Freqüència Barcelona. Bona nit. Són les 9. Per primera vegada un president de la Generalitat diu a Madrid que Catalunya necessita un estat.
amb Joan Catà.
En un acte on no hi ha assistit cap membre del govern central, Artur Mas ha dit que entre Catalunya i Espanya hi ha una fatiga mútua. Jèssica del Moral. Ha estat en una conferència on sí que hi havia representants dels partits catalans al Congrés. Entre Catalunya i Espanya yo creo que se está produciendo o se ha producido ya un sentimiento de fatiga que yo creo que es fatiga mútua.
Catalunya pues se ha cansado de no poder progresar bien como Catalunya cree que puede hacer dentro de ese conjunto del Estado español y creo que España se cansa de la forma de hacer de Catalunya.
Mariano Rajoy manté silenci, però no el seu executiu. El ministre d'Afers estrangers, José Manuel García Margallo, qualifica d'absurd el debat sobre la secessió. En el marco constitucional español no cabe la secesión unilateral. No cabe la declaración de independencia de ninguna región. No cabe la separación de ninguna región. Y si no cabe en el ordenamiento constitucional español, quiere decir que no cabe en el ordenamiento europeo.
El dèficit de les autonomies va per bon camí. Ho ha dit el ministre Montoro, que ha estat l'encarregat de donar les últimes dades. Catalunya està al 0,59%, una xifra per sota de la mitjana espanyola, que és del 0,77. Tenemos que salir al paso de tanta afirmación hueca.
de que no hay ajuste en las comunidades autónomas cuando sí hay un ajuste que tenemos que celebrar, puesto que España es un Estado con su autonomía y lo que quiere decir que cuando todos nos ponemos a ello, todos sumamos para conseguir recuperar la credibilidad.
100 desnonaments diaris a Catalunya els primers 6 mesos de l'any. Ho ha dit a la xarxa la portaveu de la plataforma d'afectats per la hipoteca Ada Colau. El mateix dia que Banqui ha condonat el deute del propietari d'un pis a Barcelona per la pressió social. L'entitat continua treballant per modificar la llei. I n'hem de recollir com a mínim mig milió abans del 31 d'octubre, que és l'edat de límit que tenim. I quantes en porten? A veure, entregades a les oficines dels CENS ja n'hem entregat més de 300.000.
però ara ens queda un mes i mig per superar el mig milió. Pensem que ara ja se n'han recollit més perquè tot l'agost encara no les hem comptabilitzat, però és important fer un esforç i que tothom que pugui col·labori i contribueixi. Expedienten 11 de les 19 entitats que van vendre preferents. La Comissió Nacional del Mercat de Valors amonestarà les entitats que van oferir productes d'alt risc que han perjudicat milers d'estalviadors. Manuel Pardos, president de l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes d'Estalvis, aquí a la xarxa. Yo creo que ha hecho el canto del quesnex.
Yo he dicho incluso en este caso del Cisne Negro. Y lo que ha anunciado es una apertura de expedientes sancionadores, que además, aunque resultaran sancionadas las entidades, no supondría el resarcimiento de los inversores públicos.
Pardos parla de Julio Segura, el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors que ha fet aquest anunci. Els estudiants de secundària comencen el curs de la jornada intensiva. Simplanta a 7 de cada 10 instituts públics que hi ha a Catalunya. A més, 500 joves s'han estrenat a la nova formació professional dual que compagina l'estudi i la feina a una empresa relacionada amb la seva especialitat.
Entesa entre Convergència i Unió i el PSC, l'Ajuntament de Barcelona partirà endavant el pla d'acció municipal. Segons que ha pogut saber la xarxa, els socialistes s'abstindran en la votació i d'aquesta manera permetrà tirar endavant el full de ruta municipal. Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP, en declaracions a la xarxa. Si el PSC s'absté, és com si votés a favor, perquè amb la seva abstenció té les mateixes conseqüències que un vot favorable. És a dir, que compartirà el full de ruta de Xavier Trias fins al 2015 i, per tant, el Partit Socialista...
Li costarà explicar que defensa un model alternatiu. A Convergència i Unió a Barcelona, la mateixa forma que Xavier Trias haurà d'explicar a la gent que li va votar pensant que votava a canvi i que la veritat de Convergència ha votat a continuïtat.
A les 9 i pràcticament 5 minuts és, com cada dia a aquesta hora, el moment de l'actualitat esportiva amb Cristina Álvarez. Cristina, bona nit. Molt bona nit. Sandra Rossell, avui és el tema protagonista, és el protagonista perquè ha dit que el Barça seguiria a la Lliga Espanyola encara que Catalunya fos independent. Davant al possible escenari que es planteja si en algun moment Catalunya arribés a assolir la independència, avui s'ha pronunciat.
el president del Barça sobre on hauria de jugar el club. Ell té clar que, en principi, continuaria jugant a la Lliga Espanyola, posa l'exemple del Mònaco, que juga a la Lliga Francesa. De seguida l'escoltem. Doncs segurament serà un tema que generarà controvèrsia i declaracions i contradeclaracions. Avui, el segon bloc de l'Observatori en Joc, què hi tenim? Hi tenim reflexió sobre els Jocs Paralímpics.
9 i 6 minuts. Iniciem l'Observatori en joc. Ho fem amb els titulars, amb el Roger Castillo. Molt bona nit. Bona nit. Sandro Rossell diu que el Barça continuaria jugant a la Lliga Espanyola si Catalunya fos independent. El president del Barça ho ha dit aquesta tarda en un acte granollers. Rossell ha explicat que hi continuaria havent duels cada temporada entre Barça i Madrid i ha posat com a exemple el Mònaco, que juga a la Lliga Francesa. Alexis també arriba lesionat.
El xilet tornat de la concentració amb la selecció xilena amb un trencament a l'abductor de la cam Esquerra i es baixa per tant per al partit de dissabte. Pedro, alerta que el camp del Getafe és un dels més difícils de la Lliga. Ja hi ha horari per al partit entre el Barça i el Real Madrid. Serà el diumenge 7 d'octubre, 3.45 de 8 del vespre, al Camp Nou, un partit corresponent a la setena jornada de Lliga. Dissabte, dia 6, serà el torn de l'Espanyol que jugarà a partir de les 6 de la tarda al Camp del Valladolid.
Justament a l'Espanyol Héctor Moreno ja és a Barcelona. El defensa blanquiblau s'ha exercitat aquesta tarda en solitari. Demà ja s'incorpora al treball amb la resta del grup. Joan Verdú evoluciona favorablement dels seus problemes físics i podria jugar diumenge contra l'Atlètic de Bilbao. El Fiat Joventut es presenta davant l'afició. Aquesta tarda les Bertinegras han fet un entrenament obert per donar el tret de sortida a una temporada en què l'objectiu torna a ser la permanència. Moltes cares noves per un conjunt dirigit un any més per Salva Maldonado.
El jugador d'hoquei Herba Polamat anuncia que seguirà un any més. I això ho fa després d'haver-se plantejat la retirada. El Terraseng jugarà una temporada més a la gara, però sí que renuncia a la selecció espanyola. El Barça ja coneix rivals a la ronda elite de la UEFA Futsal Cup. El conjunt de Marc Carmona que ha enquadrat al grup A jugarà a Eslovènia durant la segona setmana d'octubre contra l'Eras de l'Azerbatjan, l'esprit de Croàcia i el litigia d'Eslovènia.
La selecció espanyola d'Hockey Patins continua invicta. Els de Feritxer continuen sumant victòries en el campionat d'Europa. Ahir van sumar la quarta, derrotant el combinat francès per 4 a 1. El pròxim partit, demà, contra Suïssa. I els Paralímpics han rebut avui un homenatge. Sí, en un acte on també s'han commemorat els 20 anys dels Jocs Paralímpics de Barcelona, els esportistes del 92 han compartit experiències amb els de Londres 2012.
Positibles canvis polítics afecten també a l'esport. El president del Barça, Sandro Rossell, s'ha pronunciat aquesta tarda sobre quin seria el futur del Barça en el cas que Catalunya fos independent. En aquest escenari, Rossell considera que el club català continuaria jugant a la Lliga Espanyola. El president Culeu ho ha dit en un acte del Club Cambra de Comerç de Granollers interrogat sobre aquesta qüestió. Rossell ha estat clar donant a entendre que no es planteja cap altra opció que seguir competint a la Lliga de Futbol Professional.
Si un dia a Catalunya fos independent, jo no tinc cap dubte que el Barça seguiria jugant la lligada a la LFP. No tinc cap dubte.
Com el Mónaco, jugar la Lliga de França, igual. Rossell assegura que els partits entre Barça i Madrid continuaran cada temporada i que, per tant, es mantindrà aquesta rivalitat històrica. Precisament avui que la Lliga ha donat a conèixer l'horari del clàssic de la primera volta. Serà el diumenge 7 d'octubre, 3.45 de 8 del vespre, 19.50, al Camp Nou. Un horari poc habitual les darreres temporades en què els Barça-Madrid s'havien jugat de nit. Serà una mica més d'hora aquest any. Mentrestant, tots els jugadors del primer equip del Barça...
Ja han tornat després de l'èxode internacional i no tot són bones notícies per a Tito Vilanova, ja que a la baixa d'Iniesta hi hem d'afegir la d'Alexis. Sí, el davantí ha tornat aquesta tarda a procent de la concentració xilena i ho ha fet amb un petit trencament a l'abductor de la cama esquerra. Alexis Sarabaixa per al partit de dissabte contra el Getafe i dubta per també per als següents partits.
Hem de recordar que Andrés Inés està també tornat lesionat, en aquest cas en previsió d'estar fora dels terrenys de joc entre 10 i 15 dies, i qui sí que està en plena forma en aquest inici de temporada és l'extrem Pedro Rodríguez, que avui ha estat protagonista a la sala de premsa i que ha reconegut el seu bon moment físic i anímic. Me estoy encontrando bien en los entrenos, con los compañeros, trabajando duro, cosas que he hecho otros años, ¿no? Así que es verdad que a lo mejor estoy teniendo ese punto de suerte de nectar el gol, he empezado bien, con confianza también, con ganas...
Y esa confianza de hacer goles te permite seguir trabajando a tu mejor nivel, por así decirlo. Y la verdad es que me estoy encontrando bien y espero seguir en esta línea. El Canari ha demanat concentració per al partit de dissabte al camp del Getafe, ja que considera que jugaran a un dels camps més difícils de la Lliga Espanyola.
Tenemos un partido clave para nosotros porque sabemos que en este campo siempre es complicado ganar, ellos salen, como he dicho antes, muy fuertes, es un campo difícil, que cuesta jugar y somos conscientes de esa importancia de este partido, de que es un partido trascendental para nosotros, que no podemos perder y que también, como has dicho tú, nos encantaría ganar este partido y esperar a ver lo que pueden hacer ellos contra el Sevilla, que también tienen un partido complicado, va a ser una jornada vital.
Aquesta tarda s'han incorporat als entrenaments Leo Messi i Javier Mascherano. Procedem de la concentració amb l'Argentina, aquest sí, sense problemes físics. Per sort, els dos jugadors blauranes van empatar amb la seva selecció contra el Perú i Leo Messi torna a ser el centre de les crítiques al seu país. I n'hem parlat aquest migdia amb Hugo Cholo Sotil, un dels millors jugadors de la història del Perú. Exjugador del Barça, Sotil ha explicat que Perú va ser millor que Argentina, que va mereixer la victòria davant la selecció de Messi Mascherano, un Sotil que considera que el plantejament dels peruans ha marcat geloma
Va impedir que Messi tingués protagonisme. A més, afegeix a la xarxa que Messi no és el mateix jugant amb el Barça que amb la seva selecció.
Y el equipo argentino, como le vuelvo a repetir, pues no funcionó como debía ser. Yo tuve la oportunidad de jugar con muchos genios, con Pelé, Maradona, pero Messi pues...
Para mí en este momento es el mejor jugador del mundo. L'exjugador del Barça de la dècada dels 70 assegura que Cristiano Ronaldo és molt bo, però que això sí, està un esglou per darrere de Leo Messi. Yo me quedo con Messi, sin quitarle mérito a Ronaldo, porque también es un jugador muy hábil, hace goles y en verdad son los dos jugadores que en Europa y en todo el mundo se le escucha hablar. I com molts el Xolo Sutil es declara enamorat del joc del Barça. Un equipazo por todo.
Verlos a ellos jugar es un gusto enorme ya que hacen un fútbol de fantasía, de maravillas y en verdad cada vez que el Barcelona va a jugar yo aquí no me separo de la televisión.
Declaracions del Xolo Sotí a la xarxa sobre Messi. Avui l'Argentia ha tornat a la disciplina blaurana. Ho fa, Roger, amb ganes de demostrar la seva qualitat contra un Getafe que a domicili és un rival més que complicat. Sí, perquè el Barça ha guanyat en cinc de les nou ocasions que s'han frontat amb el Getafe al Coliseum, Alfonso Pérez, però acostuma a fer-ho patint i mai ha aconseguit golejar el conjunt madrileny a domicili. Aquest any hi ha novetat a la porteria amb l'arribada de Miquel Àngel Mui al Getafe. El mallorquí dona les claus per guanyar el Barça en declaracions a la xarxa. El primer que s'ha de fer
Evidentment, a part de fer el partit de la temporada i d'estar molt concentrat, d'estar molt ordenat perquè el Barça tothom sap quan juga, que té una posició espectacular, unes combinacions com no fa cap altre equip, i has d'estar amb un nivell d'intensitat, d'esforç i de concentració total per intentar reduir espais. I a més de tot això, la sort és un factor molt important.
Un mollà que diu que la victòria contra el Real Madrid els omple de confiança per intentar repetir el triomf de la temporada passada. Recortem aquell 1-0 contra el Barça. Demà nova sessió entrenament a Can Barça, que dissabte juga a les 8 del vespre al camp del Getafe amb l'objectiu de mantenir el literatge en solitari a primera divisió.
El partit del Coliseum Alfonso Pérez pot suposar el debut de l'exblanc i blau, Álvaro Vázquez amb el Getafe. David Amador, bona nit. Bona nit, Cristina. I és que avui l'exdevanter de l'Espanyol ha estat presentat com a nou jugador del Getafe. Sí, Álvaro, diu que el Coliseum Alfonso Pérez és un camp ideal perquè els blaugranes perdin punts. Bueno, siempre se ha dicho que...
que ser canterano del Espanyol i això no, però bueno. Jo he estat en Barcelona molts anys, he jugat 8 anys en Espanyol i la veritat que és un sentiment que sempre ho vaig tenir, sempre hem jugat a la sombra del FC Barcelona i ara mateix afrontaré aquest partit amb la mateixa il·lusió i amb les mateixes ganes de guanyar-los. Alvarito també ha parlat de la seva marxa de l'Espanyol i el seu traspàs al Getafe. Bueno, me he mantenido un poco aislado del tema, m'ha ajudado mucho mi familia, mi representante y bueno,
Estoy muy contento de estar aquí, el Getafe desde el primer momento llegó a un acuerdo con el Español, también llegó a un acuerdo conmigo y era muy fácil, nos pusimos todos de acuerdo y a firmar. Per cert que el davanter també ha agraït el Dani Mauricio Pochett i no la confiança que ha dipositat en ell en els últims anys. I mentrestant l'equip blanc i blau es conjura per aconseguir la primera victòria a la Lliga.
Sí, també ha parlat el davanter cristianès Tuani. L'uruguayà té clar que l'equip, després de tres derrotes consecutives, necessita urgentment una victòria.
Lo primero que tenemos en la cabeza es querer jugar cuanto antes el próximo partido para ganar el primer partido de Liga. En la clasificación lograr nuestros primeros puntos y sin duda con muchísimas ganas de mejorar y de poder llegar a tener un resultado importante para nosotros que la verdad que en este momento lo estamos necesitando. Estuani però compren que l'afició estigui un pèl nerviosa davant l'absència de punts.
Entiendo que en el entorno estén ansiosos por ver al equipo ganar y ver la clasificación al español donde tiene que estar. Nosotros somos conscientes de eso y estamos trabajando duro y sin duda que para nosotros el hecho de arrancar esta temporada así, sin duda que a todos nos gustaría tener más puntos de la clasificación y sin duda que para la gente que estén tranquilos que nosotros vamos a darlo todo para poner al español donde tiene que estar, ¿verdad?
L'Espanyol recordem rep diumenge a l'Atlètic Club de Bilbao a les 12 del migdia a Cornellà El Prat. L'exjugador de tots dos equips, Ismael Urzai, als anys 90, ha analitzat l'enfrontament a la xarxa. Por urgencias, el español igual está más necesitado y un poco va a estar un poco más...
Más nervioso, no creo. Le veo ahí mejor posición a un poco de cara al partido en mejor posición para poder traer un resultado positivo. Urzay también ha valorado la tasca del entrenador españolista Mauricio Pochettino. Mauricio es un entrenador con una gran personalidad que es capaz de revertir situaciones. Ahora no se ha ganado los mismos partidos, pero si queramos que éramos 12, serían motivos para estar preparado.
Somos para entrenar el compañero como está haciendo. Bufava el vent mentre parlava Ursais. Per cert, d'altra banda Cristina, com avançava titulars del defensa Héctor Moreno, ja es troba a Barcelona, on ha arribat procedent de Mèxic. També ha jugat dos partits internacionals. El jugador ha fet una suau sessió aquesta tarda i demà ja s'incorporarà a la resta del grup.
El club espanyolista també ha informat que el migcampista Joan Verdú evoluciona de manera molt favorable de les molèsties que pateix el turmell esquerre des del partit de Llevant. Verdú, però, continua sent dubte per jugar diumenge davant l'Atlètic de Bilbao.
Més futbol. El Nàstic és el nou campió de la Copa Catalunya. Va guanyar la final per 1-0 davant el Manlleu en aquesta final disputada al Municipal de Manlleu. El gol d'Eugeni Planagomà al tram final del partit va ser suficient per donar al Club Grana la seva segona Copa Catalunya i serveix també de valor d'oxigen per als de Quico Ramírez després d'un inici de temporada segona B en què han sumat només un punt. En parla el tècnic. Penímicamente yo creo que nos viene muy bien. Es una aspirina después de...
De tanto padecer, ¿no? Y yo creo que tiene que ser el inicio de algo bonito. Ese título lo tienen que disfrutar ellos, que son los que han trabajado en el campo y la gente del Nastic que está sufriendo. Que la verdad es que ganar la segunda Copa a Catalunya para el club y para la ciudad es importante. El Nastic repeteix el títol aconseguit el 2008 a la Lliga. Aquest cap de setmana els toca descansar. El Manlleu rebrà el Vilafranca al grup cinquè de tercera.
I a la Copa del Rei Històrica, victòria del Prat. Per primera vegada participava a la competició, per tant, per primera vegada ha superat una ronda. Ho va aconseguir el Carlos Tartiere davant l'Oviedo en una agònica tanda de penals. El partit havia acabat amb empat a zeros, van fer fins a 16 llançaments i l'heroi del partit de l'equip potablava va ser el porter, Toni Teixeira, que va aturar tres penals. Desarrollar el juego que hemos hecho, ¿no? Defendernos como sabemos y intentar aprovechar las jugadoras que íbamos a tener
Juntament amb el Prat també s'ha classificat per la tercera ronda de la Copa, el Llagostera, que va superar l'Egea de l'Aragó per 1-0 amb gol de Sallarès. El jugador Dani Planagumà explica a la xarxa els rivals que els poden tocar al sorteig de demà.
Hi ha el Noja, l'Huracan, el Collà, hi ha bastants, el Caterenyo, Melilla, equips importants, i tant rivals com nosaltres. Ja t'he dit, serà tot jugant-nos un partit i ja està, ja tenim la sort que el partit sigui a casa, que a casa estem més forts.
A la pròxima ronda encara no hi entren els equips de primera divisió. També serà el sorteig al Sabadell, classificat dimarts. No hi seran els tres catalans que van caure eliminats ahir. Són el Girona, que va perdre 0-2 al Molinón davant l'Esporting. L'Hospitalet va caure als penals contra el Noja Càntabra. I el Lleida Esportiu va perdre 0-2 davant l'Eiber.
9 i 20 minuts. Parlem de bàsquet. El Fiat Joventut de Badalona fa dies que està de pretemporada i avui ha volgut obrir les portes als seus aficionats. Doncs sí, aquesta tarda els socis han pogut gaudir al Palau Olímpic de Badalona d'un entrenament amb els jugadors verd i negres amb les seves estrelles. Un d'ells, l'alè pivot català Jordi Trias, ha comentat que té bones sensacions de cara a aquesta nova temporada.
De moment sí que és veritat que les sensacions són molt bones, però no ens hem d'enganyar, no? Acaba de començar, és millor començar bé, però només portem tres partits. I, bueno, és millor donar molt d'importància a aquest aspecte. Jordi Trias, que ha parlat aquest matí al Media Day de la penya, el dia de la premsa, en aquesta tarda, en acabar la sessió amb els socis, els aficionats.
doncs han pogut gaudir també de fer-se fotografies, de demanar autògrafs als components de la primera plantilla. Festa en verd i negre. Festa en verd i negre i festa de bàsquet, la que es presenta aquest cap de setmana i pròximes jornades. Aquesta tarda s'ha presentat la 33a edició de la Lliga Catalana. Sí, s'ha presentat marcada pels problemes econòmics que han arribat a posar en perill la seva continuïtat i en la que el Barcelona Rigal defensarà el Palau Olímpic de Badalona
El títol ha aconseguit l'any passat. Dimarts que ve, 25 de setembre, el vigent campió, com dèiem, el Barça, s'enfrontarà al campió de la Lliga Catalana, l'EP, mentre que la Sígnia Manresa ho farà contra el FIEC Joventut en l'altre aparellament de cara a la final que es disputarà dimecres 26. El Palau Olímpic de Badalona serà la seu en aquesta edició d'una Lliga Catalana en la que els preus oscilaran entre els 6 euros per als socis del Joventut i els 20 euros per a la resta
del públic. El Barça-Rigal haurà defensar el títol alçat a les últimes 3 edicions del torneig, on suma 15 triomfos. Seguit el Juventut, 11, i Manresa, Girona i Lleida en dues ocasions. A més de Barça, Manresa i Juventut, el quart participant de la final a 4, sorgirà del vencedor de la Lliga Catalana, Alep. Dèiem que força Lleida Esportiu, Prat, Juventut, Ribera, Andorra i el filial del Barça-Rigal disputaran aquest cap de setmana a Lleida.
El 6 d'octubre, de la seva banda, el Palau d'Esports de la Seu d'Urgell acollirà la final de la Lliga femenina entre el cadí ICG Software i l'Uni Girona, mentre que encara no s'ha fixat d'aticeu per la Lliga EVA, que enfrontarà a Tarragona l'Hospitalet, el Sabadell Basquet i el Recanvis Gaudí Mollet.
Anuque i herba, el Terraseng Pol Amat continuarà una temporada més al màxim nivell, tot i que abans dels Jocs Olímpics el plantejament del Terraseng era penjar l'estic. Després de meditar durant unes setmanes ha decidit continuar jugant a la gara i deixar de fer-ho amb la selecció espanyola. L'escoltem en declaracions a la xarxa. Figuera un any més amb el club i intentar fer-ho el millor possible, competir de la millor manera i intentar ajudar amb l'equip.
de la millor manera possible i intentar disfrutar d'un any que també serà diferent per mi, perquè no compaginarem la selecció o la selecció la deixem i seguim el club.
Pol Amat es veu amb ganes, força i il·lusió de seguir jugant per aquest motiu i esperant que les lesions els respectin. Espera ajudar al màxim en la gara. Nivell de culpa, ja et dic. Dubtes, però intentarem fer un gran any i també si veiem que no estem amb el nivell que jo vull estar o tinc moltíssimes lesions, doncs també podent arribar a final d'any. Ja ho veurem. Però en principi la intenció és estar tope, competir tope, ajudar els meus companys, intentar sumar i res més. Doncs Pol Amat, que continuarà amb la gara però que deixa la selecció espanyola.
En rugby, aquest dissabte, l'estadi olímpic Lluís Companys acollirà la segona festa del rugby català. Dos partits de primer nivell, Roger, i moltíssimes activitats més. Sí, la cita més esperada per als aficionats del rugby és sens dubte el partit entre l'USAP de Perpinyà i el Tolosa a les 3 de la tarda corresponent a la Lliga Francesa. Per segon any consecutiu, el conjunt de la Catalunya Nord juga un partit a Barcelona i el president de la Federació Catalana del Rugby, Aguinasi Planes, està convençut que rebran el suport de la seva afició.
Perpinyà baixarà gent, gent de Tolosa també, i és un partit de lliga, efectivament, és un partit molt important per la gent de Perpinyà. El que tenim és la dificultat de pensar que va usar, potser està molt difícil per guanyar, contra el que estem convençuts que serà un espectacle de rugby impressionant.
I després d'aquest partit, d'aquest espectacle, a les 5 de la tarda serà el torn de la selecció catalana, ho explica Planes en declaracions a la xarxa. Acabem amb un Catalunya-Andorra que ens fa moltíssima il·lusió perquè celebrem el nostre 90 aniversari com a federació i ho fem amb una jornada en què comptem amb l'USAP, el millor equip de la Catalunya Nord, amb els companys andorrans i amb la selecció d'aquí, del principal de Catalunya.
La jornada serà festiva per celebrar el 90è aniversari del rugby. A casa nostra jugaran partits internacionals de categories inferiors al mateix escenari a l'estadi a partir de la 1 del migdia.
Més coses en futbol. Sala el Barça. L'Esport jugarà contra rivals teòricament assequibles a la ronda elite de la Copa o de la UEFA, la màxima competició continental. Després dels sorteig que s'ha fet avui, l'equip de Marc Carmona, actual campió de la competició, ha quedat enquadrat al grup A amb litigia d'Eslovènia, l'Aràs de la Cervallà i l'Esclit de Croàcia. Els partits d'aquest grup es disposaran a la pista del conjunt eslové entre el 9 i el 14 d'octubre. Per cert, el Barça inicia demà la Lliga de Futbol Espanyola davant el Trímen Navarra.
A un quart de deu de la nit, recordem que Wilde i Gabriel són baixa per rebre els de Navarra. Marc Harmona donant entrada als joves Martel Alonso o Tolrà.
Arribarem a les 9 i 27 explicant-vos alguna cosa més, com per exemple que en hockey patins es continua disputant el campionat d'Europa a Portugal. La selecció espanyola descansa avui, després de golejar França per 4 a 1. El combinat de Carles Feritxe, que acumula 4 victòries en 4 partits, jugarà demà contra Suïssa dissabte davant els anfitrions. També en hockey, el Lleida Llista Blava es presenta avui davant la seva afició al pavelló 11 de setembre. L'acte s'ha iniciat amb una cerimònia en la que participaran el primer equip i tota la base. A les 9 de la nit,
Des de les 9 de la nit s'està enfrontant l'equip del Segreà a la selecció espanyola Sub-20 amb motiu del trofeu Ciutat de Lleida. I amb a Ter Polo dir que l'Hispano Cubai Van Pérez serà el nou seleccionador de l'equip femení de Venezuela. Freqüència Barcelona
Amb El Periódico els caps de setmana som de pel·lícula. Per només 2 euros en 95 aconsegueix cada dissabte un gran clàssic remasteritzat. I cada diumenge els èxits més premiats del cinema recent. Aquest dissabte La Reina d'Àfrica i diumenge El Laberinto del Fauno amb El Periódico. Patrocina Gas Natural Fenosa.
T'agrada el cinema, la fotografia, navegues per internet? Dones en xarxa organitza Femitec, el festival de vídeos i fotos realitzats per dones. 5.600 euros en premis, 4 categories. Consulta les bases a femitec.cat, amb el suport de la xarxa. T'agrada la cuina? Cada dia, d'una a dues del migdia, descobreix noves receptes amb la cuina de carbó.
La Mireia Carbot acosta les receptes més bonicíssimes de la temporada a la cuina de carbó. Un programa de la xarxa. Propostes en xarxa
La Virreina, centre de la imatge, acull una exposició d'homenatge dedicada a John Cage en el centenari del seu naixement. La mostra reuneix les obres d'Emmanuel Pimenta, a Sao Paulo, 1957, reconegut músic i compositor, però també arquitecte, fotògraf, escriptor i artista intermèdia, que va conèixer Cage a la 18a Bienal de Sao Paulo l'any 1985.
Emanuel Pimenta, Imatges del Silenci. Fins al 26 de setembre, a la Virreina Centre de la Imatge. Oriol Puig, La Xarxa.
Si t'agrada la música fora dels circuits comercials, explora amb nosaltres els sons i les cançons que s'amaguen a l'altra cara de la Lluna. Els dissabtes, d'una cinc de la matinada, l'altra cara de la Lluna. El magasin musical independent de la xarxa, amb Nando Caballero.
Hola, sóc Adrià Roy i el llibre que em va fer lector va ser La volta al món en 80 dies, de Jules Verne. Entra al web quelleses.cat i digue'ns quin llibre va fer lector. Fem plegats la gran biblioteca infantil i juvenil. Pla nacional de lectura 100% lectors. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
Freqüència Barcelona. L'Observatori en joc. Cada dia, a la xarxa, una hora d'esports.
Dos quarts de deu, iniciem l'espai temàtic d'avui dijous parlant dels Jocs Paralímpics. Es van acabar aquest cap de setmana a Londres i podem dir que amb bon balanç per a la delegació catalana. Onze medalles catalanes han arribat en aquest joc. Si no vaig errada és un or, cinc plates i cinc bronzes. I per parlar d'aquesta gran cita i per felicitar-los també ens acompanyen aquí a l'estudi el Jordi Morales, un dels homes...
que ha aconseguit una medalla, en aquest cas de plata, en aquests Jocs Paralímpics. Jordi, com estem? Bona nit. Bona nit. Una mica cansats de tot el viatge, però molt contents de poder ser aquí. I és que heu arribat just aquest matí. Em deies, molt d'hora us heu hagut de llevar aquest matí a Londres per tornar cap a casa. Sí, sí, hem estat a Madrid un parell de dies amb uns actes publicitaris.
I avui en viatge cap aquí teníem també un altre acte que realment ha sigut molt emotiu i molt gratificant. L'acte institucional d'homenatge a tots els paralímpics catalans que heu estat a Londres. Sí, aquest mateix. A aquest migdia. Amb el Jordi Morales també ens acompanya el Josep Jiménez, que és el president de la Federació Catalana d'Esports de Persones amb Discapacitat Física. Josep, molt bona nit. Hola, molt bona nit. I benvingut també.
També tornava aquest matí amb la resta de l'expedició. No, no, jo no he estat a Londres, jo m'he quedat aquí a Barcelona i bé, perquè els he anat a rebre i he estat al seu costat en tot moment. Els ha seguit molta atenció, m'imagino. Amb molta atenció, cercant tots els detalls i molt content perquè la delegació catalana ha fet, jo crec, molt bon paper. Bon paper, podem considerar bon paper aquestes 11 medalles que tenen color català.
Sí. Per la delegació espanyola hi ha menys que en els últims jocs, però vaja. Bé, però també s'ha de tindre present que, una, hi ha nacions que estan emergent, que van progressant molt, casos més simptomàtics són la Xina, que cada vegada va ocupant més el medaller, aquest cop ja ha estat el primer joc, Ucraïna, que dedica molts recursos,
I això, doncs, es nota. Hi ha moltes nacions com Corea, Iran, Túnez, que van guanyant llocs al rànquing, i això fa que hi hagi molta més competició. També a nosaltres ens agafa una mica en una època llevat a algun cas, com el del Jordi, que...
porta molts anys però encara en té molts per endavant, una mica en alguns llocs, en una època d'impàs, en el sentit que hi ha d'haver un relleu generacional perquè alguns dels habituals guanyadors de medalla ja estan arribant al seu límit. El Jordi és un dels veterans quatre Jocs Olímpics, portes, Jocs Paralímpics. Sí, sí, sí, ja ha sigut la quarta Paralímpiada.
I bé, doncs... Has estat, doncs, a Londres, a Atenes, a Pequín... I a Cidney l'any 2000, sí, va ser... Era el més jove de la delegació, vaig anar només amb 14 anys. 14 anys. Vaig poder viure, sí, doncs, una gran experiència i bé, doncs, esperem que poder continuar endavant.
Almenys amb il·lusió, doncs, hi hem tornat, gràcies al fet de poder aconseguir una medalla de bronza. He parlat de plata. De plata, que no és la primera que aconsegueixes, ja en tens una altra. Sí, sí, en tenia... No, d'Atenes l'havia aconseguit. Sí, en individual era de bronza, en aquest cas. Era de bronza individual. En aquesta ocasió és per equips amb l'Àlvaro Varela, que és andalús. I això que a la final, amb la parella polonesa, dèieu que...
es notava la diferència de categoria. Ara ens explicaràs això de les diferències de categories, perquè depèn de la discapacitat de cada jugador, hi ha diferents categories, i en aquest cas hi ha un marge, no? Sí, en tenis taula en concret existeixen 10 categories. Podríem dir que de la 1 a la 5 són 5 categories on competeixen persones que són usuaris en cadira de rodes, i de les 6 a la 10 són esportistes que competeixen d'empeus.
Llavors, podríem dir, diguem, que els que són els classeus són els que tenen menys eficiència i menys dificultat per poder jugar. I bé, doncs, ja des de fa diverses Olimpiades, doncs, per un tema que el nombre de medalles que volen entregar, vol que sigui menor al comitè d'organitzadors, etcètera, doncs a nosaltres ens ajunten les 6, les 7 i les 8, amb l'inconvenient que tenim, que el meu company és de la clara de 6 i jo soc de la clara de 7.
i ens podem trobar amb equips que siguin els dos jugadors de la classe 8, com ens va passar en aquest cas a la final, i per això també amb el meu company teníem un currículum important a nivell de campionats d'Europa, que més al món, on no ens ajunten classes, i mai havíem pogut aconseguir la malla olímpica en equips, i aquesta vegada superant moltíssimes dificultats, superant jugadors de classe supera la nostra, vam poder arribar a la final...
on realment els jugadors de Polònia van ser bastant clars, superiors que nosaltres. Amb la idea d'aconseguir aquesta medalla d'or, però aquí hi va haver una dificultat afegida, no? Sí, sí, sí. Nosaltres, evidentment, vam acabar el partit de semifinals molt contents, però ràpidament vam dir que aquí no ha arribat el final del camí, ens queda el més difícil, que és aconseguir la medalla d'or. Ens ha costat molt arribar aquí,
i hem d'anar a entendre per ella perquè no sabem si tornarem a estar en aquesta situació. Però bé, després a l'hora de la veritat del partit, ens hem d'anar a compte que, a part que ells van jugar de manera increpa, nosaltres vam fer un partit molt digne, però van saber què aprofitava molt bé aquesta superitat física que tenien i se'ls ha de felicitar en aquest sentit perquè és un factor que van saber què aprofitar. És una competició la que es fa per equips que són...
Dos partits individuals i després el dobles, no? I després els altres dos individuals si és que fan falta en aquesta ocasió. Sí, sí, sí, un sistema, bueno, podríem dir... Com la Copa d'Eivis. Com això mateix. Perquè ens entenguin de forma molt plena. Sí, el nom oficial és un altre, però nosaltres ja li diem la Copa d'Eivis perquè és la manera que podem entendre tots bé. Ens entenem tots més bé. On guardes les medalles, Jordi?
Doncs l'aconseguida ara la porto a la butxaca. La portes a la butxaca. La porto a la butxaca i no me la trec de sobre. Després ens farem una fotografia i la penjarem a les xarxes socials perquè la volem veure. De moment no he decidit on perquè la considero que és part de mi i l'he de portar a sobre en tot moment. No te la treus de sobre. I la d'Atenes? La d'Atenes, la veritat és que la tinc guardada on tinc altres medalles i altres trofeus. Evidentment, en un lloc preferencial...
que és l'èxit més important que tinc, però bé, no està allò en un lloc diferent dels altres. Medalles olímpiques i de molts altres campionats, d'Espanya, d'Europa... A veure què més tinc per aquí. Subcampió del món, Lorna, el tens del món? En equip, sí. En individual, segon. Bronze individual, Atenes, exacte. I quatre Jocs Olímpics, Déu-n'hi-do. Són exemples, Josep, de superació...
la de jugadors com aquests quatre Jocs Olímpics i encara segur m'atreveixo a dir que m'ha idea d'anar a Rio. I tant. Sí, sí, jo segur. La idea és que... Jo penso que encara n'hi queden un parell bons i poder tres de Jocs, perquè és jove, té 26 anys. 26 anys, i tant, sí, pot anar a Jocs Olímpics, i tant que sí. Expliqui'ns, Josep, com es treballa dins la Federació Catalana d'Esports amb persones amb discapacitat física...
Fa molts anys que funcioneu, des de 1969. Sí. O sigui que la història és llarga i és una federació que organitza totes les modalitats diferents. És a dir, no és com una federació de tenis que només s'ocupa del tenis, sinó que toqueu tots els esports. 18 esports toquem. 18 esports diferents. Sí, sí. No, es treballa fent campionats de Catalunya...
buscant la progressió de tots els esports i sobretot la promoció i la captació de nous esportistes. Perquè és allò que deia abans dels canvis de segle dels jugadors i els esportistes que arriben a la final de la seva carrera, la nostra preocupació és que hi hagi envases, que la gent faci esport.
Jo sóc dels que penso que els èxits arriben... Evidentment, hi ha èxits puntuals i gènits que n'hi ha, però els èxits arriben quan es treballa molt i quan hi ha una bona base. Jo sempre dic el mateix. Jo recordo els anys 60, aquí amb tenis, vam arribar dues vegades a la final de la Copa d'Evis perquè tenim un parell de jugadors molt bons, però després va haver-hi un buit perquè no hi havia una base forta.
Ara, a partir del 2000, hi estem arribant contínuament i estem copant molts campionats perquè s'ha fet una base forta. Hi ha una xarxa de nois que van, que es van renovant, que van sortint, i això és el que nosaltres hem de buscar i pel que estem lluitant. Per exemple, nosaltres...
Des de fa uns anys estem assajant un sistema per agrupar campionats, una cosa que en diem els jocs catalans, perquè tots aquells esports que són minoritaris, i més en el nostre cas, no siguin una competició pobra amb dos, tres, sis, deu jugadors, sinó que al fer-se tots junts ja hi ha un escalf, ja es dona una visió més gran de totes les possibilitats que tenen els esportistes dits discapacitats,
i això també anima tothom a veure i a saber que ell també pot fer-ho. Al mateix temps, fer-se de forma itinerant per diferents comarques de Catalunya, també es va portar en aquest esport a llocs on, tal vegada, almenys alguns dels esports no siguin coneguts. No hi anirien mai, no?, segurament. No, no, i que potser no saben ni què es fan, vull dir.
Jo crec que una de les coses en què nosaltres no ens podem permetre és que es desconegui, que es fa esport i quins esports es facin. Una federació que segurament troba molts casos de nanos que busquen en l'esport la integració, també.
Sí, és evident. Vull dir, jo penso que normalment en l'esport hi ha tres factors que són importants. El factor, diguem-ne, de salut, mèdic i tal, que sempre és una vida sana. El factor educacional, la persona que fa esport i entén l'esport i viu l'esport, doncs,
li dona una certa educació d'haver d'acceptar unes normes, d'haver d'acceptar un arbitratge, d'haver d'acceptar una igualtat, i el factor d'integració social. Amb una canxa esportiva, amb una pista, no hi ha barreres socials, vull dir, tots són iguals i estan competint pel mateix. I en el cas dels esportistes discapacitats, doncs, alguns casos d'aquests, diguem-ne, s'agreugen o es...
es sublimen, perquè la part física per molts els hi és molt necessària, és molt important que facin, jo diria inclús que més que les persones que tenen cap problema físic, que facin un exercici, si és reglat i competit millor,
la part educacional també, i aquí hi ha una doble versió. Hi ha la part educacional seva que s'integra en la societat i la part de la societat que els ha d'acceptar. I ja no diguem la cohesió social que suposa que vegin que...
no són els pobres coixets que fan cosetes, sinó persones que tenen alguns problemes de mobilitat o d'altres tipus, però que són capaços de viure tots els aspectes de la vida, i l'esport és un d'ells, amb plenitud i amb tota la seva força. Com és el cas del Jordi Morales? Explica'ns una miqueta la teva història. El teu problema és que tens espina bífida i això et provoca un problema de mobilitat.
Sí. Això és un problema de naixement. Sí, és una capacitat congènita de naixement i sobretot el que em provoca és dificultats en el desplaçament i a l'hora de competir sobretot en temes d'equilibri. Tinc moltes pèrdues d'equilibri. I bé, una miqueta la meva història en el món de l'esport, doncs crec que soc un exemple clar del que Josep comentava ara,
de tenir total desconeixement que existia l'esport adaptat. Jo vaig començar a practicar tenis taula al meu poble perquè era un club de persones que no tenien cap tipus d'excapacitat. Esparreguera. Esparreguera. Va ser... Vaig començar a competir amb persones amb cap tipus d'excapacitat i casualment vaig descobrir un dia que va haver d'una competició que passava per allà que existia l'esport adaptat.
I bé, doncs a partir d'aquí va ser quan em vaig ficar en el món. I bé, la veritat és que en el món de l'esport adaptat ens trobem en molts casos de persones així, no? Primer, que són persones que a vegades creuen, que tenen la creença que no poden fer esport, i ràpidament els hi... Els hi traieu del cap. Que qualsevol persona pot fer esport. I després persones que en cap moment no és que no creguin, sinó que no s'han plantejat que pot existir.
i llavors una miqueta els has de fer donar a conèixer que realment tenen aquesta possibilitat, igual que d'altres. Adaptant la voluntat de fer esport en cada cas, en el teu, tu competeixes amb esports adaptats, però també amb l'esparreguera jugues a primera nacional. Sí, jo competeixo a primera nacional, que és la tercera màxima categoria nacional, i de fet tots els companys que tinc jo a la...
a la categoria i a la selecció espanyola amb mi, també competeixen cadascú a la seva categoria. És un esport, dins d'aquest cas, bastant integrat. És un esport on hi ha uns condicionants tècnics i tàctics molt decisius i que fan que la mancança física pugui ser una miqueta substituïda. Aquesta és la història del Jordi Morales i ara podrem...
escoltar una altra història, que és la del Miguel Luque. És nedador, ell va fer plata, també, com el Jordi. En aquest cas, als 50 metres brasses. Miguel, com estem? Molt bona nit. Hola, buenas noches, què tal? Nedador de Parets del Vallès, Miguel, que em sembla que ets més conegut que el bonito Rodríguez. Bueno, tanto como Roberto Rodríguez, lo que pasa es que él tiene mucho más cobertura mediática y los medios de comunicación están mucho más por el deporte...
convencional que por el deporte paralímpico. A ell li posen el seu nom al pavelló municipal i a tu el nom de la piscina. Està bé, no? Sí, la verdad es que sí. Después de tantos años entrenando y sacando medallas en eventos nacionales, internacionales y en olimpiadas, yo creo que ya se podría haber hecho antes. Pero bueno, eso es un pensamiento que yo pienso. Y si no se ha hecho antes, pues seguramente por los cambios políticos que han habido...
De todas maneras estoy muy contento por el alcalde, Sergio Mingote, que también es un gran amigo mío y también ha sido deportista, alpinista. Miguel, tu vas aconseguir la plata al 50 Brassa i crec que vas quedar a poquíssim de l'or. Sí, sí, la verdad es que me falto por 18 centésimas. Nada, si me hubiese dejado las uñas más largas, yo creo que hubiese ganado y todo.
I tu com el Jordi ets un veterà també, quarts Jocs Olímpics quarts Jocs Paralímpics, deveu haver coincidit força Sí, la verdad es que Jordi Morales también es un gran deportista también ha estado desde muy jovencito haciendo deporte y yo la verdad es que lo admiro bastante como persona y como deportista Tu ara n'edes, però abans havies jugat a bàsquet i a mi m'han dit que hi ha algú en aquesta taula que havia estat el teu entrenador
Sí, sí, Josep Jiménez. I per què vas deixar el bàsquet? Pues mira, pues por una cosa o por otra cosa, pues me descanté más por la natación. Luego, aparte, en el equipo de bàsquet, pues era un equipo y sabía que jugaba en equipo, ¿no? Y yo era más individualista y claro, y yo creo que por eso más me descanté por la natación.
Et va agradar més la natació i de moment ja tens 5 medalles olímpiques. En el teu cas, Miguel, no tens mobilitat a les cames. Un problema que és de naixement, també, eh? Sí. Però tens una vida absolutament normal i a mi m'expliquen que fins i tot et descuides la cadira de rodes quan surts de casa per anar amb cotxe. Bueno, la verdad es que esto me pasa una vez, ¿no? Con las prisas y con todo tenía que meter la silla de rodas y me senté en el coche y...
Te l'havies descuidat. Doncs un gran esportista, el Miguel Luque, que va aconseguir aquesta plata als 50 metres brassa, no sé si li voleu dir alguna cosa al Miguel.
Bé, jo amb ell he compartit... Heu compartit, heu arribat avui junts, no? Pràcticament ja us teniu més que vistes. Allà ja sí, he compartit moltes coses, l'hem celebrat junts, però evidentment tornar a felicitar-lo, i com sabem bé els esportistes, ara és el moment de disfrutar-ho, de gaudir d'aquest èxit després de molts anys de treball,
I bé, i que hi haurà temps de pensar en Riol. I de descansar, suposo, Miguel. I per la meva part, res, una abraçada molt forta. Ja vull dir que ell sempre ha estat un urgent viu, el camp de bàsquet també ho era. Ara, en la natació s'adapta més millor a les seves capacitats físiques i crec que va fer molt bé buscant l'esport que més rendiment li podia donar. Una abraçada, ja saps que sempre en tens al teu costat.
Miguel Luque, felicitats per aquesta medalla paralímpica i moltes gràcies. Una abraçada, bona nit. Vale, buenas noches. Seguim parlant aquí amb els nostres convidats, amb el Josep Jiménez, que és el president de la Federació Catalana
d'esports de persones amb discapacitat física i amb el Jordi Morales, que és jugador de tenis taula. He llegit algunes declaracions teves que dius, si jo no fos discapacitat, no seria ningú. És veritat? Això ho penses de veritat? És potser una mica tret de context. És una mica tret de context, sí, una mica d'agressiu.
Però sí que és veritat el fet que... És una qüestió també potser estadística. Esportistes olímpics de tenis taula gairebé... Ara sí que recentment s'han classificat 5, però no han obtingut resultats destacats. En canvi, a nivell paralímpic, sí que nosaltres anem traient resultats. I, evidentment, la meva vida, des que em vaig ficar en el món de competició internacional i començar a obtenir èxits esportius...
podem participar en Jocs Paralímpics, l'experiència que he viscut, doncs, clar, la meva vida va canviar totalment, de una manera totalment radical. I bé, doncs, evidentment, si no tingués segurament aquesta situació de discapacitat, doncs, no hauria pogut viure totes aquestes coses que estic vivint i les que em queden per viure. És la que t'ha donat la discapacitat, però també la pràctica de l'esport tan i tan important. El CAR de Sant Cugat és on hi fas feina, eh?, també? Sí, sí, sí, al centre de rendiment de Sant Cugat,
Doncs bé, va sorgir l'oportunitat, després dels Jocs de Pekín, de poder introduir un grup de tenis taula adaptat. La veritat és que ha sigut una miqueta el punt d'impuls per poder aconseguir aquesta medalla. Podem treballar allà amb un grup de professionals del millor que hi ha,
amb un esperit humà molt gran i sobretot que tothom tenia molt clar l'objectiu que anàvem a aconseguir, que era un objectiu molt important i que realment si s'ha aconseguit és perquè un grup de persones molt gran ha pogut anar fent tota la seva feina perquè si no no s'hagués pogut arribar a l'èxit. I la teva vida l'has fet voltar al voltant de l'esport fas d'entrenador també. Sí, també tinc el títol d'entrenador i realment també m'agrada...
També amb tenis taula adaptat o de totes maneres? No, en principi, tenis taula i tenis taula adaptat una miqueta és el que domino més. També vaig tenir un any que va ser una miqueta així de pas, que vaig dir que potser volia esconnectar una miqueta i fer altres coses. Vaig estar entrenant també un esportista en cadira de rodes.
Però bé, sempre també al club de Llas Perreguera, intento anar a donar un cop de mà amb els nanos que hi ha allà. Realment m'agrada, m'agrada molt l'esport, m'agrada molt el tenis taula i des de tots els punts de vista i sempre intentant aportar tota la meva expensa i tot el que sé.
i a mi em diuen que ets un crac amb la pala, que jo no hi entenc gaire, de tenis taula, però ets dels que porten la goma amb els pics al revés. Això et fa més difícil de guanyar, però clar, també has de saber fer-la anar. Sí, sí, sí. A mi em trobo a vegades amb esportistes que no els genera precisament jugar contra aquest tipus de gomes, perquè el que fa una miqueta és que els efectes habituals els dona al revés. Llavors, clar, el jugador ha de pensar una miqueta més.
I, clar, i molts aquests, amb ràbia, no?, quan perden, em diuen, és que aquesta goma va sola. I jo els dic, home, dic, prova de posar-te-la i aviam si ets capaç de fer el mateix que fem els esportirs que la portem. Així que, no, no, realment, sí, home, és més agressiva i fa més mal, però dominar-la també costa molt més que qualsevol altre tipus de material. Escolta'm, i allà a Londres crec que l'acollida de la ciutat
en aquests Jocs Paralímpics ha estat espectacular. Sí, jo crec que una de les coses més destacades i que molts de nosaltres ens han sorprès ha sigut la rebuda, aquesta atracció que han tingut cap a nosaltres, tota la gent d'allà. Jo a Londres no hi havia estat mai, però tenia la idea que els gritànics eren més aviat freds. M'han demostrat que són tot el contrari...
gent molt preocupada, gent molt interessada, i que han viscut aquests jocs com una cosa personal de cadascú d'ells. Trobar gent pel carrer i tothom tenia alguna entrada per algun esport algun dia era quasi com una obligació per ells, i realment molt atents, molt preocupats, i després, evidentment, els estadis han aconseguit... Planíssims. Planíssims, i també ens han demostrat que són molt patriòtics, i quan hi havia britànic jugant...
Era realment un ambient espectacular. Anaven a mort amb els seus esportistes. Jo penso que una de les coses que ha contribuït això que diu en Jordi és perquè van fer una cosa molt ben feta, que és que, a banda d'una implicació dels polítics, que evidentment hi ha d'haver i hi ha sigut, van posar enfront de tot el projecte a una persona com el Sebastián Cou, que és una persona que coneix perfectament tot el que és l'esport, el moviment olímpic, i això...
l'ha fet poder-se anticipar a tota una sèrie de problemes que sempre surten o de situacions que ell ha viscut i ha ajudat que això hagi funcionat tan bé. Crec que és una de les coses grans i intel·ligents que han fet. I que la ciutat no es va quedar només aturada en els Jocs Olímpics, els Paralímpics poden semblar els germans petits però que també han tingut molta repercussió. Ara a descansar, suposo, eh?
Sí. Perquè el dia ha estat llarg. Sí. El dia i les setmanes. El dia i... Bueno, els dies. Els dies. És que hem acabat... Sí, sí. Hem dormit poc i... Però, bueno, ho estem disfrutant. No descansar de gaire perquè és dels que no para, eh? És dels que no para. Sí, sí. Jo ràpidament començo a tenir... És un lluitador constant en tots els aspectes.
A Esparreguera ja et deuen esperar perquè hi vagis allà al club fer-te algun homenatge, et consta? L'Ajuntament tindrà alguna enrebuda i bé, allà al club evidentment estan tots encantats i jo també de poder ensenyar la medalla i una miqueta transmetre il·lusió als nanos que estan començant.
i poder ajudar amb tot el possible perquè el club tinguin davant. Un autèntic exemple, el del Jordi Morales, que porta la medalla a la butxaca i la vol ensenyar a tothom. Com et deia, moltes gràcies per venir, perquè heu arribat molt d'hora i acabem aquí una miqueta tard, gairebé voltant les 10 de la nit. Jordi Morales, plata per equips en tenis taula als Paralímpics de Londres. Gràcies i bona nit. Gràcies a vosaltres. I al Josep Jiménez, que és el president de la Federació Catalana d'Esports
de persones amb discapacitat física. També moltes gràcies per acompanyar-nos a seguir fent feina. No, no, gràcies a vosaltres perquè s'ocupen poc del nostre esport i el fet que ho facin ens omple d'esperança que hi hagi una continuïtat. Moltes gràcies. Ho seguirem fent al llarg de la temporada encara que no hi hagi Jocs Paralímpics. Ja us trucarem per altres competicions. Ho deixarem aquí. Arribem al final de l'Observatori en joc. Fins demà.
Freqüència Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Freqüència a Barcelona.
Bona nit. Són les deu. Per primera vegada un president de la Generalitat diu a Madrid que Catalunya necessita un estat. Ho ha dit en un acte on no hi ha assistit cap membre del govern central. L'Observatori. Temps d'informació i anàlisi amb Joan Catà.
Gràcies.
El president Mas afirma que entre Catalunya i Espanya hi ha una fatiga mútua. Jèssica del Moral. Ho ha dit en una conferència on sí que hi havia representants dels partits catalans al Congrés. Entre Catalunya i Espanya yo creo que se está produciendo o se ha producido ya un sentimiento de fatiga que yo creo que es fatiga mútua. Catalunya pues se ha cansado de no poder progresar bien como Cataluña cree que puede hacer dentro de ese conjunto del Estado español y creo que España se cansa de la forma de hacer de Cataluña, ¿no?
De tot això n'hauran de parlar el dia 20 Mas i Rajoy, que continua guardant silenci, però no el seu executiu. El ministre d'Afers estranges, José Manuel García Margallo, qualifica d'absurd el debat sobre la secessió. En el marco constitucional español no cabe la secesión unilateral. No cabe la declaración de independencia de ninguna región. No cabe la separación de ninguna región. Y si no cabe en el ordenamiento constitucional español, quiere decir que no cabe en el ordenamiento europeo.
Paraules del ministre d'Afers Estrangers i també xifres que marquen la crònica del dia, perquè el dèficit de les autonomies...