Diu, no podem tolerar que a la seva fuga cap a ningun lloc Rajoy s'emporti per davant la dignitat d'aquest congrés. Rajoy dimissió. Seguim amb el comentari de la Úrsula Lorenzo que diu, Rubalcaba diu que no vol ser el substitut de Rajoy si és que ser president quan les coses es posen lletges no mola tant.
I acabem amb el comentari del senyor La Reina, que diu al final Rajoy i Rubalcaba són dues cares d'una mateixa moneda. Un estat espanyol ofegats a la cultura de la corrupció i amb dèficit democràtic. Molt bé, Cristina, moltíssimes gràcies. A la segona hora tindrem més Trending Tòpics. Passem ara a les notícies de Sant Jus. I comencem parlant del barri Centre perquè celebra el seu sopar d'estiu aquest dissabte al vespre.
Efectivament, des de fa 14 anys, els veïns i veïnes del barri Centre de Sant Jus organitzen aquest sopar a la fresca al carrer Bonavista. Els tiquets per assistir-hi es poden comprar per 14 euros als adults i 7 als nens fins a 12 anys. Es podrà comprar al forn de pa Vilaseca, a la Granja Carbonell i al Bon Rebors. No sabem si aquest dissabte l'Andrea Bueno hi anirà, però com a mínim té més informació de tot plegat.
Doncs, com deies, un grup de veïns del barri van decidir fer un sopar al carrer fa 14 anys per tal de reunir-se, però la cosa s'ha anat fent gran i s'ha convertit en una tradició. Cada any hi van unes 300 persones i, de moment, hi ha prop de 200 persones confirmades. De fet, també s'ha hagut d'ampliar el lloc on es fa el sopar. Però què tallen? Tot el carrer Bona Vista? No, tot no. És des de davant del mercat fins al carrer Marques de Monistrol. Davant de les caixes, no? I tot plegat. Sí.
I bé, doncs, començarà a les 9 del vespre. El sopar consistirà en pa amb tomàquet, embotits, truita, begudes, coca i postres, cafès, entre d'altres. Vaja, el que és un sopar. Sí, un sopar, ja. I potent. I bo. Sí. I després començarà la festa i el ball amb un DJ. Hi haurà allà un noi, doncs, punxant música.
És tradició, per tant, aquest sopar i els tiquets per assistir-hi es poden comprar, com deies, per 14 euros als adults, 7 pels nens i nenes fins als 12 anys, el fort de Pavi la Seca, la granja Carbonell i el Bon Rebost fins dijous, si és oberta a tot el poble, només, òbviament, als veïns del barri. Guillem, tu que t'estaves intentant, com es diu això, sociabilitzar, integrar, exacte, al Sant Just, aniràs a aquest sopar?
Jo hi aniré sempre, hi aniré sol perquè ja es veurà després, que jo no puc comptar amb la Cristina per res. Bueno, escolta, tan malament ha anat la cosa? Ja ho veurem després, però... Home, ja t'estàs explicant ja... Estic fent spoilers. Això és quan una persona... Bueno, no vull avançar res, Jordi. Què passa, què passa? Ja t'ho explicarem perquè... Ai, que jo estic al mig, ara. Sí, sí. Andrea, bueno, tranquil·la, perquè amb el Guillem mai se sap. O sigui que potser acabes... Mentre no volim que diràs... Acabar rebent-ho. Bueno, en fi, alguna cosa més sobre aquest sopar de dissabte?
No, he començat a les nodar-les.
Hola, amics. Atenció, aquesta música parada molt, de la ràdio dels anys 60. Últim dia avui pel concurs popular de fotografia de Sant Just. Per participar-hi heu de votar quina foto us agrada més d'entre les 50 que pengen dels balcons del carrer Bonavista. Avui, a més, el jurat tirarà les fotos guanyadores d'aquest concurs internacional. Avui el carrer Bonavista és protagonista als Sant Just Notícies perquè hi ha aquestes fotografies penjades als balcons
Una cinquantena i la gent ha de triar la que pensi que guanyarà, no, Andrea? Sí, és l'últim dia. La que pensi que guanyarà, no, perquè ha canviat el sistema. Abans era més enrabassat, ara és més fàcil. Simplement tu votes la que més t'agrada i si coincideix que és la foto més votada, doncs entres en un sorteig. I si no...
doncs, gràcies per participar. Per tant, tu has de votar la foto que tu creus que serà la més votada, això sí, si vols centrar els sorteig. Això sí. Molt bé. Has de pensar una mica com ha jurat i aquestes 50 fotos, que són les dels balcons, són les 50 millors, segons el jurat, del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. I bé, doncs, el concurs popular consisteix en el que explicàvem i el premi serà un estat en un paradó nacional per a dues persones.
El sorteig d'aquest concurs popular es farà el dia 3 d'agost, durant la fi de Guà, que es farà per festa major aquí a Sant Just. Escolta, avui estem de menú gastronòmic, no? Sí, total. I aquell dia també es farà el sorteig del val de 500 euros per comprar comerços adscrits a l'Ubic, que el mes de juny van participar del Photoshopping, que de fet encara segueixen participant. I avui, per tant, també el jurat decideix... Photoshopping, perdona, què era això?
Era una iniciativa comercial que unia comerços de Sant Just i fotografia i una vintena de comerços de Sant Just tenen exposades diferents mostres de fotos. Ah, molt bé. Està molt bé. I avui, per tant, com dèiem, també es farà públic el veredicte del jurat pel que fa a les millors fotos penjades als balcons del quart concurs internacional de fotografia i demà es notificarà als guanyadors i guanyadores.
Un quart de sis de tarda, acabem ja amb una última notícia de Sant Lluís. Atenció, parelles, que feu 50 anys de convivència, de matrimoni, les noces d'or, digue-li com vulguis. Aquest divendres és l'últim dia per sol·licitar que les parelles que facin 50 anys de... Sembla una mica aquell programa de Recordes Quan, que també tenia aquesta sintonia, que parlaven de...
Era l'any 65. El català mitjà tenia un utilitari de 600. Atenció perquè, com diem, aquest divendres és l'últim dia per sol·licitar que les parelles que facin 50 anys de convivència aquest any siguin homenatjades per festa major. Cal estar empadronats al poble i portar el llibre de família per apuntar-s'hi, perquè si no, no ens ho creurem.
Això mateix, i com cada any la Festa Gran de Sant Jou és la Festa Major, retomenatge a les parelles que celebrin les noces d'or de casament o de convivència, són molts anys. És molt temps això, eh? Doncs sí, i s'acostuma a fer durant la Festa de Brana i Vall per a les persones grans que està inclosa en la programació de la Festa Major i que en principi serà el 4 d'agost.
I les parelles que vulguin que se'ls reconegui aquests anys de vida en comú en un acte homenatge es poden apuntar fins divendres, dia 19, a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. Com deies, cal estar empadronat a Sant Just i portar el llibre de família per certificar-ho. I cada vegada deu haver-hi menys parelles, no?, que fan 50 anys. Ho dic perquè, com ha estat la situació, d'aquí uns anys potser...
No ho manjarà ningú, perquè no ho arribarà als 50. Allò que diuen ara la joventut no aguanta, no? Clar, no ho sé, digui jo. En fi, gràcies Andrea, ja sabeu que teniu més notícies de Sant Just ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre.
Bona tarda, Andrea, gràcies, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Núria Oriol, la nostra coaching particular del programa, que ens comentarà notícies positives, que sembla que n'hi ha, però n'hi ha, n'hi ha, sí. Ràdio Casper, 98.1 Ràdio Casper, 98.1
Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta.
Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A Saint Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu.
Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalniu.com.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria Verds saludem a la penya del morro. Hola. Bon Nadal. Bon Nadal, bon Nadal, bon Nadal, com sempre. 5 i 20 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro de Ràdio d'Esverni.
I quan sona aquesta música no vol dir altra cosa que tenim la Núria Oriol, la nostra coach en particular per parlar-nos de notícies positives de la vida. Núria, bona tarda. Bona tarda. Hola, què tal? Com estàs, Núria? Bona tarda.
Molt bé, mira, aquí amb la Cristina, també tenim el Guillem, que és un nou veí de Sant Just, que te'l presento. Hola, Núria, què tal? Sí, molt bé. Hola, encantada de sentir-te. Igualment. I la teva gossa, no?, que també l'escoltem de fora. També, també. Estem ja tots ja presentats. Perquè saluda i s'emociona. És molt educada, és molt educada la gossa.
Si ha dit que hi ha una nova incorporació, diu, fem-ho saber, que ens alegrem. T'estava saludant, Guillem, perquè com que tu ets una mica gos, no? També us enteneu una mica. Bé, avui parlarem de notícies positives, com per exemple el poderós vincle senador entre les persones, mira, i les seves mascotes, precisament, ara que estan parlant d'això, a més a més també de la cooperativa Cadí.
o d'un espectacle que es diu Misticissimus, que ens el vols recomanar, i també aprendre a dir que no. Això és important. No, perdona, hi ha molta gent que si a todo, si a todo, i això no anem enlloc, no tenen personalitat, no? Això ho has dit tu, jo no he dit que no tinguin personalitat.
Aquest afegitó l'ha citat? Ja ho parlarem d'aquí un moment. Ho parlarem d'aquí un moment. Perquè abans de tot això volies parlar del poderós vinclar senador entre les persones i les seves mascotes. Les teràpies amb animals una mica en general. Sí. Saps per què? Perquè ha sortit un estudi pioner a Europa que explica que el 63% dels propietaris de mascotes li explica coses, sobretot al seu gos, que no explica a ningú més.
O sigui, que la meva gossa sap secret que... Mira que em diu que sí. Sí, que no explica ningú més. Que jo no explico ningú més, imagina't. I això és un estudi que s'ha fet a Europa. També, a més a més, diu que aquestes persones valoren molt la fidelitat i la confidencialitat. Clar, el gos segur que no l'explica ningú. Segur que no. Bé, i si ho intenta explicar com no sigui un altre gos,
Doncs no crec que li facin gaire cas, eh? Perquè es poden abordar i no ho interpretem. Però després l'estudi diu que els beneficis de viure amb una mascota, a més a més de la responsabilitat que implica tenir-ne cura d'ella, doncs resulta que un 75% de les persones diu que ocupar-se...
d'aquesta mascota és molt fàcil, o sigui, tot i que els detractors diguin buf, donen molta feina, eh? Molta responsabilitat en un animal a casa. I molta responsabilitat, exacte, o sigui, i que t'has d'organitzar la vida en funció d'aquest animal en el sentit, vull dir, de tenir-lo en compte, com planifiques les coses. Les vacances, sobretot. Exacte. Doncs diu que el 35%
diuen que és molt fàcil, que no hi ha cap problema. Quan d'altres responsabilitats surten perdent, en detriment dels gats i gossos, amb esticrofarina, rentar plats o treure la pols, doncs això ja no és tan fàcil. Després, a més a més, les persones que tenen mascotes van un 15% menys al metge. Ah? Sí. Per què això? Ah, perquè resulta...
que se'ls equilibra més la pressió arterial. Ah, sí? A les persones, sí. Fixeu-vos, en el cas dels homes, com a mínim, com a mínim, eh?, que ho tinc aquí al davant, tenen això, una pressió arterial més baixa, i a més a més, diu això, ho relacionem, perquè en aquest estudi també hi ha intervingut la Universitat Autònoma de Vallès a terra, diu...
que la persona que té gos surt més al carrer, camina més i es relaciona més amb les persones. Però, quan s'acaricia un gos o un gat, l'atenció també baixa i ens relaxem. A més a més, els nens que tenen mascota, 8 de cada 10 nens que tenen entre 9 i 12 anys, prefereixen jugar amb el seu gat o amb el seu gos abans que amb un videojoc. 8 de cada 10 nens, eh? Tots són avantatges, no, veig? Home...
també l'estudi, home, l'estudi es deixa sorprendre per les avantatges, per dir-ho, que pesen més que els inconvenients o, diguem-ne, o les coses negatives que també podrien sorgir. Però hi ha una dada curiosa respecte als nens, i molt bonica, que diu que quan, si aquests nens, entre 9 i 12 anys, o més petitons, tenen animals de companyia, quan senten por, tristesa, o fins i tot s'esperten a la nit perquè han tingut un malson, diu, a més a més d'encendre el llum,
diu, el que fan és cercar la seva mascota, o sigui, el gos, el gat... Se'ls dona com protecció, no? Sí. Per sentir-se protegits. O sigui, Núria, quan parlem... I després ja anirien a noms pares, per dir-ho.
Núria, quan parlem de mascotes, et refereixes només a gat i gos o també hi ha un límit d'altres animals? També hi entren. Periquitos d'anar amb molta tranquil·litat. Un lloro, per exemple, també? Un lloro. També, sobretot imagina't el lloro, no? Que si tinguessis que fora de la gàbia i el vulguessis abraçar, segur que et diu torna't a dormir, no passa res, parla amb tu. No faig broma, eh? I un peix? Un peix ja no, no? Les mascotes en general...
centrat bastant en peix i... Ai... En gossos i gats. Com ho ha dit la Cristina. No, clar, però és que, per exemple, amb un peix i un lloro, un periquito, no surts tant al carrer. I tant. No, exacte. Jo no volia entrar aquí en un debat, però, clar, pel que té sentit dir, és millor un gos que un gat, perquè el gos et permet sortir al carrer i relacionar-te amb més persones. Això depèn també de la gent, eh? Perquè si tu tens un perfil que ja tens una vida social maca i bona, amb una àmplia basada social...
probablement que tinguis un gat no està interferint en la teva vida comunicativa i relacional. Per què no es passeixen tant els gats? Home, és que el gat, a veure, el gat ve del gat masquer, no? És a dir, un gat salvatge, és a dir, que va al seu aire.
I de fet, a veure, tu pots treure un gat a passejar amb la seva cullar, la seva coratge, no passaria res. És estrany, no? Tampoc no s'acostuma a haver-hi. Jo n'he vist alguns, però he vist més que res ha posat de moda les fures. Hi ha molta gent que passeja a fures. Però és que el gat, generalment, el que preferiria seria fugar-se. Fugar-se i córrer i anar pels arbres, per sobre les terrasses, etcètera, etcètera. No té aquest sentit. Però bé, tot és posar-s'hi. Ara, això sí, en una ciutat tan plena de gossos,
com Barcelona i Voltants, perquè són de les ciutats que tenen més gossos, com a mascotes, resultaria que quan anés el gat passejant, o sigui, passaria el que és inevitable, eh? Gat i gos, generalment. A mi m'ha impactat, això que has comentat al començament, que la gent parla amb el gos i li explica confidències. A mi també em vaig analitzar. Sí, que la gent parlava amb les plantes, per exemple. Ara t'ho anava a dir, jo tinc amics que parlen molt amb les plantes, també. Els teus amics també són una mica especials, no? Però segur que...
Sí, això sí, veus. Home, però igual que tu, quan veus algun gos i li dius, ai, que maco i coses així, doncs també li pots arribar a explicar altres coses, no? Clar, clar, clar. Clar, s'estan referint a exemples, per exemple, tu arribes a casa i estàs amoïnat per alguna cosa i potser se t'acosta el gos allò amb aquella alegria o fins i tot el gat, eh?, que diu, ui, tinc ganes de veure'l que ve, i llavors tu li dius, ui, avui he tingut un dia molt pesat, saps, i no sé què, i li expliques coses...
Mentre el vas acaronant, que potser després no li comentes a un amic o a un amic. No, no, no. Es fa com una mica de psicòleg, no? Que moltes vegades també vas allà... De mi confident, no? De mi confident. T'estalvies una pasta. Sí, canviant de notícia, perquè també ens volies comentar sobre la cooperativa Cadí, de la Seu d'Urgell, que potencia la gamma de formatges de qualitat que identifica com a Plaès del Pirineu. Ojo, nova qualitat d'enominació d'origen, no? Plaès del Pirineu.
Clar, és que vaig trobar que era una notícia vinculada també ja al sector productiu, i aleshores vaig dir, res, parlem-ne, i llavors què han fet? Doncs donant valor, el gran valor que tenen els formatges de la zona, perquè suposo que la majoria n'hem tastat, no?, de la zona del cadí, doncs li han creat una gamma gourmet,
i que trobarem tant directament a l'Alt Urgell, a la Seu d'Urgell... A la Seu d'Urgell, eh? Res a veure amb la Jonquera, per exemple, que allà molta gent està al nord... Amb la Mataia del Cadí, no? Clar, no és Pirineu ben bé, no? La Jonquera. No serà Plaer del Pirineu. Clar, al Pirineu no. No, no, no, hi ha altres tipus de Plaer a la Jonquera. Exacte. Però aleshores, la marca Plaer del Pirineu es trobarà també més aviat en Establiment Gincurmet,
perquè és el que volen diferenciar, que vegin que són els formatges que es consideren més exquisits que fan habitualment el cadí. Molt bé. I, home, jo trobo que és una bona notícia no saber que tiren una nova branca productiva
i que sobre aquesta branca és d'alta qualitat, ho trobo magnífic. Home, és que amb aquest nom, Plaes del Pirineu, jo ja m'ho compro ja, eh? Sí, sí, sí. Aquest formatge et desfas. A mi ja m'han guanyat, ja m'han guanyat. En fi, també volíem parlar, abans d'aprendre a dir que no, que continua la gira de l'espectacle Misticissimus. Per què ens parles d'aquest espectacle i de què va aquest espectacle, Núria? A veure, mira...
Perquè ho he trobat com molt interessant el fet que hi haguessin com 50 persones a l'espectacle. 50 persones? Actuant, sí. Damunt de l'escenari? Sí, sí. A l'hora? Home, a l'hora potser no, eh? A l'hora no, eh? I cobren totes? Doncs crec que sí, ho han aconseguit. Jordi, si vols anar-ho a demanar, que et deixin cantar. No, no, no, això ho dic per mi, perquè avui dia tenia 50 actors, artistes, cantants al d'escenari...
No és fàcil, no sé que no cobrin, per exemple, però vaja. O cobrin, no sé, o cobrin en negre, jo què sé. En sobre, en sobre, ara es cobra molt. Sí, es porta molt això també. Es porta molt, exacte, no. Doncs ho ha aconseguit perquè, esclar, a veure, aquest espectacle neix l'any passat, no és d'aquest any. El que passa és que el 17 de juliol es representa la Casa de Cultura de Girona. Això és demà.
és de mà, i m'ha semblat molt bonic el fons que té, és a dir, un eix presenta, doncs, músiques i cançons de l'Al-Ándalus, de la Catalunya jueva, de trobadors junyans, amb una perspectiva contemporània, i he pensat, ostres, doncs, pot ser interessant, es canta en català, àrab clàssic, llatí, castellà, modern i antic, italià... Escolta, he pensat, mira, per què no anomenar-los? Perquè deu ser una gran sorpresa...
I, a més a més, resulta que el 22 de setembre actuaran per les festes de la Mercè a Barcelona. O sigui, jo sé que s'han anat movent per diversos escenaris i a Catalunya han tingut molt bona acceptació equidítica, però el que penso que és bonic destacar d'aquest espectacle, que no vol dir que d'altres espectacles no sigui bonic destacar moltes coses, però és que ha volgut unir unes cultures...
que bé, que sovint els ha costat molt entendre's o han tingut els seus moments de no entendre's o senzillament continuen sense entendre's però que en canvi a través d'aquest cant i d'aquest espectacle avancen unides, canten unides i desitgen el millor els uns pels altres unides i he dit vinga
Parlem-ne. Molt bé. Doncs queda clar. Demà a Girona i també estaran a la Mercè, eh? Exacte. Misticíssimos, dins la programació del Festival de Guitarra de Girona, a la Casa de Cultura de la Ciutat, l'Auditori Viader. El cantant i guitarrista és el Pedro Borruezo, amb la Bohemia Camerata, que és aquest espectacle, amb aquest ampli repertori i amb tantíssima gent, mestissatge de cultures, que també ens ha explicat la Núria. Núria? Sí? Ha arribat el moment d'aprendre a dir que no.
No. No. No. No. No. No. No. Tothom a casa. No. No. Ja està, ja en sabem de dir que no, llavors. Gairebé. Ah, no diu que no, eh? Quan et trobes en una situació que no vols, dic que no de veritat. Perquè ara fem la brometa, no, no, i en aquell moment que et dius, sisplau, fes-me això, i fas... Sí, exacte.
A qui va dirigit a saber aprendre a dir que no? Mira, va dirigit a persones que generalment els hi costa i els hi pot costar per molts motius. O sigui, no estan encasellades en un grup. És veritat que tendeixen a ser persones més aviat introvertides. Però són persones que tenen ganes d'ajudar els altres, de ser-los útils, fins i tot que són bones persones però...
Per elles és important que els altres percebin que són bones persones. I pensen que una de les maneres és estar molt disponible. I no dir no, no dir mai no. Però clar, si no dius mai que no, acabes visquent la vida que els altres volen que visquin. Sobretot quan et veuen ja tan predisposada, sempre sí, sí, sí. I és important aprendre a dir no. També és important aprendre a dir no en situacions que tu dius, ostres, aquesta situació...
Doncs realment no la vull viure més. Home, diuen que és més important saber dir no que saber dir sí, a vegades. Sí, a vegades sí. O sigui, és molt curiós perquè són dues feines diferents. A vegades hem de treballar l'aprendre a dir sí com per acceptar fins i tot coses bones de la vida i experiències agradables de la vida perquè hi ha persones molt bloquejades al respecte i per un altre cantó hem d'aprendre a dir no perquè senzillament és això.
que tenim una vida, tenim unes prioritats i arriba un moment que... A veure, això va dirigit a les persones que no dient que no, senten frustració, perquè si tu ets feliç com un niz sense dir mai que no, no t'ho canviarem, per dir-ho. Però el problema està en que si tu dius que sí, realment no vols fer aquella cosa. Sí, senyor, i al final arriba un moment que estàs enfadat o frustrat... I ho fas malament, no? Ho fas a contracorps...
Llavors et rebotes amb altres, potser no amb aquella persona en concret o persona, sinó amb altres, i dius, escolta, però què està passant, no? O és que no acaben de valorar tot el que he fet... I, Núria, a vegades, si ens costa dir no, quina és l'excusa que podem posar, per exemple?
Home, no, excusar, no? Alguna tècnica per treballar? Escolta, el Jordi avui ve molt llançat, eh? Sí, sí, una excusa directa. Una excusa directa. Si no vols fer-ho, doncs te pot quedar malament, no? Home, és que si poses excusa, estàs dient que no, però hi ha una mica no... Intentant tapar-lo. És que partint de la base que volem, a veure, volem ser respectats amb el nostre no...
Saps el que et vull dir, Jordi? O sigui, que no és una cosa mal feta dir que no. Quan has dit tota l'excusa, immediatament sembla que dius, poso l'excusa perquè ningú s'enfadi i estem fugint d'això. No, no! És a dir, la persona és interessant que digui, per exemple, un llistat de cinc coses i fes-ho, Jordi, sisplau, després ja ho entrenarem. Jo tinc aquí molts deures cada setmana quan parlo amb tu, Núria.
que dient, ja has fet això, ja has fet allò. I dic, no, no, i no passa res. Ah, perquè de moment amb mi no passa res, però quan aparegués amb el, no sé, amb algun llibre cruixut per l'emissora, ja veuries el bo. Ah, clar, aquí ja tenim, veus, el càstig. És un altre... Un altre motiu per no venir que no. Un altre programa, no? Clar, el tema del càstig, no, però... Doncs escolta, cinc coses que et fan sentir molt incòmode quan te les demanen, i en realitat
et costa molt negar-t'hi, mai t'hi has negat, és que també hi ha diversos graus, doncs les escrius. Llavors, agafes la que sigui més fàcil, o sigui, la que tu veus, com per exemple tu dius, dir-li no a la Núria és molt fàcil, doncs fantàstic, li diré més sovint que no a la Núria. No, no, no, no. I si no, agafes, doncs, allò que consideres que té el grau de dificultat menys alt, i llavors dius, aquí m'entreno i diré,
Aquesta vegada no et puc ajudar. En aquest tema no et puc ajudar. Demana-li, també això ho pots fer, a tal persona o a tal altra, perquè suposem que és l'ambient de la feina. No és el meu camp, però potser...
Això, a veure, que no és per fer la punyeta una altra, estem parlant de rigor, perquè dic, ara em farà la broma el Jordi Clàlien Coloma com una altra, no. Escolta, jo no puc, però el Guillem t'ho farà. Clar, però Núria, el problema és que, clar, i ara que parlaves de l'àmbit professional, clar, a vegades tens la por que diu no, després et pot tancar les portes. Ella et dirà, sí, sí, cap problema, ja d'allò, però ja no comptaran amb tu més, potser més vegades, m'entens o no? Sí, oi, cas. La por és la por.
Però estem parlant aquí més aviat de no pas de dir no, que tu estratègicament veus que aquesta persona és estratègica en la teva vida i, per tant, de moment, com a mínim de moment, tu la tens que prefereixes no dir-li que no. O sigui, pots dir, me'n demana coses, però prefereixo no dir-li que no per veure si surten alguna oportunitat més a la vida...
I jo m'estava referint a l'àmbit laboral amb un nivell més abastable, en què hi ha persones del nostre mateix ambient, diguen-li també responsabilitats, etcètera, que ens demanen coses i que tu saps que no, que vull dir... Però no estem parlant que et tanquis portes, sinó que, ah, mira, m'ho pots fer tu o tal. Doncs, home, si a tu et ve de gust, si tu creus que l'hi pots fer...
Si és allò d'avui per tu i demà per mi, endavant. Però a vegades ja s'ha instal·lat... Ah, demana-li. A la Cristina. S'aprofiten, s'aprofiten. Demana-li. Si no té mai un no per ningú. Quan diuen aquestes coses és fatal. Escolta, no ens deixem trepitjar, no?
I aquesta persona, imagino que és totalment conscient, no?, que se n'aprofiten i ho pateix, no?, es frustra per dins. Sí, ho pateix. O sigui, saber si t'està costant dir que no, de debò, de debò, és el grau de frustració que sents quan dius que sí, quan t'han demanat una cosa. Mhm.
I llavors és això, començar a parlar més fàcil i comentar, doncs. El gos diu que no, eh? No sabeu, potser diu que sí. Diu, avui no puc fer-ho, ara no puc fer-ho, aquesta vegada no et puc ajudar. Jo em quedo, mira, amb una frase ja per acabar amb aquest tema, que és que encara que se't tanqui una porta, segur que se't obren 3 o 4. Finestres. Home, això segur, però...
és diferent del no, en aquest cas. Val, val, val. Però vaja, és animar-s'ho a fer. Llavors, si una persona diu, escolta, és que a mi em costa molt dir no, doncs aquesta persona també pot demanar ajuda al seu voltant i dir, escolta, si sabeu que aquella persona que té jeta em ve a demanar una cosa i no sóc capaç de dir-li que no ben dit o... I a més a més hi ha una cosa, al principi quan es practica no cal donar gaires arguments, perquè l'argument...
ve l'excusa i l'altra persona et pot dir, ah, t'entres de sobre, això és una excusa. No, no, no. Home, això és xantatge, xantatge emocional. En canvi, tu t'has de mantenir, no, de debò, que no puc. Que no, que no, que no. Sense argument. Llavors, que els altres t'ajudin i si veuen que causen temptació...
us ha de donar 50 cèntims o un euro. Mira. Ah, escolta, això va bé. Escolta, per acabar la secció, jo proposo, Cristina, Guillem, que diem no tots alhora en un moment determinat. Tu també, si vols, Núria. Et sembla bé? Em sembla bé. No. Doncs a mi no em sembla bé. No em sembla bé. Una, dos, tres. No! No! Bueno, som aquí la teràpia de la penya del morro. A casa espero, oients, que ho hagueu fet. Si no, podeu fer-ho ara. Us deixem uns segons. No.
Perfecte, ja està. Bé, Núria, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i molt bona tarda. Molt bona tarda a tots. Adéu. Adéu, eh, molt gust. Adéu. 5 i 41 de la tarda i a continuació parlem de televisió amb el David Avila. David Avila, que el tenim al telèfon, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Avui des de Torelló, on estàs? Avui estic a Gurb. A Gurb? Sí, perquè estic treballant en unes colònies d'estiu i tot plegat. Ah, sí? Que ets el cuiner intendent? Que ets el cuiner. Ets el cuiner que es diu intendents, no? Monitor, monitor, monitor. Ahir vam anar a dormir a les 3 de la matinada. Oh, que fort. Que va fer una festa. Bueno, tot es va allargar massa.
Entre monitors o amb els nens? Home. No, no, no, no. Un moment, un moment. I algun pare escoltant, eh? A veure, no, no, no. Un moment, perquè hi ha moltes vegades que els jocs de pista de les nits, per exemple, serien... Què vau fer?
Va passar que, bueno, vam fer la típica excursió, després hem d'ajudar els altres monitors, l'altina dels pivacs... Us vau perdre? Vava de venir els moços, els bombers, a rescatar-vos? Ho dic perquè l'altre dia, ahir ho parlàvem, que hi ha un grup del cau de Sant Just d'Esvern, que estan ja tots bé i tranquils, els Rangers...
que es van perdre dissabte a la vall de Núria, perquè hi havia una forta tempesta i molta boira, i van haver d'avisar els bombers de la Generalitat i van venir amb un helicòpter a rescatar-los fins a Ribes de Freser. No és el cas, no?
Molt bé, doncs escolta, des de GURB, parlem de televisió, comencem com sempre, un clàssic d'aquesta secció, quan la fem els dimarts, que és parlar de Gran Nord, setmana de canvis televisius, i d'alguns comiats, perquè ahir el Quico, és un dels personatges d'aquesta sèrie, va morir. Oh! Un moment, un moment, un moment, un moment.
Ben bé, ben bé, ben bé. Havia de morir, però no va morir al final. Ah, al final no va morir? Al final no va morir. I llavors per què et posa aquí que es va morir? Ah, hi ha gran Nora, aquí el guió. Unes trampilles que... Ah, molt bé, està molt bé. Els col·laboradors... Escolta, m'acaba millor, eh? Em poseu aquí coses que jo llejo el guió i després et diu que no. No, però vull dir que ens hauria de morir, però al final...
Aquells bons aires de Gran Nord van poder salvar una mica en Quico. Però li queda res, eh? Vull dir que... Escoltem el tràiler... Dues gambes de Palamós. Sí, i ja està. És el del Pep Cruz. Escoltem el tràiler i comentem. Se fa gran. M'està dient que es pot morir? Com tothom, filla. Oncle Marcel. Què ha passat?
Amor. A mi l'únic que em fa peresa, en a França, l'enterrament d'un senyor que no he vist mai. És superior. El problema és la carretera dels singles. Tant revolts, no s'acaba mai. Escolta, guapo, que estic embarassada, no pas invàlida. No te'n recordes que avui és el partit contra la Gendarmerim o es guanyen cada any de pallissa. I és molt humiliant passar tot el partit empaitant la pilota.
Bé, escolta, gran hora. Un moment, hi ha gent nova, no? Avui he sentit veus noves aquí. Sí, ah, el Guillem, que jo te l'he presentat. És el nou veí de Sant Just, que fa la secció del nouvingut, i llavors està intentant integrar el municipi, ve la ràdio, comenta coses, a la segona hora tindrà la seva secció. En fi, Guillem, David, David, Guillem. Encantat, David. Encantat, igualment. Molt bé. Ja després ja us passo els telèfons, si de cas ja quedeu i feu les vostres... A mi m'agradaria preguntar una cosa al David. Ah.
El programa es va fer ahir, no? El programa de Gran Nord? Sí, sí, sí, la sèrie es va fer. I tu no hi haig d'unes colònies, David? Sí, sí. Vas veure el programa i vas deixar els nens allà sols? Allà amb l'alot perduts pel bosc. Llavors hem de visar els bombers. Ahir no vaig poder veure Gran Nord. És que el problema és que el David, tot i que no ho vegi, o els ha vist abans o els veus després, però té tants contactes que té tota la informació i no necessita veure'ls. I tens contactes dins de... No, no, no, no, no.
Sí, escolta, Guillem... No, no, aviam, jo vinc informat i dic que aquesta persona està de colònies i jo em preocupo pels pobres nens que què fan quan ell està mirant Gran Nord. Sí, home, coneixent el David, és capaç de poder-li ser la tele, eh?, en lloc de fer jocs i coses d'aquestes. De totes formes, ahir va acabar la sèrie Gran Nord o no? No, no, no, encara queda en un parell de capítols. Molt bé. Dimarts que ve continuarem comentant Gran Nord, perquè és que...
Veig que la seguiu tot. Sí, bueno, no, és que, escolta, jo ja he dit més una vegada que no sé què hi ha amb aquesta fixació de Gran Nord, amb tots els respectes, eh, que no passa res, però quan té una audiència de 10,3, vull que tampoc no és que sigui la gran audiència, no? Sí, és a dir, vosaltres la veieu, no? No, eh? No, jo no, però m'agradaria veure-la, perquè a mi el rotllo policia sempre m'ha, saps?
L'Aina Clotet amb l'Aina. Vestia de policia, sempre ha anat bé. Alguna cosa més, rematem Gran Nord i passem a parlar del Cuní, perquè ahir va fer l'entrevista a Sandro Rossell, que semblava que estiguessin a la platja, no sé si vau veure-ho, avui tal dia i va liderar l'audiència a Catalunya, poca broma.
Sí, he pogut veure avui pel TN de TV3, que m'ha sorprès que traguessin imatges de 8 TV. Home, perdona, això és una exclusiva del departament de 8 TV i el departament d'esport, doncs em fa ressò. Jo no veig problema perquè traguin imatges de 8 TV. Vull dir que quan hi ha unes imatges dels Estats Units i que arriben de la Fox News, per exemple, doncs bé que treuen imatges de la Fox News, no?
Sí, però el que et piques entre grups i tot això està molt... Home, a veure, teòricament han d'estar al servei de l'espectador i si hi ha una notícia que és interessant per la ciutadania, ja està, no? Jo no sé si no. Jo crec que al revés també passa, perquè el programa Aerocities segur que treu imatges de TV3. De fet, només a TV3 perquè no la deixen treure d'altres cadenes, em sembla. O sigui que imagina't. En fi, com va anar tot el tema de l'entrevista amb el president del Barça?
Doncs es veu que el futbol continua agradant molt perquè va liderar per sobre de Gran Nord i es veu que en Pep Guardiola va fer com unes declaracions explosives, criticant el Barça i el president del Barça.
Tot pleiat. I ahir en Cuny li devia preguntar per tot això. Sí, sí, no, no, efectivament. Va ser una entrevista llarga, amb un sofà tot molt blanc. Casa seva era. Era casa del Sandro. O la casa del Sandro. Vaig llegir alguns tuits molt divertits, tipus, quan acabi l'entrevista els esperen unes motos aquàtiques darrere.
Hi havia com dues mosques molestant tota l'estona el Sandro, la típica mosca de la tele. Sí, era un ambient una mica així com de pel·lícula eròtica, d'aquestes. Tot molt blanc, sofàs blancs, també. Faltava, no? Una música especial i tal. En fi, ahir l'entrevista, quant va fer d'audiència? Va fer un 10,4. Ah, mira, perdó, més que Gran Nord. Ho ha comentat. Una miqueta més, una miqueta més. Passem a audiència.
Divendres en Coni agafa les maletes i se'n va de vacances. Se'n va de vacances com la majoria a RAC1 també, em sembla que ho fan, no? I TV3, divendres ha acabat ja o encara continua? No, no, han allargat una setmana més. Aquest divendres acaba ja la programació regular i a partir de la setmana que ve començarà la programació d'estiu.
Sí, repeticions i reposicions. Tot i que la Riera s'ha acabat, ja, per exemple. Sí, es va quedar diumenge, però també va fer una molt bona audiència. A part del tema, va liderar el dia. Vull dir que molt, molt bona audiència. Parlem de l'audiència d'ahir, perquè l'Estat, qui es va fer amb les regnes de la nit, va ser 4 amb la sèrie Vella i Bèstia. És una nova sèrie protagonitzada per una noia que es diu Catherine,
que va veure com de petit assassinaven els seus pares ella la va estar a punt d'assassinar però ella va dir que una bèstia el va salvar al cap de molts anys no era com Batman al cap de molts anys ha descobert pistes de qui pot ser qui hagi matat la seva mare i sobretot qui pot ser la persona que la va salvar una història de vengança una trama intriga més aviat
Sí, i va fer, bueno, va fer un 11,6% a tot l'estat, vull dir que va comportar que fos líder. Doncs a mi no em va agradar, eh? Ah, tu vas veure-la, Cristina? Sí, una estona. I què? Va estar posada a la tele, vaig per a mirar-la una estona i no... No, la vaig trobar bastant fluixa. Ja, ja, ja. Com es diu la sèrie? Vella i bèstia. Vella i bèstia.
Com una mica la pel·lícula que hi ha a Disney, no? Atenció perquè A4 va estrenar un altre programa, no va tenir tan èxit com aquest Bella i Bèstia, que es diu Negocia como puedas amb Raúl Gómez a la sobretaula, no? Després de Los Manolos. Què tal?
amb una audiència bastant fluixeta. No l'he pogut veure. És que aquestes setmanes estic a out de tele. Jo ho vaig veure, Jordi. Tu ho vas veure? I què tal, Guillem? Es veia com molt ficcionat. Perquè, clar, és el primer programa. Va seguir jo? I, clar, hi havia les persones que tornaven pel carrer, que són les que han de negociar, demanaven més, més, més, preu.
I clar, i es veia molt que... Vols dir que les persones eren un ganxo? Home, és lògic perquè és el primer programa, no saben la mecànica del joc. No és com allò del Juan Rabonet, que també va pel carrer i agafa en principi gent... Però aquesta mecànica del joc és molt més fàcil i la gent, l'hi pots explicar amb un segon, però aquesta... Com funciona aquest joc? És el que anava a dir. Mira, és una còpia de lo del Juan Ra, eh?
És, o sigui, tu tens tres preguntes, i et diuen, per exemple, li van donar, li van ensenyar una flor, li van dir, has de trobar algú del carrer que sàpiga quina flor és aquesta. I si ho sap, la resposta val 100 euros. D'aquests 100 euros, bueno, 100, després hi ha una altra pregunta, 300, si estàs pujant fins a 1.000 o més. Però què passa? Tu aquests 100 euros, per exemple, jo t'ensenyo la flor, i tu em dius, això és una rosa, d'acord? Llavors jo dic, jo et compro aquesta resposta que m'acabes de dir...
per 20 euros. I si tu dius més, més, més, jo puc dir, o negocio fins a 100, perquè no puc negociar més de 100, o em busco una altra persona amb un temps límit que són 3 minuts per pregunta, vaig ràpidament a canviar-me perquè potser la persona que trobo llavors em negocia per 20 o per 10, saps? I guanyo la diferència. A veure, jo fa estona que ja m'he perdut, eh? És que és un joc... No, no, no, no, Guillem... Ens centrem. No és culpa teva. No, no, és una mecànica complicada, no, David? Fem una cosa. El presentador del programa...
El tràiler ho ens explica, també. Però ho està explicant molt bé, el Guillem. Gràcies, perquè m'he enredat, però bé. Són nosaltres, doncs. Escoltem el tràiler, a veure si ens l'aluminem una mica. Esto es negocia como pueda. Un concurso donde tendrás que comprar las respuestas. Y lo más importante, negociar bien el precio. Porque cuanto menos pagues por ellas, más dinero te llevarás tú. Negocia como pueda. Pues eso, negocia como pueda.
Ah, vale, vale, ja ho acabo d'entendre. O sigui que aquí, clar, la persona que va respondre també vol dir la seva, no? I si ja que ho sap, es vol emportar un picotasso. Llavors, el ganxo està en què van trobar un home, la primera pregunta del primer programa, i clar, li diu, i l'home ja, sense saber res, perquè el presentador no li havia dit res, ja diu, mas, mas, mas, com sap que és de negociació, va quedar molt fals. Val.
Què t'ha dit? Per cert, parlem ara de Telecinco, perquè mira, David, tu que estàs d'acampaments, avui justament estrena un nou reality que es diu Campamento de Verano. Carmele Marchante, Olvido Hormigos, José Manuel Montalvo, que va ser Ministerio d'Espanya 2009, Gabi, de Mujeres i Hombres i Viceversa, Mónica Pont, Esteban, de Gandía Short, Eloisa Bercero, que és una dissenyadora, bueno, en fi, i més personatges, i a Modesto, que és el pare...
El pare de Desi de Gran Hermano 14, o sigui, un pare d'un concursant que va a un reality. Pedro Rollant, que és un presentador de televisió, Geico Vigil de Supervivientes 2011, i Pedro, un príncipe... Pedre, pedre. Ah, perdó, pedre, d'un príncipe paracorina. És el nerd aquell? Qui és el pedre? El gallec aquell, així, una mica grassonet, no? És aquest? Sí, sí.
Ah, vale, el que va arribar a la final. Qui ha agafat la flor innata, no?, de tota la tele. La crem de la crem. És la primera edició d'Acampamento de Verano? Sí, i ja te'n puc assegurar que crec que serà l'última. Com funciona això? O sigui, hem de fer proves? Els tindran tancats i suposo que hauran de fer proves i també els faran passar una miqueta de gana i tot plegat. Això està a la Sierra de Gredos, a Àvila, i els presentadors d'aquest espai són en Joaquim Prats,
un dels pitjors presentadors de la televisió, per mi, i Sònia Ferrer. A més, el campament tindrà com a encarregat a Rafa Lomana, que és el germà de Carmen Lomana. A més, és un dràmit, però molt, molt, molt, molt low cost, i fet ràpid, però que pot sorprendre les audiències, però... David, ja està tot gravat, ja, el reality aquest? No, no, no, encara no. Vull dir que... O sigui, que hi haurà parts en directe, etcètera. Aviam, no ho sé. Jo...
Crec que avui se'n lliga, però a veure com anirà. Després també continuem amb més notícies de televisió. Amb 87 anys, David Attenborough torna a la televisió per rodar nous documentals d'animals. Sí, bueno, dir-vos això, que a la BBC ha tornat a confiar en David Attenborough perquè presenta una nova sèrie documental sobre la natura de gran format. Aquest va estar periodista de 87 anys
diu que no es vol retirar i ha acceptat l'oferta. No, i es nota que no es vol retirar. Escolta, amb 87 anys i fent documentals seguint les ebres pel món. Doncs mira, un dels seus projectes en marxa és un documental sobre la música que comptarà amb la col·laboració de la cantant islandesa Björk. Molt bé. A Danborough és considerat un dels 100 anglesos més destacats de la història. Jordi, que ens han saltat una notícia que la vull destacar. Quina?
que és que ahir va tornar a Espanya directe ah ahir va tornar a Espanya directe a la televisió espanyola escoltem el tràiler un moment David perquè això no no ho tenia aquí apuntat en aquest moment però aquí està el tràiler tu ciudad porque lo que para ti es importante nos interesa tu pueblo porque pequeños lugares nos esperan grandes momentos tu calle porque cada día tiene su historia
Perdó, m'he colat jo, eh? Tens raó, David, m'he saltat una pàgina d'aquí jo. Ahir va començar amb un 5,6%. Fluixet, fluixet d'audiència, però bé, a veure com anirà evolucionant. Aquest programa va rebre moltes crítiques a les xarxes socials, degut a que es va ignorar per complet a la compareixença de Maria Dolores de Costeral a Gènova...
per parlar sobre el cas Bárcenas, i que diguem que els reportatges eren com molt simples i tot molt quotidià. Això és el que es deia a la sèrie. Per cert, ara em vaig ser una mica endavant amb el guió, perquè trobo que és interessant, TV3 farà un nou programa on buscarà el millor cor de Catalunya, que es dirà Oh Happy Day, i ja sabem la data. Això és així? Sí, us puc dir que el 21 de setembre, de facto, en substitució de la partida,
s'estanarà aquest nou programa on es buscarà això, el millor cor de Catalunya. El presentador serà Eduard Farelo, l'Eduard Monsolí, el de Nisaga de Poder. Eduard Farelo? Home, que alguna cosa havia presentat ja fa anys, o no sembla a mi? No, debutant la presentació. Molt bé. Quan tothom em comença a enviar correus, no acaba de presentar allò? Diria que no. No sé per què em sonava... Sí, em sonava, ja ho sé, perquè parlo, ja ens remuntem a l'època...
prehistòrica de la televisió catalana, però era un dels azafatos, un hostès d'aquest, de la Mora Primera Vista, o Lluna de Mel, em sembla, amb la Montse Guallar, que presentava aquest programa de parelles que s'acabaven de casar. Per cert, també hi haurà la Sílvia... Sí, senyor, sí, senyor. Hi haurà la Sílvia Abril, també, no?, en aquest programa? Sí, també hi haurà el cantant Guillem Inkiway, de la Casa Azul, i...
També hi haurà un membre com a jurat professional que serà músic també. I que es buscarà això, els millors cors dels pobles de Catalunya. Bé, parlem de l'altra televisió de Catalunya, que arriba a tot arreu, que és 8TV, que a partir del 2 de setembre reformularà la seva graella per intentar esgarrapar espectadors a TV3.
Doncs mira, el programa que presenta la Ruth Jiménez al migdia passarà a fer-se de les 11 de dos quarts de 12 fins a les 2. Després es farà l'Aerocities, que finalitzarà sobre els voltants de les 5 i o una mica de més tard, i així intentaran prendre el liderat de la televisió pública catalana o esgarrapar espectadors de la Riera. El programa de la competència en color no renovat.
Bé, més notícies. Després de l'èxit de Chicote, 4 intentarà salvar negocis ruïnosos amb l'ajuda de Beatriz Iglesias. Una mica pesadilla en la cocina, però pesadilla en los negocios, no? Sí, aquesta vegada, però, hi haurà en comptes d'haver-hi un home i hi haurà la figura d'una bona, que serà Beatriz Iglesias, en la que ajudarà a les petites i mitjanes empreses a sobreviure i els donarà consells sobre com haurien de portar les seves empreses. Això ja serà de cara a la temporada que ve. Sí. Ah, és cert. Sí.
la notícia que vam donar al ganxo de Twitter. L'actriu... Ah, sí, perquè això ho vaig dir l'altre dia. Perdona, vas dir que hi havia un personatge que no continuava l'any que ve a la Riera. La veurem amb uns quants capítols, però no ho renovarà. És a dir, que no la veurem tota la temporada sencera. És a l'actriu Cristina Places, que fa el paper de Cristina. Oh!
La gent està contenta que no continuï. Està aplaudint. Bé, doncs ja ho sabem. David, gràcies. Una setmana més. Hem de connectar amb les notícies i que vagi bé als campaments a Gurb. David, bona tarda. Bé, fins i mecles que ve encara tinc saïna. Bona tarda. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Maria Josep Guitart i Joan Catà. Ajuntaments, Generalitat i entitats socials es reuneixen per millorar la distribució d'aliments als més necessitats. El tercer sector recorda que ara mateix hi ha 300.000 famílies que no tenen cap ingrés. Enric Morist és coordinador de la Creu Roja Catalunya en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Hi ha gairebé 300.000 llars on no hi ha cap tipus d'ingrés, on tots els que poguessin treballar no treballen. Com que està creixent la vulnerabilitat, està creixent les persones que necessiten ajuda, és normal també que ens afrontem a grans demandes que el que hem de fer és veure com primer el que tenim, ho distribuïm millor i assegurem que realment arriba la gent que més vulnerable està i després com podem produir més per poder fer front al que ens ve a sobre.
Una de les principals preocupacions que han expressat les entitats socials és la supressió d'un programa de la Unió Europea sobre excedents d'aliments, un programa que garantia l'arribada a Catalunya de 18 milions de quilos d'aliments. Comissions Obreres ha denunciat que en la campanya de la barema de l'Alpanadès hi ha un 40% de contractes irregulars.
Aquesta és una de les qüestions que el sindicat portarà a la comissió de la barema. Ràdio Televisió de Vilafranca, Sergi Anson, bona tarda. Bona tarda. El sindicat Comissions Obreres ha denunciat que en aquests moments en el marc de la campanya de la barema de l'alt penedès s'incompleixen moltes condicions de treball.
Com a exemple, el responsable de Polítiques Agràries de la Federació Agroalimentària de Comissions Obreres, Josep Maria Blanco, comentava que es donen prop d'un 40% de contractacions irregulars. Hem coincidit en que podem estar observant nivells d'entorn a un 40% de contractació irregular entorn a aquestes campanyes agrícoles. I bé, això comencen a ser xifres que haurien de preocupar molt a tothom.
Unes relacions laborals molt irregulars en què, per exemple, es pot arribar a pagar menys del 50% del preu per hora establert en el conveni. Des del sindicat consideren que és important treballar-hi ja, però també fer-ho durant els mesos previs a la propera barema per vetllar que es compleixin les condicions dels convenis i els drets laborals dels baremadors.
L'Audiència de Girona ha confirmat que el caporal dels Mossos d'Esquadra, que va matar d'un tret un home a Olot, haurà d'anar a judici. La Fiscalia i la Generalitat demanaven que el cas s'arxivés, però el Tribunal ha ordenat que es faci un judici amb jurat popular. Freqüència Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. Els fets que acabaran en judici van tenir lloc el 10 de març de l'any passat, quan els Mossos d'Esquadra van respondre a un avís que els alertava que hi havia un home molt alterat a un pis de la carretera de les Tries d'Olot.
L'home portava un ganivet de grans dimensions i els agents el van intentar calmar, però quan es va dirigir directament cap a un caporal, aquest li va disparar i li va provocar la mort. La família de la víctima va portar el cas als tribunals i el jutjat d'instrucció número 2, Dolot, ja va ordenar anar a judici. La Fiscalia i la Generalitat, però, van presentar recurs i van demanar que serxivés el cas, alegant que la gent havia actuat en legítima defensa. Ara, una interlocutòria de la secció 4a de l'Audiència de Girona
ha desestimat els recursos i ordena que el cas es jutgi amb un jurat popular. Segons l'audiència, s'haurà de clarir si el caporal no hagués pogut aturar la víctima d'una altra manera que no fos amb un dret.
Aquest cap de setmana reobrirà el trànsit la carretera nacional 230 de Viella a la frontera a la Vall d'Aran, tancada arran de les inundacions del passat mes de juny. Actualment es fan desviaments que no permeten el pas als vehicles pesats. L'obra declarada d'emergència ha tingut un cost de 23 milions d'euros. Ja està controlat l'incendi forestal que s'ha declarat aquesta tarda al barri del Carmel de Barcelona. Sis dotacions dels bombers continuen ara mateix remullant la zona. El telèfon d'emergència 112...
ha rebut més de 70 trucades relacionades amb aquest foc. Bona tarda, es parla Jordi Pallares. El tècnic del Bar 7, Tito Vilanova, ha explicat que Pep Guardiola no el va visitar durant els dos mesos que va estar ingressat a Nova York. Com el Pep ens vam veure a Nova York, quan hi vaig anar-hi amb una visita de dos dies...
Però després, quan hi vaig estar fent el tractament i em van operar, hi vaig estar més de dos mesos, en aquell cas no ens van veure i no va ser per culpa meva. Ell és el meu amic i jo en aquell moment el necessitava.
I en aquell moment pot ser mal creure que no tenia que estar al meu costat. Ell va actuar així, jo vés actuar segurament d'una altra manera. En clau esportiva, el club ha anunciat la renovació de Sergio Busquets fins a final de la temporada 2017-2018 amb opció a una més. I en ciclisme el portuguès Rui Costa del Movistar ha guanyat la setzena etapa del Tour de França a Gap. En culminant solitari una llarga escapada, el britànic Chris From de l'Escai conserva la Mallot Groc de líder, malgrat que Alberto Contador l'ha atacat en tres ocasions.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5, us parla Andrea Bueno. El barri Centre celebra el seu sopar d'estiu dissabte al vespre.
Des de fa 14 anys, els veïns i veïnes del barri organitzen aquest sopar a la fresca al carrer Bonavista. Cada any hi van unes 300 persones i, de moment, n'hi ha 180 de confirmades. El sopar es farà, com dèiem, al carrer Bonavista, davant del mercat, fins al carrer Marquès de Monistrol. Començarà a les 9 del vespre. El sopar consistirà en pa amb tomàquet, embotits, truita, beguda, coca i postres, entre altres, i després començarà la festa i el ball. Els tiquets per assistir-hi al sopar, que començarà a les 9,
Costen 14 euros pels adults i 7 pels nens i nenes fins als 12 anys. S'han de comprar fins dijous al forn de Pàvila Seca, a la granja Carbonell o al Bonrebost. I un altre sopar, el de lluna plena de les Cees, que toncarà oficialment al curs de l'entitat. Serà aquest dissabte al restaurant Can Ribes de Santa Creu d'Olordà. És el desè aniversari d'aquesta activitat. De cara al curs que ve, l'entitat excursionista prepara celebracions d'aniversaris i un nou cicle temàtic
de conferències i sortides que girarà entorn la mineria a Catalunya, passat, present i futur. La primera xerrada del sigle serà el dia 18 d'octubre. Abans de començar el nou curs, s'ha de tancar el vigent i per fer-ho, la CEAS, com organitza el tradicional sopar, que enguany fa 10 anys, aquest cop les persones que participin aniran a Santa Creu d'Ulorda. Dissabte, el punt de trobar de Sant Jus serà la cadena del final del carrer Tilés a dos quarts de vuit del vespre.
I acabem recordant que avui és l'últim dia del concurs popular de fotografia de Sant Just. Per tant, avui teniu l'última oportunitat per votar la millor foto d'entre les 50 que pengen dels balcons del carrer Bonavista, que són les participants del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. De fet, avui estan bé quan es reuneix el jurat per decidir quines són les guanyadores. Demà es notificarà la decisió als guanyadors del concurs internacional de fotografia.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. Fins aleshores, molt bona tarda. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets.
Del 25 de juny al 4 d'agost, veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Press School.
A Saint Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics i internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697.
Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu?
Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa.
Informa't del nostre menú especial als celebracions al web restaurantalnius.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu. Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Just cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol.
Des de Top Bebé amb Quits enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya amb el morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. D'aquí una estona repassarem els dibuixos animats amb històries tèrboles que s'amaguen darrere d'ells, com per exemple Bola de la Drac o Hello Kitty amb la Cristina. Cristina, bona tarda. Bona tarda.
Maternal, que jo ja tremolo a veure què ens explicaràs. A més a més, també tindrem el nostre nouvingut de Sant Jus. Ja fa alguns mesos que està vivint entre nosaltres el Walden concretament i que, entre altres coses, ens heu d'explicar els dos, els dos també, eh, Cristina? Com va anar el sopar que vau fer junts la setmana passada? A veure si va haver de tema o no, perquè...
Tema que te quema. Tema que te quema. La gent ho demana i la gent està molt, molt, molt intrigada. I també connectarem amb el casal de joves. Però abans de tot això, repassem els trending topics de la segona hora del programa.
Avui ha sortit Tito Vilanova en roda de premsa, com hem pogut escoltar fa un moment i també durant tots els bolletins, la notícia del dia esportiva en tema culer, per dir que no, que Guardiola no va anar a veure, tal com havia dit,
el dijous passat des d'Alemanya. Les declaracions que va fer dijous passat recriminava la directiva del Barça per no haver complet la seva paraula de deixar-lo en pau i utilitzar missatges per tenir contactes. I justament avui Tito ha sortit dient, com hem escoltat fa un moment, que no, que ell només el van veure una vegada quan va anar dos dies, però després quan estava dos mesos ingressat no va aparèixer quan el necessitava. La gent a Twitter, què és el que comenta? Cristina.
Respecte a les declaracions de Guardiola, Tomàs Rosero diu Pep, no estàs sol en aquesta lluita. Ànims, míster, aparells, oé. Destacat comentari, ojo, Jordi, el Dan, que diu...
Pep raja contra el Barça perquè Laporta torni a ser president, cosa que jo vaig comentar ahir. No us feu més lius, és així. Molt bé, traiem pit, no, Cristina? Hi ha una persona a Twitter que pensa com tu. Molt bé, molt bé. I acabem amb el comentari del Toni que diu vull que comenci la temporada, que es parli de futbol i que callin Tito i Pep. Tito Vilanova, precisament, que també avui es torna a pensar com dèiem, a comentar tot plegat, que no el va visitar Nova York Guardiola durant els dos mesos de tractament i la gent també parlant del tema.
Sí, l'Alba diu, pobre Pep, ara no sabem com atacar-lo. És més bo aquest home, em consta, Tito, ets el que ets gràcies al Pep. La Mireia, en canvi, diu, avui reafirmo el que porto dos anys de fanent, no puc ser més fan de Tito Vilanova. Les coses clares i el club per damunt de tot, crac. I acabem amb el Raí Barba que diu, soc l'únic que veu amb més mala cara Tito Vilanova?
En fi, jo tinc la sensació també que l'últim qui parla, la gent es fa de l'últim qui parla. Guardiola va parlar ahir, em faig de guardiola. Tito parla d'avui, em faig de Tito. 6 i 13 de la tarda, jo sobretot soc molt fan, això sí, del casal de joves de Sant Just. Un home, unes idees, un color, el blau, unes exclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz.
Des del casal de joves de Sant Just, des del barri sud, el Sergi Herrada, que com cada setmana ens explica quines novetats hi ha. Esteu ben tranquils perquè ja han acabat una mica els tallers i els cursos, no?, d'estiu o no? Sí, sí, sí, ja queda... Bé, estem ara setmana de campionats i tal, en pla de badminton, de vòlei i coses d'aquestes, però bé, és molt més relaxat.
Aquest divendres al matí hi farem un circuit sobre rodes. Ah, molt bé. Gratuït, la gent podrà venir amb patinet, amb patins, amb skate, amb el que vulguin, vale? Hi haurà rampes, hi haurà calaixos per tot l'exterior del casal. Oh! I podran venir aquí a fer el circuit. Amb motiu de què? Doncs, bueno, aquesta setmana teníem un taller que a final no s'ha fet, que era de reparació i...
i consumització de bicicletes. Oh, quina llàstima! Un dels pocs fracats que hem tingut aquest estiu. Sí, ja ho sé, ja. I, bueno, per aprofitar aquesta setmana, doncs el divendres fèiem aquest circuit sobre rodes. Doncs està bé perquè, clar, com que la gent ja té les bicis arreglades, no li fa falta aprendre com arreglar la bici perquè no s'ha apuntat ningú, doncs que la portin si de cas aquest divendres al matí, no? Clar, i ja no només la bicicleta, com ja han dit, skate, patinet, patins, el que sigui.
I faràs de guardi urbano allò que a mi m'agrada molt allà al costat del parc de Ciutadella, no sé, del zoo? Hi ha com un circuit així de bicis petit? Sí, d'educació vial, no? Això exacte, és una mica... Va per aquí la cosa o és més lliure? No, és lliure, és per divertir-se i tal. Ah, més anàrquic, no? És igual. Però motis no, no? No. Home, a veure si algú es presenta com... Té rodes però tot ha de ser amb l'energia... Sense motor. Energia humana.
Bé, doncs aquest divendres al matí. Per cert, de cara al curs que ve, esteu preparant ja nous tallers, el que és el de joves? Sí, estem preparant més coses formatives, avui hem fet el curs de carretillero. Curs de carretillero? Bé, l'hem fet aquest matí a l'Hospitalet, conjuntament amb l'ICEI, i bé...
Tota la gent que ha anat avui aquest matí a l'Hospitalet de Sant Just s'han tret el carnet. Ah, molt bé. Perquè els carretellers què fan, portar carretilles? Clar, és per treballar en un magatzem. Sí, allò que es diu portar el toro també, no?, per exemple? Sí, el torero, no?, tota la vida. Sí, torero tota la vida per morrer a les caixes amb un llame per ser mosso, no?, d'amagatzem. I quanta gent des de Sant Just ha anat avui al curs?
Doncs no ho sé perquè no l'hem fet aquí, però sí que ens han passat el mail perquè s'havien d'apuntar, no sé què tal. Que tota la gent que ha anat, que ha aprovat i que la setmana vinent ens portaran els carnets i tal. Molt bé, de fet no és el primer curs que feu en aquest sentit o també per aconseguir carnets necessaris per diferents oficis, com per exemple el de manipulador d'aliments o el de monitor, que arribarà al setembre.
Exacte, aquest setembre hem programat un curs de monitor, que de fet tot just ara començarem a fer la publicitat. Es farà aquí al Casal de Joves i també aquí al davant al Centre Cívic Salvador Espriu, perquè es farà els divendres a la tarda i els dissabtes al matí i a la tarda.
I com que són moltes hores, si el casal no està obert els dissablos al matí i tal, ens repartirem entre els dos equipaments. Quantes hores són aquest curs? Perquè el carnet de monitor va molt buscat, també. Sí, són moltes hores, són 100 hores lectives. 100 hores lectives, això és tot un any, no?, el carnet de monitor. Bueno, com que ho farem en plan mig intensiu,
Començarà la segona quinzena de setembre i acabarà a finals de novembre. I amb aquest carnet de monitor on et permet treballar? Doncs et permet treballar a monitor, a casals, a menjadors...
no sé, ludoteques, no? En molts espais. Tu tens el caret de monitor? Sí. I què? Ja fa un munt d'all. Ja m'ho penso, no va ser ahir. Quan tenia 18. I quines proves et van fer fer, tu? Doncs, bueno, primer has de fer totes les classes aquestes, que són 100 hores. Després has de fer unes pràctiques, que pot ser unes colònies, uns campaments, o un trimestre d'un esplai o d'un cau...
o tot un any de menjador o coses d'aquestes, o sigui, depenent on fas les pràctiques, la temporalitat canvia. I, bueno, es presenta una memòria de les pràctiques i tal, i si està tot correcte, doncs et donen el títol. Molt bé, eh? Doncs a partir del setembre es podrà fer. S'haurà de pagar alguna cosa? Sí, val 195 euros. 195 euros, segurament un dels cursos més cars que s'ha fet al Casal de Joves, no? Sí, sí, clar, és que és el que costa. Vindrà a l'escola de l'Esplai, aquí a fer-lo,
L'esplai d'aquí de Sant Just. De fet, la gent s'ha de pagar i s'ha d'inscriure allà. Nosaltres fem la publicitat conjuntament i ells venen a fer aquí el curs. Quantes places hi ha?
Doncs crec que hi ha com 25 places o una cosa així. I a partir de ja començareu a promocionar i a obrir les inscripcions? Sí, ells ja ho han fet a la seva web, nosaltres avui ho hem penjat a la nostra i ara durant aquesta setmana penjarem cartells i deixarem tríptics als equipaments i tal, i tenen tot l'espiu per apuntar-se. No em vull equivocar, però em sembla que és el primer curs de monitor que feu, no?
Sí, sí, que fèiem nosaltres i que fa el municipi. És el primer curs de monitors que es fa a Sant Just Asbert. I com és que s'ha triat fer-lo ara?
Bueno, és un, com tu has dit abans, és un títol més, no? I, bueno, a part ja per buscar feina, també sereix, per exemple, pels monitors de l'esplai que hi ha actualment, que encara no tenen el títol, se'l poden treure, no? Perquè també te'l pots treure no per treballar, sinó també per fer de voluntari. I també el cau, no? L'agrupació Martin Luther King. Normalment els escoltes tenen una titulació pròpia. Ah.
Sí, normalment està més enfocada a esplais i tal. Bueno, són més xulos, no, també? Bueno, no ho sé. Diferents. Tu et miras playero del cau, veig, no? Jo soc blau. Ja, ja, ja. Perdona? El cau és blau. El cau és blau. El cau és blau de tota la vida. I l'esplai és groc. Sí, exacte, això t'anava a dir. La ràdio és blava, això sou tothom, eh? La ràdio és blava! I cap!
T'acaba de respondre en Jordi. Clar, clar, clar. Efectivament, efectivament. En fi, Sergi, alguna cosa més que vulguis comentar? Doncs res, que ja queden poques sessions, no?, aquí a la cança. Sí, la setmana que ve és la penúltima que fem, perquè nosaltres el 32 de juliol...
Acabem temporada. Nosaltres fins la festa major. Fins la festa major aguanteu una mica més. Per cert, com va anar la gala final? Genial, genial. No et vaig veure. No, no vaig poder. Estava preparant tot allò del Walden. Tampoc vas veure tu a mi, no? No. Tu tampoc hi eres, no, Sergi? No, no. Doncs va estar molt bé, eh? Vam omplir la sala. Sí.
Vam fer un fotocoli i tal, vam venir, famílies, amics, els xavals que estaven per aquí encara. Em van dir que el curtmetratge, del taller de curtmetratge que feia el Power Devil i el... Ara em sona el nom, vaja, quina ràbia. Van estar... Va ser molt divertit, com vas comentar, i que anaves sobre un reality, no? Sí, bueno, era com un tu sí que vales. Sí.
Però bueno, a la nostra manera una mica. Sí, sí, és molt divertit. Els vam veure dos cops. Primer vam fer fotocall, vam passar una vegada al curtmetratge, vam posar les tomes falses, vam posar el making of, després vam fer una entrega de diplomes i tal, vam fer un pica-pica i després per...
El públic ho demanava un altre cop i vam tornar a posar el curtmetratge. Molt bé, que enrotllats que sou, eh, Sergi? Clar, ens devem al nostre públic. I tant, i tant. En fi, doncs, moltíssimes gràcies i ens retrobem la setmana que ve. Sergi, una abraçada molt forta. Bona tarda. Adeu, adeu, adeu. 6 i 22 de la tarda.
La penya del marró. Aquest home que ensuma és Guillem Cabeza, un nou veí de Sant Just que ja fa alguns mesos que està entre nosaltres disposat a integrar-se al municipi amb un objectiu. Comentar les notícies de Sant Just.
Ara baixa de l'avió, com si fos el Harrison Ford de l'Air Force One, el presidente. La Cristina fa com cara de fàstic. No sé què ha passat entre vosaltres, sí, perquè no he notat feeling d'altres vegades. Guillem, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Cristina, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Vull recordar als oients que durant totes les últimes setmanes el Guillem a la seva secció han anat tirant els trastos i els tejos una mica a la Cristina. No, no, no.
Treu, treu, treu, treu, treu, treu, perquè sembla ser que no ha acabat de funcionar gaire el sopar que vau fer la setmana passada i que davant de tot Catalunya, a través de la webcam, de tot el món, no?, internet arriba a tot el planeta Terra, vau estar, bueno, vas fer la proposició aquella, Guillem? És un dia trist, Jordi, és un dia trist perquè jo m'ho havia treballat molt, eren mesos de pencar i pencar, no?, trobar...
Bueno, fer-la feliç, no? Ja, ja. I veure, no? I veure que al final, bueno, ja veure la nostra audiència més tard. Però què ha passat? Jo no vull fer un espòiler.
Perquè ho tinc tot gravat. Ho tens tot gravat? Ho tinc tot gravat. Li he fet una camacho. Sí, que això m'acabo d'entrar ara i no sé quina mena de parany és tot plegat, però m'hauria d'explicar. No sé, exigeixo una explicació. Aquestes cindres que tinc aquí, en caset, el control, que estan aquí... Primer, deixa'm explicar una cosa, una introducció. Mètode Cristina, mètode 3 Cristina. Mètode 3 Cristina. Aquestes són aquestes? Sí. A veure, les vaig posar en lloc, eh? Jo tinc un amic, no deia el nom, però he de dir que és de Sant Just, que em va avisar, em va dir que la Cristina no...
No és de fiar. I em diu, abans que vingui a casa teva, posa a gravar, no? Una gravadora al costat de la taula on soparàs. Jo li vaig fer cas, tot i que no estava molt convençut, però dic, mira, mai... Escolta, posem la cinta, a veure com va anar aquest sopar. Aquí hi havia un algo i s'ha trencat completament. Què és el que va passar? Posa el play, eh? Posa el play o no? Posa-ho, sisplau. Em permets que posi una mica més de... una així de música per estar més còmodes?
Oi tant, Guillem. Això és el sopar? Sí. Podem parlar sobre la cinta?
Sí, clar, home. Si és que ningú sabia que estava gravada. El Jordi no és un bon director de programa. Ell no cuida els treballadors. Jo, en canvi, si treballés per mi... T'estava venent, eh, Jordi? D'això ho volia borrar. Ell es fiquen massa en el paper de deficient, com per exemple la Mar de Fons. És un actor de mètode, no l'hi tinguis en compte. Ell no és sempre així. A mi al principi també em va escriure de saba i em pressionava molt. És molt oxigent. I sempre s'enfada quan li toquen el seu menjar. Sempre em repeteix, no em toquis el meu cogombra, no em toquis el meu cogombra. Estic fatal, Guillem.
Sento com que només tu em comprens, ets un pilar fonamental per a mi a la ràdio No te'n vagis, em quedaria sola, desemparada Tranquil·la nena, pots florar la meva espatlla, abraça'm si vols també Aquesta olor de cremat? I aquest fum? Hòstia, la pizza casa Tarradellas, espera un moment que ara torno
A veure, aquest és el primer... Sí, impactant, impactant, impactant. No, no, no aplaudiu, no aplaudiu, no aplaudiu. A veure, què està passant aquí, Guillem? O sigui, tu tens una gata tan dura que sabies que havies rajat amb mi, vens aquí a la ràdio i poses la cinta i el caset. Jo aquest fragment el vaig borrar, no sé què ha passat, eh? Ja, ja. Però, no, Jordi, t'he d'avisar, això és la part més suau. Ah, sí? Jo no et critico més, tranquil, però ara ve el bo.
Ara ve un clímax espectacular. Cristina, i tu t'he vist molt afectada. Què et va passar? Mira, Jordi, el Guillem, que jo crec que es va ficar molt en el paper d'intentar manipular i treure per aquí no sé quines intencions encara a dia d'avui tenia. No m'acusis que no esticament, però van haver-hi plors, llàgrimes i una tercera persona, com a tot triangle amorós.
Va aparèixer una tercera persona. Anem a escoltar el... Ni Àngel Guimarà. Com va acabar l'història. Recordem, això és un document ja històric del sopar entre el Guillem i la Cristina. Posa, posa, posa, posa, posa, posa play, posa play. Bueno, t'he de comunicar, Cristina, que hem perdut la pizza. Ens ha deixat. Però tranquil·la, he trucat al Telepizza.
El pizzero, ja? Tant d'hora? Li he dit que se falli T'he vist amb molta... gana Hola, però... on són les pizzas? Que pizzas ni que vergas Vengo a vengar el honor de un cornudo Cristina Pensaba que estábamos prometidos Un cornudo? Què és això? Que això és casa meva? És la Cristina que tenim els raros a casa Qui és aquest Cristina?
Bé, Guillem, no t'he estat prou sincera en la nostra relació. Estic promesa. Amb un chamaquito? Guillem, té un nom. Es diu José Luis Alberto Pedro Pérez III. Hosti, amb aquest nom? N'hi ha tres d'iguals a la família? Cristina, has de triar. O jo, o aquest.
Guillem, he passat uns mesos molt divertits al teu costat, però ja no puc jugar més a dues bandes. M'he adonat que estimo realment a José Luis Alberto Pedro Pérez III i, a més a més, estic embarassada. Espero un fill seu. Ai, ai, Cristi, que veu la Virgen. Dime que no es verdad, Virgen Santísima de todos los peruanos. Adeu, Cristina.
Abandona el meu pis, sisplau. No vull saber res més de tu. Ja m'ho deia el Jordi ja, que no era estafia. L'Andrea Bueno, en canvi, sí que val la pena. Ai, l'Andrea. Adéu, Cristina.
A veure, a veure... T'acaba de delatar, eh?, per cert, Jordi. Sí. T'has adonat, no?, que dius, ja m'ho deia el Jordi que no eras de fia. Si ho entès bé, va aparèixer un home del Telepizza, que era, amb un accent estrany, eh?, també s'ha dit sud-americà, no ha quedat ben clar, d'on era, que era el teu... Promès. Promès, Cristina. El teu nòvio, és això. Sí, l'únic que la distància, Jordi, doncs...
De vegades succeeixen, no?, aquestes coses. Jo, en principi, estava promesa, però ell va marxar al seu país i, clar, doncs no vam tenir més contacte, no vam parlar ni res i la cosa va quedar aquí. Doncs jo, en un principi, no hi pensava que continuava promesa. Per tant, pensava que era lliure per començar una relació i tot plegant, no? I ara... I me'l vaig trobar, l'únic que jo vaig descobrir ahir a la tarda... Què dius, ara? Abans d'aquesta gravació que em va fer aquí el Guillem... Sí...
Hi ha molt rancor amagat, eh?, a les seves paraules. Estàs embarassada, he sentit. Estàs embarassada. Enhorabona. Molt bé, Cristina. Enhorabona. Jo no puc estar amb una noia... Embarassada. Però home, perdona. Això és discriminació, eh?, contra les embarassades. Perdona que et digui, eh? No, no, no, embarassada... Com t'estàs picant? No, no, embarassada com ho has fet tu. Com?
sense comunicar-me, perquè jo no sabia res d'una relació paral·lela. Ja, això t'ha fet mal, no? Jo tenia una confiança cega amb tu. Bueno, aquí veig que la situació... No sé si hi ha uns lligams. Jo em pensava que aquí havia nascut una mica l'amor. Dic, mira, com a mínim, dos col·laboradors del programa estan aquí a la penya del morro.
Com el Rosari de l'Aurora acabat. Ja, ja ho veig. Però no us parleu, no? No, però no passa res, Jordi. I no passa res, Jordi, perquè... Està tot gravat i queda tot enregistrat i millor no. Ja ho veig, ja ho veig. No passa res, Jordi, perquè ara el Guillem, com m'ha dit bé a la gravació que ja ho heu sentit, doncs té a l'Andrea. Ah! I no passa res, l'únic que sí que donar-li des d'aquí un missatge a l'Andrea que vagi amb compte a veure si li fa alguna d'aquestes també al Guillem.
O sigui, ara l'Andrea dels serveis informatius... Jo l'Andrea ja sé com conquistar-la. És molt fàcil, no? Ah, l'està dient... L'està dient fàcil? No, no, no. És molt fàcil conquistar-la perquè jo ho faré bé. O sigui, no perquè sigui fàcil, sinó perquè jo... Ah, reconeixes que ho has fet malament abans. Amb tu? Perdona. Jo estic solter, tu no. Però la cosa és... L'Andrea, l'està del servei d'informatius, no? Jo el que faré és crear una notícia...
o una parec i jo, i llavors la involucraré ella, i ja ho dic, ja ho farem. És a dir, el mateix que vas fer amb mi, no? I a la teva secció. Els errors s'aprenen, Cristina, els errors s'aprenen. Guillem, t'estàs ficant en un merder, perquè... No, no, no, és que tenim una trucada, tenim una trucada ara mateix. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. En qui parlem, sisplau? Amb l'Andrea, bueno. Acompáñame.
Bé, Andrea, que estàs a la redacció de Ràdio d'Esvern, als serveis informatius, no, m'imagino? Sí, sí, sí, estic aquí fent feina. Estàs fent feina? Però ara sí, com una mica atabalada. Tenies la ràdio encesa, Andrea? Estic sentint el meu nom. Ja, estaves a col·laborar el teu nom, no saps ben bé què és el que passava. Bueno, Andrea, Guillem, Guillem, Andrea... Hola, Andrea. Hola, Guillem, què tal? Si has de dir alguna cosa... No et fills, Andrea, no et fills. T'he vist algun dia per aquí, per la ràdio i... Sí, i què?
Jo sóc molt de primera vista. No em va passar amb la Cristina. Sí, i se li va passar els rostis. Vols dir-li alguna cosa? Andrea. Digue'm.
És que hi ha la Cristina davant i m'imposa molt la Cristina aquí. És com tenir un ex, no és ex, però ja m'entens. Escolta, aquí hi ha un marramango que tot ha estat brillant catxo, veig aquí, no? Està molt bé. La ràdio a l'estiu és el que té. En fi, Andrea, continua treballant. Què estàs fent ara?
Doncs ara estic escoltant la meravellosa conversa que has tingut amb el Sergio Herrada Ruiz. Ah, sí, del casal de joves, no? Per fer algun tall, alguna notícia... Diu que faran el primer curs amb monitors. Sí, mira, estava fent ara mateix la notícia. A veure, pots posar play? És que està al control 1, ella, amb les... Com ho sé, això, amb les músiques i... Tens alguna cosa? A veure. Bueno, com que ho farem en plan... Ah, quina gràcia. És el Sergio Herrada, que fa alguna cosa que hem entrevistat. És que la maquinària de Ràdio d'Esbert no para, no para mai. En fi, Andrea, moltes gràcies...
I perdona, eh? Guillem, parlem. Sí, Guillem, parlem, Déu. No et fillis, Andrea, no et fillis. Tens Messenger encara o ja l'has canviat? Tens Messenger, no? Què has dit? Sí, tens Messenger. Sí, sí, sí. Vale, doncs ja te'l donaré i tal. D'acord, i paessa MS, també. Andrea, paessa, paessa. Molt bé. Andrea, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Adéu. Bona tarda.
En fi, deixem els teus embolics sentimentals, si et sembla, Guillem, i passem al que realment has vingut a fer a la ràdio, que és explicar les notícies de Sant Just des del teu punt de vista, perquè fa poques setmanes que estàs vivint el Walden de Sant Just i per això et vols integrar.
Bé, comencem amb una... Ara, Guillem, portes aquí unes setmanes i ha revolucionat ja tot el gallinet de la ràdio. Bé, comencem parlant del passat 17 de juny. Sí, el passat, per això poso passat. El passat 17 de juny, que no va ser fa una setmana justament, sinó fa quatre, que es va projectar a l'Ateneu el documental del més caçadors de corrupció, La Xarxa. Correcte?
Sí, però tu creus que és el documental del mes? A bombo i platillo, el documental del mes. Ah, perdona, això fa la producta de Parallel 40, que cada dilluns, el primer dilluns de cada mes, ahir, precisament, n'hi havia un a la sala de 50 anys de la Taneu de Sant Just, projecta un documental per tots els enjustencs que vulguin. Jo el vaig veure i inclús no l'anomenaria ni el documental del dia. Ah, no? Després en parlarem.
Em va afectar, em va afectar perquè és un documental, és una fusió de formats i tenim un fragment, avui va de gravacions la cosa, em vaig portar la càmera també i he agafat el so i tenim l'àudio La música de Caçadors de Corrupció Caçadors de Corrupció, la xarxa
Benvinguts tots i totes a Caçadors de Corrupció. Avui, amics, ens trobem al Bòs Farest de Can Gènova, número 13. Oh, mireu, un petit boletus molt tòxic, una variant del camacurt anomenat Mano Larga, altrament dit Bárcenas, també. Aquests petits fills del dimoni viuen una mitjana de 80 anys en llibertat i s'han d'acollir amb molta cuita perquè no expliquin els drets bruts. S'han d'arrencar d'arreu.
I no us perdeu el següent programa, on veureu el boletus més reial i tòxic, el boletus Urdangarina.
Bé, que és els extras del documental, no? Eren això? Eren, sí, em van deixar gravar al final, ja. Al final del documental, no? Val, val, val, d'acord. És que raro, perquè segur que s'emporta la gravadora a la maga com va fer amb mi i ho grava tot. Oh, que rencorosa, Cristina. Veig que això és insalvable, ja, eh? Sí, sí, escolta ja. Te les va tirar. Si abans l'ajudava el Guillem, ara que se n'obliga.
Oh, quin bon rotllo Està en Modogata, avui Modogata Bé, passem ara a una altra notícia perquè fins al 6 d'agost al celler de Can Ginestà i al CIM hi haurà l'exposició dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'arts plàstiques A veure què dius dels cursos d'arts plàstiques, Guillem Jordi, tu dius arts plàstiques i què en tens? Jo, doncs pintura, escultura no sé, fresca l'oli
Les has encertat totes, però també engloba moltes més arts, perquè no totes... Bueno, hi ha moltes arts en el món, totes plàstiques, perdó, això sí. Hi ha molta gent que... Perdona, pinta amb bosses de te o de cafè, que no sé si ho has vist alguna vegada, curiós també. Doncs, a part del que és dir tu, de pintures i tal, jo em vaig fixar en l'exposició, no?, perquè es va presentar treballs plàstics, els més famosos del moment, no?,
Són, per exemple, vaig veure, els acurats pits de silicona de Jola de Rocal. Estaven allà, els posats. Un treball plàstic, però bestial. La pròtesis també, l'avial de Carmen de Mairena. Estava allà amb una mena de... Una vitrina de vidre, perquè, clar...
Es pot trobar, això, i els diners a nivell, això, la moda de vendre coses. Art plàstica, eh? Clar, vull dir... Clar, clar, clar, clar, ja, ja, ja, ja. L'Andrea Bueno no està pel que està. Vull dir, elles queden la pintura, ja mateix. Què vols dir, això? Home, així segur que la conquista, eh? Sí, molt bé, molt bé. No, no, està, com que està allà el controló... Bueno, en fi, alguna cosa més que hagis vist a l'exposició d'arts plàstiques?
Bé, no, de moment, no. Si vols passar una altra notícia, ho deixem per la setmana que ve. Ah, fem una altra notícia. Sí, quina notícia? Mira, doncs, el passat, dia 30 de juny, el passat, com sempre diem, no? Sempre torna, sempre torna el passat. En recordar-vos-vos que 73 alumnes a Sant Jús van fer la sala d'activitat. Sí, senyor. Doncs el passat, 30 de juny, van conèixer la seva nota. Sí, senyor. Sí, que ara mateix ja tenen assignada la plaça. Efectivament. Però jo t'ho estic parlant, no, ara ja sí. Si no n'ha agafat... No, la primera... Si no arribaven... Clar...
Però la primera assignació, alguns sí que la tenen. Val, val, val. Doncs, aviam. Tots sabeu, no?, que hi ha hagut problemes amb la cel·le, no?, amb la selectivitat. Falta de sotografia, arrocs a l'examen de mates... Que van fer repetir. Exacte, el científic. Sí, senyor. Jo tinc alguns consells per a aquelles persones, aquells joves de Sant Just, que s'hagin quedat a les portes d'entrar... Hi ha gent de repetir la selectivitat. Tinc alguns consells pràctics. Consells de Guillem que ve de la selectivitat. Primer consell.
Si suspens la selectivitat vol dir que no t'has llevat tan ben d'hora, ben d'hora com toca. Com deia Guardiola. Exacte. Tot i que ara ja no sabem si Guardiola li hem de fer cas o no li hem de fer cas. Segon consell. Si la teva nota és inferior a 7, per tant, suspens, perquè és sobre 14 la selectivitat, tranquil, llavors vol dir que és l'edat o el coeficient intel·lectual dels teus correctors. Aquest és el segon consell amb embarbussament i tot. Tercer consell.
Es recomana sumar dos punts a la nota final de la selectivitat abans de comunicar-la als avis amb problemes cardíacs. I quart consell, ja per acabar, fer una festa por todo lo alto, celebrar-lo com un jugador de la roja, perquè com un jugador de la roja es guanyo o es perdi, les noies i la festa sempre toquen. És el que a tu t'interessa, eh? Exacte.
Doncs fantàstic, Guillem. Moltíssimes gràcies. Fem una cosa... Deixa'm acabar, Jordi, perquè igual que Guillem dona alguns consells, jo també voldria donar un... Un consell que no ho has donat? Però a mi o a l'audiència, en general? No, no. Jo amb tu no parlo, Guillem. Ah, vale, vale. Tranquil·la, eh? M'arrotllo, que hi ha un programa. Sant Justenques. Ojo, ojo. Si vegeu... Perdona un moment, vegeu, vegeu. Vols música de discurs? Sí, Jordi, per favor.
Sant Justencs, Sant Justenques, si veieu el Guillem pel carrer amb una gravadora, aneu amb compte. És de Mètodo 3. Oh! M'ha fet mal, això, eh? Sí, escolta, aquí van que volen, eh? Respiren ambient. Jo tampoc no parlo amb la Cristina. Digue-li a la Cristina, eh, Jordi? Digue-li a la Cristina, si m'està escoltant. Sí, sí. Digue-li quan puguis que no soc de Mètodo 3. Vale.
però que jo me la venia a venir Jordi, respon-li al Guillem que més igual si és de mètode 3 o no però que aquestes coses no es fan a cap persona que aquestes coses es fan Guillem, diu a la Cristina que li és igual si té mètode 3 o no però aquestes coses es fan com a persona
Ho accepto ja perquè ja és l'hora, no? Escolta, Cristina, què diu que ja és l'hora i que ja acabem la secció? Clar, com no té cap resposta, no? Clar, que sóc molt professional. Que diu que no tens cap resposta i que tens un tupé massa alt, diu. Escolta, deixem-ho aquí.
I ja ho veurem la setmana que ve. Falten dues setmanes, la gent no està fatal ja. Està nerviosa, perduda i histèrica a la pell del morro. Fem una posa per la publicitat i ho tornem d'aquí uns moments amb la secció de terror de Cristina Vargas, que no és una foto del Guillem, és una altra història. Ràdio Tastel, 98.1 Ràdio Tastel, 98.1
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Cap cigarret per la finestra.
Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sóc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys.
Entre la generia verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Bones pesques. 6.43 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro. I ha arribat el moment de les històries de terror de Cristina Vargas.
Guillem, et quedes aquí. La veritat, Jordi, és que avui em serà difícil fer la secció perquè més terror que el sopar amb el Guillem... Oh, quin drama. Tu, Guillem, pots quedar-te aquí i fer soroll, si vols. Ara fes algun soroll. Soy tu padre. Avui parlem d'històries tèrboles que s'amaguen darrere d'alguns dibuixos animats.
Comencem amb la història de Hello Kitty i el pacte amb el dimoni. Ojo que això sembla un gag, però és veritat, la xarxa en va plena, Cristina. Tot i que l'origen de la història no se sap ben bé si va néixer al Japó o a la Xina, el que sí que sabem realment és que Hello Kitty és un personatge de ficció produït per la companyia japonesa Sanrio. Sanrio.
I que durant molt de temps ha estat la nina més popular, no?, entre totes les nenes i joves de... Un dibuix, que de fet no és un dibuix animat, sinó que és un logo, no?, perquè us va fer una sèrie de la Hello Kitty. No ho sé ara, però és que s'ha fet de tot, eh?, per això. De totes maneres, a tothom, per qui no ho sàpiga, tot i que és difícil, tothom ho sabrà, es tracta d'una gateta d'espectadors que quasi sempre porta un llaç a la seva orella esquerra. Però no tot és el que aparenta.
I a més, hi ha una cosa que aquesta bonica gateta no té i és que sembla ser que la gent no s'adona d'això. Què passa? No sé si ho sabeu vosaltres, el que no té la gata aquesta. No té pèls, no. Sí, perquè té com bigotis. No té boca. No té... Hello Kitty no té bigota, no té boca. No té bigota, atenció el concepte nou inventat per Jordi Domène. No té bigota. No té... Hosti, no té boca la Hello Kitty? No. Per on menja? Bé, és igual. Bé, sí.
Ara desvetllarem per què. La història comença quan Akito Misai, que és una japonesa que tenia una filla que va tenir problemes a la boca quan tenia 3 anys d'edat. Hi ha diverses versions d'aquesta història. De totes maneres, parlem d'aquesta nena que es veu que tenia un càncer a la boca i d'una malaltia molt desconeguda que es veu que en principi era com a terminal. Però això és una llegenda, és veritat, és un rumor o no se sap?
Hi ha de tot. Has fet un silenci com del plan. No ho sé. No m'he documentat prou. Oh! Mira, perdona, Guillem. Escolta, aquest sopar ha fet molt de mal en aquesta relació, eh? Sí, perquè és que el Guillem l'únic que es preocupa és d'intentar lligar amb les noies de la ràdio, però no es preocupa de com fem la nostra feina. Oh! I sí que estic molt ben documentada, ja et puc dir que...
És una història real que amb els anys i amb el pas del temps ha passat a ser una llegenda. I ara et dic, i això vol dir llavors que el capítol de Doraemon, del Suicida al Novit, existeix i no és una llegenda? Això vol dir que llavors el dibuixant de Doraemon tenia un fill manco perquè Doraemon no té dits?
Cristina, em respons, això, sisplau? Sí, no és veritat, això. Però el de la Hello Kitty, sí, t'ho estem dient. Guillem, és que no t'enteres, eh, de veritat. En fi, continuem amb la secció, Jordi, a veure si li donem una mica de llum i el Guillem s'entera d'alguna cosa. M'està dient que no tinc protes llums. Escolteu una cosa. A veure si jo em vaig a posar de seriós, que no em poso mai seriós.
i els oients no tenen la culpa d'aquestes coses, o sigui, solucioneu aquell mateix rotllo que entre Tito i Guardiola. A veure si, per favor, solucioneu les vostres coses fora del programa. Parlem? No, no, no, acabem la secció, Cristina, com a bons professionals que som tots.
I tant, Jordi. Continuem llavors. Es veu que la mare de la nena, veient que els metges no li donaven cap esperança de vida, va decidir provar sort amb algunes de les iglesies. Però, tot i això, la malaltia continuava avançant. Sense cap més sortida, la mare va decidir recórrer l'ocultisme. Es veu que existia una secta satànica molt coneguda i temuda amb la que va decidir contactar amb un dels seus membres i gràcies a aquest va acudir a una sessió de màgia negra on es va convocar el dimoni.
La mare en un principi es va arribar a espantar molt perquè la seva filla estava posada a l'altar i davant de no saber el que li estaven fent a la nena va decidir córrer cap a l'altar on es trobava. El problema és que ningú la va deixar apropar-se.
No acabo de veure el lligat amb Hello Kitty al dimoni. Històries per madormir. De totes maneres, la mare l'únic que intentava era curar la seva filla. Es veu que mentre la nena estava a l'altar, el dimoni va respondre a aquesta secta que la curaria i que li donaria una nina que seria coneguda a tot el món i ella hauria de confeccionar-la
Tota la nina, és a dir, les orelles, el nas, el llacet, tot menys la boca, com a representació del seu pacte. Hosti, això, Hello Kitty, eh? Quina història més tèrbola que té darrere, quan veus aquell gatet innocent. I aquí està la relació entre la malaltia de la nena i la nina que no té boca. A més a més, això pel Guillem, moltes persones, i si vols tu documentes, moltes persones asseguren que comprar la nina...
és donar-li força al dimoni, ja que el seu nom, Kitty, és dimoni enasiàtic. I a més a més, la Nina és un símbol que porten tatuats molts satànics que utilitzen justament aquest ninot per fer missatges negres.
Hi ha satànics que porten la Hello Kitty tatuada. Hi ha molt tanga també és Hello Kitty, eh? Sí, això també és satànic, eh? Depèn de com, eh? A l'hora del dia que sigui... És molt pecat, és molt pecat. Ja ho diu, el tanga t'adona veneno, no? Sí, sí, sí. Veneno t'adona la tanga. Atenció perquè els segons dibuixos animats dels quals parlem i que segons internet, eh? Tot això són rumors que, segons la xarxa, estan posseïts o tenen relació amb el dimoni i són
Els patufets. No, els barrufets, no? Bueno, sí, els barrufets. I dels patufets, perdoneu, eh? Volia dir els barrufets. A la xarxa i per les diverses ciutats, també es comenta, eh, Jordi? Sí, per les ciutats de Toronto i a Montréal. Sembla difícil de creure, però la Cristina té més informació sobre els barrufets i el seu origen una mica satànic.
Sí, no és difícil de creure perquè tinc molta més informació. Comencem, si de cas, destacant... Perdona, jo havia escoltat que els barrofets, això no és broma, que també circula per tot arreu, tenen relació o amb el comunisme, i que som la ciutat comunista per excel·lència, o directament amb el nazisme. Vull dir que un dia haurem d'estirar aquest fil, també. Potser tot pot estar una mica relacionat, ara ho veuràs, Jordi. A veure, a veure...
Comencem destacant que la teoria demoniaca i diabòlica apunta que els barrufets són els vicis i els pecats capitals, que pot tenir alguna cosa a veure amb el que tu parlaves justament. De barrufets n'hi ha més que set, no? En principi de vicis capitals, com la pel·lícula Seven ens va ensenyar a tots, n'hi ha set.
Sí, a veure, n'hi ha un poble sencer, però els més coneguts suposo que poden ser aquests, no? A veure. En principi, la gula seria el goloso, la ira seria el grunyón, la luxúria pitufina, l'orgull... La pitufina és la luxúria, eh? Sí. L'orgull filòsof i així fins a acabar, no? Tot un seguit. I es veu que es troben amagats sota aquesta aparència simpàtica i dolça, no?, d'aquests petits homes blaus. I aquí ve el gran papa Pitufo... Sí.
que es veu que anava de vermell perquè era el cap de tots els pecats capitals, és a dir, era el diable. D'aquí que canviés el color de la vestimenta i anés de vermell i no pas de blau i blanc. Vas dir que una mica eren els pastorets, els barrofets en els pastorets.
Sí, de totes maneres, potser us estranya perquè el dolent, en principi, era gargamel. Sí, senyor. La pitofina és la luxúria, no, llavors? Sí, sí, ja ho hem dit, això, eh? Ah, vale, vale. No, no, sí, sí, sí. De totes formes, deia que el gargamel, que tenia aquell gat, que era l'esrael, també, què simbolitza el gargamel? Perquè, clar... Doncs, en aquest cas, no és el dolent... Ah, no? No, no és el dolent, sinó que el gargamel representa un sacerdot que portava la seva... Un sacerdot? Sí, per això que portava la seva sòtana negra...
i que vivia a una església. A més a més, el seu gat... Una mica de relació sí que té, eh? Veus? Israel significa Israel, que era el poble de Déu. El poble de Déu, eh? Home, vist així, té bastants punts, és possible. I ara acabem ja, si et sembla, Cristina, deixem els barrofets i parlem de Bola de Drac.
Sembla ser que també hi ha una història tèrbola darrere de Bola de Drac. No contrastada, tots són rumors, però la xarxa en va plena. Concretament, què és el que passa amb Bola de Drac un vida de la infància de tots nosaltres? Comencem per l'origen. La companyia Big Studio Shuesma Animation es veu que és una de les empreses xineses amb major èxit i la creadora, justament, d'aquests dibuixos animats. També d'altres, com seria el cas de Sailor Moon i altres més. Aquira Toriyama...
que era l'autor, que sempre sortia al final de tot. Doncs resulta que es diu que els seus creadors estan associats amb Satanàs perquè acostumen a anar a una colònia xinesa anominada Milk, on hi viuen bruixots... Sí, Milk. Lletes, en anglès. Sí, en anglès. On hi viuen bruixots i espiritistes i altres personatges del món ocult, no? Sí. A més a més, es veu callar, no?, demanant, quan n'hi van, doncs el que fan és demanar l'èxit de les seves animacions al propi Dimoni.
Una cosa, hi ha coses que ja no em comencen a quadrar. No vull ser advocat del diable, perquè ja sé que avui peten seques i no et vull tenir a la contra, Cristi. Vinga, em riu, em riu. Un riu de malèfic. No, volia dir que Dragon Ball es va crear al Japó. I se'n va anar a una colònia xinesa? Sí. Ah, val, val. No hi m'has preguntes, senyorita. Perfecte, Jordi. Doncs continuem.
Així ho van fer. Justament els creadors de Dragon Ball el que feien era això, viatjar, no? Et dono més pistes, Jordi, perquè Dragon Ball significa l'arribada de la bèstia. No, vol dir bola de drac, eh, Dragon Ball? Ui. No, no, no. Dragon Ball en anglès.
Sí, amb el que l'origen... Aquí està la cosa. Aquesta finta em sembla una mica... El títol original, el japonès... Home, en anglès, clar, en anglès, sí, Dragon Ball, sí, però... Continuem, perquè, a més a més, són uns dibuixos, com tots sabem, de lluita on el protagonista, el Goku, que en realitat es diu Kakaroto... Kakarot, és veritat?
Que significa possessió maligna. Què dius ara? Significa possessió maligna? Sí, sí, sí, no és broma. Es veu que pertany al món dels tallallines. De tallallín, no? De tallarines. No, tallarines no, de tallarines. Doncs justament és el nom que denomina algunes ciutats orientals endemoniades. Bé, això fa molt mala pinta.
A més a més, Jordi, et puc dir que el Goku, si tu veus els dibuixos, ho sabràs, utilitza diverses tècniques com el Hamehamea. Sí, home, i tant. Que és una paraula clau que els bruixots xinesos utilitzen per entrar en contacte amb Satanàs. Què dius, ara? No era Kamehamea. Bueno, Hamehamea, Kamehamea. Això és la perda. Tira, que te vas. Saps qui diu amac? La pronunciació ja varia de segons. A més a més, et puc dir, Jordi, que la dona de Goku es diu Milk. Milk.
Com la colònia de bruixots. I els amics també han rebut noms com... Però t'has de dir així, així? Jo no sé, no veia la sèrie. Bulma. No, la Bulma no. La Bulma no la toquis, que era la de... L'albageta, no? Sí, l'albageta, exacte. Càpsules coi-poi.
Doncs en aquest cas, Picoro era un altre de seu amic i significa rei maligna d'altremont. Sí, això és normal perquè era el satanàs per petit, que la sèrie ja veiem aquí que no van tenir vergonya a l'hora de posar un personatge que es digués satanàs.
Doncs m'ho estàs deixant molt clar, Jordi. Veus com tinc raó? En italià és piccolo, no piccolo. Piccolo. Piccolo. Piccolo. Piccolo. Piccolo. Piccolo. Piccolo. Piccolo. Però és que la cosa no es queda aquí, Jordi, perquè a més dels amics també succeeix el mateix amb els mestres i els planetes dels dibuixos. També? Sí, tots reben noms malèfics i transmeten aquest missatge. I a Nàmac? Nàmac venia. A Fraser venia a Nàmac. És un planeta que deu dir, potser, drac de satanàs. La Cristina ho sap. S'ha documentat molt bé com era...
Com has dit, Jordi, repeteix-me l'home, que ara ets ho diré. Ho buscaré entre els meus apunts. Nàmac. Nàmac. Nàmac. Doncs mira, justament nàmac vol dir pas del diable. Pas del diable, fixa't. Toma, xupa't, xupa't, Guillem. En fi, ho hem de deixar aquí perquè sol que el programa acaben ja. Si no, aquí hauria de tancar la ràdio. Jo crec que avui amb l'atenció que hi hagi el programa...
per acabar Jordi deixa'm dir-te una cosa perquè li quedi clar al Guillem i és que si vol buscar en Google o qualsevol portal d'internet pots trobar que a Perú van haver-hi dos adolescents que van veure aquesta sèrie de dibuixos animats i van assegurar que estaven envaïts pel cos del Goku i del Vegeta i realment hi ha alguna cosa maligna darrere de tot això a mi m'ha envaït ella
Bé, acabem el programa, Cristina, el millor de Penya del Morro. No, que m'ho diguis, ja t'ho dic jo. Són les gravacions i les cintes del sopar que vau fer el Valdeu fa uns dies. En fi, acabem el programa. Agradeix tota la gent que ha fet possible la Penya del Morro. L'Andrea, bueno...
El Tardes Informatius i a l'Actualitat Sant Justenca, la Núria Oriol, el Coaching de l'Actualitat, el David Avila a la tele, el Sergi Arrana, el Casal de Joves, el Guillem Cabeza. Guillem, que avui t'has passat dues hores al programa? Un plaer, sí, avui he fet el màster, ja. El màster, ja, de ràdio. Què t'ha semblat, el programa? He fet el marató. El marató, el marató. Per no voleu veure'm, Jordi, mira, eh? Ja, ja.
Això passa molt bé. Això és... Vaig llegir l'altre dia una frase que m'agrada molt que diu ensopegar amb una pedra és normal però encarinyar-se no. Estàs dient pedra? No, no, no, no.
En fi, i a la Cristina Vargas també, gràcies. Fins demà. Bona tarda, fins demà. Cristina, que vagi bé. Us deixem amb l'informatiu vespre amb l'Andrea Buen al capdavant. Un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé. Bona tarda. Ràdio Tospet 98.1 Ràdio Tospet
Bona nit.
Cals a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però molts mesos te n'adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc, no vull pensar.
Llença't, que des d'ara és l'únic que el repartirà. Em sento que el cor ja no para de m'apregar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà. Que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Fins demà!
I perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuguen altres temps que ja faré el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà, seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran, no vull pensar en el
Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El barri centre celebra el seu sopar d'estiu dissabte al vespre. Des de fa 14 anys, els veïns i veines del barri organitzen aquest sopar a la fresca al carrer Bonavista. Els tiquets per assistiria es poden comprar per 14 euros als adults i 7 als nens fins als 12 anys, el forn de pà i la seca a la granja Carbonell i el bon rebost. Amb aquesta notícia obrim els enllors notícies edició vespre d'avui dimarts, 16 de juliol. Resumim en titulars altres qüestions de la jornada.