per unir-se amb el Departament de Medi Ambient i amb l'alcalde de Castellodampúries, Xavier Sant Lleí, per tractar si a nivell municipal hi ha cap via per evitar que la Generalitat tanqui el Centre de Recuperació de Fauna dels aigua-molls de l'Empordà per motius pressupostaris. En aquest sentit parlarem amb el conseller i també amb l'alcalde de Castellodampúries, que és on estan ubicats els aigua-molls, i aniríem des del punt de vista municipal a veure què podríem ajudar perquè això s'obrís.
Dimecres els tres treballadors del centre que portava obert prop de 20 anys van rebre la notícia del tancament d'aquesta instal·lació que dona cobertura veterinària al miler d'animals que anualment tracta el centre.
Per la visió del temps servei de meteorologia de Catalunya Clara Bruset. Bona tarda. Bona tarda. Aquest matí hem tingut núvols alts i mitjans abundants i això ha fet que les temperatures màximes quedessin una mica més curtes, 30 graus a tot estirar, la més alta, el dover màxima més elevada de Catalunya, 27 a Lleida i a Tarragona, 26 a Girona i Barcelona. Aquesta tarda, però, la núvolositat amb invàdia han crescut núvolades, tan sols a punts del nord-est, que han arribat a deixar quatre gotes, fenòmens molt locals,
i febles de cara al cap de setmana seguim amb la situació d'entrada de vents del component nord i per tant per una banda les temperatures es mantindran a ratlla i per altra banda seguirem tenint aquests núvols baixos al litoral a primeres hores i algunes nublades de tarda al nord és que no esperem que deixin precipitacions. De moment és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa.
El president de l'Espanyol, Joan Collet, assegura estar descontent amb la temporada de l'equip i espera que l'any vinent l'Espanyol pugui jugar a competició europea. A més, Collet s'ha mostrat molt a disgust amb el Barça per haver-los fitxat diversos jugadors del futbol base. Joan Francesc Ferrer i Rubi s'ha acomiadat del Girona i ha anunciat oficialment la seva vinculació a l'estat tècnic del Barça. Un dels noms que ha sonat per substituir Rubi, l'entrenador de l'Hosping, Miguel Álvarez,
Diu estar centrat en el play-off de cens a segona i explica la xarxa de comunicació local que ni ha rebut oferta per renovar amb el conjunt Ribarec ni tampoc d'altres per marxar a Girona ni Sabadell. I en tenis aquesta tarda el lulutí Tommy Robredo disputa la tercera ronda del torneig de Wimbledon s'enfronta a l'ídol local l'escoçès Andy Morray. Notícies en xarxa.
Ara escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio despert, 48.1, ràdio despert, 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio.esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just, i gent que ens escolteu des de l'estranger, també. Benvingut al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Des d'ara he fet la set del vespre. Això és la Penya del Morro. Bona tarda, benvingut al programa. Us saluda Jordi Domènech amb tot l'equip habitual del programa al capdavant de la qualitat Sant Just. Tenc a Carme Verdo y Torra. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Bona tarda.
Avui al programa parlarem de les estrenes i notícies de cinema amb el Jordi Roca. Descobridem qui van ser Cecil B, Demi, Fran Capra i Charles Chaplin a la història del cinema. I a la segona hora tindrem l'Èric Pomar amb l'agenda juvenil i del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa amb l'hèlicap de Vila. Bona tarda i benvingut a l'Apenya del Morro. L'Apenya del Morro, un programa amb més morro que apena. O era més penya que morro.
I al Twitter i al Facebook del programa tenim a la Cristina. Cristina, bona tarda. No m'has donat els gràcies, és el públic que tenim aquí. Avui comencem parlant dels temes més comentats a Twitter, entre ell Rajoy i la segona Ietal. Aquesta ha sigut la resposta que ha donat Rajoy sobre el cas Bárcenas. Ha comparegut davant del Consell Europeu a Brussel·les on ha dit que els propers anys
seran millor que els anteriors i que sospesa la rebaixada de la codificació social als contractes juvenils. A la roda de premsa posterior, però se li ha preguntat per Bárcenas, que com sabeu ahir va entrar a la presó, i que, de fet, és el senyor pel qual Rajoy també posava la mà al foc, i li preguntaven sobre el tema, i bé, estem intentant escoltar, però no podem escoltar el Rajoy, o sigui, ja comencem bé el programa avui.
Bàsicament li han preguntat sobre el cas de Bárcenas i una altra pregunta. I ell respon, bueno, sobre la primera pregunta tal. I la segona i llavors ja han començat a fer. Cristina, què diu la gent a Twitter sobre aquest home? D'aquest segon tema que comentaves, el Pedro Sempai diu, Rajoy ingresa a la unitat de Grans Cremats el 12 d'octubre per servir-li la mà. Poso la mà al foc per Bárcenas, si t'entra a cometes. El Josep Cap de d'Àvila comenta que algú truqui als bombers.
i el Pablo Iglesias diu que aplaudeix la periodista Maria Carou per la pregunta sobre Bárcenas i malament per Rajoy per respondre amb ja tal. En el cas del tema que comentava sobre el Consell Europeu i els propers anys, el Gabriel García diu que estem a mitjans del 2013 i Rajoy ens augura un bon 2014. Ens tracta igual que nens.
Bé, avui també ha sigut Trending Topic tota la qüestió de l'agència tributària. Per què dimitir la directora d'aquesta agència, Beatriz Viana, després de l'escàndol amb el DNI de la infanta Cristina? Almenys mal, algú dimiteix. El substitut, per tant, serà Santiago Menéndez Menéndez.
Comencem amb la pregunta del Johnny Byron, que diu, l'agència tributària dins de quina tipologia de maquinària traga perres va classificada? El Jonathan Pérez fa la seva explicació, diu, Montoro es carrega la directora de l'agència tributària. Cap d'atur en el tema de la infanta, la casa reial i el govern lliures. I acabem amb el comentari del Pablo, que diu, després de la dimissió de la directora de l'agència, el següent a marxar hauria de ser Cristóbal Montoro. Bé, sembla que podem escoltar la resposta de Rajoy, finalment. A veure si... no.
És que no no eh, digueu-m'ho companys, què faig? No? Això es farà quan depèn d'alguna altra cosa. Ho has de fer amb l'Explore. Sí, potser potser sí. Copiar l'enllaç i... Ja ho farem. Ja heu escoltat la gent que ha fet això. Bàsicament no ha dit res tampoc per tant Jordi, mira, més o menys. Podria ser el teva, ben vist. És una metàfora.
Passem a l'actualitat Sant Justenca amb la Carme, que per cert Carme avui és l'últim dia que estàs amb nosaltres aquest estiu, perquè te'n vas, no? Sí. Però on te'n vas? Ja no estàs aquí el dilluns, ja? No. No creus les notícies? No, no, no. Jo ara a l'Andrea, bueno. Bueno, bueno, bueno. Està tot el dur i ara nosaltres a l'Andrea. Sí, totalment. I tu te'n vas? Però per què te'n vas?
No, home, no posis música trista, no? Home, sí, és música trista perquè te'n vas a penjar el morro. Però és música contesta perquè se'n va a RAC1! Bravo! És veritat o no? Sí, sí, és veritat. Pots acabar-hi bé, també faig una mica de vacances, eh? Sí, que estaràs, concretament, al versió estiu, anant per les platges i fent festa major...
No ben bé. No ben bé. Què faràs? Estaré al programa del matí. El matí? La competència, molt bé. Enhorabona, Carme. Amb tota la gent de la competència. Dóna records als Òscars, que aquí els coneixem. L'Òscar Dalmau, l'Òscar Andreu, la Natza Ferrer. Que té molta mala llet, sí. Doncs a la competència a fer guions, m'imagino i tal. Estaré al món de l'estiu. Ah, calla. A on? Al món de l'estiu?
El monarrecu a l'estiu. I què faràs allà? De redactora. De redactora al cap? No. Però què faràs, com aquí? Et presentaran amb aplaudiments i tot això o no? Serà que no. No s'estila gaire. És més de tarda. En fi, ja t'escoltarem. Sí, vaig a ser. Alguna hora, però potser molt d'hora.
A quina hora? Abans a les vuit. Ui, jo aquella hora no em puc. Jo aquella vegada a casa als podcasts ho gravava i ho enviava i ja farem alguna cosa. Bé, doncs ens n'alegrem per tu, Carme, ens repassem, per tant avui... I a berenar, avui. Ah, avui a berenar. Estarà a moto, però ara quan vagin arribant col·laboradors ja el passarem aquí. Sí, espero que no sigui xocolata, que si no es deu estar fent ja amb aquesta calor. En fi, repassem les notícies de Sant Just. Vinga, ens va.
Comencem parlant de l'alcalde que avui ha passat per ràdio d'Esvern, com cada dues setmanes. Josep Perpinyà assegura que no s'augmentaran impostos amb l'actualització progressiva del cadastre. Atenció, perquè l'alcalde respon d'aquesta... Posa música d'atenció, no? Aquí hi ha un duel polític.
Ja en portem dies parlant del cadastre i de la qualitació progressiva que segons teníem entès era doncs que es pugés l'impost del cadastre, poc a poc en lloc de fer-ho d'aquí uns anys de cop i volta. Però avui l'alcalde ha dit que això no és ben bé així. Diu que d'aquesta manera en respon a la reivindicació de l'associació de veïns
que rebutja la idea. L'alcalde d'altra banda ha confirmat que amb l'actualització segurament hi haurà més ciutadans que hagin de pagar la taxa de mobilitat. Per tant, perdona. Podríem sentir-lo. Ara vés a parlar dels talls perquè sentirem un dels talls per entendre una mica millor tot això. Segons aquest titular, la primera línia diu que s'assegura que no augmentaran els impostos i acaba dient
que més ciutadans hauran de pagar la taxa de mobilitat. Tot això en el mateix titular. Com a mínim, Carme Perdoi, que segurament té el cap més lucid que jo a aquesta hora de la tarda, sí, em podrà explicar si això és una contradicció o no.
Entenc que podria ser, però són coses diferents. La idea, per entendre-ho del tot millor, és que l'equip de govern també convoca el mes de juliol una reunió per explicar en què consistiria aquesta revisió progressiva del valor cadastral. I Jurep Parpinyà reitera que s'enjusten els valors cadastrals molt baixos i que el Ministeri d'Isenda ofereix als ajuntaments que no hagin fet aquesta revisió cadastral després del 2002 l'opció
d'anar actualitzant els valors de manera gradual, és a dir arribar a un 7% cada any per evitar aquesta actualització directa. Això és el que hem anat dient aquests dies. També hem dit que l'associació de veïns considera que no és ben bé així, que la llei no obliga a fer una actualització aquesta actualització, sinó que no seria una imposició. I ell també es queixava que les taxes que depenen del rebut de l'IVI variarien amb aquesta actualització. Una d'aquestes és la taxa de mobilitat.
que fa uns anys la Confederació d'Associacions de l'Ajuntament de Catalunya va arribar a un acord amb l'entitat metropolitana del transport perquè les persones que tinguessin en habitatge la primera residència amb valor cadastral inferior a 40.000 euros no haguessin de pagar aquest tribut i l'alcalde ha confirmat que està inquietud assegura que amb aquesta pujada
Segurament sí que hi haurà més gent que haurà de pagar aquesta taxa de mobilitat i d'altra banda... A veure, escoltem l'alcalde dient que per tant aquest impost sí que s'haurà de pujar, el de mobilitat. El 25% de la població, pel fet que l'Ajuntament de Sant Just i el Centre de Gestió Cadastral no havia actualitzat el cadastre, te'n beneficiaves d'això. Per tant, si puges al 7% hi haurà algú, no sé quants, que efectivament tindran que pagar aquesta taxa de mobilitat.
Però clar, la pregunta és, aquest 25% realment era real o era fictici? Era fictici. Hi ha pisos que es venen a 30.000, a 20.000 euros. No conec cap. Ja. No conec cap. Ja. M'agrada molt això. Els tants informatius, sí. Jo l'escolto sempre cada tarda. I tallo els convidats, no? Sí, sí, però m'agrada escoltar ja.
I sí, que són les coses que a vegades s'escolten a l'informatiu. A més et sent a tu, a vegades. Sí, per això m'agrada molt. Ho sento jo encara més. D'altra banda, assegurat que el govern municipal s'ha compromès que els senyors tencs no hagin de pagar més diners en el rebut de l'IVI si tiren davant aquesta actualització progressiva del valor cadastral, que és el que feia referència al primer titular. Sentim de nou l'alcalde, si et sembla. Ni un.
Si fem aquesta actualització del valor cadastral, no de l'import, i es puja al 7%, el seu rebut final de l'IVI a l'any vinent no pujarà ni un euro per aquest concepte. Si fem aquesta actualització del valor cadastral, no de l'import, i es puja al 7%, el seu rebut final de l'IVI a l'any vinent no pujarà ni un euro per aquest concepte.
És a dir, que aquesta actualització del 7%, si casa meva posava 50.000 euros i ara serà el 7% més, que per aquest motiu no pugi ni un euro el rebut de l'IVI. Per tant, el rebut de l'IVI impost de pens immobles se suposa, segons les paraules que havíem escoltat l'alcalde, que no puja. Això sembla.
Molt confús tot plegat, haurem d'esperar quina explicació ens donen a la ciutadania, properament, perquè s'han compromès a explicar i una mica tot plegat, no? Quan serà això, Carme? Això va a mes de juliol, no hi ha una data? No hi ha una data fixa, però segurament serà a l'Ajuntament o a algun centre cívic del municipi.
Porteu el rebut de l'Ivi i el vostre advocat.
Home, pagues i vi perquè et vius en algun lloc, però... Últimament estic patint, però alguna cosa farem. En fi, passem a la següent notícia, perquè ahir, amics i amigues, va haver ple municipal a Sant Just d'Esvern. Estàs fixada en aquesta música? Diu el ple...
El ple municipal... El ple municipal... o més ben dit, perdó. Ja enganxant-hi, eh? Enganxant la notícia general. El ple municipal defensa les polítiques locals d'habitatge del lloguer protegit. La major part dels regidors va donar suport a l'emoció que presentava Convergència i Unió. D'altra banda, es va aprovar l'inici de la renovació de l'enllumenat i els semàfors de Sant Just. Carme Verduy, que no s'ha saltat mai un semàfor a la seva vida, té més informació sobre el tema.
Doncs la secció... no rigueu. No, no rigueu. La secció local de Convergència Unió va presentar ahir aquesta emoció en què defensava el model de les polítiques d'habitatge de lloguer. Un moment, eh? Què passa? És allò dels cascos. Què? Perdó, perdó. Què està passant? No sentia res. Què està passant? No sent res? Ara sí. Carme, això pensa que... Ja siguis l'antirràdio. No, no, no. És que a RAC1 no podràs fer-ho. O sigui, si allà els auriculars no van, no faràs...
Basté! No, que és el Jordi Jové. Jordi Jové, un moment! Ah, David Jové, perdó. Jo també treballaré molt al món. David Jové, perdó, que no em van bé els auriculars. Pareu màquines, això no... No, és veritat, és veritat. Hem abusat de la confiança. Doncs seguim parlant d'aquesta moció. Miquel Obrador va llegir el document on ens explicava que en matèria d'habitatge i urbanisme la legislació estatal és molt genèrica perquè delega competències en les autonomies i aquestes en els ents locals.
La moció feia èmfasi en un esmena del projecte de llei de mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer que el govern espanyol havia promogut i, d'alguna manera, defensaven una mica la política del lloguer des dels ajuntaments. La major part de grups municipals van donar suport al text que reclama l'estat als ajuts als promotors d'habitatge protegit, entre altres coses. De tota manera, tant ajuts per Sant Just com iniciativa com PSC,
donaven suport a la moció, però en els seus parlaments també feien constància que creien que hi havia... Un si crític. Perquè donaven el si real, però que deien que presentava contradiccions en la política que està fent Convergència i Unió des de la Generalitat. D'altra banda, el Partit Popular es va abstenir a la moció i Via Democràtica també va votar a favor. I a més a més també, això que deies ara, es va aprovar també la renovació de l'enllumenat dels carrers
i semàfors i el primer pas és aquesta autorització que es va donar llum verda ahir a Proexa per demanar un crèdit de mig milió d'euros. M'agrada molt això, parlant de semàfors es va donar llum verda. Per començar la renovació, en tot el procés se'n van d'invertir uns 900.000 euros.
Bé, i acabem aquest repàs per l'actualitat Sant Justenca parlant d'aquest cap de setmana que està ple d'activitats. Començant per la revetlla de Sant Pere. Aquest vespre al barri de les basses de Sant Pere. Atenció perquè avui ja revetlla Sant Pere. Carme, què ens pots informar de tot plegat?
Doncs que començarà a les 9 de la nit al parc de les basses de Sant Pérez. L'anarà festa oberta a tothom. Hi haurà ball, música i botifarrada carreg de l'agruïment Escolta'm Martin Luther King. Cada any acostuma a comptar amb una assistència de 400 persones. Aquesta revetlla fa 20 anys. És la 21a revetlla, però fa 20 anys que es fa. Des del 93, per tant, doncs un bon aniversari.
D'altra banda, demà també hi ha més festes, no? Segueixo jo? No, és que estava buscant la música perquè, clar, hi ha la festa Sunset a la discoteca A2 de Molins de Rei demà a la nit, eh Carme? Sí, és per celebrar, d'alguna manera, la tercera festa que es fa per enamorar una mica l'època en què va estar oberta aquesta discoteca, que se li deia Sunset en l'època, ara vam preguntar l'altre dia a l'organitzador de la festa, un d'ells que és l'Anjo Vallejo, com li havíem de dir, ell deia que tot era vàlid,
I en tot cas el que sonarà... Sunset, clar. Jo dic Sunset. És com se li deien en un moment. Jo que en aquella època no hi anava, no ho sé. No crec que hi anessis, perquè va estar oberta fins a l'any 81 o 83, no ho recordo, però en cap dels dos casos seria gaire possible. Possible, aquí vaig deixar el 92. Les entrades es poden comprar de manera anticipada, que són més barates que si aneu demà directament a l'ITU, i es poden comprar a Can Mel i a Can Genestà i al camp de futbol.
Ha costat, però per fi ha entrat Rick Ashley. Never gonna give up. Això és el que es fundarà demà a la nit. A la festa Sunset, a la discoteca A2, de Molins de Rey. La mitjana d'edat serà alteta, o sigui... La gent que anava als anys 80 a la discoteca, 30 anys més tard, no aniran... no aniran joves.
Potser a alguna persona li agrada aquest tipus de música. Sí, però també saps allà i ets un... Saps on vas? Si ets un jovenet, ves amb compte. Només et dic això. I si ets una joveneta, encara més. En fi, acabem aquest repàs per les activitats del cap de setmana a Sant Just, dient que demà hi ha les 12 hores de futbol sala al camp de futbol i serà durant tot el dia, Carme.
Sí, de 9 del matí a 9 de la nit organitza el futbol club Sant Just i participaran finalment 8 equips. Vam dir que potser eren 12, saps que deies, ah, no sé què? Doncs suposo que no... Me'n recordo, que em vaig dir, ah, no sé què? No, perquè vam dir que eren 12 i vas dir, ara t'havíem dit que eren 12. Doncs s'havia de fer el pagament i la inscripció final i ja vam dir que aquest any es posarien forts amb aquest tema i veiem que sí, que finalment participaran 8 equips, 7 de Sant Just i un de Barcelona i és la tercera edició d'aquest campionat.
Carme, perdó i moltes gràcies. De res. Recordem que dilluns ja no estaràs amb nosaltres. D'un aquest mes de juliol te'n vas a una altra emissora i hem comentat que és recu, te'n vas al món a recu, a fer no sé què fer, ben bé, però bueno, està per allà. Però abans de marxar, una cosa, Carme. No te vayas toda la vida, no te vayas por favor. No, això no. Escolta, si vol marxar, que faci el que vulgui. Home, però no marxa per sempre.
No, mai se sap això, mai se sap. A mi em van dir que marxava per sempre i vaig tornar. Però Carme, avui ens ha fallat el senyor Benito a la segona hora del programa. Em va dir, m'ha fet un whatsapp textual, molta pena.
És l'últim dia de Carme i jo no puc estar aquí. I llavors tenim un espai a segona hora. Gràcies per posar aquesta música. Podríem contactar, com a últim favor ja que fas el programa aquesta temporada,
algú de la revetlla, per exemple, de Sant Pere, per poder-li fer una entrevista, Carme? Com ho veus? No, però algú del Cau. Carme, és la teva última emissió, no de la radio, de Penya del Morro. Tranquil·la, que tenim el Jordi Roca, que està aquí a punt per entrar a fer el cinema. Jordi, bona tarda. Que tu en rapes molt i no sé on ho poses.
Sí, jo sí. Carme, amb la música de pena t'ho demanem l'ajuda de penya del morro. Ja, farem alguna cosa. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. Ja sabeu que teniu més informació de Ràdio des Bern ara mateix a radiodesber.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícia d'edició vespre.
Fem una petita pausa per la publicitat o no? Ah, no, no, em diuen que no, que no cal que la fem. Passem directament al cinema per parlar amb el Jordi Roca de les notícies i de les estrenes de la setmana d'avui divendres. Cinema amb Jordi Roca.
Jordi, bona tarda de nou. Bona tarda. Amb aquesta música que fa una mica por perquè vas vestit avui com el Freddy Krueger. No ets ni el primer ni l'últim que m'ho dius. No, jo sé que no soc original, però com que és divendres no ho he estret ja. També t'ho volia aclarir. Dit això, Jordi... No, avui és Sant Pere, avui o no? Avui és Sant Pere. Jo no me'n recordava, que aquestes festes abans es celebraven molt i ara es perden. No fa res, vellotó.
No, no. No fa res. S'hauria de fer revetlla, avui. Sí. Però que es menja coca, també, estirem petards. Sí, de tot, de tot. El que passa és que l'important és Sant Joan. Però tu què fas? Jo no faré res. Ah, tampoc? Jo no faré res, eh? Jo t'ho dic ara. Però mai? Mai. Jo, per Sant Pere, jo mai ho he celebrat. Però ni per Sant Joan? Per Sant Joan, sí. Escolta, va, parlem de les pel·lícules... Per cert, i les festes de Sant Just, quants són? La primera setmana d'agost.
Ja saps què faràs o no? Que no vols fer la secció? No, sí, però és que tinc curiositat encara perquè ho has deixat a Malaire, que potser hi participaries d'una manera molt activa i encara no... Perquè hi haurà una cosa que és el Dia Blau.
Saps que a Sant Just el municipi es divideix durant la festa major entre grocs i blaus i hi ha el Dia Blau i al Dia Blau s'organitzen tot d'activitats i nosaltres farem un xou de la penya del morro, el Dia Blau, cassatada i tot.
Home, jo faig perquè et promocionis una vegada més. Jo només penso en tu Jordi. De totes maneres Jordi, ja que t'he vist molt sarramica avui, podries també explicar alguna cosa de les novetats de cara a la setmana vinent? Quines novetats? No ho sé, perquè no les tenia jo de cara a la setmana vinent i novetats a la penya del morro. És que no les tenia jo tampoc. Com que no? Espera, espera. Però aleshores què vol dir?
Perillen els nostres llocs de treball. No, no. Ens faràs fer el pipó amb la gimcama? Noves incorporacions. Ah, cuidadito, que aquí els veteranos tenim uns certs drets que no se'ls ha de donar els que arriben de noves. Doncs mira, tu t'enriuràs, però cada vegada que hi ha una entrevista para veure si algú es pot incorporar al programa o no,
Jo sempre pregunto, bueno, i a tu què t'agradaria fer, què vols fer? I tothom em diu el cinema, eh. Que me la tregui, no passa res. No, no, no, t'ho dic perquè vés amb compte, perquè hi ha molta gent que està esperant que algú... No, res dolent de tu, però si algun dia està lliure la secció de cinema, podeu fer-la. T'ho dic perquè ho sàpigues, perquè tu venc aquí amb uns aires al programa... No, no. Viu alguna cosa d'això? Ja estem al final de temporada, ara és quan es revisa com ha anat tot l'any.
amb tots els col·laboradors de cara a l'an que ve, què passarà? I Jordi, que no és cap apanassa ni és re, senzillament sàpigues...
que hi ha molta gent que vol la cinema. És a dir, que jo soc el típic personatge, com es diu la telenovel·la aquesta que mireu tots de TV3. La Riera. La Riera, que al final de temporada sempre hi ha un personatge que està a punt de morir i no se sap què passarà. Aquest soc jo. És el dolent de la... Ah, jo soc el dolent de la telenovel·la de la Penya del Morro. Efectivament. Home, amb aquesta que s'ha amarrat aquests portes, avui comencem amb les estrelles de cinema. Si vols, Jordi,
Si no, em pots continuar fent preguntes. No, i més ara que sé que el meu lloc per ella, home... T'he de fer millor que mai. Tu mateix, tu mateix.
Comencem amb la primera pel·lícula que l'estrena avui, que es diu After Earth. És el nou film de Will After Earth. Es diu així, no? After Earth. El nou film de Will Smith, que torna a compartir pantalla amb el seu fill Jaden Smith, que és com el gran avalador d'aquest nen, és el seu pare. Escolta'm el tràiler. Todo ha evolucionado para matar a los humanos. Juntos sobreviviremos.
Oigo algo. Tu padre. Te ha encontrado. Debemos abortar esta misión. A otro ranger no le darías esta orden. Tú no eres un ranger, pero eres mi hijo. Recuerda, el peligro es muy real.
Pero el miedo es una opción. Si queremos sobrevivir a esto, hay que luchar. Una pel·lícula de ciència-ficció, Jordi After Earths, protagonitzada per Will Smith, dirigida per al Night Shy Amalan, no? Aquell del sexto sentido. Sí, exactament.
En aquest cas, l'argument ens explica com... Què passa? Tens mal de cap? No, no, no tinc mal de cap. Estic reflexionant sobre el que vaig a dir, perquè clar, ser tan professional... Tira, tira... En aquest cas, això, pare i fill, que són el Will Smith i el Jaden, també a la pel·lícula interpeten aquest paper, doncs viuen en una altra galàxia perquè la Terra va ser deshabitada i pràcticament destruïda.
fa molt de temps. Ells no tenen una relació gaire fluïda entre els dos, però una vella amiga del pare, del Will Smith, els obliga a fer un viatge i ara estarà junts perquè així passin més temps. Què passarà? Que tindran un accident i aniran a parar de nou a la terra. L'única solució... Perdona, mala sort això. Però a la terra què hi ha? A la terra ara hi ha animals molt perillosos. És a dir que... Sí.
Han evolucionat i estan dissenyats per acabar amb qualsevol intent de vida humana que pugui haver-hi. El Willis Smith està ferit, no pot fer res i ens ha d'enviar el seu fill a l'altra punta del planeta perquè pugui enviar un senyal de socors.
que els vinguin a buscar i a salvar-los. És una pel·lícula que té punts bastant positius i negatius. En aquest cas és d'aquelles pel·lícules que sorpren perquè malgrat que tinguin coses negatives no saps per què al final l'acabes anant a veure i t'agrades.
Està bé, com a punt negatiu, home, torna a ser exactament el mateix argument que ja vam veure fa res amb Tom Cruise i Oblivion, no se us en recordeu? Que era el mateix. Si tornaven a la Terra una altra vegada, el Tom Cruise estava en perill, però en comptes de tenir un fill tenia un amor o una dona. Bé, dos tipus de relacions. Per això passa molt a Hollywood, no? Quan hi ha una pel·lícula, després apareixen un parell que són... Exactament igual. A més, la imatge és molt semblant. I et dic, torna a la Terra, també hi ha uns animals que volen destruir-los, etcètera.
és bastant semblant en l'argument i aleshores aquí, home, doncs fluixeja una mica perquè ja està bastant vist. Bueno, jo en el meu cas soc una mica borrega i vaig anar a veure Oblivion i tenia pensat anar a veure-la, eh? Per això, tot i que sí, el mateix. Espero que n'hi hagi alguna cosa diferent. Però té molt de mercat, també, la gent de ficció. Sí, sí, sí. Però no és més que el que deixa de dir el Jordi, no? Que és que realment és la mateixa història que Oblivion, l'única diferència, lògicament, és que era noi-noia para fill. Exactament. En aquest cas, també. Blanqui negre, també. Sí.
També la història de fons de la relació personal també ja està molt vista. Un pare i un fill totalment distanciats, que el pare només es preocupa per la seva feina i que davant d'una adversitat sortiran triomfants i els dos més únics que mai. Això també és una cosa que ja s'ha vist. També s'ha de dir que la interpretació del Willis Smith en aquesta pel·lícula fluixeja una miqueta. Què dius ara? Sí. Willis Smith és un molt bon actor, a mi m'agraden moltes de les grans pel·lícules que ha fet, però aquesta no acaba de lluir. Tot i així,
És trepidant, t'entreté que al final és el que compta i visualment és atractiva. És la pel·lícula de setmana? Home, per mi no.
Per mi sí. Per tu segurament. I ja et dic, tots els amants de la ciència fixa i tracció, que hi vagin sense dubte. Pessem a la següent pel·lícula que també es estrena. Avui tenim el tràiler Antes de la nochecer. És un drama dirigit per Richard Linklater on hi ha Jesse i Silain. Qui són aquestes noies? És un noi i una noia. No et sonen de res. És un clàssic aquesta pel·lícula dels clàssics absoluts del cinema. És un remake? No. És la tercera i última part d'un clàssic.
En este lugar hay tantos miles de años de mitos y tragedias que pensé que ocurriría algo trágico. Sigue ahí. Sigue ahí. Se fue. ¿Te comes a las chicas con los ojos? No me las como con los ojos. Yo les hago el amor con mis ojos. Oh, vaya, estoy con un adolescente norteamericano. Me siento cercana, tío. ¿Sí?
Pero a veces siento que tú respiras helio y yo oxígeno. ¿Por qué lo dices? Por vosotros. Quería que dijeras algo romántico y la has fastidiado. Eres la puñetera alcaldesa de Locolandia. No sabías lo eres. Así es como empiezan las rupturas. Oh, por Dios. Te aseguro que ese chico al que apenas recuerdas el dulce y romántico que conociste en el tren... soy yo.
Que bonic, aquesta vegada l'acció es situa a Grècia i m'estàs parlant d'antes de la nochecer, la tercera part, d'antes de l'amanecer i d'antes del atardecer. Exactament.
És un dels grans clàssics de les comèdies romàntiques dels últims deu o quinze anys, perquè la primera fa molts anys.
que es va estrenar, sobretot pels amants del cinema més independent. Els actors són els mateixos. Els actors són els mateixos, que és l'Ethan Howe i la Julie Delpy. No sé si recordes la història, que era una història romàntica molt maca, en què ells dos es van conèixer en un interrail.
A Viena està basat en un llibre. Va sorgir l'amor entre els dos però cadascú havia de partir en un tren amb direcció oposada i pel ritme de vida encara que l'amor triomfava en aquelles hores que van viure junts aquella història no va continuar i no sabien que allò continuaria. Després va venir la segona part que era antes de l'amanecer que es van trobar casualment a París
que també s'havien de separar perquè el noi havia d'agafar un avió de tornada a Estats Units perquè tenia una entrevista de feina molt important i per tant també es perdia una altra vegada aquesta gran història, perquè el que ens mostren és que és una història totalment consolidada i que si poguessin, si no fos per les circumstàncies, triomfaria. I ara finalment tenim antes de la noche cerca i ens mostra com finalment
Van acabar junts i ens mostraria com és la seva vida de parella. I tot això coneixent-se a l'interrail. Tot això coneixent-se a l'interrail, exactament. Si va de fer un interrail per a Europa normalment és una cosa bruta. Té poc l'amor, per l'amor. Però és que l'amor no és glamurós.
És espontani. I brut. Depèn de quina hora sigui. És la gran pel·lícula de la setmana. Aquesta és la gran pel·lícula. Passem ara a la següent pel·lícula que també estrena avui. Bicicleta Verde. Un drama de la directora saudita que és Haifa Al-Mansur. Escoltem el Tyler, que estarà mare per això. Cuando se te mete algo en la cabeza, no hay quien te mare.
¿Te interesa el árbol genealógico de tu padre? Tú no estás. Solo incluya a los hombres. No vuelvas. Vete a casa de tu madre y háblale de tus novias. ¿Qué deberíamos hacer contigo? ¿Expulsarte? ¿Todo esto por una simple bicicleta? Vaya, cuando seamos mayores quiero casarme contigo. Quiero que seas la persona más feliz del mundo.
Bé, doncs aquest és el tema. Jordi, què ens has fet explicar d'aquesta pel·lícula? Doncs aviam, primer de tot dir que és la primera vegada que una ciutadana femení saudí fa una pel·lícula i que després s'estena. Per tant, només per això ja és un esdeveniment. En aquest cas, com tu molt bé has dit, es diu Haifa al Mansur. I en aquest cas el que ens intenta explicar a través d'un drama i també de la innocència d'una nena és tot el tema de la crítica cap a l'islamisme i la discriminació cap a la dona.
La protagonista és la Guatja, una nena d'uns 10 anys que viu a Riat, que és la capital d'Aràbia Saudí, i que, com qualsevol nena, té un amic, un noi. Aleshores, què li passa? Que sempre s'estan complicant, intentant competir uns amb l'altre, xinxant-se, i el noi té una bici i ella també en vol una, perquè així, si el guanya, l'altre quedarà com el pitjor del grup. El que passa és que a les bicis, les dones no les poden agafar perquè
temen que es pugui destruir la dignitat, ja m'enteneu, de les noies i per tant ho tenen totalment prohibit. Ella ho intentarà desafiar, perquè és una noia més a més molt divertida, molt vital, però s'enfrontarà, primer, amb la protecció i la comprensió de la seva mare, però també la seva mare viu en aquest món i per tant li és difícil sortir-se, ni més amb el marit que té que és excessivament conservador, i després, aquesta nena de deu anys que a poc a poc haurà de descobrir quina és la realitat de la ciutat on viu.
I'm free to be whatever I want
Bé, i acabem el repàs de la qualitat cinematogràfica i de les estrenes d'avui divendres amb una comèdia Los Becarios dirigida per la Serpur. No, perdó, perdó, m'he equivocat. Què passa, què passa? El director de Serpur, que és Shawn Levy, és el director d'aquesta pel·lícula. No podem escoltar el tràiler malauradament. Per què? Què ha passat? No sé què ha passat, que no va... Home, el pots buscar un segon, no? No va.
No val el que. El tràiler o l'ordinador? L'ordinador. Li dono el play i està com... Saps allò que surt al Windows esperando, esperando, esperando? Sí, però si tanques aquest arxiu i te'n vas directament a internet a buscar el tràiler... Ja ho he fet. No, ja ho he fet també. No es pot. Si no estàs intentant boicotejar la secció, no? Jo crec que internet no funciona ara mateix. El que es vol quedar en una secció ens ha tallat la línia, aposta. Jo crec que sí. Acaba de marxar un ullent de la webcam.
Ah, sí? Sí. I sobre, per culpa meva, esteu perdent ulls. Sí, sí, sí. Que bé. Escolta, Los Becarios, de què va aquesta comèdia? Aquesta música no, eh? Aquesta comèdia t'agrada, aquesta música? No, aquesta música, per aquesta comèdia, no. No? No. És una comèdia. Clar. Los Becarios. Los Becarios dirigidos por Sean Levy.
Bé, doncs treu-la, noi. Treu-la, treu-la. Ah, has de posar alguna cosa més divertida, més alegre... Alguna cosa més divertida... No sé si tenim alguna cosa... No? Aquí ens hem retallat de sintonies divertides i només tenim sintonies patètiques.
Aquesta comèdia que és protagonitzada per Lowen Wilson i Vincent Bowne. Doncs bé, són dos actes que ja els coneixeu tots, còmics sempre. I la pel·lícula, són dos vells amics que són comercials i d'un dia per l'altre tenen 40 anys i es troben a l'atur. Aleshores s'intentaran reinventar d'alguna manera, intentaran trobar una feina i l'únic que troben és ser vacaris
que és el que passa, que tots els que es presenten per ser bacaris a Google són universitaris que acaben de sortir de la carrera i a més a més que estan competits tots per obtindre aquesta beca, que amb tots els respectes és una bassorilla de beca però que bé, que tots estan il·lusionats per tenir. Aleshores la gràcia està en veure com ells, tenim 40 anys, s'enfrontaran i s'integraran en tot aquest grup de joves
i a més a més que no en tenen ni idea, ni d'internet, ni de res. O sigui, no han obert mai al Google Chrome res, zero. És una pena que no puguem escoltar el tràiler, perquè jo he vist el tràiler i m'ha fet... És graciós, o sigui, està bé. O sigui, dintre del que és les comèdies aquestes, doncs, senzilles, està molt bé. El tema és original... Home, el tema original no.
Si tu anus a Google no hi ha cap pel·lícula que passi a Google. No m'és igual com ho han fet. Jo diria que és original perquè passa a Google. No, perquè a tu t'agrada Google i per això dius Jordi. Però penso que està bé. Per què té a veure amb què passa a Google i amb què t'agrades que no ho entenguin?
Està bé, perquè és un tema original, o sigui, Sant es promou una mica el servei, els signos de Hollywood, perquè han dit, escolta, en lloc de fer el que fem sempre... Què és el que fem sempre? El que fem sempre és, pues chico conoce chica, chica no le gusta chico, chico dice que ahora está con la chica, chica, chica, chica, chica. Perdona, i la pel·lícula espanyola que es va estrenar fa dos dies en què dos homes amics de tota la vida de 40 anys es quedaven sense feina i en comptes d'anar a Google anaven a pescar. Mira, li trobava en cocaïra. Però que això no és el mateix.
No és el mateix. Aquests són un perfil de nerd, de jove universitari que és tot el dia enganxat al WhatsApp. I se'n va a Google. A mi m'agrada. Si la pel·lícula està molt bé. I et fa riure, que és l'important. Passem ara a les notícies de Hollywood.
Bé, ja està a la xarxa el primer avançament del biopic sobre Steve Jobs. El tràiler el podeu trobar a internet si us ve de gust escoltar-lo. Jordi està interpretat per Lightroom Catcher, no? Sí, aquesta és la gran notícia del film que ja ha acabat la fase de gravació, s'estrenarà en breu i qui donarà vida al fundador de Apple, Steve Jobs, serà
A l'Eston Kutzer, que des d'acaba de substituir a Martin Sheen en la comèdia de sombrers i medons, està, que lo peta, pràcticament, està triomfant. Té bona pinta, eh, per això també? La pel·lícula s'està estrenant als cinemes nord-americans el 16 d'agost, això vol dir que segurament a mitjans d'octubre la tindrem aquí de nou i la podrem gaudir tots. Per cert, va sortir l'altre dia una notícia dient que la quarta entrega de Transformers es carregaria, bàsicament, la ciutat de Peking, però els seus productors han dit que no, que això no passarà.
Realment les xarxes allà a Pekín, a la Xina en general, van començar a bullir d'indignació quan van saber que els Transformers destruirien la ciutat de Pekín. Per tant els productors ja van avançar també per Twitter, que no seria així. Sobretot sí que s'ha de dir que passarà gran part de la història a Pekín perquè allà és on tenen gran part dels seguidors d'aquesta saga. Pensa que Transformers 4, que és la darrera, aquesta serà la 5,
va ser la quarta pel·lícula més taquillera a la Xina en la seva història, per tant, tenen molt d'interès en cuidar aquest públic i també, per altra banda, ressalten que els agrada que els xinesos estiguin tan atents a les novetats i el que podria passar amb aquesta pel·lícula, però que no es destruirà aquí. Us en recordeu de la pel·lícula The Teacher, on la Cameron Diaz feia de professora sexy? Doncs atenció, perquè ja està en fase de producció la segona part.
Sí, són aquelles coses que, com que últimament intenten treure rendibilitat de tot, doncs fan apostes segures. Si ve a ser que la primera part va obtindre 216 milions d'euros de beneficis i només s'hi van gastar en fer la pel·lícula. Bé, només, eh. Ja sabem que són molts diners, però...
20 milions d'euros. Això va tenir un rendiment increïble. 200 milions van obtenir de beneficis. Genial. Per tant, la productora, que és la Columbia Pictures, ja em farà una altra, que segurament es podria començar a gravar aquest hivern. No triomfarà tant com aquesta, perquè aquestes segundes parts nunca fueron buenas, menos las del Patrino y el Quijote, que deia el meu professor de literatura española. Sí, un professor jo no hi tinc res a dir. De totes maneres, el que encara està
a l'aire si Cameron Diaz participarà, perquè era la gran protagonista de Petit Xerú, si participarà. Bé, estan negociant, ja veurem, perquè ell ara suposo que, vistes les xifres, voldrà també incrementar el seu caixer. Una altra estrella de Hollywood, Anne Hathaway, que és productora a part de protagonista de Lifeboat. Sí, aquest serà un drama d'entre els dramas, també un argument que ja l'hem vist anteriorment, però bé, serà interessant veure l'Anne Hathaway en aquest paper. Es tracta de l'adaptació del llibre als nòfracs de Charles Rogan,
que és una obra literària que en situa més o menys al 1914. Aleshores es va enfonsar un vaixell. La història al principi és una mica com si fos el titànic, perquè ella anava amb el seu marit en aquest creuer de luxe i es va enfonsar. El marit es mor i ella es queda amb un bot salvavides amb altres persones.
El que veurem és com sobreviuen i com han de decidir qui mor i qui no per menjar-se els uns als altres per poder sobreviure. Això em sona a una obra de teatre que vaig tenir l'ocasió de fer fa uns anys. Es deia En alta mar. Estava escrita per un pol·làquer eslabomir Brosek dels anys 70 i explicava la història precisament de tres nàufrags.
un gros, un prim i un mitjà, així eren els personatges de l'obra, que s'havien de decidir de forma democràtica, per això, aquí era un text absurd, i dialogada i parlant i tal, com si fossin gentlemans, qui s'havien de menjar entre ells. També era una metàfora de la societat actual i com, finalment, el petit se l'acaba menjant tots els altres dos.
Clar, en aquest cas de totes maneres el que centra gran part de tota la pel·lícula és en quina és la situació que es troba ara la protagonista, és a dir, l'enjat avui després d'haver passat per tota aquesta experiència. Bé, continuem amb notícies de Hollywood. Atenció perquè Robert Downey Junior, l'Iron Man, per excel·lència, ha fitxat per fer precisament aquest personatge pels vengadors... no, vengadors no, com es diu en català? Els vengedors. Els vengedors, bé, els vengedors mateix. Dos i tres.
Doncs sí, els seus fans han d'estar supercontents que Marvel Studios ja hagi... Sí, és veritat. Tu no, tu no, eh? No, jo també, perquè a mi trobo que ho fa molt bé com a Tony Stark i que en aquest sentit pràcticament és imprescindible a la lliga dels venjadors, que jo la vaig veure, és una pel·lícula que em va agradar molt.
Perdó, en el seu moment no vas fer resò aquí. Sí que vaig fer resò i a més ho vaig dir. Sempre fas bandera del cinema independent. Jo faig bandera de tot menys del que no he de fer. No conegut, però és més demagògica a la meva vida que a tu. En aquest cas Jordi, deixa'm dir que això caia. Poden respirar tranquil·ls perquè el Marber Estudis ha confirmat que ell serà el protagonista d'aquestes segona i tercera part, haurem d'esperar fins al 2015 per veure'l i també
Hem de saber que, com que ell sap que té un caixer, ha demanat 50 milions de dòlars per participar. Home, és que és una barbaritat, eh? Sí, però si ell ho genera, si hi ha tants fans esperant que ell hi sigui... No, no, clar, ha de demanar l'or i el mort, que es diu. Per cert, parlem del Festival de Sitges, 2013, perquè ja ha començat a escalfar motors i ja sabem quina és la pel·lícula que obrirà el festival. Parlem de Gran Piano.
La particularitat d'aquesta pel·lícula, i per això vull destacar aquesta notícia, és que ha estat rodada l'estiu passat al plató 3 del Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa. I serà precisament aquesta pel·lícula la que obrirà la que ja és la 46è edició del Festival Internacional de Sistema Fantàstic de Sitges. És una pel·lícula que està dirigida per l'Eugeni Omira i que també ha comptat amb la producció
de TV3, Antena 3 o Nostro Pictures. Perdona, que és aquella pel·lícula que va sortir a l'Elisabut? Sí, exactament, que comparteix cartella amb el Joan Cossat. Perquè jo conec gent que se'l va trobar a l'Elisabut quan es va rodar aquesta pel·lícula, estem parlant potser ara fa un any o més o menys, per Gràcia, a un bar de Gràcia, i va menjar fotos al Facebook de mira, estic amb l'Elisabut i tal. Home, de fet si coneixes algú de Terrassa probablement l'hagi vist perquè ni més ni menys que en aquesta pel·lícula hi participen 350
Hi ha molts recens seleccionats al càsting per participar com a figuració en aquesta pel·lícula, cosa que està molt bé, ja que els estudis estan allà, doncs que els hi tornin també la possibilitat de participar.
Los ojos de julio del 2010 o mientras duermes del 2011. I espanish movie, em sembla que també. Espanish movie també, això ja no ho sé, que tant ja no arribo. Es pot arribar tot. Bé, i acabem parlant, abans de passar els personatges de la història del cinema, amb la Cristina, que avui parlarem de Sésil de Mil. Saps qui és, tu? No, no, no. Pren nota, perquè aquesta reacció t'interessa. I Charles Chaplin, de què parlarem de Charles Chaplin, aquell més conegut, o Frank Capra.
que tampoc saps qui és. Bé, passem ara, com diem, a l'última notícia, perquè la vida de l'escriptor Paulo Coello, que jo, un home que em relaxa molt, poso els vídeos al YouTube que té de la vida, no? Hi ha gent que, com es diu això, narra els vídeos del Paulo Coello al YouTube i després aquí, ja es pot dormir tranquil·lament a la nit i fa relaxació. És massa ja.
Una història. Ara volem fer una pel·lícula de tots els vídeos que hi ha al YouTube de relaxació. És així? No exactament. En aquest cas es farà un biòpic sobre la vida de Pablo Coelho de la qual ens alegrem que un personatge tan important en el món de la poesia s'acabi fent una pel·lícula. Serà una manera d'acostar a aquest món tan desconegut per molts joves a la gran pantalla que segurament els cridarà l'atenció. De totes maneres la pel·lícula no només ens narrarà la seva obra literària sinó també
la seva vida més personal i general des que era petit. Com a punt negatiu, em sap greu dir-ho, que han fitxat a Paz Vega. Doncs no ho sé, la veritat. No, si m'agradava quan feia 7 vides, però després se'n va anar per un camí que no tocava. Va fer Carmen. Mira, diré una cosa... No, mira, Paz Vega ha fet pel·lícules que l'únic que feia és mostrar i prou. Ho sento molt i és així.
I en quanta interpretació? Home, doncs poqueta. Mira, tenim un vídeo d'aquests de YouTube, em sembla, que es pot escoltar Pablo Coello, a veure què és el que es comenta. Per anar-se'n una mica, perquè potser, Jordi, t'he vist aquí una mica despistat. Què? No, despistat amb el tema. Quin tema? De Pablo Coello. Per què? És igual.
No, és que no es pot carregar. Fantàstic. Sí, sí, sí. Molt bé. La tècnica del programa és increïble. Escolta, que estem a divendres, set de setmana... Rebella, no? És que estem de rebella. Sí, sí. En fi, l'internet fa el que li dóna la gana. Sort que encara tenim persones humanes al programa, com la Cristina Vargas.
Bona tarda. Jordi Rakanó. Sóc un superheroi. A la història del cinema avui parlarem d'uns quants protagonistes que han passat a la història del satèr.
Comencem parlant de Cecil B. De Mil, que va néixer l'any 1881. Va morir l'any 1959, anomenat també com l'estratègia del cinema.
Era la imatge del director per excel·lència amb els seus pantalons amples, les seves botes de muntar i el megàfon alemà. Gaudia com una estratègia dirigint a centenars d'extres a les seves grans produccions de Hollywood. Va passar a la història com un dels grans especialistes en adaptar històries bíbliques.
que la culpa és seva, és d'aquesta dona que ens hagi arribat tot això. No, no, que no és una dona, és un home. A veure, Cristina, explica'ns la vida d'aquest home, un dels grans directors que en el seu moment feia aquestes grans produccions de Hollywood. Comencem parlant d'una mica més personal. Cal dir que va néixer el 12 d'agost de 1881 a Ashfield, Massachusetts, i que el seu pare va morir quan només tenia 12 anys. De totes maneres va casar amb Constance Adams
i va tenir dues filles. En quant a la seva vida professional, que és més interessant, les seves primeres pa... És veritat. Home, també ets interessada a la seva personalitat. Les seves primeres pares el van encaminar cap al teatre, però als 35 anys va donar un gir a la seva carrera i es va introduir com a director de la Paramount, on va començar a fer la major part de les seves pel·lícules. Va destacar com a director i va rebre diversos guardoms, com la Palmadura al Festival de Cans per Union Pacific el 1939,
Hi ha el 52 i el 53, l'Òscar a la millor pel·lícula i el Globus d'Or com a millor director de tots dos premis per The Greatest Show o Nerds. A banda d'aquests premis, Cecil de Mil va dirigir i produir altres grans pel·lícules com Cleopatra, Buffalo Bill,
Pirates del mar Caribe, Sansón i Dalila. Sansón i Dalila també? Era una de les pel·lícules preferides quan era petit. Perquè era saber de què va la història, no? Que Sansón tenia molta força i quan li tallaven el cabell perdia la força. Jo per això sempre et deixo el cabell llarg. Per semblar-te a Sansón. I Dalila, que dolenta que era Dalila. Doncs altres pel·lícules també van ser El mayor espectáculo del mundo o Los dismandamientos. En aquesta darrera la seva última aportació a la historia del cinema
el 1956 fins a la seva mort, que va ser el 29 de gener del 1959. De fet, encara ara, avui en dia se'l recorda. Sí, i va ser des del 1952, quan l'associació de crítics Hollywood Foreign Press Association... Perdona, què?
Hollywood Foreign Press Association, que era l'encarregada d'aturgar cada any a la cerimònia del Premi Globus Dora Hollywood, el Premi Cecil B. De Mille, que és un premi que vol reconèixer la traïtòria dels guardonats i que va rebre el nom d'un dels majors i més exitosos productors de la indústria del cinema.
Com a anècdota Jordi, que sé que t'agraden, destacar que en el rodatge de rei de reies, que és un altre de les seves pel·lícules, a Demille es va assabentar que la ballarina Sally Rand, que interpretava doncs un petit paper com a esclava, estava liada amb el protagonista, que era H.B. Warner, i interpretava Jesucrist, evidentment. Home, molt lleig interpretar Jesucrist i liar-te amb una del rodatge. Doncs espera't, que davant de la notícia, en principi, no va dir res, es va quedar impassiu,
però un dia que van començar el rodatge van arribar tard la parelleta i Demil va seure al seu catigre, va agafar el seu megàfon i va dir senyore Terran, deixa en Pau a Jesucrist, si ha de tirar-se algú prefereixo que sigui a Poncio Pilato.
Només per això ja es mereixien que es retiressin. El nom del guardó. No he vist cosa més masclista des del segle XIX. Perdona, però què masclista? Home, perdona, i a l'home no li diu res. Li diu a la dona que estiri una altra. Home, sisplau, perdona, Jordi, no ho defensis, perquè vindrà aquí una sessió de dones i et trauran el programa.
A mi em sembla molt divertit. Si l'home haguessis dit si us heu de dir alguna cosa, us espereu, però no. Diu la noia, quina casualitat. Clar, i si hagués dit la noia, llavors no faria aquest comentari. Estic farta de la gent que fa demagògia amb aquest tema, com sempre. Alguna cosa més de Cecil B. de Mil?
Si et sembla, podríem acabar amb una de les seves frases més célebres i que descriuen a la perfecció la trajectòria d'aquest director de la història del cinema. A veure, que et poso una música de freds célebres. I va dir... Sí, mireu, farà el Jordi. Però guarda, fem, veu. El programa està quedant en picat, ja. Dadme solo dos páginas de la Biblia y yo os daré una película. Oh!
Que anem agafant per l'anunci de la Caixa. La Caixa, parlem? Doncs aquesta era la vida i miracles de Cecil B. Demián. O sigui, el premi continua dient-se així, avui en dia. Sí que era important, aquest home. Home, molt important, per això està aquí a la Història del Cinema, a partir de cada divendres, diferents personatges del Satea.
Bé, doncs ho deixem aquí. Jordi, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. No sé què passarà. Jo ja estic crambolant, home, perquè ho ha dit la Cristina. No sé què diu. Home, el que vas dir, ja ho... Que ja no és incorporació. Jo em portaré tenda de campanya des del dilluns, aquí, en aquesta cadira, perquè ningú me la tregui. Eh, o el que vulgueu. Que vagi molt bé i que tingueu una bona setmana. Bueno, tu, Cristina, que ja te la sabrem, si et sembla bé. No, no, potser el que em fes fora. I Jordi, tu també pots quedar-te avui, si vols, eh, que avui ja fa aigua per tot arreu. Bé, bon cap de saber a tothom. Sí que avui no, que no...
Què passa? Que avui no has vingut sol al programa. Si algú vol saber més, que m'escriu per Twitter. Ah, si on és Twitter tu? Ara jo sí. Ah, sí? T'has fet Twitter? Ah, doncs com és? No me'n recordo. Sí, la Cristina ho fa, però no me'n recordo. Busca'n i ens ho dius, ara quan surti a fora. Vinga, que vagi bé.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Visent mobles per la Penya del Morro o del Morro. La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Moro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda. Us parlem Maria Josep Guitart i Joan Catà. Una setantena d'institucions, entitats i empreses de les demarcacions de Tarragona i de Lleida s'han adherit a un manifest en defensa del rescat del tram d'autopista AP2 entre Montblanc a la Conca de Barberà i Lleida. Aseguren que és una alternativa més econòmica i sostenible que la construcció de l'autovia A27 en el mateix tram. Josep Andreu és l'alcalde de Montblanc.
Espero que el que hem fet avui i aquesta declaració de Montblanc sigui fructífarer per sortir d'un atzorac que ens han posat i que tindrem que solucionar-lo d'una manera o altra. Actualment, les obres de l'A27 estan aturades als peus del coll de l'illa, a la comarca veïna de l'Alcamp.
Quatre noies han obtingut la millor nota de la selectivitat a les quatre demarcacions catalanes. La que tracta una nota més alta, un 9,9, és Gemma Muñoz, estudiant de l'Institut Montilivi de Girona. A Barcelona, la millor nota, un 9,8, l'ha tret Anna Creus del Centre Frederic Mistral, Tècnica Eulàlia de Sant Cugat del Vallès.
A Lleida, la classificació l'han capçalat amb Marta Agil, amb un 9,6 de l'Institut Ronda i a Tarragona, Silvia Pasqual de l'Institut Antoni Martí i Franquès de Tarragona amb un altre 9,6. Avui s'han fet públiques les notes de la selectivitat. 219 estudiants han obtingut un excel·lent en les proves d'accés
A la universitat d'aquest any segons la secretaria d'universitats i recerca de la Generalitat. El ministre d'Isenda, Cristóbal Montoro, veu impossible disposar d'un nou model de finançament l'any que ve, com estava previst, i el situa el 2015. En el 2015 es lo más, vamos, completamente probable. En el 2014, completamente imposible. La delimitación temporal no puede ser más clara. Y, por tanto, ahora estamos en el proceso de fijar los objetivos de déficit.
Montoro ha afegit que les balances fiscals són un instrument útil per negociar els objectius de dèficit i el nou sistema de finançament. El jutge de l'Audiència Nacional, Eloi Velasco, ha deixat en llibertat el director general de Petro Miralles, Josep Maria Torrents, i el seu germà detinguts en una operació de la Guàrdia Civil contra el frau de l'IVA.
Tot i això, hauran de compareixer cada 15 dies el jutjat. Dels 17 detinguts en la trama, Velasco ha decretat presó incondicional per a dos d'ells i presó al·ludible sota fiança per a un dels acusats.
En alguns registres, la Guàrdia Civil va confiscar més d'un milió d'euros en efectiu. Aquest vespre s'entreguen els premis de la comunicació local que atorga la Diputació de Barcelona als mitjans de comunicació de proximitat. En aquesta 32a edició es reconeixerà la feina del periodista Josep Bayerri amb el Premi d'Honor. La gala es farà al Teatre Municipal de la Teneu d'Igualada a la Comarca de la Noia.
Tot a punt el Tafulla per viure la tretzena nit de bruixes que per segon any consecutiu durarà dos dies, aquesta nit i demà. El Tafulla ràdio Albert Jansà. Els actes d'en dos dies demostra que tindran lloc a la vila closa del municipi s'allargaran fins a la mitjanit. La nit de bruixes es tracta d'un esdeveniment de caire marcadament místic amb rituals amb bruixos, un mercat esotèric i moltes altres activitats. Guillermo Alonso és el regidor de turisme del Tafulla. Insistir en la imatge de qualitat,
que volem transmetre en totes les activitats que organitzem en el nostre poble. Sempre apostem per aquesta qualitat per sobre de la imatge de trànsit de públic. La nit de Bruixes d'Alta Fulla compta amb la col·laboració de l'Escola d'Esoterisme i de Creixement Personal Mariló Casals, fundada el 2001 per la reconeguda i mediàtica tarotista. Esports en xarxa.
Bona tarda, es parla Ignasi Trapero. El seleccionador català Amater, Toni Almendros, espera un partit amb pocs gols a la final de la Copa de les Regions UEFA, que Catalunya juga demà contra la Regió del Benetó, l'equip anfitrió. Almendros diu sentir-se orgullós del seu equip i està convençut del triomf. Los jugadores tienen muchas ganas de hacer historia, que sería así, ¿no? Serían los primeros en ganar esta competición. Y ahí estarán sus nombres, o estaremos, en este caso. Hay que lucharlo. Se ganará, seguro. Evidentemente que sí.
Aquesta tarda l'olotí Tomi Robredo jugarà la tercera ronda del torneig de Wimbledon. S'enfronta a l'idu local. L'escocès Andy Morray, un dels màxims aspirants al títol, després de les eliminacions de Federer i Nadal. David Ferrer s'acaba d'imposar per 6 a 3, 3 a 6, 7 a 6 i 7 a 5 el castellonengue Roberto Bautista.
I en bàsquet Joaquín Prado continuarà sent l'entrenador del Força Lleida en categoria l'epor. El Club Lleidatà ha anunciat la renovació del tècnic, que també serà director esportiu. A més, ha confirmat que acaba la temporada sense deutes i ja s'ha inscrit a la categoria de plata del bàsquet estatal. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. L'alcalde assegura que amb l'actualitació progressiva de cadastra no s'augmentaran impostos per pinjar respon així la reivindicació de l'Associació de Veïns de Sant Just que ha anunciat que presentarà una petició oficial al consistori per demanar que retiri la idea. De tota manera, l'equip de govern convocarà una reunió el mes de juliol per explicar a la població en què consistirà aquesta revisió progressiva del valor cadastral.
Recordem que Perpinyà reitera que Sant Just té uns valors cadastrals molt baixos i que el Ministeri d'Isenda ofereix als ajuntaments que han fet la revisió després del 2002 l'opció d'actualitzar els valors gradualment. L'objectiu és arribar a un 7% per tal d'evitar una actualització directa d'aquí a uns anys. Tot plegat s'explicarà, com dèiem, al mes de juliol. L'equip de govern convocarà una trobada amb tota la població al mes que ve. El president de l'Associació de Veïns de Sant Just recomana a la ciutadania que hi vagi
que porti un rebut de l'IVI per entendre millor el que s'expliqui. Jaume Arrulla assegura que en els propers dies l'Associació de Veïns també parlarà amb els partits de l'oposició per tractar aquesta qüestió. El ple municipal defensa les polítiques locals d'habitatge de lloguer protegit. La secció local de Convergència i Unió va presentar ahir una emoció en la sessió plenària en què es defensava aquest model.
La moció feia èmfasi en un esmena al projecte de llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer que el govern espanyol havia promogut. Consistia en suprimir subvencions a institucions i promocions d'habitatge de lloguer protegit pendents de pagament i l'ajuda un cop tinguda la qualificació. La major part de grups municipals van recolzar aquest text que reclamava l'Estat, els ajuts, els promotors d'habitatge protegit, entre altres qüestions. Tot i això, tots van destacar que hi havia contradiccions en aquesta moció tenint en compte les polítiques d'habitatge que tenia Convergència Unida des de la Generalitat.
I acabem aquí, vull explicar-vos que aquest cap de setmana hi ha activitats per tots els gustos i una de les més destacades és la revetlla de Sant Pere que es fa aquest vespre al barri de les basses. Serà a partir de les 9 de la nit al parc de les basses de Sant Pere una festa oberta a tothom on hi haurà ball, música i botifarrada carrer de l'agrobament Escolta Martin Luther King. Cada any acostuma a comptar amb l'assistència d'unes 400 persones i tot plegat començarà a partir del moment que els nois i noies del cau comencin a vendre els tickets per les botifarres
de les 9 del vespre. Per cert, aquesta revela fa enguany 20 anys. I de moment això és tot i més informació a les 7 del Sant Just Notícies d'Edició Vespre.
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un bantall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipullets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del Trambaix. T'hi esperem.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7,5 euros. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda.
Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número 1. I el mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant al mil·lenari. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esver. Sóc Jaume Sadon Coll, farmacèutic, del carrer Tudona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del morro.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal! Bona tarda de nou, Sant Just. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona entrevistarem el Carles Galí, que és el president de l'associació de veïns de les basses de Sant Pere amb motiu de la revetlla de Sant Pere, que justament deu estar acabant de preparar els atacs perquè aquesta nit hi haurà en aquest barri del nostre municipi. A més, també parlarem de la Riera amb la Carme i del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Heli Capdevila. Però abans de tot això, com sempre, repassem els trending topics de la segona hora.
Cristina, bona tarda. Comencem parlant del trending topic Artpop Tomorrow, perquè segons una carta signada per Lady Gaga on posava Artpop i la data de demà, la majoria de gagistes, que és la gent seguidors, no? Believers, beavers.
No és gent gran. Estan espectant a Twitter per saber si demà coneixeran alguna novetat sobre el proper disc de la cantant. Cristina, què diu la gent a Twitter? El Miki diu, portem dos anys sense música nova, crec que ha arribat l'hora d'artpop. Pel contrari, el Claudio comenta, no sabria jo què pensar sobre si demà sortirà artpop sent avui el dia de l'orgull.
Per què no ho vull? En comptes de la meva pregunta. I acabem amb la confessió de la Mia que diu que quan estic trista penso en Artpop Tomorrow i se'n passa. Però Artpop Tomorrow què és? El nou disc que es dirà així? Jo crec que, pel que hem deduït, perquè aquí no hi ha notícies ni res, són els gagistes que es tornen bojos a la xarxa i comencen a comentar que Artpop sembla ser el nom del proper LP de Lady Gaga i Tomorrow és la data que va posar ella en el comentari que va signar.
i esperen que sigui el nom i que demà sigui el dia quan ho presenti i sàpiguen alguna cosa. Avui també ha sigut un tòpic orgull 28J, perquè avui, amics i amigues, si no ho sabíeu, és el dia de l'orgull gay i a Barcelona se celebrarà amb Maria Cristina, amb concerts, una fira, estats, activitats, lúdico festives, perquè una cosa no, però dins el món gay, el que és la festa, s'ho passa bé. Cristina, què comenta la gent a Twitter?
Comencem amb la petició del Miguel Frigenti, que diu, exigim de nou al Partit Popular que retiri el recurs d'inconstitucionalitat que va interpolar contra el matrimoni l'any 2005. Martí Sorli, i diu, un dia ben assolejat per a l'orgull es nota que a la natura li agrada la diversitat i la igualtat. I acabem amb el comentari de la Mireia Ruiz, que diu, estima qui vulguis, estima com vulguis.
Bé, moltíssimes gràcies Cristina per aquests trending topics. Continuem amb el programa i entrevistem el Carles Galí, que és el president de l'associació de veïns de les basses de... Perdona, Jordi, una cosa. No vull interrompre't, però... Perdona. És que em sopta una mica que no reivindiquis una mica més el meu espai.
No em refereixo als trending topics Jordi, és que a la primera hora, quan fem estrenes de cinema i història al cinema, i no sé per què sempre a la història al cinema ens quedem curts.
Mai acabem de fer-ho, ens quedem a mitges amb el contingut. Però si avui hem fet Cecil B de mi... Home, però quedaven encara dos personatges més i molt importants a sobre. Si ho entenc bé, vols més minuts a l'espai d'Història del Cinema que fas caire divendres. Exacte. Home, és la primera... Home, o almenys ja que va, no? Els personatges...
No em miris amb aquests ullets, Cristina. Em fa ullets, estima't ullet. Però em fa por o...? No, no em fa por. Ara no em fa por. Ara fas cara com així, com de pena. Saps com els gossos quan es miren que fan... Sí, sí, això fa així amb la puteta. Escolta una cosa. Tens, no ho sé, tens més gent del cinema preparat? Home, Charles Chaplin. Charles Chaplin tens? Importantíssim.
Bueno, doncs fem una cosa. Carles, cal dir que s'esperi una estona. Que s'esperi un moment. Em sembla bé. Em sembla bé. I parlem de... Mira si sóc bona persona, eh, Cristina. Gràcies, Jordi.
És la primera vegada que una persona al programa em demana més temps i jo l'hi dono. Quina honor! Seran per les novetats aquestes, Jordi? Sí, segurament. Per què serà? Ai, tu has guanyat a pels... No té res a veure amb que avui hagi fallat la meitat de la gent. Atenció perquè parlem de Charles Chaplin, efectivament, que va néixer... Home, molt interessant.
Va néixer l'any 1889, va morir el 1977 i podríem titular la seva vida com l'Etern Rodamont. Ser en el cinema, un treball d'equip, intentava caparar el major nombre possible de responsabilitats. Ell era el director, ell era també l'actor, qui se'n cuidava d'escriure, muntar, composava, a més a més, la música de les seves pel·lícules, tot sempre amb el més alt grau de perfeccionisme, cosa que va fer d'ell un dels més grans genis de la indústria cinematogràfica.
Charles Chaplin. On va néixer i quan va néixer? Va néixer el 16 d'abril de 1889 a un dels barris més pobres de Londres. La sobtada mort del seu pare va fer que creixés treballant des de molt jove com a titella, ballarí, pallasso i acròbata.
fins que en Marc Senet, que és un productor de Kingston, el va fitxar per actuar com a còmic on va crear el personatge que li va donar la fama i el reconeixement, el més que ha conegut, Charlotte. Es va casar amb Mildred Harris i va tenir un fill, Norman Chaplin, però el matrimoni només va durar dos anys. Amb el divorci signat es va tornar a casar amb Lita Gray
i va tenir en aquesta ocasió dos fills, Charles i Sidney, el Chaplin. Però el matrimoni també només va durar tres anys, en aquest cas un any més que l'anterior, de nou dibuixat es va tornar a casar en Paulet Godard i després de sis anys de matrimoni, en aquest cas sense fills, es va dibuixar per tercera vegada.
finalment, i ara sí, es va casar de nou fins que la Mora els va separar. Es va casar moltes vegades aquest home. Sí, 4 vegades concretament. Amb aquesta darrera va ser la que va tenir més èxit, era Ona Anil, que es va estar casat fins al 25 de desembre de 1977
Això és quan va morir, no? Sí, va estar 34 anys de matrimoni que els va més a més permetre arribar a tenir vuit fills, a sobre dels que tenia. Tenia tres, dos del matrimoni anterior i un del primer, i amb aquesta dona, on ell, va tenir vuit fills, que eren la Geraldine, el Michael, el Josephine, la Victoria, el Jane, Anthony, Jane, Annette i Christopher Chaplin.
Per cert, això és la seva vida amorosa i personal, però a la seva trajectòria professional, algunes de les seves pel·lícules més reconegudes van ser, per exemple, Charlot, Música amb volant, no? Charlot, El balneari, Una vida de perro, El chico, La quimera del oro, Lucés de la Ciudad o Tim postmodern, és molt coneguda també. Però a més d'aquestes pel·lícules, Charles Chaplin va ser guardonat amb l'Òscar honorific per El circo, que era una altra de les seves pel·lícules, i amb l'Òscar a la millor banda sonora per Candilejas.
També, a més a més, va rebre el premi Jussi com a millor cineasta estranger i el Cercle de crítics de la cinema de Nova York el va premiar com a millor actor, en aquest cas, per alguna altra pel·lícula seva. Molt bé. Que pleguem per la Cristina. Està bé matitzar que li van donar un preu per una pel·lícula que no va ser per un dia que la feia en una muntanya. Com a anècdota, alguna de les vides que puguem destacar?
Degut a la seva popularitat i al gran nombre de seguidors, els Estats Units es va posar molt de moda i es van crear diversos concursos d'imitadors de xerlot.
Ell durant un dels seus viatges a San Francisco es va sabentar d'aquest concurs i va decidir inscriure's. El problema és que el resultat va ser bastant desastrós perquè no va passar ni de la primera ronda. De totes maneres, temps després, en una entrevista al Chicago Herald va explicar com va decidir apuntar-se i d'ella, intentant donar-los una lliçó del camí de Chaplin i, per llàstima, també pel desig de veure la cosa ben feta. La lliçó al final li van donar a ell, no?
Sí, sí, resulta que sí, perquè el jurat va considerar que Chaplin no era prou bo imitant Chaplin i va guanyar Milton Berle, que era un altre home que va decidir apuntar-se per imitar-lo. I per acabar, una frase èpica de Charles Chaplin? Diu, todo lo que necesito para hacer una comedia es un parque, un policía y una chica bonita.
El cinema ha canviat una mica. Des de llavors, avui en dia, es necessiten una mica més coses. Per exemple, una mica de gel.
I d'aquí uns moments, com dèiem, parlem amb el Carles Galí, president de l'associació de veïns de les basses de Sant Pere, per saber com estan anant a aquesta hora de la tarda els propagatius de la revela que hi ha en aquest barri de Sant Just d'Esvern, però abans, Cristina, teníem una altra pendent, també mítica i personatge de la història del cinema, estem parlant de Frank Capra, que va néixer l'any 1889 i va morir l'any 1991, per tant, primera dada, va durar més de 100 anys,
i podríem titular la seva vida com el dolç contacontes. Més conegut com el fabulador de Hollywood, les seves històries dolces i optimistes van aconseguir arrastrar milions de persones a les sales, tot i que sempre seguien la mateixa fórmula. Un home anònim s'enfrontava al sistema i el vencia gràcies a la seva honestedat i al carinyo dels que l'envoltaven. Cristina era un home maco. Sí, molt maco.
i no es deia Fran Capra, sinó Francesco Rosario Capra. Va néixer el 18 de maig de 1879 a la localitat siciliana de Biscaino, de molts joves va mudar amb els seus pares i germans a Los Angeles on va obtenir el grau d'enginyer químic. Una mica estrany perquè, clar, tant sent enginyer químic, passar-se al cinema, de totes maneres,
Comencem amb la seva vida personal dient que va estar casat durant quatre anys amb Helen Howell i posteriorment amb més èxit amb Lou Capra, amb la que va tenir dos fills. Però no només en aquest cas va trobar l'èxit en la vida personal, sinó que a banda de ser enginyer, com comentaven,
Va començar a treballar com a director i guionista de comèdies al cinema Muts fins que va arribar a la Colòmbia on va començar a fer algunes de les seves pel·lícules més exitoses. De fet, algunes de les seves pel·lícules que més exit van tenir ja entren a la seva vida professional, van ser Dama por un día, Sucio de una noche, per exemple.
Sí, sí, sí. Què velló és vivir o un gànster per a un milagre. Sí, que en aquest cas també va ser la seva darrera pel·lícula abans de morir el 3 de setembre de 1991 a Califòrnia d'un atac d'acord quan tenien 94 anys. 94 anys? Sí.
i pel que has dit abans Jordi no va viure, no va ser centenari. Llavors hi ha alguna cosa que a mi aquí no m'acaba de quadrar gaire, perquè... Diu Fran Capra. Sí, sí, sí. Diu 1889, 1991. Perdó, ha estat un error meu. Vol dir que va viure 102 anys i ara ens acabes de dir que va morir a l'edat del 94 anys. Cristina Vargas.
Per això volia fer la secció de continuar-la. Per veure si t'adonaves Jordi. Me n'he adonat, me n'he adonat. Caso cerrada senyorita. Són les proves dels divendres Jordi. Perquè com altres divendres estaves una mica així. De fet Franca Pratt va ser guardonat amb l'Òscar a millor director tres vegades. I dues vegades per la millor pel·lícula, a més de rebre també el Globos d'Or com a millor director.
Com a curiositat que t'agrada i en relació als guardons, a la cerimònia dels Òscars de 1993, Capra era el gran favorit per guanyar l'Òscar, com a millor director per Dama por un día. Fins i tot ell ho tenia molt clar que guanyaria, tant és així que en el moment que el Will Rogers, que era el presentador de la cerimònia, va obrir el sobre i va dir això només podia ocórrer-li a un bon noi. Frank, vine a recollir el premi.
Clar, el D. Frank es va considerar que era ell. Es va aixecar per a l'Òscar però va resultar que el guanyador no era ell, sinó Frank Lloyd, un altre director de cinema.
que és qui va obrir el sobre, aquí el tio se li va una mica la flapa, perquè si saps que hi ha dos que no el Frank... Clar, home, especifica una mica, no? El pollo que s'hauria de muntar... Imagina, que s'aixeca i després diu... Se li va caure el món a sobre. Acabem amb una frase o la frase de Frank Capra, que ens hauríem de recordar per la història, o per dir-la en algun sopar d'amics que sempre queda bé.
Creia que una pel·lícula era un drama quan els actors lloraven, però un drama és quan el públic llora.
és quan la gent que no escolta riu. Home, jo et dic una cosa. Aquesta frase pot tenir doble sentit, eh? Ah, sí? Sí, perquè pot referir-se a que un bon drama és quan la gent plora...
o que el drama sigui que la gent plori a la pel·lícula. També, també. Ben vist Cristina, ben vist. Per això faràs la seua història de cinema. Divertres que bé, tindrem més personatges que en total, em sembla que volem fer 21, no? Sí, si podem. A veure si entenem aquest mes de juliol a la penya del moro de l'estiu. Fem una pausa i tot seguit. Ja Carles Galip obre, que fa com 20 minuts que està el telèfon esperant.
Sí, sí, que n'esperi, que n'esperi. Fem una porra per la publicitat i parlem amb ell de la revetlla de Sant Pere avui a Sant Just. Sant Pere, Sant Just, eh? Que gràcies.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cub i de l'altre era impressionant. I què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. Molts petonets, des de la botiga Oton del Sant Just, per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Sóc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB & Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Camí cap a dos quarts de set de la tarda. Continuem en directe al 98.UFM. També ens podeu seguir a través d'internet o la webcam, que tenim a l'estudi número 1, a radiodesverm.com. I tot seguit parlem de la revetlla de Sant Pere, que avui arrenca a les 9 de la nit al Parc de les Basses de Sant Pere, aquí a Sant Just.
Molt bonica la cançó. És una festa coberta a tothom, hi haurà ball, música... i botifarrada a càrrec de l'agrupament. Escolta, Martin Luther King, també conegut com alcau de Sant Just, cada any acostuma a comptar amb l'assistència d'unes 400 persones, i per parlar de tot plegat tenim el Carles Galí, que és el president de l'associació de veïns de les bases de Sant Pere i un dels organitzadors al telèfon. Hola, bona tarda, Carles?
Hola, bona tarda a tots. Hola, què passa? Com estàs? Aquí estem de revetlla ja, eh, nosaltres. Ja heu començat abans, eh. Sí, home, anem una mica a la diversió, a la festa. Com van els preparatius? Perquè això és d'aquí ja, a les 12.30. Sí, bueno, heu de pensar que nosaltres ja tenim una experiència molt llarga, molt llarga.
Quant d'anys fa que prepareu aquesta revetlla? Doncs mira, aquest any farà 20 anys. 20 anys? Aniversari, per tant. Has d'agafar un jove que tingui 20 anys, te'l mires i dius bueno, això és la revetlla de Sant Pere. Aleshores és la que fa 20 anys però és la 21, perquè clar l'any 93 ja vam fer la primera, aleshores fa 20 anys però no hem fet la 21.
Després de tants anys m'imagino que ja tot surt sol. No cal fer gaire cosa.
amb les escoltes del Martin Luther King. Perquè, clar, nosaltres és bufar i fer ampolles. Què vols dir? S'emporten el marron, no?, el que veig? Bueno, bueno, sí, sí, però també s'emporten altres coses. Però, realment, és un xicot que té molt de mèrit, perquè pensa que ell, des de les 4 de la tarda, avui és un dia que els ha anat bé perquè no hi ha un sol roent,
però moltes vegades a les 4 fa un sol i ells estan allà amb les barbacoes, encengent el carbó perquè, clar, volen que estigui tot, doncs per les 9 perfecte, llavors té el seu mèrit. Allò és tu de què t'encarregues? Perquè de moment veiem que... Què? De què t'encarregues tu? Jo de la ràdio d'Esver. Ah, de la ràdio. No, home, no. Nosaltres som els que hem de pensar que totes aquestes històries, ells venen
I nosaltres, has de pensar que, a veure, ells no porten 20 anys fent-ho. Nosaltres, al començament, ho fèiem tot. O sigui, els que estàvem a la Junta, estàvem allà, portàvem el bar i tot.
I aleshores, home, no només és fer les botifarres, ells pobres fan per dir algo els que estan a prop del foc. Però bueno, una revetlla no és només això. També hi haurà música, no? Home, això indiscutible, si no, no hi ha revetlla. Si no, teniu una botifarrada. Una botifarrada sola. Una revetlla de Sant Pere. Hi haurà música en directe o tireu de Spotify? No, no, nosaltres tot el que fem, la botifarra és en directe. I els músics...
També és en directe. Igual que suposo que l'emissora de ràdio no és gravada, és en directe. Estem gravats, ara. Ja ho sé, però això m'hauria de dir que ho digués perquè quedava bé. És veritat. Les formes que t'han de preguntar, quin grup serà el que vindrà a tocar? Mira, és un grup que realment... ara el nom no el tinc aquí apuntat a mà. És un grupet clàssic per fer la típica revela. O sigui, no els que vulguin sentir alguna cosa de Mozart o Beethoven... No.
una altra revella, el grup Etoz és un grup que venen, es van sentir unes gravacions i ja et pots imaginar. És un grup de versions, ens imaginem. Jo crec que ho faran força bé. Més o menys, és l'ambient que...
Vosaltres vindreu o no? Nosaltres hi ha les 400 persones. L'any passat va estar molt bé.
vam fer un remembre d'un conjunt que vosaltres encara no havíeu nascut i suposo que no els coneixereu, que es deien els Beatles. Home! Era un grupet que... Perdó, perdó, perdó. Carles, com no anem a conèixer els Beatles, per favor? Bueno, ja ho sabem aquest, home. El Maxi és com Styr Mia, per exemple, Smoke on the water. Bueno, molt bé. I no coneix els Beatles. Doncs, ja dic, l'any passat va quedar molt bé perquè vam fer això, primer, un remembre amb un grupet molt maco que vam portar d'aquí de Barcelona, que només toca amb Beatles,
i després sí que va ser música allà gravada. I aquest any torneu una altra vegada al típic grupet de música de revetlla i ja està, hi esteu tots invitats. Molt bé. Quant s'ha de pagar? Doncs mira, a la botifarra amb el pa i amb la beguda són 3 euros. Home, molt bé. Ja penso que és el mínim. I després, el que vulgui un cava o el que sigui, això és a part. Tot això ho porten els escoltes.
Estem fora del que és el bar, però bueno, ho la prevem tot. I si portem, per exemple, de casa, podem portar beguda? Home, una carmanyola podríeu portar... Tu pensa que els escoltes aquests cada any el problema que tenen és que nosaltres sempre som els mateixos, a l'Ajuntat que va quasi.
Però ells, cada any, com que es van fent grans, van canviant. Llavors jo no et puc garantir que aquest any no cremin les botifarres. Aleshores una bona carmanyola no estaria malament. Ja, m'apunto, eh? Portar el Martini que em va sobrar de Sant Joan. Parlen de botifarres, quants quilos n'hi ha? Perquè per moltes persones... No em vagis a calcular perquè això ho fem al Fosalva i ja fem un càlcul per les persones i clar, ells surten en unitat.
Aleshores no sé el pes, ara jo. Però què són, una o dues botifarres per persona, més o menys? Quatre o cinc? No, no, no, no fem, no, no, no, no. Deu menys una, que és bastant grossa. Per dos euros. Que seran, que seran. No estigueu tan famèl·lics, i a més, és molt crític, eh. Això, això, és que... Cristina, eh. Pots portar la carmanyola?
Quan arribi a la plaça, aixequeu la mà i ja sabeu on és. A banda de les botifarres, com fa 20 anys que fan aquesta revetlla, tot i ser la 21ena festa, feu alguna cosa especial per celebrar aquests 20 anys?
Hi ha alguna sorpresa? No tenim gaire cosa prevista perquè l'any passat, al fer la vintena revetlla, sí que vam fer Beatles, que va ser una cosa una miqueta especial, amb una pantalla gran on projectàvem pel·lícules i fotos dels Beatles mentre actuàvem. Llavors l'any passat ja vam fer-ho com una miqueta la vintena. Bueno, alguna coseta segur que farem. Escolta'm, jo sí que voldria agrair, ja parlant en sèrio, a la Mercè Castellbí,
És tècnica de cultura de l'Ajuntament de Sant Just. Bueno, en aquella època fa 20 anys, no sé si era tècnica. Bueno, era estudiant. Això es porta a dins, sempre? Què? Això es porta a dins, sempre? Jo vull agrair, vull que quedi, amb acte, que va ser ella, que l'associació la va fer l'any 92 i llavors ella va tindre la gran idea
Encara no sabíem ni el barri com es deia. Es va batejar a passes de Sant Pere. Això seria molt llarg. Hauríem de buscar l'historiador de l'Arxiu de Sant Just. Hi havia algunes bases per allà. I aleshores va ser quan la Mercè ens va dir a nosaltres, escolta'm, per què no feu alguna cosa vosaltres? I va dir, i què fem, què fem? I va ser la Mercè la que va donar el clau i jo crec que s'ha de...
S'ha d'agrair, s'ha de mencionar, perquè ella va ser la que va tindre aquesta idea i nosaltres la vam agafar, 20 anys. La Mercè és veïna d'aquí? No, no, no, però en aquella època no. Estava a l'Ajuntament i treballava. Estaven totes les històries aquestes. Home, és que si algun dia ha de fer, justament, les basses de Sant Pere, aquest barri de Sant Just, alguna festa, ha de ser avui, no?
Home, indiscutiblement, perquè la idea va ser aquesta. Quina festa feia? Vinc a buscar dades. I al final, no és l'esbassa de Sant Pere aquest barri, perquè ens acabaven de posar el nom, feia molt poc. Escolta'm, aprofiteixem el nom. Us fa ràbia ser com el germà petit de Sant Joan? No et sento gaire bé. No, si us fa ràbia ser el germanet petit de Sant Joan.
No, què va, què va, no, no, no, en absolut, en absolut. Vull dir, estem molt orgullosos que el nostre barri, que no es coneixia, no sé, fa anys, quasi ningú a les bases, això per on cau? Bueno, doncs ara ja tenim el nostre tramvia, i tenim la nostra revetlla, i estem molt contents que Sant Joan funcioni, i després és una cosa, nosaltres sempre hem quedat molt clar que aquesta revetlla està oberta a tot el poble de Sant Just. Home, gran! Ens ve gent d'esplugues, ens ve gent de...
de Sant Feliu, de Barcelona, de Sant Joan d'Espí, però nosaltres superencantats. Hi ha més gent que es repeteix, o sigui, el que ens queda l'atenció és que amb moltes cares dius, escolta, però si aquest no és de Sant Joan, no, no, jo vinc de Barcelona perquè em va agradar molt.
Això és el que a nosaltres ens agrada. Aquesta nit, a partir de les 9, les bases de Sant Pere. Carles, ja per acabar, no et volem molestar més, però aprofitant que tenim aquí com a president de l'associació de veïns d'un dels barris de Sant Just, com està anant aquest any? En general, com veus el barri, les bases de Sant Pere? Hi ha alguna reclamació que vulgueu fer a l'Ajuntament o algú?
No, la veritat és que pensem que el barri, més o menys, ens el van deixar bastant bé. Quan vam fer el tramvia ens ho van arreglar força tot. I la veritat és que, bueno, tampoc estem en moments de demanar moltes coses en aquesta època de crisi. I no, de moment, no hi ha cap problema. Si tingués que demanar, diríem al senyor alcalde que, bueno, sempre tenim un conducta directe molt bé. Vull dir que no. Estem en un moment, la veritat és que la gent del barri
Vam veure el tramvia i amb això ja us van haver de comprar pels següents. No, però quan vam fer el tramvia, el carrer aquest, la carretera, doncs van intentar deixar-nos també el plantar arbres i ho van acabar de rematar tot. No és allò que diu que treu el tramvia i ens preocupa. Sempre ens vam consultar, i pensem que nosaltres ens vam reunir sempre amb representants de l'Ajuntament i uns representants del tramvia.
Està informat al minuto. Vull dir que no podem dir res. Doncs escolta, me n'alegro, me n'alegro, perquè, escolta, quan surten bé les coses, també s'han de dir, també s'han de dir. Exacte, exacte. Sí, sí, amb això estem contents. Molt bé. Van tardar molt, les hores. Ara, ara. Però, bueno, ja s'ha acabat. Ara parlem de la revista. Ara, ara, ara ha sortit alguna cosa. Molt bé. Carles, que vagi molt bé i gràcies, eh. Porta la Carmanyola, eh. A Carmanyola i Martini. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu. Adéu.
6 i 38 de la tarda, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments... Ah, no, i tenim la Carme, ja. Pot entrar la Carme a fer la riera? Doncs que entri. Carme, entra cap aquí, que farem la riera. Avui no està el senyor Benito, però alguna cosa comentarem.
La Carme que arriba des de la redacció de la ràdio, per cert, va a internet a la redacció? Ho dic perquè aquí la costa... Sí, sí, et va tu? Hola? Et va d'internet a la redacció? Sí, però va amb una altra línia, la redacció. Ah, va amb una altra redacció. Si aquí... Tinc problemes. No, no, aquí crec que no va, perquè jo tenia wifi... No va, no va, o sigui que ha confirmat que no va.
Aquest wifi que agafem des d'aquí és d'aquí de la ràdio o és d'un veí? Carme, no t'ho pregunto perquè això depèn de l'Ajuntament. Home, sí, no? Depèn de l'Ajuntament. Què fem? Truquem a l'Ajuntament? Sí, a veure qui hi ha. No, truquem a l'Ajuntament i els diem que no hi va haver wifi. Podríem dir-ho, no? Perquè és que portem ja... Perquè allà sobrant suposo que la persona que hi ha de recepció també té internet o no en té.
Tu pots parar la Riera un moment? Intentem posar tràilers i coses i no podem. No podem mirar la Riera. Avui estava molt bé l'última escena. Això no pot ser tu. Anem a trucar a l'Ajuntament.
Hi haurà algú, algú altre o no? Divendres a la tarda, no se, per part d'un programa amb tota la il·lusió del món, després anava a internet tu. Fa ràbia. Com? Fa ràbia. Fa ràbia, fa ràbia. Estan trucant ara mateix a l'Ajuntament de Sant Just. Estan junts per atendre algú. Això sí. Quants tons porten Jordi? Doncs uns quants. Hola, bona tarda, aquí és l'Ajuntament. No.
La policia local. Ah, és la policia local. És la policia local. És que hem trucat... Hola, mira, soc el Jordi de Ràdio d'Es Bern. Què tal? Hem trucat a l'Ajuntament i ens ha passat directament el telèfon a la policia. Això què vol dir? Que no hi ha ningú a l'Ajuntament ara? Efectivament. No hi ha ningú a l'Ajuntament, no? Si el tema wifi no... no porteu vosaltres, tampoc, clar. Jo em agradaria tenir-me aquí. Ah, no teniu wifi a la policia? Per res. No, no, no.
Ja ho pots dir per l'emissora, a veure si li donen una mica de vergonya i ens la posen. Sí, sí, no, no, ja ho direm, ho direm i ja... jo ho direm, ho farem constar, no pateixis. Doncs escolta, companys, gràcies i res, bona tarda, que vagi bé, que vagi bé el torn. Adeu, adeu, adeu, adeu.
Com és que no tenen uifi a la policia? No ho sé, però ha fet un comentari i potser no sabia que estaven directe. Jo m'he identificat, però no he dit que estaven directe. Em sap greu, potser és el que ha fallat. Però ell volia dir-ho i ja s'ha dit. Això és important saber-ho, que després vindrà i dirà no, que són unes cintes que jo no volia que es fessin públiques. Ell volia dir-ho. Doncs escolteu, no, no, no. Volia dir-ho o volia que tu ho diguessis per ell? No, no. No, perquè continuem sense...
Amb internet i sense res. Jo puc fer un esforç sense precedents pel programa. Utilitzar el teu internet. Que és utilitzar el meu mòbil. Però clar, no sé si... Els odients s'ho mereixen. Home, avui està bé l'escena. Mira que t'agradarà. Els odients s'ho mereixen? Sí. Però darrere anem carregant el tema, que passa que no...
Clar, és que jo ara que penso... Jo tiro amb el bufet aquí de la ràdio també i llavors si no va un no va... No, no, clar, amb el mòbil no t'anirà. El mòbil no va, eh? Ho has de treure. Ho has de treure i si hem d'esperar que amb el 3G que tinc al meu mòbil... Home, si es pot... No, perquè jo estic ja a últims dies del mes i allò que em passa és que no tinc 100 megas i ja... Sí, sí, sí, ja em va molt lent. És com si tingués el Nokia, aquell 2770, de la serpiente... Doncs no hi ha riera. Doncs no hi ha riera, tu. Escolta, quin desastre.
Això que ha estat la no-riera... La no-riera... Bueno, al Twitter posa-ho, eh. Com Jordi, si no funciona. No va, no va. Escolta, no va re. Porto intentant posar coses un munt de rato i no... Què està passant aquí? A més... Et sents sol, no? Truques a l'Ajuntament. Truques a l'Ajuntament, no hi ha ningú. Truques a la policia. No tens internet. No, i el policia ja em diu a mi que digui que no tenen internet. Sant Just s'enfonsa. No, Sant Just no. Només la ràdio i la policia al local. Aplaudiu.
Mano...
Potser ha volgut dir que no li anava a internet. Potser és això, perquè em dubto molt que la policia no tingui internet. Hi ha ordinadors, s'ha de mirar una cosa el Google Maps. O el Twitter, per exemple, o el Facebook. No, però un mapa de... Mira, ja passa això al carrer. No, miraran un llisting. O els Mossos també, que tenen Mossos.cat, la pàgina web i coses així, els més buscats. Però ha dit que no tenia wifi. Potser ell volia agafar el wifi de l'internet que tenen i no...
No, potser té el mateix problema que nosaltres. No, no tornem, no truquem. Fem una pausa d'uns moments i ara posem una mica d'ordre. I amb la Lídia Capdevila parlem de coses. Carme, moltes gràcies. De res. Tampoc que ha passat ni res. Un titular. Doncs s'ha anacat la Crispina, que no volia tenir mai cap fill del Sergi. Avui li he dit que volia tenir un fill. Per no perdre'l.
No, no, no, no, perquè està fent com un canvi, és bo. Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Disseny mobles per la Penya del Morro o del Morro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls i agraïls i aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Rec de final del programa, com que a divendres acabem parlant amb l'Eli Capdevila del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiàging del programa, Eli. Molt bona tarda! Molt bona tarda! Bona tarda! Bona tarda!
Avui no hi era el senyor Benito i ho faig jo. Bona tarda! Bona tarda! Jo ho veig, quan ho fa pels ullents, t'heu d'imaginar que és com el Palomino. És el Palomino que fa un bona tarda. Sí, el senyor Benito també fa molt bona nit. Que, per cert, parlant de Palomino, sap molt greu dir-ho això, però no sé si veieu el programa La Meva, del Roger de Gràcia, que fan els dos joves a TV3 parlant precisament
d'aquests trenta anys de la televisió pública catalana, surt del Palomino al final del programa. I el Palomino ara, l'Oriol Grau fent de Palomino i la veritat és que fa una mica... De llàstima. No és el millor Palomino. No té públic. Pensa que el Bernardo tampoc està en les seves millors hores. Home, ja. Però això no, disculpa. Saps què passa? Que el Palomino funcionava molt amb el públic.
L'Oriol Grau, actor, també reacciona, i com que fa el mateix que feia la Cosa Nostra... Jo crec que també el públic s'ha canviat, perquè hem passat tranquil·lament 10 anys, no? No, però és que, escolta, el públic del plató, vull dir, el públic de l'estudi... És que és igual, a mi em poses el paló menor ara mateix i no em funciona, eh, per molt que el vegin directe.
Sí, però si hi ha públic també hi respon més. Jo dic, pobre Oriol Grau, que li fan fer la secció de Palomino allò que fa... Però en croma. I passa a les pàgines allò que fa bona nit, parlant en català tota l'estona, que això també és estrany, perquè abans ho feien en castellà, i no té públic en directe i això baixa també una mica la cosa. Per tant, sap greu, però escolta... Jo crec que de tots els personatges que tenen en 30 anys, triar aquest, no sé...
L'avi del filiprim va morir, aquest ja el van descartar.
Feia patir el Quim Monzó quan estava allà amb el Mikimoto. Feia patir molt. Ara està millor. És incapa pitjor, és incapa millor. La Vicenteta podria fer.
El cap de setmana pel matí, a la primera pedra. Aquest home no estava abans a... No estava a ràdio 3 o així, o estava a un de Rambla fent els matins. Em confongava en Miquel Murga, perdoneu, que també és un altre de la mateixa Quinta.
Poca broma que jo quan vaig voler estudiar per sector vaig anar a una escola de teatre. I Murgà i tal. No, no era aquesta. Que estava al tercer... bueno, al quart tercer, vull dir que era un pis. L'escola era un pis. Estava a la travessera de Gràcia.
Sí, vale, gràcies per la música. Estava allà i vaig pujar. I saps qui m'obre la porta i fa hola, bona tarda. I dic, oh, i era la Vicenteta. Home, si ja l'has pensat aquí. Clar, sense vestit de Vicenteta. Era l'home que estava de Vicenteta, que em sap greu, no sé com es diu l'actor. I ell portava a l'escola de teatre. I em diu, així jo... I obria la porta? No, no, obria la porta, portava a l'escola de teatre i vam estar parlant una estona i tal i llavors em va explicar coses.
i finalment no em vaig apuntar a aquella escola. Oh, quina pena. El motiu? El motiu és que no m'anava bé el vestit de Vicenteta. Perquè la prova que havies de passar és que t'havies de posar per començar les classes. I a mi no m'anava bé. Escolta, Eli, parlem del que no hem de fer a l'antiagenda. Això et sembla bé, eh? Perquè aquí... Sí, sí, sí, no, ja va bé. ...d'hores i hores, d'altres coses que t'haig de saber. Però avui a l'antiagenda parlem de Fompicon. Mira, parlant amb Mikimoto, un moment.
Sí, al final no s'entenia, era tan greu la veu. He estat buscant per Youtube a veure si trobava l'espon. Millor perquè ja ho hem comentat abans, avui és un terastre del tema internet aquí a la ràdio i no ens va rentar.
i l'Ajuntament ens ha parat directament a la policia local. No t'ho perdis, perquè... T'heu denunciat, no? No, perquè ens ha passat perquè... Perquè és molt intensiu, ja. No, perquè hi ha tanta activitat frenètica, un divendres a les sis i mitja de la tarda, a l'Ajuntament, que han adonat la base i llavors... L'Ajuntament ara mateix...
A les dues i mitja ja no hi ha ningú. Tots els funcionaris treballant allà, col·lapsant les línies, per això ens han passat directament a la policia. Factorant allò, vinga va, vinga, mig milió d'euros més per l'Ajuntament. Sí, cap a dins, vinga, les bosses, les arques, vinga, tot està ple. L'Ajuntament és en justa diners, també té moltes factures, però també té diners.
i com tot l'Ajuntament baixa i ens hem passat amb la policia local i la policia, l'home que estava allà, no és el Sergent o el Cabo Mayor, no hem preguntat
Ens ha dit que ells tampoc tenien wifi, que veurem què passava. Al final hem sigut nosaltres els que... digueu a la ràdio, digueu al ràdio. Ja ho hem dit, ja ho hem dit. I vestigueu al darrere i ja ens truquem. Sí, al final, mira, truques per una cosa i porten un gràfic. A veure, va, comencem amb l'antiagenda parlant de foam picant argentona. Què és això concretament?
La qüestió és que m'ha fet gràcia perquè, de fet, al Rentona fan durant tot l'estiu unes quantes rutes pel torn natural del municipi. Però just aquest cap de setmana en fan una per tot el que són les fonts. I la Font Picant és una font que han recuperat, que es veu que estava...
fatal, destrossada molt malament, plena de brutícia, i l'han restaurat i ara funciona. I m'ha fet gràcia perquè m'ha recordat l'anunci precisament del font picant, que era com una cosa superexòtica, i llavors he pensat, carai, és tan argentrona. Si voleu, el font picant, aigua fina d'agulla. Si voleu, estar ja et dóna ara, no? El Mikimoto està allà sempre. Llavors, us hi podeu inscriure, podeu anar a fer la passejada, portar unes quantes garrafes,
complir-la amb l'aigua que surt del manantial de la font picant i així. Doncs ja comenceu l'estiu ben hidratats, que és bàsic per passar... El Miquimoto està allà al costat servint-te l'aigua una mica. Tota l'estona, ja m'he patient tota l'estona. Cada cop que posa un d'allò, aigua fina de guanyar. Vols aigua fina de guanyar. Aquest anunci que... Venen allà és nonstop. Mític, l'anunci aquest. En fi, després hi ha la ruta per les fonts, que és de font a font,
I per començar l'estiuet, de cara a allò que comencem el mes de juliol, em sembla una bona proposta. I tant, boníssima. Per cert, una altra bona proposta també per aquest cap de setmana és la de la festa del solstici al castell i al mercat del temple.
Això té bona pinta perquè m'imagino que hi ha tot de sacrificis i rituals de verges nues al castell del Borret. No arriben en aquest nivell però m'ha fet molta gràcia perquè normalment tot són fires medievales. Fires sobre templers no s'enfaden gaire.
M'ha cridat l'atenció. Molen perquè és el rotllo secret. Els templers estan perseguits per l'Església, els càtars... No és el mateix, però aquestes sectes que hi havia abans a la història.
Els templers eren uns guerrers que eren... s'amagaven, no o no, de l'església? Però què vols dir que s'amagaven? Al cap de la guerra s'amagaven, vols dir? No, potser m'estic confonent amb un altre, amb uns altres. Els templers eren... Amb Robin Hood, com que t'estàs confonent tu ara? Amb Robin Hood i Kevin Costner. Qui eren els templers? No eren... eren del Sangral, no? Era un ordre militar, religiós.
De les cruades, cruades. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí.
Tu ho has pillat. Jo em pensava que eren rotllo càtars. Aquests sí que eren la Foguera. Aquests sí que eren més amagats. Aquests sí que eren més. I els Massones. Aquests ja eren amb els símbols i tenien tota la seva història aquesta. Fa temps que no em llegeixo el código de Vinci i llavors tinc ja una mica perdut amb tot això. És una barreja. Al final, bastantes pel·lis.
Com és curiosa que s'han de fer aquí? Demà dissabte a les 20.45 hi ha la sala al castell.
Oju, pot anar per lliure o has d'anar amb la truc? Pots anar per lliure però has de portar l'armament de casa. Tranquil·la, que portes unes cordes i un piulet i em veus a mi a la muralla del nord. El que passa és que com que hauràs de aparcar una miqueta lluny que sigui lleuger. Sí, bueno, escolta, no, per als templers, aquestes quilòmetres que feien els templers, per anar fins a... a mi no m'importa. Per saltar castells. Per fer-te 300 metres no tinc problema. Però crec que t'agradarà molt més l'activitat que fan de 9 a 11.
Una demostració d'energies geòpies i camps magnètics a la construcció de temples. Demostració d'energies geòpies.
No hi ha ningú per buscar. No és d'alguna cosa de les pedres? Sí, estarà posant un pèndol per ahir. I camps magnètics en la construcció de temples.
Vas tu allà amb els teus aparells i llavors veus l'energia que es pren la terra i les coses magnètiques d'aquestes i ets aquí que construirem l'església. L'altre dia la versió moderna es pot trobar molt a les platges de Barcelona, que ho parlàvem al programa, la gent que busca un detector de metalls. Però això és una altra història. Quan se'n va tothom busca una mica on posar el seu temple econòmic, tot i que no sé si hi troba molt benefici.
En fi, Eli, ho deixem aquí amb la festa del solstici al castell i el mercat tan ple. A Puigreig, que és a Vergada. Bona terra. En fi, Eli, moltes gràcies una setmana més.
Cristina, acabem el programa. Avui, per tu què ha sigut el millor del programa? Internet, per exemple? L'Espai no Riera. I per tu la trucada per investigar tot això del misteri d'internet. Ens agrada trucar. I utilitzar el telèfon per altres coses. Per cert, Cristina, has pogut posar coses al Twitter i al Facebook avui?
A primera hora sí, a la segona no. Bueno, el d'història al cinema no. Perquè ja s'havia penjat. I l'antigina tampoc, perquè no hi ha internet. Acabem el programa ja sota mínims com es nota que és final de setmana, no hi ha internet, ens és igual.
Escolta, durant molts anys he fet ràdio sense internet i què? No hi havia cap problema Jordi. No hi ha volent drama, escolta tu. Nosaltres tampoc. Joaquín Soler Serrano per exemple, o Luis del Olmo sense anar més lluny. Quant anys he estat visant la carrera de Luis del Olmo sense internet? Més que amb internet, ja t'ho dic ara. Segur. En fi, gràcies a tota la gent que ha fet possible, la Penya del Morro d'avui, la Carme Verdó i la actualitat santistenca, el Jordi Roca al cinema,
i l'Heli Capdevila a l'antiagenda del programa. Què passa? És que ha estat molt curt avui el rol d'un Jari. No ha vingut ni l'Heli Pomar ni el senyor Benito, agraït també el Carles Galí, el president de l'Associació de Veïns de les Bases de Sant Pena, que ens ha atès i li posa una entrevista. Aquí us ha parlat Jordi Domènech i tampoc no oblidem la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook. Gràcies, Cristina. A vosaltres. Bon cap de setmana. Que vagi bé. Tornem dilluns a partir de les 5. Us deixem ara amb l'Informatiu Vestra, un programa que jo sincerament no he perdut mai.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus? Som originals de mena. I kissed you goodbye at the airport and you so close to me I said so here we are now and I can't stop from crying lily and you said hey hey ho you know this is the way to go you will forget about me when I'm on that plane forget about me when I'm on that plane
Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you. Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight.
The plane took off and my love went with it The chilly wind whipped my bold cheeks hard And the man who stood next to me said Everything is gonna be alright I said nothing is gonna be alright But thank you anyway And then I saw your face in the airplane window I waved my hands and I shouted to you
Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight. Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight. I wore a t-shirt and I wore no tie, the band and I said summer kiss.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, divendres 28 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Josep Pervinyà assegura que no s'augmentaran impostos amb l'actualització progressiva del cadastre. L'alcalde respon així a la reivindicació de l'Associació de Veïns que rebutja
Per pinya, d'altra banda, ha confirmat que amb l'actualització segurament hi haurà més ciutadans que hagin de pagar la taxa de mobilitat. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumint, però, altres informacions destacades en titulars.