S'enjustents i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui! Que guapos!
Què tal? Molt bona nit i benvinguts a la primera edició del Canxi. Qui pugui a Ràdio d'Esvern ens mereixerem un altre aplaudiment. Comencem i com farem cada setmana, a cada programa comptabilitzarem els dies que fa que la bandera de Catalunya uneja a la Penya del Morro. Avui dijous dia 4 d'octubre i des de l'últim restabliment ja portem 24 dies de bandera.
Anem per parts perquè avui serà un programa d'estrena tot nou, acabat de sortir del forn comencem per saludar evidentment l'equip del programa, el bo i millor de Sant Just a la davantera, Clara Aguilar Clar que sí, bona nit Adrià I Manol López també és entre nosaltres Hola, bona nit Ja sóc amb vosaltres
I Clàudia, Barberà per acabar, però no menys important. Bona nit, Clàudia. Bona nit, Adrià. Comencem fent un repàs del sumari del programa d'avui. Doncs avui, com que estarem en programa, us explicaré una mica com anirà la cosa. Per escalfar motors i posar-nos una mica al dia de Sant Just, l'Himalola ens portarà una secció exclusiva dels millors tuits de la setmana. I la dirà que és molt, molt bon periodista. Ens porta el que ell anomena amablement, moments per emmarcar. És a dir...
les cagades per antena que s'han fet en els últims dies en aquesta casa durant la setmana. Després parlem amb la periodista Sant Justenca, Gina Tossas, que ens explicarà com viu la professió i en especial la seva col·laboració a la revista La Vall d'Avers. Tot seguit no us mogueu perquè donarem veu als indignats Sant Justencs, el tàndem Claudi i Manol farà un punyent combat sobre el metro, si sí o si no. Després sentirem el hit de la setmana cantat per gent que segurament coneixeu i per acabar, ara sí, un travel popular sobre Sant Just.
I d'això comencem amb la primera secció, els tuits sans justens. Sans justens a Twitter.
Per posar-nos el dia de l'actualitat Sant Justenca, l'Imanol ha fet un recull del que corre per les cesses socials sobre Sant Just, en especial el Twitter, no, Imanol? Exacte, exacte, en especial i en exclusiva, bàsicament. O sigui, he mirat el Twitter. M'encanta que Jordi Domènec em doni la paraula en aquest programa, ja us ho dic, encara que no estigui entre nosaltres, és omnipresent aquest home. És omnipresent el Jordi, eh? És la veu del programa, serà el dia, eh? És la veu de Sant Just. I tant.
Bé, jo, com ha dit la Clara, la meva companya, aquí a la dreta, he fet un recull de tuits de setmana de Sant Justens. Tampoc m'he centrat molt amb qui agafava, eh? Ho he fet una mica així al tun-tun i amb gent que tenia agregada, bàsicament. Si voleu que algun tuit vostre aparegui, agregueu a Canjiquipugui al Twitter. Simplement buscar Canjiquipugui, si no m'equivoco.
Bé, i comencem amb un Twitter d'una de les nostres presentadores, que el dia 1 d'octubre, Clara Aguilar va posar exactament... I llegeix-ho textualment. Home, això és molt lletge, que el primer Twitter sigui un dels meus. Això t'ha comparat. Això em pot quedar malament. És l'efecte sorpresa. Bé, diu, Mas, dos puntos, abro comillas. Hem provat de no tocar els pilars de l'estat del benestar. Punt, i tanco les comillas.
M'estàs sentant malament al sopar. És que clar. Què sopaves, Clara? No, tu m'ho ha dit el mateix l'endemà d'aquest tuit. Del meu pare també, i no sé qui més també m'ho ha dit. Bueno, perquè havia acabat de sopar... Havies sopat amb ton pare. Què estaves fent exactament? Què vol dir sopar? Jo aquí vaig eufemismes. Havia sopat i jo ens em vaig posar a veure a la tele i vaig fer allò que fas zàping i jo em vaig trobar amb l'àgora amb el president Mas. I clar, deia unes coses que, clar, se't posava malament al sopar, no? Tu el vas veure? No, no el vaig veure.
Ara ho ha dit, és que de veritat. Què vols que t'expliqui la meva vida? Jo no ho fico al Twitter com altres. Entens? Bueno, bueno. Molt bé, continuem amb un Twitter que va fer el mateix 1 d'octubre el nostre estimat regidor de Joventut, Lluís Monfort. Guapo. Molt guapo. Sant Just mola molt. Jordi Omnipotent. Bé, en ell etiqueta Just for Salva i Amaina Sabater i diu exactament Bravo, benvinguda.
Jo, no sé vosaltres, eh? Jo no l'entenc. Trec com una deducció de... Aquí hi ha un trio? Que no sé com explicar-ho. Sí o no? Entra, a veure, atenció, Marina Sabater, Montfort, i qui més? Ijo es posalva. Ijo es posalva. S'uneixen els colors de Sant Just, no? Sí o no? Perquè si el llegim bé, potser... Rabo, benvinguda. Saps? Has de llegir molt bé. T'hi has d'esforçar molt, eh? Has de llegir entre línies, saps? Això tanca un ull. Sí.
O t'aparta el directament. Bé, però és que no contents amb això, Xus Vossalva li contesta, etiqueta Lluís Monfort i diu, i a sobre la Marina Sabater estava malalta. Ostres, ostres. Ah, o sigui, això ja de parelles, no és això ara? Jo, vull dir, aquí ja podem tenir dues lectures. Tenim la lectura, en plan, la Marina Sabater estava malalta i a sobre es fotia el triu, que olé tu,
Perquè si es força el més vigorós, eh? Si tens la grip, a veure, tampoc no és el millor moment de fer un trio. Això... És complicat. Això t'ho dic. Bueno, jo és un ford, et recollo els mucs, i l'altre... Bueno, ja es veu, ja es veu. Sí, si no, podem llegir que estàvem a l'alta. En plan mental, saps? En plan pensar coses. Ah, està loca. Vale, vale, vale. En plan llacuero, saps, pel mig? Ho veieu o no? Això ets tu, que ets una mica malpensat. Sí, una mica. És això.
Molt bé, continuem amb un tuit que va fer Carme Verdoy, una meva presentadora d'aquesta ràdio. Que sentirem d'aquí una estona, de fet. Que sentirem d'aquí una estona. Sí, perdona'ns, Carme. Perdó. El 25 de setembre va posar al Twitter. El vent d'ahir ha fet arribar una senyera de 5 metres al nostre balcó. Parlo en sentit literal, eh? O sigui, jo no sé vosaltres, però aquí veig una coartada d'algú que ha robat la senyera de Sant Just. Ai, no.
Per què una senyora de cinc metres no t'arriba cada dia al malcom, entens? Ha de fer molt, molt de vent, absolutament molt de vent. Home, clar, clar, és que amb això en vas-ho. Vull dir, això són indicis irrefutables. Si tu estàs a la terrassa i et dona bandera a cinc metres al cap, pots rebentar la cara, això, eh? Pots morir per un atac catalaní. Catalunya et rebenta la puta cara. Però has mort per Catalunya. Titular. Tot per la pàtria, tu. Molt bé, però és que no contenta amb això.
El dia següent, Carme Verdoy, el 26 de setembre, posa... Aquí també veig un altre indici. De fet, dos. M'agrada aquesta èpica que li estem donant, perquè no serà tan important, però... Podríem dir que Carme Verdoy és una superheroïna
Pensem-ho. Diu, em poso vestit i sandàlia i de sobte és hivern. El veieu o no? L'heu vist, eh? L'hem vist, sí, sí. A més, podríem treure l'indici que no qualsevol serra la barra que aguantava la senyera. Només un superheroi ho podria. És a dir, l'Imanol ens està posant aquí sobre la taula una sospitosa per la bandera robada dues vegades. Que em cau bé, eh?
Ningú ha dubtat i Manol Podria estar morta per la bandera És la superheroïna de Sant Just S'ha d'estar a favor Està guardant la senyera Molt bé, continuem Anna Bosch, una altra Sant Justenca Que esperem que coneixeu Molt simpàtica ella El 30 de setembre Penja el Twitter L'encant del cine baix Amb una careta somrient I enllaça una imatge A la imatge es veuen 4 peus i una sala buida
Quatre peus i una sala buida. Què deduïm d'això? Anar a fer pauets al cinema, seria una mica això. Vull anar a més, perquè el cinebaix és una puta merda. Hosti, Manol, menys que això... No, no. Jo només ho dic perquè tenim un cineclub a Sant Jús que hi van 20 persones, com a mínim.
I 20 és èxit, 20. No, no, no. Vinen els dies dolents. Els dies dolents. Els dies que plou. A veure, perdona que diu una cosa, però esteu aquí fent propaganda de la vostra entitat de Cinema Club Utopia i això estem fent un programa de ràdio. S'ha notat el tema. Sí, s'ha notat. Què, per rebre de l'esplai, ara una miqueta? Deixem aquí de moment els tuits. Ara anem a sentir un tall que posa en dubte la professionalitat d'aquesta casa. Demanem perdó. Endavant. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
El transport privat és més ràpid que el públic en un trajecte des de Sant Just fins al Passeig de Gràcia. Home, aquest s'hi va fixar. Aquest és el resultat d'una cursa. Trata d'arrancar-lo, Carlos! Trata d'arrancar-lo! Trata d'arrancar-lo, por Dios! També han aprofitat els veïns de Maslluí per reivindicar la manca de transport públic a la zona. Pròxima estació, Sant Just d'Esvern.
Enllaç amb línia 2. No es correcto. Línia 3. No es correcto. Rodalies Renfa. No es correcto. I altres línies de Renfa. No es correcto. Escoltem l'alcalde, Josep Perpinyà, en declaracions al just de la fusta. No tenim, doncs, aquestes declaracions a punt. Vinga, bonita, vinga.
i a la tarda literatura i vins uniran en un recital poètic. No la vida del mot, sinó la pèl del so. L'antelament del món a l'ovatja desmot. Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, déjame que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás. Doncs aquesta està tota la informació dels enjus notícies d'edició vespre. La informació i tornarà...
A partir de... Dilluns, que passeu un molt bancat de setmana. Estàs escoltant... Canji qui pugui.
L'entrevista de Can Jiquipugi. A Can Jiquipugi la gent del poble tindrà sempre molt protagonisme i aniran desfilant pel programa. Avui entrevistem a la Gina Toses, periodista i humanista. Actualment és redactora de la revista La Vall d'Avers. Ha treballat a l'avantguarda digital i al portal informatiu de l'Institut de Cultura de Barcelona. I durant un temps va estudiant a Berlín treballant en l'organització d'artistes Glogau Arts.
i com a corresponsal del programa Eureka de Com Ràdio. I actualment cursa un màster de reporterisme a la Universitat Blanquerna. Bona nit, Gina. Hola, bona nit. Com estàs? Molt bé. Moltes gràcies, primer de tot, per acceptar l'entrevista de Can Gigi Pugi. És la nostra primera entrevista de Can Gigi Pugi. Un aplaudiment per la gent. Un aplaudiment. És un honor, eh? Guapo. Si et sembla, comencem parlant de La Vall d'Avers, que és la revista El Pobla on col·labores, no? Sí.
Ens podries fer alguna mica de detalls de com va començar la història de la Vall d'Averda, allò que sàpigues, perquè comença el 79 com una secció d'Ateneu de Sant Just, però en els seus orígens encara remunten més enrere del 1934, no? Sí, sí, exacte. Aviam, jo la història no la conec bé de fons, però és el que tu dius. Jo crec que és això, al final dels 30 va començar...
a ser una publicació, però que amb la dictadura pel mig la cosa no va quallar i no va ser això fins al 79, que ja es va convertir en el que ara és la... Bueno, amb el nom de la Vall d'Hedet i des de llavors, doncs, em sembla que són més de 300 números que s'han publicat i avui dia hi ha un haver-hi més de 600 subscriptors. És a dir, que jo crec que una publicació amb tants pocs recursos...
Com més la Vall d'Avers, que arribi tan lluny, doncs té un cert mèrit. Dius 600 subscriptors perquè hi ha alguna altra manera d'accedir a la revista o s'ha de ser subscriptor obligatoriament? No, es pot adquirir la revista als quioscos de Sant Just, la venen per dos euros. El que passa que si ets subscriptor et torno més a compte perquè són 17 euros a l'any, que en realitat...
En proporció és molt més econòmic i jo personalment crec que no és gaire cosa. És a més l'única publicació mensual Sant Justenga que tenim al poble i que al llarg dels seus anys, amb més de 30 anys d'història, ha canviat una mica el seu contingut. Va començar amb col·laboracions desinteressades però actualment això ha canviat una mica i és que es cobra per treballar de periodista a la Vall d'Avers, no? Bé, es cobra.
Sí, sí, es cobra, i diguem que els que estem allà fixos, portant la secció de Batabat i Esports, cobrem alguna coseta. Sí, és un ajut, és un ajut, però en realitat crec que, bueno, parlo en nom meu, no sé la Clara, que també treballa allà, bueno, treballa, col·labora. Sí, de fet treballem tu i jo juntes a la mateixa secció, Regina. A la mateixa secció, sí, sí.
Estem un bon equip amb la Clara. Doncs això, que crec que ho fem desinteressadament, que l'ajuda econòmica és molt agraïda, però que en realitat el que aprenem treballant allà és molt més important, crec jo, que els diners. Què hi fas a la Vall de Vergina? De bat a bat, no es diu la secció? Sí, de bat a bat. Estic fent la secció de la informació local, que no són esports,
i faig una part d'aquella secció, l'altra part la fa la Clara, i després també faig una col·laboració, aquesta no la cobro, és la secció dels ambaixadors, que de fet és la versió premsa del que havia sigut Sant Justens pel món que jo havia fet per la penya del morro. Amb el Jordi. Amb el Jordi, sí.
I aquesta secció l'heu matat, ja no la fas més, a Ràdio d'Esvern? No, a Ràdio d'Esvern no. De fet, l'havíem explotat durant un any i realment va ser molt divertit i molt xulo. Després vam voler canviar una mica el format i fer uns injustenys del món, no? I invertir la cosa i en comptes d'entrevistar els injustenys que estaven a fora, doncs entrevistar gent de fora que vivia a Sant Just.
I així vam començar ara fa un any, el que passa que jo després vaig començar a tenir molta feina al màster aquest estudiant i em van sortir altres coses i vaig haver de renunciar. Però allà queda el tema i potser un dia ho reprenem. Seguim intentant perfilar què és la Vall d'Avers, per exemple, a quin públic es dirigeix la revista? Aviam, la revista generalment es dirigeix a un públic catalanista...
els socis de l'Ateneu, sobretot que ja és una secció de l'Ateneu, i després no és que es dirigeixi a un públic d'edats avançades, no sé com dir-ho, sinó que ha donat la casualitat que la majoria de subscriptors ja tenen una certa edat, diguem, 40 cap amunt, 50 cap amunt,
el que passa que nosaltres jo crec que l'equip que la formem en realitat ens dient a tots els públics i ara que els redactors són bastant joves doncs crec que els que hauríem de guanyar subscriptors d'això, de 30, de 20 i renovar el target que és com una assignatura pendent
Sí, és una sinatura pendent de la Vall d'Avers que, de mica en mica, al Sant Jordi i al Sant Jus al carrer intentem canviar i fer una mica de promoció entre els joves. És difícil, és complicat, perquè els joves viuen amb els seus pares i els seus pares són subscriptors de la Vall d'Avers, així que la revista ja la tenen a casa.
Però bé, els que s'han independitzat jo els animo a que l'acompin, ja et dic, que són 17 euros l'any i que és una tonteria al final. Si ho divideixes entre mesos, res, dona molt poc, si val molt la pena, no? Un euro i pico, res, una tonteria. Exacte, un euro i pico. De fet, perdona, de fet la campanya que vam fer nosaltres per Sant Jus del carrer era la Vall d'Avers menys d'un quinto al mes o alguna cosa així o...
Com un quinto al mes, no? Estalvia't un quinto i podràs comprar-te la Vall d'Avert, una cosa així. I per acabar de convèncer la gent que subscrigui, quines altres seccions, a part del debat abat, podem trobar a la Vall d'Avert? Doncs a la Vall d'Avert tenim la secció d'esports, el flash local, després tenim el No ens ho callem, que és la secció fixa de l'Aric, que és molt canyera, és molt crítica...
Pregunta-li qui és el Lari, pregunta-li. Pregunta, pregunta, qui és l'Aric, qui és l'Aric? El Lari, doncs l'Aric és el francès Giral. Això es pot dir, Gina? Doncs ara mateix ho estic dient i no sé si es pot dir, però ja ho he dit. Vale, vale. Ai, que era com un pseudònim. Ai, que era un pseudònim i que quan la pròxima reunió em sembla que em castigaran. Home, no.
Deies també que té una línia editorial catalanista. En què ho podem notar, això, a la Vall d'Avers? Bé, amb les línies editorials. Sí. Ho podem notar... A la pròxima revista ho notaré... Bé, a l'última revista, perdoneu, ho hem notat bastant amb tot això que s'han penjat la senyera. S'han escrit bastants articles referents a això. És veritat que molts dels articles són de col·laboradors i de lectors que ho
que ofereixen les seves propostes i que les acceptem molt agraïts, perquè realment, si em deixes dir-ho, la Vall d'Avest també es nodreix de les col·laboracions de la gent del poble i també col·laboracions fixes, com per exemple l'Iñaki Biascoa, que ara fa la contraportada, el Pere Font, després també hi ha la Pilar Sempau, que també té una secció fixa,
la de gastronomia, i això, vull dir que sí, la vessant catalanista es nota sobretot això, editorials, i ara també que s'acosta a les eleccions anticipades i tot aquest tema, doncs també el proper número també s'estarà.
Actualment, a més, esteu posant en marxa una pàgina web que serà interactiva i on les entitats en aquesta pàgina web hi podran posar les seves activitats. Quin és l'objectiu de la web? Sí, sí, t'estava parlant que les entitats ja poden posar les activitats a l'agenda i, de fet, fa uns mesos vam fer com un dia de mig formació per passar els codis a les entitats i que puguin...
i que puguin anar-ho fent i aprofito ja que estic en antena per dir que les entitats que falten que es posin en contacte amb nosaltres o ja les trucarem per facilitar-los el número i que puguin anar posant tot el que fan. O sigui, seria com la voluntat d'agrupar totes les entitats i que poguessin anar posant la seva agenda, com un punt de trobada que tothom que es vulgui informar de què es fa Sant Just pugui entrar a aquesta web, no?
Exacte, perquè el que és bo és que no només poden posar-les, sinó que també ho poden modificar. És a dir, que si a l'últim moment es canvia el lloc, es canvia la data, doncs ells mateixos ho poden canviar. Sí, aquesta és la idea, que l'agenda de la Vall d'Ever s'acabi convertint una mica en el referent per saber què passa al poble. Perfecte. Si et sembla, Gina, parlem una mica de la teva carrera professional com a periodista i després també intentarem parlar una mica del futur o de la situació de la professió que...
té tele i se'n poden dir moltes coses. Comencem parlant sobre tu, vas estar o has estat treballant a la Vanguardia Digital fins dissabte passat, no? Què feies a la Vanguardia? Doncs a la Vanguardia estava en una secció que es diu Actividades Digital Media, que és com una secció de la Vanguardia Digital i que en realitat el que fan és produir continguts o crear productes dins de la web de la Vanguardia Digital.
En definitiva, des de fora acaba sent seccions de web, és a dir, moda, motor, viajes, tecnologia... Totes aquestes seccions es porten a l'àmbit on jo treballava. I llavors, què feia jo allà? Jo el que feia és, sobretot, suport en aquestes seccions, és a dir, els redactors que treballen allà fixats,
quan necessitaven ajuda, quan no tenien prou temps per cobrir una notícia, m'ho delegaven a mi. I també cada dia em dedicava a fer un post en el blog de la Maroteca, que no sé si sabeu que la Maroteca de la Vanguardia és bastant important i ha fet un treball de digitalització bastant considerable. I jo m'encarregava d'això, d'escriure una entrada...
i una mica agafar un tema d'actualitat i fer un background anar a buscar les referències del passat que ens ubiquessin en l'actualitat i perquè algú s'imagini entrar a la Vanguardia com a redactora a l'estiu significa tenir un paper actiu dins la redacció o significa haver d'acatar moltes ordres com ens hem d'imaginar que es treballa a la redacció de la Vanguardia no, a la redacció de la Vanguardia et donen molta llibertat
Almenys és el meu cas, no? Jo tenia unes pasques assignades que havia de fer el dia a dia i les feia sense que ningú em controlés i ningú em vingués a passar comptes, en absolut. Després també vaig tenir la sort de comptar amb un equip molt amable, vaig tenir molt bon rotllo.
i després que estaven oberts a qualsevol proposta meva. I això també ho agraeixo, perquè quan entres a un lloc així tens moltes ganes de fer coses noves, de provar, de proposar temes, i tots els temes me'ls van comprar, que es diu en margot periodístic, me'ls van acceptar. Doncs fantàstic, llavors hi havia un bon ambient. Sí, sí, molt bon ambient, sí. A més a més, vas estar vivint a Berlín durant un temps, durant un any, més o menys? Sí.
Vaig estar un any a Berlín, ara fa un any i mig que vaig tornar, i bé, allà molt bé. Què hi feies? Treballaves a Glow... A veure si ho pronuncio bé, això. Glowwire, una cosa així, no? Sí, Glowkauer. Tot això, el d'anar a Berlín, bé perquè jo vaig a un Erasmus a Berlín quan estava estudiant Humanitat, i quan vaig tornar em va apassionar la ciutat i...
Vaig decidir que quan acabés d'estudiar tornaria, no? Vaig fer després periodisme i quan vaig acabar la carrera vaig posar el pinyofix cap a Alemanya. Vaig estar vivint a Heidelberg amb una beca i després me'n vaig anar a Berlín amb una altra beca, amb una Argo. No sé si la coneixeu, que és una beca que dona diners a la gent que acaba d'estudir per anar a fer pràctiques a l'estranger.
I allà vaig estar treballant a una residència d'artistes i va ser una experiència molt xula. Perdona. No, no, digues, digues, perdona. No, no, va ser molt xula perquè Berlín és, diguem, la meca europea dels artistes i llavors, clar, allà es mou tot, no? És això el que te traia de la ciutat, no? Aquesta gran quantitat d'artistes i el moviment cultural alternatiu que
que sorgeix de Berlín? Sí, sí, totalment. Sí, sí, és això, és la sensació que tot és possible i realment això es viu a Berlín i no paren d'haver-hi coses de festivals, d'exposicions i moltes coses també alternatives a cases ocupades, a centres que no estan tan institucionalitzats com aquí a Barcelona, per exemple.
Parlem finalment d'una visió així més general sobre el periodisme i atenció que hi ve la pregunta clau, la que fa por Amb la teva perspectiva ara que tens d'haver acabat la carrera de periodisme, també la de Humanitats fa uns quants anys, recomanaries un jove que ha de triar ara que estudia escollir periodisme? Aviam Ho recomanaria perquè si realment li agrada i és el que vol fer, endavant És a dir, és una...
És una professió apassionant si la vius amb ganes, no? El que passa que les opcions per exercir-la i guanyar diners, perquè, clar, exercir-la ho pots exercir, és a dir, avui dia internet ens dona la possibilitat que tothom llegeixi el que fem i és una plataforma per experimentar i fer els teus propis temes, etc. El que passa és que, clar, guanyar diners...
ara mateix és complicat perquè ningú et contracta, diguem. Hi ha un gran nombre de turistes i molts pocs llocs de treball, al contrari, se'n despadeixen, no? Com més sobreviu amb aquesta inquietud de no saber si trobaràs feina o almenys les feines que trobes que siguin sovint molt temporals? Doncs es viu... Aviam, depèn de l'època. Ara mateix...
No sé si és perquè acabo de fer aquesta estada a l'avantguàrdia i m'hem dut moltes bones sensacions, que estic optimista. No sé fins quan em durarà aquest sentiment, però es viu bé i pensant que, mira, que si fas la feina ben feta, algú se'n recordarà a tu el dia de demà, el dia que surti alguna cosa, el dia que la crisi econòmica...
Deixi de ser tan pesant i que la gent no estigui tan encongida i vulgui, no sé, ampliar la plantilla de nou. Crec que els que estem allà lluitant i hem anat fent una mica aquí i una mica allà, doncs algun dia algú se'n recordarà. I després jo crec que també és anar tocant moltes coses, anar coneixent gent, no tenir por de...
de dir que estàs buscant feina allà on vas, és a dir, que allà ho portis a dins i... i aviam, és això, com més gent ho sàpiga, potser després més gent això se'n recordarà de tu, sí, sí. És a dir, que s'ha de currar per trobar feina, però segurament al final recompensa, no? Seria una mica això. Sí, sí, seria una mica això. La recompensa encara no l'estic veient, però sí, jo crec que l'important és no perdre la il·lusió i...
I pensar que aquesta professió, si l'has escollida, és perquè has de ser periodista i ja està. No has de mirar enrere, diguem. Fantàstic. Doncs ens quedem amb aquest punt d'optimisme i una mica d'esperança. Un fort aplaudiment per la Gina, sisplau. Un fort aplaudiment. Bravo! Bravo!
Per cert, Gina, per què no vius a Sant Just? Perquè és una secció de Sant Justencs, et considerem Sant Justenca, però no vius a Sant Just, no? Sí, és veritat. La tenim a Barcelona. Doncs mira, no visc a Sant Just perquè no em va tocar un pis de protecció oficial. Ara, ara, treu, treu, ara és el moment. Si li toca a tothom, això, home. No li diguis això. Li va tocar a tothom, però ara hem arribat a un punt que això, que la crisi també afecta aquestes propostes i...
I aquestes mesures de fer pisos. Doncs mira, estic a Barcelona però el meu cor és de Sant Just. Oh, que maco. Que bonic. No, deia això que li toca a tothom perquè hi ha com la llegenda urbana on diu, podríem investigar això. Que a tothom que entre uns sorteig li toca el pis de protecció oficial. Bé, no sé, Gina Toses, moltes gràcies per haver passat per Canjiquipugui, per ser la primera, ens fa molta il·lusió que ho siguis. No, gràcies a vosaltres i molta sort. M'agrada molt el nom.
És de l'Imanol, això, eh? És de l'Imanol. Sí, sí. Gràcies, gràcies. Gràcies, estic aquí, eh? Hola, Imanol, escolta'm, quan vulgui fer una revista o crear alguna cosa, ja et preguntaré quin nom li poso. Perfecte. M'ha espantat, eh? Quan has començat amb... Quan vulguis...
Ah, jo, jo, jo. Us passo per la línia privada, home. Ja veus que s'han de crear lligams per trobar feina, així que per això et proposo coses a la gent. Fantàstic. Perfecte. Moltes gràcies per trucar-me, m'ha fet molta il·lusió a mi també. Moltes gràcies a tu. Adéu, Gina. Adéu, bona nit. Adéu. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem.
Sant Just és un poble molt estimat per tots, però encara li queden moltes coses per millorar. Per això l'Imanol i la Clàudia han sortit al carrer per saber què en pensen els santjustencs i santjustenques. La primera queixa del nostre primer indignat fa referència als gossos de Sant Just.
Hola, em dic Ferran Tost i jo el que no m'agrada del poble, em vull queixar, és dels porcs que porten gossos lligats i que es fan que es caguin a les places i als carrers d'aquest poble. És una guarrada absoluta. I això estic molt indignat perquè és una vergonya. Curiosa imatge la d'un porc portant un gos per ser just, eh? Jo no sé vosaltres, però m'han agafat com un no sé què. Ara hem de fer tipicants per porcs, també. Era el George Clooney, no?, que tenia un porc, crec.
Sí, i se li va morir, de veritat. Aquelles que era el George Clooney que ha fet la reclamació. Un nou habitat de Sant Just. El trivial Sant Justenc de la setmana que ve. Viven molts famosos aquí. No t'estranyi. Bé, anem a escoltar la segona queixa que tenim, que és sobre quan tornem de nit a casa i de cop al carrer el trobem negre, fosc. Sí. Vale.
Doncs a partir de la tardor, quan es fa fosc aviat, quan arribo a casa, molts dies hi ha molt poca llum, hi ha trossos que estan molt poc il·luminats o llens il·luminats. I m'agradaria que hi hagués més il·luminació. Home, hi ha dies quan torno de sol a la cara hi ha por, eh? Jo veig ombres a les parets, que penso, ui... És que el carrer Bona Vista està poc il·luminat, eh? I el carrer la creu, què? Però el meu carrer encara està més il·luminat, que és el carrer d'Inglésia, eh? Ui, això fa por, eh? M'ha dos campanes de fons...
Tu què opines? Pel barri Sudut això passa o...? El que diries que la dintre és fosc. Va, que està fosc. Què voleu? Una mica d'il·luminació, no tant en tant, pels carrers. Bueno, jo què sé. A mi m'ha sorprès que ho digues un home, això. També és lògic que em molesti. Ella ho fa més per comoditat, no? Però també s'ha de dir que quan t'hores algunes hores... Perquè no t'hi veus. Amb un bastó de sec pel carrer. Però clar...
Segons quines hores, també s'ha de dir que s'enjust poques coses passen i inseguretat no n'hi ha. Fins el dia que passa alguna cosa. Sí, Clàudia, sí. T'hi ha d'anar al bon temps, eh, Clàudia? S'ha d'anar preparat per tot. Una mica de llum, no? Pel món. I el tàcer, que és aquell electrificant. Ah, és de les que vas amb tàcer. Molt bé, Clàudia. Exacte, el vaig comprar a Andorra. Em quedo més tranquil. Bueno, s'ha d'anar preparada pel món modern. A més, el vaig comprar a Andorra, sí, és que la tia està informadíssima. Perfecte.
Bé, i ara anem amb el tercer indignat d'avui, que parla sobre el triple sentit dels carrers de Sant Just. Hola, em dic Toni Sánchez, i la meva queixa seria en quant al sentit dels carrers. Per exemple, a Bonavista, que té dres direccions en un sol carrer. A veure, vale. Això és un de nada, un de tornada, i l'altre cap amunt o cap avall. De pujar del cel. Ah, vale, és això. És perquè està a prop de l'església. Ah, vale, vale. Si hi ha tres dimensions, busque i...
El 3D. Sí, lògica. És això, no? Bàsicament, no és que el carrer estigui dividit per parts. No, no, no. Pots les ulleres aquestes tridimensionades del cine. Llavors pots volar, pots fer uns altres cotxes. És per això que es veu. Sí, sí, deu ser això, sí. El combat.
A la meva esquerra, una dona experta en el combat, però amb una assignatura pendent. Entra en una banda llatina. No la van acceptar els Latin Kings perquè és massa violenta. Ella és Clàudia Barberà. A la meva dreta, un home que de petit sempre havia volgut ser lluitador de sumo. Va deixar estar la idea quan els seus pares li van dir que per ser lluitador de sumo s'ha de ser supergordo. I xino. Ell és Imanol López.
Avui s'enfronten per una pugna històrica a Sant Just. Volem que arribi el metro al poble, que comenci el combat. Farem dues rondes de 30 segons per a cada participant. Comença la Clàudia exposant els motius a favor de l'arribada del metro a Sant Just.
Doncs primer de tot dic que el metro és progrés, que portaria qualitat de vida tant d'aquells que treballen o estudien a Barcelona i han d'anar a invertir mogollons d'hores cada dia per anar a Barcelona i tornar. I després també portaria qualitat de vida aquells que venen a treballar a Sant Just, que n'hi ha moltíssims i que arriben molt d'hora al dematí i se manen molt tard de la nit. Després, que negar l'arribada del metro a Sant Just no és negar la identitat del poble i no és negar
I no és debilitar que Sant Just seria menys poble. I, finalment, preguntar realment de què tenim por quan es diu que no al metro. Clàudia, a temps ara li toca a l'Imanol, amb 30 segons, defensar el per què del no a l'arribada del metro a Sant Justes Bern. Saps què passa? Ja sento tonteries de principi. Per començar, saps què passaria al terra de Sant Just? Estaria ben furadadet, furadadet, que no sé ni parlar.
Tot foradar, tot túnels. Després arribaria la ciutat al poble. Tu saps? Vull dir, deixaríem de tenir les típiques vaques que tenim per aquí fora i tal. Deixaríem de ser pagesos en aquest poble. Arribarien als aires de Barcelona. Tu saps la contaminació que porta això? Collserola es moriria. I si descobreixen Sant Just? Què passarà a Barna? És que serem una nova gràcia, tu. Una nova gràcia.
Temps i Manol, i ara el que han de fer els dos participants al combat és enfrontar-se per a veure qui s'ha convençut millor. Comença el combat sense cap mena d'impediment. Lluita lliure, endavant. Jo crec, senyor Imanol, que haurien de deixar de ser una mica egoistes i començar a pensar en els altres i en els que inverteixen tantes hores al dia en desplaçar-se. Potser seria hora de facilitar-los una mica la vida, no?
Saps què passa? Que hi ha una cosa que es diu bus, que va estupendament... Tu saps la màgia d'entrar en un bus, creuar-te la mirada amb una noia i pensar... No et negaré, que el Just Metro fa germanor. Ara, ara. Però a veure, que passi quatre vegades a cada hora i que s'acabi a les 9 de la nit no facilita la vida. Ei, però... Ni la millora. I pujaràs. Aquest és el moment màgic de Sant Just. Saps què passa? Que només tens l'oportunitat de creuar-te amb algú especial al Just Metro quatre vegades per hora. En canvi, si tinguéssim al Metro, tindries aquesta oportunitat cada dos minuts. I al Vicente...
I el Vicente, tu saps qui és el Vicente? El Vicente és el millor conductor dels metros que existe mai. Tu creus que conduiria un metro?
El Vicente continuarà aquí corrent per Sant Just, no et preocupis, Imanol, però el metro garanteix qualitat de vida, garanteix estalviar la hora que fas cada dia per anar fins al centre de Barcelona. En mitja hora ho tindries matat, això. Aquest home va ser capaç de trobar-me quan vaig perdre la cartera al bus. O sigui, això és inèdic. Sé que el Just Metro ha creat lligams, ha creat lligams entre els conductors, els passatgers, entre tots, però no és hora de pensar una mica en millorar la qualitat.
Això no farà que el poble sigui menys poble. Però tu saps que la gent, almenys és el meu cas, que aprofita aquell moment d'abús per estudiar...
Com m'aprovarien els exàmens? Baixaria el rendiment escolar a Sant Just. Saps què passa? Agafant el just metro és de fer transport i no et deixa temps per concentrar-te en alguna cosa. Agafant el metro a Sant Just tindries fins al final per concentrar-te. Què vol dir transport? A sobre fem exercicis. Si és que estarem forts, si és que... De veritat. Tu el que vols és destrossar la societat Sant Just. Tenga. Estic promovint els complexos municipals d'esport de Sant Just amb el metro. Què vols? Enllaunar-los a tots dins d'un complex esportiu. És que de debò. A vegades em fas por, eh, Clàudia? A vegades em fas por.
El que s'ha de fer és que arribi. Els que ho dissenyaran, perquè Sant Just no sembla un formatge gruller i faran que no estigui tot ple de foradets i estigui ben construït. Però el metro és progrés i jo crec que hem de votar que sí. I el moment aquell intrepid en què estàs passejant tranquil·lament i de cop sent sota els teus peus... I l'agradable què és, això? L'agradable... Bé, no sé en quin moment vols fer servir això. Queden 20 segons perquè s'acabi el combat.
Així que jo crec que els teus arguments són més avients sentimentaloides i poc forts. Jo crec que el metro d'arriba sí o sí. Els teus són tecnològics, freds, desert, és que de debò. Hem de garantir una mica de qualitat de vida. No! Hem de garantir qualitat de vida. Sí, cridaré més si cal. Se m'està acabant el combat, però fug amb tu. No! Temps final. Ja es veurà la resolució. Fins aquí el combat.
Passem ara a un moment molt, molt divertit, quantant les 40. Ei, no marxis! Fins les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar. Sentim ara la cançó que recomana l'expert, que no podem revelar qui és, que ens està esperant aquí al telèfon, i la cançó que ens diu que ha de sonar és Everything Happens to Me, de l'icònic de l'àlbum Inside Haifa.
Fins demà!
Somos frutis buenos, sí, traviesos y alegres vegetales. Somos blancos, somos verdes, somos negros y amarillos, somos todos diferentes, estamos muy unidos. Somos blancos, somos verdes, somos negros y amarillos, somos todos diferentes, estamos muy unidos.
Fins demà!
Fins demà!
Ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per a aquells que no ho sàpiguen, cantant les 40 és la secció més divertida del programa. Aquesta setmana la Clàudia ha decidit que l'expert sigui ni més qui menys que Guillem Alberic. Bona nit. Bona nit. Com estàs? Molt bé. Em sentim bé, sí, no?
Doncs, Alberic, el Guillem... Ai, el Guillem, perdó. El hit que s'haurà de cantar, que els enjustenys enjustenques han hagut de cantar aquesta setmana, és... Llum, foc, destrucció! Amb una orquestra de luxe, que mantindrem en l'anonimat pel seu propi bé. Sí, no, sí. Som-hi.
Volant, volant, sempre amunt, amunt, sempre amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt.
Un saber. Unir les nostres mans fent forma al que ens ens segueix. Llum, foc, destrucció. El món pot ser només una ruïla. Això no ho consentirem. Llum, foc, destrucció.
Els enemics sempre entran al lluita fins al fi. Un poc d'extrucció. La pau a tot l'univers ha de néixer. Hem de fer un món més just. Un poc d'extrucció. La força de la veritat molt no morirà. No morirà mai, mai, mai, mai, mai, mai.
Junts podrem explotar uns sabers. Unir les nostres mans. Fem front al que ens ens segueix. Jo em puc l'aspiració. A veure, al ritme o alguna cosa, perquè he dit el tempo, saps? Perdó, perdó, perdó. Això no ho sentiré.
Primeres impressions, Guillem Alberic? T'has quedat sense paraules, potser? Sí, sí. Hi havia algunes veus destacables en concret. Bé, pots parlar de la seva textura musical i del seu ritme. Però jo et volia comentar que el conjunt que acabem d'escoltar és l'orquestra de la plaça La Pau.
Això vol dir que cada setmana ens mourem per un racó diferent de Sant Just perquè es puguin explotar els seus talents musicals de tot arreu. Primer de tot, jo et volia preguntar què em dius del ritme i de l'afinació que corre per aquí, al barri sud? Home, el ritme realment s'ha vist una mica justet, no? No sé si els donau per escoltar-ho al moment, em sembla que no tothom, però bueno. I si també els donau al tempo, necessari.
A les hores el rima surt una mica justet. I a nivell de definació, què diries? Que donen la nota, no? Com a mínim. Bueno, qui més qui menys, no? També és una orquestra de molta gent. A les hores és difícil. Bueno, un cor, un cor popular. Un cor popular, clar. Jo et volia preguntar, si l'haguessis de descriure només amb un adjectiu, quin li posaries a aquesta orquestra? Mmm...
Descoordinada. Descoordinada, d'acord. Avui llavors hem sentit l'orquestra de la plaça La Pau descoordinada. Sí, nena. I tu creus que podríem contractar aquesta superorquestra en algun tipus d'esdeveniment Sant Justenc? Creus que seria de passar el party al nucli perquè el contracti per algun tipus de festivitat? Estaria bé que sortissin, per exemple, el cabaret, no? Seria divertit. Bueno, tu creus que...
No sé què va dir, però sí, sí. Seria bastant divertit veure aquesta gent. A més, tinc entès que és gent bastant diferent, si vols ho veig jo. Bueno, el Cabaret va morir en un moment molt alge, eh? Potser posant aquesta orquestra s'enfonsaria de cop. Jo no sé fins quin punt tornaria a posar aquesta orquestra. Jo m'ho imaginava com a banda sonora d'alguna cosa divertida, no?
Bueno, podem proposar com a... No ho imaginava com a algú en sèrio. Jo proposo a Cars, a dalt de tot, abans que els participants corrin, posem l'orquestra aquesta allà, perquè llavors sortiran amb més ganes de marxar. Atenció al semàfor. I ho posa a la cançó. O corrarà el més ràpid per aixinar-se l'altabel. Exacte. Jo crec que milloraria amb cronos de cop aquest any. I per últim, així, et volia comentar, si els haguessis de posar una puntuació del 0 al 100, com els valoraries?
Home, jo hi posaria un 30, però com que la meva intervenció posaré directament a un 80. Això és jugar a casa. Per tant, jo crec que ens quedem amb la primera de totes les puntuacions. Un punt mig, 45. Orquestra descoordinada, un 45. Doncs 45 punts li dona el Guillem Albaric. Moltes gràcies per fer d'expermusical, Guillem. Bona nit. Totes continuem el programa amb el Redescobrint Sant Just. Sandra, a su servicio, ¿qué le preocupa a usted?
Busca'ns a facebook.com barra canjiquipugui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. Redescobrim Sant Just d'Esverda.
Acabem el programa d'avui posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. És ben senzill. Hem trucat a un ciutadà alatzar per fer-li 3 preguntes sobre història, entitats o curiositats de Sant Just, per exemple. Adrià, a qui has trucat avui? Doncs hem afat la guia telefònica i, si no me'n recordo malament, hem buscat els cognoms de... Domènec. Domènec. En honor a nostra veu i ens ha respost...
La Pilar, que com deia la Clara, li hem fet contestar 3 preguntes sobre Sant Just molt faciletes. I atenció, perquè tenim una nova crac de Sant Just. Aquesta era la primera pregunta que ens contestava la Pilar. La primera pregunta és sobre la història i diu... De quin any és el primer document que s'ha trobat que parla sobre el poble de Sant Just d'Esvern? Li dono opcions. L'opció A és l'any 123, durant l'època clàssica. L'opció B és l'any 965, durant l'edat mitjana.
I la tercera opció, la C és l'any 1523, durant l'edat moderna. No, va ser l'edat mitjana. L'edat mitjana, molt bé, 1965, va ser l'any 965, fantàstic. Una craque, la pila de moment, u de u, no està gens malament. Carai, perquè no sembla que ens ho inventem. Expliquem aquesta història, aquesta resposta. El primer document que parles sobre Sant Just és del 8 de desembre de l'any 965. Bona tarda. Exacte, tot allà ben cromatat, eh? Però no es refereix al poble com a Sant Just d'Esverns,
sinó que parla de Villa Birse. Es tracta d'una carta d'un llibre de recull de propietat civil trobat a Sant Cugat i que es conserva a l'arxiu de la Colona d'Aragó. La carta parla d'una donació que un tal Joan fa de Villa Birse.
Sí, d'aquí fins i tot vindria el nom de Sant Juts, però això ja ho preguntarem a alguna altra persona que truquem. Fem una segona pregunta a la mateixa persona, a la Pilar. A la Pilar, una segona pregunta, en aquest cas, més facileta, més de cultura i llei general, més de curiositats, de famosetes. La segona pregunta és sobre curiositats. No sé de quin equip de futbol és vostè. Jo soc del Barça. Del Barça, doncs fantàstic, perquè aquesta pregunta va del Barça i és la següent. Quin d'aquests jugadors del Barça viu o ha viscut
A Sant Jús, opció A, Érica Vidal, opció B, Javier Mascherano i opció C, Wood Johnson. A Vidal. A Vidal, fantàstic, molt bé, molt bé, escolti, fantàstic. Dos de dos, la Pilaria, portem. Bueno, aquesta era Clàudia, jo no sé si l'haguessin sabut respondre, tu què, Clàudia, com ho veus? Bueno, potser amb sort, així tirant uns daus, però si no... Jo sí em vaig quedar amb el clui verd i el rival de tota aquesta gent. I amb el deco. Jo vaig arribar fins al deco. El deco, sí, també, és veritat, és veritat.
El Pinto també viu per aquí a Sant Just. Diuen, no està confirmat per això. Ho diu la Wikipedia. Ibraimovic també hi va ser, que ho sapigueu. Esplugues. Tocava Esplugues, no? Era més esplugent. Em pensava que estava al costat del col·legi alemany. Aquí d'Uriniesta. Ui, nom a casa d'Uriniesta. Estem envoltats. Ens mengen.
I la tercera pregunta és sobre entitats, i és allò que abans deia la Clàudia del cabaret artístic, a veure si la gent el coneix o no el coneix. I l'opció i la pregunta número 3 és sobre entitats, i potser és la més difícil, atenció. L'any passat va ser l'últim any en què l'associació Noctambul va organitzar el famós cabaret artístic, però en què consistia aquest cabaret? Ah, era un espectacle en què una companyia de cabaret realitzava el seu xou al poble.
B. Era un espectacle en què la gent de Sant Just voluntàriament mostrava les seves habilitats en els camps de les arts. C. Era un espectacle en què els regidors i regidores de l'Ajuntament realitzaven un xou de striptease. No, jo diria que és la segona. És la segona, la B. Fantàstic, 3 de 3. Molt bé, fantàstic, moltes gràcies. Maria, es diu, no? No, Pilar. Molt bé, Maria, molt bé, clar que sí. Torneu a sentir-ho. És la segona, la B. Fantàstic, 3 de 3. Molt bé, fantàstic, moltes gràcies. Maria, es diu, no? No, Pilar. Pilar.
Clar que sí, personalitzant l'audiència, Adrià. Així m'agrada. Bueno, aquesta dona és una crac. Ara que parlàvem del cavallet artístic, di que és una entitat que, de fet, vam tenir el plaer de tenir la Núria Valdric aquí l'any passat a la Terminal, que ens explica que ho deixaven, que de fet l'última edició es va fer l'any passat.
I que, clar, el motiu per què ho van deixar era perquè es fan grans, arriben els 30, una se'n va viure no sé on, l'altra no sé quantos, i que la portava molta feina. Però ens van convidar a que qualsevol d'aquí de Sant Just que pogués agafar l'entitat, podia posar-s'hi perquè era un acte que reunia certes coses que feien bastanta gràcia. Jo encara me'n recordo l'última edició que va sortir un home que acabava d'arribar a Sant Just a viure amb la seva parella. Ella era de Sant Just, però ell no.
I el tio va sortir a l'escenari, es va agafar un micro, es va despullar, va fer uns triptis i va acabar amb la pilina allà a l'aire. Això es diu integrar-se. Escolta, això no es pot perdre. I això ja no ho fan més? S'ha perdut això. Potser per això es va acabar. Dona, sisplau, despulleu-vos d'alt un escenari. Bé, no, això ha quedat lletj, eh? Ho reconec.
Bé, jo crec que a la següent edició... Bé, jo he sentit rumors pel poble que diuen que potser algú ho tornarà a agafar, però rumors sense confirmar. Jo també he sentit alguna cosa, eh? Alguna cosa així blava, no? Es nota, sí, sí. Aires blaus. Sí, és un poble. Aires blaus, què vol dir això de...? Ho deixarem aquí, ho anirem confirmant al llarg dels propers programes. Aires blaus? Necessit a veure amb els grups i els blaus o...? Ho anirem confirmant. Jo crec que això ho està inventant, eh? No, no, no, tinc fonts, tinc fonts. Tens fonts?
Però busquem... Estic buscant... Les fonts assenyalar l'Imanol. Les fonts són l'Imanol. Soc una font poc fiable, ho reconec. Però què estàs buscant? Un nou piquet de grocs i blaus al camaret? No, però podríem allargar-ho una mica més i que no fos només festa major. Que fos al camaret un nou piquet... Un desplegament artístic. A veure qui es despulla més.
Un estriptease conjunt entre... Bueno, la Clara és capaç de treure's la pell en una cosa d'aquestes. A mi no m'hi poseu. Jo d'ensenyar múscul, saps? Literalment. El múscul que no tinc últimament. Bueno, el que dèiem, el cavallet artístic, entitats com aquesta, que no es perdin, una altra entitat molt important, la CAL, que és una associació en llengua catalana, no sé què, que hi ha el CALVERN, que és un concurs que es farà ara al Correllengua, que us convidem tots, ja en parlarem la setmana que ve o l'altra, i que, de fet,
Aquesta mena de tril que hem fet avui, que hem estrenat el programa, hem fet preguntes tipus... És el model, és el model Calvern. El que fa el Calvern, potser ja ho ha estat, el Calvern. Sí, a més, qui el presenta? Ojo, ojo, qui presenta? Sabeu, no? La veu de Sant Just. La veu, la veu de Sant Just. Jordi Domènech presenta el... Omnipresent. Tornem-ho a sentir, perquè és que m'encanta. Sant Just mola molt. En l'última edició, si no recordo... No, va ser l'última edició, l'anterior, no me'n recordo quina, va aparèixer vestit d'Indiana Jones...
És veritat, amb un látigo. De la màgia, amb un látigo. I ballant, a dalt de l'escenari. I l'única presentació que va fer va ser dir sempre m'he volgut vestir d'Indiana Jones. Com tens tant de memòria. Ai, Manol, perdona. Jordi Domènech, que també presentarà els cars com fa cada any.
El tindrem aquí algun dia. El tindrem aquí? La veu de Sant Just, sí. Home, ara va coge, us costarà que vingui. Què li ha passat? Mira, fonts oficials. Ara soc una font oficial en tota regla. Per fi, treballem de periodistes. Ets fiable. Bueno, soc una font i ara que m'entrevisteu, si ho voleu saber, Jordi Domènech s'ha lesionat el teu. Té un esguins. El gimnàs? I diria que... Tu et trobes el Jordi Domènech al gimnàs?
Pobre Jordi. Jo no el freqüento gaire al gimnàs, per tant, no puc opinar. Ara. No, estava jugant a futbol. Bueno, ell és l'estrella de l'equip. Ell és l'estrella d'equip, però a vegades passen aquestes coses. En quin equip? Jo dono mena independència, s'ha de tallar en algun moment i havia de lesionar-se. Estàs oferint serveis a Sant Just Desveu? Jo no, jo també estic coix. Ah, val, val.
Que no es nota gens, eh, que estem allà en el programa per Quadratemps? No, no, no, no. Quadratemps? No, no, no. Quadratemps? Re, no ha passat. Jo realment voldria parlar, eh, del Jodeo Mèric. Va, va, doncs acabant. Bueno, després d'aquest nou programa que m'has trenat avui, hem fet que si queixes a Sant Jús, hem tingut els indignats, hem tingut el debat o combat punyent vida o mort entre la Claudi i Manol. Què ha guanyat?
Ha quedat clar. No hem fet un guanyador perquè si fem guanyadors aquí acabarem barallats i el programa de reu s'acabarà. Facebook i Twitter la gent pot opinar. Aguanta'm, aguanta'm. Jo el que us recomano des d'aquí és que ens seguiu a twitter.com barra canjiquipugui i des de queixes fins a comentar el bé o el malament que ho fa l'Imanola, el combat contra la Clàdia o el revés o aquestes coses, doncs endavant us convidem. Acceptem cartes de mort també.
I, per cert, tenim un blog recent sortit del font, que és canjiquipugi. T'agrada això del forn? Sí, no, perquè la gent... T'agrada. Sí, el del forn, sí. La gent que no ha pogut sentir el programa pot recuperar els àudios a través d'aquest blog. I això busc també l'aplicació per Android i per iPhone de ràdio. És veritat. Moltes coses tenim aquí. No està mal.
Doncs res, nosaltres ho deixem aquí i tornem la setmana que ve amb més enfrontaments, amb més queixes, la cançó, el hit, que de fet ho ha decidit ja, quina cançó serà la setmana que ve? Estem oberts a propostes o teniu alguna cosa encara? La barbacoa, la barbacoa. La barbacoa és un hit important que algun dia sortirà, no sabem si la setmana que ve o no, però... Bé, doncs, ho decidim la setmana que ve. Moltes gràcies i vi la setmana que ve. Que vagi molt bé. Adeu-siau. Bona nit.
Un programa cuinat i servit per...