Estàs escoltant Canxi qui pugui. Sant Justens i Sant Justenses, ha arribat el vostre moment.
No hi ha excuses. Que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, canxi qui fugui. Què tal? Bona nit de dijous 30 de l'any 2013. Avui és un dia... 31, 31, Adrià. Ai, que és 31? No saps quin dia vius, Adrià. Fantàstic. Bravo.
Benvinguts a una nova edició de Can Gigi Pugi. Aquesta ja és l'edició 14. Avui, un dia molt especial perquè estem fent el programa en directe a través de www.radiodesver.com Ens podeu veure, sortiu a la webcam. Hola! Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Molt bé. Avui estic nerviosa perquè avui és un programa especial o només perquè ho fem en directe, sinó perquè ve algú molt especial. Ai. Ai. Qui tenim avui?
Hauríem de tapar la 8CAM, l'haurem de girar perquè ve l'informer. El famós informer o informer de Sant Just. Exacte. Informer, informer, ens passem a la bena catalana de dir-ho. Claudia Barberà, bona nit. Bon dia, bona nit. Com va?
Bé, bé, bé, aquí nerviosa, és molt espai això, acostumats a fer l'estudi petit, això se'ns fa gran, eh. Quin lojo. I Manol López, que espero que se't senti bé, bon dia. Bona nit, bona nit, sí. Provant, provant, un, dos. Estan sent bé? Sí, i tant que sí. És bo això de provar el micro, tal com entenges el programa. I tant, i tant que sí. Clara, fem un repàs del sumari del programa d'avui.
Doncs Adrià, com sempre, comencem el que ens equipugi amb la selecció selecta dels millors tuits que fa l'Imanol, que és que l'Imanol riu perquè em fa riure, que s'ha de canviar sempre el guió i posa paraules que fa que m'encalli. Comencem amb la selecció de tuits de coses de Sant Just durant aquesta setmana. Tots seguim les cagades per antena que s'han fet a ràdio d'Esvern a càrrec de l'Adrià, que s'ha dedicat a sentir tots els informatius, tots els programes que es fan en aquesta cadena i ha triat les escenes més divertides.
Després, com hem dit a l'entrada del programa, tenim entrevista amb l'informer, aquest gran fenomen que des de fa potser dues setmanes, però bastants dies, que és d'interès per molts senyors tencs i senyors tenques. Què més? Tot seguit, recollim les vostres queixes que podíem millorar de ser injust. La Clare de Limano ens ho fa... Avui és un dia especial. Sembla especial. Tot és especial. Ja veureu, ja veureu.
Després, el moment del combat, que és aquell moment en què ells dos es barallen, es llencen els micros i, aquesta vegada, es discuteixen per si les tradicions s'han de mantenir. S'han de mantenir, Clàudia? No. I Manol? Ah, s'han de mantenir... Clar que sí, és un home tradicional. Després, el moment més divertit del programa. Cantant les 40, que avui ens canten quina cançó?
El partit... Que no ha cantat la Clàudia, ho heu notat o no? Jo hi poso ganes, eh? Clara, tens webcam avui, vigila el que fas. Ja, ja, bueno, la veu me la senten igual. Sentirem cantar, em sembla... Josep, per pillar? Sí, tenim l'alcalde aquí. Interessant. I per acabar, com sempre, com sempre, fem un Trivial Popular per saber el nivell dels nostres Sant Justencs i Sant Justenques. Comencem.
Si no has quedat amb ningú més, esclar.
Doncs, com sempre, Manol, posa'ns el dia del que ha passat aquests dies per la xarxa. Bona nit, Clara. Evidentment que et posaré el dia. Ai, ai... Ai, Manol. La veritat és que em poseu aquests recodits una mica en safata. Bé, eh... Sí, anirem al Twitter. Aquesta setmana he de dir que he abandonat l'informer perquè ha mort. Després, en una entrevista, ho veureu, que ha mort i perquè ha mort. Però jo l'he abandonat i m'he sentat al Twitter un altre cop i començaré amunt de Marina Sabater,
que el 9 de gener va dir estar a la biblioteca i que es posin a fer obres amb un taladro. Potsos pensius, gràcies. Jo, bé, potser digueu-me una mica que m'imagino coses. Bueno, la teva veu i la teva consciència sempre perverteix les frases que són innocents i simples. Ara ho has dit. Fes obres amb un taladro?
A vosaltres a què us sona? Jo puc demanar perdó, oi? Jo moltes pel·lis porno han començat així a la meva vida, només us ho dic. Jo la paro en un moment que s'enamoren només. Jo només miro fins que s'enamoren, després ja apago la pel·li. Però si ningú s'enamora a les pel·lis porno. Que les que miro jo sí.
Mira la introducció. Hola nena, soy tu cartero. Sí, exactament. Soy el botanero y aquí poso el pausa, perquè no vol res més. Satisfeta. Molt bé, següent-ho, sisplau. Bé, un de Paula Molina, que el 19 de gener va dir, en un dia com avui, per molts anys, només recordar-te que has d'escombrar terra davant de la granja. La granjeta del carrer Bonavista. Dius, és un comentari.
Bonínic Amigal, no? Sí, en què sí. Li felicitem. Una mica de mala hòstia darrere. Ja anava per aquí, felicitem una mica, però a sobre, quan em fa sospitar és quan Anna Bosch contesta estar a la poli davant punts suspensius. Ah, volíem dir que escombrar no era escombrar de treure la pols, vols dir, tu? Exacte! No m'has deixat acabar el tuit, Clàudia, que deia, no has de fer altres decisions, nada más. Però sí, exacte, volia dir això. Què estava escombrant?
Per què s'amaguen de la policia? En el tuit de l'any que ve de l'Anna Bosch.
o de la Paula Molina, doncs... Els hi tinc un carinyo especial, això. Ho deixarem així. Molt bé, d'acord. M'estueixo, Manol. Continuem amb un del Jordi Domènech, també l'hi dic molt apreci. El 30 de gener, és a dir, ahir, va dir... Per què rieu? No, per res. Diu, ja està. Ja estic nerviós pel partit d'avui. Passaré el micro. Arc. Hem atacat els micros a tots, no? Arc? Arc. No?
L'has sentit o no? És que tu, Clara, vas a la teva bola. Sí, sí, sí que t'heu sentit. És simplement aquest moment en què tots ens adonem que estem nerviosos per un Barça-Madrid.
No sé si vosaltres, però jo estava nerviós. Molt bé. Fent el meu comentari sobre futbol, que no haguis aportat res, has fet bé des de seguint. Si anava a dir que va ser un partit maco, no? Ah, vale, vale. Em pensava que era pitjor el comentari. Artúlia, les esportives, no, per favor. Jo vaig veure pel Roja Direct i se'm anava parant en els moments interessants. Vaig veure només els anuncis de la mitjana part. Molt bé. No ha passat res. No, no, ho vaig veure en un part. Molt millor encara. Molt bé. Continuem amb un de Carme Verdoic, el 29 de gener diu...
Se n'ha anat la llum a la ràdio i ha petat tot. El més dramàtic ara mateix és que no puc escalfar el tàper. Hem pogut entrevistar en directe Carme Verdoi i heu de veure com afligida està per menjar-se un plat fred. Perquè tenia verdura. Verdura freda no val res. Exacte. Una cosa més viscuda. Jo mai he vist algú que per menjar-se un plat fred pateixi tant. Molt bé.
Una altra, de Carme Verdoi, que el 24 de gener, de fet vaig enrere en el test, però és igual, diu, esteu molt pesats amb el fill del Piqué? Oi, sí. També, també. Sí, sí, sí, Carme. Jo no m'he enterat. Jo no me l'he tirat. Jo no me l'he tirat, no, encara no. No ho sé, jo tampoc. Com va ser el fill? Milán, home, clar, ja... Milán! Com les comes? Oh! Quina coordinació! Hi havia un acudit bastant bo. Sí. Però no el recordo, ara. Segur que sí. Segur que sí, vinga. I últim... Gràcies, gràcies, gràcies.
Estàs fent una mica de Cardiomènec, tu, avui, eh? És que estic a la seva posició. Clar, la posició del The Boss. Està de peu i tot. Molt bé. L'últim tuit, eh, Manuel? L'últim, el del Sergi Pong, que el 26 de gener diu... Molt bé. Això, no sé si ho enteneu, però va per pintor.
Va, per pintor, exactament. Molt bé. Com que avui estem en directe, podeu entrar a la web de Ràdio d'Esvern, hi ha un xat, ens podeu veure, i podeu escriure també en aquest xat, si aneu escrivint, podem anar llegint els vostres comentaris. Tot el que escriviu ho llegirem, això serà molt divertit. I si no llegim res... Qualsevol cosa, qualsevol guarrada, la poden escriure. Sí. Aquí no hi ha censures, això és que en Jikipugi... I ho hauràs de llegir tu. Sí, de moment no hi ha massa res, però sí que tenim uns quants uients que ens estan mirant a través d'internet. Molt bé. Hola. Hola. Si un al seu nom li podem dedicar al programa, aquests uients, no?
La Claudi fa il·lusió. Si li dieu els nostres noms, la Claudi els llegirà i us dirà una dedicació personal. Amb amor, sempre. Amb amor, com sempre. I passem als moments per marcar. Ei, no marxis! Fins les deu cangi qui pugui a Ràdio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio Desvern les coses a vegades s'encallen i costen d'aixecar.
Moments per enmarcar. Un moment per repassar l'actualitat s'enjustenca amb l'Andrea Bueno, bon dia, Andrea. Comencem parlant del nou diàleg per a la independència. Atenció, perquè el llibre de l'enda és d'Espanya i Albert Pons, el seu autor...
Seran protagonistes del nou diàleg per la independència de Sant Just. Cristina, no miris així perquè veig que no coneixes Albert Pons o no l'escoltes mai. No, és que no és Albert Pons. De moment tot va malament. Ah, no és l'Albert Pons aquest? A veure Jordi, qui era Albert Pons? És clar, he vist... He vist que es parla de l'Albert Sánchez Piñol.
L'entrepà de Salvador Giralt i el talent de Jordi Nobka són els llibres que es presentaran dissabte al Barrellibres. Es farà el celler a Canmata per acostar la col·lecció de narratives Cicuta al públic Sant Justenc combinant-ho amb un tas de vins.
I saludem el Carles Hernández de Ríos. Carles, bon dia. Bon dia. Com es presenta el temps als propers dies? Doncs de moment càlid, molt agradable. Jo vull anar a la platja perquè em toqui el sol. Aquest any he fet peses i ho iré al mes.
Busca'ns a facebook.com barra Kanjiki Pugi o busca't una nòvia, on se't comença a passar l'arròs. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Kanjiki Pugi. No has quedat amb ningú més, clar.
Fa dues setmanes va néixer a la Universitat Autònoma de Barcelona el fenomen Informer, que ràpidament es va estendre per d'altres universitats, escoles i pobles. Sant Just no n'és una excepció i el poble també té el seu propi Informer. Després de setmanes, literalment setmanes d'investigació i insistència, rebem avui a Can Giquipugi i amb un aplaudiment molt fort a l'informer Sant Just.
Serà complicada la cosa perquè vol seguir mantenint l'anonimat, l'informer. De fet, hem hagut de, avui fem el programa en directe, l'hem hagut de gravar una mica abans perquè no volíem que se'ns acumulissin els fans a l'entrada de la ràdio i d'aquesta manera protegim i seguim, protegim l'identitat i mantenim l'anonimat a l'informer. Imanol?
Bona nit. Preparat per l'entrevista de la nostra vida. Perdona, però és una exclusiva. Això no m'ha aconseguit ningú. Heu vist que heu fet una foto amb l'Informer justament entrat? El Facebook està penjada ja. Ja està penjada? Ja està penjada, ja hi podeu entrar per mirar-la. Perfecte. Informer, sentim la teva veu distorsionada. Bona nit. Bona nit. Són justents. Parla com el Reis, ho has notat. Eufòric. No sóc jo. Sí, sí. Vale, d'acord. Informer,
Per què hem hagut d'insistir tant a que vinguessis? De què tens por, Informer? Home, és que si venia ja sabíeu vosaltres qui era. M'ha costat la decisió de dir, vinga som-hi, cap endavant. No passa res si et coneixen. I aquesta identitat tan amagada, tant... Vull dir, en el fons, algun dia s'acabarà sabent, no? No. O no? Mai et trauràs a llum qui ets. No.
Fins quan podràs mantenir aquest anonimat? La gent vol saber qui ets, la gent t'investiga. Ara ja no, eh? Ara ja no, ja s'ha acabat, això. Ja s'ha acabat, això ja s'ha acabat. Fa... des de dissabte s'ha acabat, jo crec. Que ja no publiceu més? No. Però seguiu rebent missatges? Sí. I per què no publiceu més? Perquè hi ha investigacions que ens volen denunciar i no volem... no volem que s'ho passi. No sé si te n'has adonat, Adrià, però veig que parla en plural, l'informer. O soc jo? Sí, sí, per plural.
Ah, ho volem. És a dir, tenim aquí una sola persona, veig que n'hi ha una altra encara. Sí, ens som dos, ens som dos. Tenim una segona persona a l'estudi, una segona persona que no vol ni parlar, ni parlar. La tenim, eh, de debò, i és a l'estudi, però no vol obrir boca. Comencem intentant desxifrar una mica i que la gent m'intenti conèixer una mica. Primer de tot, tu com a informer, com a representant, perquè l'altre no vol parlar, ets un noi?
No. Tens sexe? Bé. Sí. O no, depèn. Depèn del dia. Depèn del dia. Podríem deduir que ets una noia? No, soc un pingüí. Veig que això serà una mica surrealista, eh? Informer, ets de Sant Just? Sí, sí, de tota la vida. Sí, sí, perquè també seria una mica imbècil fer un informer de Sant Just sent de Sant Cugat. Vas a l'institut de Sant Just?
Anava, ara ja no hi vaig. Per què? Et van fer fora? No. Per què? Ara ja vaig a la universitat. La segona pregunta és si tens més de 15 anys. Amb això es confirma. Sí, es confirma. Em tinc més de 15 anys. Abans et deies que hi ha investigacions que volen saber qui ets. Què significa això?
Doncs mira, m'han arribat veus de l'institut, que es veu que els professors i més al cap d'estudis estan una mica alterats per diferents informacions que han sortit publicades al mur de l'informer, sense ostent. I, bueno, doncs, bàsicament ens va entrar una mica la por i hem decidit, doncs...
de moment aparcar una mica. I hi ha motius perquè aquests professors estiguin espantats o interessats en saber la vostra identitat? A veure, s'ha de dir que va haver-hi una publicació del Cap d'Estudis que va ser una mica pujada de tot però, a veure, no sé, tampoc era per tant s'ho va prendre molt a pit, potser, no?
Clar, ell devia llegir aquesta publicació que anava a referir al cap d'estudis i potser a partir d'aquí inicia la investigació. Sí. S'ha de dir però que era una publicació de conya. Una mica inofensiva. Ah, conya, totalment inofensiva. No sé massa a què ve alarmar-se tant, perquè sí que n'hi ha d'altres informers d'escoles. Quim Manol, li sona el mòbil. Un fort aplaudiment per l'Imanol, sisplau.
D'altres escoles i d'altres llocs les publicacions són més pujades de to, però aquí... Ja, sí. Ja, aquí intentem fer una mica d'escriba, no, dic jo, o no? Sí, sí, fem bastant tria de comentaris. Què heu arribat a destriar? Vull dir, quines anades de to heu arribat a destriar? No tan anades de to com comentaris bastant despectius. Per exemple, un que me'n recordo ara. Senyor Immanuel, si us plau, desconec-te un moment. Una que em recorda... Ah, sí, a veure.
Sí, una que recordo que, bueno, una persona va dir que un comentari que posava a l'Institut de Sant Just hi ha més subnormals que al centre pilot i li vam dir, home, a veure, respecte, saps? O sigui, comentaris d'aquests que dius, no cal que ens passem o d'allò que dius, vale, pot arribar a fer mal a algú, tampoc intentem no posar-ho. És a dir, el filtre previ existeix, però sempre s'escapen algunes coses d'aquestes que no saps ben bé. Sí, sí.
Sobretot al principi, al principi van descavant moltes coses per dir-ho. Vinga, bueno, ja que ens envien, publiquem, publiquem. I us he de dir una cosa a l'altre, ja vaig patir per vosaltres, perquè estava escoltant la ràdio, el món es recu, i va trucar un oient dient que era de Sant Just, que era pare de Sant Just, i que havia denunciat l'informer del seu institut.
Llavors hem estat investigant, i no sou vosaltres. Així que, us salveu de la denúncia dels Mossos de Suadra. Aviam, he vist la cara de l'informer quan he dit que hi havia una possible denúncia, saps? Jo vaig petit parell, per mi una mica. Home, és que ja estem en una investigació, saps? Només faltaria denúncies per aquí.
A veure, ara un missatge seriós. Pels pares sí que estiguin preocupats perquè últimament li estan donant bastant de volada als mitjans de comunicació. Aquí els filtren els comentaris, és de bon rotllo. El que hi ha a l'informer de Sant Just és molt d'amor, bàsicament. La gent va bastant cremada, pujada de tot. Quin seria el curs de l'Institut de Sant Just que més comentaris deixa? Tercer de eso. Tercer de eso es no parar. Però a més és que, ja sigui conya, jo no sé què és, però no paren. No paren i són els que més envien de tots.
Però què us envien des de la BlackBerry? Vull dir que totes hores. En hores de classe us envien informes. En hores de classe envien informes, també. Esteu fent un entreteniment per adolescents? Sobretot la primera setmana, o sigui, el tercer dia era un... Oh! Estrès! Per Déu! Però ara ja, bueno, és que com que tampoc ens hi fem casos, saps? Una mica, a veure, això... S'ha de tenir una certa continuïtat, no?, en aquest projecte, que si no... Sí, però és que les pors... les pors fan molt mal. Perquè, te n'anava a dir, com ho gestioneu, això?
Si cada quant mires, si hi ha un inbox, cada quant publiques... Ho fas així, una mica, quan veus un inbox nou, ho publiques o...? Sí, perquè és que, esclar, o sigui, està vinculat al meu Facebook. Ara ja no, perquè me l'he desvinculat. Ningú... Jo aviso ja als policies que si volen buscar qui ha creat la pàgina, no ho trobaran, perquè m'he tret ja. Vull dir, deixeu les investigacions. No passa nada, eh? Tota siguda una equivocació. Bueno, que anava dient.
Què m'has preguntat? Dime, no s'ha perdut, eh? Molt bé, una aplaudimenta. He preguntat que com gestionaves el Facebook de l'Informer. Ah, sí.
Disculpi, eh, dispensi. Bueno, que està dient que, clar, estava vinculat al meu Facebook, llavors m'arribaven totes les notificacions de posar tal, li agrada tal, menganito, comenta l'estat, no sé què, o tots els missatges que arribaven m'arribaven com si me'ls enviessin a mi. Llavors, clar, de moment que m'arribava un, ja el mirava, i si no, o altra persona també s'encarregava, no sé, ens ho anàvem gestionant entre els dos. I això portava molta feina o era una cosa de fer així, en plan...
A veure, el primer segon dia no ens enviaven re. Va haver-hi molt tema de... Bueno, inventem per aquí, inventem per allà, i així a poc a poc ens van anar inventant. És a dir, que veu inventar alguna publicació? Al principi s'ha de dir que sí. S'ha de dir que sí. Perquè si me'n recordo com no tirava. Llavors, de cop va anar creixent, creixent, creixent, 500 seguidors? 600 o no sé quants? I vinga, llavors...
Va haver-hi un moment que era un caos, però és que hi ha en dos i no ho podíem. Llavors em va dir l'altre informer, em va dir, tu vols quedar tu perquè és que jo no puc més, jo t'ho deixo a les teves mans. Llavors la cosa ha acabat com ha acabat, d'aquí a cap dels dos volem saber-hi. O sigui, ara mateix hi ha un informer desert, com sigui. Sí.
Molt bé, però tu has vist Gossip Girl algun cop? Sí, he vist tota la temporada, he acabat fa poc. De la sisena temporada, eh, vaig acabar fa poc. Tu creus que el fenomen de l'informe sorgeix una mica d'aquesta sèrie? Totalment. Jo crec que totalment, és que sorgeix d'aquí, home, si no veu on vols que sorgeixi. Et sents una mica Gossip Girl o...? Sí, m'encanta.
Jo no sé si, senyor informe, si sabeu si alguna història d'amor que hagi sorgit de l'informe, és a dir, molts missatges, però la gent se sap si ha passat a l'acció? Doncs no se sap, eh? I això seria una cosa que ens diguessin després en els comentaris si s'han pogut conèixer,
ha florit la relació, no? Aquests piropos que deixen anar. Això seria molt maco. Hem d'inventar un post informer. A veure què passa després de l'informer. Exacte, és que és realment important saber si aquestes històries d'amor acaben collant, no? Escolta, i tenim molta informació privilegiada que no sé si algun dia fareu pública o la gent pot estar tranquil·la que això mai se sabrà.
A veure... No és per tant, estem exagerant, no? Seria una mica el concepte. A veure, no hi ha... Bueno, però he de dir que va haver-hi un problema que la gent d'esplugues, uns nens d'esplugues, es veu que es van picar molt amb un comentari de no sé què, d'aquell Sant José la millor o algo així.
i que es veu que deien que dissabte passat que vindrien a Sant Just, que hi hauria problemes, es veu que van amenaçar altres nens d'aquí de Sant Just, també crec Tercereso, que els pagarien, que... Vull dir, va haver-hi barro, eh? T'he de dir que jo vaig defensar amb un caracar en aquest programa que l'informe no serviria per fer bullying ni per cap mena d'assetjament escolar, però clar...
Dit això, diríem que tu li veus una part negativa a l'informer? A veure, jo li veig una part negativa si l'informer no sap com gestionar les coses. Perquè, realment, el comentari aquell no era per tant, a veure, vull dir... Sí, a Sant Joan és millor que esplugues. Bueno, doncs Sant Joan és... Sí, l'únic que s'ho van prendre malament, perquè segur que són gent d'aquesta que ja la primera de turno, buscant el que sigui per... vinga, que hi hagi marro, saps? Del dolent, eh?
Hem venut el page dient que a l'informer no li passa res, que sap a tothom, ara diem que hi ha d'alguns problemes i la curiosa final seria que els dos informers decideixen deixar en estem, que la gent no anirà publicant res més. Podem dir que l'informer se'n just ha mort? Bueno, és que clar, jo he de dir que jo tinc por. Jo em fa por sortir de casa, per si em segueixen. Tinc por que puguin rastrejar
el meu ordinador. I tot això sí, perquè m'han fet entrar a por. Ho dic de debò, jo m'ho passava molt bé. En sèrio, m'ho passava molt bé i disfrutava veient com la gent m'enviava coses i em sentia important i com anava creixent dia a dia, però de cop em van dir que m'estaven seguint. És molt dur això de dir que els professors de l'institut m'estan buscant. Jo tenia una reputació a l'institut, vull dir, imagina't que ara de cop
La Conant, saps? O la Marga, o el... No diguis noms que em caiguis... Ai, ai, és veritat, vull dir... Aquest informer, vull dir, això de gestionar el que diu i el que no diu, jo no me'n fio, eh, però... Crisi d'ansietat, eh, problemes psicològics... Realment es podria formar fèl·li com l'Elet Social, però amb l'informer, saps, vull dir... Doncs sí. És que per què em busquen? Què he fet, jo, de donant? No soc jo qui publica aquestes coses. A mi m'ho envien, jo només faig copiar i pegar.
Pobre, jo estic sentint una mica de llàstima. A mi em fa tant de llàstima, jo... Això és una història de tristor, en el punt, una història de pena. Bé, jo vull fer una última pregunta, diguéssim, a l'informer, perquè m'agradaria saber si hi ha possibilitats que aquest informer reneixi de les cendres, diguéssim, o ja s'ha quedat mort, i més que mort, per la por aquesta que mostres cap a, diguéssim, autoritats.
És una pregunta difícil, eh? Jo és que, clar, jo m'he desvinculat, ja. Vull dir, a mi ja no em poden trobar a la pàgina. L'únic que poden trobar és que m'agrada, però com a 600 persones més. Estava dient que jo, clar, m'he desvinculat totalment. Llavors, clar, jo ja no... no està vinculat al meu Facebook, ja no m'arriben els missatges, no... Però els mitjans els deies que t'anirà van deixar entrada, no? No. És només quan estàs com a administrador de la pàgina.
Només està l'altre informer, l'únic que està com a administrador ara mateix. I si l'altre informer donessin pel cas tan bé es desvinculés, què passaria amb la pàgina? Es perdria. No hi hauria administrador. Una pàgina sense administrador. A més, un informer, saps què dic? Té una mica de protagonisme. Li podríem passar a l'obser.
Aquesta pàgina va tenir un boom molt important la setmana passada, però en general tota la resta d'informers han experimentat una davallada impressionant. Per molt que vosaltres l'hagueu deixat, tu vas notar que cada cop hi havia menys missatges o el ritme seguia igual? És que clar, saps què va passar? Va començar potser un diumenge,
Un dia, aquells avorrits, que et quedes un informer per fer alguna cosa, no? Sí! I dius, bueno, què hi fem? Anem al ciutat? No! Creiem un informer, tu. I dissabte, el dissabte següent, ja no hi era. Va ser una cosa que, clar, potser els dos primers dies no ens enviaven res. Els dies d'entre mig sí, llavors ja dissabte es va acabar, i cap al final,
Pues clar, ens estaven enviant missatges, però com que no els publiquem... Ui... Però el mateix ritme de missatges. És que, de principi, no hi ha hagut un final i un intermitge, saps? I què en penses d'aquesta nova aplicació que s'ha creat per a mòbils que es diu Gossi? Ja, el Gossi. Creus que serà afructible o que haurem de seguir tenint por i al final s'acabaran tancant? Jo crec que s'acabarà tancant tot. S'acabarà tancant tot. Jo crec que sí.
Vull dir, bueno, no sé, és que... Sí, jo crec que s'acabarà acabant. Estan informers intrèpids o no? Que s'atrevirà a fer això? Home, potser, però saps què passa? Que al final la gent s'acabarà avorrint, també. Vull dir, és una cosa que... Uns dies sí, però... Perquè a Fons no hi ha... Però diuen tonteries, no? Sí, es diuen tonteries. Tu que saps les Fons? Sí. Ara ho vull saber, això és una curiositat molt bàsica. Crec que té molta gent d'aquest poble. Tu que saps les Fons? Sí. És que sempre que es tiren pirobos, guarros, pujets de to,
d'aquells impactants. És la típica amiga que li vol fer la broma a la col·lega de torn. O a la majoria? Sí. Va. M'he de dir... He de dir... que hi ha molts... Sí. Que no, eh? Que hi ha històries d'amor d'aquestes... Mira... Sí, podem saber que és un 50% broma, 50% veritat... Sí. Més o menys. Posa-li 60% bromes. Vale. Està bé. Besotatge mort, a fons hi ha mort. Sí, sí. Sí, sí.
Doncs deixem aquí l'entrevista a l'informer o informer és l'última pregunta en anglès o en català de la Garriga. Informer, informer. Informer. Doncs deixem aquí l'entrevista amb l'informer. Hem viscut el naixement i la decadència i la mort d'un fenomen en directe a la ràdio. Això mai més ho tornarem a viure. Moltes gràcies per passar per la ràdio. A vosaltres, home. A vosaltres. Adéu-siau. Adéu.
Busca'ns a facebook.com barra canji qui pugui o busca't una nòvia, se't comença a passar l'arròs. Sam Houston, tenim un problema.
S'enjust és un poble molt estimat per tots, però encara, com sempre diem, queden moltíssimes coses per millorar. Per això a l'Imanol i la Clàudia, d'aquest tàndem tan especial que tenim aquí, que ens equipo avui cada dijous, surten cada setmana a buscar queixes per vosaltres al carrer, que pugueu dir, doncs,
Jo que sé que us poden dir, Clàudia, oi, Manol? De tot, ens han dit. No ens agrada que les voreres siguin tan estretes. Sí, això és una demanda bastant habitual, no? Val cap al cotxet. Una altra demanda és... Sant just de nit és molt fosc, no hi ha il·luminació. Fa por. Fa por, fa por. I una altra, la típica, és que la gent no recull els excrements dels gossos, que també és una típica.
I aquesta setmana, per això, hem fet una cosa molt especial. Hem pensat, mira, anem a l'Ajuntament i parlem aconseguint parlar, perquè ja ens ha costat aconseguir arribar a parlar amb la persona que s'encarrega de gestionar les queixes que arriben a l'Ajuntament. I en aquesta persona, que és la regidora, la Gina Pol, hem parlat amb ella i li hem preguntat quines són les vies que va tenir una persona per arribar a fer una queixa formal a l'Ajuntament. Escoltem-la. Tu vas a l'Oficina d'Informs Integrada o a l'OJI, com vulguis dir, allà a tramit.
tramites la teva queixa o comentari, sigui en persona, per telèfon, per internet, xarxa social, el que tu convinguis que t'és més fàcil per la teva activitat, un cop es rep, es canalitza en la persona que donarà la resposta, digue-li que el dia és un tema de calvia o és un tema d'organisme o de tensió de persona, allà el tècnic ho agafa, s'ho mira, mira què és, comprova i tal, llavors envia la resposta pertinent un altre cop al servei
Doncs s'ha tallat una mica la llei final, però era això. És que tu pots anar en persona, pots trucar per telèfon o han obert un nou servei de les xarxes socials, des del qual et pots queixar també i rebre't la teva resposta a la queixa que facis. Però ara, de fet, tindrem una nova via, no per fer queixes, perquè... Exacte, exacte. Desbalem-la, desbalem-la. Desbalem-la ja. De fet, és que a partir de Can Gikipugi podreu fer les vostres queixes a l'Ajuntament, perquè ara què hem establert?
una certa comunicació, una via de diàleg. Fem reunions, ens trobem, aquest tipus de coses. Ara que tenim una via de diàleg, passarem les queixes directament, que escoltem aquí, a l'Ajuntament, i una setmana escoltarem les queixes, i a la següent escoltarem la resposta. Doncs un aplaudiment per això, per favor. Que bé, que bé. Estem tornant seriosos, què ens està passant? Això està molt bé, perquè sempre aquí al Sant Gius tenim un problema, és això, que en moltes cases que ens heu dit que les hem compartit i creiem que s'han repetit durant molts programes,
que és hora que tingui alguna sortida, no tot això que fem aquí. Exacte, el que farem és enviar-li de moment, del primer trimestre, un parte a la Gina Pol, perquè així m'ho hem cagat, amb totes les queixes perquè ella pugui fer una resposta. Clar que sí. També li hem preguntat, a veure, està molt bé queixar-se, està molt bé que tinguis una resposta, però realment quin tant percent de resolució tenen aquestes queixes. Escoltem-ho. Un gran què? Això t'ho hauria de buscar, eh? Però jo crec que pel tamaig de municipi, el tipus de... No, jo crec que no t'ho podria valorar perquè t'estaria mentint. La idea és que...
Totes elles tenen respostes. Si la resposta sigui satisfactòria en un sentit o un altre, dependrà del comentari que hagi fet.
Clar, bueno... Ha sortit una mica per la tangent, no? Bueno, no et puc mentir, no? Però... No? Què hi farem? Farem el que podrem, no? Respondre a respon, això sí que ho tenen. Ara, que després de la resposta vinguin que per tu sigui satisfactor el que et diguin, ja estem parlant d'una altra cosa. És allò típic d'ho tindrem en compte, saps? Que fa una mica de por. Que dius, vale, ho tindràs en compte. També li hem preguntat per una de les queixes més habituals que tenim aquí, que és sobre la il·luminació dels carrers a Sant Just a la nit.
I això és la resposta que ens dona. Clar, aquí hi ha dues coses que s'han de poder garantir. Una, que el consum d'il·luminació o el consum energètic s'ha d'anar reduint perquè és una de les despeses més grans que tenen tots els ajuntaments. Per tant, és bo que siguem conscients que és una despesa comàmica molt alta i que si podem trobar un tipus d'il·luminació que et garanteixi la visibilitat i la tranquil·litat que vas caminant, doncs hauria de ser el camí a seguir. És veritat que algunes llums de les que es van posar eren d'una intensitat molt baixa i això s'està mirant de corregir posant-les una mica més altes.
Però la tendència a llarg termini és que anem a un tipus d'il·luminacions intel·ligents, és a dir, que sigui un consum baix, que en aquelles hores del dia on hi ha més llum natural, doncs que estiguin més apagades. Si a la llarga es pogués anar, tot i que és una inversió en tecnologia, en allò que és un carrer amb molt pas, que estigui més il·luminat, si hi ha menys pas, és a dir, que es pogués graduar en base a l'ús que es fa d'aquella via pública. Però ara el compromís és reduir despesa, consenciant que
L'humínicament també hi ha una normativa a complir, que tampoc no podem tenir només l'hipis amb unes rangs luminàries. Vull dir que s'ha d'intentar buscar un equilibri entre una reducció del consum, una seguretat a l'hora de caminar per la via pública, que no et faci por, perquè per exemple aquesta queixa ens la feia gent gran, deies que jo tinc por perquè camino i està així confós i em dona una mica de por. Mirarem a veure que podem complir l'objectiu, però sense que per tu sigui tant com amenaçador la sensació de poca llum.
I això és la solució que ens donava d'explicació una mica densa de la resposta a la queixa de la il·luminació. Tenim queixes personals, no? Però tenim poc temps. Exacte. Les podem posar el pròxim dia? Exacte. Ella, com a Gina Pol, també té queixes de Sant Just, però això ho escoltarem un altre dia. Així que ja ho sabeu, si ens veieu amb la gravadora pel carrer, digueu-nos les vostres queixes, perquè ara sí, de veritat, arriben a l'Ajuntament i tindrem resposta. Per fi. Recordar-vos que ens podeu sentir a través de Ràdio Desvern a la pàgina web. Tenim webcamp posada on ens podeu veure.
i si no, també més endavant, si podeu recuperar els podcasts, ho podreu recuperar a la nostra pàgina de Facebook. Dit això, passem a un moment d'atenció del canji qui pugui, el combat. Ei, no marxis! Fins les 10, canji qui pugui a Ràdio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar. El combat.
A la meva esquerra, un home que s'ha buscat nòvia perquè li agrada el pernil del bo. Ell és Immanuel López. A la meva dreta, una dona que va anar a buscar pernil i li va donar carvasses. Ella és Clàudia Barberà. El combat d'avui s'enfronten per un tema candent entre ells dos. La discussió d'avui és si cal mantenir les tradicions o no.
Comença l'Imanol. 30 segons per exposar la teva opinió, Imanol. Ara. Molt bé, Clàudia. Anem a intentar buscar el significat de tradició. Cosa que es ve fent des de fa temps en un lloc i que ha quedat instaurada com a part de la cultura. Sí?
Me l'acabo d'inventar, però Pobre o Pobre deu dir alguna cosa similar. El tema és... És clar, però una tradició ve de lluny. No pots canviar-la així de bones a primeres, perquè tot ve de gust, perquè t'avorreix. Què vol dir això de que t'avorreix? Les tradicions són maques, precisament el que recuperem és tot allò que ens agrada més últimament. Mira, mira els modernillos, tot el que els agrada és retro.
Tot, tot, tot són mercats de segona mà, tot és anar enrere. I què passa? I amb les tradicions sembla ara, de cop, que les hem de canviar totes i no puguem mirar enrere. Jo et dic una cosa, si ara comencem a canviar les tradicions, d'aquí 10 anys, 15 anys, estarem tornant a les antigues tradicions per fer de modernillos.
Temps, Manol. 30 segons, Clàudia. A veure, Manol, no es tracta de mantenir les tradicions... de conservar-les, es tracta... No estic posant una mica nerviosa. Es tracta d'adaptar-les a la societat que hi ha ara mateix. És a dir, una tradició que es va inventar fa 40 anys... No treguis els cascos, que us fem veure que no m'escoltes, perquè m'escoltes igualment. Una tradició que es va inventar fa 40 anys, en una societat en aquell moment, no pot ser la mateixa que funcioni ara en la societat que estem. Està bé mantenir uns certs hàbits, unes certes festes, però cal.
adaptar el contingut d'aquestes i la manera d'effectuar-les al context que hi hagi. Per exemple, ara mateix, la Cabalgata. La Cabalgata, quants anys fa que es fa a Sant Just? No ho sé, segurament ho sabríem, si m'ho hagués mirat, però ara no ho sé, és a dir, fa molts anys. Però no pot ser que en tants anys no s'hagi canviat el format. Els nens són diferents, potser s'hauria d'adaptar a una manera de la Cabalgata per atraure més els nens, no per atraure'ls més com si fos un espectacle, sinó per adaptar-se i fer-lo coherent amb el que aquests nens tenen com a experiències pròpies que no són les mateixes experiències que tenien els nens fa 40 anys.
Lluïta lliure, endavant. Vinga. Has fet el debat tu sola, no passa res, en un minut o dos, no passa res, en 30 segons. És que tinc coses interessants a dir a diferència d'altres. Molt bé, saps què passa? No, les tradicions són aquestes coses tan maques, que ens veuen de tan lluny, que quasi hem oblidat, ja perquè no els hi... Manu, t'estàs equivocant, sí, però què vols que fem? No ens hi parem atenció, ja, perquè no ens hi parem atenció. El que passa és que cal adaptar-les. No, però és que ja estan adaptades, ja comencen a estar adaptades, però què les vols canviar, que dos anys?
S'han de repensar cada cop que es fan. Com a Xim n'has de fer de noves perquè neixin més, però les tradicions s'han de conservar. El que has de fer és repensar-les. Els cards els farem amb nitro. No, però oi que els cards funcionen? No cal canviar-los. En el moment que deixin de funcionar. I quina cosa hem de tocar, llavors? Per què tens alguna cosa en compte dels reis? En comptes dels globus dels reis?
En comptes de les premis dels reis? No, m'agrada cridar. El que passa és que s'ha d'intentar que la gent es senti implicada en les seves tradicions. Si no hi ha algú que ve directament dels seus temps més antics, algú que potser ha viscut els seus avantpassats, i si no ho han viscut poden aprendre el que podrien haver viscut els seus avantpassats.
Imanol, precisament la gent no sent implicada perquè no és una cosa que tingui relació amb ell directament. No, per tant, fent la teva l'adaptes i canvies. Per tant, m'estàs donant la raó. No estic dient que morin. Una cosa que, precisament, per això es diu la cultura... Mira, m'està agafant un atac de cor, aquí.
La cultura és una cosa compartida. Una cosa que canvia. La cultura no és una cosa que es va inventar en un moment i la gent l'anem a revisitar per veure què deia la cultura. Hi ha una cultura bàsica, diguem, que no pot canviar de la nit al dia. No pot canviar de la nit al dia. La Clara em farà callar i saps que tinc raó. No, tinc raó jo. Però no pots canviar la cultura de nit al dia perquè és algo compartit. I aquest compartir és el que hem de compartir pels nostres avantpassatges. No pots inventar una cosa nova. La cultura és una cosa de la qual...
Final del combat per avui. És un salvat això. Què fem aquests dos? Hi ha una tensió aquí dins de l'estudi. Aquesta tensió algun dia s'ha de convertir en memòria. Mai, mai.
Si a l'estudi petit que no tenim webcam normalment estan més a prop l'un a l'altre. Jo quan en giro... Escolta, el moment que ens posicionem des que en Jiqui pugui... Que defensava l'Ivanoli, que defensava la clara. No, home, no. No pots ser això. Tradicions punt sí, tradicions punt no. L'Adrià, que és un modernit del Primer Assam, dirà que no.
Les tradicions? Ai, que sí, perdó, o que no, ara ja sé què diuen. Home, conservar les tradicions és conservar la cultura, saber d'on vens, per tant... Casa nostra, les arrels, la terra... No visca Catalunya, visca Catalunya. Per tant... Doncs bé, que ens equipugui es defineix com a favor de conservar les...
Tradicions, Dimanol torna a guanyar. No m'heu entès, no m'heu entès. Tercera victòria consecutiva, Dimanol López. Vinga, la Clàudia se'n va. La Clàudia se'n parla i se'n va. La Clàudia se'n va de l'estudi. Clàudia, no feixes la finta i surt de veritat, de debò, fa la teva veritat. S'ha fet mal. Després del combat, sempre toca cantar les 40.
Segueix-nos a twitter.com barracans i qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Tenim... Cantant les 40.
Doncs ha arribat l'hora, com sempre, que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria, i és que per a aquells que no ho sàpiguen, cantant les 40 és la secció més divertida del canji que hi pugui, perquè la Clàudia i l'Imanol, el que fan és anar pel carrer els dies abans d'acabar el programa, oi que sí, Clàudia? Exacte. Agafen una víctima a l'atzar i li diuen tu has de cantar aquesta cançó. Noten l'atzar aquest cop? Noten l'atzar? Ah, clar, clar. Tu cantaràs, tu cantaràs.
i aleshores el que fan és ajuntar amb una mena de megamix musical i triar amb una persona d'expert musical que normalment ve aquí, a vegades truquem per telèfon, depèn del dia, a vegades tenim personatges que volem ser experts musicals. Ens reinventem com a tradicions. Total, quin hit hem de cantar avui, Aimanol?
Sí, vols que el digui? Quins nervis, eh? Doncs cantaran... al partir d'Un beso y una flor. Ostres. De Nina Bravo. És un típic, és un... Clàssic, no? Clàssic, més que típic, sí. Sí, sí. Sí, l'accepto. Quanta gent ha participat, aquesta vegada, de cantar a les 40? Avui eren un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit. Vuit persones. Vuit persones. I, a més a més, el que és molt interessant d'aquesta secció, perquè hem dit que fa més divertida, i és que tenim avui a l'altre on el telèfon. Espera, Elga? Simón?
Hola, bona nit, Elga. Com estem? Ha sentit mai que ens equipogui? Sí, home, clar. Saps el que has de fer? Bueno, explica-m'ho. T'ho explicarà la Clàudia. Anem a escoltar una cançó ara mateix que hem gravat aquest dematí als Pols de l'Ajuntament.
I, quan s'acabi, et demanaré la teva valoració i la teva puntuació del 0 al 100 que li poses a aquest cor que tenim avui en directe. Del 0 al 100? Del 0 al 100. Exacte, que no sé tan cruels. Vale, vale, vale. Doncs escoltem la cançó. Letaré mi tierra por ti
de mis campos y le iré lejos de aquí cruzaré llorando el jardín y con tus recuerdos partiré lejos de allí. El día viviré pensando en tu sonrisa de noche las estrellas me acompañarán
Serás como la luz que alumbra en mi destino. Me voy, pero te juro que mañana volveré. Al partir, un beso y una flor, un te quiero, una caricia y un adiós. Es ligero de equipaje,
para tal largo viaje. Las penas pesan en el corazón. Más allá del mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más. Forjará mi destino.
Las piedras del camino. Lo que nos hay seguido siempre quedará atrás. Clàudia, què passa? Aplaudint sola. Aplaudint, aplaudint. Jo aplaudeixo sempre. Quan teniu el ritme una mica descompensat, quan ell ja seria aplaudiment. Prou, no us posareu a mi. Elga, estàs aquí?
Sí, sí, jo estava aplaudint amb tu des de casa. Gràcies. Mare meva. Quina connexió que teniu, tu. Has vist la carta musical aquesta setmana? Què et penses?
Has reconegut alguna veu entre els cantants? Hòstia, reconeixen-ho, però hi ha una senyora que... que molt bé, la senyora. Jo crec que sí. Imanol també s'ha enamorat d'aquesta senyora aquest matí. Molt bé, la senyora. Per què posa aquesta cara, Imanol? Perquè, de debò, és que et dà molt bé. Molt, molt, un degut. Adèle, saps? Com es diu allà. Adèle. Hi ha un senyor que també, bueno, molt bé. I saps qui és, aquest senyor? Hòstia, és que és molt fort, eh? Agafa't fort, Elga. A veure qui és, aquest senyor.
És el senyor alcalde. És el Josep Perfecte. Ha cantat molt bé. Tenia una veu així com de Mariachi, però guai. Tenia un flow allà posat. Estava amb el micro pagat. Què és aquest que canta? I molta fusió amb la senyora. Això s'ha de potenciar. Algun dia els presentarem. De fet, la senyora ens ha dit que anéssim a fer cantar a l'alcalde. I l'hem trobat. Ja està, eh?
Hem trobat que l'alcalde s'hi ha trobat la... Exacte. Senyora X busca alcalde. L'informe de Can Gikipugi d'aquí. D'acord, d'acord. M'encanta perquè l'Alcanzo està fent el programa aquí solat. M'encanta, m'encanta. Si haguessis d'escriure amb algun tipus d'adjectiu el que acabes de sentir, direm que en sou, que és el que acabem de sentir, què posaries?
Tenint en compte que el cantant és l'altar de l'alcalde, li podríem dir sorprenent. Exacte. M'agrada. Vale, sorprenent. Ho comprem, ho comprem. Ho comprem. I si l'haguessis d'apuntar del 0 al 100 al cor aquest? Home, un...
És un expert que mira totes les variables. Està pensant en els anuts, els greus, el ritme, l'afinació... 83. Com una cosa molt exacta, no? Deu dir que mirava tot, eh, perquè 83 vol dir que ha anat punt per punt. I no sé en quina posició exactament ens està situant això del rànquing,
Però, en tot cas, creiem que està bastant amunt. Hem tingut experts bastant més durs i bastant més canyeros amb els cossos. Anna, per favor, s'ha de ser mana molt lenta. O si troba just per sota del mercat, no, em sembla? Si no, recordo molt bé... Em sona, em sona. Potser, si t'ho dius, et farem cas, Imanol. D'acord, gràcies. Bueno, saps què podem fer un dia? Podem reunir tots els experts i que ens cantin ells la cançó, saps? I llavors farem la cançó dels experts. Això ho posava, de lletra petita? No, sí que ho posava, allò és això. Ah, vale, vale, vale.
Ara miro el contracte. És molt pitlla, la Clàudia. Pitlla. Bé, doncs, la pitlla i el pitllo acaben aquí al Cantanes 40. I passem al Redescobrint Sant Just. Adéu, Elga. Merci. Adéu. Moltes gràcies. Adéu. Redescobrint Sant Just d'Esvern.
Sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. I com ho fem? Sempre agafem el telèfon. Aquesta agafa ho ha fet l'Imanol.
a l'Atzar i has triat 3 preguntes sobre històries, sobre entitats, una mica sobre Sant Just. Exacte, diguéssim que volem culturalitzar el poble en general i llavors li fem com algunes preguntes així ràpides amb pam pam, vinga, què penses, què penses? I aleshores avui m'he aventurat jo a agafar el telèfon i he trucat a l'Oriol, un Sant Justenc, que bé, ja ho veureu, m'ha contestat 3 preguntes i potser una pregunta sorpresa ha sorgit de cop
instantània. Bueno, ja ho veureu, és sorpresa tot. Però comencem per la primera pregunta, no avancem esdeveniments, i què és d'actualitat? El Casal de Joves s'acaba d'inaugurar una exposició per informar sobre els riscos i prevenció del consum de drogues. Saps com es diu aquesta exposició? Et dono tres opcions, vale? Sí. A, B i C. Sí. L'A diu passa de les drogues. Sí. L'B diu controles?
I la C diu, si en drogant ni anar, al col namà. La B? La B, controles perfecte. Molt bé, molt bé, bueno, bona ratxa. Continuem? Sí, sí, bona ratxa i única ratxa. Sí, de moment sí, espera, espera les altres.
Doncs aquesta pregunta encertada... Jo és que encerta ni ja m'emociono, ja hi veig ratxa. I rebentes els micros que la tira a posar a cara de buó. Parlant d'aquesta pregunta, informem una mica. És una mostra itinerant interactiva que promou la Diputació de Barcelona i que recorda diferents municipis de l'Amercació amb els mateixos propòsits. Quins són? S'adreça als joves, pares i mares, a professionals que treballin amb gent jove,
com sempre, per proporcionar informació i acostar una mica al que suposaria tenir informació respecte d'aquest tema. On la podem veure? A la sala òbida, que és el de Joves, fins al 18 de febrer. Està oberta dimarts a divendres, d'anul·lar de matí de nou a dos quarts de tres, i de tarda, dilluns a dissabte, a dos quarts de quatre fins a les set. És a dir, qualsevol dia que estigueu per allà, passeu i mireu l'exposició, que és molt interessant. Segona pregunta.
Imanol, pots fer alguna cosa? Perdoneu, pensava que vindria el tall de la pregunta. No m'esperava això. Continuem amb una pregunta que va sobre les entitats del poble. Quina d'aquestes entitats, senyors tenques, no existeix? No existeix, eh? Et dono un altre cop tres opcions. Gràcies. Diu la A, el cineclub Utopia. Sí. Et sona?
La veritat és que no, però vull esperar les altres dues. La B diu els dimonis escuats. I la C diu el nucli. El dimoni escuat? No existeix. Perfecte. Avui és el teu dia. Sí, almenys sí. Ara sí que estem en ratxa. Doncs els dimonis escuats, com ha dit l'Oriol, no existeixen.
L'entitat que organitza els dimonis de Sant Just es diuen... Els apagallums de cama blanca. Exacte. Dimonis apagallums de cama blanca. I ens fa molt greu, però el cine del Club Utopia que no és gaire conegut. Tenim aquí a Manoll la cosa que són dos membres i... Heu de fer més de propaganda, nois, perquè això no arriba si no. Arribaran uns trailers molt potents d'aquí poc al Facebook i a les altres xarxes socials.
I finalment el Nucli és una cosa estranya, juntament amb l'Ajuntament de Sant Just, que organitza la festa major de Sant Just i què més? Les festes de Tardó. I potser en un futur fan més coses. Són gent molt activa que estan molt ficats en coses de Sant Just, en entitats, no? De fet no és ben bé una entitat, el Nucli en si, sinó que gent que forma part del poble pot anar allà... Al poble? Al poble. A muntar festes o activitats pel poble. Molt bé.
I última pregunta, ara sí, Manol. Sí, l'última pregunta va sobre els famosos del poble. Hòstia, vas aquí, ara. Nervis, eh? Ara sí que estic nerviós. Vale, tens suor? Tens suor? Com? Necessito saber-ho. Calor, suor? No, no, de moment no. Vale, d'acord. Molt bé. Primera opció, la A.
que va marcar el col de Wembley. M'has dit qui no té casa? No, quin d'aquests té casa? Ah, qui sí que té casa a Sant Just? Sí, sí. Dic Ronald Koeman, jugador i entrenador de futbol, la B, Artur Mas, president de la Generalitat, i la C, Emma Villarasau, que actriu. Un d'aquests tres té casa a Sant Just? Sembla que no, però sí. Ara m'has pillat Emma Villarasau,
Amb la ratxa que portava. Ja deia jo aquí. Va, tornem-ho a intentar, va. Va. Ronald Cuman. Molt bé. Bé, bueno. Home, hem de menjar-te les dues primeres. Una sola oportunitat aquesta no podia faltar, eh.
Molt bé, tu, llavors molta il·lusió. Escolta, feia temps que algú no s'ho passava també fent el Trivial. Tenim un home entre gatos. Sí, l'Oriol. I tant. Contajo alegria, jo, pel telèfon. No sé si ho noteu, però és com felicitat. Tenim temps pel següent tall, que de cop s'ha trobat una sorpresa a l'Oriol, i és que a l'altra banda hi havia una persona de la ràdio que coneixia l'Oriol, no?, Imanol. Exacte, exacte, ha sigut un efecte sorpresa fins i tot per mi, de fet. Jo no m'esperava, i de cop veureu què ha passat. Hola, Oriol. Hola. Saps qui és? La Carme.
Mira, 4... Ha sigut més ràpid, aquesta? No ha sobtat tant. Ha estat casual, tot plegat, la trucada. No he tingut a veure. Molt bé, molt bé. Veiem que té coneguts a la ràdio, aquestes coses, però t'han posat fàcil. Una mica coneguda així, en aquest cas. Doncs moltes gràcies.
No, de res. Escolta, i amb això hi ha alguna coseta o és...? És una bona pregunta. Bueno, ja la Glòria ha d'haver encertat 3 de 4 preguntes. Bueno, molt bé, molt bé. Estàs orgullós de tu? Sí, la veritat és que després de respondre-la, sí. Ja està, mig aquí, no, l'Oriol? Ostres. Un fort aplaudiment, no? Un fort aplaudiment, clar que sí, clar que sí. Quantes que penseu?
Què vol dir? Qui és l'Oriol respecte a la Carme Verdoi? Ah, però que no ho sabeu? No, qui és l'Oriol? Informa'ns, informa'ns, informem. Home, home... Qui és l'Oriol? És que no ho puc dir. Això està acabant el temps i no ho podrem saber. Per què no ho pot dir? Però què vol dir això? Que no ho sabeu de debò? No ho saps, Clara? Però si hi ha una foto aquí penjada... Què? Hi ha una foto aquí penjada l'Oriol a la ràdio. Ah, sí? Adéu, tu saps de què parla, això? No estic entenent gaire cosa. No ho estic entenent.
Molt bé. No, el que he dit és que... bé, jo el que no volia dir és que l'Oriol és el nòvio de la germana de la Carme. Ah... És el cunyat, és el cunyat. Jo he parlat d'una manera que dius que aquests dos tenen alguna història, o bueno, una història que eren familiars. Això és perquè la Carme sempre posa de veu sexy i llavors penses que amb tothom té un rotllo, però no, o sigui... Carme, t'estimem! Abans de la resposta que ha fallat el nostre concursant d'avui, qui tenia a casa?
És Kuman, com és? Què vol dir que com és? Kuman ha entrenat per aquí, però ara està entrenant a un equip de país. Té una casa, però ara mateix no hi viu. De fet, està entrenant a Holanda, ell. És un jugador holandès que jugava al Barça, i va ser molt famós pel gol de Wembley. Molt bé, doncs nosaltres deixem aquí el Cansiqui Puguin directe i tornarem la setmana que ve. Adéu-siau. Bona nit. Que vagi bé.
Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà.