Sant Justens i Sant Justentes, ha arribat el vostre moment. Ja no hi ha excuses que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern cangi qui pugui.
Què tal? Molt bon dijous, dia 2 de maig de l'any 2013. Benvinguts a una nova edició de Canys i qui pugui a Ràdio Desvern. Com sempre, comencem saludant tots els membres que formem part d'aquest programa. Bona nit, Clara Aguilar. Bona nit, Adrià. Riu una miqueta, home. És que avui externem una nova manera de posar sintonies i llavors és complicat la cosa una miqueta. És veritat. Sí, avui està divertit. I Manuel López, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Soc jo o el meu micro està tancat?
No, està obert. No, està més fluix perquè després parles més fort, bàsicament. Ha d'estar més fluix. Avui el que tu tenim aquí, perquè a vegades ens falles, la que no hi és és la Clàudia Barberà, que la tenim fort i no hi ha excusa, no hi ha telèfon. De què rieu? Ha sortit un gallet, no? No, estic canviant de veu. La Clàudia la tenim aquí perquè la tenim rondant com sempre, a vegades a París, a vegades a Galícia i la setmana que ve no sé on serà.
L'acústic és que el programa d'avui l'obrim sempre amb la mateixa estructura. Començam amb la selecció de tuits que l'Imana ens porta sobre l'actualitat Sant Justenca. Després l'Adrià ens fa aquell megamix de les cagades que s'han fet per antena a ràdio d'Esvern. Tot seguit d'una entrevista que avui passa pel Càntigui Pugui, la Maria Salduany, en nom de Martin Luther King, que ens vindrà a parlar de Mengem Baix, una proposta molt interessant. D'aquí uns minuts en sabrem més coses.
Tot seguit sentim les queixes, la secció de la clau de l'Imanol, que es diu, en Houston, t'entrenes un problema. Tot seguit del combat, perquè són molt pesats i sempre fan moltes seccions, que avui el tema que es disputarà el cançó, qui pugui, és, sí o no, a favor, és a dir, o en contra, a la casa a l'aire o a la casa en l'aire. Exactament, Clara, de fet ens discutirem tu i jo avui, vull dir que no ho diguis com un tema que no amb tu. Que vol dir això? Re, en fi. No faig la difícil.
Després del combat, és el cant de les 40, amb aquella secció que donem veu als millors artistes de Sant Just, perquè ens canten una cançó exclusivament per a canys i qui pugui. I tanquem el programa, finalment, amb un trivial popular. I d'això comencem.
Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació, tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada com... I Manol López. I he fet un recull dels millors tuits de la setmana. De fet, algun em sembla que... Clàudia Barberà. Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo jo. Estàs escoltant Can G, qui pugui.
Sant Justencs a Twitter. Doncs vinga... És que tinc un problema. Imanol, posa'ns el dia de l'actualitat Sant Justencs i no em distreguis. Molt bé. Bona nit, Clara Aguilar, de nou. Avui no ho has dit. Estàs com distret, avui, eh? No et veig dins del programa, ja t'ho dic.
Tu ens portes al dia l'actualitat d'en Justenca i després l'editarem si estic al dia o no estic al dia. Jo, que em sembla que no. Molt bé, d'acord. Us porto els millors tweets en Justenca de la setmana. Això seran moments per enmarcar, ho sabeu, no? Sí, com enfonsar-se en directe a la ràdio. Com una poca poca balla. Molt bé, intentaré començar per tercer cop, Clara. He fet un recull dels millors tweets en Justenca de la setmana i començaré amb un d'Anna Blasco,
Aquesta no l'havies parlat mai, Manol. Ja, de fet, l'he posat així en plan incògnita, saps? A veure si em deia alguna cosa o no. S'enjustenca, eh, per això. S'enjustenca, s'enjustenca. S'enjustenca 100%. Que ahir a la nit deia... A Cesc, solo le falta ponerse cuatro patas y pastarse incomplejos. M'ha fet gràcia a mi. Feia la cabereta, no? Sí. És que estava allà al mig del camp, donant voltetes. Bueno, saps qui és, no?
Aquell que juga... Bueno, aquell que van comprar per molts diners i tampoc no fa massa, no? És mentida o no? Bueno, no és mentida, però jo li tinc un carinyo... Sí, és el Cesc Fàbrica, és el del Barça, que ahir va fer un partit una mica... d'obeja, saps? I aquelles coses que passen, que bueno, es va posar allà a pasturar i bueno, s'ho mirava. N'estàs? Sí, continuo amunt d'Arnau Contis, que el 30 d'abril va dir...
mirant The Usual Suspects. Diu... The Usual Suspects. Quina accent, per favor. Suspects. Diu... Cine Negre del Bo. Diu... Diu... Keiser Sose. Vale, ara per la gent que no... no estem al dia del The Usual Suspects, què vol dir que t'ho he demanat? Per què l'has triat, exactament? Mira, l'he triat... Mira, vols que et digui per què l'he escollit? Per què m'he indignat? Tu creus que... O sigui...
Què passa? Perquè sigui negre no pot ser bo al cinema. És que és racista. Cinema de negre. Del bo. Aquest tio és racista. A més, diu abans, the usual suspects. Tu veus normal això? Bueno, us deixarem la incògnita. De fet, per posar-vos una mica en context, aquesta pel·lícula és sospitxosos habituals.
Quina cultura cinematogràfica que tens, a vegades m'hi notitzo a mi mateix. I Kaisersosé és el protagonista malote de la pel·lícula, que no saps qui és fins al final, de fet és la incògnita més gran de la pel·lícula. És un paio negre o no? És un paio negre? A veure, si és la incògnita més gran de la pel·lícula et diré si és negre o no. Ah, és la incògnita de la pel·lícula. No has vist sospetxos habituals? No, no l'he vist.
Ai, després va de modernilla. Molt bé. Continuaré, perquè aquí no tenim res a fer-hi. Amb un tuit de David Vendrell, de fet és un retuit de Sandra Arolas, que diu... D'hi tenir què provoca impotència. I jo us dic, si escolteu Recuper el matí... Això ho anava a dir jo. ...sou més impotents? Sí, sí. Que jo dec coni, només ho dic. Bueno, se t'he de dir una cosa sobre aquest assunto. Ara quimites, tu? Bueno, és...
Aquí era? No, no, aquí era. Un megamix de RACU, en veritat. No, sí, exacte. Era una mescla de tots els tatuolians, diguéssim, sí. Home, és que s'ha de dir que el nivell... Les coses que s'haurien d'haver de dir... Bueno, però no estan allà per... El llenguatge que fan servir és allò de dir... No estan per parlar català, estan per opinar de temes molt diversos. Aleatòriament. Sí, sempre... molt aleatòriament. Següent tuit. Crec que pararé aquesta conversa a temps. I continuarem un tuit de Clara Narbion.
que el 30 d'abril va dir, és que em farà si allà només comença, diu ara me n'adono que aquest matí he estat cit Ana, Ana, Aneta, BCN, com Ana Cerda. I m'he quedat tan ample. Ana Cerda, no? Potser? Perquè clar, i és una pena que el Twitter no tingui accents, però seria una mica això. Ana Cerda, eh? És una bona observació, Adrià. Ara que ho dius. Jo me n'havia adonat, eh?
Molt bé, s'he llegit molt bé el català. Continuo amb els tuits de la Clara Nervión. És que un dia faré... O sigui, la secció de tuits... Sí, Clara Nervión. I la secció de Clara Nervión. Crec que... Un dia li faré una cançó. Mira què et dic. Aquí ho deixo. No tindràs un ukelele perquè prop. No, no el tinc a prop, però el tinc. Que consti. Però bé, continuo amb un tuit que també va fer el 30 d'abril que diu... Hòstia, ja la primavera segon s'ha deixat una mica de pena.
Estrenen el seu propi segell discogràfic. No els hi fa falta tocar cap pal, aquests. No els hi falta tocar cap pal, aquests. I per què dos em veu trista, això? No, bueno, em veu trista com la podia fer Ligre. Perquè... bueno, no ho sé, perquè entengueu que... no els hi falta tocar cap pal, saps? Ja sabeu què diuen els que van al Primavera Sound, no?
Bueno, no continuaré per aquí. Et proposo una cosa, et proposo que farem un últim tuit. Un últim tuit. I és un de Paula Molina, fa 10 hores. Diu, si com diu el revisor del tram, som clients i tots hem de pagar, jo vull rebaixes d'estiu com en el corte inglès. Perquè ja és primavera.
Doncs amb aquest superúltim tuit de l'Imanol, tanquem els tuits s'enjustencs. Els tuits per enmarcar. Els tuits per enmarcar. Si voleu enviar-nos qualsevol cosa ho podeu fer a través de Twitter, que ens hi qui pugui, o ho podeu fer personalment, com sempre diem, i mai feu. El senyor Imanol López, que es diu Imanollopas. Continuem amb el programa.
Busca'ns a facebook.com barra canji qui pugui o busca't una nòvia se't comença a passar l'arròs tot i la nostra professionalitat a ratllo d'esmer les coses a vegades s'encallen i costen d'aixecar tot seguit moments per enmarcar
L'actualitat s'enjusten que no s'acaba, no? Perquè passen coses. Hacen coses. Esporten. Me gusta Catalunya. Primer comencem parlant avui de les dades d'atur que van sortir ahir dimarts. I podríem dir que l'atur es manté el mes de novembre a Sant Just. Si continuen havent-hi... 804 persones sense feina al municipi. Comparat amb el mateix any de l'any passat. Què dice usted? Amb el mateix any de l'any passat. Sí.
A nivell estatal, l'atur ha repuntat en un 11% aquest mes d'octubre, de novembre, perdó.
Molt bé, acabem parlant també d'una activitat nadalenca, que és aquesta festa. El parc Maragall hi haurà aquesta festa amb moltes activitats, com ara una xocolatada. Cantades de Nadalas. Tu ja has fet la decoració nadalenca a casa teva, Andrea? Encara no. A casa meva sempre. Ho faràs d'aquest cap de setmana? No ho crec.
Molt bé, perfecte, doncs, diguem que no s'atura el moviment, s'enjusten poc aquests dies. Parlem del temps, amb el Carles Hernández i Rius. Aviam, què tenim? Que què tenim? Que què tenim? 3, 2, 1, Torpedo.
Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Gikipugi. Si no has quedat amb ningú més, clar. L'entrevista de Can Gikipugi.
Fa unes setmanes vam parlar amb l'Helena Conesa, que ens explicava com han tomat el relleu del just fosalva en la direcció de l'Agrupament Escolta i Guia Mart i Luther King. Una de les iniciatives que estan duent a terme, i que a més ens va semblar interessant, és l'acord iniciat amb Mengem Baix, una cooperativa de productes ecològics que utilitza l'alcalde Sant Just com a punt de recollida d'aliments al municipi. Per parlar del funcionament d'aquesta iniciativa i dels motius que els han dut a cooperar amb Mengem Baix, rebem a que ens equipo amb un fort aplaudiment a la Maria Salvany. Maria, què tal?
Abans de tot de començar l'entrevista que anirem a focar d'això, aquesta iniciativa que heu començat amb Menjar en Baix, tu què hi fas, al Cau? Jo què hi faig? Doncs és el meu tercer any que fa que estic al Cau, com a cap, no hi havia estat mai com a nena, i aquest any porto els que serien mitjarets de 8 a 10 anys, que és la branca dels llops i les daines. Fantàstic. Comencem, com dèiem abans, parlant d'aquesta iniciativa, de Menjar en Baix. Primer de tot, què significa que us establiu com a punt de recollida?
Doncs bé, punt de recollida, el que vol dir és senzillament que quan la gent fa les compres en aquesta cooperativa i posa que les vol rebre sent just, el divendres ens porten a nosaltres les caixes amb els productes i la gent ve i el recull. És així de senzill. I com vau conèixer aquesta cooperativa de Menjambas? Doncs de fet ens va arribar a través de la demarcació, que és la manera que tenim d'organitzar-nos els caos de minyons per Catalunya. I són unes reunions que fem cada mes.
i vam estar valorant el tema del consum als caos i una cosa que va sortir va ser els aliments i ens van presentar diferents cooperatives i una d'elles era menjar en baix. Vam veure que els punts de recollir estaven tots molt llunyans de Sant Just i vam dir, ostres, doncs, per què no en fem un? I això. I què vol dir el punt de la demarcació, la trobada de demarcació? Sí, això són unes trobades que es fan cada mes i gent que té algun càrrec al cau, com per exemple, de fet són caps d'agrupaments,
responsables pedagògics, tresorers i secretaris, ens reunim i parlem diferents temes i hi ha moltes coses a tocar. I una d'elles també és això, com funcionem com a cau.
Són funcions que feu els mateixos CAPs. I com és que es tracta aquest tema en un agrupament de demarcació? De fet va sortir a Tassa, que és el lloc on ens reunim tots els tresorers. Jo soc la tresorera de l'agrupament, i es tracten moltes coses
per afavorir una mica els tractes que podem tenir com a cau a l'hora de consumir. També es parla de valors i històries i aquí va sortir el com comprem menjar en els agrupaments.
Per exemple, els valors de mengem baix que podrien ser, els resumim ràpidament, en ecologisme i proximitat, creus que els ha compliat o no els ha compliat amb el CAO? No. De fet, vam tenir un debat intern al CAO a partir d'unes xerrades que ens van fer l'Elia i l'Helena, que havien après els tallers que els havien fet quan es van treure el carnet de director, i vam arribar a la conclusió que realment prediquem uns valors que a l'hora de comprar no els duem a terme.
Més que res perquè sempre falten diners al cau i llavors anem a les coses més barates i que ens puguin sortir més, que ens importa una mica un pepino la qualitat. I tots els valors que hi ha al darrere. I llavors per això vam decidir, eh, val la pena que fem un canvi en aquest sentit o passem de tot. I vam apostar per fer el canvi.
I què significa fer aquest canvi? Vol dir deixar de comprar l'engrós i comprar exclusivament en aquesta cooperativa? No, exclusivament no, perquè de fet és una cosa molt complicada i més comarxes de campaments no compres tots els productes al primer dia, perquè si no se't podreixen, en un terreny de campada moltes neveres no tens, però sí que s'intenta que tot el menjar freg del principi sigui de la cooperativa. A més a més, també estem intentant fer un canvi a nivells globals, és a dir, si podem anar a la vacus, doncs no anem a tot a cent,
que també és una cooperativa a la Bacus, i si podem comprar el mercat de Sant Just en comptes d'anar al Caprabo intentem canviar aquestes cosetes, superar la marca blanca o altres productes que no sabem d'on provenen i assegurant-se que estan fetes aquí i així promovem també l'economia local.
I això en temes econòmics té un sentit. Ho podeu portar a terme realment? Clar, realment és un canvi d'hàbits que implica uns pressupostos diferents. Aquest menjar és més car. I potser és dir una mica quines són les nostres preferències. I si ara apostem per canviar l'alimentació de les criatures, que en el fons, donar-los un menjar de qualitat també és una cosa important, i a vegades sembla que no. I bueno, hem decidit apostar per això, provar-ho aquest any,
de moment està funcionant i sobretot després d'acampaments estius podem fer una bona valoració de si ha valgut la pena fer aquest canvi. Però només comentar-vos, per exemple, la setmana santa vam comprar menjar amb ells i ens vam fotre les millors amanides de tomàquet que donava gust que els nens vulguessin repetir d'amanida i no fos el típic tomàquet aquell o l'enciam de plàstic.
També a l'hora de comprar una cooperativa com aquesta suposo que intervé la disponibilitat de productes, és a dir, segurament no s'hi pot trobar tot el que hi ha en un supermercat comú, sinó que t'has d'adaptar una mica a l'oferta que hi ha, no? Clar, el tema és, a més a més, Menjen Bages és un projecte que ha sortit a partir d'una altra que ja existia, que era Menjen Bages, ja té més bagatge, en canvi aquest és bastant nou, els hi falten productors i de fet n'estan buscant, encara estan creixent fa uns mesos que existeixen. Per tant, hi ha moltes coses que falten encara.
Llavors tu t'adates una mica al que pots adquirir d'ells i la resta t'espaviles per altres mitjans. I decidiu cooperar amb el cau amb menjen baix, primer de tot començar a anar a comprar els productes que consumiu el cau amb menjen baix, però això ho feu extensible posteriorment a les famílies del cau, no? Com va ser que ho vau dur a terme això? Fa poques setmanes, no? Bé, ara fa crec que un parell de mesos que ens vam posar i des de l'inici vam decidir obrir-ho a les famílies.
perquè una cosa que com a CAU sempre intentem és fer servei així d'una manera altruista però per millorar una mica l'entorn i vam pensar que ja que no hi havia cap punt de recollida d'alguna cooperativa per aquí i prop sí que existeixen grups de consum en plan ecològic però això una mica més obert sense que tu haguessis de ser soci no hi era i vam dir bueno doncs provem de muntar un punt al poble i una mica com l'experiment va ser amb les famílies del CAU
Hi va anar prou bé, s'ha de dir que, clar, hi ha molta gent del CAO, per exemple, que és gent que treballa al mercat o a comerços de per aquí propers. Clar, aquesta gent ja té uns hàbits de consum, potser no tant de gran superfície, sinó de productes més locals. Per tant, tots aquests són una clientela, com si no s'agafarà. Però, en canvi, sí que tenim gent que ho ha provat, que està content i que a poc a poc va engegant. Canviar els hàbits de consum d'una família és molt complicat.
I, per exemple, implica no poder anar al punt de recollida cada dia, sinó que s'han de seguir unes pautes. Per exemple, com les famílies del cau demanen menjar? A través de quina forma i durant quins dies ho fan? Va, doncs la idea és una mica que això és una pàgina web, i es compra tot a través del web aquest. Tu tens allà tota la llista de productes, et surten els de la temporada i els que estan en estoc. Llavors tu vas comprant, és una cistella que es va omplint, i quan ja decideixes que ja en tens prou,
Vas a pagar, es paga amb targeta de crèdit i simplement al final de tot el punt de recollida indiques un botonet que hi ha que és Sant Just Desvern al nostre cau. Llavors tu la comanda la pots fer fins dimecres al migdia i això t'ho portaran el divendres. A les 7 de la tarda pots passar-ho a recollir el cau. Si fessis la comanda el dijous t'arribarà la següent setmana perquè és el temps que tenen ells per anar als productors, recollir els productes i preparar-te les caixes.
I productes, per exemple, posa'ns un exemple per algú que no hagi entrat a la pàgina web. Són només hortalisses, que és el primer que ens ve al cap? Doncs de fet, hi ha una mica de tot. Fruita i verdura és el que tenim per aquí. És la part que hi ha més ecològica, que ve sobretot del Parc Agrari del Baix Llobregat, però també hi ha gallines, o sigui, és que hi ha fins i tot pollastres sencers. Hi ha gallines. Pots comprar gallines. Sí, sí. I hi ha fins i tot el gall aquell de pot, que parlava ecològic, del prat i no sé quines històries.
hi ha carn, hi ha peix, que el peix l'agafen en fresc el dijous i te l'embasen al buit i el pots demanar si el vols a filets sense espines o el que sigui. Si pots donar indicacions de com vols rebre'l. Al final de la comanda tu indiques cosetes del pla. A mi la llonganissa m'agrada tendre i te la poso en tendre. Hi ha una altra cosa que s'ha de comentar que és així, cacau, cafè, xocolata, òbviament això no és produït aquí, però en canvi és de comerços, per donar una mica de tot. I sobretot també remarcar que això que aquesta està creixent, que els productes que envien cada dilluns actualitzen la web,
i estan buscant productors locals del Bas Llobregat per incloure els seus productes en aquesta cooperativa, que si algú estigui interessat en vendre els seus productes i és un productor local, que els enviï un correu electrònic, que estan encantats. No sé si algú de Sant Just... No sé si tens ni idea. De moment no. Els hi podíem fer una entrevista a Menjen Baixa, seria interessant. La següent fase, si primer compres només el cau, la següent fase són les famílies,
I la següent fase que entenc que encara no heu posat en marxa o esteu a punt de fer-ho és... Estem fent-ho ja. Estem fent-ho ja, vinga, fantàstic. Doncs és extendre-ho a tothom qui vulgui, no? Exacte. Hem decidit que com que ja és una cosa que veiem que és factible, que no ens porta molts merders, estar allà a la pista una estona del cau, amb quatre caixes que està tot molt ben organitzat, i més no toquem diners per enlloc, nosaltres això és una cosa que volem remarcar, que ho fem sense fan de lucre, i que és com a servei, nosaltres no cobrem res per fer això,
doncs bueno, hem decidit, bueno, provem-ho d'obrir el poble, qui vulgui aprofitar que hi ha aquest punt endavant i per això estem aquí per donar-ho a conèixer, que qui tingui ganes d'aprovar-ho el que volem remarcar és que no cal un compromís setmanal sinó que tu ho proves un dia sense comanda mínima i si t'agrada bé i si no també i quan vulguis demanar pot ser puntual i no passa res doncs ja aniríem acabant l'entrevista, vull que recomanis algun dels productes perquè tu els has tastat, recomanes allò que et va semblar ens ha esperat abans dels tomàquets
Els tomàquets sí, però sobretot jo trobo que tenen uns llurs molt bons, que crec que són del Vases en concret, i una altra cosa bastant bona que he provat va ser una llonganissa en un pregunteo de nera, però el que m'agrada ser una mica és remenar per allà que els productes van canviant i animar-se perquè és això, si no t'agrada no passa res i si no endavant. No sé si hi ha alguna cosa per dir que quedi clar.
Sobretot això que entrin a la web, que la puc dir, perquè aniria bé, no? La web és això, les3bdobles.llavors és mengem baix.
Punt cop. Cop és C-O-O-P de cooperativa. I bueno, això que remenis per allà, que no passa res i que si ho vols provar endavant. Llavors fas la teva llista i després com indiques que tu vols que t'ho portin amb un punt de recollida a Sant Just? Al final de tot tu t'has de crear un usuari que et faran una factura i aquí poses l'adreçada a casa teva però és només per la factura. Hi ha una llista de punts i un d'ells és Sant Just d'Esvern i ho marques. I el transport és gratuït. I llavors ho podràs passar a buscar el divendres si ho has demanat? I es passa a buscar els divendres si ho has demanat fins al dimecres
A les 7 al cau, que està al carrer Bona Vista si no ens avis. Doncs fantàstic, jo crec que queda claríssim si algú es vol apuntar en aquesta iniciativa o almenys sentir que és molt interessant que sorgeixin propostes com aquestes. Maria Salvat, gràcies per passar pel Can G qui pugui. De res, un plaer. Estàs escoltant Can G qui pugui.
Segueix-nos a twitter.com barracans i qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Sam Houston, tenim un problema.
Sant Just és un poble molt estimat per tots, però encara li queden moltes coses per millorar. És per això que en aquesta secció del Cans i qui pugui li dediquem un espai a recollir queixes de Sant Justenques, que vulguin dir queixes o aportacions o comentaris. Tot és benvingut. I que aquí tractem, fem una mica d'altaveu i després, la següent setmana, les portem a l'Ajuntament i ens donen una resposta.
Normalment sempre comencen a quedar parlant, però avui no la tenim aquí. Així que l'Imanol ens explicarà, no? Les queixes, avui són queixes? Són queixes, són queixes. De fet, i a més, us he dit queixes que encara crec que no m'hi han sortit, que això també és... Està bé, això. Molt bé, no ens repetim. Exacte, ara hi ha més queixes que jo he vist fundades, de fet, vull dir que... L'he vist un motiu de pes i que, realment, tenien on queixar-se. Jo vaig anar buscant gent pel carrer,
I hi ha gent que realment... Bé, molt bé. La primera queixa que he trobat aquesta setmana va sobre el soroll de les motos. Però que ens ho expliqui millor a la persona a la que he preguntat. Amb queixo del soroll tremendo que hi ha les motos aquí a Sant Just per la nit i que ningú fa res per evitar-ho. Haurien de posar multes a tots els que estan fent soroll amb els tuples d'escapament. Jo vaig amb moto, però no veu aquells crits durant la nit.
Ja l'heu sentit, de fet la queixa d'aquestes enjustenca és que hi ha motos trucades que passen pel mig del poble i que realment fan un soroll bastant tremendo que és absurd perquè corren igual que una moto normal, l'únic que fan un soroll
que déu-n'hi-do. I normalment, a més, tenen una estranya mania d'a la una o dues passar per allò, per l'avinguda indústria. Sí, això és veritat. Per fer un bon dia. Un bon dia així ràpid. Ràpid i de baixada. Exacte. Fan un bon dia així ràpid, una o dues, se'n van de festa, i bueno... Amb aquella moto que cada vegada és més aguda... trucada. Exacte. És una queixa sorprenent, realment, jo no m'havia parlat mai a pensar, també vaig amb moto, però realment, a vegades a les nits, jo no visc al carrer indústria,
d'uns sorolls de gent que... però en més d'una moto, no allò d'algú que passa. Són un grup a vegades, no? Deu ser un grup de persones que es deu dedicar a fer una mica de... tant renou altes hores, no? Suposo. No és un problema exclusiu de Sant Just, sinó que segur que moltes altres ciutats també passen el mateix. De fet, aquí a Sant Just estem molt ben acostumats al silenci, a la pau, no? I a vegades passa alguna cosa així que la gent s'alarma, no?
De fet, jo crec que aquí tenim poques fotos d'aquestes, fins i tot. També és un poble més petit i més silenciós. D'això no hi ha remontboni de terrasses, de gent al carrer xerrant ni fumant... No, de terrasses no. No, per això que...
Surt que vols una queixa, Adrià? No, no, ja està. Jo ja vaig parlar directament amb qui havia de parlar, amb l'Agina, i li vam fer arribar directament. Aquest contacte directe. Més tuits, no, més queixes. Més queixes, que estàs acostumada a la meva secció. La següent queixa va sobre una construcció urbanística que, bé, de fet, la que connecta, diguéssim, el barri de Masllui, el nou barri de Masllui, amb Sant Just, que ens l'expliqui el Sant Justenc de Tornú.
La meva queixa és que a veure si obren ja el vial de Mas Llull, que porten més d'un any i mig vivint allà, i ens van prometre que ho farien en 6 mesos, i encara estem esperant. Veiem que hi ha obres, però no sé quan acabaran, o sigui que estaria bé que es donguessin una mica de pressa. I això és tot. I això és tot, jo crec que ell ho ha explicat perfectament. Bàsicament és un problema, no sé si us hi heu fixat, però allà, com si éssim tocant a la Riera,
Hi ha unes obres, però realment des de fa potser dos o tres anys, que han acabat el barri de Mas Llull, que ja va costar que acabés el barri de Mas Llull i es fessin tots els pisos de protecció oficial, però aquella via està tancada i aleshores per accedir al nucli urbà més dense de Sant Just has de donar una volta anant cap a Sant Feliu i després tornar a pujar per la carretera yal
Entenc que l'engorro, deixar un modi així, és important perquè si ho mires des d'aquí Sant Just, des de la ITV, és un moment anar recte i passar per sobre de la muntanya, cap a l'altra banda. Ja us ho dic, queixes fonamentades. Queixa directament que passem a la Gina perquè no respongui la setmana que ve.
Exacte, i l'última queixa, de fet eren 3 noies, l'únic que només ha parlat una, perquè era periodista, ja dic que parlava molt bé, i ja veureu, es queixen, jo crec, una queixa que tenim molts en just temps, i no sé si posicionar-me, però crec que ho diré, que jo també estic molt a favor d'aquesta queixa, perquè va sobre els preus de la bonaigua, del nostre complex esportiu municipal, escoltem-la, ja veureu què diu.
La nostra queixa és que el servei de la piscina municipal i el centre esportiu d'aquest poble és molt car. Té uns preus molt elevats, sobretot si els compares amb els centres esportius dels pobles del voltant, com pugui ser Sant Joan o la Plana de les Plugues. I creiem que si es vol fomentar l'esport, ara que es parla tant d'obesitat, en un moment de crisi com aquest, el centre esportiu hauria de rebaixar una mica els preus. I sobretot, quan fa promocions, realment no són atractives. Vull dir, tu vas allà pensant que hi ha un preu molt atractiu
i la veritat és que no ho és i penso que s'haurien de fer un plantejament de baixar els preus perquè realment no fomenten que la gent faci esport i això és molt injust.
Sí, no, no, és una queixa. De fet, crec que els preus de la Bonaigua s'han actualitzat recentment i els han pujat una miqueta. La gent segur que tindrà alguna cosa a dir-hi. Clar, és que, a més, ja estaven alts. Partim d'aquest punt perquè no tinc xifres exactes, però em sembla que la mensualitat aquí a la Bonaigua ronda els 50 euros, ara l'han pujat una mica, els n'ha d'haver 55, ronda, quasi, ja.
i és que el que deia de Sant Joan de les Planes Esplugues se'n va cap als 30. És molt més barat. La diferència és bastant evident i realment és que és un lloc que té unes instal·lacions bones però, clar, potser s'ho han de fer mirar. El competent directe, diguéssim, seria Campmeli. Clar, Campmeli té unes instal·lacions molt més bèsties, però que jo recordo, no són més bèsties?
Està molt bé la Bona Aigua, això sí. La Bona Aigua està molt bé, això és evident, però al Camp Mèlic tu n'estàs bastant de club privat, i a més a més que pagues més. Pijo és un club pijo, home. Pijo, bueno, i la Bona Aigua també, escolta. És públic, home. És públic, sí. Però vull dir que està molt bé, la Bona Aigua, en comparació a altres poliesportius municipals. Potser el que volies dir és que a l'hora d'escollir gimnàs,
no és allò de que ràpidament te'n vagin al públic perquè és molt barat, sinó que els preus no són tan separats amb el privat i acabes comparant, saps què vull dir? Potser en un principi diries directament al públic que és molt molt barat i en realitat la diferència amb un privat no és tant. Jo no, ara per nosaltres ens coneixem de causa en certa manera, però també és veritat que la Bonaigua fa el que deia que comentava aquesta noia, aquesta Sant Justenca, que sí que fan com ofertes, que estan força bé de low cost,
que no acaben de ser molt econòmiques, però no acaben de ser disparatades com a cameli. Ella mateixa es queixava de les ofertes que no acabaven de ser del tot, perquè clar, et fan oferta potser de la matrícula o de coses així, que clar... I això te'ls diuen, clar, et diuen 25 euros, no me'n recordo l'ou, 25 euros, però clar, només pots anar de 8 a 11 de la nit
i no s'hagi d'anar-hi més. Però clar, el low cost és igual el preu que t'estan corrent a l'altra banda per fer un full time. Tu has de mirar, realment són ofertes que... Com les companyes de mòbils. Correcte. Una mica de fons i hores. Sempre hi ha una mica de no sé què de dir, ja no sé.
Per ser clar, d'aquesta queixa deu anar entorn a l'operació biquínica i ens hi hauríem d'anar posant. Molt bé, és el comentari. Tu has començat ja? És que començo sempre al setembre i m'acabo cansant jo. M'ho prenc seriosament. Tinc tot un curs per endavant per posar-me molt fort. Ara ja fa tard. Jo sempre penso que ara ja és el moment que ja fas tard.
Home, tu i Manuel tu estàs treballant, no? Des de fa uns mesos. Sí, ara la cosa s'ha sorprès, no? Jo sempre estic treballant. Bé, passarem a aquesta queixa. Ell mateix tanca la secció. Sí, sí. I va cas tot, no? Sí. Passarem a aquesta queixa de Ginapol, però després només volia comentar que no sé... Et pots dir que no et posis nerviós. Una mica. No em veus vermell, no? Una mica. Però no t'hi poses, eh? D'acord.
Només volia dir, Clara, que no sé quina implicació té l'Ajuntament en tot això perquè tinc entès, i de fet ho he comentat amb aquestes noies, que no sé la implicació ja que té exactament l'Ajuntament en aquest equipament perquè, de fet, la gestió és privada, és d'Igesport, ara mateix, a la bona aigua. Una concessió, no? Exacte, és una concessió, però aleshores no sé si té puta estat per tenir-hi veu l'Ajuntament en aquest tema. Però bé, que la Gina ens digui el què. Té teca, té teca per contestar-nos.
Doncs fantàstica la secció, amb les queixes esperem la setmana que ve que arribarà, com hem dit, que l'Ajuntament ens doni una resposta. Continuem amb el programa. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canxiquipugi.blogspot.com. Tot i que navegar per Jupor sempre és més entretingut, doncs enganyem.
A la meva esquerra, Immanuel López. A la meva dreta, Clara Aguilar. Avui s'enfronten per una mica recent a Sant Just, i és que s'ha instal·lat des de fa poc una casa ocupa
A Sant Just. Ah, novetats. Alegria al poble. I ho dic o cupou, ho dic amb allò més positiu. Així que és un bon debat perquè s'enfrontin la Clara i l'Imanol al combat. 30 segons per defensar la teva posició, Imanol. Avui la Adrià està una mica perduda. Molt bé. Clara, defensaré la meva posició. Mira, la meva posició és que no hi ha d'haver cas o cup a Sant Just. I et diré per què.
Primer de tot, perquè està plena, plena, plena d'aquí sus flaviolaires com tu. Que ho sàpigues. Perquè d'allà només surt rasta. M'entens? Vull dir, és mirar a dins i t'embriega una fodó. Simpàtics ho són, eh? Ara, hi ha un dege allà dins, que ho veus ben bé el que... És veritat, hi ha com aquest flow estrany,
que a més estan conquerint un espai que abans era el casino. Bé, és que era un edifici emblemàtic del poble que per la cara s'ha ocupat per gent, no sé ben bé com va anar l'ocupació, però clar, és que això és patrimoni cultural, que de cop han començat a pintar-lo per dins, han començat a reformar-lo, i això després a veure qui ho arregla. I per últim, només queixar-me que a sobre ara
s'han posat a fer concerts per la nit. Això pot estar molt bé fins a un punt, però saps què passa? Que això fa soroll al poble i estan just al centre. Ens respondré punt per punt. 1. No són amables, sinó que són amabilíssims.
No recordo totament quan van arribar, devien arribar una mica abans de l'estiu, però durant els mesos de festa major i durant el juliol i abans, qualsevol persona, i puc dir noms, puc dir la meva mare, les dones que van anar a caminar per la muntanya cada diumenge, van passar allà molt amablement, els van convidar, elles es van aguantar a aprendre d'alguna cosa, perquè són així una mica com tu, una mica classistes, i no van aprendre res. Però la gent amablíssims. Dos, el tema del casino, cert,
És un lloc emblemàtic per Sant Just, però que millor que estigui ple que n'estigui buit. A més a més, no sé si ho saps, Imanol, però és un tema seriós perquè el poden tirar a terra. I que millor que hi hagi gent a dins donant-li vida al poble. 3. Els concerts, les Amcisions, cada setmana fan coses a Sant Just. Després la gent jove es queixa que no hi ha res. I el bo és que no només per sent jove, és per totes les edats. I això és el que suposa teixit cultural, bàsicament. I que a més a més, tothom està convidat a passar. És molt important. Que comenci el combat.
Ai, Clara, Clara, però és que està ple de... És que en veritat diuen que tenen intencions socials, intencions culturals, i és que no es veuen per enlloc... Ja has passat? Que home, clar que hi he passat! És inevitable passar per allà. Com vinc aquí a la ràdio, passant per allà davant, per desgràcia. Ja t'ho dic jo. Home, per desgràcia. És que mires allà dins... Bueno, et diré que hi ha una finestreta que dona a la cuina, que normalment està oberta a la cortina.
No sé com, però sempre hi ha un tio estirat al sofà, no sé què fent, mirant a l'infinit.
que el teu, bueno, s'ho deu estar passant superbé. Però tu estàs costurant aquí la manera de vida d'unes persones... Com que, clar, els ocupes perquè estan ocupant un lloc, un lloc que pertany a la població de Sant Just... Però si no hi ha diners per fer res, si no hi ha diners per fer res... I què? L'Ajuntament té un pla per fer una escola de música allà, dirà, home, doncs potser no és el millor lloc per ocupar. Exacte, però és que no hi ha diners, és un equipament que anirà a terra. Però és que saps el que està passant? Saps el que està passant? No, no anirà a terra, perquè saps el que està passant? Què està passant? Ells mateixos se'n volen anar i que l'ocupin entitats.
És a dir, que ells mateixos estan dient que allò ocupa o ocupa no és del tot de bueno. Vull dir que potser és millor que l'aprofiti el poble. Home, que ara, perquè no els facin fora, de fet, però els faran fora perquè se n'aniran, el que volen fer és proposar-li a entitats com Dimonis o com el Cau. I com els artistes artesans. Exacte, entitats d'aquest tipus.
que utilitzin les seves sales perquè així l'Ajuntament no pugui tenir arguments per treure'ls d'allà. Estàs defensant la meva posició, no? Home, no, t'estic dient que els faran fora per posar entitats. Això és la meva posició. Perdona? Home, t'estic dient que facin servir el poble. No els ocupes, eh? Però els ocupes són el poble. No em posis el bàndol dels ocupes, eh? Escolta, tu aquesta gent els coneixes? Que és perquè no són de Sant Just. Tenen rast.
Que és perquè no són de Sant Just. O per què és? Perquè n'hi ha un que és de Sant Just. Li aixeques la falda i vés a saber que hi trobes. No, t'ho dic en seri, Manol, són gent que estan creant activitats. Estan creant concerts, amb sessions, que qualsevol persona que vulgui allà i vulgui dir, eh, jo tinc ganes de fer coses. Saps el que em fa més gràcia? Saps el que em fa més gràcia? Què? Que ara abans de que farem activitats familiars, com per dissimular
A les 7 de la tarda fumen un concert. És hora de la siesta de mitjana. Allà, bueno, i tu estàs tranquil·let. I pam, un concert dels Ocupes aquests, perquè volen quedar bé davant de l'Ajuntament. Perquè només ho fan per això, eh. Això és postureo. Però com a mínim és una activitat com a mínim. És a dir, el teu estricte per criticar si fan, perquè és per postureo. Si no fan, perquè són uns hippies tirats al sofà. És a dir, en què quedem? Però això ho poden fer des de casa seva, no a casa seva. M'entens?
Però tu en el moment de copa l'entens o no l'entens? Un local, sí que l'entenc, però estic dient que no siguin ocupes, que no siguin quisos flaviolaires, que hi ha més gossos ara s'enjust que quan van venir, hòstia, que els gossos també tenen rastes. Però si els del Cau hi van allà també fan una mica d'ocupes. Què? No, perquè... Perquè és del poble, és per tothom. Clar, però tenen una sala per ells, una entitat que té una sala, home, tota entitat té un local... I jo que soc la cobla de dansaires, l'entitat no sé què, també volem una sala i no ens la podem donar perquè la té el Cau.
Bueno, doncs tu... Bueno, és que ara el Cau no té salats perquè totes les salades estan ocupades. Llavors, que estem d'ocupes tu de les entitats de Sant Just o què? Bueno, se li ha de fer un lloc a tota l'entitat com es pugui i es desitgi. M'entens? No es pot tenir tot.
La Clara està veient que està perdent i està dient que talla. No, no estic perdent. De fet, espera un moment, Andrea, perquè no he acabat. No, no, no. És que no he acabat. Es dic que volies acabar. Es que et dic una cosa. És que li mana el López, sobretot l'estiu en aquella casa, i ara està aquí el Muñarda, s'està defensant una posició que no es creu ni ell, i sobretot l'estiu, tota festa major, amb aquesta bona gent... Qui, si us plau, viu l'aire!
I no vols reconèixer-ho. Que feu teatro aquí a la ràdio. No és veritat. És que no és veritat, perquè és que s'ha mantingut fa molta estona. I és el primer que es passa totes les setmanes anant a totes les Jamses on allapa vent del bote.
Et sento parlar però no t'escolto. Me l'Adrià posiciona abans d'acabar ens acabem barallant perquè si no jo seria que me n'aniré aquí posant-me. No m'agrada que... que en te hauries de posicionar Kanjiki Pugi però sóc jo sol. És a dir, tinc la puta estat de decidir què opina Kanjiki Pugi com a programa. Home, sí. Em... Jo, Adrià Calvo, i en tant que represento Kanjiki Pugi... Ei, Manol, t'estan veient per la webcam, per favor.
Crec que és molt positiu que aquesta gent s'hagi posat allà si incentiva activitats culturals, i a més a més, perquè aquella casa, aquell antic casino, estava en desús. Per tant, a favor de l'ocupació! Endavant, un aplaudiment!
Adrià, sempre posiciós a favor de la Clara quan lluita ella. Estic indignat. Bueno, quan hi és la Claudi, de la Claudi. Bàsicament, doncs després d'aquest victoriós combat, és moment... És que costa aquesta música. A més, l'Adrià es posa a ballar, l'Imanol fa les seves. És moment de cantar a les 40. Ara sí.
Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canxiquifugi.blogspot.com. Tot i que navegar per jupor sempre és més entretingut, doncs enganyem. Sintonia. Cantant les 40.
Doncs vinga, és moment de donar veu als artistes d'aquest poble. Perquè qui no ho sàpiga, cantar a les 40 és el moment en què la gent que té ganes de cantar, té ganes de cantar cançons lletxes, orteres, que fan riure, és la seva secció. Perquè a l'Imanol la clau s'ho tenen cada setmana, on des d'abans del programa, amb una gravadora, els posen uns cascos a gent a l'atzar, sent gent s'ajustenca, atenció, i els fan cantar una cançó que, aquesta vegada, ha estat, Imanol, trrrr...
El conejo de la Loles. Una gran cançó, un hit peraniego de aquells que treuen lipo.
El nom sí que sona, eh, Clara? Ets tu que... Home, tu ets una mica fritanga d'aquest estil, que et va aquest rotllo de música, no? No, no creguis, però... No creguis, però... Però aquesta cançó és coneguda, i a més està interpretada, no sé si volen que ho digui, però ho diré, pels treballadors de la pizzeria Genluca. Clar que sí. Sí, gran publicitat per aquesta pizzeria, ja ho veureu, que cantin aquests treballadors a capella, a més, és una cançó a capella, eh, això s'ha de dir, vull dir, és... Amb una perona a la mà?
Sí, exacte, jo me lo guiso i jo me lo como. Mai millor dir-te'n les pinces, d'acord? Així que... anem-hi. ¿Estáis todos prevenidos? A las 1, a las 2, a las 3, a las 4. La Loles, la Loles, el colegio de la Loles.
La Loles tenía un conejo chiquitito y juguetón que siempre lo paseaba desde el pueblo a la estación. A la gente le daba risa los saltitos del conejo y todo quería tocarlo con la punta de los dedos. La Loles fue a la playa con su novia a merendar y allí de la roca se pusieron a jugar. El tonto el conejito de pronto se hizo celoso y saltando por la arena también se puso nervioso.
La Loles y el Conejo no se cansan de jugar y el pueblo sigue opinando que es una barbaridad. El novio ya anda de guante y se está quedando tieso, trabajando de noche y día para que coma el conejo. La Loles, la Loles, el conejo de la Loles. La Loles tenia un conejo chiquitito y juguetón que siempre paseaba desde el pueblo a la estación. A la gente le daba risa los saltitos del conejo y todos querían tocarlo con la punta de los dedos.
Clar que sí, Fiteix i el Luca, que reuen a vista dos treballadors. Suposo que el jefe i la jefa no eren aquests, no? El jefe i la jefa s'han abtingut.
de cantar, però hem vist dos grans treballadors, jo crec que assagen mentre treballen. Jo els hauria fet cantar una cançó així, en plan, no sol en mi, o alguna vegada si... Ja, saps què ha passat? De fet l'han escollit ells, la cançó. Jo no he sigut partissa, en aquest cas, de quina cançó cantaven.
una cançó que els feia il·lusió cantar m'han dit que si no tenien molta feina que la posarien a la pizzeria ara mateix potser estem sonant a la pizzeria genluca tot trap
La Loles, la Loles. El conec per de la Loles. La Loles, la Loles.
El conejo de la Loles. La Loles tenia un conejo chiquinito y fuguegón que siempre lo paseaba desde el pueblo a la estación. A la gente le daba risa los saltitos del conejo y todos querían tocarlo con la punta de los dedos. La Loles. La Loles. El conejo de la Loles. La Loles.
Pel xat, pel xat. Des de la pizzeria Jean-Luc ens estan saludant. Hola! Una peron, i per favor. Ara hauria de sortir algú parlant italià, no? Hauria quedat molt bé, però no en sap ningú, oi que no? Tu diria que en sabies? Tu estaves un temps fent italià, no?
Jo no he fet mai italià. Jo parlo italià, no. Bueno, no, però tot... Millor no arriscar-se. Molt bé, així que tot seguit, crec que hem de saludar el nostre expert musical. Bona nit, expert. Hola, molt bona nit. Expert no, Emmanuel, tio. Sembla un expert mut, eh, en tot això. No, perquè és que...
La trucada va amb una mica de retras. Ah, vale. Llons, jo sé qui és, no saps qui és tu. Que està lluny el nostre expert. No, no sé qui és. No és un expert, és una experta. És una experta. Ai... Manol. És la Patrícia. És la Patri. És la Patri. La nostra Patri. És la Patri. Patri! Hola, què tal? Bona tarda. Bon vespre. Vols venir, tia, eh? Podem dir bon vespre, sí.
Com va, Padri? Bé, molt bé, aquí fem una mica de croquetetes. Sempre em pillau que a aquesta hora faig croquetetes. No tinc més repertori. Croquetetes de sèps, croquetetes de formatge, croquetetes de... de pollastre, de jamón estan boníssimes. Anem a fer el meu Manolo, l'obrador. Com van les cuixes? De pollastre? Les meves o les del pollastre, anava a dir? Les del pollastre... Les de Manolo, si vols, jo què sé, tu ho sabràs. Les meves cuixetes són ben sexys i manol, ja ho saps?
L'objectiu no és que lliguis amb la Patricia, sinó que li preguntis per la cançó. Perdó, és que m'interessen per la seva vida, un cop posats. Molt bé, et vull fer quatre preguntetes sobre aquesta cançó, Patricia. La primera d'elles és que li posis un adjectiu que la defineixis. Escolto molt jo que en Jiqui Pui, normalment en aquest programa el que feu és, ells hi posen una base i això té certs avantatges, per tant, ells han cantat sense base, per tant, els hi posaré una nota ben alta. De 0 al 100, no m'has dit?
T'he demanat un adjectiu. Si vols posar una nota ja, t'ho avança als esdeveniments. No passa res. Disculpa, doncs l'adjectiu l'hi diré, saborosa. Sí. Tenim també croquetetes de conell, avui. Són una mica del teu àmbit, no? La restauració, l'hostaleria... Clar, clar, clar, clar. Has pensat a treballar a la Pizzeria Gianluca? Crec que sóc Lluís Llunguera i no me n'he donat. És possible. Què pentines, els corills?
Vas a veure-ho, eh? No, no, no, els conills anen fent croqueta, no ho acabo de dir. És com fer rulos. Bueno... Saborós, no? Sí, saborós. Saborós, sí, sí. Pareixen aquests Mossos que canten. Qui són, aquests Mossos? Mossos macos i no d'esquadra. Molt bé, a part d'això, m'agradaria que li poguessis una nota del 0 al 100, aquesta cançó. Com deia abans, jo crec que té molt de mèrit, perquè he cantat sense base, per tant els hi posaré un 70.
Un 70, home, els deixes a mitja baixa taula. Està bé, està bé, està bé. Perquè cantar el Conejo de la Loles podria haver estat pitjor, però bé. Era difícil, perquè a veure, era una entonació que pela sense una base de fons. Afinaven molt, que a la Patri val ho que va, però escolta, jo ho he de dir.
Aquests dos treballadors afinaven moltíssim. Sí, entre ells estaven bastant compenetrats. I eren veus així, amb cos, fent la veu greu... Estava molt bé tu. A més, havíeu de veure, diguéssim, el directe, perquè aquí, clar, només notem la veu, però és que el directe guanyava el punt hooligan tabernero irlandès que li donaven ballant eloquentment. No sé per què, però me'ls he imaginat, tu has vist a Los Amantes Pasajeros? Has vist l'escena de l'avió?
Me'n vaig a seguir fent croquetes fins a demà a la 5 de la matinada. Bona nit, moltes gràcies.
Ei, no marxis! Fins les 10 canji qui pugui a Ràdio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar. A poc ningú et pot obligar. Redescobrint Sant Just Desvern.
Un moment de posar a prova els Sant Justencs i els Sant Justenques sobre el coneixement que tenen sobre Sant Just. És a dir, ens fem preguntes de cultura, d'entitats, d'història, de curiositats, de coses de la ràdio, etcètera, coses que passen a Sant Just i que en definitiva es converteixi una mica fastiu perquè el dia agafa el telèfon a l'etzar i fa una mena de trivial en què només són unes tres preguntes, oi, Adrià? Sí, exacte, són tres preguntes amb tres opcions i només una n'és correcta. Com aneu vosaltres de coneixements de política local? Sabeu com va anar l'últim pla de l'Ajuntament, que es va fer el dia 25?
És a dir, la setmana passada. La setmana passada va ser l'últim plaer. Bé, algú ho ha escoltat, però no estic molt... No podria dir punt per punt, diguéssim. La Maria, que és la persona que ens ha atès el telèfon, tampoc no ha quedat clar del tot què s'ha decidit en aquest plaer.
Bé, doncs sembla que tenim certs problemes que no podrem solucionar ara a l'hora d'escoltar aquesta trucada. L'últim ple de l'Ajuntament de Sant Just va aprovar per unanimitat una moció a favor de A. L'adhesió en pagament de la hipoteca. B. La declaració de Sant Just com a municipi independent d'Espanya o C. La declaració de Sant Just com a municipi lliure de cotxes.
Doncs escolta'm, ara sí que m'has pillat perquè no, no tinc ni idea. Hipoteca, independència o lliure de cotxes? Independència, lliure de cotxes. Hipotecas. Hipotecas... Home, jo crec que serà independència. Doncs no, no és aquesta. No, bueno. No s'ha aprovat la declaració de Sant Just com a municipi independent d'Espanya. Li queda la A, l'adressió en pagament de la hipoteca,
o la C, la declaració de Sant Just com a municipi lliure de cotxes? No, doncs serà la hipoteca. Doncs és la correcta, que em vestigues a la hipoteca. Doncs sí, la tercera opció no al final? La primera. La tercera.
El ple de la setmana passada va aprovar una moció de convergència i unió que demanava la suspensió de les liquidacions a plus vàloes derivades d'al·lacions en pagament. És a dir, a través d'aquest document, entre d'altres coses, es reclama que els afectats per les execucions hipotecàries de Sant Just que acreditin no tenir recursos no hagin de fer front al deute.
Doncs bé, seguim sentint la Maria respondent preguntes sobre Sant Just i aquest cop li diem tres carrers i hi ha un que no existeix. Segona pregunta. Quin d'aquests carrers no existeix, quin no existeix a Sant Just? Opció A, Carrer del Girassol. Opció B, Carrer dels Atmellers. O opció C, Carrer del Roure. Atmellers i l'altre. Girassol. Girassol. Jo crec que és Girassol.
Doncs no és correcte. El carrer de Sol sí que existeix. Vaja, home. O serà el millor. Tampoc. És carrer del roure. És aquest que no existeix. Ens l'hem inventat. Que se l'ha inventat. Ho sento mal. Que xonda, eh, la Maria? Escolta, això es fa bolors, tu. No ens haver passat mai, no? No, molt atenta i molt amable, la Maria. I molt simpàtica.
Pregunta sobre el carrer de Sant Just. A mi potser també m'haurien pillat perquè el carrer gira sol o sap on para? Sí, està tot a Can Mèlic. Tot aquests carrers que he dit estan per Can Mèlic. Exacte, sí. Són carrers tots amb noms d'abres i al carrer del Robre no existeix. Si tu haguessis encertat. Jo crec que sí. Complicat, eh? Fem una última pregunta. Fem una última pregunta sobre Història. Doncs no, no passa res. L'última diu així
Quin any van començar les excavacions del poblat ibèric de la Penya del Moro? Opció A, al 1965. Opció B, al 1972. O opció C, al 1984. Jo crec que al 84. Al 84? No, no. Entre el 65 o el 72? No, era el 72, fantàstic. Era l'opció 1.
Fantàstic, doncs com es diu? Maria. Maria, doncs moltes gràcies per respondre a ràdio d'Esberna. Doncs si fer referència a aquesta última pregunta que li hem fet a la Maria sobre quin any van començar les excavacions del poblet ibèric a la Penya del Moro, el que va ser el 72, Josep Barberà i Ferras va ser qui va començar l'excavació a la Penya a l'abril d'aquell any. Va ser 18 campanyes d'excavació en què es va descobrir l'extensió del poblet
i els seus materials arqueològics. Penya del Moro o Penya del Morro també, nom d'un dels programes d'aquí darrere. No sé què passa, sempre que acabem dient
La penya del morro. És una cosa tan normal que no m'entra el cap la penya del morro. El guió està escrit en majúscula per no equivocar-m'ho. De fet, sona millor, jo crec. Et surt una mica sol. Quan vas a parlar i dius la penya del morro... Té més sonoritat morro que morro. Té més ganxo morro que morro. Ara que diem això de la penya del morro, recordo que al principi de temporada...
aquí que ens equipo, ens dedicàvem a un tema de preocupació nacional a Sant Just. I és que ens traient la senyera a la penya del Moro. La van treure dues vegades, la van tornar a posar una tercera vegada, i ens sembla que fa poc la van canviar. No perquè l'haguessin teta, sinó perquè s'havia fet com malbé. Molt malbé, de fet. Jo vaig pujar-hi el dia abans. No, de fet, no tiré ni el dia abans. Va ser el dia de la mona, oi? No tiré ni el dia abans, sinó hores abans vaig pujar-hi, que la canviessin,
i realment estava una mica destripada. Descololideta. No, no era descololideta, sinó que estava tira, saps? Vull dir que cada franja de color diguéssim era una tira. Això és que l'havien tallada? No, no, no. Estava trencada per la natura. Bé, això que dèiem, que vam començar fent un recompte dels dies que portàvem la bandera i ho vam abandonar realment, però era graciós perquè era allò de dir quan duraran la bandera perquè la tornaran a treure o la tallaran, perquè és que la gent que es dedicava a treure-la la primera vegada davant
la van estripar o la van tallar, i la segona el que van fer va ser tallar el màstil. Tallar el màstil. Tallar el màstil, que això va costar diners tornar-lo a posar. Això vol dir portar una serra grossa a la butxaca, diguéssim. Bueno, és gent implicada en la causa. Sí, implicada en la causa, contràriament. Bé, per sort ja n'hem de lamentar. Ja s'han cansat, clar, és que si la van restituint és que no hi ha res més a fer. Sempre, sí, sempre, sempre, sempre que...
algú la trenques i torna a posar una altra... Jo crec que era una manera de fastidiar, perquè si tant de problemes tens amb la bandera i tu tens una altra bandera, doncs la poses, però ningú ha posat cap altra bandera. Jo deia que era una qüestió de fer la gitza, perquè sí. Una idea polèmica la que proposa la Clara és posar al costat de la bandera de Catalunya la bandera d'Espanya. Segur que tindria molts... Jo no he dit això. I duraria molt la bandera d'Espanya, segur que sí. Jo no he preguntat, jo no he dit que fos algú que vulgués la bandera espanyola, eh? Jo he dit la seva bandera si és que en té. De la Unió Europea.
Alerta, mai sensat. És que anam per camins una mica insospitats, no sé si us n'adoneu. Us aviso, eh? La Clare és la que posa ordre i avui es nota quan la Clare no hi és. Sí o no? Sí, hem fet un programa molt millor. No ho heu notat? Jo crec que ha sortit força bé. Jo vaig plegant els guions, no? Espero que la Pizzeria Jean-Luc ens estiguin escoltant perquè si no pensaran a aquests... La Pizzeria Jean-Luc ens desitja bona nit. Ens desitja bona nit. Doncs sí que ens estan escoltant!
Doncs des d'aquí diem moltes gràcies a l'aportació dels treballadors que ha estat molt ben reduda i suposo que haurà agradat molt els nostres audients. No te'ls ho deixem aquí, tornem la setmana que ve amb més i millor contingut i si voleu recuperar qualsevol cosa podeu buscar-nos a Facebook, Twitter i qualsevol plataforma que hi som. Bon cap de setmana i moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu, molt bona cap de setmana. Adéu.
Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà.