A mi em sembla que explora els sentiments d'una manera més encertada.
També té aquesta mirada por encima del hombro, però bueno, a mi no m'ha desagradat tant. Ara sembla que vulguin, al contrari que a tothom, que a tothom li ha encantat el segon i no li ha agradat el tercer. A mi una mica al revés, relativitzo una mica els termes i penso que el tercer, bueno, té coses interessants. El segon té coses molt interessants, també, oju. Sí, no, sí. Però, bueno, en fi. Fem molts conceptes, evidentment. Igual que el primer, el primer tampoc és que fos la sèptima meravella de tal. El que passa és que tenia idees molt bones. Exacte. La cita ens diu pel xat que és massa escandalós o massa barata. És veritat, és així.
Hi ha més que fusella conceptes, que va fer servir gent als anys 70 i als 80 amb molta més cura i amb molta més mà. Hi ha un tio que es deia Peter Watkins que va fer una pel·li que estava bastant afusellada pel segon capítol de Black Mirror, que dius, hòstia, el Charlie Brooker, que és aquest el creador, li agrada molt Peter Watkins, es veu a la llengua. Però bueno, en fi,
És una sèrie molt digna, això tampoc li podem treure. No fotem a nivell formal i d'escriptura és molt digne. També és molt digne de l'impossible. Que per cert acaba sortint en DVD avui mateix i en Blu-ray. També deien una altra cosa, mira queda un minut, queden 40 segons de programa. Jo vull fer ara mateix, vull reconèixer alguna cosa, vull sincerar-me i ja en parlarem més endavant. M'agrada tu Broke Girls.
Ja ho he dit. M'agrada molt Dos chicas en blanca. No, és que no ho has arreglat pas, dient el títol en castellà. En fi, en parlarem d'ella la setmana vinent? O no la setmana vinent? No, ja us en parlarem. Sí, sí, ja parlaré de Two Broke Girls quan toqui.
Mentre tant, us diem adeu, us emplaçarem a dijous que ve. Moltes gràcies per ser aquí, gràcies, Carlos, Jaquemeli, gràcies, Marc, gràcies a tothom, gràcies a vosaltres, adeu, cuida-vos molt, que us estimem molt.
al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a partida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Justa la fusta.
Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també.
Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrenia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però a tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Estàs escoltant Canxi qui vulgui.
Sant Justens i Sant Justentes, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, canxi qui pugui. Bravo!
Què tal? Molt bona nit de dijous 28 de febrer del 2013. Benvinguts a la 18a edició de Can Gigi Pugi aquí a Ràdio Desvern. Salutacions sense escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada o com si ho fas a través de www.radiodesvern.com on des de fa uns dies ens podeu veure a través de la webcam situada a l'estudi número 1.
de Ràdides Verdeus. Ara, si estiguéssiu connectats a la pàgina web, veuríeu que us estan saludant de forma molt efusiva els audients, que per cert, hi ha uns quants. Bona nit, Clarà Aguila. Bona nit, Adrià. Està obert el micro? Sempre està obert? Sempre està obert. Bona nit, Adrià. Bona nit. Com estàs? Bé. Pel roja. Sí, anava a dir, ara farà alguna broma al cabell. He d'esperar, eh, Adrià.
Bé. Sí. Molt bé, Clàudia Barberà, molt bona nit. Molt bona nit, com estem? Bé. Ella també és pel roja, no li dius res. No, però jo us tinc acostumat, tia. Tu ets la novetat. Tu ets pel roja, Clàudia. Bueno, va tanyida, és així falsa com jo. Però falsa d'aquestes que ja han creat tendència des de fa molts anys, és a dir, ja com... Ja incorporat al teu gos. És una dona precoç. M'ho sento molt propi. Pel roja de boter. Com rima això, Imanol, com rima.
Hola, bona nit. Jo ja em presento a mi mateix, no passa res. És que he volgut fer una intervenció a temps i aleshores ja he entrat directament. Bona nit. Clara, fem un repàs del sumari del programa fantàstic d'avui. Doncs sí, fantàstic perquè obrim el programa com sempre, no som especials avui, amb la selecció que fa l'Imanol sobre els millors tuits s'enjustencs. Després el moment del Megamix que l'Adrià fa un recull de les millors cagades que s'han fet a Ràdio Desvern.
Tot seguit parlem durant uns minuts amb l'Helena Conesa, que no ha pogut venir aquí però parlem amb ella per telèfon. Després seguirem amb les queixes que han recollit al tàndem Barberà i Manol. Barberà López.
sobre coses per millorar de Sant Just. Després, com que són molt pesats, també tenen aquella secció que es diu al combat, en què es debateixen avui sobre Sant Just, poble o ciutat, o poble i ciutat, no ho sé, o poble o ciutat, exacte, i després ve el moment més divertit, que és el que tal, les 40, que avui ens canten... Avui, gent del barri Centre. Gent que hem trobat preparador, realment.
Sí, allò, l'últim moment. No, no, no, vam dir barri del Parador, allà, allà anem. Ha sigut un poporri. Molt bé, doncs això, sentirem aquest poporri de gent dels barris centrals de Sant Just i acabarem el programa amb el trivia popular que fem sempre al Can Giquipugui. Comencem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Giquipugui.
Si no has quedat amb ningú més, clar. Doncs vinga, som-hi, Manol. Posa'ns el dia amb l'actualitat Sant Justenca. Bona nit. Bona nit per aquest puto dia, Clara. Ai, em preparo ja perquè... Imanol, Imanol, agafa el micro groc, sisplau. Agafa el micro groc perquè...
No funciona, no? Estic en talent el que tenia abans. És a dir, he estat fent 10 minuts de programa sense que es m'escoltés, no? Se t'ha sentit, se t'ha sentit, sí, però lleugerament més baix que com et sentim ara. El combat li baixes el volum, eh? Ara fes-me sentir bé. Molt bé, començaré amb un tuit de Miguel Ángel Robles, que el 27 de febrer va dir algo així. S'ha de llegir ràpid, aquest tuit, perquè és...
Maldito hijo de puta, el que tuvo la idea se meter un carril bus en los carriles centrales de la diagonal. Oigan. Lo tenía que decir, ya estoy tranquilo. Increïble. Estic amb tu, Miguel Ángel Robles, Robles, o com es digui. Sí, sí, de fet no fa gaire, no, d'aquest carril bus que van posar, que es van menjar un dels tres, no? Em sembla que ara en queden dos, només.
Ui, la Clara també cobreu. No anem bé, perdona, Clàudia. M'esteu fent bullying a mi també, o com funciona? Ara només en queden dos per anar a sentir Barcelona-Centra. Ara que si portes moto, t'hi poses igualment, no? Vas inflexions, Clara, no? No, no, això les hi acabo amb moto. Què més? Més tuits. Continuem amb un de Jordi Domènech, que el 26 de febrer va dir
recordem que és el dia del Barça a Madrid, vull comptabilitzar-ho per posar en situació, diguéssim. Diu, quin drama tu. I la sensació que li agradaria era de les altres èpoques. De quan es perdia, no? Exacte, però jo només vull recordar que potser les ha viscut, és el teu mena, que les altres èpoques ja estan petit a pont. Diu, gent marxant abans, gent enfadada, insults jugadors, Bengal spirits is back. Això no m'entens, jo què és un jugador?
Bangal. Ah, bangal. Bangal és el porquet, sí, sí. El meu holandès ha dit... Ah, vale. És que és fangal. Perdona, perdona. És com fangok. Perdó, per favor. Però com ho ha dit? Bangal. Bangal és spirits back, i si ho dius tot de pressa no s'entén. És a dir, fongal. Com ho has de dir això? Clases d'holandès. Fangal. Ara veus? Així té més gràcia. Sí, és més. Molt bé. I suposo que molts d'eux tecs ja estan ferits per aquest tema del Barça. Sí, sí, sí. De fet...
Un apunt, un apunt. El Jordi ve que fa la frase quasi més llarga amb els highstacks que en si el que ell vol dir, no? És a dir, aquesta gent que fa el tuit a base de highstacks, és que no ho sé dir, com es diu? Highstacks. Fa un cop? Highstacks. Avui m'esteu posant a prova els idiomes o com va el tema? No, perquè ho dius no ho entenc.
Sí, és una clara costum de Jordi Domènech, que el que li fa més gràcies són els hashtags, diguéssim, i s'ho passa bé, va fet. Continua amb un de Joan Pujades, un clarivident amb totes regles, que només posa un hashtag i posa guanyarem. Veus el que et deia, s'enjustencs amb tristor. Sí, però... Però molt de tristor, perquè diguéssim que al minut 15 de segona paria es veia que allò no anava molt bé. Tu ja ho veies, Emanol. Tu ja ho veies.
Ho veia ell, crec. Havíem de fotre quatre gols per remuntar-ho. No vaig veure el partit. Ja ho tens, aquestes coses. Bé, continuo, perquè ens encallarem aquí, de veritat. O amb un tuit d'un altre nomen, de Jordi Domènech, que el 26 de febrer... Després diu que no el traiem. Però va dir... No hay mayor error en esta vida que no tener hijos con 39.
Diu un home parlant pel mòbil enmig del carrer. Filosofia imprevista, posa de hashtag. No hay mayor error en esta vida que no tener hijos con 39. Això és que ell li està sonant el tic-tac paternal, Jordi? Que, per cert, no m'ha fet 33, em va fer 30. Ah, jo havia entès 33. Ah, bueno, no ho va dir. Vull dir, m'ho va dir a mi, diguéssim. Va dir que era rodó, sí, sí.
Molt bé, doncs, més tuits. Cal parlar més de Jordi Domènech, que és la pregunta? No, home, no, me'l saltaré, me'l saltaré. Diu, faré dos últims tuits de la Clara Narbion, que el 24 de febrer... Ella fa una cosa molt curiosa que els parteix, saps? Posa 1 de 2 i 2 de 2. Saps? Com el robot d'Ester Wars. S'estrampa. Bueno, diu, 1 de 2, el 24 de febrer. Ma mare està entusiasmada amb les seves classes d'anglès. Però enfadadíssima amb el seu llibre perquè és masclista.
I posa hashtag, oju. Oju? Oju. I l'explicació del tuit? L'explicació del tuit. Dos de dos. Oju, eh? Aquí ve el masclisme. Diu que el cotxe d'un home és fast, big, elegant, i que el d'una dona és safe, slow, small. Està a punt de tirar el llibre per la finestra.
El cotxe de Claudi és com si hi haguéssim 6 l'ou, però... I elegant, i elegant. Si posem a analitzar els cotxes respectius, els nostres pares potser més aviat, vindrien a ser tovos gros, no? Tovos més gros. No, realment és petit i trotinat. És com que els gossos s'assemblen als amos, doncs els cotxes s'assemblen als amos, també. El meu és guapo, sexy, intel·ligent, fogàs, pas picas. Fogàs, potser, no ho sé.
Ai, bé. Tenim més tuits? No, no tenim més tuits, ho deixem aquí. Jo crec que he fet un bon repàs de setmana, ja. Doncs qualsevol cosa que vulgueu mencionar a Cansi qui pugui perquè us llegim o perquè tingueu gràcia de comentar-nos ho podeu fer a via de Twitter, arroba Cansi qui pugui, o ho podeu fer personalment a l'Imanol, que és arroba Imanol Llópez, i ja està, és enviar qualsevol comentari.
Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canxiquipugi.blogspot.com. Tot i que navegar per jupor sempre és més entretingut, doncs enganyem. Tot i la nostra professionalitat, al Ràdio Desver les coses a vegades no surten tal com voldríem. Tot seguit. Moments per enmarcar. I comencem parlant avui d'una bona notícia.
Sí, molt bona, després en parlarem ampliament, però vaja, us podem ja dir que el bus 157 tornarà a arribar fins a Coll Blanc. Cal destacar que encara no hi ha data concreta per l'inici d'aquest canvi. Sempre igual, sempre igual. De que el 157 torni a arribar a Coll Blanc.
Més qüestions per la mar del concurs internacional de fotografia que ja s'acosta. Es podran començar a enviar les fotografies relacionades amb el tema José Ignacio Berta. El quart concurs internacional de fotografia de Sant Just és oberta a tot el món.
El temps a Sant Just Notícies. I saludem el Carles de Bandecirrius. Carles, bon dia. Fret, vent, neu, sol, núvols. Demà et tornem a preguntar. Gràcies, Carles. Bon dia. Bon dia. Ei, no marxis! Fins les deu canji qui pugui a Ràdio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et posa oblidar.
L'entrevista de Can Gikipugi. Avui passarà per Can Gikipugi l'Helena Conesa, que des de l'inici de curs és la nova cap de l'agrupament. Escolta, Martin Luther King, bona nit Helena. Bona nit. Merci per atendre'n. Sabem que estàs al mig d'una reunió. Primer de tot... Bueno, ara vaig cap allà. I després que tens poca bateria, o sigui, un combo hit. Així que farem una entrevista curteta, tal com calgui.
Com és que vas voler ser cap d'agrupament o que et vas decidir plantejar-te ser cap d'agrupament des d'aquest inici de curs? Bueno, l'any passat ja estava dins l'AEA i doncs, no sé, tenia ganes de fer coses noves i crec que agafa aquest carrer que era un repte per mi i doncs això, doncs el vaig descobrir.
Helena, què és l'AEA? L'AEA és l'equip d'agrupament i ens reunim els responsables pedagogics de l'agrupament, el presor i el secretari i els camps d'agrupament. I parlem sobre temes que afecten l'agrupament per no allargar consells i treure feina. I perquè funcioni bé. És a dir, els consells serien una reunió de tota la gent que està al cau i després hi ha aquesta AEA.
Ai, perdó. El Consell és qui té l'última paraula de les decisions que es prenen al CAO. Llavors, l'EA aporta propostes o alguna feina que el Consell pot recarregar-lo, s'encarrega ella i així treu feina als altres CAPs. I quina és la teva funció com a CAP de l'Agrupament? Doncs, com a CAP d'Agrupament és, sobretot, vaig allà pel bon funcionament del CAO,
i també les relacions externes amb l'Ajuntament. Bueno, és com el cap visible, però si hi ha alguna reunió amb l'Ajuntament, amb altres entitats o això, anem als caps d'agrupament. A nivell legal, tens alguna responsabilitat? Em sembla que sí, però sí, perquè em sembla que som com els màxims responsables, però parem que no ens toqui res.
I, Helena, ens deies que abans que hi havia... bé, vèiem que hi havia com una organització bastant jerarquitzada dins el cau. És així? No, no és així. No és així. No hi ha jerarquia. Bé, tots som iguals, el problema... bé, el que fem és treure feina, però no decidim res per ningú. Ni som... ni tenim una altra càrrega, o sigui, ni som superiors o inferiors, el vot és el mateix.
Podríem dir que tant el tresorí com el cap d'agrupament qualsevol paper d'aquests és la persona que s'encarrega que el rol que ha de fer es porti a terme però tot i així passa per una assemblea en què tot el grup de caps decidiu totes les qüestions. Sí, és que estic a la reunió i m'ho pots tornar a repetir.
El fet que tu tinguis aquest paper, siguis cap d'Europa Menor o el tresorer. Vos us encarregueu que el vostre paper es porti a terme, però tot i així les vostres edicions les passeu per una assemblea. I tot l'equip de CAPS ho decideix.
Si nosaltres fem la nostra feina, per exemple, el secretari s'encarrega dels pressupostos, els presenta, llavors el consell decideix si s'aprova o no s'aprova, si no, revisa, mira, el secretari s'encarrega, per exemple, de les autoritzacions. Doncs ho fa tot i el consell, si ha d'aportar alguna proposta, doncs el consell ho aprova. El cap d'Europa mena igual. O sigui, nosaltres transmetem informacions i propostes i el consell decideix, es repeteix, es fa el que sigui.
Ser capa et treu molt de temps de la teva vida? És a dir, li dediques moltes hores? Sí, bueno, però són hores invertides que després res la teva recompensa. Quina recompensa és aquesta? Reprendre amb els nens, veure els nens, saber treballar en grup. Jo crec que les coses que m'aporta al cau després les faré servir a la feina, a la meva vida.
En certa manera, potser el fet de ser cap d'agrupament, que és una cara visible a l'Ajuntament, potser també les raons amb els pares i manes, les famílies dels nens que venen al CAU, és una manera també de guanyar saber parlar en públic, potser? Sí. Saber comunicar o saber gestionar com és funcionar a dins d'un grup de persones com és el CAU. Elena, abans a tu qui hi havia cap d'agrupament? Doncs el Just, Fos Alba i el Serri Pont.
I ara mateix també es fa el just com a cap d'agrupament. Això t'anava a preguntar, hi ha com un procés de transició entre un cap i un altre? Sí, perquè el Sergi va deixar l'agrupament i el just m'està fent com si féssim el relleu. I en què vol dir això, fer el relleu? Doncs que només ells dos havien fet de cap d'agrupament. Ningú altre del Consell sabia les funcions o com es treballa.
Vol dir o no, et carreguen una mica més de feina i vas a reunions de demarcació, de minyons i tot això. També s'han de parlar de tractar temes i això. Tens més reunions i tal i qual. He passat tota la informació que ells han rebut cap a mi. Perquè aquest càrrec segueixi fent. Fa uns mesos, de fet, va venir el just for salva del CAU, quan era de fet cap d'agrupament,
respecte a aquest any que ha passat Helena i que tu has estat al capdavant del que és ser cap d'agrupament, quines coses creus que han canviat dins de la manera de funcionar entre els monitors, entre els CAPs? O sigui, com hem canviat? Sí, el fet que hi hagi un altre que marxés el Sergi que estava abans i que et deixis tu i que vulguis o no sortir en cares, entrar en cares noves, l'equip de CAPs, han canviat algunes coses en el funcionament interne entre vosaltres? Bueno, sí.
Abans no treballàvem tant per la tipus d'agrupament i ara comencen a treballar. I bueno, que som més gent i a vegades les decisions costen més d'aprendre. O sigui, el fet que hi hagi entrat més gent de la que ha sortit i això està bé. Perquè abans patíem una mica. El problema que ens ha passat és que gent que tenia més experiència ens ha anat deixant. Llavors ens trobem que hi ha temes que encara no els sabem tractar bé o tal, però ens els sortim prou bé.
Jo ho preguntava pels marros entre vosaltres. No, no, és broma. Última pregunta, Elena, abans de despedir-te. Què fa que una persona s'apunti el cau i no s'apunti l'esplai? Aquí he buscat la polèmica. Home, és que estem aquí per això, no? Bueno, perquè... bueno, no sé.
Jo crec que la manera de treballar del cau és diferent que la de l'esclai. Però també penso que molts valors que ensenya el cau i l'esclai són els mateixos. Jo crec que al fons és el mateix. I això és el que importa. Però el cau té una altra metodologia de l'escultisme i tot això que és diferent que el de l'esclai.
Per acabar, Alena, volem preguntar-te per una iniciativa que ens ha semblat molt interessant, que crec que fa molts pocs dies que esteu donant terme i que esteu començant a provar. I és un acord amb la cooperativa Mengem Baix, una cooperativa d'aquí al Baix Llobregat. Explica'ns com sorgeix la idea de posar-vos en contacte amb aquesta cooperativa per ser vosaltres, alcau d'aquí a Sant Just, un punt de recollida d'aliments. Doncs va venir d'una reunió que es fan els secretaris i els tres orers d'emarcació.
i la Tresorera ens va portar aquesta idea de consumir... Ja al cau ens ho havíem plantejat, que consumim potser a un supermercat i que el model de consum aquest no ens agrada. Que potser no sabem d'on ve el producte i coperant amb la cooperativa aquesta, sabem que el producte és de proximitat i té una certa qualitat, també hi ha producte ecològic,
però el més important és que són productors d'aquí a prop. Tot el tema del transport ja ens ho estalviem. Bueno, t'estalvies emissions i és un consum més sa i local. De moment aquest punt de recollida serveix només o funciona només amb els pares dels Nens del Cau, no?
Per ara, sí, només funciona per veure com funciona. Com que acabem de començar no sabem ben bé com acabarà, si bé o malament. I llavors primem les famílies fent la prova i aviam què passa més endavant. Doncs molt bé, Helena. Gràcies per atendre'ns, que t'hem afateixit una mica entre mig d'una reunió i a última hora. Merci per atendre'ns a Can G i qui pugui, Helena. No, gràcies a vosaltres. Molt bé. Adéu. Gràcies, Helena. Bona nit.
Busca'ns a facebook.com barra canjiquipugi o busca't una nòvia, on se't comença a passar l'arròs. Sant Just és un poble molt estimat per tots, com sempre diem, però al canjiquipugi també ens agrada recollir les coses que es podrien millorar
Segons el Sant Justenc, segons vosaltres. Per això la Claudi Manol surten al càrrec cada setmana i amb una gravadora intenten recollir aquestes queixes o aquestes millores o unes recomanacions que de fet envien també a l'Ajuntament, perquè se'n faci ressò. Exacte, i aquesta és la setmana en què ens fem ressò de l'Ajuntament.
i rebem les solucions i les respostes a les queixes que vam formular la setmana passada. No sé si us recordeu, però hi havia una noia de l'institut, la setmana passada eren queixes de nens i nenes de Primereso. I n'hi havia una nena que deia que les plantes a l'arribar a l'institut ocupaven tota la cera i al dematí que hi havia tanta gent no es podia passar, que a veure si les podien redallar una mica i pudar. Doncs bé, l'Ajuntament diu que el manteniment de les plantes de l'interior de l'institut va a càrrec del mateix centre.
La direcció hauria de tallar aquelles plantes que surten del seu límit i així el pas quedaria més lliure. Enviem avís a la direcció perquè pugui fer aquesta tasca.
Doncs, és a dir, que delega, com si diguéssim, el fet de tallar les plantes a l'institut. A veure què passa. Entre l'entrellat, no? Entre l'entrellat, vull dir, és culpa de l'institut, tot això. Ara ja tenim algú a qui queixar-nos, com a mínim. Ja sabem a qui li hem de dir. Allò que fan retallades a l'educació... Sí, sí, doncs hauríem de retallar més les plantes, potser. Comencem per aquí. Era el meu acudit del dia, però no m'agradava molt bé. No, hauries d'haver pensat dos minuts més.
Bueno, us en recordeu que hi havia una nena que s'havia trencat el peu i que no anava amb crosses i que deia que a veure si hi havia algun punt de servei de préstec de crosses a l'ambulatori o com es podia fer. Que per sèrio, aquí abans que faci la resposta, vull fer un apunt. Jo la setmana passada vaig dir que era bastant fàcil aconseguir unes coses a la Seguretat Social i es veu que és un tràmit una mica més difícil d'aconseguir. Una gincama, una gincama. Sí, es veu que no te les donen tan fàcilment com... Vale, ja llegeixo la resposta que ens ha donat l'Ajuntament.
L'ambulatori té diferent material d'aquest tipus i el cedeix a la gent que en fa una petició. D'altra banda, l'associació de la gent gran de Sant Just, que tenen la seu al milenari, també tenen material per cedir gratuïtament i la persona interessada s'ha de posar en contacte amb ells, que han dit a nevades la presidenta, si algú ha d'enviar un mail que ho faci en nom d'aquesta dona, i sol·licitar si tenen les classes i aquell material que faci falta de forma temporal. Doncs perfecte, no? Sí, bueno, has de fer una petició que potser...
A mi el que m'agradaria saber és quant temps triga per fer-se efectiva la petició. Deuen anar bastant ràpid.
I per últim teníem una queixa amb dos nens, eren dos queixes diferents que en comú tenien que s'enjust i deien, per una banda, hi ha poques activitats de 12 a 16 anys a la festa major i per l'altra banda és que volien una discoteca per gent de 12 anys. Són coses una mica diferents tots centrat en aquesta edat. Doncs bé, referents a la festa major ens diuen, les demandes són atraccions com les desflugues i una discoteca per menors d'edat. Doncs són peticions que no podem resoldre. Fa anys ja es feia una fira amb atraccions,
però es va deixar de fer pel cos que suposava. Pel que fa a la petició de la discoteca, no és possible. Haurien d'aprofitar les activitats que fan al Casal de Joves en aquest sentit, o bé els concerts de festa major o festa de tardor, on poden disfrutar de música i ball.
Clar, per altra banda, aquí me n'acabo de donar jo, que tampoc, no depèn, el tema de la discoteca no depèn molt directament de l'Ajuntament. Si hi ha una discoteca, que jo sàpiga que no hi ha discoteques públiques, encara. T'imagines? T'imagines? Sí, sí. Seria cosa de la iniciativa privada, si algú vol posar una discoteca aquí, així que tampoc no hi pot entrar gaire l'Ajuntament. Els problemes legals, suposo que tindria una discoteca per menors d'edat. I tant menors, tant menors.
I per l'altra banda, el tema de la festa major és evident que les atraccions tenen la seva raó, que no es facin, perquè hi havia un cost molt alt. Però potser el que s'hauria de plantejar és fer, ja que el núcleo és el que s'encarrega d'organitzar i coordinar les festes majors,
Potser el nucli hauria de derivar o delegar o fer la petició a alguna entitat que es dediquessin a mirar de crear alguna activitat de 12 o 13 anys. Potser hi ha alguna entitat que està disposada o té ganes d'engegar una activitat així. De fet, recordo que el partit de futbol no és un no si tinguessin per la nit, però el partit de futbol o la Gincama està més encarada d'aquestes edats. L'única clar, tampoc pot fer obertament una festa, suposo, per a aquests tipus d'edats.
i s'ha de buscar on no sigui diferent. És una edat complicada. És una edat molt complicada. Complicada per muntar-hi algú institucionalment. Complicada per a tothom. Home, és realment perquè dins la mateixa... L'Adrià és pare! No, no, perquè quan vas a comprar roba hi ha una edat que és el canvi entre les talles de nen petit i les talles de persona adulta, hi ha una part que no està coberta, hi ha un... Que vas patir molt, l'Adrià. Jo sí, moltíssim. Vaig anar molt de temps molt estret i després molt de temps molt ample, com un raper. Era moda, era moda.
Veus? Mira, haig creat un dèficit. Sí, sí, sí. Bueno, de fet, potser el que demanen és això, potser no demanen, però el que haurien de fer és participar-hi més. I també ells la mateixa franja d'edat a problemes que és molt diferent, els gustos i el que vol fer una persona de 12 anys que una de 16, que potser ja els de 16 tendeixen més ja als de 18, i els de 12 anys estan en aquell impàs que no saben exactament què és el que volen, com ho volen, es senten massa petits per una banda i massa grans per continuar fent el que feien fins a aquell moment. És molt complicat.
Aquestes són totes les respostes que tenim de l'Ajuntament. Molt bé, doncs molt bona feina a tots dos. Què reus, Adrià? Tira-te'l. Molt bona feina i a veure si continuem recollint més queixes i realment està bé perquè després tenen un ressò i potser algun dia aconsegueu una discoteca, qui sap. Continuem amb el programa.
Busca'ns a facebook.com barra canji qui pugui o busca't una nòvia o se't comença a passar l'arròs. El combat. A la meva dreta, Clàudia Barberà... ja.
M'ha agradat quan em feies una presentació original, Adrià. Ara ja no ha passat. Què està passant? Per què no cobrem? I llavors a vegades fa mandra currar-te les coses. A la meva esquerra, Immanuel López. Molt bé.
Avui s'enfronten per una pugna històrica a Sant Just, tot un clàssic. De fet, l'eslògan del poble és Sant Just, poble i ciutat, però ens hem de definir. Sant Just és un poble o és una ciutat? Vantatges inconvenients d'aquest tema? Comença l'Imanol López, 30 segons per exposar els teus arguments. Clàudia, Clàudia, Clàudia.
Bé, ja ens coneixem, aquestes discussions comença a tenir un caire inútil perquè sempre guanyo jo. Però bé, t'exposaré per què Sant Just ha de ser un poble. Primer, per tradició.
perquè sempre ho ha sigut, per molt que ha continuat creixent, i per molt que s'ha crescut en serveis, en densitat de població, i qualsevol d'aquests temes que fan que un cert indret es concedi una ciutat, Sant Just considera una cosa que és molt important, que és l'esperit, l'esperit de poble. Jo crec que la gent es sorprèn que digui que Sant Just té 16.000 habitants i jo crec que conec com a mínim 3.000, saps?
I això és una cosa molt important que a pocs llocs es coneix. A Barcelona no es coneix ni al barri, i és el que evolucionaríem si anéssim cap a la ciutat. A més, hem de dir que Sant Just va poder escollir arribar a ser una ciutat en un ple. Per això, de fet, l'eslògan és poble i ciutat, perquè no s'acaben de decidir, perquè té les característiques per ser una ciutat, però hem decidit ser un poble, així que respectem-ho. 30 segons, Claudio.
Vale, primer de tot, Imanol, Imanol, Imanol, ens vam coneixent i això de dir que sempre guanyes tu és mentida i no m'ensenyis els pits, sisplau. Per una banda, tu mateix m'estàs donant els motius, les raons per dir que Sant Just és una ciutat. Si per definició de densitat, de població, de serveis, respon a les característiques d'una ciutat, diguem-li ciutat, no crec que l'esperit que hi ha a Sant Just es vegi modificat per dir-li ciutat o dir-li poble, simplement és anar...
És una causa-conseqüència, que té les causes i les definicions i les característiques per ser una ciutat, doncs digue'n-li com li toca, no passa res, no tinguem por que canviant-li a dir-li ciutat, tot l'esperit de poble se'n vagi en orris, perquè no crec ni molt menys que hagi de ser així, no?
Ai, Clàudia, Clàudia, Clàudia. Comencem. Només he de dir una cosa. Si som una ciutat, crec que acabarem sent absorbits i fàcilment, mira què et dic, i molt fàcilment, per Barcelona. I tu creus que això és per exemple només deixar-li poble a Sant Just? Exacte. El moment en què ens considerem poble... Tenim la muralla creada. No, perquè saps què passa? Ser poble determina moltes coses. Per una banda, els serveis dels que disposem i les xarxes a les que estem integrats,
En el fons, hi ha un límit en ser poble. Però saps què passa? Cada setmana, la gent, els ciutadans i s'enjusten, que són just, estem demanant unes millores que corresponen a voler ser una ciutat. És a dir, la gent potser no està dient, vull ser una ciutat, però està demanant serveis de ciutat. No, home, no. Fixa-t'hi, les majors reclamacions que hi ha normalment al carrer són si hi ha la carretera mal esfaltada,
Si hi ha caques de gos, això és de poble? No, no, perdona. Una de les majors queixes que tenim és que el bus que hi ha poca comunicació amb Barcelona, que la freqüència no és bona, que el transport no és bo, que volem metro, que volem un transport més ràpid. Això no és què està dient, volem unes xarxes de comunicació millors.
Això derivarà en ser Barcelona. Mirar les pluges com es deia, el pla que ho feia en un inici, es deia Porta Diagonal, o Porta Barcelona era el primer projecte.
Vinga, entreu, que ja hi formeu part. Què penses que aguantarem més que esplugues? És molt diferent l'especulació que hi ha en tot l'entorn de tot el pla que ho fec que dir-nos ciutat o dir-nos poble. Són dues coses molt diferents. Home, no, perquè no, és una simple evolució. És una ciutat, els interessa tenir-la integrada dins de Barcelona. Aleshores, començarem per esplugues. Però és que tu saps que esplugues em delimita, no? Vull dir que no hi haurà un pla que ho fec, hi haurà un pla sense just, directament. Jo crec que la cosa no és... Jo crec que la cosa no és dir si és poble o ciutat. Jo crec que la cosa és tenir clar...
