Ten, nine, ignition sequence starts. Six, five, four, three, two, one. És dijous 10 de maig de l'any 2012. Bona nit, Clara Aguilar. Hola, bona nit, Adrià. I bona nit, Albert Closes. Hola, bona nit a tots. Benvinguts a l'edició número 80 de La Terminal, a Radio d'Esvern.
Els dijous a la nit, Ràdio d'Esvern t'obre les portes de... La Terminal, amb Clara Aguilat, Adrià Calvo i Albert Closes. Hola, què tal, Lavi? Obrim el programa La Terminal amb una entrevista a l'artista Soledat Sanz, amb l'Adrià, i després al Pantalles, ell mateix ens parlarà de les aplicacions imprescindibles que has de tenir si tens un smartphone.
Al quadern musical farem una llista d'algunes de les millors versions de les millors cançons de l'història del pop-rock. I l'Albert, ara que ve el bon temps, m'ha dit que ens farà unes recomanacions, no sé de quin estil, ben bé, com serà això? Molt generals, molt generals. Molt generals. Tendències en general. Com sempre fem en les contendències, unes bones recomanacions ara que arriba la calor. Tot això, comencem. Estàs escoltant la Terminal.
Primer a l'antic edifici, també a la plaça Maracall, després a una de les sales de Can Ginestà, i ara a la vagoneta del carrer Blau ha estat i és un espai de creació referent on nens i nenes han deixat volar la imaginació
per conformar-se com a petits artistes. La pintura i l'escultura són la base d'una experiència creativa que no és tan sols una activitat extraescolar, sinó que és un espai on els infants de Sant Jús aprenen a créixer tot observant l'entorn. Llibres com Mediterrani Allà, Lletres, Llam de Roc, Arquitectura i Siluetes han ajudat a plasmar la trajectòria del Carrao Blau. La creadora d'aquest projecte és la Soledat Sanz, que després de 30 anys en segueix sent la directora. Bona nit, Soledat. Bona nit. Primer de tot, moltes gràcies per atendre'ns a la Terminal.
Encantats de tenir-te aquí en aquesta mena d'àgora d'Esvern on hi van desfilant diversa gent que té molt a dia a Sant Jus i amb molts projectes interessants. Si et sembla, comencem ja en matèria parlant de la col·lecció Fragments, una col·lecció que s'inicia justament el 2002 amb l'enderrocament del Carraó, on ara hi ha la biblioteca. Què us porta a començar a fer aquesta sèrie de llibres?
Mira, això va ser una idea que va sorgir més que de mi, de l'equip de mestres de Rosa Sensat, que jo estic molt vinculada, que un dia parlant vam dir, home, ara farem els 20 anys de Carreau Blau, què podríem fer? I va començar a sorgir la idea de fer una col·lecció de llibres on es fes una col·lecció...
bastant extensa sobre temàtiques determinades que hem anat estudiant i conformant amb aturant aquest temps, saps? En comptes de fer un llibre unitari, vam iniciar una col·lecció, perquè jo havia fet abans, anteriorment, els 10 anys vam fer un llibre que es diu Diàlegs amb la sorra, que eren els 10 primers anys de taller, no? I després, clar, semblava que tingués que fer als 20 un altre llibre, no?
Però en comptes de ser un llibre, ara estem al número 13. Vam dir que en faríem 20, no crec que siguin tants, perquè és una cosa que amb el temps s'ha anat... És feixuc el sentit de poder tenir el temps exactament i per tot, no? Per tant, s'ha anat reduint una mica la col·lecció, però sí que els més importants jo crec que els estem realitzant i en falten pocs per acabar.
perquè volem fer encara un de volum, un dels artistes, això com indispensable. I després, si n'hi ha algun més, millor. Ara hem fet el número 13, que està dedicat a la pintura. I també celebra una miqueta els 30 anys que hem estat, aquest últim hem estat 30 anys davant d'aquest projecte, no? Sí. I per això vam anar al carrer, vam posar-hi les banderoles, vam fer un eslògan que deia
amb 30 anys ha plogut molt perquè els nanos entenguessin més el concepte de temps. Perquè, clar, amb nens petits de 5 anys, 6, 7 anys, dir que celebrem 30 anys els disseblava una mica gros, no? Sí. I, en canvi, si es deies amb 30 anys ha plogut molt i els centraves en què vol dir la pluja i com se pot estudiar la pluja, com podem mirar els núvols, com podem intervenir plàsticament en aquest acte,
va conformar una exposició molt maca i molt extensa al voltant d'aquesta temàtica. Me recull tot això en el número 13, que és l'últim. Què hi podem trobar en aquest últim llibre de fragments? Mira, primera que aquests llibres no només els faig jo, sinó també els fa la Marta Balada, que és la part més didàctica dedicada a mestres. Jo recullo experiències. Les experiències que recullo en aquell llibre, la primera part...
és sobre el plaer de pintar. O sigui, el que els infants poden trobar plaent, expressant, només en pintura. O sigui, per dir, un recull de situacions adients en què ells es puguin disfrutar i plasmar amb llibertat. Entens? I vaig dir que serien 13 plaers, una mica fent la broma del número 13, no? Sí.
I vam posar 13, perquè no n'hi caben més. Però n'hi podíem haver posat més. I si vols, els en numero una mica perquè vegis de què va. Endavant, perfecte. El número 1 és el ple d'un passeig pel bosc. Aquest dia va ser dedicat als meus nets, perquè és la primera vegada que tinc nets i són nens petits. I mai amb el carrer, com que nosaltres al carrer comencem a partir de 4 anys, no havíem fet mai cap publicació que es dediqués també a nens de 2 i 3 anys.
i amb aquesta excusa he pogut també fer exercicis amb els meus netes i el meu net i he pogut ser també per nens més petits a partir d'això me'n vaig per les branques però jo crec que és important a partir d'això hem començat al taller un grupet d'espai familiar que es diu el petit carrau i hem començat amb nens també de dos i tres anys o sigui que ha sigut un...
el llibre ha sigut molt motivador i molt sincer i molt pràctic alhora, entens? O sigui que nosaltres hem anat fent, però ja de seguida ens ha donat un ímpetu per a les experiències que hem escrit, que són autèntiques, poder-les traduir al poble i oferir-lo a les famílies de Sant Just.
Els plers aquests els enumero. El primer és un passeig pel bosc, de la mà de l'àvia, que dic que vaig anar amb la meva neta i el que pinta és la natura. O sigui, només és mirar i observar. Sí. El segon és el pler de la màgia dels colors. Ja es veuen nens petits, doncs, tornant-se amb pintures, no? El tercer... No, espera...
Te'ls vaig dient perquè és maco veure les temàtiques. Perfecte, sí, sí. Espera. El número 3, ple i la màgia dels colors. El número 4, ple de transformar, que és a partir d'un objecte habitual, transformar-lo en un altre, simplement pintar-lo. És una cosa més manual. Tenim uns plats pintats, pedres pintades, un banc pintar reciclat...
Això a ple de canviar un objecte per un altre. Sí. El cinquè és a ple d'aprendre. I a dintre d'aquest ple d'aprendre vol dir que hi ha tota la pedagogia que nosaltres impartim en el Carrau, que és l'expressió plàstica amb diferents materials de suport, amb drets, pintants, amb pinjells gruixuts, asseguts amb pinjells prims,
col·laix de materials diversos, tota la gran gamma de recursos i materials que posem a l'abast dels infants. També, dintre d'aquest, el número 6 hi hauria l'estudi dels pintors, que hem parat al Carreu Blau. Hem estudiat Cezanne, Matís, Bonart, Pocli...
I el ple número 7 és el ple de la recerca d'una imatge, que vol dir que són els autorretrats i tot el que els nens han fet de si mateixos, que l'infant és capaç, tant com un adult, de comprometre's amb el que fa. O sigui, que un infant, diem, fa això perquè sí, no? No. També s'implica i pot fer-ho tant...
tan seriosament com un adult que busca una expressió determinada. I això jo sí que us ho puc dir perquè amb l'experiència de 30 anys veig com reaccionen i si li fas una motivació bona com se llancen a fer això, no? Llavors, el plaer número 8 seria el plaer de celebrar i participar i comunicar el que hem fet durant aquests 30 anys, que és la festa que vam fer i l'exposició que es va fer a Can Girastat, saps?
I després, mira, vam fer banderoles de colors en què els nanos feien tots un treball sobre la pluja. I aquestes banderoles es van posar per tot el poble. I totes eren diferents. Un dels exercicis que jo crec que és bo, saber si l'expressió que es fa en algun centre és bona o no, és veure que tots els treballs són diversos i que cadascú, doncs,
treballa amb la llibertat d'una expressió pròpia. I això és com un repte que vam tenir, totes les banderoles, hi havia 160, totes eren molt diferents en un sol tema. El 9 ens queda ara. Sí, el 9, doncs mira, espera, encara no ho trobo. M'has fet una mica de memòria, però costa una mica. Espera. El 9...
A ple de la pintura amb llibertat. Sí. I el 10 seria els materials i el collage en què no és el mateix que la pintura amb llibertat del tot, sinó que tens que és més de cara al disseny, com si diguéssim. Sí. El disseny el tens que meditar abans i has d'inventar quin procediment triaràs tu per poder fer l'obra que tens al cap. Sí. I, en canvi, la pintura amb llibertat és una altra cosa, però el disseny també...
les banderoles que es dedicaven a dissenyar, doncs també tenien el seu valor, no? El ple número 11 és el de les obres col·lectives. O sigui, fer una obra no només individual, sinó entre diversos nanos. I el 12... I el 12 a ple del projecte propi. O sigui, que els més grandets ja tinguin prou autonomia per decidir quin projecte volen fer...
com el volen fer i com el volen portar a terme. Això va passar al taller i ho vam exposar a Canxi d'Estar i va ser molt bonic perquè van escollir el misteri. El misteri és del món i a partir del misteri és del món, que deien que hi havia 12 o 15 o no sé quants són misteris del món, jo els hi vaig fer la broma, dic, home, però és que tots, no sé si els podrem estudiar, saps, les piràmides, aquestes coses. Era una conversa que ells tenien habitualment en els tallers més grans.
Llavors vam agafar l'Ensocopèdia Catalana i vam buscar primer què és el misteri i com es pot definir. I a partir d'aquí van fer per grups uns treballs molt macos sobre el misteri. O sigui que el plaer que ells busquin el que volen i ho portin a terme, encara que tu dubtis i diguis, ui, això per on va? Com acabarà? Tenir-hi confiança. Tenir confiança, l'educador de tenir confiança amb aquells alumnes, saben també buscar per ells mateixos.
I finalment el número 13. I el número 13 és la meva paleta de pintora, perquè jo també pinto, eh? I llavors jo dic que és el ple d'interrogar-nos. Què és la pintura per tu i què és i com es pot... Quin valor té els colors que t'impliques tant en la vida i que és tan important per tu? Això també és un misteri, eh?
I és el ple de buscar. Amb aquest, podríem dir, mena de manifest que hem desfet del Carreau Blau, queda claríssim que, evidentment, el Carreau Blau no només és una activitat extraescolar on a vegades els pares tenen aquella concepció d'una mena d'aparcament de nens per tenir-los entretinguts, sinó que és molt, molt més que això, evidentment. Com ho feu, el Carreau, per trencar amb aquesta concepció i, sobretot, també per implicar els pares?
Bueno, els pares, clar, evidentment ens deuen portar nens, hi ha nens de tot, que venen per diversos motius. Hi ha nens que venen perquè els costa a l'escola i ens els envien perquè puguin tenir una ajuda, no? Això és molt important, perquè, esclar, tocar materials i fer ajuda intel·lectualment a la part motriu, els ajuda moltes coses, no? N'hi ha que venen perquè tenen molta facilitat i els agrada molt, eh?
I també n'hi ha que venen, doncs mira, o millor només perquè els pares són sensibles amb aquest fet, no? Nosaltres el que procurem és que, primera, que es trobin com a casa, o sigui que sigui un ambient molt distès, sense cap tipus de grans postes amb escenes, sinó que estigui una cosa distesa, que estiguin a gust,
que sigui una part també lúdica, perquè pensem que venen després d'un horari escolar de 8 hores i, per tant, no pot ser molt escolar el que anem a fer, sinó que ha de ser que s'ho passin bé. Però amb aquest passar-s'ho bé, com que intervenen tants factors que dic de plaer, dels que t'he dit abans, si ho fas d'aquesta manera, el que els hi dones...
oportunitats de tocar materials, d'escoltar, de poder-se interrogar ells uns amb els altres, d'amistat. Ells s'obren a nosaltres i estan a gust. I llavors tot això es plasma. Es plasma i tenim la confiança amb ells que us sabran trobar. Això també és molt important. No donem unes regles fixes, sinó que fem que...
creiem en el que poden fer jo crec que és aquesta confiança el que dona un sentit al Carrao una confiança que els infants si tenen uns recursos mínims i una bona predisposició i unes bones motivacions són molt capaços de fer coses ara bé, també jo et dic també és molt important el que no s'ha de fer ara si féssim
Aquí una altra història del que es té a fer als llocs que fan plàstica, doncs hi ha molt a dir. Sí. O sigui, una cosa és el que fem, que sorgeix de l'interior del nen i uns recursos que nosaltres els hi posem a l'abast, però el que no s'ha de fer són moltes coses que a vegades es fan. I si marca uns límits és important, també. Sí, no, que a vegades en algun lloc fan coses que...
maten la plàstica, no la propicien, sinó que donen, com si diguéssim, coses ja mig fetes, que les fa el professor, que van massa dirigides, coses que no es tenien que fer en el món de la plàstica. Per desgràcia, no s'ha avançat massa, i no és qüestió d'avançar intel·lectualment, sinó de tenir confiança en els infants,
I, per exemple, una fitxa escolar, segons quines, no tenien que existir, perquè el que han de fer els nens llavors és omplir per dintre un dibuix, i això no serveix per res. No fomenta la creativitat solar, ens estem menjant el temps, de fet ens passem, però no em volia despedir a tu sense abans preguntar-te per una galeria...
que es diu Galeria Toc, no?, si no m'equivoco? Sí, sí. Que esteu a punt d'estrenar, o no sé si l'heu inaugurat, ja? Bueno, nosaltres ja teníem estrenada, fa dos anys, o tres, no sé, potser ja fa tres anys, una Galeria Toc, que es va fer perquè vam fer un homenatge a Marta Mata, que abans va morir, i vam fer una Galeria d'Art a La Vagoneta, on sempre hi havies posat alguns treballs dels infants, no? Però ara, com que hem tingut que remodelar tot l'equipament de... ara ja es diu de la plaça de la Pau...
doncs ens ha dit que aquella galeria no podia estar on estava i l'hem tingut que baixar a baix en un altre espai. Però al baixar-la, evidentment, hem canviat i hi ha tots els treballs dels infants que són uns titelles una mica inspirats amb el Paul Klee i que és molt bonic, és molt maco per visitar i que també convido a tothom que vulgui que...
ja està com aquell qui diu inaugurat, sense ser inaugurat, però sí que hi ha els treballs i que es podran visitar sempre que es vulgui. Segurament farem una festa el dia 15 de juny, com a final de curs, que no serà final de curs encara, en els jardins de Can Genestà, ai de Can Genestà, perdó, de la Pau, i estaran les portes obertes i tothom podrà gaudir dels treballs dels infants.
Doncs perfecte, ens quedem amb aquesta invitació. Ens hem passat de temps, però crec que també ha estat molt interessant repassar... Si voleu tallar alguna cosa, vull dir, jo no tinc cap incompatible. No, no, no, ha estat molt interessant repassar aquests 13 punts, també, per fer-nos una idea molt completa de quins valors destaquen el Carrau i què és el Carrau. Moltes gràcies. Soledat Sanz, moltíssimes gràcies per passar per la terminal. Moltes gràcies a vosaltres per pensar en nosaltres, eh? Vinga. I us felicito també per les coses que he pregut teu i per la manera que ho feu.
Molt bé, doncs moltes gràcies. A tu. Adeu. Adeu. Pantalles amb Adrià Caldó.
Ho havíem promès fa una setmana i avui ha arribat el dia de fer un rànquing o una espècie de repàs, una llista, a les millors aplicacions per smartphones. Tant iPhones com Androids, com també alguna aplicació per iPad tindrem. Fem un repàs de les aplicacions més clàssiques, aquelles que tothom coneix i que tothom que es compra un mòbil s'hauria de descarregar, i algunes així una mica més curioses. Perquè jo tinc un smartphone i em sembla que no estic molt al dia del que s'ha de tenir. Comencem per el més fàcil de tot.
WhatsApp tens. Això sí que ho tens. És que s'ha de dir tot. Algú que es compri un smartphone ha de saber que segurament el primer que s'ha de descarregar és el WhatsApp, una aplicació que s'ha aconseguit carregar els enviaments d'SMS. De fet, els clients que són de telefònica ja els envien de forma gratuïta i tenen tarifa de dates. Sí, com que amb el WhatsApp ja s'envien tot tipus de missatges, els SMS són completament gratuïts i amb telefònica si tens tarifa de dates. No els val la pena cobrar-te perquè ningú ho utilitza tampoc.
És una aplicació on pots enviar text, pots enviar imatges, pots enviar vídeos i, molt interessant, pots enviar la ubicació. És allò de no sé on estàs enviant la teva ubicació i així se t'obre el Google Maps i pots anar pel carrer. Hi ha un problema amb el WhatsApp i a molta gent li passa i és que veus tothom caminant pel carrer i escrivint amb el mòbil. Hi ha accidents, hi ha accidents perquè, clar, veus gent empanada amb el mòbil i donant-se contraferoles escrivint pel WhatsApp.
La solució és l'aplicació Tide While Walking. És a dir... En sèrio? Sí, sí, sí. És una aplicació que el que fa és posar-te al fons del WhatsApp transparent. De tal manera que... O transparent. S'entén que s'activa la càmera i veus a través del mòbil. Així ja no tens problemes d'anar-te donant contrafaroles. No m'ho crec. Sí, ja pots tenir... En lloc de dir... Pots esperar-te un momentet i llavors... No, no. És impulsiu, és impulsiu. La gent... Això del WhatsApp és constant als metros...
Estàs al mig d'una classe, els cotxes, oi, Andrea? És perillósíssim, això, eh? Sí, doncs mira, aquesta aplicació que és Tidewalking, doncs... Sí, doncs tu pots solucionar. La següent és el Viver, també famosíssima. Serveix per... Una mica és l'alternativa a la trucada convencional. Serveix per fer trucades. Amb wifi funciona bé.
Amb 3G normalment també, llavors amb velocitats inferiors falla. Molta gent diu que és l'aplicació que tothom utilitza abans de fer una trucada normal. Prova si funciona, no funciona i truques al telèfon normal. Però bé, la intenció és que amb wifi funcioni més o menys bé. Sí, amb wifi sí que funciona, però el 3G falla moltíssim. També té una mena de whatsapp, de xat. Sí, que quan falla el whatsapp, quan cau el whatsapp la gent l'utilitza. La gent se'n va al viver. Sí.
I m'ha passat que contactes que no volen tenir WhatsApp, perquè és el que suposa tenir aquestes coses també, s'ha de dir, doncs s'utilitza aquest xat del Vivert.
WhatsApp, que és una mica el Messenger modern, eh? Una mica no, és el Messenger. Tots ens creiem que ens havíem desenganxat del Messenger, que érem tots la mar de culs i la mar de guais per no tenir Messenger. Estem igual tots amb el WhatsApp. El fotoloc ara és el Pinterest, tu és el Flickr o el blog. Tot és modernit, tot és modernit. No hem canviat tant, en el fons. No. Pels amants de la ràdio, que aquí en som uns quants, recomanem l'aplicació TuneIn, tant per Android com per Apple, és gratuïta. És una gran aplicació, molt ben dissenyada, que et permet escoltar
moltíssimes ràdios d'arreu del món, permet escollir entre milers. Per exemple, unes alternatives que dono jo, amb aquesta aplicació, amb el tuning, pots escoltar un canal de la BBC que és exclusiu de ràdionovel·les les 24 hores del dia. Una cosa que a la ràdio ja no es fa massa, que és fer ràdionovel·les. Doncs mira, pots prendre el te a l'estil del Regne Unit escoltant ràdionovel·les d'aquella manera que ho fan el Regne Unit.
O també proposo despertar-se amb alguna emissora californial en estil de les pel·lícules de Los Ángeles, eh? Allò titan típic de... Boston, no sé què, no sé què tarda jo. Buenos días en Los Ángeles, hoy se prepara una fiesta en el puerto, doncs aquestes coses... Albert, vols fer una demostració? Albert? No, no. Com seria això? No, no, no. No vol fer-ho. No m'obligueu. Doncs bé, tu, Nin, et dona una mena d'aproximació a ràdios d'arreu del món i, evidentment, també serveix per descobrir música de molts, molts països. És molt interessant i funciona molt bé.
La següent aplicació és Flipboard, és una aplicació que està ja més de productivitat, que vol dir que et permet organitzar, que et fa llistes, que t'ordena una mica la vida, que fas que t'agafa webs, t'agafa blogs i t'agafa el Facebook i el Twitter, t'ho adjunta tot i t'ho presenta en format d'un diari.
sense anuncis i amb integració completa. Diuen que la usabilitat d'aquesta aplicació és tan alta, és a dir, és tan fàcil d'utilitzar, és tan intuitiva, que a la presentació de les notícies en format diari ja no li calen botons. És a dir, és l'aplicació, és el futur, podríem dir, perquè és una integració de tot en un sol i en format diari. És curiós la idea i realment és interessant.
No sé si coneixes una aplicació que es diu Evernote. També, anàvem a parlar, sí. Anàvem a parlar-ne, ah, vale. Digues, digues, digues. No sé si seria del mateix concepte, perquè jo també busco informacions de quines aplicacions m'he de descarregar, per aprofitar el mòbil, però després m'ho descarrego i no ho faig servir. I ara mateix, que estàvem parlant d'això, vaig obrir això...
que tinc aquí i diu, bueno, es poden fer etiquetes, notes i llibretes. Vé a ser això? Vé a ser el mateix o no? No, no. El Flipboard el que et fa és t'agafar blogs, Facebook, tal, i t'ho ajunta tot en format de diari. Això és socials, també. Diaris, també, eh? És a dir, contingut web. L'Evernote el que serveix és per... fas una noteta al mòbil i automàticament se't sincronitza amb l'ordinador. Fas una foto amb l'Evernote i se't puja l'ordinador. És per tenir una mena de sincronització de petites frases que vols recordar-te.
Albert, em sembla que vols dir alguna cosa. No, no, que suposo que aquesta primera que havies dit també és això, no? De tanta saturació que en el fons tots tenim, és una manera de posar-ho fàcil, i sobretot a la gent, suposo, a la gent també més grans, que potser els diria una mica més d'esforç, tenir-ho tot allà ben posadet i ben fàcil d'anar seguint, està bé. Sí, el que passa és que el Flipboard és com una mica el 3.0, és a dir, has d'haver passat per totes les fases, no és l'aplicació...
El primer que et descarrega segurament no és aquesta, perquè primer has de saber que és Twitter, has de saber que és Facebook, tenir uns blogs... I un cop tens tot això, potser ho vols organitzar d'alguna forma, però has d'estar a bastants llocs perquè tingui sentit aquesta aplicació. Una molt interessant és el Zite, és per iPhone i per Android, una mica similar al Flipboard, però amb la diferència que aquesta aplicació el que fa és aprendre els hàbits de lectura de l'usuari. Et va donant continguts segons els teus gustos. Per exemple, tu li has posat el mòbil...
que t'agrada la cultura, t'agrada la fotografia, el cinema i el teatre, per exemple. I dius, mira, aquesta setmana m'està interessant més saber de fotografia, et dona més contingut de fotografia. Llavors et va donant més flux d'actualització de notícies sobre fotografia, aleatòria, amb alguns inputs que tu li has donat. És una manera, segurament, de seguir temàtiques com cultura, com medi ambient, com ciència, que potser no requereixen tenir notícies d'última hora. Segurament per les d'última hora no volem una classificació.
Volem rebre que alguns ho classifiquen per importància, les volem saber totes. Aquestes més per tenir pinzellades de coses que van passant. I dius, per exemple, tenies notícies del Barça que les volies saber moltes. Ara arriba l'estiu i no tens ganes que t'omplin el cap de fitxatges del Barça que ni vindran ni deixaran de venir. Doncs dius, mira, aquestes setmanes no em parli tant del Barça, posa'm només una notícia a la setmana del Barça. És força interessant, es diu Zaid, aquesta per iPhone i per Android.
Molt interessant, eh?, aquesta aplicació. Sí, sí, sí. A mi més, sobretot, que sigui pels dos dispositius, que a vegades els d'Android amb una mica cossos, tot i que cada vegada menys. La següent és un clàssic de xarxa social que segurament és l'explosió, l'última xarxa social que més ha explotat, a part del Pinterest, és l'Instagram, una aplicació que fa dos mesos tenia 13 milions d'usuaris i que ara ja arriba als 50 milions gràcies per la publicitat i el ressort de ser comprada per Facebook, és a dir, és una empresa ja propietat de Facebook,
I per haver publicat recentment la versió per Android, de la qual doncs molts gaudim. Una aplicació que et fas una foto, li poses un filtre i la puges a aquesta xarxa social. No té més i té molt. Sí, a més ha sortit tot aquest rotllo dels Instagramers, no?, que es diuen que... Que de fet amb els iPhones, no sé si ho estic dient bé, però...
Em sembla que poden incorporar càmeres de millor qualitat. No sé què poden fer, no? Sí, hi ha gent que es compra fins i tot objectius per posar-ho a l'iPhone. I fan autèntiques esbergueries. L'Albert fa cares d'espant, no? Quan parlem d'aquestes coses, però mira tu, eh? Jo ja sé que és Instagram i veig fotografies i hi queden molt bé, però també veig en molts blogs que seguia que eren de fotografia que han abandonat les seves càmeres i que s'acostumen a...
És això, no? És incorporar una bona càmera també amb el mòbil. Llavors hi ha molta gent que ja no està fent fotos amb la càmera clàssica perquè realment Instagram està molt bé. Això és innegable. Que ningú pensi que l'Instagram són només fotos de gatets. Que sí, que els que no en tenim massa idea el que fem el primer que ens la descarreguem és fer una foto del gat. El que passa és que, precisament, és una xarxa social que et permet seguir a qui tu vols. Per tant, pots tenir gent que fa molt bones fotos. Jo tinc un usuari que es diu Ganyet, per exemple...
que també és periodista de RAC1, que fa fotografies d'arquitectura de Barcelona i aplicant-hi els filtres, escolta, doncs ho fa molt bé i vas rebent actualitzacions d'edificis sorprenents de Barcelona que segurament no te'ls havies mirat d'aquesta forma i ara tens una nova perspectiva dels edificis, però també, per exemple, serveix per, si trobes gent de Moscú i de Japó que t'interessa, com a element periodístic interessant també funciona per saber com funciona el món a altres bandes.
Anem molt malament de temps. Si us sembla, destaquem una última aplicació i deixem la resta, que queden molts. Queden jocs, queden aplicacions de música, queden educació, altres per fer exercici. Fem per la setmana que ve. Recomanem el Vidi, que és l'Instagram, però en vídeos. És una aplicació que s'ha posat ara molt de moda perquè es veu que la Shakira ja està molt enganxada i el que fa és, en un vídeo, li poses filtres i ho comparteixes. No té més, però bé, és interessant perquè és per iPhone i ben aviat serà per Android.
amb aquest resum d'algunes aplicacions interessants per dispositius mòbils, ens acomiadem del pantalla, seguim a la terminal. Segueix-nos a twitter.com barra la terminal 981.
Quadern musical amb Clara Aguilar Hola, bona nit als oients de Ràdio d'Esvern Això és una secció de la Terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu gastar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic
Si vols ser més, quedes aquí i coneixeràs les millors versions de cançons clàssiques del pop rock. Bé, doncs, molt bona nit. Nova edició del Quadern. Com hem dit al sumari que hem de dir, avui centrem el tema del programa a parlar de les versions de cançons clàssiques que tots i totes hem sentit alguna vegada i que...
són destacables pel seu moment que van sortir, per qui les va fer, pel reconeixement que van tenir i també sobretot per la gent que les ha reta per sonar, com ara veurem, amb cançons com aquesta primera d'Oasis Wonderwall. Segurament els Oasis és un grup que no necessita presentació precisament per ser un grup que ha tingut el seu moment de glòria dels anys 90 i
es van separar cap al 2009, i és un grup de grans masses i molt reconegut el que seria l'escena britànica dels 90, com hem dit, són de Manchester i del que seria el general Britpop, al costat de grups com Blur o The Verb, entre molts altres. La cançó que els va portar a la Gathama o que van començar a ser coneguts és aquella de la cançó que es diu Supersonic, i també, més endavant, amb la que estem sentint, Wonderball, que és la que avui portarem personada per Brian Adams.
Diuen que la cançó, Wonderball, al principi s'havia de dir Wishing Stone i que estava dedicada, això segons la revista Rolling Stones d'Espanya, i que estava dedicada a una exparella del Noel Gallagher i a un amic imaginari. Aquestes coses dels germans Gallagher que li fotien el tema. I la veritat és que va ser publicada el 1995 amb el disc What's the Story of Morning Glory i actualment podríem dir que és una de les grans cançons que faré la història del pop. Jo crec que és una cançó que
que quan, no que ens està personada més de cinc vegades, o en aquest cas em sembla que som, no sé, vuit o nou, em sembla que he trobat, ja podem parlar d'una cançó clàssica. Ha estat personada per gent com Cat Power, per gent com Raúl Williams, com Los Sobraos, com Paul Enca, com Mike Flowers, com Radiohead, i una llarga llista una miqueta més de noms que han personat aquesta fantàstica cançó. Sentim nosaltres ara la versió d'un músic que als 16 anys va abandonar d'institut per treballar en una sabateria i començar...
per escriure música, començar el món de la música. És Ryan Adams, el seu últim disc llançat el 2011 és el Ashes and Fire i la versió del Wonderball pertany al CD Love is Hell del 2004. Sentim-lo. Today's gonna be the day that they're gonna give it back to you
I'm sure you've heard it all before You never really had a doubt
I don't believe that anybody feels the way I do about you now In all the roads we have to walk wide And all the lights that lead the way are blind
Bona nit. Bona nit.
I d'aquesta cançó dels Ryan Adams, el Wonderwall, passem al The Smith Jam, la cançó de Please, please, please, let me get what I want.
Els Smiths, també un grup que tampoc necessita presentació, però Vic és un grup que va tenir el seu moment de màxim activisme del 82 fins al 87, sobretot, especialment, i que estava format sobretot pel tàndem de compositors que eren Morrissey i Johnny Marr, i que va ser un grup que van publicar la gran majoria d'àlbums sota el segell independent Rough Trade Records.
Els Smiths també es podem considerar una de les bandes influents de l'escena indie, no tan indie, posterior a més cap als anys 90, també amb el moment Britpop, amb bandes com els Belen Sebastian, com el Radiohead, com els propis Oasis, com els de Levi Tines, etc. És un grup que en aquell moment va ser molt important o molt destacat per les lletres aquestes inusuals, iròniques que feia el Morrissey,
i també la combinació entre les lletres d'un i la música del Mar, del Johnny Mar, que van donar protagonisme a la guitarra, que s'havia estat una mica més oblidada amb els sintetxadors i aquestes històries que hi havia abans, i tornava amb aquest rotllo més pop, una mica més rockero, més guitarra, més presença de la guitarra. Després de la separació, els Smiths, cadascú se'n va anar per una banda, el Morrissey se'n va anar...
treballant solitari, també va treballar, va col·laborar amb el productor dels Strange Waves, amb Stephen Street, i amb el guitarrista Vinnie Rayleigh. El Johnny Marr va retornar a l'escena musical amb grups com Barnard Summer, perdó, amb Barnard Summer de New Order, amb Neil Tannen dels Pet Shop Boys, que va formar el supergrup electrònic. Nosaltres avui hem portat la versió del Please, please, please, let me get what I want,
del grup She and Him, del duet a nord-americà Sentimlo. Good times for a change See the luck I've had Can make a good man turn bad So please, please, please Let me, let me
Fins demà!
I ara és el moment estel·lar per tu, Albert, que tornem als 80, als Fantàstics 80. Em m'agraden als 80. Qui no ha ballat alguna vegada aquesta cançó, mare meva? Jo, que mira, que els odio heu ballat. Tothom ha ballat. Tothom ha ballat. És una cançó, Gerger Bonaghan fan, de la Cyndi Lauper. És un clàssic dels 80, que al seu moment va ser tot un himne feminista i, bueno, tot...
tot el que va revolucionar amb aquesta cançó. Perquè, si us pregunto, em podíeu dir alguna altra cançó de la gente de l'Oper? Me la podríeu dir? No, no, no. No som prou fans. És una one-hit wonder, aquesta noia. És que totalment, eh? És que es coneix aquesta cançó i... Sí que hi ha d'altres coses, però... Europa, Europa sí que la coneixem més. Però quina és la cançó estal·lant? Aquesta. Aquesta. Una cançó que ha sortit en pel·lícules, en sèries com Glee, també la mateixa pel·lícula que es diu Girls are gonna have fun...
i que l'ha m'ha sonat la nostra estimadíssima Russian Red, amb el seu disc I Love Your Glasses del 2008, amb una versió sense aquests 112, aquestes coses tan horteres, si no, més aviat amb la seva veu... Vuitanteres, són vuitanteres. Vuitanteres, sí, exacte, vuitanteres, amb estil, clar que sí. Doncs això, Russian Red, Lourdes Hernández, ens fa una versió més delicada, amb aquella veu tan especial que té, amb la guitarra, però a mi m'agrada moltíssim, per això l'escollida...
També us recomano que si algú li agrada molt els Arcade Fire, fent aquestes recerques, he descobert una versió que també van fer ells a Porto Príncipe de la IT el 2011, que la podeu buscar via YouTube, via xarxa, que la trobareu segur, o serà peculiar també. Doncs fet això, ens en anem a la versió de la Roja & Red.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Le Complant du Partisan és una cançó que va escriure Emmanuel d'Astier de la Vigerie, també reconegut com Bernard,
a Londres el 1943, posant lletra a la música composada per Anna Marley. Es va emetre aquesta cançó, el Complain du Partissant, per primera vegada a la BBC, dirigida a la França ocupada i va ser un dels discos destruïts per la defensa antèria a Alemanya durant un bombardeig contra la resistència francesa. A partir dels anys 50 es va convertir en una cançó popular pròpia d'allò de la resistència francesa. I més endavant...
doncs molts artistes la van recuperar, gent com Joan Baez, com Le Companion de la Chanson, o com també aquesta versió que estem sentint ja de fons del Leonard Cohen, amb qui encara va reviure un nou ressuscitament la cançó que és a francesa amb la seva versió anglesa, que seria el Departition, que pertanyia al disc Songs from a Room.
Bola Terminal, ja per tancar el programa, no fem notícia, no fem recomanació musical, ens hem dedicat a fer aquestes versions. Ens despedim amb la versió fantàstica dels Palma de Z i Mare Roders amb El Partisano.
Fui cruzando la frontera, me dijeron ríndete, no podía hacer eso. Cogí el fusil y desaparecí.
Cambié de nombre a menudo, perdí mujeres e hijos. Tengo algunos amigos y algunos incluso están conmigo. Una anciana nos refugia, nos esconde en el desvent.
Llegan los soldados. Ella murió sin un suspiro. Éramos tres por la mañana, solo quedo yo esta noche, debo continuar. Les
Molt bona nit, nois. Avui ens ha inspirat aquest bon temps que fins fa pocs dies estem disfrutant.
després d'aquest inici de primavera més adient d'Estocolm que no pas de Barcelona, ha arribat el bon temps, el sol i la calor, i tot i que jo, doncs, soc bastant anti-estius, anti-calors, anti-humitats de Barcelona... Anti-toto! Sí, jo aquí vinc de l'amargat del grup. No, no, però la veritat és que haig de dir que he notat l'efecte del bon temps i en positiu. O sigui que
intentant pensar en el que m'agradaria fer de cara a aquest estiu, de la primavera, he anat pensant en què m'agradaria fer, en què jo relaciono l'arribada del bon temps, i he anat pensant en coses diverses, perquè el programa d'avui serà una mica, com que aquí a les cointendències parlem una mica de tot, i acaben una mica tots els temes que ens vingui de gust parlar, doncs avui fem tots aquells temes que ens han inspirat aquest bon temps, com dèiem.
Per començar, us agradaria parlar-vos d'una cosa que els barcelonins...
ja coneixen, que són les terrasses dels hotels, però tot i això crec que desaprofitem més del que hauríem, perquè, òbviament, són bars i restaurants que també es paguen, no estan allà per discutir-ho de forma gratuïta, però que trobo que a vegades no hi pensem quan sabem que podem anar per fer un cafè o per anar a fer una copa,
I, òbviament, el fet que estiguin en hotels i més si són d'una categoria superior o si estan en bones localitzacions fa que siguin realment locals increïbles i, sobretot, amb molt bones vistes o unes localitzacions més canvajables. Així que us en vull dir tres o quatre perquè les tingueu en compte el pròxim cop que hagueu de quedar. I així, per anar fent un cafè,
o un còctel a la nit. Un dels més famosos, i que més aprecia la gent de Barcelona, és l'hotel Casa Fuster del Passeig de Gràcia, en general, però la seva terrassa és una de les més famoses i concorrides de la ciutat durant els mesos de l'estiu. Un altre, també molt clàssic, és el de l'hotel Clarisse, que per tot aquells amants de la música, realment té unes ballades de jazz, de sol...
també de música clàssica, que són molt, molt, molt bones i realment també ja tenen molts adeptes entre els ciutadans de Barcelona. A més a més estàs al costat de la piscina i, bueno, realment és un paratge bastant ideal. Molt glamour, eh? Molt glamour. Sí, sí, però tampoc no són... El cas de Forster potser sí que és una mica més pijot, però aquest no tant, eh? Vull dir, són llocs que s'hi pot anar... Tampoc no has d'anar amb corbata, però sí, sí, són llocs amb una miqueta de glamour.
El clàssic Hotel La Florida, òbviament per les seves vistes, aquest hotel clàssic que es troba al costat del Tibidabo, i òbviament és per gaudir d'unes vistes de la ciutat i totes les seves rodalies impressionants. I l'últim, així per gent amb gustos més adients de Paris Hilton, és l'Hotel W, que a més a més és bastant polèmic perquè està sobre la platja. És l'Hotel Vela, no? Sí, l'Hotel Vela.
a més a més fa gràcia perquè va ser molt polèmica el fet que la terrassa i la piscina estiguéssim sobre la sorra directament perquè això és i la gala aquí a Espanya però tot i això doncs es recorda una mica a la Barceloneta d'abans que tot estava directament a la sorra és una llàstima òbviament que hagin mort altres negocis i que en canvi ens es permeti aquesta mena de cosa amb un estil molt Miami Beach però tot i això doncs és molt curiós és molt única a la ciutat i a més a més té una piscina impressionant són nits de chill out així sí que és una mica més de jet setters
Per cert, jo he fet investigació perquè volia revelar el secret, però no, però jo tot i això us animo a que aneu amb una mica de morro i si us culeu a les piscines suposo que també podeu, no? Ojo! O pot ser una activitat d'estiu divertida, eh? Anar fent ruta per piscines d'hotels en que a veure si pots entrar sense pagar. N'hi ha més d'un que ho ha fet, això. Tu has fet això? Parles per tu? No, no, no. Jo sí. Jo he fingit accents i tot, eh?
Vull dir, fer veure que parlava un idioma desconegut. L'hotel Bell aquest, clar, com que han agafat aquest tros de platja, no poden delimitar-lo amb grans tanques perquè encara es veuria molt més la il·legalitat i per tant és molt fàcil entrar allà. No, clar, però a més a més aquestes terrasses... Si no, em marca, em marca, pots entrar. No, directament a partir de la sorra no, però les terrasses amb els bars estan oberts a tothom. Vull dir, tu realment estàs al costat de la piscina prenent-te la teva copa i tu és legal, òbviament és el que volen, que la gent també a Barcelona hi vagi.
Per tant, us animo a que ho proveu. Una mica de morro, tu. I relacionant amb això de les piscines, aquestes sí, legals, només fa un apunt, perquè tinc la sensació que hi ha molta gent que se n'oblida, les piscines dels clubs esportius, dels gimnasos, aquestes coses, no cal que sigui soci d'un d'aquests gimnasos o d'aquests clubs esportius per gaudir de les seves instal·lacions durant un dia. Tenen passos d'un dia que tu pagues, normalment la quantitat no passa de 10 euros,
I, per exemple, podem gaudir d'instal·lacions de les famoses piscines Picornells, de Can Caralleu, el dir que està a la vora de la Diagonal, que té una piscina exterior bastant impressionant. I és una molt bona idea, si tenen un dia lliure a l'estiu per anar bé també amb amics i passar tot el dia allà, trobo que està molt bé i que no podem deixar de tenir en compte. Un dels llocs que a mi sempre em ve al cap quan penso en l'arribada del Bon Temps, de la primavera,
i que realment a mi m'agrada més de Barcelona, perquè trobo que és un dels llocs més especials, més únics, és la caseta del migdia a Montjuïc. No sé si ho ha estat. Sí, sí, sí. Molt, molt recomanable, sí, sí. És realment un d'aquests llocs, jo màgic no diria, però realment d'aquests llocs que dius, ostres, val la pena, és diferent, és únic, no és que sigui Barcelona al 100%, però fins i tot està Barcelona, òbviament està Montjuïc, està una zona tan apartada,
i et dóna la sensació que estàs, no sé, a la Costa Brava, és una cosa molt curiosa, i a més a més és un espai, doncs, hippiós no, però bastant desenfadat, en què a més a més el que es va és a sopar, el menjar sempre és el mateix per tothom, i totes les nits, excepte les nits de dèmeques, que són les nits de sardines, i tot es fa a la brasa, molt senzill, com si fossis un pícnic,
amb taules, però així com tot molt desenfadat, i també es va a gaudir de la bona música, cada dia fan una música diferent, des de això, com xilar autotecno, a jazz, a flamenc, una cosa d'aquestes. Perquè repetim, qui mos deu el lloc? A la caseta del migdia de Montjuïc. Això on cau? A Montjuïc. Darrere del castell. Ja, però més o menys... Darrere del castell, sí, sí, perquè clar, la gràcia és que el que es va també a gaudir, a part del menjar, de la música, és de la posta de sol, de la nit, del mar, perquè té tot pistes al mar.
Clar, i el públic quin és? És molt guiri, perquè clar, és un Montjuïc, no? Jo... Tu quan hi vas anar? Bé, fa anys, eh, d'això. Ah, sí, és que jo també fa un temps, i clar, jo anava a dir, no, no, no hi ha turistes... Jo crec que no, jo crec que no hi ha molt, perquè és difícil arribar-hi. Sí. Necessites un cotxe. I clar, de fet, nosaltres li podem donar l'encanta que precisament hem trobat dins la ciutat de Barcelona, un lloc puntual, no?, obert al mar,
i que s'entrega al Mediterrani. Segurament els turistes no busquen precisament això a Barcelona, no ho sé. Jo trobo que si en el moment en què algú ho digui... Jo crec que la gràcia és que, com que és difícil arribar-hi, no hi va tant turista. No, la gent és molt gent normal, hi ha famílies, hi ha parelles, hi ha grups d'amics, és molt... Però re pretensiós, això és el que també ho resumiria una mica. I ara hi ha idees per sopars, per festes o...
O idees de menjar i de beguda. La primera és de begudes, perquè aquí és això. A vegades també m'agrada portar-vos alguna idea diferent, perquè ho podeu portar a una festa o a un sopar, si en feu una casa. I una de les begudes més refrescants, alcohòliques, això sí, tot i que tampoc no és una cosa superbèstia, però si ja esteu cansats dels gintònics... Sí.
de les begudes amb... dels combinats baratillos, aquestes coses, i en lloc de fer un xampany o el que sigui, podeu fer un mint julep, que és un clàssic nord-americà, suren, això és del sud dels Estats Units, i que bàsicament és mig i mig més o menys d'aigua i bourbon, aquesta clàssica beguda també del sud, sucre, i la clàssica, que a més a més li dona el toc més refrescant, són
fulles de menta tallades i una mica preses perquè tingui el gust de la menta. I és això, és un còctel superrefrescant i un clàssic de les festes de propacó als Estats Units. I una altra tradició també del bon temps, en aquest cas italiana, però que ha triomfat moltíssim, sobretot en els països germànics, és l'aperol, que és aquesta...
Bueno, Aperol és com fer el vermut, i l'Aperol és aquesta idea del vermut, és com si el nostre vermut clàssic, l'altre dia que estàvem parlant de bodegues, doncs l'Aperol és la resposta italiana del vermut, és barreja de vi blanc amb aquest alcohol, amb aquest licor, que és com de taronja amarga, i el resultat és bastant també refrescant, una mica amarg de la taronja. I el millor lloc per gaudir-lo a Barcelona, podeu comprar el licor, una botella d'Aperol,
al Quart Inglés o a qualsevol botigada especialitzada. I el millor lloc a Barcelona per gaudir-lo és el Cotxina Mandaroso, que està al carrer Verdaguer i Callís, número 4. Està sota el Liceu. Està al costat de l'Antiteatre? Sí. És el carrer que baixa del Palau de la Música? Sí. Que curiós, eh? Perquè fa 3 dies vaig passar per davant d'aquest lloc i me'l vaig quedar mirant. I el Cotxina Mandaroso, que ja fa uns anys que està obert, que ja és... Bueno, és un...
és un dels millors italians de Barcelona, ja no és un segret, fins fa poc ho era, però ja no ho és, i a baix, i fa poc, amb l'èxit han obert un lloc que es diu Mandaroso Pastís, em sembla, en el que fan coses dolces i salades, però amb una idea una mica més casual, una cosa més...
més així, doncs, més ràpida, i ara també podeu fer aquest vermut a la italiana. I de menjar, doncs, us proposo que reuniu amics, família, el que sigui, i feu una nit de pizzas casolanes, perquè és una cosa que, realment, si feu la massa abans, està molt bé per fer-ho en un grup, és molt divertit.
I ara, per cert, l'última moda amb les pizzes és fer-les en base de coliflor. Ai. Sense gluten i, òbviament, molt, molt sanes. Això s'ha de provar. Jo ho vull provar. Jo aquest estiu em comprometo a fer una pizza de base de coliflor. Vaig enviar la recepta, eh? No la sé. Deu ser matxacada, no? Sí, sí, sí. Intentarem posar un link d'algunes receptes, si no crec que si la coliflor s'encera per allà.
I després, un altre plat que a mi també em relaciono molt amb l'estiu i bastant desconegut aquí a Barcelona, tot i que és com el Prometser el nou pastís de pastanaga.
És el Lemon Meringue Pie, que també és un clàssic nord-americà. És un pastís de crosta normal, com una crema de llimona, i llavors després merenga... Merenga, merenga, crec, sí. Per sobre. I és això, és amarg, és dolç, realment molt bo. I el podreu provar al Meatpacking Bistro, al De la Creme del carrer Enrique Granados, al Cornelian Co.,
Hi ha altres llocs que en tenen, però si no l'heu provat, és un dels meus festius preferits, així que us animo a que el tasteu. I, òbviament, també Estiu, Bon Temps i Barcelona, ja és un clàssic, el Biergarten del Princesa Sofia a la Diagonal, i doncs, realment, només fer aquest apunt perquè no el deixeu de visitar si encara no ho heu fet.
I ja per acabar, de moda, pels nois, els pantalons, aquests shorts supercurs, ja no s'accepten. Ja no? Ni molt llargs, ni molt curts. Ai, digue'm que els pirates tornen, que tinc l'armari ple. No, no, no, em sap molt greu. És justament la mida exacta del genoll, una miqueta més amunt, però... Ah, vermuda. A mi se m'ha agradat, això. Això.
Ni massa ni poc. Amb noies, plataformes i amb mitjonets ja sabeu què és la moda. Plataformes i mitjons. Plataformes, tu. A l'alemany, tu.
Ens haurem de comprar plataformes. I faldilles estretes, però tampoc no molt altes. En plan tubo. I sobretot, això, quan ve l'estiu, el broncejat, el sol, què? Si es porta, si pàl·lit o no. Està de moda posar-se moreno? Jo m'he cremat, eh? O sigui, ha fotut una mica de sol i la clara ja s'ha cremat. Amb això, amb precaució, eh? I aquests anuncis d'H&M que promocionen la tanorèxia, per favor...
que no us enganyin, que això no es porta. No, es porta a prendre el sol amb moderació. Nosaltres ho deixem aquí. Tenim més informació als nostres blogs, al nostre Facebook i al Twitter. Que vagi molt bé. Tornem la setmana que ve amb més i millor contingut. No prometem res. Bon cap de setmana. Adéu.
Hola. Hola. Hola. Hola. Hola.