És dijous 17 de maig. Bona nit, Clara Aguilar. Bona nit, Adrià. I bona nit, Albert Closes. Bona nit. Benvinguts a la 81ena edició de la Terminal, a Ràdio Desvern.
Els dijous a la nit, ràdio d'Esvern t'obre les portes de La Terminal amb Clara Guilat, Adrià Calbó i Albert Closes. Hola, què tal? Avui obrim el programa La Terminal amb una entrevista amb el Sergi Claremunt, un dels propietaris de la tasca dels Rifenius, un bar que encara no sabia que existeix, ha de passar-s'hi perquè aquesta setmana faran una festa de cervesa tasana. Després en parlem.
L'Adrià Pantalles ens continuarà fent aquelles recomanacions de les millors aplicacions pel món Android. Al quadre musical també continuem parlant de les millors versions de cançons clàssiques que tots i totes hem sentit alguna vegada. I, finalment, l'Albera, amb els seus redescovint tendències, ens dedicarà la secció a la ciutat de Berlín. I d'això comencem. Estàs escoltant la terminal?
l'entrevista. Com cada setmana és moment de conèixer el Sant Justenc de la setmana, en aquesta mena d'aigua d'esvern que fem a la terminal. És el Sergi Claremunt, un dels propietaris del nou bar La Tasca dels Rifenyus, que per qui encara no s'ha generat és un nou establiment que està a la carretera Reial i va obrir el 25 de març passat. Som-hi el Sergi, bona nit, com estàs? Hola, bona nit. Quan fa que va obrir? Fa res, no? Fa un mes i mig.
I com va la cosa? Doncs prou bé, la veritat és que no ens podem queixar. Perquè com estan les coses i com li va la gent les coses, de moment anem tirant. Suposo que la gent també necessitava alguna novetat. I de moment no ens podem queixar, la veritat. Perquè moments de crisi s'ha de ser molt valent per obrir un bar. Els moments de crisi també va ser els que ens van fer obrir el bar. Perquè els meus pares, tant mon pare com ma mare, s'havien quedat a l'atur. I jo a part d'estudiar estava treballant al món d'hostaleria també.
ens vam llançar això. Era una de les solucions que vam trobar i mira. I era la primera vegada que estàveu en el món així de treballar en un bar o...? No, jo per tu he estat de temps treballant, he treballat aquí a Sant Just al Pegador, la meva família és de Sant Just de tota la vida, el meu avi va portar al Pegador en molt de temps i la meva mare ja ha estat treballant tota la vida aquí a Sant Just en un bar o altre però sempre ha estat treballant aquí i sempre, quasi sempre, a Hostaleria. I ara aniu això de la tasca als rifenys, que és curiós perquè prenen molta gent
La gent no sap què vol dir això de rifenys. Corregeix-me si no sé si ho dic bé, però em sembla que és el nom que deien a la gent d'Esplugues, per referència a la gent de Sant Just. Sí, era el sobrenom que teníem la gent jove de Sant Just, era amb els rifenys, igual que ells en els cargolins. I bueno, hi ha moltes historietes sobre d'un prove. Jo el que he investigat abans d'obrir el bar, el que vam poder trobar va ser que deien que els de Sant Just eren bastant bèsties. I deien que ells semblava igual que els guerrers de la cavila del rif.
i d'aquí van hi ha els rifenys. Això ens ho deien la gent d'Esplugues. Això ens ho deien la gent d'Esplugues, els de Sant Just, sí. I els d'Esplugues són els de Cargolins. Els Cargolins. Clar, tota la idea aquesta va sorgir perquè el meu pare és d'Esplugues, és cargolí. Llavors va començar a sorgir la idea aquesta i ell em va dir per què no hi fiquem algú dels rifenys, jo volia ficar algú de la tasca i d'aquí va sortir el nom. Clar, perquè això que es digui tasca, com definiries tu l'estil del vostre bar? Doncs menjar casolà, familiar, ambient familiar,
Procurem que tothom s'hi senti molt còmode. Els preus... Procurem ajustar-los al màxim possible perquè pugui vindre tothom. I oferir una mica de tot. Entrepans, entrepans especials, tapes, menú de migdia econòmic, cerveses bones, vins, de tot una miqueta. Que és un lloc tradicional, podrem dir. És el que procurem. Que la gent trobi això. Trobi una mica de tot. Si pugui prendre una copeta de vi o una bona cervesa, una bona tapa, el que pugui.
Ara parlaves del cafè d'Utapes, quins menús, quins preus teniu, què oferiu? El menú del migdia està a 8 euros, posem tres segons, la beguda, el postre, el cafè a part, i després, pel matí, doncs, preparem preus especials, packs d'oferta d'aquest cafè amb cruzant, coses així també molt econòmiques.
I després a la nit, la gent que ve, tothom ens diu que és econòmic, és que surten bastant contents amb el menjar que hem donat i amb el preu que han pagat, la veritat. És a dir, feu menú de migdia i també feu sopars, a veure què has de dir. Sí, sopars, el que fem són els dijous, divendres i dissabtes, lluny de dimecres, malauradament aquí a Sant Just la cosa encara no hi ha tant d'ambient com per poder publicar cada dia fins a la nit. Ja ho sabem tots això.
I això, dijous, divendres i setes, tenim una carta d'entrepans bastant extensa i després hem fet, per diferenciar-nos una mica de més, hem preparat uns deu entrepans que són els espacials que veiem nosaltres, que són diferents del normal, fora del comú. I les tapes, sí que acostumen a ser una mica només normal. I realment la gent ve de Sant Just els dijous, divendres i setes? Sí, sobretot gent jove. Sobretot gent jove. La gent gran va venint.
però sobretot la gent jove és la que potser també són els que estaven més necessitats de trobar algú enlloc. Clar, és que és això. Està molt bé perquè aquí a Sant Just tenim poca oferta de bars, tenim Gansinestat, Anima Milanari, però que obrin fins molt tard no tenim. Quina hora tanqueu vosaltres? Nosaltres estem procurant tancar més tard. Ara tenim el permís fins a les 12 i de moment procurem complir-lo. I quan puguem i haguem solucionat
els temes burocràtics, de sorolls i coses d'aquestes que s'han de solucionar, llavors podrem, intentarem, l'idea és obrir fins les dues. Fins les dues, home, seria absoluta tenir una tasca allà... Ja toca. A anar a fer cervesa a la nit de Sant Just. Sí, perquè no hi ha vegades ens quedem penjats i no sabem cap on anar i... No, no, és que no hi ha res a fer. A més a més, clar, de bars durant el dia sí que hi ha algun bar, hi ha la Rosella, em sembla que es diu per allà a prop, i alguns bars en tenim a Sant Just però de nit,
No hi ha gaire competència. De nit diria que no hi ha competència. No hi ha competència. No hi ha competència. I al dia hi havia competència per això? Sí, sí que n'hi ha, però jo soc dels que pensen que la competència és bona perquè potser si només hi hagués la tasca allà on estem la gent no vindria, no passaria per davant, no aniria a buscar un lloc per dinar. Llavors jo soc dels que creu que com més vas a la zona la gent més s'acostarà a aquella zona, més coneixerà el carrer
Actualment estem a la carretera Reial i més coneixerà la carretera com una zona de bars. Jo prefereixo com més vas millor i que es faci una mica de cultura de sortir la gent a prendre una canya amb una tapeta i que la gent vagi fer una mica de bars.
A més a més va fer una cosa molt original el passat 28 d'abril, que a la Tasc al Rifènyols va organitzar la primera festa de la cervesa belga. Es veu que oferíeu la tira de cerveses, vau fer tapes a menjar belga, música belga... Com va anar? Doncs la veritat és que molt millor del que m'esperava. Per ser la primera i ser els inicis m'esperava bastant més suau. I la veritat és que molt bé, molt bé. Això de la cervesa belga i això... jo soc bastant aficionat a les cerveses de qualitat. Crida l'atenció, no?
Sí, sí, perquè aquí a Sant Just no n'hi ha, però bueno a Barcelona també hi ha cerveseries, doncs sí que en tenen i allà no són moltes, però n'hi ha ni pots trobar-ho, aquí a Sant Just no, a Molins del Rei per exemple també n'hi ha. I jo el que volia era oferir alguna cosa diferent, jo com soc bastant aficionat a aquest tipus de cervesa i aprovar coses diferents, però el que volia ara és fer les festes aquestes una mica per acostar la gent a aquest món, que encara no el coneixen, molta gent, hi ha molta gent que sí,
i bueno, fem aquestes festes oferint la cervesa a un preu més econòmic i perquè la gent les provi, s'animi una mica. Per a quins preus estem parlant? Home, una cervesa d'importació belga, depèn del lloc, pot arribar a costar 4 euros, 3.50, 4.5... Nosaltres les tenim a quasi totes a 3 euros, el dia de la festa les feien a 2.50, amb l'etapa gratuïta. I quines cerveses són?
A Bèlgica n'hi ha milers. Les que més t'agradin o les que més van agradar potser el dia de la festa? El dia de la festa hi ha una que es diu la Joë Garden Blanca. Això sí que vaig trobar que a la gent li agradava molt la cervesa suau. Encara no s'anima gaire la cervesa més amarga i és la negra i això encara van ser les que van costar més de sortir. Però aquesta després la Chuf i una cervesa que a la gent li agrada molt, la L'Ellirium Tremens, són cerveses que costumen agradar a tothom.
I com triau les cerveses? Te n'ocupes tu o amb els teus pares? No, això jo. Te n'ocupes tu, no? És tu el que en saps. D'aquí poc, aquest dissabte, feu la propera festa, que és la segona, però és la primera que feu de cerveses artesana.
Com ho heu muntat això? Què fareu? Doncs serà una mica semblant a l'anterior. Portarem bastanta varietat de cerveses artesanes catalanes. De moment començarem només amb les catalanes. I oferirem el mateix, un preu una mica més econòmic. Encara està... perquè la cervesa artesana és una miqueta més cara que la cervesa belga. Una normal de la cervesa importació. I ficarem tapetes també perquè la gent piqui alguna cosa mentre les vagi provant i les pugui...
No sé si heu pensat vosaltres de produir la vostra pròpia cervesa. En això estem, però bueno, això ja és una cosa més fora del que seria el bar, amb dos companys meus d'aquí del poble de tota la vida també, i estem...
Ara, com som els tres que estem més aficionats, ja estem començant a mirar preus, a començar a preparar el que és l'equip per preparar-ho. Per fer una cervesa vosaltres? Sí. De moment serà per consum propi. I després si està bé no? I després ja ho veurem. Ja ho veurem. Perquè això ja són molts temes, moltes coses de sanitat i coses que s'han de portar endavant. Per exemple, a la tasca podríeu fer un concert acústic? O per temes de premisos no es pot? Està plantejat. Està plantejat. Jo amb els meus pares vam estar inclús per donar un ajuntament
per fer aquest tipus d'actes i també monòlegs i coses així. I és una idea, és una idea. Sempre que estigui entre uns horaris que no molestis la gent i això, sempre se la consulta bé i abans de fer-ho qualsevol cosa se la parla bé, però és una de les idees que tenim.
Les idees és fer coses diferents, fer coses noves i que la gent s'animis, que hi hagi una mica més de vida al poble. Clar, estaré super bé que es fa la festa de la Cerveza Artesana i portar algun grup de música folk típic de no sé on. Jo que sé, aquí a Sant Just tenim un grup que es diu Riu, de gent de Sant Boi, gent de Sant Just i no sé si d'algun poble també, i que fa música tradicional.
Podria ser un esdeveniment xulo fer a Descalrifenyo. Ja m'he dit que és la primera. La primera. I no serà l'última. Teniu pensat més festes? Sí, i tant. Què penseu fer? Jo tinc pensat... Vull fer coses temàtiques, una mica més endavant. Potser farem alguna més tirant cap al tema basc, pinxos, xocolis, petxarans... Home, això queda amb molt de tensió. Això ens agrada molt aquí. Jo també, soc molt aficionat a tot això i per això.
Jo més que res en veritat estic portant al bar tot el que a mi m'agrada trobar-me fora. I és això al que m'enfoco una mica i a portar coses noves, que la gent pugui provar coses noves aquí. Per tancar Sergi, una recomanació, quina cervesa ens recomanaries? Artesanes. Us recomanaria una gent de Molins de Rey que estan fent cerveses molt bones, es diu Enzulo Garden. I en concret, encara que el nom és desagradable, Sang del gossa.
És una cervesa bastant amària però és molt bona. A més, m'he recordat que mirant la vostra pàgina de Facebook, a la descripció que feu aquesta festa el dissabte, dieu la birra sana. La birra sana és sana. Clar que sí. Clar que sí. Sí, sí, és totalment diferent. Ni provoca ressa, com aviam si et passa. Això sempre. Però no t'agafarà aquell mal de cap que t'agafa quan et veus 10 mitjanes o una litrona.
Sí, és sana. Ja per començar com està feta i amb quins productes la fan. Per què ens podies explicar si un mini resum de com seria el procés de fer una cervesa artesana? Ui, això ja és més complicat. No, aviam, principalment el que té la cervesa artesana és que no és una elaboració, el ser més a petita escala està tot molt més elaborat, els productes són molt millors, és molta més qualitat amb tot. I a part
No, sortim de la cervesa de sempre i tens varietats per provar amb diferents sabors, diferents gustos, més amarga, més dolça i la cervesa t'agrada el que et portes a això, que et porta a provar infinitats de tipus de cervesa que ni ens sabem que existeixen. La varietat de cerveses en pas amb gust de cirera o amb gustos de fruita. Sobretot a Bèlgica, a Bèlgica és molt típic això. A Alemanya?
A Alemanya no ho sé perquè no ho conec tant però conec més el món de la cervesa de Bèlgica i allà es porta molt amb les fruites vermelles i es porta molt. Doncs res, qui estigui interessat en passar-se per la tasca dels Rifenos ha d'anar a la carretera i al número 24 a Sant Just i suposo que fa reserves. Sí, i tant. Tenim un telèfon que és el 609-87-6447.
Aquest dissabte fem la festa. A quina hora és? Aquest dissabte fem la festa de 6 de la tarda fins que tanquem. Fins que tanqueu. Doncs ens deixem aquí, moltes gràcies Sergi. Moltes gràcies a vosaltres, esteu tots convidats. Molta sort.
Seguim amb la secció que vam començar la setmana passada de repàs d'algunes de les apps, s'ha de dir apps així en diminutiu, de les aplicacions que són més necessàries que tinguin el vostre mòbil, tant iPhone com Android, com també alguna per iPad. Ja ho vam dir la setmana passada i no va aparèixer cap d'iPad. A veure si aquest cop apareix alguna.
Ens vam quedar a la meitat, tots repassant temàtiques de fotografies i de filmacions. Ens va quedar una proposta per dir, és l'iMovie, és per iPhone i segurament tots aquells que tinguin l'aparell d'Apple ja deuen saber de què es tracta.
és una aplicació que val la pasta, que val 3 amb 99 perquè és l'oficial d'Apple i et permet fer edició de vídeo des del teu propi mòbil i a més compartir. És una gran aplicació perquè el més important de tot és que és com una mena de Premiere petitet o de iMovie, el programa per ordinador però el mòbil. És una passada i et permet editar i aconseguir resultats força professionals a través de la teva pantalla del mòbil sense necessitat de descarregar el vídeo i tot això que ningú vol fer perquè total és un vídeo del mòbil i tampoc no és per tant.
Jocs. El jocs del mòbil no triomfa massa perquè és allò que es veu com per nen petit. I realment hi ha l'angri verds que sí que és el joc més venut de bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla
La clara és d'aquelles que no acaba les partides, les deixa a mitges, però també s'ha d'acceptar que això de fer una tirada i voler que et responguin al cap de cinc segons no és possible. És que mira, només faltava ja la palabra dos amb el whatsapp, amb el twitter, amb tots una a la vegada.
Explica-ho bé, perquè l'Albert no sap què és això de la paraula dos. Mira, digue-li escràbil, digue-li paraula dos. És més cràbil. Online. Hi tens un xat i tu tens els teus amics, tothom que té aquests tipus de telèfons, i vas tirant durant el dia i tens punts i tal i qual, i pots tirar bastants idiomes. Sí, de fet. Català també hi és. Exacte. En català, calen estriar l'idioma perquè qui et valora les paraules o qui te les valida és el propi mòbil. I a més pots fer un component aleatori i t'ajunta amb gent que també està esperant i pots jugar amb gent que no coneixes. En realitat està bastant bé per passar el temps.
Està ben pensat. Està ben pensat, però quan tens 10 partides obertes... Fa molta il·lusió al principi, tothom et convida. Passa ràpid la il·lusió. Jo no diré el nom, però hi ha una aplicació rondant per Android Market que et dona
les possibilitats que tens de formar paraules amb les lletres que tens al tablero i amb les que t'ha donat el joc. És a dir, et dona la màxima puntuació. Pots anar guanyant sempre totes les partides. Buscau una miqueta. S'incorporen el propi apel·labrador, l'altre no sap que tu el tens, i estàs jugant amb un programa informàtic que et fa totes les combinacions possibles per treure el màxim de punts. Fins i tot hi ha espai per la gent dolenta en aquest món de les històries.
Una aplicació només per Android que es fot en els bifonis. A tu que va dir-ho això és una aplicació que es diu Whatacult. S'està posant molt de moda perquè es tracta d'endivinar llibres, pel·lícules o personatges famosos i normalment de la cultura pop o de la cultura clàssica però coneguts. Et donen una petita pista en format d'imatge o en format de fragment breu de text i tu, en modo de ruleta de la suerte, anar provant lletres, pots encertar. I dius home, si em posen un tros de llibre, un fragment
de no més de 3 línies com puc saber jo el llibre. No, però són llibres famosos i trossets de fragment de guió de pel·lícula molt molt famosos i imatges de cartells de pel·lícules que... ràpid les pesques i és molt entretingut per anar passant el temps. I els recomanem doncs de forma molt entusiàstica sobretot perquè només està per Android i llavors els iPhones s'han de fotre una miqueta cosa que ja toca.
Aquí en canvi, en el següent proposta es foten els que tenen Android. És el Logo Squid i és una viciada. Si no teniu Android com iPhone, com és el nostre cas, busqueu un iPhone on el trobeu, perquè és un joc que és la hòstia i desperta el teu instint menys consumista, segurament, perquè es tracta d'endivinar logos de marques. I diràs, vaja tu, que avorrit. No, perquè és que el nostre cervell té una capacitat d'emmagatzemar logos de marques que no creuríeu. Icones que...
que així en principi et sona d'alguna cosa, de seguida li trobes el nom i són d'empreses que mai has comprat, és molt fort. Però marques tipus què? Començant pel nivell fàcil, Apple, Windows, tothom sap reconeixer els logos, fins a marques de petroleres, de xampús, que són amb logos molt característics
i que vas descobrint, com més descobreixes, desbloqueges nivells, desbloqueges pistes, una passada de joc. Però com funciona? Se't veu una imatge i tu has de dir que això és l'armir? Si, no m'he explicat massa bé. Per exemple, et donen el nivell 1 i et donen 20 marques. I 20 marques, clar, el nivell 1, tu pots desxifrar molt ràpidament, posa la de Windows, la d'Apple, la de Chopa Chop, saps fàcilment... Però no diu el nom de la marca? Clar, en el cas de Chopa Chop, per exemple, borren la lletra, per mi. I quan n'has fet unes 30, se't desbloqueja aquest nivell i pots passar al següent.
Quan vas desbloquejant i pots demanar pistes està molt bé si teniu iPhone i és gratuït. Es diu Logo Squid. Per música, com sempre diem, fem repàs d'aplicacions i també parlem de les més bàsiques. La Spotify que és una passada, si tens el premium et pots descarregar l'aplicació, sentir música online sempre que tinguis una tarifa de dades i internet il·limitada. Perquè descarregar música si tens 500 megabytes al mes és impossible.
però si gaudeixes d'això de tarifes il·limitades o de gigues, doncs sentir Spotify allà on vas, tots els artistes quasi bé del món, és una passada. Funciona molt bé l'aplicació, perquè a vegades, per molt bé que estigui programat a l'ordinador, potser que després falli l'aplicació, no seria cap cas. És un autèntic bici. Per cert, que fa poc va sortir la mateixa aplicació de l'Spotify però per l'iPad, i és una experiència única també, perquè el que pots fer és ampliar moltes cordades dels discs,
I això que sembla una tonteria, doncs és un bici, estàs al sofà, anar descobrint grups, anar passant, anar fent recomanacions i anar observant les portades, doncs, quasi bé, podríem dir, a tamà in real, te les posa, doncs està força bé també, per fer una mica de mal home de tant en tant que ja va bé. Perdona Adrià, que pensava que no havies acabat amb el joc, jo volia fer una recomanació que, no sé, tu que tens Android, jo sóc molt poc de conèixer aplicacions, però fa 4 o 5 dies que em van recomanar que em descarregués l'aplicació Trivial.
que en iPhone, en Apple, diguéssim que tenen com una versió suposo que més oficial, això més currada amb tablet i tal i qual, i Android no ho tenim, però tenim una cosa que és trivial, i és simplement, tens els gèneres, doncs història, literatura, geografia i tal i qual, i bueno, és una pantalla que et va dient preguntes, i bueno, va fent preguntes, però és bastant interessant, perquè bueno, jo m'he cansat.
Tu t'hi has enganxat? Jo me l'he descarregat fa temps aquest joc i el vaig deixar en pau perquè mira, les preguntes em resultaven molt dificultoses i no trobava la gràcia de no anar fent quesitos, que és la gràcia del joc. Clar, és la gràcia, però això ho fas amb més gent al voltant, i en algun moment torno al mòbil amb les preguntes i sempre hi ha el típic que se les sap totes i fa molta gràcia. Tu m'ho deies que realment dius va posar-hi música, però és que et pregunten unes coses també. Sí, sí, sí. Seguim parlant de música.
Shazam en aquest cas, tot un clàssic per quan estàs a un bar o on sigui una discoteca, vols saber la música que sona, doncs li fas un clic i normalment funciona. A mi em funciona gaire bé, sempre estic super contenta. I jo haig de dir que trobo que és una gran invenció. Jo és una cosa que em vejo de la gent que ho té. De la tecnologia Albert. Que està molt ben pensat de veritat.
És que no només t'identifica, que és una cançó del Rolling Stones, et pot identificar la versió d'aquest cony de temps dels pets personada per Derniu Raymond. Perquè jo me'n recordo de la mà al cotxe i la ràdio i dic, hòstia, què és això? Qui ho està cantant? Sé quina cançó és, però no són els pets. I t'ho troba. És una passada. Sí, sí. Songify per iPhone. Una aplicació que el que fa és que tu li dones 5 paraules, les que tu vulguis, i t'ho reconverteix en una cançó. Llàstima que no tinguem un iPhone aquí perquè fa bastanta gràcia. És a dir,
Tu per exemple dius 5 paraules com poden ser micròfon, rellotge, altaveus, ràdio i desvern. Ell te les computa i les posa dins d'un ritme. I a més a més fa un autotune, és a dir, hi posa notes i fa variació de la veu posant-hi notes per tal que finis dins d'una certa melodia. Fa bastanta gràcia. I és la teva veu? I és la teva veu, clar, modificada perquè faci unes certes notes i posada dins d'un ritme. Una tonteria eh, és un joc. Però bé, fa certa gràcia. Gràcia. Per passar una mica de temps.
Educació. Hi ha algunes aplicacions que serveixen per instruir una mica els nostres fills. Recomanem una que ha estat creada aquí a Barcelona i és tant per iPhone i per Android i es diu ABC Kids. En aquest cas ens permetrà aprendre lletres i sons tot jugant. És a dir, una aplicació pels nens. Hi ha un moment de crisi absoluta. Ens hi dones el mòbil i que juguin una estoneta. Ara una només per iPad es diu Paper i és per artistes, per pintors, perquè permet pintar sobre l'iPad
Però no pintar així, qualsevol tonteria, no. Tu agafes la herramienta pincel, suques a la cuarela, passes una mica pel got d'aigua, pintes i això dins d'un iPad i et difuma una mica més. Poses una mica més d'aigua i llavors surt menys color. És una passada aplicació, una barbaritat. No és el paint. No, exacte. Bona importació. En ser tàctil té certa gràcia. A veure, tampoc que ningú es flipi, ningú farà la Mona Lisa a l'iPad. No, no, no. És per passar l'estona.
Una aplicació que es diu Siri, que incorpora l'últim model d'iPhone, que és el 4S, que permet parlar amb el teu mòbil. És a dir, tu de cop li dius, i això en anglès, i en un bon anglès, perquè si no fa barbaritat aquest programa, li preguntes quin temps farà demà a tal lloc. I el tio t'ho busca i et respon amb la veu. El mòbil, eh? Perquè sí. El programa em demà l'alarma a dos quarts de set. Això tu ho fa. És molt fort. Cap on estem anant?
Falla una mica perquè quan li preguntes al Siri quin és el millor mòbil del mercat, et respon que és un Nokia. No m'ho crec. Sí, sí, sí, hi ha un fallo. Per què? Perquè el que fa el Siri no és que estigui tot programat, evidentment, sinó que et busca a diferents servidors, al Google, al Times, no se que. I llavors, clar, si al Google troba una cosa que no li interessa a Apple, doncs t'ho diu igualment, evidentment.
Que ningú es flipi per això, perquè iPhone no va ser el primer que ho va fer. L'Android ja ho té incorporat des de fa temps, no en aquests nivells, però sí que a l'Android li pots buscar per veu al Google perfectament des de fa molt de temps. L'únic que no és útil. A l'Android no li pots dir programa amb l'alarma, però no sé per què en un moment no pots teclejar, perquè tens les mans molt ocupades. No ho sé, doncs pots clicar-li i parlar-li al mòbil, preguntar... Home, si estàs conduint? Sí. És l'únic moment que li puc trobar un... Molt bé, descoberta-te el mànus lliure, endavant.
Per cert, que els pròxims Samsung Galaxy 3 incorporaran una aplicació semblant al Siri, també de reconeixement de veu, que diuen que serà la hòstia. O sigui, una cosa impressionant que superarà el Siri d'Apple. Ho haurem de veure perquè aquests terminals valen la pasta i tampoc no és qüestió d'anar renovant-se el mòbil cada tres mesos.
Més aplicacions. Google, Googles. Ve de sèrie en Android i en aquest cas no el tenen els iPhones. No sé si l'heu utilitat mai. És capaç d'identificar imatges i donar-te'n informació. I donem alguns exemples. Per exemple, estàs en un museu, fas la foto d'un quadre i des de la Wikipedia et dona informació sobre el seu autor i sobre el quadre. Una autèntica passada. Només fer-li una foto al quadre.
fas una foto al gat, a casa, i t'ensenya imatges similars al gat, per exemple. Tu i els gats i els mòbils, Adrià. És per buscar-hi una aplicació molt tonta. Vull dir que fa reconeixement d'imatges i et busca imatges similars, ja s'ha mantès. També és molt interessant fer la foto a un text que no entens i traduir-te'l. Una funció molt similar, el fa l'aplicació Word Lens, en aquest cas per iPhone, el substitut de Google Googles.
doncs perquè en iPhone no hi és. Que rieu cabrons. La següent es diu Runkeeper, n'havien parlat ja, serveix per fer exercici i és la de totes les aplicacions per fer exercici de les millors iPhone i Android, serveix per als dos terminals i utilitza el GPS per marcar el recorregut, quin ha estat el teu millor en realitat i quin el teu pitjor. És una aplicació gratuïta ideal per organitzar i preparar-se per maratons. S'ha de portar aquell catxarret que... aquell marca passos o com es diu allò, marcador o com li diuen? Saps què et vull dir?
No, no s'ha d'emportar res, s'ha d'emportar el mòbil només. Amb GPS t'ho fas. N'havien parlat que hi havia altres aplicacions a Nike que t'havies de comprar unes rampes especials, res, res. Aquesta aplicació de fet ja quasi ningú l'utilitza perquè Runkiefer se l'ha menjat amb patates. Per si algú et deu diners, Moneybook serveix per tenir els dies al dia als nostres comptes. Molt útil per saber
que et deu diners i aquí li deus. Els amics morosos. Exactament. Què passa? Que val dos amb 39 euros l'aplicació. Aquí ve el truc. I finalment, per si algú vol adquirir algunes d'aquestes aplicacions de pagament, però li fa mandra gastar-se els diners que valen, recomanem AppZap, que et permet fer un llistat d'unes 50 aplicacions que vols, t'interessen, però no al preu que les venen. Llavors quan hi ha descomptes en les aplicacions, quan baixen de preu o quan hi ha promocions,
et fa un avís, pots consultar quina és la baixa de preu, potser llavors t'interessa, i comprar-les a WhatsApp, es diu aquesta. I ara sí que ens hem menjat totes les aplicacions, hi ha moltes més, però aquestes són les recomanacions de la terminal. Segueix-nos al Facebook a facebook.com barra la terminal.
Hola, bona nit als audients de Ràdio Desvern. Això és una secció de la terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu estar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic. Si vols saber més, queda aquí i sentiràs les millors versions musicals.
Bé, doncs, molt bona nit. Nova edició del quadre musical que continuarem en la línia del que vam fer la setmana passada amb aquell repàs de les millors versions de cançons clàssiques d'en tots els registres. Avui comencem amb una cantant que m'agrada moltíssim, que és la Björk.
Cantant islandesa que abans de fer la seva carrera com a Björk havia estat la cantant del grup The Sugarcubes, una banda que es reforma el 1986 però que es va separar al cap d'uns anys, el 1992. El disc que els va llançar l'èxit va ser el seu LP, Lives to God, amb el single Birthday. Björk és una tia que és superdifícil d'etiquetar, és millor no dir ella fa això o ella fa allò altre, perquè passa per molts registres, passa per l'electrònica, passa pel pop,
amb un altre grup que també havia tingut més minutària, he fet jazz, és a dir, té una veu molt especial, com la que estem sentint de fons, que és la cançó Is For For Love, i fa tota mena de música, amb el seu últim treball,
La Tia es va dedicar a investigar amb el món de la música, amb el món de l'electrònica, la música electrònica, a fer instruments, amb aplicacions, també va barrejar el món de la música amb les aplicacions, amb els ips. Vam parlar una vegada aquí al quadern, molt recomanable per sentir la música de la Björk. Nosaltres ara estem sentint la cançó All is full of love, que és un single llençat al juny del 1999 en el seu àlbum homogènic.
A mi és una cançó que m'agrada moltíssim, que l'han versionat dos grups, de per la banda sella Defqa for cutie i el Pau Ballvé. T'ho sentirem la primera. Abans de tot, de sentir-la, dir que el videoclip és molt especial. Està fet per Chris Cunningham, que és un videotista que també ha treballat amb la Madonna i amb altres artistes de la talla. I és l'història de dos robots.
I va estar prohibit en algunes cadenes perquè es deia que tenia una mica de connotació de l'amor homosexual, perquè són com més o menys robots femenins. Són la pròpia Björk, són uns robots, així com aquests dels cotxes, aquests dels accidents semblants, amb la cara de Björk cantant la melodia. Tot a aquest punt sentim la versió de la cançó All is for love.
No, no, no.
Escrita pels anglèsos Anthony Noeley i Leslie Bricius pel musical Broadway, The Roar of the Greenspain, The Smell of the Crowd del 1905. És aquesta cançó que estem sentint, Feeling Good, que de fet l'està cantant la Nina Simone perquè no em puc trobar l'original,
i és una cançó que ha estat personada per altres artistes com B.B. Derring, Frank Sinatra, Josh Michael i, entre d'altres, com a grup Muse, que va gravar la seva particular interpretació el 2001, que ara sentirem.
that I'm feeling good.
que m'hem desregistrat totalment, ens anem al Lluís Llach i parlem del ICI Canto 3 del disc que va treure el 1974. Un disc autòricament excepcional, un gran treball musical que no solament supera les seves anteriors realitzacions musicals, sinó que és un disc que se situa entre les millors produccions que tenim aquí a Catalunya, en la cançó popular,
El disc recull un total de 9 cançons, 7 de les quals han estat escrites i composades per Llach, 2 que són cançó amb alta i La casa que vull, que estan basades en poemes d'altres autors, que són Marius Torres i Joan Papasseit respectivament. La cançó que sentim és l'himne que tinguem sort, una cançó coneguda per tothom, que es canten les escoles, que es canten els esplais, els caos i que en definitiva
per mi és una de les meves cançons que té el Lluís Llach i encara més també m'agrada moltíssim la versió que ens va regalar el The New Raymond en el seu disc de Cuaresma, que també tenia alguna altra versió, una cançó dels Pets, que es deia Aquest cot de temps, i que sentim ara que, doncs, això és el... que tinguem sort del 2010 del The New Raymond.
Se'n diu de bé. Vull que el dia sigui net i clar. Que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tingui somni.
i que trobis el que t'ha mancat en mi. Si en dius et vull que el sol faci el dia molt més llarg i així ho va
Tens el temps d'un rellotge aturat. Que tinguem sort. Que trobem tot el que ens vam entrar. Ai... I així pren
És xipet tot el fit que et pugui llunyar, el camí que poc a poc escriu per a ma. Cada ma, cada ma,
M'encara fruit de cada pas. Per això amb el gran avoi cal caminar. Si véns amb mi, no demanis un camí planer.
Ni estels d'argir, ni una mà ple de promeses sols, un poc d'en sort.
Algún dia hi havia sortit aquesta cançó, el Welcome to the Wildset, de Lurrit, del nord-americà Lurrit, amb el seu segon album en solitari, Transformers. Va ser produïda pel David Bowie, i és, sent dubte, una de les cançons més emblemàtiques de la carrera en solitari de Lurrit. La lletra, en primera persona, és una història d'unes trobades sexuals entre diferents personatges del mundillo
dels antros, de prostitutes, de transsexuals, de drogadictes... I és molt interessant, tenim poc temps, per tant, fem un breu esment, a la versió que fa el boig de l'Albert Pla, que passa de, doncs, de transsexuals i de les prostitutes del Lurrit, la Natàlia, el no sé qui, el no sé quantos, i els seus personatges, que són tan divertits, com el seu videoclip, que us el recomano moltíssim. Sentim la versió d'Albert Pla, que es diu...
Manolo era todo un macho de pero en mi pecho, pero estaba algo que no me gustaba.
y ahora Manolo es toda una mujer desde que va por el lao de la vida mas salvaje si Manoli por el lao mas salvaje de la vida
y su piscito de estudiante. Pero eso sí, era muy decente, esos clientes eran ricos, finos y elegantes, y así sobreviven. Por el lao más salvaje de la vida, sí, Natalia, por el lao más bestia de la vida.
T'has perdut algun tros de programa o vols tornar a sentir La Terminal? Troba'ns a internet a laterminal981.blogspot.com
Redescobrim Tendències amb Albert Closes. A Redescobrim Tendències, a cada programa sempre analitzem una mica la ciutat de Barcelona, però de tant en tant ens ha d'anar a fer algun especial i concentrar-nos en una ciutat en concret, en una d'aquestes grans ciutats. Ja vam fer Nova York, després vam fer París i avui li toca el torn a Berlín,
perquè ens fa gràcia també escollir ciutats de les que en podem parlar, perquè també les hem viscut una mica més personalment. I justament Berlín és una ciutat que jo tinc una molt bona relació, una ciutat bastant important per a mi, tot i que tampoc no és la meva ciutat preferida d'Europa, però tot i això, jo trobo que l'admiració cap a la ciutat és innegable per a tothom.
I com que he tingut la sort de poder-la visitar dos cops, a més a més un cop amb una dada de calor impressionant, o sigui en ple estiu i l'últim cop aquest febrer amb uns menys 25 graus sota zero, 25 graus, l'he pogut veure amb tota la seva esplandor. I doncs em feia molta il·lusió també portar una mica de Berlín a terminal. A més a més vosaltres dos
també hi vau anar. Que comentarem. Com sempre ja sabeu que m'agrada fer una mica d'analisis de com s'ha arribat a la ciutat que és ara, la situació actual i una mica vaticinar amb molta modèstia el futur que li espera a la ciutat. Òbviament l'èxit de Berlín és una mica un Las Vegas però
cultural, perquè són d'aquestes ciutats que surten una mica de l'anada. Berlín, òbviament, té molta més història, però, com ja sabeu, s'ha picut per tothom que va quedar molt malmesa per totes les guerres mondials, els conflictes bèl·lics. I Berlín, i el fenomen de Berlín, neix per un simple fet. És una d'aquestes ciutats europees, que aquí no ho hem conegut mai, però que són com, per exemple, Viena, que també li va passar el mateix. Són ciutats que
Tenien una extensió enorme, amb cases que es van quedar buides per tots els conflictes bèl·lics, i per tant tenien una gran extensió amb pisos per omplir, amb residencies per omplir, i evidentment això volia dir molta demanda, molta oferta, per poca demanda, per tant, uns preus baixíssims.
I el que passa és que la gent que és artista, els dissenyadors gràfics, la gent que es dedica a coses que bàsicament és una persona que és autònoma i que no ha d'aprendre d'una empresa en concret, i aquestes empreses joves normalment no tenen molt diners. Llavors el que fan és anar de ciutat més barata en ciutat barata. És el que ara també està passant, està començant a passar a Detroit als Estats Units.
I doncs Berlín oferia la situació perfecta. Estava a Alemanya, en un país que en aquell moment ja estava descomptant com a gran potència europea. Era la capital, ben comunicada, i el que tenia doncs és això, no? El típic mite dels pisos de 500 metres quadrats per 200 euros al mes. Òbviament la situació ha canviat moltíssim. Berlín és una altra ciutat totalment diferent fa re, possiblement, doncs deu anys.
I aquest mitjà dels pisos a 100 euros ja no és veritat, però tot i això encara segueix sent Berlín en temes d'allotjament, en temes de menjar, en temes de vida del dia a dia, molt més barata que Barcelona i molt més barata que les altres capitals europees.
I el que passa és que com que la fama de Berlín, una mica com Barcelona, va posar tan ràpidament, és una mica com si tinguéssim el poder de Berlín, el valor de la marca de Berlín. És una mica com una muntanya russa. Com Barcelona, també està consolidada, òbviament, com a destinació turística, com a destinació interessant, com a referent de tendències, també. Però sí que és veritat que...
Es parla, o sigui, Berlín passa molt, està molt de moda, aquí a Espanya jo crec que va ser molt l'any passat, ara tampoc no en sents massa d'això, de gent que vagi a Berlín o de gent, la majoria de gent que ja havia d'anar, o sigui la gent guai, ja hi ha anat.
ja fa dos anys que hi va anar. I ara potser hi tornes, però això passa, és molt curiós. I segurament d'aquí un any tornem a estar parlant que Berlín tornarà encara a estar molt més de moda. Òbviament això no vol dir que tots els modernos i tots els artistes estiguin marxant de Berlín, però que és curiós. I jo la veritat és que, jo crec que també ho veuríeu vosaltres, jo aquest últim cop vaig notar diferències de la ciutat, òbviament de negocis, però fins i tot de la manera com era la ciutat de la gent,
i amb un any i mig de diferència. I realment sembla absurd, però és veritat, una ciutat que és tan ràpid, que a més a més el que passa és que és tan jove, és molt normal que canviï tan constantment d'identitat. Però trobo que a Berlín li auguraria un bon futur perquè ha sabut vendre molt una marca bastant definida, que a més a més és bastant diferent de la resta d'Europa i sobretot una de les coses que fa més especial a Berlín
és que a Alemanya hi ha una manca de ciutats que siguin bastant... o sigui, que siguin interessants pel públic europeu. Jo crec que Alemanya té un problema que sembla massa sèria, en general, i les altres grans ciutats, exceptuant potser en Burg, que encara està per descobrir bastant, són ciutats que són massa sèries, semblen comunicar mortes, jo crec, els ulls europeus. En canvi, Berlín,
i també pels propis alemanys, és com una bombolla. És la capital menys nacional d'un país, jo crec, de tot el món. Anar a Berlín no és anar a Alemanya. El més característic de Berlín és que és una ciutat jove i que quan sempre hi ha creativitat hi ha gent jove
és sinònim que a aquella ciutat sempre estaran passant coses. Sempre estaran passant coses i per aquestes raons crec que encara sentirem molt la parla de Berlín. Com vam fer també amb l'edició de París, volíem parlar una mica de les tendències o de les coses que podem dir, i això és molt berlino, això es nota que ha vingut de Berlín, a Barcelona, i el que també ens vindrà.
Per exemple, aquests bars amb estètica més vintage, com per exemple jo crec que el local més berlinès de tota Barcelona és el Cosmo del carrer Nigranados, que a més a més tenim una clientela molt berlinesa, és la moderno de la ciutat. És una glòria d'art també, no? També és una glòria d'art, tot el concepte és molt berlinès.
Però tot i això encara falta molt, aquest look que també ha fet tan famós la ciutat, que és aquest look una mica de vintage però que cotregi, una mica fins i tot d'angonieta. Amb aquesta cosa tan ocupa, que en el fons també caracteritza a Berlín, és molt normal d'aquests bars així de nit, que realment tots els sofàs allà, que no és que els comprin en botigues vintage, és que jo crec que els agafen de la basura directament, que estiguin
en unes condicions deplorables, aquest look sempre és atractiu a Berlín. L'Ultrax. L'Ultrax, sí, és un Newtrash Vintage. Newtrash Vintage, eh? A quins hem inventat conceptes nosaltres? És molt divertit això, inventar-se conceptes. Després, amb la música, també, òbviament, Berlín és una de les grans capitals musicals de tota Europa.
I és curiós perquè, tot i que ens ha vingut a promocionar molt el que seria la música electrònica, després el Dram'n'Bass, però això del Dram'n'Bass tampoc a Berlín, jo crec que no... Tecno i electro. Sí, és més això, més tecno i electro. I el que més és curiós és que ja porten uns anys amb el tecno i l'electro, no s'encansen a Berlín. Hòstia, uns anys va néixer allà, de fet. Sí, sí, per això. Sí, sí. I és comprensible que si és un gènere tan arraigat,
Però realment no passa de moda encara i és curiós també, perquè jo crec que en altres ciutats s'hauria buscat altres gèneres i potser ens hauria quedat més com una cosa més reduïda, però encara si vas als locals més de moda... És que allà són uns fanàtics. Són uns fanàtics i els turistes el que també van és això, no? En locals d'Electro. I és això, és realment també la música, per excel·lència, berlinesa.
Alemanya i Bèlgica, en aquest sentit, comparteixen coses en aquest aspecte de la música, amb els festivals aquests, amb el Love Parade, amb el Berlín mateix, no sé si era, però Alemanya fent aquell festival que es va acabar de fer, perquè va haver-hi aquell... El Love Parade. Era el Love Parade? Sí, sí, era el Love Parade de... Tumor raulant, perdona, és el de Bèlgica. Ara m'he confós. Era el Love Parade de Duisburg. Exacte. Això és una cosa molt alemanya, en general, sí, sí, sí. Tenen una passió bastant important per la música electro i techno.
Després, una altra de les coses més berlines és que aquí ens ha arribat, és tota la... bueno, que tampoc no molt eh, que jo crec que encara haurà de tenir més presència, la cuina vegana, aquesta cosa de... ni ous, ni res de llets, ni res. I el següent, que jo crec que encara tindran a arribar però que en algun moment segur que arribarà, és el paleo, que és un nou concepte.
que a més a més només es pot trobar en un restaurant en concret a Berlín, o sigui que encara està per explotar. I és menjar com ho feien els Neandertals. Hòstia noi. Com? Com dius això? Perquè es diu que el menjar del paleolític és el menjar més natural, més relacionat amb la naturalesa, més senzill i amb tota aquesta passió de tornar cap a les coses més bàsiques, tornar a les arrels de l'ésser humà, no és bastant filosòfica, no deixa de ser menjar bastant normal.
Però és com... sí, sí, és ben amb aquesta... hi ha el Sau Baix que és el restaurant de cuina Paleo que hi ha a Berlín. A més a més em sembla que la il·luminació és amb la... O sigui, arribem a aquest punt eh? Amb les pelmes. Val, val. Però tampoc no es passen eh? Amb antorges vols dir? No, no mai. No en donen la disfressa de... No, no, no es passen, els cambrers... Porta antorà. Vull dir, és Berlín, és molt mono tot i tot. Clar, clar. Sobretot no perdem l'estil. No, no.
I també, una de les coses que més m'ha agradat de la, jo crec que també és de la mentalitat germànica, són l'amor cap a les coses de segona mà i els mercats de segona mà. Que aquí a Barcelona ja anàvem un cada dia... Ostres, una mica pesats, eh? Però sí, sí, anàvem un cada dia. I a Berlín, òbviament, doncs som molt famosos els mercats. Però això és una cosa de tota la vida. Això és una cosa que als alemanys, per naturalesa, ja els agrada molt.
I, per acabar, només volíem fer unes breus recomanacions bastant personals, de coses que a mi m'han agradat. Òbviament, també com amb tots els altres especials en el blog, he fet una sèrie de posts cada dia, per tant trobareu tota la llista de bars, restaurants, hotels i coses d'aquestes que he posat, que a més a més podreu clicar directament a les seves pàgines webs.
per tal que ho tingueu més pràctic. Però, tot i això, no vull acabar el programa fent unes recomanacions més personals. Passegeu-vos i descobriu el barri de Hansefietl, perquè és una zona que no surt, sí que surt, però no hi ha mai turistes. I és un museu a l'aire lliure pels amants de l'arquitectura.
Està bastant a la vora del centre de la ciutat i és una esplanada que durant els anys 50 i 60 l'Ajuntament de Berlín va donar als arquitectes més famosos alemanys i internacionals del moment i són totes obres dels millors arquitectes dels anys 50 i 60 per aquells madmen maníacs. I són tots edificis d'aquell moment, tot envoltat de parcs. Realment és un lloc molt únic i que a mi m'agrada molt.
Si aneu allà, també aneu a fer un cafè, el cafè de Tiagat, que és el cafè del barri, amb tots els avis. Baixeu a la parada de Sabiny i Plats, perquè a part que és una plaça molt maca, a sota hi ha una de les millors... Aquest sí que estava a Charlottenburg. A sota de Charlottenburg, sí. I a baix hi ha una de les millors llibreries de disseny, arquitectura, fotografia, jo crec que de tota Europa. Està sota les vies del tren.
Allò sí que és una joia, és molt única aquella llibreria. Com es diu aquesta parada? Savini Plats. Nosaltres dèiem Adenauer Plats, crec que es deia. Nosaltres quan estem parlant de quan i vam anar molts quants anys. Està per la zona, segur que hi vau passar. Òbviament el mercat tur tampoc no us el deixeu i el biològic de la Tzionishekheche del barri de Prenzlaupec.
També, si sortiu de nit als bars de l'Aves Estrase, que us els heu posat tots, i sobretot si aneu a l'hivern al Kuxlovski, que té una estufa a dintre i és increïble. I per art no deixeu de visitar la Noia Nacional Galeria i el Kunsthaus Bethaniel, que és també d'art contemporani però que és molt interessant, l'edifici en si. I això, tota la resta de recomanacions les trobareu al blog,
Així que doncs, si teniu pensat fer una visita en un futur a la ciutat, doncs tingueu-ho en compte i si us ha agradat alguna cosa de les que hem recomanat, doncs també fem-nos-ho saber, que també estaria bé. A la terminal 981.blogspot.com podreu recuperar tots els programes i dirigir-vos als blogs de cada una de les seccions. Així acabem l'edició número 81 de la terminal. Tornem la setmana que ve amb més i millor contingut, però no us prometem res. Adéu, que vagi molt bé. Adéu.