S'enjustens i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous, de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Canji Qui Pugui! Què tal? Molt bona nit de dijous, dia 20 de desembre de l'any 2012, programa especial de Canji Qui Pugui. Últim programa. Últim programa de l'any. De l'any, de l'any. De l'any només, segur? Ah, no se sap això.
No se sap, perquè els maies prediuen que demà s'acaba el món. I per això hi som al programa La Clara. Bona nit, Clara. Bona nit, Adrià. La Clàudia Barberà. Bona nit, Clàudia. Bona nit, Adrià. Bona nit, Adrià. Bona nit, Adrià. Bona nit, Adrià. Bona nit, Adrià. Bona nit, Adrià. Bona nit, Adrià.
I l'Imanol, que el tenim desplaçat, aquest cop sabem on és. A la penya del morro, del morro, amb una cadira de càmping. Del morro? La penya del morro? La penya del morro. Ah, mira, m'agrada. Com a programa de sexe per la nit. Ostres, sí. Potser que ho deixem córrer, això de Canji Qui Pugui, et posem aquí a... Sí, se sent diferent perquè estem connectant en directe, com sempre fem a Canji Qui Pugui, amb el nostre contortulià, amb el nostre estimat llegidor de tuits, Imanol López. Bona nit. Hola. Hola.
Com estàs? Bé, bé, vaig bé, vaig bé. Per ara tot bé, per ara tot bé. Per ara tot bé per què? Perquè la cosa pot canviar? T'explico, t'explico. Sou conscients que demà potser s'acaba el món, no? Bueno, ho van dir els maies, això s'ha de creure. Sí. Van inventar el futbol, són algo intel·ligent, m'entens? Van inventar el futbol, no ho sabíem això. Bueno, amb una pedra, però sí. Un glas blava tot l'any amb una pedra.
Sí, bueno, les ungles i si tens peus. Bé, i jo estic a dalt de la penya del moro per veure si passa alguna cosa. No sé, aquí tinc la meva butaqueta... I passa alguna cosa realment o estàs fent excuses per no estar aquí a l'estudi? Bueno, fa dos segons m'ha semblat veure dos xavals que venien a parlar a la senyera però com que m'havien tornat... Escolta'm una cosa, tu has vist Perdidos, Perdidos Lost? Lost.
Bueno, no soc un gran fan, però algun capítol l'he vist. Bueno, és que si et dic això, em carrego la vostra futura... Si mireu la sèrie, perquè hi ha una escena... Ai! Ai! Imanol? Què passa, Imanol? Espera! Què passa? Ah, no, res, res, un gat, un gat. Estic en tensió, vull dir, ja m'espero el que sigui. Home, potser veus el cel, allò que s'il·lumina, lo perdidos, o la penya del moro, jo què sé, passa alguna cosa estranya. Però tot així... És que ja no ho vols, saps? Imanol, et creus unes tonteries, que jo no t'entenc, fill meu.
Per què? Què m'estàs explicant? No ho sé, aquí esperant que caiguin meteorits al cel, ja està bé, inventa't excuses més coherents, més de veritat, per saltar-te el programa. Això és el que fan periodistes cada dia, m'entens? Aquí estem. I Manol, fem una cosa.
T'agraïm molt la teva tasca d'anar comprovant si van caient meteorits. El que passa és que tenim programa, així que et permetem que entris i ja d'aquí, doncs, mitja horeta, així tornes cap a la penya del morro, però almenys ara per fer programa que siguis aquí amb nosaltres. D'acord, d'acord. Sí, perquè, a més a més, la Clàudia ha portat... Com es diu això, Clàudia? Neules. Neules. Tu que la Clàudia ha portat neules. Home, tu no les pots haver portat. Estàs a la penya del morro. Ja, bueno, però... Va bé, d'acord. Vinga. Doncs quedem que vens ara, eh? Vinga. Vinga. Estic feliç.
Com sempre, el show de corre, vinga, comencem. Has de posar aquella música que poses sempre a tu, Adrià. Ui, si no té el temps. Ui, ui, ui. Sort que ratllo, sempre ho dic, eh? Vinga, endavant. Tota la música, Immanuel. No tinc mòbil.
La Clara ha fet una foto del moment. Ha fet una foto amb el meu nou mòbil. Hem obert la porta de l'estudi perquè hem vist que s'obria. Mira l'Imanol, l'ha estirat al terra amb el mòbil, tot desperdigat, la bateria fora. Espera que s'ha fet mal. Perquè això de vigilar el món i de vigilar que no s'acabi no porta bé, estàs pitat. No tinc bateria, no has fet una foto. Imanol s'ha fet realment una mica de mal el venir corrent. S'ha donat fort, s'ha caigut al terra. Està queixant molt...
I no és un home de queixar-se sovint. S'ha de viure el límit, s'ha de viure el límit. Bé, doncs una foto, però ara que tenim aquí l'Imanol, repassem una mica què fem avui que ens equipui com a programa especial. Sempre l'Imanol fa aquella selecció selecta dels millors tits de Sant Just i avui suposo que l'Imanol ens parlaràs una mica del que di la gent aquella pregunta que vam fer sobre què guardaríeu en un búnquer si s'acabés el món. Què voldríeu conservar? Quin objecte, eh? És important, un objecte.
Ah, un objecte, heu preguntat. Bé, després l'Imanola ens ho explicarà. Després, sempre l'Adrià fa aquell megamics amb les cagades per antena a Ràdio d'Esvern, que segueix amb l'entrevista amb un dels representants dels contrapastorets, que es fan aquest de Setmana a Sant Just, que prometen molt. Tot seguit, després passem al moment del combat, que avui el tèndent Barbara López es debat per si realment això de la fi del món és una cosa certa o no? Les fèmies.
S'acaba, s'acaba, no? S'acaba. Vale, vale, vale, molt bé. Després us baralleu. I després fem el millor moment del programa, perquè és el moment en què la gent, doncs, canta, és a les 40, avui és un megamix, és un popurri d'anà de les populars. I sempre, sempre, sempre acabem el programa amb un trivial sobre Sant Just. All right! Estàs escoltant? Canji qui pugui! Yeah!
Doncs vinga, comencem com sempre amb l'actualitat Sant Justenca i Manol. Avui el tema predilecte és la fi del món, bàsicament. La fi del món, la fi del món. De fet, hem llançat una pregunta a les xarxes socials, David. Per això aquest cop també em referiré al Facebook, crec per primer cop en aquest programa. Sí, sí, sí, ho hem aconseguit. També estem al Facebook.
I hem fet la pregunta de què guardaria la gent en un búnquer per guardar-ho per després de la fi del món. Aleshores, començaré amb un comentari al Facebook d'Elia Fosalva, que el 18 de desembre va dir... És que ja vaig somriure's. Ja vaig somriure's. Què et passa, Manuel? Què et va dir? Què et va fer? Va dir...
Clàudia, ajuda'm. Ha de ser un de sol. És que m'estic passant molt bé. Un de sol. Ha de ser un de sol. L'Elia vol més. Vol més d'un objecte. No vol un de sol. Per emportar-se al búnquer. Et vol a tu. Si em deixeu seguir, va dir... Ha de ser un de sol. El meu polar. Del cau. El polar. M'ho penso millor.
