Sant Justens i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous, de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui. Què tal? Molt, molt bona nit. Ai, que nerviós. Ai, que nerviós. Ai, per favor.
Què tal? Molt bona nit de dijous, dia 7 de febrer de 2013. Té ningú de l'edició número 15 de Canji, qui pugui. Edició que comencem, com cada setmana, presentant els components que formem en aquest programa. Clara Aguila, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs, Clara? Molt bé, ara s'entén. Bona nit, bona nit.
Clàudia Orberà, molt bona nit. Hola, bona nit, Adrià, què tal? Bé, molt bé. Fas cara de cansadet? És que portem hores de viatge a sobre. Ai, ara et diuen viatjar, saps?
Sí, home, sí. Jo, si vols, em presento ella, perquè he entrat, així com que no... I Penal López, bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs, tu també? Bé, bé. No vinc de viatjar. Fet. Convéns, de casa? Sí. Doncs ja està. Molt bé. D'acord, vinga. Em sembla que abans de començar, com sempre, agafem un resum, la Claudi haurà d'anar a buscar el seu guió. Claudi, està fora. No, sóc una dona valenta. Vale, doncs sense guió. Doncs avui obrim el canji qui pugui, número 15, amb una selecció selecta dels millors tuïts
que fa l'Imanol a la xarxa. Després l'Adrià ens porta un megamix amb aquelles cagades més bèsties que s'han fet a Ràdio Desver durant la setmana. Després és el moment de l'entrevista, que avui parlarem amb la Dolors Puigdemont, artista plàstica de Sant Just. Tot seguit sentim les queixes del tàndem, que són molt pesats i després fan allò que fan al combat, que es debateixen sobre aquesta vegada si... quina escola és millor? Si el Montseny o el Canigó? Sou de Montseny o Canigó, vosaltres?
Sempre, sempre, sempre de Montseny. És evident. Jo soc de Semicanigó, saps? Semicanigó. Semicanigó. I l'Adrià és? De Montseny. I jo també Montseny. Estic molt en minoria, eh? Però una cosa, si val, fer-lo guanyar, perquè fer-lo guanyar.
I després veurem quin cara a cara, a veure si acabes guanyant o no, perquè últimament només fa que guanyar l'Imanol. No sé què passa aquí, Clàudia. Saps que m'ho mereixo. Avui és el meu dia. Bé, doncs, després del combat, ve el moment més divertit del programa, és el cantant les 40. I per acabar, com sempre, fem un trivial sobre Sant Just. Comencem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji Qui Pugui.
si no has quedat amb ningú més clar Sant Justencs a Twitter Doncs vinga som-hi Manol posa'ns el dia de l'actualitat Sant Justenca a Twitter Ho faré, ho faré, t'actualitzaré Clara Bé Sí, sempre faig un recull de la xarxa social sobretot del Twitter, ja sabeu
I aquesta setmana m'ha cridat l'atenció una, diguéssim, brometa entre regidors. Ai. Sí, és una brometa tonta, però Lluís Montfort, regidor de joventut, entre altres regidories, diu el 4 de febrer, tinc una Salomon Spain com en Kilian Jornet, però corro com el meu avi. Ai. Salut, som-hi.
Això de la Salones Pen suposo que són unes sabates, no? Sí, estem fent publicitat. Perquè ho sàpigueu. I això li contesta qui? Li contesta Sergi Seguí, regidor de Cultura, que diu Lluís Monfort, tu corrent i jo endollat a les corrents d'afició. De fet, diu Alea Corrent d'afició, però entenem que... I diu el món està mal repartit. El món està mal repartit? Sí. Espera, que està lesionat el Sergi Seguí.
Dic corrents d'afició, no ho estic entenent massa bé. Que no ho saps. No, no ho sé. Que no ho saps. No ho sé, què ha passat? Que no ho saps. No, no, què ha passat? El genoll, ja fa temps. Està lesionat. Tenim un regidor... Un conseller. Un regidor coix. Un regidor coix tenim. Abans que t'acabis ficant amb el poble i Sergi Seguí, continua amb el següent. Llavors el Lluís Mofort encara li contesta. I diu, Sergi Seguí.
Això de les corrents amb la teva dona? Ell no ha dit res de la seva dona, però Lluís Montfort? Bé, compte com a parafilia. Estic segur que et vas lesionar expressament.
Ai, jo també ho crec. Estan picants, eh? Aquí, els regidors. Has vist? És que això... Són una conyeta. Són una conyeta. Això segur que era en el ple, saps? El moment que s'avorrien i tal. Ah, vinga, un tu per aquí, un tu per allà. Que interessant, eh? El ple. Bé, així és com acaben. Molt bé. Passo a un altre tuit d'un... És que ara riureu. Ja veig a la Clara que riu. Sí, és de l'Anna Bosch que el s'havien dit. De qui serà? És de l'Anna Bosch que el s'havien dit. L'Imanuele està enamorat i jo no vull dir res.
I el va fer ahir mateix i diu... Aquell moment... Bé, de fet és aquell moment... Allò que has de buidar caràcters, no? Exacte, exacte. Aquell moment en què explota tall...
Una cosa, ho llegeixes bé? Vale, d'acord. I després pot fer els símbols i els signes i tot. D'acord, diu, aquell moment en què explota el tall de cara al microones i et planteixes que potser seria millor no fer servir aquesta arma de destrucció massiva. Què passa amb el microones? Cada vegada explota, implosiona la carn a dins. És que hi fa por, eh? Home, si passes amb la potència, no? Bueno, al màxim, sempre. Sempre al màxim, sempre. És que no dominen. Tots met un cop els botons al microones? Vull dir, ningú els entén. És per posar...
Al tope, d'acord. És per gent llesta, com nosaltres dues, saps? Ja, jo et sé fer servir, crec, que ho saps. Ara has fet una broma que m'incloia i no l'he entès. No, no, no era una broma, era una afirmació. T'ho dient intel·ligent, no ho has entès. Molt bé, Clara, m'encanta això. Molt bé, continuem, perquè el Sergi Pont, el 4 de febrer... D'aquí a la ràdio i del poble, i no? Aleg Rastamant.
què diu el Sergi Pont? sí, sí, perquè la Claudi no em deixa avançar diu el futbol de 15 països tacat per la corrupció i no hi és Espanya doncs, què vol que us digui? no m'ho crec acusacions gratuïtes, està bé sí
Jo no acusar-los també, però com que has dit això, m'ho reprimiré. Però sí, jo també ho crec. Molt bé. El 5 de febrer, Clara Nervion diu... No, perdó, m'he equivocat. Ai, és el Joan Pujadas qui fa el tuit, que diu... Ja era hora que seguís... Ai, ai, m'estic liant, m'estic liant amb aquest...
