S'enjustens i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Kanji Kipugi! Què tal, què tal, com va? Molt bon dijous, dia 15 de novembre de l'any 2012. Comencem una nova edició del Kanji Kipugi i aquesta ja és la sisena.
Carai. Sí, carai. Comencem com sempre saludant a tot l'equip del programa. Clara Aguila, molt bona nit. Bueno, i te dirà quanta energia que tens avui, eh? Massa, potser. No, no, no, està molt bé. A vegades potser massa. També m'heu de dir això. M'heu de dir això. Clàudia Barberà, també molt bona nit. Bona nit, Adrià. Adrià, no pots saber de ningú més, eh? No. No. I ara això anava a dir. Comencem com sempre amb la fort. Estem a cadira buida, aquí. Estem aquí jo i la Clàudia, abandonades. L'Imanol no ha dit res, no ha trucat. L'has trucat? No, tenim una trucada, em sembla. Hola?
Hola. Ets l'Imanol, no? És l'Imanol. Sí, home. Bona nit. Bona nit, primer de tot, sí, bona nit. Imanol, on ets? Soc a la presó. Jo dius feliçment, què ha passat? Què que ha passat? He comès assassinat. No. Va, no fem bromes. No, home, no. No, home, saps què ha passat? És que ha sigut, bueno, increïble, eh? Senteu-vos i esteu drets. Total, jo, vale...
Sabeu la mànica aquesta que et va fer ahir, no? Sí, sí, sí. O sigui, cripte més unànima. Vale, doncs aleshores, jo estava per allà, diguéssim, amb un xaleco d'aquests que posa ràdio d'esbert, com si fos un periodista. Exacte. I portant d'aquests... Bueno, això que no ho has tret. Sí. Bueno, n'hi ha molts. No. Per la ràdio. No en tenim dos altres. Te l'has fet tu, no? Què? Bueno, bueno, bueno. Bueno me l'he fet jo. Ai, ai, ai, meu.
Un xaleco i un paper, ja és de ràdio d'Esvern. Total, Imanol, que anaves amb un xaleco de ràdio d'Esvern, i què va passar? Exacte. Bé, un senyor simpàtic, que els hi posava Mossos d'Esquadra aquí dalt, i el xaleco també, em van dir que jo era molt simpàtic, però que m'anava cap a la presó. I ara estàs allà i truques des d'allà. Eh, increïble, eh? Què? Quin momentasso, tu. Aquesta és la comissaria de les Corts, no?
Allà els Mossos són molt simpàtics tots. T'ha tornat bé, Manol? Què sent la nit? A cuerpo de rei, tu, bueno, unes musiquetes de fondo, es posaven allò del cerebro, eh? I es posaven a ballar per allà amb plàtans i coses, saps? Què diu? Sí, aquestes coses les fan els policies, saps? És a dir, que l'experiència la valores com a... Positivament. Com a bons moments. Home, sí, sí, sí. I com ho tens per tornar cap aquí?
Perquè, escolta, són gairebé ja les 9 i poc i això hauria d'estar començat i arrencat-se l'estona. Estem aquí esperant. D'acord, tranquil·litat. Espera. Busco la típica llima que porto les botes. Aquí la trec.
La tinc. A veure, la faig servir, com tot marrot. La fa servir molt bé, Manol. Ostres, quina madreta que tens. És una enigma sonora. Estic fora, estic fora. Manol, corre, que no arribes. Malaïts Mossos, en tinc dos darrere. Tranquilitat. Corre, corre. Vale, vale, vale. A veure, Manol, per favor. Vale, vale, vale.
Manol, corre, Manol, per favor. I Manol no aprenguis mal, sobretot. No passa res. Bueno, mentre tu arribis... Mira'l, mira'l, mira'l. Ja arriba. Escolta, escolta. Va, senta-ho. Seu. Passa. Passa, penja.
Ja el tenim aquí, eh? Ja el tenim aquí. Immanuel, aplaudim-me, per favor. Clar que sí. Ai, ja sóc aquí. Agafa Aida, dona una mica d'aigua, que això hem de començar, avui tenim un programa... Carregadet. Carregadet. Quan es recuperi l'Imanuel... Carregadet, jo hem fet càrrega, sí, sí, tu ho has dit. Ai, quines paraules que portem avui. Sí, bueno... El que dèiem, quan l'Imanuel es recuperi, començarà com sempre amb aquella selecció que ens fa dels millors tuits que corren per la xarxa...
Després, l'Adrià, com sempre, ens prepara un megamix amb les cagades que s'han fet durant la setmana a Ràdio d'Esvern, que sempre demanem perdó a la Carme, que, ostres, ho fem amb molt de carinyo, sí o no? Sí, sí, a més és ella que ens passa molt d'aquests moments, o sigui, també Merz, moltes gràcies, Carme. Després tenim, esperant aquí, de fet, la truquem per telèfon a la Maria Iguader, que ens parlarà de l'exposició que hi ha al celler de Canxinasta, molt interessant, la fan més amb molts companys, però parlarem amb ella en nom de tots els que participen.
Després sentirem les queixes que li van a la clau de recollir durant cada setmana, els sanjustenys i sanjustenques que tenen coses a dir i que ens interessen molt. I després, com també sempre s'enfronten durant uns minutets amb el tema, quin és avui? Si la teniu, realment s'està obrint el poble. Cap a la gent jove. Cap al jovent. Molt bé, després sentirem aquest punyent combat.
I passarem al Trivia, al Popular, on sempre fem unes preguntes a una víctima que ens agafa el telèfon, que és el senyor Josep Valls. Doncs, dit això, de fet, aquest resum, comencem amb els tuits senjostens de l'EMA9. All right! Estàs escoltant? Canji qui pugui! Yeah!
Sant Justencs a Twitter. Bueno, Emanuel, com dèiem abans, estàs recuperat, ja? Estic completament recuperat. Avui tens uns minutets per fer un recull de tuits de Sant Justencs, que em sembla que la temàtica és dels cars. Sí, bàsicament, perquè, bueno, és l'actualitat que ha parat aquest cap de setmana. Bueno, l'actualitat Sant Justencs, bàsicament. És que als cars passa això, que durant els dies abans tothom n'està parlant durant i després és com...
Tot Sant Jús em va ple d'aquest esdevenent que es va fer la setmana passada, 30 edició. Exacte, a la presó ha arribat, que ho sapigueu, eh? Tots estaven informats. Bé, començaré amb un tuit de la Gina Hàster. La Gina Hàster és una veïna d'aquí Sant Jús, que s'ha anat d'Erasmus lluny d'aquí. I diu en un tuit del 28 d'octubre, exactament, que ens etiqueta, diu, que ens hi pugui.