Doncs sí, Elia Fosalva diu que el folar, perquè el folar és una cosa que porta la gent que fa coses estranyes, que s'apunta al cau i aquestes coses, no? Clar, aquesta mena de secta que tenim a Sant Jordi repartida per mig Catalunya, porten un folar. Sí, sí, sí. Exacte.
A més, és que no s'ho treuen per res, eh? Tu veus algú del cau i va allà a la festa, va a una reunió, va a la universitat, van a fer roba del folat. És la peça de roba que serveix per tot. Sí, sí, no voleu saber-ho que fan. Abans deien que eren patalons negres, no, mentida, és un folat. Com, com que eren patalons negres? I Manu, ara estàs fora de la moda, no intentis entendre aquest tipus de converses. S'aguento, sisplau. Sí, continuaré perquè jo em perdo ja en aquestes converses.
El següent és un altre comentari de Pedro Jordana, que el 18 desembre va dir... El Pedro. El Pedro de tota la vida. És un noi de Sant Cugat, perquè ho sapigueu. Diu... Perquè ens estem internacionalitzant, ara, aquest xiquet. Ara ho heu dit. Bé, diu... Una rentadora. No puc anar a guarro per l'apocalipsis.
Ah, ben net i polit, eh? Pel judici final, sempre. Sí, sí, total. Perquè t'absolgui. Pel jufici final. Pel jufici? Pel jufici, sí, sí. Home, Pedro, Sant Pedro, per causar una bona impressió, saps? Pedro és una mica com la presidenta del Parlament, que creu que s'ha d'anar ben vestit. No es pot anar, ha fet una filtra filla. No es pot anar amb una enganxina allà que fa... i amb camises de quadre. Diguéssim que el Pedro no és de la CUP. No es pot anar sense treballar al Parlament.
Conclusions, aquí, que treu el senyor Imanol Continuem per un altre un comentari també del Facebook de Vic Garcia Galofré En Víctor, home Escolta, passeu qui és, però Víctor Garcia Que sí, que us escoltàvem Com es deia? Com es feia conèixer en aquesta casa? Era un cuiner I de fet encara coeja una mica el seu apel·latiu, no, Imanol?
Sí, de fet sí, perquè el comentari que fa és, home, està clar, no? Diu, un llibre amb les receptes del cuiner Galofré. Clar que sí, clar que sí. Víctor, és un aplaudiment. Aquests nostàlgics, pobres. Clar que sí. El Víctor, que ens portava en un programa anterior, ens portava receptes de cuina i ha editat un llibre que el podeu comprar per Sant Jordi, que es diu Les receptes del cuiner Galofré. És un amic invisible, no te'n vaig tan lluny. Editorial Lempúries, per 18 euros, està molt bé. Sembla que la Magrana també l'ha fet. La Magrana també? També, també la Marrana.
Ui, ui, ui, ja estem creant en amics avui. Jo avui vaig a pels twitters, eh, crec. Bé, continuem amb un de Marcelo de Rullo, un comentari també, que el 17 de desembre va dir la màscara de Sado de Josep Cuní. Ui, ui, ui, ui. Què vol dir, això? Vull dir, realment li fas un favor tapar-li la cara a aquell home, però...
El que deia, avui estem fent amics en Canjiqui Pugui. La ràdio pública, nois. Amb tot el respecte. La màgia de la ràdio. Avis de posar la música allà que teva de Pocahontes, saps allò que fas... Sí, saps què n'hi dic. Amb tot el respecte, jo tinc molt carinyo a Jorel Cuní, però no me l'imagino amb una màscara de Sado. De fet, no és que no me l'imagini, no me'l vull imaginar amb una màscara de Sado, que és pitjor. Però bueno...
Més tuits. Continuem amb un de... Que no són tweets, que ara estem al Facebook. Ai, Facebook, Facebook. Continuem amb un comentari de Carlos García Martínez que el 18 de desembre va dir...
Una ampolla de ratafia. Ai, clar que sí. Visca la terra, home. Ah, home, perquè entrenen al nou món borratxos, ja incitant en el col des del primer dia. No, Carlos, Carlos, això no funciona així. A més, va ser molt bo perquè al cap d'un minut... El Carlos, jo us ho explico, el Carlos és un monitor de l'Esplai. I treballador de Can Ginestà, potser? Sí, és un dels cambrers de Can Ginestà, que ho rebrà darrere a la barra. Vol fer negoci, pel nou món vol fer negoci. Vol fer negoci. Tota publicitat, eh? Sí, sí, del Carlos García.
no, no, bueno, també sí cangi que puguis, diu el programa perquè tampoc no algun dia ens podríem baixar al sopar passem una neula, Clàdia, què més? el més bo és que al cap de reta un segon va posar un signe d'exclamació és a dir ratafia molt fort faltava èmfasi en la ratafia però el més fort és que aquesta d'una ampolla ratafia és el que va rebre més més gust del Facebook jo només ho dic
Ja veureu la societat que tenim. Quants me gustes, exactament? No cal contar-los, però n'hi havia més que la resta. És que unes noies, l'altre dia a l'institut, és l'anècdota del dia, jo us explico l'anècdota del dia. Unes noies a l'institut de segon d'eixo em van dir que si un dia pujaven un comentari a Facebook i no tenien més d'uns 20 me gustes, s'havia de treure, perquè eren una mica humillants, saps? Jo crec que a canji qui pugui tenim un altre ritme de me gustes.
S'ha de treure. Em agrada ser selectiu, ens agrada que ens contestin dos, tres persones. Som alternatius. La parella, el teu pare i l'amic. Ja està, no passa res. Ho reconeixem, no passa res. Són persones als Cedes, que ens conformem un poc. Selectiu, selectiu. Ens comprem cap a casa, sempre ens agrada fer-ho en família. Molt bé, continuem, perquè si no, no acabeu mai. I anem al Twitter, ara sí. I mirem un tuit del Pau Masó.
Que avui mateix diu, jo per la fi del món salvaria un coixí. Perquè dormir bé és molt important. Apps, això sí, és veritat, eh? Sí. Però si has de morir. Però això t'ho agafaran els que estaran vius després. Ja no pensis en tu. Has de pensar en els que estaran vius després i obriran aquell búnker i es trobaran amb un coixí i diran, oh, que bé, tenim un coixí. Bé, potser pensava en una altra cosa, no? Perquè si té un llit en un nou món... I bé, en la meva ment sempre he sigut més innocent que la teva.
Bé, continuem amb un tuit d'Albert Aguilar, que casualment es diu Aguilar, com es podria dir López, m'entens? I que va dir el 13 de desembre, aquest no té a veure amb la fi del món, aviso, però era maco de llegir, així que l'he escollit. I diu, sentint el Pau Vives, a canji qui pugui, entenc que la meva filla hagi descobert les ciències socials de l'institut. Oh...
Això és bonic, això és bonic. Total, perquè si s'acaba d'avall el món, saps? Vull dir, no vindrà d'aquí. Ha estat important, ha estat important. Molt bé, continuem amb una altra d'Irene López, que tampoc parla de fi del món, però jo l'agafo. Diu la Irene López, també el 13 de desembre, diu... I aquest és important, eh?, de llegir. A veure... Diu alguna cosa així com... Fa poc em vaig declarar a Clàudia Barberà, però la Clara té una veu que em perfora. Pèls de punta. Jetem amb la patatona.
