S'enjustenys i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui! Uh! Uh!
Què tal? Molt bon vespre, molt bon vespre de dijous, dia 22 de novembre de l'any 2012. Benvinguts a l'edició número 7 de Can Jiquipugui. Comencem saludant a tots els components del programa. Primer de tot, Clara Aguila, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Molt bé estic. Tan alegre com jo? Tan alegre i tan esticat com tu. I Manol López també, molt bona nit.
Bona nit, bona nit. Avui estic a l'estudi, eh? No heu pillat a cap lloc. No sé per què serà, quedarà un poc temps segurament avui el programa. Sí, avui no hi ha show. No podem fer show amb l'Imanol. Les retallades. I Clàudia Barberà també, molt bona nit. Bona nit, bona nit. Comencem fent un repàs del contingut del programa d'avui. Doncs sí, com sempre, l'Imanol ens fa una selecció d'aquestes seves dels millors tuits que corren per la xarxa que durarà aquesta setmana.
Després l'Adrià, que és superbon periodista, s'ha dedicat a recollir les cagades en antena, que s'han fet també durant aquesta setmana i les ha recobrat en un Megamix, que ens presentarà després, en els tuits per emmarcar, en els moments per emmarcar, no em facis rebre. Després tenim una sorpresa, que és que hem convidat a quatre joves de l'Institut de Sant Just per parlar, per fer una mena de debat, per parlar de l'actualitat, que inclou les eleccions aquest diumenge, inclou ells com a una colectiu de joves i també una mica del que és per ells el poble Sant Just.
Després d'aquest debat amb l'Oriol, la Maria, la Júlia i la Bruna, com sempre, controlem el programa amb el Cara a Cara, on l'Imanol i la Clàudia es barallaran avui per si realment calia instal·lar el Bicibox, que el Bicibox és, Clàudia? És les gàbies aquestes per bicicletes que estan instal·lades en 3 punts per Sant Just. Fantàstic, doncs després es barallaran una mica, com sempre fan, que es criden molt, però tot i això són molt amics.
M'he de saber que també la Clàudia ens ha recollit les queixes de cada setmana. Als Sanjus tenim un problema. I avui... Per què rius, Imanol? Perquè jo també la recull, les queixes. Ah, sí, el porto com un gosset al costat. Però és que la Clàudia és la que fa la feina bruta aquí, no? Home, sempre això. Home, la feina bruta també es pot malinterpretar. Com sou? M'han vingut coses al cap. Com sou?
Bé, i finalment sempre fem aquella espècie de trivial en què truquem al Gualatzar, però aquest programa no ho farem perquè hem decidit que el debat amb els quatre joves tenia més importància i ho hem volgut allargar una miqueta més. Dit això, comencem... Estàs escoltant? Canji qui pugui!
S'enjustencs a Twitter. Realment, aquesta sintonia és la que més mola, tot el programa. L'Himanol té molta sort. Jo pari un bucle d'una hora, sencera. Sí, sí, tota l'estona sona d'aquesta sintonia. Em necessiteu, és que la més acció és la millor. Com estàs, Manol? Bé, bé, ho porto prou bé. No sé, perquè em pregunten això com ja ha començat el programa i portem dos minuts parlant.
No, t'ho dic com estàs, perquè com que sempre tens aquells minuts que... Diu, com estàs? Com estàs? Perquè sempre fas aquelles coses rares perquè te'n vas a... No ho sé, allò que t'escriu l'Adrià, aquells guions que et fa l'Adrià de... Ara serà que sí, jo. Vale, d'acord. Adria, no facis mala cara. No, home, no, que estic mirant aquí el micro que s'aturem tots. Endavant. Quins tuits ens has portat avui? Bé, us he portat molts, com sempre, però començarem per un de la Sònia Olivella, veïna de Sant Jus, que el 15 de novembre va dir...
L'únic bo de la campanya electoral és veure els polítics penjats dels arbres. I posa un hashtag que posa al matí la mare que el va parir, suposem que és del programa. O sigui que no anava per nosaltres, no? Exacte, exacte. Vull dir, potser li posava un altre programa, però és igual. Bueno, ens nutrim de tot nosaltres, estem a agafar-ho i tal. Això ja compta per nosaltres. S'ha de salvar com es pot, aquest programa. Exacte. D'alguna manera.
Demà llegim la competència, la segona anem llegint aquí els tuits Tu fas l'Olivia Navallbé o aquesta no surt? Sí, aquesta surt, aquesta està tot arreu Què més, Immanuel? Més tuits? Continuem amb un del Sergi Pont que el 18 de novembre, el dia del debat ens hem saltat una mica en les eleccions perquè avui dia és l'actualitat Ben fet, la que sí El 18 de novembre, el dia del debat diu què ens explicarà en Pea Navarro quan li sobrin 20 minuts per igualar el temps dels altres candidats? Ai, sí
Que va haver-hi un moment que... Les pissarretes, allà. Dos más dos. Pobre, és que li sobraven. Sí, sí. Va treure la pissarra allà. Bueno, anem a fer temps. A veure què... No? Pobre tio. Va estar molt desaparegut els primers moments del debat. Després va reincorporar una mica. Com va poder. En general, crec que les opinions generals van ser que el debat no va ser gaire positiu ni va ajudar gaire a decidir massa el vot a ningú. No.
Bé, també la conclusió final, en ràdio no ens agradi, pot dir que el candidat que potser em va sortir millor és el president de Turmàs. És el candidat qual fer millor, solament el debat. El millor, el Pellicer, amb aquell rellotge. Jo contrabo el temps, eh? Portava un rellotge allà. Sí, sí, era un Pellicer. Després d'aquest tuit del Sergi Pont, que també treballa aquí a Ràdio d'Esvern, per cert, quins tuits més has recollit? Anem a un del Jordi Ramírez, que diu el 14 de novembre, Insisteixo,
les manifestacions no es poden fer per la vorera, amb signa d'interrogació, l'he llegit una mica malament, però és una pregunta. Bé, veiem que Jordi Bocell vol fer un nou mètode de manifestació perquè els cotxes et passin pel costat. Que no faci el trànsit, no?, bàsicament. Jo ara no sé, perquè tampoc conec personalment en Jordi, no sé si és una ironia d'aquestes típiques del Twitter que se l'estan fotent de la manifestació, del fet en si, no? Jo crec que no la coneix, jo crec que sí, eh?
Sí, és bastant probable, de fet. No, no es pot fer per una vorera perquè la gràcia és que paralitzi el trànsit. Següent tuit. Continuem. Un del Pau Raimínez, el 18 de novembre, que diu... També és del debat. Diu...
El Navarro. No, hòstia, això va ser l'Herrera, que ho va a la Contra de la Vanguardia fa una setmana. L'Herrera en titular tenia... De pequeño me robaban el almuerzo. Bueno, a l'edició catalana també existeix, a la Vanguardia. De petit sempre em robaven l'esmorzar a l'escola. Va ser molt sonat. Això és verídic? Això és verídic. Reviseu la Vanguardia de fa uns dies, sí, sí. Això és per crear empatia o quina mena de tàctica electoral és? No, sí, jo crec que algun assessor es va tirar per un precipici. Després va llegir el titular. Ostres. Ara m'has deixat sorprès. M'has deixat descolocat.
continuem, bueno, i faig l'últim tuit de fet, també del Paz Ramírez que el mateix dia del 18 de novembre continuava comentant el debat i diu cada cop que la Camacho obre la boca i diu, tenir que, oh, oferir un gatet molt atropellat però de punts suspensius tres vegades clar, potser saps, vull dir que quan obre la boca la Camacho és que ja té com un problema físic diguéssim
Ui, ui, ui. Abans que l'Imanol comenci aquí a fer comentaris de cada un dels candidats... D'acord, freneu-me. Gràcies. Et freno i m'aprofito per recordar el Twitter del programa, que és arroba, que ens hi pugui. També ens podeu fer un hashtag i invitar-vos una etiqueta que us interessi, que us faci un dia de gust, sincerament, perquè l'Imanol us recollirà i segurament, perquè com que normalment no tenim gaires tuits... És broma? No, no és broma. L'Imanol us el llegirà. També us recordo que el podeu seguir a ell mateix, a Immanuel Llopes...
Adrià Calvo, Adrià Calvo, normal. Adrià Calvo, normal. Clara Barraix Aguilar i la Claudia, com que és madona del segle XIX, com sempre diem, no té Twitter. No, de moment no, m'he passat encara. Coloms missatgers li podeu enviar. Coloms missatgers i cartes d'amor. Continuem, moments per emmarcar. Ei, no marxis! Fins les 10, canxi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar.
Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio d'Esvern no tot surt sempre tal i com voldríem. Tot seguit, moments per emmarcar. Saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé. En mig de la setmana. Perdó. ¿Te has resfriado? Parece que sí. En mig de la setmana. Sí, és el que té els diners. Que es lo que tiene. És el que té els diners.
Però aquesta setmana se m'està fent molt llarga, encara no he acabat. Encara queda bastant, més de la meitat. A vegades se'n fan curtes, a vegades se'n fan llarges, i aquesta setmana és una de les llarges. Doncs... Sí, segur que sí. I aquest vespre es farà un taller per aprendre receptes d'aprofitament de restes d'aliments. Menorlegia, bebo de todo ya.
I una altra activitat per la setmana que ve és la que organitza el celler de Can Mata. Dimarts, un tas de vins acompanyat d'un recital de literatura alemanya. I un moment per parlar del temps amb el Carles Hernanelli-Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme, molt bé. Com ahir, més o menys. Home, avui fa un dia més gris.
No, jo et dic que parlant de mi, que pot acabaria la meva vida d'un dia per l'altre. Molt bé, doncs també és bon senyal, no? Sí, que ens n'anem mantenint. Sí, sí, sí, n'anem mantenint en tots els sentits. Ei, no marxis. Fins les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar.
El debat de Can Jiquipugi. Cada Can Jiquipugi ens agrada convidar persones del poble, o si no són del poble, que siguin d'interès general pels enjustencs i enjustenques. Però aquesta vegada ho hem volgut fer diferent i per això tenim aquí amb nosaltres quatre joves de segon de batxillerat de l'IA Sant Just que han vingut per debatre sobre l'actualitat. A les eleccions del proper 25 de novembre no podran votar, però tot i així no vol dir que ells no tinguin res a dir sobre el seu futur i el del país.
Abans de tot, però, comencem fent un perfil de cada un dels nostres quatre convidats i donem la benvinguda a la Júlia Barberà, a la Maria Lirio, a l'Uriol Viladot i a la Bruna Català. Com esteu? Bona nit. Hola, bona nit. Hola, bona nit. Tots sou de Sant Just, tots teniu la mateixa edat, tots sou segon, oi bé? Sí. Però feu batxillerat de Ciències, batxillerat de Lletres o... Humanístic. Social-econòmic. Social... Social-econòmic. Social-mig-humanístic.
I jo el tecnològic. O sigui, tenim aquí quatre perfils diferents. Exacte, exacte. Anava a dir, són tots de lletres? No, no són tots. Hi ha una part tecnològica, també. Bé, doncs, hora que us hem saludat, comencem pel primer apartat, que són les eleccions del 25 de novembre.
Ens agradaria molt, que ens hi pugui, conèixer la vostra opinió pel que fa al context actual. És a dir, aquest diumenge tenim les eleccions que estan ocupant l'actualitat durant una setmana, des de fa setmanes, durant molts dies. Encara que vosaltres no pugueu votar, n'esteu al corrent tot el que està passant en l'actualitat, per exemple, Bruna? Sí, sí, evidentment, amb tota publicitat que fiquen a televisió, a tot arreu, és una, suposo que una publicitat massiva d'informació...
i tots diferents noms partits que anuncien tot el que volen fer en aquests programes. L'Oriol va fent com cares de callant, però tu estàs al dia també o no? Sí, sí, més o menys. Suposo que no tant com la Bruna, que ho té molt clar, però... Diguéssim que n'esteu al dia perquè us interessa o perquè toca ara que es venen les eleccions? No, perquè en realitat ens interessa, també és una mica el nostre futur i també hem d'estar una mica assabentats de les opcions que tenim
I com us informeu? Envia xarxes socials, llegeu diaris, viureu la televisió? Envia bastant televisió i també internet i tots els cartells electorals, sobretot ara mateix. Votres creieu que la gent jove com vosaltres, que encara no pot votar i que en certa manera no s'ha de preocupar o s'ha d'informar per dir, bueno, em vaig de plantejar a què voto. Votres creieu que gent com vosaltres està al corrent i té una opinió política formada?
Bueno, doncs això depèn ja de cada perfil de persona, no? Més que res. O sigui, hi ha gent que s'interessa per la política i gent que no. I quin ets tu, Oriol? Jo estic bastant interessat en la política i, bueno, últimament estic bastant al corrent d'aquestes eleccions, ja que són bastant importants per Catalunya i tot això. Clar, però jo crec que, en certa manera, està arribant el missatge de diferents visions, no? Ara és el moment, el tema sobiranista... Votes com...
Com ho esteu vivint, des de casa vostra, potser, o des dels vostres cercles, o de l'escola, o els amics? En parleu, d'aquest tema? Sí. Sí que se'n parla, però potser també en el nostre ambient així institut les opinions són bastant semblants, no hi ha molta diferència, molts extrems així. Bé, jo crec que sí, eh? Jo crec que hi ha gent de tot. Sí? Sí.
De tot què vols dir? Tant independentistes com molt de dretes. Jo crec que hi ha bastant de tot a l'Institut. Sí, sí, sí. Completament d'acord. Però tots sou amics? No hi ha problemes? Ho parleu? No, sí, sí, som amics. Sí, algun cop això comporta algun pic, eh? Entre amics i tal, però no... Vull dir, si realment ets amic d'algú, no crec que hi ha d'haver cap problema per poder parlar de qualsevol cosa.
I això, ho parleu, però ho parleu, no ho sé, al pati de l'Institut, a les tones de lliure, o no, és una cosa així més... surt molt de tant en tant, o és ara que queda unes setmanes una conversa que surti més sovint, no ho sé. Bueno, últimament, ja no sigui per les eleccions, sinó per el que està passant amb Catalunya i Espanya i les manifestacions que hi ha hagut, i el pacte fiscal i tot això, doncs, vulguis o no, també és un tema que està molt més present. I fins a quin punt creieu que us influeix l'opinió de casa vostra? Buf.
Jo suposo que tot influeix, i a més els ambients més propers, però tu després has de saber pensar per tu mateix, reflexionar, i suposo que si ets una persona molt manipulada, hi ha persones més manipulables que altres, i potser tu no saps triar tant per tu sol i deixar-te influenciar.
Perquè vosaltres aneu a manifestacions, a la vaga general vau anar a la manifestació, per exemple, o l'última vegada estudiants d'ensenyament? Sí, jo crec que sí. Jo vaig anar a la vaga d'estudiants i, bueno, l'ambient està bastant bé. A veure, Jules, si parlem amb vaga això no se sent. Això què vols dir? Sí que vam anar, que no me'n recordava, que ara està pensant que no, però sí. Sí que vam anar. Votres fieu en el poder de la manifestació? És a dir, el sortir al carrer per defensar una cosa? Jo crec que és molt bonic, és a dir, en el sentiment de...
de tots pensar en alguna cosa semblant, però potser l'efectivitat d'això hi dubto una mica. És que el problema de les manifestacions és que, si no són molt multitudinàries i que fan història, últimament ja no tenen repercussió. Per exemple, la manifestació de la Diada hi veus ser? Sí. Tots hi veus ser, no? Sí, sí. No. No, menys la Maria. No.
I us recordeu com una cosa molt especial? Sí. I agobiant. Sí, i agobiant, perquè era horrorós. Jo em vaig agobiar molt. Per un moment que hi havia molta gent, però sí, em va ser molt maco. Puc preguntar si algú estàs davant d'entestes? Jo no ho sé, perquè no... És a dir, tema econòmic no domino massa i llavors no sabria fins a quin punt és bo o no, però els sentiments de català sí que el tinc. Els altres? Jo... Fa tres mesos t'hauria dit que no, però últimament...
Sí, per dir d'alguna manera, Espanya m'ha fet independentista. Creieu que hi ha una certa moda de l'independentisme? Sí, clarament. Certa gent que potser coneixeu abans, que parlant d'aquests temes era potser una persona que no li interessava o fins i tot una persona de l'altre extrem que us l'heu trobat al dia de la manifestació. Això ens ha passat una mica a tots. No vol dir que per menys motiu ni per més, però hi ha certes persones que...
pel context actual, com ha dit l'Oriol, les relacions entre Espanya i Catalunya, que hi ha una certa tensió, fa que s'estigui incrementant, en certa manera, el tema actual de debat. No sé si, Júlia i Maria, us voleu posicionar en la independència, o no? Sí, sí, jo... Ets independentista, també. I tu, Maria? Jo, bueno, és que, no sé, crec que no ens han explicat també els pros i els contres. Crec que, no sé, necessitem més informació.
I d'on creieu que va venir aquesta informació de partits, de mitjans? Quins ha de donar aquesta informació? Partits... Bé, partits... És que els mitjans de comunicació depèn, perquè estan, no sé, actualment, segons la forma que tenen d'explicar les coses o així, estan com molt marcats, molt decantats per un partit polític o així, i crec que haurien de ser els partits polítics els que ens expliquessin el que passaria si hi hagués una independència o no.
Però a veure, una cosa està clara que els partits polítics et diran per conveniència seva el que tu vols sentir, depèn dels seus votants. I els mitjans de comunicació igual. Per tant, si tu vols informació, t'has de dedicar a buscar-la i a recolectar-la i acabar fent una opinió teva. Però si els partits polítics no ho saben, els mitjans de comunicació... Els partits polítics segur que ho saben, ni que no t'ho diuen. No hi ha transparència informativa.
I els mitjans de comunicació, quins consulteu habitualment? Jo, internet, a vegades fullejo el diari... La ràdio no l'escolto molt, però... És curiós, perquè la ràdio ningú l'escolta, no, d'aquí? No. Flashbacks. Flash, bueno... Però informativament, al matí no us desperteu i poseu la ràdio, per exemple. No. I ara us demanem un exercici, malgrat que tots heu dit que sí o que no se sap molt bé si esteu a favor de la independència, no.
Malgrat això, posem, no ho sé, posem 6 anys, que hi hagi temps. D'aquí 6 anys a Catalunya, o que estem a 2013, quasi. 2020. Creieu que Catalunya serà independent? Maria, què creus? Jo crec que no. Que no? Que no s'aconseguirà? Jo crec que o es fa ara o ja serà una cosa molt difícil i que quedarà molt a l'aire. Però que el moment de fer-ho és ara. És ara o mai. L'únic que és ara o mai. S'ha d'aprofitar l'oportunitat que estem més junts que mai a Catalunya, jo crec, i
Això s'ha d'aprofitar. I això que dius tu és com molt imminent, no? Jo no ho veig factible, diguem-ne. Jo crec que no, eh? O sigui, penso que s'està movent molt però no acabarà passant res. És curiós perquè per majoria surt que no serà independent en Catalunya, encara que després, ahir heu dit que... Però no per voluntat, eh? Perquè creuen que quedarà en una cosa de l'eufòria col·lectiva d'un moment, en un context que després potser no arriba més enllà. Esperem que no, esperem que no.
Com diu l'Adrià, si poguéssiu votar aquest diumenge... Si voleu dir-ho, que si no... No us volem posar en cap compromís, però potser és més fàcil preguntar-vos a qui no votaríeu. Mira, digues-hi. Jo us diré, no a qui no votaríeu, a qui votaríeu, sinó, per començar, una elecció que faria seria destriar a tots els polítics que critiquen els altres.
Per què? Són tots pràcticament. N'has de destriar molts per això. Ja, però, per exemple, l'altre dia el debat, o sigui, vaig estar mirant-lo una estona i tots els ratos estan criticant uns els altres. Qui va veure el debat d'aquí? Jo. L'Oriol, la Maria i la Júlia. Bé, la Bruna ha dit això. Què en penses tu, Maria, si poguessis votar aquest diumenge?
Jo suposo que votaria més un partit d'esquerres que potser de dretes, però així tant, no ho sé, no ho tinc clar. I d'esquerres a qui considereu que hi ha? Què és per dir parlamentaris? Que considereu d'esquerres? Fem una cosa, si us sembla, o ordenem del més a l'esquerra al més a la dreta. No sé qui creieu que és el partit que està més a l'esquerra de tots. Esquerra Republicana? Si no, aquí.
iniciativa verds és bastant difícil de classificar jo crec que és esquerra després iniciativa la CUP
PSC. PSC està més cap al mig. Sí, és centre... Comenceu amb Esquerra Republicana, aquí tots concediu, no? De fet, poseu Esquerra Republicana com el partit més esgotat a l'esquerra. És el més famós, per dir-ho d'alguna manera, és el que té més escons, normalment, de tots els partits aquests. O tu, Oriol, estàs parlant quan a representació o quan al programa en temes d'esquerra, diguéssim? No, però que per causa que té més escons i és més famós, doncs el coneixem més i potser pensem que és el més d'esquerres.
però que potser n'hi ha algun altre partit que no. La Júlia aquí apunta a les CUP, sentia també, no? Què deies? Quin coneixeu d'aquest partit? Perquè és un partit que no està al Parlament, però que... Ha sortit. Hi ha moltes enquestes, ha fet totes, diuen que potser entra al Parlament a les pròximes eleccions. Bé, és un... Pel que he vist, el tema informació que arriba a casa, que és més independentista, defensa... És nacionalista, diguem-ne, i... És que des que... No sé massa bé com dir-ho, eh? Però...
Per exemple, aquest, em vaig llegir la seva programació i aquest era l'únic que vaig trobar, diguem-ne, que no criticava ningú. Era l'únic. Iniciativa sí que criticava. I per tu és molt important que no critiquin, que siguin constructius. Sí, perquè ho trobo molt lleig. Que no diguin el que fan malament els altres. Clar, millor autoimposició. Continuem una mica el trangui que estàvem fent. Heu dit Esquerra, tot i que, bueno, dieu que no ho teniu clar, però això està bé, perquè mai teniu tot tan clar. Jo crec que...
Jo, personalment, crec que aquestes eleccions... O sigui, no ho tinc l'encara, però crec que potser no votaria. No votaries, Oriol. Exactament. Perquè creus que no et representa cap partit? Perquè no tens la suficient informació? Sí que tinc la informació, jo crec, però és més perquè estic una mica en contra del sistema que hi ha actualment imposat. O sigui, no és que estigui en contra del sistema, sinó com s'utilitza aquest sistema. I creus que seria útil, això?
Reparcotirien alguna cosa? No, no, clar que no. Però si he de votar, també reparcoteixen alguna cosa. Si no vull... Si vull dir que estic en contra, doncs molt millor no votar. Estic d'acord. Interessable és el que diu l'Oriol. Bueno, no us mulleu, no? Al final ningú diu qui votaria aquest diumenge si pogués s'ho votar, no? Ens ho preguntem per l'última vegada, a veure si cola i respon en tu. Seguim ordenant, no? Ens havíem quedat que el PSC estava com al mig, ja dèieu. Sí, sí, centre, centre.
I després? Sí, han posat, de moment, l'iniciativa Esquerra-Cup, només Esquerra, no?, sense posar un primer ni un segon, no?, en principi. Sí. Després poseu el PSC i després aquí posaríeu. Sí, Convergència. Convergència. Després PP. Bueno, després el PP, el PP de dretes, ja, no? I després Ciutadans. I després Ciutadans. Ciutadans i... Via Democràtica. Ui, bueno... No sé, jo no. Jo aquests dos els posaria més cap a la dreta, eh? Sí, sí, sí.
I solidaritat. Solidaritat, sí. Solidaritat també cap a... No, vull dir... Us faltava dir perquè ens l'hem deixat per aquí i no hi comptàvem. No ho sé. No tinc ni idea, la veritat. Però jo el posicionaria... independentista, això sí. Però això no depèn de... de reta o esquerra.
Doncs fet aquest punt sobre l'actualitat, ara és moment perquè parlem una mica de vosaltres com a joves i camiem de tema.
Comencem així parlant com d'un tema més personal. De fet, ja ens heu dit abans que tres éreu de la branca. Alguns es definien com a socials i altres... No sé qui era que deia, jo soc de lletres, que no li agrada la bandera. Sí, la Maria, tu ho he dit. Maria, tu deies de lletres. I eres tecnològic, no, Bruna? Sí. A partir d'aquí, sabeu què voleu fer o què voleu estudiar? Primer de tot, què voleu estudiar a la universitat? Ostres, totes tiren enrere. És pitjor pregunta això que pregunta que votaran, Adrià. Sí, sí, sí, ja ho veig, ja ho veig.
No sé qui vol començar. Ningú vol començar. Jo ho tinc clar. Maria. Jo he pensat fer dret, però aviam, de moment sí, està bastant clar. I Bruna? Jo tinc un cacau al cap impressionant. No ho sé massa bé encara, però m'agradava molt la cuina, potser això ho deixaria més cap a un hobby, no ho sé, encara massa bé. També m'agrada molt el tema multimèdia, a mi mitjanços visuals i coses d'aquestes també m'agraden molt.
i no sé, però potser saber si acabo fent alguna cosa de medi ambiental, no sé. Des d'un punt de vista creatiu o tècnic, això dels mitjans visuals que dius? És entre mig, és a dir, no m'agrada molt tampoc tota la tècnica, però és a dir, no sé, entre mig. I, Júlia, tu? Jo, en principi, vull fer publicitat, crec, però tampoc no tinc el 100%, o sigui, no ho sé, el 100%. I si no, educació primària o educació social, però no...
Encara no ho sé. No està clar. I Oriol? Jo no ho tinc gens clar. Però si haguessis d'escollir per alguna branca... És que no... Malament, no? Ho tens malament a aquest moment. Us queden pocs mesos, no, de fet? Calla, calla. Jo no us puc posar pressió, eh? Però això ja s'acosta a la selectivitat... A veure si dir... Ara està també molt en boca de tots joves que, com que en el futur laboral d'aquí Espanya o Catalunya està bastant fotut, se'n van a estudiar...
i potser fins i tot després a treballar, i si queden a viure l'estranger. No sé què en penseu, Oriol. Tu firmaries per anar-te'n o estàs bé aquí? Jo filmaria per anar-me'n, però bàsicament per estudiar i viure un temps fora. Però després intentaria tornar i intentaria buscar feina aquí. I tu, Julià? Jo m'agradaria també marxar i conèixer altres cultures, però m'agradaria, o sigui, prefereixo quedar-me aquí. Bruna? Jo també penso el mateix que ells, i suposo que el fet d'estar a casa també és...
Algo més conegut i més còmode d'estar, però l'opció d'anar fora també és superatractiva. Perdoneu, però jo preferiria marxar fora i després tornar que quedar-me aquí. Sí, sí. I tu, Maria, que també, no? Jo vull anar fora per experiències noves i et coneixes també molt a tu mateix, però també acabar aquí a Catalunya.
i teniu por del futur? És a dir, ens bombardegen cada dia amb la crisi, crisi, crisi, crisi. No sé si us fa por d'estudiar i després sortir al mercat laboral i no trobar feina, o això ja es veurà més endavant. No ho sé. Qui vulgui. Jo no m'ho plantejo. Jo tampoc, eh? Es veurà més endavant, però suposo que les coses també seran arreglat una mica. Esperem. Jo intento no pensar-hi, perquè suposo que el negativisme és fàcil d'agafar-lo, no? Però...
És com molta incertesa de què ens us passarà. I creieu que quan sou grans viureu millor o pitjor que els vostres pares? És una pregunta una mica complicada, perquè els nostres pares en principi han sigut els primers que han tingut una vida més benestant després dels seus pares de passar la postguerra o la guerra. I nosaltres, què ho viurem? Pitjor o millor? Jo l'altre dia vaig estar parlant amb els meus pares d'aquest tema, i m'explicaven que ells són de primera generació
que no han patit la guerra i que han estat vivint sempre en el boom, pujant cap a dalt. I, clar, suposo que l'esperança d'un futur la tenien superprometedora i la nostra, suposo que és més xunga, no?, la cosa. És un tema que el parleu a casa, això de... Us treuen el tema, no?, de com ha estat el futur, de quan hagueu de buscar feina, quan hagueu de pagar un pis... Ho parleu a casa, això? Sí, sí, que ens treuen molt i que les coses valen... O sigui, que hem de valorar les coses, que a vegades, no sé, penses...
Jo què sé, no és res, però que sí que és i que costa aconseguir-ho. Dins d'aquest bloc també volíem parlar de les noves tecnologies perquè relaciona també els joves amb noves tecnologies i de fet les relaciona directament perquè diuen que estem addictats tots als ordinadors o als smartphones o el que sigui.
No sé què en penseu d'aquest tema, si és un tòpic això, tothom m'està assenyalant la Júlia. Jo sé que la Júlia fa un treball de recerca. Jo he fet el treball de recerca sobre els smartphones, com afecten a les persones i per això penso que realment és un punt important que aquesta societat està realment molt afectada per les noves tecnologies.
I els altres, no sé, quant de temps esteu als ordinadors al dia? Així, més o menys, esteu cada dia a l'ordinador? Quina pregunta, Adrià. Quina pregunta. Volguis que no, si que entres una estoneta, encara que siguin 5 minuts. Però si ja no és entrar, potser hi entres per mirar el diari, ja no és entreteniment, sinó en comptes de comprar el diari, llegeix el diari per internet, etc. Sí, és una connexió constant. Jo crec que ja no ens plantegem, ens anem a connectar, sinó que sempre estem connectats.
Tots aneu a Facebook? Sí. I Twitter? No, això no. Què he dit que sé? Jo. És veritat. És veritat. És a dir, que en principi les nostres tecnologies són alguna cosa positiva, no? Per a vosaltres no és res negatiu. Jo crec que és positiu si se sap utilitzar i crec que el que cal és ser conscient del que comporten i fem bònus, perquè com tot, els extrems són dolents...
Exactament. Cada cosa té els seus pros i els seus contres, però les tecnologies avui en dia estan molt integrades a la societat. O sigui, ja no podem tornar enrere. Les tecnologies ja no es treu ningú. I ara tornem a canviar de tema, perquè estem fent uns rapes aquí com a l'actualitat. Us volem fer una mica de valoració del sistema educatiu. Heu viscut sobretot de l'ESO, perquè és aquesta etapa sempre qüestionada de si està funcionant bé aquest model educatiu o no. Què és l'ESO, el 10% just? Com va anar la cosa?
Oriol se separa, eh? Oriol no fugis de pregunta. No, no, què creus de l'ESO? No, no, regeu el que hagueu de rejar o al contrari? No, no, sí, home, només faltaria. Home, jo crec que el sistema educatiu que hi ha ara mateix no crec que és dels més bons. Perquè, no sé, falten moltes coses i també potser ens sobren algunes altres. Com què? Sobrant?
No sé, hi ha algunes assignatures que potser penso que els hi donen, bé, també depèn del que vulguis estudiar, però se'ls dona més importància, per exemple, l'humanístic, alguna assignatura té més pes del que potser hauria de tenir, no sé, una llengua o alguna cosa així. Jo crec que el fet d'escollir assignatures tant d'hora, és a dir, quan la gent la té molt clar, és superxulo fer alguna cosa que t'agrada,
el més aviat possible, perquè és que si no és un rotllo estudiar coses que no t'agraden. Però si es fa difícil triar una carrera amb 17 o 18... Imagina't, amb 14, quan has d'escollir una assignatura optativa o una cosa d'aquestes, és com... I a més et posen al cap que és el teu futur. Llavors, encara més pressió i tela. Què em penseu, Júlia, Oriol? Doncs jo crec que, almenys a l'Institut de Sant Just...
Almenys a nosaltres ens van donar molt la idea de batxillerat i no ens van presentar realment molts mòduls que potser estan molt bé però no en sabem. Jo crec que l'institut no ens informa de mòduls sinó directament el batxillerat.
I universitat. Sí, universitat. Això també. Jo crec que presenten l'opció de qui pot i qui no pot, llavors és com... Sí, i també d'això, sobretot el que deia abans, la Bruna d'haver de triar molt d'hora ja cap al camí que vol, saps? I molta gent no ho sap, molt precisament.
Molt poques persones tenen clar què volen fer. I per què passa això? Per què no sabeu què estudiar o no veieu cap on heu d'anar? Potem formació? Perquè encara no hem madurat del tot. És la qüestió de maduració, de maduresa. I també s'ha de fer de la persona, jo crec, perquè si una cosa t'agrada molt i ho tens clar des del principi, doncs no tens per donar-li més voltes. Però, no sé, també van sorgint... Vas veient idees noves o potser un dia t'ensenyen una cosa que dius això està bé o m'agrada més que allò altre...
Vosaltres creieu que el fet de tenir bons professors o bones professores que us motivin a l'hora d'estudiar, per exemple, una assignatura que no teniu cap mena d'interès, com podria ser, en un moment, estela de l'art. Pot ser? Pots estar de l'art perquè sé que us agrada i per posar el contrari. Pot ser que us faci motivar per trobar el camí que heu d'estudiar, el que voleu que us agrada a la vida per dedicar-vos i el que sigui? El fet de tenir bons professors? Sí, jo crec que sí que influeix perquè, volies que no, si tu estàs fent una assignatura en la qual el professor no t'agrada, bueno, no t'agrada molt.
si les classes són un pal o coses així, també acabes pensant que aquella assignatura la creues, no? Un bon exemple seria filosofia en la nostra època. La vostra època, què vol dir la vostra? L'any passat, aquest any, hem fet un canvi bastant radical. Però ara millor, no? A molt millor. A què teniu?
Jordi Sebastià, Sebastià Ui, com us escolti I ara fem un últim bloc per parlar sobre Sant Jus i acabem que anem bastant malament de temps Doncs sí, com ha dit l'Adrià tenim pocs minuts però fem unes últimes preguntes abans que marxeu del canxi qui pugui
Si poguéssiu triar ara mateix, viure a Barcelona o no, viure a Sant Just on viuríeu? Sant Just. Com és un cap de setmana típic aquí al poble vostre? Avorriment. La vida del poble és avorrida? Us coincideu? Feu vida de poble vosaltres? Això no és un poble. Jo no ho coincido, un poble per res. Què és? És com un barri de Barcelona, quasi. Però si no tenim metro.
És una merda, sí. Sí, però tens l'autobús i si tens transport privat encara més. Jo cada cap de setmana vaig a Barcelona, em faig cau allà i és un conyazo, ja t'ho dic. Però igualment, és com un barri. Si tu vius una miqueta a les afores de Barcelona, tardes el mateix on arriba a la plaça Catalunya o a la plaça Espanya. Ho dius per qüestió de proximitat o per estil de vida? Perquè és diferent. Jo crec que aquí Sant Just no noteu com un caliu de gent de poble, un grup de gent que fa...
que es coneix, que es mou per entitats, gent de diferents edats, no? Jo crec que això es va poder veure, per exemple, en la festa major. És a dir, et podies anar saludant a tothom i això fa caliu, com has dit tu, saps? Fa goig. Fa goig, sí. Algú està ficat en activitats aquí? Sí, l'esplai. Sí, l'esplai. Apagar llums, més o menys. Els dimonis? Sí. I l'Oriol Labruna? Jo res. Jo tampoc.
Jo estava a les Playa abans, però ja no... Jo ho has abandonat. Sí, sí. Què canviaríeu de Sant Just si poguéssiu fer-ho? Per exemple, el transport? Sí. Més activitats per joves? Mira, aquestes dues coses... Sí. Us he dit les ideals, no? Les dues coses ideals, sí. Sí, més... O sigui, que hi hagi busos més constants per arribar a Barcelona que quan en perds un després...
Passa mitja hora i ja pagueu petro. L'Oriol diu que no. No, els busos jo crec que són suficients. Si no pots posar més autobusos perquè es perden el temps completament. La gran solució és el metro, jo crec. Sí, voleu metros. De fet, jo crec que vaig sentir fa temps que posarien... Sí, ja fa molts anys que diuen que hi ha gobeda. M'agrada aquest concepte. Tots esteu a favor que vingui el metro fins a Sant Jús? Sí, sí. Hi ha un bueno aquí, Maria. És que no sé si el metro arriba aquí, també canviaria moltes coses. Potser aquesta essència més de poble es perdria.
És un debat etern, eh? És un debat etern d'aquí amb l'Imanol i la Clàudia i l'Adrià i jo. Ens hem arribat a discutir amistosament sempre, perquè som molt amics. Però mira que ens reuen que estem aquí de fons. És un tema que... Llàstima que tinguem més temps que hem d'acabar el debat aquest, que en sí que pugui. Però, de totes maneres, més endavant podem tornar a fer un debat amb vosaltres i amb més gent de l'Institut, que ha estat molt bé. Moltes gràcies per haver vingut. Bruna, Maria, Oriol i Júlia. Gràcies a vosaltres. Un aplaudiment per tots.
This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sant Houston, tenim un problema. Sempre al Sant Houston tenim un problema. La Clara i l'Illimanol surten al carrer cada setmana i les seves víctimes són les persones que...
en certa manera no són tan víctimes perquè tenen l'oportunitat per queixar-se d'alguna cosa que podria millorar el nostre poble de Sant Jús. Són víctimes de Sant Jús. Són víctimes del vostre director. La nostra gravadora, que quan la veuen molts surten corrents. Doncs, com sempre diem, això és un programa de broma, per tant som altaveu, no som l'apartat seriós de l'Ajuntament on dirige les queixes, així que intentem que els de l'Ajuntament l'escoltin i, si no, allà tenen un apartat de l'Ajuntament per dirigir les seves queixes.
Aquesta setmana vam trobar una veïna de Sant Just que es queixava sobre el poc civisme dels Sant Justens. També demanaria més civisme als ciutadans que a vegades es queixen de les escombraries perquè ells tenen poc cuidada amb tirar llaunes, amb tirar vidres, amb tirar coses de gossos, que vull dir, jo me'ls estimo molt, però també a la Musa el que ha de ser una mica més. Amb lo de més, tenim de tot. Amb lo de més no puc...
No puc dir que ens falti res. Carai, tenim de tot. Això que tenim de tot, potser molta gent li discutiria. En tot cas, cal veure que hem ampliat la nostra franja de queixes. Ja no es queixen només de l'Ajuntament, es queixen dels propis sanjustencs, dels seus hàbits. Ja és, en pla, ens queixem de tot. Això ens queda més al nostre abast, perquè llavors podem trucar... Mira, tu no has fet tal...
Sí, realment, si hi ha escombraries, hi ha papereres per tirar les caques de gos, el Sant Justenc i Sant Justenc què costa llançar la caca? Què costa? La caca del gos al seu lloc. Si està la paperera, el problema és que no hi fossin les papereres, però si estan, utilitzem-les. El segon personeta, perquè és petita, bé, no petita, és menor d'edat, que fa la queixa, és un nen que fa un taller al casal de joves, que en seguida sabreu quin taller és.
Senyor Josep Perpinyà, ens agradaria que a Sant Jus hi haguessin més skateparks i més xulos. Claríssim. Què fa? Macramé? Sí, el de l'esquí. El patinete, no? Anant patinete. No, skate, skate. És la taula de patinet de tota la vida. He sentit al final quan demanem més xulos al poble o sóc jo? Més skateparks i més xulos. Que siguin més xulos, més guais.
No que vinguin xoloputes allò. Immanuel, no estàs dins. Podem portar quatre tormers, saps? Vull dir, els posem allà, amb la posa aquella del debat, a veure què passa. El nena sap el nom de l'alcalde i tot, saps? Va directament senyor Boixoset Perpinyà. Hi havia el projecte de fer-ne un, crec. Això li vas dir tu, eh, Clàudia? No, li va dir l'Imanuel. Jo no manipulo la informació. En tot cas, va personalitzadíssim, això. I escoltem la tercera queixa...
que ja no és el primer cop que ens surt el tema al programa de la llum de Sant Just. Crec que hi ha alguns passos de vianants que estan mal il·luminats. I llavors jo com a conductora en trobo a vegades algun peató que no el veus i te'l trobes al damunt. I és per la nit, eh? Parlo. És per la mala il·luminació que crec que tenen molts passos d'aquests.
Doncs, cuidado, quan conduïm, cuidado. Però s'ha de dir que no és el primer cop al programa que trobem algú que es queixa de la il·luminació de Sant Just. És bastant generalitzada, no, la cosa? Sí, falta llum. Les aceres pels cotxets, si recullem altres programes, i també, com diu la Clàudia, l'illuminació, quan torres a la nit o... Que de cop, pum, hi ha llum al... No sé si és per estalviar, algun dia hauríem d'embarí. Ara que...
tenir un susto sant just, tenir una ensoralló en plan de ui, no m'hi veig, encara es fa xunga la cosa, no? Home, aquesta dona es troba la gent a sobre, els peatons a sobre, jo no sé això. Això vindria a ser perillós, perillós ja, directament. Unes quantes làmpares potser a vegades es salviarien una mica de... Pobles romàntics. Una llanterna per cadascú. Un fanalet d'aquests. Doncs, Clàudia, i Manol, més queixes? No, fins aquí.
Nosaltres continuem, ara passem al cara a cara. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a kanjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, no ens enganyem. El combat!
A la meva dreta, un home que als matins, per anar a la universitat, no espera el Just Metro. El Just Metro l'espera a ell. És Immanuel López. A la meva esquerra, una dona que als matins, per anar a la universitat, no espera el bus 158 perquè ja fa mesos que no passa per Sant Just. Ella és Clàudia Barberà. Com sempre...
s'enfronten per una pugna històrica a Sant Jus. I avui el debat va sobre el bici-box. Era necessari? 30 segons per l'Himanol. Clàudia, el bici-box és inútil. Però inútil de debò. És que no veus a ningú que el faci servir. És més, et diré, el bici-box és de pijos. És de pijos, perquè això és per no portar la típica cadeneta que porta tothom enrotllada al coll o amb pot.
i ho lligues a un arbre, a una farola, on es pugui, perquè, a més, el problema és això, l'Ajuntament et comptes a fer tanta caixa, tanta caixa, un ferro, un ferro en posar la bici de tota la vida. Clàudia, 30 segons. Imanol, com sempre vens mal informat, inútil, inútil, ets tu que no t'informes. A veure, com t'ho diria? A veure, l'enquesta mobilitat obligada, no em posis dibuixes per distreure'm, això és publicitat subliminal.
L'enquesta aquesta va dir que els usuaris de les bicicletes no els feien servir més perquè tenien por que els hi robessin. Per tant, el Bicibox és una alternativa perfecta per poder anar amb bicicleta. Per tant... Clàudia, t'he de dir que a mi no em convences amb això d'aquí portar quatre estudis dient que el que els preocupa és la seguretat de la bici. Però no són estudis fets de qualsevol persona, són estudis fets de la població que utilitza la bicicleta. Molt bé. Però el problema és que la gent no sap lligar la bici.
Bueno, podria ser el problema, però estar-ho oferint una altra manera de guardar la bicicleta. Una altra manera... No, no, saps què passa? Tu saps com funciona el bici-bocs, oi que no ho saps? Posar-ho en una casa, clar que sé com funciona. Una targeta, la passes per allà... I no és més segur guardar-ho així? No, clar que no, clar que no. Tu sé que a Sant Lluís són pijos.
Exacte. Bueno, doncs és un bon mercat pel bici box, no opines això? Bueno, però és que en principi és per anar fins als plugues si cal, no? Bueno, doncs ja, el mercat d'aquí hi és, no? Entenc per què la gent no el fa servir, és una bona idea. Jo ara he vingut amb bici, on la deixo el bici box? Ah, perquè estic pagant un bici box, eh? Aquí, a la Bona, igual.
Ah, a la bona aigua. A la bona aigua, però si faig més camí caminant que amb bici. Doncs el deixes aquí dins a la ràdio i cap a algú tenim un estudi supermacó per deixar-la la bici a dins. Tens excuses, Immanuel, tens excuses com sempre. No, no, no, veus, és que tot acaba sent. Entrar-ho a algun lloc, per entrar a algun lloc, per què cal el bici-bocs? Entrar-ho a algun lloc l'entres al bici-bocs? Si allò sembla una caixa de sabates, allò li falten els cordons, que li posin cordons i ja està. Què passa? La gent es queixava que li robava unes bicis.
Però que no veus que ningú ho utilitza. O sigui, tu veus algú utilitzar-lo i és que s'acau en les llàgrimes. No, és veritat, la gent ho utilitza. Però és una bona idea. Jo ara quan torno cap a casa hi ha un únic noi, crec, únic usuari del bici box de Sant Jús que ha trobat en allò una bona solució. Deixa la bici i mira, és que el saludo ja per compassió. No, no, no.
Pobre, pobre, el fa servir. Pobre. I llavors em salten les llàgrimes, el saludo, l'abraço i li dic que vagi bé. Perquè necessita que li diguin que vagi bé. Perquè si s'està gastant diners. Si s'està gastant diners per guardar la bici allà dins d'una caixa.
Pobre d'ell, pobre d'ell, saps? Vull dir, compra-te una moto amb el que estalvi, saps? Vull dir, és que... I mira que jo soc ecològic, eh? Però aquestes coses... No, no, no, no, no, no. No, però el que t'haig de dir és que la gent el faci servir no vol dir que no sigui una bona idea. Potser el que s'ha de fer és promocionar-lo a més. Potser el que s'hauria de fer és canviar les tarifes. No, si no hi ha mercat, deu ser per alguna raó, perquè és inútil. Potser el que s'hauria de fer és... Si hagués marcat el farien servir...
El mercat hi és, el que passa és que no sap que hi existeix aquesta possibilitat. El van posar allà. El març del 2012 de cop ens vam trobar unes caixes allà al paradó que no teníem ni idea de per què servien. Ningú fa servir això. Tens cartellets. Va haver-hi, durant com 3 mesos, per tota la Rambla, un cartellot allà a cada farola que posava...
Vés amb Bicibox, els primers 3 mesos són gratis. Vinga, animem-nos. Què passa? M'hauríem de contractar per això. És un apunt. Però igualment, ningú s'hi va apuntar. I mira que era gratis durant 3 mesos. A aquest pobre noi, li tinc carinyo. Saps què passa? S'hauria de fer una publicitat més bona perquè el projecte és bo. El que s'hauria de fer és canviar les tarifes, potser. I per què no es fa més patrocini de lligar la bici bé?
Bueno, també seria una bona manera de fer-ho. Ah, ah, ah, doncs ja m'estàs preguntant allà l'alternativa. I l'alternativa és gratis, eh? L'alternativa és gratis. No, estic dient que l'alternativa és bona, no que el que jo estigui proposant estigui malament. És molt diferent. I per què no fan candaus més bons des de l'Ajuntament? Eh? Bueno, també seria una alternativa, però és que la manera en què ho hem proposat és bona.
Final del debat, i com fem des de la setmana passada, des de Canji Qui Pugui, també ens volem posicionar en aquesta pugna que teniu Imanol i Clàudia. Què en penses, Adrià? Doncs jo penso que... A mi em van robar la bici. Per tant, utilitzaries el bici box? Per altra banda, no utilitzava gaire la bici abans, així que pagar una tarifa per utilitzar-lo no em sortiria massa a compte. Jo estic amb l'Adrià, és una bona opció, però... Però... S'ha acabat la música. Tira, tira, Clara. Endavant, seguim.
Sí, que és una bona opció, tot i que jo tampoc vaig massa amb bici, ara. I no sé fins a quin punt, si vius a Sant Just, però te n'has d'anar a Barcelona, no? De fet, hi ha bici-bocs a 11 pobles del Val Llobregat. Que realment està pensat per una comunicació metropolitana. Sí, però a Barcelona vas amb bici, no?
Aquí segueix el debat. És que hi ha tema amb això, perquè també ha sigut com una inversió que... Portem algun dia algú que ens sàpiga, de veritat, i ens expliqui. Algun dia vindrà algú de mobilitat. I tant que sí. Acabem aquí el debat de que ens hi pugui.
Ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats a aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per a aquells que no ho sapigueu, cantant és 40 la secció més divertida del programa. Setmana, com sempre, la Clàudia Menor ha sortit al carrer, ha buscat les seves víctimes i han decidit que la seva cançó que avui el nostre acte haurà d'analitzar és...
Estàs preparat per escoltar la superversió de Xipirón?
Estic preparat. A veure si és del mateix nivell que les en session de l'altre dia. Subiendo para abajo, bajando para arriba, perdiendo imperdible que tú no querías que a gusto en tu colchón bañada en sudor. Encuentro la luna que estaba dormida y no son horas. Pregúntale al día qué vamos a hacer hoy para darle color.
¡Eh, Chipirón! ¡Todos los días sale el sol, Chipirón! ¡Todos los días sale el sol! ¡Eh, Chipirón! ¡Todos los días sale el sol, Chipirón! ¡Todos los días sale el sol, Chipirón! ¡Todos los días sale el sol! La pegatina aquí comiendo chipirones con los polvos botracos, señores. ¡Ajá! ¡Otra tapita más!
Todos los días sale el sol, Chipirón. Todos los días sale el sol.
Hey, Chirilón, todos los días sale el sol, Chirilón, todos los días sale el sol, Chirilón, todos los días sale el sol.
Pa' abajo, bajando pa' arriba, no importan las horas, de noche y de día, soñando tus fragas, la vida, por verte en mi cama y comerte el té. Ei, Xipirón, todos los días sale el sol, Xipirón, todos los días sale el sol, Xipirón, todos los días sale el sol. Bravo, bravo, bravo. Demà no sortirà el sol amb aquesta cançó. Àlex, estàs aquí o te n'has anat a festa o te n'has anat a tirar d'algun lloc?
Estic aquí, estic aquí. És bé, bé. Home, molt millor del que m'imaginava. Ara què tal la qualitat senjostenca del que és el de joves?
Home, a veure, algunes veus he pogut identificar que ja s'haurà de confirmar, però... Els hi vaig preguntar, potser t'ho neguen, eh? Ja ho faria. Així, els has vist bé, de ritme, d'entonació... Els he vist bé, els he vist bé. He fet aquí, clar, a veure, hi ha hagut uns canvis de veu aquí importants, que m'imagino que...
S'haurà fet un... El sector masculí estava una mica abandonat, eh? Hi havia molta dona, no? El xifiron és dona. El xifiron és dona. De fet, hi ha un sector masculí, però una mica infantil, i aleshores se sent una mica femení. Vale, vale. Uns coros de fons. I què anava a dir? Com els ho preguntem a tots, si els haguessis apunturat el 0 al 100, quina nota els hi posaries? Bueno, això de tenir en compte sempre, les ganes que fa la gent, o sigui,
Home, va, participes l'important. 0.5 ja se l'emporten. Home, uns 50 situen com a mig rànquing del que portem fins ara, dels 7 programes. Tenim alguns suspès, Clàudia? Home, sí, tenim uns suspèsos. Jo recordo que l'Albaric va ser molt crític. No, l'Albaric no. Qui va ser la segona setmana? La Maria, potser... No, és que Àlex, la Clàudia, que sempre, a quant a les 40, demana que el crític musical, això, a puntuï de l'1 al 100, la banda que ha interpretat. I et s'ha de dir que aquesta vegada...
el xipiron ha estat bastant afinat bastant molt afinat amb converses anem que fem ben escala perquè vam començar amb un nivell la gent ens va preparant i quan ens va amb la gravadora ho fuig corrent que s'han donat molts casos o diu vull cantar llavors canto la gent practica estem fomentant la música entre la població jo volia dir una cosa no sé si sabeu qui és el que tenim al telèfon però és l'Àlex que és el noi que ha agafat ara les jam sessions del casal com ha anat aquesta última jam session d'aquest últim cap de setmana?
Doncs, bueno, molt bé, la veritat és que vam fer una barreja així, un nou experiment entre jam session i concert, on vam portar els grups Joan Laia i Entrepierna, entrepierna de Sant Feliu, i prou bé, sembla que la gent va respondre bastant bé, vam donar oportunitat també a molts grups a provar un escenari, a pujar, a tocar un parell de temes,
davant la gent, improvisar una miqueta i després fer un gran concert on van tancar els dents de pierna. O sigui, que hi ha moltes ganes que vingui la pròxima cap al març per tornar... I què en va dir? Tu ja estaves posat en músics de Sant Jus? O de cop vas dir, doncs, vull intentar tirar endavant la jam sessions? No, bueno, jo vaig entrar a músics fa poc i em van explicar els...
el projecte que tenien amb les jams i tot això, a mi em va agradar i vaig voler-ho continuar, que es continuem fent perquè no perdem aquest punt d'unió entre músics de Sant Just i on sempre hi ha una mica de vida musical dins del poble, que sembla que s'estava perdent en els últims anys. Anava a dir, podríem proposar-los als de la banda del Xipiron que vinguessin a la pròxima jam-session del març, no?, a cantar.
Sí, clar. Bueno, sí, clar, has dit en plan, no, que no vull que vagi cap avall la jam session, potser ho has dit amb aquest to, no? No, home, no. Que vinguin. Sí, que vinguin, que vinguin, per suposat. A més, aquests on van, es munten una gran festa, o sigui que... Queden convidats, no, des d'aquí? Queden convidats. Si els has reconegut, els podries dir tu mateix que versionessin el Chipiron un altre cop al març. Potser et fan més cas que nosaltres. Home, és veritat, és veritat. A veure si s'animen. Com avalues el nivell musical de Sant Józ del poble?
Doncs la veritat és que tenim bastants músics, una mica, que sembla que per l'activitat musical que s'ha fet en els últims anys sembla que no hi havia, però hi ha molt bons músics i sobretot els tallers de música i altres punts sempre promouen que estiguin sortint nous músics joves.
Aquí al poble, o sigui, hi ha un bon nivell. Jo diria que molt bo, potser un 8 o un 7. Ens podries dir noms d'alguns d'aquests grups que potser ja fa temps que toquen o que acaben de sortir? Perquè aquí, que ens hi pugui, ens agrada portar gent de Sant Just per donar a conèixer i perquè al cap i a la fi són interessants. Quins grups assecaries, per exemple? Jo, de grups de Sant Just, ho coneixia els DonaPancakes, que són uns jovenets. Sí, vam passar per la terminal aquí a Ràdio de Subet. Exacte, molt bons.
I també coneixia a Bloc, un grup així de metal. Ostres. Mesuret, de l'Alberic. Home, aquí hi haurà gent que estarà molt contenta escoltant aquesta part del programa. Acabes d'al·legrar la nit algú. Realment. N'imagino, n'imagino. Em sembla que aquest grup s'està desfent, eh, Àlex? Em sembla. Jo no vull dir res perquè, com que no és informació segura, no direm res. Bueno, espero que s'animin i continuïn. I tant, ens apuntem aquests noms.
I tant, ens els apuntem per portar-los un dia d'aquests. Us diré un més, Clou Jover Normandie, que sé que el bateria també és de Sant Just i també mereixen molt la pena. Molt bé. Moltes gràcies. Doncs moltes gràcies per participar el dia avui. Ens veiem per Sant Just a la pròxima Jump Session, no? Home, clar. Adiós, espero. Bona nit. Bona nit.
Busca'ns a facebook.com barra canjiquipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. Nosaltres ho deixem aquí. Avui no fem trivial, ja que hem allargat una mica més el debat amb els quatre joves. Tornarem la setmana que ve. Us recordem que ens podeu seguir via Facebook, a canjiquipugi i via Twitter. Adeu i bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Vagi bé. Adeu.
Un programa cuinat i servit per...