logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

i per tant qualsevol idea que tingui que sigui alternativa ens agradaria conèixer l'avant si és que és possible. El text també demana que el Consell Municipal de Salut pugui participar en l'òrgan que acabi gestionant l'àrea bàsica de salut de les cases.
Un moment ara, per la previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Pere Cladera, bona tarda. Molt bona tarda. Hores d'ara, els ruixats afecten les comarques de Ginona, també la Catalunya central, i amb el pas de les hores també podran arribar a afectar la costa central. En principi no seran excessivament importants, però no es descarta que localment vagin acompanyats de tempesta.
El que destaquem és la baixada de temperatures, que afecta sobretot a molts punts de l'interior. A hores d'ara, ambient fresc, per exemple, tan sols 12 graus a Girona, 2 a Viella, i en canvi un ambient més suau cap a la costa amb 16 graus, per exemple, a Barcelona. De cara a demà la situació millora, amb moltes més estones de sol, restes de núvols en tot cas cap a l'extrem nord-est de Catalunya.
i amb l'ambient més assolellat les temperatures pujaran cap a l'interior, fins i tot d'una manera bastant notòria, amb algunes màximes que arribaran a fregar als 20 graus. I de moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla David Amadora. La Lliga Leport de Basquet, última jornada de la Lliga regular. Amb la tensió centrada en el partit entre el Burgos i el River Andorra, a partir de dos quarts de deu de la nit, qui guanyi, assolirà l'ascens matemàtic a l'ACB. D'altra banda, a les nou de la nit, juguen els dos equips catalans, Força Lleida, Corunya i Llobeosca, Barça Bé. Els Blaugrana juguen a accedir al playoff. En futbol, a les nou de la nit, segons el Sabadell, rep el Recreativo.
En el partit cobra la 35a jornada. I a la divisió d'honor, a la primera de futbol sala, avui a les 10 al Barçà, s'enfronta el Galdar de Canària. Si guanyen els de Marc Harmona, s'asseguren al primer lloc a la Lliga Regular.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just, què tal, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Tomemec. Hola, què tal? Hola, hola, bona tarda. Benvinguts a la penya del morro, des d'ara fins la set del vespre. Saludem a l'equip habitual del programa. Al capdavant de l'actualitat, Sant Just tenca Carme Berdoi, que està acabant d'escriure un tuit. Carme, hola, bona tarda. Bona tarda. Era un tuit, això que escrivies? No, no, no, estic intentant obrir una cosa. Ah, que no et va bé el mòbil.
que tens un Galaxy Antiguadia, que tens un mòbil obsolet. Bé, avui al programa, a part de parlar del mòbil de la Carme, també parlarem d'altres històries, com per exemple de cinema, perquè avui ens visitarà el Jordi Roca per comentar les estrenes d'avui divendres, dia 19 d'abril del 2013. A més a més, també tindrem el senyor Benito a la segona hora del programa, parlant de la jubilació, història del cinema, la Riera, antiagenda amb Elie Capdevila, en fi...
Un munt de coses avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Al Twitter i al Facebook, com cada dia. I comencem repassant trending tòpics. El primer trending tòpic que repassem avui, quin és? Segi i Racist Vuit. Són dues tendències que han aparegut avui, degut a que l'Arsança ha restat a Sant Sebastià a sis dels condemnats de Segi.
Després de tres hores de manifestació al mur de Donòstia. Podem destacar comentaris, en aquest cas informacions, com la de Neko Ander, que diu... Uns altres comentaris d'indignació, en aquest cas Nikone, que diu...
I podem acabar així de casa amb un comentari de Guillermo Zapata que diu, si no era una organización terrorista, ahora ni siquiera existe ETA, pero les siguen deteniendo y ellos resisten. Bé, l'actualitat, que el País Basque avui ha passat per aquesta notícia política i atenció perquè en matèria musical avui també ha sigut trending topic d'un candú perquè ens hem assabentat que el grup espanyol ha anunciat el seu retorn.
Moltes manifestacions al carrer no he vist, tampoc, donant suport a l'iniciativa, però ha sigut trending topic avui a Twitter i els comentaris no s'han fet esperar, com per exemple el de Javier Ruiz. Sí, davant la notícia, el cas del Javier, que són alguns dels suïtàries que s'han volgut mostrar la seva alegria, dient, per exemple, no sé si l'he dit alguna vegada, però som molt fan de Don Can Do.
Uns altres, en canvi, no estaven tan d'acord amb aquesta tornada del grup, com és el cas de la suïcidia, que diu... Perdona, suïcidia. Suïcidia, sí. Ah, està bé, com de suïcidi i de dolça. I diu...
Bueno, d'un gandú, jo vaig tenir una època, d'un gandú, amb aquest tema, 100 gaviotes, i després també n'hi havia un altre, que és una calle de París, que és una miqueta, és el mateix tema, perquè és una mica com jarabe de palo, allò que feia el Jordi Evole, depende, bonito, una mica el mateix tema, sí. 100 gaviotes, donde iran, eh? En fi, gràcies, Cristina, continuem amb l'actualitat Sant Justenca. Obrim la subsecció...
Entitats mítiques de Sant Just Avui al centre d'estudis!
Efectivament, perquè es presenta la 18ena ja miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justenc. Són 4 articles concretament que es recullen en aquest llibre. Llavors, ja en van 18 llibres de la història de Sant Just en capítols a parts i temàtics. Un, avui, sobre els 75 anys del bombardeig de Sant Just, un altre sobre la història de la família Tudó i Can Ginestà, que després vam fer una sèrie, no?, els Tudó.
I un tercer sobre el rellotge de sol del municipi. Que només n'hi havia un rellotge de sol? No. No, rellotges. Ah, rellotges de sol. I no he llegit la S. I un últim article sobre els estucadors Campreciós, que és una família d'estucadors, no? Exacte. Que era la família Campreciós. Vinga, bravo, bravo!
Bé, Carme, què ens pots avançar sobre tot aquest tema? Doncs que es presentarà avui a les 7 de la tarda a la sala cinquantanària de la Taneu, de la mà dels seus autors, i d'una banda ens ampliarà una mica el que deies, no? Per exemple, Julio Ocho ha elaborat el tema aquella nit d'octubre, 75 anys del bombardeig de Sant Just, que explica àmpliament i amb detalls la nit que l'aviació italiana va bombardejar el nostre municipi. Això va ser fa 75 anys, no? Durant la Guerra Civil, evidentment.
Un altre tema és, com deies, els Tudó, 120 anys en la història de Can Ginestà, que l'ha escrit Coral Torre i els Tudó van ser una de les famílies que van utilitzar Can Ginestà com a torre d'estiuetx.
Sí, l'any 1696, Jacintudó, un comerciant de Tèles de Barcelona... Perdona, quin any? Quin any, pots tornar a dir-ho? 1696. 1600, eh? Segle XVII, final del segle XVII. Doncs Jacintudó va comprar el Cares la Masia de Can Genestà per les seves vacances. Ah, molt bé. I ella, doncs, ha investigat l'origen de la relació de Tèles amb Sant Just... Que era una família humil, no? De l'època i pobra... Que era comerciants de Barcelona. I la situació política catalana i espanyola d'aleshores, em sembla que va explicar, més a més, Coraltor ha explicat que...
que després els tuto també algun d'ells, no sé si era el fill o el net o alguna cosa, seria un destacat, tindria un paper destacat en la guerra, en una de les principals guerres, la del Felip V i la guerra de successió. Finalment, però la família va anar una mica de capa caiguda i va acabar dedicant-se a les piles.
No, això... No, no hi ha les piles d'or. I després, que els rellotges de sol, que també formen una part molt important de la miscel·lània. A Sant Jus n'hi ha una trentena, s'han recollit una trentena. Ah, però són pocs, trobo que són pocs, eh, Sant Jus? No, no crec que et sembli poc, perquè... No, no, no, jo crec que sí, que em semblen pocs. Pensa, que al conjunt dels països catalans hi ha 2.700 rellotges de sol. I al Baix Llobregat, 170.
Per tant, si no llora que anessin 70 i a Sant Jus n'hi ha uns 30, és bastant. Home, amb aquestes dades comparatives sí, però em pensava que n'hi hauria, no sé per què, n'hi hauria més. Alguna altra qüestió sobre la miscellània? L'últim article, que és el que dèiem 125 anys dels estocadors Campreciós, Ramon Campreciós, explicant aquesta història de la seva família, dedicada des de finals del segle XIX al seu avi, a ser estocadors. I des de petits, doncs, ells també s'hi van dedicar, els seus fills també s'hi dediquen, per tant, doncs,
una mica la història d'aquesta nissaga. I fins aquí la 18ena miscel·lània de la història de Sant Just, del Centre d'Estudis Sant Justencs. Quatre articles que recullen en el capítol número 18. Doncs sí, on es pot aconseguir aquesta publicació? Avui a la presentació, que serà a les 7 de la Taneu, i després diumenge també en tindran aquí dalt, a Can Genestal, a la parada del Centre d'Estudis Sant Justencs. Oh! Visca la història de Sant Just, ara!
Síndi dret ja.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desver. Continuem repassant l'actualitat Sant Justenca, ara parlant de la Taneu, perquè recordarà amb una tertòlia avui els 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu. Atenció al tema, l'enginyer industrial Andreu Valls explicarà com es van originar aquelles fàbriques productores d'energia.
Les centrals de la zona de Capdella i Trem van permetre per primer cop subministrar energia a gran escala a les fàbriques de Barcelona i rodaries. Mira, ahir parlàvem amb un de Trem, ahir, el programa. Ah, sí? Sí, el Gerard, amic de la Júlia Mella, que vol fer telòcomunicacions. Doncs ho podíeu haver parlat perquè, tot i això, la decisió de destablir-les al Pirineu català anava en contra del que pensava molta gent perquè no veien possible que l'energia que es produïa des d'allà arribés a la capital catalana. Ah, sí.
El que passa és que els que ho van fer es van avançar una mica també al seu temps, van ser bastant visionaris, exacte. I també el fet d'haver-ho construït abans de la Primera Guerra Mundial va permetre abastar d'energia a les ciutats catalanes d'una manera més barata, perquè senyor l'energia hauria estat generada amb carbó, més cara o de més mala qualitat. Molt interessant, eh? Sí, i s'explicarà a les persones que van tirar endavant aquesta idea, com Emili Riu,
Carles Emili Montañés i Frederic Pearson, que potser coneixem més perquè hi ha l'avinguda Pearson a Barcelona, dedicada a aquest senyor. Que era un senyor ric també, no? Sí, americà. L'avinguda Pearson és una de les avingudes on hi ha les cases més cares de Barcelona. Això tampoc té a veure, no? El nom que posen al teu carrer no t'ho hauria coincidir. Jo no sé si a mi em posarà un carrer al Pedralbes, a mi em posaria més al Raval, potser. Bé, en tot cas, la major part del finançament va ser anglès, francès i americà i també hi havia capital basc, són alguns dels temes
que s'explicaran aquest vespre en aquesta tertúlia. Dos quarts de nou a la sala Piquet de l'Ateneu. Atenció, amics i amigues, perquè ja ha arribat Sant Jordi!
Efectivament, perquè parlem ampliament de les activitats de Sant Jordi que se celebraran aquest cap de setmana començant per la festa del Carrao Blau d'avui a dos quarts de vuit, aquí a Can Gin està, el correfoc de demà que acaba davant de l'esplana del Casal de Joves o la jornada gran de diumenge als jardins de Can Gin està, Carme.
A veure, la festa del Carrau, per això, ja ha començat a les 5 de la tarda i és a l'equipament de la plaça de la Pau. Ah, val, perdona, o sigui, no he encertat res, de res, de res, eh? M'ho he inventat tot. No, de resta estava bé. Per tant, n'expliquem una mica el que es fa avui, no? S'inaugura l'exposició embolica que fa fort a l'equipament de la plaça de la Pau, del Carrau Blau, que està formada per peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller d'arts plàstiques,
I després també hi ha aquesta activitat que hem comentat també algun dia d'aquests, Juga, toca, mira, pensa i pinta, que també té relació amb l'exposició. I després, a dos quarts d'avui, es presentarà el llibre titulat Volum, que és el número 14 de la col·lecció Fragments, que han escrit Soledat Sanz i Marta Balada, i es presentarà a l'equipament de la Plaça de la Pau, el presentarà Carme Malaret.
I això avui, a partir de les 5, és a dir, des d'ara mateix, a la plaça de la Pau. I d'altra banda, demà recordem que també hi ha Correfoc, a partir de les 9 de la nit de Sant Just, i diumenge al matí, tot aquest conjunt d'actes als Jardins de Can Ginestar.
Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a ràdiodesverm.com. Aquest diumenge estarem pels jardins de Can Ginestar comprant llibres, regalant roses. Ah, sí? Sí. Farem una paradeta especial de la penya del marró.
Potser no ens veieu així d'entrada, però ens heu de buscar bé, eh? Sobretot, potser, per la part més dels jardins i dels boscos, que no pas per la part de les paradetes. Com curiosament serà potser el senyor Benito, eh?, amb un punt de llibre que es repartirà. Quan es reparteixi ja haurem acabat la feina. Carme, moltes gràcies, que vagi bé. De res, bona tarda.
5 i 17 i tot seguit parlem de cinema amb el Jordi Roca a la penya del morro. Fins ara mateix. És molt.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig.
a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
Parlem de cinema amb el Jordi Roca.
Jordi, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut al programa Memorias d'una zombi adolescente, Un lugar donde refugiarse, Tierra prometida, On the road o La caza. Són algunes de les pel·lícules que avui s'estrenen i comentem. Comencem per Memorias d'una zombi adolescente. No? Què és? No, d'un zombi. Ah, d'un zombi. Ah, no, d'una zombi no. Un zombi. Ben més, no? Si és ell o no.
Potser sí, home, sens dubte, els personatges així en plan zombies, vampires, etc., etc., acostumen a ser homes, no sé per què. Què passa, que no hi ha dones, tampoc en zombies, no? Sí que n'hi ha. Sí, però no són les grans estelles de la pel·lícula. Bueno, escoltem el tràiler i parlem o què? Sí. Me gustaría poder presentarme, pero estoy muerto. Es un poco palo. Este es mi mejor amigo. A veces casi mantenemos conversaciones.
A esos tíos los llaman huasudos. Se comen cualquier cosa que se pueda. Bueno, yo también, pero... Al menos no me siento orgulloso. Però això és una pel·lícula de terror, és una comèdia... Sí, no? Home, és una mica de tot. És una broma. Home, no, una broma tampoc, Cristina. Home, té una pinta de pel·lícula americana d'aquestes de veure-la millor un diumenge a les 6 de la tarda?
Home, a veure, òbviament no és la gran pel·lícula, és a dir, intentar defensar-la com l'opció d'aquestes setmanes és una mica difícil, però sí que és veritat que té una mica de tot. És una pel·lícula de terror, una mica d'acció, té tocs dramàtics, inclús còmics i romàntics.
Estem potser una mica saturats ja, no, de tants zombies. Sí, però aquesta és la primera vegada que veiem un zombie, no?, que reflexiona, que té pensaments, que fins i tot parla... Que té amics, que parla amb els amics... Està bé això, perquè els zombies estaven molt infravalorats, o sigui, estaven per sota de les seves possibilitats reals. Sí, bé, d'això...
Potser també per això han fet ara aquesta nova sèrie In the Flesh, que és l'altre cantó. Ah, sí? Sí, és a dir, és com Walking Dead, però al revés. Aquesta és una scena acostumbrista dels zombis, no? Sí, exactament, és el zombi el que intenta escapar dels humans. Però bé, tornem a la pel·lícula.
perquè hi ha qui la compara amb una de les teves pel·lícules preferides Jordi amb Crepúsculo perquè la història és bastant similar l'anirà a veure llavors segur és a dir, el protagonista masculí és un zombi que es dedica a menjar-se els humans fins aquí tot correcte dins del món dels zombis no hi ha cap novetat
No, clar, què passa? Doncs que un dia qualsevol entra a un edifici amb els seus amics zombies a menjar-se tothom que hi ha allà, però d'alguna volta veu una noia. Ai, que s'enamora. I es queda parat perquè no se la pot menjar. Oh, que bonic. Sí, li comencen a sorgir uns sentiments que li faran, i això sí que és novedor, que el procés s'involucioni, és a dir, que torni a ser humà si l'amor finalment triomfa. El problema, però, és que els que intenten matar els zombies i protegir els humans és el pare...
De la noia. Oh, drama, drama. Aleshores veurem com acaba. Sí, veurem com acaba. Leli Capdevila al xat diu, doncs jo aquesta és l'estrena que aniria a veure aquesta setmana. Diu, si no, m'ho dieu al final de la secció. Volem dir, aquesta setmana la cosa està molt mala o què?
Home, tampoc tan malament. L'Elin, en aquest cas, és una mica pessimista, però bé, sí que és una pel·lícula entretinguda. Home, però la setmana anterior van ser millor, no?, les estrenes que van haver-hi. Recordem que hi havia Oblivion, a l'anterior hi havia Efectos Secundarios, que aquestes estaven bé, no? Sí, que estan bé, sí. Per tant, encara es poden anar a veure aquestes pel·lícules. Sí, home, evidentment encara estan en cartell, és a dir, que té temps la gent per anar-les a veure tot. I això, aquesta setmana hi ha alguna proposta que a mi em sembla interessant, més enllà de Memòries d'Un Fambiador. Per exemple, a un lugar donde refugiarse...
No. Bueno, pues escóltame el tráiler igualmente. ¿Luego mejora? Vivo centrado en los niños, pero hoy contigo es como la primera vez que levanto la mina. Estoy feliz aquí, contigo. Sí.
Katie, ha venido. Tengo que salir de aquí. Cuéntame la verdad. Esto es justo lo que me tenía. Sé que me encontraré. Si tienes algún problema, podemos arreglarlo. Katie. La música es maca, eh? Sí, és el que estava pensant ara. No hay sitio más seguro para ti que aquí, a Milan.
Oh, quina frase. Ha vingut la pena escoltar tot el trailer per arribar a la frase final, eh? No, a veure, és un drama romàntic amb tota regla, compleix tots els requisits per ser-ho. Tenim el protagonista masculí, que la Cristina i m'està comentant que li agrada, perquè és el noi guapo sorgit d'una gran sèrie com és Las Vegas. És el reclam, clar, el Jones do Hamel. I aquí ja tens el reclam exacte per anar-hi a veure també.
Hi ha una comèdia que ja en vam parlar l'any passat, que és La pesca del salmon en Yemen, que el seu director era Lars Hallström, doncs bé, és el mateix director que aquesta pel·lícula.
L'anterior, la del pesca de Salman Yemen, està bastant bé, per tant... Però, perdó, allò era una pel·lícula o era un documental? No, era una pel·lícula. Era una pel·lícula, eh? Sí, del... Ai, ara no me'n recordo com es diu el... El que va fer Mulanguish, com es diu? Nicole Kidman. No, l'home, l'home. No, no ho sé, no ho sé. Sí, home, el britànic, aquest que és tan famós. Igo McGregor. Igo McGregor, bravo! Un premi, no? Un premi, sí, ja som acaben portant un premi. Un premi.
Bé, doncs un lloc de refugiar-se, que de fet el llibre ens explica la història de Kate, una jove que arriba a un poble de Carolina del Nord. Sí, ella fuig d'un problema que desconeixerà fins al final de la pel·lícula i quan arriba en aquest poble no es vol relacionar amb ningú. És allò que es tanca, no vol fer amics i tal. Què passarà? Que al final s'acabarà enamorant del George Duhamel que interpreta un vídeo que entendreix a tothom amb els seus dos fills petits
i la seva botiga de llibres antics. Perdona, i qui no s'enamora, eh, Cristina? És un prototip molt tòpic, ja, no? Bueno, no ho sé. De fet, que l'actriu... Què fa aquest home cantant? No ho sé, però... Bé, bé, potser perquè l'actriu aquesta no és actriu, és cantant i ballarina. Ah, per això canta aquest home. És la primera pel·lícula que fa, per tant, veurem com ho fa. Es diu Julianne Hope, per tant...
Si no la coneixeu, doncs és normal. En fi, l'Heli Capdevil, el seu comentari d'aquesta pel·lícula és que és d'abstenció obligada pels diamètics. És molt ensucrada. Sí, molt bé. Següent pel·lícula, Tierra Prometida. ¿Crees que tienes lo que hay que tener? ¿Para derrotarte? Sí. Mira, aquí está. ¿Nos vamos? Sí. Este pueblo, esta vida, se mueren.
Todos lo veis venir y nadie se quita de en medio No luchamos por la tierra, Steve Luchamos por la gente Nunca tendrá lo que ha venido a quitarme Ni siquiera me gusta que esté por aquí intentándolo Eres un buen hombre, Steve Ojalá no estuvieras haciendo esto ¿Es el Gandalf? ¿Es el Gandalf a la peli? No Somos una compañía de 9.000 millones de dólares ¿Sabes de lo que somos capaces? ¿Lo sabes tú?
Ui, ui, ui, quina mandrota! Bé, és una pel·lícula dirigida... No et venguis així malament, Jordi. Perdona, jo no venguis res, jo comento. Tu sí que has de vendre coses perquè ens explica que és un drama dirigit pel Gus Bansant. Sí, de fet, potser l'Eli deia al principi que hauríeu d'anar a veure la dels zombies perquè avui de les 5 pel·lícules 4 són drames, d'entre elles aquest. En aquest cas és un drama ecologista, el Matt Damon es posa a la pell d'un empresari que es dedica a anar pels pobles dels Estats Units
per intentar que els grangers li cedeixin o li deixin perforar les seves terres per extrair un gas que per la seva empresa és beneficiós. En teoria, això no hauria de comportar cap mena de risc, almenys és el que ell ven. El que passa és que la manera en què perforen aquella terra sí que provoca
que els pobles es quedin sense aigua i a més s'esquerdi la terra per sota i no es puguin conrear. Una mica, perdona, Erin Brockovich, no? Aquella pel·lícula de Julia Roberts que hi havia problemes amb l'aigua de Califòrnia i hi havia moltes famílies afectades. Sí, exactament. En aquest cas, a més, ell es trobarà amb l'oposició d'un mestre d'escola, que és molt reputat en aquest petit poble...
que clarament farà que tot el poble s'enfronti a Matt Damon. A més a més, també tindrem història d'amor perquè el Matt Damon s'enamorarà d'una de les noies del poble que està en contra del que ell fa. Per tant, veurem aquí també una tensió entre en dos i, finalment, a veure què passa. A més a més, un dels protagonistes, juntament amb el Matt Damon, és el John Krasinski. I tant. Que és el The Office, que a mi m'agrada molt. Tens un motiu per anar a veure. Sí. Però al final d'aquesta, a mi em suposa una mica previsible, eh?
No és per dir-ho, però... És la típica pel·lícula que el noi dolent, que fa coses dolentes, acaba deixant les coses que fa per la noia. Home, això no se sap. Si ho vols saber, l'has d'anar a veure. Jo tinc una teoria que és que potser sí que canvia per seduir la noia, però un cop passen els anys torna a casa i ja torna a la empresa una altra vegada. L'Eli Capdevila diu al xat, diu... Freaking, com es diu Freaking? Ostres, no sé. Freaking? De què parla? Aquesta parlant de Freaking?
Freaking, no sé si vol dir en plan esquerda o a què es refereix exactament. Ah, potser moving, no? Bé, en fi. Que s'expliqui millor. Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, On the Road, d'un drama a un altre. Com dius tu, una producció conjunta entre França i Brasil, dirigida per Walter Sayles i amb actors poc coneguts.
Con coneguts? No, qui són? Home, l'actriu és molt coneguda Qui és? La Kristen Stewart Ah, mamà No sé què és lo que me sucede Hago toda clase de estupideces Mi cabeza distorsiona todo Estoy consumido Y me arrastré como he hecho a lo largo de mi vida detrás de la gente que me interesaba
Porque la única gente que me interesa es la que está loca. La gente que está loca por vivir. Loca por comunicarse. Deseosa de tenerlo todo al instante. La que nunca bosteza ni habla de lugares frecuentes. Sino que arde, tarde y... No tengo re, ¿eh? Arras en mitad de la noche.
La mà, la música és bonica, això sí. Però que és un home susurrant coses boniques a un altre, noia? No, no, eh? És un home parlant i reflexionant sobre la vida, però com que tu careixes de sensibilitat, no ets capaç d'entendre-ho. Perdona... Que anava a conduir en un cotxe? Sí, anava a conduir en un cotxe. Digues. Mira, l'Eli diu que el fracking és això del que fan ara per extreure gras...
que injecten aigua. És el freking. Ens hem posat aquí la Wikipedia, parlant de la fracturació hidràulica, una mica tot plegat, que és una tècnica per possibilitar o augmentar l'extracció del gas i el petroli del subsau. Molt bé. Si voleu més informació, doncs visiteu l'enllaç de la Wikipedia, que està al xat de radio.gràcies, Elvis. Bé, tu dius que no tenies sensibilitat, i sí que tinc, tinc molta. Però si no has entès res de la pel·lícula. Tinc molta sensibilitat.
Només ho aparentes. En aquest cas, la pel·lícula... Vinga, va, a veure, parlem d'Ondy Road. És la típica pel·lícula una mica filosòfica, lenta. Sí, jo ja aviso per tots aquells que siguin com tu que totes les pel·lícules lentes els fan una mica de...
És que jo m'avorreixo. M'avorreixo jo a les pel·lícules letres. Por o mandra? Sí, una mica de tot. Jo diria que quasi por, perquè això de convidar a reflexionar sembla que espanta una mica. No, no, no reflexió. Saps què passa? Jo quan vaig una pel·lícula lenta m'adormo, m'avorreixo. I no és broma, però més d'una vegada al mig del cinema jo he fet M'avorro!
Saps com... No m'ho puc creure, no t'han dit res, els d'escoltar. Estava sol, eh? Perquè era la pel·lícula aquella que... Era la pel·lícula. L'arbre de la vida, eh? Per favor, està tan travalorada, aquella pel·lícula. No, no, com que estava sol no podia passar res. Bueno, en fi, va, aquesta pel·lícula és lenta ja, per tant. Sí, bé, el protagonista principal es diu Salt Paradise, val? Es diu així? I el seu pare és mort. És un escriptor nova yorkès que està intentant buscar, diguéssim, la inspiració quan...
coneix Adin Moriarty, que és un jove expresidiari, però d'aquells que té un encant fascinant, d'aquells que has de seguir tot el que ell fa i tot el que ell diu. I, a més a més, aquest noi té una nòvia, l'expresidiari, que es diu Mariló, que aquí sí que hem fallat amb el nom, perquè Mariló... Mariló, no sé. Jo crec que destrossa totalment la pel·lícula que l'actriu principal es digui Mariló, en aquest cas. Aleshores, els tres ho deixaran tot,
Ah, perdona, no és Mariló, és Mary Lou. No, però els de casa diguem Mary Lou. Mira el Mariló. Aleshores, els tres ho deixaran tot i marxaran en busca de no se sap què, més aviat el sentit de la vida, en un viatge amb carretera que els portarà a viure experiències fascinants i a retrobar-se amb ells mateixos. Per cert, que a la pel·lícula també hi participa a Christian Danse,
Amy Adams i Vigo Mortensen. Bé, de fet, jo començo a estar a favor de l'Eli, que ha dit que només salvava el diari... No, perdona, està molt bé. I de moment, jo... A mi, on the road, jo crec que és una bona proposta. Si tu estàs preparat per anar-la a veure... Ja, perquè tu ets molt preparat. No, és que a tu t'agrada molt la imatge que ets intel·lectual. No, no, precisament... Està molt bé, però a mi no em fiquis. A veure, precisament, els intel·lectuals no aniran a veure on the road, segur.
Per què? Per què no? Perquè per ells això és poca cosa. Bé, passem ara a la següent pel·lícula que també es estrena i última que comentem abans de passar a les notícies de Hollywood, perquè també, a mi sorpresa, és un drama. L'últim tràiler es diu La Caza. Ui, ja, ja té pinta de drama. Comença com molt bé per després fotre l'achazo. En un pueblo...
Mira, mira. Ara s'anima la cosa.
però ja està, ha durat poc a veure, la casa és un drama com hem dirigit que més ve de Dinamarca dirigit pel Thomas Wittenberg sí, el personatge principal que per cert l'actor és el Mads Mikkelsen i va guanyar per aquesta pel·lícula el premi a millor actor que anés l'any passat a l'edició del 2012 sí
És el protagonista principal, esposa de la pell de Lucas, que és un home que està passant per un mal moment perquè acaba de passar un divorci, lluita per intentar veure més el seu fill i, a més a més, per acabar-se d'adaptar a l'escola on treballa. Ell és professor.
Aleshores, bé, sembla que tot comença a anar bé, inclús s'enamora d'una altra noia. Però, però, però, però, no? Clar, espera, espera. Va, s'integra dins el poble, com hem pogut escoltar ja amb la cervesa, etcètera, etcètera. Però, però, però, però. I aquí ve el gran drama. Ara ve el drama. Que és un drama gran, eh? Vull dir, és la pel·lícula dramàtica 100%. I és que...
Corre el rumor, i ara posem-nos seriosos, que ha abusat sexualment d'una de les nenes del col·legi. Clar, llavors no sabem, aquest és l'equip de la pel·lícula i de la qüestió, si ell ho va fer de veritat o no. No, sí, ho sabem. I ho va fer? No.
Aleshores, la pel·lícula que ens narra... És dramàtic perquè... Home, però... Això que no ho va fer se sap des del principi. Sí, ho sap l'espectador, eh? Sí, però es coneix des del principi de la història. Sí, sí, sí. Perquè si no, al final ja... No, no, no, evidentment. Aleshores, el que ens narra la història, diguéssim, és una mica el tema de les confiances entre les persones i, sobretot,
Com a partir d'un rumor i d'una acusació d'una persona en particular, aquest home passa un calvar immens perquè fins i tot correrà per ell la seva vida i haurà d'intentar solucionar tot aquest, diguéssim, pollastre que té muntat en aquest poble. I justament en el moment en què ell...
començava a sortir-se ja d'una situació pel·li aguda, com és un divorci. Bé, la pel·lícula familiar de la setmana, sense cap mena de dubte. S'ha de tenir moltes i moltes ganes d'anar-la a veure. Per això t'ho dic. Això t'ho dic! Això t'ho dic! Això t'ho dic! Li dones la raó a l'Eli, no? Sí, clar!
Bé, gràcies per acostar-nos a les estrenes de la setmana. Passem ara a les notícies. Fa temps, per cert, que no llegeixo la teva entrada, eh? Jordi, la vaig llegir amb el teu permís avui. T'importa o no? Ah, no, no, no, no. Sí, perquè el Jordi sempre el guió em posa entre l'espai dels trailers de pel·lícules i... Sí, sí, sí, avui sí.
I les notícies sempre em posen com una entraeta perquè llegeixi. Vaig a fer-ho. Així que animeu-vos i acosteu-vos al cinema. Qui haurà guanyat el premi d'avui? Aquest cap de setmana. I ara, després de repassar la cartellera, us expliquem les últimes notícies de l'univers cinematogràfic. Vinga, doncs.
Home, tu has guanyat el tren i que s'han de mirat qui era l'Iwan McGregor. Estava tot planejat. Perquè això és un copia i pega de quan fèiem els premis Gaudí i tot allò. Està enganxant, saps? Comencem parlant de Warner Bros, que confia de nou en Tom Cruise. Sí, doncs, perquè després de l'èxit que Oblion ha obtingut, que la van a veure la Cristina...
i et va gravar dins de la pel·lícula. Ah, Oblivion, ens interessa. Sí, vaig anar el divendres a veure Oblivion i... Bueno... Oblivion. Oblivion. Oblivion. Oblivion. I, a veure, està bé la pel·lícula, però és una mica drama amorós amagat en ciència-ficció. El hachazo, Vargas. No, està bé, a veure...
Els efectes especials, per exemple, anem... Per anar a veure alguna d'aquest cap de setmana, ves a veure Oblivion. Oblivion, eh? Tema efectes especials, què tal, per exemple? Bé, està bé. A veure, no és de les més impactants ni res d'això, però està bé. El guió, per exemple, et va agradar? Vas avorrir en algun moment de pel·lícula? Tenia ritme? Vas pensar coses guais?
A veure, ni era molt ràpida ni molt lenta, tenia un ritme normal, la pel·lícula va estar interessant, no hi havia cap moment en què digués, m'estic avorrint, m'estic dormint, m'estic cansant, a veure quan acaba això, no, tenia un bon ritme, estava interessant.
I, bueno, en principi, doncs, t'explica, bueno, com ja va avançar el Jordi, no?, és la fi del món i, bueno, explica com uns conflictes i hi ha una història d'amor, bàsicament. Bé, bé, bé. Al final és una mica... No és que sigui inesperat, però sí que dona un gir cap al final de la història. Et va agradar el final, per això, o no?
Sí, sí. Doncs, recomanació de la setmana Oblivion de la Cristina. Parlàvem de Tom Cruise justament perquè Warner Bros. l'ha fitxat per la seva nou pel·lícula i el seu nou projecte, no, Jordi? Sí, doncs el que deia, que ha tingut molt d'èxit al mercat internacional i per això la Warner Bros. s'ha donat pressa a arribar a un acord amb Tom Cruise per a que sigui l'estrella principal de Yuki Kaze.
Diràs, què és Yuki Kaze? Yuki Kaze? Sí. Jo, perdoneu-me, però és que fiquen uns noms, Oblivion, Yuki Kaze, a veure, això és tendència ara, o com va la cosa? Sí, és el que es porta ara, noms i ponius-los. Sí, noms un mica estranys per cridar l'atenció. En aquest cas, a veure, també s'ha de dir i s'ha de situar que és un film que es basarà en una saga de novel·les del japonès Chochei Kambayashi. Perdona? Perdona? Chohei Kambayashi. No, no, no ha dit Chohei, ha dit Chohei. Ha dit Chohei. Ha dit Chohei. No, tira enrere, ja veuràs com ha dit Chohei. A veure, tirem a...
Sí, què vols que tirem enrere en directe? Anem a tirar enrere On està la màquina de tirar enrere? No ho sé A veure, a veure Txatxei Txatxei
Bé, en fi, alguna cosa més sobre aquest tema? Sí, bé, els llibres es desenvolupen, explica'm una mica, perquè si diem Yukikaze ningú sabrà el que és. Els llibres d'aquest autor es desenvolupen a principis del segle XXI, en concret, tres dècades després que una força extraterrestre hagi envait la Terra a través d'una porta dimensional que s'ha obert sobre l'Antàrtic. Per combatre els extraterrestres, els humans han creat una força espacial de combat i aquí és on entrarà Tom Cruise a salvar el món una vegada més.
Bé, continuem amb les notícies de Hollywood. En marxa, la seqüela dels cruts, que recordem, per qui no sap ell, què és els cruts? Sí, és una pel·lícula d'animació de DreamWorks que es va estrenar a Ferrer i de fet encara està...
a la cartellera, per tant, si algú la vol anar a veure, ja ho sap. En aquest cas, dia d'avui, la nova aventura de Dreamworks ha regaptat prop de 400 milions de dòlars a tot el món. Déu-n'hi-do, no? Una xifra que, a més a més, continuarà augmentant durant les properes setmanes. Només dir que durant l'últim mes, perquè ja fa un mes que es va estrenar aquesta pel·lícula, ocupa el segon lloc en el rànquing de pel·lícules més taquilleres de l'últim mes d'Espanya i encara s'espera que ho faci durant els pròxims dies. Per tant, ja s'està treballant en el guió de la segona part i, a més a més,
Després del fracàs de Dreamworks, amb la pel·lícula anterior que vàrem fer, que es deia, ara no me'n recordo... El soldat de no sé què. Ryan, el soldat de Ryan. No, home, no. Que va ser un fracàs i, per tant, doncs, confien ara en aquesta nova pel·lícula.
Bé, aquesta setmana hem sabut la lamentable notícia d'Altafilms, que estan en un procés molt complicat i que és la major de les distribuïdores i de les pel·lícules en versió original i que tenen tot el cinema Renoir, entre ells El Solida Blanca, El Renoir Les Corts ja no, perquè precisament va tancar, i tancaran molts cinemes i moltes pel·lícules, deixaran de projectar-se precisament
per això. I avui hem sabut, però, que el cinema Renoir no tancarà. S'havia especulat, sí, el Renoir en Florida Blanca de Barcelona tancaria i Jordi, no tancarà. Doncs no, el cinema barceloní és una de les quatre sales excloses del tancament generalitzat de la cadena de cinema Renoir. Enrique González Macho, que és el president de l'Acadèmia Espanyola de Cinema i, a més a més, el propietari del Renoir, també ha anunciat que només un miracle sembla que finalment no podria evitar la desaparició, com tu has dit, de la distribuidora Alta Films.
Una situació que contrasta amb els multicines de Cornellà. Doncs sí, perquè bateixen tot el procés contrari. Els cines Full HD del Centre Comercial Esplau de Cornellà han batut el mes de març el seu rècord d'usuaris amb 89.000 entrades venudes. La qual cosa, i això és molt important, els converteix en la multisala amb més espectadors de Catalunya i en la segona d'Espanya, només per darrere del Quinepolis de Madrid, que té 25 sales.
Això fet, aquests beneficis que té les sales, que aquest mateix estiu s'obrin noves sales en aquest centre comercial. Per tant, estan d'enhorabona i molt bé, els felicitem des d'aquí.
Bé, doncs queda dit, eh? El cinema comercial, en aquest cas, el de l'esplau, que passa per davant de les versió original, cosa que, a veure, no és que m'estranyi, però em sorprèn, perquè últimament les sales en versió original, no si estàs d'acord amb mi, però estan a rebentar la gent. Sempre que he anat a veure una, aquí a Florida Blanca, per exemple, els últims mesos, pel·lícules, estava a tope, a tope. S'incorpora el nostre expert en versió original, que és el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda.
Hola, bona tarda. Què opina sobre tot plegat? Bueno, opino primer que les sales són més petites i la concentració és més alta. És més fàcil que s'ompli, no? És més fàcil que s'ompli. Bona observació. Sí. Bé, sobre què vol que m'extingui? Sobre el tema de la versió original, tot plegat. Quina és la pel·lícula que ha anat a veure en versió original, vostè, per exemple?
La darrera pel·lícula... Bé, no la veus veure al cinema, eh? Bé, ja està, ja està. Vaig veure... Vaig veure a Marcord, la vaig veure a casa. A casa, eh? Vaig veure a Marcord. Opció amb DVD o teletax? Sí, és que fa bastant temps que no vaig anar al cinema, però em sap, l'última... No, l'última versió original, Argo. L'última pel·lícula que va anar a veure al cinema, vostè va ser El Padrino, no? Es va estrenar.
A l'any 73, eh, si ho vols saber. Va, va, escolta, que tenim... Perquè si es vol documentar... Tenim moltes coses. La vaig veure d'estrena. Isona Passola no és la nova presidenta de l'Acadèmia del Cinema en unes eleccions que han portat una mica de polèmica, Jordi. Sí, amb 93, tot i que polèmica...
Tot i que ha arrasat, perquè amb 93 vots a favor i 31 en contra, la candidatura de la productora de Panegra s'ha imposat a la que encapçalava el productor Jordi Radiu, que ha anunciat que probablement impugnarà aquestes eleccions perquè diu que hi ha hagut irregularitats en el procediment electoral.
i que, per tant, el més proper és que acabi impugnant aquest resultat. De moment, donem l'enhorabona i sona passola per ser la nova presidenta de l'Acadèmia del Cine. Però això és típic dels catalans, eh? Quatre gats i tots barallats. Atenció, perquè el festival de Sitges ja apunta maneres i aquest any serà més diabòlic que mai. Doncs sí, perquè el festival va presentar el passat dijous, en el mar del Saló del Còmic, el cartell de la seva pròxima edició. La imatge, realitzada novament per l'agència de publicitat xina, s'inspira en el film de terror de la llavor del diable...
que la traducció és Rosemary's Baby, no sé si et sona, l'has vista, no? Rosemary's Baby, quina porra, jo em casaveixo, senyor, una gran pel·lícula filmada en l'edifici, no sé en quin edifici, en el Dakota Wilding, on va morir a la porta John Lennon. Ah, sí? Això no ho sabia jo. Pots igual els tios.
Jo sabia que era de Ramon Polianski, que fa 45 anys que es va fer, però no ho sabia això. Perquè l'edifici era el Dakota Wilding. De fet, el cartell de Sitges ja s'ha presentat i és aquest cotxet amb flames, és això? Sí, sí, exactament, es va presentar el tijos passat, com et deia en el mar del Saló del Còmic. En aquest cas, aquest any...
Retrarà un homenatge a un dels cineastats més estimats de Sitges, que és el japonès Takashimike. Takashimike. Sí, exactament. Sí, sí, sí. Com? Takashimike. Ah. Sí, que és el, per si no sap, ha fet pel·lícules com Audition, Ichide Killer, Thirteen Assassins, coses així. Ah, aquesta és la versió original.
Atenció, perquè parlem de Django, la pel·lícula de Quentin Tarantino, que s'ha estrenat a la Xina, però no, al final no s'ha estrenat. Aquesta és la notícia, és a dir, fins on arriba, és una mica reflexió, fins on arriba la censura de Xina, que ha decidit en el mateix dia de l'estrena de la pel·lícula cancel·lar-la perquè no ha passat la censura. Diuen que algunes imatges violentes no són aptes per la seva població i, per tant,
finalment tots els xinesos no podran, que visquin a la Xina, òbviament no podran gaudir d'aquesta pel·lícula. Django, hola, què tal? Xoca el cap de censura de petit? Normalment la censura va en contra de la població, però a vegades els hi fa un favor. No, perdoni, perdoni, perdoni, això no li permeto aquí, eh? Home, a mi em agrada molt Django. És un fan de Django. De Tarantino també, eh? Sí, jo també.
A veure, sí que es veia que és un pel llarg. És un pel llarg, Django, però m'agrada molt. És un homenatge a l'espagueti western, no? Sí, senyor. I a l'espagueti western era llarg. Sí, és així. Bé, següent notícia, l'independentista... L'espagueti sempre és més llarg que el macabre. Senyor Manito, que no ve que li està dient que sí per compromís, que no l'està escoltant. Passem a la següent notícia. Quina secció és això? És la secció que vostè no ha de rebentar.
L'independentista Josep de Cal Sants, Serra, serà recordat en un documental, Jordi. Sí, aquest dimecres passat es va posar en marxa la campanya Un Més de micromecenatge que farà realitat el documental Sí, és que últimament tot és micromecenatge en aquest país. Micromecenatge? Micromecenatge. Que es titularà Llavors de llibertat. Jo necessito un micromecenatge aquí a l'esquena. Sí, ara vindrà la Cristina a fer-te. Sí, home. A la Xina som bastant experts.
Sí, sí. Silenci. Bé, per cert, ara que diu això m'ha fet recordar que un dels altres motius pel qual s'ha prohibit a la Xina aquesta pel·lícula és perquè diuen que hi ha una escena on surt un home anú i que, per tant, això ja està prohibit. Hola, què tal? Sóc el Sancho. Un home anú no pot sortir mai. Bé, doncs el que et deia, que esperen recaptar 5.000 euros per tirar endavant aquest documental. Esperem que així sigui.
Bé, i atenció perquè també hem sabut que la revista Star publica el seu particular rànquing d'enguany. Sí, és un rànquing que publica cada any aquesta revista britànica en el que informa de quins són els 20 actors, actrius o persones del papel coixeu famoses de Hollywood més odiades pels ciutadans, tant americans com britànics. A mi hi ha alguns personatges dels 10 primers que m'estranyen perquè no em pensava...
que fossin tan odiats segons aquesta revista. En el número 1, qui diríeu que pot haver-hi? El Brad Pitt. No, quasi tot són dones. Ah, són dones? Sí, en el top 10 només hi ha dos homes i estan en les últimes posicions. La Mary Westry. No, és una dona rossa...
Nicole Kidman. No. Margaret Thatcher. No, que farà Iron 3 d'aquí a poc. Iron Man 3? Sí, protagonitzarà Iron Man 3. No és la Winner Pal, trobo aquella? Exactament, molt d'això. Veus com tens prèmia avui? Doncs ja per tercer any consecutiu és, segons aquesta revista, l'actriu més odiada de Hollywood.
Els experts diuen que la seva falta d'estridències al ser una noia aparentment càndida i no donar escàndols fan que la gent li faci una mica de ràbia en comparació amb les altres actius. Però si va fer allò de... va fer un documental de ruta per... Sí, però això no és una estridència. De cuina espanyola perquè va venir a estudiar aquí. Sí, això de cuina espanyola. Els vau fer ràbia? No, perquè ella va venir a estudiar aquí quan era petita. Vinga bé, la buina patrou.
Perquè va venir a fer això de culinària. Qui més, ja? Sí, a la segona posició, que segur que tu ja estaràs d'acord, està la Kristen Stewart. Sí, senyora. En el tercer lloc, la Jennifer López. Ui, pobra noia. Home, no sé per què. Ah, perdona, és que m'havia confonat en Jennifer. Jennifer López l'estic d'acord. Sí, però ja em dic que era també com del papel coixer, aleshores, i també, bueno, és actriu, perquè no ho ha sortit en algunes pel·lícules. És un intent, actriu.
Bé, només personatges odiats en aquest ranqui. Sí, en el quart lloc està la Catherine Hale, que no ho entenc tampoc, perquè fa dos dies deien que era la nova princesa d'Amèrica en substitució de la Julia Roberts. Perdona, és que a Belén Esteban diuen que també és la princesa del poble. Ja, però és la mateixa del poble que d'Amèrica. No, pitjor. En el cinquè lloc està la Madonna, i el que a mi sí que m'ha sorprès molt és que en el sisè lloc estigui la recent guanyada d'un Òscar en Hathaway.
que diuen molts que també seria un estil de Wittnell Paltrow en quant a sobrietat, sanitat, si sempre correcta, i que això faria que algunes persones no els hi fes gaire gràcia i per això l'haurien inclòs en aquesta llista. Per cert, abans d'acabar les notícies i passar a la història del cinema, que avui, Cristina, començarem a parlar ja de les primeres pel·lícules dels germans Lumière, m'agradaria comentar una cosa que va passar al programa del Jimmy Kimmel, que és un d'aquests presentadors...
nord-americans, de Late Night, que va convidar a Harrison Ford justament ahir la nit, o fa un parell de nits, i li va dir, escolta, explica'ns coses sobre Star Wars, sobre el nou projecte. I Harrison Ford diu, no, jo no vull explicar res, perquè no puc. I diu, és que tenim gent del públic, justament, que ha vingut aquí, al plató, i vol... Sí, puc atendre totes les preguntes, però res de Star Wars. És un gag molt bo, que podeu buscar, si voleu, que a través de... Com es diu això? YouTube.
Harrison Ford, Don't Answer the Questions of Star Wars. Està molt bé, eh? Te'l recomano, Jordi. Sí, per cert que Star Wars, ja em dic, a partir del 2015 s'estrenarà una pel·lícula nova cada estiu. Bé, doncs queda dit. Passem ara a la història del cinema.
Perquè amb la Cristina cada setmana anem repassant capítol a capítol la història del cinema i avui comencem amb les primeres pel·lícules, no Cristina? Sí, evidentment. Com és lògic, recordem que vam parlar una miqueta de les grans companyies cinematogràfiques i de més o menys com les pel·lícules circulaven, es creaven, no?
Doncs ara ja comencem a parlar una miqueta de qui eren els interessats en fer les pel·lícules. Evidentment, van ser els propis inventors de càmera, podem destacar... Clar, ells van inventar la càmera, eren els primers interessats en vendre càmeres i per tant que es fessin pel·lícules, no? Per tant, van ser els primers interessats, evidentment, i van ser els pioners, podríem dir, en començar a fer algunes pel·lícules. Home, els germans Lumière van inventar el cinematògraf.
Per exemple, van ser també alguns dels inventors i dels cineastes que van arribar a rodar més de 300 crometratges. També un altre que podríem destacar seria Edison, que va apostar també pels films. Hi ha molts més que anirem repassant. De totes maneres, caldria destacar que en aquesta època les pel·lícules evidentment no eren com ara. És a dir...
Eren molt més simples, la durada del temps era molt inferior, podrien durar entre un minut i uns 20 minuts com a màxim. A més a més, tenien una falta de coneixement a l'hora de filmar, de fer els plans, no disposaven d'un llenguatge, no tenien la llum apropiada, ni el muntatge, ni tot això. Per tant, eren les pel·lícules que ja venen ganes de veure-les. Home, però segur que eren molt més creatives de la que són avui en dia. Segurament, segurament.
Home, si eren fetes també, suposo, pels mateixos inventors creatives haurien de ser també, evidentment. Però a vegades pocs recursos no significa que després... No, no té res a veure. Hi ha moltes pel·lícules amb molts recursos que després no valen... Res? Sí, evidentment. Mica en mica, però el cinema va anar evolucionant, no? Sí, tot i que al començament ho va fer d'una manera molt casual, no? Va ser... Va anar evolucionant quan, de cop i volta, doncs un operador de càmera va descobrir el que és el travelling. Ojo, el travelling! A veure, com ho va descobrir? Sí...
Doncs es veu que va pujar una góndola i evidentment gravant amb la càmera... Una góndola? Sí, a Venècia. A Venècia. I evidentment la càmera va gravar el moviment, no? Sí.
Sí? Doncs, estava a la gòndola, va gravar el moviment del travelling i va descobrir, doncs mira, que es podia fer un nou moviment de càmera si la pujaves dins de... en aquell moment de la gòndola, no? Que fort, doncs es va arriscar, no? Estava allà a Venècia, amb tot el... No es va arriscar. Va pujar amb la càmera i... Va pujar amb la càmera a una gòndola. Era el primer home a la història que pujava amb una càmera a una gòndola. Sobretot que no se't mulli. Clar. Perquè...
I aquesta música, Jordi, de Góndola? Sí, bé, he posat Osole Mio a l'Spotify i m'ha sortit això. De totes maneres, cal dir que no va ser l'únic descobriment en aquest sentit de planos de càmera i moviments, perquè més o menys a la mateixa època un altre personatge va descobrir l'anomenat Barrido,
quan estava intentant centrar l'objectiu. No sabem ben bé què va passar pel davant, si hi ha alguna persona corrents... Un barridor, és una panoràmica, no? D'esquerra a dreta, moro a la càmera, o de dreta a esquerra, i llavors ell estava buscant el que grava i va fer, ostri, això és bo, no? I llavors ho va tenir. Els boders li diuen Paneo. Per cert, qui eren George Albert Smith?
doncs va ser un podríem dir dels més pioners perquè hi havia els primers que van fer les pel·lícules de cinema doncs van fer la majoria les mateixes coses però va venir alguns altres que a partir d'aquests descobriments del barrito, el travelling i diferents planos doncs van començar a experimentar una miqueta en aquest cas el senyor Smith va ser un dels que va començar dels pioners en experimentar podríem dir
I va fer alguns films documentals on van aparèixer diferents efectes òptics, ja. Podríem destacar, per exemple, el 1100, que va rodar la pel·lícula La lupa de la vuela, i era on apareixia el primer pla curt, és a dir, un primer pla d'una persona. En aquest cas, suposo que la gent es va quedar una mica sobtada al veure un primer pla d'una persona, de cop i volta, en pantalla. I tan gran, i tan gran. Mira, oh, tots els grans, totes les...
Altres innovadors també en aquest cas podrien ser Charles Paté o Georges Méliès. A part de la Paté, que és una productora francesa, no? Una distribuïdora, Paté. I Georges Méliès també, home, un mitjà de l'extrema del cinema. Doncs van ser els precursors del cinema fantàstic i podríem dir que van arribar a rodar més o menys 500 curs. Com hem dit abans, la majoria d'aquests curtmetratges duraven entre un minut i uns 20 minuts.
I una de les principals obres d'Amelier, suposo que potser el senyor Benito la coneix, és Viaja a la luna. No, home... És que ell la va veure a l'estrena... Jo l'estrena... No, ho deia per això, ho deia, perquè és una pel·lícula molt coneguda... Home, és mítica, eh? Per això que... La pel·lícula no l'hi he vist, trosset, sí. Sí, no... Va dir que van trigar sis anys a enrodar-la, no? Va ser rodada entre el 1896 i el 1902...
I en aquesta pel·lícula es van utilitzar uns decorats, ja que eren més diferents dels anteriors, perquè eren com més moderns i tal, i un gran nombre d'efectes especials. En principi, per qui no la coneixi, que sàpiga una miqueta que aquesta pel·lícula, Viaja a la Luna,
explicava la història d'uns científics que viatjaven a la Lluna en una balada de canó i un cop arribaven allà vivien diferents experiències i tot això. De fet, la pel·lícula Hugo, que no sé si ho heu vist, el Martínez Corsese, em parla molt de tot això. I em sembla que fins i tot també al final de la pel·lícula els crèdits treuen diferents fotogrames i històries. Una altra de les històries a destacar va ser Assalto i robo d'un tren.
Es va estrenar, doncs, el 1903 i tenia uns 20 planos i durava uns 10 minuts de durada. Va suposar... Perdona, 20 planos i 10 minuts, eh? Estem parlant ja de... Planos de 30 segons, eh? Una pel·lícula amb ritme, ja ho veiem. Va suposar, en aquest cas, el naixement de l'èpica del Wénster, podríem dir, no?
Després d'aquests avenços tecnològics podríem dir que les bases de la indústria del cinema es van consolidar i el cinema va veure la necessitat urgent de començar a incorporar un llenguatge propi.
Per aquest motiu es va començar a agafar, podríem dir, una especial importància al paper del director, en aquest cas. Fins en aquell moment el director no hi havia ningú. No, realment no tenia tanta importància. Era persona. No, home, sí que n'hi havia, però no tenia el paper com a director. Es coneixia com a director, literalment. Va ser a partir d'aquí quan es va començar a dir director i quan va tenir una gran importància. D'aquí suposo també que ara nosaltres...
També destaquem no només els actors, sinó el director, també, de les pel·lícules. George Melier no és concertat director ni els germans Lumière dels curtmetratges que feien? Ara sí, suposo, Jordi. Però, bueno, en aquella època, quan ells van començar a fer els primers curtmetratges, suposo que tampoc els...
els denominaven director, no? Cineastes, no? Mira, el que fa cine, el que fa pel·lícules. Bé, doncs la setmana que ve, ho deixem aquí, començarem a repassar un dels primers directors més destacats, que fou David Mark Griffith. Ja en parlarem de tot això. Cristina, moltes gràcies. A vosaltres. I també acomiadem el Jordi Roca fins la setmana que ve per parlar de cinema. Que vagi bé i bona tarda, Jordi. Bona tarda. I nosaltres tot seguit connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies generals. A la segona hora, amb el senyor Benito, que senyor Benito avui ens parlarà...
Ja, tot el que seria la jubilació, no? Sí, una miqueta. Què està pensant en jubilar-se? No, és que és una cosa que... Si vostè no treballa mai, no pot jubilar-se. No, clar, per això ja ho parlarem. Però no ho dic perquè és una cosa que igual ja no veu en les futures generacions. Ah, val. Comencem a parlar-ho ara. Per segur rescata la cinta d'avui d'apanyar el morro al futur, que ho sàpiga. És en aquell moment com si veiessis que s'estingeix els mamuts i, bueno, us anirem a parlar del mamut perquè sàpiga que és... Ah, ja l'entenc, ja. Ah, ja l'entenc.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Sònia Kerr i Manel Carvajal. Les perspectives per la temporada turística d'aquest estiu són bones, però el sector està molt condicionat per la situació econòmica que pot alterar les previsions en l'últim moment. Ho ha dit el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, aquest migdia a Barcelona durant la inauguració del Saló Internacional del Turisme de Catalunya. Les perspectives són bones, però és evident que hem de tenir molt present...
les dificultats i els entreballs que cada dia anem descobrint. Si el principal mercat emissor per Catalunya, que a part del mercat interior i el mercat espanyol, és el mercat francès, si resulta que França estornuda amb els propers setmanes, els propers mesos, des d'una perspectiva econòmica, és evident que això pot tenir alguna repercussió. Per tant, hem de ser molt prudents. Aquest és l'interès pel qual, amb això que anomenem mercats emergents,
Durant la inauguració de la mostra, el conseller Puig i el secretari general de l'Organització Mundial del Turisme, Taleb Rifai, han anunciat que Barcelona acollirà des de l'any vinent una conferència internacional sobre turisme a les grans ciutats que es farà cada dos anys. Els bombers de la Generalitat treballen en l'extinció d'un incendi forestal al pradell de la Teixeta, el Priorat, que fins ara ha cremat 15 hectàrees de vegetació. La zona afectada és a l'est de la Nacional 420, a l'altura del quilòmetre 850,
en una zona sense nuclis poblats, i treballen 17 dotacions terrestres i 4 mitjans aèris. Aquest matí, el mercat de la Flor de Catalunya, Vilassada Mar al Maresme, ha rebut una visita inesperada de la d'una quinzena d'inspectors de l'agència tributària. El Ministeri d'Hisenda ha volgut comprovar que les empreses emetessin les factures de manera correcta després de la pujada de l'IVA del 8 al 21% el setembre passat.
La inspecció, a més, s'ha fet coincidint amb els dies de l'any en què es concentra el mercat més activitat comercial prèvia a la diada de Sant Jordi. 1.800 camions s'han desviat de la Nacional 2 a l'autopista P7 durant les primeres 12 hores des que va entrar en vigor la prohibició del pas de camions de gran tonatge al pas per Bàsquera. El 90% dels camions han recorregut el tram entre Massanet de la Selva i la Jonquera sense sortir de l'autopista, segons dades que acaba de fer públic és la Generalitat.
Des del RAC veurien amb bons ulls que la PSAT fos gratuïta per als transportistes a les comarques de Girona. O editant declaracions a la xarxa de comunicació local, el gerent de projectes de la Fundació RAC, Xavier Ruestes. El normal és que tinguessin una via que fos gratuïta. Ara l'Ina va demanar. Apostem per la gratuïtat? Des del RAC no ho veuríem malament. Ho veuríem lògic. Només per als transportistes? Sí.
L'associació de transportis des de Girona promourà de fet una campanya perquè els camioners reclamin els diners del peatge a l'administració. Avui es presenta el llibre La fals i la rosa de l'escriptor torrellorenc Jaume Planes. Es farà a la llibreria Dos Rius de Torelló, a Osona, de cara a la diada de Sant Jordi. Ràdio Ona, Ingrid Franquesa. Bon dia. El torrellorenc Jaume Planes presentarà avui el llibre La fals i la rosa a la biblioteca Dos Rius de Torelló en un acte que començarà a les 9 del vespre.
L'obra retrata la Barcelona dels anys 90, on encara respira la ressaca postolímpica a través d'un acte revolucionari de finals del franquisme que torna a la ciutat després d'anys d'absència. Es tracta d'un personatge rebel inadaptat, que és el que vehicula tota la crítica que porta al llibre, segons explica el seu autor. Es trobarà perdut en una ciutat que no reconeix i es veurà arrossegat cap al perill fins a arribar a una situació límit on haurà d'escollir entre la vida i la mort.
Quan tornes, estem als 90, i aquest personatge, que ja era inadaptat a les obres, torna a sobre amb l'afegit d'una visió molt més influïda per Orient, de la realitat. Per tant, tot això xoca molt més amb aquesta Barcelona, aquesta Barcelona eufòrica. La falsa i la rosa de Volian Edicions és un thriller amb un triple rerefons, sentimental, generacional i polític.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadora. El Barça i l'Espanyol s'han entrenat per preparar els partits de Lliga d'aquest cap de setmana. Els blaugranes, que arriben a la visita del llevant demà a les 8 al Camp Nou, han vist com Leo Messi i Sergio Busquets han fet part de l'entrenament amb el grup. El segon tècnic del Barça, Jordi Roure, parla de l'estat de Messi.
Avui ha començat a treballar amb el grup. Jo crec que és just, però demà ens queda un entrenament, demà veurem exactament com es troba, com va l'entrenament i ho acabarem de parlar. En aquest sentit, hem d'esperar demà i amb el títol acabarem de prendre la decisió. Diumenge a les 12, l'Espanyol visita el Getafe, el tènic Javier Aguirre i ha donat la llista de convocats. On han quedat fora Mationi i Longo lesionats i Raül Rodríguez sancionat a segona divisió. Avui a partir de les 9 de la nit, el Sabadell rep el Recreativo en el partit que obre la 35a jornada.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just Bona tarda, són les 6 i 5
El Centre d'Estudio Sant Justencs presenta aquesta tarda la seva 18a, Missalani. Aquest cop el llibre compta amb quatre articles diferents, tots centrats en la història de Sant Just, en algunes de les famílies més destacades o en episodis concrets, com ara Julio Ocho, que ha laureat el tema aquella nit d'octubre, 75 anys del bombardeig de Sant Just. L'article explica àmpliament i amb tot detall la nit que l'aviació italiana va bombardejar el nostre municipi. Un altre tema és els Tudor, 120 anys en la història de Can Genestà, de Coral Torra,
que explica que els Tudor van ser una de les famílies que van utilitzar Can Genestà com a torre d'estiuets. L'any 1696, Jacint Tudor, un comerciant de teles de Barcelona, va comprar el carès La Masia de Can Genestà. I els rellotges de sol de Sant Just també formen una part important d'aquesta miscel·lània. Miquel Almela i Jordi Contia són els responsables d'aquest recull de la trentena de rellotges de sol que han localitzat el municipi. I l'últim article tracta dels 125 anys dels estocadors Campreciós. Ramon Campreciós explica
En aquest escrit, la història de la seva família dedicada des de finals del segle XIX en la figura del seu avi a ser estocadors. Tot plegat es presenta a les 7 d'aquí una hora a la sala cinquantenari de l'Ateneu, de la mà dels seus autors. I des de fa una hora que estan en marxa les activitats de Sant Jordi del Carreu Blau que es fan aquesta tarda. S'inaugura l'exposició amb bolica que fa fort.
Una mostra que es presentarà a l'equipament de la plaça de la Pau i que està formada per peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat dels tallers d'arts plàstiques. I tot plegat també coincideix amb l'activitat de divendres als parcs, amb l'activitat Juga, Toca, Mira, Pensa i Pinta, que també tindrà relació amb el motiu de l'exposició. I per acabar de redonir aquesta jornada dedicada al volum, a dos quarts de vuit es presentarà el llibre titulat justament Volum, el número 14 de la col·lecció Fragments de Soledat Sants i Marta Balada.
I acabem aquest butlletí amb un apunt més cultural, que és que l'Ateneu recordarà aquest vespre els 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu. L'enginyer industrial Andreu Valls conduirà aquesta tertúlia que organitzarà la secció de cultura de l'Ateneu, que explicarà com es van originar aquelles fàbriques productores d'energia. Les centrals de la zona de Capdella i Trem van permetre per primer cop subministrar energia a gran escala a les fàbriques de Barcelona i Rodalies. Tot i això, la decisió d'establir-les allà, el Pirineu català, anava en contra del que pensava molta gent,
perquè no veiem possible que l'energia produïda arribés a la capital catalana. El fet d'haver-la esconstruït, però abans de la Primera Guerra Mundial va permetre abastar d'energia a les ciutats catalanes d'una manera més econòmica. Tot plegat s'explicarà aquest vespre a dos quarts de nou a la Sala Piquet de l'Ateneu. I de moment això és tot. Més informació a les 7 als 100 notícies edició vespre.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser quan surtis d'aquí què faràs?
Te'n vas amb por perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sóc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Gràcies, moltes gràcies. Què tal, com esteu? Benvingut a la segona hora de la Penya del Morro. D'aquí una estona amb el senyor Benito, que parlarem de la jubilació i també amb l'Eli Capdevila, del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa. Senyor Benito, bona tarda de nou.
Bona tarda. Bona tarda. I també tenim a nosaltres la Cristina. Cristina, bona tarda. Que repassem el tu. Bona tarda. No diu que ens diguem bona tarda. Vostè de protocol no en té ni pajolera. Saludeu-vos entre vosaltres, sisplau. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, Cristina.
Ha sigut cast, eh? El petó? Sí, castó. I pur. A la galta. A la galta i sense llengua. Repassem trending topics. Per exemple, avui també ha sigut Faisant, perquè el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, propurat pel PP, per cert, ha ordenat a la Fiscalia de l'Audiència Nacional a incloure el delicte de col·laboració amb l'organització terrorista dels dos policies del cas Faisant pel Chibatazó, que va haver-hi, us recordeu, a ETA...
han registrat el bar Faisant d'Irun l'any 2006. També no s'han fet esperar les reaccions a Twitter. Comentaris que podríem destacar. El d'Al Carlos Enrique, que diu... Un altre seria el José Manuel, que diu...
I acabem-s'hi de casa amb la Sara Fernández, que comença el seu tuit dient Ja, ja, ja, ja, ja. Faisant, és trending topic. Com ha transcedido la noticia? Ja, ja, ja, ja. Ja, ja, ja, ja, ja, ja. M'ha agradat molt, eh, com ho has fet. Per cert, que avui també ha sigut trending topic, un hashtag una mica especial, no? Concretament, coses que susurrar-te...
Això ha sigut hashtag avui, no? Per tant, jo crec que hauries de fer-ho amb susurros, això, eh? Sí, diem per què, Jordi. Doncs suposo que és una de les tendències que acostumen a sortir d'aquestes rares, que la gent s'apunta a fer comentaris. És més baixet encara, no? Ja, però és que més baixet, Jordi, no se't sentirà.
En català es diu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu Xiu X
Una altra zaria doxa que diu Cosas que s'usurrar-te al oído Ese tío que tienes enfrente Al que no dejas de mirar y zorrear Es mi novio I acabem amb rulomanía Que diu Cosas que s'usurrar-te al oído Solo me siento mejor si te tengo a oscuras Us imagina una
Hola, bona tarda i benvinguts a la penya del morro, un programa íntim, molt íntim. Hi hauria de ser un programa de nit, amb aquesta veu i a tot. A banda d'això, Jordi, et trenques el coll i jo ja vinc amb el coll fotut avui i no estic per fer això, eh?
A veure, em sento com el padrino una mica també, eh? Exacte. Bé, senyor Benito, a veure, vinguem aquí, perquè sí, hola, bona tarda. Bona tarda, senyor Benito, a l'espai del senyor Benito. Hola, amb energia, alegria.
Bé, què és això? Què és això? Bé, parlem, com cada setmana, d'un tema i avui vostè vol parlar de la jubilació. Sí, com les coses importants, eh? Ja havia avançat, ja he fet un previ abans. Com es diu això? Un spoiler o un... No, es diu un next. Un next. Sí, fer el next és explicar el que passarà després. El que passarà després. Y próximamente en estas pantallas, en estos micrófons, hablaremos de la jubilación. Querida amiga...
No, no, no. No, no, no. O la Montserrat Portuny o la Elena Francis. Això, Elena Francis, Elena Francis. Querida amiga, si su marido le dice que se quiere jubilar... Vol fer-ho? No le corten las hadas, no, no. Ah, si vol fer-ho, le busco una música. No, això és...
No, això no. Això és molt bonica, aquesta música. Aquesta és del Love Story amb l'Ali Magrau i el Pèlma aquell, com es deia. El Pèlma aquest, tio. Hugh Grant? No, home, no, aquell nano tan maco, home, que era el que va... Després va fer la pel·lícula amb la Barbara Streisand, aquella de Qui m'hi passa, doctor. No, no.
Woody Allen. No, no ho sé. Un noi que era molt guapé. El Richard Gert. No, el no sé què. Ray Anonymous. Ray Anonymous, pot ser? No ho sé. El d'ella sí que me'n recordo. Quina he dit?
Va, anem al tema, la jubilació. L'altre, l'altre. L'altre m'agrao, home. Per cert, va fer una pel·lícula també amb l'Steve McQueen que es deia La uïda. Del Sant Pec impàs. Jo volia dir que això és una mica el que passa a la jubilació. A desvariar, a parlar d'un tema, de l'altre... I he fet una posada en escena...
de què passa a la jubilació. Com vostè sap, jo sempre li porto les coses importants de la vida, i avui en parlem de la jubilació, perquè és una cosa que comença a extingir-se. És una espècie amb perill d'extinció.
Perquè ben aviat la gent no es podrà jubilar. La joventut que ara creix, em miro vostès i dic pobres no es jubilaran. Com jo. De fet, què és la jubilació? Segurament preguntar-li. Què s'entén per jubilació? La jubilació és com un premi després d'haver estat pencant com un asa tota la teva vida. Al final, quan et queden poquetes forces,
i menys dentadura, normalment saps que et jubilaràs quan comences a portar protexis dentals. Dius, mira, ja estic a prop. Ja estic a prop de la jubilació. Però era un premi abans, no? Perquè ara serà un privilegi. Ara és un privilegi. Sempre ha sigut un premi perquè jubileu de premi, etc. La jubilació, al principi, això els donaven els romans, quan servien a les legions, després de 50 anys de sèrie, els deien, apa, cap a casa.
Llavors els jubilaven. Clar, la jubilació... Clar, perquè un se'n pot anar a casa sempre, eh? Sempre li poden dir, vostè se'n va a casa. Això que ningú ho dubti. Però, clar, la jubilació comporta una paga de mensual per vida, eh? Mentre... vitalícia... Fins que mori, fins que mori. Clar, mentre vostè visqui, d'allò. Hi ha el cas, me'n recordo, que això va sortir en els diaris...
que es va morir el jubilat que mantenia tota la família. I era un home analfabet i signava amb el dit gros. Llavors la família li va tallar el dit gros, el va deixar a la nevera, llavors cada mes treien el dit gros i tac, tac, tac. Està molt ben pensat. Però van viure del xullo uns anys. Uns anys, no? Sí que van dir, home aquest tio que ja té 130 anys. Però clar, molt longeu, no? Demà ser longeu, però bueno. Sí.
Home, jo conec casos també així, eh? La pillaria i la picaresca arriba fins al límits dins hospitals. Home, ha fet la llei feta la trampa, no? Una dona, per exemple, que havia vort, eh? Sí? Sí, i llavors va arribar un... Jo, és veritat, doncs no, però m'ho he explicat. Uns amics meus que un es va posar una perruca i es va fer passar per la dona que estava malament i que no volia sortir i amb un mocador al cap i així i tal.
Però per quina finalitat? Perquè cobraven una prestació d'un subsidi, un servei, i llavors hi havia... Diu que ve l'alt servei, hosti, què fem? No posar perruca? No ho sé si és veritat o no, però... En fi, venia a col·leció. Doncs estàvem parlant...
Qui pot gaudir de la jubilació? Hem dit que per jubilar-se prèviament s'ha d'haver treballat. Un rentista no està jubilat. Un rentista no es pot jubilar, perquè el jubilat ja...
comporta aquesta gràcia que t'hagin estat putejant durant molts anys treballant, eh? Si no, res de res. Llavors, la jubilació té tres períodes, o té tres fases. La jubilació es pot arribar en tres moments. Diguéssim, un que seria la jubilació per se, com diria el Rubianes, per se, con se i per se. Sí, sí.
que és, a l'edat fixada per l'administració, ara, fins fa poc, eren 65 anys, ara ja comencen a ser 67 o així, eh? O sigui que vostès facin compte que cap als 8 anys... Potser hem encara més. 85, una cosa així, estaran en el Tajo. Està molt bé. No, però està bé, perquè el cop deia els Robianes també als 85, llavors ja, bueno... Ja, bueno... Hòstia, una cosa, tu, que... Hòstia, que t'he dit amb la bailada, tu. Molt bé. Tu vam pa allà. Clar que sí.
Bé, llavors, la jubilació en el seu moment just és aquesta, però pot ser que et jubilin abans?
que et diguin, això és un pre-jubilat i jo tinc ja amics que vam per la vida com de pre-jubilats que això ja és un xollo si la jubilació és xollo, això ja és xollo 2 perquè normalment et jubilen amb tot el sou íntegre i a l'edat de 50 i escaig d'any tens un horitzó que dius, Déu-n'hi-do i com aconsegueixen això?
Doncs això, bueno, normalment són gent que ha treballat amb empreses així grans, després amb empreses amb els bancs. Amb els bancs s'ha donat molt. El sector de la banca, la prejubilació, els ha donat molt de sí. I modesta. I modesta. I d'on surt d'això? Pobrets els bancs, és que són...
Són entitats benèfiques, s'esforcen molt, fins i tot volen que els seus treballadors surtin amb alegria al carrer. M'està agafant molta ràbia aquesta secció d'avui, eh? No és culpa seva. No, no, però mira, jo ho he fet una mica per fotre. I després...
Home, deixa'm dir una cosa a favor de les persones que treballen en un banc, perquè tinc família que treballen en un banc, home, evidentment. Sí, les seves misses surten del banc. No sé ara, però antigament, fa uns anys, hi havia gent que treballava molt i pencava molt, fins i tot a casa. Però no estem parlant d'aquesta gent, estem parlant una mica més amunt. Un altre.
Escolti, què fa un jubilat? Què fa un jubilat? Un jubilat, escolta, és una persona que ha d'omplir el temps perquè vostè, ara de cop i volta vostè ja és una mica així, ja té una mica d'ànima de jubilat. Sí, no, no fa res, no fa res, no fa res, no fa res, res, res, res. Estic a carrer toquem la penja.
Això és el que fa el jubilat. Un jubilat, de cop i volta, és un tio que s'ha llevat, ha entrat a treballar a les 8, com tard. Durant 30 o 40 anys. N'hi ha que entren a les 6 del demà.
Tu t'imagines que s'entrarà així del debatí un lloc a treballar? Una fàbrica? I de cop i volta... No vinguis. I els tios segueixen llevant-se a les 5 del matí com espiritats pel passadís. Semblen zombis, no? Van desorientats... Com la pel·lícula de Charles Champlin, no? Tiempos moderns. Que el tio va fer el mateix a la làmpada de casa seva. Llavors...
passen un petit ensurt i diuen, bueno, doncs ara, escolta, aquí hem d'omplir el temps. Hem d'omplir les 24 hores del dia perquè com que ja no tenim cap més de lloc, doncs les omplim. Què fa un jubilat? Si és avi, de cangur. Ah, clar. Un clàssic. I, escolti, a callar. Fins que no es jubili el net, l'avi no es jubila. Correcte.
Perdona, hi ha la mítica frase Viu dels teus pares Fins que puguis viure dels teus fills Aquesta frase és molt bona És molt encertada Això de ser avi i cangur És una mica com el joc de la oca Quan caus el pou Fins que no entra un altre no surt El pou del cangur no surt O el monopoli a la presó també És el símil
Sí, perquè les primeres vegades fa gràcia, després ja no. Ves-lo a buscar, eh? Mama, ves-lo a buscar el nen. I si no fa com a l'anunci aquell, mi nieto dice que soy el más guay del no sé qué, porque le compro chuches y... Bueno, senyor, jo té una edat vostè, eh?
Fixa't, fixa't com es compleix l'axioma. Aquest home anuncia pròtesis dentals. O sigui, una cosa per la pròtesi dentals, perquè no se li bellugui la dentadura, que fa molt lleig, eh? Jo no sé si heu vist mai. Heu estat allà dinant en un restaurant d'aquests de menú? No, mai, mai. Jo sempre vaig a restaurants tipus Botafumeiro. Bé, igual, a Botafumeiro també passa, això. I de cop i volta el que tens al davant és un amagarant, ja, amb pròtesi dental...
I tu, i se li escapa la dentadura. No, no m'ho vull creure. Se li escapa... Escolti, és desagradable. És desagradable, vostè. Bé, i és per desmitificar la jubilació. No, no, no. No cal que la gent digui... Ah, no em vull jubilar, no em vull jubilar. Escolti, també hi ha jocs de saló, no? Clar, una altra cosa que pot fer el jubilat, si és molt arriscat... El jubileta. És...
fer, dedicar-se a la petanca, que és com una mena de golf, però de pobres. Amb unes boles que pesen molt. Que són més grosses. Boles de collons, eh? Jo crec que les boles aquestes se les va inventar el gendre.
El genre del jubilat. Mireu, coge esta bola, veig si l'hi veu al peu i m'entén? O se l'ha tirat pel cap i s'acaba aquí el dia. Per exemple, el descacs, la brisca, la canasta, el dominó... En altres actituds, el mus...
El muso juga per parelles. És un joc que fan... És de cartes, fan ganyotes. Tim Monzó i Jordi Pujol formarien una parella boníssima. Però a part d'això... Jo volia preguntar-li que... Què fan els jubilats també durant el dia? Durant el dia... Mirar les obres, no? Clar, són seguidors.
de l'obra pública, de les grans obres. Seguidors. Són seguidors, no? Sí, són controls, eh? I a més són, allò, crítics, eh? Sí. I el Paleta li diu... Aquell home jubilat que està mirant l'obra i que fa que no m'ha el cap. No va molt bé. No en tens ni idea, no? L'àmbra d'època això feia diferent.
Tant és així que ara les obres han fet unes lones. Perquè no ho vegin. Perquè no ho vegin. Però els hi han de fer un forat. Els tios fan un forat i treuen el cap a polla. Estan molt preparats. Estan molt preparats. Per tant, en les grans obres de la ciutat sempre hi ha una tanca que aculli un jubilat. Quan no sàpiguen què fer amb un jubilat, porti-lo amb una tanca que allà s'estarà a la mar del vell i feliç.
Què poden fer? Poden fer els viatges de l'inserso. Un dia parlarem dels viatges de l'inserso. Ara m'ha recordat, i amb el seu permís ho posarem, que Alberto Romero, juntament amb els del Cansancio, vam fer un programa de ràdio on feien diferents conyes, sketchos i tal. Se m'han copiat.
Llavors, bueno, no, però tenien los violadores de l'impserso Sí, en lloc de los violadores del verso, que és un grup de rap, eren un parell d'avis que ara me'ls he imaginat mirant les obres i rajant la tela per mirar el contingut I fent rap Sí, exacte, llavors feien això
Mira esa fanja. Ey, niñato. Sí, tú. Te estoy hablando a ti, mocoso. Escucha, bebé, que un biberón te daré. ¿Qué pasa, niño? Te damos miedo, ¿verdad? Porque somos tipos duros de la tercera edad. Sin disciplina no tenemos nada que perdernos. No tengo dientes, pero aún te puedo morder. No me vives así porque llevo bastón. No es por si me cago, es por si arma un follón. Soy experiencia. Hago de mi arruga virtud. Pura demencia. Tomo más pastillas que tú. ¿Dónde vas?
Fins demà!
Bé, aquest era el tema, que parà molt la frase, toma'm les pastilles que tu, que li diu a l'avi el xaval, saps? Bé, en fi... És un mica pastilleros, els avis, eh? Clar, clar, és el que entenen. Alguna cosa més sobre la jubilació i tot plegat? Dèiem això dels viatges de l'incerso. Algú dia en parlarem, farem un especial.
Això es diu un spoiler? Un spin-off? Un avançament, vol dir? No, no, no. Un tema que surt d'un spin-off. Un spin-off dels viatges a l'Incerso. A vostè on li agradaria anar, de viatge a l'Incerso? A mi? No, a la Cristina l'hi pregunto.
De l'Inserso? Sí, de l'Inserso. Vostè ara imagini... Puc escollir? Sí, home. Gandia, Gandia. El públic diu Gandia. No, jo la Seixels. No, no, no. No arriba l'Inserso, no arriba. Com que no? L'Inserso és... Gandia o Benidorm, no? Territori nacional. Torrevieja, a vegades. Torrevieja, però això tot és València. Ai, però és molt épic. Canàries també hi va. Canàries, Canàries també. Però sempre els fan anar als mateixos llocs o com va això?
És que a Espanya molts llocs turístics no hi ha tampoc. Però és que són les típiques destinacions d'Incerso. Però podrien variar, podrien variar, pobres avis i àvies s'acaben agorrint al final, no? Jo, per els relats que he sentit de la gent que ha assistit als viatges de l'Incerso,
el paisatge se'ls hi ha fot. Mentre hi hagi un bon bufet lliure, és igual estar a Gandia, que està allà... I un bingo, no? I un bingo. I un ball. Ah, bingo i ball. Bingo, ball i bufet lliure. De fet, los violadores de Liam Cerso, que hem descobert avui, també tenen un tema que es diu bufet libre. Jo crec que va per aquí, eh? A veure si el podem escoltar, perquè això avui triga una barbaritat a encarregar...
Jo, si vol... Jo, un indicador... Abans deien, si vas per la carretera i vols trobar un restaurant que es menja bé, allà on hi hagi camions, allà per allà i menges bé. Un altre indicador dels restaurants on es menja molt...
que no vol dir bé, però molt, és on hi ha gent molt jubilat. Quan vegi gent de molta edat, entra i diu, aquí foten un platarro que digues. Sí, però la gent gran no acostuma a menjar més bé amb poc. No. Ah, doncs les meves àvies sí, no menja gairebé res. A casa, a casa. Deixi-vos anar. No, no, no. Hi ha una diferència molt gran.
Mengen poc, l'únic que quan van de restaurant, com han viscut una guerra, se'n porten al tàper i així recarreguen tota la nevera i tenen per uns quants dies. Però no vol dir que mengin molt. Això ha generat curiositat entre els nostres oients, concretament la Eli, al xat de radiodesvern.com i ja ens han enviat la pàgina destinoinserso.com Destinos de l'inserso, destinos de viaje, vacaciones de l'inserso en Espanya, porque viajar no tiene edad.
Inferso en Mallorca. Nuevos destinos para Mallorca. Atención, el programa de vacaciones que ofrece el Inferso cuenta en esta temporada con dos nuevos destinos en Mallorca, una de las zonas con más solicitudes. ¡Claro, la gente! ¡Como loco! ¡Mallorca, Mallorca! ¡Vamos para allá! Hablamos del puerto del Cubia y del Camp de Mar.
El primer municipio se encuentra... Además, una magnífica oferta de hoteles, también cuenta con restaurantes, tiendas, parque acuático, bares, por lo que no hay lugar al aburrimiento. Com? A ver, ¿pero parque acuático? Sí, sí, sí, sí. Però no hi ha un límite d'edat per entrar a un parque acuático. No, no, no, la gente l'inxerce un bollet.
A la piscina de olas. No, no, ojo perquè diu, además, diu, los que sean más activos, o sea, això, aquestes normals, pero los que sean más activos pueden beneficiarse de las actividades deportivas que ofrece Puerto Alcudia, entre ellas, excursiones a pie, tenis, montaña o ciclismo. Sí, señor. Bueno, una altra activitat que fan, això ho hem deixat a banda...
és la caminata. La caminata és l'excursió, també. Són els jubilats tempreneros, que encara no són massa grans, i diuen que estiguem jubilats no vol dir que el cos se'ns hagi aturat. Anem a caminar. Llavors cada dia caminen i caminen una mica. No, no, i està molt bé. Jo ho trobo fantàstic.
Senyor Benito, ho hem de deixar aquí. Ho hem de deixar aquí? Ara que estàvem animant-se... Jordi, però no podem sentir la cançó aquesta del bufet lliure. No, ho sento molt, però és que... Posi un dels cridents que sempre són... Sempre els agrada, no?
Aquest tema, no? Bé, Rosemarito, gràcies. Gràcies. Sí, la Eli diu, molt fan del cansancio, però si precisament va ser ella, que m'ho vol fer descobrir. Diu, jo tinc tots els temes dels violadors de l'imcerso. Dos ancians, ben aprovechats, poden alimentar una pila pequeña.
Bé, tot seguit, passem a descobrir un article de la Vall d'Avers, que es va fer fa un... que ha sortit ara nou, el Lucas Font, parlant justament del dinar que van fer i la barbacoa a Ràdio d'Esvern.
El trobareu a la pàgina número 21 d'aquest mes i en el seu article un dia qualsevol, titulat La veu del poble. I diu així...
Avui dia, 2 de març, fa 29 anys del naixement de Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just, i com cada any els seus col·laboradors ho celebren amb un bon dinar. Aquest any, com els darrers, s'ha optat per una barbacoa a Can Ginestar, just davant de la ràdio. Dues taules allargades presideixen l'escenari i ben a prop dues barbacoes cremen les brases.
El Carles, el Marc i el Jordi, principalment, s'encarreguen de... Sóc jo el Jordi, ja. S'encarreguen de fer la carn... A mi no m'anomenen. No, perquè vostè no estava fent la carn. No, i tant. Vostè estava jubilat mirant com feia la carn. Diu que s'encarreguen de fer la carn mentre la resta de convidats, que aquí ja està entre vostè, unes 40 persones, fan l'espera més amena amb cerveses i aperitius.
Lluny queden els anys dels grans sopars a hotels del municipi en els quals el compte corria càrrec d'altres. Ara són temps difícils i cadascú ha de fer una petita contribució. De fet, coincidència o no, fa la sensació que l'assistència de gent ha disminuït lleugerament en els darrers anys. Però això no és excusa per no passar una bona estona. Tot al contrari, des que s'organitza la barbacoa a Can Ginestar, sembla que l'acte sigui més familiar i menys institucional.
Això és veritat. Hi ha molta gent de Penya del Morro que no va anar perquè diu que no tinc suelto i tinc un altre dinar que és més gratuït. Continua dient el Lucas Font a la Vall d'Avers sobre la barbacoa de ràdio d'Esvern. La qüestió és passar una bona estona, afirma el Marc ja assegut a la taula. Des que l'Ajuntament no organitza els dinars d'aniversari de la ràdio, podria no fer-se res, però som els treballadors...
Els que decidim organitzar-ho per veure'ns tots com a mínim un cop a l'any i per seguir amb la tradició. Botifar, resistor, rescansalada, diu el Lucas. Tot està a punt per gaudir d'un bon dinar acompanyat de vi negre i al final un bon tall de coca, de crema i una copa de cava per acabar-ho de paï.
Com us poseu, eh, Jordi? A més de l'acta hi ha hagut l'alcalde Josep Perpenyà, a més del director de la ràdio Lector Sánchez i la Gina Pol, regidora de comunicació. En el seu discurs, després del dinar, l'alcalde planteja el futur incert de la ràdio. El govern central està tramitant una llei que estableix que els municipis de menys de 20.000 habitants no comptin amb empreses públiques i la ràdio n'és una d'elles, afirma l'alcalde amb certa preocupació.
Tot i així, d'una manera o altra es trobarà una solució a aquest problema. Això és el que va dir l'alcalde en el seu Parlament, de fet, i continua dient en Lucas, que Sant Just pot presumir de moltes coses i d'una d'elles és la ràdio. Té molt de mèrit que en un poble de menys de 20.000 habitants hi hagi una ràdio de tanta qualitat i amb més de 100 col·laboradors habituals capaç de mantenir informada la ciutadania dels temes més propers i oferint una eina de denúncia oberta a tothom. I l'article acaba dient, Cristina.
Són molts anys de ràdio, molts col·laboradors que han decidit i han dedicat temps i esforç a donar al poble una veu necessària sense esperar res a canvi. La ràdio som tots els veïns de Sant Just i entre tots hem de plantar cara a qualsevol adversitat, sigui quina sigui. Ara més que mai.
Bé, doncs gràcies Cristina i també gràcies al Lucas que ens ha agradat molt moltes gràcies Lucas
6 i 37 de la tarda, continuem a la penya del morro i tot seguit parlem de la Riera. La Carme que ja s'incorpora a l'estudi número 1 de la ràdio per parlar del col·laborat de les tardes i migdies de TV3. Com? The Little River. The Little River és la Riera? No, home, seria el riuet. Avui comentarem l'escena final...
Please, shut up. Avui comentarem l'escena final, deia, del capítol d'ahir, que és la més interessant de la setmana. Posem-nos en situació. Carme Berdoi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A veure, explica'ns, què ha passat? Doncs, no sé si recordareu, és un tema que hem anat seguint molt aquí en aquesta secció, per tant, amb el Benito hem pensat que era més interessant que el que ha passat avui, que ha sigut bastant fluix, l'escena final. Tot i que s'ha tornat a entendre que Mercè Riera tindrà nòvio.
Eh, que sí? Que serà Ferran Ranyer? Perdona, però és que l'escena no manen gens de joc, no? Un moment, perdoneu... Per això es veu el primer dia, ja que es van presentar... A veure, un moment, temps, temps, temps, temps... No estem explicant el que toca... A veure, no, jo volia preguntar, que t'ha d'aquí Mercè Rigeras, que jo vaig veure un capítol fa mes, ja, eh, on s'apuntava unes classes de pintura, i hi havia com alguna cosa amb la professora. No, no, no, jo pensava que va ser això. No va passar res, eh? No hi ha hagut tijera, no? No, ara l'ha fitxat un il·lustrador.
Però, bueno, hi ha una tensió no resolta entre la pintora i la pintora. Quan es resolgui, o això, o el del Ferran Ranyer, ja ho explicarem i llavors hem pensat que l'escena final d'ahir, com que l'hem parlat, doncs és el tema aquest de...
Vam mirar l'escena la setmana passada, de fet que va fer un monòleg la mare biològica de la Mireia, es trobava al seu pare i li explicava tot de cop, us en recordeu? Sí. Doncs finalment les noies l'han conegut, els ha agradat molt el pare a les filles, la mare ho porta fatal i descobrim que hi ha alguna part molt fosca que no saben les filles. Comencem a entendre una mica perquè hi ha aquest recel per part d'ella de no explicar les coses.
Ah, però això no és, em sembla, eh? Això és la filla dient-li, mare, no et podré perdonar mai, que no em vas dir que el pare va voler tornar amb tu, i sempre m'ho has enganyat, sempre m'he sentit abandonada... I ara arriba ja a l'última seqüència, no? Amb uns planos molt xulos, per ser-hi, eh? A més, perquè hi ha la mare, que ja la coneixem, que és un personatge molt expressiu, i arriba el pare, que encara és més expressiu. La nostra antigua de Susco.
Vostè aquí és a teucles, no? Fa cara de creon. Ojo, ojo, ojo. Bueno, tranquil·la, home. Què ha passat? Tranquil·la, mujer. Quin ensurt. Què hi fas aquí? Home, que ha arribat només i ja està. Això ho dic com tu, que m'has trucat una dotzena de vegades. No m'has agafat el telèfon. Ja saps que les coses m'estimo més parlar-les cara a cara, jo. Què em volies dir? Molesta el soroll del taralotí? No té WhatsApp, és el Xavi Coral. Sí. Ah, no, no, és el... Té a migdia. Si es pot saber...
És el 324. Sí, un moment, para un moment, para un moment. És el 324. Què té a la tele? Què és el 324? És el 324, el noi és el 324. És que baixin una mica la veu, no? Si no, ens perdem. A veure si diuen algú de Boston, saps? Estic a veure si diuen algú de Boston. És una observació, però allà a la Riera, el tema ambiental el tenen una mica massa pujat, eh? El so ambiental. El so d'ambient, no? Diu, volem fer una cosa que sigui natural, realista i tal...
i el so natural puja continuem perquè no ens hem entrat de res és vostè i per què no? si es pot saber? elles et volien conèixer doncs bé, ja t'han conegut ara el millor per tots és que cadascú segueix amb la seva manera des de quan em dones ordres tu a mi? per què te l'hauria de fer?
Va ser tu qui em va venir buscar després de tants anys per dir-me que tenia una altra filla. Va ser tu qui va fer que ens coneguéssim. Tens el valor de demanar-me... No podem baixar? Pots ser tan desgraciada. A mi no em paris així. Penso veure les nenes totes les vegades que vulgui. I tu no hi podràs fer res per impedir-ho. Això ja ho veurem. No em pot dir riure. Ho penses impedir? No em posis a
I com ho farà, si es pot saber? Com ho farà, si es pot saber? Creus que convenceràs la Dali? Diria que ho tens una mica complicat, després de tot el que jo l'he explicat. La nena tindrà més ganes de veure'm que mai, diria jo. Però per què les vols veure? Per fotre'm? Les vull veure perquè em sorda els collons. Em sembla bé? No vull que t'hi acostis. No vull, no vull, no vull. Però que no t'adones que el que tu m'ho puguis aquí no pinta una merda? Tu ves dient això, que tot se t'acabarà girant en contra.
no diguis bestieses. Elles no voldran ni veure't quan sàpiguen la mena d'home aquests. Calla. Fins ara no els hi he volgut explicar perquè no els volia fer mal. Però et juro que si m'obligues no dubtaré ni un segon a explicar-los tota la veritat. Calla! Oh! Espera, espera. L'ha apagat. Quina puta! Oh!
Molt violenta, eh? Molt violenta. Massa violenta, és la pregunta que llancem avui. Massa política.
Bé, doncs això és el que va deixar la Riera ahir, sense cap mena de dubte, l'escena de la setmana, no? Sí, avui no s'ha tractat, eh, per això el tema? No, no, no, no s'ha dit, no s'ha dit res, no? Bé, tenim un altre maltractador, la Riera. A més ella no ho ha explicat, suposo que és aquesta idea de gent que ho amaga, no? Que no sap com portar-ho.
Aquí tenim... Sí, veig que... Ens ha colpit, ens ha colpit. No sabeu què dir. És igual, no passa res, perquè ho hem de deixar aquí, que hem de connectar amb l'Helicap de Vila. Seguirem, seguirem. Un comentari, un comentari, va, home. Con el comentario, i fos la rúbrica. La rúbrica. Ja l'hem comentat, no? Del mandili, però bueno.
Això no sé on arribarà. La part bona suposo que és la Riera, que acabarà bé, no? Jo crec que sí. Suposo que el denunciaran. Jo suposo que serà gràcies al Joan Flaquer, perquè les filles no creuran i llavors es faran aquesta complicitat entre sogra i gendre. M'imagino que anirà per aquí. El Joan Flaquer ara s'ha convertit en el bo de la pel·lícula.
Sí, en el defensor de la injustícia. Perquè avui ha defensat en el... L'apologia del canvi, no? Una mica... Ha defensat en un altre maltratador. Maltratador. Maltratador? Sí, sí. Ara ens diuen que ja no ho és, eh? Ara ja no ho és. Tothom canvia, no? Podem canviar, Jordi? És la pregunta del dia. Ja vam fer la setmana passada. Torna a estar en l'aire, eh? Vaig dir que no i tu dius que sí. Tu vas dir que no? Jo vaig dir que no. Una persona no pot canviar. No canvia. No canvia mai. I pot canviar un temps per intentar agradar. Però poques, a més...
El més patètic que pot haver-hi amb una parella és que un li digui a l'altre, no et preocupis, jo canviaré. Per tu, no? Per tu. És el moment de la paga i vam-nos. Carme, gràcies. Se'n va la Carme i saludem l'Eli Capdevila per parlar del cap de setmana i del que no hem de fer a l'antiagenda. Eli, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola. Hola, Eli. Bona tarda, Eli. Hola.
De l'estudio fucsia. Què dius? De l'estudio fucsia no se'n recorda. De què? Del Tito B Diagonal. De què? Què diu? Del Tito B Diagonal. Ui, no, això és d'una època ancestral. Antidilubiana. De quan la gent es jubilava. Exacte, imagini't, jo no me'n recordo. I què era això? Un programa de ràdio? Un programa de ràdio, molt bo. Jo li recomano que agafi algun tall, busqui algun tall de Tito B Diagonal. Com, Tito? Tito B Diagonal.
Diagonal. Tito B. Diagonal. Sí, sí, sí. Ràdio Joventut. Ràdio Joventut, eh? Sí, sí. Bueno, ja... I su amigo está tocando a ella. Ja li preguntaré a la meva àvia, al referent. A veure, Eli, parlem del que no hem de fer aquest cap de... Hola, Eli! Hola! Hola, Eli! Parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana perquè tenim un cap de setmana ple, eh? Atenció, perquè hi ha trobada de trabucaires a Catalunya. Bravo! Bravo! Bravo!
A més a més també hi ha el dia del greller, la fira de llegendes i la fira de les mil labors artesanes. Comencem parlant pel dia del greller, eh? Una... Bueno, anava a intentar un gag però no m'ha sortit. Però sí, és igual. Eli, va com va? El dia del greller té bona pinta, no? Sobretot si tens mala l'oïda.
Sí, a més és una cosa molt catalana. Jo crec que m'ha sortit una agenda bastant nostrada, no? I tant, sí, sí, sí. Sí, perquè fins i tot en aquesta de les mil... Com és això? Mil labors artesanes. Mil labors artesanes i hi ha una trobada de puntaires que tot plegat trobo que m'ha sortit bastant rodó, eh? Clar. Vols demanar una subvenció a la Conselleria de Cultura o alguna cosa? No estaria mal. Ah, vale, doncs fem-ho. No estaria mal. Clar.
A Vilafranca, és la trobada del greller. Estupendo, moltes activitats per greller, fins i tot fan un curs de respiració, que això és molt important quan un és greller. Però no pucar-te. Sí, a veure una cosa, també heu de dir una cosa, la grella potser és l'instrument més desagraït dels que es fan i es desfan. Ho sento molt, però a vegades jo no puc amb la grella.
Amb moltes hores de gralla o amb 5 minuts de gralla? Mira, amb això... Ja està. Ja m'ha agafat mal de cap. Ja m'ha agafat mal de cap. Però bueno, és que és com molt fi, se't posa dintre el... Sí. No estic... Sí, està una mica sobrevalorada, potser. A la de gofa ens serveix una paraula que diu encalabra.
Encalabra. Encalabra. Es un sonido que encalabra. Pues sí, pues sí, la gralla es un sonido que me encalabra a mí toda. I això serà a Vilafranca, eh? Sí, el que passa que, a més a més, tota la gent que vulgui no només tindrà activitats així més gralleres, sinó que hi ha d'altres activitats que et donen atenció, com per exemple un taller de percussió corporal. Això també em sembla bastant espectacular. Això es porta molt, eh? Body percussion.
Sí, però senyor Benito, cadascú amb el seu propi cos, eh? Perquè ja l'estic veient allò que fan. Però jo no sé si deuen muntar corals o grups. També, també. Un amb l'altre, eh? Perdona, això és allò... Mira, ara m'aprovo el micròfon aquí al pit i allò que fan. I amb la boca, Jordi? Ara, no puc respirar, eh? No calabres tant. Sí, continua, Eli, que jo no puc respirar ara. Jo una estona. Perquè has de fer primer el de respiració.
i després el de... Ara, ara, ara, ara. Aquí està. Val, val, val, val. I llavors després, pues res, el normal sortirà al carrer, estupendament, faran una xarca vila, bestiari normal, bestiari popular, i hi ha un estupendo maridatge, normalment el maridatge es comença a ser... Atenció si t'anava a dir, perquè ja comencem ja a detectar, a l'espai de l'antigenda de Penyalmorro, que el maridatge ja comença, ja està, ja massa de moda. O sigui...
maridatge. Sí, a tot arreu. O sigui, si fa uns anys eren les festes medievals que ja s'han instaurat, ara el tema del maridatge està arribant a Catalunya. A aquesta vegada, però, perquè no mariden una tapa del que sigui un vi, sinó que mariden la música de gralla amb un vi.
Primer fots el vi i després... Primer el vi i després la gralla, imagino. Un incís. Respecte al maridatge, els recomano que llegeixin l'article de la crònica del Quim Monzó a l'avantguàrdia avui. Parlo d'això. D'avui mateix. Això serà a Vilafranca. Vinga, passem a més històries de cara a cap de setmana.
Perquè, atenció, a Madre Manya. Madre Manya? Sí, oi, que ha perdut punts, ha perdut punts, eh? Madre Manya. Madre Manya? Sí. Madre Manya tira molt. Atenció, perquè, Madre Manya, al Gironès fan una fira de llegendes durant aquest cap de setmana, no? Sí, sí, sí, sí. Estupendo, tenen gairebé totes les activitats gratuites, dic gairebé totes.
Però fan moltes activitats, per exemple, n'hi ha una estupenda el dissabte a les 12, que és fer escombres de bruc. Perdó? I m'agrada molt perquè és una activitat que imparteix entre 5 persones o 6, i dic, ostres, tantes persones fan falta per fer una escombra de bruc? Sí, home.
Sí, sí, sí, clar, perquè són històries de bruixa una mica, no, el tema? Una mica, eh, una mica. Tenim l'escombra de Bruc, és bastant guai, no? Sí, home, és com la vareta de Harry Potter, però a Catalunya tenim l'escombra de Bruc. Rutes, contes, llegendes, taller de llegendes, eh, que t'expliquen com inventar-te una llegenda. Ojo, aquí t'estan dient que ets mentida. Clar, fira de productes artesans, tallers de contes per la mainada, taller d'escombres de Bruc, que és el que comentàvem, i d'aprendre a fer carbonets per dibuixar.
Això també és molt maco. Com l'activitat està molt xulo. Fas escombres i carbonets per tindrar. Home, la mania està en falla. Jo crec que... Home, atenció, perquè les activitats són de franc, excepte la sortida guiada amb terra de passeig, que val 3 euros. Aquí 3 euritos, eh? No és gaire. Això serà demà dissabte i també diumenge, sí? Correcte, eh? Sí, sí. La segona fira de llegendes a Madremanya.
Sí, si ahir buscarem al Google més allò imàgenes, a veure ben bé aquest poble com és i tot plegat, perquè em fa l'efecte que serà un lloc maco de veure. És un lloc maco, eh? Ja l'hi dic jo. Ah, veus? Sí. És que estava llegint, i aquí diu, també va haver-hi productes en l'imaginari popular que encarnaven poders miraculosos o berins mortals. És que, de fet, hi ha diverses... fan aquesta relació entre menjar i llegir,
Menjar i berins. Mal rotllo, eh, anar a dinar allà, no? I de panets defogats, de peixeguets berinosos, tenen, no sé, tenen aquí tota una història d'això, que suposo que és el que després t'explicaran amb les contes i rondalles i llegendes i demés. Diuen que a Madremanya hi ha tantes figures com dies de l'any, que són moltes. Concretament, 365. 66, sí, és el traspàs. Són moltes, molt bé. Això es fa a Madremanya. Passem ara i camiem d'activitat...
Passem ara a les labors, no? Perquè a Camp de Bànol, la bonica població de la comarca del Ripollès, demà dissabte hi ha la fira de les mil, mil, eh? Mil, eh? Mil, eh? Mil, cuida't. Mil labors artesanes. Mare de vida.
Tyler, amb tota l'explicació de l'assumpto, que és espectacular. Jo no sé si el pots posar, però em val la pena, eh? Ah, sí, home, sí que el poso. Mira, mentre es carrega, deixa'm saludar a... Hombre, Dynamic Man, però feia temps que no el veiem. Dynamic Man! On has estat tot aquest temps, Dynamic Man?
Sort que ho hem fet programa, eh? Perquè feia dies que no en fèiem i l'hem fet especialment perquè ens veiés ell. A veure si podem escoltar... No, no, quina pena. No podem escoltar el tràiler, eh? Cap problema. Jo crec que hi ha tot el normal, eh? Fira artesana, hi ha tot un nou espai dedicat a la vida de la llana, des de l'ovella fins al producte acabat, que és molt maco de saber, per tots els pixapins, eh? I sobretot, ja us dic, tot el tema de les puntaires i de les puntes. Jo trobo que és la cosa més destacada...
de tot el tema aquest de la cinquena edició de la mostra de la Borsa Artesana. Sí, el senyor Benito està posant la cara com de molt emocionat. Ha dit puntaires, eh? Ah!
aires aquí. Clar, puntaires, eh? Puntaires, puntaires. En fi, Eli... Són puntes de coixí. Clar, clar, clar, és que s'ha contestat mi dormit i s'ha aixecat de cop. Per cert, Dinàmic Man diu, hola, bona tarda. Diu, perdó, m'he equivocat. Diu, pensava que això era RAC 105. Bé, doncs no, doncs no ho és. No, no ho és. En fi, Eli, alguna cosa més de cara aquest cap de setmana? Res, hi ha la trobada nacional del Prebocaires de Catalunya. Ah, sí, és veritat. A Ripoll, eh?
Bé, res, pràcticament es troben tots allà i fan una cosa estupenda que, a veure si jo li trobo... Jo heu estat buscant això per internet, a veure si hi havia realment una definició exacta i no n'hi ha. La gravejada, que això és on es troben tots i fan l'exhibició pròpiament dita d'atrabucs.
tenim puntaires i trebucs aquesta setmana a veure senyor Benito no no no no no no no no no no no no no targeta groga targeta groga per pensar Eli moltes gràcies que vagi bé i la setmana que ve adeu adeu
Bé, acabem ja el programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu ha sigut... Coneixer les estrenes de cinema que no aniré a veure aquest cap de setmana al cinema. Ah, molt bé, molt bé. T'ha omplert, això, no? Home, sí, no, perquè així m'estalviu. La setmana passada vaig anar a veure Oblivion, perquè em va agradar la crítica que vam fer aquí i tal, i em va semblar interessant.
i aquesta setmana ja tinc decidit que no avui aniré. Molt bé, doncs, Cristina, moltíssimes gràcies. Acabem el programa. Agrair tota la gent que ha fet possible la penya en el murro d'avui, la Carme Verdú i l'actualitat Sant Justenca, el Jordi Roca al cinema, també el senyor Benito avui parlant de la jubilació. Senyor Benito, gràcies, que vagi bé. Gràcies a vostès. Adéu, bona tarda. Fins divendres que ve.
i com sempre amb la col·laboració més que especial ha passat-la a l'ICAP de Vila també a l'Antiagenda que hem parlat fa un moment i amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa de la Cristina Vargas Cristina, gràcies a vosaltres fins dilluns bon cap de setmana i agrair també la presència de Dinàmic Man que el teníem aquí al xat comentant coses tornem dilluns a partir de les 5 que tingueu un bon cap de setmana us deixem ara amb la informació local amb la Carme Berdoi bona tarda
Un dia soñando en un sueño soñé, estaba soñando contigo, soñé con hacerte el amor y soñé.
Bona nit.
Bona nit.
Hola. Hola. Hola.
Oh, oh, oh, oh...
Para no amarte siempre, para no verte sin verte.
Mà la vida
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, divendres 19 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Avui es presenta la 28ena miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justens. Quatre articles recullen en aquest llibre un sobre els 75 anys de bombardeig de Sant Just, un altre de la història familiara dels Tudu i Can Ginestà, un tercer sobre els rellotges de sol del municipi i un últim article sobre els estocadors campreciós. Es presenta a aquesta hora a la Taneu. I amb aquesta notícia obrim l'edició avui, resumim però altres informacions destacades en titulars.
A l'informatiu també parlarem àmpliament de les activitats de Sant Jordi que celebren aquest cap de setmana, com la festa del Carreau Blau avui, el Correfoc demà i la jornada gran.