però estem patint, creiem que no hi ha altra solució que anar cap a la ciutat intel·ligent, precisament per estalviar i per oferir millors serveis als ciutadans, doncs qui no ho faci d'aquí uns anys ho patirà molt. I totes les innovacions tecnològiques que es pensen de cara al futur aplicar el tema de Smart City passen primer obligatoriamente per aquest carrer intel·ligent,
o el carrer intel·ligent ja està tancat tecnològicament i hi haurà altres actuacions que ja les fareu directament a altres carrers? A veure, aquest carrer una mica és un projecte pilot que el que hem fet ha sigut una experiència de col·laboració pública o privada en la qual empreses catalanes, totes d'elles,
han decidit cedir-nos la seva tecnologia en diferents àmbits, en l'àmbit de la llum, en l'àmbit de la mobilitat, del recollir de residus, en l'àmbit de la seguretat, tenim un pas d'hebre intel·ligent, en molts àmbits diferents. I, per tant, nosaltres el que hem fet ha sigut agafar aquesta tecnologia, instal·lar-la, per tant, nosaltres sí que hem posat el cos de la instal·lació, la brigada municipal ha hagut de fer la instal·lació de tots aquests...
artilugi, sensors, estacions climatològiques, tot el que és la tecnologia que permet que el carrer sigui totalment intel·ligent. I tota aquesta informació el que fem és que la rebem al centre de control i en aquests moments l'estem analitzant. Això el que la gent es va inaugurar el novembre passat i per tant ens hem d'anar un any per tenir tota aquesta informació per veure exactament
Doncs quina funciona millor que... O sigui, ens hem trobat que, per exemple, hi ha coses que funcionen millor que altres. I també a la mateixa empresa li ha servit per millorar el seu producte. Per tant, aquesta col·laboració ens està permetent també nosaltres veure exactament en quins àmbits podem fer més estalvi, podem reduir més costos, perquè de cara als concursos públics que anirem perdient els propers anys, perquè alguns s'han d'anar renovant...
aquests concursos públics, per exemple, de l'enllumenat, en els plecs de condicions del concurs públic, introduir clàusulas SMART. Això vol dir que l'empresa que vulgui guanyar el concurs de manteniment de l'enllumenat haurà de fer una proposta en la qual la renovació dels fanals s'hi va incorporar en un sensor de presència, per exemple, perquè d'aquesta manera...
aconseguim fer un estalvi, en aquest cas d'un 30 o un 40% en la factura de la llum, que a més a més pot ajudar després també en aquest estalvi a reinvertir-lo, a més a continuar avançant en l'estat intel·ligent. Una mica aquest és el camí que hem seguit a Sant Cugat i jo crec que és la línia que també estan seguint moltes ciutats europees i del món que estan també en aquests moments entrant en aquest camp. Doncs seguirem aquest camí a veure on ens porta i a més la propera vegada Sant Cugat pot guanyar a Nice, eh?
Bueno, nosaltres participàvem, vam quedar darrere de Yokohama. Estàvem en l'apartat de ciutat i vam quedar darrere de Yokohama. Jo crec que tampoc no pot venir a competir amb Yokohama, que és una ciutat molt gran i molt important, i els japonesos, amb els temes de tecnologia, doncs, evidentment estan més avançats que nosaltres. Però, en tot cas, molt contents de fer, en aquest cas, la única ciutat catalana que va ser finalista d'aquest congrés que s'ha fet a Barcelona.
I, bueno, nosaltres, en definitiva, tampoc ho fem per aquest premi, no?, senzillament ho fem perquè entenem que si no ho fem, d'aquí uns anys patirem, no?,
i al final poder millorar els serveis de la ciutat de manera que es facin de forma més eficaç i estalviar en calés el ciutadà és la forma que hem vist per poder subsistir en els propers anys. Moltes felicitats, moltes gràcies. Jordi Pujonaró, tinent d'alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia de Sant Cuat del Vallès. Confiem que els carrers intel·ligents vagin millorant les nostres ciutats en un futur el més pròxim possible.
Molt bé, moltes gràcies. Bona nit. Bona nit. Vinga, bona nit. Slow atengans. Slow atengans. Què diu la cançó? El títol ja ho diu clar, no? Més lent que les pistoles. La contaminació mata més lentament que les pistoles, però finalment mata, no? I diu algunes frases o...
Com, per exemple, pots sentir la boira artificial a mesura que comença a girar els teus pulmons, més lent que les pistoles. Pots veure el color daurat, com dóna voltes al voltant de la teva ciutat i va caient a la ciutat. Milles i milles de fum de benzina i l'aire com tombes transparents. El DDT fa relaxar els bitxos i es posa el teu menjar com a puntes d'averí.
Fota tot el cap dins, acaba. És una mica... És de l'època dels anys 70 i és una mica una denúncia de tota aquesta contaminació atmosfèrica que patien les ciutats americanes.
i a cap dels anys estem millor en general, però hi ha ciutats com Alcaire o Pequín que no estan gaire millor. Per tant, és una denúncia. Piles de fum darrere les fàbriques, aquesta terra de cigarrets, estigues segur de tot el que hi ha al teu voltant. No m'imaginava jo Iron Butterfly cantant coses ecologistes. Té cançons molt reflexives, eh? Slower dan Gans, més lent que les pistoles.
Gràcies, Marius, te'n vas cap al teu poble intel·ligent, no? Me'n vaig cap al meu poble, allà és molt intel·ligent perquè hi ha moltes vaques. Fins aviat.
De 8 a 11 de la nit, tots per tots, la Com Solidària. Com Ràdio, notícies.
Bona nit, són les nous, parlem Sònia Kerr i Manel Carvajal. El govern central atribueix el càstig dels mercats financers sobre Espanya a la desconfiança en el creixement econòmic europeu i no tant a un problema estrictament espanyol. Per això el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha defensat que la recepta és aplicar els pressupostos i mantenir l'agenda de reformes. Hemos visto en los últimos dos o tres días que se ha incrementado la especulación en los mercados y la volatilidad de los mismos con ataques importantes en una serie de países europeos, incluidos España.
Y ante esa situación yo creo que lo fundamental es reafirmar lo que es la convicción del gobierno español con las medidas que se han ido tomando y que se van a ir a tomar. Unes reformes que precisament avui han estat avalades pel Fons Monetari Internacional. L'organisme insta a l'executiu de Mariano Rajoy a tirar endavant els pressupostos per complir amb l'objectiu de dèficit que reclama Brussel·les i també per calmar els mercats.
I és que per segona jornada consecutiva la prima de risc ha tornat a pujar per sobre dels 400 punts i la borsa espanyola ha tancat plana després d'una sessió de moltes pèrdues.
El Consell de Garanties Estatutàries considera que la reforma laboral aprovada pel Govern Central té almenys dos articles que van en contra de la Constitució. Segons aquest Consell, que és només consultiu, el text vulnera drets com el de negociació col·lectiva, a més de les competències de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals. Un incendi ha calcinat la primera planta d'una casa de l'Hospitalet de Llobregat sense provocar ferits, segons han informat els bombers de la Generalitat.
El foc s'ha declarat per motius que encara s'investiguen poc abans de les 3 de la tarda en una casa del carrer de Cavall Bernat, al barri de Santa Eulàlia. En les tasques d'extinció hi han treballat 5 dotacions dels bombers. Les 3 persones que hi viuen han abandonat l'edifici pel seu propi peu i cap d'elles, com dèiem, ha quedat ferida.
Els locals d'oci nocturn allargaran l'horari de tancament durant els dies festius de Setmana Santa, d'acord amb l'ordre d'horaris aprovada al desembre pel Departament d'Interior. D'aquesta manera, des d'avui i fins dilluns, els bars, restaurants o sales de concerts podran perdongar l'horari de tancament en 30 minuts, mentre que les discoteques, sales de ball i sales de festes amb espectacle podran fer 45 minuts sobre l'horari habitual. Els pressupostos generals de l'Estat han rebut crítiques també des de diferents punts del territori. Agents socials
Econòmics i polítics asseguran que afectaran especialment la construcció d'algunes infraestructures clau per Catalunya. A la província de Tarragona, per exemple, els diners que s'hi destinaran aniran a parar majoritàriament al corredor mediterrani pels diputats tarragonins del PSC i de Convergència i Unió, però els 14 milions pressupostats són encara insuficients. Escoltem Jordi Janer, diputat de Convergència i Unió.
quan tothom sap que això és absolutament escàs. Per tant, s'ha de prioritzar el corredor del Mediterrani, perquè veiem que sí que es prioritza l'AVE cap a Galícia i, en canvi, una obra tan essencial com el corredor del Mediterrani no té les dotacions que hauria de tenir. També han criticat que aquestes partides econòmiques no contemplen projectes clau per la ciutat, com és el mercat central. Encara en marxa l'operació sortida de Setmana Santa. Fem un cop d'ull a l'estat de les carreteres RAC. Maria Mas, bona nit.
Hola, bona nit. La C14 continua tallada al seu pas per Verdú, prop de Tàrrega, a causa d'un accident que s'hi ha produït fa una estona. En aquests moments es fan desviaments pel rural, com dèiem, C14 a Verdú. Ja per volum de vehicles, encara hem de parlar d'aturades a la Nacional 340 entre el Vendell i Comarroga, en sentit sud, mentre que a la resta de la xarxa viaria la circulació és còmode i tranquil·la. És tot des del RAC. Bona nit. Com Ràdio. Esports.
Bona nit, us parla David de Madura. Es disputen els primers entrenaments del Gran Premi de Catar de Motociclisme, el primer de la temporada, i que es fa aquest cap de setmana al circuit de Los Áils. En MotoGP, millor temps per a Casey Stoner. Jorge Lorenzo s'ha quedat a una dècima. Dani Pedrosa ha estat cinquè. En Moto2, primer, Tomàs Luti, per davant d'Esteve Rabat, Pol Espargaró i Marc Márquez. En Moto3, millor crono per a Maverick Vinyales.
L'exjugador del Barça i el Chelsea, Bolo Zenden, ha assegurat en declaracions a Com Ràdio que el conjunt blaugrana és el favorit en les semifinals de la Lliga de Campions que enfrontarà catalans i anglesos. Creo que el Barça está mejor. Por supuesto, últimamente con el cambio del entrenador, el Chelsea está mejorando que hace un mes o dos.
Però el Barça és un equip que té, per mi, més qualitat. I, a més, no hay que olvidar que el segundo partido se juega en el Camp Nou. Y ese es un gran ventaja. A l'Espanyol, el conseller delegat Joan Collet assegura també a la Comca la sessió de part dels drets d'alguns jugadors a un grup d'inversors anglesos no hipoteca el club ni les gestions esportives. I avui es disputa la Lliga Europa. A partir d'aquesta hora, se'n va més atlètic de Bilbao Schalke.
Els bascos defensen contra l'equip de Raül 1, 2-4 a demanada. L'Atlètic de Madrid defensa el 2-1 contra el Hannover a Terres Alemanyes. Mentrestant, el València ha de remuntar a Mistalla el 2-1 encaixat a Holanda davant la Zeta Almarc. Com Ràdio. Notícies.
Tots per tots, perquè el futur ja no és el que era. Bona nit, passen 6 minuts de les 9. Així sonava el tots per tots d'ahir.
Jordi Raig, responsable de la delegació del Comitè Internacional de la Creu Roja Colòmbia, ens parla dels sis policies i quatre militars que dilluns van ser alliberats per les forces armades revolucionàries de Colòmbia. És una missió molt més complexa del que sembla quan es veu així en un sol dia, perquè de fet, de la nostra banda, per exemple, això és el resultat d'un equip de la feina d'un equip de 30 persones durant més de dos mesos.
des que es van començar a anunciar les possibles liberacions, vam començar ja a treballar tant en els aspectes logístics i pràctics de l'operació com en tota la negociació amb el govern de Brasil, el govern de Colòmbia i les pròpies FARC per dissenyar, per escriure el que s'anomena un protocol de seguretat que estableix les responsabilitats de cada una i les pautes que seguiran i els límits per comunicar les zones, etcètera.
Ara fa una setmana va ser detingut a la ciutat siriana d'Alepo Alim Mahmoud Othman, activista i un dels fundadors de l'equip de Càmeres Ciutadans de Bava Amró. En parlem amb Mònica Garciat Prieto, periodista, corresponsal de Periodisme Humano al Pròxim Orient. Un dels primers que vèiem claríssim que la imatge va marcar la diferència. Solia fer molt la comparació amb Hamma. Hamma, en 1982, quan després de dos o tres anys...
Revolución también social en Siria. El presidente del actual presidente, el padre del actual presidente, quiero decir, Jafet al-Assad, lleva a cabo una masacre donde murieron entre 10.000 y 40.000 personas. Nunca hubo cálculos. Y nunca hubo cálculos porque nunca hubo imágenes.
Beatriz Pitarca, autora del libro Cerrado 24 Horas, crónica de un viaje a Corea del Norte. Por más que uno pueda pensar, bueno, una vez allí a lo mejor consigo ir un poco por libre, no, es imposible. Tú tienes que gestionarlo todo a través de una agencia autorizada y esa agencia se encarga de proporcionarte un mínimo de dos personas que te van a buscar al aeropuerto y que no se separan de ti durante todo el viaje.
Guiomar Tudó, coordinadora de projectes d'UNICEF, ens parla de la vessant solidària de Pau Gasol. Per UNICEF sempre és un honor que les persones que ens recolzen ens facin d'alta veu. És a dir, al final, quan el Pau fa una cosa com aquesta, com narrar un conte o com participar a la campanya d'Ona un dia, que ha sigut un èxit i a la que hem aconseguit més de 800.000 dies donats, en la qual també hi ha participat l'Anna Duato, estem aconseguint que la nostra veu, que la veu d'UNICEF, arribi a través de persones com el Pau,
a tots els fans que té el pau arreu del món. I, per tant, és una manera de fer arribar el missatge i la veu dels nens i de les nenes a moltíssima gent. I Dolors Reig, psicòloga social i expert en xarxes socials. Les xarxes socials sí, augmenten, potencien la nostra sociabilitat, diguem que ens tornen una mica aquella sociabilitat que d'alguna manera desenvolupàvem abans els entorns comunitaris,
a les places del poble, als màrquets locals, etc. I que avui dia es desenvolupant altre cop a les xarxes socials. Després d'una època una mica de no tant d'aïllament, però de no tanta interacció amb la informació que caracteritza una època de mitjans i d'altres entorns, les xarxes socials sí que ens estarien tornant a aquesta sociabilitat.
Tots per tots. Ens podeu seguir al nostre Facebook. facebook.com barra tots per tots. I al nostre Twitter, arroba tots per tots.
Atracadors de temporada, què són? Atracadors de temporada, jo que soc de Lleida, són una miqueta com la temporada de la fullta. Anem a fer la recollida de la poma, una miqueta el mateix. Doncs hi ha atracadors que tenen calendari, llavors venen aquí a Espanya a fer la seva temporada. Hi ha alguns que inclús el recorregut és a nivell europeu, i per tant, normalment, els més característics d'això són gent llatinoamericana...
que ara estan començant el seu hivern perquè finalitzen l'estiu i llavors venen aquí a fer campanya d'estiu, venen a mirar de perpetrar algun robatori que altre, a mirar d'obtenir un bon benefici i, per tant, quan aquí ja s'està acabant l'estiu, comença a ser fred, se'n torna al seu país a gaudir
del benefici obtingut a Nidralistro. És una pràctica no molt estesa, però hi ha molts que es dediquen a fer això. Tots per tots, tal com passa la vida.
Com fem puntualment cada dijous, anem a conèixer quines històries hi ha darrere els Mossos d'Esquadra. Moment, doncs, ara d'iniciar les històries policials capitanejades pel periodista d'investigació Xavier Binader. Xavier, bona tarda. Bona tarda. Qui és el protagonista d'avui? Doncs avui tenim en Eduard Sellent Penya, nascut al barri de les Cors, 40 anys, casat, dues filles, llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, intendent dels Mossos d'Esquadra,
i sots cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació. La seva família, pare funcionari de la Generalitat, mare, mestra i cinc germans de tradició catalanista, es va establir a Corbera quan ell tenia 7 anys, però aquest fet no li va fer perdre el contacte amb Barcelona. Després de sortir del col·legi Oreig, va anar al pare Meñaner,
en el seu propi barri natal, a l'Institut Auxers Marc, i l'any 91 es va matricular a Filosofia de la Universitat de Barcelona, on va ser molt actiu en el món de les associacions estudiantils. L'any 93, quan estava a tercer curs, ell mateix explica, va decidir fer una parada en els estudis per anar voluntari a fer de soldat de veritat.
i va escollir la brigada paracaidista, la famosa Bripac del Calà de Henares, després del corresponent campament a Jabalí Nuevo, Múrcia, va participar en nombroses maniobres i va comptabilitzar
fins a 25 salts de parec egoista. A la tornada a la vida civil acaba la carrera i aquell mateix any, 97, amb el títol de filòsof a la butxaca i impulsat fonamentalment pel desig de servir els altres i el seu país, es va integrar a la onzena promoció dels Mossos d'Esquadra 1997-1998.
El seu primer destí va ser la unitat de Seguretat Ciutadana de l'ABP de la Selva Litoral, a Blanes, comandada llavors pel sotinspector Jordi Bansconta. Però els nou mesos, març del 99, guanya una plaça per traslladar-se a Girona, on mana l'inspector Xavier Creus, i continua allà amb la tasca de Seguretat Ciutadana. El febrer del 2000 opta novament a una plaça
per anar a l'estaf de la Regió Poligial de Girona, que té al front l'intendent Joan Miquel Capell i comença el seu treball a l'oficina de suport regional des d'on sortiran quantitat d'iniciatives
que més tard s'estendran per tot el cos policial. L'any 2001 ascendeix a Caporal i el febrer del 2002, quan l'intendent Capell és nomenat cap de la comissaria general tècnica, torna amb ell a Barcelona, on primer des de la direcció general de Pujades i després des de la base de Bolívia treballa en la introducció de les oficines de relació amb la comunitat, impulsant la imatge corporativa del cos i diferents plans estratègics. Quan Joan Miquel Capell
És enviat a trànsit. El 2003 arriba al front de la tècnica el comissari David Piqué i es comença a preparar el desplegament a la ciutat de Barcelona. El 2004 promociona Sergent i el 2006 participa la secretaria tècnica del pla de desplegament de la regió policial metropolitana nord i viatja a Serva i Jan en una missió de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa
per formar la policia d'aquell país en temes de drets humans. El maig del 2007 guanya els galons de sota inspector. La tècnica és rebatejada comissaria general de planificació i organització i el comissari Emili Quevedo es col·loca al seu front. L'octubre d'aquell mateix any dona un nou salt endavant, es converteix en inspector i és nomenat cap de l'àrea de l'oficina tècnica, el lloc des d'on es contesten les preguntes parlamentàries
Es dona suport tècnic a la subdirecció general de recursos humans en temes sindicals. S'impulsen projectes d'organització i modernització organitzativa
i arreglat en fins i tot diferents tipus de protocols. El febrer del 2010 ja és intendent, participa activament en l'elaboració del Pla de Seguretat de Violència Masclista i l'agència ONU Hàbitat l'envia a Burkina Faso a fer un seminari per directius de la policia. I finalment, al gener del 2012, quan la Comissaria General de Planificació i Organització deixa la seva seu a la travessera de les Corts i canvia Sabadell, on s'anomena Comissaria General Tècnica de Seguretat,
Ell és nomenat sots cap de la nova Comissaria General de Relacions Institucionals, Participació i Prevenció, sota les ordres, novament, d'un vell conegut, el comissari Joan Miquel Capell, el lloc on continuen aquests moments. Intendent Eduard Sergent, benvingut al 2 per tots. Moltes gràcies. Bona tarda.
Vostè, com a filòsof, té una trajectòria humanista, però pel que hem dit, en un moment determinat se'n va a la brigada paracaigudista i després se'n fa policia. Com s'entén un filòsof paraca? Bé, jo diria que, efectivament, sóc una persona que les qüestions humanistes sempre l'han amoïnat, sempre s'ha preguntat el per què de les coses, però alhora sempre m'he considerat una persona d'acció.
m'agrada l'acció i per això les meves decisions que han pogut ser possibles m'han conduït a activitats transformadores és a dir, no hi ha prou amb la reflexió sinó que cal actuar si vols transformar les coses i jo m'he sentit vinculat i m'ha tret sempre per les qüestions de seguretat en un àmbit on he pensat que podia contribuir en aquest canvi a partir de la reflexió però entendent, a excepció dels dos
Els primers anys que vostè va estar en unitats de seguretat ciutadana, el 98 a Blanes i el 99 a Girona, la resta de les seves destinacions han estat sempre en llocs burocràtics. Em refereixo, de l'acció se'n va cansar aviat, o és que la seva formació acadèmica va condicionar el rest dels seus destins? Sí, jo crec que més aviat és això. Jo soc un enamorat de la professió de policia,
Per mi sempre m'agrada pensar i recordar quan era un patruller, quan estava patrullant les ciutats on vaig ser destinat. I sempre ho he dit, no? Soc presoner a vegades d'aquesta formació, d'unes capacitats determinades que han orientat la meva funció dins una organització en aquestes tasques, on de moment sembla que la meva organització em treu més rendiment. Però, en tot cas...
Em queden 25 anys de serveis i estic convençut que tard o d'hora tornaré a una unitat operativa i podré tornar a tenir contacte amb la feina directament al Servei del Ciutadà. A tu i a mi no sé si es queden 25 anys de serveis encara. Jo crec que no tants, com a l'intendent. Hem parlat d'aquella oficina de suport regional de Girona, on en els anys 2001 i 2002 van sortir moltes iniciatives que després es van fer extensives...
a la resta del cos. En concret, què es va fer allà i què van inventar de nou? Sí, allò de fet va ser un laboratori d'idees, en certa mesura. Tenir el comissari Capell, llavors l'intendent allà, que és una persona que estimula la innovació contínuament. En un moment en què l'organització, penseu que només estava desplegada pràcticament a Girona i començàvem el desplegament a Ponent, doncs es podia experimentar. Es podia experimentar què volíem, no? I en aquell moment...
com a elements diferenciadors i com a elements propis del nostre model de servei, vam desenvolupar iniciatives com aquesta oficina de relacions amb la comunitat, en què vinculàvem aquesta voluntat de tenir una relació estreta amb el ciutadà i amb les seves institucions. Això va néixer a Girona, posteriorment va anar reproduint-se a la resta de regions a mesura que ens anàvem desplegant, però en tot cas és un invent...
col·lectiu de les persones que estàvem en aquesta unitat durant aquell període. També en aquella època i a Girona es va crear pròpiament els grups d'atenció a la víctima a diferència d'altres cossos policials i pioners a l'Estat clarament i en Europa en alguns casos atenent a les víctimes de violència domèstica en aquell moment. Sap que en el cos, a mi m'ho han dit precisament quan
Quan he parlat amb algun dels seus companys que avui vostè estaria aquí amb aquesta entrevista, en el cos diuen que el seu padrí espiritual, en definitiva, és el comissari Capell? Espiritual. No m'he sentit mai fiol de ningú. L'hi haig de dir. Em sento molt lliure, molt agraït. Jo he treballat per les persones amb més talent...
amb algunes de les persones amb més talent, em falta alguna, ho haig de dir, del nostre cos, i per tant seria una injustícia atribuir a un o altre el meu desenvolupament professional. Però és cert que tots i cadascun d'ells, els que heu citat, tant el comissari Capell, el comissari Piqué, el comissari Quevedo, han estat persones que m'han potenciat a l'hora de desenvolupar-me com a comandament. Li haurem de preguntar al comissari Capell, no?
El 2002 es crea per decret la comissaria general tècnica encarregada de l'organització interna. És cert com diuen que en aquest cos costa molt fer canvis? Jo crec que no. Jo crec que no és que costi. Totes les organitzacions han d'afrontar canvis que es produeixen al seu entorn. En el nostre cos hi ha diferents etapes i no es pot parlar que les resistències al canvis...
siguin iguals al llarg del temps. És a dir, el decret 2002 és un decret que en certa mesura marcarà l'ànima del cos en la seva estructura. La resta de decrets no deixen de ser actualitzacions, millores, canvis adaptatius a cada moment, però aquell decret en certa mesura imposa un model de servei que hem anat reproduint.
Implantar les oficines de relacions amb la comunitat, les ORC, va costar molt? Doncs la veritat és que al principi no va ser senzill
Primer va ser vist com una iniciativa regional, d'aquell moment de la regió policial de Girona, i alguna regió que es va desplegar després no la va incorporar en un primer moment. Jo crec que un factor determinant...
en la implantació de les oficines de relacions amb la comunitat va ser el canvi a la composició social de Catalunya amb la necessitat que vam tenir en un moment determinat d'explicar a persones que arribaven al nostre territori qui érem, quins serveis teníem de tensar-nos amb ells i presentar-los al servei de la policia a l'hora de detectar quines necessitats podien tenir en matèria de seguretat sense aquest fenomen no tinc tan clar que hagués estat tan fàcil la seva implantació
Quin treball es va fer amb la imatge corporativa? Doncs el tema de la imatge corporativa és molt curiós en el cos de Mossos d'Esquadra perquè té una potència d'imatge molt gran, és a dir, tothom reconeix els nostres símbols, però penseu que fins aquest any no han estat incorporats en el programa d'imatge visual de la Generalitat de Catalunya. És a dir, fa poc més d'un mes que la Generalitat de Catalunya ha reconegut en el seu programa d'imatge visual els diferents elements del cos de Mossos d'Esquadra. Llavors,
Quan vam crear la Comissaria General Tècnica i ens van destinar-hi, una de les coses que vam voler fer és potenciar aquesta idea de marca i una manera de potenciar aquesta idea de marca de Mossos d'Esquadra associant-la a un prestigi i associant-la a una prestació d'un servei va ser ordenar els elements visuals. I els elements visuals eren tan senzills com crear un logotip en el que hi ha quatre quadrets i la paraula Mossos d'Esquadra
aprofitant elements que estaven dispersos, com la rotulació dels vehicles, però també tota una feina de bonificació estètica, de powerpoints, de fulletons, etcètera. De manera que el ciutadà, quan revés aquell producte, veiés de manera inequívoca que allà darrere hi havia la marca Mossos. També són els anys de la redacció de tota una sèrie de plans estratègics, el de la direcció general...
els departamentals, els interdepartamentals, el general de Seguretat de Catalunya... Explica'm una cosa, quina metodologia s'utilitzava i quins, si es pot dir, van ser els més complicats de redactar? Doncs, segurament el més complicat va ser aquest que feies a referència del Pla Estratègic de Direcció General de Seguretat Ciutadana, llavors...
va suposar un procés de revisió interna, i de fet no el vam arribar a acabar perquè va finalitzar la legislatura, va haver canvi de govern i no el vam completar. Aquest seria segurament el més difícil. Normalment aquests plans, els plans estratègics, segueixen una metodologia que es diu d'anàlisi estratègica, que té en compte una anàlisi d'entorn,
una anàlisi també del servei que tu vols oferir, de la concurrència que tens, és a dir, la resta de cossos que hi ha i que en el qual tu has de prioritzar una sèrie d'objectius d'acord amb uns escenaris. És una tècnica que utilitzen totes les organitzacions quan enfronten com volen encarar el seu futur.
Es va crear el sistema de suggeriments, agraïments i queixes. Com funciona? Com funcionava? Com es va crear? Doncs sí, el cos ha tingut un procés de desplegament que va començar l'any 94, ha donat 14 anys, i durant aquest temps la prioritat número 1 ha estat desplegar-nos.
Eren processos en els quals el més important era construir comissaries, preparar noves promocions, tenir el material necessari, fer plans formatius per a nous comandaments, i en certa mesura qüestions com la ordenació de processos més organitzatius van quedar amb un seu plànol. Aquest va ser el cas de les queixes ciutadanes, que no és que no s'atenguessin fins al moment, és que s'atenguessin amb criteris dispersos.
Què fèiem amb un agraïment, què fèiem amb una queixa, què fèiem amb un suggeriment, no quedava clar. Llavors, a partir d'un treball d'inspectors que vaig fer amb una companya, amb la Rosa Bos i amb un company, amb el Jordi, doncs vam dissenyar un sistema d'agraïments i queixes. I a partir d'aquí el vam sistematitzar i el vam implantar per garantir que qualsevol ciutadà que vulgui fer un suggeriment, un agraïment o una queixa tingui sempre una resposta.
M'equivoco si penso malèvolament que hi ha més queixes que agraïments. S'equivoca. Sí? Sí, la veritat és que quan nosaltres vam fer la previsió pensàvem també equivocadament com vostè, no? I pensàvem, a més a més, teníem moltes pors i pensàvem que sí, organitzativament no tindria una bona acceptació perquè podia suposar una fiscalitat...
amb un ofici que ja per si està molt supeditat a una contínua supervisió per diferents operadors, però la veritat és que no. Tenim unes 3.500 escrits anuals d'expedients i més o menys estan al parell les queixes i els agraïments. De fet, hi ha vegades que hi ha fluctuacions en les quals els agraïments estan per sobre. Sembla ser que la seva...
va ser molt important també en una setmana de coses com els protocols d'homofòbia i en els delictes d'odi. Sí, així és. Jo, de fet, m'he sentit sempre vinculat també a projectes com el de la diversitat en general, a la policia, en aquest servei a la ciutadania amb un sentit ampli. Com us deia, quan vam pensar en les URCs, també estàvem pensant en aquesta nova societat, aquesta nova Catalunya, que és més plural i diversa, no?,
I, novament, quan vaig tenir l'oportunitat de poder participar en uns protocols que donen una protecció específica a uns col·lectius que poden necessitar, primer els delictes d'homofòbia, que són uns delictes que necessiten una precisió especial i una activació especial a nivell d'un fiscal a l'hora de poder, doncs,
acusar amb unes penes determinades perquè hi hagi aquest component de delicte d'odi homofòbic, vam pensar que era important crear una pauta de treball que garantís que als nostres atestats es identifiqués clarament que l'orientació d'aquell delicte era discriminatòria. Després ho vam ampliar a la resta de col·lectius que anomenem delictes d'odi amb aquest concepte més ampli.
Maco, eh? A les policies els costa entendre el llenguatge dels polítics? Perquè a vegades ens costa entendre els que no són policies. Com a tots, ens costa una mica. Jo crec que, de fet,
En part, una de les meves contribucions en aquestes feines de plans departamentals, el que fèiem abans referència, ha estat poder traduir o poder ajustar el que eren aquests objectius polítics que ens ha marcat el govern en diferents legislatures en accions específiques que la policia pogués entendre. Però és evident que cada col·lectiu té el seu llenguatge i que a vegades necessita fer
certes ajustaments entre què entén cadascun de nosaltres. Hi ha observadors o estudiosos d'una mica de la policia catalana que diuen que el predesplegament a Barcelona s'havia d'haver fet d'una altra manera, que aquell any de convivència amb els altres cossos policials va ser un error per la contaminació cultural que va representar. Vostè què pensa?
És una idea interessant, no l'havia sentida jo, però veritablement és una idea interessant. El que sí que és cert és que va ser una etapa estranya, perquè estar un any sense competències, específicament, a Barcelona, amb gent amb uns serveis desplegats, és una situació realment singular del que ha estat el nostre procés de desplegament. Jo crec que
que va formar a part la decisió del necessari respecte que tenia la ciutat de Barcelona, però realment sí, vam conviure dos cossos amb dues cultures molt diferents. Recentment, en el Punt Diari, avui el primer director de la Policia Catalana, Miquel Sagres, parlava inclús en un dels seus articles d'una mena de cinquena columna dins dels Mossos. Ha llegit aquest article? No, no l'ha llegit. I què penses?
de si hi ha una cinquena columna dins dels Mossos. Home, jo crec que el cos és un reflex de la societat catalana, i per tant estic convençut que hi ha persones amb tot tipus de sensibilitat, en un sentit i en un altre. Però la incorporació de membres d'altres cossos policials amb un altre tipus de cultura organitzativa, i alguns d'aquests en aquest moment inclús estan a la cúpula del cos,
deu haver representat algun tipus de fractura amb la cultura pròpia de la policia de la Generalitat. O no? Home, jo crec que, evidentment, les aportacions de comandaments que es va fer d'altres forces i cosos, doncs, estic segur que en molts casos han estat més exitoses que en altres. És evident que fins a cert punt resulta
Doncs estrany amb una organització com policial les incorporacions successives, però en tot cas va ser una opció dels responsables polítics de cada moment. No, no, jo no parlo que s'hagi fitxat cap patata, per dir-ho d'alguna manera, eh? Parlo d'una altra cosa, però res i curt. Vostè no creu que la catalanitat del cos està en perill? Jo no diria tant. Jo diria que és una qüestió que, com tota la societat catalana, hem de vetllar entre tots per conservar-la.
i per donar-li el valor que té és a dir, el cos de Mossos d'Esquadra existeix perquè existeix un poble que som els catalans que tenim unes institucions pròpies que venen de lluny i perquè volem exercir les nostres competències també en matèria de seguretat i per tant no és casualitat vull dir, si no comparteixes això difícilment pots compartir la creació d'un cos com el dels Mossos d'Esquadra
Catalunya té un nombre determinat de policies. Com es calcula els policies que necessitem?
Hi ha diversos factors. El factor principal normalment és el de la població. La població és un element bastant objectiu a l'hora d'establir una proporció. El Parlament va situar en un 4,5 per mil la tassa de policies i aquesta xifra està construïda a partir de les aportacions als diferents cossos policials.
Hi ha altres factors, com les càrregues de treball, la conflictivitat que tingui aquell territori. Depèn també de la distribució i de decisions com si són territoris
que són més metropolitans i són més rurals, les comunicacions... És multifactorial la decisió a l'hora de calcular els efectius. També hi ha qüestions que tenen impacte, com són les polítiques de seguretat. És a dir, quan tu...
quan tu dimensiones un cos a banda dels serveis, diguem-ne, bàsics de la policia, a mesura que incorpores nous serveis has d'acompanyar-los de nous efectius. És a dir, si no passaria com amb tot, no? Et donen competències però no tens els recursos. Per tant, també està molt relacionat amb les polítiques de seguretat i amb les competències que s'atorga la policia. La policia autonòmica està desplegada per tot Catalunya...
Però, en definitiva, mai sembla acabada del tot. Tan difícil és d'organitzar un cos policial de dalt a baix? Jo crec que la policia de Catalunya està perfectament organitzada en aquests moments. Jo crec que aquesta sensació que hi ha de... que contínuament ens estem organitzant, i si fem referència més aviat als decrets, doncs estem parlant
d'una organització que ha passat d'una fase de creixement a una fase de consolidació, en la que, com us deia abans, primer hi ha hagut unes prioritats que ha estat dotar el territori d'efectius que donessin el servei de policia. Però quan això ho hem tingut consolidat, i ja portem 3 o 4 anys amb aquest servei consolidat, toca enfortir les unitats centrals, les unitats que donen una excel·lència i una potència al cos
en aquest moment. És a dir, l'organització no està en un moment d'expansió, sinó en un moment de consolidació. I, per tant, els objectius estratègics canvien. Canvien les circumstàncies de les organitzacions i de les societats, i ens hem d'adaptar. I aquests canvis estratègies, per exemple, l'aparició en aquests darrers temps del que vostès anomenen grups violents en els carrers de Barcelona...
ha forçat algun tipus de canvi d'estratègia? Home, jo crec que, esclar, va haver-hi una compareixença del conseller en què va anunciar tres eixos d'actuació en l'àmbit legal, en l'àmbit operatiu, també, i en un àmbit ciutadà, cívic o institucional, no? Per tant, efectivament, i com us deia,
La policia és una organització i com a organització és viva i s'adequa als canvis. En aquest moment tenim aquest fenomen i s'han pres un seguit de decisions organitzatives. La potencialització de la brigada mòbil, unes unitats que es reforçaran, a l'hora també la millora de la recollida de determinada informació, etc.
Com ha viscut vostè aquests dies, aquest 29M, la vaga, els incidents, els Mossos molt protagonistes de la informació? Ui, es pati molt en aquests moments? Jo vaig patir molt, crec que els meus companys han fet una feina excel·lent, em sento molt orgullós, em sento molt orgullós de la regió policial de Barcelona, molt orgullós també de la brigada mòbil, dels companys de la divisió d'informació, la veritat és que han fet una feina excel·lent, amb unes circumstàncies molt difícils,
Entenc que, evidentment, en ordre públic és difícil no causar actuacions que puguin tenir conseqüències no volgudes per nosaltres, però les circumstàncies eren molt difícils i ho han fet molt bé, s'han sortit molt bé. La veritat és que vaig sentir admiració per algunes persones com van dirigir l'actuació i alhora també respecte i també la meva absoluta orgull pel treball que van fer els meus companys. Gràcies.
Els sindicats han criticat, per exemple, la mesura que va anunciar el conseller l'altre dia d'augmentar els efectius de la privada mòbil i han dit que seria molt més interessant, per exemple, potenciar les arros i formar gent a les arros. No creu vostè que en el terreny de l'ordre públic, en concret, a la nostra policia, a la policia autonòmica, encara li manca informació de qualitat, extendiu intel·ligència per fer bones planificacions operatives?
Jo sobre això dues coses. La primera és davant d'una situació hi ha possibles decisions diferents. Jo crec que el conseller el que va dir és d'una banda reforçar la brigada mòbil i d'altra banda aquests grups regionals de recursos operatius que són unitats polivalents que poden fer funció en ordre públic i el que diu el conseller la seva compareixença, la seva nota és que espera
que aquestes unitats de recursos operatius s'integrin d'una manera més plena en els dispositius d'ordre públic. Per tant, crec que, en definitiva, no diuen res diferent els uns dels altres. Aquests arros, aquests recursos operatius, aquests dispositius, es tornaran a trobar en una situació similar? Si torna a venir una altra vaga general, una altra jornada com aquestes, repetirà el mateix? Esperem que no, però ens hem de preparar per si això passés.
Jo crec que no és desitjable i ningú ho vol, nosaltres els primers que no ho volem, però en tot cas nosaltres treballarem, estic convençut que els diferents serveis, per intentar minimitzar els riscos. Entendent, expliqui'm una cosa, quina cara posaven els policies de Cerva i Jan quan vostè hi va anar?
i els parlava de drets humans. La veritat és que va ser sorprenent. Tant és així que, vaja, vaig tenir una experiència, jo crec que, no diré dura, però sí sorprenent. És a dir, clar, jo vaig anar allà, vaig parlar de drets humans, relacionat amb el dret de reunió, sobretot, era una època que hi havia problemes de concentracions, i vam parlar una mica del dret de reunió, no?
I un diari de l'oposició va fer servir unes paraules meves i les va posar en un article de portada. I els policies aquells es van enfadar molt amb mi, els meus col·legues de Cervejant. Què deia vostè? Doncs res, normal, que no pot haver seguretat sense respectar els drets humans, no? I que s'havia de respectar el dret de reunió com un dret bàsic, no?
I, vaja, en tot cas, doncs... Es va convertir en un líder de l'oposició, vostè, que és quasi. No, no tant, realment no tant, però, clar, jo feia la meva conferència i la meva formació amb un policia de Bèlgica, un gendarme, i ho feien en un hotel, no? Però ells es van enfadar amb mi fins al punt que havíem d'anar a sopar junts i van decidir, doncs, que no em van recollir i em van deixar ja a l'hotel, no? No va molt ser res més de mi.
Com és la policia de Burkina Faso, un altre dels llocs on ha estat vostè en una d'aquestes missions internacionals? La policia de Burkina Faso segueix el sistema continental, clàssic, és a dir, tenen dividit el que seria d'una banda una gendarmeria, un cos militar, per tant, i un cos de policia nacional. I a banda, a Ogadugut, tenen un cos de policia local,
Seria amb forces atribucions i jo diria que és una policia, doncs, en certa mesura jove i amb ganes de treballar i de modernitzar, no? Realment és molt dinàmica la policia municipal d'Ogadugú. El que és divertit és veure com determinats comportaments de les policies es reprodueixen més enllà de les fronteres, més enllà del desenvolupament tecnològic, no?
Això d'uns cossos i els altres, les competències, aquests elements de comparació contínua. Intendent Eduard Cellent, moltes gràcies. Quasi que ara hem fet 25 preguntes, o més potser, tot un examen on hem tocat moltes assignatures i al qual li agraïm que ens hagi acompanyat. Un intendent al qual li agrada la música clàssica com hem vist i escoltat. Moltes gràcies a vosaltres.
Xavier, després d'aquest dijous sant, tornem a veure el dijous que ve, no? Perfecte. Que no serà sant, serà un dijous... Serà un dijous normal, corrent. Pecador.
Fins demà!
Gràcies.
L'equip de Pochettino creu en el factor Cornellà al Prat per tornar a places europees. A partir de les 6 de la tarda, Espanyol Real Sociedad. Viu i riu tota l'emoció del futbol amb Sergi Mas, Eduard Cabré, Òscar Herreros i l'equip d'esports de Com Ràdio.
A concertsprivats.com trobaràs els directes intimistes de més de 50 artistes de la música catalana més indie. Registra't al web i crea la teva pròpia playlist.
Informatius com ràdio. A les dues, notícies en xarxa. Edició migdia, amb Oriol Fugedor. Convergència i Unió no donarà suport als pressupostos generals. A les set, notícies en xarxa. Edició vespre, amb Marta Patricio. Els mercats han castigat la Borsa Espanyola per segon dia consecutiu i per l'altre. I a les onze, notícies en xarxa. Edició nit, amb Manel Carvajal. Aquesta és l'última nit de festa per la primera tongada de joves britànics que van arribar l'home. Informatius com ràdio.
Tots per tots, perquè el futur ja no és el que era.
Allí tothom riu, és extraordinari, i són pobres de solidaritat, no? Quan vaig allà, sento l'ànima d'Àfrica, no? L'últim cop que vam estar fent un pou d'aigua, no?, amb un company enginyer, si haguessis vist com va sortir l'aigua, es va fer una festa, que hasta jo, que ja soc gran, hasta jo vaig ballar, no?
Unicef Internacional ha iniciat una campanya a les xarxes socials per tal d'alertar de la difícil situació que es viu al Sahel. Han volgut crear una alarma davant la crisi nutricional que es viu en aquest territori africà i ho farien per aconseguir el suport necessari per frenar la greu situació a la regió. Aquesta setmana les xarxes socials d'aquesta organització dedicada a la infància i que forma part de l'estructura de l'ONU treuen fum. Plis Rituït, els més vulnerables en el Sahel són els nens.
Aquest és un dels tuits de les piulades que circulen aquests dies al Twitter. Encara que el hashtag és... Saludem aquesta hora a Guiomar Tudó, coordinadora del Comitè de Catalunya d'UNICEF. Bona nit, Guiomar. Hola, molt bona nit. La situació del Sahel crítica, no? No és nova. La vostra organització ja fa temps que ve advertint des del desembre, precisament, d'aquest possible desastre, no? Exactament, la situació no és nova...
però com que els fons que havíem demanat a la nostra crida no estan arribant, UNICEF ha decidit posar en marxa una acció molt novedosa, una acció de més que demostra la capacitat d'innovació que tenim, i és una acció a nivell de xarxes socials per alertar de la greu situació que estan visquent allà 15 milions de persones, i en concret un milió d'infants que corren un greu perill per culpa de la situació de desnutrició crònica que pateixen i aguda,
i que si no actuem ràpidament aquestes xifres poden incrementar. De fet, recordo que per mitjans de febrer el programa mundial d'aliments, el PAM, va convocar una reunió d'urgència per parlar d'aquesta situació. Exactament. Contínuament s'està avaluant i monitoritzant aquesta situació i des de les diferents organitzacions de Nacions Unides fem totes la nostra, duem a terme la nostra missió i Unicef també va fer la seva crida
però, malauradament, els fons no arriben i és per això que, davant de la possibilitat de l'agreujament de la situació, hem decidit posar en marxa aquesta campanya. Per què no arriben els fons? La crisi? La crisi és dura i, a més, la situació de seguretat ha empitjorat. Com saps, hi ha problemes a Mali. Això ha fet que hi hagi moviments i desplaçaments de població
i això fa també que les condicions de seguretat hagin empitjorat, amb la qual cosa hem hagut de fer un llançament d'una nova crida per assegurar precisament que aquesta feina, que com bé dius, ja estem duent a terme des de fa temps, no es vegi amenaçada per l'empitjorament de les condicions de seguretat. És que tenim una sensació a vegades una miqueta frustrant, perquè ja fa setmanes, ja fa mesos, que algunes organitzacions com la vostra o com Acció contra la FAM...
Jo crec que també Intermonoxfam anava advertint d'això, anava dient aneu amb compte perquè esteu molt centrats en la banya d'Àfrica, en Etiòpia, en Somàlia, i aquí al Sahel se n'està preparant una de grossa, no? Però s'ha acabat complint una miqueta el que no volíeu. Bueno, s'està costant el que no volem, però per evitar que s'acompleixi el pitjor dels escenaris és per això que estem treballant tots plegats.
Com sempre, Unicef treballa amb altres organitzacions, amb Acció contra la Fam, amb Intermón, amb els governs, amb ONGs locals, per evitar que la situació empitjori. Com bé deies, Unicef porta molt de temps treballant. L'any passat vam tractar quasi 600.000 nens contra la desnutrició aguda greu i la nostra intenció és continuar treballant. Per això és molt important que no deixem d'alertar
i de donar l'alarma sobre aquesta situació que estan patint. 15 milions de persones, de les quals un milió de nens en aquests moments pateixen desnutrició aguda greu, i si les coses no es posen remei, podríem arribar a un milió i mig. Per això és important continuar treballant, per això és important contribuir a la campanya. Estem parlant del Sahel. El Sahel és Mauritània, el Sahel és Níger, el Sahel és Mali, Mali, Mauritània, Níger...
i les regions del nord de Camerún, Nigèria i Senegal són regions tradicionalment on es pateix la sequera. N'han patit dues molt recentment, el 2005 i el 2010. No s'han recuperat de la 2010 i ara estem arribant una altra vegada a l'època de sequera. La població és forta, són gent molt dura i molt acostumada a viure en situacions difícils, però evidentment...
El cos és el cos i la situació és dura i per tant hem de posar en marxa aquestes campanyes. Hem de continuar treballant en centres nutricionals, hem de continuar preparant, donant accés a aliment terapèutic a aquells infants que més ho necessiten. Hem de continuar vacunant per evitar que la poliomielitis i la meningitis facin estralls, sobretot a la regió del xat.
No ens hem de rendir, però l'important és pensar que encara que les xifres són grans i són desoladores, els resultats arriben quan els fons s'inverteixen i per tant és important continuar cridant l'atenció. A vegades hi ha gent que pot arribar a pensar, potser malintencionadament, que quan crideu l'atenció a vegades és per una mica de prevenció del que pugui passar, que exagereu una miqueta...
per forçar la gent o les administracions, les Nacions Unides, a fixar-s'hi més i que després, segons com, la cosa es resol. No sé si aquest, per exemple, a Somàlia, em passava alguna cosa d'això, no? A Somàlia, després de la declaració de l'estat de fam al juliol, que va ser el punt àlgid de nivell de comunicació, on es va posar el focus allà, vam aconseguir...
grans avenços. De fet, ara l'estat de fama es va declarar a 6 regions i ara només és a 3, el qual no vol dir que les coses s'hagin revertit, evidentment continuen sent difícils, però quan el foc d'atenció es posa sobre el que nosaltres anomenem les emergències oblidades, normalment els fons arriben o comencen a arribar i a comprometre's i per tant les situacions podem continuar-hi treballant.
Per això, en aquest cas, no és una qüestió de posar l'atenció sobre algú que és un futurible. Parlem en aquests moments d'un milió d'infants amb risc de desnutrició aguda greu, el qual pot acabar comportant la mort, i que si no actuem, aquest nombre pujaria fins a un milió i mig. Per tant, un milió ja no és una xifra...
com per menys tenir, no? No, el que passa és que la gent es pot relaxar una miqueta, perquè recordo quan vam rebre aquí la notícia que a determinades regions de Somàlia
ja s'havia, no sé com en dieu, tret la qualificació de situació límit o... D'estat de fam. D'estat de fam, no? Potser aleshores s'oblida, no? I que realment m'imagino que no hi hagi estat de fam no vol dir que la gent ja tingui tots els problemes resolts, no? Però llavors és fàcil que la gent se n'oblidi una miqueta, no? I el problema, doncs, reaparegui. Exacte, i per això és important aleshores dur a terme campanyes com aquesta que estem fent, que es diu Sahelnau, que és una...
És una campanya absolutament novedosa, com et comentava al començament, perquè estem els 36 comitès nacionals d'UNICEF, que som els instruments que UNICEF té en els països més rics, on fem captació de fons i fem sensibilització. Hem dut a terme aquesta campanya que el que pretén és alarmar. En aquests moments, perquè te'n facis una idea, aquí no hem declarat l'estat de fam, i així tota la situació és la que és. Per tant, el fet que
ja no hi hagi estat de fam en tres de les sis regions de Somàlia, no vol dir ni molt menys que les coses hagin millorat. Per això les organitzacions hem de ser creatives, hem d'estar actives, hem d'utilitzar tots els mitjans que tenim a la nostra abast i les xarxes socials en són un de molt potent per continuar posant a l'agenda de tots aquells que poden fer les coses, que poden canviar les coses, la situació dels més vulnerables i en el cas d'UNICEF sempre la situació
dels infants més desfavorits. Torna'ns a explicar com funciona la campanya, com s'hi pot col·laborar. Mira, la campanya s'hi pot col·laborar fent nasment a través de les xarxes socials, fent piulades amb el hashtag coixinet Sahel, amb S-A-E-H-E-L, nau, N-O-B, Sahel, nau, i fent piulades
que parlin de la situació del Sahel. Per saber quina és aquesta situació, el millor és que s'entri a la pàgina d'UNICEF, 3W, unicef.es, allà a la nostra pàgina principal, podeu tenir accés a la notícia sobre quina és la situació del Sahel, podeu retuitejar o podeu posar en el Facebook aquesta situació i, evidentment, podeu fer una contribució a través d'una donació econòmica. Hi ha dates, límit o no?
No, de moment la campanya s'ha engegat, ha començat amb molta força. S'ha de dir que d'aquests 36 països, Espanya és un dels més actius a nivell de piulades. El dimarts n'havíem aconseguit 13.000, el tercer país de Comitè Nacional d'UNICEF en nombre de piulades, el qual ens va fer molt contents perquè, com sempre,
Evidenciem que la societat d'aquesta terra és una societat compromesa i és una societat que es bolca amb tot allò que té a veure amb els infants i ens dona molta alegria i molt orgull. Lògicament, les piulades del Tots per Tots les tindrà segur. Nosaltres tenim uns 800 seguidors al nostre Facebook, però teniu...
ambaixadors que tenen més seguidors, no? Teniu el Messi, el Pau Gasol, la Shakira, la Mia Farro o la Selena Gomez, que aquests tenen milions de seguidors, no? I una piulada d'ells hi ha molta gent que ho... Les piulades de la Selena Gomez, que n'ha fet un munt, estan sent molt efectives i molt seguides, el Fernando Alonso també ens ha començat a recolzar, el Pau també n'ha fet, el Pau Gasol...
Aquí a nivell més català ens està recolzant l'Andrés Berencoso, la Gemma Mangual, ens està recolzant la Clara Segura i n'estem molt contents perquè és del que parlem sempre. Personalitats com ells tenen la capacitat de fer-nos arribar a tots els seus públics i això és sempre una ajuda, igual que poder comptar amb espais com el vostre on ens doneu veu sempre de manera compromesa. Fa uns dies parlant de
del conte del Pau Gasol. Avui, en aquest espai, parlant del Sahel, és molt important que, per nosaltres, els aliats, que els hi diem, aliats estratègics, com els mitjans de comunicació, com els personatges, que realment estan compromesos amb els nostres valors i la nostra missió, ens fan d'altaveu i ens fan arribar als seus públics, i això és molt important. Recordem el hashtag, sisplau? Sí, és Sahel Now.
Sahel, ara. El coixinet i Sahel. El coixinet, perdona, el coixinet, Sahel, amb H intercalada entre l'A i l'E, i nau, N-O-B-B. Doncs moltes gràcies, Guiomar Tudó, coordinador del Comitè de Catalunya d'UNICEF. Ja saps que en aquests temes no et faltarà el suport ni les piulades del tots per tots. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Bona nit. Bona nit.
Tots per tots. Ens podeu seguir al nostre Facebook. Facebook.com barra tots per tots. I al nostre Twitter. Arroba tots per tots.
Bona nit, són les 10. Us parlem Sònia Kerr i Manel Carvajal. Els Mossos d'Esquadra han detingut 8 persones en el desallotjament express d'una casa ocupada al districte de Ciutat Vella, Barcelona.
Agents antiabalots s'han acostat aquest vespre fins a l'habitatge situat al carrer del Carme, després que el propietari de l'immoble hagi denunciat l'ocupació aquesta mateixa tarda. A més de desallotjar-los, els Mossos han detingut els ocupants per un delicte d'usurpació d'immoble i un altre de desobediència a agents de l'autoritat. El govern central atribueix el càstig dels mercats financers sobre Espanya a la desconfiança en el creixement econòmic europeu i no tant a un problema estrictament espanyol. Per això el ministre d'Economia, Lluís de Guindós,
ha defensat que la recepta és aplicar els pressupostos i mantenir l'agenda de reformes. Hemos visto en los últimos dos o tres días que se ha incrementado la especulación en los mercados y la volatilidad de los mismos con ataques importantes en una serie de países europeos, incluidos España. Y ante esa situación yo creo que lo fundamental es reafirmar lo que es la convicción del gobierno español con las medidas que se han ido tomando y que se van a ir a tomar.
Unes reformes que precisament avui han estat avaluades pel Fons Monetari Internacional. L'organisme insta l'executiu de Rajoy a tirar endavant els pressupostos per complir amb l'objectiu de dèficit que reclama Brussel·les i també per calmar els mercats. I és que per segona vegada, per segona jornada consecutiva, la prima de risc ha tornat a pujar per sobre dels 400 punts. És a dir, que els compradors cobren un 4% més si compren bons espanyols que alemanys.
I la bossa espanyola ha tancat plana després d'una sessió de moltes pèrdues. Els Mossos d'Esquadra han detingut a puntors a l'Alt Empordà dos homes amb una furgoneta carregada amb 340 quilos de coure, presumptament robat. Els dos arrestats estan acusats de robar aquest material a dues masies de Gullana, a la mateixa comarca. Girona, Sònia, Tober, endavant.
La detenció es va produir dissabte passat, quan els Mossos d'Esquadra van saber que havien entrat a dues masies d'agullana forçant la porta o les finestres i havien robat cable de coure. Els agents van esbrinar que els lladres podrien viatjar en una furgoneta blanca i van muntar un dispositiu per localitzar-los, que va donar el seu fruit a la carretera nacional 2 a Puntos.
Quan van aturar el vehicle van veure que dins hi havia cable de coure en quatre sacs de tela de grans dimensions i varen comprovar que procedia de les dues masies de Gullana. La policia va detenir els dos ocupants de la furgoneta, dos joves de nacionalitat gambiana, veïns de Mollet del Vallet i Blanes, que van quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del jutge, com Ràdio Girona. Els pressupostos generals de l'Estat han rebut avui crítiques des de diferents punts del territori. Agents socials, econòmics i polítics asseguren...
que afectaran especialment la construcció d'algunes infraestructures que són clau a Catalunya. A la província de Lleida, per exemple, la meitat de la inversió per l'any 2012, per aquest any, serà pel Sagarra Garrigues, pel canal de Ric, mentre que les autovies a Osca i a la Vall d'Aran, així com l'enllaç amb Tarragona, queden pràcticament aturades. El president de la Cambra de Comerç, Joan Simó, ha dit que aquesta última és bàsica per l'economia.
A més, és l'autovia de Lleida a Tarragona. Això fa amb el cel perquè els de Tarragona es queixen, Lleida ens queixem i, a més, nosaltres, tot el que ens arriba a través del port de Tarragona és molt important, sobretot amb el tema de pinso, el tema de cereals... Coneguem ara la previsió del temps per les properes hores. Jordi Miralles, bona nit.