Sant Justens i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui. Què tal, què tal? Molt bona nit de dijous 14 de gener.
De l'any 2013, benvinguts a una nova edició de Canji Qui Pugui. Aquesta és la número 16 aquí a Ràdio d'Esvern, programa que fem cada dijous de 9 a 10 del vespre i comencem sempre saludant els components que fem cada setmana a aquest programa. Clara Aguilar, molt bona tarda. Bona nit, bona tarda i bona nit. Sí, bona tarda. Jo crec que sí, jo crec que sí. Clàudia Orberà, molt bona nit. Bona nit. Que viatges en el temps, tu que estàs el 14 de gener?
Ja comencem bé? Sí, estic 14 de febrer, 14 de febrer. 14 de febrer. Fes quin dia és avui, Adrià? És Sant Valentí, em fa molta... No. No, no massa, no massa. Una festa que... Aquí fem Sant Jordi, no? Ai... Res. Què ho poses per mi, aquesta cançó? Ja, és... Ara no sé com enllaçar-ho, això. Imanol López. Bona nit, no? Saluda. Bona nit, sí, perquè només dius el meu nom. Bé, jo et dic bona nit, eh? Bona nit, Ania. Bona nit, Imanol, com estàs?
Bé, bé, bé. Millor que tu, pel que veig, no? Per què? No ho sé, ho dic. Com que has dit que no t'agrada Sant Valentí, ho dius d'una manera, en plan... Aquí celebrem Sant Jordi, no? Això és el que s'ha de dir, no? En Sant Valentí. Això és el que portem dient durant tot el dia. No, no, és que jo no celebro Sant Valentí, jo celebro Sant Jordi. És la dignitat, no? Del dia. És la dignitat de Catalunya ens hi juguem aquí. D'acord.
Clara Aguilar, repassem el sumari del programa d'avui. I tant, Adrià. Doncs, com sempre, que ens hi pugui, obrim el programa amb una selecció selecta que ens fa sempre l'Imanol, amb els millors tuits que s'han fet durant aquests últims dies sobre Sant Just, o gent de Sant Just. Després, és el moment aquell que l'Adrià ens ha preparat un resum, un megamix, sobre les cagades que s'han fet per antena a Ràdio d'Esvern, que segueix de l'entrevista avui amb Jordi Gulló, que està aquí amb nosaltres esperant.
I tot seguit, com sempre, passem al moment de les queixes que han recollit el tandem Barbara López, també durant aquests últims dies a Sant Just. Després, és el moment en què s'enfronten, avui, al que pugui, s'estrenen amb una qüestió al botó del Carnaval, que me l'han explicada, però no l'hem entesa. Doncs es tracta de... Sant Just ha decidit celebrar el Carnaval una setmana més tard. Això mateix. Si això hauria de ser així o s'hauria de celebrar quan toca realment. I després veurem aquesta lluita que fan sempre l'Imanuela Clàudia.
Després, cantant les 40, el moment més divertit, avui ens ho canten la gent del Cinetoclub Utopia. I per acabar, com sempre, com sempre, fem un repàs, truquem a algú de Sant Justenc i li fem unes quantes preguntes sobre el poble i el posem a prova. Dit això, comencem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Jiquipugui.
Si no has quedat amb ningú més, clar. S'enjustencs a Twitter.
Doncs vinga, Imanol, com sempre, moment per repassar una selecció d'aquestes que ens fas de millors tuits. Bona nit, Clara, no, evidentment, ja ho sé, que faig la millor selecció de tuits. Evidentment, aquesta setmana m'he posat els tuits més injustencs de tots i començo per una que ho he dit molt dolenta. Ui.
T'aviso que no sóc gaire de rebre. L'Adrià potser... Jo puc falsejar-ho molt. D'acord. Vull rissa, rissa dolenta, sisplau. L'Arnau Mamó, el 13 de febrer, va posar en un tuit Rajoy, dos punts. Obro comillas. Jo per Anna mato. Mato. Molt bé. Qui és? És un senjostenc?
Com l'has trobat, aquest acudit? Per què has seleccionat el tuit de l'Arnau Mamó? No tens qui és l'Arnau Mamó? No.
Home, és un genjustèndol de la vida. No és broma, eh? És que m'estàs mirant d'una manera... És un caüero. No el conec jo de forma personal, però el conec del Twitter. És un tio molt actiu. Sí, sí. A més, fa tuits d'aquests, saps? Vull dir, graciosos. Graciosos. Graciosos. Avui va d'acudits o no va d'acudits, o no? Bueno, va d'engegar. Ha sigut per engegar, no? Digues una secció. Ha sigut per engegar allò que te'l trobes i dius, ah, mira, aquest va per ser tu. Vale, continuem amb un del David Vendrell, que ha posat avui mateix...
i diu, m'ha agradat un vídeo de YouTube. Aquelles coses que em passen a vegades. Aleshores, penja el vídeo i posa, poemes d'amor, calico electrónico. Jo normalment aquests tuits els obvio. Però, avui què sap mal en ti? He dit, agafa poemes i recita'ls. Ostres, ara et posaràs a recitar? He fet la millor selecció de poemes d'amor calico electrónico.
N'he agafat tres a l'atzar. Val. I us el recito ara mateix. El primer diu... En esta noche tan fria... Yo te ofrezco mi estufa. No tiene piles ni cables. Pero igualmente se enchufa. Molt bé.
Manol. La segona. Seguim amb la millor selecció de poemes d'aquest Sant Valentí. Diu... Quisiera ser pirata? No por el oro ni la plata, sino por ese tesoro que tienes entre las patas. Aquestos no el sabíem tots, eh? Mira quin solo, mira quin solo. És la perfecta introducció per l'últim poema d'aquesta selecció que diu... Mi amor...
Sentiràs solo l'essència. Pues m'acercaré con gran dissimulo. Y un poco más notaràs mi presencia cuando te la meta por el cul. Això és censura. Molt bé, continuo amb un altre tuit. Deixarem...
Aquests poemes de mort... Bé, jo els recomano, eh, per allò, un moment íntim. A mi m'ha agradat molt, escolta, això... Veus? Això és cultura popular. Tinc la Clara guanyada, que ho sàpigues. Molt bé. Continua un de la Clara Nervion, que, bueno, ahir, però fa unes hores, diu... I recordeu, amics i amigues, que esteu sense parella sam Valentí. Que a mi has posat Valentí. No sé per què, però a molts tuits has posat Valentí. Deu ser alguna broma d'aquestes que... No sé, que no entenem nosaltres, o...
o que ho ha escrit malament, per exemple. No, però ho ha escrit en més d'un tuit, així, Valentí. Veus? Això és el que em fa sospitar. Veus com no ho entenem? Això és el que em fa sospitar. Bé, deixeu-me llegeix el tít. Diu, i recordeu, amics i amies, que esteu sense paella Sant Valentí, eh, Adrià? Ja no som solterons ni solterones, som singles, que té molt més glamour. Té molt glamour, això. És que sí. És l'opció 2, a dir, Sant Jordi. Soc solter, vida depriment, soc un single, tota una vida per endavant, per triomfar l'amor, i tant, i tant. Ja passa, això.
Molt bé. Vinga, més tu ets. Continuo amb un de Sergio Herrada Ruiz que el 13 de febrer va dir mi salvación calentar y listo.
Ja està, només va dir això. No, hi ha una foto, però si dic la foto ja per la gràcia. Home, però és que si no no ho entenem... No, no, no. La foto és una fabada litoral. Autèntica, de veritat. D'aquestes de fot. Sí, sí, sí, sí. Una mica de... El que passa, us ho explicaré, us posaré una mica en context. El Sergio està una mica, diguéssim, maltractat per la vida i...
O sigui, té una asiàtica que no s'aguanta i no es pot moure. Aleshores, com que no pot cuinar, es fa fabades litorals. A més, no poder. M'enteneu? I per això, tio, mi salvación calentar y listo. Clar, és que si no t'expliquen que hi ha una fotografia i tot això de l'asiàtica i aquestes històries, mi salvación calentar y listo. Ara ho ha entès, eh, la Clara? No, però tenia relació amb les fabes, no, dic jo? Sí, sí, sí.
Amb les fames, sí. Molt bé, continuo amb Loot & Tweet ja, que també és del Sergio Radaruit, i diu al 12 de febrer, me encantaria ser Rambo ara mateix per poder dir-lo de no me siento las piernas, Dios mío.
L'heu entès, no? L'heu entès, no? L'asiètica. Molt bé, i aquí tanco el meu recull de tuits de setmana. Perfecte, Manol. Sempre tan especials. Avui ha sigut més que especial, perquè ens has llegit uns poemes que, bueno, que tens tot el públic guanyat. Si voleu enviar-hi alguna cosa, ja ho sabeu, eh? Ho heu de fer a través de Facebook, però sobretot feu-ho a través de Twitter, que segur que us llegirà. Continuem. Ara és el moment dels moments per a marcar.
Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, no ens enganyem. Tot i la nostra proporcionalitat, a ràdio d'esbert les coses a vegades no surten tal i com esperàvem. Tot seguit. Moments per emmarcar. Ui, ¿te has resfriado?
Parece que sí. Vale, ja comencem. Molt bona nit, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant la ràdio d'Esbert. En primer lloc, demanar disculpes a l'audiència, si és que algú ens estàs escoltant, per la veu. Procuraré parlar lo menys possible. Llea las instrucciones de este medicament y consulte al farmacéutico. Avui s'entregan els Premis Ramon Llull. Sí, exactament. I...
I sabem que ets membre del jurat. Sí, seguro. No, vaig ser membre del jurat. Ah, oh. No podria ser membre del jurat. Home, doncs escolta. Sí, clar, clar. Entono la meva culpa, perdó. M'han passat malament la informació. Perdona, perdona, perdona. No, tranquil.
1.535. 1.635. No riguis, va, sisplau. No riguis. Ei, no marxis. Fins les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar.
L'entrevista de Can Jiquipugi. El proper dissabte, l'entitat ecologista Alnús de Sant Jús ha organitzat una pencada forestal per tal de fer un manteniment d'una zona reforestada fa anys per aquesta mateixa entitat. Per parlar d'aquesta pencada, rebem a Can Jiquipugi. Jordi Gulló, molt bona nit, Jordi. Bona nit, bona nit. Com estàs? Bé, aquí estic com a casa. He estat aquí col·laborant...
durant més de 4 anys. Per tant, no ets nou a la ràdio, això ja no és gens nou per tu. No, no, i justament aquell lloc en el programa que n'hi ha a dos quarts de 12 els dijous, la tertúlia, doncs està d'aquí 4 anys. Quin programa, com es deia? El que fan els dos quarts és al matí, dintre del programa que fa l'Enric. El just a la fusta. Just a la fusta, és la tertúlia, des dijous. Que ara presenta la Carme Verdoy. També he estat dos anys portant un programa de medi ambient...
Aquí a les tardes, a les quarts de 8. És a dir, que portes més anys a la ràdio, fins i tot que no per nosaltres fent el canjiquipugi. Escolta, Jordi, gràcies per acceptar de venir al canjiquipugi. Volem parlar d'aquesta pancada forestal que es farà aquest dissabte. Comencem parlant d'aquest concepte, que a alguns ens sona una mica nou. Què és una pancada forestal o què serà la pancada forestal d'aquest dissabte? Si vols que ho diguem, en plana d'intel·lectual, diem selvicultura. Selvicultura.
és que el bosc, de manera natural, tendeix a tindre una espessor, una tal, que els arbres no creixen bé. Creixen apretats, creixen en dificultats, i s'han de podar, s'han de cuidar, el sotabosc s'ha de cuidar, s'ha de podar, i llavors el bosc té més força.
I per això és selvicultura, igual com l'agricultura, i s'ha de saber que quan s'ha de plantar i tal, però la selvicultura és cuidar el bosc.
És a dir, que el bosc l'hem de controlar des de fora perquè per si sol no acaba de créixer tal com seria pertinent per tenir una bona zona forestal, frondosa. Els arbres, per exemple, els dines i els roures es converteixen en arbustos. Surten branques des de sota i per força no té un tronc central principal i s'ha de podar a un terç.
Això ens ho expliquen els tècnics i com ho hem de fer. I s'han d'alliberar dels albarzers, dels matolls que té al voltant, que li mengen i l'estrangulen. O sigui, aquesta seria la... Aquesta és la feita que s'ha de fer. Que és netejar el sotabosc per tal que puguin créixer els arbres. Suposo que també enfocat de cara a prevenir possibles incendis forestals, no?
Això també va haver-hi per incendis forestals. Sempre que en aquest país, la península ibèrica, sempre que hi ha hagut boscos d'algies i de roues, han estat cuidats. Hi ha hagut cabres, hi ha hagut tal i, per tant, el sotabor que estava net.
La gent ho utilitzava per fer o cuinava en llenya i, per tant, es cuidava el bosc i es netejava. Un bosc natural, jo, quan feia geografia i història fa 20 anys, ens va portar la professora a mirar el que era un bosc natural. I un bosc natural eren els arbres totalment un sobre l'altre i deprimit.
mig secant-se, morint-se, algun estrangulava l'altre, era una cosa i val un altre bosc. Va portar un altre en contrast que es cuidava, que de selvicultura eren arbres senyorials, forts, robustos, en el sotabosnet. I és una mica això. Aquí hem estat durant 12 anys plantant arbres, més de 800, en queden 80, degut a que és una zona que està molt a prop,
i entre els animals, les cabres, els porcs senglars, que no saben respectar una cosa que després els agradarà, que són els aglans, es mengen quan són petits. És a dir, no aneu a netejar qualsevol zona de Collserola, sinó que és una zona específica on el Nus, precisament, hi havia plantat arbres fa uns anys, no? Sí, sí, des de 15 anys que anem treballant aquest tema, no?
I quins arbres es planten al Collseral? Els gines i roures planten nosaltres. És el bosc primari de la península ibèrica. Els gines i roures. El pi ja és secundari.
I, a més, quan hi ha pi, ahir en Can Carbonell, que és la cita que anem, hi ha un bosc natural de pins i per sota hi han nascut les alzines. En els anys, les alzines predominaran i els pins apareixen, perquè és l'arbre primari. I què significa arbre primari? És a dir, que és el que hi havia... Que és el natural de la zona.
És a dir, veiem collçorola sovint plena de pins, però no és l'arbre que en un origen hi havia... No, en tota la pinçolabèrica eren els Ines i Roures, que en el segle XVII, degut a la construcció de baixells per a l'imperi d'Espanya, van arrasar. Van arrasar tota la fusta. Més concretament, l'activitat d'aquest dissabte, quina hora ho quedat i on, per la gent que s'hi volia apuntar? Aquesta era a dos quarts d'onze, davant de la massia de Can Candelet.
Qualsevol persona hi pot col·laborar? Això pot col·laborar qualsevol persona, que pensi que es pot punxar, ha de portar una roba que el protegeixi, guants que el protegeixen...
S'ha de portar alguna cosa? Si ve crios, s'ha d'estar acollat perquè... No, no, roba especial i guants. I el material ho fem en col·laboració amb els voluntaris de Coixerola i a l'Ajuntament ja porten material ells. I poden, com deies, col·laborar gent de totes les edats, no? Sí, però els crios convé que estiguem, diguem...
sota la vigilància d'una persona adulta no vagin a punxar-se per allí, que hi ha molts arbergers. Hi ha molts arbergers. De fet, segurament, a l'hora de ser pràctic, gent més gran seria el més útil, però també és una bona manera, els nens segurament no podran fer una feina molt extensa, però sí que també pot servir per conscienciar els nens de la importància de tenir un bosc net, per exemple, l'actitat d'aquest dissabte.
Sí, a nosaltres sempre ha vingut algun fill, d'algun adult, quan hem fet activitat, ha plantat arbres, i sí que és una activitat, el que passa és que avisem, avisem perquè no diguem que no estem avisats, que hem de controlar el que hi ha molt a verset.
I hi haurà molta activitat física o cadascú al seu ritme? Això, cadascú al seu ritme, són dues hores. Les orientacions ja me les va explicar el tècnic de Coixerola, les direm allí i ja està. Hi ha arbres, això s'ha de podar a un terc.
i en un perímetre d'un metro de diàmetre o tal, s'ha de treure tot el matoll i deixar-lo lliure. Ara estem parlant de la pencada, però explica'ns com comença això del nus i quants anys fa que hi ets tu? El nus va començar el 2007 i el treball de fer les plantes en el viver
plantàvem l'aglan, creixia un any en unes garrafes i el següent any l'anàvem a plantar. Els primers anys vam plantar una vegada 300, que es va morir tot, i a partir d'aquí, que va coincidir amb l'enfermetat que jo va estendre a la baixa pel ginó i tal, ja anava jo i plantava 10, 15 o 20 cada any, perquè a més a l'estiu si ja se queda hi ha que anar a regalos.
i pujaven un carro de 40 litres d'aigua a regar-los. I aquests que jo vaig plantar, més del 50% han sobreviscut. Hi ha 80. Hi ha nus molt grans i fa molt gotxa. I a més, el nus, quin tipus de persona hi participa? Gent molt implicada en Sant Jus, gent gran, gent jove? Gent que tenen consciència ecològica i sensibilitat i participa.
que són del grup. Nosaltres tenim 20 socis. Gent jove teniu? Gent jove, no. És el problema. S'han quedat tancats.
És el problema de... Els joves esteu peleant tant per trobar forat en la vida que no... Que no hi ha temps per fer... Que no hi ha temps per voluntariat. Segur que, si algú ens està escoltant, potser, no sé, agafa interès. De fet, cada setmana, aquí que ens hi puguin, hem passat diverses persones, no?, d'entitats, i sempre ho diuen, no?, ens agradaria que la gent jove, Artejust, o altres entitats que diuen, no?, ens agradaria costar-ho, perquè realment, a Sant Just som tots, i és una manera, també, de fer coses i de participar.
Jo he sigut el responsable de deforestació, ja ho he parlat aquí una mica, ho he estat fent, i ara disfruto molt quan veig els arbres i convido, perquè hi ha molta feina a fer en aquella, és el terreny de Can Cortés, està acabant el poble, les cases de Can Candelera ja no acaben. Estem en una zona en què hem marcat un 20%, encara queda com un 80% per poder fer. O sigui que hi ha una feina per any.
Si algun jove s'engreix que ni els agrada la natura i tal, hi ha una feina fa molts anys. És una zona que sembla mentida però no es pot ni passar de tan espessa que n'hi ha, que és el que dic, està tan espessa de mató i de lios que s'ha menjat tot. Jo ara he hagut de destapar baixos diumenges un parell d'hores, jo he hagut de destapar
molts arbres que estaven absolutament a part des de fa 5, 6, 7 anys que no sabien ni on estaven i a l'altre de treure parcer i tal han aparegut Aquesta feina que feu vosaltres que és tan valuosa a Collserola no l'hauria de fer l'administració per exemple? La Collserola té voluntaris té treballadors i els treballadors van fent aquesta tasca però també té un cos de voluntaris perquè aquestes tasques estan immenses
Quan parles que si ho havia de fer l'administració estem parlant d'engrandir els pressupostos, cobrar més impostos i això no és possible. Hi ha moltes labors que la gent se'ls ha de prendre ja com a voluntariat. No sé si m'entens. Si volen que ho cuiden més, com si fos tal i menys, hauríem de contratar 50 persones fixes i això vol dir impostos. I com no tant, tal...
hi ha una colla de voluntaris que col·laboren. Voluntari de Conxerola que farà una gran labor. Recuperen les vinyes, recuperen altres temes, ja vindran ells a col·laborar aquí, portaran material també. Col·laborem en ells.
doncs com hem dit abans que algú que ara estigui pensant home doncs jo aquest dissabte no tinc res a fer què ha de fer? s'ha de posar en contacte amb vosaltres? o pot anar directament? no, no pot anar directament i si vol anar més tard perquè té problema que vagi allà a la zona de Can Cortés el torrent de Can Cortés han estat les cases de Can Candeler una mica més amunt de la Masia a mà dreta que hi ha un torrent, doncs és tot aquell torrent i l'hora? l'hora, nosaltres estarem allà a dos quarts de onze i hasta la una
Doncs perfecte, des d'aquí queda feta la crida si algú s'hi vol afegir i molt bona feina del Nus que destaquem aquí des de Canjiquipugui, també si algú no pot potser anar aquest dissabte però sí que vol apuntar-se a aquesta entitat doncs ja ho sap, és una de les nombroses entitats que hi ha a Sant Just i que tant en tant passen per aquí pel Canjiquipugui per explicar-se de la seva activitat. Jordi, moltes gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres, i m'ha fet molta il·lusió trobar aquí antigues alumnes del Montsell. Que ens coneixem tots, clar. El Montsell una vegada va col·laborar al Julià, li van plantar cinc pins, i és a dir, que estan vius, que vulguen anar a veure la Rosa, la Rosa que era la responsable, la mestra i tal, els cinc pins estan allí vius i creixent. Doncs mira, un orgull també per l'escola Montsell. Jordi, gràcies per haver vingut. Gràcies a vosaltres.
Segueix-nos a twitter.com barra canji qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Sant Houston, tenim un problema.
Doncs vinga, continuem amb el programa. És moment de les queixes, d'allò que fa la Clara Limanol, que surten al carrer, recullen algunes propostes de Sant Justencs i Sant Justenques que volen millorar Sant Just. A vegades el volen com eludir, o com es pot dir això? O volen dir com m'agrada aquest lloc o com m'agrada això, no? Sí. Però normalment no. No, és l'actitud generalitzada dels Sant Justencs i Sant Justenques. Oh, que bé. Inconformistes. Sí, bueno, inconformistes. I està bé, això de voler transformar les coses...
No sé si ho recordeu, la setmana passada vam recollir un recull de queixes i vam dir, vale, la setmana que ve tindrem la resposta de l'Ajuntament. Doncs això és el que porto avui, les respostes de l'Ajuntament de les queixes de la setmana passada. És a dir, que no us ho vau inventar, no? No, no, no, ara tenim contacte directe. Però són serioses. Exacte. Manol, passa, passa. Ange, qui pugui arribar. Temanol arribar ara, no sé d'anarriba, se'n va lentir aquestes coses estranyes. Sí, sí, ha dit que tenia una cita. Sí, ara em sembla que no és el moment d'aquell de fer conya que sempre fem, és a dir, continuem amb el Sant Houston. Anem a...
Què anava a dir? A veure, teníem les respostes de l'Ajuntament. Com dic, són respostes que no solucions. A veure si anem evolucionant i d'aquí a poc comencem a tenir solucions més enllà de les respostes. No sé si us recordeu, teníem una noia la setmana passada que es queixava de la poca freqüència del Just Metro i que deia que passava fred, esperant el Just Metro. Doncs bé, l'Ajuntament en respon. Passa cada 15 minuts i els panells informatius digitals són útils per saber quan passa el següent i organitzar-se. Incrementar la freqüència no és possible a dia d'avui pel cost que suposa. Bé,
Bueno, és una pregunta... Una resposta aquella justifica tu respostes, eh? Té una mica de sentit, perquè si precisament hi ha un bus a Sant Just que té una freqüència de pas...
bastant regular i que et permet fer previsions, és el just metro. És a dir, pots pensar, doncs surto de casa just per... Jo ho faig, de fet. Exacte, ho fem tots. A vegades varia una mica d'horaris, però més o menys sempre passa l'hora que toca estar fixada. Jo crec que la lluita seria més aviat de no incrementar freqüència entre els horaris establerts, sinó establir un horari més ampli durant el dia. Aquesta era la teva queixa, no?, d'allargar l'horari que s'estengués més per la nit. Això no ho han tocat, aquí la resposta. Ja tornarem a demanar-ho.
No sé si ho recordeu, però hi havia un home que també es queixava sobre els elevats impostos de Sant Just. Doncs bé, l'Ajuntament diu... En global, la càrrega fiscal a Sant Just és baixa respecte a altres municipis. El de circulació pot ser elevat, però altres com l'IBI no. Bé, això és qüestionable. Sempre s'ha fet una política moderada en aquest camp. No es va fer revisió cadastral al principi de la crisi per aquest motiu, per exemple. Doncs...
Bueno, si l'Ajuntament diu que els impostos no són elevats, doncs, bueno, això s'haurà de... o si li fem cas, però jo crec que hi ha gent a Sant Jus amb rentes molt altes que fa que pugi de fet tot una mica. Sí, sí, sí. De fet, és el que hi ha, viuran en un poble en què es viu també i moltes fortunes vienen a viure aquí. Bueno, el mateix home tenia moltes queixes i una de les queixes que va fer va ser que el carrer Bonavista...
Hi havia moltes direccions de trànsit i que no s'aclarava. Un clàssic, és un clàssic. És un clàssic, que canxi qui pugui. Doncs bé, l'Ajuntament diu... És un comentari que força gent fa i respon a criteris de mobilitat i també seguretat vial. En el seu tram central hi ha al mercat les botigues i estendeix a la peatonalització i reducció del vehicle. Això és veritat. El que res s'ha de veure en la seva globalitat i en relació amb altres vies del municipi. És a dir...
que és un carrer molt llarg i cada tros està pensat perquè funcioni en cada espai. És a dir, que no s'ha de mirar el carrer com un carrer Bonavista tot sencer. S'ha de pensar com per espais. Això ens diu l'Ajuntament. No sé si teniu cap queixa afegit sobre el carrer Bonavista. Era el mateix Bonavista que fa uns anys havia estat completament peatonal, no?
Sí, ho havia estat. Hi havia hagut queixes dels botiguers dient que això reduïa les vendes o que la gent passés per allà i, per tant, n'hi van posar cotxes. És a dir, que també respon a un cert criteri d'haver-ho pensat, el fet que hi hagi cotxes.
Clar que mai serà gust per tothom. Què m'està passant que sóc la veu jo ara de l'Ajuntament, no? Sí, sí, sí. T'han pagat en negre? No, no. Com funciona això? De moment els sobres aquí encara no han arribat. Doncs l'última queixa era d'un home que deia que s'havien apropiat la façana de casa seva com a propaganda electoral. Doncs bé, diu. El propietari de la finca, efectivament, va donar permís perquè uns metres d'aquesta paret fos espai de propaganda electoral quan hi hagués convocatòria. A canvi...
que se li pintés la paret acabat el període de la campanya. Hem confirmat que des que ho va comunicar la primera vegada no se l'ha informat més i se li ha pintat la paret cada any. Enteníem que des que ho va dir la primera vegada i no ho havent manifestat mai al contrari, ja li estarà bé. Perdó si ha causat molèsties. En pròximes convocatòries es pot eliminar aquest punt.
Eps, home, hem aconseguit alguna cosa, no? Home, és que bé. Som contents, som contents. Sí, home, l'home aquest, jo ets de dir que la seva queixa principal no era que ho utilitzessin sense demanar permís també, sinó que no l'hi pintaven. I aquí està intentant dir que l'hi pintaven cada any. Aquí hi ha una diferent percepció de les parets de Sant Just. Ara, si diuen que l'hi preguntaran a partir d'ara, una cosa que hem aconseguit aquí, que en llegui pugui. Almenys serveix perquè el tinguin una mica més en compte. Ah, està bé, està bé. Fem funció social i tot des d'aquest programa.
Doncs fins aquí les queixes i les respostes de l'Ajuntament. Realment, Clàudia, això agafa forma. Sembla dins gent seriosa i tot. Bueno, durant 5 minuts el programa està bé, saps? Està bé. Doncs moltíssimes gràcies, Clàudia, per aquest tàndem que feu tan meravellós que només has parlat tu, l'Emmanuel no ha dit res, però ei, no passa res. Controlem amb el programa i és moment del combat. Busca'ns a facebook.com barra canjiquifugi.
Busca't una nòvia, se't comença a passar l'arròs. A la meva esquerra, Imanol López. A la meva dreta, Clàudia Barberà.
Com cada setmana s'enfronten per una pugna històrica a Sant Just d'Esvern. De històrica, històrica. De fet, en aquest cas és recent dels últims anys. I és que el Carnestolta se celebra a Sant Just aquest cap de setmana, és a dir, un cap de setmana més tard que la resta de poblacions de Catalunya. A favor o en contra? Aquest és el tema del debat. 30 segons, Clàudia, per defensar la teva posició.
Doncs bé, Manol, jo et dic que estic totalment a favor que Sant Just hagi programat el Carnestoltes una setmana més tard. T'explicaré. Assumint que Sant Just no és un poble que tingui tradicions de Carnaval i que segurament la població de Sant Just està acostumada a fer de Carnestoltes en altres llocs, està bé que s'adapti i que ja ha posat a inventar-nos una tradició, inventem-la una setmana més tard. Sí, no passa res. Siguem originals, siguem originals, no passa res.
Potser és més important tenir una tradició compartida amb la gent del poble i que la gent del poble hi sigui, que no fer una tradició en la qual quedi buida perquè la majoria de la gent no hi sigui. És a dir, estic completament a favor que la rua durant la tarda amb els nens de les escoles i tot es faci el dia 16 i també la festa de nit amb els joves i gent més gran.
30 segons, Imanol. Molt bé, Clàudia. Avui, com que ens hem d'aprendre el combat tan relaxadament, parlaré superlentament i amb sobra de temps. Mira, et diré que les tradicions precisament són tradicions perquè es compleixen. Si les fas diferent, què són, aleshores? No són res. Això és tant de país, tanta cosa que diem que fem i a la primera de canvi no fem ni el carnestoltes el dia que toca, que què estem ensenyant? O sigui, els nens, quina data aprendran què és el carnestoltes? Una data que no toca.
Sí o no? Home, és que estem aquí ensenyant el que no és i a sobre ho promocionem i ho promocionem als quatre vents. Oh, de veritat. Ara sí, lluita lliure. A veure, no, anem a deixar les coses clars. No, deixa-m'ho clar, deixa-m'ho clar. No, no, no, el Carnaval s'explicarà què és la data que toca ser, simplement que Sant Jus de celebra una setmana més tard. Per què? Explica-m'ho, per què? No, per això, perquè vingui la gent, perquè vingui la gent. Però i què? És una mica trist, és una mica trist el plantejament de necessitem fer una cosa perquè vingui gent. Sí, d'acord, però ja acceptant-ho, doncs fem-ho.
Home, doncs no, ja que fas una cosa, fes-la el dia que toca, segur que venen. Si són realment de Sant Just, home, tota la gent de Sant Just està aquí, per tant, podran venir. No, però no és maco ser una mica originals i dir, doncs ho fem una setmana més tard, què passa? Doncs que la gent del voltant també ve, tenim una festa que ve molta gent i està bé. No, no és maco perquè en el fons no ve la gent de fora, ve la gent d'aquí. M'agradaria saber qui ve de fora. O sigui, tu mira la rua d'aquí Sant Just... No, la rua no, jo estic parlant de la festa de la nit també.
I què, a la festa de nit no vindran, per molt que sigui una setmana o l'altra? A més, la festa de nit no té res a veure amb la rua de la tarda. La rua de la tarda, per què no es fa? Bueno, per ajuntar-ho tot, està bé. Això de tenir un dia en què es concentren totes les festes festives, festes, festives, ja és el que té, de carnaval. Però pots concentrar-ho el dia que toca.
Bueno, però és que el dia que toca no hi ha ningú a Sant Jús i per fer un carnaval amb quatre gats potser valorem-ho. Qui diu que no hi ha ningú a Sant Jús? Això ho dius tu. Bueno, estem valorant i jo t'estic dient que hi ha gent a Sant Jús. Saps què passa? Que la tradició ara a Sant Jús ja es fa una setmana més tard. I canviar-ho sí que serien en contra les tradicions de Sant Jús. No, però això perquè s'ho van inventar el primer dia aquí fent el tonto. Bueno, ja, fa uns quants anys, no? Doncs ja s'ha perpetuat. Què vol dir fa uns quants anys? Fa dos anys que es van inventar aquesta tonteria de fer-ho una setmana després.
No, bueno, ja està bé, eh, tres. Volia fer més tradició que no fer-ho... Què vol dir? Home, però abans també es feia, l'únic que ningú... Bé, ningú ho seguia, abans era el problema, l'únic que... Bueno, i ara sí, per tant... No, perquè ho feien dues entitats abans, l'esplai o coses així, sortia pel matí i feia una rua, eh, i ja està. Però, clar, si s'obre al poble i es fa bé, el dia que toca, no entenc per què s'ha d'obrir una setmana després.
Doncs perquè vingui gent. Està bé, està bé. O sigui, ara què hem aconseguit? Que hi hagi una rua un dissabte a la tarda? En què va gent? La gent els prepara a comparses. Hi ha entitats com el col·lectiu de la plaça de la Pau que porta setmanes preparant la seva disfressa. Bueno, però una setmana abans també s'ho hagués preparat. No, hem aconseguit... També s'ho hagués preparat una setmana abans. Hem aconseguit crear tradició. No, bueno, clar, però la tradició també la tindries si l'haguessis posat el dia que toca. I més tradició tindries perquè seria el dia que toca. Bueno, però no passa res. Seria tradició purament. No, la tradició s'adjusten cap. Home, bueno, però és tonto.
és tonto posar un altre dia no tens cap mena d'argument per dir que es posi un altre dia jo sí que és una tradició és el dia que toca això celebrem doble, primer a d'altres llocs després a Sant Just i per què vols celebrar a d'altres llocs? vinga nois, acabant això ara és moment, sempre que ens hi pugui l'Adrià i jo fem una valoració i opinem sobre aquesta qüestió que avui la Claudi Malt s'han discutit Adrià, què penses?
Penso que així en principi és com una mica estrany que se celebri un cap de setmana més tard, però si serveix per potenciar la participació de la gent a Sant Jus, que potser el primer cap de setmana s'aniria a altres pobles, el segon aprofita i llavors se'n va a Sant Jus i podem reunir molta més gent. És a dir que a favor de desplaçar una setmana més tard al Carnaval. Tu, Clara, què en penses?
Jo estic amb tu, Adrià. Per què estàs amb ell? Perquè sí. Segona setmana consecutiva. Ja hem portat tres, eh, guanyant abans. Però abans de les teves tres, et recordo. He quedat fent un moment amb la llengua, la Clàudia, quan ha guanyat. Bueno, prou. Deixem aquí el combat, us sembla bé? Sí, ja que l'hem guanyat, em sembla perfecte. Sí, no? Ara, un cop que guanyes, bueno, alegre tant. Doncs prou, continuem amb el programa.
Estàs escoltant? Canji qui pugui. Cantant les 40.
Doncs, com sempre, moment de cantar a les 40, moment de riure, moment que els millors artistes d'aquest poble surtin a la llum i cantin per nosaltres, perquè ens hi pugui. Ho fan cada setmana perquè la Clàudia de l'Imanol surten al carrer, van amb una gravadora, els hi posen uns cascos i els hi posen una cançó que avui quina és, Imanol?
Em poseu redobles avui? Avui no hi ha redobles. Avui no hi ha redobles. Molt bé, avui toca... Jo vull ser el rei León. Ostres, però té un significat, té un per què aquesta setmana. Sí, realment... Ui, ui, ui, ui, que salta, que salta la cançó. Realment és que aquesta setmana ho canta el Cineclub Utopia, que aquest cap de setmana munta al Carnestol Fest.
que és la festa que toca a la nit pel dia de Carnestoltes, de Carnaval, vaja, Carnestoltes és el monigote, diguéssim. Aleshores, com que el tema, diguéssim, del Carnestolfer és què voldria ser jo de gran, hem de ser que, ja que el Simba volia ser el rei León, els hi faríem cantar aquesta cançó per...
És bastant il·lustrativa, no? Com de, què vols ser de gran? Jo vull ser rei León. Bé, jo potser no, però ell ho sí. Vull dir, hauríem de posar per contraposar jo vull ser rei, saps, dels pets? Per fer una mica de... Hauria estat bé, hauria estat bé. No ho vam pensar-ho, no anem tan ràpid ni anem tan lúciament a vegades. Podríem fer combats ara ja, combats de cançons, saps? Cantant les vuitantes, saps? Això per estar improvisat ha sigut una mica fluix, com t'ho diria. Gràcies.
D'acord. Doncs, quan vulguis, Adrià, pots posar... Ah, no? No es pot posar la cançó? De moment no es pot posar... Abans has saltat sola i ara no es pot posar la cançó, de veritat, eh? Bueno, estem esperant que el senyor expert musical ens agafi el telèfon perquè, si no, no la podria sentir ni valorar com més degut. L'Adrià ens diu que ja està tot correcte. Sí. Tenim expert musical. Tenim expert musical. Està l'altra banda el telèfon. Hola, bona nit. Hola. Hola, Eulàlia Castells, que avui ens fa d'experta musical. Sí, sí, Manol, obre la boca i riu...
Avui expliqueu-li una mica, perquè clar... Ara, l'Elia t'ho explicaré, és molt senzill. Doncs hem anat als membres del Cine Club Utopí, els hi hem posat els cascos, els hi hem posat la lletra davant i els hi hem demanat que ens cantin una cançó. El rei león. I després d'escoltar la cançó et demanarem que els qualifiquis amb un adjectiu i que els puntuïs del 0 al 100. A veure com ho han fet. Sí? Preparada? Som-hi a escoltar la cançó. Voy a ser el rei león y tú lo vas a ver
Pues sin pelo en ese cabezón un rey no puede ser. No ha habido nadie como yo tan fuerte y tan veloz. Seré el felino más voraz y así será mi gol. Pues un gato suena más feroz.
Hoy yo voy a ser rey león. Nadie que me diga. Bueno, cuando dicen que... ¿Qué debo hacer? Claro, por supuesto, pero... Nadie me diga. No te hagas cuenta. ¿Cómo debo ser? ¡Basta ya! Libre para ser mi ley. Es hora que tú y yo hablemos de verdad. Para ser el rey.
Ahora es ahora que tú y yo hablemos de verdad. No quiero escuchar a un pajarraco tan vulgar. Que eso llamas monarquía, no hay por qué seguir. Yo me largo lejos de África, dimito y a vivir. Total, tampoco tengo vocación. Oh, yo voy a ser rey de león.
¡Mira cómo bailo! ¡Mira cómo ando! ¡Mires donde mires! ¡Siempre estoy al mando! ¡Aún no! En sus canciones sin duda En bosques, en sabanas y en el mar Prediquen al rey Simba su canción Oh, yo voy a ser rey león
Yo voy a ser Rey León Yo voy a ser Rey León Eulalia Castells, a l'altra banda del telèfon, com a experta musical. Què tal?
En sentim? Molt bé, la cançó. El que passa és que jo no sé si l'Aulàia haurà de fer d'experta musical com d'una música en concret, perquè estava monopolitzada per una veu masculina coneguda a Sant Just. Sí, no sé si l'has reconegut, la veu masculina. No. Era el Power Devil. Power Devil del Cineclub Utopia. Exacte. Potser et sona d'un capítol tan il·lustre. Hi havia dos veus, no? Hi havia el Power Devil per una banda i les altres dues que ens han demanat que no revelem els seus noms per l'altra banda, que són anònimes. Exacte.
M'ha semblat superrítmica, la cançó. Sí? Rítmica, tenim adjectiu i tot. Avui està pensat tot. Rítmica, bueno, sí, comparat amb la setmana passada que teníem la vida és un carnaval i no era del tot rítmica, la paraula que la definia, sí, segurament aquesta setmana és rítmica, la cançó. Què n'has de dir del Power Devil? Ara em deixeu, no? Ara em deixeu. No, dic que potser recordeu el Power Devil d'un capítol tan excel·lent com quan va pujar a cantar All the Single Ladies...
Dalt d'un escenari, no ho recordeu això? Una festa major? Com vols que ho oblidem? Va, gràcies, ja està, era un apunt És que era molt ràpid Ara tens present la cara del Pau? Sí Direm que sí No, fa molt bé Ostres tu, quina experta en música Ara m'és entregada Ens falta un resta majida aquí Perquè a tothom li fa coses que de malament Perquè et trobes pel poble Et peguen, et roben, et traquen Clàudia, sempre demanen una cosa
Han transformat la cançó del Rei León d'una manera així... Interessant. Que parem artístic. Si els puntues del 0 al 100, en quina puntuació es queden? Un 99,9. Ostres, ostres, ostres, això rebenta el marcador. Cineclub Utopia té més punts que espectadors. Poden fer el pas, diu.
Poden fer el pas, poden fer el pas. Ves que no et trobin a tu pel carrer on dia, Eulàlia, l'Imano i la Clara et facin cantar, eh, vigilar. Ves que no et trobin als del cine... Jo ho faria molt pitjor. Jo ho dic sempre, haurien de fer una cançó d'experts musicals cantant. I jo et van dir, ves que no et trobin als del cine Club Utopia i t'ho vulguin agrair regalant-te entrades al cine i hi hauràs d'anar. Vull dir...
Aquestes coses se n'han d'anar, sí, sí, després se n'ha d'anar. Perquè, Eulàlia, no em posa el teu nom. No et posis nerviós, eh? No et posis nerviós, no? No puc, no puc. Tu aniràs, el que mestol fes, no? Dissabte? Clar. Ah. I de què aniràs, Eulàlia? Era la pregunta. Es pot dir? Eh? Vosaltres a què anireu? Aniràs de sorpresa. De quina sorpresa? Ah, és sorpresa. Tot és sorpresa. Aquí ningú vol rebalar res. Eulàlia, això es tradueix en un encara no ho he pensat.
No, no, està avançat, està avançat. De fet, s'està preparant la disfesa. Ostres, tu. Ostres, tu. Quin perill. Bé, ara aquí no us espereu. No, has quedat expectatives, eh? Vull dir, un abans i un després. Sí. Laura Castells, moltíssimes gràcies per fer d'experta musical el canji qui pugui. Moltes gràcies. Bona nit. Et truquem aviat per cantar. Bona nit. Bona nit.
Digues, Clara, perdona, digues. Després del Cantar a les 40, sempre passem a l'última secció del Canjiquipugi, que és el gran trivial, el Redescobrint-se'n Just. Busca'ns a facebook.com barra Canjiquipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs.
redescobrint Sant Just d'Esvern.
Sempre tanquem el programa posant a prova, com hem dit al principi, el coneixement que tenen els habitants sobre Sant Just. Agafem les vistes blanques a l'atzar i piquem un telèfon i l'Adrià, en aquesta ocasió, mala meva, li ha fet tres preguntes. I tant. Ens ha respost la Carme, que molt amablement ens ha atès. I a veure, l'heu de comprendre perquè...
Què passa? Està una mica malament de la veu, eh? Té tos, té tos i la tos és la protagonista de la conversa Sentim la primera resposta Comencem Qui és Dolors Puigdemont? A. La nova cap de llista de la CUP de Sant Just d'Esvern B. Una artista santjustenca O C. La solista del cor Lopom de Flors Ostres, no tinc ni idea No en té ni idea Un artista, una política o una cantant
Una cantant. No és correcte, no és correcte. Un artista li queda o una política. Ah, que tinc una altra possibilitat. Sí, i tant que sí, sí, sí. Ostres, no m'ha donat la tos. Doncs a veure, Carme, no sé què, no? Dolors Puigdemont. Política o... Li queda la cap de llista de l'Scub o un artista s'enjustenca.
No sé, política... Tampoc, tampoc. És la segona, eh? Un artista s'enjusten que acabava d'inaugurar una exposició a Can Ginestà. Home, Adrià, m'has treu la feina, ara què dic? Ah, doncs això mateix. Està molt bé l'exposició de fet, eh? Sí, i de fet venim d'aquí. Can Gipugui ha passat per l'exposició que s'ha inaugurat avui, el celler de Can Ginestà...
que es diu Cossos. De fet, va venir la setmana passada, vam estar parlant i us la recomanem moltíssim, oi que sí? Sí, i tant, per cert, que no ho hem dit i des de fons ja estem al programa en directe i ens podeu veure a través de la pàgina web. Tenim gent que ens està veient. Hola! Tenim espectadors en directe? Sí, sí. Que no preguntis quants. Vinga, següent pregunta. Doncs la següent pregunta va sobre un succés d'actualitat que va passar al poble fa uns pocs dies. La segona pregunta diu així. Fa dos dies va haver-hi un atracament...
A dos comerços del parador. Què es van endur? A, van robar 500 euros. B, es van endur als mobles de disseny. O C, es van endur a parells electrònics. Ja bé. Els mobles de disseny. No, incorrecte. No, és que no sé quines botigues són. Són dues botigues, el tas d'en Sandro i una botiga de... Doncs els diners. Els diners tampoc, tampoc.
Era l'opció C dels aparells electrònics. I l'última pregunta. Aquí ho talles, no? Sí, sí. Quin dia va ser, això, fa un parell de dies, no? Sí, sí, fa ben bé un parell de dies que a la matinada cap a les 4, no? A les 4, sí. Què vas ser tu?
No, però diguéssim que a Ràdio d'Esvern publiquen les notícies i pots consultar-les. Al Facebook pots mirar-les i posava que majoritàriament havien robat aparells electrònics. Una notícia ha fet sortir un tuit avui. De fet, he de reconèixer que ho he vist perquè buscant tuits avui pel programa m'ha aparegut allà i per pura curiositat m'hi he posat a mirar-ho.
Perquè ningú es preocupi, que les taxes de robatoris a Sant Jus són molt, molt baixes. Sí. De fet, quantes preguntes portem? Portem una de cultura i una d'actualitat. Ara seria el moment... De preguntar sobre... De preguntar sobre... Andogàmia, sobre nosaltres mateixos. Com ens agrada. I tant. Quant temps fa que s'emet aquest programa? Canji qui pugui. Opció A, 5 anys. Opció B, 2 anys. Opció C, mitjany.
Correcte, aquesta sí, fantàstic. Doncs ha encertat la pregunta, l'última sobre nosaltres, per tant, estem molt contents. Jo tinc una pregunta.
ha dit mitjany perquè li ha sonat poc professional oi per la frescor per la innocència pel dinamisme tot picadet és l'única que no havia de clavar és la que podia dir dos anys o així que així quedava millor amb el programa i tal no sé es nota que estem com si fos el primer dia sempre això és com dir single i solter bueno, eufemismes a la vida ens ajuden a sobreviure saps?
Sí, claro, vale. Escolteu... És en Jordi, wei.
exacte, això anava jo que estic una mica trist perquè ara després del programa tenia una mica de cita jo havia quedat una mica de cita era per anar allargant les frases una mica havia quedat i m'han fet planton però m'han dit que no m'han donat carbassa volia una cita de Sant Valentí amb espalmetes, cors doncs pregunta la Clàudia, és molt expert en això sí, exacte et donen carbassa sovint, Clàudia? no, sóc expert en cites amb espalmes i cors
Bé, doncs en aquest moment d'atenció us vull mostrar un tros de la conversa que he tingut amb la Carme. Fantàstic. Escolta, que no la veig massa bé de la veu. No sé, que m'han començat a picar el coll. Escolta, dic jo, perquè jo aquesta nit sap que és Sant Valentí. Jo tenia una espècie de cita i m'han... M'han donat planton. No sé si vostè fa alguna cosa aquesta nit.
Sí, tinc una cita. També vostè no vol... Sí, de moment no m'han donat planton. Bueno, si de cas... Si vols, anem demà. Demà? Perfecte. Escolta, et dono el telèfon ara aquí...
que no estigui en directe, val? I quedem. A veure, això... Eh, ja està. I aquí s'acaba. Un moment, un moment, un moment. Adrià, fas una mica de panet amb aquesta veu, eh? Jo crec que t'ha dit que sí, com per panet. No, bueno, és que... I jo estava intentant posar com la veu molt greu per semblar sexi i veig que he fet pena, no? Ha semblat molt masculí, era el moment, vull dir, jo ho reconec. En quin? En el d'ara, no? Què? En el moment d'ara que posava la veu greu.
No, no, en els dos. L'Adrià té una masculinitat. Però un moment, pareu-vos a pensar el que ha fet l'Adrià, eh? O sigui, a través del Trivial el tio s'ha votat el telèfon de la Carme. Demà, no? Demà. Demà tinc cita, nois. Demà triomfo! La setmana que ve faig jo el Trivial. Sí, no? Portem una ratxa, jo us recordo que s'ha de passar, van dir que era el tio més guapo de Sant Just. Eh, perquè ho sapigueu, eh? És veritat, sí, sí, ho recordo, ho recordo. També et passen un telèfon, també.
Sí, sí, sí, sí. Me'l vaig a notar. Jo és que sóc més de donar-los. Si es truquen, ja trucaran. Això es porta bastant aquí a la ràdio. Deixar telèfons apuntats. Ah, sí? Sí, sí, sí. Hi ha com una tradició. Ah, sí? Sí, sí. Molt bé. L'Adrià ho sap molt bé, no? Això de quedar... Sí, escolta, fent el Trivial es lliga. O sigui, a partir d'aquí, si voleu, ens anem tornant. Qui no tingui parell estable pot anar fent el Trivial i pot anar adquirint compromisos. Si us sembla, escoltem una cançó abans d'acabar el programa a les 10. Què us sembla? I tant! I tant! Perfecte! Molt bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Estàs escoltant? Canji qui pugui. Gràcies, Adrià, per posar-me aquesta música. Els teus desitjos són horres. És que, clar, jo he pensat... L'Adrià fa un trivian, aconsegueix una cita. Sí. Jo sé que el Pol m'està escoltant ara mateix.
I dic, vinga, Pol. Qui és el Pol? El Pol és un amic. Un amic d'aquests amics, saps? D'aquests amics que pots explicar les coses, no? Sí, exacte. Dels de confiança, no? Dels de molta confiança. Nois, moment d'acomiadar el programa d'avui.
Ara que ho fem en directe, això ha de mirar la webcam perquè aquí... Home, m'acaben d'intentar assassinar amb un avió de paper. No volen ni que despedeixi el programa. Clara, fes alguna cosa, posa senyen aquí. Jo estic pensant en el Pol, és que no, no, és que a veure... Bueno, em sembla que hem de dir-ho perquè l'Adrià està fent aquí senyals de fum. Ho deixem aquí i tornem amb la setmana que ve amb més i millor contingut però no us prometem res.
Adeu-siau! Bona nit a tothom! Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barberà.