La Clara no m'ha sentit, sí, crec. Sí, sí, sí, està posant tonta. Irene, perdona, ara ja no em sento única, ja jo ho abandono, eh? T'abandono. Ai, estem perdent amos aquí a la ràdio. Bé, doncs fem uns últims tuits. L'últim tuit, d'acord. Llegiré un de l'Anna Abú, que avui mateix ens ho etiqueta, que en xiqui pugui, i diu... Alguna cosa amb molta classe. Uns guants libres. Ha, ha, ha.
Clar que sí, molta clàssia. Clar que sí, Ana Bú. Clar que sí. Escolteu-me, abans de tancar aquesta secció, què guardaríeu vosaltres? Jo em reservo la resposta d'aquí uns minuts. Sí, sí, sí. D'aquí uns minuts recuperarem aquest tema. No voleu respondre? Doncs no respongueu. Passem a la següent secció. Vinga. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui.
Si no has quedat amb ningú més, clar. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio d'Esbert les coses a vegades s'encallen i costen d'aixecar. Tot seguit. Moments per emmarcar. Tot i que queden 10 minuts i nosaltres tenim una trucada pendent amb el regidor d'Educació d'aquí de Sant Just d'Esbert.
Sí, doncs, te voy a matar, te voy a matar, lo sé, però si et pots buscar, el senyor Lluís Montfort, tens el telèfon. Molt bé. I ara el trucarem ara en dos minutets per parlar amb ell sobre el tema de web. No sé si podem trucar a l'Abrí, diu que no, en un moment, quieto o parado, mentre l'Abrí truca al regidor de l'educació, l'aquí de senyor Lluís Montfort. Aviso a tots els que ens estigueu escoltant,
que no sé si acabarem escoltant a Lluís Montfort avui. I tenim el Lluís a l'últim minut. Sí, vient per l'abri. Ole tu, que diuen, eh? Ah, se n'ha anat. Se n'ha anat.
Un moment per fer tertúlia, com cada dijous, amb tots els tertulians habituals. Bon dia, bon dia. Molt guapa, molt guapa. Persones de la nostra edat, que els agrada la marxa també.
No, a mi també m'agrada molt, eh? I sobretot el rigui. El rigui a mi m'ha de matirre. Si més no, és molt alegre. No, és molt sincopat. Pots no agradar, però és alegre. No, et va bellugar. Acaba bé per la circulació. Tengo los huesos desencajados. El febur tengo muy dislocado. Tengo el cuerpo muy mal. Pero una gran vida social.
Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui. L'entrevista de Canjiquipugui.
Els pastorets, o més aviat els contrapastorets de Sant Just, arriben per primera vegada a l'Ateneu. Els organitza la mateixa Ateneu i la Cal, els dirigeix el Roger Cònsul i hi participen persones precedents d'entitats diverses. Bona nit, Roger. Com estàs? Molt bona nit. Moltes gràcies. A tu. L'hem passat ja vau començar amb això dels pastorets, però diferent, no? Perquè vau recuperar el que s'anomena la ràdio novel·la, però ho vau fer a través de ràdio d'Esvern durant els dies de les festes nadalenques i aquest any pugeu als escenaris per primera vegada.
Com està anant l'experiència? Perquè encara ho esteu muntant. Home, l'experiència ja està a un dia, no?, de fer estrenada i, per tant, doncs ara muntar, muntar, ja queda molt poc. Ja senzillament queda confiar en els àngels de debò i en els demoniets i les fúries de l'infern de tot el teatre perquè demà ens acompanyin i sigui una estrena. Estrena mundial del text teu del Pep Albanell, d'acord?
I això és molt important. Sant Just acull l'estrena mundial del text aquest aquí. És un premi SGAE de l'any 2005, a nivell estatal. I després, com tu dius, ho has dit, acull a molta gent de diferents entitats. Acull des d'un nen de dos anys a uns senyors de 60 en amunt.
Per tant, és el que voldríem des de fa un any que vam començar i vam fer l'experiència radiofònica, de tenir una companyia realment de pastorets, de ser del poble, no només d'una entitat, sinó molt transversal, de moltes edats diferents i endavant amb aquesta tradició que intentem començar demà. Quants éreu l'any passat i quants sou aquest any?
L'any passat era només el text de l'obra, per tant uns... Ara no els recordo bé, eh? Més o menys. Uns 15-18, que són l'obra, en té menys, però jo vaig desdoblar personatges, perquè de seguida va haver gent que volia involucrar-s'hi. I llavors sí que l'any passat el que vam fer va ser només el text de l'obra, per tant tot el tema dels extras, doncs no estava... no hi havia nous...
doncs això dels extres. Ara ho fèiem amb els mateixos actors, els sorolls que fan els extres a la presència, no? El que passa, doncs, aquest any, Xen ha afegit els extres, i tota la gent de l'estuari, i tota la gent de l'il·luminació, i la gent del carrer blau, i la gent de... Molta gent. ...i producció. Jo crec que... En total, el que us fem, és 40? Més. Més. O sigui, 40 només són extres. Més uns 18, o 15 a 18, són 55. Carai. Més uns de l'estuari, que són 5, més maquilladores, que són 3...
més Carreu Blau i tots els nens del Carreu Blau, unes 80 persones. Però això, Roger, és tota una professionalització. És un miracle. Passeu de fer una cosa a ràdio amb unes quantes persones que us heu apuntat, a passar a ser una gran família, no?, que és el que has dit abans, amb nens de petits. Una producció teatral. Exacte. I això dels actors, com ha funcionat? Perquè, clar, fora dels que tenen els personatges principals, hi ha gent que s'ha apuntat que oferíeu, hi havia uns polletons a la biblioteca i llocs de Sant Just,
que dèieu, busquem extras que pugueu participar la setmana abans, no? És a dir, de dilluns a buip, que és l'últim dia segurament, han estat venint una sèrie de gent que només surten com a extras. Què fan exactament? Què fan els extras? Doncs els extras, primer de tot, es divideixen entre si volen ser els bons, volen ser de part dels àngels, o dels dolents, que són l'aparat dels dimonis. Veurem que els àngels i els dimonis dels pastorets de Sant Just
Són molt humans, d'acord? Són molt humans. En què la gent no vulgui veure els pastorets de sempre, per això ja ho té els contrapastorets, no? Parlaríem, doncs, de mafiosos i d'uns mossos molt angelicals. Carai. I llavors els extres, primer tant, havien de triar entre si eren bons o dolents. I a partir d'aquí, doncs, els dolents tenen tres sortides. Una de tech, una que s'ha de fer soroll, sobretot, i surt pel públic i tot plegat,
i després l'inici de la segona part és una cosa seva. Esperem, com que hi ha una... L'objectiu final de tot això dels pastorets és intentar crear la tradició, o sigui, que l'any que ve hi hagi pastorets, que d'aquí dos anys hi hagi pastorets, que d'aquí tres anys hi hagi pastorets. Que perduri. Exacte, que perduri i que, com tota tradició, perduri amb canvis cada any, o amb més o menys canvis, amb més canvis o amb menys canvis, no? Però jo puc anunciar que estem a punt de tancar un contracte
entre moltes comets d'aquest contracte, que l'any que ve hi haurà un cost de ball d'extres. Carai. I hi ha extres bons i extres dolents que el que fan avui o el que faran demà, vaja, el que han fet avui a l'estat general i el que faran demà com a acció, l'any que ve a veure si ho podem transformar, que l'acció transformi en dansa.
que era una persona engrescada i des d'aquí un saludo molt fort i que s'animi, s'animi. Tot un repte per això, és a dir, primera vegada ja teniu moltes expectatives, hi ha molta gent implicada, com us organitzeu? Perquè clar, si sou, m'has dit, 80 persones, com han anat aquests últims assajos d'aquesta setmana? Doncs la veritat és que bastant mal de cap ja hi ha hagut, hi ha un grup de producció, d'organització,
Hi ha una organització més executiva, de trobada de gent, hi ha organització més a nivell de com pensar la logística de les coses i de l'organització que tindrem aquí. La CEES, per exemple, encedeix el seu local perquè tanta gent a baix, a la sala Gran de la Taneu, té uns vestuaris, doncs que hi ha força gent, però ja tinc uns 60 persones. Com a mínim, no crec que fos bo, directament.
perquè, a més a més, hi ha molts nens i moltes nenes, i per buscar-los allà i per estar-los atents i concentrats... Fà difícil. Exacte, i llavors el que hem fet és que els extras es canviïn a la CEA i segurament podran veure l'obra mitjançant una gravació en directe que s'estarà fent al...
a la Sala Gran de la Taneu, amb una televisió que... Ostres! Estem tots exomplès, estem al·lucinant, eh? Tecnologia punta, tecnologia punta. Apunteu molt alt. Escolta, parlem una mica dels actors i les actrius principals. Podem dir que som gent activa a les entitats del poble i podem dir que som professionals del món del teatre? No som professionals del món del teatre. Això és el que anava a dir. Van començar amb els pastorens l'any passat. De fet, l'any passat, en el fons, comencem a treballar a veure on arribem.
jo de seguida vaig veure que no arribaríem a una producció teatral, però que podíem començar a treballar el text. I per tenir un objectiu a mig terme, ens vam inventar això de fer una ràdio novel·la, per la qual cosa vull donar 3.000 gràcies a Ràdio d'Esvern per fer-nos dies de gravació, i la paciència, a més va ser una experiència molt bonica també per ells, no? Però així ja treballàvem el text, ja el coneixíem, ja li trobàvem tons, ja li trobàvem dinàmiques de text, que en aquest any, o a partir del mes de juliol, que vam començar els assajos,
doncs ho hem anat trobant a nivell físic, no? A nivell d'actors, hi ha molta gent, i això crec que quedi molt clar, que és la primera vegada que fa teatre, d'acord? Hi ha un actor de just teatre, hi ha un actor del 2050, hi ha nens que han fet teatre al Canigó durant molts anys, també el casal de joves amb el teatre social, el curs de teatre social que fan, han vingut d'aquí i per allà. Però els gran gruix són gent del poble, de diferents entitats, de la Cal, sobretot,
de l'ANC, ara me'n saltaré moltes, de l'Orfeo, de l'Ateneu, de l'Sfly, del Cau, suposo que també deuen participar. A més a més, Carrao Blau també, amb la sonografia.
I llavors aquesta és l'altra. O sigui, a nivell d'actors, no són professionals, però, i a més a més, hi ha molta gent que no ha fet teatre o que en va fer fa molt temps amb els xiveques. Hi ha molta gent que ve surten xiveques. Això és de la ta mare, que fort, el que m'estàs dient. Exactament. Ostres, que es reunien a l'Ateneu, precisament. Els anys 80. Exacte, els anys 80. I llavors no feien res. Llavors la causa va ser la decisió principal amb l'Ateneu i la Cal, productors dels pastorets de Sant Just,
vam dir que el que havíem de fer era obrir portes i finestres i aire nou, que no es quedés només gent de l'Ateneu, sinó a tothom. I llavors crec que la decisió molt encertada que una entitat municipal com és el Carreu Blau, amb l'Escoledat Sants al capdavant i els seus professors fantàstics i els seus nens meravellosos,
a partir de dissenys de nens, i això que la scenografia és molt infantil, és molt picasiana fins i tot, perquè surt a partir de dibuixos de nens i nenes de Sant Just. I a més a més estaran exposats aquests dibuixos. I que clar, vull dir, clar, potser hi ha...
Per nens impliqués el Carreau Blau, 80 més, 80 més, 160. Si participa tanta gent, jo crec que entre els actors que surten, els coneguts, els músics, els cantaires, la gent que ha fet el Carreau Blau,
Déu venir tot el poble, no? I només fau dues actuacions. Una demà a les 8 del vespre... Tampoc no volíem ser prudents. Això no és el Josep Guardiola, Pep Guardiola, durant 5 anys o 4 ens han ensornyat molt els catalans, no? És a dir, siguem prudents i si... I també això hi ha un profe de teatre meu que m'estimo molt, que és... Jo crec que ja tenia expectatives i l'any que ve si hem de fer 3 funcions, 4 funcions endavant.
Per altra banda, amb altres pastorets que es fan al Baix Llobregat, vam veure que fan moltes més funcions, però també perquè la sala és molt més petita, per exemple. Poso un exemple, les plugues, el Robert Villas, i que van unes 200, 200 i... Ateneu 400, no? Ateneu 300, molt llargues, 400, 400. I per això vam dir, bé, posem-ne dos, 800 persones són moltes en un primer any...
Sembla ser que les entrades anticipades estan molt, molt, molt al final s'ha creurit, a punt de creurir-se. Fins i tot ens hem arribat a plantejar si comencem a retirar o no. Sembla que finalment no ho farem. Si no es venen entrades aquí, doncs no es vendran entrades aquí. O se'n vendran les 50 que quedin, o les 100 que quedin. Però bé, seria meravellós, no? Jo a la sala gran de l'Ateneu...
L'he vist plena molt poques vegades, l'última, però aquest any, amb el Florido Pencil, que va ser increïble. Veure 400 persones cantant amb el... amb el jo sé aquell negrito de l'Àfrica tropical, perquè van cantar això, i va ser una experiència de teatre fantàstica. És que, clar, i més va amb pastorec. Fa il·lusió, i que es faci per més vegades l'ataneu. A més a més... A l'assaig general d'avui, jo els hi deia als directors, avui. L'assaig general d'avui ha estat bé, i demà no sabem què passarà, perquè bé...
400 extres, entre moltes cometes, extres de més. Que no fan res els extres, només miren. Com una gran família, Roger. No són res i són l'excusa principal per fer teatre. El públic, que és el més important, és el...
el respectable públic, no? Clar que sí. Per tant, i d'aquí hi haurà riures, hi haurà comentaris, hi haurà crits, hi haurà algun nen que, doncs, es posi parlar, potser, i això no hi podem lluitar. Això és Sant Just, això som el poble de Sant Just. Estarà molt bé. Sant Just i a tot arreu, eh? Exacte, i la gent que ens vingui de fora, i tant. Recordem, per aquells que no sapigueu, quines són les actuacions dels contrapastorets de Sant Just, que s'estrenen aquest any a l'Ateneu. Són demà, a les 8 del vespre, i la darrera i segona actuació, diumenge, a les 6 de la tarda.
Última pregunta per tancar. Tenim un cap de setmana que entra Pastorets i, a més a més, la Cal ha organitzat unes Nadales que es faran aquest dissabte a les 12 davant del mercat. Aquestes sí que ja són tradicionals, les Nadales de la Cal. Explica'ns una mica això, què fareu? Bé, com cada any això, si de cas us passo la Montse, que és qui ho organitza més. Exacte, perfecte. Però com cada any la Cal organitza les cantades de Nadales. Només una cosa, que jo acabo un Pastorets i us passo la Montse...
Els contrapastorets no són antipastorets, ni molt menys. Respectuosos, divertits, fins i tot educatius. La lluita entre el bé i el mal hi és. El naixement és el principi d'anar pas a l'obra. No hi ha dimonis, no hi ha àngels, i pastorets potser només n'hi ha un. Però la gent que hi ha sempre pastorets pot venir a veure aquests pastorets de Sant Jus perquè són uns pastorets diferents.
Més moderns, productualitzats? Més moderns, però no per això anti-pastorets, sent contra... d'això, irreverents o així. Al revés, respectuant-los amb la tradició i innovant en la tradició, doncs, el que...
el que fan aquests pastorets de Sant Just, que som un poble especial. Jo tinc un veí que diu Sant Just i és diferent, doncs els pastorets de Sant Just també són diferents. Doncs Roger, ens veiem els pastorets o divendres o diumenge. Molt bé, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Una forta abraçada a tothom de Ràdio d'Esvern, perquè ens heu portat molt bé amb nosaltres. Igualment, Roger. I us passo amb la Montse que us explicarà. I molta merda, eh? Molta merda. Moltes gràcies, moltes gràcies. I ens trenquem cames i aquestes coses que diuen a l'Anglaterra, també.
Vinga, passo la Montse. Moltes gràcies. Gràcies. I ara, com dèiem, amb la Montse el que farem és comentar... Hola, bona nit. Bona nit, Montse. Parlàvem que el que volem fer és comentar una actuació de Nadales que hi ha demà passat dissabte a les 12 davant de la porta del mercat organitzada per la Cal i on també hi haurà una xocolatada, que això sempre s'agraeix. I més amb el fet que està fent. Sí, sí, que aquests últims dies en fa més. Exacte. Des de quan es fa aquesta iniciativa de canta de Nadales?
Mira, aquesta iniciativa en guany el quart any. El primer any vam fer-ho aquí a l'Ateneu, a la Sala Gran, amb una cosa molt a petit format. El fet de cofos a la Sala Gran va ser, perquè era l'única sala que vam trobar en aquell moment, però va ser una cosa molt a petit format. Però, vist com anava l'actuació i la participació de la gent, vam decidir obrir-ho al carrer. I llavors vam traslladar-ho davant del mercat.
I, a més a més, posem allò, pels que tenen més fred, posem uns brasers, perquè la gent es pugui escapar, o sigui, que el fred no és l'excusa. I sou la Cal, és a dir, sou els membres de la Cal cantant una mica de Nadales, no? Suposo que també... No, aviam, això està organitzat per la Cal, evidentment si jo ets a cantar, doncs millor ho deixem estar, i llavors el que fem és buscar gent que ens ajudi a cantar. Això t'anava a dir, sí.
Busquen gent que ens ajudi a cantar, evidentment hi ha gent de la cal cantant, perquè hi ha gent que també en sap, i són, i llavors hi ha músics, o sigui, cada any hem tingut algun músic que ens ha ajudat, ens ha ajudat a donar el to i aquestes coses. Aquest any podem dir que són músics de Sant Just, és el Francesc Cardona, i amb algú més del seu equip de músics i d'això, qui ens acompanyaran en aquest acte.
És a dir, hi ha una base d'acord de gent professional, hi ha músics que en saben molt, però suposo que tothom pot unir-se a cantar les Nadales. Tothom, a més a més repartim cançoners perquè la gent pugui seguir les Nadales, perquè en aquest país sabem moltes cançons, les sabem començar, però associadament no les sabem acabar, la major part. I llavors el que fem és repartir uns cançoners i són aquestes Nadales que cantem.
que són els tradicionals, des del 25 de desembre, el noi de la mare, passant per tot el sector. Per tant, hi ha cançons que estem acostumats a sentir i a cantar a totes les vetlles del Nadal a casa. Perfecte, doncs Montse, no tenim gaire més temps perquè ens hem menjat bastant parlant de pastorets. No sé si t'agradaria dir alguna cosa més.
No, convidar tothom, els pastorets, evidentment, perquè, bueno, tal com us ha dit el Roger, els pastorets estan organitzats per l'Ateneu i per la Cal. O sigui, la Cal, una vegada més, torna a sortir amb grans actes en el poble. Sabeu que sempre sortim pel tema del correllengua i tal, però també sortim aquesta vegada amb el tema dels pastorets i de les Nadales. Convidar tothom que compri encara la seva entrada de pastorets. Convidar tothom, també, que vinguin a prendre la taça de xocolata i escalfar-se davant del mercat.
dissabte a les 12 del migdia. Doncs Montse... I diumenge tornar-hi. Doncs mira, tenim un triplet aquesta setmana entre divendres i set al matí les cantars a Nadal, us volem a tots allà i a més si no heu vingut divendres a Pastorets ens veiem diumenge, Montse. Exactament. Molt bé. Moltes gràcies. Perfecte. Gràcies a vosaltres. Bona nit. Continua el programa. Adéu, adéu. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sam Houston.
Tenim un problema. Al Sant Houston sempre la Clàudia i l'Imanol van pel carrer i recuden les queixes d'aquells ciutadans que volen canviar alguna cosa del poble. De mateix, com que avui la temàtica que portem ja estona encetada, és la fi del món. Aquesta vegada, Clàudia, les queixes són una mica diferents.
Sí, sí, hem recollit, com als twitters, quin és l'objecte que posaria en un búnquer perquè més tard, en un futur, algú el trobés. Mira, això és una de les mostres que hem trobat pel carrer. Jo a la fi del món em portaria un llibre. Jo pregunto, un llibre? Quin llibre? Hi ha més persones que ens diuen coses sobre llibres. A veure què ens diu la següent. Bueno, si s'acabés el món, jo salvaria a la meva família, als meus amics i a l'esplai. Ai, aquesta resposta no ha sigut gens manipulada. Informem.
Doncs bé, a veure, entre el llibre... El problema era que tothom ens responia la família. Vam dir, bueno, anem a modificar una mica la pregunta perquè tingui una mica més de contingut. Perquè si tothom ens diu la família, diem, ja ho sé, però no s'ho trobaran dissecat. Per tant, vam dir, un objecte, a veure què faria la societat més fàcil en un altre món existent, que pogués existir més tard. No t'estàs riant, eh? Tu tranquil·la. No, no, no, ho estic fent molt bé. Soc molt aquí... El que vull dir. Continua dibuixant-ho. Escolta, Clàudia, realment, que per un té súper rongeta està bé perquè fa que
T'estanies una mica la ment, dient, jo què posaria en un objecte perquè en un futur, si s'obrís? La pregunta era aquesta, no? Què posaríeu en un búnquer en el cas que s'obrís per representar per la teva generació? O per representar o per ajudar. O per ajudar, està bé. I la gent s'ho pensava molt, eh? És una pregunta realment difícil. És complicat, és complicat. Què més t'han dit, Clàudia?
Jo per la fi del món salvaria un diari amb els meus records. Clar, aquí és l'altra versió. O poses una cosa que ajudi la generació futura, societat futura, o poses una cosa que et recordi a tu. És jugar amb què és més important, que sàpiguen qui eres tu i com continuar vivint en un futur...
O realment posar una cosa útil per les persones dels que vinguin després? Està reflexiva, eh, la Clàudia? Sí, el diari també pot ser útil. Imaginem que explica com fer una roda al diari. Clar, després aquí amb el Carlos vam parlar i vam dir, bueno, és que potser un encenedor i una roda ja els salvaríem molts anys d'història, eh? I això potser seria més útil posar-los. Què més ens van dir? Jo no salvaria res. És a dir, que és necessari que l'evolució de l'humanitat va amb els canvis que porten no solament les generacions, sinó el planeta. Per tant, fi del món, món nou.
Eps, és bo aquest. És bo aquest, eh? Aquest és un home que ens va dir, estic enfadat, estic enfadat amb la fi del món i amb aquesta societat, i jo vull que s'acabi i que no es quedi res representant aquesta societat, és un món nou. I dic, bueno, potser té raó, potser té raó. I m'encanta que digués, no només amb els canvis de gent, sinó també amb els canvis del món, els típics canvis del món, que, bueno, canvia cada dia, saps? Aleshores, bueno, pues anem salvant coses, a veure què passa. No, aquest home era radical, va dir. A més, el noi que hi havia al seu costat volia afegir alguna cosa, però es va veure tan cohibit,
Per la resposta superaclaparant de no, no, no, és que aquí no es pot salvar res, que no ens va dir res. Anem a l'última... Jo el que salvaria el món és el llibre del Llupestafari, el Germán Gés. Ostres, un intel·lectual aquest, eh? La meva pregunta, i perdoneu, la meva poca intel·lectualitat és, quin és aquest llibre? Germán Gés, Premi Nobel... Perdoneu, algun dia m'instruiré millor abans de venir aquí a Canjiquipú. És un autor que ha escrit, Demian, etcètera, etcètera, i no em preguntis més perquè no me'n recordo.
I fins aquí la conversa intel·lectual del dia. Molt bé. La gent posaria molts llibres. Donaria per fet que la següent generació sabria llegir. Imaginau-vos que no sap llegir. Sí, sí. I aquí hi ha tota una vessant romàntica i nostàlgica, com he dit abans, com aquella dona que deia... Jo ho agradaria als meus diaris. Bueno, si no els posto a llegir mai més, perquè... Jo també potser he posat alguna cosa així. Perdoneu, se m'ha oblidat una cosa, l'últim objecte del búnquer, que era molt important. Per la fi del món, jo salvaria llavors de moltes plantes.
Ara, ara pensat. Ah, les que no faltin les plantetes, esclar que sí. Mira, és el moment del bon Marley. Hi ha de moltes plantes, eh? Bueno, aquí... Escolta, aquí els malpensats anem directes. Era allò de què li dons, peixes o la canya per ensenyar a pescar. Doncs mai ho sabrem. Continuem amb el programa. Busca'ns a facebook.com barra canji qui pugui.
o busca't una nòvia, se't comença a passar l'arròs. A la meva dreta, un home que per Nadal no torna al poble per reunir-se amb la família perquè no n'ha marxat mai.
Ell és Imanol López. A la meva esquerra, una gran esquiadora que espera amb candeletes la primera nevada de l'hivern a Sant Just per poder estrenar el telecadira de la penya del morro. Ella és Clàudia Barberà. I avui s'enfronten per un combat molt Sant Justenc i mundial. De fet, s'acabarà el món segons els maies demà. L'Imanol defensa que sí i la Clàudia que no. Que comenci el combat.
A veure, Emanol, és que tu creus tot, et creus fins l'horòscop, et diuen que aquesta setmana lligaràs i tu creus, que ens vens guapo la ràdio, i tu ja saps que aquestes coses són mentides. Els maies... Això és veritat, igual que els maies. Els maies, respecta'm el torn de paraula aquí, perquè no em respectes. Oh, és que vas posar nerviós. T'he posat nerviós, ja ho sé, perquè a les horòscops et deien que et posaries nerviós, però escolta'm, els maies... Ah, m'acabas de donar un argument. Ah, no, no. Acabas de dir que els horòscops tenen raó. Ah, no, no.
Els maies se'ls va acabar la pedra i van dir, eh, m'he cansat d'escribir i es van quedar aquí, saps? I si no haguessin continuat. L'he practicat, l'he practicat. I total, es van quedar aquí. I Manol, deixa de ser tan incrèdol, tan inocent. Saps què passa? Els maies eren tan intel·ligents, tan intel·ligents, que en realitat és que no els entens, saps? És el teu problema, que no arriba, saps? O sigui, són més intel·ligents ells que escrivien en una pedra que tu que tens un ordinador, que...
Mira, de fet, més et diré. Més et diré. Et vaig obrir una mostra d'un Maia intel·ligent que encara viu... No cridis, Imanol, per favor, que em maten. De lo intel·ligent que és. Crida pel llunyat. Bona nit, Maia. Aquí el tenim entre nosaltres. Hola, bona nit, Maia, com et dius?
Hola, bona nit, jo dic tu cançón. Perdona, quin personatge t'has portat aquesta setmana? Ojo, espera, ets està tocant una cançó, tu cançón? No, jo sé tu cançón. Tu cançón, molt bé. Tu cançón, tu defenses que demà s'acaba el món, sí o no? Sí, sí, acabar món demà, sí, sí.
Però a veure, digues la veritat, se us va acabar la pedra i vau dir, mira, a mi que ens han d'escriure no escriuré més, i ara se us ha fet gran la bola i heu dit, mira, que s'acabi el món, però no és veritat, tu i jo ho sabem que no és veritat. No, no, no, no, tu, tu, tu, tu, tu no cançó, tu no cançó, no acaba pedra aquí, no acaba pedra aquí. Quan acabis de tocar el tambor vol dir que acabarà el món? Vull dir, és com que quan acaba el ritme acaba la vida? Sasam no.
Però a veure, és que tu cançó, jo hi ha coses que... Mira, aquí s'estan rient, però jo et diré una cosa, senyor, tu cançó. No s'acaba el món, i ho saps bé, i has fet un negoci amb això, i és lleig, és lleig jugar amb l'amor de les persones, amb les il·lusions, amb les esperances. Reconeixeu, no és massa tard. Falta un dia perquè s'acabi el món, la gent es pot tornar a il·lusionar. Reconeixeu. A repetir jo, tu no cançó, món acabar sí. Sí, sí.
Parla molt explícitament, aquest Maia. Home, té el C de català, aquest Maia. És veritat. És veritat? Com és que parles català? Maia, saber tot. Saber tot idioma, saber tot món, saber tot. No ho entenc, Maia, però és que què? Hi havia escoles en la teva època. Clar, d'això no s'hi val, eh? No, no, no, és que tinc un dubte. En quin tipus de número escrivíeu a la pedra? Se sap, no. No se sap, no.
Aquest maia que t'has portat, no. Per què? Per què no? A veure... M'està donant la raó a mi, Manol. Com sempre estic començant a guanyar el combat. Se sap, se sap, no. Senyoreta, senyoreta, se sap, no. Tu, cançó, vas ser tu qui va escriure a la pedra els números o no? No. No. Tu penses? Pot ser que sí, pot ser que no. Tu, cançó, primer. Bé, ara no t'hem entès. No.
No, jo no, no... La pipa de la pau? Sí. Te l'estàs fumant, no? Exacte. Jo no escrivim. Tocanson. Jo no escrivim. Jo no escrivim. Claro, ara tocanson no ha xonat. Tocanson primer, primer. Tocanson primer, papa. El tocanson primer és tocanson junior, no? Exacte, exacte. Ara ho has entès, les generacions. Molt bé, tocanson, crec que et deixem aquí perquè jo crec que ja ha donat un argument prou fort com un tio que encara viu que et diu que...
