fem una cosa. Tu vols trucar? No, no, no, no, no penso trucar avui. No penso trucar, però avui ho farem al revés. A veure si el noi aquest que està aquí al xat, o no sé on, a veure si pot opinar. Doncs que opini, sí, el Sergi.
No tinc l'opinió de ningú, és la meva. Jo em faig les meves idees. Així anem. Fem una cosa. Obrim línies de telèfon. Si algú ens truca, li farem el telèfon. O en el xat. O en el xat. És més anònim. A radiodesvern.com. És més fàcil el xat que tenim. Si no, només me la carrego jo. Ens podeu trucar al 933723661 per opinar sobre el BC Box. 9-3.
3-7-2-3-6-6-1. O al xat de Radio S.B.com. Punt com. Això era la reivindicació meva, que encara no el veig jo. Posem aquella cançó que m'has demanat? Va, vinga, sí. No te vayas, no mía, no te vayas.
Aquesta no és, eh? No és aquesta? Perdona, no m'enganyis. És aquesta i ho saps perfectament. Però m'agrada més que la que has posat al principi. T'agrada més? No te vayas todavia a casa de la fe i les fos azules? És que jo sóc així de friki. Ets canyero, eh? Sí, sí, no, m'agrada la polèmica. Ja ho veiem, ja. David Pedro és un home de polèmica.
En fi, David, portem com 7 minuts de programa i encara no m'expliques res dels esports extrems, menys que ser pare és un esport extrem. Això sí, depèn del fit que et toqui. I després que notarà el bici si vols, que això també ha quedat clar. Tu diràs... Bueno, no sé, ja que era la temporada aquesta del deshielo, saps? Allò, les muntanyes... Bueno, molta, molta neu no hem tingut.
Però és precisament ara, aquesta època, com comença a fondre la neu de les muntanyes, comença a baixar pels rius, i d'aquí va sorgir algun esport, que en aquest cas no és que sigui extrem-extrem, però, bueno, és un esport d'aventura. Estem parlant del... i... rafting. Rafting, no, hidrospit, anava a dir hidrospit, també. Que també, eh? Que també. Per tant...
El ràfing, un esport d'aventura, que comparat amb els esports que hem trobat d'aquí, és el més pixarrí de tots, no? No, home, no. No, està molt bé. I a part, bueno, tot això que fan, que si el paintball aquest, per les empreses... Tu jugues a paintball? Sí, bueno, però una mica... No, no, que dic que està... Soc molt friqui. Et diré més, em vaig comprar la marcadora de paintball. És una pistoleta. Em vaig comprar una pistoleta, nen. Ah.
Em vaig comprar... Però només ho pots utilitzar allà, això. Només ho pots utilitzar... No pots anar pel carrer disparant el conductor de l'autobús o la caixera que provo, no? Malauradament, no. A més d'un, ja t'agradaria. Sort que tenim un vidre que ens separa. Sí, nen, nen.
Bé, en fi, doncs això és un esport extrem, el rafting. Sí. Tornem-hi. No, sí. No, no, però és que, clar, em canvies de tema i llavors te'n vas per los cerros de uve. Jo! Jo! Te'n vas per la penya del morro. Per cert, el di... Ja comencem. El dissabte 14 d'abril, abans de la costellada de Ràdio d'Esvern, uns quants intrèpids pujarem a la penya del morro.
Perdó, del Moro. Pujarem perquè el nostre col·laborador, el Manel, explica les restes hívers que hi ha aquí dalt, de gran importància, i abans de la costellada pujarem alguns de la ràdio, que ens ho expliqui el Manel. Això és el 14. A les 11 del matí. I vindrem cansats a menjar tota la carn de la costellada. Doncs aquell mateix dia, el 14, podreu recollir els restes meus del Sant Justenc,
Anirà a fer la de 300 quilòmetres. Ja està, ja està, ja està. Si no hagués vingut. Perdona, David, ho sento molt, però... No, és veritat, trens quilòmetres amb bici, és una passada. Sí, el dia 14 començo a les 6 del matí a Manresa. Ja.
Si jo no estic a 6-10... Si no tinguessis la costellada, vindries, no? Sí, exacte. Oh, quina dàstima. No puc venir, que tinc una costellada i, com comprendràs, no la poden anul·lar per mi, saps? Exacte. T'estava dient. És que si no se me'n va. A veure, jo tinc una edat i no tinc memòria. És que tinc una cosa. Aquesta secció a tu et posen molt les piles, eh, David? Perquè durant totes les semestres... Vinga, va, David, a tope. David, cap aquí, David, cap allà. Rafting...
Doncs no, t'ho comparava amb el paintball, perquè és com un esport d'aventura, però d'equip, que així una mica les empreses també utilitzen per fer aquestes jornades de conèixer la gent de l'empresa. Per què? Així com el paintball, com dius tu, no ho has dit, però és igual, col·laboren per carregar-se l'altre. És una mica una empresa que col·labora entre ells. A la ràdio podíem fer-ho, no? Un paintball? Bé, per canji.
Seria boníssim, sí. Un paper perquè en línia està, què, eh? I surlé dur, és a matar, saps? És com el muñeco que dispara. No, és broma. Bé, veus, ja està, ja no sé el que anava a dir. No, però el rafting... Sí, el que dèiem de col·laborar. Exacte, no? Perquè, evidentment... Tu has fet rafting o què? Sí, jo vaig fer un cop. I què tal? Està molt bé, sí. Vaig caminar més que vaig remar perquè no vam trobar l'empresa que tenim... A sort, eh? Està...
O sigui, la base del rafting és allà sort. Sí, perquè allà van fer, no? Sí, de fet, va començar tot... El parc olímpic aquell... No, el parc olímpic és el... No, el canal olímpic... El canal olímpic... No, jo vull dir... El parc del Segre, que es diu, em sembla que és, que es feia sort, i que allà el van fer expressament per les olimpiades del 92. Però això no és a la seu d'Urgell. Ah, i sort és un altre lloc. Ah, és veritat, tens raó.
És igual, eh? Si vols que ho situem allà... No, no, no, tens raó. A sort que passa el riu del Noguera Pallaresa, no? Correcte, correcte. Llavors, d'això, el que comentàvem de col·laborar entre tots, perquè, clar, a veure, si un es fot a remar i els altres no foten res, aquí hi hauria una col·laboració. I és més.
Si tots d'una banda remen i els altres de l'altra banda no remen, evidentment la barca no va com té que anar. És una mica una alegoria, allò de l'empresa, que tots... Ja està, ja puc descansar per avui. Escolta una cosa, tu, alegoria, penso que hauríem de posar la música de Pirates del Caribe.
Per parlar de ràfting. Home, de pirates... Pirats del Carip. Pirats del Noguera Palleresa. És un bon títol, aquest, eh? Pirats del Noguera Palleresa. Pirats del Noguera. Pirats de sort. Tinc un que se m'acaba d'acudir ara. Pirats Sound System. És igual. Tu saps que ara els fills dels Beatles volen fer un grup?
No té res a veure, però ara m'ha vingut. Després dius de mi. A veure, obrim aquesta carpeta. És molt interessant, eh?, sobre els fills dels Beatles. Ara es volen juntar, però hi ha un que diu que no ho té molt clar, que és el fill del Ringo Stara, el bateria. A veure una cosa, a veure una cosa. A veure, David, o sigui, això que és un esport extrem, no? Ser fill d'un Beatles? No, però a part dels esports extrems m'agrada molt la música i sempre m'agrada aquí introduir una cunya. Descobrint David Pedrós.
Ho vaig veure ahir a la tele. I què passa? El fill del George Harrison vol fer un grup? Amb el fill del Paul McCartney, el fill del John Lennon, però el fill del Ringo Starr no està tan convençut. Però a veure, i com es dirien aquests nous Beatles? També sé el nom, eh? Jo també, jo ho sé. Mini Beatles. Ah, no? No. Veu que els hi volen dir Next Generation. Bé, ja està. Seguim amb... Ja està? Tornem al ràfting. Tornem al ràfting.
No, bueno, això també era una... T'ho comento, això, perquè a part que ara comença la temporada, se celebra ja el 20è aniversari d'aquesta activitat aquí a Catalunya. Ah, sí? Abans no es feia mai. Bueno, a veure, suposo que es devia fer als Estats Units, com tot ha vingut d'allà. Feien el Rai, allò que anaven amb Rai, que també vaixer a la Palleda... Correcte, però això més popular, més com a negoci, i amb les lances aquestes de Zodiacs i tot això...
Doncs, bueno, i no sé, i ara, i també ho he volgut comentar per això, pel 20è aniversari. Clar, senyor. Que no sé què passa aquest any que se celebren molts 20ers aniversaris. Ah, sí? Sí. 20 anys de la posada en marxa d'això dels esports d'aventura en quant a rafting a Catalunya. 20 anys dels Jocs Olímpics. 100 anys del Titanic. 20 anys de la mort del Juanito. 20 anys de la mort del Juanito. Això és una celebració. 20 anys? No. O 10.
Quin Juanito? El Juanito, el del Madrid. Ah, el del Madrid, calla, calla, calla. No fa vint anys? Sí, sí, pot ser, pot ser. Hi ha moltes coses per celebrar. Hòstia, ara m'he passat. No, no, no, no. Fora del programa. Vale, vale. No, targeta groga, com el Sergi Mas a la Cosa Nostra. Te'n recordes? Tu que li feien targetes grogues? Sí. Tu ja et dones per la blapa, avui. Vale.
I sobre el tema del ràfting alguna cosa més? Perquè és molt interessant, eh? Jo no n'he fet mai, però alguna vegada m'agradaria fer-ho. És un treball molt en equip, no? Molt, molt. La veritat és que, bueno, a veure, al principi tens el monitor que està allà amb tu, que al principi t'explica una sèrie de coses. I no sé, jo ja fa molt de temps que ho vaig fer, però aquella època almenys una vegada et feia envolcar.
Ah, sí? Sí, no sé. Per fer la gràcia. Sí, per fer la gràcia. Però quan ja havies arribat i no hi havia corrent, no hi havia baixes ni víctimes. Com a extrem no era gaire. Tens un aliat, eh? Perquè el Sergi diu, pobre Juanito, ell també era un esportista extrem. Oh, sí, ah, sí. Sí, sí. Aquesta m'agrada, veus? Aquesta cançó m'agrada.
Això és de Matrix, del Roddy Club Today. Sí senyor, molt bé. Home, què, què? Què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què.
Clar, en veritat fas broma, perquè jo m'ho poso molt bé fent el programa. Ja ho sé. Però si no... Però si tens festa, doncs encara més, no? No, jo demà faré el programa des de casa meva, segurament. Segur. Sí, des del lavabo faré. Hola, bona tarda. Em pots dir el dial, quina emisora puc connectar? Sí, això ho farem amb una emisora pirata. Per cert, mira una mica més el teu tuit, eh? Eh, escolta...
Això... Para, para, para la música un moment. Això és música. Això... Això és una feita de so. Què vols dir? Que miri més el meu Twitter? Sí.
Jo ara estic aficionat bastant al Twitter. El que passa és que no tinc gaire seguidors. Jo soc Jordi Dom. Sí, tu sí, ets el seguidor meu. Follower, perdó. Jo soc un follower teu, eh? Jo et segueixo al Twitter. I què et passa amb el meu Twitter? No sé què et vaig posar. Ah, sí, sobre si feien programa o no. Ah, sí, això el dia de la vaga. I, bueno, una mica més ja em fa... M'he donat les uves, eh? Per la contestació. Que, per cert, no va ser pel Twitter, va ser per mail.
O sigui que tu les noves tecnologies... Jo vaig malament amb noves tecnologies. Perquè encara al·lucino amb això de baixar-se música per internet. Jo desconnectava el telèfon a veure si era per allà que passava. La música...
Jo encara al·lucino amb això. No, ara, en sèrio, encara jo al·lucino amb tot això. Però, bueno, ho aprofito. Aprofito les noves tecnologies. Però, bueno, tu deus tenir tants followers... Aquí, ara. Ara, ara, ara. Ara t'he tret de la tolladera, eh? Sí. Que no tens temps per mi. Saps quants followers tinc? Sí, ets com la Lady Gaga, tu. Que, per cert, saps per què la Lady Gaga és? Gaga. Per què? Per Radio Gaga, de Queen.
Ah, sí? Sí, però li agradava molt. Això és veritat, eh? David Pedros, fas els esports extrems. Parles de tot mentre a la teva secció parles de tot menys d'esports extrems. David Pedros, parles de tot menys d'esports... Bueno, si vols parlo d'esports extrems, va. Sí, una mica més. Però també pot ser. Esports i música també va tot molt lligat. Esports i diversió. Però això és una altra emissora. Ah, sí? Rock and gold. Rock and gold. Rock and gold.
A veure, també tenim un altre esport, que és l'eskate. Sí o no? Sí. És un esport que està molt bé i que a Sant Jus hi ha molta tradició. I que tenim l'eskatepark de Sant Jus, que ha compartit amb esplugues, allà just darrere... Correcte. D'allà? Sí, d'allà. No, allà sota la mà. No, no, sí, ja sé on està. Està al cementiri, al costat. Sota la Miranda i tot allò, em sembla que és. No està al cementiri, al costat. A quin cementiri? El d'esplugues. Jo crec que no.
Mira, diu, veus com aprenem moltes coses? Diu el Sergi. Diu, no sabia allò de l'Idi Gana. Ho veus? Ho veus? Gràcies, Sergi. David! David! Queda millor dit per les noies. Encara els has de dir un dia a les noies que faci una gravació amb el David. Ah, perquè tu no tens, no? Només hi ha el Jordi. Quina feina! Jordi! Jordi! Jordi!
No, que també el tenim un altre també, però bueno, és igual. Escolta... No, parlem de The Skate, va, perquè jo crec que... Si només el programa que faig només ha interessat
Per això, per mi ja és molt. No, en sèrio. No feis la pilota als oients. Un oient que tenim, conservem-lo. Però almenys ha dit alguna cosa. És un oient, perdona, que no és oient. És treballador de la ràdio. És igual. Per estar oient al programa. És com quan el director de la ràdio, que és l'Hector, escolta el programa. S'ha de comptar com a oient o no? Sí. Sí? Claro. Sí, sí, sí. Tot compta. Tot xuma. El que et deia de l'esquete,
Ah, veus? Molt bé. M'agrada, eh? A mi m'agrada aquesta noia. Sí? Trobo que és de... Juntament, tot lo nou que es fa, eh? Trobo que és bastant... A veure, s'ha de mantenir, eh? Si rotllo Madonna encara li costarà una mica. Però de totes les novetats que hi ha, jo crec que és una noia que està... O sigui, com t'ho diria? Que està donant en el clau, eh? Ja, ja, ja.
És innovadora, és polèmica, innovadora. Escolta, la teva secció m'agrada cada dia més, eh? Sí. És un contenidor, ara ets crític musical, jo no ho sabia. M'agrada molt la música, jo havia tocat la bateria amb dos grups. Ah, sí? Quan era rockero, sí. David, ens has explicat moltes coses, no? Sí, inclús vaig cobrar un dia per fer un bolo. Ah, sí? Sí. Hosti, que xulo. Molt bé, molt bé. Va, ja t'explicaré, però això és una altra secció. Diu, diu, l'oient aquest que ens comenta coses, el Sergi diu, soc oient, luego existo.
Molt bé. Aquest dubte que teníem, que teníem aquest dubte, si era oyent o no, però sí que ho és, i després aquí esteix. T'haig de comentar una cosa, per allò poquet que ens queda, i és més que, a part d'això, de ser els pioners aquí a Catalunya de tot això dels esports d'aventura, amb el rafting i tot això, també som pioners en el tema de l'esquete. Ara està molt de moda, i l'esquetepark aquest que dius tu, però fa 30 anys, aquí a Catalunya ja es va fer un esquetepark.
Aquí no, eh? Ara enys damunt. I, a veure, això no és meu, eh? Això ho he tret jo d'un article. Per tant, avui estem fent una mica com a arqueològia de l'esquete. De l'esquete, molt... Eh, això... Per què ho has llegit aquí? Arqueològia esquete? No. Ah, ho has esquete... Del guió. Del guió que ho has fet tu, tonto. No, no, però... És molt interessant perquè es veu que... Que, bueno, aquí hi ha l'afició de l'esquete. I, és més, jo recordo tenir quan era jove, al segle passat,
Tenia un skate d'aquest. Inclús la marca, me'n recordo, era molt xungo, l'escape. Es deia Sanchesky. No sé si algú se'n recorda aquests skates. Bé, era bastant cutre i, evidentment, la tecnologia d'abans no era la mateixa d'ara. I ha començat. Bé, això venia a que inclús es va fer un skatepark
amb les formes, aquestes ovalades, saps? Les rampes. No, però saps com aquestes coses, piscines, com si fos un buit... Ah, el hauling one. Sí? No ho sé, m'ho he inventat, però ja entenem, eh? No ho sé, la pista americana, que sí, l'eslàlom, el halfpipe i tot això, però això fa 30 anys. Fa 30 anys. O sigui que això ara és molt normal, però imagina't fa 30 anys. Fa 30 anys... I aquí, a Arenys damunt, ja es va fer un parque d'aquests.
Ara Indemunt sempre està del capdavant, té moltes coses, no? Que si l'Skate Park, que si les consultes d'independència... Que si les Riarades... Que si el Cesc... És de l'Indemunt... Bé, en fi, tot això venia perquè inclús un famós skater estadounidense... Tony Hawk? No, però d'aquests dels antics, eh? A veure, ho tinc aquí posat. Lance Mountain, el campió Lance Mountain, que vull dir, ara té 50 anys.
Molt bé, aquesta també, Poker Face. En fi, el que et volia comentar, que es va fer un skatepark, després es va deixar de banda, es va abandonar, i es va soterrar, va quedar soterrat aquest skatepark. Ah, sí? Sí. I ara s'ha tornat, o sigui, no s'ha refet el skatepark, sinó que s'ha desenterrat i s'ha tornat a obrir, ho dic perquè això ha datat el 1980, d'acord?
O sigui, ja fa més de 30 anys. 1982 faria 30 anys, no? Exacte. Doncs fa més de 30 anys. I el que s'ha fet ara no és tornar a fer un skatepark, sinó desenterrar-lo. I, bueno, de fet, és un skatepark que ara podia semblar bastant modern, perquè hi ha el que diem, no? Això, aquestes formes de piscines... I saps on ve aquestes formes de piscines, ovalades i tot això? No, no. Això, els skaters... Això, perquè ho llegeixo, eh? Això dels skaters allà estadunidens...
quan van començar a fer skate per allà a Califòrnia, entraven a les cases abandonades de Califòrnia i les piscines buides. I en aquell temps les piscines recreatives tenien aquesta forma lúdica
De, bueno, així de buit, en forma de buit, i ells feien skate. Que curiós, no? Bueno, això avui sí, em va sorprendre, i per això em va fer gràcia. Mira, ho t'hi diré, tu. Clar, el que passa és que no totes les piscines són bàlgides per fer skate. No, no, no. No, no, no. No, aquestes no. Les rectangulars no, perquè entres i caus ja. Per això et comento que eren les lúdiques aquestes, que eren de gent rica. O sigui, gent que deia, jo ara vull aquesta piscina feta d'aquesta manera.
I sobretot eren així bastant ovalades i... Ai, perdó, perdó, perdó. I en formes així diverses, no? Però no eren rectangulars, eren així més... No ho sé, així més curioses.
Doncs, David, moltíssimes gràcies per haver vingut. Gràcies a vosaltres. Hem après molt, jo estic d'acord, eh? Sobretot amb Lady Gaga, no? No, amb l'oient, amb el Sergi, de veritat, eh? A mi m'agrada molt aquesta secció. Doncs a mi també, la veritat, i m'agrada molt estar aquí amb vosaltres. No, com va dir el senyor Lobo, no empecemos todavía a...
No, però està molt bé. No, perquè també vas dient de les teves i jo, i això també està molt bé. Està molt bé. Si no ho dius nosaltres, no ens casarem, però està molt bé.
Molt bé. David, moltes gràcies. A vosaltres. Gràcies. Bona festa. Ara me'l poses, ara que me'n vaig. Bona festa. Adeu. I efectivament acabem aquest tema de Daniel Meriwether, Rechange Futuring Whale.
Ho deixem aquí. Tornem demà a partir... No, de què dic demà? Tornem dimarts a partir de les 5 de la tarda. Que tingueu un bon pont. Si sortiu a fora, aneu molt en compte amb el cotxe. De debò, si us plau. Tornem dimarts. Que vagi bé. Disfruteu de la vida. Adéu. Visca, diu la secció d'Esports Extrems. Ah, i la Tartulla Esportiva també. Sí, visca, visca.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!