Vull dir, ciutat ho és, per definicions. Jo crec que és més l'esperit, que si l'esperit no el canviaràs dient-li poblositat. Si ara mateix...
Però si a la gent li vas integrant que és una ciutat, al final s'ho acaben creient. No, però és que ja ho som. Mira les característiques, ja ho som. No, no ho som. Tu creus que per ser ciutat partem d'esperit? Som un municipi. A més, la gent dubta. Per què dubta? Perquè tenim aquest esperit. Aquest esperit està molt viu, encara. El de la PM l'altre dia, quan va presentar-se'n just allà, poble, ciutat, poble...
Jo crec que simplement és qüestió d'adaptar-nos a les característiques i al que volem realment de Sant Jordi. Però si el que volem és ser un poble i no li diem poble, tonto tu! Tu voleu sentir el moment de la Pema, que el tenim aquí? Sí, l'han buscat. Era ara, no? Sí. Doncs... Doncs... Sí. Sentim-lo. Ah, sí. Sort que el tenies. El 3 a la carta a vegades no va bé, ho sabeu, oi? Sí. Endavant, podeu seguir amb el company.
Continuem amb el combat, perquè ja tenim problemes tècnics. És igual, el fet és que no pots dir ciutat si vols que sigui un poble. I no li pots dir poble a una cosa que té característiques a ciutat. Per què no? Perquè és incoherent. Però si per tu és un poble... O sigui, el poble jo crec que està fet de gent. La meva mà té característiques de feu, que ho sàpigues. Però li segueixo dient mà perquè me la sento. M'entens?
Sí, t'entenc, però és un exemple molt dolent. Vull dir... Jo puc caminar cap per ball, eh? A veure, així com a improvisat està bé. Però, al fi no em porto gaire bé. La qüestió és que si és una cosa, diguem-li per el seu nom. I si volem unes coses, aconseguim-les així. No tinguem por de canviar-li el nom i que canviant-li el nom hi hagi una conseqüència directa amb el comportament de la gent. Però és que és molt hipòcrita, això. És molt hipòcrita, és inútil.
No, no crec... No, perquè no crec que canviar-li el nom canvia el comportament de la gent, perquè la gent està per sobre del nom. I per què li has de canviar el nom? Perquè forma part d'una altra cosa, ja. De quina altra cosa? Perquè ha crescut, ha crescut amb serveis, ha crescut amb tantes coses que és inútil continuar-te dient... Per què és inútil? Perquè ja no ho és. Perquè ja no és què? Ja no és què... Com sempre que en Jiqui pugui ens posicionem sobre aquest tema que tractem al combat. I avui, Clara, tens l'honor de començar a posicionar-te. Sant Just és un poble o és una ciutat?
Sí, Clara, endavant. Saps què passa? Sí. Que aquí hi ha hagut un problema. Quin? Pujar, pujar. Es pot afegir el combat i no sap com dir-ho. Hi ha hagut un problema i és que... No estaves escoltant? No, no. Sovint em passa quan li pregunto a l'Adrià. Li dic no em preguntis a mi. No, hi ha hagut un problema i és que Clara Barberà
Crec que aquesta vegada no he fet bé d'actriu, i que la barbara és molt propobla a Sant Just. Llavors, aquí hi ha hagut com un... hi ha hagut com un meu allò de... Sant Just és poble, no? Estàs volent dir que falsagem, que això és tot teatre? Estàs volent dir això? No. La màgia de la ràdio a tu m'ho fa el cul. Però que som bons actors fins avui. Amb això volia dir que si haguessis estat tu, que haguessis estat fent això, com a bon cosmopolita que ets, hagués colat més. És per dir algo, Adrià. Ara et sorprendré, perquè cada cop...
Entenc més les virtuts de ser un poble. I de sortir al carrer i cridar.
I cridar què? Que som un poble. Som un poble, bé. És a dir, és complicat perquè jo crec que Sant Just té més de ciutat que de poble i m'agradaria en el fons ja que és un poble. Té més de ciutat que de poble. Crec que té més de ciutat que de poble, tot i que s'intenta revitalitzar la vida de poble. Però m'agradaria que hi hagués més vida de poble perquè crec que és més sa que hi hagi vida de poble que no pas vida de ciutat, perquè per ciutat ja tenim al costat Barcelona. Però si ens comparem amb altres municipis del nostre voltant,
Sant Just és molt més poble. No té les infraestructures que tenen Esplugues, Sant Boi, Sant Joan d'Espí... Estem... bueno, a veure, per alguna cosa li devíem posar poble i ciutat, no? I estem descobrint aquí el parc a nosaltres. Jo vull votar un blanc, eh, crec, perquè no m'acabo definint el tema. És un tema complicat. Vaja, follón, t'ha passat el merder tu, eh, Clara? No, això no pot ser-ho. Jo faria un acord. Va, decidim.
Jo estic més cap a poble que cap a ciutat, però entenc... Jo ja ho has vist que he dit, jo preferia que fos més poble, l'únic que crec que és més ciutat. Doncs que en Jiqui pugui, no donem la victòria a algú. Saps què passa? És que fa una mica de rotlla donar la victòria a l'Imanol, eh? És per això, perquè, clar, porta massa dies guanyant. El que passa és que... Porta un dia guanyant només. Consecutivament. Bueno, la setmana passada, llavors l'altre va guanyar... És que concurs celebra molt. Jo vaig guanyar tant dia, tant dia. És que ho porto a memòria, això, eh?
Bé, doncs... No ho allarguem més. Avui guanya... Imanol López! Bravo! Molt bé. No treis els cascos que no sentiràs el teu aplaudiment. Continuem. Segueix-nos a twitter.com barra canjiquipubic.
I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Cantant les 40!
Bé, doncs ha arribat el moment més divertit del programa, perquè us mostrarem els millors artistes que tenim en aquest poble, i és que Cantant les 40 és la secció en què sentim les veus de gent de Sant Just, que ens queda una cançó que trien l'Imanol i la Clàudia. És a dir, quina cançó heu tirat avui? Aquesta setmana ha sigut estrany, perquè anàvem a escullar una cançó d'aprendit, de va, que siguin ells, per un cau que ens sorprenguin, i ens diguin la seva cançó preferida,
O la que els motiva. O la que els motiva. Teníem dues variables. Els deixàvem escollir una mica i que ens sorprenguessin. Sobretot el factor aquest, que ens sorprenguessin a veure què ens donaven de música, perquè volem saber què s'escolta al carrer, perquè nosaltres a vegades portem cançons i sabem si les cantarà, si les cantarà, si sabrà la lletra, perquè nosaltres anem amb la lletra ja, anem amb tot, però a vegades et donen sorpreses. I si ens diuen el que escolten, nosaltres també bevem d'això, m'entens? Tot el que la cançó.
És un papurri interpretat per una orquestra que també és un papurri de gent del poble. Fantàstic. Doncs, com sempre, saludem la nostra experta musical d'avui. Bona nit, Lua. Hola. No sé si alguna vegada has escoltat canziquipugi. Pots dir la veritat? Sí, sí. Sí? Per tant, saps el que has de fer? Sí. Va, doncs, Clàudia. Doncs no tinc gaire més a explicar-te, així que som-hi a escoltar la cançó. Vale.
Y puse tus recuerdos a remojo Y flotan porque el agua está salada Salada porque brotan de mis ojos Lagrimas desordenadas No pienso es que estoy loco Por vivir a mi manera Te pintaron pajaritos en el aire Te juzgaron por su amor y lo que hice Pero no se quedaron en el aire Estás sintiendo lo que algún día me hiciste
You just call out my name And you know wherever I am I come running to see you again Winter, spring, summer or fall
All you have is gold and I'll be there. You've got a friend... Fronde lira lira lira, fronde lira. Fronde lira lira lira, fronde lira. Sígueme, sígueme. Un paso izquierdo, un paso derecho. Un paso izquierdo, un paso derecho. Fronde lira lira lira, fronde lira. Sígueme, sígueme. Fronde lira lira lira, fronde lira.
A part que hagis d'opinar sobre la cançó, avui crec que és un dia molt especial per dues coses. Primera, perquè surts al canci qui pugui, que ja és important. I segona, perquè és el teu aniversari!
Mira que són bones persones eh, truquem per facilitat. Som com la meva de Club Super3 perquè m'han adivinat així a l'atzar algú de Sant Just que feia anys. Quants anys fas a Huelua? 17. Ui, encara no pots entrar a les festes al casal. Quines festes? És veritat, quines festes. És la pregunta. Molt bé, passem a opinar sobre la cançó. Exacte.
Què t'ha semblat aquesta selecció de cançons que animen a la gent? Que tu comparteixes alguna de les quatre que has escoltat o estiraries les quatre en un lloc, en un calaix, tancat? No, no, també. Les típiques de festa major de poble. Diguem que són les típiques de festa major de poble. Si haguessis de fer un adjectiu al tot el Pupu Riquet, què en diries? Bueno, dos.
A veure, què tenim? Desafinat, però animat. Animat és important. I així una puntuació global del 0 al 100, com sempre diem, què diries? El 100, eh? El 100. Un 67.
S'està situant per la part baixa del rànquing. Si no ho teníem tot massa. Ho teníem petat a dalt i no calia. No has trobat molt espectacular l'última intervenció de Follow the Level? Curiós.
Jo t'explicaré la història de com ens vam trobar aquesta noia. És que a la Clàudia li va encantar aquesta noia. Acaba de petar el micro. Però aquesta noia li va encantar per una forma... Pensa que ens vam despedir 10 minuts després i encara em recordava que havia sigut la dona de la seva vida. Jo només ho dic. Impressionant. Com? Com?
Sí, perquè li va causar tal impacte. La Clàudia creu que aquesta dona és capaç d'animar-la el dia més fosc de la seva vida? Sí, sí, jo abans que hàgim començat el programa que estava avui amb el dia que fa, saps, en pla, no és el millor dia del món, ens hem posat la cançó i ja està, Follum de Líder, eh? I és feliç. Clar, és que també heu de tenir en compte que, clar, vosaltres no ho veu en directe, però és que, mentre ella fos el Follum de Líder, diguéssim que feia un ball.
I tu amb l'agavadora darrere, no? Exacte. Sí, sí, però... O sigui, no tenies per dir, si diguéssim. Jo vull contractar-la, es diu Miriam, la noia aquesta, la vull contractar com a animadora de la meva vida. Vull que estigui darrere meu en alguns moments, i quan saps el moment típic del metro, que li dius, ostres, ara he de fer una hora de metro, la tens allà i et canta, i ja està, ets feliç, no cal més. És com tenir una banda sonora original, no?, a la vida. Desafinada, però amb energia, que a vegades és més important que sigui afinada. Doncs escolta'm, aquesta és s'enjustenca.
No la coneixeu pas? No, no pas. L'hem de trobar, jo no sé qui és, l'únic que sabem és que es diu Miriam. I ens l'hem trobat al carrer Raval. És molt de pel·lícula això, d'oir una voz un dia i allò que trobes una carta. En aquest cas no és que sigui una cosa espectacularment feliç. No perquè l'estàveu buscant molt. Podria haver deixat la sabata i tu buscar-la. Miriam, truca'ns, et volem portar un dia a aquest programa. I que ens cantis en directe al Fall on the Level, jo ho vull.
Bueno, així ens quedem amb desafinat i amb un 67, has dit tu, oi que sí? Vale, doncs estem situant els Pupu Ri de Sant Just a la part baixa del rànquing, però que ja està bé. Doncs agraïr-te que facis d'experta musical, Lluar, i que acabis de passar un bon dia d'aniversari. Per molts anys! Adéu, Lluar, per molts anys.
Busca'ns a facebook.com barra canji qui pugui. O busca't una nòvia, o se't comença a passar l'arròs. Redescobrint Sant Just d'Esvern.
Doncs és moment, com sempre, de posar a prova el nivell de coneixement que tenen els angustencs sobre el poble. I pareu de tirar-vos boles perquè no m'ho puc parlar. El que dèiem, és moment d'agafar a la Tzar una persona que ens passarà el test d'avui, que ens respondrà a preguntes sobre entitats, sobre cultures, sobre gastronomia, sobre qualsevol tema que sigui difícil, si més no. Oi que sí, Adrià, que ara és un tema difícil? I tant que sí. El que passa és que...
Si us sembla, deixem aquesta secció per després i escoltem una petita cançó, perquè no tinc el mòbil de la persona amb què havíem de contactar. Què voleu escoltar? Així de bé estem avui. Sorpren-nos. Doncs no tinc massa imaginació. La persona que ha vingut a trucar ens ha deixat penjada. Aquí poc hi ha el concert de Montporent. Sí, perdona, Claudi, digues.
Estàs posant la cançó o te'n recomano una? Estava posant la cançó, però endavant. És Red Hot i ara tornem amb els Redescobriments en Just.
I'm going out into space And this is where I find the way The stadium of radio A mirror to the moon Well, I'm boring and I'm warming State of the art until the clouds come crashing Stranger things have happened both before and after
I never thought I'd be in bloom, but this is where I start. And I'm calling. And I'm calling.
Stranger things have happened before, before and after.
Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Giquipugui.
Si no has quedat amb ningú més, clar. Doncs ara sí, Adrià, ara sí que podem tornar al Redescubri'n Tendències, des d'aquest petit incís que hem tingut. Un Albert Closes, eh? Al Redescubri'n Tendències. Què he dit? Redescubri'n Sant Just. Redescubri'n Sant Just, hòstia, Albert. Què és que ens portem aquí dins?
Bé doncs Adrià explica'ns qui passarà el test avui del que ens hi pugui. Doncs avui fem un experiment telefònic, de fet com no havíem fet mai la tenim a través del telèfon. Maria bona nit. Hola bona nit. Bona nit, de fet aviam tingut dia d'experta musical anteriorment, ets pluriampleaga. No cobres, nosaltres tampoc, no passa res. Et fem tres preguntes sobre s'enjust, de diferent temàtica, et donem tres opcions i... I et regalem un partner. Exacte.
La sentim bé, Adrià, per això? Sí, sí, sí. Si no, Maria, potser si et mous una mica i trobes més cobertura et sentirem millor. Però ara, un segon, quedem cap a fora. Ara se't sent bastant millor. Ara? Ara se't sent millor. Comencem amb la primera pregunta. Qui és el nou cap de colla dels castellers d'Esplugues? A. Joan Pujades B. Luis Muñoz C. Macià Guillamets
Estàs segura, Maria? És el Lluís, dius? És correcte, és correcte, molt bé, Maria. Molt bé, Maria, no sé com ho has sabut, això, a través de Twitter, si tu no tens Twitter.
És el Lluís Muñoz, nou cap de colla de Castells d'Esplugues, que de fet es va fer una reunió la setmana passada i es va elegir Maria també el Ramon Sàlvia com a president de Cargolins. Ara ja ho saps si no ho sabies. Següent pregunta. Aquest matí a l'esclat de Sancho, però què és això?
La pregunta fa així és una mica friqui. Quin regidor pot haver escrit el següent tuit? Diu així el tuit. Aquest matí a l'esclat de Sant Just sonava Girls and Boys de Blur. De cop me n'he adonat que tots l'estàvem cantant i movem-nos el ritme. Qui pot haver escrit el següent tuit? Un Sant Just tenc il·lustrar. A. Lluís Montfort B. Anna Torrellas C. Sergi Seguí
Lluís, ahi, ahi. Tu estàs xivant, eh, Maria. És el Lluís, dius? Correcte, fantàstic, és correcte. Hauríem de començar a vetar aquestes respostes en grup, eh, perquè jo sento un murmori. És el comodí del públic, que no t'enteres. A més, m'ha encantat més la primera pregunta. Quan hi ha hagut una explosió de cop aquí darrere, què ha passat exactament la primera pregunta?
Doncs sí, diu així. La Teneu de Sant Just ha reduït les quotes pels socis i sòcies i estableix preus reduïts pels joves, eh Maria? Ja saps què fer aquest parell de setmana, per exemple. Com, com dius? Que li han posat la subversió a ells per poder baixar quotes. Perquè el cau no, eh? No, s'estan rejuvent. A tu com veig el cau? Però què passa avui el cau? Bé, serà culpa nostra que els truquem.
I llavors et donem 3 opcions de quotes per a joves a la Teneu. La primera diu així. A. 50 euros l'any. B. 10 euros l'any. C. 20 euros l'any. Temps! 20! 20! Correcte, Maria! Hi ha res per a alguna rapidesa?
De fet són 20 euros pels menors de 20 anys, perquè els que tinguem més de 20 anys, de 21 fins a 30, ja són 30 euros a l'any. Maria, estàs bé? És que m'he fet nerviós. Maria, què passa aquí darrere, que esteu al CAO, esteu en una reunió de l'agrupament? Correcte. Què ha sigut aquest susto?
Tu eres el 100 euros des de quan que te la pagaves per si el 21, com si aquí tinguessin feina. No, no, hem dit 20 euros als menors de 20 i de 21 a 30, 30 euros. Ara s'entén molt. Home, s'entén bé, no?
Bueno, hem d'acabar el programa d'aquí 4 minuts. Sí, que ens hem d'aguantar la trucada, perquè si veu sabem de què parlar. No, és broma. Maria, moltíssimes gràcies per passar pel que ens hi pugui respondre el nostre qüestionari. Pots passar dilluns a buscar allò que hem quedat que donaríem, vale? En un segret. Ho tindràs a l'entrada. Vinga, bona nit Maria, gràcies. Adeu, bona nit.
Després d'aquesta trucada amb aquest experiment que ha fet avui el redescobrint Santjust, deixem avui el programa aquí. Ha tingut molta de volada la gent del Cau, que ens ve moltes gràcies a l'Helena, a les queixes que també ens ha donat la Gina Pol, gràcies també a l'Ajuntament per el seu suport.
Creiem que és una bona manera que tingui visibilitat les queixes que ens envieu a Canxiquipugi i que després hi ha una mica de rebot i de feedback i d'aquestes coses que ens agraden. Recordar les nostres vies de contacte que són facebook.com barra canxiquipugi twitter.com barra canxiquipugi canxiquipugi arroba gmail.com i colorsmissatges a ràdiodesvern.
Ningú m'hi ha enviat missatges. El que també podeu fer, si no voleu enviar tuits a Can G i qui pugui, ho podeu fer a l'Imanol. És l'Imanol Llops, és que feul i és que ho està demanant. Us llegirà segur. Qualsevol tonteria que digueu, la llegirà. Perquè és així de poc seriós. Perquè és així de poc seriós. I també ho som nosaltres, així que tornarem la setmana que ve. Ho intentarem fer millor que aquesta setmana que sempre. Així que us desitgem un bon cap de setmana. Adéu-siau! L'Imanol, tira-ho, tira-ho!
B-O-O-G-A-L-O-O
Un programa cuinat i servit per... Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barberà.