No, no, estic Manol. És que no estàs ben signes de que calli, què vol dir això? Jo tinc una altra persona al telèfon, tu t'has portat a tu cançó i jo em porto una altra persona, el Tito, de la setmana passada, que està convençut com jo que això és una broma, és una broma dels mallos, dels mallos, malles. Tito? Sí. Hola, Tito, com estem? Buenas noches, ¿no? ¿Qué tal? ¿Cómo estamos con la chusma? ¿Seguimos aquí a tope o no? Seguimos, seguimos, què t'anava a dir? A veure, quina broma és aquesta que se'ns han muntat els malles? El món acaba demà o no?
¿Qué se va a acabar mañana? ¿Pero los mayas quiénes son? Mira, te están posando un ambientito. Disfruta, disfruta, disfruta. Mira, mañana me va a coger a mí el fin del mundo con un jintor y que la mano me entiende. Porque me voy a ir de fiesta, pero vamos por Sarría, ¿sabes? ¿Sabes? Sabó que nos vamos de fiesta como si se acabara el mundo. Claro que sí. Es que mañana es el día, ¿sabes? Es que le voy a decir a Carlota, aquí te quedas con los niños. Yo me voy de fiesta porque se acaba el mundo tú. Venga, tú ve.
Però que teniu nens i tot, tu i la Carlota. Hombre, mira, tenim dos mellitos, ¿sabes? Los dos robitos, pero vamos, votantes del PP seguro. A veure, Tito, em preocupes, jo et defenso aquí, però és que amb aquests arguments que em portes jo, com pots comprendre... Que no se acaba el mundo, mañana todo el mundo de fiesta. Todos los niños que le digan a sus padres que se van de fiesta porque se acaba el mundo, pero de fiesta, padre, venga. Vaya, Tito, crec que t'haurem de deixar aquí perquè...
Avui no m'estàs ajudant a convèncer aquí a l'Imanol. I això que em guanyi el combat no m'acaba d'agradar. Sí, és possible que està guanyant l'argument que sí, que només s'acaba el món. Està bé, és un programa racional. Bueno, com sempre, serios. Contrastat. Amb molts desproves, sí. Bueno, Tito, fins de setmana que ve o no, perquè això que s'acabi el món... Si és que tornes a casa, ja et tornarem a trucar. Nos vamos de aftes luego, eh? Venga, Imanol, que te espero, eh? Ahí con el ferrari a tu me...
D'acord, d'acord. Tito, la setmana que ve, si estem vius, parlem, d'acord? Vinga. Hasta la setmana que ve. Vinga, que sepas que tengo tus braguitas aquí. Vinga, chao, chao. Adéu, Tito. Un aplaudiment per ells dos.
Com sempre, el que fa que en Jiqui pugui és posicionar-se a favor del combat sobre si s'acabarà el món o no. Ho tenim difícil avui, eh? No sabem què dir avui. Molt complicat. Crec que menys l'Imanol, els tres som persones racionals i creiem que podrem menjar els canelons tranquil·lament. Clar que sí. I bon Nadal. I ara passem... Confia-vos, confia-vos. Passem a cantar a les 40, no? Passem a cantar a les 40, sí, Adrià.
Ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per aquells que no sàpiguen, cantant les 40 és la secció més divertida d'aquest programa perquè la Clà de l'Imanol el que fan és agafar a l'atzar, una persona pel carrer o diverses persones i els obliguen perquè si no els peguen a cantar una cançó.
Aquesta setmana la Clàudia, que és realment qui porta la paella pel mana, perquè Manol no fa gaire cosa, ha decidit... Home, de la parella sóc la que porta els pantalons. Ja s'estan enfadant, veus? I ara dic alguna cosa i ja comencen a excitar-se. Tranquils. La persona que han decidit avui, que seria crítica musical en aquest cas, és la Patricia. Bona nit, Patricia. Patricia, Adrià, l'has de pujar perquè no la sentim, la Patricia. Hola, bona tarda. Hola, Patricia, carinyo. Hola, com estàs?
Som la Patricia, puja que és Patricia, què has dit ja? Sí, Adrià, hauràs de ser una mica la música i puja una mica la Patricia. És complicat. Sí, a veure, Imanol, quina és la cançó que la Patricia, eh Patricia, perquè adenta, eh?, hauràs d'analitzar. Vinga. Un recull de Nadales que hem fet, de fet, per tot el poble, però seguim mantenint la nostra orquestra en l'anonimat. Som-hi.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. El 25 de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet, ros i blanquet, ros i blanquet. Fill de la Verge Maria, que ha nascut a l'està fria. Fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet, dolç i blanquet, dolç i blanquet. Amb la pell i la samarra, menja molts i botifarra. Fum, fum, fum.
Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató. Caga tió, tió de Nadal, no caguis arangades que són salades, caga torrons que són més bons. Caga tió!
Ens estem quedant una mica sordos de totes aquestes Nadales, però ja tornem a ser aquí i saludem la Patricia. Patricia! Hola, bona tarda. Soc la Patricia Tiqui. Què t'ha semblat aquest recull de Nadales? Home, doncs és un cor molt maco, eh? És molt sercit, és molt... és preciós, és de veritat. Un cor molt elegant. T'explicaré una anècdota d'un dels grups que s'han dit. És un grup de mares que està fent un pessebre, que les vam atacar al casal de joves, i estan fent un pessebre amb els seus nens recient nascuts, que els vesteixen,
els fan fotos des de dalt, com si fossin els reis. Què n'opines, tu, d'això, utilitzar els nens com a, aquí, una foto d'un pessebre? Bé, doncs, és col·locar-les una mica, fas una mica de pessebre, una coseta així, sempre és mono. Però també aquí a la botiga Poderies Patrícia tenim també el nostre valent, que el Josep Malafet, aquí, de l'obrador, que és el meu marit, que fa les croquetes. Doncs hem posat aquí una mena de valent, que també tenim el nen Jesús, i cada figureta és una croqueteta petita, eh? Hi ha croquetetes de mòbil. Qualse's croquetes vols? 5 quilos, 9 quilos, van perfecte. Va ser una mica de pica-pica a l'any nou. Oua, Patrícia, estàs col
Sí, sí, sí, sí. No, però ja sé que així allà. Ah, vale, vale, vale. El que et volia preguntar és que si haguessis d'escriure tot el que acabem de sentir amb un adjectiu, què diries? Bé, diríem que és molt farcit, com la ternolla, és una cosa maca, maca, farcis de veure, molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. I si l'haguessis d'apuntuar del 0 al 100, què en diries? Home, són nens, això, doncs, un 7.
Sempre puja, no? Jo dic dels 0 al 100 i un 7, queda que un poc, no? O sigui, implau una mica. Ah, no, no, quan dic 70 i 70, eh? Ah, vale, vale, perdona, perdona, pensava que amb els números tu estaves aquí a tope. I què més t'anava a dir? Quina és la teva Nadal preferida? Ah, el Noi de la Mare. El Noi de la Mare? Ens podries cantar un trosset, sisplau? Que li derem, el Noi de la Mare, que li derem, risat i no. Tu, quan vulguis, em balles, eh? No, no, és que ens encanta sentir-ho.
Ah, no, panxes i figues en ous i oliva, panxes i figues i mel i maçó. T'ha agradat, no? Perfecte, podries entrar perfectament. Bé, moltes gràcies, Patricia, fins aquí. Moltes gràcies. No, entrem aviat. Vinga, vinga. Em passarem aviat per la teva botiga. Bon Nadal. Bon Nadal.
Segueix-nos a twitter.com barra canji qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer. Redescobrim Sant Just d'Esbert. Sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. Com ho fem?
Doncs l'Adrià agafa el llistat telefònic i truca a l'atzar a una persona que li respondrà tres preguntes, més o menys, sobre història, entitats i curiositats en just. Adrià, presenta'ns qui passarà o què ha passat al test d'avui. Doncs avui tenim una mica de vergonya i no he volgut dir el seu nom, així que el deixarem com una anònima. Sentim la primera pregunta.
Doncs comencem. La primera pregunta diu així. Aquest any és el primer que a Sant Just podrem veure funció de pastorets escrits per Pep Alblanell i dirigits per Roger Cònsul. Sap quants extres participen en aquesta funció Sant Justenca? Li dono opcions. L'opció A són 10 extres, l'opció B 40 extres o l'opció C cap extra perquè la funció és un monòleg del nen Jesús. Doncs...
La primera, 10 extra. Doncs no són 10. Ah, no? No, entre la vila C, entre 40 i CAP... Ah... Bueno, doncs... No sé, 40. 40, efectivament. Són 40 extra els que participen en aquesta edició dels Pastorets. Doncs sí, com ha dit la nostra convidada d'avui, que és anònima, que no ha volgut revelar el seu nom, al final ha quedat encertant, són 40 extra. Avui hem pogut parlar amb el Roger Consul al principi del programa, no?,
que ha superat una mica les expectatives que tenien de la gent que organitzava aquests contrapastorets que veurem demà, divendres i diumenge també a l'Ateneu, a 8 del vespre demà i a les 6 a l'últim dia. Continuem. Parlem ara d'activitats de Nadal. La següent pregunta va sobre activitats que es fan al poble durant aquest Nadal. De fet, el Casal de Joves organitza uns casals i unes activitats de Nadal
per les vacances. D'entre els tres que li diré, ens n'hem inventat un. Em sabria dir quin és. L'opció A és taller de ninots de neu, l'opció B és taller de cupcakes i l'opció C és taller de teatre, còmics i clown. Suposo que el de ninots de neu. Evidentment, evidentment. Ninots de neu no massa aquí, Sant Just. Molt bona intentada, no, Adrià? Sí, no ha colat. Aquesta no ha colat. No ha colat. Es faran, parlant d'aquests tallers, els Reals, es faran cinc sessions als dies 27,
i 28 de desembre, i l'any que ve el 3 i el 4 de gener seran tallers a l'equipament de fora del casal, a més a més, les inscripcions es podran fer des del dia 21, és a dir, vull estem a dia 20, a partir de demà, de fet, i teniu tallers de cir, tallers de cupcakes, cupcakes, sabeu què és, vosaltres? Aquelles madalines pijes, no? Exacte, aquells pastissets tan monos, i una sortida per anar a jugar a l'agertar, que aquí no ho sàpigues, aquell joc que vas a una sala, pagues una pasta arança,
i disparats amb pistoles làsers. I també minoritats i d'altres activitats. Molt interessant. I la tercera pregunta ens queda una mica lluny. Ja parlem dels reis en cada passada Nadal i Sant Esteve i ja ens anem cap als reis nosaltres. La tercera pregunta diu així. De quin color és el rei Baltasar que arribarà en Carrossa Sant Jús el dia 5 de gener? A. Blanc. B. Negre. C. És un tio blanc pintat de negre perquè a Sant Jús no hi ha gaire immigració. Bueno, eh...
És la tercera, sí, efectivament. Les porten a un compromís, eh? Sí, sí. És el rei vingut d'Alexandria? No, ara diuen que són d'Andalusia. El papa ha dit que els reis són d'Andalusia, ara. Ah, sí? Sí, en un comunicat fa una setmana. I...
Com a dia extra sentim un bonus track, una última pregunta. I l'última pregunta fa així, a veure com està de coneixement cultural i més aviat literari, a més a més amb un poema relacionat amb la temàtica del programa d'avui de Can Gigi Pugi, que és sobre el Nadal. Quin poeta va escriure Llums de Nadal a Sant Jús? Es diu així el poema, Llums de Nadal a Sant Jús. A, Narcís Comadira, B, Joan Salvat Papasseit i C, Joan Marcarit.
Sí, i tant. La A, Narcís Comadira. B, Joan Salvat Papaseit. O C, Joan Margarit. Doncs el primer, jo penso, no? Narcís Comadira, no. No, no sé, és que els altres són molt coneguts com què diu. De fet, d'entre aquests dos, d'entre el Joan Margarit i el Joan Salvat Papaseit, n'hi ha un que és de Sant Just de tota la vida. De fet, la biblioteca porta el seu nom. Ah, doncs Margarit, no? El Margarit, sí, exactament. Joan Margarit, sí. Doncs moltíssimes gràcies per contestar el questionari de Canji, qui pugui.
Bon Nadal, que passi unes bones festes. Adéu. Doncs en efecte no era Narcisco Madira, Joan se va passejar, va viure una època a Sant Just, fa molts més anys que Joan Margarit, que és un dels poetes, bueno, és el poeta significatiu de Sant Just, que a l'aeroteca des de fa un temps porta el 109.
i que justament avui ha fet una setmana que ell va presentar el seu darrer llibre que es diu Es perd el senyal en què va fer un acte íntim on van haver-hi 30-40 persones que va estar molt bé, gent de totes les edats i va fer un recital on va llegir entre 15 i 20 poemes de l'últim llibre que ha tret fa poquet com que la pregunta que ha fet l'Adrià era sobre un poema que es diu Llums de Nadal a Sant Just ens acomiadem del programa ara us faré parlar
I us deixarem amb una cançó que és aquest poema musicalitzat per Narcís Peric de Llums Nadal a Sant Just. Clàudia, Imanol i Adrià, espero que us portin moltes coses al rei. Jo espero que arribin a portar-les i que el món no s'acabi. Estres, qui deia que s'acabava el món al final l'hem perdut, l'Imanol. Però l'he convençut i mira, diuen que estan todos. Mentida. Bueno.
Doncs tornarem l'any que ve, si voleu recuperar qualsevol cosa ho podeu recuperar via Facebook a Canjiquipugui, també ho podeu recuperar al nostre blog i si no també ens podeu enviar tonteries quan estigueu perduts a la nit de cap d'any o si s'acaba el món o qualsevol cosa, teniu ganes de parlar amb nosaltres, podeu contactar amb l'Imanol via Immanuel Llopés al Twitter o si no, amb el Twitter oficial que és l'arroba Canjiquipugui.
Doncs bé, escoltant aquesta cançó, on te n'anem? I us necessitem molt bones festes. Apa, que vagi bé. Salveu-siau. Salveu-siau. Buon natal. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon natal a tots. Buon
Tremoloses bombetes s'il·luminen com si fossin les llàgrimes d'avui. Em miro al nostre pati i el trobo gris i fred aquest capvespre de sota el cel i l'ús.
on es dibuixen a contrallum les fulles del llorer, un negre i fi estampat. La teva mare em diu tu i jo, de tant en tant ho perdem tot.