d'ho dic pel moment... Interessants, però ja no de l'última, no? Exacte, de la penúltima jornada festivalera, però que no hem pogut veure perquè encara són inèdites, amb la qual cosa tenim aquest Festival Atlàntida a filmin, que el podem veure. Vale. Xau i rodant. I Marc Pérez. Ens veiem d'aquí un paret de setmanes. Adéu. Bona setmana, Santa.
Ara escoltes Ràdio d'Espera.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
El condensador de Fluso. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Som senjustencs. Som joves. Vivim al límit. Estàs escoltant? Canji qui pugui! Senjustencs i senjustenques.
Ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses. Que ningú es mogui. Els dijous, de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Kanji Kifugi! Què tal? Molt bon vespre de dijous, dia 21 de març de l'any 2013. Benvinguts a la 21a edició de Kanji Kifugi a Ràdio d'Esvern. Una salutació tancions escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada.
I tant com si ho fas, a través també de www.radiodesvern.com, on també hi tenim una webcam i ens pots veure fent el programa en directe. Ara sí, Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, però, Adrià, em sents, em sents? Sí, jo crec que sí, ara sí. Dic, bona nit, però és que estem aquí sols, jo i l'Elisa, i no sé què passa aquí, però no hi ha ni la Clàudia, ni l'Imanor, no hi ha ningú aquí. Escolta, Adrià, la gent ja s'ha anat de Setmana Santa. De fet, una cosa sí que està clara, i és que,
L'Imanol el tenim desplaçat per Sant Jús, per variar, com sempre. En aquest cas, buscant la Clàudia, que és la que està desapareguda. Imanol, bona nit! Hola, Adrià! Em sentiu? Et sentim perfectament. On ets, Imanol, ara mateix? Estic exactament a la cantorada de Rambla, amb el carrer Creu, on es veu, i us veu una exclusiva, eh?
que han segrestat la Clàudia avui a les 12 del migdia. Mare de Déu. Hora punta, amics meus. Llavors, és que, bueno, et retransmeto la notícia perquè estic buscant testimonis, però no n'hi ha molts, llavors estic buscant proves, com a segona opció. I què, Immanuel, què trobes? Aquí, a veure, hi ha un paperet, una nota, mala cal·ligrafia, i diu alguna cosa així com... Oye...
Quijo. Quijo? Ara has de posar aquella cançó de Poblaquillo. Bueno, em deixeu seguir o no? Sí, sí, digues. Diu, si nos das la senyera, te damos la chica. No sé què enteneu vosaltres, però jo estic una mica cagat, eh? A veure. És lletra de psicòpata, eh? No us creieu que és lletra així en pla, no, ben feta, no, no. Doncs ja saps el que has de fer, Manol. Vas a la penya del moro i robes per quarta vegada la senyera, ja està, tu, escolta, he solucionat. Sí, però...
Però un moment. Anem a pensar-ho bé. Anem a pensar-ho bé. Penseu qui surt guanyant si deixem a la Clàudia segrestada i a la senyora dalt de la penya del morro. Home, tu surt guanyant perquè llavors no tens contrincant, bàsicament. Al combat i ja està. I de fet és un sou menys apagar la ràdio i també la ràdio surt guanyant. Evidentment, tots són avantatges. Sí o no? Sí. I Manuel, ho hem de fer per Catalunya. Ho hem de fer per Catalunya. Ens quedem amb la bandera, que es quedi la Clàudia a ells. Sí. Però per què no vens cap aquí? Escolta...
Jo ja us ho he dit, ja us he avançat Jo crec que la Clàudia no està sagrestada Però bueno, la Clàudia va estar I Manol que per variar Entra corrents per la porta de Ràdio d'Esvern I ve corrents de veritat, no obre l'altra I finalment entra a l'estudi Un aplaudiment per l'Manol Fantàstic Clara, fes-nos un repàs Del sumari del programa d'avui
Doncs com sempre, obrim el programa amb aquella selecció que fa l'Imanol dels millors tuits sobre les coses que passen a Sant Just. Després l'Adrià ens fa els moments per emmarcar que són les cagades que s'han fet durant la setmana per Ràdio d'Esvern. Després és el moment de l'entrevista que parlem amb l'Elegenda Linares, responsable que s'encarrega de gestionar tot el tema del cabaret artístic, que torna a Sant Just. Després parlem amb ella.
Després és la secció de les queixes, que avui la que no hi és, per tant l'Imanol ha hagut de fer més feina, per això fa aquesta cara de cansat, com que mai fa res, avui ha hagut de treballar. Després ve la secció de cantar a les 40, no, Imanol? No t'enfadis. Sí, sí, ve la secció de cantar a les 40. Quina cançó és? Avui és una cançó especial, ja ho veureu, i de fet està dedicat amb el dia que és avui, 21 d'abril,
També us diré perquè més endavant. Sorpreses. Però això sí, abans del combat que ens hem deixat és... Ai, abans del cantar a les 40 és el combat. Que avui l'Imanol i jo ens disputarem per si a les parets de Sant Jus s'haurien de deixar pintar pels artistes de Sant Jus o de les afores, de quan siguin. Avui guanyo, Clara. Bueno, jo m'ho he preparat molt, com sàpies. Ja veuràs quin guió. I finalment, per acabar, com sempre, un Trivial Popular. Comencem.
Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a kanji qui pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. S'enjustencs a Twitter.
Doncs, com sempre, Manol, fent-nos una mica del posa'ns al dia, del que passa en just, si és que ha passat alguna cosa. Bueno, ha passat que ens ha agradat a la Clàudia, punt 1, ja us he informat d'això, però, a més, a les xarxes...
Vull l'activitat, tot i que jo estic una mica indignat, ho he de dir, perquè m'he passat una hora i mitja, potser avui, buscant tuits enjustencs, i no n'hi ha ni un de vos. No. Hem de començar a millorar la literatura twitteriana, diguéssim. Però és una crítica constructiva, diguéssim. Molt bé, començaré per un tuit de la Clara Nervion, un clàssic al nostre programa, que el 18 de març va dir... Estic una mica desconcertada. Mètode 3 espiava mig país i a mi no em segueixen ni al Twitter...
No soc ningú. Per què? Encara hi ha classes. Encara hi ha classes. Increïble. No, és que, a més, és difícil, eh, no, seguir-la. Perquè, de bo, o sigui, fa com un tuit per segon. Home, la Clara és una bona activa. És una bona activa. Jo crec que és de Sant Just d'aquí mesos llegim el tuit. Bueno, ell estan entre la Clara i el Jordi Domènech, jo crec, els teus top tens. Eh que sí? Sí, sí, sí. Però jo em preocupo. O sigui, jo no entenc com pots tenir tanta bateria al mòbil com per escriure...
Tant Twitter per segon. És que és impossible. Pregunta a l'Adrià. L'Adrià també té un tic amb el Twitter. Amb el Twitter, sí. I, de fet, és tant la meva obsessió amb el Twitter que tinc dues bateries. Llavors, quan s'acaba la bateria, una la canvio i poso l'altra. Una pregunta. Cada quant mires el Twitter, tu? Com és el dia? No, cada quant? Quanta estona pot passar que no mires el Twitter? Què vols? Una estadística. No ho sé. No, no.
Poden passar dues hores? En moments lliures, home, sí, clar que poden passar dues hores. De fet, si fins fa dos dies no tenia aplicació al mòbil, o sigui, no... Deixa-ho. Molt bé, continuaré... Què? Més tuits. Continuo, continuo. Amb un de Néstor Ribes, que el 16 de març, ojo que aquí, m'etiqueta... Home, per fi algú t'etiqueta, Manol. És que comença bé, saps? Vull dir, ja si m'etiqueta a mi al principi, comença bé aquest tuit. I diu... Avui t'he vist passejant el Ron, el meu gos. Diu...
Estàs tan sexy amb la roba d'estar per casa i un cor. És que... Pues, Adrià... I cangi qui pugui, al final. És que... Estàs molt guapo, que ho sàpigues. I amb aquesta barba... La barba... I Manola, vull estar molt guapo, que ho sàpigues. I amb aquesta... I Manola, vull estar molt guapo, que ho sàpigues. I amb aquesta barba... La barba...
I Manola, avui estàs molt guapo, que ho sàpigues. És infinit, no, això? Sí, és infinit, és infinit. És infinit, és infinit. És un bucle. Vull dir, això ho penso que m'ho poso per despertar-me, però m'anima el dia. No sé per què. No, de debò, m'han plogut elogis aquesta setmana. Això és el DJ Trompetes? No, és un altre DJ. És un altre DJ. Tenim molts DJs últimament. Sí, sí, de debò, de debò. És com una epidèmia de DJs. Cal recordar que t'assembles molt a un dels amics de les arts. Sí. Perquè algú us faci la idea. Bon, no sé, diuen que sí, no? Un. Sí, home, de fet, jo... El lleig dels amics de les arts.
Gràcies, gràcies. De fet, avui he penjat al Facebook que Manel traurà el nou CD al site de l'Abrides. Què et paguen? Et paguen diners? No, no. I per què parles de Manel? Bueno, m'ha sortit sol. Ah, val, val. No em puc evitar. I, en fet, és que algú m'ha comentat dient què feia promocionant la competència. Només us ho dic. Per què? Perquè és dels amics de les arts, llavors són com els... Avui no et veig ràpida, eh, Clara? No, no, és que estic pensant en què t'he de dir
Que la secció d'avui, ja estic per emmarcar, ha de ser més ràpida. Vale, d'acord. Vale. T'ho dic ara. Sí, doncs si vols acabo amb un últim tuït. Fem dos tuïts més. No, ha de ser un tuït més. Ha de ser un tuït més. Perquè si no el següent és massa llarg. Un de la Andrea Bueno, que va dir el 13 de març, una idea para la modernización de la Iglesia Católica.
Que los papas sean más originales... No sé llegir castellà. Que los papas sean más originales escogiendo nombre. Por ejemplo, Francisco... Wait for it. Primero. Potser no enteneu aquesta broma. Us ho he explicat. És d'una sèrie de televisió... Adeu, Clara. I Manol segueix. Vale, perdó. És d'una sèrie de televisió que és... Cómo conocí a vuestra madre...
que un ligon, directament, quan diu que una nit serà llegendària, diu aquesta nit serà... Diu, espera...
Dària. Molt bé, doncs el papa així seria més moderno. Bueno, de fet ja és un liante. Heu vist que baixa... Bueno, és un reformista, eh? Sí, sí, de veritat. De veritat que sí, eh? La primera paraula que se n'apareix com penso amb ell. Però baixa contra les masses. Vull dir, el tio... Ai, sí, porta de corcolla a la gent que li fa la seguretat. Sí, sí, sí, la porta una mica loca. Però bueno, és el que té. Els nous papes cada dia més innumeradors.
Algum dia farem un combat, això. Bueno, fareu un combat. Quan torni a la classe és que torna. El famós combat Sant Justenc sobre si hi ha d'haver-hi un papa Sant Just o no. No, però podem portar aquest que passava a les pàgines de l'Òrga, no? Ah, el Montau. El Josep Maria, no? Sí, el Josep Maria de l'Organellu, sí. Doncs molt bé, deixem els tuits de l'Emanol i passem al moment per emmarcar. Ei, no marxis! Fins les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esvernic.
Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot obligar. A Ràdio d'Esvern, a vegades les coses no surten tal com esperaven. Avui fa risa. Tot seguit. Moments per emmarcar. Bona nit. Bona nit, Just Blues. Tu portes des que hem arribat per llogar el bigoti, eh, tio? Bienvenidos a la fiesta del bigote. És que vam fer la barbacoa de la ràdio. Ràdio!
Bueno, uns companys han deixat aquí una mica de coca que va quedar del dissabte. Hòstia, que deu estar seca i jo què sé, no? Bueno, no està malament, eh? No està malament. Rico, rico. I he aprofitat aquí a la parada de la música per anar a buscar un tall. Pues muy bé. Dit això, continuem. És molt important, això. Això és bàsic per entendre el blues, és important allò de la coca.
De menjar, de menjar, de menjar, evidentment. Sí, clar, clar. M'he posat en un jardí molt estrany ara mateix. No volia. Abans de marxar, a l'escenari és teu, anem a recitar la nit de Sant Joan. Home, la nit de Sant Joan, coca d'ojo, eh? Epa! Coca d'ojo. Coca de la coca. El temps a Sant Just Notícies.
I saludem el Carles Hernández i Rius. Carles, bon dia. Demà tornem a preguntar. Gràcies, Carles. Bon dia. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, no ens enganyem.
L'entrevista de Kanji Kipugi. Actuacions musicals, màgia, dansa, contes, circ, aquestes són algunes de les actuacions que podíem veure al cabaret artístic. L'entitat Noctambul va deixar d'organitzar-lo ara fa dos anys i el Cau i Elisenda Linares han decidit agafar-ne el relleu ara per seguir tirant endavant aquest espectacle artístic Sant Justenc de participació oberta.
El 13 d'abril és la nova cita i els dies d'abans són, com sempre, per acabar de tancar les actuacions. Per tant, avui rebem a Canji qui pugui l'Elisenda Linares. Moltes gràcies per venir al programa. Hola, bona tarda. Merci per venir. De fet, sabem que has també passat per la penya del morro, per anar promocionant i escalfant una mica l'ambient de cara al cabaret. És el que dèiem, no? La cosa era anar sumant actuacions i hi ha un molt bon ritme i, de fet, no sé si hi ha espai encara perquè algú s'hi apunti o...
I tant, i tant. Estan les portes totalment obertes. Jo ja vaig fer la broma així a la penya del morro que em sorpreguessin, que proposessin de fer malabars amb foc, bombolles gegants, el que vulguin, i ja ens buscarem la vida per fer-ho possible. Per poder-ho fer? Sí, sí, sí. Quanta gent teniu, de moment? Una dotzena, més o menys. I quin seria l'ideal?
Bé, doncs més o menys una vintena és el que Noctambuls acabava tenint, més algun espontani que sortia allà i tal. Però suposo que l'ideal és tenir una bona previsió de les actuacions que hi haurà. És a dir, que si algú s'ho està acabant de pensar, que estigui ben convençut i suposo que us avisi abans, no? Millor tenir les actuacions ben tancades. Home, i tant, sí, perquè per improvisar sempre estàs a temps si tu surts amb la guitarra i res més, però si s'ha de muntar alguna cosa, doncs millor poder-ho fer amb temps i que surti bé...
també perquè la persona se senti a gust i vulgui tornar l'any que ve. Per a algú que no tingui ni idea i no hagi vingut en altres edicions del Cabaret, què és aquesta iniciativa? Doncs el Cabaret simplement consisteix en que gent amateur que pensi que és capaç de pujar a l'escenari i fer alguna cosa i sorprendre el públic, pugui tenir els seus minuts de glòria. Una mica és això, que
gent que no té un grup ni que pot sortir constantment davant del públic, doncs tingui el seu moment de repte i de motivació un cop l'any. I quin tipus de gent pot ser? Perquè, no ho sé, qualsevol actitud artística està oberta, no, suposo?
Sí, sí, del tot, és el que dèiem, qualsevol tipus, o sigui, tu mateix, si t'animes a fer un monòleg, endavant. Mira, veus, en buscada. I, per exemple, si algú vol tocar música, s'ha de portar els instruments, o què teniu allà? Allà no tenim música, o sigui, bueno, jo l'altre dia he preguntat si hi havia un teclat i em van dir que no, o sigui, que realment s'hauria de buscar tot. Allà, doncs, tenim l'equip de so i para de comptar, quasi.
Ara, de fet, des de l'última cavalleta artístic, quant de temps fa? Doncs, Déu-n'hi-do, va ser aquest novembre 2011, diguem-ne. O sigui, aquest passat no, l'altre. Vale, és que jo recordo un cavallet artístic allò potent, amb unes actuacions que tu creus que les d'enguany estan al nivell? Jo confio que sí. Perquè jo recordo una especial, crec que va ser l'última, l'última edició que va sortir...
Un noi sol que acabava d'arribar a Sant Just a veure amb la seva parella, ell no era Sant Justenc, i per reclarir el seu amor o no sé què va fer, que es va acabar allà despullat, però despullat amb bola picada, eh? Ai. Això va ser... Jo crec que portes algú de fora a Sant Just i dius, mira, el meu poble fan això, fan una cosa que has dut cabellet artístic. Hi ha gent des que fa malabars fins que se't despulla per declarar-se. És fantàstic.
Sí, la veritat és que és un fitxatge pel cabaret actual, no sé què farà, però... També? Ah, mira, mira. Sí, sí, en principi ens va dir que vindria, que li havia agradat molt l'activitat i que tenia ganes que seguís. Sé que has de marxar ràpid, o sigui, no t'entretenim gaire més. Ens pots avançar algunes actuacions ja tancades a part d'aquest noi?
Doncs bé, com a actuacions tancades tenim un quartet d'Alcau que ens faran crec que un tema de jazz o de blues. Tocaran? Sí, bé, tocaran i cantaran alhora. I després tenim alguns clàssics com l'Edu Martínez fent d'Eugenio, el Power Devil fent alguna de les seves performances...
i després jo també actuaré i després hi ha coses que encara s'han d'acabar de definir on van i etc. Hi haurà també trapezi que l'edit en principi s'animarà i bé, no sé, mica en mica ho anem perfilant.
De fet, són més o menys noms de gent que han anat passant pel cabaret. O sigui, de noms nous, allò de gent que diguis mai he posat a l'escenari el cabaret, entenim? Sí, hi haurà gent que no ha pujat mai a l'escenari del cabaret i jo crec que també serà un repte interessant veure què tal. I també el que busquem aquest any és la participació del públic. Tampoc us vull avançar molt, però al final la idea és que sigui una mica apoteòsic
i que tot el públic es volqui, diguem-ne, a participar. I com és que tu t'has decidit a organitzar el cabaret juntament amb el cau? Doncs, bueno, jo era del cau de sempre i el cabaret, la veritat és que a mi m'ha motivat moltíssim. Participo des de la primera edició i jo sempre, doncs, bueno, és el meu moment de sortir a cantar a l'escenari, no? Llavors, quan les Noctambul van dir que ho deixaven, va ser com...
Ostres, tu, quina llàstima, no? I així fent mig conya amb la Núria em va dir, va, si t'animes, perquè no ho pilles tu i tal. I vaig dir, doncs no et dic que no, eh? I així, pim-pam, em va fer el relleu, el traspàs i vam tirar milles. De fet, he tingut el suport de tothom, perquè l'Ajuntament em va dir que era una activitat molt maca i que volien que seguís endavant. El casal també s'ha bolcat moltíssim.
I la gent del cau, que realment són els meus col·laboradors cabaretenys. Importantíssim. T'està portant més feina del que et pensaves, o què? Bé, jo penso que aquest any, clar, és la novetat. Llavors, hi ha coses que encara no saps ben bé com van i tal, i me les aniré trobant. De moment, molta feina no, és assumible. Ara, sí que és veritat que potser s'ha de delegar més, no? He d'anar trobant com fer les coses perquè funcionin millor i, bé...
optimitzant-ho més que res, de cara al futur.
Podem anunciar com a primícia, podríem dir que ja està confirmat que Immanuel López serà el prentador en guany d'aquesta edició. Ja està confirmat, eh? Bé, això de que està confirmat ho hauríem de parlar. Confirmadíssim, està confirmadíssim. Saps? Vull dir, seria massa bèstia, eh? Això que t'han registrat ja, això ja està firmat ja. Has firmat un contracte i no ho saps. Ai, no m'agraden aquestes coses a la ràdio, però bé. Molt bé, molt bé. Contracte oral. Exacte. No, així ho farà de conya.
Doncs, Elisenda, no t'entretenim més. Moltes gràcies per passar pel Canji, qui pugui. Seguirem molt atents, de fet, al cabaret. També les setmanes que vagin venint, no ho sé, podem fins i tot liar algú aquí que ens vingui a fer... Tu no, pots ser un meu anòleg, no? No, jo no soc... Bé, tu si t'animes fins al dia menys 1 pots dir-m'ho i tal, eh?
No, deia, potser podem fer venir algú aquí que faig una mica de primícia del que va passar al cabaret. Són idees. Us seguirem ben de prop i vindrem al cabaret segur. I tant. Perfecte. Doncs moltes gràcies per passar pel Canjiquipugui. A vosaltres. Que vagi bé. Vinga, adeu. Busca'ns a facebook.com barra Canjiquipugui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs.
Sant Houston, som-hi. Què passa? No, no, ni res. Hi estava una reaprovació, Adrià. Sí, sí, i tant, i tant.
Sant Just és un poble molt estimat, sempre ho diem, sempre, en aquesta secció, perquè ens dediquem a recollir queixes sobre santjustenques o santjustenques que vulguin canviar o proposar alguna cosa, que després ho traslladem a l'Ajuntament i ens donen les respostes. Sempre ho fa la Clàudia, però avui la clàudia no és amb nosaltres i, per tant, l'Imanol ens ha recollit les queixes que ens van donar la setmana passada i la Gina Pol o l'Ajuntament...
La Gina Pol, de fet, les contesta. Sí, ens ha contestat i és que m'ha fet treballar molt aquesta setmana. I la Clàudia, de debò, és que porta un estrès a sobre. De cop ens n'hem adonat com de necessari de la Clàudia. Eh que sí, ho heu vist? La seva secció aquesta. Molt bé. Sí, de fet, la Gina Pol contesta primerament a la queixa que va fer, diguéssim, un ciutadà, no s'enjust,
que deia que els bucs d'assaig eren molt cars i que no eren assumibles els preus per un sol usuari, sinó que si no anaves en grup no t'hi deixaven entrar o no podies pagar-los. Aleshores, les respostes de l'Ajuntament diu que existeixen 3 bucs d'assaig al casal que utilitzen més de 20 grups mensualment. És un servei ben valorat i que té els preus més baixos de la comarca. De fet, hi ha gent de Barcelona que ve aquí pels preus ofertats.
Ja es fan packs per hores perquè surti més rentable i la qualitat de so dels assajos és bona. De fet, sí, això, els preus me'ls he mirat perquè, de fet, l'Ajuntament mateix ens ha passat l'enllaç.
I he de confirmar que surt a un preu bastant assumible, que fan el preu per hores de 5 euros per usuari. Està molt bé, està molt bé. I que hi ha pacs de matí i de tardes que van dels 12 euros. És a dir, que són ofertes assumibles, diguéssim, al meu pare. Perquè la queixa era d'un músic... D'un músic que deia que no tenia un assajar, diguéssim. I que deia que... Home, però 5 euros l'hora està molt bé, no? Sí. És que aquest músic semblava especial i...
Poc informat. Sí, sí, sí. Poc informat, que això a vegades passa, que la gent deixa en alguna queixa així sense tenir el coneixement de les possibilitats que potser té el teu poble. És que, de fet, jo recordo la queixa i ell deia que no podia anar-hi a assajar sol. I aquí especifica l'Ajuntament que diu que tothom pot fer la petició del BUC independentment que si és un grup o no. Per tant, en principi, ell també hi podria anar a nivell individual.
i tot i així diu que és cert que si es converteix la despesa entre diverses persones surt més econòmic això és evident i afegeix que l'oferta pels músics de Sant Jús és variada hi ha els books d'assaig i també l'oferta de formació dels músics de Sant Jús que ara s'instal·laran a les escoles amb sales més ben equipades les escoles és on hi havia l'antic Montserrat segons entenc i diu que a part nosaltres vam fer menció dels espais creatius que són despatxos per projectes empresarials embrionaris
No seria ben bé un espai passejar, sinó un punt de referència per ubicar una nova empresa i desenvolupar el projecte de forma inicial. Implica pagar un lloguer mensual d'espai i alguns altres costos. És a dir, que l'opció que vam donar nosaltres dels espais creatius...
no seria una opció ben ben pensada perquè fos un book d'assaig. Sant Jus, mola molt. Hi ha moltes coses de Sant Jus. Però molt. Molt bé, i l'altra era una queixa del bus que deia que no passava amb prou de freqüència, que de fet es queixava que hi havia un espai intermig entre el Jus Metro i el nit bus que no estava cobert i que els caps de setmana tampoc hi havia cobert el servei del Jus Metro. Bé, el diumenge. I diu...
L'Ajuntament respon que dia d'avui no es pot assumir pressupostàriament l'increment d'hores de servei del Just Metro. Per tant, l'enllaç amb el Nipbus no és possible dia d'avui. Sí que estem analitzant els costos de disposar de servei de Just Metro els dimensos, tot i que encara estem en la fase d'anàlisi i no és aplicable a curt termini.
Per tant, potser tenim just més dels diumenges, però encara s'està analitzant la possibilitat. No és una realitat a dia d'avui, evidentment, però bé, això s'haurà d'esperar. Ens han escoltat. Per el xusme, no, que li diuen? Sí, sí, sí. Ai, estimat bus, sí, sí. Troncomòbil, pels del Villena. Li dèiem així. Doncs el Villena són una mica raros, no s'ha de dir?
Ai, no ho sé. No ho sabem. Fins aquí el Sant Huston, Immanuel. Sí, sí, sí. Doncs moltes gràcies per la teva anàlisi, per la teva estudi d'audiència, si la podem dir així, copiant-nos una mica. I gràcies a l'Ajuntament per la seva participació a les festes santjostenques. Continuem amb el programa. Busca'ns a facebook.com barra canjiquipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs.
Ai, quina por. A la meva esquerra, una habitual dels combats, a canjigui pugui. Ell és Immanuel López. I a la meva dreta, una que s'estrena en absència de la Clàudia Orberà. Ella és la Clara Aguilar.
I avui s'enfronten per una pugna històrica a Sant Just d'Esvern, i és si els tauver que es pintin murals amb spray pels murs de Sant Just, no? Seria una miqueta això. Doncs, Imanol, 30 segons per introduir la teva posició.
Molt bé. Clara, ara que tinc 30 segons, els aprofitaré ben a fons. Perquè, a veure, és incívic pintar les parets del poble. És que, a més, les fan lletges. Tu has vist els grafitis que fan per aquí fora? És que només t'has de donar una volta per aquí als voltants i veus que lletgen les parets que, de fet, tots estem pagant. I saps què passa si tots els estem pagant? Que hi ha un dret sobre aquestes parets. I si tots tenim un dret, tots podem decidir si sí o si no es pinta.
Per tant, si sí o si no es pinta, no pot ser que algú a títol individual es posi a pintar lliurement el que vulgui, perquè és que, vull dir, molesta. I si molesta, no és acceptable. A més, a part d'això, és que no només és un acte incívic, sinó que molts cops ho fa el lleig. Que dius que, al mínim, cúrre't el grafiti. U, Imanol, fas un primer error. No tot l'art del carrer, l'art que es fa al...
als carrers, a les ciutats, és graffiti. El graffiti té una mala etiqueta per ser pintades. Jo no estic parlant de pintades, estic parlant de l'estritart, del carrer, de l'art que es fa al carrer. Imanol, no em distreguis. Dos, què és més maco, Imanol? Una paret blanca o una paret pintada? Tu deixaré que m'ho responguis després. Després m'ho respons.
combat, llit de lliure. Clar, que és més maco, però és que no cal que sigui blanca. Normalment les parets estan pintades de colors. És que clar, tu m'estàs puntat... A part de la que es parlava del carrer Bonavista... Home, normalment un poble està decorat de per si... No estem a cada ques. Perquè es faci un ambient agradable, sí que hi ha un cert... Tu saps que es fan cànons als pobles perquè hi hagi una certa...
Com es diu això? Unitat, diguéssim, estètica. És a dir, que no pots posar la teva casa de qualsevol color. Ets un carca, tio. No, no, no, no et pots posar la casa de qualsevol color perquè, clar, és que desentona'm el poble. Clar, si tu fots un grafiti... Em sembla molt bé. I mira que hi ha espais per pintar-los. És que hi ha espais. Ves-te'n a la Riera. És que allò no és una paret ni res. Pinta allà. Allà és l'únic lloc on la gent pot de pintar perquè et preguntaré... Tu coneixes els artistes en Justens? Perquè no tenen visibilitat. Hi ha molta gent, i no direm noms perquè és...
Poden tenir problemes per il·legalitat. No es poden fer veure perquè no és legal, perquè no es pot pintar, perquè no es deixa pintar. Et diré una cosa, l'art ara està canviant. L'art és el carrer, és local, no és l'art dels museus. I per què no fan un lienzo? Perquè l'art està canviant, Immanuel. No, es poden fer murals, els guerretos. És que es pot llançar un mural des d'un balcó i mira, fas un 8x12. No estem quedant que això no t'agrada. 8x12, home no, però el mural el pots llançar i treure'l, eh?
Quita i pont eh? Tu m'has desdient quita una paret eh? És molt diferent. La voluntat quina és? Se't desmonta els arguments. La voluntat quina és? Posar i treure o que quedi allà i la gent quan vegi tingui una connexió amb aquesta...
Què vol dir una connexió? Doncs que no sigui una paret llisa. I llavors què? I si és lleig què? El deixes allà tota la vida? És que clar, vull dir... S'hauria de fer vereu o no? Perquè si ho deixes lliurement que tothom pinti, tu imagina't totes les parets pintades i pintades de qualsevol manera. No, perquè el problema... Deixa'm parlar, eh? El problema és que es pensa que no hi respecten el món de l'art al carrer.
I hi ha molt més respecte del que es pensa. Tu te'n vas a una ciutat com Viena i la gent no toca els grans edificis. Saps què passa? Molt bé, d'acord. Pot haver-hi aquest respecte, però saps què passa? Aquest respecte existeix... Mira, et diré i tirant-ho baix cap als 19 anys. I tirant-ho baix, ja 20 anys. Saps què passa? Que llavors hi ha nens de 13, 14...
17 anys, eh? que veuen aquests grafitis i diuen oi és mi dia agafen un permanent i li poten un rellajo a la paret que això no és art ni res perquè en el fons no volen expressar res ara et contesto jo ara parlo jo
Jo et dic una cosa, i és que això són pintades, estem confonent el que són les pintades amb l'art. Jo el que estic dient és que hi hagi una possibilitat perquè els artistes de Sant Just, escolta'm, perquè els artistes de Sant Just tinguin visibilitat. No que es pugui pintar lliurement les parets, sinó que tinguin visibilitat que es digui, aquí podeu pintar.
Aquí sí que es pot pintar, i aquí no, amb respecte, i no eren els típiques pintades. És que hi ha llocs, perdona, jo t'he de dir que hi ha llocs, el casal està pintat, la cantonada aquella de la Rambla, la cantonada aquella de la Rambla... Però això ho va permetre. Quantes més llocs has vist? Quantes més activitats aquestes han fet? Bueno, tu no es pot pintar aquí tot el poble de grafitis. Tenim uns tants artistes que estan amagats i no es deixen sortir al carrer. Però és que no es pot pintar tot el poble, això també ho has d'entendre. No estem parlant tot el poble. Com per què no?
Hi ha parets que es podrien pintar. Quina paret? Al carrer Raval dels Gats. Han tirat a terra... Però si no hi ha parets. Si no hi ha parets allà encara. Sí que n'hi ha. Hi ha una pintada que diu poble i ciutat. Bueno, clar. No, poble i dormitori, perdó. Poble i dormitori. Sí, sí. Bueno, ja l'han pintat. Ja l'han pintat o no? A tu t'agrada l'art? Què? A tu t'agrada l'art?
M'agrada l'art, però m'agrada l'art ben fet. Perquè ets un carca. Hi ha llocs per fer l'art. No tots són els museus. Hi ha llocs per fer art. Però és que pots fer art al carrer sense pintar una paret. Evidentment. Però estem parlant de la pintura. No cal anar-se'n a la performance. Que podem fer performance, però estem parlant de pintura. Però també pots pintar al carrer. Fi del combat. Hi ha indignació. Hi ha indignació a l'estudi. Ha estat fort interessant.
Com sempre canxi qui pugui i es posiciona per una de les dues opcions, el que passa és que avui és una mica més complicat perquè l'estic jo sol, llavors la Clara no... Jo m'he de posar d'acord, però és que clar, jo l'opció la tinc claríssima. És que està molt, molt clar. Clar, però és que això vol dir que abans de sentir el debat ja tenies una acció determinada. En aquest aspecte sí, o sigui...
Via lliure... Està acceptant, eh? La seva derrota és brutal. No, l'estic acceptant perquè veig que el tens venut. Em pots comprar encara, Immanuel, vull dir, tot és negociable. No, no, no, no. Podria fer-hi moltes coses, eh? Bé, potser no les acceptaríem. Carrers pintats amb esprais, amb pintura, amb tot el que sigui. Visca els colors, visca l'alegria, visca... En aquest cas, guanya el combat de carrer La Clara, perquè això és un programa de gent jove. Vinga, davant.
Molt bé, moltes gràcies, Adrià. Continuem amb el programa. Esperem que la Clàudia torni aviat, perquè això és insuportable. Clàudia, no tornis. Continuem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar.
Com sempre ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per aquells que no ho sàpiguen, cantar a les 40 és la secció més divertida del programa perquè la Clàudia i l'Imanol es dediquen a buscar gent a l'atzar durant la setmana abans
perquè canti una cançó i després a qui hi pugui la sentim i puguem fer una mica de comentari amb un aspecte musical. Sí, sí, sí. Amb molta crítica musical. Avui hi ha molt d'art a l'estudi. De fet, t'he de dir que avui no és un grup com normalment ho fem, que anem a buscar certes persones i les juntem en una cançó, sinó que avui, novament, tenim pels nostres oients un DJ. Oh, que bé. Un DJ que, de fet, s'ha presentat però s'ha tallat la cançó.
la seva presentació, així que no sabem quin DJ és, ja us ho dic jo. És el de l'altra vegada o no? No, no és el mateix DJ, en aquest cas ella s'autonomena DJ Paquita. DJ Paquita, de fet, i ja veureu que és amb col·laboració, bueno, ho deia al principi, és DJ Paquita Fit Miquel Martí Pol. És un remix i us explicaré... No, sí, sí, clar, clar. És que això ho ve, perquè avui, no sé si ho sabeu, però és 21 d'abril...
Dia Mundial de la Poesia. És veritat. És el 21 d'abril, sí senyor. Per favor. Gràcies Adrià per aquest...
Comentari oportun. És 21 de març. La cagada és que t'has equat de dir o que el dia de la poesia era el 21 d'abril? El dia de la poesia era el 21 de març. Avui és el dia de la poesia segur, ja t'ho dic jo. I aleshores hem intentat trobar un DJ artista que sentís la poesia dins les seves venes. Així que amb la col·laboració d'un gran autor de les nostres lletres catalanes han fet una espècie, ja ho veureu, de remix cançó amb un poema.
que es fa escoltar. Fantàstic. I Manol, crec que hauríem de saludar... Bueno, no. La cançó, la diem abans? Bé, la cançó es diu Ara mateix. Ah, el poema... Clar, clar. Ara mateix. Ara mateix té alguna cosa relacionada amb el seu poema. Doncs saludem el nostre expert musical, Marc. Bona nit. Hola, bona nit. No sé si has participat mai, em sembla que no, en fent de crític musical...
Es demana molta professionalitat, eh? Saps el que has de fer? Ah, no? No, t'expliquem. Et posarem una cançó, no sé si ho has sentit, perquè l'Adrià fa les trucades amb mitja explicació i llavors el crític musical no sé si ho has sentit, suposo que no. No parla massa, Adrià, no. No parla massa. És un home de poques paraules però contundents.
Doncs això, Marc, el que hauràs de fer és que et posarem una cançó que dura una miqueta, espero que no se't faci gaire pesada, i a la cava hauràs de fer d'expert musical, aportant els teus coneixements com a guitarrista que ets, i ens expliques com ho has vist, si ho has vist afinat, si ho has vist a tempo, aquestes coses que feu els que en sabeu, no? Efectivament. I al final hi hauràs de posar una puntuació de l'1 al 100.
Ah, doncs, atent que comença aquest Ara mateix amb la DJ Paquita. Ara mateix em filmo aquesta agulla amb el fet d'un propòsit que no dic i em poso a pensar cap dels predigis que anunciaven tombatorts. Insignes no s'ha complet i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara, qui hi ha el camí d'engoixa i de silencis. I som, et som, més vals, l'ero i dir-ho. I a sentar, els perros, terra i plocament, puneu-t'o la mar brus.
Quin llarg que vi d'oci de silencis. I som, ens som, més mal al solero i dir-ho. I a sentar els peus en terra i flucamant per a clavar-nos. Ara mateix en fem aquesta mullar amb el fet d'un propòsit canònic. I em poso a passar. Canta'ls. Gis, que anunciaven tombators, insignes,
No s'ha complert i els anys passen de pressa. De res a poc i sempre amb vent de cara. Areus dins d'un, dins d'un, no. Areus d'un temps de dubtes i denúncies. Ara mateix em fillo aquesta agulla amb el fill d'un propòsit que no dic. Jo em poso a palaçat que em trobo.
Doncs Marc? Digue'm. Què? Com ha anat això? Doncs molt, molt bé, molt bé. Black Eypies versionant Camela, m'ha semblat molt correcte. Semblava que estiguéssim amb un dàtus de xoc, però bé, bé. Sí, una mica de música, ho has dit molt bé, és una mica de música aquesta de la rana que et posen amb la sirena allà i el Daddy Yankee i aquestes coses.
Bé, era... Bé, si Miquel Martí Pol hagués aixecat cap, no sé què hagués dit d'aquesta versió del Ara mateix de la Paquita. Bé, no sé. Què que, Marc, digues, digues, digues. Què hagués dit? Potser t'hagués chocat a Guardiola, no?, per preguntar-li aviam què en pensava ell. El taxiste! Que va putellar, eh? L'ha fet, eh? El necessitàvem. A veure, Marc, ara, seriosament, com a guitarrista aquest, perquè tu tens un grup? Amb Adrià.
Amb l'Adrià? No estic d'acord, sempre que ho princ en jo en els grups. Amb l'Adrià? A més, és que no és cert. Adrià, tens molts grups i no ens expliques res. Jo no toco. L'Adrià té una casa amb bateria, tots els amics que tenim... Vinga, va. ...ambiacions frustrades, ens tenim allà i... És a dir, que has trucat a l'amic teu, fantàstic, Adrià. Fantàstic. No, perquè és el que res. Eh? De res, de res, de res. Doncs vinga, Marc, a veure, fes una mica de valoració. Com ho has vist? Aviam, el tempo anava correcte. Sí? Vale, i és l'únic correcte de la cançó. Vale.
Ets contundent, eh? Ets exigent. Fa molt bé, vull dir, crec que el camí que per la independència és aquest, és aquest, i per tant és una bona línia a seguir. Ja et dic, a mi, la que he fet impressionant Camela, em cola molt. Jo crec que si un dia m'he de casar, ho faríem aquesta cosa. És una mica Risto Mejide a los Junqueras, no sé, una barreja estranya. Sí, no li poso cara, però... La barreja de Risto Mejide. No, de les ulleres a les Junqueras. No els ulls veuen bé, per això, els meus ulls veuen bé els dos. Igual de gordo.
Exacte, com el teu gat. Ets ganimetades, eh? Escolta'm, Marc, puntuació de l'1 al 100. És fàcil, eh? És pensar de l'1 al 10 i posar-li un 0. Sí, això que soc de lletres, però crec que m'han sortit. Jo, mira, li posaria un 6,5, que és el que poses quan vols suspendre, però té pena suspendre algú. Home, em pots quedar lluny de suspendre'ls, de suspendre'ls, perdó. Perquè un 5 és massa gris, un 5 és massa indiferent. 6,5 és per compassió i és encara pitjor. Per tant, 6,5.
Bueno, tenim una bona persona, escolta tu, un aplaudiment per la DJ Paquita que s'endú un 105 Es queda a mitja taula del nostre rànquing Sí, però va estar malament, no estem? Molt, molt malament, ja t'ho dic jo, que no ha arribat, no està ni al top 10 Això per on surt? Això estem en directe Això és Catalunya Ràdio Quan ho fan això? Això, bueno, els dijous de 9 a 10 del vespre És a dir, ara
Ah, molt bé, molt bé. Escolta, Marc, si algun dia trepitges Sant Just i vas casar a l'Adrià, per què no vens aquí a la ràdio i ens cantes una mica, perquè acostumava a convidar grans artistes en fase de desenvolupament, saps? Si algú faig bé jo és cantar, per tant, sí, sí. Doncs ja està. Quedem així, Marc. Moltíssimes gràcies per fer d'expert musical el que ens hi pugui. L'Adrià vol dir alguna cosa, sí. No, no, al contrari, no el despedim perquè... No el despedim. L'utilitzarem també per respondre al nostre qüestionari al Redescobrint Sant Just. Ah, doncs i tant. A veure-vos. Doncs vinga, som-hi. Continuem. Endavant. Ah.
Redescobrint Sant Just d'Esvern. Doncs com sempre, redescobrint Sant Just d'Esvern i que no tendències, que sempre ens equivoquem, el que fem és posar a prova el coneixement que tenen els Sant Justens o els que venen per Sant Just, diguéssim.
del coneixement que tenen sobre Sant Just, els preguntem sobre entitats, sobre cultura, sobre història, sobre el que sigui, i l'Adrià intenta fer una mica de risa. No sé com han anat avui les preguntes, Adrià. Doncs avui les preguntes les anem a fer ara, és el primer cop que ho fem en directe. Ah, les vas a fer ara, les vas a fer ara, el guió. No, les preguntes, home, per favor. Ho tens fet. Dic que les preguntes les fem per primer cop en directe amb el Marc, a veure com funciona la cosa. Marc, preparat? Preparat. Fem tres preguntes sobre temes Sant Justencs, et donem tres opcions per respondre.
La primera pregunta diu així. Demà, el grup d'astronomia Sant Justenc... És que és molt graciós tot. Organitza demà una nova jornada d'observació. Quin astre serà l'observat demà? Opció A, la Lluna. Opció B, Venus. O opció C, la Terra. Temps. La Terra. Incorrecte. Entre la Lluna i Venus... Venus.
Incorrecte, Marc. Era la lluna. Hem de muntar una expedició per mirar la puta lluna. Et diu que la fan estar cada dia. Tenim un... No s'enjustec, no, de fet, no, Marc? Marc, des d'on truques? Sí, exacte. Des d'on truco? Truco des del Guinardó. Des del Guinardó. Doncs si vols venir demà a les 8 del vespre mil·lenari, s'organitza aquesta nova jornada per observar la lluna des de Sant Just. Serà bastant especial, eh? Jo t'aviso que hi haurà sorpreses. Si volguessis venir, demà a les 8. Més preguntes.
Eh? Quina parada de metro d'agafar? No, aquí no hi ha metro, veus? Som del segle passat. Al fons a la dreta. La segona pregunta diu així. Quants minaires treballaven a Sant Jús l'any 1860? Opció A, 16 minaires. Opció B, 4 minaires. O opció C, cap minaire perquè a Sant Jús no hi ha mines. 16. 16... Incorrecte. 16 o cap? 4 o cap? Cap.
Incorrecte. Són quatre els minaires que treballaven el 1860 Sant Jús. Sí, estàs documentat, eh, Daria? I tant. 1860, quatre minaires que treballaven a unes mines... On són aquestes mines? On tenen? Unes mines d'aigua a Sant Jús que són allà al fondo, tirant-lo recto pel que... On hi ha els platós, no? Els platós de TV3 i tot això. No, anant cap a la vall de Sant Jús, anant cap a Caen Carbonell, i això és veritat, a l'esquerra hi ha aquestes mines...
d'aigua. Això és subrealista. Més preguntes. Última pregunta, sí. Quin d'aquests serveis públics no existeix? És a dir, quin no existeix a Sant Just? Opció A, servei públic de jardineria a domicili. Opció B, servei de mobilitat internacional per a joves. O opció C, oficina municipal d'informació al consumidor de Sant Just d'Esvern. La A. La A és servei públic de jardineria a domicili. Correcte. Vamos. Vamos. Vamos.
Ja tens una part del pernil, veus? Sí, a la doblenta tinc l'os. No existeix el servei públic de jardineria a domicili. Era un xiste, que m'inclusa el guió. Però sí que podem parlar d'aquests altres dos serveis que hem parlat. Hi ha el servei de mobilitat i informació i assessorament per anar a treballar a l'estranger, que està ubicat a l'àrea d'innovació i ocupació de Sant Jus, al costat de la ràdio, d'aquí mateix. I està obert el dimecres de 5 a 7. I parlo jo també de l'oficina municipal d'informació al consumidor...
de Sant Just, que és un servei que has prestat en el mateix ajuntament. I si teniu algun dubte, podeu trucar al 93 480 48 00. Doncs ja està, Marc. L'últim favor que et demanem és que escollis una cançó. Per escoltar. Dentre quines? Dentre quines? Doncs dintre tot un arsenal de discos que tenim aquí. No diguis Oasis ni Pink Floyd, que no estan a l'Spotify. Ah, llavors que puc triar? Manel.
Manel, no, tirarem Rocketman d'Alton John. Saps què va això, Adrià? L'H on va? No, sí. Tu pots dir Alton John, grandes éxitos i ja està. T'agrada d'Alton John, així? La música que tu fas és Alton John? No, no, no. Jo no porto ulleres i no farem la música. I no ets gay, suposo, tampoc. Bueno, encara no. Però és la música amb la que em desperto i per tant va bé.
Doncs, ens acompanyem del Marc, que avui ha fet d'expert musical, ha passat el trivial popular sobre Sant Just, tot i no ser Sant Justenc, així que li veurem moltes gràcies per haver fet tota aquesta feinada, jo crec que ha fet més feina que tots junts per preparar aquest programa que hem fet avui. Gràcies, Marc. A vosaltres, moltes gràcies. Adéu. Adéu. Estàs escoltant? Canji qui pugui!
O ha dit el Marc, escoltem el Tunjon. I'm gonna be high as a kite by then. I miss
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mars ain't the kind of place to raise your kids In fact, it's cold as hell And there's no one there to raise them
Fins demà!
Fins demà!
I think it's going to be a long, long time. Touchdown brings me round again to find. I'm not the man that think I am at home. No, no, no. I'm a rocket man. Rocket man. Burning out his news out there alone. And I think it's going to be a long, long time.
Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a kanjikipugi.blogspot.com Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut. Doncs enganyem. Doncs...
Avui és un dia especial, avui és 21 de març, l'Imanol ho ens ha dit abans, és el dia de la poesia. Que ens hi pugui, som gent tendra, som gent emotiva, que ens agrada treballar, ens agrada la ràdio, i ens agrada dir-nos coses maques. Què ens vols dir avui tu, Imanol? Clara, et miraré els ulls, em brillaran, però ja la meva cara sexy. Per dir-te quatre paraules...
que se m'acudeixen cada cop que et veig. I diuen, Clara, ets tan tova com la Llana. Amb la teva veu, em tremola el peu. Ja n'hi figura. És el teu torn, Clara, que vegeixes el teu poema.
Sí, però és que el meu poema no aniria amb aquesta música. Quina vols, Clara? Quina música de ràdio vols? Si vols aquesta. Endavant, Clara. No es decideix, eh? Adrià?
Tu que portes tants anys, tants dies, tantes hores, de fet 5 anys en aquesta casa, quants anys, amor meu, hauràs d'estar perquè algú se't digni a pagar?
Això és amor! És que, pobret meu, cinc anys, eh? Pua marida, canxi qui pugui per Sant Jordi. Editorial... La Marrana. I Manol. I Manol.
El teu dol de nit ens enerva l'esperit. Crida, crida, Imanol, com un llop, que la foscor no se t'empassi d'un glob. I quan la claror il·lumini els teus pèls, que t'acaronin els estels. És meu, eh? El del final. Increïble, Adrià, de debò. M'has deixat una mica en xoc, de debò.
És que clar, ara em sento malament jo. Home, és que som quatre i la clara no rebot res. Saps què podríem fer? O sigui, se m'acudeix a algú ràpid així. Inventar no, eh? No, no, és algú. En plan, mira, cadascú dirà una frase. Que rimi amb la d'abans. I així acabem ben amunt. Exacte. Com ho veieu? O sigui, farem dues frases cada una. Així per estar embatats. Com ho veieu?
Jo tenim la faceta de... Emanol, el monitor d'esplai, no? Sí, sí. Dues rondes. Comença, va, Clara. Emanol, m'has donat més pistes. Potser que comencis tu. Començo jo. Si començo jo us ho posaré més difícil. Jo faria un canvi de música. Vale. Què vols? És igual. Intentem-ho així. Jo començaré i dic... Ai, Clàudia. Clara. On tens?
Això és una frase, escolta. Ai, Clàudia, on ets? Que no et trobem. I que el programa s'acaba aquí, jo crec, eh? No em deixeu acabar. Que no et trobem. I Manol, remata-ho. Els pets. Que no et trobem. Els pets. No us agrada? Bé, doncs... Sabia que no us agradaria. Sabia que no us agradaria. És el moment d'acabar el programa. Sí, sí, de fet...
M'ha sentat una mica abans la melodia aquesta que sempre posem, però ja ens expedim, perquè avui hem fet un programa bastant complet. Ha vingut l'Elisa, que no l'Elisenda Linares, a parlar-nos del cabaret, sí. Després, la Clàudia no hi ha estat amb nosaltres, però ha fet molta feina que l'Imanol ho ha pogut salvar, tot i que ha perdut el combat. S'ha de dir que ha perdut el combat i he guanyat el combat, cosa que mai havíem fet abans.
Adrià, vols afegir alguna cosa abans de tancar? Doncs que ens poden recuperar els àudios a radiodesvern.com. Allà hi ha un apartat que hi posa àudios en podcast i allà hi ha tots els nostres programes. Segurament si ho dius amb més ganes... Ah, perdó, perdó. Has de posar aquella veu que t'agrada a tu. Doncs si voleu recuperar tots els àudios, sabeu que podeu entrar a www.radiodesvern.com. Allà hi ha una pestanya que hi posa recupera els àudios en podcast i pots escoltar tots els nostres programes. Doncs, Immanuel, despedesta...
Si vols afegir alguna cosa d'aquestes teves d'últim moment o acabem aquí? No, millor acabem. Això s'ha d'acabar ja perquè ho hem de salvar ja, perquè si no ens enfonsem en la nostra misèria. És que m'esteu tallant cada cop que intento dir alguna cosa, així que no diré res més. No cal tocar tant fons. D'acord, fins la setmana que ve, doncs. Doncs molt vinguts i fins la setmana que ve. Adeu. Adeu.
Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barberà. Bona nit. Són les 10. Els estudiants de quart d'ESO milloren. Superen amb bona nota, de manera semblant, les proves...
de català i de castellà, però en anglès i en matemàtiques encara són més del 20% els que no aproven.
Milloren resultats, tot i que matemàtiques i anglès són assignatures pendents. Jéssica del Moral. Són els resultats de la prova de competències bàsiques de quart d'ESO. Ricarda Imerich, president de la Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica, diu a la xarxa de comunicació local que els resultats avalen el model educatiu català.
Està avalant un model lingüístic que funciona, que algú ha posat justament en qüestió, doncs no, això va bé, sembla que les competències lingüístiques que es demanen als alumnes, tant en català com en castellà, són satisfactòries, la qual cosa ens ratifica que s'ha de continuar treballant en aquesta línia, que no vol dir que ens haguem de contentar amb res.
Barcelona, ciutat convidada del Saló del Llibre de París que s'ha inaugurat aquest vespre. Sebastià Zamora, Eduardo Mendoza, Carme Riera o Sergi Pàmia són alguns dels escriptors presents a la tercera gran fira d'abast internacional. Xavier Trias, alcalde de la ciutat des de París en declaracions a la xarxa de comunicació local.