Era hora que seguissis No, no, no És que els he posat al revés Perdó, perdó És un directe d'aquests que no pot sortir tot bé Diu, diu el Joan Pujadas Clar, Arbion, a vegades tinc la sensació Que tu eres un monòleg teu
Hi estic d'acord. Tuiteja molt la Clara. Moltíssim. Molt. Moltíssim. La vam tenir aquí fa unes setmanes. Partituleja coses interessants. Seguiu-la, la Clara Nervion, al Twitter. Sí. Molt bé. I el mateix 5 de febrer, la Clara Nervion, com que no podia parar de tuitejar, no és que hi contesta, però posa...
Aquest tuit l'he posat més que res com a consulta, saps? És que em va intrigar. Diu, em sembla que arribo just a casa per pillar el meu comentari de Bansky. Ai, me la vaig perdre. Ho vaig pensar. Deu estar del 3 a la carta. Sí, deu seré. Èxit full de GitHub. Molt recomanable, eh? Aquí al Cineclub ens vam avançar en el nostre temps i el vam programar fa un any o una cosa així. L'he passat? Sí.
Bueno, però la meva consulta és que és un documentari, sisplau. Jo t'ho aclaro, jo t'ho aclaro. A veure, baixa la música una mica, que parla l'experta. Un documentari. Un documentari. És un documental que està basat en fets reals però que l'argument és fals. És a dir, intenta explicar una història real a través de la invenció i la ficció. Ah, què en dius? És tot mentida. Clar que sí, de bàrbara. És la nostra experta aquí, en cine, que la tenim aquí fent combats i queixes i la tia domina...
Us ha quedat clar, no?, que és un bon comentari. Gràcies, Clara. Vinga. Ai, de veritat. No perdem el nord. No, no el perdem, no el perdem, tot i que ha perdut fa bastantes estones. Diu, un altre clar en Arbion, el 3 de febrer, diu... Ha dimitit ja el Rajoy. I ara? I ara? Eh? Encara no? Eh? Eh, Adrià?
Ha dimitit el Rajoy! I l'Adrià no ho sap, si ha dimitit o no. No, però hauria, hauria. Sí, no? No, no, saps que en aquestes coses vaig deixar un tuit l'altre dia que deia, a veure quan aprenen els polítics espanyols que això demana perdós per la parella i els amics, que la política el que es fa... I catalans també, perquè...
Espanya fa pudor, però Catalunya també. Deia, a veure quan aprenen que el que es fa és dimitir. Però aquí realment quedem bé. Si m'hi ha anticorrupció, ja està, ja ho tenim tot solucionat. Què vols dir? Si m'hi ha anticorrupció, sembla que haguéssim fet aquí un descobriment.
Bé, i per últim, l'últim tuit ja de la Gina Pol, la nostra regió de comunicació, que és la que ens fa de fet de contacte amb l'Ajuntament, amb les nostres queixes, que el 3 de febrer va dir Ja som a Fira Candelera! A veure si podem plegar el cotxe i posar-lo a la bossa. Quanta gent, Molins. Un moment.
No us sembla un tuit de la Mary Poppins? A veure si podem plegar el cotxe i posar-lo a la bossa. Sí o no, sí o no. És tuit de la Mary Poppins, sí o no? Sí, sí, és tuit de la Mary Poppins. Sí, va amb un poco d'azúcar, eh? Molt bé, i això és tot.
Doncs perfecte, Manol, recordar-vos que sempre que vulgueu enviar-nos algun tuit, perquè el llegim aquí en directe, el canji qui pugui, ho podeu fer a través de Twitter, arroba canji qui pugui, li podeu enviar a l'Imanol personalment, que és imanolllopes, tot junt, o també ho podeu fer a través de Facebook, els que no tingueu Twitter com la Clàudia, doncs ho podeu fer per Facebook. Dit això, continuem el programa i és el moment, de moments, per emmarcar. Música
Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, no ens enganyem. Tot i la nostra professionalitat a Ràdio Desver, les coses a vegades s'encallen i costen d'aixecar. Tot seguit, moments per emmarcar. Moment per repassar l'actualitat sinjustenca amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea.
Comencem parlant del nou diàleg per la independència. Viu! Viu! Viu! Viu! Viu! Viu! Viu! Viu!
Seran protagonistes del nou diàleg per la independència de Sant Just. Cristina, no em mis així, perquè tu veig que no coneixes l'Albert Pont o no l'has escoltat mai. No, es coneix l'Albert Pont. De moment tot va malament. Ah, no és l'Albert Pont aquest? Ah, Jordi. Qui és l'Albert Pont? Estàs parlant d'Albert Sánchez Pinyol. Ai, ben equivocat.
L'entrepà de Salvador Giral. Rico, rico. I el talent de Jordi Nobka. Tú tienes que estar trabajando porque tienes talento para ellos. Són els llibres que es presentaran dissabte al Barra Llibres. Bueno, aquí ya bebo de todo ya. Es farà el celler de la Can Mata per acostar la col·lecció de narrativa Cicuta al públic Sant Justenc, combinant-ho amb un tas de vins. Siempre es bueno beber, pero en estos casos beber un poco más. Escoltame, ¿sabes sin drogas y nada? ¿Para qué?
I saludem el Carles Hernández i Rius. Carles, bon dia. Bon dia. Com es presenta el temps els propers dies? Doncs de moment càlid, molt agradable. Jo vull anar a la platja perquè em toqui el sol. Aquest any hem fet peses i huiré el sol.
Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a kanjikipugi.blogspot.com. Tot i que navegar per lloport sempre és més entretingut, no ens enganyem. L'entrevista de Kanjikipugi.
Avui, el que ens hi pugui, parlem amb l'artista Dolors Puigdemont, que va néixer a me, a Girona, però s'enjustenca de tota la vida. A més a més, forma part del col·lectiu Artejust, que ara mateix ens explica ara. La tenim a l'altra banda del telèfon. Bona nit, Dolors, com estàs? Hola, bona nit. Estem encantats de poder parlar aquesta nit amb tu, perquè, a més a més, d'aquí a poquet, el 14 de febrer, s'inaugura la teva nova exposició, Cossos. Com vas començar a treballar aquesta obra?
Aquesta obra vaig començar a treballar-la l'any 9 amb una idea que tenia de fer esferes que representessin una mica com l'envoltura energètica que hi ha al voltant de la gent i ho vaig veure fent malla metàl·lica perquè era amb la qual podia treballar les esferes. Tu vas estudiar belles arts, vas començar a exposar cap als anys 80. Quina ha estat la teva evolució des d'aquells inicis fins ara?
Bueno, jo vaig començar treballant amb terres, amb matèria, després vaig passar a les aquarel·les, més tard vaig tornar a fer pintura, i després he anat treballant sempre paper, foradant-lo, amb roba esquinsant-la, i ara, com que amb la roba ni el paper aconseguia la forma d'esfera,
doncs ha sigut a base de fer-ho amb tela metàl·lica, o sigui, també no deixa de ser tela, però en vez de ser de roba, doncs de metall. Parlem una mica de Cossos, l'exposició que s'hi inaugurarà al Celler a Can Ginestar aquest 14 de febrer d'aquí a Poquet. És una obra que, en certa manera, podem dir que al cercle és present, no?, és protagonista. Sí, la cera, el cercle...
la llum i l'ombra que projecten aquests cossos en moviment sobre el terra o sobre les parets. Llavors, les figures geomètriques que fan aquestes ombres formen part de l'obra. I si més com pintar amb llum i aire. Per què aquesta obsessió? Podem parlar d'obsessió pel cercle, Dolors? Bé...
