Estàs escoltant? Canji qui pugui. Sant Justens i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui.
Els dijous, de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui! Què tal? Molt bon dijous, dia 21 de febrer de l'any 2013. Sigueu molt benvinguts, tant si ens escolteu des de 98.1 de la freqüència modulada de Ràdio d'Esvern.
o tant com si ho feu per internet, perquè des de fa uns dies fem el programa en directe i ens podeu veure a través de la webcam que hi ha situada a l'estudi número 1 de Radio d'Esvern, on també hi ha...
La Clara Aguilar, molt bona nit, Clara. Em sembla que no... Ah, sí, sí, bona nit, Adrià. És que abans estava que tenia el micro obert, estava parlant... Sempre, sempre obert, sempre. Bona nit. Bona nit. Clàudia Arberà, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com anem? Molt bé. Sí? I tu? Ah, bé, bé, anar fent. Fantàstic. I el que sembla que no té el micro obert, però ara ja el té obert, és l'Ivanol. Ai, bona nit, Adrià. Bona nit, com estàs? Obert, ara mateix. A tot? Ai. A tot. Cuidado. Que bé. Clara, repassem el sumari del programa d'avui?
Doncs sí, com sempre, comencem amb la sexualitat de Manol, que són els tuits per emmarcar. Després passem al megamix que l'Adrià... Els tuits per emmarcar. Sí, no? Acaba de fer un remix.
S'enjustencs a Twitter. S'enjustencs a Twitter i després, bueno, ja ho anava a dir bé, no? Ara ho dic bé. Després ve els moments per emmarcar, que és el que fa l'Adrià, que es dedica a recollir les millors cagades que s'han fet durant aquests dies per Ràdio d'Esvern. Després, avui, com que creiem que és un dia especial, ho direm al final del programa, hem volgut convidar un amic, un company, una persona especial que està aquí esperant a l'estudi amb nosaltres, que després us el presentaré, i a més ens farà una actuació en directe, és a dir, que els que es dediqueu ho veiem per la càmera web
Ho veureu, serà un xou especial que mai hem fet aquí, que ens hi pugui. 11 persones veient-nos, un aplaudiment a tothom. Aquesta persona d'aquí s'està posant nerviosa allà perquè tenim 11 persones mirant-nos. Després et presentarem. Que ens hi pugui, continuem després. Amb el Sant Houston tenim un problema, que és aquell moment en què la Clàudia Limanol fa les queixes...
que després ho passa a l'Ajuntament, etcètera, després ve el combat, que avui es dediquen a debatir si hi ha d'anar a un Consell Polític Infantil a Sant Just d'Esvern. Interessant, ens posem seriosos, semblarem seriosos, no? Sí, sí, sí. Després ve el cat de les 40 i finalment per acabar el programa, com sempre, fem el trivi a l'aquell popular en què posem a prova els nostres Sant Justens. Comencem.
Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji Qui Pugi. Si no has quedat amb ningú més, clar. S'enjustencs a Twitter.
Bé, doncs som-hi. Comencem amb els moments del Limanol. Limanol, què has fet avui? Si és que no tinc el dia avui. Avui no sé què tens de marcar i moments. Vull dir, ara ho has combinat completament. Però són els teus moments o són els teus moments? Són els meus moments. De glòria, ja ho sé. Però no sé, no m'agrada que m'intrudeixis malament. Molt bé. Aquesta vegada has fet... Ens has fet cas a mi l'Adrià? Sí. Has fet allò de posar Sant Just al Twitter com a hashtag? Això és per aficionats. És que...
Saps què passa? No, no, és que he anat més lluny. Us ho he de dir. He anat més lluny. Crec que endevino qui ha trobat.
Què has trobat? Què he trobat? La llista de Sant Just. Sí o no? És que, Manol, per favor, ets un principiant del Twitter. Ets un tecno lerdo. Jo sí. Jo ja he fet prou de trobar tuits. Ja he fet molt. Bé, doncs què has trobat? Molt bé. Ara m'agrades. Quan em dius això és quan m'agrades. Molt bé. He trobat un recull de tuits que, bé, el millor de Sant Just... Comencem amb un de...
els nostres col·laboradors preferits a la zona Twitter, és Jordi Domènech. Home... Que va ser... Que va ser... Avui és el seu aniversari, per a aquelles persones que no ho sapigueu. Qui no ho pot saber, això? Ai, no ho sé. Hi ha molts ineptes pel món. Molt bé, ahir mateix, durant el partit del Barça, deia... Passeu-me el telèfon del perruquer dels jugadors del Milan. Gràcies.
Pels no futbolistes com vosaltres, que he vist una cara d'indiferència total, resulta que els jugadors del Milan només poden patir amb una cresta i, a més, increïblement lleig. Quillets, no? Una miqueta o què? Què? Una mica quillos. Molt. Molt. Perquè, a més, portar una cresta, a més, amb una línia pel costat... No ho sé. Tu t'has estat el cabell, oi, Manol? Sí, però no té res a veure. Ah, no sé. Sé que sembla una cresta, però no ho és. Anava a dir, si et fiques amb aquests pobres jugadors...
Podríem demanar aquest pentire que t'has fet. L'has fet tu? I aquest riure que se t'escapa. Sí que se l'ha fet ell. Molt bé, continuem amb un altre tuit. Acosta't més i crida't més al micro, que així el petaràs millor. És que sí, sempre he volgut petar-ho tot. Molt bé, el Jordi Bufill deia ahir també durant el partit, bé, de fet, etiqueta fracú, que és el futbol a racú, i diu, si vols ser una estrella, Alexis s'hauria d'obrir un compte a la caixa.
Bueno, és dolent, no? El xisteu, a tu et fa gràcia, et fa gràcia. Ai, va fer molta gràcia. Ah, l'entès, l'entès ara, fantàstic. La caixa, tu ets l'estrella. Amb retard, però bé. Molt bé, i una altra de Per Ramírez, que el 16 de febrer ja va anticipar. Si l'Alexis fos un llibre, estaria falcant una taula. Prego.
És la guia telefònica dels llibres, no, l'Alexis? Sí, sí, sí. Pobre, és que... Claudi, l'has entès? No. Però digue-ho, dona, digue-ho. Jo tampoc l'he entès, ho estic dient. Crec que ara sí, però no... Però això és cultura popular. A veure, torna-la a dir. Diu, si l'Alexis fos un llibre, estaria falcant na taula. Clar, perquè és així una mica poc útil. Ho he entès? Bueno, sí, però poc útil d'aquí, bueno... No, de les cames, no? Vale, vale. De les cames o una altra... Quina cama? Quina de les tres...
És un polsera, l'Alexis. És un polsera? Va, prou. S'ha passat! Molt bé, un de Miguel Ángel Robles, que pel que es veu és Sant Justenc, no ho conec molt, però... I diu, el 20 de febrer... És que, Immanuel, no has de conèixer tothom d'aquelles els dits. Ja ho sé, ja ho sé. És un nou descobriment. Miguel Ángel Robles, benvingut al programa! Clar que sí, home, clar que sí. Diu, el 20 de febrer... Conversación... A més, conversación de tren entre dos xiques...
Pues hacía mucho tiempo que no nos veíamos, Ediolatra. Sí, desde la última vez.
Bueno, és que, escolta, hauríem de posar risques enlatades o algo, perquè si no aquesta secció no té cap mena de sentit. Les deducions, o enfatitzar l'estupor, baixar la música o fer molta gràcia. Sí. El mig terme queda... Sí. No noto les cadires com una mica xof? O soc jo? Bueno, vinga, parlem ja aquí de la ràdio. No, no. Qui ha vingut abans que nosaltres? No ho sé tu, perquè està una mica enganxiput això. Està suat el tu, o què? Ai, cuida't. La meva també.
Va, no ens desmadrem. Vinga, acabem amb els últims tuits, que passen 10 minuts ja. Amb els últims tuits, diu el Sergio Herrada Ruiz, el 16 de febrer, diu... Però que pastilles m'han recetat!
Bona persona. Això s'ha de fer. Molt bé, Sergio. És el Sergio del Casal, oi? Sí, exacte, exacte. Que, a fet, no s'enjustenc, diguéssim, tècnicament. Però s'accepta. Però... Exacte. Pel tema d'opció, el tenim aquí, el tenim a casa. Ben fet. I un últim tuit, Immanuel. Un últim tuit que és de la Gina Pol, la nostra estimada regidora, que sempre traiem al programa. I, de fet, ella em diu que ens escolta, així que patiu, i diu...
De fet, és un retuit, però posa sí senyora, davant, i posa retuit, d'Imoraleda. Aquest ets tu? No. No, no, de fet és que és un tuit d'un tio que diu, de l'Ander Hill, que diu, joven senadora Mònica Aldri, que és la Mònica Almiñara, bueno, una diputada del PSC, diu, le canta a les 40 a la ministra del confeti Anna Mató.
i posa un vídeo. Sabeu què és això? Sí, ara ho heu entès jo. Una diputada de... No, no, merda, no. Una diputada de PSD. No, l'únic que us vull demostrar és que m'ha arribat al congrés dels diputats. Le canta a les 40! Molt bé!
Que mono, tot orgullós. És que de veritat. Ai, és fantàstic això que has de fer, Manol. Em sembla molt bé aquest tuit. Bueno, si li voleu enviar coses a l'Imanol, envieu roba canjiquipugi o si voleu fer-ho personalment, ho podeu fer a Imanol Llopes. Et dius així, no? Imanol Llopes. Doncs ja està, continuem. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com
Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, ens enganyem. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio Desvert les coses a vegades s'encallen i costen d'aixecar. Tot seguit, moments per emmarcar. El nostre company Marc Pere Arnau, tècnic de so i una de les veus més maques i misterioses de l'emissora, us passarà de seguida amb nosaltres. Molt bé. Molt bé, eh?
Ell no vol reconèixer-ho, però si no vol reconèixer-ho, nosaltres sí que ho diem. Té bona veu, clar que sí. Sí, clar, clar. I avui l'ordinador, si ens ho permet, perquè ens està fent de les teves, escoltarem una miqueta de Chopin. Vamos allà, no? Sí, perfecte, perfecte. Doncs endavant.
No, tampoc no. No. Per celebrar el dia de la ràdio, aquest ordinador és el dia contra els ordinadors. Ja dic jo que a mi no m'agraden. Terminator 3, la rebel·lió de les màquines. Bé, continuem, llavors. Si no hi ha música, doncs mira, no hi ha música. Són els avantatges i desvantatges del directe. A veure, vinga, vinga, endavant.
Busca'ns a facebook.com barra kanjikipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. L'entrevista de kanjikipugi.
Bé, doncs, és moment de dedicar un espai... ...de parlar amb sants justencs o sants justecques... ...que sempre passen per aquí el que ens hi pugui... ...i ens agrada una mica conèixer el que es diguen a fer a les seves vides. Avui tenim amb nosaltres el Pol Rigavert, que té 21 anys... ...és estudiant de publicitat, però a més a més avui ens acompanya amb una guitarra. Bona nit, Pol. Hola, molt bona nit. Com estàs? Molt bé, encantat d'estar aquí amb vosaltres, el que ens hi pugui. Em sembla que no estàs gaire nerviós... ...perquè tu això de la ràdio no et ve de nou...
Bueno, la veritat és que vaig estar un temps col·laborant aquí amb el Jordi Domènech a les tardes, parlant una mica també de publicitat. Perquè tu és el que estàs estudiant, de moment. De moment sí, ja veurem on em porta tot això, però sí, sí. I el tema de la música, ho veus com una afició, com una cosa que dius, bueno, jo és que m'hi vull dedicar o simplement, no ho sé, explica-m'ho. Doncs a veure, per mi és totalment un hobby.
Evidentment, a tothom li agradaria poder-s'hi dedicar, però tampoc m'ho he plantejat mai perquè és molt difícil, llavors és com un hobby. Has tocat amb algun grup alguna vegada? Sí, sí, sí. Fins no fa molt de temps vaig tenir un grup que tocava també amb l'Adrià. Hola, Adrià. Això no estava previst. O sigui que tenies un grup amb l'Adrià. I com us dèieu?
Teníem un nom bastant curiós, sin cobertura. Sí, sí, de fet, l'Albert Cornellà, el cantant del vostre grup. Sí, ella està triomfant bastant ara. I va passar per a Terminal l'any passat i ens va explicar el projecte que té amb Bipolar. Bipolar, sí, sí. I ara la veritat és que va estar patant bastant, l'han agafat a una bona discogràfica i, bueno...
Ell ha seguit pel camí i va estar professional, no? Ell seria el bo del grup, diguéssim. Sí. Bueno, suposo que tots ho veiem com a hobby, menys ell, i evidentment érem un grup d'escola, per dir-ho, per tocar petites festes i ja està. I ell, doncs, volia més. Veu tocar mai a Sant Just? Sí, sí, sí, a Sant Just. Vam tocar el Casa de Joves, vam tocar l'Institut de Sant Just i també vam tocar els tallers. Bueno, les coses que tenen els tallers. Ah, l'escola de música. Sí.
Així, havent estat en una banda de Sant Just i havent tocat locals o escenaris santjustencs, creus que Sant Just té una bona escena musical? M'explico.
Creus que hi ha espai per grups de gent jove que comença? Jo, sincerament, jo crec que sí. Jo crec que es facilita molt que puguin sortir grups, que tinguin lloc per tocar, sobretot des del casal de joves als bus d'assaig. Si realment vas allà assajar de tant en tant, t'acaben oferint que toquis, que facis un concert. I aquestes facilitats jo crec que no les trobes a tot arreu, ni a Barcelona ni a les ciutats.
Si tu tinguessis un lloc que et m'agradaria, o sigui, si tu tinguessis un grup, com a Pol Rigabert, per exemple, on t'hauria tocat a Sant Just? A quin lloc? Doncs, a veure, potser m'agradaria tocar el mil·lenari, per exemple, perquè una mica més de glamour i tal. No ho sé, l'ambient. Jo crec que l'ambient pot ser més propici, en plan, ja em sé si o no així. Home, jo ara estava pensant que fa uns anys aquí a Sant Just teníem la gran sort, o vam tenir la gran sort,
que el casal organitzava festes, si el podem dir així, o organitzava molts concerts, que tots vam poder anar a grups que hi havia en aquests moments, com Escaramussa, com Blackhall, etcètera, etcètera. I ara, en certa manera, potser passa que sí que hi ha grups, l'hem passat també l'empassa perquè Radio d'Esvern els dona pancakes, i n'hi ha molts més.
però només tenen visibilitat, no sé si coneixes l'entitat de músics de Sant Just, et sona? Sí, sí que em sona. No t'agradaria participar en una entitat com aquesta en què hi ha gent que sou gent que feu música, que potser teniu grups i que sou de Sant Just? Home, sí, sí, estaria bé, sí, sí, és una opció. Amb el tema de la música, de moment, tu has estudiat música alguna vegada? No, no, bueno, he estudiat una mica de guitarra, però...
conceptes bàsics i a partir d'aquí una mica autodidacta, mítics tablatures d'internet i això. O sigui, autoaprenentatge, diguéssim. Sí, sí, sí.
És curiós, perquè hi ha molta gent que ho diu, no? A mi m'agradaria aprendre a tocar la guitarra, i realment tu creus que a través de YouTube o Guitar Pro, no, Guitar Pro m'estic confonent, Guitar Taps i aquestes pàgines, es pot aprendre? Jo crec que sí, jo crec que és posar-s'hi, anar practicant i al final ho acabes traient.
Tu m'has dit que no estàs en cap grup ara mateix. En actiu, així en actiu, no. Sí que a vegades quedem amb els antics membres i toquem una mica, però és més per nosaltres que per altra cosa, perquè ja no estem quedant ni res. Vull dir, per fer concerts. Per tant, podríem dir que Pol Rigaber està a l'espera de... Si vingués algú i et digués, mira, a mi m'hauria de fer aquest projecte... Jo estic disponible. Estic disponible. Quin tipus de música t'agrada fer?
A veure, a mi m'agraden molts estils musicals, però potser el que més m'agrada és un estil més gruny, tot i que... Clar, tot depèn. Per tocar amb la guitarra potser em pot agradar molt el metal, per exemple, però...
Però per interpretar amb una banda, doncs sí, més de rock, grunys i blues també és molt maco, també és molt agraïda de tocar. Per tant, podríem dir que la música que tu escoltes al dia a dia no té per què ser la música que t'agradi tocar en un grup? No, no, per res, per res. No? No, no, perquè és diferent...
Si t'agrada tocar la guitarra, hi ha alguns estils de música que són una mica limitats per tocar-los amb la guitarra. Què vols dir que són una mica limitats? Doncs que no fas coses noves, en canvi altres estils que potser no m'agraden tan de sentir, escoltar, tocar-los amb la guitarra em produeix molta més diversió perquè és més difícil, estem parlant sobretot de dificultats. Més virtuosisme.
Bueno, jo no parlaria tant, però sí, que t'has d'esforçar més, que no són quatre cors. Exacte. Bueno, doncs ja que tenim aquí, no sé vosaltres què en penseu, però jo crec que ens agradaria molt el que ens hi pugui, perquè de fet és la primera vegada que ens dona una persona a fer-nos alguna cosa amb un instrument, sí o no, Andrea? I tant, i tant. I a més ens fa molt d'il·lusió perquè tenim bastanta gent seguint-nos, gent coneguda. Hola, Aleix Rubio. Estaves molt guapo amb les teves ales a...
Alès Rubio? Sí, sí, està escoltant. Ah, pensava que el tenim a l'altra banda, el telèfon. No, no, no, està escoltant l'entrevista. Doncs fa molta il·lusió, no? Que de fet, a part del Pol, vagi passant gent que vagi tocant música per aquí, per canji qui pugui. Pol, si et diem qualsevol cançó, ens la tocaries?
Qualsevol. Si et dic qualsevol cançó me l'acceptes? No, la veritat és que qualsevol, qualsevol... Ho fas per posar-te nerviós, eh? Jo és ara que ho he de tocar, no? No, va, què havies pensat de tocar?
Doncs no sé, jo he avançat una cançó així mítica en català, jo he pensat en Els Pets. Els Pets? També són quatre records, però bueno, com que no m'ho he equivocat. Això no m'has de dir, perquè això, els que no en sabem no ens en entenem i ja està. Ja, però com que no m'ho he equivocat, doncs he dit, va, anem a... Bé, doncs, si us sembla bé, Adrià, baixem la música i deixem que el Pol, espero que tinguin els micros ben oberts, que sentim aquests, Els Pets, la cançó? Por. Por.
Pueda parlar de alguna cosa que no et pugui agradar
de deixar una altra mentida a la teva mida. Por de callar, lesant les paraules a qualsevol calaix per no deprimir-te o fer-te badallar.
Saber que rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga la por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat sense recordar que ens fa viure plegats com si fóssim estranys de sentir la rutina
assegant-nos per dintre. Et veig, el sol s'amaga entre els teus cabells. Com sents? Aixeques la mirada i en aquell precís instant tot és tant
Bles i títen, clac en benen, ganes d'acrida, res nomàs. Pantam. Res nomàs. Pantam. Res nomàs.
Bona nit.
Reviu els verds, cangi, cangi qui pugui. Por de la por, de sentir cap pànic tan sutil i tan boig, de no ser capaç de somriure quan dius que m'estimes.
Comentar-hi des de Facebook, era la cançó? Sí o no? Sí, estem triomfant. A veure que ho digui bé això...
Molt bé, Rili, una cosa així diu, sí. Molt bé, Pol, Rili, diu això, o sigui que Rili, Rili, Rili, de veritat. Bueno, Pol, fantàsticament, encantats de que tornes a venir un dia i a partir d'ara crec que les entrevistes es convertien en actuacions musicals, eh? Ara t'has crescut i t'ha agradat. És que això és fantàstic, fas una mica d'entrevista, t'explica una mica d'altres coses i què passa, mana? És que a mi que em toqui la guitarra, jo i el Pol fa temps que els coneixem, però bueno, això no entrarem en detalls.
Pol Rigaber, moltíssimes gràcies per haver vingut al Canji Qui Pugui. Moltes gràcies a vosaltres. Et convidem que ens agradaria que ens queixis aquí amb nosaltres, ja que hi som. I tant, perfecte. Doncs, si et sembla bé, continuem amb el programa. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji Qui Pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar.
This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sant Houston, tenim un problema. Doncs sí, Sant Just és un poble molt estimat per tots, però com sempre diem, li falten moltíssimes coses per millorar. I és per això que la Clàudia de l'Emmanuel, com sempre, surt cada setmana per Sant Just, recullen unes quantes queixes...
I què feu amb aquestes queixes? Doncs una setmana escoltem les queixes que han fet els Sant Justens i Sant Justenques i la següent escoltem les respostes que l'Ajuntament ha donat. Respostes que la setmana passada vam tenir la primera solució de tres. És a l'hivern com ho tindrem aquesta setmana. No ho sé, anem a provar-ho. La primera queixa de les quatre és sobre l'Anna de l'Institut. Hola, soc una alumna de l'IES i vinc caminar a l'Institut. A l'entrada hi ha unes valles amb unes plantes.
que molesta molt perquè t'apareixen la cera. No, ratallada! I no podem passar. Sisplau, les podria embudar. Gràcies. Escolta, aquesta noia que té la boca, que li costava parlar al principi. Home, doncs sí. Sí, no? Jo crec que l'estaven com burxant una miqueta mentre es parlava, saps? Vull dir, no era una cosa natural. En fi, el que vol dir és que hi ha unes plantes, just d'arribar a l'institut, a l'esquerra, quan estàs a punt d'entrar per la porta, que, com si diguéssim, ocupen la majoria de la cera i no es pot caminar.
I aquesta noia demana, sisplau, si l'Ajuntament pot enviar allà una persona que talli una mica les plantetes, que puguin passar més gent. No ho sé, ho deixem a l'aire. A veure què en diu l'Ajuntament. Vale, anem a la següent queixa. Hola, em dic Anessa Ravirouse i m'agradaria que l'ambulatori de Sant Jus donés 5-6 crosses gratis per poder caminar millor quan tens el peu trencat. Vale, us poso en context. Aquesta noia té el peu trencat, com molt bé podem escoltar la seva queixa, i anava sense crosses perquè deia que no en podia tenir cap.
i diu, mira, jo proposo que hi hagi un servei a l'ambulatori que es lloguin les crosses, un servei de préstec de crosses per a la gent que no pot caminar. Tu què n'opines, Imanol, que sempre tens el teu esquinçat? Jo tinc un problema, que tinc els dos peus esquinçats, llavors... En sèrio? No puc anar ni amb crosses, jo. Llavors tens més de problema. A mi no em serveix ni amb crosses. Però et diré que crec que les crosses, si vas al metge i et diagnostiquen que necessites unes crosses...
La Seguretat Social la cobreix unes crosses. Bueno, doncs... No sé si ha fet aquest esforç o no aquesta noia, però... Hem de remarcar que són queixes avui de nens i nenes de 12 anys a primer d'est. Clar, com s'ha trencat el peu aquesta noia? No ho sé, li podem preguntar un altre dia. Vale, vale, no, no. Per saber-ho. Bueno, tramitarem la queixa. Nosaltres ara ens dediquem a vehicular queixes. Vale, anem a la següent queixa. Quatre, cinc i la sis. Hola, em dic Andrés...
I vull que a les festes de Sant Jus, les festes majors, hi hagi atraccions tipus plugues, sisplau, perquè són molt avorrides i les activitats són per a nens petits. Vale, anem a intentar...
Esbrina, què ha dit aquest nen de 12 anys, l'Andrés? A veure, en el fons, el que s'amaga darrere aquesta queixa, que és una mica així com en pla histriònica, el que s'amaga és que no hi ha... demanen més activitats de 12-16 anys, que és bàsicament l'edat que es referia, a les festes majors, perquè diu que no està coberta aquesta franja d'edat. Tu què n'opines que ets el nucli, Manol? Jo opino que has dit histriònica per quedar bé, punt 1. L'he pres avui la paraula, què et sembla? La meva primera observació...
I després dius-te que realment té raó el noi, vull dir, s'intenta fer unes coses per certes edats i sembla que l'Ajuntament cobreixi la pels petits i que el nucli cloveixi pels joves, però joves i més adults.
Però hi ha aquella edat incerta que no saps què fer-li perquè no li agraden ni els jocs ni pots portar-lo de festa, com si diguéssim oficialment, que no saps què fer amb ells. Què volen els joves ara d'avui en dia? Una pregunta, joves, què enteneu? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
La tercera dilema és que per una cosa, sort que l'has tallat, diguéssim. Anem per mal camí. Però potser algun tipus d'activitats... Ja podem fer una enquesta el pròxim dia, els nens aquests de 12 o 16 anys, a veure què volen ells per festa major. Vinga, ara tens feina, tu. Que segurament et diran que volen alcohol i festa, però bueno, intentarem trobar una resposta una mica diferent. Per alcohol i festa, trobarem la següent queixa. Sí, què tenim? Hola. Hola. Som la Sofía i la Lala. I volem demanar...
Una discoteca que puguin entrar persones de la nostra edat. O sigui, de 12 anys. O 13. A partir de fer-me el programa així, eh? Ara parles tu, ara parlo jo. Un moment, una coordinació que... Sí, sí, això els ho vau fer vosaltres, tio. No, no, no, això va sortir sol. Això va ser espontani. Espontani no va ser perquè van estar com 5 minuts preparant-se, però després, el moment que ho van fer, va ser espontani.
Discoteca per de... 12 o 13 anys per menor. Clar. No n'hi ha ni per major. Que les fabriquin a casa, tu. Es posen música... A veure, amb 12 anys no has d'anar a la discoteca. Adrià. Adrià. No fotem que això... No és veus de la parròquia, això. No. Home, que posin llocs per sortir, llocs d'anar a festa, discoteques... Amb 12 anys. A la primària. Allò que... Com d'un suc de pinyet, un suc de pinya... En el potencial casal de joc. El malibut, no el dius, tu? No, no, no. A veure, però... Clara, ara que l'Adrià no ens escolta, quin tipus d'adolescència va tenir?
Home, doncs... Dura, no? Què vols dir que no ens escolta, Claudi? Vull dir, què fem veure que no ens escolta? Ara que faig hora que no el mires, no? No ho sé, després li preguntes, fa la micro, després li preguntes. Quin tipus d'adolescència, tu?
En fi, sí, fes-ho a la càmera, ja que tenim càmera avui. Què estàvem dient? No, que dic, a veure, que l'adolescència... L'adolescència comença als 15 anys, amb 15 anys, 14, però 12, escolta, amb 12 discoteca, però què és això? Home, 12 ja serà la primera d'ESO, eh? Tu pensa la d'ESO. 12 és 6è, encara, eh? No és igual, la qüestió. A aquestes noies li fas arribar la Gina Pol i a veure què els diu. Jo crec que més que discoteca podríem entendre i englobar-la amb la de l'Andrés d'abans, que demanen que hi hagi activitats de 12-16 anys, que al casal n'hi ha moltes.
i potser no els ha arribat l'oferta o no s'enteren o es queixen per bici. És que dic una cosa, jo si fos mare, és que partiria perquè, bueno, un fill o una filla amb 12 anys se'n des d'escoteca perquè pensaria amb els de 16. No, home, no. En plan... Escoteca de 12-15 és una cosa molt controlada. Clar, una cosa controlada. Jo, si fos pare, preferiria... Si m'escolarien els majors...
De set, més majors que ells. Per favor, no diguis això. A veure, Paul, tu no estàs amb mi o què? No que dius res. Ella aniria també a la discoteca aquesta. Perdó, perdó, perdó. Per un dia que vinc.
Per cert, que l'Albert Cornellà diu pel Facebook que Pol, que s'ho ha perdut, que tornis a tocar. Tornem a portar un altre dia. Sí. També podem entrevistar amb ell. Sí. Doncs bé, parlant-te d'hora. Digue'm. A veure, estàvem parlant del tema de la discoteca.
Estem fent aquí un bandample improvisat, que això no estava previst. No, bueno, la queixa d'aquesta noia era que volia una discoteca per gent de 12 a 15, i nosaltres ho enviarem a la Gina. A veure què ens diu. Però jo crec que la solució està en que aquests nois de 12 a 16 anys es comencen a implicar una mica més i que sàpiguen quines activitats es fan, perquè és molt...
És molt fàcil queixar-se sense saber realment quina oferta hi ha. Tallers de guitarra, tallers de tel·les, tallers de trapèzi... Com un cop coneguda l'oferta, potser estaria bé, a través de conèixer-la, poder-se queixar i realment dir a mi em falta que hi hagi això, això i això. Ara que si vol sortir de festa, el taller de cupcake no... No, no, no és el que està atuscat. Potser és el que els toca, no? A aquesta edat, bueno, continuem amb les queixes.
Bé, fins aquí era l'última queixa, realment. Sí? Bé, vinga. Doncs ara és el gran moment, Pol. Ara és el moment en què la Clara i l'Imanol es posen aquí a la taula, es barallen i es debaten al Gran Combat. Busca'ns a facebook.com barra kanji qui pugui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs.
El combat. A la meva dreta, Clàudia Barberà.
A la meva esquerra, Imanol López. No t'aplaudeix ningú, eh, tu. El Pol t'aplaudeix, vinga. Com sempre, s'enfroten cada setmana per una pugna històrica a Sant Just d'Esvern, que tot seguit ens avança la Clàudia Barberà. Clàudia, de què parlareu? Que no ho recordes? No. Sobre si ha d'existir un Consell Polític Infantil a l'Ajuntament.
Explica una mica, no? Que és un consell polític infantil. El ritme... Perdó, perdó. Tornem a fer?
Tornar a començar la secció. No, jo us ho explico. Mira, un consell infantil polític, és a dir, reunir uns quants nens de Sant Just i fer que imitin el que ve a ser un ple de l'Ajuntament, però en edat infantil. Això, historietes. Exacte. S'ha entès o vols que ho expliqui una mica més? Sí, no, no. Com una assemblea, però... De nens. Perquè comencin a introduir-se com en dinàmiques d'organització i de fer política, bàsicament. Bé, a tots aquesta merda de música i comenceu la secció de veritat. 30 segons per Limanol López.
Clàudia, Clàudia, Clàudia, jo estic molt a favor de la participació dels nens en la vida política. Potser no activament, segurament no poden votar, però i tenir-los en compte? Però fa 3 segons estaves parlant que es necessita participació ciutadana inclús dels nens de 12 anys.
que estaves dient que s'informin, que no sé què, que han de buscar totes les activitats que fan, ja resultarà que no pots comptar amb els nens que tinguin més de 12 anys, perquè ells no són importants per tu. És que això és un dels mals de la política actual, perquè creixen com creixen i després et surt un Rajoy, m'entens? Aquestes coses no es poden fer a la balà. Tu saps el que és l'educació llibertària? Doncs si comencem a discutir, t'ho explico.
30 segons, Clàvia, perdona A veure, Immanuel, no em donis l'esquena que no la tens molt maca avui El diré primer de tot que hi ha molts ajuntaments que ho estan posant en pràctica però jo crec que està sent un error està sent un error perquè introduir de tan petits els nens en un bici com és en un espectacle com és la política és viciar-los i fer-los
Fer-los com a entendre que l'única manera de fer les coses, l'única manera d'aconseguir i d'actuar és la manera com ho fan els polítics, és a dir, tenir els polítics com a referents. I jo crec que han de créixer pensant que més alternatives són possibles. És a dir, que la política que hi ha, ara mateix, no és l'única manera de decidir ni de participar en un municipi. Al contrari, que des de petits el que se'ls hauria d'incitar és fer una participació a través d'entitats despolititzades, sense res a veure amb la política i sense imitar models que s'està veient que no funcionen per cap banda.
No ho sé, jo crec que és viciar-los i com introduir-los uns costums que no han de fer com propis perquè no estem anant enlloc. Lluïta lliure. Ojo que està dient que els nens no poden fer política. Tu saps què política ho fas tu quan som per la porta de casa? No, òbviament, el que no han de fer és... O sigui, política es pot fer discutint, però es pot discutir en un altre àmbit. No cal que els hi digui... I què? Però tu m'has dit que no hem de fer política. Bueno, volia dir... Han sigut les teves paraules.
Perdó, perdó. Jo el que vull dir és que no hem de copiar un model que s'ha vist que no funciona. No s'han de viciar amb una mena d'estructures... Però què vol dir un model que s'ha vist que no funciona? Algú ha provat a fer una assemblea i a discutir què volen pel seu poble? Explica'm-ho. No, no, explica'm-ho, perquè això només funciona a Mèxic. No, però... Aquí quatre penjats...
qui són Flavio Laires d'aquests, es van fotre en una plaça a intentar-ho fer i no va funcionar. Bueno, si es fan una assemblea en un context diferent de l'Ajuntament que no s'identifiqui amb l'Ajuntament, és una altra cosa. L'altra cosa és que posis els nens dins l'Ajuntament, que els facis participar com si fossin petits polítics en un ple, i que no, no pot ser que des de petits els encasellis em van dir, mira, tu de gran vols ser això, saps? No.
Però què vol dir que tu davant vols fer això? Però, a més, és millor si estan dins de l'institució. No, jo crec que no, al contrari. Per què no? El que s'ha de fer és deslligar-los de l'institució i fer que pensin sense les pressions que suposa estar com... Però perquè hem demonitzat l'administració perquè és el reflex d'un sistema. Però és que l'administració pot actuar en molts àmbits, no de per què està sotmesa del sistema. Jo crec que se'ls ha d'ensenyar que han de participar en el municipi, han de participar en moltes coses, però no precisament com un reflex del que fan... No han de reflexionar, no?
No han de reflexionar entre ells i prendre decisions. Ah, no? És el que m'estàs dient? No fer una assemblea? No, no. És el que m'estàs defensant tu? Jo el que dic és que no han de copiar el model del ple de l'Ajuntament. És que no és un ple de l'Ajuntament el que fan. Home, el que es fan altres ajuntaments és això el que s'està fent. Sí, ja, però és que no fan això. El que fan és decidir coses per la seva edat, és el que entenc. Per tant, és un racó de debat i de tertúlia. Bueno, però els estàs introduint una manera de fer totalment que els estàs dient que és l'única manera de fer. Els estàs dient, heu-me parlar i reflexionar.
Oh, que dolent que ets! No, no, no és això. De debò! Oh, que mal! El que s'ha de fer és treure tot aquest debat de l'Ajuntament. És que no es pot discutir amb tu perquè no has fet mai una assemblea de petites. Què has fet una assemblea? Què dius, Imanol? Ah, has fet de petita! Per tant, què em va agradar? El col·le és diferent. No, no, no, així. Està avui picant-me, no pot ser. Està àvil avui. Està àvil. No, però és que, Imanol, el que els estàs fent és introduir uns costums que no...
Que no, no, què vol dir que no, no? No, o sigui, el que vull dir és que no se'ls ha d'ensenyar als nens que l'única manera de fer és dins d'un ple de l'Ajuntament. Però és que no tant dins d'un ple d'Ajuntament. Vale, doncs com ho faries? Estan decidint, bueno, és com si estiguessin en una plaça reunits, doncs parlant. L'únic que els fots dins de l'Ajuntament perquè potser el disseny de temperament i tenen fred.
El que passa és que jo crec que aquests consells estan molt tancats, és a dir, que hi ha unes persones que hi entren i són les que decideixen sempre. Jo crec que el que s'ha de fer és una cosa oberta, en tot cas, i que tothom hi pugui participar i sortir. Bueno, però ja m'has d'acceptar que és bo això, l'únic que s'ha de canviar algun terme. Ah, no, no, no, no, sí o no? M'estàs dient tu? Bueno, jo dic que està bé que reflexionin, però això no ho he negat en cap moment. No, però és que tu m'has dit que no vols que es facin les assemblees, i ara em dius que està bé que es facin, però amb uns altres termes. He dit que no vull que et copien els models que fan els polítics.
No, no, això no s'hi val, això no s'hi val, estàs començant a transversar. No, no. I Manuel, ets un polític més, perquè tu estàs transversant ja el que jo he dit. És a dir, no, el que han de fer és reflexionar, el que passa és que ho han de fer fora d'un context polític, i ho han de fer fora d'un context... Però que política està quan sos per la porta, que el carrer és polític. Ho entens, Claudia? Que a tu, o sigui, el que crec que vols dir és un context no partidari. Però és que no crec... Ui, és que no anava al meu millor argument, eh?
Crec que avui ha sigut el combat més profund. Sí, no? Difícil de posicionar-se. I encara hi ha més, per parlar d'això. Mare de Déu. Què, Adrià? Home, doncs aquí no és blanco-negre. Aquí s'hauria de fer un bandà ample. Però no hi és el dia a dia, per tant ens anem a posicionar. Per tant, si farem el que voldrem, no diguéssim. I tant. I hi ha hagut coses que ens han agradat molt de la Clàudia. Sí. Comencem al revés. Hi ha hagut coses que ens han agradat molt de l'Imanol. Hi ha hagut coses que ens han agradat molt de la Clàudia. Però...
Però jo crec que el teatre i l'arrasament de paraules per qui és? Imanol! Ramonto posicions en el cara a cara! Després de dues setmanes seguides perdent, Ramonto. No estic d'acord, avui era un tema profund i no estic... Doncs vinga, doncs, Clàudia, no sé... Sofes la derrota. Sofes la derrota i continuem amb el programa.
Segueix-nos a twitter.com barra canji qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Cantant les 40.
Doncs sí, com ho hem dit al principi del programa, aquest és el millor moment que ens hi pugui. Què passa, Adrià? Jordi, vas té una mica, que no sap apartar la boca quan tos. Cada matí així, jo em desperto així. Sí, sí, tots ens despertem així. Bon dia, Catalunya.
Doncs el que dèiem, cantant les 40 secció, en què la Clàudia i Manol també, que són molt pesats, la fan ells i es dediquen a gravar gent pel carrer, que l'obliguen, òbviament, no? L'industrius de cantar això, els graven, fan un megamix i sempre tenim un expert musical que truquem i ens fa una mica d'anàlisi. Però ho hem pensat que ja que tenim aquí el Pol amb nosaltres, que sigui ell qui faci d'expert, no?
Sí o no? Digueu que sí. Digueu que sí, m'estan abraçant, clar. Sisplau, Pol, acosta't al micro de l'Imanol i compartiu el micro, sisplau. Val, així. Ben juntets. Doncs, Imanol, quina és la cançó que haurà el Pol d'analitzar? Tinc re doble o no tinc re doble? Tinc re doble, com sempre, Imanol. Mai ha fallat, això. Mai ha fallat?
La cançó de Los Chicos del Coro, que té un nom impronunciable en francès. Ostres, Sucre de la Cielo, aquesta, quina és? Ah, Busse en ton chamó, aquesta. Sí, ho deixarem així. M'acaba previ molt això que acabo de fer. Exacte, cantat per, i aquí ve la dada, per la classe de sisè, de fet les dues classes de sisè, del Montserrat.
que la van preparar per Nadal i ens l'han cantat. És a dir, que ho faran superbé, que reventaran els marcadors. És impressionant. Carai. Jo ja li dono un 120. No manipulem d'entrada, però... No manipularé. Deixem que el Pol ho senti. Pol, estigues atent. Si vols prendre la nota, estem deixant un bolígraf. I quan acabi la cançó, parlem.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bueno, sense paraules. Espectacular, això. Quina passada, no? Quina passada. Semblava el Spotify real. Doncs la veritat és que sí, a mi m'ha deixat sense paraules. A veure, si es pot comentar alguna cosa, simplement dir que l'harmonia que generen tots aquests nens
cantant a la vegada... Això és un bon comentari, es nota que sap música. Ara, si parlem per la tessitura es nota que els nens aquesta veu blanca la poden desenvolupar molt i hi ha un contrast molt gran. De fet, quan he començat a escoltar la cançó pensava que m'estava prenent el pèl o alguna cosa perquè semblava la pel·lícula. És que normalment el que fem és que posem a vegades de fons, quan és molt desastrós la Clàudia la posa de fons. Exacte, per salvar-ho una mica.
Però és que aquí és una passada I Manuel, a tu et va passar més o menys el mateix quan l'escoltàvem Sí, de fet, jo he de confessar que quan van començar a cantar els nens Estàvem mirant cap a una altra banda I pensava que la profe havia posat el CD directament I no, només havien posat la base musical Va ser increïble Estem parlant dels nens de sisè De dues classes De l'escola Montserrat Hem fet un salt de nivell, qui canjiqui pugui Hem passat del carnaval, carnaval Si ens esteu escoltant, nens i nenes de sisè del Montserrat
El nostre kit ja ho ha dit, però estem aquí els canjiquipuguis Desbordats Un aplaudiment per vosaltres! Bravo! Bravo! Bueno, per seguir el ritual que fem cada setmana Quina nota li posaries del 0 al 100? Doncs, sens dubte, els hi posaria un 100 I si es pogués un 120, també els hi posaria un 120 Desbordants, s'estan col·locant en el primer lloc del pòdium Però això és brutal, és brutal I si els hi haguessis de posar un adjectiu? Impressionant Impressionant Podem nosaltres també? Sí, va
Jo l'última, va, Adrià, tu primer. No, no, no, m'esteu atracant, que passo paraula. Jo diria musicalitat, perquè realment, ostres, és que...
Totes les veus super a la vegada, super ben afinats. És que semblava, t'ho juro, és que estic empresonaríssima. Els xicos del cor de Sant Just. Els tenim, ho tenim tot aquí. Que vinguin al cabaret artístic de Sant Just, sisplau, aquests nens. Això són molt menors, eh? Són de sisè de primària. No poden entrar, pobres? Entrar potser així, ho demanarem. Farem algun arregle aquí que ens hi pugui, a veure si... Així els portem. Perquè vinguin aquí un dia que ens hi pugui, no? Estaria molt bé. Ara que ho tenim, que l'Imanol s'ha dedicat a buscar programa per programa, el rànquing, us recordem el rànquing que portem.
En primer lloc, i no ho diríeu mai, tenim un doble empat. Per una banda, la de Baixen pels Cards, que va puntuar el Jordi Budomènec amb un 100, i la de La Barbacoa, que va puntuar la Blanca, la noia del cartell de Carnaval de Reus, també amb un 100. Escolta'm.
Tenen un 100, aquests dos cantaires? Aquests dos grups de cantaires? Sí, tenim un 100 en primer lloc. Després, en un segon lloc, tenim... 120, eh? Avui 120. Sí, 120, Montserrat, desborda tot. En segon lloc, tenim el cineclub que va cantar Jo vull ser el rei León, que l'Eulàlia va puntuar amb un 99,9. I en tercer lloc, i medalla de coure...
Tenim Paraules d'amor, que va cantar els diferents comerciants del mercat, que el Josep Antoni li va posar un 95. I després, així, a modus de llista ràpida, tenim l'Empordà, que els va ser cantat per la cangina estar, a l'Ajuntament van cantar Un beso i una flor, després tindríem Pa, però un drac màgic del Montseny,
Després vindria el mar, que van cantar els veïns i veïnes del barri nord. Després carnaval, carnaval, del centre cívic. Després tindríem un recull de Nadales. Al número 10 tindríem un fil de llum cantat per les noies de segon d'essó de l'Insti. En 11 lloc, Llença't, que van cantar els diferents gent que passava per la bona aigua. En 12 lloc, Carolina, que van cantar la gent de la Taneu. En 13 lloc, Xipiron, que va cantar la gent del casal de joves.
I en últim lloc tenim Bola de Drac, que va cantar la gent del barri sud i s'ha de dir que va ser la primera actuació que vam tenir a Canjiquipugui. És a dir, que si pensem que la primera actuació està en 14 lloc i la d'avui s'acaba de situar en primer lloc, estem anant cap amunt. Canjiquipugui tendeix a anar amunt.
Nosaltres tenim molt a veure amb com canta la gent, però clar que sí. Sí, sí. I en escollir qui fa de crític musical també. Sí, també, exacte. Doncs moltes gràcies, Clàudia, per aquest gran recull que ens has fet de com anàvem amb el rànquing de cantar a les 40. No es mereixen l'Imanol, té els mèrits. Exacte, gràcies, Imanol. Continuem i passem a l'última secció, que és el trip i el Sant Justenc.
Ei, no marxis. Fins les 10 canxi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar. Redescobrint Sant Just d'Esvern.
Sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just. Com ho fem? Doncs l'Adrià agafa el seu telefònic i truquem a l'atzar una persona que, si està disposada, ens respon a tres preguntes. Qui ha passat avui el test, Adrià? Doncs la Josefa del carrer Montserrat, que ens ha atès molt, molt amablement, doble amablement, ella i jo ens entenem, eh, Josefa, que ens entenem? I li hem fet, com sempre, tres preguntes. Has estat tu aquesta vegada? He estat jo, he estat jo, sí, sí, sí.
Si sembla, la sentim. Comencem per la primera. Pregunta número 1. On es podran veure les fotografies del quart concurs internacional de fotografia? Opció A, als balcons del carrer Bonavista. Opció B, en una exposició a Can Ginestà. O opció C, a la secció del temps de TV3. A Can Ginestà. A Can Ginestà? No, no és correcte. Entre els balcons del carrer Bonavista o a la secció del temps de TV3...
Doncs no el TV3, l'altre. Els balcons del carrer Bonavista. Els balcons, sí. Correcte, aquesta és la correcta, sí, com s'ha fet cada any, es veuran allars. Doncs sí, de fet, a partir de l'1 de març és quan es poden començar a enviar aquestes fotografies a resfasar amb aquest tema perquè participin al concurs. Teniu temps fins al 20 de maig i organitza això l'agrupació fotogràfica de Sant Just,
la Unió de Botiguers i Comercians i els assentadors del mercat municipal. També hi col·labora l'Ajuntament. A més a més, aquest any el concurs forma part de la FIAP, que és la federació que engloba el circuit internacional de concursos i associacions fotogràfiques.
És un concurs que realment està molt bé, ja fa bastants ens calfant, el carrer Bonista fa molt goig, i els premis, que això també és el de menys, però bé, també és important. La crisi s'ha reduït una miqueta. S'ha reduït, què dona aquest any? 1.000 euros pel que guanya, que no està així malament per això. O s'ha reduït una miqueta, donaven una càmera, però una càmera valorada potser 1.200 o no? Si una cosa així, doncs ara crec que no hi ha càmera, crec, si no vaig errat, i hi ha 1.000 euros que està molt bé, de fet, sí, sí. Sí, sí. Bueno, doncs ja sabeu, teniu fins, podeu, en veu partida l'1 de març i fins al 20 de maig.
Escolta, si us digués tres noms de carrers de Sant Jús, em sabríeu dir quin d'aquests no és de Sant Jús? Sabríeu jugar aquest joc? Doncs és el que li hem plantejat a la Josefa. Molt bé, la segona. Quin d'aquests carrers no existeix a Sant Jús? A, carrer Severochoa. B, carrer Sidvicius. C, carrer Narcís Monturiol. El segon. El segon. B, carrer Sidvicius. Correcte, aquest carrer no existeix, no hi és a Sant Jús aquest. Gràcies.
Què et va agafar per escriure Sid Vicious? El que molaria, un càrrec de Sid Vicious. Sí, sí. Però ha sigut inventiva teva aquest nom. Sid Vicious és el cantant de... De Sex Pistols. Ah, vale, vale. Inculta. Gràcies, Immanuel. Cantant o guitarrista? No sé si és el cantant, eh? Cantant, cantant. Sí, sí. Doncs el cantant. Molt bé. Un tio, mare de Déu. Féu una ullada a les imatges que hi ha aquest tio per YouTube, que està... Imatges de YouTube. Un mestre.
Última pregunta sobre com s'escriu Sant Just d'Esvern. És molt difícil i hi ha gent que no ho sap. La Josefa... I l'última pregunta, com s'escriu Sant Just d'Esvern? I digui'm el que vulgui. A, D'Esvern, B, Desvern, tot separat, o C, Desvern, tot junt.
Bueno, jo diria que s'escriu tot junt, com sempre hi heu fet. D'esvern, tot junt, a la C. Doncs no és correcte, no és correcte. No, s'escriu D'esvern, com la resposta A, D'esvern. Jo diria que no, però bueno, jo sempre hi heu escrit d'esvern. Doncs no, li dic jo que soc periodista i a mi m'ha de fer cas. S'escriu així, D'esvern. Està molt bé, això, molt bé. Josefa, moltes gràcies. Escolta, però...
No, l'hem explicat després, home, i li ha fet molta gràcia, eh? L'hem explicat, li hem dit, no, Josefa, que vostè ho escriu bé com de tota la vida, tots junts d'esverns. És clar que sí, que en Xiqui pugui fer en cultura, eh? Aquí creien en cultura. Una mica de brometa. Jo crec que això no s'havia de dir, que jo crec que molta gent s'ho hauria cregut, no? Que realment anava amarrats. La gent escriu d'una manera... Tot i que fiar-nos de tu, Adrià, amb ortografia, però si és paritista, què li has de dir? Ha, ha, ha.
Error. Error. Doncs bé, si us sembla, escoltem una cançó per abans d'acabar o una cosa així, o què? Sí? Vinga. Fólics.
Excursionistes de Trezzo xiulen valents. Reverbera el seu eco per tot el Montseny. La salut de les truges ahir preocupant. Avui xisclen de joia veient el sol despuntat.
Bon dia, dia, bon dia, nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els martins.
Colibris a l'esòfag i popòtems a les mans. Vinguera un dels tròpics més enllà de Gibraltar. La fruita és madura, l'hem de curir.
Bon dia a dia, bon dia a nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els matins. Bon dia a dia, bon dia a nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els matins.
Estàs escoltant? Canji qui pugui! Com sempre, després hem escoltat aquesta cançó de la Santina, Somatismes. Ens queda un minut, ens acomiadem després d'aquest programa, en què han passat moltes coses, però sobretot perquè hem vingut el Pol Rigaver aquí amb nosaltres, que encara aguanta tot el programa. No sé si ho has passat bé o no, Pol? Molt bé, molt bé. Ho has passat molt bé, la veritat.
Hem estat a punt de pensar si et fem tocar una altra cançó o no, però hem dit, mira, és que si et fem tocar i després diu que no, no tornarà a venir. Per tant, moltes gràcies i tornem la setmana que ve. Adéu-siau. Adéu-siau.
Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà.