S'enjustenys i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui!
Què tal? Què tal? Molt bona nit de dijous 17 de gener de l'any 2013. Comencem aquí una nova edició de Canjiquipugui. Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Ets feliç, Clara? Sí, soc feliç. Jo també, no sé si es nota. I Manol López, bona nit. Bona nit. I tu, què tal la vida? Em pensava que no m'ho preguntaries. Bé, bé, bé, bé, bé, bé. Falta alguna cosa, tu?
Com que si em falta alguna cosa? Que us he fumat abans de venir aquí. Ja, estic una mica preocupat, eh, amb aquests dos? Ai, que peten els micros, que peten els micros. És estrany que saludem l'Imanol, només comences. M'està fent estrany i tot. És que està aquí. A mi no m'he presentat, però també estic aquí i és una bona nit per mi. Em dic Clàudia Barberà. Doncs ja està, autopresentada queda. És fantàstic. Saps què m'ha passat a mi? Que m'estic tornant a un burges assentat, saps? I ja no m'ha agradat tant pel món, saps? Això del burges, per què ho dius? Què estàs fent? Estàs canviant hàbits a la teva vida o com funciona? No, vull dir, estic adquirint pela.
No ho sé, estem treballant. Toco cirera, toco cirera. Molt bé, molt bé. Adrià, talla això, sisplau. Doncs per allà et queda, clar, el sumari d'avui. Gràcies. Avui al programa s'obrirà amb una selecció selecta dels millors tuits que ens fa l'Imanol sempre, de cada setmana, sobre Sant Jus, que avui l'Imanol ha descobert com funciona el Twitter, després ho explicarà. Després l'Adrià ens ha preparat un megamix d'aquelles cagades que es fan per antena durant aquests dies de la setmana a la Ràdio d'Esvern, que segueix de l'entrevista...
amb la cantant principal, el grup Merci Merci, Laia Martí i també actriu, que sortirà a la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar. Tots seguit, sentirem les vostres queixes que han recollit al tàndem Barberà López, que són molt pesats i sempre es dediquen a preguntar què vol canviar la gent de Sant Just. I, a continuació d'això, la secció més divertida del programa, en què unes víctimes que caminaven per Sant Just han hagut de cantar la cançó que triaven novament al tàndem, que aquesta vegada ha estat
Home, la barbacoa, el Jordi Dan. Ja triga la barbacoa. Sí, sabíem que la volies. Doncs això de la barbacoa, cantar a les 40, però també abans, que m'he oblidat, és el combat que avui es debaten sobre si el nucli de Sant Just té raó d'existir. Finalment, el trip i el popular amb un nivell molt i molt alt que hem preparat. Comencem.
Estàs escoltant? Canji qui pugui. Sant Justencs a Twitter. Doncs vinga, comencem la secció dels tuits Sant Justencs amb l'Imanol que ens fa un repàs del que passa a la xarxa. A Twitter, perdó. Ai, sempre se t'escapa.
Molt bona nit de nou. Bé, us explicaré el meu descobriment de Twitter d'avui, que ha sigut que si pels més desinformats i tontos com jo a Twitter, si poseu Sant Just a Twitter, és a dir, al buscador, com si diguéssim, us surten tots els tuits que s'han fet amb Sant Just.
Saps? És un descobriment d'aquells que... Gràcies, gràcies. Manol, bravo. Tinc una massa darrere que m'aplaudeix cada cop que digui algú. Bé... No sé com no es fa vergonya explicar això que acabes de dir, tio. Ja ho sé, ja ho sé. Som una mica... I Manol, jo t'entenc. Jo soc com tu, d'acord? Així és, Clàudia. Doncs comencem amb un tuit de Ràdio d'Esvert que l'he trobat precisament amb aquest mètode. I diu... L'Ajuntament de Sant Just, amb hashtag, marcarà el material de la via pública amb un spray invisible per evitar robatoris.
Em sembla graciós. No sé, de per si. Estamos en el futuro. A veure, tornem a llegir-lo? Sí, sí, és que a més ho va dir 15 gener, és a dir, ahir, eh? Vull dir, llencen aquesta proposta i diuen... No, no, abans d'ahir, Manol. Abans d'ahir, perdó. Som 17 avui, ja. Porto, porto, porto, li ho al cap de dies, que no... Bé, diu, l'Ajuntament de Sánchez marcarà el material de la via pública amb un espai invisible per evitar robatoris. M'he documentat, perquè soc una persona documentada jo en l'assumptom, i es diu DNA artificial, o alguna cosa així, que es tracta
O sigui, tal com explica la notícia just a la fusta que m'he llegit, perquè he pensat, això és molt estrany, posava, marcarem les tapes de les clavegueres, els bancs... Aquestes coses que la gent roba. Es veu que roben molt i cada any han de posar com 5.000 o 6.000 euros. No, 5.000 o 6.000 euros és molt. Molts diners de nou. 5.000 o 6.000. Sí, sí, 6.000 euros. Les tapes de les clavegueres. Exacte, per vendre-les en el mercat de ferro. Ah, perquè és il·legal, se suposa. I llavors, amb aquest nou mètode, jo no acabo d'entendre quin serà el funcionament i el mecanisme pel qual ho podran fer viable...
podran dir no, no, perquè això està marcat amb un espai invisible i demostrem que és de l'Ajuntament de Sant Just. Però quan el trobin a on? Exacte, aquest és el meu problema. Està molt bé marcar-lo, però on el aniràs a buscar? Ben senzill, quan es vagi a vendre aquest producte, si es posa en dubte que hagi estat robat, és a dir, si la policia...
Va en un mercat que dubta que es puguin estar venent aquests productes. Passa una llum ultraviolada i llavors surt a la llum aquest codi. Aquest codi porta l'empremta de Sant Jús d'Esvern. Llavors van amb totes les tapes de claveguera cap a Sant Jús a retornar les tapes. Tindrem policia secreta. Molt bé, molt bé. La policia de Sant Jús s'infiltra en els mercats negres de tapes de claveguera. És brutal. Després d'aquest gran apunt que hem fet sobre el clavegueram de Sant Jús i les tapes de ferro...
Següent tuit. No, perquè avui incidim el tema. Perquè La Vanguardia va titulat avui. Sant Just marcarà el material de la via pública per dissuadir a los ladrones. Oh, sortim a la Vanguardia. Són superfamosos a la Vanguardia. De fet, ha estat retuitejat per Gina Pol, que és, diguéssim, la cap de comunicació d'aquí d'Ajuntament. D'aquí d'Ajuntament. De Sant Just. Però bé, continuem amb un altre tuit. De fet, són dos que van una mica units. Perquè...
Hem d'explicar que l'altre dia quan vam sortir al carrer... És que jo ara faig prèvies als tuits perquè m'entenguin. L'altre dia quan vam sortir al carrer vam descobrir que tenim una fan. Una persona que ens escolta incondicionalment i que es diu Anna Carrasco.
Anna Carrasco, vam descobrir que ens escolta, perquè ens ho va dir, eh, Clàudia? Home, ens va dir, us escolto, i vaig pensar, home, no, això ho diu per quedar bé, però no, no, va demostrar, diu que no, que sí, que us escolto, que sorgeix gent que canta no gaire bé, i després es definen i els poseu a parir, jo no sé, evidentment, ens escolta. Doncs ho demanem a l'Anna Carrasco. Sí, li dediquem al programa, això us sembla. I ja, com que he dit, ja que tenim una fan, doncs anem-la a buscar al Twitter, saps? Clar que sí. I aleshores, he vist una cosa estranya, eh?
Quan Just for Salva va posar un bon dia de gener, ens anem a Bilbao amb la Mar Bono a passar un dia fantàstic. Gràcies. Que dius gràcies aquí, però bueno, ja ell va dient gràcies. I Anna Carrasco, etiqueta Just for Salva, el 12 de gener, la fan i diu, porteu uns pinchos.
Que no està veient les cares. No, no, l'Imanola està posant com cara de porno. De porno. De porno. Així, estranya. Com de segones intencions. Pinxos. Què estàs intentant dir per pinxos? Un pinchito. Fer pinxos. Què estàs insinuant que fan, el Just i la Mar? Fan pinxos. I els porten, som les porten cap aquí, saps? Però venen amb els pinxos muntats des de Bilbao? Hosti. Això és complicat.
Si més no, seria digne d'entrar al record gainers dels pinchos. Diuen que fer-ho en un avió et dona més... Llarga vida? Més subidon. Escolteu, escolteu... Treu la música aquesta, va. No serà que a Bilbao es mengen molts pinchos i ja està, i és això. Ui, es mengen pinchos! Adria, que superficial i quines lectures més per sobre que fas dels tuits. No estàs, no estàs. Acabarem fent aquí xafarets o xafarets o com es digui. Ai, que ens agrada. Sí.
Vinga, va més tuits. Els que van relacionats eren aquests dos, no? Els que van relacionats eren aquests dos. Només per descobrir l'Anna Carrasco, que la teníem amagada al Twitter. Bé, continuo amb un de Sergio Herrada Ruiz, un conegut del casal, diguéssim, que el 21 de desembre ens remuntem una mica tard. És que la tira no sap qui, es pot quedar de... És l'informador del casal de joves. Informador juvenil. I ara ja t'has quedat molt tranquil, no? Sí, sí, sí. Col·labora a la penya del morro, sí, sí. Ah, sí? Ah, molt bé. Molt bé, doncs col·laborador també d'aquesta ràdio.
Y diu, trabajar durante 15 días en un estudio de mercado de bebidas alcohólicas para una marca anónima y que resulte que es de la que más he rajado. A ver, ¿cómo va això? ¡Sergió! ¡Trabajar! Es llarga el tuit, es llarga el tuit. Diu, trabajar durante 15 días en un estudio de mercado de bebidas alcohólicas para una marca anónima... ¿Sabes qué pasa? Que con cridas pica y no sé si...
És igual, jo crec que s'ha entès. Això és un tongo com una casa, és un eufemisme. Deixeu-lo acabar perquè ens estem perdent. La gent que ho està escoltant està pensant, però que ho digui ja. Torno a començar perquè això no surt bé. Diu, trabajar durante 15 días en un estudio de mercado de bebidas alcohólicas para una marca anònima...
I no hi ha coma i la faig jo. Són 140 caràcters, com li arriba tant aquest home? A mi no m'arriba. I que resulta que és de la que més he rajat. O sigui, no li agrada la beguda per la qual fa l'estudi de mercat. No, no, perdoneu, però això és un eufemisme del tuit per quedar així bé, però el que està dient és m'he passat 15 dies borratxo i a sobre cobrava.
És aquí on volia anar jo. Home, Sergio, què passa? Que el casal no et paguen bé o què? Bé, Claudi, abans que se'n facin a nosaltres el casal, un últim tuit i acabem aquesta secció. Un últim tuit, un de la Carme Verdoy, que el dia, una col·laboradora també d'aquesta ràdio, que el dia 13 de gener etiqueta Montse Martins i diu... Humitat.
Molt bé, tu. Deixem aquí la secció de l'Imanol. A la penya del morro canvien de tema així, amb aplaudiments. Ho copiem nosaltres. Si voleu enviar tuits a Canxi qui pugui, ja ho sabeu, a Twitter, o seguid l'Imanol, que es diu imanollópez.
i ja està i no hi ha res més continuem amb el programa cada dijous a les 9 del vespre tens una cita a canji qui pugui si no has quedat amb ningú més clar tot i la nostra proporcionalitat a Raios d'Esvern les coses a vegades s'encallen i costen d'aixecar tot seguit moments per emmarcar
Doncs comencem parlant de la setmana aquí a Sant Just. Estic vinculades amb l'escola Bressol? No. M'ho estic inventant? Si vols, perfecte. N'he avançat, no? No, passa res. Parlem de l'escola Bressol perquè és un tema molt important del que s'ha anat parlant molt a Sant Just. Vinga, bonita, vinga. Hola. Hola. Hola.
Que no me puedo divertir. Hola. Hola, bona tarda, ara ha costat això, eh? Com et dius? Escolta, no agafis una rabieta ara, eh? Que ja va, ja tinc tota. Ah, com et dius, a veure?
Em sento com el Sandro Rey. Sandro Rey, a su servicio, ¿qué le preocupa a usted? Es que yo em trobo malalta y potser no niré. Ai, que estàs malalta. Què et passa, Laura? Que tinc com uns bichitos al meu coi. Ai, tens com uns bichitos al coi? Sí. Hora de parlar del temps. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos...
Ha arribat el fred, eh? Ha arribat el fred. Ha arribat el fred i ja... És la meva resposta. Però ja tocava una miqueta, Carme. Sí, sí, estic d'acord. Que va ploure bastant, no? Sí, seguro. Més del que havíem revist. Dos litres a Sant Just. Entre les dotze... És que se m'exporta en una escala. Entre les dotze i la una... Sí.
Ei, no marxis. Fins les 10, Canji Qui Pugui, a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot obligar. L'entrevista de Canji Qui Pugui.
Avui, pel que ens digui qui pugui, coneixem el grup Els Mercy & Mercy, una banda que combina el fang i el sol, però també un directe divertit i amb una estètica molt especial. Tres homes, un dia el Sant Justenc a la banda, i tres dones amb unes veus que posen la pell de gallina. La seva veu principal és la Laia Martí, que la tenim a l'altra banda del telèfon. Bona nit, Laia. Hola, bona nit.
Avui ha estat impossible portar la resta dels Merci Merci, que són la Clara Gispert i l'Eldana Ojeda a les veus, el Gerard Williams a la bateria, el Sergi Sant Anton al piano i el Sant Justenc, Guillem Albaric.
Però tenim la Laia, que a part de la música també és publicista i actriu, però això en parlarem després. Explica'ns una mica, Laia, com comença això dels Merci Merci? A veure, doncs va començar fa un any, més o menys, un any una miqueta més, i jo buscava, bueno, ja fa molt de temps que tenia molt clara la idea de muntar un grup de música que va regir una mica el soul, el swing, amb un estil una mica dels anys 50, quan a vestuari, i que fos molt...
molt interpretatiu, o sigui que va regir molt la interpretació amb la música. I llavors doncs vaig buscar un pianista, que era el Gerard, que per mi el piano és com l'instrument principal o la línia musical sempre la porta el piano, perquè no tenim guitarra en el grup. I llavors després vam trobar el Sergi, que és el bateria, i el Sergi va portar el baix, que era el guiren. I amb les dues cantants...
Clar, llavors érem quatre, que era la idea principal, però després a l'hora de començar a fer les versions ens vam adonar que la majoria de versions tenien uns coros molt potents i molt xulos i realment en la música soul els coros i les veus en general són super, super importants. Llavors, per mi va ser molt interessant començar a buscar unes veus que s'adequessin a lo que jo entenia per música soul, per veus soul. I llavors vam trobar la Clara i el Dara.
i de fet us vau estrenar aquest dimarts per primera vegada a Barcelona, havíeu fet un parell de concerts més petits, però els primers assajos quan es remunten? Doncs ja et dic, va començar tota aquesta aventura fa un any, llavors potser fa, què et diria jo, vuit mesos que vam començar a assajar, però pensa que es comença des de repertori zero, que llavors vaig començar jo a buscar tot el repertori, de tot el...
de tots els referents que per mi han sigut des que tinc 10 anys, des que escolto música negra, doncs vaig fer com un resum dels temes que per mi em semblaven més interessants i llavors al final hi ha 16 temes i ja està. I llavors vam començar a assajar potser ara fa 8 mesos o així. Menys de família de músics, quins són els teus referents? Digue'ns alguns noms. Bé, sobretot a nivell clar.
Una cosa que m'agrada escoltar i l'altra que m'agrada escoltar molts estils de música diferents, però realment el que sento més a dins meu, el que em surt més de l'ànima, diguéssim, és la música soul. I per mi hi ha grans vives del sou, grans de la soul, que són Eta James, Eta Franklin, bueno, te'n diria moltíssimes. I també m'agrada molt realment...
cantants de sol modernes com l'Amy Wynhouse i també m'agrada molt la Beyoncé m'agrada molt l'antic i m'agrada molt el modern i llavors és el que intento reflexar en tot el repertori i també en l'estil que tenim nosaltres perquè potser a l'hora de vestir som una mica més pin-up o una mica més anys 50 però després vull dir les cançons que cantem també també cantem Adele saps què vull dir-te? o sigui que intento barrejar una mica el modern amb l'antic que en realitat és el que em defineix a mi també
De fet, això que ens expliques, Laia, de barrejar una mica des de, no només el sol estigament clàssic, amb coses més pop, modernes, el concert que vau fer, que es vau estrenar aquest dimarts al bar Alfa Bar, van sonar temes clàssics del jazz, com el Flamito de Munt, Falto per Santia Mare, però també van sonar més poperes, com la del Simon Lake i Udadel, o també cançons més canyeres com aquesta.
Déu-n'hi-do quina versió fanquera que heu proposat al concert aquest dimarts, eh? Tota una revolució amb aquests Water Stripes transformats una mica en solo-fang, com ho diries tu? En fang, no? Bueno, aviam, realment, si t'haig de dir la veritat, quan podem fer les versions ens assentem i...
i és una mica el que ens surt, sempre portem com una mica el swing, el ritme bàsic de swing, i a partir d'allà les veus potser són més soul, més fang, depèn una mica del piano quin rotllo dona. Però t'ho haig de dir igualment que aquesta versió, la versió que fem nosaltres, també l'ha fet un cantant que jo us el recomano molt, molt, molt, que es diu Ben L'Oncle Soul, que és un cantant francès que té una banda també de soul,
I són boníssims, boníssims, boníssims. I ells havien fet aquesta versió ja. Ens apuntem el nom. En quin tipus de sales creus que encaixeu, potser a Barcelona, pel vostre registre? Mira, avui en dia és que és bastant difícil tocar en directe a qualsevol sala de Barcelona perquè és difícil d'omplir. Tot i així, jo, la veritat és que nosaltres estem super, super, super, super orgullosos i contents d'aquest dimarts haver pogut omplir perquè vam portar... Bueno, estava al bar...
absolutament ple, de fet, va haver-hi gent que ens va quedar fora i, de fet, el jefe de la barra ens va dir que érem una de les bandes que més havíem omplert mai en aquell bar, o sigui, ens sentim molt orgullosos perquè, jolins, estem començant i, de fet, jo crec que el que dona Merci Merci una mica és que dona alguna cosa diferent. O sigui, grups bons, n'hi ha molts, però Merci Merci, bueno, no sé si són bons o no, però estem en un camí, jo crec que és un camí xulo, però, a més a més, tenim com la imatge, que per mi és important, el sexe triu,
tenim una imatge i una actitud en quant a... De posar una escena, no? Exacte. A part de tu, Laia, que ets actriu, algun altre dels components, la Clara o el Gerard o algú més, es dedica al món de l'interpretació?
Actrius, l'Aldara està estudiant a una escola de teatre i la Clara també ha fet alguns cursos. I les tres són ballarines també, o sigui, les tres són cantants, ballarines i actrius. És a dir, que sou polifacètiques totes tres, que a més a més vau fer una capela fantàstica aquest dimarts. Això ho teniu gravat a la vostra pàgina web?
La capella aquest no, és que de fet és una cançó d'agostel que se'ns va acudir fa 15 dies o 3 setmanes i aquesta sí que va ser, vamos, què fem, què fem, va, fem això. Jo sóc bastant fan també d'un grup de música que es diu Destiny Child i jo sóc molt friqui, miro molts vídeos de concert en directe per agafar idees i per poder xupar una mica del que per mi fan els... Per fer l'Espanya, no? Exacte.
I llavors jo vaig veure que en un concert ella feia això i em va semblar una idea superxula perquè tu pots estar tot el rato donant molta canya en un concert, que sigui molt potent, molt potent. I de cop i volta fer la baixada, arriscada i difícil, però va quedar allò excel·lent, però molt arriscat, eh? Sí, sí, tant i tant, perquè et pots equivocar a nivell d'afinació, si no tens uns músics darrere...
és complicat, però va sortir, jo estic corpullosa, crec que va sortir bastant divers. El públic, a més a més, ho va demostrar que, bueno, quan vau acabar a la capela tothom va començar a xeolar i a aplaudir les tres. Dieu curistes, vosaltres, a la Clara i a l'Aldada? El què? Són curistes, o segones veus, o com ho dieu? Mira, si vols que et digui la veritat, van començar amb el rol de curistes, perquè realment, o sigui, jo era la veu principal i estàvem dos noies que fessin els coros. El que passa és que
A l'hora de fer el càsting i tot això em vaig adonar que potser per mi era més interessant agafar dos noies que a més que tinguessin molt bona uïda musical o que tinguessin una veu molt fineta com per fer de fons, era més interessant, per mi sumava en el grup, agafar dos veus que fossin molt potents. Llavors jo crec que ara mateix som tres veus, que les tres són molt diferents a nivell de textura i d'això...
però que les tres som igual de potents, el que passa és que jo continuo sent la veu principal i jo intento que elles participin, ja que tinc aquestes hores de nivell del grup, participin a la mesura del possible, no? Com ho van fer a la cançó de Fever, la versió del Devil's Project, que van fer fantàstica. Aquesta cançó a mi m'ha donat molt joc, perquè si elles poden participar i a més els actrius i tot això també m'ajuda, saps?
A més a més, com dèiem abans, Laia, dedica-te al món de la música, també amb els Merci Merci, també té una faceta d'actriu. ¿Juani Jurado? Yo. Pasa, pasa. Bueno, ¿y tú qué quieres hacer, Juani? Yo quiero ser actriz. Actriz. Bueno, algo encontraremos.
Te queda, Juani! U-ha! La Laia has treballat en el món de la televisió, en sèries com el Pla, Pop Ràpid, Recentment, Infidels, Fa Més Temps, o també el món del teatre musical, doncs amb obres com Mamma Mia, El Reino Encantado, que de fet acabes d'acabar la gira, però també et coneixem a sota aquest trailer que estem fent ara, que és la pel·lícula Jo Soy la Juani, ja fa uns quants anys, no, Laia, ja? Quin record entens? Aquesta pel·lícula d'Albiga Esluna del 2006.
Sí. Bueno, va ser la meva primera feina professional, o sigui que ja he quedat lluny. Però, bueno, de fet ha sigut una de les més potents i més interessants que he fet, perquè tenia una responsabilitat molt gran, perquè era la copprotagonista de la pel·lícula, del Vigas, i era molt inocent en aquell moment. Jo mai no havia treballat abans com a actriu i per mi era un repte. Quants els tenies? Tenia 23.
I com vas rebre aquesta oportunitat de treballar al costat d'un director com Vigaslona? Bé, d'una manera molt normal. Vam fer un càsting obert, que es podia presentar qualsevol persona del carrer, encara que no fos actriu. De fet, em sembla que buscaven gent que no fos actor ni actriu. I me'n recordo que van fer un càsting, la producció per tota Espanya, de 3.000 noies, es van presentar 3.000 noies, i al final ens van agafar a mi, a la protagonista, a la cafada Juany.
I de fet també al món del cinema et veurem d'aquí uns mesos cap a la primavera que s'estrena la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar que vau gravar aquest estiu passat. Com va anar l'experiència, Laia? Doncs molt bé, s'estrena el 8 de març i ja estic nerviosíssima perquè tinc moltes ganes de veure la pel·li. Bé, va ser imaginat, o sigui, treballar amb un dels millors directors que hi ha actualment en el panorama espanyol internacional
Doncs molt xulo, molt xulo, molt xulo. Vam estar els dos mesos tancats de dins d'un plató rodant en un avió que havien portat especialment d'Alemanya. I bé, a més a més, també vaig tindre la sort de treballar amb un elenco impressionant perquè jo ho voreu a la pel·li. El repartiment, Javier Cama, Cecilia Roth, Pat Vega, van passant tot i ara bé, tots els personatges, tots els actrius fetits de l'Almodóvar en aquesta pel·lícula que...
Sembla ser que, bueno, que te'l torna una mica aquests orígens en aquest humor més de l'Almodóvar. Com definiries aquest retorn que es diu d'Almodóvar? Bueno, tothom diu que té molta expectació, no?, amb aquesta pel·li, perquè com que ell feia tants anys que no feia comèdia, i amb aquesta pel·li... Però jo crec que ell ho ha fet, sincerament, per divertir-se, perquè tenia ganes de fer... de fer alguna cosa que no tingui res a veure amb el que havia fet fins ara.
I la pel·li quedarà molt xula. Jo crec que el repartiment que hi ha és espectacular. Són tots molt, molt bons actors còmics. I, bueno, jo tampoc l'he vist, la pel·li, o sigui que ja veurem. Jo crec que serà molt, molt xula. Com definiries, Pedro Modóvar, la seva manera de treballar? Ostres, quina pregunta, eh? Es fa difícil posar-li nom a les indicacions, a la manera...
A treballar d'ara el director? Jo diria que és una persona perfeccionista i molt clara. O sigui, ell té molt clar el que vol. I llavors... Ho fa fàcil per l'actor? Bé, depèn. Si tu et demanen una cosa i no ho dones, llavors es fa més complicat. Però bàsicament és entendre el que t'està dient i anar a por ello.
Doncs Laia, moltíssimes gràcies, esperem veure la pel·lícula de los amantes passajeros el dia 8 de març i també esperem trobar-nos també pels concerts de Merci Merci. Moltes gràcies, jo també ho espero. Gràcies Laia i molta sort, bona nit. Bona nit. Sant Houston, tenim un problema.
Doncs com sempre, estrenem aquesta secció del programa d'avui. Estrenem? Estrenem, perquè no l'hem fet encara, mira tu, estrenem. Que dediquem l'espai als enjustencs i enjustenques perquè diguin la seva, perquè puguin dir jo vull canviar això i proposo noves coses. Quines són les queixes d'avui, Clàudia? Avui tornem als nostres orígens. Feia dos programes que feien propòsits, feien coses boniques, però ara no, eh? Ara tornem als nostres orígens...
I tornem a queixar-nos i a dir el que no ens agrada. Clar que sí. De fet, una de les queixes que tenim s'ha repetit dues vegades. Escoltem la primera. Jo sóc d'Esplugues i tinc que dir-te que Sant Lluís és molt maco però està molt brut de caca dels gossos. Perquè una senyora l'altre dia va caure, va relliscar pisant una caca de gossos. Un cadell ha nascut en aquest món, bord de buc-buc i miola, marrameu. No és de culo blau ni un gripau, el felica ni el nostre gat i gos.
Això és humor, Clàudia, no? Exacte, són els talls que jo preparo, no passa res. Estava molt bé, aquest catigós de... Ostia, dibuixos de l'infantesa. No, no, ja érem crascudets. La cosa que no m'ha quedat gaire clara és com va quedar la dona que va relliscar quan va trepitjar... Ara et preocupades tu per la dona que va relliscar. Crec que has entrevistat un dibuix animat, eh? Perquè això la vida real no passa.
Ens ho va dir, era una dona de veritat. I Manol, digues alguna cosa, tu hi eres amb mi quan ens van dir això. Tots sabem que l'Imanol no ve a fer aquests tals, sempre ho faig per sola. Anem a la segona queixa que també ens parla sobre el mateix tema. La meva queixa és el dels gossos, sobretot. Els gossos no tenen la culpa però tenen la culpa els que els porten. M'agradaria que Sant Just estigués més fet per això.
No són bruts els gossos, sinó els seus amos, eh? Us ha quedat clar, no? Vull dir, el problema no estan els gossos, sinó qui porta la corretja. Bé, és veritat, a Sant Just hi ha gent... Els amos caguen. Sí, els amos caguen, però ho fan al bat, i els que ho fan al carrer són els gossos, i els amos no ho recullen. Això és com lleig, ja està bé de dir-ho, no? Vull dir, no sé si han de fer una campanya publicitària en plan, em vas on vas, perquè la gent de Sant Just comenci a entendre que les caques no van al carrer, sinó que van a la paperera.
però sembla que ja portem molts anys i que van fer aquella publicitat que posava Has estat tu? O has sigut tu? Ha estat escrit bé? No ha estat escrit bé? Has estat tu? Però ja has sigut tu Escolteu, les caques d'agost són orgànica o és rebuig? Depèn de què hagi menjat el gos No, és rebuig de tota la vida Ja us ho dic, perquè veu que va malament per l'orgànica Aviso als espectadors En sèrio? O sigui, fems d'agost el concepte que no existeix
Fem-se de gos per reduir les plantes, no existeix com a concepte? No, no existeix com a concepte perquè les contamina. Bueno, moren de cop. Això no ho sabia, d'acord, està guai saber-ho. I anem a l'última i la tercera queixa. Que la policia no passa mai per aquí, pel carrer, n'hi ha molts robatoris i aquí no ve ningú. Amenaces, hem tingut de tot i no vingut ningú. Me gustan platinos, me ponen cachondos, cuerpos musculosos.
Sort que és ràdio perquè no esteu perdent aquí el Magratès entre la Claudel i Manol que es posa durant tot. Estàs baixant el motiu principal pel qual estem posant aquesta cançó que és Mr Polisman odio el control d'alcoholèmia. Alcoèmia. Jo l'accent anglès el porto més malament però el podria arribar a practicar. La cosa és que
Han hagut diversos atracaments i amenaces en els diversos comerços del carrer Bonavista. Home, jo he de defensar aquella dona, pobre, que estava preocupada. No, estem fent broma en això, però és sèrio. I demanava, sisplau, una major presència de la policia municipal al carrer. Deia, és que hi ha molts Mossos, però així policia del poble no passa gaire, ens deia. I va dir, doncs mira, va venir una dona, em va amenaçar amb un cotxillo. Amb un cotxillo? Amb un canivet.
I es va quedar fora, i jo em vaig haver de tancar a dins, perquè no ho estic dient així, però és sèrio. En plan, no pot ser que hi hagi aquesta inseguretat entre els comerços de Sant Jus que ens van comentar a diversos llocs. I fins aquí les queixes de la setmana. Fantàstic, Clàudia. Passem, ara com sempre, després del Sant Houston, al combat. El combat.
A la meva dreta, un home que es guanya un sobresou obrit les portes d'alguns dels equipaments de Sant Just. Té les claus de l'equipament municipal de la plaça de la Pau, del centre cívic Salvador Espriu i de l'Infern. Ell és Immanuel López. A la meva esquerra, una dona que amb el que li paguen a Ràdio d'Esvern ja en té prou per arribar a final de mes. Diu que aquest diumenge ens convida a dinar sota el pont d'Espluga sense número. Ell és Clàudia Barberà. Uh!
I avui s'enfronten per un tema realment polèmic. És necessari el nucli? Comencem, que comenci el combat, ja. Jo defensaré que ja no és necessari. Sé que m'estic posant en un liu i sé que m'estic posant a molta gent en contra, però exposaré els meus arguments. El primer dels arguments és que va néixer com una ajuda per tirar la festa major endavant i ja ho he aconseguit. I potser és hora de saber delegar aquesta feina i pensar que aquesta feina la poden assumir des de les...
M'estava fent gestos obsens, Limanol, Clara, para'ls, sisplau. Limanol, deixa el cable. Doncs crec que és moment de cedir la feina que feia el nucli a les diferents entitats perquè comencin a fer feina independentment a una organització de persones que es troben elles soles per decidir qui fan amb la festa major de Sant Just.
Molt bé, crec que estàs completament equivocada, evidentment. Jo, precisament, defenso el contrari. El nucli està més viu que mai. L'únic que, bé, està, bueno, una mica en estat de xoc encara. Perquè, en el fons, té pocs anys de vida, saps? I a tu et creus que tot s'ha acabat aquí i és que encara ho té per fer tot, el nucli. Les festes majors encara s'han de millorar molt. Les festes de tardor també s'han de millorar. I les mil festes més que pugui crear el nucli...
també s'han de fer. I què passa amb tot això? Que el nucli pot créixer, que el nucli ha de donar més i que el nucli té un recorregut tan maco si mires tot el que ha fet. A la Festa Major no es quedava ningú fins fa dos dies, a l'agost. I ara, en canvi, què? Molts enjustencs s'hi queden.
A veure, Manol, com ho diria? Com es nota que estàs dins el nucli i has de defensar-ho perquè si no després passa el que passa. El que vulguis, però en dia és que no és necessari per fer la festa major. En dia és que no és necessari per fer la festa major. Vale, és necessari fins ara perquè faltava arrencar-la, però un cop s'ha arrencat potser són les entitats les que haurien d'agafar aquest relleu i fer-ho elles organitzar-se. Home, en la que no hi ha entitats, i tant que hi ha entitats del poble. La que no és Extremadura que se'n va
A veure, Manol, això és de Magoja. És de Magoja, no és campió de Magoja. Perquè la casa d'Extremadura, que se'n van de... No, no, no és de Magoja. No, doncs hi ha l'Sfly, hi ha el Cau, hi ha els Dimonis, hi ha Això Solidària... No, no, però bé que l'Sfly organitza un dia, el Cau... A veure, jo llenço des aquí la proposta que organitzi un altre dia...
Bueno, jo crec que és qüestió que les entitats, les diverses entitats del poble agafin el relleu i diguin, vale, molt bé, està molt bé que el nucli organitzi. I què? Però el nucli ha de fer coses encara. Home, si no, què et penses que la festa major ha sortit així sola? No, crec que ha fet molt bona tasca. Qui muntarà la gent, calma, qui muntarà les coses. Com vols que es facin aquestes coses soles? No es faran soles. Ui, que s'aixeca! Ai, ai, cala! M'estàs posant negra, no em deixes parlar.
A veure. Ets una mica Obama, eh, quan poses negre. Exacte. Però és igual, el nucli és necessari, s'ha de reformular, hem de fer més coses i s'ha de fer més festes. T'estic demanant torn de paraula. Bueno, t'ho demana, tu s'hauria de demanar. No, t'estic demanant torn de paraula. T'has de demanar. I t'haig de dir que el nucli ja feia la seva feina, ja ha fet una feina molt bona, que es diu arrencar i tornar a revitalitzar una festa major. No, encara no acaba de fer la feina. I ara, és hora. No, no, i a més és un conjunt de joves que estan a molts altres llocs
I que ja està, vull dir, ja s'han implicat aquí i ara han de tornar a les seves entitats mare per continuar... Això ha quedat com així una mica estrany. Però jo ja m'entenc el que volia dir. Per navideu, well. No, el que volia dir és que ja han fet la feina conjunta, millor que tornin a les seves entitats per continuar promulgant la festa major des d'on hi creuen de veritat. Però encara queda feina conjunta, encara queda feina conjunta perquè el problema...
Segur? Tot també dins el nucli? Seguríssim, seguríssim, va, perfecte. Vale, vale, vale, no ho posarem aquí... No, no, no, no has dit que hi hagi problemes dins el nucli, no, pas. No? No, és que jo crec que és evident que encara té molt de recorregut i que no s'està explotant fins al fons. Bueno, potser és que no s'està explotant bé. No s'està explotant al màxim que s'ha de donar aquestes últimes passes, aquestes últimes passes. No, no, jo crec que les últimes passes... I que l'Ajuntament li faci cas.
Les últimes passes han d'anar en direcció a cedir aquest poder i aquesta organització que han fet a traspassar-la a les entitats, que són les que perduraran el poble i no el nucli. I fins aquí el combat d'avui. Una mica salva'm, eh, aquesta secció.
Fins per una audiència, Andrea, ja ho saps. Sí, i tant, per l'espectacle el que sigui. És moment que ens posicionem a Can Gigi Pugui com a programa, amb veu pròpia i opinió, una mica com si això fos buit al dia, a favor o en contra d'aquest tema, si és necessari o no el nucli. Què creus, Clara? Què és el nucli, Andrea? Què com que és el nucli? És aquesta entitat que organitza la Festa Major i la Festa de Tardor.
Qui forma part del nucli? Doncs persones que de forma voluntària volen participar en el seu poble. Que m'ha estat posant a prova. Tu també ho he notat, eh? Vinga, Adrià, decidim-nos. Doncs molt a favor del nucli, perquè fan una tasca molt, molt gran. A més han fet que la festa major torni a ser del poble. Fan una tasca rifenya per aquest poble. Ara, ara. El pernil que està allà a l'entrada, amb tot això, avui?
No, però crec que és el primer dia que s'està posicionant a favor meu. Jo només ho dic. I un fort aplaudiment perquè avui el guanyador es li van adonar. L'aplaudiré fos i tot jo, saps? Vinga, vinga, abans que això s'encalla aquí, passem a la següent secció. Busca'ns a facebook.com barra kanjiquipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs.
Ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per aquells que no ho sàpiguen, cantant les 40...
és la secció més divertida del canji que pugui, perquè l'Imanol i la Clàudia el que fan és anar un dia entre setmana, així, com qui no estudia ni treballa, anar pel carrer, agafa una víctima i li diuen, tu, canta la barbacoa. I normalment ens diuen, no. Llavors fem, no, vale, d'acord. Llavors la Clàudia troba la seva barra, massa seducció femenina. Exacte, que es diuen gravadora. És gravadora. I ens fan marxar corrents. Molt bé, i com que el hit que avui has de cantar, però jo l'he dit...
És la barbacoa. La barbacoa! Del Jordi Dan. I ens hem anat a... Podem dir el coro d'on és? Són els comerços del carrer Bonavista de Sant Just d'Esvern. I al rededores. I al rededores.
I avui, perdoneu, l'expert musical. L'experta musical. No, l'expert musical, Claudi. El Lleonar Salvatge, que tenim el telèfon a l'altra banda. Vinga, saludem-lo. Hola. Hola.
No sé si la reconeixeu, la veu, però si la veiéssiu, estic segura que sí que ho faríeu, perquè són els pits més famosos del moment. Són els pits del cartell, del carnaval, de Reus. Clàvia, què dius? És un home fent aquest soroll? No, no, és el... Mira, Clàvia, escolta, Clàvia.
Jo com estic veient una dona amb uns greus molt greus, però una dona, perquè al cap i a la fi és la dona del cartell de greus. Està acostitada. De Reus. Estreupit i endavant, no? Bé, ho parlem després. Potser que escoltem la cançó de la barbacoa primer. O no?
Domingo con nuestros amigos nos vamos para el campo a comer la barbacoa. Y nos venimos con un montón de gente. Hacemos nuestra ambiente en la barbacoa. Nos llevamos muchas cosas. Las bebidas, las gaseosas. La salsita, las costillas, buena carne en la parrilla, el carbón y el chuletón. Barbacoa.
La barbacoa. Cómo me gusta. La barbecue. La barbacoa. La barbacoa. Cómo me gusta. La barbecue. Los chorizos parrilleros. Los chorizos parrilleros. Las salchichas a la brasa. Las salchichas a la brasa.
Las chuletas de cordero. Las chuletas de cordero. Qué bueno este vino de garrafa. Este vino de garrafa. Voy echando leña al fuego y siguiendo con el fuego.
Cuando quieren darte cuenta, las parejas se calientan y no pueden esperar. ¡La barbacoa! ¡La barbacoa! ¡Como me gusta! ¡La barbecue! ¡La barbacoa! ¡Como me gusta! ¡La barbacoa! ¡Como me gusta! ¡La barbacoa! ¡Como me gusta! ¡La barbacoa!
Que ricas las chichas a la brasa! Bueno, bueno, tornem amb la noia misteriosa del cartell del carnaval de Reus. Hola, estàs viv encara? Sí. Hola. Bona nit.
M'agradaria dir-te que què tal i quins records et porten la barbacoa. No posi nerviosa, Clàudia. Explica'l com sembla. Perquè és que aquesta veu a l'altra banda del telèfon em posa una mica nerviosa. Hola, li podria preguntar com es diu, sisplau. No em vull referir a vostè com als pits del carnaval de Reus. Em dic blanca com la llet. Ui, em poseu un nom molt encertat als vostres pares, trobo.
M'agradaria preguntar-te, Blanca, quina opines d'aquest cor que hem tingut avui a Sant Just? És un cor molt sexy. Oi que sí que tenim a Sant Just unes veus que prometen molt? Unes veus ben profundes. D'allà, aguanta la comportura. És que la Blanca m'està posant molt nerviosa fins i tot a mi. M'agradaria preguntar-te que si l'haguessis de definir amb un adjectiu, com ho faries en aquest cor?
Ara és quan l'expera es queda sense adjectius per descriure i l'ha d'ajudar molt. Què tal, el de profund que portaves abans? I això de com en plan, són tirats cap endavant, saps? En plan, treu pit i cap endavant, saps? M'agrada. Calent, barbacoa. Calent. M'agradaria fer-li una pregunta. Quin és el record que li porta a escoltar la barbacoa de Georgi Dan?
Estiu, platja, escalfor, suor, passos morenos. Ja que la tenim aquí al telèfon m'agradaria fer-li una pregunta. Com va ser la sessió de fotos del cartell?
a pit descobert. Uau, crec que mai havíem tingut un expert musical tan atrevit i tan tirat endavant. Un dia li hauríem de presentar l'escolanet d'aquí de l'església. Sí, sí. Els portaríem bé, trobo. Els portem a tots aquí i fem una mena de cor. Hauríem de fer un cor dels experts l'últim dia, tan crítica. I tant, una última pregunta abans de marxar. Si l'haguessis apuntua del 0 al 100, aquesta cançó que hem escoltat, què en diries? Aquesta cançó em posa
Ascent. Uau, està situant la Blanca a nivells insospitats. La cançó a la barbacoa, qualsevol ho diries. No vagis cap a nivells insospitats tu tampoc, que acabarem malament. Ja m'estic posant aquí. Fa calor, no? Fa calor, que entra ara. Obre la porta. Fa calor. Bueno, pues Blanca, moltes gràcies per tot. I ja tornarem a trucar algun altre dia. Potser. A tu.
No, de res, de res. Sempre agraïts de tenir-te gent com tu a l'altre dia. Prou de tocar-nos i parlar-nos. Vinga, continuem al programa. És clar que sí. Segueix-nos a twitter.com barra canji qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau.
Redescobrint Sant Just d'Esvern. Doncs sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. Com ho fem? Doncs amb l'Adrià agafem la llista telefònic i truquem a l'atzar, una persona a qui li fem tres preguntes que poden ser d'història, entitats, curiositats, cultura, tot relacionat amb Sant Just.
Adrià, presenta'ns qui ha passat el test d'avui. Doncs avui ha passat aquest test l'Àngela, que ens diu que li agrada molt Sant Just perquè és un poble que bàsicament és molt, què creieu que ha dit? Ha mogut de tranquil ser sorollós. Ai, ai, ai. Ha dit sorollós, però cal que com està dient ha dit sorollós. És mogut, eh? És mogut? No. Sorollós. Silenciós, silenciós. Tranquil, sí. Correcte.
Mira que només li quedava una opció a la Clàudia i l'ha dit malament. És increïble. Era correcte. Hòstia, tu. Doncs vinga, s'ha tenint l'Àngela, que ha fet la primera pregunta del test d'avui. Sobre actualitat del poble A. Durant el 2013 s'havia d'iniciar la construcció d'un equipament al barri Sant Justenc de Maslluí, però s'haurà d'ajornar degut a la crisi. Sap quin equipament és? L'opció A és una deixalleria, l'opció B és una escola bressol i l'opció C una biblioteca. Temps.
Doncs... El B. La B, una escola a bressol. Correcte, fantàstic. Molt bé, molt bé. Doncs sí, Josep Perpinyà ho ha assegurat que aquest any el projecte està aturat i el motiu és que el consistori encara no sap quants diners reberà de la Generalitat en matèria d'educació perquè el govern català encara no ha presentat el seu pressupost. L'Ajuntament de Sant Just podria assumir el cost de la inversió però el que no podria fer és assumir
el subcontenament diari. Següent pregunta, i aquesta va sobre cultura. Què hi ha escrit a la llosa de sota de l'estora de l'entrada de Can Ginestar? A, la frase Sant Just, Pobla, Ciutat. B, el número 666 o C, el telèfon d'Alejandro Sanz. Incorrecte. Entre la B, que és el número 666, i la C, el telèfon d'Alejandro Sanz,
Què em diu? La B. La B, que és el número 666. Correcte. Però sí. Jo crec que el telèfon d'Alehanda Sant difícilment, no? O el telèfon de qualsevol pot estar sota l'estureta mítica de Sant Jús. De la Paula Batque potser sí.
De fet, ara és curiós que en parlem aquí al canji que pugui, perquè fa... Que ell ha escrit, perdó, perdó. Que ell ha escrit, no és res n'ha escrit. Sí, tira, tira. Dic que fa uns dies a la penya del morro amb el Jordi Humenac va penjar una fotografia sobre aquesta estoreta i va tenir molts comentaris, molts, molts, molts, molts, i no sé qui deia el botx a un... Bueno, un Sant Justenc va portar una nova teoria sobre... Mmm, què dius? Sí, sí, sí, us ho juro. Nova teoria a aquestes alçades?
A aquestes alçades el que passa és que no us ho puc dir. Doctora, aclara misteris. Que no tenen res fa més. Espera un moment, sisplau, no ho ha escoltat a l'acudit de l'Imanol. Has ficut molt dolent. Sí, he dit, doctora, aclara misteris. No, no riurem perquè no fa gràcia. Imanol, ves-te'n al napa un rato. Ens desdonaries a què? És que saps què passa, Imanol?
Que no me'n recordo. I crec que haurien de trucar al Jordi Domènec, però crec que no ens l'agafaria perquè va estar sopant i aquestes coses que fa amb els actors i les trius amb qui rodeja sempre, no? Exacte. Diguéssim. A veure, va, Adrià, abans que comencem a desvarejar, tercera pregunta i última del trivial d'alt nivell d'avui. Us agrada la música? Ens agrada. Doncs aquesta és la vostra pregunta. Vinga. A Sant Just d'Esvern resideix l'Axel P, bateria d'un exitós grup de rock.
Sap quin grup és? Miri, si li sembla, li poso un tros d'una cançó d'aquest grup com a pista. No ho sap. Li dono opcions, també. L'opció A, si doni, l'opció B, Love of Lesbian, o l'opció C, l'axe en postó. Com ha dit-la? A, si doni, B, Love of Lesbian, o C, l'axe en postó. La C? La C?
L'exambusto. Doncs no l'és. Entre Sidoní i Love of Lesbian? El... Ah? Sidoní. Correcte, fantàstic. Doncs moltíssimes gràcies per respondre'ns. Ai, ara me'n diré molt de gust sentir a Sidoní amb l'Àlex El Pí, bateria del Sidoní, que de fet és un grup que va començar el que sap d'això. Ostres, i això no ho sabia. Doncs sí, l'any 1997. Uau.
I el desembre passat, ara que posem-ne el dia de quina és la situació del grup, van acabar la gira del seu últim disc, El Fluido García. No acabo d'entendre aquest nom. Què vol dir això? No ho sé, però els ha portat a recórrer tota Espanya i parlar d'Amèrica Llatina. Això és prou important. A més a més, actualment estan composant nou disc.
Fins ara de la seva carrera. Atenció. Atenció i tot començat al casal de joves, saps? És que aquí a Sant Just i mira, no sé per què, però... Qualsevol dia ens anem a Recup. Potser no. Jo no anava per aquí, però... Que hi ha gent interessant que... A veure si algun dia Axel Pí o tots si doni... Sant Just, molt, molt. Tu també, Jordi. Passen per aquí el que ens hi pugui i fem una entrevista divertida. Ara que avui ens fan uns quants minuts, aprofitem per sentir una cançó ben escoltada que no hem tingut temps d'anar a l'entrevista.
que hem fet al principi del programa amb la Laia Martí, són els Merci Merci. Oh, sometimes I got a good feeling, yeah. Oh, I got a feeling that I never, never, never, never had before, no, no.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Què hi ha escrit a la llosa de sol? Doncs després d'aquesta fantàstica versió dels Merci Merci que ha passat avui, de fet, la seva cantant principal, la Lae Martí, pel que ens hi pugui, tanquem...
La 17a edició, ho dic bé, això, Adrià, quants programes portem ja? 12, 12, 12. 12, m'he avançat, només portem 12. O sigui, quan fem 25 fa una festa, eh? Per cert, la segona passada vam comentar en un trivial que el casal de joves i el cellar que em mata feien una especial trobada de cerveses al casal de joves. Ja ho he anat? Jo no he anat, estava a la universitat. Era ahir. Sí, era ahir, jo vaig, diguéssim, passar-m'hi i vaig veure...
cervesa de fons, no beure d'engolir, sinó de ver. I hi havia molta gent o què al curser? Hi havia prou de gent. A més, la curiositat és que eren tot cerveses artesanes. Es va comentar que va sortir una xiveca pel mig, però que hi havia tot de cervesa artesana, que es veu que era un tasque que a la gent en general li va agradar perquè...
En principi això, et feien provar una xiveca i et deien, mireu quin gust té, a veure què us ha portat, no sé què, i després feien una ronda de, diguéssim, d'una cervesa artesanal per aquí, una cervesa per allà, que vull dir, potser tenia mig litro de cervesa. Tu saps molt bé, no, tot, com per no haver passat quasi per allà. Bueno, és que justament vaig passar pel casal per recollir anècdotes, per recollir anècdotes. De fet, he de dir que una col·laboradora de la ràdio, l'Andrea Bueno, ja ha assistit. Ho llenço així com a exclusiva.
Segur que hi ha moments per emmarcar que reiem després. Ho havia de cobrir per ràdio d'esvern. Mira, que pas, fantàstica trobada. Caller Sant Mata i que seran de joves que repetiran amb dos esdeveniments més. Un seran formatges i un amb vi. Amb vi, sí. Té bona pinta. Estem molt ciberites, eh, Sant Jus? Estem apuntant com l'ana. És que hi ha nivell, hi ha nivell. Hi ha nivell.
Doncs després d'aquest fantàstic programa us us deixem aquí, intentarem fer-ho millor la pròxima vegada, us ho prometem i com sempre fem, a partir d'avui, aquí dediquem aquest programa.
Home, jo crec que avui li hem de dedicar la nova fan, bueno, la nova fan no, però la fan que hem descobert aquesta setmana, que tenim, no, Immanuel? Sí, i l'Anna Carrasco, home. Home, ja que ens escolta, doncs, li diem, sí. Fem dedicatòries. És com bonic. Home, és que ho hem d'explicar bé, això, perquè jo crec que cal que això una mica a l'aire, però ara hem decidit que en Xiqui pugui dedicar el programa a un Sant Justenc de Sant Just, perquè creiem. Mira, si som bones persones, eh? Creiem en els Sant Justencs. Home, mostra-hi, és que li dic amb el programa algú, no? Vit i fora, poble i fora, saps? Vull dir...
Bé, doncs, la setmana que ve potser algú que ens trobem i que ens canti, algú que ens atengui amablement, potser diem, mira, al programa li dedicarem. Sí, podries ser tu. Podries ser tu, exacte. Ara sí, moment de posar punt i final la dotzena edició de Canji Pugui. Que passeu molt bons divendres i bon cap de setmana. I porteu-vos molt bé. Apa, siau. Apa, adeu. Cap de setmana. Adéu-vos.
Un programa cuinat i servit per...