Respecte a una foto que vam penjar al Facebook, en què sortíem jo i la Clàudia davant dels castellers, després del nostre cara a cara... Molt agraciats, per cert. Molt guapos. Molt agraciats. Molt agraciats. Doncs diu, un, Immanuel, talla't aquestes grenyes. I diu, dos, si es fes una colla, s'enjustenca, es plugues, es quedaria sense quasi ningú. Jo li dic, un, Gina, on ja perds l'alegria. Tot i així m'he pelat. Sí? Cert, cert. També harem una foto per comprovar-ho. Exacte.
I dos, clar que si es fes una colla Sant Justenca, es pluga o es buidaria, perquè tothom vindria a veure els castells de Sant Just. És que el tema està clar. Si m'ho posa... Bé, em posen els recordits en bandeja, aquesta gent. Bé, continuarem amb el seu germà. Jo sempre intento seguir una temàtica una mica així, saps? Amb el seu germà, sí. Avui va de Hamsters. De Hamsters, sí.
Aquest acudit sí que ha sigut una mica... No els hi han fet mai, no? No, no, no. Som originals, aquí. Bé, el francès Haster diu l'11 de novembre...
etiqueta Cas 2012, i diu Proposo que els controladors ballin sobre les bales de palla entre ronda i ronda per animar al públic. Se'ls veia avorridets en algun moment. El públic comenta que aquest any no va ser gaire emocionant perquè no van haver gaire xocs impressionants per part dels corredors. Sí, no? Però d'aquí a dir que ballin els controladors. Bueno...
Tots hem vist els controladors. Ei, ho podríem fer-ho, és una proposta per l'any que ve. Podríem fer un card xondeo, però a nivell de controladors. No estaria sent malament. És una bona proposta. Aprofito per dir això que has dit del hashtag aquest de Cards 2012, que el Jordi Domènech el vam tenir la setmana passada, i va estar tot a l'elecció dels Cards, repetint-ho, i de fet va tenir molt de suport, perquè la tira de gent va enviar fotografies, tuits, que en referència...
Posa això, que si Carxondeo, que si... Tenies un tuit, no sé per Carxondeo, de fet. No. No, vale, perdó. No. Pensava que sí. Carxondeo és la baixada aquesta d'uns cards que participaven que es van baixar amb perruques i amb la cançó del gangestal. Jo pensava que en parlaves, Imanol. No, home, no, no, no. Tu has semblat... Mira, mira, entrem en ambient. Entrem en ambient perquè tu has semblat... Perquè Francesc Caster, re...
hores, no ho sé, minuts després, quasi, diu, també etiqueta Cas 2012, diu, molt poca seriositat aquests controladors, opa, gangman style, bueno, jo ho dic molt, gangman style, i posa una foto, on surten dos controladors, em diré els seus noms, però així, Eitor López i Carlos Garcia, no sé si us coneixeu, també veïns de San Just,
Fena caball. Fena caball. Fena caball. Fena caball.
Perquè la posició jo no l'estic entendint. Per la gent que no ha vist el videoclub com jo, quina és aquesta posició? Bueno, és una pose increïble en què creues els braços davant del que va ser, no ho sé, la teva panxa, diguéssim, i botes de forma aleatòria. Aquí, ara l'estem millor. Qui estava damunt de l'altre? Això és important, jo crec. Bueno, no hi havia dalt i a baix, diguéssim. Hola, l'Adrià, l'Adrià està aquí ballant amb un gans tal. Més tuits, Imanol. Abans que això és desmadri i es converteixi aquí en una festa... Sí, no? Sí, més tuits. Intentarem frenar.
Bé, la Marina Sabater, el 13 de novembre, diu... Maldulls al veure la samarreta que ha dissenyat costó per la selecció catalana. Doncs sí, té molta raó. Jo no tinc maldulls perquè me'ls he arrencat. Jo ho sento, però no l'he vist, la samarreta. Me la podríeu descriure com és? Bé, faig bé de no haver-la vist. És, diguéssim, difícil de descriure...
Però seria com una mena de planta, flor, una mica així artística, que va de darrere fins al davant, saps? I amb un fons negre. Sí. És disseny custo. És a dir, si no vols un disseny custo, no li he de demanar al custo que et faci un redisseny de la samarreta. No, està, està clar. Les quatre barres jo no les veig per enlloc, eh? Però també per això. Està clar, està clar. Però, però, però, però, però bé. Pels seguidors del futbol, aquestes coses...
Bé, i seguiré amb un tuit de Mireia Miró, una altra veïna que, de fet, fa molta vida aquí a Sant Jus, però és desplogar, pobra. Que l'11 novembre... Mira, mira, és que m'encanta com em posen ambient l'Adrià. Diu el tuit, que ta mare t'arribi a casa amb la trilogia de 50 sombres de Grey i et digui que els he deixat la iaia... Ara em ve al cap, ja sé que és aquest llibre. I diu, la meva iaia mola.
Ai, expliquem-ho bé, això. Sí, és on anava a dir, perquè... Sí, sí, 50 sombres de Grey. És un llibre eròtic que ha sortit l'últim any, diria. Bé, és una trilogia que ha sortit. I ha causat un furor entre les dones. Jo no sé què té el Grey, saps? Vull dir, fots Grey a qualsevol cosa i anatòmia de Grey, 50 sombres de Grey...
I funciona. És èxit, és èxit. És èxit assegurat. És que, bueno, increïble, de debò, no ho sé. Per dones maduretes, una vida tranquil·la de repòs, cada cop volen incentivar una mica la seva vida sexual i llegint aquest llibre acabadà.
sado-masoquisme i no sé què. És un gran fenomen entre això, les dones. Avui he tingut l'honor de llegir unes pàgines i, bueno, és increïble. El grey, diguéssim, que és un tio especial i posa normes a les seves relacions, diguéssim. Déu-n'hi-do. Fem un últim tuit, Immanuel. L'últim tuit. La Marta Camacho, el 29 d'octubre,
diu alguna cosa així com cal que tota la biblioteca estigui amb l'abric posat i fa un hashtag que posa biblioteca
bibliotecàries amb el termostat trencat. Ostres, l'altre parlàvem d'això amb el Jordi, aquesta gent que fa hashtags amb frases, amb subordinades. Fes un altre tuit pel hashtag, no passa res. Jo a la Marta li diria alguna cosa així com que la biblioteca és Sibèria. Si vas a l'estiu també has d'anar-hi amb màniga llarga, no ho entens. És com el cine, sempre estem en un jersei. Després ho parlareu, no? Parlaré de la biblioteca, vosaltres...
Recordarem el que va passar la setmana passada i com han canviat les coses aquí a Sant Just. Home, és que ho han canviat perquè ho vam comentar, eh? Ho vam fer un cara a cara i aquí es mou tot Sant Just per nosaltres. És que teniu més poder del que us penseu. Deixem la secció dels tuits, recordar-vos que ens podeu enviar a qualsevol tuit a Canji qui pugui, o també ens podeu seguir personalment, si voleu. Teniu una proposta a l'Imanol o a l'Adrià, que tenen Twitter, i la clara no, perquè és una dona del segle passat, però us recordo els seus tuits, que és Adrià Calvo, tal qual, i l'Imanol Llopes, que també li podeu enviar, li farà molta res i segurament us llegirà el tuit.
Continuem el programa. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio d'Esvern no surt tot sempre com esperem. Tot seguit. Moments per emmarcar.
I acabem... Parante, no! Continuem ara parlant d'una activitat per avui. L'autor d'èxits com La pell freda i Pandora al condo. Sí, seguro. Pandora al condo. Pedit-me perdón enseguida. Presentarà el Congo, perdó. I acabem ara parlant d'una altra qüestiós d'en Justenca, que són els cars de coixiners. Tu finalment no t'hi has apuntat. No, no, no m'he apuntat. És que per mi la complicació és primer trobar parella...
Per baixar. I segon fer el card. Busques parella que tingui card o que s'amiga fer un card. És la crida que fa l'Andrea des dels seus telefons. Me da igual de donde seas. Escríbeme porque estoy deseando conocerse. Llevo toda la vida esperando.
Sabeu què són les flors de Bac? Algú de la taula sap què són les flors? No, ho sabem per separat. Sabem què són les flors i sabem qui era Bac. Jo també. No, no, no té res a veure amb el cantant, eh? Bac. Bac. Bac. Acabem parlant del temps amb el Carles Ernest i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Bé. Entrant mal hivern.
Gràcies, Carles, i fins demà. Que vagi bé. Bon dia. Ei, no marxis. Fins les 10, canxi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot obligar. L'entrevista de Canxi qui pugui.
En les passades festes de tardor es va inaugurar al celler de Can Ginestar una exposició de fotografia que porta per títol El pas del temps. La podrem veure fins al 16 de desembre i els seus autors són Pau Ardèbol, Dan Costa, Jordi Rebullar i Maria Iguader. Aquesta última, la Maria, la tenim a l'altran del telèfon. Maria, molt bona nit. Hola, molt bona nit. Moltes gràcies per atendre'ns en aquestes hores una mica intempestives. No, més res.
Sí, et sembla que comencem parlant una mica d'aquesta exposició, per a aquells que no l'hagin vist, de què tracta el pas del temps? Doncs, bé, és una mica la visió del pas del temps, de quatre fotògrafs, que està molt bé perquè realment cadascú ho ha vist de diferent manera, o sigui que veurà quatre... És una exposició però són com quatre, no?, perquè són quatre visions diferents del que per cadascú de nosaltres ha significat el pas del temps. Mhm.
Per exemple, el Power Devil, quina visió li dona? Podem veure retrat de la seva àvia, no? Sí, és el retrat de la seva àvia, és més una història. Vull dir, si ho vas a veure, suposo que entendràs que és com la mort, no? És l'espera de la mort. I ella retrata això. En canvi, en Jordi s'ha dedicat a fer fotografies més de vivendes i de llocs abandonats, no?
Sí, ha fet més... Les vivendes abandonades, com si estiguessin amb taules, com si estiguessin habitades, però en un lloc abandonat. I el Dan Costa, que potser és la més... El Dan ha sigut més científic. La més especial, no? Sí. És la història d'una pilota, seria una mica això, no? Sí, és el pas del temps, però és d'una manera més científica, que l'explica...
Bé, hi ha tres seccions diferents amb un text que l'acompanya. I tu, finalment, t'has dedicat a fer fotografies d'objectes i de textures, no? Sí, són més textures, més el detall. I què buscaves a explicar el detall? En què podem veure el pas del temps en les teves fotografies?
Bé, són tots materials degradats. Era com un degradat i cada foto té com un color diferent, també. I llavors era com això, el degradat dels materials, en la textura, en el color... És això, el pas del temps en això. I com va sorgir la idea de fer aquesta exposició, de tractar aquest tema del pas del temps? Doncs ens vam reunir alguns fotògrafs, perquè al principi érem uns quants més,
I entre tots vam anar triant temes, en trèiem alguns, i de tots els que es van dir, el que ens va tirar més va ser el del pas del temps, amb el que vam estar tots d'acord. I a més a més suposo que dóna molta llibertat a l'hora de poder-hi donar diverses visions segons el fotògraf. Hi ha moltes maneres de tractar aquest tema. Sí, sí, això era el bo, que també el pas del temps és molt obert i et dóna molt...
a cadascú, que és el que ha sortit en aquesta exposició. No hi ha res que s'assembli. Són quatre visions completament superallunyades, molt diferents. No sé si la idea de l'exposició és que s'acabi aquest desembre o la podrem veure en algun altre lloc. És a dir, es va idear simplement per fer-la al cellar Can Ginestà o tindrà trajectòria? En principi es va idear per Can Ginestà. Vull dir, després si la movem ja suposo que és cosa nostra.
Si et sembla, Maria, parlem una mica de la teva trajectòria professional. Podem veure la teva pàgina web que vas començar la teva carrera com a fotògrafa treballant per marques comercials com Nestlé o Volkswagen, no, si no m'equivoco? Sí, sí, sí. Fer aquest tipus de fotografies per anuncis et permet desenvolupar la teva creativitat tant com voldries? Bé, clar, és que treballar com a fotògrafa no és fàcil i llavors una mica t'agafes del que trobes, però sí, també...
també et pots desenvolupar concretament, no té per què la publicitat no deixar-te crear, no? Però bé, això tampoc és el que més m'agrada, però és complicat treballar d'això. Jo he estat uns anys fent això, però ara ja ho tinc com a afició, més que com a feina.
Com a afició, fins i tot. Algú podria pensar que, no ho sé, que per exemple fer fotografies per a marques comercials seria com una manera de guanyar-se els diners i llavors dedicaries el teu temps lliure com a fotògrafa fent fotografies potser més artístiques, però et dius que t'agrada realment i com a afició ho tens, fins i tot. Sí, sí. No, com a afició el fet de ser fotògrafa, eh? Perquè jo ara ja no sóc fotògrafa, no treballo professionalment com a fotògrafa. Val, val. Sóc mestra de música, llavors, clar, no?
Però perquè vaig veure que el treballar d'això era complicat, has d'estar molt a darrere, seguint molt la gent, i llavors és difícil treballar-hi. Com a fotògrafa et volíem també preguntar per un tema que està ara com de moda, que és el tema retro, tornar al retro, ja sigui a través d'Instagram, però també amb la idea de recuperar velles càmeres analògiques. No sé tu què en penses d'aquest fenomen. Tires fotografies amb analògiques? Amb analògiques? No. O sigui, jo vaig començar amb analògica. Sí.
Ara... i estava bastant en contra del digital, de fet. I ara no, tot el contrari. M'agrada molt, eh, l'analògic, però no tiro res amb analògic i el digital m'encanta, també. Però, bueno, a mi m'agrada tot, eh? O sigui, soc Instagram, també. Instagramer, vull dir que...
i l'homògrafa també ara t'anem a preguntar per exemple per Instagram perquè hi ha opinions que diuen que potser aquesta xarxa social de fotografies banalitza una mica la fotografia qualsevol es pot sentir fotògraf fent una foto d'una ràpida i aplicant-hi un filtre que de cop la fotografia es converteix en una cosa diferent sembla que tothom ho pugui ser no sé quina opinió en tens tu d'aquesta xarxa social
Bé, això... L'Instagram no és el culpable, tampoc és el digital. Des que va sortir el digital, el que passa és que el digital t'obre un món completament diferent a l'analògic. Vull dir, tothom pot fer fotografia, sí, ha canviat molt, però jo ho trobo bé, a mi m'agrada. O sigui, també ha obert les portes a molta gent que potser la fotografia no li interessava tant o ni la tenia en compte, i en canvi ara, doncs,
la coneix i s'interessa, no?, per poder fer fotos més ben fetes, fins i tot del que faria. Fantàstic. I, per exemple, el retoc fotogràfic, què en opines? L'utilitzes sovint per depèn de què o ets contrària a aquesta tècnica? Contrària no soc. Jo el retoc no l'utilitzo gaire, només per netejar fotos o, bueno...
Però enquadrar-les així m'agrada... Enquadrar-les ja directament, quan tiro la foto, o fins i tot el color... Bueno, intentar acotar-ho tot molt quan tiro, quan disparo, però... Però, bueno, es fan coses impressionants amb els retocs i ho envejo, eh? Jo realment tampoc m'hi he posat i no en sé prou per fer, però...
Però, bueno, està bé, és un altre món. És que el digital, ja et dic, ha obert tot un món. Suposo que sempre està bé, però amb la justa mesura, no? Sí, a mi amb la justa mesura. A mi m'agrada disparar el que veus tu i després fer els... Bé, ajustar. Algun petit ajust per retocar alguna cosa. És a dir, no per reenquadrar una fotografia tota sencera. No, reenquadrar... Soc bastant contrària. Val.
Maria, si et sembla, per acabar, hem vist també la teva pàgina web que has viatjat per molts països fent fotografies. Ens agradaria saber la teva opinió sobre alguns països. Et demano, et vaig dient noms de països i em dius algun adjectiu, algunes paraules que et vinguin al cap en forma de record o de la impressió que et va fer, val? Val. Per exemple, comencem per Nicaragua. Buf, Nicaragua, molt color. Nicaragua, m'encantar.
molta vida, bueno, pobresa, però... molt bé, molt bé, m'ho haig passat molt bé. Cuba. Cuba. Sí. Cuba... Cuba gris, però alhora molta música, molta vida, molta...
Molta foto, o sigui, molt visual tot, veus fotos pertot arreu, i molt d'encant. Panamà? Panamà és que no t'ho puc dir, perquè vaig estar a Panama City i no ho recomanaria, i hi ha unes illes petites que són una de les meravelles del món, i llavors, bueno, és com molt contrari ha sigut, però no ho conec suficient.
A Argentina, sí que hi vas estar més temps? A Argentina hi he estat, però només a Buenos Aires. Només a Buenos Aires. I és Barcelona. Ah, sí? Sí, ho he trobat igual. Sí, per... Ciutat... Bé, clar, és que no vaig... Va ser com no sortir de Barcelona, llavors no em va impressionar gaire. Però és una ciutat almenys fotogènica. Fotogènica? Per mi no... No li vaig trobar el...
El què? No hi vas trobar el què? No. Potser si s'assembla a Barcelona és que t'esperaves potser alguna impressió o un canvi així com més diferent? Sí, venia de la platja, venia d'un altre rotllo i llavors va ser com un xoc molt bèstia per mi i potser també és que tampoc hi vaig trobar les ganes de fer fotos allà que era com tornar a casa quan no volia tornar encara. Seguim amb Amèrica del Sud. Brasil? Brasil impressionant. Brasil tot.
Tot està allà. Ciutat, platja, muntanya, rural, tot allà. Trobes fotos a tot arreu. Egipte. Egipte. Egipte gran. Tot i menys. Immensitat. La Xina? I la Xina... La Xina...
curiosa i per estar-s'hi una bona temporada per descobrir-la bé i a fons Ens en queden 3, també de l'Àsia Tailàndia Tailàndia Tailàndia molt bé a mi m'agrada molt i també fotogràficament és un bon lloc per anar a fer fotos I Austràlia?
I a Austràlia conec poc perquè és un lloc molt gran i només he estat a Sydney, però com a ciutat està molt bé, molt neta, molt clar, els dies són molt clars i hi ha les típiques fotos aquestes que són típiques però que són molt maques també i pots treure molt de suc de l'òpera, el pont... I ja per acabar i perquè ens queda com a l'altra punta d'aquí de Catalunya, Nova Zelanda.
Nova Zelanda és natura pura i un lloc fantàstic per anar a fotografiar paisatges si ets un enamorat del paisatge. Fantàstic, doncs ens fas, primer de tot, molta enveja per tots els llocs on es viatjan fent fotografies i et donem moltes gràcies per haver-nos atès a Can Giki Pugui i recordar sobretot que aquesta exposició que es diu El pas del temps està fins al 16 de desembre
al celler de Can Ginestar. Maria Iguadé, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Merci, adeu. Adéu. Ei, no marxis! Fins les 10, canxi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar. Sant Houston, tenim un problema.
Al canji qui pugui ens agrada sentir les veus de tothom de Sant Just i per això cada setmana l'Imanol i la Clàudia van pels carrers amb una gravadora i el primer que passa li pregunten si té alguna queixa.
Com la d'aquesta setmana, per exemple. Sí, hem de dir que aquesta setmana ens va costar molt trobar gent que es queixés a Sant Just. De cop tothom estava meravellat. És els cars, és els cars. Estava però amb un êxtase i una eufòria. Tothom, no, no, és que no tinc què, se m'hauria de pensar... Jo he de dir que com a mínim 10 persones van dir que li encantava a Sant Just. Estàvem en plan, però què està passant? La gent inconformista, on està avui? Fins que vam entrar al forn Vilaseca del carrer Raval i ens vam trobar amb la senyora Fornera, que ens va dir el següent...
Sois Soles, vivo al carrer Raval, tinc una botiga al carrer Raval i tenim davant de la botiga un terrenu que està brut, estan els cables sueltos i mal enganxats. Han fet una carta a l'Ajuntament i han dit que lo netejarien i lo limpiarien una mica i arreglarien els de els cables, però tot és mentira. I, bueno, pues vull veure a veure si se mojan una mica, vienen i lo arreglan, que és el que han de fer.
i a veure si fa calça algú Primer de tot dir que la Sòle ha fet molt bé de fer la queixa formant l'Ajuntament que nosaltres funcionem com altaveu una mica però no tenim molt accés directe simplement fem d'altaveu i segon dir que som una ràdio que no podem ensenyar imatges però realment el que hi ha davant del Forn Vilaseca és un terreny abandonat brut
que algú hauria d'anar a netejar, que fa més d'un any i mig ens va explicar que no passa ningú allà a netejar quan haurien de passar un cop a l'any. Una mica mordor el lloc. Sí, sí. Fa una mica de por de veure. I jo entenc que vivint davant i tenint el comerç davant demani que ho arreglin de pressa. Home, el carrer Raval ja fa una mica de respecte a entrar-hi, diguéssim. No és agradable anar-hi de nit. Home, els gats també, no?
Bé, de fet, tenim una queixa fa poc també de mala il·luminació al carrer. Exacte, exacte. Potser és una de les coses que fa que sigui una mica així puruc dentari, però, saps, vull dir, el entorn acompanya. Nosaltres esperem que l'Ajuntament prengui nota i se li pugui ajudar en aquesta dona. Intentarem fer arribar la queixa a l'Ajuntament. Més queixes, Clàudia. Doncs la segona queixa que tenim, i l'última ve repetida ja d'una que vam rebre fa unes setmanes, sobre l'amplada dels carrers.
M'agradaria que les aceres de Sant Just estiguessin en millors condicions perquè quan es va amb un cotxet de nen hi ha molts trossos per on no es pot passar. Hi ha arbres al mig, estan les rajoles trencades i ho fa bastant complicat. Doncs, com podem haver sentit, és la segona persona que se'ns queixa que les aceres no estan fetes per passar amb els cotxets. No crec que tingui una solució ràpida ni fàcil, però potser...
Difícil, perquè si ets urbanista, clar, segur que deu tenir l'espai just perquè hi passi un cotxe, llavors massa, massa no es pot ampliar. La decisió és fer-ho per allà tonal o no. S'ha de portar amb bici, el nen, saps? Vull dir, el portes allà darrere i la bici és estrateta. Exacte, amb aquelles moxiletes, no?, com d'anar d'excursió. Sí, però realment potser els carres nous que estan fent, que han arreglat, bueno, fa molt temps que no arreglen carrers, però quan les seves èpoques arreglaven carrers, doncs sí que feien esseres més amples.
Fa poc van arreglar, de fet, allà al correr-correr abans d'Albadó. Però ara estava pensant en quins carrers realment un cotxet no podria passar, al carrer de la Sala, al carrer del Trilla, hi ha una vorera molt, molt estreta. Esperem també que ens hi pugui, s'agraeixi una mica de la Clàudia, d'altaveu d'aquestes queixes de Sant Justenques. I fins aquí les nostres queixes d'avui, que com ja et diem, la gent estava eufòrica. Si fins i tot un home ens va dir que era de Uruguai, que estava supercontent de viure a Sant Just, que les tradicions a Sant Just li agradaven molt.
Sant Just si viu bé, això està clar, és un poble molt tranquil·lès. Sí, sí, sí. La gent estava com molt feliç fins que ens trobàvem gent que... Uns altres de Sabadell... Bueno, hi va haver-hi dos personatges interessants de Sabadell que van com despodricar del poble. I al final van dir, però estem bé, no ens volem queixar. Vull dir, no li dava ni el transport, l'habitatge era molt car aquí a Sant Just... El mercat era molt car, ens van dir... Sí, exacte. Però després quan li vam picar la gravadora a la cara, diguéssim, van dir que...
Tot està perfecte. Que Sant Just era ideal. Senyal que la gent està contenta i viu bé a Sant Just. Deixem el Sant Houston i passem un moment per fer sang entre la Clàudia i l'Imanol. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, doncs enganyem.
El combat. A la meva dreta, un home de vida desordenada i vicis incontrolables. Durant la nit, sembra el caos pels suburbis de Sant Jús, és a dir, l'Hospitalet. Ell és Immanuel López. Que fort que soc. A la meva esquerra, una dona que té moltes ganes que arribi el Nadal per poder passar els caps de setmana atonyinant els farsans que es disfressen de part novel·la a les portes dels centres comercials.
Ella és Clàudia Barberà. Com sempre, els costa posar-se d'acord en determinats assumptes tan justencs i avui s'enfronten per discutir sobre la Taneu de Sant Just, s'està obrint el poble. Comença la Clàudia 30 segons per exposar els seus arguments.
M'agradaria llegir-vos un tros de la carta que va fer l'Albert Marcià quan va ser president aquest febrer. Va dir, el nostre objectiu principal pels propers anys es centra en ampliar la base de socis de l'Ateneu, arribant a segments de població més joves, la qual cosa implicarà de retruc un rejuveniment de l'Ateneu. L'objectiu és ambiciós i dedicarem tots els nostres esforços en assolir-lo.
Cal dir que encara s'estan posant en allò, en el tema, però estan intentant entrar en els joves i està clar que estan... Immanuel, 30 segons per exposar els teus arguments.
Clàudia, Clàudia, Clàudia, és que t'han venut, bueno, gat per llebre, però que no ho veus, que porten 30 anys intentant rejuvenir la Taneu. Però si mai... Tu t'has entrat allà i has intentat dir alguna cosa així com, eh, això mola. No t'entenen, saps? No t'entenen perquè, saps? Vull dir, són una mica iaios la gent d'allà, t'entens? I aleshores, però les coses una mica diferents. Tu te'n recordes quan vam anar a fer...
Ai, Manol, que com sempre ens quedem sense arguments. Jo el que vull dir és que l'equip de l'Albert Macià, que és el nou president de l'Ateneu, des del febrer que es va posar el mando, doncs està intentant posar-ho en pràctica i obrir més el poble. Però posar-ho en pràctica... Saps què passa? Que no es pot posar el primer any. S'ha d'haver...
fer una sèrie de coses abans de posar-se'n en el tema. Però posar-ho en pràctica no és res, perquè digue'm la mitjana d'edat que té aquest equip de tele. Ja que has buscat tanta informació i tens una carta completa aquí a disposició dels nostres oients, m'agradaria que em diguessis la mitjana d'edat que hi ha entre aquests dirigents. No, no, no.
Això és l'edat que té? No, em vull arriscar dir la seva edat. No em vull arriscar perquè no n'has fet. Millor que no t'arrisquis, m'entens? No, però saps què passa? Perquè sortiries perdent. Ah, no, no, perquè sortiria perdent per l'edat, perquè és elevada, segur. No, però saps què passa? Que, per exemple, aquest any, no sé si ho saps, intenten tirar endavant els pastorets. Els pastorets és un projecte conjunt entre la Cal i l'Ateneus.
I saps què passa? Doncs que fan projectes... O sigui, per exemple, estan intentant implicar entitats... Intenta fer un concert a l'Ateneu. No, mira, però fixa't en els projectes que estan intentant tirar endavant. Ui, els pastorets, ui! No, però estan intentant implicar entitats més joves. Els punkis vinen a veure els pastorets, sí, clar, bueno... No, i bueno, estàs equivocant, saps qui fa els... Saps qui fa els decorats, els pastorets? Saps qui fa els decorats, el carrer blau? El carrer blau.
El carreu blau? És la Sole, és la Sole. La Sole és el carreu blau. No, però la Sole. Aquí han anat a buscar. Aquí han anat a buscar. Bueno, clar, estes plotats allà. Bueno, sembla una fàbrica allà. 24 hores. 24 hores aquí. Traballant els nens. Per fer aquestes coses. Mira, se'n va, se'n va. Doncs mira, fas bé. És que això...
Això vol dir... Mira, no tens més arguments si te'n vas. Vull dir, què te'n vas? Ateneu, a veure si t'agafen. No podran ni allà. Se n'estan anant de veritat. No, no, no, no, no. No, no, no, no. Mira, no t'enduguis els cascos, no t'enduguis els cascos, ja que te'n vas. A veure, nois, la Clàudia se n'estan anant. Sí.
No, no, perquè mira, perquè se'n va a l'Ateneu, va intentar que l'acceptin, però que no l'acceptaran. No l'acceptaran. Clàudia, no se'n sent, no se'n sent. És a dir, si vols que se'n senti, torna. Torna la Clàudia. Sí, sí, ha tornat perquè no l'accepto a l'Ateneu. Això estava clar. Estava clar que tornaria ràpid. No tens ni idea del que estàs parlant.
I fins aquí el combat d'avui, que hem decidit a partir d'aquesta edició de la sisena de Can Jiqui Pugui emetre un veredicte i Can Jiqui Pugui posicionar-se. He guanyat jo. Llavors... Bueno, almenys comprar aquí els senyors presentadors. Seria qüestió que, Clara, què en penses d'aquest assumpte? Doncs jo crec que avui donaré com a guanyadora o simplement com a punt de referència de... Li Manol ja es frega la cara, clar, és que dic guanyadora.
Que ens hi pugui, què pensa? I és que aquest projecte que Albert Marcià... Ostres, no passa aquesta música. Sembla que no siguin gens seriosos. És música de combat. És música de combat. Doncs aquest projecte que, com deia la carta, engrescador que convida la gent jove a veure si és veritat, no? I realment tot el que ha dit l'Imanol, que en certa manera podia ser fa un temps, canvia i es poden fer concerts a l'Ateneu com abans n'havíem fet, poden participar entitats i tots, sí o no, podem participar amb la gent de l'Ateneu. Sí, jo estic a la teva línia, així que avui...
Sembla que... Ara me'n vaig jo. Que l'actitud així més conciliadora, més de tenir certa esperança en l'Ateneu, guanya. Així que avui és la Clàudia qui guanya el combat de Canjiquepo. Estigui dignat. Estigui dignat.
Prepara't arguments, que pot ser un bé, Manuel. Prepara't arguments. Guanya aquest combat, eh, que... Això ja estava decidit. En queden molts més. Per cert, que trobem una notícia a Ràdio d'Esberna aquesta setmana que ens explica que la biblioteca, sembla que allarga horadis, només ho sembla. De fet, l'anterior combat estàveu discutint sobre quins horaris havia de fer la biblioteca i si s'havien d'ampliar els horaris de l'aula d'estudi.
O no? Doncs bé, llegim això, que és que la biblioteca canvia d'horaris, obrirà un quart d'hora abans i tancarà també un quart d'hora abans. És a dir, ara obre a tres quarts de quatre i tanca a un quart de nou, exactament.
no hem guanyat gaire s'han modificat els horaris ens hem quedat igual és molt ruïda i poques notes anem a moure els horaris però ens quedem si vols tornar a fer un cara a cara encara més incisiu no hi ha problema ho us han escoltat però no s'han quedat ni amb un ni amb l'altre modifiquen horaris però no allarguen el temps és allò típic del tindrem en compte la meva pregunta és per què tanquen un quart d'hora abans no se sap no és si millor no saber-ho
O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. Cantant les quaranta.
Ha arribat l'hora que els artistes que anem amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per a aquells que no ho sapigueu, realment, Quanta Més 40 és la secció més divertida del programa. Aquesta setmana la Clàudia, o potser podríem dir més ben dit-li Manol, ha decidit que la crítica musical que la tenim aquí al telèfon és l'Ella Fossalba. Bona nit, Elia. Bona nit. Bona nit a tots. Bona nit. Saps com funciona això o què? Bona nit, una mica. Ui, ui, ui. Li Manol sempre parla i ara, curiosament, no està dient res. El tenim aquí somrient.
És una emboscada, estic indignat. Escolta'm una cosa, el hit que hauràs de... Què poses, Adrià? No, la sintonia a base, sí. Dic que el hit que a l'Eli haurà de valorar aquesta hit, com sempre en fem a Quanta a les 40, és... L'Empordà de Sofina Cabra. És amb una orquestra trobada a Canxi, bueno, a Canxi d'estar, aquí dalt.
però amb una orquestra luxe que ha seguit mantenint l'anonimat pel seu propi bé. Això es diu l'Empordà...
Nascut entre blanes i cada que és, molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa pot estar segur.
Com més vell, més xocat de l'ala, sempre deia que la matinada ens mataria. Però cap al migdia anàvem ben torrat. Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt.
I anar a l'inferno m'interessa, és molt més bonic l'Empordà. Ara em passa ampolles i anys, que ja t'encara aguantava.
I la bona a la porta del temps. Però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada et mataria. Però cap al migdia anava ben torrat. Tu li diu que no té pressa, ningú m'espera lladar.
i a l'inferme m'interessa com és bonic l'Empordà. Molt bé, doncs un aplaudiment perquè ets de l'Empordà que heu recollit durant aquest genestat. Suposo que l'Elia et reconeix en algunes veus, no, Claudio? Elia, què en dius? Reconeixes algú?
Molt familiars, eh? M'han semblat algunes veus. Així dels que se saben les típiques cançons de cançoner, no? Són aquesta gent que sap la cançó. Exacte. De vella i guitarra. Exacte. Bueno, així, primeres impressions, veig que les teves orelles continuen vives, sí? Bueno, sí, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, podria haver estat pitjor. Bueno, realment hem tingut dies pitjors, tot s'ha de dir. Molt pitjors. També és una cançó molt coneguda, que vulguis que no.
Bueno, però hem trobat gent que afinava i tal, avui. Tu què opines? No és tot malament, no és tot malament. Potser el sentit del ritme s'hauria sent una mica espantós. Una mica deficient, no podríem dir? Sí, sí. Potser ho atribuiríem a que som gent que ens vam trobar al bar de Can Ginestai i estava més pendent d'una altra cosa que potser de cantar amb ritme.
Tot i que hem de dir que ens hi posem moltes facilitats perquè ens hi posem un MP3 amb els cascos i la cançó amb ritme a les orelles. Això potser no hauríem de dir després que diguin que no deuen ritme, però... És encara pitjor, llavors, si els hi posem el casco. Però és una petita ajuda, saps? Sempre va bé. I, bueno, sempre demanem que els puntuin del 0 al 100. Com els has vist?
Del 0 al 100? Sí, per donar més matiros i tal, perquè del 0 al 10 em semblava poca cosa. Doncs jo apuraria ben bé un 87. Ostres, tu, ens estàs col·locant en segona posició. Em sembla que l'ha acabat donant més nota, va ser la Maria Salvany? No, no, va ser el Jordi Domènec la setmana passada, perquè es va vindre a dalt, saps? Perquè com va sentir cars i estava aquí en directe, va dir, bueno, posar-me un 100 sobre 100, però jo crec que s'hauria d'impugnar una mica la votació del Jordi Domènec. Sí, ell li ha donat 87,
Es situen segons i després de 80 vénen-nos al barri nord. I estaran aquí en el pòdium ja a l'Empordà. I si els hagués de definir amb un adjectiu, tu creus que... quins podrien ser? Home, jo crec que tots fa fa entranyable. No només per les veuetes que sentits, m'heu posat també per la lletra. Això és perquè coneix la gent, eh? Conegut, la gent i tal. Deu costar això de fer de crític de gent que coneixes.
Clar, clar, clar, és difícil, és difícil. Doncs jo crec que la gent que vagi per Can Gien Està sovint, la persona que li saluda així a l'entrada potser li sonarà la veu familiar a partir d'ara. Perquè hem de dir que hi ha una persona que ens diu, no, digueu el meu nom, sisplau. No, l'estem dient, però diem que potser us sona la seva veu en el moment d'entrada a Can Gien Està. I ens ho estem d'aquí. Elia ha dit entranyable i 87 punts a la banda de luxe, com diu l'Humanol, de Can Gien Està. Moltes gràcies, Elia.
Moltes gràcies. Abans d'acabar et volíem demanar si ens poguessis recomanar algun tipus de cançó per posar-la ara. Sí, una cançó que porto escoltant últimament és Castells de Riu, de l'últim CD amb canya.
Adrià, estàs escoltant això per anar-la buscant, ja? Sí, l'anem buscant, l'anem buscant el Becari i la busca, sí. Doncs moltes gràcies, Aèlia. Vigila que el tàndem Barbara López corre per Sant Jús i si no t'enganxem per on es queixa, t'enganxaran per cantar. Vigila. Moltes gràcies, Aèlia. I a veure pel programa, que és molt guai. Moltes gràcies. Sentim riu.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Segueix-nos a twitter.com barra kanji qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Redescobrim Sant Just d'Esbert.
Doncs acabem el programa, com sempre fem, posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just. Aleatòriament, com sempre, l'Adrià agafa el llistí de... Com es diu aquest nom? Les pàgines amarilles. O blanques. Doncs agafa això i tria un número. I aquesta vegada és Josep Valls. La família Valls de Sant Just d'Esvern, la famosa família Valls, que li hem començat preguntant sobre la figura de Lleonar, Balada i Ibaños.
Doncs comencem amb la primera pregunta, que diu així, no sé si la sap. Qui és el Sant Justenc, Lleonar, Balada i Ibáñez, que va néixer el 1933? L'opció A és un historiador del franquisme, l'opció B un compositor català de projecció mundial i l'opció C un filòleg i professor de l'escola Núria. Compositor musical. Perfecte, molt bé, fantàstic. El sabia aquest? Sabia qui era? Sí, perquè el vaig conèixer. El vaig conèixer, mira, doncs hem donat amb la persona indicada llavors.
I t'ha indicada, no? Jo no m'ho he sapigut mai. Sabíeu qui era vosaltres el Balada? Home, és que Sant Just, realment, entre Clara Segura, Angel Can, tenim aquí la fauna i la flora i la crem de la crem. Sí, home, sí. Punturitzem una mica qui és Balada, perquè, o sigui, ho interessa saber, va néixer a Sant Just, però diguéssim que se'n va anar quan tenia uns 20 anys o així a estudiar música als Estats Units i ha fet de doble nacionalitat. És català i nord-americà.
El Podem considerar un compositor de projecció internacional, que ha fet una llarga llista d'obres i moltes d'elles han estat interpretades per orquestres, filar, melàfon i harmònica de Nova York, la de Los Angeles i també la de Londres. I a més a més, el 1993 va rebre el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. Tenim una figura destacada en el món de la música clàssica a Sant Just. Bé, no està bé vivint a Sant Just, però és a Sant Just.
Següent pregunta, aquesta va sobre Sant Just SMS. La segona pregunta va sobre curiositats i és que s'ha estrenat una nova aplicació per a mòbil que es diu Sant Just SMS, que és un nou sistema que A, t'avisa de les compres que fas amb targeta de crèdit al poble. B, t'envia un missatge sobre decisions de l'alcalde. O C, t'informa d'activitats locals.
La A t'avisa sobre compres que fas amb targeta de crèdit. No, no, no, li queden dos. Sobre decisions de l'alcalde o sobre activitats locals? Sobre activitats locals. Ara sí, és la número C, fantàstic. Sobre activitats locals, és un nou servei que es diu Sant Just SMS. Doncs sí, el Sant Just, ho coneixeu això també? Ho he vist anunciat, però realment no conec ningú que ho faci servir.
Jo ho vaig conèixer per la meva avi, imagina-vos. Sí, els nostres avis ens han de passar per davant de les noves tecnologies a Sant Just. És una aplicació que la podeu sol·licitar a través de la pàgina santjust.cat on hi ha un apartat que veureu que diu Sant Just SMS. D'allà cliqueu i només heu d'omplir un formulari d'alta i a partir d'aleshores rebeu o bé via mòbil o bé via correu tota l'actualitat local per estar bé i no que no us perdeu res, no? Per exemple, demà fan una exposició que gent està, demà...
una xerrada al casal de joves, i trobo que és una bona idea, una bona opció de l'Ajuntament. I finalment la tercera pregunta, per ja tancar una mica el tema dels cars, que van ser l'anterior cap de setmana. A veure què en sap el senyor Valls. Doncs mira, és un nou servei que s'ha estrenat. I ara sí, l'última, no sé si sap, el passat cap de setmana, quina activitat famosa es va fer aquí a Sant Just? Els cars. Els cars.
Doncs es va fer rècord de la millor baixada de cars. Li dic 3 temps diferents i em diu quin és el temps rècord correcte. L'opció A és 1 minut i 32 segons, l'opció B és 25 segons i l'opció C, 52 segons. La primera. 1 minut i 32, no, no és aquesta. Li queden els 25 segons o els 52? 52.
Doncs el 52, fantàstic, perfecte. Com es diu vostè? Josep Valls. Doncs Josep Valls, moltes gràcies per contestar el qüestionari i canxi qui pugui. Molt bé. Vinga, adeu.
el Josep Valls, que ha sabut una pregunta molt, molt bé, tant que coneixia el protagonista de la pregunta, per tant, és com si ho hagués fet tot bé, perquè trucar-lo i que ens digui ja directament, sí, sí, sé qui és, de fet, era amic meu, el coneixia quan vivia Sant Just, Déu-n'hi-do, hem escollit bé, i mira que truquem a l'atzar, no està ni molt menys preparat, això.
Doncs cal dir que aquest any als cars van haver temps rècords de baixada, perquè jo crec que mai havia vist uns 52 segons en una baixada. Això ho diu perquè es va llançar, saps? Sí, es va agafar un bon temps i mira. Jo us volia dir que el meu crono va ser per sobre del minut, o sigui que no... Jo us volia preguntar com a corredors que sou tots dos, l'Adrià ja sabem que no, aquestes coses molt hi van, realment això de 52 segons és una cosa desorbitada?
Home, jo ho veig fora de la meva capacitat per arribar i l'Imanol no ho sé. Jo vaig fer 58 segons, imagina't, saps? Però... I vam molt pocs segons. Però realment... O sigui, la teoria dels corredors, que no arribem a aquestes... Volem teories. Les teories són que depèn... La diferència de tants segons depèn de dos factors. Un, el kart, que realment corri molt.
i l'eix condueixi bé? No sé, Imanol, si estàs... Els coixinets. Els coixinets són la clau d'un car. Vull dir, si un coixinet roda... Però això és posar-li 6G1, no? No, no, perquè hi ha coixinets que de per si encara els hi posis benzina, allò típic que fas del diesel una setmana abans de posar-los dins, cada baixada els hi poses. Si no roda de per si, si no són bons els coixinets... I no sé si estàs d'acord o no, l'altre factor important per córrer molt a la baixada és el corredor, més que el conductor. Perquè si el corredor...
O sigui, el conductor ha d'agafar bé les curbes, però realment... El conductor pot ser molt dolent, eh? No, pot fer que la baixada se'n vagi a pique xocant contra qualsevol bala de falla. Però realment el que marca la diferència de 3-4 segons amb la resta... No m'has vist a mi conduint, eh? Jo prefiro per dir que aquest any, a la 30 anys d'edició, es va fer una nova modalitat que... Sí, sí, ell 36 anava molt malament. 30 o què? Sí, sí, l'Adrià m'agafarà. Que prefiro per dir que es va fer una nova modalitat que jo no sé si realment afavoria això, no? Aquestes
coses que se'l diuen perquè correm més, si un noi condueix portant una noia, no guanyem aquí, perquè clar, té molta més força, una noia i a més a més pesa menys. No, perquè tothom sap que les noies condueixen malament. Ah, Adriat, estàs aquí. Dimissió, no, perdoneu, és que venia servit en safata, no torneré a fer això. És veritat, és veritat. Però tot i que sembla una mica lògica aquesta teoria, els corredors de la categoria mixta no van fer els millors temps.
Home, en realitat no van estar tan malament els cronos de la categoria mixta. Van fer 55 i 56 segons alguns. Doncs ho deixem aquí nosaltres, que no tenim gaire més temps. Trobem la setmana que ve amb més i millor contingut. No ens prometem res. Bon cap de setmana a tothom. Bon cap de setmana. Adéu. Adéu.
Un programa cuinat i servit per...