S'enjustents i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui! Uh! Uh! Uh!
Què tal? Molt bona nit de dijous, dia... Quin dia estem avui, que no tinc ni apuntada el guió? Onze, onze, home. Avui és onze? Ah, doncs llavors ja estava bé. Bona segona edició del Ganji Qui Pugi. Ens atem, com sempre, saludant tots els components que formem part de l'equip del programa. En primer lloc, Clàudia Barberà. Molt bona nit. Bon dia, bona nit. Bravo!
i l'altre dia no la vam aplaudir, pobra, la teníem aquí foscada primer dia de ràdio vaig tornar a casa plorant però bueno, ho he superat Clara Aguilar també, molt bona nit bona nit a tots i a més a més tenim en Limanol López el que passa és que està desplaçat a la penya del morro és amb nosaltres en principi Adrià, Adrià, del morro o del moro? ja ho vaig dir a l'anterior programa crec que és del moro
No ho sé. Les males llengües del morro. Hola, bona nit, guapos! Gràcies, gràcies. Què estàs fent? Jo segueixo la meva ascensió cap al cim de la penya del morro. Ara mateix intento visualitzar la senyera. Vull dir, estic intentant muntar una mena de guàrdia mentre fem el programa, com a mínim, perquè puguem dir el de quants dies porta la senyera, saps? I dir-ho verídic, saps? Vull dir que hi sigui.
Estic arribant al cim La veus o no la veus? No noteu com la respiració més ràpida? Unes està unejant, tenim bandera encara Sí, sí, però La tenim, la tenim Clar que sí La tenim, la tenim, està aquí Sí, sí, estàs convençut? Aguantant, sí, de debò Bueno, em sento una mica sol aquí dalt, saps? I a més ve que ombres Dos ombres Estàs podent dir que et volen tornar a agafar prestada algú?
Espero que no, perquè vull dir, jo estic aquí no agafant una persona, no també. Immanuel, Immanuel, Immanuel, ves amb compte, eh. No te n'hi diies corrents, no? Aquí Sant Just i algú que vol fer mal. Vale, començo a córrer, eh, jo ja. Ves amb compte. Jo començo a córrer cap avall, diguéssim. Bueno, Immanuel, Immanuel, hauries de tornar cap aquí, eh, perquè, escolta, sí, sí, sí, t'estem esperant, de fet. Home, no és tan fàcil com sembla, eh, aquí hi ha matolls i coses, i cargols que han sortit amb la pluja.
I no te parles, és un gran tema Espera Espera Immanuel, va Passa, passa Immanuel Entra a la ràdio Entra a corrents Entra a corrents Mira, mira, ja ho tenim aquí Hola Vaya corresponsal No, no hi ha més problemes Tanca la porta, tanca Hauries de penjar Sí, ja està Deixem-ho estar, això
Seu, seu. Vinga. Amb qui havies quedat, a Can Ginastà? Hola, bona nit. T'empanyada del Moro, t'empanyada del Moro. Bueno, és que sóc d'arribar a tarses i he pensat, mira, agafa el mòbil i ja... Prepara't una excusa. I fer-ho veure. Saps què no hem dit? Els dies que portem de bandera són ja 31 dies de bandera. Bravo! Bravo! Doncs així 31 és com un número lleig, no? És maco, és maco. Home, un mes de bandera.
Estem batent rècords. Però un més llarg, no d'aquells que dius 30 dies. Bueno, un més d'aquells. Bé, acceptable. Amb aquests 31 dies de bandera que celebrem des de la Can Gipugui, des de la Can Gipugui, obrim el programa amb una selecció exclusiva dels millors tuits de les setmanes sobre Sant Jús i les Rodolies amb l'Imanol. Després l'Adrià, que és un molt bon periodista, ens porta al que anomena moments per emmarcar, és a dir, les cagades per antena que s'han fet en els últims dies en aquesta casa.
Després parlem amb el Bernat Dausà, de pop a prop, que ens explicarà com és l'experiència d'engegar un projecte cultural en aquest context. Tot seguit, no us mogueu perquè donarem veu als indignats sanjustencs. Després, el tàndem Clàudia i Manol faran un punyent combat per discutir sobre la sortida a concurs extern de les arts pràctiques de Sant Just. Ja estan fent gestos, estan emocionant ja, eh? Després, per rebaixar una mica l'ambient, el moment estarà de les millors veus de Sant Just. Sentirem el hit llença't dels lacs amb vostre. No us ho perdeu.
I ara sí, per acabar, un Trivial Popular sobre Sant Just. Estàs escoltant? Canji qui pugui! Sant Justens a Twitter!
Doncs per posar-nos el dia de l'actualitat, s'enjustem que l'Imanol ha fet un recull del que corre per les xarxes, oi, Imanol? Mira quina cara, mira. Efectivament, Clara, bona nit. M'encanta. Bona nit, Imanol. No sé per què em mires a la cara i et rius, és que... Home, perquè és que s'ha de la pell amor i has tornat. Estic molt... Tu veus la sua pel meu front? Sí, sí. Vull dir, això és... Esforç, esforç. Bé, jo sí, efectivament, n'he tornat una setmana més a reunir els twitters que més m'han interessat.
sobre els injustecs que he triat a la babalà. Segueixo dient que si voleu fer un hashtag que es digui canjiquipugi o si ens voleu anomenar allò de posar una roba davant canjiquipugi ho agrairem perquè facilitareu la feina bàsicament. Tot i així he de dir que ja tenim un primer hashtag, canjiquipugi. Això n'anava a dir jo. Ho estava callant perquè no... Ara, ara, ara. Però me'l guardo per després. Primer anem a comentar
Dos comptes de Twitter directament, que m'han fet molta gràcia. A veure, Sant Justenques, suposo, no? Sant Justenques, home, Sant Justenques. Tots a la casa, aquí. La primera, o sigui, és que no he pogut ni agafar un tuit directament, perquè és que la compta en si és la de la Clara Segura. No sé si heu entrat a aquesta compta de Twitter. És que tots són exclamacions. Hola! Tres exclamacions. Ja soc fan vostre! Tres exclamacions. Bé, i així un llarg, etc. Ei, és una dona fusiva.
No, no, i tant. No hi ha com viure la vida... Però això ho he de transmetre pel Twitter. O sigui, és impracticable. No hi havia un nom per la gent que, Adrià, l'hem passat a la terminal, parlaves de la gent que a les xarxes socials... Ah! Vale, vale. Vols dir que a Clars Segures és Oigan. Això, això mateix. No, però és majúscules, no? És majúscules amb Y, també. Ho has d'explicar perquè aquesta vegada no ens estan entenent. El concepte d'Oigan és aquella gent que es desenvolupa per internet
Bé, amb certes dificultats, gent que escriu amb majúscules, pensant que s'entén millor el missatge... Però no estem parlant de la gent que barreja aleatòriament majúscules, minúscules i barres baixes, no? També és una mica això. Molta emoticona... Estaríem allà al límit. Clar, assegura no és això. És una dona que viu la vida amb emoció. Podríem mirar així. Després aniríem a un altre compte de Twitter, que de fet aquesta no té molt d'emocionat, més aviat és el contrari, la Dana Bosch, que des de... que vaig comentar...
El seu tuit en antena, diguéssim, no ha tornat a fer un tuit. Música trista, per favor. La comte d'Anna Bol s'està morint. I tot per culpa meva. I Manol, disculpa'm, sisplau. Sisplau, Anna Bosch. Si em sents des de més enllà d'aquest micròfon, fes-me un favor. Torna a fer un tuit. Digue'm, si vols, guapo, digues guapo a la teva comte...
Fota't amb la Clara, si vols. No et passa res. Però, sisplau, volem tornar-te a sentir pel Twitter. Això és una declaració en tota regla, eh? Escolta, escolta. I mira que això no estava preparat, eh? No pas, no pas. Bé, continuem amb els tuits i vaig amb el primer tuit que ens ha fet hashtag. A veure. Alerta. I és un de Francesc Hàster.
Francesc Hàster el 6 d'octubre diu l'almoadilla el coixinet el coixinet no em sortia cas de coixinets coixinet canji qui pugui ha sigut fluix però m'ha sortit sol aquest directe diu avui bon correfoc dels apagallums de Sant Feliu
I posa un altre hashtag, que posa Cremem Sant Feliu. Ai. Jo, no sé, o sigui, no sé si prendre-m'ho... Sabeu que la setmana passada em vaig posar amb el cine baix? Vull dir, potser he creat... Ostres si ho recorden, pel que veig. Ho recordem. Ostres si ho recorden. Ni tant, ni tant. Jo que vaig dir que era una puta merda, no? Doncs vaig anar-hi l'altre dia, i tens raó, és una puta merda. Home! Que ho diguem un cop valer, però tampoc cal insistir. Ara hem de sortir defensant-ho, eh?
Vale, vale. Un cara-cara? Vols un cara-cara? Un cara-cara sobre el cine baix. No, home, no. Calmem-nos, calmem-nos. Hem d'acabar aquest comentari, sisplau. Bé, el que volia comentar és, no sé si he creat escola, dient que les coses de Sant Feliu no valen per res, saps? I ja quan hi van els dimolls de Sant Just... Em va dir, avui parlem amb un home ben formós de Sant Feliu, eh? Ah, sí? Sí, el Bernat Deusà.
És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el... És el...
Bé, doncs ara canviem radicalment de tema, crec, perquè se m'està anant el temps, diria. I anem a un Twitter, un tuit, que ha fet la nòvia de Francesc Hàster, que es diu Marta Camacho. Tot estem aquí fent cotilleu, eh? Això ja és... És igual, però si això és conegut... No, a Canxi i us atreveu. Això és cultura popular del poble. Qui no sap això, vull dir, no ha sortit de casa, aquests dies. Bé, el 4 d'octubre diu...
Aquest és el nostre problema, Francesc Hàster, que no m'estimules intel·lectualment. Converses entre matrimonis a la xarxa. És que jo no sé com dir-ho, però... Això és molt bonic, escolta. Sí, però vull dir, si li he de dir per Twitter això, potser necessita més estímul que l'intel·lectual, saps? A veure, Clàudia Barbera, tu que ets una dona d'antixarxa, què opines d'això? Que és bonic, no? Si ja es diuen les coses a aquest nivell, és que es parlen i tal.
bonic, la relació està bé. Està bé parlar-se, no? És un primer pas, és un primer pas. Està bé, sí. Sí, sí. Estimular-se intel·lectualment és una cosa sempre positiva, no? Bueno, bueno, ja, però és que jo parlo d'una altra estimulació, vull dir, pensa que parlen per Twitter, eh, aquesta parella. Bueno... Pensa-ho. Tenen una relació... Vull dir, potser ara els estem fent la màxima comunicació que han tingut, eh, perquè ara ens escoltaran un programa de l'altre per l'altre. Home, home, home.
Això és anar molt enllà, eh? És anar molt enllà. M'he passat, m'he passat. A veure si hem de fer unes altres disculpes amb música èpica. Bueno, sempre tinc el següent dia, sempre puc fer la disculpa el dia anterior. També això. Més tuits, Imanol. Més tuits, sí, gràcies. Gràcies, Clara, per accelerar-me, perquè si no, no acabarem mai. No, per favor, no t'acceleris més, Imanol. Bé, ara anem amb un del Dan Costa. Home, sí. Sí, sí, sí. El Croqueta. El Croqueta. El Croqueta. El Croqueta.
I això del croquet d'ara no ho he entès. Allà teníem un croquet també. Ah, sí? Si no... A veure, és que Tancosta fa un duo amb Pau Arrèbul, un duo que va sorgir a un cavallet artístic que es diu Menú Infantil. Sí, sí. Ho anaves a dir tu, perdó, t'he tallat. No, perdó, perdó, ho anaves a dir tu. I no tu. No tu. I aleshores, diguéssim que s'anomenaven l'un a l'altre carinyosament i es deien croqueta. Treu la música, treu-la.
i l'altre dia ets un mojabragas una merda i aleshores tocaven la guitarra i encarnilaven el públic m'entens? vull dir, la cosa anava una mica així he creat l'àmbient per res s'acaba la sintonia també perfecte aleshores Dan Costa feia un tuit que hi ha algú així com atenció en pocs minuts un paio es llença al buit des de l'estratosfera
en directe per Teleporte i un enllaç al YouTube. Sí? O sigui, vull dir, el tuit... Sí. No veieu que... Jo t'escolto, Immanuel. Digue'm, digue'm, què vols? No veieu que... Quan diu el buit, no us imagineu un tio... Envasat. Compactat entre plàstic i plàstic amb cara de port? Com un pernil d'ols. En plan, amb data de curiositat i tot, eh?
Estem perdent els papers. I això llançat és de 36 quilòmetres de distància a la Terra. Jo crec que la teva ment és digna de ser investigada. Sí, una mica. Aquesta imatge a mi no m'havia vingut, per exemple. No t'ha vingut. No, no. Bé, doncs a mi sí. És el que em passa.
que, bueno, jo llegeixo Twitch i em passen aquestes coses. T'imagines Pernet Dolls? Imagino Pernet Dolls, no ho puc evitar. Bé, de fet, aquest tio, el més curiós, no sé si coneixeu la notícia, però és un tal Fèlix Mettenbauer. Sí, que per ser heroi, dir-se Fèlix ja és un pas enrere, ja es veu a venir, que li suspendran el viatge. Que la cosa no anirà bé. La maleta, la perdran a facturació, vull dir... Exacte, exacte.
Doncs aquest home ahir va intentar llançar-se realment des de 36 quilòmetres d'altada. I quan dius ahir vols dir abans d'ahir? I quan dic ahir vull dir abans d'ahir. I el tio ho va suspendre perquè feia vent. Home, és important, eh? Si no, jo vaig sentir que el globus, la tela que tenia, era tan primeta que se n'aniria. Sí, però que han de pujar el tio, treure-la per saldit i veure si hi fuc fa el vent. No poden calcular-ho el dia abans.
Home, Dan Costa estava esperant a veure si et llançava el tio. Bueno, Dan Costa i mig Catalunya i mig món, eh? Jo estava pendent, també. L'home va sortir amb una cara així llarga del nucli aquell que l'havien posat per llançar-se. Molt bé. El problema és que no acaba aquí. És que Dan Costa fa un altre tuit moments després i és d'un comentari que diuen al vídeo. Aquest el deixaré sense comentari. Simplement el diré. Diu, esperemos que nos estampe.
Comentaré de qualitat. Has acabat, Imanol. Tanquem així la gran secció, sí o no? Jo aplaudiria a l'Imanol perquè avui... Home. Gràcies. Gràcies. Doncs res, si voleu fer alguns tuits, com ha dit l'Imanol, podeu fer un hashtag, us el podeu inventar, podeu fer el que vulgueu, o si no, recordar-vos que ens podeu seguir a Twitter, kanji, qui pugui.
Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a canji qui pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio d'Esbert no tot surt sempre tal i com voldríem. Tot seguit. Moments per emmarcar. L'Assemblea Nacional Catalana Sant Just es reuneix demà a l'Ateneu per explicar la feina que ha fet l'entitat en prop d'un any de vida.
Aquest curs tornaran els diàlegs per la independència, i el primer serà el proper 8 de novembre, amb la presència de Martí Anglada. Fa com por, eh, aquesta frase, però vaja, que has dit, eh? Però vaja, digues, digues, digues. Sí? Home, dius, cita amb 8 de novembre amb Martí Anglada. Martí Anglada, eh? Ah, no Josep Anglada. Ja, és que ara estem tenint un... Aquestes ajudes seran per als Rieres, per als Blancaforts,
Per als Viles, per als Garcias, per als Sánchez, però no per als Mohammed! No es correcto. Martí Anglada, des de Berlín, com s'interpreten aquest resultat? Correcto. Demà dissabte arrenca la temporada de caça 2012-2013. El cuento de los tres cerditos. Estan establert cinc dissabtes per a la caça major. La caça major, és a dir...
Per casar conills, Sergi Segui, todons, tors i becades. El temps a Sant Just Notícies. Què tindrem aquest cap de setmana? Doncs sol. Gràcies, Carles. Vinga, ens veiem a la platja. Que vagi bé. Adéu. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com
Tot i que navegar per lloport sempre és més entretingut, ens enganyem. Avui volem parlar-vos d'una iniciativa que va néixer a Sant Feliu i que es dedica a programar concerts a prop de casa.
Saludem aquesta nit avui el Bernat de Usa. Bona nit, Bernat. Bona nit. Es parla de crisi en un moment complicat per la cultura. Tots així vosaltres us dediqueu a engegar un projecte en aquest context.
Doncs sí, nosaltres hem vist que potser el millor moment per engegar una nova iniciativa és el moment on la societat demana idees noves, on demanen nous projectes perquè la gent s'animi i que la cultura no és un privilegi sinó que és un dret i que nosaltres el que intentem fer és aproximar-lo a la societat una miqueta i aquí a la comarca és el nostre camp de treball. I com sorgeix la idea de crear pop a prop? Doncs bé, nosaltres
Veient la demanda que la nova tendència de la música de casa,
generava. Nosaltres vam pensar que a la comarca no ens podíem quedar enrere i que havíem d'estar modernitzant el que seria aquest nou sector de música que també vol arribar a la ciutat. I bé, nosaltres el que hem intentat fer és això, contactar tots els diferents ajuntaments, entitats, agrupaments de la nostra comarca i intentar incentivar aquesta nova generació de música.
Clar, perquè ara dius això, una nova generació de música, això té a veure amb el context que hi ha actualment amb la música en català? Sí, perquè com que tot plegat va tan ràpid, nosaltres no ens volem quedar enrere i aquesta nova generació que hi ha de música fa que, com el país, que sembla que també va creixent a poc a poc,
té ganes de fer coses noves, doncs nosaltres també hem pensat que el baix de l'obregat no s'hi pot quedar enrere, no? Heu començat, de fet, sí, fent concerts a Molintarrei, a la sala Trascatrusca, a Sant Feliu, a l'Ateneu, Praça de Lluis Companys i a Gaval Espany Maragall. Teniu previst ampliar les localitats? Us podrem veure per Sant Jus, per exemple?
Sí, sí, sí, nosaltres precisament amb Sant Jus ens hem entès molt bé amb l'Ajuntament, hem entès molt bé el projecte que ens demana, nosaltres hem intentat buscar propostes, la seva filosofia, i a Sant Jus hi caurem segur, vull dir, ja estem intentant lligar cosetes, igual que et dic això, també et dic que amb Sant Vicenç dels Ols també hi ha molt bona entesa, vull dir que hi ha diferents...
a poblacions amb les quals estem intentant lligar coses, no? I bé, vull dir, hem intentat anar a buscar el màxim, no? I tots els llocs on farem concerts és on se'ns ha intentat entendre el projecte i ja hem sabut col·laborar de bona gana, no? I Sant Juli és especialment un dels llocs on l'Ajuntament ens ha obert més els braços, no? Perquè quins són els criteris que seguiu a l'hora de programar els concerts?
A nosaltres tot el que hem programat ha sigut sempre perquè ha sigut a petició de la gent del mateix Ajuntament o de les entitats que col·loueren amb nosaltres i tot això el que genera és que nosaltres no ho podem programar si no hi ha una demanda previa i aquesta demanda
és la que farà que nosaltres escollim un lloc o un altre. Llavors, les diferents opcions que sonin, són les diferents opcions que nosaltres mirarem de programar, intentarem situar les diferents poblacions de la comarca. Jo en tota la vostra pàgina web, de pop a prop, i he vist una cosa que diu ser subscriptor de la pàgina. Què vol dir això?
Doncs mira, nosaltres el que fem és tenir activistes del projecte i aquesta gent és gent que creu en la idea que nosaltres volem potenciar i dona valor al projecte. I si tu et inscrius com a subscriptor, el benefici que hi haurà és que qualsevol de les activitats que nosaltres programem tindràs un benefici econòmic i a part rebràs la informació de tots els actes que nosaltres programem.
De la gent que s'inscriu hi ha gent que escull simplement ser subscriptor i gent que escull precisament intentar ajudar-nos, col·laborar, donar un altre punt de vista al nostre projecte i ajudar-nos a veure quina és la moguda que nosaltres volem moure. A vostra pàgina web remarqueu la importància de les xarxes socials.
Quin paper juguen amb la vostra plataforma? Nosaltres hem treballat moltíssim amb les xarxes socials, aquestes ens han ajudat a expandir el projecte, ens han ajudat a explicar a la gent què és el que volem fer, per on volem anar, del que volem treballar, tot això fa que nosaltres puguem fer un feedback amb l'usuari del nostre projecte.
I això és superpositiu, no? I clar, ara mateix quedar-se enrere en les xarxes socials és quedar-se enrere en la realitat, no?, en l'actualitat. Clar, se'ns fa impossible de pensar que sense Twitter o sense Facebook o qualsevol altra xarxa social un president com aquest tindria el feedback, com has dit tu, que arribi a molta més gent, no?
Sí, sí, clar, nosaltres ho veiem, que això és el dia a dia, i veiem que és el que la gent necessita i demana, i la base més essencial d'informació a partir d'aquí, que ser fora de la xarxa social seria fer un pas molt enrere. L'1 de setembre entrava en vigor la pujada de l'IVA, la cultura del 8 al 21%. Quines són les conseqüències directes que us han afectat a l'hora de programar concerts?
doncs la cultura en general s'ha vist molt afectada en tot això. I el fet que s'hagin pujat els preus ha fet que nosaltres haguem d'aprendre mesures com haver d'assumir aquesta possible pujada del preu. I el que m'he intentat ha estat ser concert de que la gent ara ho està passant malament, la gent té les seves prioritats i, evidentment,
Home, a tot arreu, la música no és... No és una excepció. A partir d'aquí, nosaltres hem intentat que això s'assuïvit una miqueta i hem intentat no posar preus molt cars, intentant posar preus populars perquè la gent no... No ens... No ens ho des d'això, no?
A més a més, llegíem fa uns dies que el teatre de Pascanó, en lloc, per exemple, de vendre entrades, les regalava juntament amb la compra de pestanades al 4% viva. Suposo que una cosa com aquesta no, però us heu plantejat alguna mesura així més original per aconseguir que la gent s'atreveixi més a comprar concerts o el que sigui? Sí, nosaltres hem intentat buscar fórmules, buscar gent que, per exemple, una de les coses que fem és com que nosaltres tenim el registre de les persones que compren les entrades,
A les persones que han assistit als diferents concerts que han fet, ens hem posat en contacte amb ells i hem dit, mira, com que tens aquest compromís amb el projecte, tens aquest descompte. Llavors, clar, intentem afavorir la gent que creu amb les nostres ofertes, amb les nostres propostes. Aquest divendres hi ha nit de concerts de bo a prop a les Festa Tardora de Sant Feliu, al vostre poble. A qui podrem escoltar?
Doncs el dissabte hi haurà Sidoní, hi haurà La Bienquerida, hi haurà Gasca i després Xatudigi que potser punxarà una miqueta amb la línia del que és aquesta línia pop. I bé, intentem arribar a molta gent, intentarem que quadrins del que serà l'estil de les festes i estem molt contents perquè de moment està ben una bona resposta. Home, és un molt bon programa i a més a més Sidoní que tenim l'Axel Pic és un Sant Justenc, jo crec que
Tindreu molta gent d'aquí del nostre poble que vindrà als concerts. Quants són? A quina hora i per quin preu són? Doncs mira, la gent que està subscrita al poble a prop anticipa és a vuit euros. Vam fer una primera promoció de les primeres dues setmanes de sis euros i ara les fem a vuit euros que les poden comprar a la mateixa pàgina o la teneu de Sant Feliu.
I aquestes entrades, com tu deies, són d'un concert on tots els grups hem intentat que siguin de grups de gent de la comarca, de Bien Querida, que és també d'aquí Sant Feliu, Gàrcea també són de Sant Feliu, Xatudia també. No només és el projecte de moure música a la comarca, sinó també de moure els músics de la comarca. Teniu més concerts planificats en els propers mesos?
Doncs encara amb data fixa, mira, el que sí que tenim és aquí a Sant Feliu, a l'Ateneu, farem el Mind amb els Ejos, un concert doble, que els podeu comprar des de la web. I després també ja tenim altres idees prelegades, però de moment encara no hi ha res tancat. Molt bé, doncs Bernat, recordeu la vostra pàdina per als que vulgueu conèixer aquesta plataforma, és popaprop.cat, o si no també els podeu seguir via Twitter. Bernat, moltes gràcies i molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Molt bé. Adéu. Adéu. Busca't una nòvia. Se't comença a passar l'arròs. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem.
Sant Just és un poble molt estimat per tots, però encara li queden moltes coses per millorar. Per això l'Imanol i la Clàudia ens veiem del carrer per saber què en pensen els santjustencs i santjustentes. Efectivament, l'altre dia vam sortir i ens vam trobar moltes queixes, la primera d'elles sobre una dona de Can Candelé que ens diu el següent. Hola, soy una vecina de Can Candelé, estamos viviendo en unos pisos que hay allí de protección oficial.
Llevamos 13 o 14 años, para 15, y bueno, todavía no han puesto el Just Trump. Y yo considero que ya es hora de que en aquella zona pasara un autobús. Bueno, aquesta dona té raó. A veure... Qui agafa el Just Trump? Home, una futura passatgera. El Josep. El Josep. El Josep. El Josep Trump. Bueno, és una dona que reclama... És un mort de dones, d'acord?
A mi m'ha costat, jo estic molt fora d'aquest acudit. A veure, es mereix el Justram? Justram, digue-li com vulguis. A veure, Can Candeler... Estàs fent un judici aquí, se'l mereix, no se'l mereix. Can Candeler està lluny, està lluny. Això puja, no? Puja, puja. Partint de la base que fa pujada, haurien de posar un bus per suplir-ho. I si aquesta dona diu que fa 13 o 14, tirant cap a 15 anys que està arreglant això...
Home, se la veia... Jo no sé si la recordes, però se la veia com sufocada, saps? No, més que res, sufocada. Sí, sí, jo la recordo a la dona. Estava amb la terrassa de la bona aigua allà, que feia calor, i la dona estava sufocada i ens deia... En plan, acabo de baixar de Can Candeles, saps? Sí, sí, sí. Home, se la veia cansada. I baixa encara perquè tenen una tirolina que els hi baixa, però puja... La típica tirolina pel mig de Sant Jús, que aquí no l'ha vist, no? Bueno, n'hi ha una que va aquí i l'altra que va a Bellosolets, saps? Vull dir...
Però va dir, bueno, jo ja he fet una queixa formal escrita, provem-ho per la ràdio. Hem dit, no t'assegurem res, però aquí ho deixem. Sí, això no va dir. Com si això fos seriós, saps? Sí, per coses greus no seria el més indicat esperar... No, ja li vam dir, ho has fet bé, això de la queixa escrita ho has fet bé, perquè si la deixis de refiar només d'aquesta queixa aquí...
Potser que el bus no que arribi ni en 15 anys més. Això és directe al Perpinyà, que ho sapigueu. Hi ha gent que quan sortiu a gravar ho posem al Facebook, llavors surten de casa seva i s'esperen a la porta, resant perquè passeu per allà. No és el millor mètode, de veritat, no ho és. Ei, però que està bé, eh? Per donar veu i tal, jo us animo que us continueu queixant. Anem a la segona queixa del dia, que té a veure amb les entitats esportives.
I hi ha un senyor que s'enfada perquè diu que el futbol potser... Bueno, anem a escoltar-lo. Hola, em dic Miquel Joan Pera. La meva queixa està destinada al tema de l'esport. M'agradaria que poguessin haver més instal·lacions per poder créixer amb les entitats com el bàsquet, per exemple, no? I que no tot s'ho emporteix el futbol. M'encanta lo sutil que és aquest home deixant anar, com per exemple, el bàsquet i el futbol per una altra banda. És a dir, que s'hondur tot el futbol, diu.
Sí, exacte. Quin problema hi ha amb el bàsquet? Es veu que no tenen prou tres pistes com per desenvolupar la seva activitat. Vull dir, podrien créixer... I el voleibol, com va? Té pistes? Mira, el voleibol, jo me'n recordo, quan hi jugàvem, fotíem de fred allà al Montserrat, sense estar cobert, i els del bàsquet amb el parquet i coberts, eh? Jo espero que hagi evolucionat, no?, el nivell de l'esport. Escolta... També és veritat que el futbol requereix un altre tipus de terreny per jugar, i que no és el mateix...
camp de futbol que un camp de bàsquet i que no poden competir amb aquest nivell, però potser sí que s'hauria d'ampliar... No sé com s'hauria de fer. Sí, Clàudia, aniràs a queixar-te per aquest home? Sí, he vist molta empatia de la Clàudia, saps? Vinga, Clàudia, doncs. Toc aquí veu del poble, però anem a queixar-nos tots. Que t'has enamorat, Clàudia. Em vaig enamorar a la sala d'entitats esportives. Home, el tio era simpàtic, eh? Sí, sí. No va voler cantar, però va dir, si es tracta de queixar-me, jo em queixo. Va dir, bueno, queixem-nos. Bueno...
Sort amb ell, però ho veig complicat, eh? Ho veig complicat el tema. Tenim una última queixa, no, per això? Ah, exacte. És un senyor que porta poc a Sant Just, però reclama l'anomenat Carril Baby. Hola, me llamo Claus Grande, llevo dos años escasos viviendo aquí en Sant Just, y me gustaría quejarme, si me lo permiten, de la falta de espacio para los carritos de bebé en las aceras.
Debido al aparcamiento de la gran mayoría de las motos de todo el municipio encima de las mismas. Si me pueden ayudar, muchísimas gracias. Vale, no, no podemos ayudar. Vinga, següent. Ma mare, la meva àvia sempre diu una cosa, que és que si has de fer voreres i no les pots fer prou amples perquè no hi capiga un carret i el cotxe alhora, és que no hem de passar cotxes perquè el carret que s'ha de fer fer de tunnels. Un cotxe i un carret o valment una serra.
Si no pots fer voreres prou ampla... Estava en un carrito i un cotxe en un enfunt de Sant Just. Com? M'he explicat fatal. Si, clar, una vorera no la pots fer prou ampla, com perquè hi cap a un carret amb un nen, és que per allà no hi hem de passar cotxes. Ho has de fer tot peatonal. Asfaltar-ho, posar d'herbes, arborets i gossos. Se'n diu el conte de l'Avella, saps? Vull dir, no és comptar amb els dits, és calcular per on pot passar un cotxet, no? Sí, sí. M'ho he inventat, això de l'anècdota. Ah, vale. Ha quedat maco, ha quedat així com el toc sentimentaloide, saps? És maco, emotiu.
Bueno, Claus Grande. No crec que puguem fer molt... No ens hem de posar veus noms, però hi ha hagut un moment de crisi quan ha sonat. Com es diu? Només ho vull dir. Claus? Grande. És Santa Claus! I Grande. És que ens estan donant pistes. Bueno, jo és que si això fos un tuit, ja l'hauria anomenat. Bé, després aquestes queixes entre el cotxet, el bàsquet i què més era l'altre? Les entitats, no els busos. I el llustrans?
Anem a escalfar motors i anem a veure com es... com es golpegen amb amor la clara limonal del combat. A la meva dreta, un home d'una energia sobrehumana. És capaç de moure un tràiler de 5 tones amb només un dit. El secret d'aquest gran poder són els berenars especials que la seva mare li preparava cada tarda. Carai. Red Bull amb xocapics. Ell és...
Imanol López! A la meva esquerra, una dona de força inimaginable, és capaç de fer puntellapis amb tan sols dues mans. Això ho pot fer tothom, però ella ho fa amb un estil especial. Ella és Clàudia Barberà. T'apallissaré aquesta nit, Imanol. T'han deixat fatal amb la presentació. El combat d'avui respon a una pregunta clau.
I aquesta pregunta clau és... Imanol? Bé, la pregunta d'avui és si és moral o ètic, diguem-li com vulgueu, que l'Ajuntament convoqui un concurs per coordinar els tallers de les plàstiques que portava la Carme Manaret. 30 segons, Clàudia Barberà, per exposar els teus arguments a partir de... Ja!
Entenc que en època de crisi els motius econòmics guanyin pes. Entenc que en una època on costa fer quatre els números de l'Ajuntament es miri de retallar per tot arreu on sigui possible. Però al costat de tot això no entenc com s'està perdent la qualitat humana que tenia uns tallers, que no eren només tallers de plàstica. Què dius d'això, Imanol? Que potser s'haurien de continuar retallant i fent concursos i que entri a fer els tallers gent de fora? Ara, 30 segons per l'Imanol per defensar la seva posició.
Saps què passa, Clàudia? Que els tallers de plàstiques arriben un moment que s'han de renovar. No veus que allà la gent sanquilosa, es fa fang. Entren allà i es comencen a posar fang als peus i a veure fins on acaben. A més, les dues dones pròpia que portaven el taller van acceptar aquest concurs. I a més, no sé, l'art és viu, s'ha de viure, s'ha de canviar, s'ha de provar les noves coses.
I ara, lluita lliure, que comenci el combat entre les dues posicions. Endavant! I bueno, l'està bé que defensi és una cosa que no es pot defensar. Està bé que intentis donar arguments a un tema que no pot ser, però tu saps tot el que perdem, tu saps tot el que hi ha darrere de tot això. Bé, i saps el que guanyem? Ara digue'm materialista, però què vols que et digui? Guanyem 1.500 euros, eh, l'Ajuntament? Jo, què vols que et digui? Però és que potser tinc combat la setmana que ve, saps el parque?
Però potser el que s'està guanyant no és econòmic, el que s'estava guanyant durant aquests últims 20 anys és una relació alumna-professora, una relació que no va més enllà, o sigui, que va molt més enllà d'un concurs que es pugui fer. Ah, però pensa, pensa que la nova empresa que ho agafa és una cooperativa, que és com maco sempre que ho agafi una cooperativa. Bueno, que és maco, és maco una cooperativa així, doncs, molts valors que hi ha darrere, clar que sí, no et dic que no, que es posin esplugues, que es posin altres...
centres socials, però Sant Jus ja tenia la seva coordinadora d'arts plàstiques. I què? I les seves alumnes estaven contentes, anaven desitjant a la classe. I qui diu que la nova empresa no negoci amb aquestes professores? De fet, ho han dit, que mantenen relacions per veure si poden... Però això ha sigut arrel de les... No, no, no, però això ha sigut arrel de la indignació de les seves alumnes, més de 200 alumnes que s'han mobilitzat i han dit que, oh, tornen les seves antigues professores...
en les quals jo repeteixo que s'ha pujat un vincle de més de 20 anys. Això és pura nostàlgia. O es desapunten en bloc. Això no ho enlloc, Imanol. Però què han provat els noms professors? I si els agafen carinyos noms? Què et penses? Que la Carme Malaret estava allà des del primer dia que es va crear Sant Just? Home, home, fa 20 anys que estava coordinat. O sigui, hi havia l'església, el mercat que hagin estar i la Carme Malaret. A veure, a veure, Imanol, això es diu demagoja. I pum, va sorgir Sant Just. Això es diu demagoja. No, no, no. La Carme Malaret són els xocapics. El que s'ha de fer...
I, òbviament, ara ho estan fent una mica millor perquè no poden tornar a partir de zero i a fer que les arts plàstiques no siguin un equipament a part. El que s'ha de fer és comptar amb la gent del poble, donar feina a la gent del poble. No té cap mena de sentit anar a buscar professionals més enllà quan en tens el poble i vàlids i demostrats amb molts anys d'experiència. Però si, païsament, ha sigut partit la gestió que hengen estar amb la dels tallers. Vull dir, els donaven l'oportunitat que els tallers fossin seus. Evidentment. I van entrar a concurs, però...
Home, això és una trampa. Això és una arma de doble fil. Sí, us deixem entrar a concurs, però no sabeu que segurament no ho guanyareu, perquè no són l'oposta més econòmica. Per tant... O no era per l'oposta més econòmica. És que no vam fer tarifes directament. 30 segons per acabar el combat. M'estic posant nerviós.
No, saps que no tens ni cap ni peus en aquest tipus d'arguments, que el que haurien de fer l'empresa Fundació, que és l'empresa que ha entrat ara, és contractar la Carme i a totes les altres professors que tenien fins ara. Tu escoltes, hagi seguir, un tio que ha donat motius perquè la nova gestió tiri endavant. 15 segons. El que s'ha de fer és apostar per la gent al poble, apostar pels vincles que s'han fet en tots aquests últims anys. Oh, és que no es deixa d'apostar per la gent del poble, hi ha una nova empresa. El que s'havia de fer és apostar per la qualitat humana i que els tallers no només són tallers.
van molt més enllà. I qui et diu que perdem això? És que clar. És tornar a començar de zero. És tornar a començar una relació que encara no existeix. Dos. Per tant, sisplau. Ui, el divorci! Temps fins aquí. Acaba el combat. Ja sabeu, podeu opinar a través de Facebook i Twitter sobre aquest tema. Moltes gràcies. Nosaltres passem ara al Cantant les 40. Ei, no marxis! Fins les 10, canxi qui pugui a Ràdio d'Esverns.
Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot obligar. Doncs moment de cantar les 40, però abans sentim la recomanació de l'expert que tenim ara al telèfon, que és ni més ni menys que el wannabe de les Spice Girls.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per a aquells que no ho sàpiguen, Cantant les 40 és la secció més divertida del programa després de la Delimanola, esclar. Aquesta setmana la Clàudia ha decidit que l'expert sigui Marjo Bellar. Bona nit, com estàs? Bona nit, molt bé.
I la cançó que et faré sentir, Marc, que hauràs de fer una anàlisi com a expert musical que estàs fet, no és ni més ni menys que... Ai, els... No. No. Malament. Llença, de Slacks Ambustó. Home. Amb una orquestra de luxe que seguirem mantenint amb l'anònima pel seu propi de luxe. Sentim, sentim.
Caus de terra molt avall, creus que no te'n sortiràs. Però amb els mesos t'adones que tornes a començar. Hi ha passada molt la cau i de tornar-te a aixecar. Veus que les coses no cambien, però ja no ets qui eres abans. Doncs estàs ja cinc o cinc i cinc.
I sóc el que ara vull. No vull pensar en el que arribarà demà. Llensa't, que d'instant és únic, no repetirà. Sento que el cor ja no para de bategar. I diu que em llenci. Que no pensa tot el que vindrà. Que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments que sempre viuen el present no conjuguen altres temps que ja pareu que ja estic. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà sempre un tros de l'univers que no noti el passat temps. Què faig a cada instant?
És la força que em fa gran. No vull pensar en el que arribarà demà. I hem sap que l'instant és únic no repetirà. Sento que el cor ja no em para de batejar. I diu que el gent sí. Que no em pensi tot en el que vindrà. Que un llapis mai no dibuixa sense una mà. Sí, sí.
Bravo! Però quins cantants que tenim. Què t'ha semblat així, primeres impressions, Marc? A veure, Marc, et sentim? Espera, Marc. Crec que s'ha quedat sense paraules, pobre. Sí, sí que el sentim.
Primer, deixa'm presentar-te que l'orquestra està formada per gent de la Bona Aigua. No sé si la d'alguna veu així t'ha resultat familiar. Sí, potser alguna veu. La de la Gemma, potser de la receptionista. Sí, molt bé. Gemma, et faràs famosa. Tenim un increïble expert musical. Doncs així, ritme, coordinació, entonació...
Sembla una mica un recital de poesia, no? No tenen molt de ritme, pobres, però... Mira que xullullo, l'expert musical. Bueno, els que saben en saben, tu. Bueno, bueno, bueno. I jo et voldria preguntar que si els haguessis de descriure'm algun adjectiu, com ho tindríem, això? Bueno... Es pensa bé les paraules, eh, l'expert? Bueno, a veure, s'han de meditar, saps? Poètics, potser, amb el que has dit, de passejar de...
Apostuflant. Apostuflant m'agrada a mi. Apostuflant. Apostuflant. És l'orquestra de la Bonaigua Apostuflant. Vale, vale, vale. Tu creus que algun dia podran arribar a algun lloc en plan omplir escenaris? A la marató de TV3. Bé, sí, i tant, i tant. Si s'esforcen. Si s'esforcen, si treballen. A mi em van dir que podria arribar a cantar millor. O sigui que jo crec que aquesta orquestra tindria futur. Hi havia algú que resaltava amb molta passió. Ah, sí, sí? Qui resaltava? Al final, no sé, no sé, la veu aquesta. Hi posava ímpetu.
El dia, potser. Un moment, un moment. Tenim un expert musical. Tenim un expert musical que em deixa impressionat. És que no només qualifica que si no es reconeix les veus de Sant Just. Jo això... La setmana passada no ho vaig veure amb Guillem Alvaric. Guillem Alvaric es va quedar enrere com a expert musical. I jo et voldria demanar, així com a expert,
que em digui, si poguessis puntuar-los del 0 al 100, així tenint en compte tots els conceptes que acabes de dir, que semblava més aviat un recital poètic i tal, del 0 al 100 quina puntuació els posaries? Bé, uns 50. 50? Vamos, que estan aprovats. De moment, Clàudia, em sembla que aquests queden millor que els de setmana passada. Què tenien la setmana passada? Un 45%.
Doncs mira, anem pujant, anem pujant. I cal recordar que era un 45 perquè el propi expert musical sortia a la cançó. Perquè si no us haguessin endut molt menys. Anava pels 30, no? Anava pels 30, però al final va dir li pujo, li pujo i es va quedar amb un 45. Home, aquest expert musical és...
Com generós Els he dit poètics És més per l'entonació De recital que hi posen Escolteu, és carpanta És aguanta La manta Ho dius molt segura Jo havia dit carpanta Opinions Opinions És aguanta Veus? Cadascú aquí és superfern Doncs res
Donar-li moltes gràcies a l'expert musical d'aquesta setmana i dir-li que de moment ha col·locat a l'orquestra la bona aigua en primera posició. S'ha de dir que abans que cantéssim entena, la Clàudia ha dit que aquest expert musical semblava ser un home tot sexy de 40 anys i ha dit, home, 40 anys? Doncs no ho sé, Clàudia. Bé, 40 anys o 39, saps? Ha posat canes i bon cos, i a mi tot té rastres i...
No anem a desmalar, tampoc. Doncs moltes gràcies, Marc. Nosaltres continuem el Can Jiquipugi amb el redescobrint Sant Just. Vaig bé. Bona nit. Bona nit. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Jiquipugi. Si no has quedat amb ningú més, clar.
Redescobrim Sant Just d'Esbert Doncs sí, acabem el programa d'avui posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. És ben senzill, hem trucat a un ciutadà a l'atzar per fer-li 3 preguntes sobre història, entitats i curiositats de Sant Just. Presenta'ns, Adrià, qui passarà al nostre test d'avui?
Avui ha sigut una mica complicat i després de molts intents ens ha respost... Què ha passat, què ha passat? Què ha passat? Bé, la gent no està molt predisposada a respondre a les nostres qüestions. És normal, perquè truquem... M'han donat carbasses avui. Avui m'han donat carbasses. És el segon programa, avui no m'estimen. No, però la Susana de la plaça de la Pau ens ha atès molt, molt bé i ha estat encantada de respondre al nostre qüestionari.
que fem cada setmana sobre això. Cultures, entitats i història. Comencem amb una pregunta sobre història, que és aquesta. Li començo fent la primera pregunta, que va sobre història, i diu així. Daniel Cardona, alcalde republicà de Sant Just d'Esvern entre el 1931 i el 1936, va ser un personatge destacat en l'independentisme dels anys 20 i 30. Se'l coneixia amb un sobrenom. I aquest sobrenom pot ser... A. El noi de sucre. B. L'irlandès...
O C, l'Humanot. No en tinc ni idea. No en tinc ni idea. No. A veure, el noi de sucre. L'irlandès o l'Humanot? Diria el noi de sucre. No és correcte, no. És la B, és l'irlandès, però gràcies per intentar-ho. Que caçotil, eh, Drea?
O sigui, el no del sucre segurament no és, l'Humanot tampoc, és el Josep Pla. L'irlandès, l'irlandès és el Daniel Cardona com el Adrià, l'alcalde de la República que està l'any 31-36, que el 1919 va formar part de la Federació Democràtica Nacionalista i el 1921 va col·laborar amb la Fundació d'Estat Català amb Francesc Macià Ilusa. I hem fet la punt històric. I ara ve la següent pregunta.
És un dels motius pels quals hem hagut de tallar trucades anteriors. És que la gent no escolta Ràdio d'Esvern tant com nosaltres voldríem. I no estaven disposats a respondre a una pregunta com aquesta que va sobre l'emissora. Hi ha un nou programa a Ràdio d'Esvern que es diu El rentapeu. S'emet els dilluns a la nit. Aquest programa tracta de A. Política i qüestions de Sant Just B. Cultura i els artistes del poble C. Els drats bruts de l'Ajuntament
Potser la primera? Correcte, ara sí, política i qüestions de Sant Just, fantàstic. És el Rentapeus el dilluns a la nit. I l'última pregunta és sobre entitats, sobre les festes de tardor. L'any passat, a les festes de tardor, van venir l'artista Joan Colomo, Beri Pomelo, i els Trast. Enguany, el nucli, entitat que organitza també la festa major, ha decidit que un dels grups convidats seria...
Els Esquirols, un grup de folk de Collsa Cabra. B, el grup d'aversions més divertit, l'orquestra Diversiones. O C, els buhos, coneguts per la cançó Festa Major. No ho sé, diria els primers. Els primers, a l'Esquirols. No, és més cap a baix, cap a la C. No, no ho sé. La C. La C. Els buhos, fantàstic. Moltes gràcies, Susanna. Susanna.
I sense pistes ni sense res. Exacte, gent intuït. Intuïció femenina. Intuïció femenina. M'encanta el grup de versions més divertit, Diversiones. És com una mica... Redondant. Sí, com balla merda periodistes, no? Per cert, l'altre dia que dius això de Diversiones, l'altre dia vaig estar a un concert de Diversiones i des de l'escenari van dir una salutació a la gent de Sant Just. Llavors jo vaig anar cap on estava la gent de Sant Just i em van saludar.
Però l'Adrià mai hi sap bé. Jo no sé qui sou. Em sap molt de greu. Sé que es va notar. Home, Adrià. Em sap greu. Et penjarem un quinesquín amb gent de Sant Just aquí al control? Home, no estaria gens... A veure si comencem a dominar. Ara que dius diversiones, tu no vas anar a un concert de diversiones que ja havia passat i vas anar fins a no sé on... No eres tu. Jo no. No, no. Aquí vaig ser jo la que va anar fins a Granollers. Ah, vas ser tu. Escolta això, Adrià.
Bueno... L'anècdota. L'anècdota de Diversiones frustrada. Perquè em dic, oh, concert de Diversiones, que bé, festa de blaus i blancs a Granollers. I volen que veig una punta, perquè la gent de Sant Just es mou, si cal, fins a França per anar a veure Diversiones. Òbvi, òbvi. Òbviament, no? Sí. Total, que arribem allà, cotxe, anàvem disposats, 40 minuts a cotxe, els seus eurets de benzina, saps? Que no són baratos, però precisament arribem allà i preguntem, bueno...
A quina hora toca diversiones? Ens diuen, no, és que van tocar la setmana passada. Un aplaudiment. En aquest moment hem dit, bueno, doncs ens quedem a l'orquestra Sabor Sabor, que també estarà bé, saps? És l'orquestra que hi havia. No Sabor de Gràcia, no sé, Sabor Sabor, que no ens coneix ni sa mare. Exacte, pel bé. Bueno, està molt bé, així, en plan...
Com per l'incerso, no? Saps? Bueno, però ens vam integrar molt bé, vam dir que estem a Granollers i no podem tornar així perquè sí, dient que no hem anat a diversiones, ens inventarem que l'orquestra Sabor-Sabor... Molt bé, Clàudia. Està molt bé. Fantàstic. No té un altre lloc on ha explicat la seva vida, la Clàudia, que ha de venir aquí a la ràdio. Exacte, és com un confessionari. Bé, després d'aquesta anècdota de la Clàudia, ja que hem fet una pregunta sobre la Festa de Tardor, doncs dir-vos que comencen el 17 d'octubre i acaben el 28.
A part dels buhos, lògicament, també el nucli ha posat en cartell els escaparadais i DJ Chica Barata, que si veu sèrie Les Barraques durant la Festa Major, la vau veure la segona nit o la primera, no sé quina va ser, que punxava coses així divertidotes i la gent s'ho va passar molt bé. Això sí, aquest any es canvia d'ubicació a les festes. Abans es feien a l'esplanada que hi havia davant de l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró i ara, en guanyes, traslladaran al carrer Isac
per al que fa cantonada amb el carrer Durant i Jordà. Bé, no enmig amb aquesta cara, Emanuel, però sé que tu ets el nucli, i jo el que et volia preguntar és, qui decideix que vinguin els buors a Sant Just? Un moment, jo m'hi passo de tant en tant, eh? Vull dir, perquè ara encara quedaré malament davant de la gent del nucli. No, precisament ho dic per ells, perquè si no, diran aquest no fa feina i encara es penjarà guardons.
Bé, qui decideix si venen els buos o si no? Bàsicament ho decideix el nucli. És que què vols que et digui? Fantàstic. Evidentment nosaltres intentem, bueno, tots els que formem el nucli, intentem buscar grups que estiguin interessats de venir a Sant Jús i per el preu que ens marca l'Ajuntament o els diners que tenim disponibles...
i que hem pogut recaudar per diferents vies, sobretot de subvenció d'Ajuntament, que és com ens nodrim més, diguéssim. Llavors hi ha gent que és com més desenvuelta, saps? I ja se'n va buscar, això, els diferents grups. Els Bugos, no sé si els coneixeu, però són coneguts per Festa Major, i quina és l'altra cançó així?
Un moment, els gos són coneguts, perquè segur que heu escoltat la mítica cançó de l'APM. Sí, és que a mi m'ho van dir, jo no miro l'APM, però és bo que són coneguts per això, no? Error, clar que sí. Jo crec que ens l'hauries de cantar, perquè ja que no la tenim en directe. Endavant, Imanol. Saps què passa? És que jo a capella no rendeixo. A capella no rendeixo, saps? No, no, jo no estic a favor, eh, que l'acleto no té l'altra que sigui a capella. Per favor. Saps el problema d'això? És que no me la sé, vull dir del tot. Encara n'escoltaran més gent de la que ens escoltava allà.
Bueno, a part de tot això, a més a més heu organitzat una botifarrada i a més a més tocaran un grup que no han vingut mai a Sant Just. Són un grup, són sis, són del Pas Llobregat, un porta un... com es diu allò? La guitarra i l'altre? El Bozuki. El Bozuki, que es diuen Riu i que tocaran el Parador, oi? Exacte, exacte. No han tocat mai a Sant Just, no els hem vist mai i tampoc coneixem a cap dels seus integrants. El Riu, exactament, segur que ho sabíeu.
Bé, és que la nostra audiència són de seguir riu per tot arreu, per tota Catalunya, sí o no? Se'n vagin on se'n vagin, si se'n van a Solsona, anem a Solsona, si se'n van a... Seguim la geografia catalana. Exacte, de fet estan duent a terme, d'aquí a poc duent a terme una gira, no? I em sembla que estan busquant recordacions. Jo els estic fent publicitat. Estan patrocinant el programa? Sí, bé, bàsicament, però ja va bé dir-ho, no? Sí, estan als 3.800, ens semblen d'arribar 6.000 o alguna cosa així.
Però explica bé això, perquè ho has deixat anar així de cop i queda com una mica... No, el que ha dit l'Imanol, per finançar el seu nou CD amb canya, han fet servir la plataforma Verkami i manen 6.000 euros i em sembla que estan, això, sobre els 3.800 o així. Tornant al tema d'abans, del que és el nucli, si aquest any ha anat com ha anat la festa major, jo espero que aquestes festes de tardor...
seran, desbordaran. Segurament seran gràcies als buors. Jo hi crec fermament en aquest grup. Però, bueno, felicitar-vos... Hauríeu de veure la cara de Clara Aguilar. Que no concorda gens amb el que està dient. Sí, tens una veu molt amable per la cara que poses. Jo tinc ganes de veure els buors. Jo tinc ganes. Et saps les teves cançons? No, però... Però ballaràs igual, no? Però escolta, sempre és interessant, Adrià, no fes aquestes cares rares.
Sí que tens ganes de veure els bufos, tu també. No, faig aquesta cara perquè queden uns 15 segons de programa. Bé, doncs potser que anem dient adéu i que parem de dir tonteries. Nosaltres tornem la setmana que ve, ens podeu seguir a Twitter, que ens hi pugui, i a Facebook també, per recuperar algun podcast o el que sigui. Moltes gràcies la setmana que ve. Adéu-siau. Fins la setmana que ve. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barberà.