Sant Justens i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui!
Què tal? Molt benvinguts en aquesta tercera edició del programa Canjiquipugi a Ràdio d'Esvern i comencem com fem cada setmana saludant tots els components del programa. En primer lloc, Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, bona nit, bona nit. I Manol López, també, molt bona nit. Bona nit. I Clàudia Orbara, bona nit també. Bona nit, com anem? Un aplaudiment per tots. Ara ajuntes els aplaudiments per tots, no? Per no anar dient de cada... Saps per què m'han fet la crítica que aplaudim massa.
Ah, vale. Pensava que és que, com que et deixava la Clàudia, tant, tant, saps? Escolta'm, eh? Ai, m'ha fet mal, això. Comencem, com sempre, repassant els dies que fa que la senyera, la bandera de Catalunya, uneix a la penya del morro. Del morro, del morro. És un homenatge al Jordi Domènech, tot això. Des que es va reinstaurar la bandera, ja porten, atenció, 38 dies de senyera. Uh!
Fins que algun quillo vingui i la vulgui tornar a treure. Exacte. Estupendo. Comencem fent un repàs del sumari del programa d'avui. Doncs sí, obrem el programa amb una selecció selecta dels millors tuits de la setmana sobre Sant Just, sota la mirada de l'Imanol López. Després l'Adrià ha preparat un megamix de les cagades per antena a Ràdio d'Esvern, que seguirà després amb l'entrevista a la Montse Molinero, que és una de les membres de la CAL, Sant Justenca, un projecte que ja fa més de 10 anys que treballa amb projectes de normalització de la llengua.
Tot seguit no us mogueu perquè sentirem les vostres queixes i provarem de trobar-hi una bona solució. Després, el combat a vida o mort entre la Claudi i l'Imanol que avui... Què discutiu avui, exactament? Sobre Halloween, castanyada, castanyada, Halloween... Les noves tradicions que arriben de l'altra banda de l'Atlàntic. Ja veig per on diràs tu, no, Imanol? Jo? Per què? No sé, això de l'altra banda de l'Atlàntic. Bé, després fem aquest combat. Després, per posar-nos una mica la moral...
Per pujar una mica la moral, diguéssim, de la Clàudia, que tots sabem que no canta gaire bé, sentirem les millors veus de Sant Just, que avui ens canten el gran hit de fa uns quants anys ja, i sembla que sigui algú de fa molts anys, que és el mar... D'Antonio Font. D'Antonio Font, sí, dels Manel. I ara sí, per acabar, Adrià, ja us deixem tranquils i no us perdeu un tribel popular de nivell avançat que fem avui sobre Sant Just. Dit això, comencem.
Estàs escoltant? Canji qui pugui! S'enjustencs a Twitter.
Doncs per començar, tercera edició d'avui del Canxi Qui Pugui, Actualitat Sant Justenca amb el recull dels tuits que corren per la xarxa sobre Sant Just amb l'Imanol. Bona nit, Imanol. Bona nit, Danol, Clara. Què ens portes avui a veure? Amb què ens escenotjaràs? Ui, saps què passa? He fet com una revolució tuitera i ara tothom etiqueta Canxi Qui Pugui, saps? Fa la mención aquesta de la roba. Atenció, ha creat tendència, has creat tendència, Manol. I veureu fins on ha arribat la nostra influència...
que llegiré un tuit de Carla Cortés, que diu exactament Felicitats pel programa, des d'Odimburg se us escolta. Ostres, ullens internacionals, no? Estem crevant fronteres. Però sabeu què vol dir això, no? Què? Hauríem de baixar una mica el volum, no? Em cridem una mica, nois. Ens senten des de molt lluny. Des de molt lluny. La Clara m'ha fet cara de... Acabas de fer un acudit molt dolent. Bueno, bueno... Em controlaré. Em controlaré, ho prometo. Bé, el següent tuit que ens ha anomenat...
És de l'Anna Bosch i diu així com... Em contesta a mi directament i em diu... Imanol, Imanol, només et volia donar temps i llibertat per explorar altres twitters i aquestes coses. Ho feia per tu. A veure, explica'm això, eh? Hi haurà amor i tot, aquí. Perquè aquí, com va anar la cosa, tu vas fer un tuit fa un programa o dos? Un programa, un programa. No sé si recordeu, de fet, que en l'últim programa jo vaig demanar... Ho miro del cor. Ah, sí, sí. Demanar, sisplau, a Anna Bosch.
que continués actualitzant el seu Twitter, perquè l'havia abandonat des que jo havia comentat en el programa un dels seus tuits. I ara falta la part que no voldràs explicar, que és que l'Imanol i aquesta... l'Anna Bosch... Ai, ai, ai. I aquesta... Què anaves a dir? Aquesta noia, la coneixem tot, l'Anna Bosch,
vam mantenir una conversa sobre aquest tema, fora d'antena, es posa nerviós, li cau el llapis, a les festes de Sant Feliu, que si, Manuel, que què has dit per la canjiquipugi, que si no sé què, no sé quantos, vull dir que vas acabar aconseguint no sé com, allà entre cerveses, que l'Ana vols que et fes un tuit, sí o no? Sí, sí, sí, jo ho vaig forçar. Són servir el programa per lligar o altres fins aquí. De veritat, tot són acusacions, eh? Bueno, dues dones contra mi, jo no puc fer res, Adrià, si us plau, fes alguna cosa. No és l'únic que utilitza la ràdio per lligar. Ah...
L'Adrià ens ha acabat d'estar per aquí. Bé, no contenta amb això. Espera, no m'havia entès jo això. Bé, continuem. No contenta amb això, l'Anna Bosch diu en un altre tuit, el mateix 13 d'octubre, diu, va, recomanació per la secció de Twitter. Un tal Immanuel Llópez. No se sap qui és. Diu, fa un tuit anual, imprescindible. Diu, amb ganes que arribi el 2013.
Ho veieu, no? S'està creant una mena de relació íntima que està traspassant barreres de les zones radiofòniques. Sí, sí. Veieu que faig tuits tan únics, tan únics, tan únics, que els esperen? Vull dir, jo em faig un parany, eh? Se suposa que s'havies de portar el tuitatge en Justin Cany, i és aquí presentant els teus ligues a través de Twitter amb Canxi qui pugui. Què és això? Què és això? Bé, em deixeu continuar o no? Sí, sí. Perquè jo així no puc, eh? Al final me n'aniré.
Què més tens, a veure? No, no, i un últim de l'Anna Bosch. És que no va parar amb ella. No va parar amb ella. Només volia dir... De fet, hi ha una foto seva penjada aquí a la ràdio per inspirar-se. Prou! Només un d'ella que s'adaventés al futur i diu aplaudir ja és precipitat, no? Saps? Vull dir, ja s'aplaudeix a ella. Abans que la comenti sap que la trauré al programa, saps? Va posar un Twitter així, sol, eh?
Descomposat. Amb el hashtag és Can Jiquipugui o com? No, no, no. Sense res. Perquè tu el que sé, si és així. Exacte. Això és veritat, eh? Si algú comenta Can Jiquipugui, parlarem d'ell. Això està claríssim. Sí, sí, sí. Home, està claríssim, això. Bé, i no és l'única, per això, que comenta amb Can Jiquipugui. M'havia dit la Carla, però, a més, la Paula Molina, el 12 d'octubre, diu algo així com T'he pillat, Imano Llópez. No estàs vigilant la senyera en un dia com avui. Estigueu atents, Can Jiquipugui.
I penja una imatge de mi. A on? Penja una imatge de mi. Només em veu la cara. No hi ha cap indici que indiqui on estic. Saps creant una mena de furor entre les seguidores? Saps què passa? És que no són noies, eh? Jo ara em sento una mica en plan... Per seguir pels paparatges, saps? Vull dir... Les paparatges. D'aquí poc faré tobles a la platja. Ho veieu? Sempre ho vull fer, això, saps? Que m'enganxin un pezón així a mig treure...
Una cosa d'aquestes. Típiques coses que passen. Sortiràs a la portada de la Vall d'Avers, no? Com a... Amb un arc. Sí, sí, soc molt salvatge, jo. Molt. Bé, continuem ja amb tuits que van més enllà de que ets i qui pugui, perquè no podem, bé, acaparar tot l'ample del Twitter.
Un de Mireia Miró, que el 14 d'octubre, quan el Fèlix, que un nom impronunciable, va aterrar amb Red Bull, diu, i va i aterra dret, al sobrat. Ai, quin salt. Com volia que aterrés, de cap? És allò que sempre diuen, per què no es pot construir un ascensor de la Terra a la Lluna? Perquè arribaries, clar, tocant amb el cap a la Lluna.
Ai, que avui a l'Iberia està baix. Mira que pensava que havia fet acudits dolents avui, però ens estem superant. Jo us proposo que... S'acaba la sintonia, fins i tot. Doncs nosaltres ho deixem aquí, deixem els tuits s'enjustencs. Recordar-vos que podeu fer algun tuit amb Canji qui pugui via Twitter i així crear tendència a anir-hi una mica al limanol. Passem ara als moments per emmarcar. Tot seguit. Moments per emmarcar.
Bona tarda, l'atura redueix en 11 persones al mes de setembre a Sant Just. Sant Just mola molt. De manera s'inverteix la tònica dels mesos de juliol i agost. Tònica, Suez. Un punto amargo. És sexy. És un acte obert que es fa a l'escola Montserrat, on allà ara mateix hi ha l'Andrea Bueno. Molt bona tarda, Andrea. Sandra Reyes, su servicio. ¿Qué le preocupa a usted? Doncs gràcies, Andrea. Bona tarda, ens mantindràs informats. Adéu, bona tarda. Bona tarda.
A Catalunya, el Departament de Salut de la Generalitat pretén distribuir 1.250.000 dosis de vacunes. Comença el compte enrere per les festes, el tardor. Actuacions més destacades són dels grups buos.
I més coses perquè dijous s'emetrà una nova edició del programa Canji qui pugui. El tema de l'espai d'aquest mes seran les masies de Sant Just. I comptarà amb la presència de l'alcalde Jureper Pinyac. El temps a Sant Just Notícies.
Fem ara un cop d'ull a la previsió meteorològica per demà dimarts. La màxima es preveu que sigui de 26 i la mínima 1.250.000. Doncs aquesta està tota la informació dels Sánchez Notícies edició vespre. Que passeu un molt bon cap de setmana.
Ei, no marxis! Fins les 10, Canji Qui Pugui, a Ràdio d'Esberri. Tampoc ningú et pot oblidar. L'entrevista de Canji Qui Pugui. ...les activitats del Correllengua 2012 a Sant Just, un projecte que té per objectiu potenciar la llengua catalana al nostre país.
i ho fa a través de diverses propostes que ens explica avui la Montse Molinero, que la tenim aquí. Bona nit, Montse. Hola, bona nit. Ja ho tenim a punt, no, això del Correllengua? I tant. Ja ha començat, ja ha començat. Vam començar amb una exposició. De fet, vam començar diumenge, eh? Diumenge vam fer un curs de garrotins a Sant Just. És veritat, jo passava per sota la Taneu, us vaig sentir allà entonant, que sí, garrotina, garrotant. Vam fer un curs de garrotins molt interessant, hi havia 11 persones inscrites, i molt bé.
I aquesta gent es va comprometre, a més a més, a venir dissabte, després us ho explicarem, a cantar de garrotins i molt bé. I ahir l'exposició, perfecte. Parlem primer de l'exposició, que va ser com una mena de tret de sortida del Correllengua de 2012. Es va fer Can Ginestà, com va anar? Bé, l'exposició va començar a Can Ginestà, molt bé. Hi havia unes 40 persones més o menys a la inauguració, o sigui que estem molt contents.
Aquesta exposició es fa per dos motius. Un, per commemorar els deu anys del Correllengua Sant Just, perquè ja fa deu anys que hi som, fa deu anys que estem fent feina per la llengua i per la cultura, i un altre per commemorar com a homenatge en el Lluís Maria Xirenax, que enguany fa cinc anys que va morir, i llavors com a homenatge a ell s'ha fet aquesta exposició.
Es van llegir uns textos del filòsof a càrrec del francès Giral i de la Rumi. Exacte, i a part també va venir una persona de Barcelona, la Núria Roca, de la Fundació Randa, que és la fundació que va fer xirinacs per tot el tema de la pau i del país, de fet. Era el seu lloc de reflexió. A més a més, el manifest va ser escrit per... El manifest d'enguany està escrit per...
Pel Mario Serra. Pel Mario Serra, enxacàrem. Ara ens havíem quedat en blanc. Ha estat escrit pel Mario Serra, però el manifest el llegirem el dissabte en els actes del Correllengua. Després fem una repassada d'aquests actes que es faran el cap de setmana. Abans, Montse, explica'ns una mica què és el Correllengua, en què consisteix. El Correllengua és un acte que es fa a nivell de països catalans. El mes de juliol, de fet, alguns pobles ja comencen a fer-ho,
i és una flama que cada any s'encena en un punt dels Països Catalans i fins a la segona setmana de novembre va corrent aquesta flama pels diferents pobles. És una flama simbòlica, no la portem aquí a Sant Just, és una cosa simbòlica que vol dir que hi ha tota una xarxa muntada a la qual es van fent actes en tots els pobles
amb un mateix missatge, que és aquest manifest que aquest any és del Mario Serra, amb un mateix objectiu, amb un mateix personatge que reivindica cada any, des del Vicent Andrés Estallés, el Salvador Espriu, figures de la nostra cultura, i que en guany aquesta figura és el Lluís Maria Xirenax. Llavors, aquests actes s'acaben a Perpinyà sempre,
al qual s'hi convida a anar-hi tots els pobles que han fet actes i, d'això, a fer la festa final del Correllengua. I això serà el mes de novembre? El mes de novembre. Em sembla que aquest any al final coincideix amb Carles d'aquí Sant Just, per tant, els de Sant Just ho tenim difícil per anar-hi. Difícil a l'elecció. Exacte. De fet, la coordinadora d'associacions de la llengua catalana, que és com s'anomena la CAL, la CAL nacional va néixer al Sant Jordi de l'any 96, amb l'objectiu clar de la normació de la llengua cultural i nacional.
Vosaltres a Sant Just fa 10 anys. Com ha canviat des del 2012? Doncs el 2002 va començar. Quina trajectòria heu tingut des d'aleshores? Mira, com a entitat, nosaltres, de fet, no fem excessives activitats. Fem l'activitat del Correlingo, que és l'activitat més principal. Ja fa 3 o 4 anys que també estem fent cantades de Nadal als populars. Durant dos anys vam fer-ho a la Sala Gran de l'Ateneu.
però vam dir que volíem sortir al carrer a fer les cantades de Nadal, de Nadales. Llavors ara fa tres anys que ho estem fent davant del mercat i és una cosa molt simpàtica, molt cordial, no? Perquè encenem foc, ens vam fer fer uns bidons expressament per poder encendre foc i poder-nos escalfar si fa molt de fred, perquè esclar, estem parlant del mes de desembre, de tres, quatre dies abans de Nadal, per tant la temperatura és la que és, no?
Llavors encenem aquests bidons de foc, ve sempre algú a tocar la guitarra o una gralla o el que sigui, i llavors fem cantades populars de Nadal, d'aquelles Nadales de quan érem petits, d'aquelles Nadales que s'han cantat tota la vida. I realment és un acte molt simpàtic. I llavors donem xocolata, perquè quan fa molt de fred donem xocolata calenta, o sigui que és una horeta i mitja o així que estem, però que la gent hi participa, la gent que passa pel carrer agafa, es posa a cantar...
Vull dir que és realment d'això. Llavors, el que nosaltres també anem fent, que és la feina aquella que no es veu, és anar prenent nota, diguem-ne, d'aquelles empreses, associacions, comerços, etcètera, que no volen saber res de la nostra llengua, o que no la tenen en compte en els seus comunicats, quan s'han de comunicar amb els seus treballadors, amb els seus clients, amb la seva publicitat. Llavors,
un dia els anirem a veure i parlarem amb ells, però això és una feina d'aquelles de formigueta, no?, perquè vol dir, doncs, que has d'anar buscant propaganda que faci, anar parlant amb la gent que hi treballa i tal, perquè et vagin, doncs, dient si té un ús la llengua catalana en la seva empresa, si no el té, si el tenen només com una llengua més i no, però no és la llengua bàsica, per després, doncs, un dia poder parlar amb ells i poder fer veure la necessitat de fer aquest canvi.
Aquesta és la feina que no es veu. Perquè és necessari fomentar l'ús social de català? Nosaltres, cada vegada, jo diria que s'ha de fomentar menys, perquè cada vegada, malgrat tot, la gent cada vegada el parla més i el parla en general més, però encara s'ha de fomentar. S'ha de fomentar per moltes coses. Hi ha molta gent que l'entén. Si ha d'entendre'l, gairebé tothom l'entén. Hi ha molta gent que té la vergonya de parlar el català.
Però cada cop menys, no? Cada cop menys. I llavors nosaltres el que sí que fem molt és, primer, no canviar d'idioma quan parlem amb una persona en castellà, perquè creiem que cadascú ha de parlar la seva llengua, però convidar-lo a parlar la nostra, però ajudant-lo. Perquè moltes vegades la gent que no és català no parlant li fa vergonya. Li fa vergonya perquè potser algú se n'ha enriut d'ells.
Per què? Perquè té un mal accent, perquè diu una castellanització durant això. I això és el pitjor que podem fer per introduir la gent. En qualsevol llengua, això. En qualsevol llengua, val? Però sobretot aquí hi ha hagut molta tendència durant molts anys. I això és el que intentem també anar mentalitzant a la gent, no? Que no passa res perquè s'equivoquin. I això, que el que hem de fer és com quan nosaltres intentem parlar anglès. Jo soc un desastre parlant anglès, vull dir, no en sé. Però no en sé perquè em fa molta vergonya parlar anglès, no?
o anglès o francès, és igual, eh?, qualsevol altre idioma, llons, clar, com et fa vergonya, no el parles, és més fàcil, doncs, és igual, jo t'entenc, però el que intentem és això, no?, poder, que la gent perdi aquesta por, també. A més a més, jo crec que ara ens trobem en una situació, ja tenim un punt d'inflexió amb la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, ja va ser un punt d'inflexió, ha sigut un altre punt d'inflexió la passada dia de
de l'11 de setembre. Com viu la gent de la Cal, Sant Justenca, en aquest moment d'actualitat? Aviam, com a associació, la veritat és que no treballem gaire en aquest tema, perquè treballem més en el tema de la llengua. El que és veritat és que la major part de la gent de la Cal formem part d'altres moviments que hi ha a Sant Just, sobretot, i bàsicament gairebé tots ho som, com és l'inici. Sant Just per la independència. Sant Just per la independència, va bé.
Llavors, hi treballem des d'aquest vessant més que de la pròpia de la Cal, perquè la pròpia de la Cal ja és una militància diària del tema de la nostra llengua. És allò, no donar el braç a torça quan et parlen en castellà, no sé què, però és una militància diària. Com valorem la manifestació del 12 de setembre? Una acció total. Si realment la gent...
no perd la il·lusió real perquè es facin els canvis que es demanaven i puguem arribar a ser un dia independents, doncs nosaltres, evidentment, ens hi tindran al darrere. O com a CAL, o com a Assemblea Nacional, però els membres de la CAL segur que ens hi tindran al darrere. I d'aquesta manera podríem dir que els membres de la CAL compartiu una afinitat política amb aquesta ideologia? No, no compartim en absolut una afinitat política. Hi ha gent que no és de cap partit polític,
Hi ha gent que pot ser simpatitzada d'algun partit polític i gent que pot ser militant d'algun partit polític, però en cap moment utilitzem ni els mitjans ni res, perquè hi ha molta gent que no combrega o que no és en cap partit concret. Si ara parlem del grup de persones que treballeu per tots aquests valors a la calça enjustenca, quin creus que és el perfil d'una persona que es posa en una entitat d'aquesta mena?
Doncs la persona que tingui ganes de treballar per la llengua i per la cultura del nostre país. Independentment de l'edat? Independentment de l'edat, i tant. Sí, sí, vull dir... Teniu els Bernats, no? Tenim els Bernats, tenim el Roger, que ara ja no viu a Sant Just, però que també havia viscut, el Roger Bassa, que també havia viscut a Sant Just, per exemple, que són gent jove. Clar, ara ja comencen a ser una miqueta més redets, però quan vam començar fa 10 anys,
que ells hi eren, que hi havia el barrat padró... Sou els mateixos de sempre, per això? Bàsicament, sí, eh? Sempre diem que la gent enlloc que s'hi afegeixi, però, bueno... És una cosa oberta, no? És una cosa oberta i és una entitat que no és allò que diguis, és que cada setmana ens trobem o cada mes ens trobem. No. És més flexible. És totalment flexible. Dic, ostres, hi ha hagut un atac a la llengua, no sé què, hauríem de parlar. Som-hi. Ens truquem i ens trobem i ho debatim i no sé què, o
Escolta'm, has vist aquesta empresa que només fa coses en castellà, doncs no hauríem de consumir productes que només siguin coses d'aquestes, doncs hi ha la trucada, la trobada, i llavors debatim sobre això. Però no és allò que siga una entitat estable en aquest sentit. Evidentment, quan ens posem a fer campanyes o quan ens posem a fer coses, hi posem tots el coll...
I tothom és benvingut. Mentre que tingui molt clar el tema de la llengua i el tema de la cultura, les portes són obertes. I hi ha gent de totes les edats. Hi ha el que dèiem, els Bernats i el Roger i tal, que són gent jove. Hi ha gent més de mitja edat i hi ha gent que té 60 i escaig d'anys. Per tant, és un ventall...
Molt rica d'edats. La dinàmica està molt bé, no? Perquè llavors, clar, hi ha molts punts de vista i és una cosa molt amena. A més, jo crec, més amb el punt de vista, que sent gent de Sant Jús, una cosa familiar, gent que us coneixeu tota la vida, i hi ha un caliu que dona gust de treballar, no? Que dona gust de treballar, i a part és molt enriquidor per tots, perquè els que som una mica més grans, perquè aprenem dels joves, perquè hi ha molt a aprendre, i ells segur que també aprenen de nosaltres per l'experiència que podem tenir.
Si et sembla, Montse, fem un repàs de les activitats que teniu programades per aquesta setmana, que estan aquí a casa, queden dos dies. Està aquí. Què teniu programat de moment? Aviam, tenim programat... El programa és molt semblant als altres anys, perquè el format que hem trobat, perquè abans sí que fèiem coses... Fèiem una conferència el dia abans... Entàvem d'una altra manera, però hem trobat que aquest format de fer-ho tot en un sol dia ens funciona molt, no?
Llavors comencem el dissabte al migdia amb un dinar popular. És un dinar que costa 12 euros, molt bo, per cert, perquè fa bastants anys que ens el fa la mateixa empresa i sempre, sempre és exquisit. És més, sé que aquest any l'Ajuntament també ja s'ha posat d'acord amb aquesta empresa perquè també els hi faci coses, perquè realment ho fan molt bé. I és un dinar...
Popular, 12 euros pels adults, 8 euros pels nens, 15 euros si compres el tiquet al mateix dia, podeu comprar el tiquet a la granja Carbonell i ja està. Llavors, a continuació, quan de fet estem al cafè, comencem el joc del Calvern. Això és lo interessant. Això és lo divertit. El Calvern fa 5 anys que el fem, aquest és el cinquè any, i...
Nosaltres estem encantats amb aquest joc, estem encantats perquè hem aconseguit una cosa, que entre 10 i 12 entitats de Sant Just facin una activitat conjunta. Per tant, això nosaltres era una de les finalitats que volíem, que el correllengua, sí, l'impulsàvem una sèrie de gent i fèiem activitats d'una sèrie de gent, però el correllengua no és nostre, el correllengua és del poble, és de Sant Just.
Amb la qual cosa, si aconseguíem que un grup d'entitats participessin d'una manera activa, hi era un dels nostres objectius. I des del primer dia que vam plantejar el Calvert vam aconseguir-ho. Per tant, nosaltres ens donem allò com molt satisfets d'aquesta activitat. Nosaltres la considerem una activitat molt divertida.
que hi ha aquesta relació entre les entitats, l'intercanvi i la rivalitat, rivalitat molt sana, molt divertida i molt sana. Llavors, té diverses parts. Aquest any fem canvis amb el Calvern. Us convidem a que vingueu a veure-ho com a espectadors i encara sou a temps si alguna entitat o algun col·lectiu de tres persones màxim, perquè els equips són de tres persones màxims,
si vol afegir, encara hi sou a temps, però si no, podeu venir com a espectadors. El Casal de Joves està obert per poder acollir tota la gent que vulgui venir. I llavors es fa d'una manera molt divertida, ho presenta el Jordi d'aquí a la ràdio. És conegut aquí. Exacte, i a més a més ens ho fa passar molt bé i crec que ell també s'ho passa molt bé fent-ho. Clar, perquè per qui no ho sàpiga, el Calvert és un concurs...
Que preguntes sobre Sant Just, sobre llengua... Sobre països catalans. Llavors hi ha un apartat de mímica i un apartat de música. Clar, és que això és una bomba. Més la gent coneguda allà... Clar, la música, a més a més, en directe. Hi participen tres persones de l'Orfeo. Hi ha una entitat que s'integra, diguem-ne, en alguna manera d'allà. Llavors hi ha un jurat per poder fer tot el concurs aquest.
Aquest jurat hi ha un membre del centre d'estudi Sant Justencs i dos membres de la Cal Manet.
Aquest any hi ha petits canvis que no us explicarem ara, ja els veureu. Hi ha sorpreses, fem els 10 anys, per tant hi ha alguna sorpresa, les tecnologies funcionen i per tant el Calvern també funciona amb noves tecnologies. Perdona, això del Calvern, d'on surt aquest nom? Calvern. I si veu una marca de cervesa
que es diu... La Verda aquella? Sí, la Verda aquella. Com es diu? La Henneken? Esteu buscant una marca de cervesa. Sí, s'assembla molt al logo aquest del Calvern, Adrià. La Calsberg, que és això. Això, exacte. Doncs surt d'aquí, un dia fent una cervesa a la gent de la Cal, fem el joc, com l'hi posem? I hi havia una cervesa d'aquestes a sobre la taula i algú va dir, mira, si canviem les lletres podem posar Cal, de Cal,
I hivern de desvern. I m'han dit, està ben trobat. I està molt ben trobat. Això ens va ajudar la gent del Drac. Això va ser la idea de la gent del Drac. També forma part de la Cal? Aviam, forma part, hi ha reunions tots que igual venen gent d'entitats, allò quan fem la convocatòria i diem, va, que comencem a treballar amb el Correllengua, doncs hi ha gent que potser passa per allà i dona alguna idea, després ja fins al dia del Correllengua ja no els veiem. Però això va ser una reunió d'entitats que vam convocar
i la gent del drac va treure aquesta idea després Montse Alcalvern ens anem a una botifarrada no, encara no fem la festa infantil i familiar la festa infantil i familiar aquest any també hi ha algun petit canvi que és, hi ha els caps grossos de Sant Just que estan per allà amb la canalla, animen a la canalla i fem ballar i tal però a part hi ha un conte o contes un conte que s'ha escrit expressament
per aquest acte. Se sap qui serà la Conta Contes? És un noi de fora perquè havia de fer-ho el conte, l'ha escrit el Roger Consul, i havia de fer-ho ell com a Conta Contes d'aquí, del poble habitual. Que tots el coneixem. Exacte. Però té un bolo d'una obra de teatre fora i, per tant, impossible, no podrà ser ni amb nosaltres, i llavors ve una persona de fora de Sant Just. Molt bé.
després sí que ve la botifarrada no, ve la xocolatada sobre quarts de set a la tarda hi ha la xocolatada i després venen els dracs i els dimonis que fan una actuació a l'esplanada del casal un lluïment a l'esplanada del casal i llavors sí que ja ens n'aniríem ara sí ens n'aniríem al vespre al vespre tenim o podem tenir canvis encara no estàs assegurat? no, el que és l'acte està totalment assegurat però al lloc no
Perquè la climatologia ens està fent una mala passada. És que ha de ploure, jo ho he vist avui. Havia de ser la placeta... En principi havia de ser la plaça Campreciós, a més a més era un lloc que la Cal volíem reivindicar com a lloc de concerts per les festes de Tardó. Que s'havia fet tota la vida allà. Que s'havia fet tota la vida i per tant vam dir, tornem i tornem a fer concerts per festes de Tardó allà. I d'alguna manera, perquè eren els 10 anys, doncs vam dir, va, fem una cosa que no hagin fet mai nosaltres i era això.
però es veu que els que estan per dalt de tot i plou i fan mullar el carrer, doncs ho deixen fer. I llavors estem pendents d'acabar una negociació amb l'Ajuntament per aviar on podem fer-ho. Si demà veiéssim que la climatologia canvia i tal, doncs encara ens arriscaríem a seguir-ho fent a la plaça Campreciós. Això ho anirem comunicant aquí a la ràdio i estem d'acord amb que
ens ajudareu a comunicar el canvi d'ubicació d'això a través de Facebook, a través de totes les xarxes, també ho comunicarem. Vull dir que estigueu atents als que vulgueu venir. Després d'això hi ha que haveran els concerts. La botifarrada, més o menys quan s'estigui menjant la botifarrada, començarà als cants de les corrandes, dels garrotins...
Que aquí convidem a tot Sant Just que pugi a través a fer una bona... Hi haurà un grup de música que anirà tocant la música d'això. Llavors, les persones que van fer el curs, evidentment, també sortiran a cantar. Saben que vindrà gent d'Esplugues també a cantar. Però és totalment obert. Aquell que se li corregi una frase per cantar, tindrà un micro per poder-ho fer tranquil·lament.
Ens queden molts pocs minuts, fem un rapes final de les edats que queden. I després el concert. Els concerts. El concert. Miquel del Roig. Miquel del Roig. Això serà una festa assegurada. Això... Per totes les edats, des dels més petits, passant pels adolescents, per la gent més jove, fins a totes les edats, eh? Perquè Miquel del Roig té la gran virtut de tocar aquelles cançons que han sonat durant l'estiu, o tocar cançons als 80, i realment és un espectacle que creo que heu triat molt bé de...
per un correllengua que és per tothom, per tot el poble de Sant Just. Sí, perquè ens trobàvem amb el concert, ja estava enfocat molt cap a la gent jove fins ara, però ens trobàvem que només venia gent jove. I llavors ens quedaven totes unes flanches d'edat que també estan disposades a anar a concerts, però que depèn del tipus de concert ens frena una mica. I llavors volíem provar tots els inputs que rebem i sobretot dels joves, que això és el que més ens agrada,
és que molt bé, amb el Miquel del Raig, i sabem que tot arreu on ha anat, ho explicava el Jordi d'aquí a la ràdio, que es veu que fa com a cent i pico de bolos anuals, vull dir que, per tant, és una bomba, vull dir que esperem que a Sant Jus també responguem amb aquesta bomba. I tant. Queda alguna actitat més per comentar? No, així en general no,
Si hi ha canvis, això, a través de Twitter, Facebook, teniu Twitter? Tenim Twitter, tenim en compte Twitter, tenim en compte Facebook, vull dir que ja sempre està tot penjat, i llavors a través d'això l'Ajuntament també s'ha compromès amb els SMS, també informar del canvi, vull dir que...
intentarem fer-ho de la manera, i si cal sortir amb un cotxe amb agàfons, si el temps ens ho permeten, ho farem. Ho farem, no? Doncs res, Montse, moltes gràcies per venir. Molt bé, a vosaltres. Ens veiem al Cor al Llengua i esperem que no plogui. Això esperem, us ho esperem. Moltes gràcies. A vosaltres. Ei, no marxis! Fins les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esverdi. Bé, si vols quedar-te clar...
Tampoc ningú et pot obligar. Sant Just és un poble molt estimat per tots, però encara li queden moltes coses per millorar. Per això l'Imanol i la Clàudia han sortit al carrer per saber què en pensen els Sant Justenques aquesta setmana.
Què tenim, Clàudia? Doncs tenim gent molt emprenyada, molt enfadada amb Sant Jus. De fet, el primer que escoltarem, un tal Josep Maria, no té una queixa, no, en té tres, i les encadena totes així en plan pam pam pam. Escoltem-ho. Hola, em dic Josep Maria i la meva queixa és... Per què no hi ha un bar musical a Sant Jus que obri fins més tard de la una? Per què el Perpinyà sempre va a les velles...
per guanyar vots i no es preocupa pels joves. I... Solteres de Sant Just, truqueu... Truqueu, per favor.
Aquí desesperada aquesta última. A mi em sona, eh, aquesta veu. Amic Josep Maria. Josep Maria. Et podem respondre la primera de per què n'hi ha vers musicals de Sant Just? És que jo t'anava a dir una cosa, Claudi. Jo al principi del programa he dit avui donarem veu als indignats de Sant Just i provarem, per primer cop he dit, provarem de trobar una solució. És a dir, Clàudia, tens una missió aquesta nit.
de col·lecció d'amor en directe el Josep Maria jo crec que la primera està difícil un bar musical a Sant Just és impossible perquè en el poble no es pot fer res bueno, es pot intentar, a veure gent, mobilitzeu-vos intenteu fer un bar musical a Sant Just donem-li resposta mira, el parador, ara s'està fent però el parador és de qui, Lluís? si fos per l'Ajuntament
Té un passat que el podríem atribuir a això, però li podem pronosticar un futur millor. Esperem. A veure, no rieu tant. Jo hi tinc moltes esperances posades. Crec que hi fan un McDonald's. Si pots fer l'Ajuntament, al Bar Musical, aniria...
Allà a la zona industrial, al fons, fons, fons, doncs allà, més o menys on envien els concerts de la Festa de la Tardó. Més o menys. Primer la protesta, Josep Maria, impossible. De moment ho tenim complicat. És amb visió, o sigui, tan al colt del món no està, eh? Bé, després anem a la segona indignació que té el Josep Maria, que és la de Senyor Parminyà, preocupis pels joves. Vinga, opineu. En aquest punt...
hauríem de donar un contacte directe amb el senyor Perpinyà i el Josep Maria, hauríem de tenir un contacte. No tenim permís en aquesta ràdio. Alguns dies, saps què podríem fer? Un cara a cara entre el Josep Maria i el Perpinyà. Saps el cara a cara que tant que jo? Un cara a cara... Llavors ens escoltaria gent, veus? Sí? Tu creus? Perquè a mi i la Clàudia ens escolten ara. El Josep Maria i el Perpinyà, sí. Eh, ho valorem-ho, valorem-ho. Sí, valorem-ho. I la tercera... Una cosa, jo vull remarcar, abans de la tercera queixa, vull dir, us heu adonat
La pausa que dona abans de quedar queixa. És com que la tercera queixa li fa vergonya. Però està allà en plan, necessito dir-ho, necessito dir-ho ja. Però és que deixa un espai il·limitat. Està com, sisplau, solteres, trucau-me. Si algú li ha semblat sexy i té ganes de conèixer el Josep Maria, que deixi un Twitter.
que deixi un Facebook, que deixi un comentari, que deixi una foto, que deixi un currículum i l'envia al canji qui pugui. Una cosa, aquest Josep Maria, quina edat té? Perquè, clar, hem de dir una edat perquè no tothom... Sobre els 25 jo li poso. Més o menys, eh? Li vas mirar així de cara i deies, mira, té 25, aproximadament. Doncs... solteres, truqueu. Anem a per la següent queixa d'avui, que és d'un noi que no ens ha volgut dir el seu nom, per tant, ara el sentireu presentar-vos.
i presentar-se i parla sobre el pàrquing blau. Hola, em dic Daniela i la meva queixa sobre... Hola, soc un anònim i em queixo perquè tot és on hablava i no hi ha lloc per aparcar.
Està clar, no? El que vol aquest noi. El que vol és zona groga. Clar que sí, és que els dos de Sant Jus hem d'inveir el poble. Hem d'inveir el poble. Clar, què vol dir que tot sigui blau? Oh, de veritat. Estan inventant normes aquí de més parking blau per poder guanyar la festa major quan tothom sap que no. Això és perquè m'ho fora és blau, eh? Això ho deixarem per més endavant, perquè si no estem creant aquí una discussió. Bueno, doncs sí, és real. Falta lloc per aparcar Sant Jus es verd. Intentes anar amb el cotxe i dius, va, vaig a aparcar aquí. Ui, que ja les tarifes estan pujant.
I res, és complicada perquè Sant Just, polítics que podeu fer alguna cosa al respecte, volem zona blanca, volem zona lliure d'aparcar. Bueno, anem a la tercera queixa, que ve d'una noia jove del poble, que ens diu el següent. Hola, m'estic Daniela i la meva queixa sobre Sant Just és que falta festa pels joves, com per exemple a casa de les joves o etcètera.
La Daniela vol marxa, eh? Vol molta marxa, molta marxa. Vol guaca, guaca, la Daniela, eh? Home, jo ara estic pensant... Hi ha una discoteca allà abandonada que no se sap... És com un buit legal, allò, perquè... Sabeu el que dic, no? Allà al Walden... Ah, el Colors. El Colors, el Colors. En aquella època en què se li deia Colors.
El col·lo has d'estar una mica tancat des de fa temps, ja. A vegades no s'entra gent. Així, espontània. Quan diries que fa que està tancat? De tant en tant sorgent d'allà dins. Espera, quan diries que fa? Anys? És un solo. No ho sé, si anys, potser. Doncs no, no. Que està tancat el llou, tancat, deu fer, no sé, molts anys, però que hi entra gent i sorgent... Mira, per un combat jo deixo l'aire, eh?
Què hi ha allà dins? Mira, és un bon tema perquè... Ara han desarticulat una màfia xinesa i potser estava dins del Colors. Ho heu pensat, això? Jo tant no havia pensat, però... Jo tampoc, eh? Ho deixem a l'aire, ho discutirem un altre dia. Ara és el moment que us enfrenteu una mica i us feu una mica de mal. Passem al combat.
Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a kanjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per lloport sempre és més entretingut, no ens enganyem. El combat! A la meva esquerra, una dona preparada per la lluita i sense cap remordiment. Quan està trista, es posa el DVD de bambi a la tele i brinda amb cava quan maten a la mare. Ella és...
Clàudia Barberà. A la meva dreta, un home forjat a partir d'un entrenament duríssim. Ell no fa flexions. Ell em puja el món cap avall. Ell és Immanuel López. Avui s'enfronten en un combat tan tan violent que tenim por que ens censurin el programa i suspenguin les emissions de Canji i qui pugui fins al 2013. Clar que ni això és TV3, ni jo sóc la Viviana Bellbí.
A hores d'ara a Porta Ventura ja s'encarrega de recordar-nos que Halloween ja és aquí. Però, ei, un moment. El 31 no era la castanyada? I és que precisament aquesta és la pregunta clau d'avui. Halloween o castanyada? Comença el combat, com sempre, amb 30 segons d'exposició dels primers arguments de la Clàudia. A veure, clar, Halloween s'ha vengut sempre com la gran festa, la guai, la festa dels americans. I la castanyada s'ha vengut amb un tòpic de...
La festa dels iaios que mengen castanyes a la vora del foc, clar, això és una molt bona tècnica de màrqueting, els americans ja en saben, saps d'això? Però clar, si des de la mateixa cultura catalana no promovem les nostres tradicions, sinó que dubtem les que venen de fora, si al mateix Sant Jus organitzem des del Casal de Joves festes de Halloween i no promovem la castanyada, com vols que sobrevisqui la castanyada?
Tot és cavar-nos la nostra pròpia tomba. Per això només dic, sisplau, renovem, reinventem la castanyada, salvem-la, fem alguna cosa, perquè ens estem menjant a nosaltres mateixos, ens estem devorant i ens estem crespint les nostres tradicions per imposar-ne les que vénen de fora. I ho fem contents, com que no passa res aquí. I ara 30 segons, Imanol, per exposar els teus arguments.
Bé, no em serveix ni un dels teus arguments, de veritat, perquè, de fet, si fan festes de Halloween, com el casal, com aquestes coses que tu dius, és perquè Halloween té renom, és perquè Halloween mola, saps? I no com aquesta cosa de castanyada d'una iaia que està en una cantonada venent castanyes, pobra, que ja no sap ni què fer per atraure els nens, saps què passa?
La castanyera fa por, però tu l'has vist allà? És una dona allà amb el cap tapat i cap avall que té fred. A més això, fer pencar una pobra dona allà amb el fred i tot, què et penses? Que les castanyes els calpen tot. I ara que comenci la lluita lliure sense cap mena d'impediment, que convenci el combat.
Manol, t'has vengut, t'has vengut a les sèries americanes, t'has vengut als dibuixos d'animació, la teva infància t'ha fet mal. Doncs l'os sempre m'ha agradat, l'os sempre m'ha agradat. No, no, no, l'únic que he fet durant la teva infància és veure i veure dibuixos d'animació, el que t'han dit és...
Mira, Halloween és divertit, tindràs carbasses, tindràs carbasses amb ulls fosforacents. Saps què et passa a tu? T'han donat carbasses i no vols que t'ho recordin durant una època de l'any. Això és una frase morona que no ha sortit ara. És que veus una carbassa i ja t'agafa alguna cosa. Mies cap a una altra banda i fes una altra època de l'any. I Manuel, t'has cregut que formes
part d'una sèrie americana i vols fer el mateix a Sant Jús d'Esbert. No t'adones que no coaguen, que no tens una peg i su aquí perquè et digui... Intenta pronunciar trick or treat. És que no podràs, perquè fa anys que no celebrem el Halloween aquí, no hi ha tradició. No saps què passa? No saps pronunciar, no et sortirà. Tu intenta-ho, tu intenta-ho, si no passa res. Pots fer ridícul per antena, eh? No, no, no. Tranquil·la. No, no, no. L'estàs fent servir arguments venals aquí. No, no. El que s'ha de fer és reinventar la castanyada. Les tradicions no s'han de rescatar. Mira, saps el que és el pitjor de la castanyada? No, no, no.
t'estàs equivocant tu saps el que és trobar-te un cuc o una castanya et diré mig cuc o una castanya que és pitjor és molt pitjor i m'acaba de donar un gall i tot t'estàs venint arguments efectistes per aquí defensar una cosa indefensable Halloween és divertit és la festa dels guais és la festa de la gent que els disfresa però no i prendre un caramel a mi si em venen uns nens a casa fent trick or treat mira jo ho he dit trick or treat dic
Et dono una castanya. Et dono una castanya física, no estic incitant la violència ni molt menys. Et dono una castanya, sisplau, conservem les tradicions. Les típiques castanyes que tens allà guardades en un reconec, no? El dia de castanyades tenen castanyes. El que hauria de fer Sant Jus, i això crec que hauria de millorar-ho, és començar a incitar entre joves la castanyada. Perquè el que està fent apartant-ne i posant festa, jove...
Clar, per crear demanda i fer treballar les dones en un carrer, no? Allà, a ple fred. Castanyeres i castanyeres, sisplau. Les castanyeres, mira, les pobres castanyeres. Estàs desviant el tema perquè no tens arguments. No, no, estàs desviant el tema. Tens quants anys han patit el fred durant l'època de la castanyada?
I tot perquè gent com tu les vol fer sortir al carrer a aquesta època. Imanol, Imanol. Què creus que s'ha de fer? Un argument buit de contingut, sisplau. Deu segons. Sisplau, jo faig un... Mira què et dic. Imanol, no t'escolto. Jo faig una crida des d'aquí, al casal de joves, per dir, sisplau, fem una festa a la castanyada. Fem un safe de castanyada, sisplau. Sisplau, estem venguts a l'altra banda de l'Atlàntic. I fins aquí el combat d'aquesta setmana. Ja sabeu que podeu deixar les vostres opinions a Twitter i a Facebook.
Busca'ns a facebook.com barra kanji qui pugui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. Doncs ara sí, moment de sentir cantant les 40, però abans escoltarem la recomanació de la nostra experta musical d'avui, que la cançó és I Want You Back, de Jackson 5.
Ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per a aquells que no ho sàpiguen, cantant les 40 és la secció més divertida del programa.
Aquesta setmana la Clàudia ha decidit que l'expert musical sigui la Maria Salvany, que la tenim aquí al telèfon esperant. Bona nit, Maria. Hola. Maria, et sentim? Et sento, jo. Vale, vale, penses que s'havia tallat. Doncs, Maria, el hit que hauràs de sentir i que hauràs de valorar aquesta nit és... Mmm...
El mar, el mar, amb una orquestra que hem anat a buscar al barri nord, però que seguirem mantenint d'anònima pel seu propi bé. Fantàstic.
A veure qui deuen tastar. Tu i jo hem sopat en un bon restaurant. Tu i jo hem ballat a la llum d'un fanat. Tu i jo volàvem en un fort fiesta de broc. Tu i jo hem cantat a la vora del foc. Tu i jo hem escat coses i les. Tu i jo hem tingut el cap ple de fardats. Tu i jo del de la nòria. Tu i jo la nostra història. Però tu ja no ens hem banyat.
El mar, el mar. El mar, el mar. Ai, jo tenia autitis, tio, he de dir, eh? El mar, el mar. Clar, que no acompanya el mar. Tenim tovalloles, convido a un gelat, juguem amb alegria, esquivim passejant. El brinxó, esguitant les veles, nens que fan optimis a la ca... Eh, però aquest, tio, s'ho fa venir molt bé, eh, tio?
Però quins paurans. Aixos tirades amb veus per col·lar. Tant una ranqueta de sorra i agir. Intigues de finalines, de final inesperat. Estic abusiva, tanta calor. Tinc un poble, llavors des del banyador. Amb el peu càlcules com està l'aigua. Tot està llet per tal que entrem al mar. Al mar, al mar. Al mar, al mar.
Alma, Alma, Alma.
I doncs un dia amb vens i passes per aquí. Malgrat la feina trobem un matí. No anaria mai, no podria subir. No agafarà tant la moto i que no fessin el camí. Lluïm d'aquí, a través de la banda del món, hi ha un xiringuito amb quatre vens de fons. Tu i jo asseguts a la barra d'un bar, sona bona música, sona davant del mar, del mar.
Maria, continues aquí? Estic aquí, estic. Quina orquestra. Quina orquestra. Està sense paraules, com sempre. Home, m'he quedat. Has quedat? Què tal la qualitat musical del barri nord? Home, s'ha de dir que la gent té el to. El ritme és una altra cosa.
Vols dir que té el to? Bé, tu com a experta jo et faig que, si tu dius que tenen el to, tenen el to. Home, i tant. I tant, i tant. Que la podien escoltar mentre cantaven? És que sí, sí que la podien escoltar, sí que la podien escoltar. Llavors, el ritme queda com a cosa seva, personal, que no acaben de coordinar. Bueno, queda com que no se va llegir la lletra a l'hora que canten i no els dic acaba de cuajar, però bueno. Molt bé, acaba d'insultar tot un barri. No. Maria, no et passejis pel barri nord, és un consell que et dono així d'amiga a amiga. Home, visca aquí.
Doncs no sortís de casa. Igual que tots els altres experts musicals et demanaria que, si poguessis, els descrivissis amb un adjectiu. Amb un adjectiu? Sí. Ostres, que complicat. No, bueno, els diré que són coordinats. Coordinats? D'acord, acceptem. Ostres, és el primer adjectiu positiu? Sí, correcte. Perquè coordinat jo veig una cosa positiva. A veure si continuo amb el positivisme quan li demano que els puntuï del 0 al 100.
El puntuï del 0, un 80. Bueno, ens hem trobat amb un experta musical, la Nebula. Jo us dic una cosa, això és perquè viu al barri nord. I aquesta gent que cantava, d'on era? D'on era aquesta gent? Maria, que podràs tornar a sortir de casa, ja, després de dir el que has dit, si el puntuïs amb un 80. O sigui, acaba de situar el barri nord en capçalera el nostre rànquing, per darrere recordem que tenim la bona aigua i en última posició tenim el barri sot. Home, és que les coses com són.
Bueno, això ho anirem debatint. Ara t'has fotut amb dos barris més, eh? Jo no sé, si vols sortir de casa, no sé com ho tens, però... Deixeu-ho penjallar, que cada cop la cago més. Vale, llavors et farem cas. Moltes gràcies per haver col·laborat. Apa, merci, adeu. Doncs després d'aquesta col·lecció de l'experta musical amb 80 punts pel barri nord, t'hem quedat, passem a un trivial de nivell avançat sobre el poble.
Redescobrim Sant Just d'Esbert. Hem dit de nivell avançat i encara no sé ben bé per què, Adrià. No sé com... Si és que hem fet preguntes molt més compromeses o què, però avui hem decidit que a qui trucavem havia estat... Quina persona, Adrià? M'he de fer un trucat jo avui, avui ha sigut l'Imanol. Ah, sigut l'Imanol. Exacte, exacte. Avui m'he inspirat i he agafat el telèfon, tal com he vingut a la ràdio, i he trucat. Sí, sí, he sigut jo.
Com ho hem fet? Has agafat el llistí i has dit, vinga, trucarem a qui, exactament? Exacte, a la, si no m'equivoco, Pilar Roldan Uriol. Correcte. Un nom així. Ara no me'n recordo, era una mica entrevessat, però sé que tenia Uriol, segur, dins del nom. I la primera pregunta anava sobre política. Molt bé, Pilar, la primera pregunta serà sobre la política de Sant Jús.
Vostè sap com es diu el regidor d'Educació, Infància i Acompanyament a l'Escolaritat de l'Ajuntament de Sant Jús? Ai, mare de bé. Actualment. Li donaré tres opcions per fer-li més fàcil aquesta tasca. Sí. La primera, la A, Pablo Barranco. La B, Lluís Monfort. Guapo. I la C, Gina Pol. Ui, ui, ui, ui. Saps què passa? Que ja no tinc nens petits, vull dir...
Bueno, nens petits ni joveners, vull dir, els meus fills són grans i tots casats amb fills. Vull dir que... Bueno, provi-ho, provi cap a la veia. Ara tinc la vall de vers, puc mirar si posa alguna cosa d'això. Bueno... Ho llegeixo, però no... No, no, no et sona... Et sona algun d'ells o no? Ai, no ho sé, pels noms, ara mateix. No? No. Lluís Montfort no li sona? Qui? No.
Lluís Montfort, no li sona? Sí que em sona el nom. Sí? Però no et sabria dir de què. Però com he dit que es deia? Jo? No, no. Ah, Lluís Montfort. Exacte, Lluís Montfort, ho ha dit perfecte. Molt bé, ho has dit perfecte.
Bueno, ha costat, però al final la Pilar ha encertat. La resposta és... Heu vist la capacitat per donar una volta a una pregunta. Vull dir, donar mil voltes... És per fer temps, allò d'hi va buscar allà Google... Vaig a pensar... La Pilar està amb l'iPhone al costat. Necessitava el comodint de la llamada o alguna cosa. Pobre dona, estava... Bé, en efecte, doncs... Perdona, Lluís Monfort és regidor d'educació, infància i acompanyament a l'escol·letat i també és regidor de joventut
president de l'àrea de serveis a les persones i quartinent d'alcalde. A més a més, també tenim una segona pregunta avui. Sobre què era, Immanuel? La següent és sobre les activitats que es munten a Sant Just. Passem doncs a la segona pregunta, vale? La segona pregunta va sobre activitats de Sant Just, sí? Sí. La pregunta diu, quina de les següents activitats se celebra aquest dissabte a Sant Just? I li dono tres opcions, també. Sí. Sí?
La diu, el tradicional correllengua 2012. La B, la famosa cursa de cars de coixinets. I la C, una paellada popular de marisc a càrrec de Lluís Montfort. Ai, doncs a veure... Tot em sona perquè tot ho he vist sempre. Molts anys, però ara... Sí, tot toca per aquestes dates, no? Sí. Sí, sí. El Lluís Montfort prepara unes paelles. Ah, sí? Sí.
Doncs el Lluís Montfort, no? No, no, no. Aquesta no és el Lluís Montfort. Ah, espera't, espera't. Esclar, és que jo ja no els conec molt. Ai, bueno. Vull dir, no. No et sabria dir qui, eh? Potser la A. Pensa. La A, què era? El tradicional de correllengua. Ah, podria ser. Sí? Perfecte, la A. Però com us passeu? Però què feu, home? Ens tancaran al programa.
Bé, ara sí, per acabar, de passar-nos un bé amb la Pilar. Tercera pregunta, Emanuel, què has preguntat a la Pilar? Li he fet una pregunta sobre la història del poble, ja ho veureu. I l'última, l'última és sobre la història del poble, i aquesta me l'ha endevinat. A veure. Diu, durant la Guerra Civil Espanyola, la nit del 8 al 9 d'octubre de 1938, Sant Just va patir un atac aèri que va provocar 5 ferits. I diu, però de quina procedència...
Eren els avions. Li torno a donar tres opcions. La A diu l'aviació franquista espanyola. La B diu l'aviació legionària italiana. I la C diu la divisió còndor alemana. Va, digui una, aquesta... Una d'aquestes, no? Una d'aquestes. Bé.
Ai, quina volia ser. El tio m'has dit l'any? 1938. 1938, caram, si jo era una nena de dos anys. Bueno, a veure. Tenim o l'aviació franquista espanyola, o l'aviació legionària italiana, o la divisió còndor alemana.
No ho sé, posa la còndor alemana, és igual. Ui, per poc. Era l'aviació legionària italiana. Ah, la italiana. Sí. Però bueno, ho ha fet molt bé. Dos de tres. Mira, em poses un deu, oi? Un deu, un deu. Perfecte. Vinga. Un deu i tant que li posem, senyora Pilar. Ho ha fet perfecte. Molt bé, molt bé. Bueno, aquesta pregunta la sabem gràcies a l'adocumentació de la Junta de Defensa per si la regidat de Catalunya.
Ha sigut un trivial força intens, Imanol. Jo et convido que ho tornis a fer, però que no... A mi és que m'ha agafat tendresa perquè he pensat que pot ser la meva àvia i ja sé que la Pilar... A mi m'ha caigut perfecte. Sí, no, mi també, però ostres... Home, Pilar, si vols anar a fer un cafè... És que jo amb aquesta gent m'encanta. És que era a nivell avançat. Jo li diria això, Pilar, era a nivell avançat, ja ho hem dit. Diu que feia 50 i escaig anys que vivia a Sant Jus, ella. Mira. Imagina't, una persona amb coneixement...
Doncs que ens queden pocs minuts, nosaltres ho deixem aquí. Ha sigut un programa molt i molt divertit. Tornem la setmana que ve amb més i millor contingut. I que passeu un bon dia de setmana i sobretot ens veiem al Correllengua. Adéu-siau. Adéu. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barberà.