No sé si ho t'ho hem dit mai, però moltíssimes gràcies per fer el que fas. T'estimem un colló, eh? Sense el Marc, t'estimem un colló, tio. Sí, això no... És un tòpic. Això no seria possible sense tu, però és veritat. Sí, no, perquè a més ja ho has fet la Carme l'altre dia i no has vist igual. Amb tots els peces per la Carme, moltes gràcies a la Carme. Gràcies, Carme, ho has fet molt bé, però no era el mateix. El calor masculí no el desprenia. Què en diu el Marc? Entra en antena.
Va, entra en antena. Entra en antena. No sé què m'estàs dient. No sé què m'estàs dient. Bueno, doncs us quedareu sense sentir la veu del Marc. Viva el fluzo. Us portaré al cor a tothom. Sí. Però no puc, no puc. Jo ho deixo aquí. I això, a veure quines sorpreses ens porta el Xavi. No tinc cap mena de dubte que ho farà molt millor que fins ara havia estat aquest programa. L'any que viene, Mas. Moltíssimes gràcies. Bon estiu, bendicions i bones noches. Que us ho passeu molt bé. Us estimem de tot cor, de veritat. Ciao.
Ara escoltes ràdio d'esfern, sintonitzes ràdio d'esfern. Que si no talles, ja marxa. Sant Just, 98.1. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot tirar. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de conçer al cinema. Uf!
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Ara escoltes Ràdio Desferra.
Sintonitzes, la diuda es perd la ràdio de Sant Lluís, 98.2.
Sant Justens i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui.
Els dijous de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, Kanji Qui Pugui. Hola, hola, bona nit i benvinguts al Kanji Qui Pugui d'avui 20 de juny del 2013. No sé ni si ho noteu, però tinc una veu diferent i és que avui no estarà l'Adrià Calvo en el nostre control tècnic, sinó jo i Manol López.
Molt bé, avui començarem comptant, primer de tot, quants dies falta perquè Jordi Domènec... Bé, no dies, anys falta perquè Jordi Domènec es retiri, es jubili i per fi puguem presentar el magazín de la tarda de Ràdio d'Esvern. És a dir, que cangi que hi pugui, que obri aquelles coses que ens poden passar a vegades. Molt bé, començarem saludant el nostre equip. Bona nit, Clara. Bona nit.
Bona nit, Manuel. No sé si m'hauries de Clara o Clàudia, perquè clar, tu estàs al control i jo no estic al meu lloc de sempre. Sí, no, ja ho noto. De fet, bé, com tu diries, que a sobre estàs amb ulleres. Sí, perquè m'he oblidat les ulleres de veure a la biblioteca. De veure i. De veure i. I llavors vaig amb aquestes perquè és que si no no et veuria. Molt bé. I a més, és que no és només que facis de Clàudia, és que estàs sola. És que estic sola, sí. Bueno, sí, és que jo soc un fantasma.
Sí, no, és que no sé què passa perquè la Clàudia hauria d'estar presentant i l'Adrià tampoc està aquí però em sembla que el tenim a l'altra banda del telèfon perquè clar, com que fas alguna cosa estranya Sí, no, a veure, Adrià, hola Hola, què tal? Hola Ui, sento moltes coses de fons Sí, sento moltes coses de fons, què? Jo, em sentiu a mi Sí, et sento tu, però també sento quatre veus més Es cola com alguna coseta, bueno, alguna roba
Sí, no? Sí, bueno, no, primer fem una mica de retransmissió, a veure què estàs fent. Però un moment, hi ha una veu femenina, eh? Sí, hi ha una veu femenina. Més que no sigui com ràdio, no? Bé, ara ho solucionem. Molt bé, Adrià, què estàs fent tu ara mateix?
És a dir, estàs, bàsicament, prenent-te ja el dia de vacances. Sí, jo crec que sí, jo ja l'he pres una mica aviat, abans de començar el programa. De fet, aquí hi ha molta gent, no hi ha ni una taula lliure que hem dintre per prendre alguna cosa. Ah, sí? Ostres, vaja, estàs...
de ràdio i la gent em mira. De fet, hem de confessar que ara hem descobert com eliminar com ràdio de la nostra ona i per fi estàs parlant tu sol. És que he entrat jo a l'estudi, no he fet res, només a la meva presència l'Emmanuel ha baixat un botó i dic, ja està, i ara tenim fora. Escolteu, que puc venir? Bueno, és que ens ho pensarem, perquè som una mica radicals en aquest programa avui. Però sí, va, però has de venir corrents. És una premissa que sempre fem en aquest programa. Com fas tu? Com faig jo?
De fet, ja t'estic veient aparèixer uns peus. Vols que caigui? No, per favor, no per favor, eh? Jo mai caic. Mira com corre, és una gazela. Saps què passa? Els companys abans han oblidat l'aigua aquí al terra i ara l'Adrià tindrà problemes per entrar a vigilar. Ja no es relisquis. Hola. Ja el tenim a plató, ja el tenim aquí. Hola, bona nit, Adrià. Bona nit. Bueno, em sembla que hauria de ser allà, eh? És allà. Per què? Perquè tu ets l'Imanol, no? Sí, perquè no se't sent, si no.
Hola, ara sí. Hola, ara et sento. Ara sí. Ja soc aquí. Molt bé. Què tal, Adrià? Bé, molt bé. Sí? Com ha anat la corredissa? Bé, ha anat bé, és divertit. Ara saps el que és patir, eh? Sí. O no? Estava mirant les fotografies que hi ha a sobre que ens hi n'està de tot de gent. Bé, joves i grans. Sí, no? Sí. Això dels avis i els nets. Sí, no hi ha sintonia.
No hi ha la sintonia, jo també ho noto. Però és que l'he hagut de parar. Ah, no passa res. És el que passa quan canvies de raó. Sí, molt bé, aquestes coses passen. Clara, què ens presenta avui al programa? Bueno, Clara o Clàudia, perquè el lloc 8 està aquí i la Clàudia s'ha de compromès a arribar en pocs minuts. Per totes maneres, dir-vos, ja que m'has dit que presenti, que el programa d'avui, com que és l'últim, el deixem una mica a la sorpresa, a la...
a la no preparació, a deixar l'espontaneïtat que deixi que el programa tiri endavant. Seguirem amb les seccions de sempre i el que fem és una mica una redistribució i alguns petits canvis que suposo que els que ens escolteu sovint notareu. Passem a la primera secció, com sempre, obrim el programa, que ens hi pugui, secció 31, programa 31. Sí? Sí. Amb els tuits sansjustens. Ja! Ja!
