una enfermera d'un hospital d'un poble molt patitó, que té la seva parella l'alemanya occidental, té els seus espies que venen a veure-la per assegurar-se que se porta bé i que no és una comunista. En fi, la pel·li és 100% de verdi, molt ben feta a nivell de direcció, amb una direcció minimalista, molt propera a l'actriu, de manera que, més que un drama sobre el teló de cero,
És un drama personal, sobre aquesta infermera i sobre els seus interessos.
que són imposats per la seva feina. Està molt bé, a mi m'interessa molt, em va deixar bastant tocat, és un drama molt més intens del que sembla, tot i no recorre ni a banda sonores ni a grans moments dramàtics, excepte al final, que a mi també em va deixar una mica fluixot, i queden 10 segons. Com que queden 10 segons? Ah, sí? Queden 10 segons? Adéu. Posició infernal, la tercera. Recomanadíssima, aneu a veure-la. Gràcies a tots per ser aquí, fins la setmana que ve o no. Adéu.
Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enair Pro. Truca'ns al 6 82 345 853 o consulta la nostra pàgina web enairproseguridad.com.
En Erpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà una premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal a Madrid, pots quedar crucificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Justa la fusta.
Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre sí. Adrià Calvo. Una salutació tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada. I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana. De fet, algun em sembla que... Clàudia Barberà. Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo jo. Estan escoltant Kanji Kippugi.
S'enjusten i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses. Que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio Desvern, canxi qui pugui. Com va, gent? Com va? Molt bona. Dijous dia 21 de març. Mentida. Oh, bajona. Quin dia estem, avui, nois? Que comencen... 4 o 5, no? 4, 4. Escolta, fatal això. Tornem-hi.
Els dijous del 9 a 10 del vespre, a Ràdio Desvern, Kanji Kipugi. Bona nit, molt bon dijous 4 d'abril de l'any 2013. Benvinguts a una nova edició de Kanji Kipugi. Aquesta allà és la número 22. Benvingut en 6 escoltes des del 98.1 de la freqüència modulada, com si ho fas a través de radiodesvern.com, on des de fa unes setmanes hi tenim una webcam on ens pots veure fer el programa en directe.
Hola. Hola. Hola. Molts viewers avui. Sí? No. Com sempre. Clara, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Doncs bé, no sé, estem aquí abans d'entrar. Hem tingut una fer, bastant estrany, amb uns companys d'aquí, no? Ens hem fet entrar al seu programa, perquè es celebrarà en 25 anys, i em considera que hi ha com a bojos. Em diu Crideu. Godiva Bonaparte, fan 25 programes. Godiva Bonaparte. No sé quan el fan, perquè el fan en directe, però ho busqueu-lo, perquè pot ser bastant divertit, aquest aniversari.
Claudi Arbarà, molt bona nit. Bona nit. Tenim telepatia, tu. Ai, Adrià, que bonic. Sí, home, sí. Com estàs, Claudi? Bé, tu? Bé, també. Sí, tirant. Vinga. I Manuel López, bona nit també. Hola, bona nit.
És com se'm va rebentant el micro. Sí, és una mania meva que no puc evitar, de debò. He tingut un moment de javi, al principi he sigut jo o hi ha hagut un retrocés de cop cap a un altre cop al principi del programa? M'ha semblat, no ho sé. Que has tingut un què?
És que ara parlo francès. Volem l'accent. Ara tornem a intentar, sisplau. La cara era bastant important. Vaig a classes. Doncs obrim el programa d'avui com sempre amb aquesta selecció que ens fa l'Imanola amb els millors tuits de la setmana sobre coses que passin a Sant Just o que no, comentaris de gent que visqui Sant Just o qualsevol cosa.
Després és el moment de les cagades per antena que la dia fa una espècie de megamix. Després fem una entrevista, parlem una estona amb l'Oleguema Joan, director del taller de músics de Sant Just, que s'han traslladat a les escoles. Després continuem el programa amb aquella secció que són les queixes, que és el Sant Houston. Tenim un problema que ens recullen les queixes al tàndem Barbara López i intentem buscar una solució a través de l'Ajuntament.
Després, com sempre, també un combat que avui la Clàudia i Manol es debaten sobre si hem de celebrar la Setmana Santa i si és una festa religiosa. Exacte, si l'hem de continuar celebrant. Exacte. I després, com que són molt basats, també tenen aquella secció que és el Cantant les 40 en què uns cantaires de Sant Just, triats a l'atzar, se'ls obliga a cantar una cançó íntima, cutre, el que sigui falta per fer una mica de risa. I per tancar el programa, com sempre, un triple popular
que és el Redescobrint Sant Just, començant. Sandro Reyes, un servicio. ¿Qué le preocupa a usted? Estàs escoltant Canxi qui pugui. Sant Just Tengs a Twitter.
Doncs vinga, per posar-los al dia una mica de l'actualitat s'enjustenca, que n'hi ha moltes i passa moltes coses. De fet, t'he dit que jo continuo amb la meva queixa que la gent s'enjustencs tuitegen molt poc el Twitter últimament. Estic una mica indignat perquè...
La gran escriptora de Twitter, que és Clara Narvion, que és com una posta segura. Saps que sempre trobaves un Twitter seu. Però de l'altra gent cada cop vaig notant menys activitat. I per què això? No sé, em sembla que ara ve la primavera. Bé, potser és això, que ve la primavera i ja no estàs tant a casa i ja no et ve per fer el tuit. Però amb els mòbils ho pots fer tot arreu, no?
És que jo soc d'internet o res, saps? Ai, d'internet, d'ordinador o res. Bueno, començo, que no em deixes començar. Sí, vinga, va, primer tuit. El primer tuit és d'Oi, Vendrell, que ara es fa dir que a banda es deia Vendrellius i s'ha canviat pel nom de Da Vengar. Da Vengar. Da Vengar. Què vol dir això? No ho sé, però m'ha fet gràcia. Ahir deia... un gran tuit, eh, diu... És com un clàssic, però s'havia de dir. Diu, el Duque Em.
David Mandrell, Sant Justenc, de tota la vida.
També anava a fer una mirada de perfil, però tampoc se'n va saber escriure sobre aquest noi. És un manabarista de les paraules, eh? Sí, la Clara, no? Continuo amb la nostra aposta segura, amb la Clara Narvion, que el 2 d'abril deia, i us llegiré textualment, i m'estareu una estona, diu, ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja
Ai no, que va de debò, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha. Eh? Diu això? Ja està. No hi ha cap foto a Instagram ni res. T'anticipes els interveniments? Sí, hi ha un link a una notícia. És que a mi la notícia també em fa gràcia. Què deia, què deia? La notícia diu algo així com ciutadans...
Si comença així ja fa gràcia, no sé per què. Penses en alcanyes i ja, bueno... Ciutadans afirma que hi ha menys gent a les esglésies perquè la missa es fa en català. És verídic, eh? A quin diari o a quina web? A la nació digital. Si es tira per on tira, aquest diari. Però bueno...
Però és una notícia verídica. A veure, no l'he contrastat, però no he mirat si hi ha altres diaris o no. No és contrastat. Però no sé per què veig canyes capaç de dir això i alguna cosa més. Si ho comptes amb catalans o ciutadans, pensava que la broma anava per una altra banda. Ciutadans de Catalunya, no sé què. No, no, no. Ui, ui, no anem tan lluny, no anem tan lluny. Vinga, va, més tuits. No tocarem a intocar-los. Molt bé. Sí, continuo amb un altre tuit de Clara Narbion, que deia el 29 de març,
M'encanta que posi ja aquesta cançó. És que la Adrià em llegeix el pensament, la veritat. I diu, un altre de taxis a les tantes. Aquest t'he posat al Call Me Maybe. La tindré enganxat tota la setmana santa. Ho veig venir, cançons que s'enganxen. Sí! Aquesta cançó... És que... l'audio. Te la cantes un cop. A veure com cantes. No, és que... No, bé, ara descrivia això. I ara, ara... Uf! Manol!
Ja està, jo l'he cantat. Si us serveix. Està bé. Ben afinat, eh? Per favor, quins facturals que surten en aquest videoclip. Mare meva. Em pensava que eren els meus. Gràcies, Adrià. No, no. Està una mica enlatado, el senyor Imanol. Jo també ho noto, eh? Sí, ara anirem a comprar un micro, eh? Bé, continuo, perquè això no té ni cap peu. Continuo muntant clara nerviós, perquè no m'encanto d'ella. Diu, el 26 de març, diu...
Us he de fer una mica de context amb aquest tuit, perquè és un hashtag que va sorgir que es deia Pelea Manel, saps? I és un blog que va suggerir que a les 5 de la tarda del 26 de març, que va ser el dia que va sortir la cançó de Teresa Rampell, la cançó de Manel, que proposava reunir els que ens agradava la cançó i els que no els agradava la cançó,
Per hostiar-se, bàsicament. A les cinc de la tarda a la plaça Sant Jaume. Sí? I la Clara Nervió en diu... És curiosa, perquè realment amb això de Manel sempre hi ha els que van a carregar-s'ho.
Sempre, sempre hi ha algú que està disposat o disposada per carregar-se una cançó de manel. Jo de fet he fet cultura llegint aquests tuits, i és que els que els agraden els diuen likers, i els que no els agraden els diuen haters. Deja vu haters, likers... Fort un dia internacional. Continuo amb un tuit d'en Costa.
que el vam tenir aquí fa poc, de fet, un home molt interessant, que ha dit avui mateix, perquè no sabeu si és que... no sé si sabeu, l'Adrià s'aixeca ja i tot, que avui ha nascut el fill de Pedro Rodríguez, el jugador del Barça. No ho sabíeu, ho sé, però jo us informo. Sóc un bon periodista, en el fons.
Potser no ens interessa massa, no? No, a mi no. No, a mi tampoc. Molt bé, però us llegiré el tuit igualment. Diu, i jo amb esperances que Pedro li posés un nom normal al seu fill i trenqués la norma. I posa el nom del fill que és... Brian. Diu Brian. Diu Brian. No, bueno... Interessant, no? Si fem el repàs, és que ja venen del fill de Messi que es diu Tiago.
El fill de Piqué, que es diu Milan, i el de Pedro, que es diu Brian. No sé, poden muntar una pel·li dels germans. Els germans Coen? Sí, no, els germans Coen. He tingut...
Bueno, és per la vida de Brian, s'ha entès, no? Sí, de fet, el següent tuit de David Badrell, el Davenger, és que m'encanta Davenger, també deia avui mateix, la vida de Brian Rodriguez. Rodriguez és el cognom de Pedro, que clar, ara em poses una cara que no sé si ho entens o no. I posa un hashtag que diu, en sèries jugadors del Barça, poseu noms normals als vostres fills. Ai, aquests patriotes que ens enfaden, eh?
Molt patriotes, però després tots acaben portant aquests noms, no sé què. Sí, és que de veritat, no m'acut que és Maria... I vosaltres preocupats, sí, sí, i tant. No sé, Maria Oleguer, no sé. Sí, Josep Maria. Josep Maria. Algun tuit més, Imanol? No, ja està, acabo aquí. Doncs, moltes gràcies per aquest recull que fas sempre. Si ens voleu escriure qualsevol tonteria, ho podeu fer a través de Twitter, que ens equipugui, o també li podeu fer l'Imanol, que és Imanol Llopés, o també, si no, a través del Facebook.
Ei, no marxis! Fins les 10 canxi qui pugui a Ràdio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot obligar. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio Desvern les coses a vegades s'encallen i costen d'aixecar. Tot seguit. Moments per enmarcar.
Bona nit. Bona nit. Juss Bluss. Tu, fortes. Des que hem arribat va jugar al bigoti, eh, tio. Bienvenidos a la fiesta del bigote. És que vam fer la barbacoa de la ràdio. La barbacoa. La barbacoa. Como me gusta. La barbacoa. Bueno, uns companys han deixat aquí una mica de coca que va quedar del dissabte.
Hòstia, que deu estar seca i jo què sé, no? No està malament, eh? No està malament. Rico, rico! I he aprofitat aquí a la parada de la música per anar-nos-en compte. Però molt bé! Dit això, continuem. Que és molt important, això. És bàsic per entendre el blues, és important el de la coca.
De menjar, de menjar, de menjar, evidentment, evidentment. Sí, clar, clar, clar. M'he posat en un jardí molt estrany ara mateix. No volia. Abans de marxar, l'escenari és teu. Anem a recitar? Sí. La nit de Sant Joan. La nit de Sant Joan, coca de la joer. Epa! De la joer, de la coca. El temps a Sant Just Notícies.
I saludem el Carles Hernández i Rius. Carles, bon dia. Demà et tornem a preguntar. Gràcies, Carles. Bon dia. Bon dia. Ei, no marxis. Fins les deu cangi qui pugui a Ràdio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et posa obligat.
L'entrevista de Can Gikipugi. Avui parlem amb Olaguer Masjuan, director dels tallers de músics, que des d'aquest dimarts els tallers, una escola per la qual han passat gairebé mitja en just, s'ha traslladat a les escoles. Bona nit, Olaguer. Hola, bona nit a tots. Què, com estàs? Hola, Sara, ja et conec, eh? Ja ens coneixem, eh? Ja havíem parlat altres vegades, també aquí, a Rallo d'Esvern, al fet. Què t'anava a dir, Olaguer, em sents bé?
Sí, et sentim bé. Baixa una mica la música, Adrià. Sí, i tant. Anava a dir, clar, amb aquest canvi de passar d'una estau de tota la vida als tallers de músics a les escoles, com ha estat la setmana Santa? Ha estat bastant dura amb el trasllat? Bé, hem portat tots els instruments aquí i el dimarts hem començat les classes i de moment molt bé. Tota la gent està molt contenta, les classes són molt àmplies i l'espai és molt maco. Hi ha molta tranquil·litat aquí al centre del poble.
I què vas pensar la primera vegada el dimarts que vas entrar a fer classe? Per primera vegada, a les escoles. A veure com funcionaria aquí tota l'escola de música i tots els nens i tothom que vindria, a veure que tal, i tothom està molt content. És un centre que de fet és un espai que des de fa 90 anys ha estat destinat a sense interrupció, a l'educació de nens i nenes a Sant Just. Es va decidir, va haver-hi unes quantes propostes, pel nom, que si Carme Pérez Verdú, que si la Teresa Plamí, és Bertran, que si la Marga Mira Oleu i finalment
s'ha dit les escoles. És un lloc que de fet les entitats aposten no per fer iniciatives diferents. A part dels tallers de Muris, qui més hi ha en aquests equipaments? Hi ha les classes d'adults, les classes de català i Sant Just Solidari també. Hi som quatre entitats. Les vostres classes per això són les que donen directament el claustre? Sí. Nosaltres tenim les classes d'aquí baix i després tenim unes classes que estan a sota terra amb uns bucs de saig.
I el fet que siguin unes aules que no donin a l'exterior, hi ha alguns canvis o us agrada la sonoritat? Perquè clar, estem parlant d'una escola de música, és una cosa que s'ha de tenir en compte. Com és per exemple l'acústica d'aquestes aules? Molt bé, perquè no hi ha gent de soroll d'ambient i se sent molt bé. A veure, està molt bé. Mira Clara, et vull presentar al professor que està aquí, el Giovanni, que està aquí amb mi. Us volem tocar una peça amb el violí i guitarra. Ens volen tocar en directe?
Jovani, et presento la Clara. En Jovani no sé si s'ha apuntat, mai ha passat això. És un professor de violí que és cubà que toca violí i piano. Us toquem una cançó un moment. Parem la música.
No, no, no, no.
Carai! Carai, carai! Ulage! Ulage Giovanni! Era guitarra i violí?
Ostres, això ha estat una gran sorpresa. No ens havia passat mai que una entrevista s'improvisés una peça així en directe. Ara que parlaves, quan presentaves aquest professor, quants professors hi ha en aquests moments al taller? Som uns 18 professors. El que passa és que n'hi ha que venen una tarda només. Per exemple, de Saxo n'hi ha dues tardes. De Reu n'hi ha una professora que ve dues tardes. Som molts professors però n'hi ha uns que venen unes tardes i ens diem repartir.
Un dels grans novetats és que als tallers de músics teniu una aula dedicada a compondre música electrònica i per producció o ja la teníeu abans? La teníem a l'antiga escola ja, però ara aquí la tenim, hem pogut tenir un espai més gran i hem posat nous aparells, hem comprat algun aparell nou per connectar amb el programa de l'ordinador i hem ampliat una mica el que és la música electrònica. Quins serien els avantatges que ofereix aquest nou equipaments pels tallers? Per exemple, aules més grosses potser?
Tenim arbres que podem fer música d'en grup, de combos. A mi em sembla que la gran avantatge és que podem muntar coses aquí fora, claus, però també actuacions aquí fora. Tenim que donar una mica d'ambient musical ara. Avui he passat justament per l'antica casa on teníeu els tallers i ja està fins i tot hi hem posat totxos a totes les portes, ja l'han tapiada.
Escolta, no fa una mica de paneta? Està clar que hi ha moltes millores en canvi de lloc, però no fa una mica de paneta deixar enrere d'aquesta casa? Bueno, ja se sap, ara estem aquí per millorar coses i per fer més coses. Portàvem molts anys allà i tothom va dir que quina pena la casa. Fa pena, però ara estem aquí... També els canvis, no? També per això? I per convidar tothom de Sant Just que vingui aquí a veure les classes, que els presentaré els professors i animals nens que vinguin a fer música, també.
El Giovanni us diu adeu amb unes notes que està fent una classe i se'n va fer la classe.
No, no, no, no.
Fabulós tu, escolta, jo crec que ho haguessis, heu d'entendre molta gent, per exemple, algú que vulgui tocar el violí ja que tenim aquesta mostra del professor Giovanni, què ha de fer? Bueno, venir aquí a l'escola, nosaltres en principi funcionem per mesos i són classes individuals i de dues persones.
Aleshores és una classe a la setmana i els nens venen a partir de les 5 de la tarda. Estem oberts a partir de les 3. Aleshores ens venen aquí, triem un horari que els vagi bé i ja poden començar. Aquí tenim instruments per començar. Tenim guitarres, tenim violins petits, tenim un saxo també i una flauta travessera. Els hi deixem perquè comencin i provin i si els agrada ja poden... Perfecte.
Doncs llarga vida la música, tots aquests que tingueu interès musical o que jugueu alguna vegada a estudiar instrument i el vulgueu recuperar o vulgueu començar, ja sabeu que el taller de músics són les opcions que hi ha aquí a Sant Just per poder estudiar música, ara mateix, des d'aquesta setmana, s'han traslladat a les escoles, exactament on hi havia l'antiga escola Montserrat. Moltes gràcies a la Joan per atendre la trucada i per les improvisacions que ens heu fet en directe amb el professor Giovanni. Moltíssimes gràcies. Quan vulgueu, fem una altra amb en Zew
I veniu a tocar en directe, home. Home, en directe seria una passada. Mira, m'agradaria molt venir un dia amb el Rangel, que és un professor de percussió, perquè muntaríem una mica de xou amb tots els instruments de percussió i us ensenyaríem les congas, el bongo, que el toca molt bé, toca les pales, també, toca tots els instruments. Ens animem ràpid amb nosaltres, això ens ho apuntem, Olaguer, ho acreditem un dia i veniu aquí i ens feu una actuació com Déu mana. Moltes gràcies Olaguer, bona nit i gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Adeu Olaguer.
No marxis! Fins les 10 canji qui pugui a Ràdio Desvern. Sant Houston, tenim un problema.
Doncs vinga, continuem el programa després d'aquesta entrevista amb l'Oleguena Joan i amb aquestes improvisacions fantàstiques i esporòdiques que han sortit així, com si res. És moment per parlar de les queixes, per parlar de les coses que podem millorar de Sant Just i que la Clàudia avui ens presenta d'aquesta setmana, que hem trobat amb l'Imanol. Exacte. Avui hem anat a recollir les queixes a l'escola d'adults i ens hem trobat amb una dona que ens deia el següent sobre la seva professora d'informàtica.
Estem queixoses totes perquè el curs que ve no tindrem la professora que tenim. I d'informàtica? Això són coses de l'Ajuntament. És a dir que elles reclamen continuar tenint la mateixa professora d'informàtica que tenen ara mateix. Aquí ho traslladem a l'Ajuntament i enviarem la queixa aquesta. La següent queixa ens la fa una dona també de la classe d'informàtica.
que ens demana què passa amb els arbres i les rajoles de les aceres de Sant Jord. És referent a un arbre que l'han tret de la cera perquè s'havien queixat suposo els veïns perquè aixecava la cera de les arels. Llavors han fet el forat de l'arbre més gros, han enratxolat una altra vegada, s'ha quedat a cins i després han tret l'arbre i ara està al forat i res més. A indústria 35.
Vale, doncs aquí queda, senyors d'Ajuntament, a la indústria 35 hi ha un forat al terra.
on abans hi havia un arbre i ara no hi ha res, i que aquesta dona demana que hi hagi una mica de solventació al problema perquè ja fa, deia, 3 setmanes, oi? Sí, però... No ho heu sabut. És estrany el procés que explica, aquesta dona, perquè treu el labre, l'enrejola, torna a treure el labre i llavors fan un forat. Ei, tio, és una narrativa lliure. Aquí cadascú s'expressa com vol. No, vale, vale, vale, vas lliure. Quin carrer hem dit això? Industria 35. Important, eh? Preneu nota. Industria 35 i un forat de què hi veu? Perquè jo soc la que em fa caure. Un forat negre, eh? Un forat negre, senyor.
Bueno, ho transmetem a l'Ajuntament. I la tercera queixa també és de la mateixa senyora que estava molt caixosa, com deia, i ens parla sobre els camions i les rotondes de Sant Just. Mira, el més greu és la qüestió que passen molts, molts camions grans, aquests trailers, de l'Avenida Industrial, mentre tenen un accés per la zona industrial.
I quan arribes allà a Walden hi ha accés industrial i en lloc de passar per allà tiren recte a venir d'indústria cap a dalt i llavors tomben a la primera rotonda que hi ha. I de fet ja veuràs rodades a sobre la rotonda i tot això. I això és contaminació, no quepen, trenquen els arbres i tot això. Jo demanaria que si tenen un accés per allà que es vegin per allà. Això és el més sèrio per mi però porta àngels.
Després de la gran explicació que ens ha fet, no crec que hi pugui aportar molt més esclariment el tema. Bàsicament, diu que no vol camions al centre del poble, que si ja hi ha un accés per la via industrial, per què han de passar i fer malvers mobiliari urbà? No ho sé, com ho veieu? Vosaltres veieu els sanyons molt ple de camions? El fet és que això que està escrivint, i aquí hi som,
és davant de casa meva, i... he de reconèixer que sí, hi ha bastants camions que passen per allà i que fan aquesta ruta com a alternativa per al mig del poble, perquè salten algun semàfor o coses d'aquestes, però, de fet, no sé si tenen una ruta alternativa, realment. Que l'Ajuntament contesti, jo això no m'aventuraré. No t'aventuraràs. La setmana que ve tindrem totes les respostes de l'Ajuntament, com cada dues setmanes, i a veure què ens diuen, a veure si ens solucionen aquestes queixes dels Sant Justens.
Ja sabeu si qualsevol altre dia us trobeu la Claudi Manol o no sabem com ho hauríem de fer per buscar-nos però corren molts dies d'entre setmana amb una gravadora a la mà i qualsevol persona que tingui necessitat de fer alguna queixa o de fer algun comentari que l'Ajuntament els pugui donar una solució. En tot cas també ho podrieu fer enviant-nos un mail al mail de canjequipugui.gmail.com o també si sou més moderns d'aquestes coses ho podeu fer a través de Twitter i Facebook i la Claudi Manol i podem trobar alguna solució. Continuem amb el programa és moment del combat.
Segueix-nos a twitter.com barra canji qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. El combat. A la meva dreta, un home que dorm amb una pistola sota el puixí, però podria matar-te només amb el puixí. Ell és increïble, meravellós i espectacular. I el seu nom és Imanol López.
A la meva esquerra, una dona que va suspendre l'últim examen de matemàtiques catastròficament perquè respon a tots els problemes amb violència. Ella és... Clàudia Barberà. Avui s'enfronten per una pugna històrica a Sant Just. Hem de celebrar la Semana Santa, una festa religiosa, 30 segons per... L'Imanol.
Molt bé, Clàudia, començaré jo perquè estic veient que no tens ni arguments i no pots ni començar. Això ja et desacredita de principi. Jo defenso que sí, s'ha de continuar celebrant Semana Santa. Mira, pel primer punt bàsic, perquè són uns dies de festa que necessitem i marquen des de sempre el final del segon trimestre escolar. Els nens necessiten descansar una mica i els adults tenim uns quatre dies de festa al boixí de la feina.
Primerament això, segon, la Semana Santa és una festa que ja s'ha fet popular, per molts canals que és, de caire, de caire pobra catòlic, de caire catòlic, ha esdevingut popular. És com dir que la Patum és religiosa, saps?, arriba un punt que no, no té res de religiós.
I per últim això, és que venim de... Sí, m'ha sortit un gall. Venim d'una tradició tan religiosa que la nostra tradició és purament això. A veure, Manol, podríem fer... O sigui, si som un stat-like, és a dir que no tenim el cristianisme, no facis veure que no m'escoltes, que m'escoltes igualment.
Venim d'un Estat Like perquè hem de celebrar una festa basada en una festivitat religiosa. Com tu dius, potser necessitem aquests dies per descansar, per ser més productius a la feina. És a dir, necessitem uns dies de descans.
però ho podem posar en un altre període de temps, és a dir, podem fer servir una altra excusa per fer aquest descans, que no sigui explícitament catòlica, perquè no tothom crec que sigui catòlic ni ens haguem d'afarrar això per fer aquesta festa. Crec que hi ha altres motius com per gestionar aquesta pausa al mig del primer trimestre i al segon trimestre.
Per exemple, a França, com no són laics, o sigui, com no són catòlics i són laics, tenen unes altres parades que tenen a veure amb les estacions, o tenen altres motius que no tenen res a veure amb la pròpia religiositat de cap religió, o sigui, la pròpia festivitat de cap religió. No ho sé. Lluïta lliure! Clàudia, Clàudia, Clàudia, se t'ha escapat una molt bona... La religiositat de la religió?
Bé, a part d'això diré que saps què passa? Que la nostra tradició ja ve d'això. O sigui, no intenti d'instal·lar alguna cosa que no t'aguanto. No, però les tradicions estan per canviar-les. És a dir, per què hem de continuar celebrant una cosa a la qual no formem part? Què vols dir? Que hem de renunciar tot del que venim a tot absolutament? Home, m'estàs dient que la tradició s'ha de canviar. No, estic dient que les tradicions... Per tant, renunciant a tot el que venim...
Estic dient que les tradicions estan per canviar, n'hi ha que estan per canviar-les. Si ja no ens sentim identificats amb el que estem celebrant, potser que busquem una nova manera de sentir-nos identificats. Però per què no et sents identificat amb Setmana Santa? No has celebrat tota la teva vida aquesta setmana. Però està basada en el fet que ets religiós. Tu d'aquesta setmana, què?
Tu creus que no es canten caramelles durant la Setmana Santa o què? Que no és una festa de base popular? No celebres la mona! No, explica-m'ho! Explica-m'ho, perquè això és purament popular! És popular, però la base de tot és religiosa. Ja que és Espanya o Catalunya o mira tu com vulguis, no és religiós, és laic, i ens traurem una festa relacionada.
canalitzar-la cap a un altre àmbit que no sigui religiós. Tu m'estàs defensant que el problema que tenim és que ve de la religió, i que no podem assumir alguna cosa que no ens sentim nostra. Però saps què ha passat? És que ha evolucionat cap a lo popular, i al moment que evoluciona cap a lo popular ens ho sentim nostre, perquè...
Ah, ens ho hem fet nostre, per tant, és part de les nostres tradicions. I si nosaltres tenim aquestes tradicions, no es poden trencar, no estan per trencar-les, així com així. I ara què? Posar una festa així pegote? Bueno, fer un calendari nou, com Napoleón? No, no, no, t'estàs aquí abandonant.
Tu has dit el cas del francès, van fer un calendari nou. Són coherents amb les coses que ells defensen. És a dir, si són necs, per què han de defensar una festa religiosa? Per què s'ha de donar uns dies de festa només perquè una religió celebre una certa festivitat? Perquè ara ja està caient a popular. No, no, perquè ara ja està caient a popular, que és que estàs donant pes a una religió mentre no n'hi estàs donant pes a unes altres religions.
Simplement. Però és que d'on venim, per l'amor de Déu, és que d'on venim? És que arriba un punt en què la religió cristiana és part de nosaltres mateixos, que no ho pots evitar. Tu penses cristianament, encara que no ho sàpigues. Tu què et penses, que ser bondadors, unes i aquestes coses... Bueno, són valors. Perquè, bueno, clar, però és que això... Bueno, que m'estàs dient que les altres religions no tenen aquests valors.
No, però els valors de la societat venen del cristianisme. Evidentment, tenim unes de res. El que estic dient és que no cal defensar unes festes, per exemple el dijous san, el divendres de resurrectió i tot això, perquè ho digui una religió. Tu m'estàs dient eliminar tota la setmana santa, i tota la setmana santa també engloba la mona, també engloba aquestes coses que... Però podríem celebrar la setmana posant les dates de manera que realment fossin
Això de que cada any la Semana de Sant es mogui és un error. Hauria d'estar... Perquè sí, perquè fos uns primers tres més curts, uns primers costa d'organitzar. Potser seria més coherent posar una Semana Santa ensaurada en una Semana d'abril o en una Semana de març que tothom sàpigués quina Semana és i que no fos per motius religiosos. I fins aquí el combat d'avui. Com sempre, a Can Gigi Pugi ens posicionem per una de les dues opcions. Avui també és complicat. Jo diria que...
Volem fer vacances. Això està clar. Això està clar que sí que volem fer vacances. I la religió ens ho permet, això, eh, perquè tenim el Nadal fixat per la religió, Sant Monsanta també. El que passa és que m'has convençut, Clàudia, dient que a França ja la... són likes i substitueixen les vacances religioses per vacances normals. Així que avui guanya la Clàudia. Escolteu, són els de Godiva que estan entrant als tuits. Endavant, endavant. Anem a posar una mica de... de musiqueta. A veure aquesta cançó.
Sí, sí, endavant. Són els de Godiva Bonaparte, que estan fent aquest programa. Sí, però no ens senten ells. No ens senten, clar que no. Estan celebrant el 25è programa, no, nois? Celebreu? Estem celebrant el 25è programa i és el programa més underground de Sant Just i no ens escolta ningú, però ens és igual. L'horari? L'horari, de 11 a 12, els divendres per la nit, i el Facebook ens... Molt bé, Godiva, tu sí que saps.
Som el programa més sensual de Sant Just, perquè després dels catòlics no... Dona'ls-hi tot! Dona'ls-hi tot, Godiva! Dona'ls-hi tot! Amb força! Espera, qui és la Godiva? Jo sóc la Godiva. Tu no és la Godiva. Jo. És la reina. Godiva! Reina Godiva! No. Dona'ls-hi tot, Godiva! Digues, digues. Vols que t'expliquin qui és la Godiva? Ara sí, volem saber-ho. D'acord. Godiva, a Gran Baratanya, és una legenda d'una senyora que el seu marit era un feudal
que volia pujar-li els impostos al poble llavors la seva dona que era una tia molt maca va dir no sisplau no els hi pugis els impostos llavors el tio li va dir ok no els hi pujo però a canvi tu t'has de posar en pilotes davant de tot el poble llavors si no ho pujaré llavors la tia es va atrevi, diuen que és la primera feminista eh del món la tia va dir vale doncs jo em poso en pilotes i així no els hi pugin els impostos i efectivament ho va fer
es va posar pilotes sobre d'un cavall, va passejar-se per tot el poble i la gent, en comptes de quedar-se allà mirant, es va ficar dintre les seves cases, es va tancar les portes i ningú la va mirar. I a partir d'aquesta senyora, el poble va ser més feliç. I és la primera feminista del món mundial. Passem perquè anem per la flauta de l'història. Us ha agradat aquesta història? M'ha agradat molt. Tot és mentida.
Moltes gràcies a Godip, que compliu molts anys i ja tornarem a entrar un altre dia a estudiar, cridant, com hem fet abans els cancs i què pugui. Gràcies a vosaltres.
Ei, no marxis! Fins les 10 canji qui pugui a ràdio d'Esverri. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et posa a oblidar. Cantant les 40.
Doncs vinc arribant l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria, i és que per a aquells que no ho sàpiguen, cantant les 40, que de fet podíem passar els Godive a cantar, jo crec també ja, és la secció més divertida del Cansi qui pugui perquè ens dediquem a perseguir la Gina Santjust perquè ens canti una cançó que trien l'Imanol i la Clàudia. Imanol, quina és la cançó que heu triat aquesta vegada? Ja veureu que aquesta setmana és una espècie de
Poporri de músiques. Poporri de músiques? Sí, les anieu veient. Són, bueno, poporri de dues cançons. Poporri, diguéssim, condensat. Conegudes. Sí, conegudetes. Així, molt com ballar, una mica. És que la Claudi està fent com signes. Les pots dir, si vols. Hi ha un ambient bastant estrany, eh? Avui a Radio Despert també s'ha de dir. Què passa, Claudià? Quines són les cançons? Doncs, et deia que eren Pol Petit i La Bamba. Vale.
Però ho està fent amb signes i la Claudia no és gaire expressiva, diguéssim. I tant, una expressió corporal que tinc. Passen aquestes coses. Doncs sempre tenim un expert musical que ens fa el comentari sobre el que pensa, si la cançó està afinada, sobre quina puntuació li posaria, etc. Hem de saludar, com sempre, la nostra experta
La Patrícia, que és un clàssic en aquest programa. Bona nit, Patrícia! Hola, bona nit, què tal? Sóc la Patrícia, avui avies Patrícia, com va? Bueno, passo la Clàudia perquè la Clàudia és qui t'ho ha d'explicar, de fet. Hola, com ja ens coneixem i vas fer d'expert en un altre programa, només et recordo que després d'escoltar la cançó m'hauràs d'apuntar la cançó del 0 al 100 i posar-m'hi un adjectiu. Estàs preparada? Oh, preparadíssima!
Vull te la veu més greu, eh? És que... he fumat, però no he dedicat el meu marit que fumo. Una mica de pollo. La patissa te'ns esmadra avui, com que ets rei de desver, bàsicament. Doncs sentiu la cançó, no? La sentiu? Sentiu-la. Sudes de mena cantem pels 7 mars
Error, en un moment, ens hem saltat de programa. Aquesta era la penúltima que vam fer. No, l'última. L'última que vam fer. L'última, l'última, l'última que vam fer. Sí, sí. Cançó splay? Exacte, perquè els que interpreten la cançó són els monitors i monitores de l'esplay ara mateix que no coneixem a cap, nosaltres. No, no. No coneixem a cap, i vam anar allà un dia i els vam dir canteu. Diuen que cantem bastant malament, anem a veure-ho.
Ei, por petit, agafa la guitarra cada nit, surt al carrer i canta una cançó. Canta ben fort i digues la veritat sense cap por. Ei, por petit, també cantaré jo.
Eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh,
Molt bé, molt bé, molt bé.
Una mica reprimits, aquests cantants. Acaben com en plan quibits. Patrícia, que continues aquí? Oh, i tant que sí fent les meves croquetetes mentre parlo amb vosaltres. Sí que és veritat que tinc la veu com una mica més cascada que de normal, eh, però és que no recordo com tenia la veu la setmana passada, però no passa res. Què t'ha semblat la cançó? Doncs és molt esplanyera, aquesta cançó, eh, m'ha agradat moltíssim. És una cançó que té un... Sobretot la sonoritat de la guitarra que se sent de fora, per fora, per fons, és preciosa.
Tu la cantaves... Tu aquestes cançons les cantaves quan eres jove? La meva infància ha estat una mica trista. Jo de petita no anava cap a esplai. Jo anava al cau. I llavors, el cau és desglècia. I ja se sap. I quines cançons us feia encantar, el cau? Bé, això és una mica una emboscada, no, en realitat. Al cau a mi em feia encantar una cançó molt bonica que anava amb uns descolanets i no sé què.
No li preguntis massa que jo, que la pobra dona... No deu tenir gaire memòria, oi? Sí, no deu entrar a la seva vida privada. A veure, va, fa una mica les preguntes a tu. A veure, les preguntes. I despatxem la ràpid que diria ella. Primer de tot, com... quin adjectiu li posaries a les cançons que acabes d'escoltar? Perro flauta. Perquè les plays són una mica perro flautes, no? Això sí que ho teniu.
Són, són. Hem anat a parlar amb els moniteus de les Flags. Us adoneu que la de la Patrícia va arribant cada cop? A més tenir un pollastre dins del coll o soc jo? A veure, soc la Patrícia, pollaries Patrícia, eh? D'això ve tot. Els polles fins al fons. I puntuem la del 0 al 100, aquesta cançó. Home, l'acompanyament de la guitarra s'ha de saber valorar i també afinar amb força. Així que el 0 al 100 jo li posaria un 85.
Home, doncs un aplaudiment pels mitjans. Moltes gràcies, un altre cop, Patrícia. Esperem tenir-la aviat un altre cop per aquí al Can Gikipugi. A vosaltres. Què faràs per sopar avui, Patrícia? Per sopar jo el de sempre. No és quin novi gaire, avui no soc Ferran Adrià. Croquetetes, del meu marit que fa l'obrador, ja està. Molt bé, doncs, Patrícia, de la polleria mítica de Sant Just. Gràcies.
per fer d'experta musical. A vosaltres! Vostres croquetetes que era? Tenim de jamón, tenim de setes... Moltes gràcies i bona nit! Bona nit! Ei! No marxis! Fins les deu cangi qui pugui a Ràdio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et posa obligat. Quants cops ha sonat aquest jingle, avui? Sí, uns quants. Uns quants. Ens n'anem ara. Redescobrint Sant Just Desvern.
Anàvem a llegir la intro, anàvem a dir que la rediscovin Sant Just és una secció en què posem a prova el coneixement normalment de Sant Justencs i Sant Justenques. Agafem un telèfon a l'atzar i li fem unes quantes preguntes sobre cotillers de Sant Just, guarnades de Sant Just, qualsevol cosa. Però avui, com que no ens organitzem bé, no tenim una persona qui preguntar-li. Per tant, l'Adrià ha decidit que nosaltres serem qui passarem aquest test.
Sobre cultura popular s'enjustenca, no? No, és que no ens organitzem bé, és que estem aquí amb canys i qui pugui i de tant en tant hem de passar una mica revisió també dels nostres coneixements sobre s'enjust. Bé, comencem amb la primera pregunta, sobretot no miro el guió perquè si no no tindrà gaire gràcia això. No, si l'han arrugat i l'han tirat ja. Ah, vale, no passa res.
El centre municipal de les escoles ja està en ple rendiment. A continuació, li diré tres organitzacions, però n'hi ha una que no s'hi allotja. Em sabria dir quina és? Opció A, Sant Just Solidari. Opció B, els tallers de músics de Sant Just. Opció C, l'agrupament escorta Martin Luther King.
Els escortes no, perquè no existeixen, però és aquest, és el Martin Burger King, els que no hi són.
i Sant Just i Dari ja fan classes i desenvoluparan les seves tasques des d'aquest nou espai. Tot i això, l'àctic inaugural es farà el divendres 26 d'abril en el marc de les activitats de Sant Jordi amb una jornada de portes obertes. Segona pregunta. Aquesta ja és més complicada. Aquesta per la Clàudia, va. Per la Clàudia. Quin any es funda l'Ateneu Sant Justenys? Jo ho sé, crec. Bé, doncs és per la Clàudia, clar.
A. 1918. B. 1907. C. 1905. Com a indepúblico! Ho puc fer servir com a dintre de la trucada? Sí. No, és que ara m'ha fotut, eh? Jo penso que era el 14. No, jo diria o el 5 o el 7. Jo dic el 18. 1918, 7 o 5? 18, 18. Jo dic el 14, que no era cap. Jo dic 1907. A veure, la Clàudia? I l'Imanol? 18. Correcte.
Se n'alegra molt l'Imanol. Perdré el combat, però això ho guanyaré. L'Atenció de Sant Just va ser fundada el 1918. Inicialment es va fer ensenyament català i una biblioteca, però posteriorment es va ampliar les seves activitats al teatre. I bé, anem a fer l'última pregunta. L'última pregunta fins que tregui jo. L'Adrià està perdent molts papers.
Sí, doncs ho deixarem aquí de preguntes. Jo no la veig, no sé si la teniu vosaltres. És possible que no s'hagi arribat a escriure-ho. Negatiu per mi. Tenim encara un temps per acabar el programa. Escoltem alguna cançó que voleu escoltar. Doncs jo haig de reconèixer que m'he enganxat molt aquesta tarda en un grup de música, encara que siguis de plàstic, tenen un grup de música que es diu Mams i els ho mamselles. De cobre, tu també, per parlar d'aquest gèrit.
On vas? Bueno, una petita comissió per cada minut que faig a la ràdio parlant d'elles. I m'ha enganxat molt el CD que tenen, que es diu que se desnuda i hi ha una altra, així, publicitat, vinga, va, pum, som-hi. I tenen cançons que no ho sembla, així, a primera vista, però estan bé. Va molt bé. Jo proposo aquestes. Tu no m'enganyes, que tengo calara. Es el pintalabiosito.
No se nos hace caso a las demás. Es un gran insecto como la metamorfosis de Kafka. Puede convertirse en tu pesadilla más bestia. Tú no me engañas, que tengo calada. Que no eres de modosa ni tranquila ni callada que te vaya.
de los Estados Unidos.
Puedes convertirse en tu pesadilla más bestia. You're a dead, dead, dead little fly. You're a dead, dead, dead little fly. You're a dead, dead, dead little fly.
You're a dead, dead, dead little fly. You're a dead, dead, dead little fly.
El 2 devia mordar quan ha sortit Teresa Rampell No ho admetràs però et veus en el mirall a l'ascensor i et trobes guapa Uns amics fan sonar el clac són des de l'altra banda del carrer Sob un motor accelerant sobre el pont
Que soni un rotenrol, que baixin les parcianes, tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta, sota una lluna clara. Al barri d'on, tranquil, el llege hagi arribat.
mira quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarrers us saluden al semàfor i somrius i mentre arranquen el mes juliol abans que se'l mengi la nit et mira els ulls
Ve l'amor resonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Teresa Rampell, avui l'amor per fi retorna a la ciutat. Trevina decidida entre villars, Teresa Rampell,
detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments, és el ball dels teus malucs, el balanceig de les arrecades.
I ja no impone d'anar-hi semblant tots els desastres que hagis fets. I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de culbates. I mentre et cantem i les dones al món amb la meravella de passeig,
T'ho van demanant amb la teva cara.
Estàs escoltant? Canxi qui vulgui!
They dig a dime, dressed so demurely At the head of another curly-haired boy Just another toy
Sick with silence, you reach sincerely Saying words that have also clearly been said So long ago
Vapour es grava gentment al seu costat. La vida ha fet-la molt més gran ara que ella ha trobat-la ara.
Doncs tanquem el programa d'avui, hem posat les naranjels, perquè la Claudi ho ha demanat, després la Teresa Rampell amb la nova cançó amb el nou videoclip dels Manel, i hem acabat amb aquesta cançó que sentim de fons, amb la veu del Lurrit, amb Velvet Underground, amb aquesta cançó que es diu Lady Godiva,
que l'hem posada perquè avui els companys de Rallades ven que fa 25 anys, ah i 25 anys, 25 programes i hem fet una mena de programa especial que hem vingut abans i hem tret al cap i la Sandra és qui era que ens ha explicat aquest motiu pel qual es diu així el seu programa. Exacte.
Imanol, tu que ets un fan dels Manel defenses a SAC el videoclip que hem vist de la cançó que hem escoltat, no? Sí, jo... és que he sentit moltes crítiques d'aquest videoclip i de fet ara no ho amaguem. Ho estàvem comentant aquí fora, el videoclip com era, i jo defenso que realment està vinculat d'alguna manera a la música, encara que vosaltres digueu que no. Explica la teva teoria, perquè és interessant.
La meva teoria és una mica elaborada i una mica d'artista loco. 30 segons, eh? 30 segons tinc, vale, com un combat. No, jo crec que la cançó parla d'una dona que busca l'amor, no? I que al final s'hi entrega i d'una manera desesperada, perquè quan... la frase de... és un nàufrag que ha decidit beure aigua del mar, no me la sé, exactament, però és algo així. Crec que s'entrega la desesperada a aquest amor, i és una tia que li van fotent pals, jo crec, i llavors...
Crec que si el videoclip va d'una malaltia que tenen els Manel, que es va contagiar com si fos la mort, jo crec i assumiria. Però això va gustos i colors. Tu tens alguna opinió, Clàudia? A mi no m'agrada el videoclip. Jo continuo sosterint que a mi no m'agrada.
Hi ha opinions per tot. Manel, sempre és un tema bastant de debat. Deixem aquí el programa. Com sempre, tornarem la setmana que ve. Ens podeu seguir per Facebook i Twitter i tot el que voleu. Adéu, bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà.
Bona nit, són les 10. Els titulats universitaris hauran de creditar coneixements d'una tercera llengua per graduar-se. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mascolell, ho ha anunciat al Parlament perquè d'una vegada ha dit, o d'una vegada per totes, estigui garantit que els titulats universitaris no tenen problemes amb una tercera llengua.
i anàlisi amb Joan Catà.
Parlar un idioma estranger és requisit imprescindible per tenir un títol universitari.