S'enjustencs i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui.
Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Kanji Kipugi. Ai, Déu meu, quins nervis. Benvinguts a la cinquena edició de Kanji Kipugi, d'avui dia 8 de novembre de l'any 2012. Comencem saludant a tot l'equip. Dic quins nervis, perquè jo ja per empatia tinc nervis, perquè tots formen part de la gent que estira amb cars, que munta el circuit. Tots tenen relació amb els cars i queda molt poc ja. Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, Adrià.
Nerviosa. Jo no em tiro aquest any. Ja ho vaig fer una vegada i t'ho vaig dir i ja no em tornaré a fer més. Montes el circuit, almenys. Sí, això sí. Com sempre. Clàudia Arberà, també. Molt bon dia. Molt bona nit, de fet. Molt bona nit. També nerviosa, aquest any. Per primer cop, eh? Per primer cop, eh? Per primer cop. I últim, potser. I últim. Això no es pot dir mai. Al sector fèmina ens passa, això, eh? Que ho fem una vegada per cada B i ja no ho fem més. I ja està. O em faré la foto, saps? Però per la palla, ja, no?
I Manol López, que també et tires. Bona nit, Imanol. Bona nit, bona nit. Tires des de fa uns anys. I muntes, i muntes també. Des de fa uns anys, però mai ha passat de semifinals. Sí, i també he menjat una mica de palla algun cop. Clar, és que passa. Expliquem el sumari del programa d'avui. Obrim el programa, com sempre, amb una selecció selecta dels millors tuits que ens porta l'Imanol de Twitter, de la gent de Sant Just.
Després l'Adrià, que és un gran periodista, ha preparat un Megamix amb les cagades que sentim per antena durant la setmana a Ràdio d'Esvern. Després, tot seguit, que el tenim aquí esperant. Bona nit, Jordi. Hola, què tal? Bona nit. Després tindrem una xerradeta, parlarem amb ell, farem una trajectòria d'ell com a periodista, com a actor i com a Jordi Domènech en general. T'han donat un càrrec, ets periodista, tens titulació ara. Sí, això t'anava a dir, perquè no he estudiat per ser periodista. Bueno, estàs aquí a Ràdio d'Esvern, a la penya del morro. Això és veritat, però aquest cap de setmana, on hi ha els cars i faig speaker...
també aprofito i has fet una visita. Després en parlem. Després del Jordi, com sempre, sentim les queixes que han recollit el tàndem Bàrbara López per Sant Just i, com que són molt pesats i sempre volen tenir tots els minuts del programa, ens faran un combat sobre aquesta vegada si ha d'haver-hi més hores a la biblioteca. No sé qui defensa que hi ha aquesta vegada. Hi ha d'haver-hi més. Hi ha d'haver-hi més.
I, com sempre, també, després sentim el moment més divertit, que aquesta vegada les víctimes, em sembla que són la gent que baixa amb cars. Corredors dels cars. Corredors dels cars. Corredors dels cars. Deixarem anar a l'aire. I per acabar el programa, com sempre, un trivial de nivell avançat sobre Sant Just. Dit això, comencem. Estàs escoltant? Canji qui pugui!
S'enjustencs a Twitter. Per començar el dia de l'actualitat S'enjustenca, l'Imanol ha fet un recull del que corre per les xarxes socials, especialment a Twitter. Especialment i únicament, sempre ho dic i sempre em deixes a les xarxes socials. Bé, avui vinc una mica ofegat, vinc de córrer, ho volia dir per antena, em sento en forma i quan s'ha de dir, s'ha de dir...
Bé, començaré avui una mica fort i amb un tuit d'Adrià Calvo. Ai, l'andugàmia del programa. Aquí tot queda en casa. Tot queda en casa, però és que m'encanta ficar-me amb ell, és segur. I a mi em veu diem que sisplau que no llegeixi coses nostres i ell com més li diem més ho fa, jo crec. Però és que un dia agafa un de teu, un dia agafa un de seu. Sí, sí, ja, ja. La cosa va una mica així. És per repartir. Els d'aquesta setmana teus no. I després anem fent amics perquè, clar, treus temes que no has de treure. Si no, no els em veu com reu.
Sí, sí, una mica. Però bé, l'Adrià Calvo, el 2 de novembre, va dir... Moltes felicitats, Leo Messi Barça. Espero que el teu fill, Alexis, creixi sa i sigui molt feliç. Segur que sí. Seràs un gran pare. No sabia que... Jo el que no sabia és que et deia Alexis, el fill. Home, Claudià. És que jo confio en la veracitat d'Adrià Calvo, com a periodista...
Clar, és que el fill de Messi es diu Tiago. Ja. I és que el pitjor de tot és que era una broma, jo ja ho sabia. El pitjor de tot és que jo quedo malament, no?, quan llegeixo això. Bueno, tot heu quedat malament perquè la Clara ha dit jo no ho sabia. O sigui, això havia de ser un tuit que la gent es tronxés, no pares de riure, no ha sigut així.
A veure, la diré, és molt cachondo, eh? És humor... refinat. Puc anar comentant coses, jo, també? Com que m'heu saludat ja d'entrada, dic que el Twitter a vegades ho porta això, eh? Confusions, perquè com que és molt fred, no saps si és idònic, per això has de posar a vegades el hashtag ironia modeon, o coses d'aquestes.
No, vas posar-ho, no? Perdona, un comunicador professional, eh? És que agracites consells, tio. Encara estàs estudiant per periodisme. Després hi ha la gent que fa hashtags amb dues frases amb subordinades i no sé quantes paraules que dius, ja m'he perdut. I perden el sentit. Tan puto gilipolles, ja. Seguiu-lo, de veritat, seguiu-lo. Sí, sí, per gràcia. De fet, només ho comentava perquè pensava que havies descobert que Leo Messi tenia un fill bastard, però sembla que no, no? Una broma, doncs ja està, ens ho quedem així.
Després, no acabo aquí amb tu, perquè el 3 de novembre... Pobre. Està bé, està bé. Pobre. Foli, foli, foli. És que no puc parar, no puc parar. Diu, The Skyfall em quedo amb l'opening. Adrià... Sí, massa anglès, no? Ah, no, t'anava a dir... Sí. Jo em quedo amb les dones, no?
També és veritat, també és veritat. No, és que és molt... És la de James Bond, la pèl·lula, és molt dolenta, és dolenta. Sí o no? A mi m'havien dit que estava bé. No em gasto 9 euros per anar al cine. Jo és que tampoc de cine no en sé molt. Té molta acció, jo m'ho vaig passar bé, jo m'ho vaig passar bé, el que passa és que...
El Verdem, jo de veritat, quan entra la pel·li, la pel·li se'm va una mica cap avall. L'entradeta on sortia la cançó amb la del cantant em va agradar, llavors per això vaig posar... Sí que la recomano, sí que la recomano, aneu a veure's, per passar l'estona o a la tarda. Per mirar l'opinicà només. Pagueu diners. Sí, sí, 10 euros per mirar 5 segons de pel·li, sí, sí, seria això. Perfecte. Aleshores, un altre tuit de Jeb Creu, que em sembla que de fet és un esplogueng, però bueno, el contarem com s'enjustenca igual. Bueno, com vénen les paradetes també se'ls pot posar al Twitter. Què? Què?
Com també vénen a les paradetes, també se'ls petonxa. La Clara té un pique amb els desplugues que vénen a les paradetes. Per què? No, no, és un comentari. Home, no vol metro, no vol que vinguin els desplugues. Si us plau, lo sabràs construir muralles al voltant de Sant Josi. Primer els de casa. Bueno, següent. Això ha sigut tu, eh? Home, és que aneu d'aquest pal, tu. Bueno...
Jeb Creu, el 29 d'octubre, va dir alguna cosa així com... Va etiquetar el Sergi Pont a Canji Qui Fugi i a Immanuel Llópez. Un tal Immanuel Llópez. I diu... Llópez? Sí, Llópez. Caram, molt interessant això. Sergi Pont. És que ja no sé què és. Interessant. Crec que aquí el problema és teu perquè... És que avui puc fer moltes cagades al Twitter, eh? Aquest comentari del Sergi Pont venia del vostre combat sobre castellers...
Molt bé, Manol, que no agafem els links aquí, eh? Ara em podeu aplaudir, eh? Periodisme de rigor. Lleixarem aquest tema, doncs. Estan ràpid. Van haver-hi dues opinions sobre aquest tema, que era una colla de castellers-senjuts, que les dues a Twitter deien que no. Eren castellers, això no compta. Deien que si no els d'esplugues es quedaven sense gent. Perquè són uns cargolins i ja vaig dir que esplugues, bueno... Ja el que hi ha. Bé,
Continuant. Irene Pujadas, el 7 de novembre, va deixar alguna cosa així com Albert Lloreta. Que, de fet, el 7 de novembre, estic pensant, era I, no? Exacte. Ens crec com pròxim. Deia Albert Lloreta, l'etiquetava, i diu, sí, sí, però si trigues molt, jo... No sé fer el soroll. Torna-hi, torna-hi. Intenta ser una mosca? Una abella? Clar, és que és el problema.
Què vol dir exactament aquest soroll? Suposo que si són zetes farà que s'està dormint. O alguna cosa així. No vols com una màquina de tallar? Zzzz. Estàs volent dir alguna cosa? No, no ho sé, no ho sé, però algú els hi talla en certa part si arriben tard a llocs. Saps? Jo només ho dic, jo només ho dic. Jo aquí ho deixo. Fent amics, l'agració.
Que has de dir, escolta, mi gent. Perquè ho vulgui agafar a l'aire. Últim tuit, Immanuel. Últim tuit. Doncs la Marina Sabater, que el 4 de novembre, va dir alguna cosa així com cas de coixinets, l'etiqueta, vull dir, ja ho faig per fer ambient, eh? Perquè jo també estic nerviós. I diu, 22 femines, mare meva. Ha, ha, ha, ha.
Que no s'ho creuen ni elles. No, no, no, jo tampoc em crec que m'hagi apuntat aquest any. Tanta conductora dona... N'hi ha moltes, no? Això és molt, no? L'Adrià. L'Adrià, per favor, no sé res jo, no sé res. Adrià, Adrià, els cars d'aquest cap de setmana. Quin... Això és...? El Javier Londra. I apunta tu a la gent. L'ho vols diumenge, oi? Sí. Puc aportar una dada sobre el tema? Sí, sí. Que aquest any s'ha fet rècord de fèmines de la història dels cars, amb 22 cars apuntats.
a la categoria de fèmines. A més a més, em sembla que s'ha fet una nova modalitat mixta, en què es tiren homes i dones junts. Parejitas. Parejitas i germans. Tot això ho trobareu als informatius de ràdio d'Esvern. La Falca. No, no, no. Els informatius de la ràdio, que estan molt bé les notícies que fan, i això està allà.
Molt bé, després d'aquesta propaganda passem els moments per... No? Sí, sí, i tant, i tant. És ràdio d'Esvern, això també ho dic. És normal citar els informatius de ràdio d'Esvern. Era bastant una brometa en el Jordi, per picar-la una mica. Què aneu a la contra dels informatius de ràdio d'Esvern? Home, clar. Home, mirem, tenim un exemple. L'Adrià es dedica a treure aquí una mica de marro. Tot seguit. Moments per emmarcar. Bona tarda. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui...
I dijous 25 d'octubre. La segona edició del Sigle del Novembre Literari comença dimarts amb un convirat d'excepció, Albert Sánchez Pinyol. Hola, com anem? Com un homenatge a la Rauxa, no al Seny. Clar. Perquè les tragèdies còmicament. Perquè és que és una tragèdia. Vull dir que...
Va morir sense que li publiquessin ni una pàgina. De novel·les, no sé si és que torns en castellà, o cal que sompieu amb la meva paraula. Jo em critica que un individu que és un covard i un masquí, que és potser la gràcia, una de les gràcies de Victus. Els anys 80 jo n'àvia... Però penso que... Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Vinga, bon dia.
Fem un gran cop d'ull a la revisió meteorològica. Ja ens podria afectar un altre front més descafeinat que l'últim. Que vagi molt bé que passeu un bon cap de setmana. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui.
Si no has quedat amb ningú més, clar. L'entrevista de Canji Qui Pugui Aquesta setmana se celebren un dels actes més esperats pels enjustencs i nosaltres cosa una mica especials en comptes de portar una vaca sagrada
dels cars, d'aquests corredors que porten 30 anys tirant-se, diem què collons portem aquí Jordi Domènech, periodista, actor, ja no sé com presentar-te, showman de Sant Just, de tot que no ets de Sant Just, sinó que ets barceloní.
És veritat, és veritat. Com estàs Jordi? Estic molt bé, molt bé, molt content de venir. Estic molt nerviós amb aquesta música. Sí, jo també. El que passa que... Però què ve això ara? Jo tinc el guió. Està el guió, això? Està el guió, està el guió. Està tot planificat. Seu uns gamberros, eh? Seu el programa canalla de la ràdio?
La veu se'n sostenga, aquí la teniu, Jordi Omènec. Com estàs? Molt bé, molt bé. Estic molt content d'estar aquí i d'entrar ja trenco una llança pel canji qui pugui perquè jo soc un gran fan vostre. I la veritat és que sí, sí, sí. És el moment de fer de periodista, no? És que a mi sempre m'ha agradat el tema de la comunicació.
Llavors ja sigui davant d'un micròfon, davant d'una càmera, en públic, no? Ja fa molts anys que jo estic aquí a la ràdio i quan vaig entrar vaig escoltar la frase d'un noi que no me'n recordo com es deia, però em va dir jo, és que diu, jo soc comunicador. I ho vaig dir, hòstia, jo també. Això està molt de moda. Sí, sí, però parlo de fa potser 10 o 12 anys, eh? És que tu ets una mica...
Sí. Quina edat tens Jordi? Jo tinc 29. Bueno. 29. Home, Clara, això no es pregunta. Ja, sóc un abuelo cebollet aquí explicant històries ara de quan vaig entrar i tal. No, però sí que és veritat que a mi sempre m'ha tirat molt tot el tema que és de comunicar amb la gent i llavors així davant d'una càmera i davant d'un micròfon. I com arribes a la reda d'Esvern? Doncs perquè jo vaig venir, vaig venir perquè el meu pare treballava aquí, no a la ràdio sinó a Sant Just,
I com que veia que m'agradava, perquè jo amb 12-13 anys anava a programes de ràdio, a Ràdio Barcelona, de públic, que era un dels pocs programes on es podia anar, i hi havia un que es deia què fas aquesta nit.
que era un programa una mica pujat de to, jo tenia 12 anys. És el que t'anava a dir. I et deixaven entrar. I jo flipava amb el Toni Marín. I llavors, com que al meu pare veia que li agradava, un dia va venir aquí a la ràdio, va parlar amb el director, que és l'actual director que ara, estem parlant de fa 15 anys, que és l'Hèctor, i llavors va dir, hi ha un programa, el meu fill vols fer alguna cosa tal, no sé què, com si fos el meu manager. I llavors, sí, sí, vaig entrar aquí a fer el Pati de la Ràdio, que era un programa infantil amb l'Enric Riba,
L'Enric de la Ràdio. L'Enric de la Ràdio, correcte. I llavors, bueno, feia... La primera secció que vaig fer, amb 13 o 14 anys que tenia, era refranys populars catalans. I llavors explicava... A veure, en volies dir algun? No, no me'l recordo a cap. No me'l recordo a cap. Sí, perquè jo tenia el refranys popular del Joan Amades, on sembla que és, a casa, i llavors del lletre hi ha tot el... Llavors cada vegada feia un... Sabeu què significa? Clar...
A l'aquella època. És a dir, barrejaves la teva faceta d'actor, no?, una mica, amb la ràdio. Bueno, en aquell moment no, encara no havia començat a estudiar per ser actor, però vaja, sí, sí, sí, m'agradava molt això, perquè a més de patir, bueno, és que això semblava una entrevista així com...
Bueno, és sèrio, és la trajectòria. És sèrio, no? És perquè et vas a morir i llavors te la fan així com de perspectiva. Però de petit a casa jo sempre feia xous amb la família. Llavors ho gravàvem amb la càmera, si per Nadal quan venia tota la família o per Reis, i llavors jo entrevistava la gent i un any m'emportava un micròfon al Reis i clar.
Va caure sobre mi el destí, la tragèdia grega I després d'això com comença la penya del morro? La penya del morro hi ha dues etapes de la penya del morro Primer una en què vaig estar un any Després va ser una etapa ràpida Llavors per històries no vaig continuar I ara fa ja 5 anys que ho fem seguit I de fet la penya del morro és el programa que fem cada tarda aquí a la ràdio de 5 a 7
i funciona bé perquè és molt bàsic, es basa en els col·laboradors. Explica'ns una mica quines seccions tens. Sí, fem, per exemple, al començament de temporada, d'aquesta temporada començava els programes dient quants dies feia que la bandera de la senyera de Penya del Moro estava posada. Com nosaltres. Com nosaltres també. Quina és veritat. Després també portava amb temps el programa repassant tuits
De Sant Just i tot plegat. Sí? Ostres! Ostres! M'encanta que m'ho diguis, això. No, no, no. La veritat és que aquest any hi ha una secció que m'agrada molt, que és la de coaching de l'actualitat, perquè hem agafat la Núria Oriol, que és coaching professional, i davant de tanta crisi, de tanta brutícia i de tanta negativitat, ella el que fa és donar-li com un altre punt de vista a les notícies.
Però de Sant Just, has dit? No, no, no, perquè parlem de tot. El programa es estructura de següent manera. De 5 a 5 i 20 parlem de notícies de Sant Just del dia, amb la Carme, dels serveis informatius, i després ja van passant un darrere l'altre tots els col·laboradors del programa, on passarà la Clara Aguilar, que fa l'espai de bandes sonores. No sé si ho heu escoltat, però...
I tu et dediques a arrencar la gent a conduir el programa, no? Jo faig d'autocontrol, també, com l'Adrià, i llavors vaig posant les músiques, i jo soc una mica el nexe comú de totes les seccions. Llavors ja seccions de cinema, la tertulia esportiva...
en fi, totes les seccions que fem. Carretera Reial, també, que és una nova secció que ha començat aquest any, on parlem no només de cos de Sant Just, sinó de l'extraràdio, del suburb i del més enllà, d'altres límits de Sant Just. De fora de muralles, no? Espluga i Sant Feliu, correcte. Llavors parlem una mica del que passa i tot plegat. No, jo soc jo, però tinc la sensació que Ràdio d'Esvern, de cop i volta, està fotent una efervescència amb gent que es dedica, que dic, jo vull col·laborar, tinc una idea, hi ha un programa nou que també es diu el rentapeus...
Tu també ho veus així, la Ràdio d'Esvern? Home, la ràdio sempre ha tingut aquesta vocació. No oblidem que és una ràdio pública i, de fet, una de les seves missions, a part d'informar, com ho veig jo, a part d'informar del que passa a Sant Just, també és donar la possibilitat de formació a diferents persones del poble, i si no són del poble tampoc no passa res, que volen dedicar-se al món de la comunicació. I jo crec que això és bàsic, però vaja, Ràdio d'Esvern, l'any que ve, que fem 30 anys,
sempre ha sigut així, sempre ha tingut aquesta vocació d'obrir-se a tothom qui ve. I de fet, tothom qui ha vingut, tothom, sense excepció, a demanar o una secció o que vol col·laborar, des del primer moment a la ràdio, saleu per les portes. Clar, jo ara m'agradaria parlar una mica també, perquè clar, aquesta faceta de tu com a periodista a Ràdio d'Esvern, tothom et coneix, no? Que si deia, també com a veu de Sant Jus, els cars, etcètera. Jo m'agradaria parlar una mica també de tu com a actor. Abans que et vas formar al Col·legi del Teatre el 2005...
has fet cursos amb el Pau Freixa, amb el Francesc Llobet, etcètera, també un curs de clown. Què t'has fet, la web? Home, clar, m'he hagut de documentar sobre altres actòries, Jordi. Es fet bé, és una bona periodista. I a més a més, tots recordem que el Jordi l'hem pogut veure en moments puntuals a la Riera. Mar de fons. Espera, espera, clar. Ai, ai, ai. A la Riera anava a dir, a Gendlac, però sobretot el gran paper de televisió de Catalunya, que l'hem vist,
És mar de fons. És veritat, allò va ser una passada perquè la veritat és que van ser 5 mesos i allà va ser com... perquè jo bàsicament vaig acabar el col·legi, vaig fer un capítol de jet lag, un altre de vent del pla que feia de l'inspector del gas
Un paperot, eh, aquí. És com per anar agafant taules. Un moment, anaves amb un mono taronja. De color gris era. Sí, sí, sí, que anava a casa de... Tenies freses? I hi havia fills del botanero? Aquelles coses que... Anava a casa de l'Emma Vilarassau i estava molt nerviós, no?, perquè entrava l'Emma i allò es feia veure que arreglava una cosa que era tot de 13, era tot no mentida, com un radiador i tal...
I llavors jo deia, això ja està, saps? Allà hi com he imposat-me, no? Era bo pel manetes, era bo pel manetes. I llavors ella deia, vols prendre alguna cosa abans de marxar? I llavors aquí venia la meva gran frase que era, no, gràcies.
I me n'anava, no? Vull dir, aquest va ser... Aquest va ser gent lac. Vén del Pla. I com va ser la teva portació a Mar de Fons? Mar de Fons, la veritat és que... Ah, mira, aquesta és la careta, eh? Sí, la cantava la Bet. Home, allò va ser una experiència increïble, no? Perquè vaig passar un parell de càstings, allò anava en sèrio i quan m'ho van dir jo vaig estar com un... Fins que no vaig veure que jo sortia per la tele i que allò se matia i tal, jo no vaig dir-ho gairebé a ningú perquè vaig estar un mes dient, ostres, que fort, no m'ho crec.
I la veritat és que allò va ser una experiència increïble, no? Perquè clar, jo vaig estudiar teatre i tampoc el mitjà audiovisual no el tenia molt present. És a dir, la veritat és que allò va ser com un gran màster d'actor davant de la càmera, per dir-ho d'alguna forma. I vas poder treballar amb gent, no? Actors. Clar, és que tu imagina, el primer dia que...
El primer dia que jo arribo, clar, jo tenia 21 o 22 anys, el primer dia que jo arribo a la lectura del guió del primer i segon capítol de Mar de Fons, allà a un plató que rodava el Montgat, diguem, diagonal televisió, entro a la sala, que anava amb el Xavier Ruano, que feia el meu pare, i que havia tingut jo de professor, i que en el fons també era una mica de guia per mi, obro la porta i veig sentat el David Selvas, Pere Arquilloé, Carmelías...
Carme, és veritat. Ostres, tu, la... La Lluit Blanchard, com es deia, la Irene Montalà. Sí, sí, sí, clar, i arribos allà, no sé, també la Tania Sarr, ja saps, tothom allà, dius, hòstia, què faig jo aquí? Clar, que fort. I llavors vaig anar aprenent, mica en mica, com funcionava aquest mitjà, i llavors vaig estar cinc mesos, i llavors ja, quan vaig començar a aprendre com anava, i vaig disfrutar, perquè al començament estava cagat, ja es va acabar, la sèrie. Es va acabar. De fet, perquè va ser una sèrie que es va pensar només per...
15 capítols? 13? Sí, sí, sí. Sortís Jordi Domènech i s'acabés. No, què va, què va, què va. De fet, em sembla que eren 38 o 35 capítols perquè estava pensat entre la primera i la segona temporada de Vendell Pla. Vendell Pla havia tingut molt d'èxit a la primera temporada i llavors els van dir, escolta, feu una segona TV3 de Diagonal Televisió. I Diagonal Televisió va dir, d'acord, però sí, ens compreu.
Una sèrie curteta per posar, saps? Al mig. Sí, quan hi havia diners i tal, no? Ah, quines èpoques, eh? I llavors per això vam fer mar de fons, però va, hi ha una experiència increïble i guardo un molt bon record i va ser espectacular, allò.
A part de la televisió també té més en llargmetratges, en curs també, però també té més en moltes hores de teatre. Tampoc tantes, eh? La web enganya molt. L'obra que vas fer en alta mar, amb la companyia de teatre que es deuen Males Companies. Sí, home sí. Com va començar tot això, amb Males Companies? Perquè Males Companies és una companyia de teatre que la vam formar els qui vam acabar al Col·legi del Teatre i llavors, com en qualsevol carrera, hi ha sempre un projecte de final de curs. Doncs clar, al Col·legi del Teatre...
que era, doncs una obra de teatre i llavors l'últim trimestre la vam presentar a la mostra de teatre a Barcelona vam guanyar un premi, menció especial del jurat i la veritat és que són els meus amics de tota la vida del món del teatre l'Alberto Díaz que està ara amb la Ruta 40, José Malaguilla bueno, en fi, molta gent amb la qual estàvem allà i rei i en alta mar és l'última obra, o quasi bé l'última perquè l'última vam fer un infantil que es deia
El lazarillo de túrmics. I, bueno, no va anar gaire bé, i per això ja ho hem deixat. Però, vaja, no, no, en Altamar era una obra fantàstica. Els teus nàufrags aquells, no? Sí, anava de tres nàufrags que estaven en una balsa i de cop i volta es quedaven sense provisions i sense aliments. I llavors, el Mbrosec, que és l'autor que havia escrit l'obra, i és així de corrent absurd, tipus Ionesco i tot això, dels anys 60, Europa al Est,
Grombrits també?
D'estil Gombrich. No ho conec, però potser sí. Podeu parlar d'autors normals, sisplau? El tema va de fer-se l'intel·lectual aquesta nit? No, no. Saps què passa? Com que jo feia les entrevistes quan feia amb l'obra, m'ho sé a carreria, tot això. Poso el pilot automàtic i vaig soltant. Però fas bé de parar-me. On anava a parar és que hi havia tres en una balsa que anaven a menjar i el que és lògic és que s'haguessin començat a fotre cops de puny, a utilitzar la violència, però no.
i llavors van decidir que s'havien de menjar a un d'ells, però ho feien amb la dialèctica, parlant, i nosaltres els vam posar com un bombí, els vam vestir els tres personatges com de començament del segle XX, finals del XIX, com uns gentelmans discutint sobre qui s'havien de menjar, una cosa molt curiosa i molt absurda també. I quin record en tens amb els teus companys, amb les companyies? Molt bé, molta energia, és que el teatre t'ha agradat molt, que a mi ja m'agrada,
però després, moltes vegades, no sempre, però la majoria de casos, és molta energia, molt sacrifici, per després, quan tu poses en la balança, bueno, què és el que rebo jo d'aquí, al començament sí, però clar, quan jo em porto uns anys, dius, home, és que jo hauria d'arribar a final de mes i menjar alguna cosa. Això és el que diuen molts actors, que es dediquen a la televisió o també a cinema, però el que ve a la fill que més els agrada és el teatre, a tu també et passa això?
Home, és que cada mitjà té la seva coseta, eh? Cada mitjà té la seva història i al teatre una cosa molt bona que té és que està passant ara i aquí i ho respires amb el públic. I això, clar, la tele ni el cine t'ho donen, no? I l'energia que es crea quan tu estàs actuant amb tota la platea plena de gent i com va pujant les onades que t'arriben d'energia també...
Com una cosa molt teòrica, eh? Sí, sí. Però, no, no, però això és veritat, eh? Tot va de mar, no? Fas mar de fons, fa en alta mar, fer en onades... És veritat, sí. Que una dona, quan estava fent mar de fons, em va parar pel carrer i em diu, tu ets el del fons del mar, no? I dic, sí senyora, i vostè és molt maca, eh? La sirenita. Sí, sí, sí. No, no, clar. I en els últims anys, què són les altres coses que has fet?
El món del teatre. El món del teatre últimament m'he desmarcat una mica, eh? El món del teatre, com dic, ja fa un païll d'anys que havíem fet el de Feria Turbis, però escolta una cosa, jo estava pensant que, en el fons, fer de speaker, fer de presentador, fer de locutor de ràdio, una mica també és fer una mica de teatre. Continues. Sí, home, a la penya del morro continuem fent teatre sempre.
Jo només tinc una pregunta, sisplau. De què anava a la trillo de Tormix? És que porto molta estona. Home, era una revisió canalla, eh? Manol, com a tu t'agrada? No, del clàssic, la trillo de Tormes. No ni m'ho. Llavors, jo feia de mare, per exemple. Llavors tots fèiem molts personatges. Era un espectacle infantil, eh? Era per ensenyar. L'objectiu era fer-ho per escoles i instituts de l'ESO.
que és una de les lectures obligatòries, perquè arribés una mica millor, el vam canviar i llavors jo, per exemple, la feia de mare i feia... Sí. Això gastaria bé veure-ho, eh? Jordi Domènec. Anava amb barba i tal, molt divertida. Una reposició. Sí, sí, sí. Però, escolta'm una cosa, Jordi, és que podem estar hores i hores parlant perquè... Sí, un moment, jo vull dir una cosa. Què vols dir? Hem d'acabar o no? Pareu-ho tot, pareu-ho tot. Jo tinc una... Hem preparat a la penya del morro una sorpresa per vosaltres.
Hem fet uns moments per embarcar. Adrià, ve si us plau a la bústia que posa Jordi. Adrià, tu s'havia dit còmplice d'això. No, no, no. Això, que és una espècie d'emboscada. És el primer xiu de tots que posa, la bústia de Jordi. La bústia, saps què passa? Jo no en sé massa. A veure, hi ha una bústia...
Bé, on vas a carregar els arxius, vosaltres teniu una bústia l'any passat, doncs la terminal, el que sigui, programes gravats, n'hi ha un que posa Jordi. El veus?
El trobo, sí. El primer arxiu de tots què posa? Soc idiota. Adrià, no cal que et castigui d'aquesta manera. Cabron, cabron. Vull dir que, si de cas, ja ho sabem. Pobre, pobre, pobre. Ha picat. Posa el primer arxiu. El soc idiota, poso. Sí, posa el soc idiota i escoltem-lo, perquè és un regal de la pell del morro per vosaltres. Quina por, Déu meu.
Moments per desemmarcar del kanji qui pugui. Bona nit, bona nit, bona nit. Quina correguda a tu? Mira, això. Tot això per comptabilitzar els dies que portem de senyera. Exacte. Que serien ja... M'ho esteu preguntant a mi? Sí, ho està aquí, de fet, però bueno.
No, no. Quants són, a veure? 38. Seran 38. Em sembla que no ho has actualitzat. No, que jo sempre assumo. Sí, soc periodista de dades, de contrastes. Viva la matemàtica! M'encanta que Jordi Domènec em doni la paraula en aquest programa, encara que no estigui entre nosaltres.
Moltes gràcies per trucar-me, m'ha fet molta il·lusió a mi també. Moltes gràcies a tu, vinga, adéu Gina. Le damos un aplauso y le dejamos que se vaya. Bueno, dues dones contra mi, jo no puc fer res. No és l'únic que utilitza la ràdio per lligar. Passem ara a un moment molt, molt divertit. Sí, seguro. Com estàs? Molt bé. Em sentim bé, sí, no? Ai, bona. Et posaves una mica amb certs... On vas, Manol?
Se n'ha tornat a anar amb els pots anglars. És que trobava a faltar la família. Una cosa molt cutre que va sortir fa quatre dies a TV3. No ho podem posar? No. És un vídeo que va sortir a on? Els matins? Els matins de TV3 de quatre cantants sobre Catalunya. Com un fórmula vitamina d'aquest estil, a la catalana...
La veu de Sant Just. Jordi Domènech present. Omnipresent. Jordi Domènech s'ha lesionat el teu. Efectivament. El gimnàs? El Jordi Domènech al gimnàs. Mala llet, eh? I fins aquí, moments per desemmarcar del kanji qui pugui.
Home, acabem de quedar en evidència que estem tot el dia parlant del Jordi. No, no, és que... Tinc 4 hores, eh? A més, el del gimnàs m'ho té molt guardat, eh? No, no, no, és que vaig agafar els 4 guionistes que tenim a la penya del morro i els vaig dir, sisplau, ja que vaig jo, que surti jo bastant, m'han fet cas. I després, què vol dir que no em veus al gimnàs? Escolta...
No és per res, no sé si es fa el ton, perquè t'haig de comentar que des que jo em vaig lesionar i no vaig al Montserrat a jugar a futbol, se'ns espera els partits. Només dic això, o sigui, tu m'hauries de veure... Jo vaig dir, Jordi, dependència, jo, perdona, et vaig defensar així, l'únic que al gimnat no t'hi veies. M'hauries de veure jugant a futbol i els passes que dono, si soc com un xavi o una iniesta, o sigui, deixo sol el davanter davant del porter.
M'estan aquí tenint conversa, no sé què parla amb nosaltres. S'ha constatat que la caguem moltíssim. Sí, sí. Però això ja ho sabíem. Escolta, Jordi, ja que ens has fet aquest regal, et convidem aquest que ells aquí una estoneta a fer una mica de apunt Jordi Domènech. A disfrutar. Nosaltres continuem ara amb... Sant Houston. Amb el Sant Houston, clar que sí. Sí, això mateix. Ei, no marxis. Fins les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esvern.
Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot obligar. Sant Just és un poble molt estimat per tots, però encara li queden algunes coses per millorar. Per això, Mercè, Claudio i Manol, que són un també molt divertit, han preparat una sèrie de queixes que han recollit aquests dies per al poble.
Exactament. De fet, la primera que anem a escoltar ha sortit des de... Bueno, primer escoltem-la i ja veureu. Soy Oscar y que se vaya a l'Atlètic de Santos. Bueno. És clara i directa. El que us anava a dir és que ha sortit des de fa pocs anys, perquè fa un any o dos, dos, tres, potser ja... Va sortir... Oh, oui...
Va sortir a l'Atlètic de Sant Just, que és un altre equip de futbol al poble, que ha creat com una mena de rivalitat entre Springfield i Shelbyville, no? Estàs perdonat fer experta d'esport de tu, jo, eh? Estàs parlant amb una persona cultivada... I documentada. L'he introduït, una cita. Bé, bé, estic cultivada en el tema. Total, que des que s'ha introduït l'Atlètic Club hi ha comentaris com aquests pel món. No sé qui en penseu vosaltres, però...
És que, bueno, jo no sabia que hi havia això a l'Atlètic. Hi ha dos, home, hi ha dos equips de futbol a un poble de 7.000 habitants, és el típic. És superevident. Que es va embrallar una cosa, sí. Va fer l'acció, va sortir malament.
Tu, Jordi, que fas notícies, en sabies això? Sí, home, sí, i tant, i tant. La veritat és que em sembla que aquesta ja és la tercera o quarta temporada que passa això, perquè van fer unes eleccions al Futbol Club Sant Just, llavors una part dels que es presentaven no els hi va agradar el resultat, i finalment van dir, bueno, farem un altre club, que és l'Atlètic Sant Just.
Sí, però el més fort és que se'ls estan duent els nens, eh? Les categories inferiors se'n van cap a l'Atlètic, per això el novi deu estar una mica... És com una mica grocs i blaus, saps? Estan aquí creant ja en amistatges a petits. Sí, una mica sí. Això ho sap molt els de Juguem a casa, que és el programa d'esport local de Ràdio d'Esvern. I Jordi Omena, que és combre que va a casa. Anem a la segona queixa que ens demanem avui, que és d'una persona molt estimada per tots i que tots segur que hem passat per la seva botiga.
Mi nombre es Ali y llevo aquí casi dos años en un supermercado y a mí me gusta más San Yus en vez de San Yuan Despi, porque esta zona es más tranquila y más limpio y más bueno. Hay gente muy agradable. Eso es vital, es que San Yuan Despi está muy guardado últimamente.
Estem guanyant amistats per totes bandes. No sé si l'heu reconegut, però és el venedor del famós supermercat que està a baix, que obre fins les 11 de la nit. Quin dels dos. El que està allà als voladors priu. I que fa una gran tasca, per cert. Són supersimpàtics, aquestes són. Tant simpàtics que...
Estan tan integrats que diuen que els agrada més Sant Lluís que Sant Joan d'Espí. Això és normal. Això ho sap tothom. Vam dir, tens alguna queixa a Sant Lluís? I va dir, sí, sí, tinc una queixa. Vam posar el micro, a part del so ambient que surt així amb cotxes i tal, vam posar el micro i l'únic que va dir va ser que li agrada més Sant Lluís que Sant Joan. Aquest home l'estava explotant, eh? Perquè ja el veu foc cantar el llum-foc d'extrucció, no? És que ens estima, es fan. No escolta el programa, però es fan. Us dona xiveques gratis o alguna cosa? No, no, és el pròxim pas. Esperem. Vaig haver patrocini el programa. Una mica, no? Fau bé.
Bueno, anem a la tercera queixa, que potser és una mica més sèria que les altres, que és un home del Walden que es queixa una mica del barri sud. Me llamo Jesús Sirigoyen, vivo en el Walden, solo desde el principio, y entonces en el... y San Dios me gusta, pero creo que hay cosas a mejorar. ¿Cómo qué? Y, por ejemplo, una de las cosas que es mejorable, por ejemplo, aquí donde estamos, la limpieza, digamos, de esta acera, digamos, justo enfrente del Caprabo, creo que tiene bastante de desear.
És que allò és Sant Joan Despier, eh? Home, i que n'aprengui del venedor del pa aquí. O sigui, que estimi Sant Just, què vol dir això? Sant Just és brut, t'ho diuen els seus ciutadans.
Però a veure... Atureu-la. Jo ho defenso, sóc la bo del poble. Mira com l'estava, aquí me'ls vas a sobre el cas. Però és que veig que aquí hi ha molta llibertat. Aquest equip pugui, es van dient coses. Com que no ens escolta ningú, esperem aquesta part de llibertat. No, és veritat, escolta més gent de la que us penseu, eh? Això sempre es diu, però...
Som als 30 i més audiència, no amb el Jordi? Això és guanyar. Home, vas bé, vas bé. Pots posar-ho a la teva web, personal. Participació a Canjiquipugui. No, un tuit farem. Tens que queixar més, Clàudia? No, de moment la gent no es queixa més. Doncs som al Sant Houston i passem al moment de fer sang entre l'Himaló i la Clàudia. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugui.blogspot.com
Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, no ens enganyem. A la meva dreta, un home amb tanta força que seria capaç d'inclinar la torre del Walden per convertir-la en la torre de pista. Ell és Immanuel López. I a la meva esquerra, una dona tan agosalada que es menja les patates braves de kanji ben grans i calentes, sense temor a cremar-se.
Ella és Clàudia Barberà. Un aplaudiment per tots dos. Bravo! Com sempre, els costa posar-se d'acord en determinats assumptes sang-justencs i avui s'enfronten per discutir sobre els horaris de la Biblioteca Municipal. Comença la Clàudia exposant els seus arguments durant 30 segons. Jo estic defensant avui que no cal més horaris de Biblioteca. Primera de tot perquè seria un cost econòmic que potser no estaria del tot necessitat i utilitzat després.
Després et diria que si el que estem demanant, que hi hagi més hores de biblioteca, en veritat, no són més hores de biblioteca, de servei de biblioteca, sinó més hores d'aula, d'estudi, hi ha altres equipaments a Sant Lluís oberts als dematins i més tard a la nit, més equipaments que obren i ets capaç d'anar a estudiar allà. I Manol, el teu turn.
Sí, jo reclamo més horaris perquè m'agradaria saber quins són aquests llocs on pots anar-hi pel matí i per la nit a estudiar, perquè bàsicament, o no sé, o et muntes un xiringuito enmig del carrer, o poses els teus apunts, o la cosa està una mica malament. Perquè, o sigui, pensa que jo crec que el fracàs escolar, vull dir, també ve per això, perquè la biblioteca no obre. És que la biblioteca hauria d'estar oberta 24 hores al dia. Ara sigui via lliure per pegar-vos fort.
A veure, Manuel, t'estàs equivocant. El que estàs demanant és servei d'aula d'estudi. Això ho trobes al casal de joves, que tens servei wifi, tens una aula allà, tranquil·la. Però el casal de joves no obre, però si és pitjor. Segur que cobren més que les bibliotecàries, que els vols treure la feina.
Aquelles dones, tu els has vist? Jo crec que fan poc, però fan com el Jordi Domènech a mar de fons. Escolta, perdona, a mi no m'hi fiquis. La cara cara és vostra, que per ser-hi és un dels moments que m'agrada més el programa. D'acord. Fan que treballen, saps? Tenen atretzo, saps llibres d'atretzo? Imanol, cala ja, cala ja. Controla la biblioteca, ho fan estupendament. Saps què passa?
Que si la gent demana més servei de biblioteca i resulta que de tot el bàsic de bregat hi ha menys d'un 50% de la gent que té el carnet de biblioteca, 39%, bé informat, 39% de la població del bàsic de bregat té el carnet de biblioteca. Jo no la situo dades per dir que molts joves, si no t'imagina't allà a casa amb la mama amb la ràdio posada, que de cop la cadena SER que va dient no sé què,
No, no, no. Si vols trobar llocs per estudiar els trobes. I el germà que vol tocar la guitarra i tu allà enmig intentant estudiar català, saps? També saps què? No totes les biblioteques d'Albert Llobregat tenen el mateix horari els dematins. Però què t'has a sobre de moure? Ui, ui, què vols, les flugues o Sant Joan? Si no, et quedes a casa teva, estudiant. No, no.
No, no, no. Perquè a casa teva no pots i hem quedat amb això. Bueno, primera de tot, que és tonto, és tonto això que som dient. Si fa una comuna allà dins, si fa una comuna allà dins, vull dir, tot és màgia i alegria allà dins. I Manuel, no enganyis, tu quan vas a la biblioteca... És obrir un llibre i, bueno, 10 minuts de pausa, perquè estàs parlant amb la gent. Tu quan vas a la biblioteca... Això se'n diu fer poble, això se'n diu fer poble. Se'n diu no estudiar, no estudiar, deixes altres punts allà, ocupes lloc i te'n vas al bar de Canji, que m'ho ha dit el Carlos, que és el cambrer d'aquí dalt. Bueno...
Fi del combat, noix. Avui està bastant renyit, eh, la cosa. Sabeu que podeu deixar les vostres opinions els que ens escolten a través de Twitter i Facebook, si algú vol parlar d'aquest tema, doncs endavant. Sí, perdó, aquí puc intervenir? No, no, no, és que sempre m'escolto i llavors penso, home, jo vull saber què he guanyat ara, ja. Sí, sí. Jo sempre opino que he guanyat jo. Jo també. Jo també, jo veig el que he guanyat jo. Ja està, ja està, ja està. De fet, sempre guanyo jo, però no ho volem dir... No hi ha guanyador, però bé, no som així. No, està bé, està bé. Som com els nens petits, empat. Vale, vale.
Busca'ns a facebook.com barra kanji qui pugui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. Cantant les quarantes.
Ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. I per aquells que no ho sàpiguen, cantar a les 40 és la secció més divertida del programa. De fet, la Clàudia sempre decideix qui ve a fer d'expert o a qui truquem, però aquesta vegada, com que tenim el Jordi... El Jordi serà... Què passa? Què t'ha fet? Allò que hem dit abans. Ara sembla que es desperti, saps? Faig una mica el joc. Ves com és teatre, no? I el hit Jordi que hauràs de valorar avui, Adrià...
Ui, el redobla. Ara el troba, el redobla. Baixen pels cars. Una obra inèdita encara en aquest món, diguéssim, i interpretada per corredors o corredores. Però, perdó, és una cançó dels cars de coixinets? Ja ho veuràs. Tu valora després. Deixa't sorprendre, Jordi. Deixa't sorprendre. D'acord. Deixarem els autors el nominant i que entre la cançó. Vinga, va.
Els cars del 2012. Diuen que ho estan petant. I aquí tenim unes mosses. Ballant al bajo el mar. No et pensis que això és tot. Després et sorprendran. Morir en 6 sirenes. I han acabat tirant-se els cars. Baixa pels cars. Baixa pels cars. Baixa pels cars. Beu a la palla i som a menjar. Baixa pels cars. Si una cama et vol trencar...
Molt bé, no? Bravo!
T'haig de avisar que això només és un petit tast. Sí, no? Ostres. Com ho has vist? A veure, m'ha agradat molt. Sí? Molt, molt, molt. De debò us ho dic, eh? O sigui, jo penso que aquesta cançó, ara que escoltàvem el Gangnam Style al final de tot,
Jo crec que és el nou Gangnam Style, no? Vull dir, sí, jo crec que sí. És un remix d'aquests que entra a l'anís com força, no? Sí, perquè al començament dius, ei, però després, escolta, enganxa molt i no sé si hi ha d'estar algun lloc per baixar-me-la pel mòbil, per tenir-la de politó, no? Sí, envia un missatge que sigui canji qui pugui, punt, bajo del mar, el 7776. No, no, és que m'agrada molt. Més bajo del mar, mar de fons, allò que dèiem, no? Dins el teu camp senàtic. No, no, no, jo, home, de fet, em sembla que aquesta és una de les millors cançons que he escoltat últimament.
I no sé si posar-la... Estic una mica cagat, eh? No sé si posar-la, crec que sí, al top 1 ja directament de la penya del morro. Ara que estàs així animat, puntuant, ja et demanaré que puntuïs directament, saps? Ah, que tens, no? Un 10. Un 10? No, no, no, però sense cap mena de dubte, o sigui...
Jo t'ho dic, o sigui, des de Kakenham Style no he escoltat cap altra cançó que em faci vibrar tant com aquesta, que m'ha fet... Com es passa? És que se n'acaben fotent i tot. No, no, no, que m'he aixecat... M'he aixecat a la carrera allà de baix o és mar... Ho està donant tot, si és el que és ràdio, perquè si no... No, no, no, boníssima, és que no sé què dir. M'he quedat sense paraules. T'expliquem una mica la idea del que va ser aquesta cançó. Sí, home. Tothom em coneix... Home, dono una perdona, és que vull saber-ho. Vale, vale.
És que tens una tasca, en tot això, tens una tasca. A veure, digues. Carxondeo, situem-nos. És la baixada de cars. Ah, sí. De carxondeos. Són molt hàbils buscant paraules. Home, sí. Sí, sí. Calaoque, carxondeos, en Lluís són molt hàbils. Total. Canxi qui pugui. Canxi qui pugui. Iiii. Està penyant el morro. Just a la fusta. Bueno, sí, podem continuar. Bueno, total, que una corredora que deixarem en anònima,
No, no, no. El Jordi va mirar al voltant com si fos algú de nosaltres. No hi és, no hi és. Em va dir, i què passaria si uns quants cards féssim una baixada i versionéssim una cançó i després acabéssim ballant el Gangnam's Time? Molt bé, molt bona idea. I no sé quin motiu va ser que els del seu voltant, que eren quatre cards més, van dir, oh sí, és molt bona idea, total.
que tira endavant la proposta. Em sembla molt bé. Llavors, clar, m'imagino que jo com a speaker haig de tirar la cançó. Haig de tirar la cançó. Això està fet, això està fet. A canvi d'algo, no? A canvi de la corredora aquesta potser et demanarà algo. Jo no ho sé. Ja he quedat la cara, eh? Jo ho he de dir. Se li ha desfigurat la cara per un segon. Perdona, què m'estàs dient exactament? En principi no.
Ara, la megafonia està visible a tothom, si algú vol alguna cosa que vingui, ho demani, no? Al centre de... Que passa, aprofito per dir que si algú de Carles passa per allà i vol portar cerveses o... Són saludadors. Pensava que anaves a demanar altres coses com una dona, que passis per allà. No, no, jo penso que sóc gran jo jo. Ets gentil, no? Ets una miqueta cavallerós, no? S'ha passat l'edat, ja. Deu tenir dones. Sí, i ara vaig venir ja pels homes, directament.
No, però si algú, de veritat, si algú porta alguna birra o algun refresc pel speaker, mira, això també s'emporta. De bon matí, a més, allò, a les 8 del matí, una birra. Com es dona millor? Sí, no? Així que vas al dia... Efectivament. Doncs, serà un hit.
o no, però ho veurem el diumenge. Té nom, això, o no? La cançó, eh? Baixem pels cars. És com el seu estribillo de tota la vida. Bromes, a banda, a mi em sembla molt bona idea que es facin aquestes coses. Home, vam dir... Perquè fa uns anys, per exemple, quan el papa de Roma va visitar...
i després també, per exemple, un any les fèmines van baixar totes vestides de vermell.
De menstruación. Clar, era com baixa la regla, saps? Pel carrer Freixas. Sí, molt bé tot, no? Sí, no? Bueno, maco de veure. Però per això et dic que això està bé. Vull dir que... Bajo el mar... Que està la línia, no? És una gran opinió, aquesta. No, no, no. Jo t'explico per què la persona que va tirar la idea endavant va dir...
Jo vull sortir el vídeo dels cars. Potser amb el meu car corrent no ho aconsegueixo. Si ballo el Cagnamistal, ho aconseguirem. Ballar el Cagnamistal, primer, no és fàcil, ja d'entrada. I amb el car en moviment... Clar, llors si el ball el que corre... Ja ho veuràs. Ja veuràs la tècnica perquè té secret la tècnica. Té coreografia i tot. Té secret la tècnica. Per sort, hi ha una ambulància, sempre, allà als cars, que està a l'arribada d'Ajú del Pedró.
Per si passa alguna cosa. Necessària, necessària. Seria curiós que a la baixada de cartxondeo es necessités l'ambulància i durant tot el circuit no, eh? O sigui, aneu amb compte que... Esperem que no. Però us tireu vosaltres al final o no? Sí, sí. Aquí tens dos corredors. Ah, us tireu amb la categoria mixta, juntets? No. Com vols que em tirin? Que hagués sigut dos. Guanyaria. Tirant-vos i fer el cara a cara mentre us tireu sobre qui ha de ser el corredor i qui ha de ser el...
El conductor. Quan ja ho hem elegit, no? És un bon moment per decidir-ho. Canviem, Clàudia? No ens podríem tirar junts perquè som tan vagos els dos que ningú dels dos voldria córrer. I tendríem un problema, que tots som conductors. Acabaria malament. Fem una cosa, aquesta secció sempre, Clàudia, demanes que l'expert musical et digui... Un adjectiu. Un adjectiu. Fabulós.
Que ràpid. Estem tenint un 100% en una cançó que això no s'ha vist en els 4 programes que portem. Perquè aquesta cançó és única. Aquesta cançó és normal que no hagi tingut un 10 sobre 10. Què has valorat tu aquí? L'entonació l'has valorat?
Home, ha ajudat la creativitat... Això és superficial. És clar, l'aturació és una cosa que... Està sobrevalorada, no? A veure, no, és que jo avui sóc de Mondo Sonoro. No valores tot el tema de la... De Mondo Sonoro. Que popi. Els crítics... Els crítics musicals valoren altres coses, com, per exemple, l'originalitat, un 10. El carisma. El carisma, no sé, el referent, la versió...
Carisma, originalitat, carisma i originalitat. Són aquestes quatre coses que es valoren. Has sentit una mica la Shakira, aquí, tots els galls que hi havia? No. No t'ha semblat? No, no. No, home. Jo m'ha recordat així. Jo m'he fet una pregunta. Quantes veus diries que hi ha en aquest tall? Digues un número. No es pot dir no a la resposta, de fet? Depèn. Però qui ho ha cantat, això? Això és el que et preguntem. Una persona només...
Home, no, una... No, una no, però... Home, jo he vist dos veus com a molt i modulació d'aquesta. Pot ser o no? No, no, modulació, efectes, zero, eh? Zero efectes. Zero efectes. Bueno, però la gent s'està preguntant a casa quin senjus tenc, perquè segur que el coneixem tots, ha cantat això. El n'haurà de descobrir a la baixada de Carles. Ah, però a la baixada de Carles es veurà. Ara, podem tornar a escoltar-ho? Sí, sí, tornar a posar. No ho sé, eh?
Un altre, eh? Sí. Està molt bé, la rima és fantàstica. Sí, sí.
Boníssima, fabulosa, fabulosa. Doncs amb aquesta etiqueta del Jordi de Fabulosa i 100 punts que van guanyant, suposo, en tota la resta de cançons. Serà insuperable, això, ja. Insuperable. Nosaltres deixem el... cantar a les 40.
Busca'ns a facebook.com barra kanji qui pugui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs.
Perdoneu una cosa, falta molt per acabar el programa o no? De portar, no hi ha? És que jo he quedat. Tinc una vida privada i tal, i ara mira l'hora és tardíssim, jo ets a marxar ja. Quina llàstima, no? Ens veiem aquest cap de setmanes cars, no? Això mateix. Moltes gràcies per venir, eh, Jordi, per això. L'aplaudiment, l'aplaudiment.
Segueixnos a twitter.com barra canjiquipubi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Segueixnos a twitter.com barra canjiquipubi. Redescobrim Sant Just Desverdes.
Acabem, com sempre, el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. És ben senzill, com sempre l'Adrià ha agafat el telèfon, ha fet unes tres preguntes, així, sobre cultura, sobre entitats, etcètera, i avui els convidats d'honor qui són? La Carmen, que ens ha atès molt, molt amablement, que l'hem agafat al mig d'unes tasques que tenia i ens ha prestat molta atenció. Vale, pues la primera pregunta es la siguiente, dice así, va sobre l'agenda sobre Sant Just.
És en català, eh, per això. Diu, aquest cap de setmana se celebra la 36ena cursa de cars de coixinets... ...en els carrers Creu del Padró i Freixes. Però sap vostè quan madeix tot el circuit de la cursa? Sabe vostè, no, que este fin de setmana hi ha la cursa de cars del poble? Pues no. No ho sabia. No ho sabia. Entonces, por deducción, le doy tres opciones... ...y a ver cuándo cree que mide el trazado de la carrera. La A son 450 metros, la B son 600 metros...
I la C són 6.000 quilòmetres perquè la línia de meta és la Puerta del Sol de Madrid. La primera, 450. No, és la segona. La B, és la B. La B. 600 metres, molt bé, fantàstic, perfecte. I la següent pregunta, un cop parlat de cars, que tothom hi ha en aquest cap de setmana, va sobre curiositats del poble i el sector audiovisual.
En el polígol industrial de Sant Jús hi ha molts platós de televisió. Em sabria dir quins d'aquests programes no, no, eh? No s'han gravat mai al poble. L'opció A és Operación Triunfo, la B és El hormiguero i la C és Sálvame. Qual no s'ha gravat en Sant Jús? En Sant Jús, pues me parece a mí que el único que se ha grabado es el triunfo. No, el triunfo sí s'ha gravado.
Este sí, este es seguro. Buscamos el que no se ha gravado y le quedan El hormiguero y Sálvame. Hay uno de estos dos que no se... El hormiguero. El hormiguero sí se gravó, es Sálvame. Sálvame nunca se ha gravado en Sant Jús. Clara, la petita explicació sobre els programes que s'han gravat i no a Sant Jús. Doncs sí, a més d'Operació en Triunfo i El hormiguero, a Sant Jús també se ha gravat Buenafuente, com sabem, Atrapa un milió, Clòniques Marcianes...
No sé per què em poses això. I si canxi qui pugui, Adrià. No m'ho persistir, per favor. És imprescindible saber. És important. Ojo a com diu triunfo aquesta senyora. És important sentir-ho. Però t'he d'apacitar, eh? Tens un bon accent. Un bon accent català, sí. Correcte. I l'última pregunta sobre història del poble. És la xunga, l'avorrida. I l'última pregunta, y esta es un poco más difícil porque va sobre historia del pueblo. Dice...
El 1883 es va descobrir un mosaic romà darrere la gasolinera, però mai va arribar al Museu d'Antiguitats de Barcelona. Sap vostè per què? La resposta A és perquè Gaspar Mololell, que és propietari del terreny, no va voler cedir el mosaic. La resposta B és perquè el mosaic no tenia suficient valor com per anar a un museu. I la resposta C és que en el transport cap al museu el mosaic es va trencar.
Pues no lo sé, a lo mejor puede ser que no lo dejara el dueño de llevárselo, ¿no? Pues no es esta, la A no es, no. Entre la B y la C, es decir, o no tenía valor el mosaico o se le rompió llevándolo al museo. A lo mejor se le rompió. Se le rompió, sí, es exacto, es esta. Muchas gracias, Carmen, por responder. Muchísimas gracias. ¡Uh! ¡Uh!
Vinga, dius. Vinga, dius. Efectivament, hem de fer l'apunt aquí de la pregunta. Efectivament, el Mosaic, que s'esmicolà mentre el transportaven al Museu d'Antiquetats de Barcelona, que és l'actual manac, era una peça de colors i figures així geomètriques que Gaspar Modulell va cedir sense problemes al patrimonio comú. Requeda molt poc temps de programa. Hem d'agrair, per cert, molt amablement a la Carme Bredoy, que per fer el moment per emmarcar
Si no fos parella, realment que ens hi estaríem una estoneta més, o sigui, moltes gràcies a la Carme i també al Jordi que s'ha anat per posar la veu del programa. I que ens perdonin, eh, perquè això ho fem amb bon rotllo i amb molt d'amor, sí o no? Perquè sabem que si ells ho fan, nosaltres sortim per demà. Exacte, i ha quedat comprovadíssima avui, o sigui que moltes gràcies, un aplaudiment per ells. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Bueno, avui hem tingut un programa bastant intens, no? Concentrat amb ritme, això se'n diu ritme. Home, però l'important ha sigut el convidat, no? Jo no sé com ho farem amb un programa que ha vingut Jordi, un moment, gairebé tot el programa, menys aquesta per final, no sé com ho superarem el pròxim dia. És que hi haurà un buit al nostre programa, que bueno... Per aquests melancònics, el tindrem com a veu, com a speaker, com ha dit ell, aquesta setmana als Cards, que suposo que tots els ens us tenguis i anirem
durant dos dies intensos, adrenalina a tope, ens veurem allà i, a més a més, recordar-vos que dos dels membres de Camps i qui pugui s'hi tirant, és a dir... 300 zones, recordeu? Sí. Recordeu que potser un cara a cara és a veure qui guanya els cars. No feu propostes que després no fareu. Us deixem aquí, ens veiem la setmana que ve i ens veiem pels cars. Bon cap de setmana, que vagi bé. Adéu! Adéu!
Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà.
Busca'ns a facebook.com barra canjiquipugui. O busca't una... 98.1 98.1 98.1 98.1 98.1
Fins demà!