Tanto, tanto nada es solo, de una cadera linda, y hoy el sangre pina más.
Freqüència Barcelona. Bona nit, són les 9. S'ha perdut una oportunitat històrica d'entesa amb Espanya. Són paraules d'Artur Mas a l'hora d'explicar el nom de Mariano Rajoy al pacte fiscal.
amb Joan Catà.
Després de donar per tancada la porta del pacte fiscal, Artur Mas ha anunciat que caldrà prendre decisions en els pròxims dies. Jèssica del Moral. Després de dues hores de reunió amb Mariano Rajoy, el president català ha comparegut a la delegació de la Generalitat a Madrid.
A partir del debat que es faci al Parlament de Catalunya la setmana que ve, crec que caldrà prendre decisions. Vostès em preguntaran avui quines decisions, i jo ja els avanço que no els podré contestar, perquè entenc que el moment de fer aquest debat a fons és en el si del Parlament de Catalunya. La situació és prou delicada, que no mereix ni requereix cap tipus d'improvisació. S'ha de pensar bé, hi ha d'haver aquesta reflexió a fons, ha de ser una reflexió compartida,
Mariano Rajoy alega que el no al pacte fiscal és perquè és incompatible amb la Constitució. Una declaració que ha arribat en forma de comunicat posteriorment al titular d'exteriors, José Manuel García Margallo, ha advertit que serien molts els països que batarien la presència de Catalunya a la Unió Europea. I des de Catalunya el Partit Popular sobralla que el pacte fiscal no es pot imposar. Ho ha dit la presidenta de la formació, Alicia Sánchez Camacho, que també ha assegurat que un avançament electoral no seria bo per Catalunya.
Crec que no és procedent i crec que no és adient és que se li exigessin al govern d'Espanya un model de manera unilateral sense capacitat de diàleg i sense capacitat d'anàlisi. I el PSC demana claretat a màs i rebutja l'avançament electoral. A més, el seu primer secretari, Pere Navarro, diu que la trobada de tots dos mandataris a Madrid ha estat un fracàs. Considero una irresponsabilitat
la incapacitat de tots dos dirigents per obrir un camí de diàleg i pacte tal i com demana i desitja el conjunt de la ciutadania catalana i espanyola.
Aquesta jornada madrilenya d'Artur Mas ha tingut el seu últim capítol aquest vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en un acte convocat per l'Assemblea Nacional Catalana Unitrat Mòbil de la xarxa Pere Sants, bona nit. Bona nit, continuo la presència de gent a la plaça de Sant Jaume de Barcelona tot i que molts ja han començat a marxar d'aquesta concentració convocada aquesta mateixa tarda, a dos quart de vuit del vespre. Hem pogut parlar fa uns minuts amb la presidenta d'Òmnium Cultural,
que ha estat una de les persones amb les quals el president ha mantingut una conversa quan ha baixat a la plaça per saludar els concentrats. El casal ens ha explicat que no hi ha voluntat de negociació del pacte fiscal per part de Mariano Rajoy.
La presidenta d'Òmnium Cultural ha assegurat que ha trobat un art format per a ell tranquil i alhora decidit. Com dèiem, continua les estalades i les senyeres i els crits d'independència a la plaça Sant Jaume i algun crit demà surt al balcó.
A l'Observatori també hem recollit diferents reaccions de la societat civil. Com ara la de Joan Casas d'Agada al Col·legi d'Economistes de Catalunya amb declaracions a la xarxa. Un pacte perfectament, diguem-ne, assumible com a element de discussió. El fet que no la tinguis recorregut, doncs, bé, des d'un punt de vista econòmic, representa una decepció important que caldrà, òbviament, la classe política reformular-s'ho.
Joan Ballver, de gada al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, parla a la xarxa de com s'hauria de plantejar una Catalunya independent en matèria d'infraestructures. És evident que caldrà aquí tot un replantejament i si es va cap a una solució, cap a una independència, caldrà naturalment Catalunya replantejar-se quines són les seves estructures, les seves necessitats i tot allò que necessitaria per reixir
Josep Maria Solei Sabater, director de l'Institut d'Estudis i l'Ardenx, diu a la xarxa que Catalunya viu una situació inèdita. Ens trobem en una situació que mai s'havia produït, perquè altres fets s'havien produït per circumstàncies de tipus polític, de tipus social, però no amb una voluntat majoritària, democràtica, pacífica, i a més dins d'un context legislatiu europeu que acull tothom que democràticament fa aquests processos.
També a la xarxa Joan Carles Gallego, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, demana al president Mas que busqui consensos. El govern el que ha de fer és sumar el màxim de forces polítiques per un cantó i també, evidentment, de forces socials per construir una proposta de negociació davant de l'estat.
I Martí Sabrià, gerent de l'associació Costa Brava Centre Hotels, també a la xarxa. El Gironi especialment està molt arrelat al territori, té un sentit de la catalanitat molt incorporat i que tothom està una mica equip d'aquesta relació amb una Espanya que no ens estima, no? Per tant, jo crec que en general la gent està, com la majoria de la població i els sectors socials, crec, a favor de re... resoldre aquesta relació d'una vegada per tot.
Més coses, la Generalitat obre expedient informatiu a Renfe pels retards dels últims dies. Bona part de les línies de tren de Renfe a Catalunya han tornat a registrar una nova jornada de retards en la majoria dels casos. El motiu és la conflictivitat laboral. Les associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya denuncien la politització de l'ensenyament. Alex Castillo, president de la FAPAC, diu a la xarxa que el conflicte de competències entre l'Estat i la Generalitat es trasllada a les aules en detriment dels alumnes.
A veure, això és una regressió en el sentit que es volen recuperar competències centrals del govern central perquè es considera que el sistema autonòmic ha arribat massa lluny, etcètera. Per tant, és una iniciativa que no respon a una realitat educativa. El que es vol reforçar és el govern central, no les competències dels nostres fills.
Alex Castillo parla de les declaracions de l'anunci que ha fet el ministre d'Educació referit a la possibilitat del govern central de recuperar d'ampliar les seves competències pel que fa als currículums escolars en detriment de les competències de la Generalitat. Menys vi, però de més qualitat, els viticultors del Penedès auguren una anyada històrica. Les altes temperatures del mes passat i la sequera han ajudat a la correcta maduració del raïm Josep Maria Albet, president de la Denominació d'Origen Penedès.
És una brema que s'ha de les bones, d'aquelles que se'ls hi posen excel·lents, probablement. Ara s'està retrasant una mica més la maduració amb aquests núvols que està fent aquests últims dies, les fresques... Això és molt bo per les veritats negres i, per tant, tinguem uns vins que, encabats, seran molt més rodots, molt més afinats, molt més bellotats. L'Observatori. Notícies en xarxa.
Les 9 i 7 minuts és el moment de la crònica esportiva avui amb un protagonista, amb un jugador del Barça, Cesc Cristina Álvarez, bona nit. Bona nit, un Cesc Fàbregas que l'endemà del debut a la Lliga de Campions s'ha mostrat satisfet per la presència que ha tingut a l'equip.
els últims dos partits, està tranquil, diu que això li ha permès recuperar la confiança, escoltarem les declaracions de Cesc i valorarem una mica aquest debut, una mica ensopegat del Barça a la lliga de campions i les conseqüències com és l'alesió de Gerard Piqué. Debut ensopegat però cap de ball victòria del Barça en aquesta primera jornada. També avui m'imagino que hi ha segon bloc
Un segon bloc de reflexió. Ja ho sabeu, avui el dedicarem a l'Okei Patins. I tindrem amb nosaltres tres campions d'Europa. El seleccionador espanyol d'Okei Patins, Carles Feritxe, i dos jugadors d'aquest combinat que han guanyat l'Europeu de Portugal la passada setmana. Marc Wal i Sergi Fernandes. L'Observatori en joc amb Cristina Alvarez.
8 minuts passen de les 9 de la nit. Iniciem l'observatori en joc amb els titulars. Eduard Cabré, bona nit. Bona nit. Cesc Fàbregas es mostra feliç per la confiança de l'entrenador i sa illa de les crítiques. El mig campista del Barça assegura estar en bon nivell de forma i celebra el fet de jugar de manera continuada. Cesc reconeix que les lesions de Piqué i Puyol toquen els fonaments de l'equip. La lesió de Piqué el fa ser dubte per al Clàssic contra el Real Madrid.
El central s'estarà entre dues i tres setmanes de baixa. A dia d'avui és complicat que cap dels dos, Piqué i Puyol, puguin jugar el 6 d'octubre contra l'equip de Mourinho. A l'Espanyol el vestidor és optimista malgrat el malinici de temporada. El defensa Raül Rodríguez assegura que no hi ha angoixa el vestidor i que en breua aconseguiran capgirar la situació esportiva. Avui fa 15 anys de la demolició del vell Estadi de l'Avinguda de Sarrià.
A la Lliga Europa, el vigent campió l'Atlètic de Madrid ha guanyat en el seu debut al camp de l'Apoel de Tel Aviv. Ho ha fet per 0-13, amb gols de Cristian Cebolla, Rodríguez, Diego Costa i Raúl García. I en joc acaben de començar els partits Atlètic Club de Bilbao, Japó, El Quiriat d'Israel i el debut de Llevan en competició europea davant del Helsingborg Suec.
En bàsquet el Barça renova el tècnic Xavi Pascual fins al juny del 2015. Xavi Pascual acabava contractar aquesta temporada el tècnic que ocupa la banqueta blaugrana des del 2008, ha aconseguit 12 títols i ha estat present en 18 de les 22 fases finals possibles. Avui s'han presentat els Special Olympics.
CAA començarà l'11 d'octubre a Barcelona i Vilanova i la Geltrú. L'última edició es va celebrar l'any 2006 i s'espera la participació d'uns 1.200 esportistes d'arreu del món amb discapacitats intel·lectuals. I Rosas acull el campionat de Catalunya de vela en classe lacer estàndard. Serà aquest cap de setmana amb la participació d'uns 50 regatistes i a partir de l'1 d'octubre el campionat d'Europa de la modalitat també a roses. I en classe Heliot 6 metres, la catalana Sílvia Roca s'ha proclamat campiona continental en la prova celebrada en aigües del Cantàbric.
Xarxa For de Catalunya t'ofereix la informació del Barça.
L'endemà del debut a la Lliga de Campions, del debut en victòria per Trésor sobre l'Espàrtac de Moscou. Avui ha estat protagonista Cesc Fàbregas. Havia estat discutit en les últimes setmanes, però la presència als últims dos partits li ha fet recuperar la confiança. David Amador, molt bona nit. Bona nit, Cristina. Avui Cesc ha estat protagonista en sala de premsa i està content després d'haver disputat aquests 90 minuts dels dos últims partits. Doncs sí, què t'ha fet l'Espàrtac? L'ex futbolista de l'Arsenal té clar que està agafant el ritme de l'equip.
Feia molt, molt, molt de temps que no jugava 90 minuts. Jugar dos partits seguit 90 minuts, la veritat és que fa certa il·lusió, no? Ho vaig de reconèixer, que m'he sentit molt bé, que em trobo molt bé. Físicament, també, doncs, per donar un to una miqueta extra, doncs, crec que m'anirà molt bé. Cesc, d'altra banda, també diu que es manté al marge de les crítiques i assegura que treballa pel bé de l'equip.
Me dedico a jugar al fútbol, por supuesto que en esta vida hay gente que le vas a gustar más, menos, gente que te va a defender siempre, gente que no te va a defender nunca, pero bueno, yo estoy por encima de eso y lo que quiero es jugar al fútbol, disfrutar y lo estoy haciendo. A mí ya me pueden decir lo que quieran, que yo salgo al terreno de juego con una sonrisa siempre, a darlo todo, disfruto como el que más en este equipo.
El de Arenys de Mar també té clar que té la confiança del tècnic del Barça, Tito Vilanova. Yo sigo considerando que estoy bien y ya te digo. El resto se tiene que acabar de la manera de jugar bien al fútbol.
y teniendo buenos resultados. A mí lo importante no es lo que la gente diga de mí, es que el equipo vaya ganando y el equipo está ganando, el equipo está jugando bien, así que esto es lo que me preocupa verdaderamente a mí. Pel que fa les baixes en defensa, com les dels centrals Puyol i Piqué, Cesc ha recordat que Alex Són ja havia jugat de central. Arsenal, de fet, va jugar també ahir de central, substituint Piqué davant l'Espartat de Moscou, i fa els vuit punts d'avantatge.
Respecte del rei al Madrid, doncs Cesc diu que naturalment esperen mantenir-los. Doncs aquestes són les reaccions de Cesc Fàbregas.
i hem volgut buscar una reacció també perquè ahir sabeu que Leo Messi es va estrenar com a golejador en aquesta edició de la Lliga de Campions. Espira a guanyar el Pichichi. N'hem parlat amb el mític davanter del Milan, José Altafini, Matsola. Doncs ja s'han assegurat declaracions a l'Esports en xarxa que és un enamorat de Leo Messi. Diu el braziler també que el crack blaugrana ja se'l pot considerar més gran que un altre argentí, diu Armando Maradona. Messi per a mi és un jugador extraordinari.
He dicho muchas veces en Italia que Messi es superior a Maradona. Hay muchas dudas, pero lo que hizo Messi hasta ahora, Maradona no lo hizo cuando era más joven.
Però el brasilé que porta molts anys a Itàlia, Pelé, també s'equivoca i és injust quan diu, ho diu moltes vegades, que el davanter del Santos Neymar és millor que Messi. Eren els elogis d'un mite de Jose Altafini, més conegut també com Masola, no confondre amb l'Itàlia, per Leo Messi, que ahir va tornar a fer dos gols. Doncs ahir va fer dos gols, ara toca passar a pàgina de la Lliga de Campions i pensar en la Lliga, el Barça rep dissabte al Granada.
Doncs sí, i avui a la xarxa hem parlat amb el seu entrenador, Juan Antonio Anquela, també conegut com a Anquelotti, el tècnic andalús, de Jaén Halluat, la velocitat del joc blaugrana, però assegurar que intentaran treure un resultat positiu del Camp Nou. Contra Barcelona, es que, no sé, la pelota passa por sitio increíble, y por ahí pasa, y nada, en Barcelona hay que estar los 90 minutos en tensión,
No sé, es que si se le tuerce aparece uno, aparece otro, porque es que son todos muy buenos. Pero, ya te digo, nosotros vamos a ir a competir, vamos a intentar ponérselo lo más difícil posible y, sobre todo, a seguir creciendo como yo creo que el equipo lo está haciendo. Les paroles a la xarxa de Juan Antonio Anquela, Anquelotti, el tècnic del Granada, recordem aquest dissabte, 5 gran jornada de Liga 1 a les 10 de la nit al Camp Nou, Granada-Barça. Per cert, per acabar aquest bloc de Barça, Cristina edica al reial Madrid.
ha anunciat que em prendrà accions legals contra l'ex-visa-president del Barça, Alphons Godall, després de la victòria dels blancs contra el Manchester City, va anomenar literalment psicòpata en una xarxa social a Jose Mourinho, tot i que sense anomenar-lo, per la manera en què va celebrar l'últim gol de Cristiano Ronaldo. Que deixis la teva nòvia per telèfon, encara. Que la deixis per SMS està malament, molt malament, però que ho facis per Twitter.
Hi ha coses que no es poden perdonar. A Fort, l'IVA sí. A Fort, et perdonem tot l'IVA i totes les quotes del 2012 amb tot de la gamba. Xarxa Fort de Catalunya.
Parlem de l'Espanyol que juga dissabte al Benito Villamarín contra el Betis, Eduard, amb la necessitat d'aconseguir la que seria la primera victòria de la temporada. Sembla, però, que el vestidor no està massa moïnat pels mals resultats. El defensa blanc i blau, Raül Rodríguez, assegura que el temps demostrarà que l'equip està treballant en la direcció correcta i que si bé la responsabilitat és gran, no hi ha angoixa entre els jugadors.
No, angoixa no. Jo crec que l'equip ha evolucionat des del primer partit de Lliga. Evidentment, quan es perd un partit, es perden dos, es perden tres, la lectura general i superficial que es pot fer és que l'equip segueix sent poc, segueix cometent els mateixos errors, i si no són els mateixos són molt semblants.
però entenem que l'anàlisi que s'ha de fer de la manera de com hem perdut o com no hem puntuat és molt més profund i jo crec que més que en Goix ens dona optimisme i jo penso que la gent que encara no confin nosaltres té temps per mandar el seu error perquè segurament els resultats ens donaran la raó molt aviat. El central barceloní creu que malgrat els números, l'equip ha encaixat 10 gols en 4 partits, no es pot parlar de fragilitat defensiva, ja que als rivals els generen poques oportunitats.
És una preocupació controlada, és un tema que hem de tenir en compte, que hem de millorar. En l'inici de lliga van ser gols encaixats en moments puntuals i donàvem importància més en el moment final del partit, en els últims minuts, que no pas encaixar un gol. Però, evidentment, conforme passin les jornades i estem encaixant més, hem de treballar molt més de l'aspecte defensiu. Òbviament, en generen poques ocasions. Això és símptoma d'aquestes que treballen bé en general les línies, en la pressió defensiva, en la recuperació. Però, òbviament, hem de ser molt més contundents.
Raül Rodríguez està jugant regularment a l'Eix de la Defensa en aquest inici de temporada. Recordem que l'Espanyol farà demà al matí la darrera sessió d'entrenament abans de marxar a la tarda cap a Sevilla on dissabte s'enfrontarà el Betis. I d'un central a un altre, en aquest cas, Jordi Amat cedit aquesta temporada al Rayo Vallecano. Sí, Jordi Amat ha estat protagonista avui a la xarxa. El defensa de Canet està brillant en aquest inici de temporada al Rayo. El seu equip està en zona europea i aquest diumenge rep el Rayo Almedit. Jordi Amat ha assegurat en declaracions a la xarxa que la seva sortida de l'Espanyol no va ser traumàtica.
Bueno, no va ser dur, va ser una decisió que la vam prendre molt ràpidament, perquè vèiem moltes possibilitats i positives de venir al Rayo. I la veritat és que està anant bé, perquè estic content amb l'equip, m'estic aprenent moltíssim, i res, estarem que sigui així durant tot l'any. Amat creu des de la distància que l'Espanyol se'n sortirà de seguida ja que té una gran plantilla. Són declaracions a la xarxa.
Tenen un gran equip, un gran entrenador, i sortiran endavant. Sumaran punts a la d'allà. Vaig veure també l'últim partit contra Bilbao i els tres punts van estar a punt. I això pot passar. Els inicis de temporada són molt difícils. I ja et dic, jo crec que pel que vaig veure al partit de Bilbao, que els hi aniran les coses bé.
Jordi Amat ha afegit que si ve està molt a gust el Rayo, la seva voluntat és acabar l'any de sessió i tornar a l'Espanyol. Sí, sí, està claríssim. Estar aquest any a top el 100% amb el Rayo, donar-ho tot, i després tornar a l'Espanyol. Jordi Amat ha jugat ininterrompudament 14 anys a l'Espanyol fins que aquest estiu ha estat cedit al Rayo Vallecano. Un darrer punt encara parlant de l'Espanyol és que avui es compleixen 15 anys de l'enderrocament de l'antic estadi de l'avinguda de Sarrià.
Alguna punt més de futbol tancada a la primera jornada de la Lliga de Campions. Avui ha arrencat la fase de grups de la Lliga a Europa. Ho ha fet amb tres equips de la Lliga espanyola. Ja ha acabat el partit de l'Atlètic de Madrid. El vigent campió s'ha estrenat amb victòria per 3-0 al camp de la Poel de Tel Aviv. Els gols els han fet Cristian Rodríguez, Diego Costa i Raúl García. L'altre partit del grup és el que ha guanyat el Victòria Pilsen per 3 a 1 davant el Coimbra des de les 9 i 5.
Fa un quart d'hora estan en joc amb empat a 0. L'Atlètic de Bilbao, que està rebent la Puel Kiriat Xmona. I des de les 9 i 5, Llevant Helsingborg, amb empat a 0. Partit històric per als valencians en aquesta primera presència en una fase de grups.
Altres partits destacats d'avui, destaquem la victòria del Liverpool per 3 a 5 al camp del Young Boys, i a aquesta hora està jugant l'Inter de Milan, que ara amb empat a 0 davant el Robin Casano. I una punta més a prop, a segona divisió B, el Nàstic ha sumat, recordem, un nou punt a la categoria, el va aconseguir al camp de l'Oriola, on els de Quico Ramírez van empatar a 1, Aaron Bueno de Panal va avançar els grans a la primera part,
Els locals van reaccionar i Gonzalo va empatar al segon temps. Dos punts en quatre jornades per al Nasti, que comparteix la cua de la classificació amb l'Alcuià i també amb l'Oriol Equip. Recordem que encara ha de recuperar dos partits.
Cambiem d'esport. Parlem de bàsquet. El Barça i el tècnic Xavi Pascual han arribat a un principi d'acord per ampliar el contracte de l'entrenador fins al 2015. El vincle laboral de Pascual amb el Club Lourana acabava l'any vinent, el 2013. Pascual, de 40 anys, va substituir d'Usco Ivanovic el 14 de febrer del 2008.
i des de llavors no ha deixat de sumar èxits com a tècnic del Barça-Rigal. La temporada 2007-2008 va dur l'equip a disputar la final de la Seve i l'any següent es va convertir en l'entrenador més jove en proclamar-se campió de la Lliga després de derrotar el tau de victòria a la final. El curs següent, el 2009-2010, el Barça va guanyar 4 dels 5 títols en joc. Euroliga, Copa del Rey, Supercopa i Lliga catalana. Només es va escapar la Lliga a Seve.
La proporció victoriosa es va mantenir la temporada 2010-2011. El Barça-Rigal repetiria victòries a la Copa del Rey, la Supercopa i la Lliga catalana, i es va adjudicar també la Lliga CB superant el Vizcaya Bilbao a la final. L'any passat, recordem més recent, l'equip va sumar tres nous èxits. A l'inici del curs, Supercopa CB i Lliga catalana, i al final, duel clàssic contra el Real Madrid, on es va remuntar un dos a un advers a la final d'aquesta Lliga CB. A tot això, un dels homes
L'alè nord-americà del Barça, Pit Michael, ha valorat la continuïtat del tècnic i diu que és el millor entrenador del món.
Otra vez, de mejor entrenador en toda Europa, seguro. Recordem per acabar, més guarismes de Xavi Pascual, el tènic ha guanyat 12 dels 22 títols que ha disputat fins ara i ha estat present en 18 de les 22 fases finals possibles. Unes xifres que no s'aturen perquè, recordem, Xavi Pascual acaba d'acordar la seva ampliació de contracte amb el Barça fins al 2015.
Més coses, aquesta tarda el Palau de la Generalitat ha acollit la presentació dels Special Olímpics que acolliran tant Barcelona com Vilanova de l'11 al 14 d'octubre. Recta final de l'organització per un campionat que començarà el dijous 11 d'octubre amb la cerimònia inaugural i que feia 6 anys que no se celebrava. Aquesta edició vol commemorar el 20è aniversari dels Jocs de Barcelona 92, cita especial d'una competició que ha tingut molt bona acollida, amb més de 1.200 esportistes.
El president del comitè executiu d'aquests jocs, Francesc Martínez de Foix, diu a la xarxa que han superat totes les expectatives. Venen 1.200 èpicos esportistes, quan en principi ho vam presentar que en venien 1.100. I feien finalment 10 motoreïdats esportives quan en principi només havien programat fer-ne 8. Nosaltres vam convidar a totes les unitats i a tots els països que van formar part dels especials olímpics del 92.
El nivell de resposta, malgrat els dificultats, ha sigut tan greu que hem tingut d'empriar les places perquè si no haguéssim tingut realment un problema. És a dir, en el sentit que hi hagués un descontent important per no poder participar. Un altre punt fort de la competició són els 500 voluntaris que seran claus per tirar endavant aquest esdeveniment i la campanya de comunicació que ha aconseguit el suport d'esportistes de referència.
Hem aconseguit, en fi, col·laboracions com el de Pau Gasol, com el del Rafa Nadal, com el del Barça i l'Iniesta i el Messi estan filmant aquest matí un esport, artistes com el Macaco... hem aconseguit un nivell d'entusiasme i de...
A Catalunya hi ha més de 4.000 esportistes amb discapacitat intel·lectual i 900 d'ells participaran als Special Olympics amb d'altres esportistes que vindran d'arreu del món.
En Ambol aprofitaran la conjuntura del Mundial, que es farà a la capital catalana el pròxim mes de gener. Barcelona vol recuperar la pràctica d'aquesta disciplina, sobretot entre nens i joves. L'Ajuntament de Barcelona, la Federació Catalana d'Ambol i el Consell de l'Esport Escolar de Barcelona impulsaran tot un seguit de mesures per reactivar la pràctica i coneixement de l'Ambol entre els barcelonins i barcelonines de crear la celebració del Mundial de la Disciplina, que tindrà lloc de l'11 al 27 de gener de l'any vinent del 2013.
Per començar, Barcelona ha estat nomenada ciutat embolicat 2012-2013. I això significa que aglutinarà tota l'activitat esportiva que genera habitualment aquest programa que pertany a la Federació Catalana. Entre les principals mesures que s'implantaran durant els propers mesos, i també la més innovadora, destacar la taula de l'embol, que comptarà amb la col·laboració de tots els agents esportius de la ciutat, entre ells el Futbol Club Barcelona. La taula funcionarà com a espai de reflexió i avaluació de la situació actual de l'embol barceloní
i procurarà promoure aquest esport en edat escolar.
I encara una altra qüestió, aquest cap de setmana se celebra Rosas, el campionat de Catalunya de vela de la classe Lacer Standard. Serà a partir de dissabte i fins dilluns, quan una cinquantena de regatistes navegaran en les aigües de la Badia de Rosas. Serà el preàmbol de la Cita Continental, que es farà la primera setmana d'octubre. També a Rosas, en què uns 300 navegants competiran per l'europeu de la classe Lacer Master. Seguim amb la vela de casa nostra, com a protagonista ja que la regatista catalana Silvia Roca s'ha proclamat campiona d'Europa de la classe Elliot 6 metres,
en el format match race després de les regates realitzades aquest passat dissabte a Santander. Roca, patrona de l'embarcació, ha explicat a la xarxa que la clau de la victòria va ser conèixer bé el camp de regates i sortir sense pressió.
Vam guanyar les dues regates que ens quedaven per proclamar-nos campeones. Jo crec que la globa C sortia a disfrutar bàsicament, perquè sabíem que la rival era difícil, sabíem que és una bona naveganta, que sap agafar el rol, igual que nosaltres, a fer una bona tàctica, i ell ens va sortir a disfrutar, a donar l'humilia de nosaltres i, sobretot, està molt concentrat.
També és veritat que al jugar a casa, que era Santander, que era el lloc on havíem entrat nosaltres fa molts anys, ens sabíem molt el camp de regata. Suposo que això també va jugar al nostre favor. Sílvia Roca, que pertany al Club Nàutic L'Escales, va quedar a les portes dels Jocs Olímpics de Londres. Fins aquí la part informativa d'aquest espai. Tornem de seguida amb el que hi patim.
Estàs escoltant la xarxa. Mites esportius amb Bernal Maimon.
Beneguin és un dels millors jugadors de tota la història del bàsquet italià i europeu. És una llegenda de l'esport de la cistella. Va néixer el gener de 1950 a Veneto.
El 1966, quan Menegin tenia 16 anys, va jugar el seu primer partit oficial a la Lliga italiana defensant la samarreta del Palla Canestro Varese. També va jugar a l'Olímpia de Milano i al Palla Canestro Trieste.
El palmerès d'aquest espectacular rejugador és brillant. Va guanyar 12 lligues italianes, 6 copes, 7 copes d'Europa, 2 recopes d'Europa, 4 mundials de clubs, una medalla d'or i una de bronza al campionat d'Europa de bàsquet i una medalla de plata als Jocs Olímpics de Moscú.
Dino Menegin va jugar més de 800 partits i va anotar més de 8.000 punts en el campionat italià. El 80 i el 83 va ser escollit MVP europeu. Va jugar el seu últim partit quan tenia 45 anys. Una de les curiositats de la seva biografia és que va arribar a enfrontar-se en un partit oficial contra el seu fill, també esportista de l'IT. Limites esportius.
La xarxa.
La xarxa. Lo que hi patins en joc, a l'observatori.
Dos quarts de deu, iniciem l'espai temàtic de l'Observatori en joc. Sabeu que normalment és dimarts, el dia que parlem d'hoqueipatins, però com que aquesta setmana la Champions ens va fer parlar una miqueta de futbol dimarts, ho hem traslladat a dijous, però no hem pogut perdre aquesta secció que intentarem fer setmanalment. I avui la tinc vestida amb tres grans protagonistes, perquè són tres campions europeus, que és l'últim que han guanyat, però de títols en tenen un bon grapat a casa seva i als seus clubs.
Comencem per saludar el seleccionador espanyol.
guanyar a Portugal la forma que vam guanyar els últims segons et deixa el cos molt bé. Molt bé, ara de seguida m'expliqueu una miqueta com vau viure aquests minuts finals perquè explicarem com va anar tot plegat, per qui no ho sàpiga encara. A la meva dreta un dels jugadors del Barça, també campió amb la selecció espanyola, és el Marc Wall. Marc, com estem? Bona nit. Bona nit. Benvingut també, i també el Sergi Fernández, que és porter de la selecció espanyola i també del Fútbol Club Barcelona. Benvingut, gràcies. Moltes gràcies.
En fi, que veniu de proclamar-vos campions d'Europa a Portugal per setena vegada consecutiva, que es diu ràpid. Com s'aconsegueix això? Què queda per guanyar? Carles, perquè setena vegada consecutiva campions d'Europa, quatre mundials consecutius també, en el teu cas protagonista en els últims quatre de cadascun, què més es pot fer? Tornar a guanyar? Sí, la veritat és que seguir incrementant una mica aquest palmerès
Jo crec que quan un es planteja un objectiu es planteja aquell objectiu de cada any. Tenim la sort que cada any tenim un campionat o un europeu mundial i l'objectiu sempre és guanyar. La veritat és que anem acumulant victòries i títols i això fa molt gran la legenda d'aquest equip que formen aquests extraordinaris jugadors.
Grans jugadors que han aconseguit guanyar aquest europeu a domicili, a paredes, amb tot en contra, contra Portugal. Què tal era l'ambient infernal, me l'imagino? El pavelló estava ple de rebentar, la gent animant al seu equip.
i a veritat que donava gust jugar hockey amb el pavelló tan ple. Un ambient guapo de jugar, que malauradament no podem viure sempre aquí als pavallons d'aquí a casa nostra, però bueno, a veritat que és un partit que és molt digne de jugar, però qualsevol esportista vol jugar aquest partit. I als altres partits també hi havia tant ambient o no tant? Sí, la veritat és que els portuguesos jo crec que pràcticament a l'hora que jugaven ells el pavelló estava tots els dies gairebé ple,
I també s'acostava bastanta gent a veure els nostres partits, no sé si pel morbo de veure si perdíem o... Perquè éreu el principal rival, probablement, no el rival a l'altre. Es notava que tot estava encaminat a una final a Espanya-Portugal a l'últim partit, i com el tema de la Gol a Bararacha estava allà, també hi havia molta gent amb curiositat de veure quin resultat fèiem nosaltres per intentar veure si Portugal podia millorar-ho.
I és que expliquem-ho, no era una final contra Portugal, però aquest format va portar que fos més o menys així. Era un format de lligueta en què guanyava el millor, el que més punts treia, i aquí hi havia el factor que si tots dos els guanyàveu tots, decidia el Galabaraj. Era pràcticament una final. Era pràcticament una final. Amb el convenient aquest que els empat els hi valia amb ells, això.
Qui ho decideix, aquest format? Perquè això ja havia el tema dels horaris, també, que Portugal jugava al darrere vostre. Això ja és nivell organització. Organització és seva i se l'organitzen a la seva gust. Haguessin fet el mateix. El format de la lligeta depèn d'aquest any ja el tema de que hi ha alguns països que tenen que preparar el Mundial B.
llavors no tenen pressupost per fer Mundial B i Europeu. Llavors el format dels equips que hi havia donava lloc a fer una lligueta. Deia Sergi, que parlàvem d'això de l'ambient i del format de la competició, els empats, l'empat de punts, la diferència de gols... Realment no crec que sigui un format gaire encertat, perquè sempre saps que en aquestes competicions potser hi ha algun equip una mica més feble que
que potser ha pagat una mica els plats trencats o la mala gestió que va fer l'organització d'aquest campionat. Però nosaltres crec que vam fer la nostra feina el millor possible i dins del que va haver-hi un partit que sí que va haver-hi un resultat molt desajustat, molt ampli, els altres tots van ser competitius i fins al final vam estar allà patint per aconseguir totes les victòries.
I és que és una mica el que deies, veure una competició com aquestes resultats de 20 a 0 o de 21 a 1, desprestigia una mica?
A veure, no ajuda, sobretot pel carrer, per aquestes col·lejades, no ajuda. Però bé, amb altres esports també passa, perquè hi ha diferència, hi ha molta diferència, inclús amb bàsquet o, per exemple, amb rupi o altres esports, que hi ha molta diferència. El que comentava el Sergi, el tema dels gols, que al final està amb, a vint segons del final, empatats a quatre,
i realment la victòria, si el resultat hagués estat empatar 4, se l'hagués endut Portugal per un sol gol de diferència. Que li havia marcat amb un equip que havia rebut 20 gols. I la veritat és que és absolutament injust emportar-se a un europeu d'aquesta forma. Hauria estat absolutament injust. Arriveu al descans d'aquest partit perdent. De fet comencen guanyant els portuguesos per 2 a 0. Hi ha algun moment que veieu la cosa molt complicada?
No, no, es va posar molt complicat amb aquest 2-0 inicial, però bueno, l'equip va seguir creient en ell mateix, sabíem que si nosaltres estàvem com teníem que estar aquest partit el tiràvem endavant, i vam posar tot i més per tirar això endavant i vam poder acostar-nos al marcador, empatar, i al final, abans de la primera part, ens van tornar a posar ells per davant, però bueno, l'equip creia en si mateix. Arriveu al descans amb 3 a 2, com us motiva el Carles, el vestidor, es pot explicar o no?
Rides molt o no Carles? No, la veritat és que no estàvem fent una primera part massa bona. Ells segur que són conscients i seguint jugant així ho teníem bastant malament perquè no estàvem generant situacions de gol, no arribàvem a la porta, ens estava colant molt. Portugal tenia la pilota, tenia opcions.
Per tant, teníem que reaccionar al plantejament aquest. Hem de reaccionar, hem de sortir, hem de patinar, hem de córrer i ja ho vam fer. Jo crec que la zona parva seria absolutament nostra.
Arribem als últims segons, 20 segons del final té la posició Portugal, però els hi preneu la bola i quan ja estaves traient el porter per posar un jugador més a l'atac... No el traiem, el porter el traiem. Arribes a sortir de pista, eh Sergi? Sí, surt de pista i el que entra el que fa és anar a abraçar el seu company i fer un gol.
Vull dir que va ser... Va ser per anar a abraçar el Bargalló. I li va costar sortir eh, perquè teníem que tornar a posar el portet seguida i li va costar sortir. Va perdre una mica el... L'optimisme. Clar, ets a la pista i torna cap aquí que queden uns segonets, perquè en aquell moment celebres o tens aquell seny de dir, ostres, queden uns segons, compte que encara...
Celebres una mica, una mica sí que ho celebres, però ja tens el cap pensant que aquests 6 segons, que pot passar de tot, que els árbis poden fer alguna cosa de les seves, i que a Portugal també podria arribar a la porteria i que ens podria fer algun ensurt. De fet, xuten. De fet, hi ha un xut del... Aventura i es posen davant. Bueno, jo crec que Portugal no juga massa bé aquells últims minuts, sobretot a l'últim minut. Hi ha un concepte a l'esport que és la por a guanyar.
i jo crec que Portugal porta ja molts anys sense guanyar i aquella ansietat de tindre-ho tan a prop jo crec que no els fa jugar bé els últims minuts del partit. Nosaltres tenim dos o tres ocasions i evidentment la sort de fer el gol faltant cinc segons. Amb ells no tenen aquest esperit de guanyar el que sí que teniu vosaltres, que deveu tenir la moral absolutament menjada.
Jo crec que és la diferència. Els argentins, no? Jo crec que és la diferència. Es va notar menys a la segona part. A la primera part, ells van sortir molt bé, molt concentrats. Però a la segona part es veia la diferència nostra amb ells, que és això, que les ganes de guanyar, les ganes de...
De voler fer-ho bé i tal, crec que el Portugal això no ho tenia. Si la pressió de jugar a casa, la pressió d'anar a guanyar, han de guantar el resultat, que això no van fer-ho massa bé. Però sí que les ganes de guanyar i les ganes de voler-ho fer van decantar cap al nostre favor.
Semblava que tinguessin ganes que s'acabés el partit, sobretot. A la segona part volien que anessin passant els minuts i jo crec que nosaltres vam fer un grandíssim partit. A la primera ens va costar, però a la segona, la veritat és que ens vam trobar molt bé i després, amb els jugadors que tenim, amb la serenitat que tenen i el saber estar en aquells moments, vam poder aprofitar aquesta debilitat seva que teníem que no...
Tenien aquella ansietat que s'acabés el partit perquè ho veien molt clar. Potser s'ho van creure abans d'hora. Jo crec que els nervis d'aquells moments, potser jugar a casa, tot pot ajudar bastant. Són situacions de molt estrès, que ells potser no han estat acostumats aquests últims anys a guanyar.
i ho veiem tan clar, tan clar, tan clar, que al final, mira, nosaltres vam tenir la sort de poder aprofitar-ho i importants ara cap a casa. Diu que és un dels títols més complicats que heu guanyat els últims 6 anys. És així? Més que l'Argentina? Bueno, és que el partit de l'Argentina va ser diferent. L'Argentina és complicadíssim guanyar allà, però... També, eren una mica els factors iguals, fora de casa... Sí. El que passa és que el partit sí que realment va anar diferent, perquè nosaltres crec que vam fer un grandíssim partit des del principi, vam dominar, vam dominar el marcador,
I aquí va ser diferent, no? Realment aquí va haver més competència i el factor sort del final del partit, no? Ara anem al capítol una mica de queixes, és a dir, aquí us felicitem, sou campions d'Europa, però jo els últims dies des que heu arribat he sentit algunes queixes que no us heu sentit reconeguts.
Bueno, essencialment soc jo el que faig a les queixes. I els jugadors què hi diuen? Tu ets el portaveu. Em deixes d'explicar i jo t'explico. Jo l'únic que vull és que els esportistes, que són extraordinaris esportistes, se'ls reconegui els seus mèrits. Ja està. Jo no vull res, ni per mi ni per ningú. Ells com a esportistes, com a persones esportistes, res més. No vull sortir d'aquí, no vull un conflicte de qualsevol altre tipus.
però es mereixen un reconeixement perquè són uns extraordinaris esportistes, res més. Per què creus que no passa, Carles? Perquè jo crec que estem segurament mesclant coses que no s'han de mesclar. Ells estan jugant a joc i sou bé patins i són campions i són fantàstics esportistes i jo crec que aquí a casa seva els hi haurien de felicitar. El seu poble, el seu govern, és igual.
o els mitjans de comunicació, perquè és únic a l'esport el que estan fent ells. És únic, no hi ha seleccions que tinguin aquest palmarès. Crec jo, crec jo, que hagin guanyat 7 europeus seguits i 4 mundials i portin 9 anys sense perdre un partit, doncs algun més hi tindran, res més. L'únic que us ha arribat que són alguna felicitació, en forma de missatge, comunicat oficial... Sí, missatges, algun telegrama dels Reis, un missatge del...
director general de l'esport, d'aquí, però jo crec que es pot millorar. Res més, no vull polimitzar en absolut i amb ningú. Però és cert... He llegit alguna crítica, algun diari, no sé, jo només el que demano és el que crec que és just pel seu mèrit, res més. És impensable que una selecció de bàsquet, de futbol, guanyi un mundial, guanyi un europeu,
i no se li faci una recepció a Madrid. Potser aquí ja comencem a trobar-hi el problema. I després a casa seva, a Xavi li fan reconeixements a Terrassa.
O com a esportistes els pot rebre alguna persona representativa de casa seva, res més. Evidentment a Madrid tindria que anar a la selecció sencera i aquí segurament podrien anar ells com a esportistes, però jo crec que és de justícia reclamar-ho.
En fi, no l'heu tingut aquest reconeixement, però sou campions d'Europa, heu guanyat molts títols, sou una gran selecció. Després veiem també, per exemple, premis com el Príncep d'Estúries, perquè sentia aquesta comparació els últims dies que es donen esportistes que ja han guanyat, com el Xavi o Casillas, reconeixent el mèrit absolut, però que hi ha equips com el vostre que potser us faria il·lusió, home, que us reconeguessin.
En algun lloc així, un premi Príncep d'Estúries no em sembla tant descabellat per esportistes com vosaltres que heu guanyat això, certs europeus consecutius, quatre mundials. Elusió ens fa i molta. I després veient el, com diu el Carles, el Palmarès i totes les victores que hem aconseguit, és una petita cosa tenir en compte que...
Si algun dia pot arribar, estarem molt contents. A tu ens dediquem a la nostra i a fer el que més ens agrada que és jugar a hoquet. Si arriba, benvingut sigui. M'he lligat una miqueta amb els reconeixements, però passam pàgina. Quan veieu els Jocs Olímpics, un esport com el vostre, que no és olímpic, què penseu? Perquè jo m'imagino que sou esportistes de l'IT, campions del món, campions d'Europa, campions d'Europa de clubs. Quan veieu Jocs Olímpics i el vostre esport no hi és,
Home, la veritat és que és una llàstima, és una llàstima, perquè segur que es reconeixeria molt més, que l'esport també aniria molt millor, suposo que es trobarien molts més esponsors, la gent, doncs, al veure per la tele, doncs faria que més països volguessin jugar a aquest esport. És una llàstima, però bueno, nosaltres no podem fer res per canviar-ho. Es va provar quan es va fer les olimpiades aquí a Barcelona, no sé ben bé per què no es va provar, però bueno,
No hi podem fer res, hem de seguir com estem i contents amb el que tenim. Des de les federacions, s'hi pot fer alguna cosa, Carles? Mira, el Comitè Internacional ha presentat carreres. Nosaltres tenim quatre disciplines, totes les federacions de joc i patins, línia, carreres i artístic. I ja fa, em sembla, dues vegades ha presentat carreres com a esport.
O sigui, de manera que primer hem d'intentar dintre de la nostra federació postulant-se perquè ens presentin com a un esport alternatiu. És complicat, crec que l'opció de Barcelona 92 es va perdre. No sé exactament per què, crec que és un secret que el senyor Samarang s'ha emportat i a partir d'aquí el que ens queda és lluitar perquè aquest esport sigui olímpic.
A veure si el podem veure algun dia, perquè és d'aquelles cites que qualsevol esportista diu és un somni, no? Més enllà de si guanyes o no guanyes, allò que deia el Baró de Cobertent, l'important és participar i molts esportistes que diuen, no m'hauria pensat mai d'anar a un Jocs, i en el vostre cas, que sou esportistes de l'IT, absolutament no teniu aquesta possibilitat d'anar-hi, que us emportaria olor de carrer? Vaja, això... Tampoc en tenim cap dubte. Seria un somni, no?, veure... Perquè qualsevol esportista, qualsevol esport, bueno, això és...
La fita màxima que pot assolir un esportista en el món. Molt contents que hi pugui anar, però nosaltres de moment lluitem pel que tenim i si d'algun dia ho aconseguim. Mundials europeus i a nivell de clubs. El Carles, que porta molts anys de seleccionador des de 2005, amb quatre mundials guanyats i quatre europeus, no heu perdut cap partit. Cap ni un.
Ni aquell dia que tens una mica espès. Ni el dia tonto. El dia tonto tampoc el perdem. El dia tonto el empatem com a molt. El empatem. No ho sé. O no sé si tens... Hem empatat un. Sí, hem empatat un. Sí, un empat? En aquests últims... 8 anys? Pràcticament? Jo no ho recordo. Jo crec que hi va haver un empat a França però era el pitjor. 2004. 2004. Jo em sembla que... No ho recordo haver empatat però...
Evidentment el mèrit és tindre uns extraordinaris jugadors i una lliga i un ukei que produeix grans jugadors, no hi ha un altre secret. I des del punt de vista de seleccionador, no sé si trobes a faltar, sí que teniu competició cada any, no sé si trobes a faltar la competició de clubs, on t'agradaria dirigir un club?
Estàs bé aquí? L'alternativa seria proposar-se un objectiu diferent. No m'he plantejat, la veritat és que jo acabo contractat el 31 del 2012.
i a partir d'aquí veurem què és el que passar. Però jo he estat encantat de poder recórrer aquest camí amb aquests fantàstics jugadors. De veritat, per mi ha estat un privilegi. Té un dia a dia també diferent de la competició de clubs que la del seleccionador. Sí, és diferent. La veritat és que això et permet una activitat professional diferent. Gran qualitat, Diado, que hi patins a Catalunya. Què fa que aquest esport es practiqui tant aquí? On vau començar vosaltres?
Jo vaig començar al Noia. A Sant Cedorní vaig començar. Tu ets de Sant Cedorní? Tu ets de Calvia però vas anar a Caldes. Jo vaig anar a viure a Caldes de Montmull. Vaig començar a Caldes i ja de molt jovenet vaig anar a Vic, que també hi ha una bona escola des de petitets. Allà hi ha molts equips, tant al Noia com a Vic. Són dues hores on es juguen moltíssim.
gairebé tots els nens de petits ja patinen. Neixen amb els petits pràcticament i després hi afageixen l'estic, no? Sí, l'esport del poble, que abans era el primer esport del poble, abans del futbol, ara ja potser anem amb això, però abans sempre el primer esport tant de Vic, d'alguna altra vegada, de Noia, de molts pobles.
de Catalunya, el primer esport que hi havia era el hockey. Tots els pares i tots els nens anaven a hockey. Gran qualitat d'hoquei patint a Catalunya. Amb el Liceo, que és aquest equip que fora dins l'hoquei lliga fa una mica el contrapès. Potser aniria bé una mica de rivalitat allò d'un equip a Madrid, per exemple? Estaria bé. Estaria bé per tot. Per mediàticament, per la premsa, per tot això. Faria que l'hoquei fos més
més reconeguts, sortís més per la premsa, hi hauria més... Tingués una miqueta més de repercussió. Entrem una mica en la competició de clubs. Comença lo que illiga ben aviat. Ja esteu del tot centrats, ja heu començat a entrenar. Entenc que des que vau arribar pràcticament us vau afegir a l'equip que ja estava en competició. Bueno, estava ja de rodatge pre-temporada. Sí, ens vam incorporar el dimecres. D'aquí, divendres que ve, comencem la Supercopa, que per a nosaltres també és molt important començar amb una victòria.
I res, ara toca posar-se les piles amb l'equip i treballar per arribar a aquest inici de temporada bé, físicament. Abans de la Lliga, que comença el 4 d'octubre. Per cert, que aquest any el Mundial, l'Europeu, perdó, no ha interromput aquesta competició cada vegades, això també crea un problema. Suposo que et trobes, els entrenadors et diuen, ostres, ara, aturem la competició de vegades que cau a mitja temporada. Bueno, nosaltres es fa el setembre per això,
que no s'hagi d'interrompre. Però si que hi ha hagut algun mundial que ha interromput el mes de gener? No. Argentina em sembla que va ser l'octubre. I el que fa és començar la lliga tard i acabar-la tard. Crec que això es canviarà i que es tornarà a posar els campionats el mes de juny-juliol. No sé a Angola quin plantejament té, però en principi els europeus sembla que tornen al format del mes de juliol, que jo crec que és el més coherent. T'agrada més? Hi ha un cop la competició està aturada.
quan acaba la competició de clubs? Comença la competició internacional, el jugador s'acaba, fa les seves vacances i llavors engega la temporada de zero amb el seu club. Jo crec que és el que els clubs demanen i el jugador, jo crec que també li pot anar molt bé. Perquè ells, per exemple, porten un ritme molt diferent o algo diferent amb els seus companys. Aprofitem ara mateix perquè tenim al telèfon el Jordi Adrué, que l'afegim a la conversa. Jordi, com estem? Molt bona nit.
Hola, bona nit. Què tal? Ja veus, aquí estic molt ben acompanyada. Tu, com que em quedaves més lluny, no t'hem fet venir fins aquí, però et felicitem també com a campió d'Europa. Content per aquest títol, suposo. No, és molt content, la veritat que sí. Va ser un títol molt treballat, i va ser una final èpica, i que penso que vam disfrutar tots. Jordi, jugador de la Selecció Espanyola i també dels Reus, ara heu estat companys durant molts dies, i ara els tornaràs a trobar com a rivals.
Doncs sí, la veritat que sí. Ara ja, pensant en el club, ja hem començat a entrenar i amb ganes de fer-nos una bona temporada. És la teva segona temporada als Reus, Jordi. No sé si us vau creuar amb el Marc, quan tu vas deixar els Reus, ell és correcte. Sí, sí. No vau arribar coincidint a la selecció. Exacte. Aquesta temporada passant ens vam enfrontar com a rivals i l'estiu estem aquí junts de la selecció.
I amb el Sergi no sé si vau coincidir al BIC. És possible? Sí, sí. Vam coincidir... És petit aquest món de lo que hi... Sí, vam estar quatre o cinc anys junts a BIC i bueno, ja ens coneixíem de fa temps que hem estat en les categories inferiors de la selecció i ja fa molt temps que ens coneixem. Un dels títols més complicats de guanyar, com em deien els teus companys, aquest europeu de Portugal. Jordi? Sens dubte, sens dubte. La veritat que ho teníem tot en contra.
l'arbitratge, el públic, hi havia molt estil, i l'organització, també, que ja s'havien preparat una mica perquè Portugal fos campiona, però vam poder aconseguir el títol. Jordi, a druer, tu ets un dels jugadors que ha canviat bastant d'equip, pel que veig en els últims anys. Format a Ribes de Freser, has jugat al Massanet, al Lloret, has jugat al Vic, al Barça, als Reus...
Ja no et falta gaire, com a molt marxar a fora, que és el que va fer el Marc Wall un any. Marxar al Liceu. Bueno, tampoc ho descarto, tampoc ho descarto. Ara vivim el dia a dia, que res, estic molt content, però no descartem res. Ja es veurà, de moment continuaràs a Reus aquest any. Sí, si Déu vols sí. Segur que el Jordi sempre tindrà bones ofertes, perquè és un gran jugador, segur. Molt bé, doncs agraïm el Jordi Adrué, que ens hagi acompanyat per telèfon. Una abraçada Jordi. Moltes gràcies i una abraçada a tots.
Que vagi bé. Aniré acabant, que ens queden un parell de minutets. Dèiem que si, per exemple, al Marc hi va haver un any que te'n vas anar al Liceu. Suposo que jugant a un esport com aquest, que pots jugar a prop de casa, fa una mica de mandra. És el cas del Bargalló, que sí que també ha marxat al Liceu. Fa una mica de mandra, però també hi ha una bona oportunitat, una bona aposta pel que hi ha al Liceu, al Liceu de la Corbina. Sí, és un lloc que està treballant molt bé els últims anys.
És un bon club i bueno, ja està allà dalt, ara ja porta tres, quatre anys que sempre queda entre els dos, tres primers. I bueno, crec que és una bona escapada si vols anar allà, perquè és un lloc, i a part la ciutat, que és molt bonica, s'hi viu molt bé i és un lloc bonic per practicar l'esport també. Allà t'hi vas estar un any. Sí, un anyet. I ara aquest any suposo que amb la intenció de prendre'ls aquest títol europeu que ells van aconseguir l'any passat i vosaltres no.
Sí, sí. Jo porto dos finals perdudes contra l'Iseu, a més a més. L'any passat amb el Barça i l'altre amb el Rees vaig perdre també la final a l'Iseu. És un repte que tinc jo i que tenim tots els jugadors del Barça per aquest any que no se'ns pot escapar. Com a Barça seguint aspirant a tot, suposo.
per pressupost, per plantilla, per història, seguint aspirant a revalidar Lliga i Copa i a veure aquesta Champions, si en pot arribar una altra. Sí, per tot això i per les ganes que en tenim de fer-ho bé, de treballar i que quan arribi el moment clau,
per tot el que representa, el que representem allà on estem, que hem de guanyar tot i hem d'anar per totes. Abans d'aquests títols arribarà la Supercopa d'Espanya la setmana que ve, ja, partit de nada, a la pista del Noia. Sí, un partit complicat contra un rival complicat que sempre ens fa lluitar bastant els partits, perquè són equips aquests que mai es despengen, sempre estan allà, vagi el resultat que vagi.
I l'any passat ens vam enfrontar uns quants cops amb ells, jo crec que al final vam trobar bastant la manera de jugar-li per treure el nostre resultat. El primer partit a casa seva, doncs hem d'anar amb l'ambició de guanyar-lo i aconseguir un bon resultat per, si podem, a casa estar una mica més tranquils. Serà el primer títol que us jugareu, el Marc Gual i el Sergi Fernández, jugadors del Barça i de la selecció espanyola. Gràcies per venir. I també el Carles Feritxé, que és el seleccionador espanyol i artífex d'aquesta victòria a l'Europèu. Gràcies per venir, bona nit.
Bueno, hi ha moltes coses. Estàs escoltant la xarxa. La discoteca de l'Observatori. Noia de porcelana buscava una ànima dintre teu. I això era com buscar
Més damunt la neu. Noia de porcelana, la teva entranya és plena de vent. Una brisa de maig amb petals de roses d'aire innocent. Noia de porcelana,
a punt per ser un pler d'aigua i posar-hi un vidri quan ve el bon temps. Noia de porcelana, buscava força en el teu parlar i aixora com buscar papallones va, va damunt la mà.
et van trencar un braç. Semblaves indignada com una santa sense vella.
com en la teva pell. I això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent. Noia de porcelana, tens la mirada ben transparent, la pell de cel·lofana i la carn translúcida i repel·lent.
Bona nit, són les 10.
Aquest vespre a la plaça de Sant Jaume, milers de persones s'han concentrat per donar la benvinguda al president de la Generalitat, Artur Mas, després de la seva reunió a Madrid amb Mariano Rajoy, on ha rebut el no al pacte fiscal. L'Observatori. Temps d'informació i anàlisi amb Joan Catà.
Després de donar per tancada la porta del pacte fiscal, Artur Mas anuncia que caldrà prendre decisions en els pròxims dies. Després de dues hores de reunió amb Mariano Rajoy, el president català ha comparegut a la delegació de la Generalitat a Madrid.
A partir del debat que es faci al Parlament de Catalunya la setmana que ve, crec que caldrà prendre decisions. Vostès em preguntaran avui quines decisions, i jo ja els avanço que no els podré contestar, perquè entenc que el moment de fer aquest debat a fons és en el si del Parlament de Catalunya. La situació és prou delicada que no mereix