Sí, podem parlar d'obsessió pel cercle, perquè les flors normalment tenen forma més o menys de cercle, els troncs d'arbres... És una forma que jo he anat treballant ja quan treballava en paisatge o en diferents formes que buscava a la natura.
Fins quan he buscat, doncs, formes a dintre dels paisatges interiors meus. I per què t'interessa exactament? Home, geomètricament és la forma més perfecta. I a més es va repetint per tot arreu, totes les cultures. Parlem una mica també de les disciplines que es barregen en la nova mostra. Hi haurà unes pantalles que...
que projectaràs coses, però a més a més em sembla que tens alguna idea pensada, no? Bé, hi ha uns vídeos que hem fet, es van fer el taller de casa meva, alguns ja fa temps que estan exhibits i penjats a l'Utube, i ara doncs en posem de nous, que segurament al cap d'una setmana els canviarem per uns altres que haurem gravat en el mateix taller que en gent està.
llavors em mostren el que es veu a través de l'ull de la càmera aquestes teles metàl·liques el moure's doncs bé, és com l'energia que ens envolta doncs està sempre en moviment doncs això és el que em fa agafar com si això fossi en moviment, no? I quina creus que és la sensació que pot provocar la persona que vagi a visitar la teva obra? Home, quedarà que en gent està...
Com que la llum que il·luminarà és una llum diferent a la que estem habituats, els volums es mouen i projecten ombres al terra, jo espero que es creï un espai màgic, no gens habitual. A més a més, no havies pensat fer alguna mena de barrejar dansa amb...
Poesia? Sí, sí que ho havia pensat, però com que tot ha sigut tan ràpid, no m'està acabant de sortir, o sigui, no tinc temps per acabar d'establir els contactes. Però, bueno, com que l'exposició donarà dos mesos, jo crec que... Ja ho podràs fer, més endavant. En aquest moment és que ja només el muntatge porta molta feina. Mm-hm.
Ara que parlem d'això de barrejar disciplines artístiques, tu també formes part del col·lectiu Artejust, que potser molta gent que ens està escoltant que no ha sentit mai a parlar, o potser li sona una mica, però creiem que és molt interessant que ens expliquis, perquè és una cosa que va sorgir fa uns anys, cap al 2008, però ara voleu tornar a apropar a diferents generacions, i perquè arribi a gent que potser no ha tingut
La vas de conèixer. Explica'ns una mica què és això d'Arta Just. Bueno, Arta Just és un col·lectiu que va néixer amb voluntat d'aglutinar gent que es dedica al món de l'art o bé gent que li agrada molt i segueix tots els conteixements artístics perquè l'art és quelcom que l'omple. Llavors, al col·lectiu ara hi ha un parell de persones que escriuen, un altre que fa fotografia, publicitat...
i la resta són escultors i pintors. L'important què és? Tenir passió per allò que fas? Tenir molts coneixements? Què busqueu les persones que formin part d'Artejust? Gent que s'emocioni pel art. El que passa és que va sorgir amb aquesta idea. Després ens vàrem anar trobant professionals i amb la il·lusió que fa fer exposicions conjuntes va semblar que el més important
eren aquestes exposicions, però no han deixat de perdre mai l'altra idea. I llavors ara ens hem assabentat que ha sortit un altre grup d'artesans i artistes amb els quals ens hem ja començat a posar en contacte. A Sant Just també això? A Sant Just, sí. I llavors cada un estarà en el seu camí, entre altres coses també hi ha gent molt més jove que no pas nosaltres, aquí hi ha gent ja una mica drenadeta...
i, bueno, doncs, convidar-nos en les coses, o sigui, vertebrar-nos una mica, no? I no només ho pensem fer amb aquest grup, sinó també amb una associació que hi ha de fotògrafs, i, o sigui, és tenir contacte amb tots els moviments que hi ha a Sant Just, de músics, però, esclar, això ho hem d'anar fent a poc a poc, perquè no pot ser una cosa imposada, sinó sorgida, doncs, de...
d'anar fent trobades i d'anar enllaçant, vertebrant les coses, no? Perquè fora d'aquestes trobades, l'objectiu d'Artejust també és portar-ho més enllaç, a dir, fer, no sé, concerts o fer trobades, exposicions... Bé, nosaltres hem exposat a Sant Feliu dues vegades, al Palau Falguera, tornarem a exposar al Palau Falguera el mes de novembre,
Hem exposat a Can Genestar, tot el grup. Vam també exposar el Robert Brillas d'Esplogues. Hem fet intents i estem en contacte per fer més exposicions. Potser no totes, tot el col·lectiu plegat, perquè ara ja som 22 i llavors preferirem fer exposicions en les quals hi ha 33, 4, 5 persones.
del grup i, bueno, apujada una mica pels demés i sobretot també buscant això que hi entri poesia, que hi entri dansa, que hi entri... Qualsevol manifestació artística, no? No sé si artística, sí, perquè creiem que això enriqueix moltíssim... El teixit cultural de Sant Just... I ens posa en contacte i llavors el poble, o sigui, la gent del poble doncs ens coneixem a un altre nivell i...
És una manera de fer créixer la cultura de ser just i de posar, de conèixer-nos també entre tots i que qualsevol persona, que tothom fa coses a la vida privada, però que a vegades, si tens una entitat o un col·lectiu com Artejust, doncs algú es pot atrevir de dir, doncs vinga, jo també participaré i ensenyaré això que estic fent. Dolors, una persona que t'estigui escoltant i li agradés participar, què ha de fer? Bé, nosaltres tenim una adreça...
electrònica que és artajust2 arroba yahoo punt e ens pot escriure aquí o bé truca la Carme Malaret la Soledat Sants la Marta Balada a mi mateixa la Montse Sastre la Maria Àngels Abat, Mercedes Casado tenim dos nois, carai esteu en majoria
doncs Dolors també recorda'ns la teva pàgina web jo tinc una pàgina web que és dolorspuigdemont.es llavors allà hi ha una mica la trajectòria des dels anys 80 fins ara de diferents coses que he anat fent doncs ja ho sabeu per seguir o per conèixer més la trajectòria de Dolors Puigdemont artista de Sant Just podeu entrar a la seva pàgina web i també per participar o conèixer què és això d'Arte Just podeu enviar el mail que ens ha recordat la Dolors
Dolors, molta sort a l'inauguració amb l'exposició de Cossos, que es farà a Canji Nesta. Moltes gràcies. Moltes gràcies per atendre la trucada. Gràcies, bona nit, Dolors. Bona nit, bona nit. Segueix-nos a twitter.com barra canji qui pugui.
I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Sant Houston, tenim un problema.
Sant Just, com sempre diem, el canxi qui pugui, és un poble molt estimat per tots, però encara, com sempre, li falten coses per millorar. Per això l'Imanol i la Clàudia el que fan cada setmana és sortir al carrer a recollir queixes que després aquí intentarem tractar-les i fer-les arribar aquí. A la Gina Pol com a representant de l'Ajuntament, exactament. Des de la setmana passada recordo que tenim un vincle ja totalment directe amb l'Ajuntament, és a dir, les queixes que ens arriben al programa les transmetrem directament
i l'Ajuntament intentarà donar una resposta i esperem que una solució a la queixa. Jo us volia preguntar, perquè més d'una persona ja, que m'ha vingut a parar pel tema de... Ai, canja qui pugui. Ets famosa, Clara. No, no, no. Si et digués que m'ha preguntat llavors, però no ho diré perquè queda malament qui m'ho ha preguntat.
Però el que anava a dir, i és que gent que té ganes de dir, ostres, a veure si aquest tandem passa per aquí, perquè tinc coses a dir. Potser hem de trobar alguna manera per gent que no té Facebook i Twitter, cap a les edats més avançades, que volen dir la seva. Jo ho deixo aquí. De fet, he de dir que aquest cop vam trobar una persona que jo crec que ho estava esperant. Que canxi qui pugui i passés per la seva porta. És que va dir, sí, jo tinc moltes queixes. Però perquè estava molt indignat o indignat o perquè ens coneixia? No, no, estava molt embrellat.
Hauria dit, Emmanuel. Doncs vinga. Som-hi amb la primera queixa que és d'algú d'aquí a la ràdio que reconeixereu enseguida. Hola, sóc el Jordi Domènech i la meva queixa és que fa dies que no surto el canji qui pugui.
Bé, me'n vaig a fregar plats. Vinga, adeu. Adéu. Bueno, jo tinc una cosa a dir-te, Jordi. Ara no surs tant perquè com t'has endut una secció del canjiquipug... T'has enrotllat. No, com t'has endut una secció del canjiquipug i a la penya del morro hem cregut que ja feia l'efecte, saps? Tot i que t'he de dir que jo sí que el trec. L'únic que sembla que el meu espai no l'escolti, el de tuits. Surt molt el Jordi Domènech els tuits. A veure, què ha passat amb Jordi Domènech?
No sé, la Clàvia vol fotre sisanya i ara s'ha estirat enrere. Ningú vol dir-ho. Bueno, és música de terror, no? A veure què ha passat. No, bueno, una de les accions que més triunfa amb nosaltres, com és evident, que és el cara a cara, doncs és evident que li surtin seqüeles a la resta de programes de ràdio, de ràdio d'Esvern. I Jordi Nomenac què ha fet? Una seqüela del cara a cara. Ha copiat. Jordi Nomenac.
Estàs acabat. Va, no fem broma. Va, no fotem que més fonem que en Jigui pugui també amb el moment per emmarcar cada dijous com un abans del que farem al programa. Sí, sí, era brometa, Jordi. Bueno, anem a la segona queixa del dia, que aquesta ja és més sèria. És una noia que es queixa sobre la freqüència dels busos de Sant Just. Doncs que el just metro, que va des de Cap Mèl·lic fins a la parada metro de la zona universitària, triga molt. Entre un autobús i un altre a l'hora d'espera,
A l'hivern fa molt de fred i ens congelem esperant a l'autobús. Sisplau, que sigui més d'hora. Doncs la Cristina també, de Ràdio d'Esvern. Exacte, aquí tenim a tothom de la casa que també té ganes de queixar-se. Què us va fer abans de sortir al carrer? No, el que vindrà ara és de fora del carrer. Però abans de sortir a la ràdio, tu ja tenien queixes, queixes, queixes, doncs les recollim totes. Què anava a dir? Doncs sí, ara que fa fred, esperar-se un quart d'hora perquè arriba el just metro...
Fa mal. I jo vull afegir una queixa en aquesta. Jo m'aprofito ara mateix de la situació que ha sortit el Just Metro i vull afegir una queixa. És a dir, el Just Metro s'acaba a les 10. I el nit bus comença a les 10.45. Per a aquells que tornem de Barcelona, sobre i acabem a les 9, és molt just d'arribar a les 10. I tenim una hora penjada allà al mig que no sabem quin transport hem d'agafar per donar-se just.
Puc afegir una altra queixa, ja que estem al Just Metro? Sí, sí, sí. Al Just Metro el podrien fer pujar per tal que hi hagués una parada al Tau, que és una mica més enrere on ja para, que és tirant cap a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Una mica més abans hi ha la parada del 63, podria haver-hi la del Just Metro i així els Sant Justencs...
Agafem el primer bus que passa, que si no hem d'anar corrent d'una parada a l'altra quan veiem venir un bus o l'altra. I això ho hem viscut molt, Immanuel. Sí, sí, ho hem viscut. Segona queixa, algú va fer una queixa més? No, no, no. Jo el que volia dir és que aquí, el que ens diu que pugui, l'Adrià va entrevistar Jordi Porta, molt interessant, ens va parlar de temes de transport públic, va parlar del tema del metro Sant Just, d'allargar la línia de TMB, del tram, és a dir, que si voleu recuperar, molt interessant, fa dues setmanes, el que ens diu que pugui, ho diu bé, oi? Sí, i tant, i tant, sí, sí.
Doncs anem per la tercera queixa del senyor amb moltes queixes. Apunteu, agafeu llapis, boli i paper perquè tenim temps per apuntar. Els impostos, caríssims. Després, el carrer Bonavista l'han canviat tantes vegades de sentit que, la veritat, jo ja em perdo. Que això ho arreglen una vegada i no ho canvien tantes vegades. I és una cosa particular. Jo visc aquí al final del carrer Roquetes
I tinc una paret de façana de 30 i escaig de metres. Fa molts anys que... No sé qui era l'alcalde, no me'n recordo. Ens va demanar si podíem penjar els cartells de les eleccions a la paret. Li vam dir que sí. Es pengeu però després ho pinteu. Acaben que hi ha eleccions, penjen els cartells sense preguntar. D'això fa...
15 anys, per lo menys. Vull dir, ho van preguntar una vegada, ho van pintar una vegada i ara no ho van preguntar més. Llavors, clar, això és una mica... A més, un ajuntament com el de Sant Just, que n'hi ha recursos. Llavors, que tinguessin una mica de senyoria, que diuen els de Madrid, no, i almenys, cada vegada que venen les eleccions, ja que no pregunten, que els pengin, que els treguin i que ho tornin a pintar.
Doncs aquí teníem les triples queixes del senyor. Demanem perdó per l'àudio així una mica meco que sentíem, però és que estàvem a la sala d'espera del CAP, d'aquí de Sant Just. Anem per parts, les queixes que ha fet. Primer de tot, impostos cars. Sí, sí, és real, però això és degut a les rendes de la gent que viu a Sant Just i amb això no hi podem... no tenim molt a fer. A més, amb impostos fem carreteres, hospitals i escoles. Ei, palca publicitària, aquí tenim de l'Ajuntament i tot. Segona queixa que tenia...
sobre la paret de casa seva. Bueno, no era ben bé aquest de l'ordre, però bueno. No, primer venia la de Bonavista, que l'han canviat de direcció uns quants cops. Aquesta l'hem tingut molts cops aquí a Canxiquipugi. Sí, ens han dit diversos cops que no entenen la triple direccionalitat del carrer Bonavista. Però amb això ja no sabem nosaltres què fer. Passarem a l'Ajuntament la queixa. I per tercer lloc tenim la queixa sobre la seva façana.
El senyor deia que fa un temps, fa uns 15 anys, que li van agafar la façana per posar cartells publicitaris, però ja no s'han agafat com la llicència de cada quatre anys, quan tenen eleccions, tornar a empaparar la seva façana de cartells d'eleccions. I no està d'acord.
ho transmetrem. A veure què ens diu l'Ajuntament, perquè no pot ser que la gent s'aprofiti d'aquesta manera de les façanes particulars de cada casa. Parlant de cartells electorals, a prop d'un Visió, al carrer Eter amb Todona, hi havia un cartell d'iniciativa que fa...
fa dos mesos que hi era des de les eleccions, vaig fer un tuit a Iniciativa, me'l van contestar dient que retirarien el cartell i ja no hi és. Així que ha funcionat. Hi ha feedback amb Iniciativa a través del Twitter. Molt bé. Molt bé dit això, ja està fet propaganda d'Iniciativa. D'això intentarem que el senyor tingui la mateixa sort que vas tenir tu amb els cartells de les eleccions. Exacte. I si no funcionem nosaltres té el Twitter, no? És això el que venies a dir, no, Adrià? Va bé. Bueno, sempre té coses a fer. Bé, doncs fins aquí les queixes d'aquesta setmana.
Doncs és moment per passar el moment en què l'Imanol i la Clàudia es troben la roba i comencen a lluitar. A la meva esquerra, Imanol López. A la meva dreta, Clàudia Barberà.
Avui s'enfronten per una pugna històrica a Sant Just d'Esvern. Hi ha tres escoles públiques, Montserrat, Canigó i Montseny. Ens quedem amb Montseny i Canigó. Quina d'aquestes dues escoles és millor? Que comenci el combat. 30 segons per exposar les teves idees, Clàudia.
Doncs a veure, jo defenso el Montseny, però és que és tan fàcil defensar-lo que els 30 segons se'm quedaran curts, perquè és evident. El Montseny és l'escola més petita de Sant Jus i, per tant, la que fomenta més la familiaritat entre els diferents alumnes i els professors. D'altra banda, és una escola que t'ensenya valors, és a dir...
Amb el tema d'aquesta escola verda no només et forma amb l'ensenyament, sinó que t'educa per anar per la vida. T'ensenya com conviure amb els nous temps que corren i t'ensenya com aprofitar els recursos que això no t'ho ensenya a cap altra escola. Imanol, no t'amaguis, perquè és així. És l'única escola de Sant Just que t'ho ensenya. Imanol, 30 segons.
El Canigó, tu ho has dit. El Montseny és la més petita. I llavors, i què és el Canigó? La més gran. És on hi ha més nens. On pots anar a conèixer més gent? El Canigó? D'on hi és el Montseny, que són quatre... Mira, no diria la paraula, perquè són quatre nens simpàtics i ja està. És que, de fet, crec que... Mira, tu eres de la generació del Montseny. A la vostra classe hi havia algun noi? Tres nois, alguna cosa així? Cinc, cinc, cinc. Cinc nois. Bueno, de quantes noies? Disset. Ah, molt bé, veus? Se van menys servits.
Ah, veus? Però això no és vida pels nois. Ho veus que això fomenta aquesta disparitat? Perquè com que hi ha tan poca gent, no hi ha on triar, no hi ha on triar. Aleshores, per molt que sigui a l'Escola Verda, totes aquestes coses, tu pensa el que és l'exercici matinal d'anar fins al Canigó. Allà dalt de la muntanya, amb aire ben fresc, ben gros, un pati com Déu mana i no allò que teniu que sembla una clausura amb una pista a l'altra banda...
Ara sí, lluita lliure entre els dos. A veure, a veure. A veure, a veure. Centra't, centra't, sisplau, si vols començar bé. A veure, jo crec que l'educació, primer de tot, s'ha de començar a entendre no només com un ensenyament de matèria, sinó com un saber anar per la vida, com ja he dit, d'acord? Ah, d'acord. Jo, és que, no sé, tu què trobes? Gallines a cada cantonada? No, no, però... I llavors necessiten el Montseny per això a la vida.
No, la cosa no va així. Deixa'm explicar-ho. El canigó sí que t'ensenyen a anar per la vida. El canigó sí que t'ensenyen a anar per la vida. Et recordo que el canigó també s'hi planta en arbres. Saps què passa? El canigó també s'hi va fer un gegant del canigó. Això no el teniu al Montseny. Però està molt bé, però deixa'm parlar un moment. Home, no et deixaré parlar, és un cara a cara. No, però el que passa és que no només s'ha de millorar el nivell d'anglès, no només s'han de ser els millors en matemàtica, s'ha de saber anar per la vida.
i s'ha de tenir una sèrie de coneixements sobre els valors. S'ha de saber... Però si t'estic dient que et té més, el canigó, no estàs escoltant els meus arguments. No, però no és veritat. T'estic dient, t'estic dient que allà s'hi planten arbres. Jo he fet cases d'ocells al canigó i mira que tenia 5 anys. Perdona, eh? Perdona, no volia anar tan a saco, però quina mena d'experiència tens tu al canigó fins als 5 anys? Quina mena d'experiència tens tu al canigó? Bueno, pues molta, pues molta, molta. A més, no em baso només en la meva experiència. Ah, no? Ho he contrastat.
Bé, jo crec que la gent del Montseny... M'ho he contrastat. A més, tu mira com surten. Vull dir, mira, posaré un argument gràfic. A veure, a veure. Anem a posar un argument gràfic. A veure què em dius. Vale, tu mira cap a baix ara. Sí, soc una noia. Et veus a tu. Sí, vale? Sí. Vale, mira endavant. Sí, et deix a tu. Vale, això és el que surt del Canigó, allò és el que surt del Montseny. Bueno, doncs molt millor el que surt del Montseny. Saps? I Manol, això no són arguments ni molt menys. Ho entens? Jo només estic defensant que està molt bé imposar, bueno, imposar, intentar fer un sistema educatiu molt més de... Imposar? No.
d'anglès. L'escola imposant. No, però està molt bé això del Canigó, som tants, fem tants projectes tan grans, ensenyem anglès, som tal, però no, les coses, l'anglès es pot aprendre més tard, està bé que te l'ensenyen, però hi ha coses que no es poden ensenyar més tard. I el Montseny no ensenya anglès? Ara et sembla que el Montseny no ensenya anglès. Ah, el Montseny no ensenya anglès! El Canigó té un projecte específic d'anglès. No, tots són horts, el Montseny tots són horts, teniu un cultiu allà que, bueno, el camp de futbol d'aquí dos dies serà un hort gegant del Montseny, amb els menys explotats.
Sí o no? Amb gallines, uets, vinga. I Manol. Tens pocs arguments avui. No, en tinc molts. En tinc molts, l'únic que tu no m'estàs donant un de pes. No, sí, sí que te l'estic donant de pes. I fins a aquell combat d'avui i com sempre és moment que ens hi puguis posicionar per una de les dues opcions. I avui la cosa està ben clara perquè només cal revisar la nostra infància per saber bé què hem d'escollir. Ah, no és per això? No és només per això, Adrià.
No és només per això, perquè és que jo crec, Imanol, que avui no has donat uns bons arguments. No és perquè jo hagi anat al Montseny, eh? No! No! No! Que va! Però la Clàudia, a veure, ha parlat de la importància dels valors. Ens posem seriosos. Ha parlat de temes que ha pres ella a l'escola on ha anat. I tu, en aquesta escola que has defensat, quants anys has anat?
No t'enrotllis. Quants anys? Vull un número. Hi ha anat poc anys però intensos. Quants? Hi ha anat poc anys però intensos. Tres anys. Adrià? No has de faltar dir-ne de mà. Canjiquipugui és molt, molt de l'escola Montseny. Estic indignat. No. Canjiquipugui és un programa d'humor. Totes les opcions estan ben representades. Les tres escoles públiques de Sant Just són bones escoles. I vinga, doncs ara és moment de passar a la següent secció del programa.
Busca'ns a facebook.com barra kanjikipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. Espera, sembla que tenim una última hora i és que són quatre les escoles públiques. No i Manol ens ampli la informació.
Em sembla que el Madre Sacramento també forma part de Sant Jus i l'has obviat. Jo crec que no comptava el Montserrat. Jo crec que la Tia no estava comptant el Montserrat. No, estava comptant el Montserrat. Era la broma. El Madre Sacramento és concertada. Estava comptada dins de les públiques. Sintonia!
Cantant les 40. Doncs vinga, com sempre ha arribat el moment que els artistes que anem amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per a aquells que no ho sàpiguen, Cantant les 40 és la secció més divertida.
Del canji qui pugui, perquè la Clara de l'Imanol, com sempre, es dediquen a emprenyar la gent de Sant Just i el que fan és anar amb una gravadora per Sant Just aquesta setmana passada, abans del programa, o el dia abans, de fet, i demanen que es canti una cançó que trien ells. Quina cançó heu triat avui? Doncs, celebren el carnaval, que és aquest cap de setmana i no el següent, com celebrem a Sant Just, hem triat La vida és un carnaval, de la Félia Cruc.
T'acaba a treure el paper, sempre ets tu, eh? Sí, jo pensava dir-ho, però és que la Clàudia... He anat en la directa, avui. Saps, vull dir, des que hem fet el cara a cara, ja no deixa anar el micro fàcilment. Allà, està molt subidon la Clàudia, des que ha guanyat el Canjiquipugui, el combat de Canjiquipugui, que està allò amb febre. Doncs això, heu decidit que la cançó que avui faríeu és... que no me'n recordo...
No te'n recordes, ja? La vida és un carnaval. La vida és un carnaval. És que és mítica, és d'aquelles que, vull dir, intergeneracional, aquelles... Intentem buscar cançons, com si diguéssim, que un cert ventall... Ventall? Sí, ventall ampli, de població, pugui cantar-les. L'únic que també he de dir que ens hem trobat amb més... O sigui, amb més gent que no se la sabia... Aquesta cançó. Aquesta cançó que... Sí, anava a dir, molt intergeneracional, però ens ha sortit el tiro per la colada, aquest cop. Sí, sí, sí, però molt per la colada.
Ha costat molt que hi hagués persones que estiguessin disposades a cantar la cançó. Sí. Perquè realment deien que no se la coneixien. I mira que els hi portàvem la lletra, la música, els hi portàvem tot. Jo no ho entenc. I la tornada és famosilla, no? Ah, no hay que llorar. Sí, que la vida és un carnaval. Però bé, tot i així, hem tingut certes dificultats per trobar gent...
que ens vulgui cantar la cançó. Bé, doncs, sempre fem, a vegades ve la persona aquí, normalment ho acabem fent sempre per telèfon, i és que truquem a un expert musical, és una persona que sempre sent molt de música, que sempre escolta cangi qui pugui i que està fervorament nerviosa o nerviosa per parlar en directe. Qui tenim a l'altra banda del telèfon? Bona nit. Hola. Hola, com et dius? És feliç, eh, què t'has fet? Càtic. Ah, la Catalina. Hola, Catalina, bona nit. Saps el que has de fer, eh?
Sí. Jo t'ho explicaré. Jo t'ho explico. Mira, anem a escoltar una cançó que hem gravat al Centre Cívic de Salvador Espriu i aleshores tu has de puntuar quan s'acabi la cançó, surt del 0 al 100, com ho han fet els cantants. I també m'hauries de descriure amb un adjectiu com creus que s'hauria de definir el tipus de música que fan. Sí? Molt bé. Després t'ho recordarem, eh? Si d'això no te'n recordo. Doncs som-hi, escolta la cançó.
Todo aquel que piense que la vida es desigual, tiene que saber que no es así, que la vida es una hermosura, hay que vivirla. Todo aquel que piense que está solo y que está mal, tiene que saber lo que es así, que en la vida no hay nadie solo, siempre hay animales que llorar.
que la vida es un carnaval, es un serio vivir cantando. No hay que ignorar, que la vida es un carnaval, y las velas van cantando.
Y no hay que llorar, que la vida es un carnaval, en su sello vivir cantando. No hay que llorar, que la vida es un carnaval, y las penas se van cantando. Estos son momentos malos.
¡Bravo, bravo!
Home, es nota que és carnaval i la veu i l'afinació també està de festa. Ostres, tu, però quina festa que portaven aquestes, dic dones, perquè em sembla que no s'ha dit cap home, no? No, no hi havia cap home. No, hi havia cap home. I a més, a concretar, la festa que portava aquí la Clàudia i jo, no sé si us heu fixat, però portava un balla sobre. A veure, un moment, anem a contactar amb l'expert. Anem a contactar amb l'expert. Us recordo que ja ho he dit tant, eh? Digues, digues. Cati, continues aquí o has penjat ja el telèfon? Estic, estic. Estàs. Vale, què n'opines així a primera impressió, a peu de pista?
Bueno, aviam, jo una noia que cantava molt bé, però el coro l'he vist força improvisat. Bueno, hem de dir que portaven lletres, portaven els cascos posats, i tot i així va encantar com ho has sentit, que no estic fent cap mena de judici. Sí, sí, sí. De fet, és l'expert, no?, que ha fet judici. És l'expert, és a dir, Cati, què n'opines? Què n'opino? Sí, en general. Bé, bé, bé, així, de festes, és acceptable.
Bueno, però hem de contextualitzar el cant i no era de festa, era a les 8 de la tarda. Sí, no estaven borratxos. No, no. Jo crec que, nois, aquesta cançó, si l'haguessin gravada al carnestoltes de Sant Just de la setmana que ve, allò en plan, anar amb la gravadora al mig de la festa, a la vagoneta, hagués sigut divertida i guapa, guapa, eh? Aquesta versió que haguéssiu fet de la cançó. Massa divertida i tot, eh? Massa divertida. Ens estàs demanant alguna cosa, Clara? No, no, no, jo estic proposant. No sé l'experta musical que ens diu. Home, jo podria demanar.
Sí? Què vols que demanem? Què proposes, Cati? Home, l'entrada a menors, què és això? De convidar els menors d'edat i que després no puguin entrar. Tenim una queixa. Tenim una queixa. A veure, transmet aquesta queixa, que la transmetrem a l'Ajuntament. Vale, pues això, que es convideixen menors d'edat i que se la invita. Noms i con... Sisplau, noms i connoms teus? No, menors. Sí, sí, es pot passar-ho a la GinoFol.
S'ha cagat, eh? Cati, Cati, què vols dir que us conviden i que després no hi poden... Què vol dir que us conviden pel Facebook? Una invitació a casa. Saps que lleig, no, això? Home, hauríem de fer alguna cosa, hauríem de parlar amb l'organització, eh? Sí. Qui serà? Qui serà, qui serà, Barbara? No ho sé, no ho sé, no ho sé. Vinga, Clara, què demanar sempre, sempre, sempre? Exacte. Cati, fot tu amb els del 0 al 100. Del 0 al 100? Exacte.
Un 80. Ostres, tu també estàs de carnaval, no, per posar aquesta nota? No, ho hem fet molt bé, molt bé. I de... Bueno, bueno. I de l'adjectiu del 0... Bueno, l'adjectiu no té del 0, és un adjectiu. Ui, un adjectiu. Doncs no se m'acudeix, eh? Vinga, Cati, deixa't anar, home.
podem donar propostes, per exemple, veus de festa, veus de carnaval, desmelenades, desmelenades... Desmelenades ja l'havien dit alguna vegada, no? Hormonades. Hormonades, és veritat. Els pot dir mamasels, com que fan així com un envàs o envàs, així a coro. Bé, amb què et quedes de tot això?
De carnaval, no? I aquest temps de carnaval. Vale, doncs acceptem. Veus de carnaval i un 80. Tu i jo estan aquí apuntant maneres en el rànquing, eh? Jo no vull dir res, però estan allà.
Cap amunt, cap amunt del rànquing. Bé, doncs, moltes gràcies, Cati, per col·laborar aquesta setmana com a experta musical. Ens veurem pel carnaval. Espero. Sí, sí, sí. Catalina, moltes gràcies per atendre la trucada que ens hi pugui. Si vols algun altre dia fer alguna queixa, ja saps, l'Imana i la Clara es dediquen a anar amb gravadores per Sant Just, pots agafar-la i fer alguna queixa.
Respecte a aquest carnaval que no et deixarà d'entrar. Apa, bona nit. Adéu, que vagi bé. Adéu. Ei, no marxis. Fins les 10 cangi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar. Redescobrint Sant Just d'Esvern.
Doncs sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just. Com ho fem? Doncs l'Adrià, normalment ho fa l'Adrià, avui ho ha fet l'Emanol perquè ho ha manat sisplau 10.000 vegades i diu, vinga la pots fer-ho tu. Porta una ratxa, eh? Perdona, porta una ratxa. La seva passada també ho vaig fer jo. Bueno, em sembla que avui ha sigut perquè l'Adrià... Bueno, ja ho hem dit al principi, que venia cansat.
Adrià, què has fet? No un menys. No, que vinc de terres estrangeres que han anat molt per allà dalt, per la Cerdanya. Doncs això. Ho he d'esquiar. Ho he d'esquiar. Heu agafat el navar? Bé, és igual, és igual. El que dèiem. Doncs aquesta vegada ha estat l'Imanol, que ha agafat el telèfon, el llistat telefònic de Sant Jul i hem dit vinga va, truquem a algú a l'atzar, eh? Algo a l'atzar. A lo loco. A lo loco, loco.
I li fem tres preguntes, no?, doncs, sobre història, entitats, curiositats, qualsevol cosa que sigui difícil, molt difícil d'enxertar. Què has fet avui, Manol? Home, tu mateix ho dius, he agafat el telèfon i, de fet, he fet, en veritat, aquest trivial podríem qualificar-lo de, més aviat, fàcil, eh? Sí, no?, avui era nivell d'allò en plan enig Màrius, en Màrius Serra, allò de nivell baix. Fàcil, baix, fàcil, baix. I, de fet, vull dir, la...
En aquest cas, la Rosa m'ha contestat les tres preguntes correctament. Ja veureu que la tercera és apoteós i que com no et respon. Quina és preguntat? Ja ho veureu, però comencem per la primera. Anem a pams i una pregunta sobre gastronomia del poble. Han inaugurat una nova pizzeria al carrer Bonavista, just al costat del mercat. Quin és el nom d'aquest nou establiment? I et dono tres opcions.
La A diu Calvos Running Pizza. La B diu Telemaki. I la C diu Pizzeria Sant Luca. No, la C, Pizzeria Sant Luca. Molt bé, era fàcil, eh? Sí, aquesta era fàcil. Te l'hem posat bastant. No, perquè m'has donat les opcions, si no, no, eh? Vale.
Molt bé, doncs sí, pizzeria estrenada a finals de gener, al carrer Bonavista número 84, amb la Blanca i el Gianluca, molt interessant. I bona, bona. I bona, que més a més... Pizzeria italià, no ho hem de dir, amb ingredients aquells de qualitat. I tenen un fort tradicional, que l'han portat des de Nàpols, no estem fent propaganda, simplement que tots hi hem passat, perquè, clar, s'enjunyen tan poques coses, que la que passa una cosa així és important, sí o no? I tant, i tant, i tant.
De fet, i també vull apuntar que el telemaqui, aquest que era una altra opció, és un altre negoci també de sushi, cosa així, que... A Cornellà. No, a Cornellà. Avinguda Cornellà. Avinguda Cornellà. Avinguda Cornellà d'Esplugues. Avinguda Cornellà d'Esplugues. Avinguda Cornellà d'Esplugues, no barregem termes. Que és d'uns enjustencs i que es trenaran en breus.
Tantos temps i molts joves que comencen un projecte, bueno, emprenedor, no? Ambiciós. Sí, sí, són emprenedors, sí, sí. Molt misteri al voltant d'aquest restaurant. Sí, no? Per què de misteri? Perquè volen dir poques coses, tenen molta il·lusió per començar el projecte i... De fet, els vam voler convidar aquí al canje que hi pugui i ens vam dir... Encara no. Encara no. Encara no. Encara no. Tot arribarà, tot arribarà. Més preguntes de la Rosa, aquest trivial que fem avui, de nivell fàcil, Imanol.
Sí, exacte. La segona pregunta va una mica sobre... Bé, no una mica, va sobre entitats. I diu així. Sempre et safat, aquí. Bé, pregunta número dos. Sí. Diu, és d'entitats. Diu, la festa del Carnastol Fest, que organitza el seu Club Utopia, sempre té una temàtica pels seus assistents, perquè portin una disfessa determinada. I quina és la temàtica d'aquest any? Ui. Ojo. Diu, ah, personatges històrics de Sant Just. Sí? Sí.
B, què vull ser de gran? I la C, una macrofesta a Bàrcenes. Hòstia, suposo que... Ai, no sé. Què m'has dit, personatges i històries de Sant Just? I la B, què m'has dit? Què vull ser de gran? És que no tinc ni idea, però potser és la B. Molt bé, ostres. Mira, inclús les de sort les encertes. Això... Aquesta no tenia ni idea, eh? És escutable. Molt bé.
Molt bé, doncs, clar que sí, en parlàvem abans amb la Catalina, amb la nostra experta musical d'avui, el Canxi Qui Pugui, una festa que es fa aquest dissabte no el següent. Aquest dissabte no el següent, a la, bueno, que era la Vagoneta, que ara es diu Centre Polivalent de la Plaça de la Bau, exactament. Ah, i ara no es diu la Vagoneta. Ja no es diu la Vagoneta. No es pot dir la Vagoneta. No, no, no, no es pot dir, és un tabú a l'Ajuntament. Aneu a l'Ajuntament i intentaré dir la Vagoneta, per això en dos segurates us tiraran al terra i us detindran. Aquí la ràdio també passa, sí.
Sí, sí, sí. Vull dir, veus, jo tinc por de dir-ho. És innombrable. Torna-li el nom, torna'l. No és l'innombrable. Torna-li el nom. No, no, el que es pot dir, el que es pot dir. És centre polivalent de la plaça de la Pau, diria. Doncs penseu-ho disfressa, teniu disfressa, vosaltres? Jo tot l'any vaig disfressar. No, no ho sé, no ho sé. Jo em volia disfressar amb l'Imanol, però ell no vol. Bueno, jo és que ja tinc comparses, o sigui, aquestes coses...
Què vol dir comparsa? Explica-ho, explica-ho, perquè l'Adrià no sap què vol dir comparsa. És de ciutat, l'Adrià, no en tinc idea d'aquestes coses. És que ve de terres llunyanes. Som a la muntanya i és el viatge de l'any. Explica què vol dir comparsa. Comarsa és quan un grup de gent es disfressa en una temàtica comuna, diguéssim.
Com si tots anem de Bárcenas. De Bárcenas, per exemple. Un va de sobre, l'altre va de diners, l'altre va de Bárcenas, saps? Mira. Eh, doncs és una bona comparsa. És una bona comparsa. És una bona comparsa, jo només ho dic. Fem l'última pregunta. Exacte. L'última pregunta és una amb una modalitat, diguéssim...
diferent de les anteriors, perquè normalment donem 3 opcions i aquest cop diguéssim que l'he deixat oberta al seu gust, que pogués dir el que ella volgués i aleshores digues no, no, acaba que t'ho diré abans que acabis ah, vale
és una pregunta oberta i simplement això no va dir que donés pas la pregunta doncs dic que en funció de la pregunta que hagi fet l'Emmanuel se li retirarà el dret a fer el Tribal és que no m'enfiri un pèl no sé tu Adrià no sé ja veurem ara segona pregunta i ara ja és una pregunta oberta l'última ui mare
És una nova modalitat que no havíem fet mai, perquè sempre donem opcions, però avui fem una pregunta oberta. És difícil? Bé, és opinable, diguéssim. Ah, val. Diu, pregunta 3, no té ni temàtica. Diu, quin, quina és el, la, mosso, moça més maca del poble? Hòstia...
Aquí te la jugues molt, eh? Home, aquí me la jugo molt, eh? Home, jo diria que tu i Manol. Ai, gràcies! Error, error! L'arma roja! Rosa... T'estan escoltant? Un moment, és que han sortat les 3 i d'un forma... Quina edat té? Qui? La Rosa. No es pot saber tot per telèfon. L'has preguntat? Què li has dit? Què li has donat, a canvi? Perquè digués això. Saps què passa? És que jo...
Quan parlo, es nota com una certa... Virilitat? Ai, no. Perdó, perdó. Virilitat en l'ambient, saps? I que es pot tallar amb un ganivet de lo densa que és, saps? Ho noteu o no, ara? No, però segurament... Segurament per telèfon es nota més. No et poses nerviosa, potser posaves nerviosa a l'Adrià. És que ens està mirant amb una cara, sort que és ràdio, perquè ens mira amb una cara com dient... Sí, pobra. Jo? No, no, l'Imanol intenta mirar-nos a mi a la Clàudia d'alguna manera especial i... Com fent llavis sexis, però no, saps?
Sí, sí, sí. I amb música francesa guanyo, eh? Però, bueno, aquestes coses només li faig a l'Anna Boss pel Twitter. Que ho sàpigueu. I aquestes coses. I, de fet, ja està. Aquesta seria l'última, però m'agrada molt aquesta última opinió. Perquè, de fet, podria haver dit qualsevol altra cosa. O no, Clara, perquè podria haver dit, per exemple, les seves filles, no? O el seu marit. Què en penses, Clara? La Clara s'ha quedat restant bai. Què està passant?
Hola, estàs viva? Se m'ha agafat sota la taula. No, no, m'havies apagat el micro ara. Ara funciona. Aquí ara es fan putadetes, no sé per què, a la ràdio. Hi ha mirades còmplices amb l'Adrià i la Clara. No? Què està passant? No, perquè...
són i 57 i 45, llavors estem fent una mica de temps perquè d'aquí 15 segons dones play a una sintonia que allà quadra directament a les 10 acaba. Llavors ens l'expedim? Ens l'expedim, no potser? No, però pots esperar fins i tot que l'expedit 58, que li doni el play, llavors fa com més maco. 3, 2, 1... 3, 2, 1...
Doncs tanquem el segon programa en directe que fem aquí de Can Gipugui, amb la Clèdia sense guió, amb l'Imanol fent preguntes que s'inventa i a sobre hi tiren els trastos. Això és un no-verà, és un no-parà. No sé què farem la setmana que ve, però tornarem. I tant que tornarem. A veure si ens volen. Dijous, a les 9 del vespre. Clar que sí. Rati d'Esvern. Vinga, Manol, digues adeu, hòstia, va. Adéu, vinga, va.
Fins demà!
Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà.