logo

Cangi qui Pugui

Dijous de 21 a 22 h. Entrevistes, participació ciutadana i actualitat del poble concentrades en un programa en què els santjustencs són els protagonistes. Dijous de 21 a 22 h. Entrevistes, participació ciutadana i actualitat del poble concentrades en un programa en què els santjustencs són els protagonistes.

Transcribed podcasts: 52
Time transcribed: 2d 6h 46m 47s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Això que sentíem era el girls just wanna... Jo tinc una pregunta, i és per què collons poses el Russian Red amb lo malament que cau? Perquè ets un contracultural. No, perquè la cançó és les mujeres que solo quieren pasárselo bien, i anava a parlar d'una sèrie, que vas a tenir un minut i mig, per parlar d'una sèrie on surt el Jon Hamm.
Parlem d'una minissèrie que vaig veure ahir, en 80 minuts, que és A Young Doctor's Notebook, que és una minissèrie anglesa, 4 episodis de 20 minuts, la van fer a Sky Arts, amb el John Hamm i el Daniel Radcliffe.
Fent el mateix paper, un metge, que comença el 1937 a Moscú, està s'han investigat per un motiu que ja ens explicaran durant la sèrie, i llavors fan flashback i arriba a 1917 on és el Daniel Radcliffe, el mateix personatge de jove. Un metge a un poble o perdida de Moscú està començant la seva carrera com a especialista i és un poco torpón.
És una comèdia amb tocs fantàstics, ells es troben en aquest passat, que és una mica un record d'ell, llavors van interactuant entre ells, ell i Subversión del futuro van interactuant entre ells, el jove és molt torpe, el del futur ja és molt bo, hi ha un problema i és que el vell està enganxat a la morfina. En fi, és una sèrie entre còmica i dramàtica, va tirant cap al drama, i això és una mica el punt feble, però molt curiosa, es veu molt ràpid,
El primer programa de Fluzzo queda en un minut i mig.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Sant Justens i Sant Justentes, ha arribat el vostre moment. Ja no hi ha excuses que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui!
Què tal? Què tal? Molt bon vespre de dijous, dia 9 de gener de l'any 2013. Comencem any i comencem res. Ja fa dies, eh? Però sí, sí. Però com que fa il·lusió dir-ho, com que no hem fet programa des de llavors... Ho direm. Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Molt bé. Fantàstic. Tot bé? Tot bé. Família bé? Bé, bé. Amics? També. Fantàstic. Claudi Árbara, com va també? Tot també, perfectament bé, com sempre. Doncs això és bo.
Imanol López? Crec que no pot dir el mateix. Per què no? Però treu la música, treu. Per què? Imanol, t'has portat bé aquest any? Sí. Segur? Però vaig tenir molt de carbó aquests dies. Em recorda els nens que trucaven l'altre dia a la penya del món. Imanol, explica'ns-ho. Amb nosaltres pots parlar, ja ho saps. Doncs que els reis miren per un foradet molt, molt petit, però ho veuen tot el que fas.
I què vam veure aquest any que no els va agradar de tu? Tot. Què vas fer, Manol? Explica'ns-ho, estàs entre la família. No, home, no. Aquestes són coses que es queden en un lloc. És com l'orquestra del que ets i que puguis. Veus de la parròquia. Que no, que no, que és broma.
Clara, fem un repàs del sumari del programa d'avui. Doncs sí, Adrià, no canviem de l'any passat. Continuem com sempre, obrim amb el programa, amb aquella selecció que fa l'Imanol dels tuits de la setmana sobre Sant Just. Després l'Adrià ha parlat un megamix amb les cagades que es fan per antena als programes que més sentim darrere d'Esvern. Després tindrem un moment que parlarem amb la periodista Clara Narbion, Sant Justenca, però que viu a Barcelona.
Tot seguit després sentirem les queixes que ha recullit la Clàudia Limanol que fan cada setmana allò que van amb la gravadora i pregunten què hauria de canviar als enjustencs i enjustenques sobre el seu poble. Després és el moment del combat que avui es debaten la Clàudia Limanol sobre si realment els nens han de vendre l'Oteria de Nadal. És un bon tema perquè tots ens sembla que alguna vegada ens ha passat. Exacte. I després, el moment més divertit del programa, això sí, una mica especial, avui quina cançó heu triat?
És bonica. Avui és entranyable. Quina és? Més d'una ens ha de dir que li havíem tocat el sentiment. El sentiment. És algo que es toca. Paraules d'amor. Clar que sí. I per acabar, com sempre, un trivial sobre Sant Just. Comencem. Estàs escoltant Canxi qui pugui.
Doncs, moment estelar de l'Imanol. Fes-nos un resum del que has trobat per la xarxa, va. Bona nit de nou, Clara. Evidentment, si és el meu moment estelar, i és que m'ho passo bé, en aquesta secció, de debò, m'hauria de veure, soc com un nen a Twitter. Bé, començaré amb un tweet que va fer l'Anna Bosch el 25 de desembre, el dia de Nadal,
que va ser un tuit que va despertar la meva curiositat periodística, perquè va posar una cosa així com mon amour.
amb la meva pronunciació francesa. Algú sap pronunciar francesa a la taula? A veure, com que m'has dit això tornava a repetir. Mon amour. Està perfecte. Torna-me a dir, torna-me a dir. Torna-me a dir, és que no ho he captat bé. Un moment, a veure. Mon amour. A veure, has de pronunciar millor la R final, a veure? Tornava a entendre. Mon amour. Està perfecte. Molt bé. I posa una foto que et penses, hòstia, serà el nòvio, no? Doncs no, és un calefactor. Diguéssim que també la posa calenta,
Però no és ben bé el mateix. Bueno... No és el mateix, no és el mateix. Exacte. Bé, canviarem ràpid de tuit cap a la Paula Molina, que també va penjar una foto, però ella el 14 de desembre hi diu... Vigileu, no controlo la meva força. Caga una mica d'entrada al tuit i de cop la foto a sobre és un llapis partit. Ai. Uau. És que... i saps què he pensat jo? És que he desenvolupat una teoria. Crec que els estudiants...
Ens tornem superguerrers quan estudiem. Concentrem tant la força que podem partillar. Amb la mirada, amb la mirada, a més. No, no, no, així de bones a primeres, eh, pam. Per qui no ho sàpiga, la Paula Molina és una exmonitora de l'Sply. Per així començar a posar cara i ulls a les persones que sempre parlem al Twitter. D'acord. Són com personatges, ja, aquesta gent. Són personatges, són els extras del programa. Bé, són els que paguen, no?, diries, sempre és aquest programa. Sí, exacte, sí. Els productors, sí.
Qui més, Emanol? I tenim també l'Andrea Bueno, que li he descobert al Twitter, diguéssim, que és una col·laboradora d'aquesta ràdio, que el 5 de gener va posar programa especial Reis Mags, Sant Just, Goig i etiqueta Carme Verdoi, Jordi Domènech, Adrià Calvo, Clara Aguilar, Can Giquipugi, Ràdio Desver, a veure si sabeu qui falta.
Falta l'Imanol perquè jo no tinc Twitter. O sigui que passen de tu. L'Imanol no te l'han posat? No, no, no, no, no, no, no, no. No compten amb mi. Ah, jo pensava en la Clàudia. Ni la Clara pensa en tu. I la Clara, tu no t'has adonat que no hi era jo? No sé per què, m'havia semblat... bueno, no sé... Això ve del programa especial de Reis que vam fer... Sí, ara podem explicar, no? La tarda de Reis, i vam fer aquí Cansi qui pugui, també, i, evidentment, amb el Jordi Homè, l'Andrea Bueno i la Carme Verdo, i no t'han citat a tu.
Ja ho sé. Però vam rebre trucada de nens que va ser molt maco. Moltíssims. Sí. Que de fet, em sembla que els regals ja els deuen haver vingut a buscar, perquè el Reis de Manir i Sarta, dilluns, em sembla que ja podien venir-los a buscar. Jo he mirat si n'hi havia, aquesta setmana, però... Sí, si encara en queden. Encara en queden. Si no us veniu a buscar, us quedareu a Manol per consolar-lo. La clau, de fet, potser. Hi ha una Kixbox aquí que me la quedaré jo. Kixbox, el concepte. No sé si existeixen les Kixboxes. És vintage, a més i tot. És un malet millor.
Bé, continuo amb l'Andrea. Ja que l'he descobert al Twitter, l'anem a explotar. Que el 7 de gener diu algo així com... És un dia... Andrea, he estat refriada i diu... Do. En toda regla. A tope con el 2013. Increïble. Bueno, és un postipat d'aquests musicals. I aquí comença el 2013 amb humor.
I continuo, ja que ens hem posat amb els col·laboradors de Ràdio d'Esver, amb un tuit de Carme Verdoi, que el 5 de gener, el mateix dia, diu que un nen de 4 anys truca a la ràdio i diu que demana una cafetera als reis. Precocitat. Ostres, vols dir que no és el típic nen que no recorda què li ha demanat?
Això és pànic escénic de la ràdio.
A un tuit de Dan Costa, que el 6 de gener diu... No és el passat que heu construït un moble IKEA? Una petita precisió, has dit Claus Alien?
Al... Al... Alient... Alent, no? Alent... Ah, vale, vale, vale. És que m'ho havia semblat gentil, eh? No ho sé, és que a vegades no... Tot t'ha semblat, de veritat. Sí, sí. Sí, sí. Molt bé. I l'últim, ja, de la Carla Cortés, que el 30 de desembre, suposo que va baixar aquí a Sant Just, perquè recordem que la Carla Cortés està a Terres Extrangeres. Com a mig de Sant Just. Sí, no? Com a mig de Sant Just. S'ha de diàspora per tota Europa.
N'he pres avui la paraula, em fa il·lusió utilitzar-la. Diaspora. Anem bé. Saps qui la sap molt bé, aquesta paraula? El jueus. Pot seguir endavant. On m'estimeu, eh? Avui ja me'n vaig al programa. La Carla Cortés, el 30 de desembre, centrem-nos, diu... Nia, que no n'aprenen. I posa... Desver tot junt, és el d'allò. De fet, va tiqueta la penya al morro. Estic indignat que no tiqueti canys i que pugui tiqueti la penya al morro.
I es les posa una foto del parador de Sant Just, el nou barcà nobert, que escriu Sant Just de Apòstro Svern. Nooo! Però això no ho poden fer! Primer pas per adaptar-se al poble, a saber com es diu! Està molt fatal això, què fa? Una mica mal als ulls, eh? És el moment d'arrencar-se'ls. Però bueno...
Molt bé, és que jo no sabia... No, no, estàs amb el mòbil, Clara, que no pots ser... No estic amb el mòbil, home. Com sou? És que no deixa el mòbil avui. No deixa el mòbil avui. Qui serà? Posa-li música d'aquella. Escolta, home, us recordem que si voleu posar nervis a l'Imanol o voleu que es llegi algun tuit o alguna cosa especial, podeu enviar uns tuits, cants, qui pugui. O bé, si voleu que sigui més personal, a Imanol Llopas. Increïble canvi de to, eh? Continuem, sisplau. He dit que continuem.
Ei, no marxis! Fins les 10 canji qui pugui a Ràdio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar. A Ràdio Desvern no sempre surt tot tal com voldríem, però aquí teniu el Moments per enmarcar. Tot seguit. Moments per enmarcar. Especial Cavalcada dels Reis Max a Ràdio Desvern. Escolta, com et dius? Laia Luz Ramíriz.
Laia López. Perdón, yo me llamo Josep Lluís. Luz Ravere. Yo me llamo como me llamo aquí y en la China popular. Hola, amb qui parlem? Amb la Núria. Núria, què més? Palau Barron. Carrau Palau. Palau. Y usted, perdone que se lo diga, no tiene ningún derecho a modificar mi nombre. Sí, jo estic una mica... No vull guarnir els noms. Sí, jo hauré de demanar, bueno, ja he demanat, eh, un sonotone al rei. Naoigona. I al teu germà com es diu?
Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan, Joan,
Aquesta és la casa teva. Mi casa, teléfono. Aquí no s'han sentat les cabres ni res. Podem escoltar la Raquel a veure què està dient que és la mestra de cerimònies des del balcó? Sí. Ara dic moltes gràcies. Està acomiadat. Cap al moment es pot arrencar. No, no, ara què diu? Silenci, silenci. Perdona? És una cançó? No, és una cançó. Ara sí que potser la podem escoltar.
Ara mateix acaba de callar. Ha acabat de callar. Hola. Hola. Hola. Amb qui parlem? Sóc l'Andrea. Pobre Andrea. Què tal? Només té 4 anys. Bueno. És un pequeñajo, només té 4 anys. Tu ja tens 8 i mig, el doble. No? Sí.
Busca'ns a facebook.com barra canjiquipugi o busca't una nòvia, se't comença a passar l'arròs. L'entrevista de canjiquipugi.
Avui passarà per Càngig i Pugui la Clara Nerbion, una s'enjustenca exiliada que ara viu a Barcelona però que va créixer s'enjust. Ella és periodista, ha treballat a la secció de cultura de l'Agència EFA i actualment és cap del Departament de Comunicació i Màrqueting de la revista Time Out Barcelona. I a més a més, des d'aquesta nova temporada de Ràdio Desvern, la podem sentir també al programa al Renta Peus. Clara, molt bona nit. Bona nit. Merci per dedicar-te. I tant. Ja comencem bé, veig. Comencem. Perquè havia treballat a Europa Press.
Ah, i per què he posat TEFA? Doncs perquè són les dues agències així més importants, jo crec, i tothom es confonia. D'això de tota la vida, ja. Doncs disculpa, doncs... Cap problema. Que quedi clar, Europa Press. Doncs vas començar fent pràctiques precisament en aquesta agència abans d'entrar-hi fixa, no? Bueno, de fet, Europa Press ja he fet totes dues. Hi ha una cosa bastant interessant pels periodistes, pels... la gent que s'acaba llicenciant.
que són unes beques d'un any que és jornada completa. I aleshores tu fas una feina absolutament de redactora i jo a mi em van donar una d'aquestes beques. I aleshores vaig estar un any a la secció de cultura. I després però ja vas passar directament a formar part de l'equip de Timeout? I aleshores després al cap de res em va acabar el contracte Europa Press i vaig estar com 3 setmanes una mica ratllada perquè no tenia feina i tal.
i al capdarrer 3 setmanes vaig tenir la sort d'entre el time out. I quina feina vas començar a fer en aquesta revista? Doncs vaig començar a fer el que estic fent ara, que és marketing i comunicació. El que passa és que era un departament bastant petit que acabava de néixer i era jo sola del departament fent mitja jornada de fet. I ara a partir de l'agost vam ampliar, estem ampliant de fet encara bastant el departament i fent coses noves.
i ara estic tot el dia llarg, diguem. Ens deies que vas estar un temps entre Europa Press i Time Out sense feina, però bé, tal com està la situació per molts periodistes, encara et diria que és poc. No, realment tres setmanes és just temps d'aterrar, trobar-te massa temps a casa, i la veritat és que tres setmanes és quasi com unes vacances curtes.
No, no vaig arribar a tenir la sensació d'agòbio. Em sembla que vaig tenir bastanta sort. Com valores actualment la situació que està passant el periodisme? De fatal a terrible. Em sembla una situació absolutament dramàtica. Vull dir, dia a dia se sent que fan heres, que tanquen revistes. Molts companys meus, de fet, o ex companys estan afectats per aquests heres, per aquestes reduccions de plantilla.
Em sembla absolutament dramàtic i que les grans empreses no apostin per un periodisme de qualitat és un gran problema per la societat en si, jo crec. No obstant, a la revista de Time Out li van les coses força bé perquè recentment hi ha hagut canvis. A part de sortir els dimecres fins a finals del 2012, el Time Out també s'encartava amb el diari Ara, però des de divendres passat, des del començament d'aquest any 2013, ara surt amb el periòdico. A què respon aquest canvi?
Bueno, respon a diverses coses. Fundamentalment, nosaltres ja fa cinc anys que estem a la ciutat de Barcelona i vam estar dos anys sortint amb el diari ara per un conveni de col·laboració que teníem. Per molt que la gent pensi mai hem sigut exactament la mateixa empresa, l'accionària no sempre ha sigut igual, però és cert que existia un conveni que s'acabava a data de 31 de desembre.
Aleshores els CAPs van negociar diverses coses, hi havia la possibilitat de continuar amb l'Ara, però sembla que les condicions que ens oferia el periòdico, fonamentalment per a un tema de difusió i d'audiència i d'arribar a molta més gent, doncs ens convenia més anar amb el periòdico. I ja que estem aquestes estem, tot just començant.
De fet, d'audiència que augmenta moltíssim, si no m'equivoco es triplica per... 6 vegades més llegit, és possible? Es multiplica per 6. Sí, i a més a més aconsegueix ser la Time Out Barcelona la segona revista més llegida dins del grup de revistes de Time Out que s'editen a diferents ciutats. Exacte, o sigui, Time Out és un grup internacional que està present en 40 ciutats. S'està present a tot arreu, a Estats Units, a Chicago, a Nova York,
A Amsterdam, a països asiàtics també. Està en moltíssims llocs. Hi ha algunes que no només són digitals, hi ha algunes que hi tenen revista. I amb aquest nou canvi i amb la incorporació al periòdico som la segona, just després a Londres. Quina visió creus que dona Time Out de Barcelona? I et pregunto això perquè a vegades fins i tot es pot dir que Time Out dona una visió fins i tot de...
i vull que em sàpigues interpretar bé com una mica elitista de... no sé, com ho veus tu? Jo en cap cas crec que siguem elitistes. No ho veig gens. I crec que es pot veure en totes les accions. Per exemple, gastronomia. Nosaltres podem restaurar molts d'ells absolutament econòmics. És cert que, per exemple, bueno, és que no... T'anava a dir el cinema potser sí que...
Anem a pel·lícules una mica més de culte, però tampoc és cert, perquè després hi ha un James Bond i si el crític li agrada li posen quatre estrelles. I una pel·lícula independent, per exemple, com Imperdible, francesa, que ha sigut aclamada com una de les pel·lícules independents més cultes de l'any, nosaltres l'hem posat com la pitjor pel·lícula de l'any. És a dir, no m'identifiquem, crec que no ens identifiquem cap de nosaltres amb un rotllo litista, el que sí que intentem prendre'ns la cultura en sèrio.
I la cultura en sèrio no només és el mainstream, no només és el que li agrada a la majoria de la gent, sinó que la cultura també és dansa, que potser és més minoritari, la cultura també és la filmoteca, i la cultura, no ho sé, també fins i tot és un petit artesà que té un taller a Sant Antoni. I no crec que siguem elitistes, però no ho sé, ens ho prenem en sèrio, intentem posar els pesos allà on creiem que és interessant.
amb aquest canvi del diari ara al periódico, no sé si la revista en si tindrà algun canvi. De fet, s'assegueix editant dimecres com es feia fins ara, l'únic que s'encarta dos dies després amb el periódico. Hi ha molt poquet canvi, l'únic canvi real que hi ha són coses tècniques petitíssimes que el paper canvia lleugerament, perquè com ens ho imprimeixen a la rotativa del periódico, canvia això. Però la resta continua igual, nosaltres continuem decidint
els temes que volem tractar, les portades que volem treure, i gràcies a la gent del periódic, que crec que són molt tolerants, ens deixen fer ires bé absolutament com ens donen la gana, i com passava amb l'ara, també. Amb això, cap queixa. Des de Time Out també heu promogut la campanya dels darrers mesos, la cultura no és un luxe, que denuncia la pujada de l'IVA cultural del 4 al 21%.
És a dir que no només tracteu de fer difusió de la cultura, sinó que també us hi impliqueu, impliqueu activament, doncs, en ella, no? És que és una mica inevitable. Saps què passa? Vull dir que quan es promulga una llei que ens afecta personalment a tot dia cadascun de nosaltres, com a mans de la cultura i com a consumidors de cultura, i a més afecta a la nostra feina, perquè cap i a la fi nosaltres, a la revista també és cert que parlem de gastronomia,
de llocs d'oci, però parlem fonamentalment de cultura. Aleshores, jo crec que els nostres lectors és un tema que és gravíssim, vull dir que realment canvia les teves pautes de consum en relació a l'oci, a la cultura, al teatre i a totes les altres coses. Aleshores, nosaltres ens vam veure amb la necessitat d'explicar tot això, vull dir amb la necessitat de fer veure la nostra indignació, i vam fer... la cultura no és un luxe, després van sortir més iniciatives,
per recolzar o per queixar-nos d'aquesta pujada absolutament indiscriminada a l'IVA, però creiem que és important també fer un es... per res, no volem dir que nosaltres ho fem bé i la resta malament, però sí que creiem que les coses s'han de lluitar, i això s'ha de lluitar personalment, però també s'ha de lluitar dels mitjans de comunicació, i absolutament des del poder, perquè, no ho sé, sembla que la gent et llegeix i dius, ostres, doncs això és tan important,
que tant de bo puguem canviar alguna cosa des del Time Out. De fet, segurament un de les editorials més agressives i més contundents sobre aquest tema les hem pogut llegir al Time Out, mentre altres diaris potser hi han passat una mica més per sobre. De fet, heu encapsulat, no només heu sumat el vostre punt de vista, sinó que heu promogut aquesta campanya, heu estat al davant d'aquesta defensa.
Sí, jo crec que hi ha diverses coses. En primer lloc, que tant el nostre editor, l'Eduard Voltas, com l'Andreu Gumi, que és el director, tenen molt clar aquesta importància de la reivindicació de les coses que nosaltres realment creiem i fins i tot de tenir un cert activisme cultural. Nosaltres creiem en això, creiem en l'activisme, no només que nosaltres el podem fer, sinó que intentem donar suport a altres entitats que també ho fan, i et poso un exemple molt senzill.
el premi Time Out 2012 a la millor iniciativa social era la plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Creiem en altres coses i creiem que s'han de reivindicar. I per una altra banda, que sembla una tonteria, nosaltres, al ser més petits, potser no estem tan lligats com a altres grans diaris que depenen molt més d'uns ingressos publicitaris, que depenen molt més d'unes... fins i tot en algun cas, d'algun tipus de pressió,
altres com són petits, fem, desfem, tampoc ningú ens fa gaire cas, però ens sentim lliures per dir absolutament el que pensem. No sé quina relació teniu amb aquest grup empresarial que us engloba la Time Out que s'ha dit a més de 40 ciutats. Bé, doncs hi tenim una bona relació. Anem fent viatges de tant en tant. Jo vaig estar a Londres al mar i alguns caps hi van
Cada un parell de mesos per veure com està tot i tenim converses, ara amb internet és molt més fàcil, tenim converses fluïdes i aleshores sí que hi ha unes certes pautes de time out internacional però després també et deixen fer molt la teva. Si cada time out és un propi món, tot i que sí que hi ha unes regles estètiques i unes certes regles temàtiques, però som bastant independents.
Hem pogut llegir també que a partir d'aquesta suma amb el periódico, suposo que també està plantejat des d'abans, la web del TimeOut properament s'oferirà canvis, no? La renovareu? La renovem i la traduïm. És a dir, fins ara TimeOut Cap era una pàgina web només en català i ara, imminentment, tindrem TimeOut en català, en castellà i en anglès. Déu-n'hi-do. Si tots els articles traduïts.
Sí, els articles traduïts, exacte, tots els idiomes. Cosa que em sembla interessant perquè, per exemple, si una persona de fora de Catalunya, un guiri, per exemple, una persona de Londres, una persona d'Amsterdam, de Nova York, ve a Barcelona, em sembla que és interessant poder-li oferir una informació sobre què pot trobar la nostra ciutat en temps real i el mateix passa si ve una persona de la ciutat espanyola fora de Catalunya.
I és una gran aposta que fem, econòmica i de recursos també, perquè és molta més gent treballant en el món web, però és una aposta ferma que creiem que ens donarà bons resultats. Això en podem parlar potser d'aquí un any, a veure com ens baixa de la nova web. A veure, els articles els traduirà la mateixa persona que els escriu o...? No, tenim una editora web anglesa i tenim una editora web castellana.
Una altra cosa que incorporem també a la web, que potser estem parlant d'aquí dos mesos, és el tiqueting, que és la possibilitat de comprar entrades o reserves de restaurants tal com consultes un article. És a dir, si nosaltres recomanem una obra de teatre, per exemple, Incendis, el Teatre Romea, que avui m'han xivat que ja estava esgotada, hi haurà la possibilitat de la mateixa plataforma comprar les entrades, si t'interessa, de forma que no hauràs d'anar després a una altra plataforma,
centralitzar tot des de la propera web del Time Out. S'ha dit una mena de com de núcleo on puguis informar-te, escollir i comprar directament, no? Exactament, exactament. Molt ben explicat. I a més a més des d'aquest inici de temporada de Ràdio Desvern et podem sentir els dilluns al Renta Peus, que és un nou programa que s'ha estrenat de política, no? Doncs sí, la veritat és que faig campanes, que l'Edu Martínez et deu estar fartet de mi, perquè a vegades vaig tant de bolígues que no puc venir, però és un plaer, la veritat, tornar-se'n just cada dilluns,
i poder compartir aquestes hores amb el Jordi, amb la Brilla, amb l'Edo, perquè ens ho passem pipa. Abans jo deia que t'havies exiliat de Sant Just i és una pregunta que fem a tota la gent que passa per aquí a les entrevistes i que ens diu que viu a Barcelona. Per què vas canviar de ciutat? O de poble? D'alguna forma la meva vida del dia a dia estava a Barcelona. Treballava a Barcelona, tot el Sant Dia,
Tenia amics aquí, i a més, com sempre he estat vinculada al món de la cultura, acabava anant a molts concerts, a moltes obres de teatre... Aleshores, realment, és en just, només hi anava pel temps mateix mateix de dormir. El que vol dir agafar moto, si és a la nit, el nit bus, pujar caminant... Bueno, era com una mica un rotllo, no? I Barcelona... Clar, és que estic al centre de tot, me'n vaig de tot arreu caminant... Tinc com més inputs. Em fa l'impression que tot és més fàcil.
que en un moment em planto qualsevol a la concert, que en un moment em planto qualsevol lloc, i que surts al carrer i veus coses, no? Vull dir, fins i tot si no quedes et passen coses. Tot i que jo sempre ho dic, eh? Vull dir, jo tornaré a Sant Just. Tu tornaràs a Sant Just? Sí, sí. No és el meu moment, Sant Just tenc ara, però jo tinc clar que jo vull tornar a Sant Just, sí, sí.
Et veurem com a jubilada per aquí. Mira, tant de bon velló com a mami. Estic parlant de fa 15 anys, eh? Que encara queda molt. Però sí, sí que em faria il·lusió tornar-hi. Si et sembla, per acabar, fem un petit qüestionari.
Clara, volem aprofitar que tenim aquí per conèixer els teus gustos sobre cultura. Comencem. De quin grup és el CD que mai pot faltar en un viatge llarg en cotxe? Diria Kim Nishima. Quin disc? Qualsevol d'ells, amb modo bucle. Quina pel·lícula has vist mil cops i et segueix emocionant? És molt ridícul dir la prínciesa prometida. No, m'agrada molt.
I una obra de teatre que hagis vist recentment i ens vulgui recomanar? Doncs n'he vist dos amb les que he vibrat absolutament que són Cedir un Lugar i Litus. I alguna exposició que hagis anat fa poc? Vaig anar a la de Pollock a la Fundació Miró que em va agradar molt. Quin llibre estàs llegint a la mateixa? Estic llegint Viatge Pequín de l'Andrea Rodés. I quin és el teu festival de música preferit?
És molt difícil aquesta eh. Em sembla que em quedo amb Alpo Park. Amb Alpo Park. Que de fet si no m'equivoco ja seria la segona cagada del dia. Espero que no et també vas formar part de l'equip de premsa no Alpo Park? Ah, quasi eh. Vaig formar part de l'equip de premsa del Mercat de Música Viva de Madrid. Molt bé Adrià. Estem començant bé l'any eh. Tenim uns bons talls. Sóc tan plorint tu ara que és un drama saps? Acaba sabent on treballo.
Doncs bé Clara, moltes gràcies per atendre'ns a Can Giquipugi i re, molta sort. Moltes gràcies a vosaltres i molt bona feina com a parisistanes. Adéu Clara, bona nit. Adéu. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Giquipugi. Si no has quedat amb ningú més.
This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sant Houston, tenim un problema. En aquesta secció, la clau de Limanols... sempre surten al carrer durant la setmana i recollen les queixes del Sant Justenc i la Sant Justenc, com hem dit, començant el programa. Tan mateix com que és el primer programa de l'any,
Han decidit, Clàudia, que recollireu propòsits.
Recollint queixes i parlant tothom del malament que va ser injust i del que falta per millorar i de tot el que s'ha de canviar. Molt bé. Què es proposa la gent per cap d'any, per l'any nou? Bueno, tothom se sap que el que es proposa ningú ho compleix, però bueno, anem a intentar-ho. Anem a sentir? Digue'm. Abans de sentir les queixes, tu ets l'única que l'has sentida, no? Bueno, l'Imanol també hi era. Home, i jo, no? Anàvem a reconèixer. Anàvem a preguntar-vos si creieu que diria la gent, no? El més típic que diu tothom.
El propòsit, deixar de fumar, fer esport i aprendre anglès. Són els tres que també t'has proposat tu? Hi ha un que no cal que el faci. És a dir, no fumo. Els altres dos sí que estan pendents. Vale, vale, vale. No farem més preguntes. Em sembla que era l'esport. Estàs tancat. Comencem per la primera. Anem a escoltar el primer propòsit de l'any. Estic gordo. Yo el propósito que hago cada año es ayudar al que lo necesite, cariño.
Bueno, està bé. Tu no és un dels típics i és com un propòsit de grandesa personal. Adrià, de què rius? I Manol, de què rieu? M'ha agradat que deixis el carinyo. Bueno, és el propòsit. Ajuda la gent, carinyo. És com t'estic ajudant ja, carinyo. És simpàtic. Era el Manol el que agafava la gravadora o...? No, era jo, si no no ho hagués dit. No era molt simpàtic, aquesta dona. Vam anar al mercat a recollir aquests propòsits. Són del mercat. Pregunteu el nom, normalment?
Depèn, si ens el vol dir, si no, en aquest cas no ens el va dir el nom. Molt bé. És un propòsit anònim, així, general a la vida. De fet és que li va sortir bastant... Jo t'ho vull dir del cor, li va sortir com del cor. Anem a sentir el següent propòsit. Que la gent s'acostumi a venir més al mercat de Sant Lluís, que aquí tenim de tot, són productes de primera, bons, cassolants, del país,
i que l'any vagi bé per tothom. Això sembla una falca publicitària del mercat de Sant Just, però no ho és. No, ho ha arreglat molt bé al final. És un desig per la gent. Això que ho ha posat l'Imanol? Sí, exacte. Per arreglar-ho. Realment el mercat està bé. I ens va dir, digueu-ho, i nosaltres venim aquí i ho diem. El mercat està bé, aneu a comprar el mercat. És així.
Aneu al mercat que està bé, vinga. No, es veia maco allà. Jo no hi vaig a comprar mai, però això no vol dir que la gent no hi pugui anar. És un nou propòsit que em faig per aquest any. Com compres tu, Clàudia? Jo compro malament, compro ràpid i a llocs grans. Cosa que no s'hauria de fer i s'hauria de promocionar més el petit comerç. I jo no ho faig. Potser seria un propòsit per aquest any. I els envasos a quin contenidor els llençes, Clàudia?
No ho sé, ara ho començo a tenir més clar, però no ho tinc del tot clar. A veure, m'ho recordes d'una cançoneta, Adrià? Boda, ara costarà una mica, he trobat. No, no, deia si me la podies cantar. A veure com ho portàvem, això. Hòstia, noi... Em sembla que serà millor. Què d'això, la voz? La voz. Vale, doncs no. Anem amb el següent propòsit que ens fa una altra noia al mercat. Mis propósitos para el año 2013. Dejar de fumar, hacer deporte, dieta y poco más. Ya está.
No de cada año. I creus que funcionarà aquest any? Espero que sí. Home, s'ho pren amb il·lusió, tu, escolta. I riu. Amb un cigarro a la mà, un whisky a la mà, no? I un dono a l'altre.
I riure'm. Bueno, no sé si és la tònica general dels propòsits del cap d'any, que tothom sap que mai es compleixen. Però fer com un còmput dels propòsits típics, saps? Sí. Els deia allà, a la, bueno, si cua la cua la i si no, saps? Què us heu proposat vosaltres? Ui... Serios que no m'heu proposat res, però és que... Vosaltres ho feu, eh, en sèrio? No, he pensat que aniria a córrer. De moment encara no hi he anat, però en algun moment aniré. Hi ha temps, fins al 2013. Imagina't, imagina't si tinc de temps.
Votes, heu fet algun propòsit? Jo he llegit més, per exemple. Sí, jo també, però no és com de 2013, és com des del Nadal. Des del Nadal llegiràs i no. Mentida. Mentida. Anem a escoltar l'últim propòsit de l'any. Féu un trio amb la Clàudia Barberà i la Clara Aguilar. Toma, ja. Però què és això? Però queden propòsits, no? Tornem a posar això? Tornem a posar? A veure. Féu un trio amb la Clàudia Barberà i la Clara Aguilar. Ah, ja reconeixem les veus aquí. Això està trucat. Ostres, Clàudia. Hauria de trucar certa persona, potser, ara.
Qui és, qui és? Volem saber-ho. No, no, no podem dir qui és. Et posaràs gelós, Adrià. Doncs bé, amb aquest misteri... De fet, vaig a retransmetre el gest que està fent l'Imanol, que és... Un tio amb entrades. És un tio amb entrades. Sí, jo no ho he dit, eh? Ho has dit tu, vale? Com que no sé qui és, jo... Sí, sí, vinga. Continuem. Deixem aquí la secció. Que té un trauma o alguna cosa amb les entrades? No ho sé. No, no, per què? Per què hauria de tenir un trauma amb les entrades?
No ho sé perquè no sabem qui és. Ah, d'acord. Doncs som aquí al San Houston, que si voleu recuperar el programa podeu tornar a sentir-lo a través del nostre blogspot, que és, Adrià, que ens equipugui. .blogspot.com És que mai s'ha dit el punt com. Doncs continuem amb el programa, vinga.
Segueix-nos a twitter.com barracanjiquipubic i deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. El combat.
Un moment en què l'Imanol i la Clàudia s'enfronten per debatre una pugna històrica a Sant Just d'Esvern. I avui no hi ha qui jo, haurem d'improvisar. A la meva esquerra, Imanol López. I a la meva dreta, Clàudia Barberà.
Aplaudiments de pluja. Avui s'enfronten per debatre si és lícit que els nens i nenes vengin loteria per Nadal. 30 segons, Clàudia, per defensar la teva posició. La meva posició és totalment en contra. Els nens no haurien de vendre loteria per Nadal. No tira'ls perquè se't llençaria unes preguntes a l'aire perquè tu mateix reflexionis. Primer de tot, què els estàs ensenyant als pobres nens dient-los, mira, heu de vendre aquesta loteria. Després de tot,
No t'estàs aprofitant de l'el·lusió d'aquests nens per tenir algo, per tenir diners, per posar-los al cap que només guanyaran diners i només es guanyaran la vida si aconsegueixen convèncer els altres que els comprin una cosa que ni tan sols saben el que estan venent. Pensem-hi. I l'últim que et volia proposar és qui és el que acaba realment comprant la loteria? Són les famílies.
Són les famílies, i és una putada, diguem-ho clar. És una putada per les famílies que a sobre de pagar el club de bola i el club de bàsquet o el club del que sigui, a sobre hagi de pagar els 40 euros que val el talonari que porta el nen en plan, és que ningú m'ha comprat la loteria, saps? Però és clar que ningú t'ha comprat la loteria. 30 segons, Imanol, per defensar la teva posició. Molt bé, mira, et diré una cosa. Si aquest país funciona, és només per una cosa. Perquè les iaies compren tota la loteria als nens.
M'entens? Això funciona així. Tot i que, clar, depèn de lo mono que tens el nen, saps? Si el nen és més mono, vendrà més. Si el nen és menys mono, vendrà menys. Però bé, això són temes a parts. Jo crec que els nens han de vendre loteria, perquè sí, perquè s'han de començar a espavilar. Han de començar a saber que les garrofes s'han de guanyar. No pot ser que vagis al club de bàsquet i, bueno, tira quatre pilotetes i ja ho tens fet, saps? No. Has de saber que per Nadal, ni que sigui, has de guanyar una mica de diners i anar al carrer
i si cal acabar tirant una família. Però aquestes coses són coses secundàries que el nen ha de prendre, que si no pot ser una cosa, doncs fas l'altra. A més, apena fer que ells somriure que només els surt quan volen vendre una botlleta de loteria amb l'ànim. Jo voto la CUP. I Manol, no en tens ni idees, que per començar ja has dit la clau està en si el nen és mono o no és mono. I estem fent que tota la venda es giri envoltant de l'estètica. Sí, Manol, això és així.
Hi ha nens que tenen més làbia i gent que tenen menys. Hi ha els que tenen làbia. No pot ser que un nen tan petit li posis una...
Vinga nen maco, vés a vendre loteria que segur que t'ho passes molt bé. I s'espavila o no s'espavila? El nen surt corrents a vendre. Has parlat d'il·lusió, el nen surt corrents a vendre loteria. Tu t'imagines una tia com tu diguéssim venent loteria? Home, sí, jo he fet molts anys i m'agobiava perquè em feia cosa dir re la gent.
No m'agrada comprar, però que me la comprava la mama i la iaia, ho passava malament. Eres la típica nena marginada al col·le, doncs no passa res. No, marginada no, que em sabia greu. No és el que t'estic venent, no és el que et tocarà, però tu paga. No t'ho explicaven.
No, no, això és jugar amb els nens, és dir-los, mira, com que el club no vol pagar una cosa, t'ho poses a tu, i com que tens més bona cara que el club, miraràs pel carrer i els senyors de Sant Just t'ho compraran. És dir-li, nen, has d'aprendre que has de guanyar diners. En aquesta vida, llestimosament o no, has d'aprendre que els diners s'han de guanyar, s'ha de potenciar l'economia, i en aquest club necessites diners. I així només creem capitalistes, me cago en no. I saps per què és tot això? Perquè al fons...
és formar una cooperativa. Qui canta els números? Qui canta els números de la loteria? Prou! Los Niños, el Seny i el Defonso! Ja està, ja hem saturat el micro suficient per avui. Com sempre, ens posicionem a favor o en contra d'aquest tema. Clara, què en penses? En contra. En contra que venguin loteria. Jo soc com la Clara Txoca, perquè a més, jo i la Clàudia hem hagut de vendre de bòlei, de l'Escola Montseny, de basquet, de macramé,
Piscina sincronitzada, és a dir, ara ser un terrible... Adolescència, digueu. Bueno... Infància, també. No, ara en sèrio, jo crec que és un mal sistema educat... amb el tema d'educació, és a dir, saps quina educació hi ha aquí darrere?
Els que us encolomanen els teus proves avis que te'ls compren tots per pena. Adrià, tu què en penses? Jo estic completament a favor, sí, sí, sí. Per què? Per pena de l'Imanol. Per pena de l'Imanol i perquè no es produeixi un empat. No, i perquè... Sí, sí, no em sembla del tot bé. S'han de trobar altres formes de financiar. És a dir... No. Sí que genera una mica com de participació de grup i això, però no. Què està passant?
Estàs a favor o en contra? Estic en contra. Estic a favor, no passa res. Li has creat falses il·lusions, però jo sabia que en el fons m'estimaves a mi. No m'he expressat bé. Tres vots en contra i un a favor. Imanol, perds en aquesta ocasió. És a dir, abolim la loteria ja del sistema educatiu. O voleibolístic o basquístic o del que sigui. Ja ho veureu. Ho parlarem, ho parlarem. Doncs deixem el combat que avui has perdut, Imanol. Però no passa res, perquè normalment guanyes tu, no?
O com va això? Ho comptem alguna vegada? Sempre guanyo jo. Sempre guanya la Clàudia. Doncs si sempre va guanyant la Clàudia, potser que... Continuem guanyant, no? No parlem de les tradicions. Potser, no ho sé. Que continuarem amb el programa. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canxiquipugi.blogspot.com. Tot i que navegar per Jupor sempre és més entretingut, doncs enganyem.
Doncs, com sempre, ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per aquells que no ho sàpiguen, cantar a les 40 és la secció més divertida del programa, perquè la Clàudia Limanol el que fan és agafar una víctima a l'atzar, o diverses víctimes, i l'obliguen a cantar una cançó. I aquesta setmana, la Clàudia, que és qui porta la paella pel mànec, ha decidit que l'expert musical
Sigui en Josep Antoni, que ara el saludarem. I el hit que havíem de cantar és... Paraules d'amor de Joan Manel Serrat. Molt bé, doncs saludem el Josep Antoni. Josep Antoni, bona nit. Jo he de cantar? No. Com a expert musical, el que has de fer és posar-te una cançó que hem d'anar a gravar al mercat de Sant Just
No direm les persones en concret, perquè si no ens sentiríem violentades. I després et demanarem la teva opinió. A veure què n'opines, vale? Vale, vale. Comencem.
Ella va cimant. Jo me les pico encara plegats vam travessar una porta tan cara. Ella
Com us ho puc dir, que era tota la meva voz. Per la llar cremada, només para l'agressió.
Paraules d'amor, senzilles i pedres. No en sabia més, tenia 15 anys. No havíem tingut massa temps per aprendre. Tots junts esperàvem del som dels infants. En teníem prou.
amb tres prazeres fetes, que havíem après d'un disc humà i anys, històries d'amor, somnis de poetes. No en sabíem més, teníem quinze anys,
Bravo! Josep Antoni, continues viu? Sí, sí, sí. T'has adormit? T'has arrencat les orelles? No, esperem que no t'hagis arrencat les orelles. No, no, t'has enamorat? No, suposem que tampoc. No. No, no, no. A veure, així a primera vista què em diries de tot això que acabes de sentir?
Bueno, si primer a la pista, jo sabia que la Nebretko estava aquí a Barcelona, però no sabia que estava a Sant Just també comprant, perquè no en sabíem més, tenien 15 anys i una soprano molt a tope, no? Bueno, podem dir que al mercat està dotat de veus agudes, captem-ho. Bueno, és una cosa positiva tenir en compte de Sant Just. Què més? Escoques Claudi en sinues? Per vendre peixa tenir la veu ben aguda, sí. Sempre crides més l'atenció, com a mínim.
Si els haguessis de definir amb un adjectiu, què en diries? Un adjectiu, doncs... Estic posant en un compromís, eh? Doncs, un adjectiu, bueno... diàfan, no? Diàfan. És així com un adjectiu etèric que serveix per tot, però encaixa. Eclèctic. Eclèctic, no? Sí, sí. Anem a dir diàfan. I una última pregunta, per exemple. Si els haguessis de puntu del 0 al 100, sempre diem del 0 al 100 perquè queda menys dolorós que dir del 0 al 10. Què en diries?
Del 0 al 100? Bé, 95, no? Home, és que tiràveu la casa per la ventana! Josep, jo i l'Antoni, separant el sentim, acabes de rebentar el marcador, eh? És a dir, sembla que la millor marca havia estat un 80... 90, perquè... havíem comès un error, que era que la mateixa persona que puntuava s'havia infiltrat i havia cantat la cançó i s'havia auto puntuat una oral. Això no es veu, Claudià, això no es veu. Jo soc observador cern i parcial. I parcial i, bueno,
I què és el que t'ha fet arribar aquests 95 punts, si puc preguntar? Sí home, jo crec que era el sentiment, no? Que notava que ho sent molt quan cantàvem, no? Bueno, hi havia com un sentiment implícit allà, que es notava. Un ambient càlid. Pell de gallina. Pell de gallina, sí, sí. Me la posaré aquesta nit per dormir a la cançó. Segurament m'adormo molt millor. Doncs Eva, Antoni, moltíssimes gràcies. Sé que no truques a Sant Just, és a dir, allà on siguis. Moltíssimes gràcies per la teva trucada.
L'hora de sopar ja n'hi deixem sopant i doncs res, esperem que algun dia vinguis a Sant Just a veure si vols conèixer la Vila. Vinga, bona nit. Adéu-siau. Adéu-siau. Redescobrim Sant Just d'Esberg.
Sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. Com ho fem? Doncs l'Adrià agafa el llistet telefònic i truca a l'atzar una persona per fer-li tres preguntes normalment sobre història, entitats, curiositats o el que sigui. Adrià, presenta'ns qui passarà el test d'avui. Doncs bé, el cognom que hem triat a la guia telefònica per avui
És Help, Clàudia, no me'n recordo. Sánchez. Sánchez. El senyor Sánchez que se'n reposa les nostres preguntes. Queden de la boca. Ai. Ai. Vinga. Arrenquem, arrenquem, arrenquem. Aquesta sintonia és un bajón. La primera pregunta va sobre curiositats. La primera pregunta diu així. Fa uns dies van passar els Reis per Sant Just. Per segona vegada la Raquel de Manuel va presentar l'ACA Valgata. Però com van arribar aquest any els Reis a
amb cotxe de policia local, B, amb les mítiques carroces o C, amb helicòpters? Jo no ho vaig veure, però suposo que amb les mítiques carroces. Correcte, amb les mítiques carroces. Fantàstic. El pobre home. Era bastant fàcil, no?, perquè diguéssim que amb cotxe de policia local mai s'ha fet.
Vam posar helicòpters al Trivial perquè a Sant Cugat, ho sabíeu que vam arribar amb helicòpters a Sant Cugat? Allà remenen les sirenes. Aquí es marca la diferència dels pobles. A mi em sembla que a Sant Cugat es jutja com a Sant Cugat. A veure, salten els helicòpters. No sé com ho veus. Que no baixen amb helicòpter, que van amb la xosa aquella. Què diria el Tito? Continuem, Adrià.
Com que jo em solapo amb el que dic jo i amb les preguntes, ara només diré que és cultura. La segona pregunta diu així. La Teneu de Sant Just ha engegat un cicle nou de música i el desembre va ser el primer concert i en pocs dies se'n farà un segon. Però sap dir de quin generar és aquest segon concert? A. De rumba catalana B. De música dels països catalans C. De jazz Potser és de jazz.
Correcte, també. Fantàstic. Molt bé. De jazz serà aquest concert. Doncs sí, la Teneu de Sant Just va estrenar el 28 de desembre passat. Un cicle de jazz que es va estrenar amb el concert del Toni Sulacuartet, que un dels músics de la bateria és Sant Justenc. I parlant d'aquest cicle que acabem d'estrenar, el segon coset que es farà és d'una de les veus del jazz i del busc català, molt destacat, que és l'Explogenca, Mariana Baraona i el seu quintet.
No sabia jo que es fessin aquest tipus de concert ha de ser injust. És nou, això va començar a mitjans de desembre, i de moment ja tenen per febrer, també dimarts, i són concerts que pel preu és de 12 euros, si ets sòcia de neu són deu, però és de la Sals i Guantanari. En plan íntim. Sí, en plan íntim, i a més a més, jo vaig parlar amb el DM Guantalet, que és qui organitzava, i es veu que, clar, penses a matar neu i normalment penses, ostres, quin serà el públic, gent gran, doncs no, es veu que va tenir molt d'èxit,
ha omplit tot i ser una edat de caure al mig de festes abans de cap d'any i que la mitjana edat va dir 30-40. Ostres, però és molt bé. Jo no sé si la gent es va enterar realment que hi ha aquest cicle perquè Toni Solà... jo no en sé molt, eh, de jazz, però Toni Solà... Home, sona el nom, sona el nom. Això és que ens van escoltar el nostre combat sobre la Teneu i el públic de la Teneu i estan intentant efectivitats per rejuvenir el públic.
Estem fent funció social aquí, que ens digui que jo no volia vi. Encara que la que fem, sempre hi ha algú que es toca. Ara sembla que em paguin de la Teneu, però tu, Clàudia, que ets del món del cine, ara han tornat a posar el documental del mes. Està molt bé. Molt bé. És aquesta petita falca publicitària que fem a cada programa. I que ens paga la Teneu. I que ens paga la Teneu. Exacte. És fantàstica, tot el que fan. Continuem amb la següent pregunta.
La tercera pregunta. Des de setembre es convoquen uns premis locals per als treballs de recerca que fan els alumnes de segon de batxillerat. Enguany la junta de docents d'Estudis Sant Justencs ha decidit que no es convoquaran. Sap quin ha estat el motiu? A. Es considera que la majoria de joves no coneix prou la història del municipi. B. Els treballs que es presentaven no eren de qualitat. C. S'han suprimit per convocar un concurs de documentals.
S'han suprimit per esmentar un concurs de documental. Doncs no és correcte. I entre la A, que els joves no s'interessen pel municipi o la B, i és que els treballs no tenien qualitat, quina creu que és? Que els treballs no tenien qualitat. Doncs tampoc. Tampoc no és aquesta. Li queda una. Que no s'interessen. Exacte.
es considera que la majoria de joves no coneix prou la història del municipi. Doncs sí, Clàudia. Has quedat super sorpresa. Tu vas presentar-te'l? No, jo no el vaig presentar, perquè jo tenia entès que només es podien presentar els treballs de recerca que sobresen just. Però potser és valorable que obrin més les persones que es puguin presentar.
i no siguin sobre senyors i no siguin senyors tens que hagin fet treballs interessants. És a dir, fins ara hi havia les tres categories, que eren la d'àmbit científic, tecnològic, la d'àmbit social, lingüístic i humanístic, i artístic, i una de local. Llavors, l'any passat, el premi d'aquesta última categoria va quedar de zero, i per això els centres d'estudis diuen que, bueno, que ho treuen, que es pot tornar a posar, però consideren que l'alumnat no coneix suficient la història del municipi. I les altres dues categories queden en peu?
o també queda... s'haurà de preguntar. Jo crec que... La Clara s'ha quedat... Preguntarem pel pròxim programa. Em sembla que s'eliminen... No es convoquen els premis. Em sembla malament. Això era un punt de motivació pels alumnes de Sant Just. Era com veure... Uns cadarons a la butxaca, també. Home, per què enganyar-nos? Però era com... d'una sortida, un treball que havies fet a l'institut, i pensar que no es quedava allà només. Mira, doncs podeu fer un combat el pròxim dia.
D'acord, però està molt guanyat això ja, que els dos pensem que han de continuar existint aquesta mena de premis. M'ha demanat una mica de raro i potser he dit tot el contrari, no ho sé. Sí, jo de fet defenso el contrari. Veus? Adrià, l'última pregunta. I la última pregunta diu així, el Casal de Joves prepara amb el celler de Can Mata un esdeveniment per dimecres que ve. Sap vostè de què serà? A. De cervesa B. De begudes de la terra C. De com saber si ens timen en servir-nos un gin tònic que estava moda.
No, no és correcte. De gintònic o de cervesa? De cervesa, molt bé. De cervesa, doncs aquesta sí que és correcte. Doncs moltíssimes gràcies, ja està. Com es diu usted? Josep. Josep, ai, m'agraden molt, eh, Josep. M'agraden molt, tu. Ha sigut entrenyable, no? A més, encertat, totes menys... No, totes no. Dos de quatre, no es troba, no? Dos de quatre. Un cinc, té un cinc. Té un cinc. Un cinquillo.
Recuperant la resposta de la pregunta d'aquesta unió entre el casal de joves i el senyor de Can Mata, i és que faran una sessió que és la primera d'una sèrie d'agostacions que es farà a l'equipament del casal. Hi ha una part teòrica per explicar les formes d'elaboració de les cerveses, també de com és la cultura, que de fet, jo no sabia això, la cultura de les cerveses és més antiga que la cultura del vi.
i es farà una degustació de cerveses diferents tipus, artesanals, industrials, costa 8 euros, això sí, s'ha de demanar antíssimadament i, òbviament, s'ha de ser major de l'edat. Recordeu, dimecres que ve, 16 de gener, de 7 a dos quarts de 9. Voleu un consell per fer tarts de cerveses, que em van explicar? A veure. Hi ha d'haver-hi força espuma i llavors, a l'hora de beure, has de travessar aquesta espuma i beure el contingut de dins sense tastar l'espuma, que és amarga, i deixar l'espuma a sobre
perquè serveix perquè el gas de dins la cervesa no s'escapi per mantenir totes les seves propietats. Així, quan jo servia la cervesa a la festa de major amb molta espuma, estava fent un favor per no fer escapar les propietats de la cervesa. Per promocionar el tast de la cervesa. I la gent sense valorar-m'ho. Això és veritat, perquè després acaba aigua xirre, allò que està calenta. Clar, l'important és l'espuma, el que jo feia. Bé, no, nenes, està servint espuma. Però amb quina velocitat us va la cervesa?
Home, és que les teves velocitats són olímpiques, no són comparables a la resta de població. Jo he fet de beure de cervesa un esport olímpic. Tinc medalles. Aniràs la setmana que ve, aquesta degustació de cerveses, entre que et mata i que te'l desjoves? Home, espero. Sí? Vuit euros, eh, Manols? T'ho recordes, eh? La ràdio paga... Has de tenir 18 anys.
Ui, vaig justet, eh? El faig quin dia és? El 17, el 15, el faig. Doncs mira, és el dia 16, no hi pots anar, llàstima. Com que no hi puc anar si el faig el 15 o si és el 16? Ai, Clara, comptem les mateixes. Moments per embarcar-nos. No ens apuntem, que és una activitat que sembla molt interessant. I acabem el programa. Doncs sí.
Doncs ens veiem la setmana que ve. En la Clara i en Manol segurament es debatran per allò que hem dit. Ja ho veurem, no? De fet, ja ho valorarem. Que vagi molt bé cap de setmana i que vagi molt bé la vida sense estenca. Adéu-siau. Volem cap de setmana. 3.24.
M'agrada molt.
No, no.
Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà.
Segueix-nos a twitter.com barracans i qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau.