5, 4, 3, 2, 1. És dijous 3 de maig. Bona nit, Clara Aguilar. Bona nit, Elias. I bona nit, Albert Closes. Bona nit. Benvinguts a l'edició número 79 de la Terminal d'avui, 3 de maig del 2012. Benvinguts a Ràdio d'Esvern.
Els dijous a la nit, Ràdio d'Esvern obre les portes de La Terminal, amb Clara Aguilat, Adrià Calvo i Albert Closes. Hola, què tal? Avui obrim el programa de La Terminal sense l'entrevista, ja que la persona que havia de venir avui no ha pogut venir per motius personals, però la tindrem aquí la sabana que ve. Per tant, començarem directament amb el Pantalles, on l'Adrià ens farà unes recomanacions.
per estalviar temps en temps de crisi a través d'internet. Ho dic bé, això? Bé, estalviar en temps de crisi i el temps... També, no? He fet una mena de joc de paraules. Bé, continuem amb el tema crisi. La semà passada ho feia l'Albert, ara ho fa l'Adrià Pantalles. Al quadern farem recomanacions per fer una mena de guia turística per als locals i les sales més divertides de tot Catalunya. I, finalment, a les cuint tendències, l'Albert ens buscarà les últimes bodegues autèntiques de Barcelona. I d'això comencem...
Estàs escoltant la Terminal. Pantalles amb Adrià Calvo. Bé, doncs, tal com ha dit la Clara, ens llancem directament al Pantalles d'avui. Avui només farem les seccions, ens quedem sense entrevista.
i comencem fent algunes propostes de pàgina web, d'internet, que ens ajudaran a estalviar en temps de crisi. Són idees ben diverses, algunes molt relacionades directament a la butxaca i d'altres més originals i que, per exemple, fomenten l'activitat veïnal o associativa, que sempre està bé. Idees molt diverses, com he dit, que coneixerem a través de diverses pàgines web.
I comencem amb una que es diu findemes.com. No sé si la coneixeu, és un clàssic ja dins d'aquest tipus de pàgines web que donen recursos per superar la crisi. És segurament una de les pàgines més consultades d'aquest estil. És un blog, de fet de disseny bastant dubtós, perquè fa anys que tenen el mateix disseny i no l'han renovat massa, i en això és un punt negatiu de la pàgina web. El punt positiu és que posen tot tipus de solucions
tot tipus de consells, tot tipus d'ofertes o promocions interessants per superar la crisi. És a dir, que l'entrada és una solució ben diversa. I és que hi ha idees de tot tipus, que ningú es pensi que tiren cap a una banda ni cap a l'altra, perquè si la temàtica és estar-hi en temps de crisi, doncs poden sortir solucions de tot tipus. N'he fixat en dues propostes, per exemple, que apareixen en aquest web. Una és...
una entrada nova que parla de justícia gratuïta per tots els ciutadans, una cosa que tots sabem. Podem disposar de justícia... La justícia és gratuïta, ho sabem, això. Sí, la justícia és gratuïta i qualsevol procés judicial podem disposar d'un advocat d'ofici de forma gratuïta. Bé, per iniciar un procés judicial, tot i que és gratuït, fan falta molts tràmits burocràtics. A partir d'ara ja no serà tan difícil perquè s'han començat la web justiciagratuïta.es o justiciagratuïta.es
tal com vulgueu, que facilita molt els tràmits i ens ajuda a fer, per exemple, simulacions de casos, a mirar com... Bé, això facilita els tràmits, bàsicament, i de fet pots iniciar un tràmit de justícia gratuïta a partir d'aquesta pàgina web. Així que així teniu un problema legal, doncs mira, aquest és un exemple per poder-lo solucionar...
a través d'una proposta anticrisi. I una altra entrada que publica aquest blog, de findemés.com, ens parla, per exemple, d'unes ofertes de Carrefour de 20% d'estalvi en electrodomèstics. Tot això per dir que és un blog molt, molt divers, que trobareu idees de molts tipus. La següent pàgina web, relacionada amb la crisi que ens afecta a tots, és una realment per aquells que els agradi menjar,
i menjar gratis, que són dos conceptes que, units, tenen molt, molt millor sabor. És comerperlapatilla.com, una pàgina web molt divertida que recull llocs, festes majors, actes, on el denominador comú és menjar gratis. Clar, sí, imaginem-nos, no ho sé, sardinades populars...
Això és molt conegue l'ofre, això que estàs fent, Adrià. Sí, del Víctor. Del Víctor de fa un temps. Una salutació per ell. Doncs sí, és una pàgina web que agrupa... Això no és més que això, eh? Doncs d'agafar el cotxe i anar-te'n cap a algun dels pobles que estigui de festa major i que ens puguin oferir menjar gratuït. No sé si aconseguirem massa estalvi, però almenys és curiós que hi hagi gent que ens vagi fent ruta per pobles per intentar menjar gratis i podem buscar-vos, evidentment, per comunitats autònomes, per ciutats...
Per allò que ens quedi més a prop, evidentment, serà del que més ens beneficiarem. La següent pàgina web és nolotiro.com, que tal com el nom de la web indica, no és una web de compra-venda, tampoc no és una web de subhasta ni d'intercanvi, per això ja tenim Segunda Mano, tenim Evai, tenim mil webs. Aquesta de nolotiro.org és simplement una web de regals.
Jo l'he fet és buscar per Barcelona, veure quines ofertes hi havia, perquè una pàgina web on la gent regala coses, fa una mica de dubtar, veure què en surt, hi ha coses que estan bé, que potser si t'interessen te les pots agafar. Però la idea, perquè entengui com funciona això, és que tu quedes i aquella persona et regala l'objecte. Sí, exactament, per exemple. No, perdona, perdona. Uns mobles en una oficina que es volen desfer d'uns mobles, doncs amb la condició que tu vagis a buscar-los, te'ls regalen.
Gratuït tot. Gratuït. Clar, jo això m'ho estava imaginant una mica com una mica el mercadillo de los pongos, que dic jo. També podria ser, també podria servir per això. Saps què és un pongo, no, Albert? No. És quan et regalen aquella tonteria per Nadal, per l'amica invisible, pel ratolet Martí, que dius, on ho poso jo això? Doncs, dono lo pongo, pues un pongo. I sent que es dedica a fer regals, perdó, l'amica invisible és de pongos. Cuidastra.
Perdó. Bé, doncs, aquesta pàgina web, alguna tonterieta trobarem, però jo, sobretot, el que he trobat són coses útils. Per exemple, uns mobles d'oficina. He buscat també, hi havia un abric. A veure, un abric no seria l'última moda, però com que les coses vintage estan... Sempre van bé, tot. Doncs mira, cap endavant. Una cadira, uns hàmsters també, llibres, bé, de tot, una miqueta. Sobretot animals de companyia que es regalen, perquè no els podràs vendre. Doncs mira, també serveix la pàgina web nolotiro.org.
La següent pàgina web també va pels gulàferes, és menudiari.com. Aquest cop no es tracta de menjar gratuïtament, sinó que es tracta de menjar de menú, barat, a bon preu, i bo, eh? Seria una mica això. Estem molt acostumats a fer recerca de restaurants i bars de menú als migdies,
que, bé, que compensin el preu, però que tampoc no sigui una fritanga, que no podem menjar malament cada dia. Doncs aquesta pàgina web, que és menudiari.com, agrupa restaurants de menú de Catalunya i cada dia pot saber quin menú ofereix als restaurants que s'hi inscriuen i per quin preu, és a dir, els propietaris d'aquests restaurants
Cada dia actualitzen el seu menú i llavors pots anar comparant el que et queda més a prop de la feina, sobretot a Barcelona, és on hi ha més ofertes. Pots, mira, mira, de la cantonada hi ha aquest menjar per 10 euros i a l'altre hi ha per 11 euros aquests plats. I el que més t'agrada, doncs hi vas. És una bona idea, la veritat. Sí, sí. Sobretot perquè s'adapta, no és cap idea boja, que potser n'utilitzarem, és una cosa que s'adapta a la vida quotidiana i que ens pot solucionar, doncs, pot fer estalviar uns cèntims.
Següent pàgina web és més aviat com una pàgina web, és un concepte, és el banc del temps. No sé si n'heu sentit a parlar d'això. És allò de canviar temps per temps. És a dir, no estem parlant d'objectes físics, sinó de jo sé anglès...
I tu saps cuinar, doncs jo no sé cuinar, per tant ens fem un intercanvi i aprenem els uns dels altres. Per tant, compartim únicament temps. Doncs Sant Just té un banc dels aliments, jo he entrat... Del temps. Perdoneu, si el banc dels aliments seria una altra cosa, sí, sí, perdó. Bé, doncs el banc del temps, he entrat el de Sant Just, i hi ha unes ofertes molt interessants. Jo em pensava que hi havia quatre coses, i està molt bé, per exemple, hi podem trobar cuina marroquí,
curs de flors de bac, dansa, classes d'art contemporani, tot això va en el temps de Sant Just, d'anglès, instrucció al sistema operatiu Linux, petites reparacions d'electricitat, classes de pastisseria i iniciació a l'àrab. Això ho ti m'ha agradat molt. Iniciació a l'àrab. Sí, sí, no està malament. Si tu que consideres que tens alguna aptitud que pots ensenyar... Tothom té. Tothom té alguna coseta. Sí. Doncs...
pot servir. Això que he dit dels Banc del Temps, realment ara està posant moltíssim de moda des de fa un temps, amb tota aquesta història de l'art racional, no sé, es trobo que és una gran idea, perquè de Sant Jus, que som quatre gats, mireu quanta gent que fa coses, i això deu ser algun dels exemples que has trobat, no? Perquè en deuen haver-hi més. Amb el de Sant Jus no hi ha més, aquestes són les ofertes. Aquestes són. Aquestes són les ofertes, que per si Sant Jus, deu-n'hi do. Sí. El que passa és que, per exemple, si treballem a Barcelona, podem fer l'intercanvi perfectament a Barcelona, no hi hauria cap problema.
és qüestió d'anar-s'ho mirant una miqueta. I és allò que dèiem, que ajuda a estalviar diners, però també ajuda a fomentar una mica la relació social, que sempre va bé.
Següent pàgina web és consumcolaboratiu.com i aquí es tracta també d'una mica d'explotar el veïnat, diríem. En aquesta pàgina web el que ens explica és una mica les bases de què significa el consum col·laboratiu, que és molt senzill, es tracta de fomentar la vida social i en comunitat de les persones tot estalviant, per exemple, compartint productes que normalment no utilitzem de forma diària per estalviar. I bé, un exemple molt senzill, una caixa d'eines.
amb el martell, amb el trepant, amb els claus, quants cops utilitzem aquesta caixa d'eines a l'any? Re, un cop al mes, màxim. Aquell que els hi ha l'abricolatge una mica més. Doncs no és mala idea compartir-ho, per exemple, amb un veí que també en fegi poc ús i en lloc de tenir dues caixes d'eines poc utilitzades, en tens una i te la vas tornant. Per exemple, també és una bona idea compartir joguines entre el veïnat, crear un espai en què els nens posin en comú les seves joguines perquè els altres nens les puguin utilitzar i el teu nen pugui utilitzar les dels altres.
Són idees així per fer una mica de veïnat, per fer una mica d'associació que ajuden també una mica a fomentar la cooperació i ens ajuden a fer relacions amb el veïnat. I per acabar-se de posar d'acord amb el veïnat, la xarxa social nextdoor.com, que comença a triomfar als Estats Units i aquí esperem que trigui bastant en arribar, perquè estem ja una mica fars d'estar inundats per xarxes socials. Però bé, qui li interessi serveix per una xarxa social...
que uneix gent del veïnat. Hi ha guapa de gent, si en lloc de deixar-te salt truques al timbre, ara ho dius per aquesta xarxa social, seria una mica això. Hi ha exemples una mica més complexos, però una mica la idea és aquesta. I finalment, l'última pàgina web per ajudar a combatre la crisi és horturbà.com. I és que què me'n dieu de produir una mica els aliments que consumim a casa. És una bona idea fer un horturbà, però en aquest cas servirà més com a joc que no pas per estalviar.
o almenys que ningú posi o positi esperances de poder viure només del que surt del balcó de casa seva. I això ho dic perquè sovint els primers que volen fer un hort urbà comencen a comprar, bé, planters, comencen a comprar eines, i segurament aquesta no és la idea. La idea és agafar els geranis, treure'ls i posar unes llavors de tomaquera i a veure com creixen. Servirà per estalviar uns cèntims a l'hora d'anar al mercat i conèixer els processos de creixement de les plantes. Aquestes coses que ara estan tan de moda però que en realitat...
Sí que són curioses, no? I són positives de fomentar que a la ciutat tinguem una mica més a prop el camp. A la web horturbà.com hi trobareu molts consells relatius a quan és millor plantar una hortalissa i quan és millor plantar-ne una altra, quan es poda, quan no... Bé, consells i també una botiga on poder comprar llavors, on poder complar planters, tot el que pugueu.
I ara aparquem la idea de trobar pàgines web anticrisi i ens centrem en una nova eina que ha desenvolupat Google, és el Google Drive. Ha sigut una explosió aquesta setmana de notícies als mitjans de comunicació sobre aquesta nova eina
de la cara en Google. L'hem sentit a parlar. No sé si l'han promocionat massa o així inicialment. Una miqueta, sí. No massa. És una eina útil, Albert. Tranquil, en sèrie, la veritat. Aquesta cosa es pot fer servir. Dropbox...
Si sé el que és, no ho utilitzo. No ho utilitzes tampoc? No. I la gent de la universitat no colla? Perquè la gent funciona, és molt còmode. No, no, realment, jo l'altre dia vaig suggerir que s'utilitzéssim el Google Docs i hi havia gent que no ho sabia i em vaig sentir molt avançat en aquests temes. És tota l'antiga manera. Drive és l'evolució de Google Docs, que d'aquí un temps ja no li direm més Google Docs, sinó que li direm Drive.
És exactament el mateix que fa Dropbox, que és donar-te un espai a internet perquè tu hi pengis els arxius que vols, com un pendrive, però a la xarxa, a través del qual hi pots accedir amb qualsevol ordinador, sempre que disposis d'internet. Doncs bé, Dropbox et permet amagatzemar dades i ara Google treu aquest drive, que és el mateix, amb uns 5 gigabatts de capacitat per començar, de forma gratuïta, també hi ha tarifes de pagament, però el que més ens interessa és la forma gratuïta,
I mesclen el Google Docs perquè desapareix i ho posen dins el Drive, perquè una mica seria la mateixa idea tenir documents a la xarxa, doncs és una mica el mateix. Serveix per compartir documents de feina entre els amics, per fer guions de ràdio, per compartir fotos de viatges. I llavors, Adrià, la diferència quina és entre la versió anterior i aquesta? De Google Docs? Sí.
que anteriorment a Google Docs no pots pujar cap arxiu d'internet teu. És a dir, sí que pots pujar un document Docs, si és veritat, pots pujar una presentació PowerPoint, però no tens la idea aquella d'agafar una carpeta sencera amb 40 arxius i copiar-la a internet. Ara t'afegeix
I a part, si comparteixes aquests arxius amb les persones, com ja podies fer amb el Google Docs, pots seguir escrivint de forma cooperativa. Afegeix això de poder tenir aquesta mena de pendrive o dins de seguretat a la xarxa, que és força útil. Per cert, una coseta, perquè dins el Google Drive hi ha una clàusula en el contracte, que és que a Google, quan tu li penses els arxius, li estàs donant una llicència mundial per accedir, publicar i fer obres derivades de tot el que pengis.
Llavors van sortir moltes crítiques i Google s'ha defensat. I ha dit que sí que és veritat, que això ho diu a la clausa del contracte, però que simplement permet resoldre aspectes tècnics de gestió de documents. Jo crec que segurament serà per això, que serà per gestionar. No crec que es posin a vendre les teves cartes d'amor a través d'internet. No tenen per què fer-ho. El que passa és que hem de ser conscients que si Twitter, Facebook, Flickr, no ho sé, i Google Docs són gratuïts, és per alguna cosa, eh? Perquè a canvi d'aquest servei...
els estàs donant dades. Sí, això està clar. Està tenint compte. Instagram i qualsevol cosa. Per això val tants diners. Perquè són usuaris potencials en els quals se'ls pot oferir publicitat. Bàsicament és això. Gratuït, gratuït, no acabaria de ser. I fins aquí el Pantalles d'avui. Troba'ns a internet a la terminal981.blogspot.com
Quadern Musical amb Clara Aguilar Hola, bona nit als clients de Ràdio d'Esvern. Això és una secció de la Terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu estar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic.
Si vols ser més, queda aquí i coneixeràs els millors locals de Catalunya per sentir música o anar de concert. Bé, doncs, molt bona nit. Avui fem una nova edició del quadern musical. La farem, com hem dit al principi del sumari, i de fet acabem de dir...
Farem un recorregut que passarem per tota mena de comarques. Passarem pel Vas Llobregat, per Lleida, pel Barcelonès, etc. I recomanarem algunes de les millors sales que segurament haureu passat alguna vegada. Comencem per la primera, el Club de Mataró.
El club és un dels llocs més divertits de Mataró. Jo crec que no és l'únic, perquè n'he sentit a parlar d'altres que no he anat, però al club sí, però si més no, és un dels millors. Té dues sales, la més gran, una capacitat per a 700 persones, estem parlant d'unes sales força grans, on han passat artistes de la talla de Macaco, Baron Rojo, Pastora, etcètera. De què ruls, Adrià, què passa? Res, de la talla de Macaco.
No t'arà de macaco. No, és una opció personal. Em refereixo al nom, al públic, Adrià, no als gustos de cadascú. Ho sé, ho sé. Bé, doncs, parlant de la sala del club, és una sala de concerts que cada setmana es converteix, també, a part de fer concerts de grups, en discoteca on es barregen tota mena d'estils, passant des d'uneta i gens, com podem estar sentint ara, fins al hip-hop,
fins a coses de rock, de fang, etc. És a dir, és una sala multiusos, amb un públic molt diferent. Està en una zona així partada de Mataró, així bastant polígonera, natiu també. L'altra sala, la petita, torna que està per 150 persones, més petitona, i aculla els concerts més aviat de petit format. I, a més a més, aculla les activitats que fan, una cosa que es diu el banc de proves, que és com una mena de concurs per grups de Mataró que es presenten i així tenen l'oportunitat de tocar i d'assejar
d'aquestes coses que fan per ajudar grups que comencen. Això és la sala petita. I les quatre setmanes, tant la petita com la gran, ofereixen sessions de DJ. Aquí, a aquesta sala petita, posen potser més alternatiu, posen temes de Nia, aquestes coses, o més així, Crystal Fighters, aquestes coses més alternatives.
Com arriba al club? Qui vulgui estigui interessat, doncs, carrer Serra i Muret, número 6, Mataró. Mataró, una mica més a les afores de la ciutat, però molt fàcil de trobar. Quan obre, divendres, sartes i vigiles de festius, fit lestis del matí. I tots els concerts que es facin començaran a les 11 del vespre. Si algú té interès en passar per Mataró, algunes recomanacions, doncs, pròxims concerts, De Callaos, Més Xambau, aquest mateix dissabte, domà passat, les 23 hores, entraran disbarat 10 euros...
i, si no, s'antificava 12 euros. La recomanació del club, perquè no anem cap a Figueres. Amb aquesta música ja marquem una diferència, no? Ja és una cosa més pausada, no són unes sales, sinó...
És un cafè de Figueres, és el Sul Cafè. Aquest l'he tirat per tu, Albert. He pensat molt en tu. Me n'alegro que pensis en mi. I per què penses tant en tu? Doncs perquè és un bar que és ideal pels apassions del whisky perquè tenen una carta de... Em sembla que he contat més de... Què vol dir això, Clara? Apassions del whisky. A veure, perdoneu. Ara intenteu arreglar. Encara no he acabat l'explicació. No em talleu. Intenteu arreglar. Em deixeu explicar-ho? A veure, el Sul Cafè té una llarga carta...
de whiskeys, més de 20, més de 40 còctels i, no sé, una vintena de cerveses, és a dir, que si guines, que si no, cerveses de Sant Sebastien, jo què sé, no sé quantes coses. I, com a persona que ets tu de rescomentant dancers, com a especialista del tema, no? Doncs és un bon lloc, doncs, per qui tingui pelada per aquestes coses, per anar a gaudir d'una bona actuació en directe, normalment en petit format, acústic, i la copa que et vulguis prendre en el sur cafè aquest de Figueres. Amb...
Si tingui curiositat, hi ha fotografies a la seva pàgina web, que és www.sulcafè.cat, on es veu un cafè així una mica bohemi, clàssic, amb aquestes cortines vermelles, les taules antigues... M'agrada, m'agrada. Poca llum, el piano... Sí, sí.
Un altre estil. M'han sentit a parlar i es reuneix la crem de l'Empordà, que n'hi ha bastanta. Sí, sí, sí. El trobem a Figueres en aquest sol cafè, crec. Jo és que el sol cafè no hi ha estat, però parlant-ho ahir amb un company que va per aquestes terres, diu, sí, sí, tant i tant, i tant. Deu ser car, això. Diu, bueno, el públic és diferent de les reclamacions que parlarem ara, a part del club o de les sales que també parlarem. És un estil més relaxat, més tranquil, més burgesc, més empordanet. Més adult.
Bé, doncs, feta aquesta argumentació més tranquil·la, ara ens anem a Banyoles, bastant a prop. Banyoles, bastant a prop. Banyoles, bastant a prop.
Ara és moment de l'Ateneu Bar de Banyoles, que des del 2004 ofereix una programació en propostes de petit format molt variades, que inclouen des de documentals, concerts, lectures poètiques, presentacions de llibres, mil coses. I la proximitat entre públic i artista fa que sigui un ambient molt especial, que a més a més també es pot picar alguna cosa i prendre alguna cosa mentrestant. És una cosa més...
més local, més de poble, però que la gent de Banyoles li té un apreci especial. Jo tinc un amic que també és de Banyoles que m'ha recomanat i és una cosa que fa molt de poble. A més a més, és un punt de venda dels ceders dels grups i formacions del Pla de l'Estany, de la comarca, i també és un lloc on es venen les entrades. En certa manera, és com el centre de difusió del mateix centre artístic o de gent que faci coses de Banyoles. Una bona recomanació.
Ara ens anem a la sala sindicat de Garriguella. No te pongas triste ni tampoco me recites, te aconsejo yo. Que tires pa'lante, siempre alegre y elegante, escucha esta canción. Y llévate un caixarro, corre y no te quedes solo. Llegó la primavera con regalos para todos.
Un ventilador. Bueno, canviem de música amb els delinqüentes. Això t'agrada, Adriano? T'agrada que també rius molt. És la primera trompetera, no? Sí, és alegre. Arribar de primera trompetera, què més volem? De festa major, sí. Clar, he portat aquesta música perquè la sala sindicat de Garriguella és una sala bastant polifacètica. En general, les sales que portarem, també parlem de sales de la mandra, són d'aquest estil...
que et poden posar la pila de trompetera dels vencuentes, o et poden posar lo més faixonete, no? I la diré està cantant a live a voz, però ningú el sent. Com es defineixen la sala sindicat de Garriella? Diuen, és un punt de trobada dels amants de la música i la cultura de l'Empordà. L'Empordà dona molt de ser, realment tenen no sé quants llocs, hi ha hagut de fer una selecció, perquè hi havia la tira de coses, algunes més importants, algunes menys, però molt, molt interessants per la gent que estigui per allà. La sala sindicat està a uns deu minuts de Figueres, Rosa es llençada, està per allà.
I, de fet, és l'antiga sala de festes de la societat Agrícola, que es va inaugurar l'any 1927, però és una sala que ha estat reformada, no?, i s'ha equipat amb equips necessaris per dur a terme, doncs, concerts i discotequen, sí, perquè, a part de concerts, també és una sala que obre fins a les 3 de cada nit, dels llibres i sartes i vigiles de festiu. L'únic d'aquesta sala és que és entrar a la lluita fins a les 10 del vespre, que s'actuen els concerts. Com arribar-hi?
Plaça de Noves, número 6, al poble de Garriguella, per l'Empordà. I si vosaltres pregunteu quina música ens posaran, si surto de festa o vaig a algun concert o el que sigui a la sala sindicat, doncs des d'això que estem sentint, que són los delinqüentes, fins a sessions de música tecno. És a dir, tota una gran varietat per passar-s'ho bé un cap de setmana a l'Empordà. Ara ens anem bastant a prop d'aquí a Hospitalet, sala Salamandra.
Abans que comenci el follon màxim del drum and bass de Pendulum, parlem de la sala salamandra. A veure, puja una mica. Tornem a Paneta Terra. Estem sentint Pendulum Tarantula. Una gran cançó. És una cançó que posen a la sala salamandra, entre moltes altres. Una sala conegudíssima pels que som d'aquí, del bass Llobregat. Està a Hospitalet, a l'Avinguda Carrilet.
I també hi ha alguns barcelonins que de tant en tant es deixen endur a les rodalies, que costa molt. Agafen aquelles línies que no saps ben bé on està. Aquestes línies que és la línia 8, parada, no ho recordo, Sant Josep, línia 8, exacte. Línia 1 també arriba? La línia vermella. Sí, la línia vermella, que és la que va passar 2 i 3. Doncs sala Salamandra, són dues sales. La sala 1.
És un espai on totes les músiques són possibles, els mateixos diuen així. Sí, en certa manera, sí, perquè és una mica poporriot, no? Poden posar aquest drum en base així, desenfrenau, poden posar-te rumba amb delinqüentes o estopa, o també poden portar fang, que hi ha alguns temes, aquests revivals, aquestes coses que se'm fan molta gràcia, a certes hores de la nit, combinats amb estils molt diferents. I, en canvi, la sala 2, que és la sala que s'entra per darrere, que a vegades la gent es confon per on s'entra, la sala Sanabandra, va per a un altre lloc.
la sala 2, és la sala indie, que diuen ells, de la sala mandra, perquè aquí sí que ja trobem una música més pop alternatiu, els concerts que fan, com a mínim els que he anat jo, és Pau Ballbé, o Inspira, i tota aquesta gent ja és diferent, és un altre format. És una sala que acull un festival, que és el Let's Festival, que és espectacular, jo ara fa anys que no hi vaig, però sempre porten no sé quanta gent, i és superbarat, no sé si les entrades...
Estan entre els 15 i els 25 euros, ara me'n recordo. Però que és una sala que fa grans propostes amb gent que va enrolant per tot Catalunya i sempre acaben passant per la sala de salamandra. Quan obre? Divendres i sabtes i vigiles de festius des de les 12 fins a les 6 del matí. És aquí llarga festa fins a altes hores de la nit. I a partir de les dues, com en molts llocs, l'entrada és pagant però entra una convicció, són 8 euros.
Com arribar-hi? Avinguda Carlet 301, para de Sant Josep de la línia 8 i, segons, l'Adrià, perdó, segons, l'Albert, també la línia 1. No me'n recordo la parada, però sí. Jo tampoc recordo la próxima que sí.
Pròxims concerts pels interessats a visitar la sala Salamandra. Pastora, demà mateix, divendres, a les 10.30, 12 euros anticipada, baratíssim, i 15 euros a taquilla. Tote King, l'11 de maig, també 12 euros i 15 no anticipada, i la pegatina, el dia 18 de maig, també pel mateix preu. Ens anem cap a Manresa.
Sala salamandra de Manresa, perdó, sala estroica de Manresa. Potser ho sé que heu de parlar últimament perquè em sembla que fa un mes i pico van haver-hi uns aldarulls violents, no sé si vau llegir els diaris, van haver-hi no sé quins problemes.
amb uns grups que va haver-hi unes baralles. Doncs és una sala que a mi em recorda bastant a la sala Salamandra, perquè és una sala també bastant poporriot, que posa molts estils, molts gèneres diferents. També és una sala de concerts, no és només discoteca, és una sala de concerts que ha passat, doncs, jo vaig anar a Melopat de Galerín fa un any i passant tota mena de gent diferent.
Pròxims concerts que hi haurà, també Pastora, que actuarà el dissabte, és a dir, demà actua Salamandra i dissabte, 5 de maig, a les 10, perdó, a les 12 de la nit, per 12 euros, al mateix preu, actua Manresa, és a dir, si algú no pot anar divendres a Hospitalet, dissabte cap a Manresa. Altres concerts molt interessants, moltíssims, el dia 26 de maig, les migues a les 11 de la nit.
És un lloc que, si voleu buscar més informació, és www.estroica.cat i és una sala que la trobareu a l'Ajuntament de Manresa, a l'Avinguda dels Dolors, número 7, bastant apartat del centre, però molt divertit per passar una setmana a Manresa.
Granollers estrena un nou interessant equipament des de fa uns mesos... ...que és el Centre de Crecció i Difusió Musical...
que es diu Nau B1 de Roca Humbert al carrer Enric Prat de la Riba 77, a la ciutat de Granollers.
És un centre o un espai local amb una capacitat per a nocentes persones. És un gran lloc que, tot i que porta una cançó bastant hortera, també és una mica per no posar sempre el mateix, no? En definitiu són cançons que són a tot arreu, eh? Posen una cosa molt poeriqui, després et posen això i tothom s'ho passa a teta. Els pitufos maquineros, eh, una miqueta. Els pitufos maquineros. És una versió d'un dijoi molt conegut, però sí.
Doncs parlant de la Nau B.U. És una sala oberta amb molts diners musicals. També, a part de concerts, és una sala que ofereix des del març, fa uns mesos llescats, activitats formatives ressonades amb la música. També fan tallers d'escenotècnica, cursos tècnics de música per produir. És a dir, és més un centre cultural, potser que més que una sala de discoteca o de concerts. Però molt interessant...
pels que visqueu a Granollers o qui tinguin alguna idea de passar per la sala. Pròximes actuacions interessants. Per exemple, a 10 euros, el concert de Maria Coma el dia de setmana que ve. Com arribar-hi? Roc Convert, Fàbrica de les Arts, t'ho acabem de dir, Avinguda, Plat de la Riba, número 77. Ens anem cap a Vic, Sala Pasternak.
Som a Vic, sala Pasternak, situada gairebé al centre de la ciutat i que es va inaugurar fa gairebé uns sis anys i que des de llavors tothom em parla superbé. Tu el veies que has pogut anar.
Sí, pel Festival de Música Viva de Vic, que és una cosa que em recomana moltíssim. Vaig anar al Pasternak, que li diuen Paster. Paster. O la gent de Vic. Quin és el perfil de persona de la sala? És molt divers, la veritat. És això, potser és que com que és una mica més de música indi, bastant divers, i possiblement és una mica la comunitat una mica més modernia de la ciutat, que no és poca, la veritat.
Però tampoc... És un lloc bastant còmode on qualsevol tipus de persona s'hi pot sentir còmode i passar-s'ho bé. Jo entren a la seva pàgina web, que és www.salapasterna.com. Tenen una playlist on ofereixen música, suposo que deu anar la línia de la sala. És la foina de la flora de la Catalunya moderna.
Però també et posen coses que... O sigui, jo he llegit que fan sessions de tecno i coses indis, no? Però també han passat per aquest lloc, doncs, a veure, grups com Gossos, que no estarien tan en aquesta línia. Però també han passat a Mazzoni, a Miki Puig, a Mendes... És a dir, molta gent ha passat per una sala que la gent de Vic, que tenim relacions i que coneixem, recomanen moltíssim. I a més a més, Vic s'està convertint en un centre...
D'on surten la tira de grups, com la iaia, com mil altres més, i que s'ha de tenir un ull a Vic perquè és molt, molt interessant. Com anar-hi? Carrer Manel de Pedrolo, sense número, a la ciutat de Vic. Passem ara a Lleida, Cotton Clubs.
I última recomanació més discotequera, ens anem a Lleida, és el Cotton Club, Terres Lleidatanes, una sala amb el nom d'una pel·lícula del Francis Ford Coppola o també de l'antiga sala del Harlem Nova Yorkers, que es deia Cotton Club també.
Aquesta és una sala que la trobem a Lleida, que és més discuta que potser la sala de concerts, però tampoc és això que estem sentint de fons com alguna cosa més hip-hop. És a dir, també és una mica d'estil poporri per qui tingui interès en passar-se per allà. Fetes aquestes recomanacions que penjarem al blog de quadermusical.blogspot.com, passem a la notícia de la setmana.
El Mar Magnum organitza la sisena edició del festival La Plaça Odissea els dies 10, 11 i 12 de maig amb concerts de música totalment gratuïts.
Això no és aquesta setmana, sinó és el següent, exactament és el següent, que passaran grups de la talla com Antonia Font, Manos de Topo, FM Belfast, Nudo Zurdo, Klaus Enkinski i alguns més que em sembla que no s'hi estan acabats de confirmar, però que són un parell més. L'entrada és gratis, a més és a l'aire lliure. Jo encara no he tingut l'oportunitat d'anar cap vegada, no sé si algú ha anat alguna vegada en aquest festival del Marem Magnum, que es diu Festival La Plaça Odissea, 6 en edició.
Sí, és una edició. Jo havia anat alguna cosa del Mare Magnum gratis que em sonava pel dia de la música. Però no és això, eh? No és això. No, perquè el dia de la música em sembla que és cap al juny, tot això del geni, això que fan. Exacte. I aquest és un festival que, ostres, que, no sé, passen artistes que ens interessen, que passen gratuïtament. A més, una era lliure i serà fantàstic perquè esperem que faci bon temps. I són, doncs, un cop de setmana sencer. Començant en dijous, a les 8 del vespre, amb Antonia Font i Johnstone.
el divendres a partir de les 7, la resta amb el capdavant amb Manos de Topo, i dissabte a partir també de les 7, doncs la resta de grups com serien Màximo Part, Cloud Nothings, Klonskinski o Pega BC, que no sé si es diu així. Feta aquest apunt, passem a la recomanació del set de la setmana del quadern musical.
Bé, doncs, com cada setmana és moment de fer una recomanació del CD de la setmana, el quadern musical. Avui portem el grup Murcià, format per Alejandro Martínez i Marina Gómez, que han presentat el seu nou CD, que es diu Herreros i Fatigues, després d'haver fet dos treballs superaclamants per la crítica, que són Tu Haguera Estar Diendo i Tierra Trágalos. El seu estil és totalment pop, però té una mica de barreja d'aquest gènere que se'n diu el Show Gays,
i l'electrònica, perquè està molt de moda, que posa una mica d'aquests tocs així, que donen una mica de marxa a les seves cançons. Un CD de 14 temes molt llarg, que segur que els fans del grup no deixarà sense exaltació, perquè segons ha dit la crítica, i també segons la meva opinió, humil, és molt millor que tot el que havíem fet fins ara, és molt més fresc, té molta més gràcia, són molts temes,
És a dir, hi ha molt a sentir i a disfrutar d'aquests claus amb Kinski, que són un duet força especial, són Alejandro Martínez i Marina Gómez, que ja han tingut molta repercussió en festivals de tota Espanya, han passat pel FIP, pel Primavera, pel SOS, que és aquesta setmana, de Múrcia, i també han tocat a Suècia, en el festival que es diu Spanish Independent Festival. Doncs, dit fer aquesta mena de punt, passem a sentir...
La cançó La duda ofende del seu nou treball que es diu Herreros i fatigues, Klaus Ankinski.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Redescobrim tendències amb Albert Closes.
Molt bona nit. Doncs avui agafem una de les últimes modes que hem recuperat, en veritat, una d'aquestes coses que s'han redescobert en aquests últims mesos, que és el vermut, però avui no volem parlar, perquè ja trobareu la informació dels millors vermuts, d'on podeu gaudir-los a Barcelona. No en parlarem, aquí a Redescointendències, perquè intentem parlar de temes que no estiguin tan sobats,
sinó que el que volem és, agafant aquesta premissa dels vermuts, buscar les bodegues més tradicionals, més autèntiques que encara queden a Barcelona. Una mica amb aquesta vocació de redescobrir coses que a la ciutat de Barcelona ja s'han inventat, ja existeixen, però que possiblement amb el temps el que hem fet és anar-les obliant una mica. Són les bodegues i la idea del concepte de negoci de les bodegues...
Una cosa, doncs, jo crec que molt catalana, molt barcelonina, al mateix temps que veu, òbviament, de la tradició, doncs, bastant del sud d'Espanya i en general dels països del sud d'Europa, d'aquesta idea, doncs, del vi o d'aquests alcohols, doncs, més senzills, a preus, doncs, molt baratos, i aquest lloc on poder comprar, a Granel, sobretot, i on també poder disfrutar-ho,
i gaudir-ho allà mateix, en un ambient molt distès, molt de barri, un lloc de reunió, un lloc que cotreja, però que en el que podem dir és que sí que es nota, és com si és un punt clau del barri, és com si és la identitat d'on es troba. I la veritat és que és una d'aquelles coses encara bastant preolímpiques, d'aquells vestigis preolímpics de la Barcelona preolímpica,
que, òbviament, amb aquests 20 anys han anat desapareixent moltíssimes bodegues, però haig de dir que jo és una cosa que sí que ja en tenia algunes que ja coneixia, però em pensava que n'hi havia menys de les que encara aguanten, i jo crec que senzillament és perquè són gent gran que ho ha fet tota la vida i que fins que no es morin no acabarà el negoci, però el gran perill, òbviament, és que aquests negocis no tinguin continuïtat, perquè realment...
passen bastant desaperceguts entre això, entre la gent normal. Ningú va a una d'aquestes bodegues de tota la vida amb més de 40, 50, 60 anys d'història a aprendre... I ja no estic dient això, ni els nostres pares, segurament, i ara dic nosaltres, la nostra generació de gent de 20 anys o de 30 anys, i realment és una mica estúpid perquè és un lloc amb molta identitat on es respira Barcelona, on es respira...
aquesta Barcelona antiga encara dels pobles, i a més a més a un molt bon preu. Tot i això comencem amb aquelles bodegues turístiques, aquelles que surten a les guies, que s'han mantingut, que han aconseguit tenir un cert renom a la ciutat, i que tot i això també és veritat que està molt bé perquè són llocs que encara mantenen molt la seva identitat autèntica i que per aquesta raó
també agrada molt a la gent de Barcelona en els autòctons, així que tampoc no és allà un cau de turistes, sinó que també a nosaltres també ens agrada disfrutar-ho. Per exemple, el primer és el més bon exemple, que és el xampanyet, el Born. El xampanyet és aquest lloc que és famós per aquest xampanyet que serveixen, que és aquest com xampany barat o aigualit, cava, senzill, i amb unes tapes, que tot això tampoc no es pot sortir molt bé de preu, perquè això és un lloc bastant turístic,
en el que és gairebé impossible trobar una taula, però que realment és això, no? Ostres, és realment molt autèntic i com estava fa molts anys. Ara, això sí, et sentaràs al costat d'unes americanes i al altre costat tindràs un japonès, però bueno, és un bon lloc, realment. Al Poble Sec trobem el famós Quimet i Quimet, que també és molt similar al xampanyet, també costa trobar la taula, i això el Quimet i Quimet és més tipus restaurant. No està en bodega, sinó que ja han ampliat la seva carta...
i és més de fer unes tapes, però més, això també pels turistes, perquè puguin anar a sopar unes tapes allà. La tercera opció, també turística, no és una bodega com a sí, com a tal, però el que passa és que té una estètica bastant de bodega, i és això, encara, doncs, on es mantenen molts d'aquestes senyals d'identitat de les bodegues, o d'aquests establiments més antics, que és el Bar Tomàs, al carrer Masó de Sarrià, simplement perquè els cambrers...
Les taules, les cadires, tots aquells mobles, és realment molt típic de bodega més bar. I el bar Tomàs és un exemple d'això, que triomfa entre els turistes, però també triomfa entre els barcelonins, que també adoren les seves famoses patates braves. I l'última opció és possiblement la menys turística, tot i que també surt a les guies, que és la cova fumada, que trobem a la Barceloneta. La cova fumada, no és la cova de Corbera, no? No, no, això és la cova fumada, que és una mica estrany.
però que destacant sobretot per les seves tapes de peix i de marisc, i això, que també és bastant de dinar, d'esmorzar també de forquilla, però el que ara els volem portar són aquelles bodegues, més bodegues de tota la vida, que moltes són realment això, punt de trobada, o eren punt de trobada...
i punt d'identitat del barri, i que passen una mica més desapercebudes, ja sigui entre turistes o entre la gent dels mateixos barris o de Barcelona. Jo crec que en part també perquè es veu com una cosa extremadament rància, i fa com una mica de por, perquè tens por com que et diuen, i aquests com em miraran de, no sé, és això, sent gran, i el lloc són llocs foscos, i jo crec que tenim una certa por d'anar allà i de prendre alguna cosa.
Però jo trobo que aquesta rancietat, perquè és l'olua més que fa del vi ranci que es ven, és una de les grans coses que sense elles no seria una bodega. El primer que us porto és el bar Bodega del carrer Pere IV al Poble Nou, que només per on es troba la seva localització ja val la pena, perquè es troba en una zona del Poble Nou que no està lluny del 22 Arroba, però que encara manté molt la identitat del que tot el Poble Nou era o havia sigut fins fa poc. O sigui...
carrers encara en algunes parts per asfaltar, pobles d'aixaboles, immigració, comunitat gitana, magatzems abandonats... Realment és una part del poble nou que s'ha de veure perquè encara sembla mentirons que aguanti i que és molt interessant que veieu. I aquesta bodega, que està bastant plena aquesta sí els caps de setmanes, també compleix amb tots els tòpics d'una bona bodega,
També amb aquestes coses a vegades una mica raras que els propietaris de les bodegues els dirà de decorar les seves bodegues. En aquest bar Bodega del carrer Pere IV, de l'Avinguda Pere IV, per exemple, el que s'han dedicat és a penjar corbates. Una mica raro, però és la seva manera de decorar el seu local. És ideal per un vermut, un bon vermut, que és la seva socialitat.
amb uns bocarons o unes anchovas, que això m'agrada molt. La segona opció és la Bar Bodega Salvat, que està al carrer Andalusia, i és la gran bodega del centre històric de Sants, del poble de Sants, i realment aquesta també està plena, però està plena de gent gran, de gent del barri de tota la vida, i realment és que és com entrar com un viatge al temps, i realment també entendre molt el cor i la identitat del barri de Sants, que...
que molta gent a vegades encara no ha descobert. A més a més, el bar Bodega Salvat és que té totes les coses idònies, perquè sí, una bona bodega. Una d'elles és les neveres més petites, individuals, de fusta, que és una cosa supertradicional que hi havia abans i que amb el temps on els bars s'anarà carregant, aquí encara es manté. La tercera opció és Vendrells Tavern, o sigui, està en anglès, això,
i està al carrer Diputació 110, i aquesta sí que té un factor raruno, elevat, i factor també bastant elevat de cutresa. Però és aquest, un dels més famosos de Barcelona, perquè és molt famós perquè ofereix una gran variedad de vins, fins i tot agafen cuates, però que ho fan molt barat, realment en preus també preolímpics, que sembla mentida.
i aquí sí que l'ambient és volgudament desastrat, volgudament antiquat. Després tenim el bar Electricitat, que està a la Barceloneta, està just al costat del mercat de la Barceloneta, per tant garantia de bon menjar, i és tot un referent al barri, un dels barris que també mantenen més la seva identitat.
I l'última opció és la Bodega Marín, que està al carrer Milai Fontanals, de Gràcia, a la zona encara una mica de Gràcia, en aquesta frontera d'encara el Gràcia-Poble, amb el Gràcia més de moda, com si diguéssim. I la Bodega Marín està molt bé perquè també és tota de fusta, fosca, amb tots els barrils de fusta del vi, i també ofereixen algunes tapes, i una de les coses que també la fa més bodegues és que
no tenen espai de taules, és directament amb una barra, per tant és molt de comprar granel o si no de prendre una cosa ràpid i fins i tot em sembla que també t'ho pots prendre fora. I també és això, també es tanca pels seus preus molt assequibles i és això també un dels grans símbols de la gràcia de poble, com si diguéssim. Si us hi fixeu, totes aquestes bodegues estan en barris que...
Abans eren pobles i encara hi manté molt la identitat de pobles. Segurament també són barris que són els menys turístics de Barcelona i que és més fàcil que es mantingui entre aquells establiments de tota la vida. Però realment és això, es troben més en barris encara amb una mica més de cohesió i tot i això la clientela és encara molt gran i el perill és aquest, que amb el temps tots aquests llocs es perdin.
Jo crec que el que pot passar és que la moda de les bodegues vingui en algun moment o en altre, s'apreciï el model de negoci, el que significa una bodega, i el problema és que segurament es voldran fer noves bodegues, però el que passarà és que, vulguis o no, no es pot imitar, perquè hi ha uns certs elements d'una bodega que una bodega mona i modernilla no és una bodega. Una bodega ha de ser antiga, ha de tenir fusta, ha de fer olor ranci.
...ha de tenir una senyora amb bata... ...si no, això no és una bodega... ...i és un dels grans luxes... ...que amb el temps perdrem a Barcelona... ...i la pàgina de la setmana... ...és justament relacionada amb aquest tema... ...perquè és un bloc... ...aquells que us agraden a Barcelona... ...aquells que us agraden a descobrir llocs de Barcelona... ...no us podeu perdre... ...perquè és el bloc dels Morrofi... ...i aquest bloc és on hi ha totes les bodegues de Barcelona... ...estan totes... ...i ens sembla que també hi ha algunes de la Ciada... ...per les Rodalies...
I és d'on he dret molt d'aquests noms perquè són llocs que ja coneixia però que a més a més aquí estan i molts més que estan representats perquè són totes les bodegues de Barcelona i Rodalies, doncs allà estaran.
Són un grup de nois joves que compartien tots aquesta passió per aquest tipus de negoci, per el vermut, per les cerveses, i que tenien aquesta passió de fer-ho amb un blog, de recollir les seves experiències i de donar veu a aquests locals que la majoria no tenen ni Facebook, ni timeouts, ni aquestes coses, i que, per tant, no tenen una altra manera de fer-se publicitat. És un blog que jo trobo que està bastant ben escrit, és senzill, però amb tocs d'humor
que fa que la lectura sigui molt agradable, i és això, és dit, Toni, perquè veureu totes aquestes bodegues en tots els diferents barris de Barcelona, i fins i tot la passió d'aquests nois i l'èxit que va tenir el bloc els va dur a obrir la seva pròpia bodega, bastant petita, que és la del Mor Rufí, que està per l'Eixample, és un lloc molt petitet,
però amb aquesta vocació de recuperar aquests elements del vermut, de les tapes, és així fàcil, de la rapidesa, de prendre alguna cosa amb els amics, i que realment està molt bé. I és això, el pròxim cop que quedeu us animo a que proveu alguna d'aquestes botegues emblemàtiques de la ciutat de Barcelona.
Doncs amb aquestes recomanacions de bodegues de tota la vida del Redescobrint Tendències acabem la 79a edició de la terminal d'avui, però abans recordem els blocs de les seccions.
El quadern musical seria quadernmusical.blogspot.com, les pantalles 9.8.1.blogspot.com i, finalment, el redescomment d'endències 9.8.1.blogspot.com. Tornem la setmana que ve amb més i millor contingut, però no us prometem res. Adeu i que vagi molt bé. Adeu. Adeu. Bon cap de setmana.
Ara escoltes, ràdio d'espera.