Sant Justens i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, Canji Qui Pugui! Què tal? Molt bona nit, molt bona nit de dijous, dia 29 de novembre de l'any 2012. Benvinguts a una nova edició de Canji Qui Pugui a Ràdio d'Esvern. Aquesta ja és la número 8 i, com sempre,
amb el mateix equip des que vam començar aquest programa. Sí, clar, és el que té, no? No ens han fet fora de moment, és el que té. Clara Aguilar, molt bona tarda, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Bona nit. Clàudia Barberà, també, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Un aplaudiment, ja que sí. Massa, fins i tot. I com sempre... Sí, sí. Això no pot ser, eh? Jo, ara que no hi és, perquè mai comença quan ha de començar, aquest home...
hauríem de fer un pensament. Quan no està a la penya del Moro, està amb no sé qui, quan no està amb no sé qui està perseguint sanglars, no sé què fa... L'última vegada s'ha detingut a la policia. I quan no, doncs... El tenim al telèfon, per sort, no? Sí, el tenim al telèfon. Com a mínim, és un detall. Ai, Déu meu. Hola. Hola, Immanuel. Hola. Què fas? Jo que m'ho he posat a sèrie. Em sentiu? Sí. Sí.
Sí, jo no a vosaltres. Potser si t'adones una mica del bafle, potser sí. Vale, un moment. Vaig al lavabo. Vés al cubat, eh? Sí, sí. Estàs en una cova, eh? Estàs en un antro que no hi ha cobertura aquí, no sé. Fàcil, ja estic al lavabo. Fantàstic. Nois, digues. A on estic? A on? Estic a l'Undegas. A l'Undegas? Què fas allà? A l'Undegas. Amb els convergentes.
Ai. Ai, ai, ai. Que te'ns has tornat convergent. Què fas allà? I què tal el càtering? És purament interès periodístic. Escolta'm, i què tal el càtering, el que serveix allà? No, estan de petallades. Aquí el cintònic, bona, però el que és canapé... Sí, diuen canapés, també diuen altres coses. Bé, quan tornaràs, Immanuel? Bé, vaig cap allà, no? Sí. Què passa, que no hi ha gaire festa?
I el pitjor de tot, això és horrorós. Et perdem molt. No et sentim gens bé. Hauries d'anar venint cap aquí perquè et sentim fatal, a més a més. No hi ha ni festa ni cobertura. Em despedeixo de l'amic Durant, eh? Ara. Un petonet a la calva. Ara, amic.
Fins ara, fins ara, fins ara. Corre, corre. Estic corrent pels carrers. Bé, bé, corre, com sempre. El Flying Free, tu. Mira'l, mira'l. Que prop que queda, no? L'Urcega. Penja. Penja, home, Imanol, penja. Penja, penja. Ja soc aquí. Mira, mira, mira. És una bona reguda, això. Imanol, ja ets amb nosaltres. Ara ja podem començar el programa?
Per què ens ho fas, això? Sort que és ràdio i no veuen el que està fent aquest home, perquè el que està fent és un ball que mai s'ha vist en aquesta terra. El símbol de Plain Free, una miqueta de bona. Sí, dels coloms del PP, també. I la pregunta seria què tenen a celebrar la gent de Convergència? Poca cosa, mira que jo he anat allà... La bòstia del PSC, segurament. Bàsicament. Vale, no ho comento jo.
Fem... El sumari amb el Play and Free de fons, no? Estarà bé, això, va. Vinga, avui obrim el programa. Hòstia, això és difícil, eh, Dria? Si vols fer la campanya. Ai, ai, ai, ai. Bé, ja, sumari. Clar que sí. Doncs vinga, avui obrim el programa, com sempre, amb una selecció selecta de l'Imanol que també ens ballarà, a part de llegir tuits sobre Sant Just durant aquesta setmana, de lo més escandalós que heu dit per la xarxa a tots vosaltres.
Després, com sempre, l'Adrià ha aprovat un megamix amb les cargades per antena a Ràdio d'Esvern, que seguirà del debat amb els quatre joves de l'Institut de Sant Just, que ja van venir la setmana passada, però han volgut tornar per fer una mica de comentari de les posteleccions, entre altres coses. Després, tot seguit, el tàndem Barberà i López, que avui està molt excitat i no sé si ens entrarem i farem alguna cosa de bo. Com sempre, ens fan allò de les queixes per donar veu al Sant Justenc i Sant Justenques que volen millorar el nostre estimat poble.
I com que són molt pesats, continuem també i continuen amb el seu combat a cara a cara. Avui es debaten per si calen ordinadors personals a les hores d'ESO. Exacte. I després, com sempre, és el moment més verit del programa perquè sentirem cantar avui. No ho direm, perquè així tots tindreu moltes ganes de continuar aquest fantastí programa. Farem el cantar a les 40 o la cançó que sí que direm que es diu... Era un drac màgic que tothom coneix. És que és entranyable. Quina panesa, quina panesa. No, és entranyable, és entranyable.
Doncs després de la cançó de la Cantanes 40, acabarem sempre tancant el programa amb un trivial popular sobre Sant Just. Dit això, comencem. Cada dijous, a les 9 de vespre, tens una cita a Canji Qui Pugui. Si no has quedat amb ningú més...
Imanol, l'Imanol has fent... És que aquí fa molta calor, escolta, no sé què passa aquí. Sí, bueno, però que faci calor no vol dir traduir-se aquí i començar-se a treure roba, saps? És que l'acord he començat i jo l'he copiat, mira. T'estic posant nerviós. No, no, estic vermell per l'ambient, no sé. Bueno, no ens posem nerviosos. Ara, el moment que ens facis un repàs...
del que s'ha dit, les piulades o els tuits durant aquesta setmana a Sant Just. Molt bé, bona nit. Primer de tot, tot i que ja us he saludat des de l'Otegaix, jo us torno a saludar des de l'estudi i porto primerament un tuit d'Irene López, una veïna d'aquí Sant Just, que el 22 de novembre va etiquetar Canxi Qui Pugi i va fer una declaració d'amor a una de les nostres vocalistes, diguéssim, i diu alguna cosa així com Clàudia Barberà, quan escolto la teva veu
Ara m'ha agradat l'ambient. Ojo perquè la frase que ve ara és la clau. Mi corazón palpita com una patata frita. I diu... Encara que no tinguis Twitter, sempre hi posa un cor. Que m'hauré de fer Twitter. No, és broma. Això no ho farem.
Irene, que no em posis aquestes coses. Unes paraules, sisplau, unes paraules, Clàudia. Ara que està vermella ets tu. Irene, m'has fet posar vermella, ja no sé ni el que dic, m'entrebanco. Encara m'hauré de fer un Twitter ni que sigui per posar només un tuit que digui Irene... No et pot posar mi gusta, eh, el Twitter? Ah, no? No et pot posar? Doncs faré un tuit que posi Irene i alguna cosa amb amor a darrere.
Clar, que si ves la Clàudia s'anima una mica a fer una mica de vida al Twitter, que tenim al segle passat, eh, Clàudia? Com pot ser això? Com pot ser? És que no els he fet servir. Una dona de món com tu. És que no els he fet servir. M'hauríeu de fer una classe, no... Fec no l'herba. Sí, una mica. Acceptem-ho. Més tuits, Imanol. Molt bé, continuem amb un de la Marina Sabater, que el 24 de novembre diu... Després de sortir a Callejeros, crec que ja ho he fet tota la vida. Ostres. Però... Ai, que la van gravar per Callejeros o què?
Fent de què? Jo és el que em plantejo. Vosaltres sou els personatges que surten. És el que ens pensem tots, em sembla, de mateixa. Marina Sabater. Hi ha tres perfils, bueno, uns quants. Cada dels tres és massa positiu. No, no. Passarem ràpid, perquè l'Adrià s'estava com rumoritzant i ha volut canviar de tema. Anirem a un de la Pireia Miró, que el 25 de novembre, el dia de les accions, diu Junqueras al Nou Mas.
Guapo! Gràcies! No sé si veu veure... El momentàs. El momentàs de TV3, quan compareix en roda de premsa, després dels resultats Junqueras, a la seva seu... Li van cridar guapo. I el primer que li criden és guapo! És un sexy pressi, quasi, eh? És un sexy pressi. No, però el fort va ser que ell va contestar, va dir gràcies. Exacte, i el bo és que ell guinya l'ull més ràpid, saps? Tornar-li al... Bé...
Continuem. Carme Berdoi, el mateix 25 de novembre. Home, Carme! És que ja li tinc carinyo, jo cada dia... Home, tots hi tenim carinyo perquè és la veu femenina, i el Jordi i la Carme, això no? I l'Andrea, també. També, exacte. No ens oblidem. Diu... El 25 de novembre, també. A veure, això dels càntics amb cada eslògan electoral, mandra general, eh?
Home, és que veig per uns quants que fem paneta, eh? És que no és si veu veure... És que, clar, anem a posar-vos en context. Sí, perquè no ho entès jo. A la seu de Ciutadans, diguéssim que des de les... potser 6 de la tarda volaven uns xintònics, en plan... Ui, sí, veu veure la mare del Rivera amb una copa balón... Balón, balón, balón, copa balón. Perdó, perdó. Se la veia passar per allà darrere per TV3. Sí, sí. Però amb xintònic fins dalt, val? I llavors va arribar el moment...
en què Albert Rivera havia de dir unes paraules, ja que havien triplicat el nombre d'escons. I... Bueno, vam fer uns càntics en plan... Mejor unidos, la, la, la, la... Bueno... Increïble, eh? Increïble, increïble. Com per veure-ho, eh? Però és que continuem amb Carme Berdoi, perquè el mateix dia diu... Ara, no m'imagino que a la seu del PSC comencin a entonar federalisme en plan càntic futbolístic.
Jo tampoc m'imagino el Navarro en pla hooligan, eh? Ho he de dir, perquè... És com que no li pega, no? Allò amb dues ratlles, aquí al costat. Home, el seu espot electoral... Sí, posava el pau, calmava, no? De fet, jo no ho sabia, perquè jo no veig la sèrie The New Room, però m'han dit que és una còpia d'una escena de la sèrie d'aquesta americana, The New Room, sobre periodistes. He fet l'apunt. Pots continuar. Continuo. El Lluís Monfort. El mateix dia...
Quan s'estaven coneixent els resultats, que li va agafar com un éxtasi mental, que hi posa un tuit. Què deia Lluís Monfort? Diu, give me more, give me more, like a funky sex machine. Això hi posa, sensacions. Així com... Astres, tu, torno a repetir, sisplau. Give me more...
Give me more like a funky sex machine. Per què posa aquesta veu de Macarra? Perquè és la que tindria el Montfort, evidentment. Està invitant el Montfort en els seus millors moments d'escriure el tuit. Lluís Montfort, que va fer uns tuits molt divertits durant aquell dia perquè es va alterar i jo li vaig dir pel tutor i tot. Va ser fantàstic. Fet aquest apunt, ens queda algun tuit més? Deixa'm fer l'últim tuit. L'últim tuit d'un altre treballador d'aquí de casa, Jordi Domènech, que el 23 de novembre...
va, diguéssim, retuitejar una notícia de l'Ara, que posava... Xina construeix una autopista i deixa una casa al mig per la resistència d'una parella d'avis. Sí, sí. I posa allò, flautes, xinesos. Eh, no sé, heu vist la foto? Sí, sí. La foto és per emmarcar-la al menjador de casa, eh? Una casa, que tu t'imagines una caseta allò, en plan, de pagès d'aquí a Catalunya. No, és una casa com de tres pisos enmig d'una autopista...
que els cotxes la van esquivant pel costat. Ben comunicada, la casa. Sí, sí, sí. Algú ja ho va comentar, això, que estava ben comunicada. Sí, de fet. En un tuit. D'aquí? Del Sergi Port. Ah, era d'ell? Sí. Ah, cony, veus que em sonava? Perfecte. I dit això... I aquí deixem la secció de Limanol, que recordar-vos que ens podeu seguir, que ens digui qui pugui, o feu un hashtag, el que sigui, o també podeu seguir-los
a les seves comptes personals, l'Imanol Llopes, és que sempre ho dic malament a la teva compta, perquè t'has fet una compta tan difícil, et la dir? Perquè ha de ser especial. Ha de ser especial. Doncs, Imanol Llopes, Adrià Calvo, tot seguit, Clara Barrabaixa Aguilar i Clàudia Barrabaixa Barberà Barrabaixa Miro. La podeu seguir, fa molts tuits cada dia. Continuem amb el programa.
Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per euport sempre és més entretingut, no ens enganyem. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio d'Esvern no tot surt ser metal i com voldríem. Tot seguit. Moments per emmarcar.
Comencem parlant d'un atac que ha tingut lloc aquesta matinada a Estanjust. En concret ha explotat el caixer de Catalunya Caixa del carrer Creu.
doncs sentim concretant, el regidor concretant aquests detalls. Bueno, entenem que la gent que hi aniràs... Bueno, entenem que la gent que hi aniràs... Bueno, entenem que la gent que hi aniràs... Ens ha tornat a començar aquest tall de veu i hi ha hagut un moment estrany, no?, de gins en el que ja ho havíem comentat. De què diria esto?
Per si m'ha quedat clar. Perdó, perquè no deia que tu ja m'estaves tan genial, doncs que... Perdó, eh? Bé, en tot cas, si no hem de comparar aquesta informació... Sí, doncs, com sentíem, explicava el regidor, parlava del lloguer d'aquests locals... Perdó.
Loteria de Catalunya els ofereix els resultats d'avui del trio. Convergència i Unió guanyen les eleccions al Parlament de Catalunya Sant Just, seguida d'Esquerra. El Partit Popular es postura com a tercera força, el PSC el segueix iniciativa i Ciutadans, la CUP. Tria-la. Tots hi guanyem. Estàs escoltant? Canji qui pugui!
El debat de canji qui pugui. Bona nit, és moment de saludar els nostres convidats i dic convidats perquè repetim com la setmana passada amb els quatre joves de segon debat de l'Institut de Sant Just que la setmana passada van venir per parlar de les eleccions que es van celebrar el diumenge, van venir per parlar del poble i també d'ells com a joves a Sant Just.
Salutem, doncs, a la Bruna Català, a la Maria Lirio, a l'Oriol Viladot i a la Júlia Barbarà. Bona nit. Hola. Com esteu? Com esteu? Ens sembla que esteu d'exàmens, no, ara mateix? Sí. Els heu començat avui i duren fins la setmana que ve. Els comencem demà i duren fins... No, avui és dijous, avui els has començat, Oriol. Sí, no? Hem fet el de filosofia, avui. Hem fet el de filosofia i fins... Dimecres. Dimecres, sí.
Doncs avui, com que la setmana passada us ho heu passat amb ell i van dir, nosaltres volem fer el programa. I vam dir, home, no, fer el programa no. En tot cas, tornau a venir i us convidem a parlar avui de les eleccions que van ser la setmana passada. Les heu seguit? Sí, sí. Els resultats ens els donem molt a tots, perquè, per exemple, les enquestes tampoc, en general, no s'hi van acostar. Van donar una majoria... Tothom donava, generalment, la majoria absoluta a Convergència, va haver aquella petita patacada...
petita o gran patacada de 12 diputats, Esquerra Republicana va sortir com a segona força... Hi havia molts dubtes que seria la força que aniria per sota de Convergència, com pujarien les Esquerres, si entraria a la CUP o no... I el que volíem notar és que ens hi pugui, és una mica la vostra opinió del que creieu que suposa aquest nou panorama que hi ha una seta incertesa en general.
Qui vol començar a comentar. És complicat, eh? Perquè la cosa, tampoc, els que més en saben no en tenen ni idea de com s'haurà de portar aquest nou govern. Així que no sé com és, quina és la vostra opinió, com ho veieu? No sé qui vol dir. Bé, jo per començar voldria dir que crec que Catalunya ha perdut una gran oportunitat no votant a Convergència i Unió, ja que hagués sigut un pas clau que hagués tingut la majoria absoluta per anar cap a la independència.
És a dir, tu si haguessis pogut votar Oriol, perquè la votació no teniu 18 anys, aquesta vegada encara no heu pogut votar, haguessis votat Convergència? No, ja ho vam parlar. Ho vam parlar i no et vas mullar tampoc. T'acabes de deixar? Suposo que sí, però encara que no m'agrada com a partit, o sigui, no m'acaba de convèncer. L'única que ho trobo, o sigui, l'única via...
Per dir d'alguna manera que va a la independència. Si tu pensaves que convergent-se amb una majoria absoluta o amb més diputats dels que vam treure, el tema de la independència hauria estat més clar. És això que m'estàs dient? Sí. Què en penseu, per exemple, Bruna? Jo, de fet, crec que ha sigut una tàctica de siu i que no li ha sortit bé perquè jo crec que s'ha deixat com reflectat que...
que si no pactava no faria el referèndum, llavors aquí jo crec que es mostra directament que ell el que volia no era la independència, sinó un pacte per tenir majoria i poder fer les retallades que hagués de fer. Però és que Siu ja va dir que no volia la independència, sinó que faria un referèndum i faria el que el poble digués. Però molta gent va entendre que volia la independència i jo crec que per això els van votar. I per això la gent que va deixar de votar-los va ser per aquest motiu?
Perquè es van mostrar massa propers al que deien ells de l'estat propi, diguéssim. També va haver-hi una campanya electoral bastant... bastant bruta, no? Van acusar convergència de bastantes coses que són totes falses, al final. Però jo crec que això va ser perquè encara més la gent el votava. Realment, no sé si... Sí, jo crec que sí, perquè com que ho van falsejar d'aquesta manera, doncs, encara van tenir més vots. Jo crec que no, jo crec que va ser bastant al contrari.
El fet que s'acusés a Ciudad està com en, no sé, entre comentes corruptes, i ara mateix que cada dos per tres, escolta, això es destapa una nova trama de corrupció, ha fet que, no sé, tinguin molts menys vots, perquè és com, no sé, queda molt malament. Però jo crec que si haguessin tingut la majoria, no haguessin... És a dir, potser haguessin fet alguna cosa de referèndum, però no amb el fet perquè ells ho pensen, sinó perquè, de fet, ells han fet la publicitat
el seu programa, que havien de fer això i, de fet, si tenien la majoria, no podien evitar el que havien dit. Ara que la Bruna diu això al referèndum, creieu que amb aquest panorama que hi ha es tirarà endavant o no es tirarà endavant? Jo crec que no. No? Ho teniu molt clar? No, no, molt clar no, però costarà perquè, o sigui, ara Siu ha de pactar molts més partits que abans. O sigui, per ell era molt més fàcil.
i què en penseu d'Esquerra Republicana que ha pujat moltíssim creieu que pot ser positiu de fet que Convergència no pugui governar sola que la necessiti o al revés seria millor que tingués una força més forta de Convergència no ho sé qui vulgui doncs jo crec que és bastant per mi a mi m'agrada perquè o sigui impedeix que els que Convergència faci impediria que Convergència fes més retallades i si és un partit o sigui
Com que és una mica de dretes, crec jo que sigui menys de dretes, per dir-ho d'alguna manera. I si vosaltres us haguéssiu de posar, per exemple, en el lloc d'Esquerra Republicana, acceptaríeu entrar a formar govern amb Convergència o creieu que el més intel·ligent, i és una pregunta molt difícil perquè no ho saben encara massa ni ells, creieu que hauria d'estar més a l'oposició. Què és més còmode per Esquerra? Jo crec que potser és més còmode estar al govern perquè ja ho té més fàcil de dir, ja pot participar, pot donar... La seva opinió té més pes
que si, per exemple, està l'oposició, doncs és com estar en contra del govern i això ha de, entre comentes, com corremenses i... Però tot i així, Esquerra Republicana, com a partit d'esquerres, haurà de sintonir, en certa manera, amb un partit que poden compartir el tema sobiranistes, però el tema de com fer política... Això, ideològicament, doncs no... Jo ho veig molt bé, eh? No té sentit. Que heu estat malament, Bruna. No, que vull dir, jo si fos Esquerra, per una part diria...
Quan van sortir les eleccions, els resultats, doncs dic, hòstia, potser hem mirat una mica la situació perquè, a veure, a mi la manera de governar el PP no m'agrada gaire i llavors suposo que és un canvi més de tema de governar més social perquè Esquerra és, de fet és més d'esquerres que de dretes. El problema és que quina és la situació, quina és la posició que ha de prendre ara és una mica difícil perquè
pots dir, no, no, jo no vull entrar ara amb tu perquè, de fet, no tenim res ideològicament igual, però, clar, és que és com, no sé, és com, o no entro perquè, si no, el tema de retallades no s'haurà de fer. I també és com que rentar-se les mans, i llavors ho trobo també en el que lleig. Digues, digues, Oriol. Que si Esquerra Republicana, perdó, si, en teoria, no fa retallades per sortir de la crisi.
No és que no es vulgui mullar fer-les. Jo crec que no tindria més remei que fer-les si entrés al govern. I més amb Convergència. Però la seva ideologia no és fer-les. Per això, és a dir, que no enganxen els dos partits. Però a mi realment m'ha sorprès molt que Esquerra estigui per sobre del PSC. Que és el que més us ha sorprès. A la Júlia ha sorprès més que Esquerra pujés, perquè a més va doblar gairebé el nombre dels cons que va treure a les eleccions passades.
A vosaltres tres, què més també us va sorprendre? Home, la baixada de Convergència, a mi. La baixada de Convergència? També que Esquerra Republicana també pugés tant. M'esperava que potser el Partit Socialista fes més vots en lloc d'Esquerra Republicana. Jo, de fet, també penso com elles, perquè de Ciu no sabíem saber què passaria, però... I del PSC no em donava com molta sensació de... de que tindria molt, però...
d'Esquerra Republicana no hi havia pensat. I finalment cal parlar de les CUP, que també n'havíem parlat la setmana passada, i finalment sí, entra al Parlament i ja han deixat clar les seves intencions, que és ser un cabell de troia dins el Parlament, és a dir, dinamitar una mica o revolucionar una mica el Parlament. Què penseu d'entrar ja dient això? Sí, què es vol cap quan penseu en el partit de la CUP? Revolució. Revolució.
Jo no estic informat de la CUP. De fet, aquí a Sant Just la CUP no té una visibilitat que siga tingut en altres municipis, perquè de fet és la primera vegada que es presenta a les eleccions autonòmiques, i aquí a Sant Just és el que deia el Jordi Sàlvia, que és de la CUP d'Esplugues,
que Sant Jus va treure, em sembla que, ara ho diré malament, 300 i algo vots, que, clar, a Sant Jus no hi ha hagut cap mena de CUP. És a dir, hi ha una erupció en general, no?, a tot Catalunya, però també s'haurà de veure, no?, si parlem d'aquí, del nostre poble, com potser la gent de la CUP, d'Esplugos o dels voltants del Baslobregat pot pensar, mira, doncs, si Sant Jus ha tingut tanta representació, per què no muntar el partit i començar a organitzar-se? Mm-hm.
De fet, ha crescut com ha crescut ara en el Parlament de Catalunya, o sigui, una mica l'ordre de les forces intercanviant PSC per PP, si no, és la mateixa. És a dir, que, com deies, l'escupa ha irromput de cop i sense tenir cap mena de base local. Una cosa que ara que estem comentant, també m'ha sorprès molt el fet que sortís i hem pres, perquè, de fet, eren la primera vegada que es presentaven i dic, olet, és a dir, que sent un partit nou...
Doncs jo crec que ha tingut prou representació. I sobretot sense gaire publicitat. Tampoc no... No sé, jo no n'he vist gaire. No n'he vist gaire? No. Però parleu de Sant Just o parleu de Barcelona? De Sant Just. Si us sembla, deixem aquí el tema de les eleccions, que encara es podria comentar molt més, però us sembla que ja en tenim prou. I parlem una mica de vosaltres per acabar, que també en tenim ganes. Un moment. Digues, digues, Oriol. Perdó, eh? Digues, digues, digues. M'agradaria fer una pregunta, perquè he tingut una discussió amb una persona avui
I m'agradaria aclarir una cosa. Ha tingut una discussió que agradaria preguntar-ho a la Júlia, a la Bruna i a la Maria. Sí, a tots en general. A mi la Maria també. Sí, sí, també, també. Si considereu que Convergència és de dretes, inclús més que el PP. És una discussió que he tingut amb una persona. Què en penseu, Júlia? No, clar, o sigui, jo crec que és de dretes, però el PP és molt més de dretes que no...
Jo diria el mateix, eh? Sí, sí, completament d'acord. I tu, Adrià? Bé, m'agrada. Tu, periodista, vols ser? Jo crec que porten una dura batalla per veure qui és més de dretes, malauradament. I tu, Clara? Jo és que estava fent una altra cosa més enganxat. La pregunta quina era, perdona? Convergències de dretes o no? És de dretes, sí, però jo no vull... Més que el PP? No, més que el PP no. Però està molt a prop perquè, bueno...
En el cap de l'afís em va pensar que ser d'un color d'un altre no et fa ser menys adetes o no. Però bé, s'haurà... Bota és que ho he dit, i sé clar, m'importa quin compromís, Adrià. Menys que el PP, no? Menys que el PP. Menys que el PP. Abans de passar a l'altre subtema que havíem parlat, hem triat tres frases a l'atzar de tres partits que han sortit presentants al Parlament, i ens diria que nosaltres les llegirem i heu de dir quin candidat, o el partit, si no sabeu el nom, creieu que la va dir. Uf.
La primera. La primera és Catalunya és la meva terra, Espanya el meu país i Europa el meu futur. Ho va dir Ciutadans. Correcte. I es diu? Albert Rivera. Molt bé. La següent és Bona nit. Salutacions als treballadors de TV3 en lluita. Això per començar l'entrevista. Exacte. A veure, potser no ho vau seguir, però qui pot haver dit
Salutacions, els treballadors de TV3 en lluita en directe a TV3. A la primera entrevista que li fan, l'Scope, sí, sí. L'Scope? Sí, no? L'David Fernández. I per últim, Adrià. I per últim, assumirem les responsabilitats que facin falta per fer el referèndum i poder sortir de la crisi el més aviat possible. Ciutadans? Ciutadans? Ciutadans? La Maria de Ciutadans? La Jula de Convergència? Convergència o Esquerra, no? Ciutadans. Convergència. Convergència o Esquerra? Esquerra Republicana. Molt bé.
Per tancar aquests dos dies de debat, el que vam fer primer abans de les eleccions i aquest d'esperus una mica de valoració general, que sí que volem fer és conèixer-vos una mica més a vosaltres. Ja vam començar fent algunes preguntes personals l'anterior edició del programa. Personals. No, però... Tots com s'ha de fer així, mira cap avall. No, no, no. No era l'intenció. La intenció és que ens recomaneu cultura, bàsicament. No ho sé, us agafem així una mica desprevinguts i ens agrària que sigui com ho hem fet fins ara, com una mica de debat, però no ho sé, si us pregunto per...
Música, així, en general, que cadascú us recomani un grup, per exemple, sigui el que sigui. Mews. Mews. Mews. L'Oriol diu Mews. La Júlia... Ai, ara no em sé. Perdoneu, ara s'actual el grup o... El que vulgueu. El que vulgueu, el que estiguis escoltant ara. Exacte, el que soni... O el teu preferit o el que... Mira, jo un que sento ara actualment és Macaco. Macaco. Macaco. Les indecises... Ui, la Júlia, bàrbara.
Maria, què dius tu de música? No ho sé, no ho sé. M'heu pillat molt desprevinguda. Però pensava en un grup que us agrada i no cal que sigui... Adel, per exemple. Adel, per exemple. Jo, Montfort & Sons últimament. Montfort & Sons. I si us preguntem una pel·lícula? Mira, són amius. Mira, la que vaig veure, la que he revist recentment és Lo Impossible. Lo Impossible. Que em va impactar moltíssim. La Ballona. No us va cap pel·lícula?
No sé, alguna que hagueu vist en tota la vostra vida, eh? Vull dir, no és l'última... No, no ho sé. Es fa difícil, eh? També, si em preguntessin ara una pel·lícula, un llibre... Es fa difícil, però... És que estic pensant en una pel·lícula, però no em ve el títol al cap. Sí, m'ha agafat un laps. Quina pel·lícula és? És una pel·lícula d'un noi que es cansa de la societat i agafa la motxilla i se'n va a Alaska. Ah, sí. A Cerro de Salvajes? Sí, exactament. Into the Wild. Sí, aquesta és molt bona. Into the Wild. A veure, Júlia, tu vas a un esplai i no et posen pel·lícules? Sí.
és que a veure, i Maria Maria Liria i Júlia Barberà no, a veure què no està passant què s'està passant hi ha més coses, no ho sé, el teatre ho ha anat últimament o no hi aneu? sincerament, amb sinceritat no, jo hi vaig perquè els meus pares pensen que és una cosa important a fer l'última vegada que vaig anar va ser per veure la cubana campanes de boda que vam riure moltíssim i va ser superxulo
Però en general no aneu al teatre. No. Però a l'institut sí que us ho deu portar, per exemple. No, eh? Algun cop, sí, per... No sé. Un cop a l'any, com a molt. Sí, per algun llibre. Sí. I ara sí, per tancar, recomaneu-vos un lloc on acostumeu a anar de nit. Buah. Això no pot ser difícil. Acostumeu. Bueno, que us agrada sortir o que podeu dir un bar, podeu dir un local, podeu dir el que sigui. Deu ser...
Aquesta hauria de ser la més fàcil, eh? Mira, jo només et dic, un lloc he anat una vegada de nit, però que em va agradar moltíssim, que vaig anar a la penya del Moro i des de dalt totes les llums, i va ser superxulo. Doncs jo diré un altre lloc, que és semblant aquest, però diria que és encara millor, perquè he anat els dos, i que és a dalt de la plaça Mireia, on hi ha l'antena aquella. Ojo, una de nit allà també, perquè, bé, és igual...
Què vas a fer tu, Lloriol, a la nit? Seria la pregunta. No és igual, no responis. Júlia. Doncs per aquí el poble, canji i tal. Canji. Canji Nesta, un clàssic. I Maria Lirio... L'estiu, canji. L'estiu. Home, és que el canji Nesta s'associa molt amb l'estiu. Ara, aquests dies que fa tant de fred, ha de ser complicat aguantar fins molt tard. Nosaltres ho deixem aquí. Sí.
Ens agrada molt que vinguéssiu, a veure si tornaveu a venir més endavant, tornar a fer un debat, pel motiu que sigui, que sempre hi ha motius per debatre, no, Adrià? I tant, i tant. Sempre trobarem motius per trobar-nos un altre cop aquí, a Canji, qui pugui. Merci per venir a tots. Moltes gràcies. Adéu, bona nit.
Busca'ns a facebook.com barra kanjikipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sant Houston, tenim un problema. Sant Jus és un poble molt estimat per tots, però encara li queden moltes coses per canviar. Ai, Manol, no em disvistis.
És que, ho he de dir, l'Imanol s'ha dedicat a fer com mans brutes amb el guió i és a dir, a posar-me nerviosa, canviant paraules perquè jo m'equivoqui i digui paraules que tindrien problemes. Doncs, com dèiem, a Sant Víctor no tenim un problema, per serietat, eh, per favor. La Clara de l'Imanol, que són gent molt seriosa, es dediquen a anar pels carrers amb la gravadora, a preguntar a la gent què els hi hauria canviar de Sant Just. Sí o no, Clàudia? Exacte. Avui tenim veus joves, veus de noies, sobretot noies, crec que són tot joves. Anem a escoltar la primera que diu...
Coses boniques sobre el poble. M'agradaria que les cases antigues es conservessin. No està molt ben explicat, potser, perquè estava traït fora de context, però la nena aquesta el que demanava era que últimament ha vist que Sant Jurs tiren a casa, tiren a terra moltes cases antigues.
I no està a favor. Diu que ell ja vol que es conservin les cases antigues perquè fan bonic al poble. Que els posi a la nevera. Que els posi a la nevera, no? Segur que no l'heu dit a vosaltres, això que ho digues. Que no, que no, que no. Que ha sigut totalment espontàni. Tramposos. Ai, que us hem pillat. No, no, ha sigut totalment espontàni. Si no hi ha cap mena d'amenaça prèvia, eh? Per mi van i...
No, no, només que estàvem una mica així pujats parlant amb ells. Ha sigut totalment espontani. Tot ha vingut de les cases que van tirar a terra al carrer Raval, no? Al carrer Raval. Perquè una pregunta, sempre que sortiu al carrer amb la gravadora, la gent li fa il·lusió dir algunes paraules per al que ens digui tu? Aquest públic que hem tingut avui, jove, primària, això veurem algunes,
Sí, estan molt il·lusionades en plan, uau, la ràdio, una gravadora, anem a parlar. Però normalment ens trobem amb gent una mica que diu que Sant Just ja està bé. No cal millorar-lo gaire. Però tenim més queixes, no, tot i així? Tenim més queixes. Anem a escoltar la següent. M'agradaria que hi hagués algun cinema Sant Just. Jo l'afirmo aquesta queixa també. Tu la què? Jo la subscric. També la criticaràs, Imanol, si hi ha un cinema Sant Just?
Jo? Per què? No ho sé, critiques tots els cinemes que surten? A vegades no són els cinemes. Saps què passa? Us ha de posar en context quan diu aquestes coses. Perquè jo un dia se'm va escapar a dir... Primer programa, posem-me en context. Primer programa. Primer programa. Un dia, saps? Vull dir, qualsevol, se'm va escapar a dir, diguéssim, algú una mica dolent del cine baix, que està Sant Feliu. Ah, sí, sí. Doncs ara ja vol que critiqui un possible nou...
cinema de Sant Just jo li diria que està oient que encara no tenim cinema però existeix una cosa que es diu Cine Club Utopia ara anem a la franja publicitària del dia va, ser la següent queixa sisplau és un cop al mes i està molt bé bueno, la següent queixa és sobre les voreres de Sant Just que ja n'hem reunit unes quantes hola, soc la Berta Pons i pel carrer Bona Vista perquè en Ginestar m'agradaria que fessin una cera perquè quan tornem de l'institut no sabem per on creuar gràcies
Jo no m'ho crec. Quan surten de l'institut estan més pendents de qui les veu, qui les mira, qui no sé què. Ara em ve d'anar amb les aceres. Home, però anem-los a fer una mica de cas. Jo li faig cas. Mira, sabeu la zona que està justament a darrere Can Ginestat? Hi ha les onades aquelles boniques que hi ha? Sí. Hi ha un moment, el moment aquest de triple que tothom critica a direcció del carrer Bonavista, que no hi ha acera, que no saps per on passar com havia anat. No sé si us ha passat. Sí. Sí, tu sí que t'ha passat perquè vius per allà.
I ella ho critica perquè diu, home, algun dia m'atropellaran. I estava com una mica compungida amb l'assumptom aquest de les esceres. S'entén, s'entén. Recollim totes aquestes, com sempre diem, aquestes queixes per a veure si serveixen d'alguna cosa que canxi qui pugui, donem espai. Sigui gent de totes les edats, perquè de fet avui hem tingut un públic molt jove, però això de les esceres ho ha dit gent amb nens petits que van anar amb el cotxet, fins i tot amb gent més dan.
Exacte, gent a totes les edats. És com un dels grans problemes que té Sant Just a millorar. I fins aquí. Doncs fins aquí, al Sant Cristó, on tenim un problema. I ara és moment perquè la Clara Limanol s'enfrentin una miqueta. Segueix-nos a twitter.com barra canjiquipubi.
I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. A la meva dreta, un home que és capaç de creuar Sant Just de punta a punta un diumenge a la tarda a tanta velocitat que ningú el veu passar. De fet, això ho pot fer tothom perquè els diumenges a la tarda no hi ha gaire gent pels carrers de Sant Just. Ell és Immanuel López.
A la meva esquerra, una dona que és capaç de menjar una ració sencera de braves a canji d'un sol cop. Bé, la veritat és que això és fàcil perquè cada cop n'hi posen menys de quantitat de braves. Ella és Clàudia Barberà.
Com sempre els costa una mica posar-se d'acord en determinats temes enjustem si avui s'enfronten per discutir si era necessari implementar ordinadors a les classes de l'ESO. 30 segons i manol. Bé, Clàudia, tu que vas tant de votant de l'Scub, diguéssim, tu t'hauries de preocupar una mica més pel medi ambient, sí? I saps què passa?
Que hi ha una quantitat de llibres, si no utilitzen ordinadors, que el paper que es gasta no te'l pots ni arribar a imaginar. Mira, no hem pogut arribar a trobar xifres de lo altes que deuen ser. Però cada any es gasta una quantitat inimaginable de papers que amb els ordinadors es reduiria. Continuem. A sobre, no només això, les noves tecnologies s'estan introduint tant a les nostres vides que si no les aprenem a utilitzar d'escola, on les aprendrem a utilitzar? 13 segons, Clàudia.
A veure, Immanuel, si tant saps fer servir els ordinadors, sàpigues fer servir per buscar les dades aquestes que dius. I en segon lloc, potser és més important educar-nos i estar concentrats a classe que no pas saber utilitzar les tecnologies que, com tu dius, estan tan implementades en la nostra vida que tenim tants àmbits en aprendre'ls a utilitzar que no cal que sigui dins de classe. Potser a la classe no està suficientment controlada i els alumnes es posen al Facebook i saps que el Facebook no concentra en les mates.
Per tant, on estigui un món lliure, on tu puguis apuntar els teus apunts, que es treguin tots els ordinadors, que això desconcentra, que mira 8 hores i 6 hores al dia, una pantalla... Sí, sí, estava comptant 6 hores a la setmana, 6 hores al dia, una pantalla fa que els ulls no estiguin concentrats amb el que estan mirant i els professors no saben on posar-se, què han de fer de perritos guardianes. Endavant, anem fotre-se al combat.
A veure, és que és un problema tan bàsic el que tens, però com pots dir que no han d'aprendre a utilitzar un ordinador? Clar que han d'aprendre a utilitzar els ordinadors, el que passa és que potser no a la classe. Com que no a la classe? Si no, no ho aprendran de forma educativa. Si no, tot el que aprendran serà al Facebook, al Twitter... Per això tenen uns pares que...
i per això tenen els professors que ensenyen matèries a la classe i 4 hores allà mirant-los a veure què fan que els professors no han de fer doble funció no han d'estar pendents del Facebook i han d'estar pendents a ensenyar classe però què vol dir el Facebook? hi ha una cosa tan bàsica com treu-li l'internet als xavals i els hi fots un llibre amb PDF a dins home, home
Saps? La Clara ens està distorsionant el debat. Vol que parlem els dos. Avui no hi ha dret. Però avui estic guanyant jo, així que seguiré. No, no, no. Et diré, clar, que vull dir... Però ara continuem amb el tema del paper. Del paper, sisplau. A veure, i Manol... Quant de paper ens gasten en llibres?
Quant de pares gasten llibres? Perquè els ordinadors també es poden passar d'una generació a un altre. Però hi ha un tema que es diu sociabilització de llibres. Saps què vol dir sociabilització de llibres? Vol dir que es compren uns llibres i es van passant d'any a any. A les escoles. I el paper que s'ha gastat per fer-ho? Bueno, i no es pot passar l'ordinador. No es pot passar l'ordinador. Però és que no és útil l'ordinador. Per què no és útil? A veure, tu saps estudiar molt l'ordinador d'avant? Tu te concentres? Clar, clar. Com et penses que... Com que se te'n van? Sí. O sigui, tu... Oriol Junqueras, eh? També se li ha males ulls.
Tu tens atacs epilèptics o alguna cosa. No, no, no. És que tu mires dibuixos xinos a l'ordinador i se tinc les linetes i comences a flipar. Però el normal és que pots llegir un llibre dins de... Saps allò que a l'ebook o aquestes coses en un llibre també funciona. Doncs mira, s'aprèn. No, no, no. Estàs aportant arguments inservibles. No s'entén res d'aquesta secció.
Avui ha estat alterada. Bé, com fem sempre cada setmana o des de fa dos almenys programes... Quan volem, també. Sí, tant i tant. Que engin està o que engin qui pugui, de fet, com a programa, es posiciona al voltant del debat que hem fet avui. Per tant, Clara, què en penses del que estàvem discutint? Era necessari implementar els ordinadors ràpid i concís? A veure...
És que jo soc molt romàntica i els que li manen està la cara a paret, això no és normal, escolta. Tu ets molt romàntica, t'agrada olorar el paper. Mira, jo considero que és el tema... Jo estic com la Clàudia. Mira, ho he de dir, avui jo estic a favor de la Clàudia. Les dones sempre tenen la raó. L'Adrià és un home que tot el dia ja m'ha dit amb el Twitter, tot el dia allà, i jo crec que per ensenyar a l'escola és que perquè calen els ordinadors. Jo ho he vist, ma germana ha fet servir aquests ordinadors i no sabeix per res.
I el sistema que ha dit la Clàudia de passar els llibres en generació, en cas que no es puguin comprar llibres o en cas que no es vulgui gastar paper, és fantàstic. Ara, molt bé, molt bé, endavant! Bravo! Ja està, que em digui qui pugui en contra d'utilitzar els ordinadors a classe, si no és que és molt justificat. Home, està tot el dia el Facebook, llavors, sí o no? Clar, clar, clar. I si no, perquè ho tenen restringit, però llavors se'n van al xat del Gemell, que jo ho sé. Ai, ai. Ai, elucatit.
I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Cantant les 40.
Ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per aquells que no ho sàpiguen, cantant les 40 és la secció més divertida del canji qui pugui. Aquesta setmana la Clàudia ha decidit que l'experta musical seria, qui ves ni menys, que l'Ester, que la tenim al telèfon, bona nit, Esther. Hola, Clara. Com estem? Bé, molt bé. Doncs Esther, no estàs malament de fred, perquè fa molt fred avui. Sí, no està mal. Doncs Esther, avui el hit que hauràs de cantar, no, no hauràs de cantar, hauràs d'analitzar, és...
Faf, el drac màgic que canta a l'orquestra de cinquè del Montseny. Entrenyable. Sentim-la. Era un drac màgic que vivia al fons del mar.
perquè el sol s'avorria molt i sortia a jugar. Era un drac màgic que agria al fons del mar, però el sol s'avorria molt i sortia a jugar. Hi havia un nen petit que se l'estimava molt
es trobava anar a la platja tot jugant de sol al sol tots s'han preparat un viatge molt llarg volien anar a veure el món troçant el mar era un drac màgic que cria el fons armat
Però sols s'avorria molt si sortia a jugar. Ja també estàs l'arreglava molt bé, molt bé. Afilant-se la cua d'en poc, nen, bé.
No és res si tu saps, s'inclinava en el seu pas. I quan el fons va ser a mi, els altres van callar.
Els dracs viuen per sempre, però els nens ja són grans. I van conèixer els seus jocs pel món que li van agradar tant. Que una nit morir és trista, el nen el va deixar. I els dracs del sol d'aquell drac es van acabar.
El drac es va allunyar Semblava que estava plovent Quan es va posar plovar Tot el sol morís i mort El drac es va allunyar I poc a poc molt lentament S'han tornat fons d'armar
que vivies com sermà però no s'avorria molt i surtia a ajudar quan era un germà i que vivies com sermà però no s'avorria molt i surtia a ajudar quan era un germà i que vivies com sermà però no s'avorria molt i surtia a ajudar quan era un germà i que vivies com sermà però no s'avorria molt i surtia a ajudar quan era un germà i que vivies com sermà però no s'avorria molt i surtia a ajudar quan era un germà i que vivies com sermà però no s'avorria molt i surtia a ajudar quan era un germà i que vivies com sermà
Ja, no hem aconseguit alguna cosa amb el programa d'avui. S'enfonsa molt, eh? S'enfonsa la misèria, la cançó. Sí, realment, sí, una mica... Home, és trista, Imanol, no facis aquesta cara, és trista. Tothom té una llagrimeta als ulls, però... Fa molta pena aquesta cançó. M'agrada molt bé com s'acaba la infantesa i comença una toca molt més merda que és la... Bueno, Esther, Esther, pobres nens que ens estaran escoltant, no els diguis això, saps? És l'acro de realitat. Sí, sí, alguns més que altres, però molt bé. Molt bé, molt bé.
Una cosa important a dir, per això, eh? A veure. El Montseny de Terreny i el Canigó és el millor. A veure, a veure, a veure, a veure. Aquí no tens ningú que et defensi. Jo volia posar un repte sobre aquí, l'Imanol. Ah, l'Imanol és com la infantesa per dir allà. Jo soc un mix. Sempre ha sigut així. Volia posar un repte sobre la taula als nens del Canigó, que era fer competència als del Montseny amb Pol Petits. Home, home.
Exacte, una proposta, plenament. Ha llançat un repte a l'aire, eh? Intentarem-ne la setmana que ve. Estic segura que els del Canigó els faran alguna cosa molt satisfactòria. Però pel petit pensa que és difícil d'afinar, eh?
Bueno, bueno. Que ho he provat jo i és difícil. Bueno, això no és molta garantia de res, però... Has anat a portar el ritme, també, Clàudia? Sí, i no me n'he... Mira, però una vegada la vida et defensaré. Gràcies. Perquè som companyes del Montseny, a qui guanya el Montseny, Esther? S'ha de dir que ens digui que guanyi el Montseny. Adrià, digues alguna cosa, per favor.
I tant, i tant. M'enseny sempre amunt, sí, sí. Bueno, això no rima gaire, però també pot servir. M'heu agafat desprevingut completament. Bueno, Clàudia, què li fem dir a l'Esther? Jo et demanaria que, com tots els que passen com a expert musical, perquè engi qui puguin, els puntuessis el 0 al 100 a l'orquestra d'avui. A mi m'ha agradat molt, eh? Però els hi posarem 82 per deixar marxa pel canigó. Home, 82, és molt precisa, saps?
Trucarem algú del Montserrat, no sé si val trucar algú del Canigó, eh, Clàudia, com a expert musical. És que no m'he pensat, ha sigut com una trampa, saps? El Montserrat també és veritat, escolta. Hem de buscar una altra cançó pel Montserrat, pel Núria no, que ha mort, ja, no sé. I, bueno, així successivament. Sí, l'estirem pel programa, eh? Vull dir, sí que... Pots venir, Esther? Vull dir, no hi ha cap problema, eh? Sabem que estàs a prop, sabem que estàs a prop, aquí la bona aigua. No, no, no, abans tothom a casa a sopar. És una mica tard.
Bé, moltes gràcies per haver participat i que sàpigues que està situant a l'escola Montseny com a tercera del rànquing, o sigui, està tocant pòdium. Sempre demanes una paraula, Clàvia. Exacte. Si els poguessis definir amb un adjectiu, com es definiries? Entrenyables. Un aplaudiment per l'Esther i per aquests nens del Montseny, clar que sí. Esther, moltes gràcies. Et convidem que vinguis algun dia que ens hi pugui perquè t'ho passaràs molt bé.
Ens ho passarem molt bé amb tu. I, a més a més, també t'he de dir que vigilis perquè la Clàudia i Manol corren per Sant Just. Sé que no és de Sant Just. Desplugues, no? No, però això són mentides, que corren. Però vigila perquè la gravadora corre per aquí. Moltes gràcies, Esther. Adéu, guapo, un petó. Un petó, merci. Adéu. Continuem amb el programa. All right. Estàs escoltant? Canji qui pugui. Yeah.
Redescobrim Sant Just d'Esbert Doncs com he dit al principi del programa acabem avui posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. És ben senzill. Hem trucat un ciutadà a l'atzar per fer-li 3 preguntes sobre història, entitats i curiositats de Sant Just. Adrià, qui ha estat la víctima avui?
Doncs avui la víctima ha estat un senyor molt amable que ens atès, del qual no me'n recordo el nom i a mesura que avanci el trivial segurament em vindrà al cap. Amb il·lusió. Amb il·lusió. Hem començat com sempre fent les tres preguntes. Comencem per una activitat que se celebra aquest cap de setmana al Sant Jús, a la plaça Camoapa. Doncs comencem i la primera pregunta va sobre activitats que es fan al poble de Sant Jús. Aquest dissabte i diumenge a la plaça Camoapa se celebra la segona edició d'un mercat.
Sap de quin tipus de mercat es tracta? L'opció A és mercat de Nadal, l'opció B és mercat de roba de segona mà, i l'opció C és mercat de compra-venda d'esclaus. Temps. El dels esclaus. El dels esclaus. No és aquesta la correcta, i miri que segurament era la resposta que era més lògica, però entre la A, que és mercat de Nadal, i la B, que és mercat de roba de segona mà? Mercat de Nadal. Mercat de Nadal, aquesta sí, fantàstic.
És això el que deia abans, no? Mercat d'esclaus, a dir, de respost, no? Sí, era una de les opcions que li donava. Suposo que ho ha fet amb ironia, segurament sí. Que simpaticot, escolta. Doncs sí, el mercat de Nadal se celebra aquest dissabte, de 10 del matí a 9 del vespre i diumenge de 10 del matí a 8 del vespre. I podreu trobar també artesania, alimentació, activitats, un tio saludari, una gincama pel del comerç just, etcètera, etcètera. Serà molt divertit.
És una estona vivint a Sant Just. Fa set de setmanes que no es fan coses, portàvem un trimestre molt atrafegat i realment serà una bona excusa per trobar-nos tots allà, pel poble. Més preguntes, Andrea. La segona va sobre personatges famosos de Sant Just. Aquí som molt fans de la Clara Segura i, per tant, no podia ser que no caigués en aquesta pregunta perquè està d'actualitat, aquesta gran actriu. La segona pregunta va sobre curiositats del poble. Quin d'aquests personatges famosos viu a Sant Just?
Opció A, el presentador Ramon Pellicer. Opció B, el músic Alejandro Sanz. Opció C, l'actriu Clara Segura. Temps. La Clara Segura. La Clara Segura, fantàstic, aquesta no ha dubtat gens. No, no, no. Saps què ha passat amb la Clara Segura? Li han donat un premi, no sé si sap quin premi és. Doncs no, no me n'he entrat. Va ser el premi Butaca que li van donar abans d'ahir. Ah, el premi Butaca, és veritat. Exacte. Vaig sentir alguna cosa però no ho vaig dir que va decidir.
Doncs sí, la Clara Segura és l'única dels personatges que ha dit l'Adrià que viu a Sant Jús. Ni el Ramon Palliser ni l'enfant de Sant han trepitjat el poble. I com també l'ha explicat en el nostre entrevistat d'avui, la persona que ha passat el trivial, diguéssim... El Romà, per cert. El Romà. El Romà. Sí, sí. Doncs el senyor Romà. Romà o de nom?
De nom, de nom. Roma Gentilici, de la Gàlia. Doncs el romà, com l'ha explicat l'Adrià... Romà de Sant Jus, sí. Fa dos dies la Clara Segura va rebre el Premi Butaca 2012 per una obra que has de fer durant la temporada anterior al Romea, de l'Oriol Broggi, Incendis, i que em sembla que de fet la tornem a fer ara.
Per Nadal, molt recomanable. La clara segura, jo crec que sempre és una opció d'èxit. Qualsevol cosa que fa és fenomenal. Estem enamorats aquí. Sí, sí, sí. A veure si algun dia la convidem aquí, que ens hi pugui. Exacte. Més preguntes, Adrià. I tant, per acabar, l'última. No podia faltar un tema d'actualitat. Falta comentar les eleccions i com van quedar els partits polítics aquí a Sant Jus. I finalment, l'última pregunta, la número 3, és sobre actualitat. Ja ho sap, el diumenge passat es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya.
Sap quin percentatge de vots va tenir Convergència i Unió, que va ser la força més votada a Sant Just i també a Catalunya? L'opció A és un 68% dels vots, l'opció B, 47% dels vots, o l'opció C, 36% dels vots? Un 36% dels vots. Correcte, fantàstic. Doncs moltes gràcies. Ja està? Sí, ja està, ja estem.
Molt bé. Moltes gràcies per contestar. Vinga, adéu. El Romà, vinga, adéu. El Romà, merci per haver-nos contestat. El Romà tenia unes ganes de seguir parlant amb tu. Vinga, vinga. No ho sé, ha sigut molt ràpid, no? Al principi ha sigut divertit. Jo pensava que la cosa encara s'animaria més, però bueno. Doncs no. Doncs no hi havia més esclaus per mi. Ni preguntes que eren pas. No. Doncs respecte a la teva pregunta, Adrià, fer un petit apunt que, com ha dit ell, el 36% dels enjustencs va votar Convergència i Unió, però la formació...
diguéssim que va l'atrocedir respecte a les anteriors eleccions del Parlament. Després Esquerra amb un 14%, el PP amb un 12%, el PSC amb un 10%, Iniciativa amb un 9%, Ciutadans amb un 7%, que va pujar també, i la irrupció de la CUP també a Sant Justo amb un 3%.
em reies perquè aquí t'han modificat el guió no perquè et riquis a cop de la formació no, no, perquè deia comerçament i colló, clar he de constatar el meu triom perquè he fet un guió sencer posant pel mig mil coses i l'única que has picat és aquesta és molt professional, clara no, no, que l'altre també he picat, que m'he pot arribre abans amb la secció de la de comptar a les 40 m'he pot arribre és veritat no l'has agradat a llegir en cap moment perquè ja veig Convergència i sé que ha de dir Unió
Però passo de llarg per seguir la següent paraula i veig collo i clar, és inevitable, no? És a dir, què fa això aquí? Bé, nois, doncs, si us sembla, recordem les vies de contacte del programa i ens despedim ràpidament sense cap problema i sense necessitat d'allargar el programa de forma innecessària com estic jo fent ara mateix, per exemple. Tots una veu lenta, eh? Sí, sí.
Podeu trobar tots els àudios del programa al podcast de Ràdio d'Esvern, a la web de radiodesvern.com. També tenim un blog, que és canjiquipugui.blogspot.com, on allà també hi recopilem tots els àudios. Podeu fer-vos amics nostres i superfans al Facebook. Superguai! Sí, a facebook.com barra canjiquipugui, on anem pujant fotos del que fem del programa. De fet, vam penjar un vídeo fa molt poc. Ah, sí? Sí, del debat. Ai, del debat del combat. Sí, sí. Bueno, ja el penjarem, si cas...
sí, sí, està penjat ja està més que penjat i tant i tant que sí i també el Twitter que ho hem dit al principi a Can Jigui Pugui i a les respectives de cadascú d'aquí ara sí, acabem adéu adéu Imanol, si vols i adéu personalment digues adéu però ens anem a l'esperit tots junts adéu, adéu
Vols dir alguna cosa abans de tancar? La setmana que ve vindràs l'hora. Vindràs l'hora, Immanuel. No us puc assegurar res. És que jo tinc com un esperitat periodístic que no puc contenir. Has d'estar en tots moments, has de viure... Al límit. Al límit. Bé, doncs, ens veiem per la Fira de Nadal. I tant. Sí o no? I tant que sí. Ja anireu, eh, a comprar coses. Tio, el tio. Oh, mira, mira. No, el tio. Bé, ha sigut el tio aquell que hem dit, és veritat.
Doncs això, tornem la setmana que ve amb més i millor contingut. Fins el visor que ve, clar que sí. Adeu-siau, bon cop de setmana. Adeu-siau.
Un programa cuinat i servit per...