S'hauria de posar, però no. Llavors és el moment que hauries de cantar la sintonia. És que això, Emanol... És que això són problemes del directe. Això és arriscat. Has volgut fer de tècnic i això s'ha arriscat. Sí o no? Sí, és una mica arriscat massa i tot. I, de fet, l'Adrià m'està fent aquí de... que no sap ni què està fent, perquè no sabem què ha passat, però sap com bloquejar l'ordinador. I aquí tenim la sintonia dels tuits. S'enjustencs a Twitter.
Bé, doncs, com acabem de dir, és moment de posar-nos al dia amb els tuits sobre Sant Just, que avui no és l'Emmanuel, com ell del principi, perquè ens hem canviat els llocs, sinó que és Adrià Calvo. Bona nit. Hola, què tal? Bé. M'agrada això de llegir el Twitter. Crec que fa per mi, perquè estic moltes hores jo al Twitter. Sí. Sí.
Quantes hores testes el dia? Unes quantes amb el mòbil, anar tuitejant. Has fet un recull, no?, com l'Imanol. Has fet un recull, com fa l'Imanol. No ha sigut tan divertit com quan ho fa l'Imanol. De fet, he entès com pateix l'Imanol buscant tuits. Ara entenc el problema de buscar Sant Just a Twitter. És complicat. Gràcies, gràcies. És complicat, perquè és molt difícil la gent no parlar massa de Sant Just a Twitter. Gràcies.
Però la gent no parla de Sant Just o els Sant Justencs no parlen? És diferent, la pregunta. De fet, a Twitter hi ha molta gent que ve de fora i opina sobre Sant Just, però Sant Justencs en si mateix fent poble no n'hi ha massa a Twitter. Alguns hem rescatat per això, que ara llegirem. Doncs vinga, primer tuit per començar. He seguit l'Estela Dalimanol i no podia ser d'una altra manera. Comencem amb la nostra estimada Clara Nervion.
Comencem amb un tuit que va posar el juny, aquest mes, el 19 de juny, que diu... Sí, no? Estem al juny, no? Sí, sí, és que ara estava aquí. Diu, ostres, la cadena, conga, humana, passa per Sant Just. A mi que em toqui a Canji i aprofito per fer unes birres. La que sí. La cadena humana de la via catalana, eh? T'has apuntat, Adrià, o què? No m'hi he apuntat, no. No? Passa per Sant Just, eh? Ostres. Què fareu vosaltres? Ja anireu?
Home, això és una pregunta una mica compromesa, ara que la dius així. Sí, no ho hauria de fer amb això. Però, bueno, és una mica fer la broma aquesta, no? De fer una mica la tanga. La conga. La conga tanga. Sí. I... El País us demana, no? I ja veurem. El Manol... Ens crida. Sóc l'esperit nacional. Serà maco, això. Serà maco. I més, si passa per Canji, com diu la Clara Narvion, també, no? Sí, tant de bo, tant de bo. Que ens agafi va bé, sí. Si ens agafa, que ens agafi a Canji. Següent tuit d'Adrià.
Ricard Rafeques, que és arroba R. Rafeques, el 17 de juny deia, humanistes hippies que viuen entre Padralbes i Sant Just. Hashtag el concepte. M'agrada la mare, aquest. Una mica... Pijo natura, no? Què m'has dit això? Els neo-hippies, o no? Neopijos. Que què esteu inventant? Pijos amb una mica de filosofia cent. Els que voten iniciativa.
Tu creus que... No, no. És que ho ha dit molt baix, però ho vull remarcar. Tu creus que vota iniciativa aquesta gent? Estic fent broma, Imanol. Ai. És que no, no. Podem fer bromes en aquest programa, ja. Gent de classe alta conscienciada. Sí. Sí. Bueno, millor això que una altra cosa, també t'ho dic. Sí. Bueno. Sí, sí. Més tuits, sí, va. No entrem a... Ojo, el famós. Vinga. Pau Gasol, el 14 de juny. El podeu seguir a Pau Gasol.
Segur que us troba a faltar. Feu-li un follow. Otro partido muy igualado entre estos dos grandes equipos. Partido en el Palau. I aquestes que el Ramon Burguera li contesta. Ha sigut un plaer haver-te pogut saludar fa un moment a la Taneu de Sant Jús. Carita sonriente. Molta sort. Carita sonriente.
Bé, és que la teneu, ara que parles d'en Pau Gasol, també tenim en Navarro, de nom Joan Carles Navarro, que es passeja moltíssim. Un dia podem haver, per la propera temporada, podem haver fet un segist on tenim un problema, però amb queixes de gent. Famosos. Famosos. Volem aquí l'Star System de Sant Jús. Bé.
Sí, el gasol que devia estar convidat a l'Ateneu pel Navarro, que també hi va molt sovint, i de fet li donen una saleta tancada. Sí, i fuma, eh? No, això no es diu, no? Sí que fuma, sí, és veritat, sí que fuma. No, no sabem si fuma, però... Allà, diguéssim que surt la flyer, no, de l'Ateneu? Bé, és igual, deixem-ho estar. Més tuits. Abel Martín, arroba, aquest fa gràcia, perquè es diu com el poble, arroba d'Esvern.
És un tio que ha registrat d'Esvern, doncs bé, no? És un patriàtan, no, de Sant Jus? I tant, i tant. És el fundador de Sant Jus, però tu saps el que acabes de descobrir. Clar, és veritat. Sí, sí, sí. Està molt bé tenir roba d'Esvern, és com tenir roba a Barcelona, doncs fantàstic. Cita el compte oficial de l'Ajuntament, que és arroba Sant Juscat, i els hi escriu, el parador no és un pàrquing de motos, vergonya, Sant Jus, i posa una foto del parador a sota del restaurant i aquella cosa com una mica coberta perquè no se't mulli la moto,
Bueno, Abel, què vols que hi fem allà? Vull dir, jo ho trobo en bon emplaçament per posar motos i que no se't mulli el seient. T'has de situar en el seu lloc. Vull dir, és un tio que va fundar Sant Just. Ell hi veia quatre pals i una cabana i de cop li foten un restaurant i motos. Bueno, doncs que posin aparcaments per motos que n'hi ha pocs, diguéssim, a Sant Just, no potser. També hi ha bicis que ningú les fa servir. Bicibox. Bicibox, bicimoto, podríem posar allà. Bicimotobox. I tant.
Tenim més tuits de Sant Justencs enfadats o que parlin d'actualitat de Sant Just? Sí, tenim actualitat de Sant Just, una notícia que publicava el diari ara, el dia 28. O sigui, el diari ara? Perdona que et talli, eh? Però normalment és l'únic diari que rebo coses. Bé, a la Vancouver també fa una mica de temps hi havia una notícia de Sant Just. Sí. No sé què que arrencaven de les clavegueres, però el diari ara no sé què passa que... Que parla de Sant Just. Que parla de Sant Just. Deu haver-hi algun redactor de Sant Just explotat. El titular diu Talgarraf al Baix Empordà, les cases més cares de Catalunya. I tenim l'honor, Sant Just...
de tenir una de les cases més cares de Catalunya. Val, atenció, 2.750.000 euros. I ja està, doncs, a Sant Jus, el pas Llobregat, té 574 metres quadrats, 5 habitacions i 4 banys. Bravo, molt bé, molt bé. Bravo. Si voleu, us deixa una mica d'escripció, que sempre fa una mica de risa, d'allò que podríem comprar i no podrem, perquè no tenim diners. Magnífica casa unifamiliar de alto standing, con excelentes acabados, ensolar de 600 metres quadrados.
Gran salón comedor de 50 metros cuadrados. Salón de verano. Salón de verano. No sé què vol dir això. Jo en tinc deixada. Sí? És la terrassa, no? Sí, sí. Cocina office con despensa i salida al jardín. Està bé tenir una cuina que puguis sortir al jardí per si d'incendies surti corrents. Guardilla con dos grandes salas i techos de madera noble. Zona impecable de servicio.
Bé, això vol dir per la persona que neteja, no? Què vol dir? Que arriba el bus perquè hi vagi el que neteja. Son empleables de servicio. O que hi ha bones comunicacions. Perquè llavors està equivocat. I garaje para seis cotxes. Ah, no està mal, no? No està gens mal.
Doncs després d'aquesta última notícia del diari Ara, sobre Sant Just, amb aquest honor que ens han fet de tenir una de les cases més cares del nostre país, algun tuit més, Adrià? No, jo crec que ho podríem deixar aquí.
Doncs recordar-vos que qualsevol cosa que vulgueu enviar o que vulgueu recuperar o qualsevol cosa ho podeu fer a Twitter, arroba Canja, qui pugui, o personalment, arroba Adrià Cabo, perquè clar, avui no tenim l'Emanol. Alerta! Alerta! Mireu a l'infinit. Ja és aquí, ja és aquí, la Clàudia. Ja tenim aquí. Aplausos. Sí, és el moment. Ho estic intentant. No és tan fàcil com sembla. Tens reçeta el volum. Bravo!
Bravo, una pausa. Em sembla que la Clàudia, abans de passar-li el torn de presentar el programa, té el micro apagat. A veure, Clàudia, bona nit. Sí, en efecte. El té apagat. En efecte. Aquest tècnic nou que tenim no domina gaire, no, pel que veig? I tu crides massa pel que veig jo. Vinc exaltada. És que no sigui el volum que està massa molt. Clara, m'he perdut alguna cosa de ressaca que portes ulleres de sol? No, no, no, no, no. És que estic molt estudiosa, m'he deixat les ulleres a la biblioteca i llons, com que no porto les lentilles posades, doncs necessito unes ulleres graduades per controlar l'ímenor. No, excuses, la Clara Aguilar està de ressaca. No, no, no, no.
Clàudia, si tu estàvem acabant la secció dels tuits que l'ha fet l'Adrià, és moment a Immanuel de passar... Moments per emmarcar tenim? Sí. Doncs els moments per emmarcar. Sí, però... Abans, deixa'm... Clàudia, què passa amb els moments per emmarcar? Això serà complicat. No, no passa res pels moments per emmarcar. A veure, a Ràdio d'Esvern què passa? Ah, vale, vale. Que tot i la nostra professionalitat. A Ràdio d'Esvern les coses a vegades no s'encallen i no surten tal i com voldrien. Com ara, no? Com ara, no?
Busca'ns a facebook.com barra kanji qui pugui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs.
tenim problemes tècnics, m'haureu de disculpar, però és que no només sóc jo, l'Adrià també està una mica atrapat, perquè ha vingut aquí i tampoc ho hem pogut solucionar, o sigui que no és només cosa meva, i passarem a una altra secció, perquè em sembla que el moment per marcar ha quedat en l'oblit.
Però què ha passat? A veure, s'ha fos l'ordinador. Diguéssim que el volum de l'ordinador no funciona. Ens estan fent boicot els al condensador de flotxo. Una mica. Tenen enveja de nosaltres i han dit, va, anem a borrar-los els arxius. Pot ser, pot ser, pot ser, pot ser. Però vaja, ara mateix passem a Sant Houston. Tenim un problema o al combat? Què voleu? Jo diria que per les senyals que fa la Clàudia...
Jo és que vinc a rares, saps? Jo avui necessito combat. Necessito liderar un combat que no estigui jo discutint-me. I avui és el dia. T'estic veient, no? T'estic veient. Ho faràs bé, Adrià? Ho farem molt bé, sí, sí. No hi ha sintonia, ni a res. No hi ha sintonia? Vinga, va! Volum, el combat!
Molt bé, avui s'enfrontaran dos rivals que no s'han vist abans les cares. A la meva dreta trobaríem... A la meva dreta trobaríem una dona que es posa a orella ulleres de sol per combatre, per veure-ho tot una mica més negre. Clara Aguilar. Gràcies, Immanuel. A la meva esquerra, un home que porta topé per arribar més lluny amb els cops.
No és tan fàcil fer de tècnic com semblava, però comenceu-vos a barallar. No sona el clinc, perquè no sé si us heu adonat, però l'ordinador no funciona. I aleshores heu de fer-ho sense soroll. Però em sembla que la Clàudia vol dir alguna cosa per començar el combat. Així té més tensió la cosa.
Avui, com és l'últim combat, li hem cedit el combat, la disputa de si l'any que ve hem de continuar amb Canji Qui Pugui o no hem de continuar amb Canji Qui Pugui. Canji Capullo. Podríem canviar el nom del programa. Potser tindríem un salt qualitatiu. Potser no, eh? El nom sembla indicar que no. Ara se m'ha apagat el micro. I Manol, fort del programa. Doncs bé, Adrià, tu de quina posició estàs? Jo de que no. Clara, no et queda un altre remei?
Jo he de defensar que sí que s'ha de continuar. Avui és un dia difícil per fer-ho, tot ho sabem. Doncs res, que comenci el combat. Adrià? Començo jo. No hem de seguir el programa i la prova és, la pots veure ara mateix, no està sortint bé la cosa des de fa unes setmanes i per tant hem d'anar tallant ja amb aquest tema. Anem a fer un repàs del programa d'avui que no ha sortit. Tuits ha sortit, per què? Perquè ho he buscat jo.
Moments per remarcar. No ha sortit. Queixes. No hi ha hagut queixes perquè la Clàudia viu en un altre món. Què més? Hi haurà cançó? No hi haurà cançó. Ho haurem de cantar nosaltres. Vull dir, jo crec que el programa ha arribat en un punt de decadència que s'ha d'anar eliminant. No passa res.
Clara Agla. Jo acabo de dir-te, Adrià, és que això que acabes de dir és una farsa com tot el programa, però és que era això la idea principal. Quan vam idear en aquell mes de setembre passat de dir farem un programa que acosti sent just a la gent que potser no coneix tantes coses que fan la gent jove, les activitats cultures que es fan, i vam dir que millor que fer un programa...
poc seriós, deixant a banda altres coses que havíem fet aquí, per fer una cosa més distesa. De fet, el programa d'avui, tot això estava muntat, és a dir, ja sabíem que l'Imanol fent la tècnic no sortiria, però és que era el guió, el guió d'això. Llavors, el motiu pels quals hem de continuar és que... Lluïta lliure. Lluïta lliure, vinga.
Clara, m'estàs dient que un bon motiu per continuar és que fem una tasca social al poble per incentivar els joves a que facin activitats, que s'impliquin amb el poble. Hem aconseguit que gent que no està interessant a passar un jut ens ha acabat escoltant. Tenim mostres d'audiència que tu mateix has ençà. Però d'altra banda no hi ha tanta audiència, per tant no surt ni a compte, no surt rentable. Perdem diners, perdem diners. És que és un altre motiu, aquí no cobra ningú, per tant estem perdent temps. Però què és la ràdio, Adrià, per tu? Si ho és tot.
Bé, però hi ha altres ràdios, hi ha altres programes en aquesta emissora. El que està clar és que cangi qui pugui, ja no dura més perquè fa temps que està en plena decadència. Ara em rebats, tu. Jo crec, Adrià, que estàs com submergit en una espècie de núvol pessimista. Adrià, que t'ha deixat la nòvia.
i que el que has de fer és pensar que l'estiu canvia tot que Can Gigi Pugui té molts més seguidors del que et penses que la ràdio de Sant Just s'aguanta gràcies a tots els col·laboradors com gent com nosaltres que després s'agraeix perquè et troba la gent pel carrer et pare, et diu, me'n recordo d'aquella entrevista que em vas fer i em va agradar molt i això no t'ho dona tantes coses en aquesta vida. Hi ha coses que els diners no poden pagar però Can Gigi Pugui està en decadència i hauria de morir no cal seguir l'any que ve, hi ha etapes que es tanquen
I no passa absolutament res. Cal saber parar les coses abans que mori. Adrià, aquesta no és la mentalitat. No? Per què? No l'és? Vale. No, el que vull dir és que canja qui pugui. Ha tingut una llarga vida, però llarga vida dura un any. Ves a saber què passarà. 31 programes jo crec que està prou. Són 31 hores de ràdio. Tens un dia i pico per escoltar seguida les nostres veus. Jo crec que dona ja per bastant. Ja pots posar el currículum, de fet. Ja no cal seguir-ho fent...
Em sembla que ho hem de tallar aquí perquè se us han acabat els arguments, però com se us acaben els arguments amb una cosa tan vostra? I Manol, no estan al dia, no saben el que és un combat, els haurem d'ensenyar algun dia. Mireu, la primera vegada que ho feu, perquè tornem a fer-ho, us poseu a fer un combat sense música. Molt bé, molt bé. I em direu, si tens un tècnic que és incapaç de posar tota la música de fons...
Com puc fer el teatreó si no tinc l'estímul? No, és que no es pot de debò. La música ho és tot, i més a la ràdio, saps què passa, Manol? Ens estan aquí posant a prova, saps? Ens estan demanant que un dia fem un combat així, a pelo, saps? Sense música, sense res. Jo soc de combat a capella. A capella, saps? Un dia cantarem, farem un pimpinela. De fet, havíem de fer un pimpinela. Sí, és el moment, és el moment de fer un pimpinela. Bueno, potser no, potser plou, saps? Ja vull fer ja sol, i jo no vull que plogui.
Però s'acumulen llanòvols, no ho sé, és més que la tragèdia, saps? És més que la tragèdia que engegui pugui. Sí, sí, sí. Bueno, crec que ha arribat el moment que tu i jo també ens posicionem en això del debat, saps? Que sempre el combat, que ells es posicionaven, llavors fem una mica de Clara i Adrià avui i anem a intentar posar pes a favor d'una banda o de l'altra. I a veure qui guanya. Tu què fas els dijous l'any que ve? Tens ganes de continuar? Perquè jo potser tinc festes l'any que ve, com no això he acabat de la universitat, potser...
No sé si tindré molt temps de venir aquí. Què vol dir? Seràs una nini? Sí, serà una nini. No sé si m'ho plantejaré. I llavors, què apoyem? A veure, què ens convé més? Continua la canxi que pugui, continua la canxi que no... No ho dic bé, el de canxi que pugui, tu què opines? És que m'has deixat encara intrigat abans. Jo opino que hem de seguir amb aquest programa, però clar, què n'opines tu? Ai, Manoli, Manoli, jo t'ho he dit, depèn de mi, de l'any que ve... No, jo opino que sí, que crec que realment
No sé si en antenes ha vist reflectat tota la feina que porta darrere això, però crec que sí que hem arribat a molta gent, que cada dia, que cada dia no, però que cada setmana ens hem mogut per arribar a un públic diferent i que més o menys hem aconseguit. Potser no ens escoltava, però sí, col·laborava i feia coses pel programa i...
Quin moment, quin moment! És més èpic que combat, el que estic dient. Home, és que clar, és que ara et venen de gust i ja la veu. M'he posat menjar flors. Ah, i aquestes coses, no? M'he posat menjar flors ara mateix perquè estava dient que crec que sí que ha sigut bonic aquest any i que crec que ens hem acostat i hem acostat la ràdio a molta gent que abans no sabia ni tan sols que hi havia una ràdio d'esvern. I crec que només per això...
potser sí que ha valgut la pena. Crec que acabes de fer un discurs molt emotiu que es mereix un aplaudiment en tota regla. M'agrada que ho posis perquè sigui l'únic sol que saps enxufar.
M'has convençut i tot a mi. Us repetirem bucle, això, si cal. De fet, ara m'acaben de posar una foto d'un tio sexy davant meu, no sé per què, ben bé, però em sembla que ja hem tancat aquest combat i dient que aquest programa ha de seguir l'any que ve i crec que tots ja estem d'acord, hi ha unanimitat, l'Adrià l'hem convençut i tot amb el discurs de la Clàudia. Què? Que l'Adrià sembla que s'hagi anat a l'estudi. No, estic aquí, estic aquí. Ah, vale, vale. Molt bé. Si la voluntat del poble ho vol, s'ha hora de tornar a fer que ens hi pugui.
Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Kanji Kipugi. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tenim un problema. Sí, bàsicament tenim un problema de volum en aquest programa avui. Tenim un problema que les coses sonen fluix.
Però no passa res, Imanol, sempre hi ha una primera vegada per fer-ho malament. No és tan fàcil com sembla, Clàudia, creu-me. Bueno, és normal. Aviam, avui tenim queixes, avui com és l'últim dia ho tancarem d'una manera especial. Primer, jo crec que hauríem de fer una recapitulació de les queixes, o sigui, de les queixes més sonades que hem tingut aquí. Un top, no? Un top queixes. No sé si ho recordeu, però alguna cosa sí que hem fet en el programa, hem donat veu a les queixes, molts cops respostes, pocs cops solucions, però això no cal que ho remarquem gaire. I no ho sé, jo crec que sent l'últim dia, crec que ens mereixem
enviar les nostres pròpies queixes directament ja i dir... Em sembla d'això. Vale, voleu començar vosaltres o llenço jo la meva primera queixa? Llença, perquè tu ho tens més pensant, no? No, però ara ho improviso i no passa res. No, a veure, Ràdio d'Esvern, no sé si l'any que ve hi haurà canvis a la Ràdio d'Esvern per tot això que s'està movent dels municipis i tal, però jo vull que continuï, que ens guardeu un espai així i vull, proposo, la meva queixa és que els col·laboradors volem cafès gratis a la ràdio.
Aquests cafès així amb càpsules que teniu aquí a la ràdio, que no ens deixeu tocar. Més un, eh? El llistó. Que l'aigua està bé, saps? Ja agafem aigua, ja que és gratis... Ens posen peixos, Clàudia. Bueno, però ja que és gratis, nosaltres ja saps. Ens posen una cosa gratis i l'agafem i estem cada dia així amb gotxa d'aigua. Ja que ho tenim, saps? Sí, jo em sumo també a la reivindicació de Clàudia d'aquest projecte de la llei del Montoro del tema dels municipis inferiors a 20.000 habitants
als quals se li meten competències i compartiran coses amb els municipis veïns
Algunes coses pots estar d'acord, com per exemple que es comparteixi la deixalleria, que no queda municipiat a una deixalleria, però hi ha serveis com per exemple en temes com l'escola Bressol, que passarà directament a la Diputació de Barcelona. I com una persona que té un problema amb l'escola Bressol de Sant Just s'ha de dirigir a la Diputació de Barcelona que no en tindrà ni idea de gestionar un tema tan pròxim com és la guarderia del nostre poble.
i encara més greu perquè ens toca més de prop en teoria municipis de menys de 20.000 habitants no poden tenir mitjans locals però per Pinyà ja ha dit que no que ell ho posarà i que seguirem tenint ràdio d'esvert per molt de temps i és que a més Sant Just és un ajuntament que no és deficitari o sigui no s'hauria de tocar massa la cosa si les coses que van bé funcionen no has tocat massa i com va ser l'últim programa hem dit anem a fer alguna cosa una mica estranya sempre ens caixem els de Sant Just els de Sant Just doncs no anem a fer una mica una cosa rara avui
He trucat algú que ha passat aquesta última setmana a Sant Just i li hem preguntat, bé, li preguntarem ara, quines queixes té, què ha vist aquest dia a Sant Just i què ha dit. A veure, això de Sant Just aquí no funciona res de tot això. És el Pau. Hola, Pau. Hola, bona. Hola, hola, hola. Funciona, no? Això del telèfon. De moment a la ràdio encara no ens han tallat el telèfon. Ah, bueno, està bé, està bé. Doncs bé, mira, resulta que aquesta última setmana ha sigut el projecte de recerca de l'Institut de Sant Just i el Pau és un noi de Girona, diguem, de lluny,
que ha vingut a fer de monitor aquí els alumnes de quart d'ESO de l'Institut de Sant Just. I hem dit, truquem-lo a veure què ha vist aquests dies de Sant Just, quines queixes té del poble amb aquests tres dies que ha passat aquí. Et pots queixar molt o més aviat és el contrari? La veritat és que si el que em truqueu és perquè em queixi m'ho poseu una mica difícil, perquè no tinc pas moltes queixes a fer. Ara tampoc cal que et posis així com benevolent amb el poble. Pots enviar unes quantes queixes o de moments crítics que has viscut a Sant Just.
Moments crítics, mira, bàsicament n'he viscut un i tu hi eres, Clàudia, tu hi eres. Sí, perquè jo ets de dir que també he estat fent aquest curs amb ell durant aquesta setmana. Explica'l, explica'l. Res, no, mira, us explico ràpidament. Bé, no sé si es podria considerar queixa, si més no, anècdota que ens ha passat.
Anàvem aquest matí, em sembla que era, caminant tranquil·lament cap a fer el cafè, en el descans que teníem en el curs. Sí, sí, tu ho dieu així, que sembla que treballem molt, eh, així. Sí, així ho sembla, per això ho dic, que en realitat no ho sentin a sol de l'escola. Explica'm. I el que ha passat és que, en cert moment, en sentit darrere nostre, hi ha una dona que ens deia, os van a denunciar, no sé què, os vamos a denunciar. En primera instància nosaltres hem pensat,
Era perquè, bueno, en aquell petit moment la clau ja sabeu que és així una mica petosa. I s'havia entrebancat i havia caigut sobre unes flors que hi havia per allà al carrer. I em dic, bueno, segurament serà per això. No, no, la música que han posat no era exactament amb la... Concorda amb l'anècdota que ara explicaràs, crec. No, no, bueno, no teniu música així com de terror? Bueno, és que avui tenim un tècnic amb proves i potser no la trobes. Busca por, busca por i ho trobaràs. I no, cap problema, cap problema, cap problema, no passa res.
Res, no. El que ha passat és que la dona ens ha començat a encapar una mica, diguent, no podeu parlar català, ahir a la càrcel os vamos a encerrar. I ara, ara, això, això... Bueno, i Sant Just així demostra que és un poble obert a les cultures, no? Sí, clar, jo m'he quedat una mica parat, perquè ja sabeu que allà al nord, a Girona, la gent té tendències més catalanistes...
I no, estic acostumat a que em passi això anant pel carrer. I res, després la dona semblava que buscava una mica de polèmica, però nosaltres ho hem portat molt bé, oi que sí, Clàudia? Bueno, ho hem portat amb dignitat. Li hem dit, home, dona, no pot continuar parlant català, que així sap més llengües, saps? És més culta vostè. Però ha dit, bueno, sí, sí, sí, luego, i se n'ha anat. No ens ha donat molta més conversa després. Però bueno, és gent del barri sud, saps? Vull dir, això al barri centre no passa. No, no, no. Targeta vermella. No, no passa res. Targeta vermella.
No passa res, això passa al sud dels pobles, passa res. Sabeu què se m'acaba d'acudir ara, per cert? Podríem fer-li una entrevista a un gironí vingut a Sant Just, no? O no? No et veus amb cor, Clàudia? Bé, jo com a molt li puc preguntar com veu les noves generacions que pugen de Sant Just. No, bé, saps bé. Sembla que és una gent bastant empenyada, bastant implicada. Bé, m'ha agradat molt...
Quan vam acabar el curset hi havia grups de nois que es van quedar allà davant del casal de joves, a tocar la guitarra, tot això. Gent hippie, no? Vols dir que Sant Just, a part de la gent que critica que es parli català, hi ha una mena de hippie? Però això és maco, això n'hi hauria d'haver-hi més a tot arreu.
Bueno, sí, està bé, això que toqui la guitarra fa lligar la gent, de fet, i era un noi tocant la guitarra amb quatre noies al costat, és a dir, que és un noi triomfant. Ho tenia ben muntat, era el més llest de la classe. El més llest de la classe. Nacho, recordo que es deia, Nacho, si vols trucar, veiem que vas triomfar, si ens ho vols explicar. En Nacho pilla catxo. En Nacho pilla molt, exacte.
Bueno, Pau, moltes gràcies, realment. Vull dir, creus que tens alguna queixa més de Sant Lluís? T'han tractat bé? M'han tractat molt bé, el poble és molt maco, la veritat és que ho teniu molt ben muntat, i no ho dic per fer a la pilota, si no... Una mica, però no passa res, tu perdonem. Només una mica, només una mica. Potser l'única cosa, però bueno, això passa a Barcelona, passa a Girona, passa a tot arreu, és que costa trobar lloc quan t'aparcar. Bueno, és veritat. Això és una queixa així com estan recorrent a Sant Lluís, que ens fan pagar massa pel pàrquing blau. Sí, moltes quan hablaves, de color, que no són benvingudes.
Sí, sí, sí. Bueno, però, bueno, la gent... La Clàudia té un cotxe que és supergros, però, esclar, me'l pots aparcar al lloc, clau. No, no, no. En relació amb el cotxe, i és que, bueno, no sé en general, però, per exemple, jo aquest dia he anat amb el cotxe amb la Clàudia, i no sé si es pot extrapolar la resta de gent del poble, però...
podríem dir que potser la gent de Sant Just no sap aparcar del cotxe, perquè la Clàudia no en té ni idea, ja ho dic ara. És el que n'ha de dir, eh? No generalitzis, eh? No generalitzis, escoltar. Bueno, jo tinc uns bons mestres, no passa res. Així com de fora, de Sant Just, saps? Per això ho aprenc així. Bueno, res, Pau, gràcies. Et convidarem un dia a la ràdio. Si l'any que ve continuem amb el programa, que ara ho estàvem debatint, en plan, continuem, no continuem? Si continuem... Què ha guanyat, el sí o el no? Crec que el sí per compassió, però pot ser que no, eh? Vull dir, depèn de com ens aixequem la setmana que ve o l'any que ve.
Bueno, depèn, això mai se sap. Bueno, doncs si m'hi voleu un dia l'any que ve jo estic encantat de venir, ja ho sabeu. Vale, si vens a fer crítiques a Sant Just jo crec que t'agrairem bastant la participació. Però hauré de passar més temps de Sant Just. Bueno, estàs convidat, ja a Festa Major d'Alba el 6 d'abost, si vols venir. Tira't la canya en directe! Vinga! Bueno, ens han emocionat aquí, han escoltat així quatre coses boniques de Festa Major i els ànims estan així.
Ara li deuen així. És que, filla meva, no és la primera vegada que passa això. Ja saps que jo tinc tendència a qualsevol entrevistat. No passa res, és per guanyar aquí oients. Qualsevol cosa és vàlida, no, Clara? Lleugerament, la Clàudia va baixant el volum i es va costant el micro. Però és per tenir una veu més intensa, no? Bé, hauré de millorar. Si continuem fent qui pugui, l'any que ve prometo fer-ho una mica millor. Tu què ets, Pau?
No, bueno, aquesta situació que heu creat, està bé. Pau, s'ha quedat sense paraules. Molt bé, a tu. Bueno, Pau, moltes gràcies i ens veiem aviat. Vinga, que vagi bé, maco. Vagi bé. Adéu. Ei, no marxis. Fins les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar. Pau, ningú et pot obligar.
Bé, ara em sembla que és moment de deixar-vos amb alguna cançó, no? Us sembla bé, nois, o no us sembla bé? Em sembla perfecte. Què podrem sentir, Manol? Això. No se sent. El so del silenci.
Gràcies.
No marxis! Fins les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esvern.
Bueno, bueno, bueno, això que acabem d'escoltar era un trosset d'un dels cantants 40 que hem fet al llarg de tots aquests programes. No sé si els heu sàpigut reconèixer, però aquest era un poporrí de cançons típicament esplayeres que cantaven els monitors i monitores de l'esplay ara mateix. Avui estem com de nostàlgics i recuperant els millors moments, o moments, simplement, de tots aquests programes. I hem anat com...
I la idea era així agafar pinzellades, no? Doncs tenim alguna cançó més, Adrià, d'aquests que canten els 40 d'aquests programes que hem fet fins ara? Sí, home, és un clàssic, jo crec que l'hem sentit uns quants cops. Aquesta. Això era una meravella. Sí, i a més en sona cada cop que sona. És la cantant, una cantant que es diu Anna? La Sara? No. Anna, Anna, Anna. Anna, doncs... És una professora dels tallers de música.
Bueno, i aquí era la segona cançó que tenim així recuperada, clàssica, cantant les 40. I ara anem de secció en secció i anem a l'última secció del programa...
que és el Trivial Sant Justenc. Últim Trivial Sant Justenc de la temporada. És trist, això. Últim Trivial Sant Justenc. I t'ho dic de bo que m'ha fet pena perquè he rebut un pleno al no, saps? Vull dir, jo he trucat potser deu cops, m'han dit deu cops que no, i l'última, la onzena, bé, ha sigut una persona que a més tenia pressa i m'ha contestat una mica per pietat. Ja ho notareu que... Ha explorat.
Bé, he tingut moments nostàlgics dins l'estudi 2 de Ràdio d'Esvern, trucant a gent, però vaja, ho estic superant. Està bé, està bé, Manol, no ploris perquè no ploris, no val la pena, no val la pena. Escolta, noto que quan fas de presentadora parles molt. Bé, quan no també, és normal, és la meva desto de parlar, així, parlar per parlar, que en diríem. Doncs bé, escolta'm la primera pregunta del Trivial.
Doncs comencem. La primera pregunta que tenim pels nostres oients és fins a quin dia hi ha temps per preinscriure's a l'escola d'adults de Sant Just? Un dia. Et donaré tres opcions per fer-t'ho una mica fàcil. Sí? Sí. La A és el 13 d'octubre. Sí? La B, 24 d'agost. La C, 28 de juny. Doncs... La A...
No. Torna-ho a intentar. La C. La C, perfecte. Home, 28 de juny, com vols que l'octubre s'apuntin encara. Vale, vale. Aniríem malament. Bé, continuo. Bueno, bueno, bueno.
Jo opino que aquest home ho ha dit a l'atzar, i no només a l'atzar, sinó en plan, m'és igual, els altres no ho escolto, jo dic l'A i que sigui que Déu vulgui, si no ja em diran un altre. És que no he notat l'ambient, però el tio tenia un ambient... De fet, és que ha començat la conversa amb aquest home, que m'ha tingut 10 minuts al telèfon, el pare que em digués alguna cosa, i jo sentia una conversa de fons, que anava parlant amb un altre home i s'anaven dient gràcies, gràcies, no sé què. No haguessis pogut gravar la conversa.
No cal fer de Método 3 a Ràdio d'Esbert, m'entens? Potser així rebem una compensació de 80.000 euros per dracamaig o alguna cosa així. Oh, no és mala idea. Potser així reactivem la Ràdio d'Esbert. El problema és que Método 3 ha de pagar, no ha de rebre. Però bé, tu tranquil, Clàudia. Munta't-ho com vulguis. Molt bé, però bé, veiem que... No contesto perquè estic per terra. Molt bé, l'home tenia pressa.
I ha contestat una mica el que li ha sortit, perquè realment les respostes, si la pensaves, té sentit, que fins al 28 de juny tinc la gent temps per preinscriure's al curs que ve d'aquesta escola d'adults, que recordem s'han ubicat ara a les escoles de Sant Just, l'antiga escola Montserrat, i estan oferint el servei que oferien fins fa re al carrer Creu. I crec que és moment de passar a la segona preu.
Sembla que tens pressa. Dic, per què avui el tram baix deixarà funcionar a les dues de la matirada i no a l'horari habitual? Et torno a donar tres opcions, d'acord? Molt bé, la A diu, perquè el president Mas ens visita aquesta nit i per semblar hippie va entrar. Resposta B, perquè avui es celebra l'Intens Diagonal. Resposta C, perquè celebra el desenè aniversari del tram i es fa una festa a bord.
No, no, la B. La B, no? Sí. Estàs enterat que és l'intens diagonal? No, però l'altre era impossible. Sí, no? El president Mas fent-se el hippie no... No. No. Vale, d'acord. I acabaré amb...
Bé, aquest home s'ha quedat una mica impressionat per les meves possibles respostes, però vull recordar què és l'intens diagonal. L'intens diagonal és una cosa que munten a... Una cosa? No és d'animent. Un night shop. Que munten a l'illa, que és un night shop. Un night shop. De fet, no és l'illa només, és tota la diagonal, però fan aquest periper d'obrir per la nit, donar-te canapés i beguda gratis, tothom allà...
Bé, emborratxar-se i fotre's el que pugui gratis, no a comprar, siguem sincers, no entenc per què els dissos rentable. Seria una reflexió. Perquè la gent es du a emborratxar i diu que acaba comprant coses, no? Dic jo. A la primera volta dius que no i a la següent, amb el vinito a sobre. Anem a fer una locura. I més a més...
És per aquest motiu que jo he trigat tant, perquè venia amb el cotxe corrents per la Diagonal i només veia que policia i gent allà amontonada, allà acumulada. Amontonada, és que fan castells per la shopping night, no? Sí, sí, sí, acumulada al voltant de la Diagonal i estava supersaturada. Sobretot la part aquesta com més cap a Sant Just, la part...
Ves tu que si no posen la música d'Alberska, que és música tecno, per no dir una altra cosa, o chumba-chumba-saco, la gent acaba semblant una sala de discoteca entre els canapés, la gent va bé amb cava o... No, és maco. O gintònics, perquè clar, el que veu aquesta gent són gintònics. Home, clar. Ui, estàs posant una pose Risto Mejide amb aquestes ulleres? No, no, no. Sembla una mica, eh? Ui, ho he notat. Ui. Si no. Ui. Bueno, bueno, bueno. Anem a la tercera pregunta.
Una última pregunta que diu, des de quin programa t'estic trucant? A Radies Bern. Ah, programa no ho sé. Ah, és la pregunta trampa. I et donaré tres opcions igualment. La primera resposta, l'A, diu, la penya del pollo. La resposta B diu, canxi qui pugui. I la resposta C diu, Carlitos i tu. Carlitos i tu. No, però podria ser. Va bé.
És un tio molt simpàtic, el Carlitos. Sí, sí. Que ho sàpigues. Molt bé. Tornem-ho a intentar. Doncs la penya del pollo. La penya del pollo? No. No, pues la B. Sí, cangi qui pugui. Gran programa. Molt bé. Que avui tenc a temporada perquè ho sàpigues. Molt bé. Sí? El que he dit abans que ens estàvem acostant a la gent del poble potser és mentida, perquè si es creuen abans que hi havia... Molt bé. Vinga. Adéu. Adéu.
dic que el que deia abans que ens estàvem acostant al poble potser és mentida perquè coneixen com a programa de Ràdio d'Esvern abans, Carlitos i tu que jo proposaria seriamente que es fes l'any que ve no sé quins continguts hauria de tenir l'any que ve de dijous de 9 a 10 per exemple per què no el fem nosaltres si es diu Carlitos i tu hi ha grups de música que es posen Manel i cap dels quatre diuen Carlitos i tu a mi m'agrada com anem de programa heu de posar Carlitos i tu
Llavors va d'entrevistes profundes, o de què va el programa? Quin contingut tindria? No ho sé, no me l'he inventat encara, estava per inventar. És com una mica la tarda con Juan y medio, pues Carlitos y tú, no? És una mica així. Bé, a mi de fet el que m'ha impressionat més d'aquesta resposta és que...
El nom menys probable que ha vist dins de les tres opcions ha sigut Canji Qui Pugui. Vull dir, abans és la penya del pollo que Canji Qui Pugui... És el millor nom de programa que hi ha hagut mai a la ràdio d'Espern. Exacte. Vull dir, home, si no has sentit a parlar de cap dels tres programes, tot i que tenint en compte que dos non existeixen, Canji Qui Pugui és una cosa estranya, és com fent una broma. La gent pot pensar que tots tres són estranys. Bueno, qui serà la gràcia. Perquè la víctima saps el seu nom, perquè és que a mi que em sonaves, eh, Víctor?
Jo diria que no, però no t'ho puc assegurar, ara no me'n recordo. Bé, és igual. Ai, que el coneix. No, no, és que clar, sempre mantenim l'anonimat de les víctimes que els fem entrevistes i aquestes coses. No, entrevistes no, els trivials.
Però a vegades, no, normalment sí, la gent no li agrada dir el seu nom. Molts no, i sí. Realment, jo crec que en aquests programes que hem fet aquesta temporada hem arribat a la conclusió que la gent de Sant Just molt culta, molt culta, molt culta sobre Sant Just i així com a referent Sant Just temps d'actualitat tampoc... No ho acabaria de ser, no? No, no, no, no llegeixen, no llegeixen perquè no hi ha diaris Sant Just però tampoc llegeixen a la web de Ràdio d'Esvern que tot això sempre ve explicat. I a la Vall d'Esvern. Va, i el butlletí, no? És veritat, és veritat. El butlletí és de l'Ajuntament.
Seria com l'avantguàrdia d'ara. He notat una crítica per l'esquena. Bé, ja no queden més preguntes, no? No, no queden més preguntes, però podem parlar de l'estiu. De l'estiu? Sí.
És com si no ho tinguéssim preparat, però és mentida. No, està preparadíssim. En veritat, estem tancant aquest programa per entrar ja a l'estiu. Per dir, estem de vacances? Sí. Hi ha gent que no ens sembla dins aquest plató. Plató estudi. No, jo no ho estic, tu ho estàs, clara. No, no, som les noies treballadores. En canvi, els altres dos, com estem, Adrià? De vacances!
és brutal aquesta cançó aquesta cançó que esteu sentint per exclusiva perquè jo crec que a Ràdio d'Esbert no l'han posada mai malament fan perquè li m'agrada estar aquí està ballant o està donant tot és la nova cançó de l'estiu abans d'entrar a l'estudi és aquesta sí a veure puja no em referia preguntava és aquesta definitivament jo crec que és aquesta
A mi m'han dit això. Ara puja el moment, que ve l'estribillo, que ve l'estribillo. De vera, no, eh? Ara no m'han posat l'estribillo. Atenció, eh? Ara és com el pont. Encara no estem a l'estribillo, a la tornada. Bueno, l'aveus sentit mai? Jo no l'havia sentit. Jo tampoc. La meva pregunta és, Clara, on escoltes això? Mira, mira, mira. Ara. El tiburon. Això és un clàssic.
Això és un clàssic? Això és un clàssic. Com que és un clàssic? Com que és un clàssic? Mai havíeu sentit la cançó del Tiburón? No. Ué, ué, ara estic intrigat. Mai havíeu sentit aquesta cançó? No, Imanol, tu per on surts? Un moment. Ara sembla que estic fent broma, ja em miram cara de broma, però això no és broma. O sigui, existeix una cançó amb aquesta mateixa lletra, l'únic que no, amb una base reggaetonera, però existeix aquesta cançó. Perquè és un remake d'aquests que són de moda, no? És un remake, però... Un remix. Un remix.
Però el tiburó no existeix, ja des de fa molts anys. De la pel·li, no? Ai, que gracioses esteu. També hi ha una altra opció de cançó de l'estiu, que és aquesta de Georgi Dan, el mític Georgi Dan, també una mica. Això és la música que posen aquí els pluges, com posen el tio que ha demanat el piano? Sí. A mi m'agrada aquesta.
Perquè és així com vintage, no? Amb aquests... Amb blanc, blanc, blanc, amb blancudres d'acacció. Sí, sí, sembla que sigui dels anys 80 i està gravada el 2013, eh? És difícil, això, però... Com les fotos d'Instagram, el mateix efecte? Igual, igual, igual. Quina és la teva cançó de l'estiu, Immanuel? Home, jo ja sabeu que sóc un fan aferrim d'un grup català... Calla't ja, home! Popero, rockero...
Alterne Indy. Rockero? Bueno, ara estan més rockeros. Una miqueta, una miqueta. I no és altra que Camanel. Jo crec que Camanel...
Marcarà una manja un després. Però tu què vols? Que la gent s'adormi a les festes majors? No, no, sé que no ho convertireu. A totes les barres, a totes les entitats de Sant Just i a tots els pobles si pretens que la gent posi manel a les festes majors. Continuem la palabreria, però sé que tot i la disputa que tindreu amb mi...
Crec que Manel... Mira, escolteu-la. És aquesta la cançó? Perquè aquí ve Teresa Rampell. Aquí ve Teresa Rampell. Tu balles amb Teresa Rampell? Jo ballo com el videoclip, saps? Una mica així, a espasmos. Una mica... M'estic tornant tonto, però... Ho faig veure. Ma, que he d'escoltar... De fet, diuen que en alguns concerts es fan ballar la gent d'aquesta manera. Sí? Sí.
Però què diuen? Ara tots junts? O és que no ho entenc molt. No ho entenc molt com va la mecànica per fer ballar algú, Teresa Rampell. Jo crec que és una bona cançó.
però per ballar en grup, com en surti? Creus que pot ser una cançó a l'estiu, Manel? Va, pot ser una cancioníssima de l'estiu. Mira, quan em venien amb el mare encara me'n podria entendre, saps? Que em diguessis cançó a l'estiu, però... Tu ara imagina't, l'anunci d'Estrella d'Am, li poses això de fons. Estrella d'Am, tanca l'empresa aquest estiu, llavors. Què dius? Mira, mira, mira com fa el somidon. Ai, ai. A mi m'agrada aquesta cançó, Manel, també. Però com a cançó de l'estiu, no. Però com a cançó de l'estiu, no.
és com per fer el sopar de la rebetlla abans de començar a veure el cava sent el... sí, sí bé, falta una persona per dir la seva cançó preferida de l'estiu imprescindible preferida no tant sinó més aviat és una qüestió de què creus, no? que és la cançó, és aquesta? és la cançó imprescindible per animar una festa
I l'Imanol ja s'ha animat. O sigui, només vull dir això. Hòstia, és que això és molt antic, eh? Bueno, Caribe Mix 2000. Això és boníssim. És boníssim. Juntament amb la bomba, cançons del món i que la detenguen. I home, la bomba que la detenguen i jo quiero bailar. Ara fa un canvi, que era en plan... És profunda, aquesta. Ara, ara, puja, puja.
Escolteu la lletra, que té missatges, eh? Té missatges. Em està donant aquesta base, eh? És la veu, el que fa allà, que és molt OT, però... Ara... Ningú se n'hi va a cantar? Home, ara aplaudirem una miqueta, no? Encara no, i me'n... Vinga, tots! Ara, ara, ara, ara, ara! Tota la noix! Ei, ei! Bona, bona, bona! Bona, bona!
¡Vamos que nos vamos! ¡Vamos, hermanos! Òbviament ha de ser això la cansa de l'estiu.
Doncs amb aquesta cançó que hem decidit que és la cançó de l'estiu, la ha proposat la Clàudia, ens acomiadem de 31 programes, amb l'Adrià Calvo que fem de tècnic sempre, l'Imanol López, l'Adrià Barberà i la Clara Aguilar, tots som quatre, som kanji qui pugui. Bravo, bravo! Adéu! Bon estiu a tots! Bon estiu! Adéu!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.