logo

Cangi qui Pugui

Dijous de 21 a 22 h. Entrevistes, participació ciutadana i actualitat del poble concentrades en un programa en què els santjustencs són els protagonistes. Dijous de 21 a 22 h. Entrevistes, participació ciutadana i actualitat del poble concentrades en un programa en què els santjustencs són els protagonistes.

Transcribed podcasts: 52
Time transcribed: 2d 6h 46m 47s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Hola, què tal? Molt bona nit, Clara Aguilar. Hola, bona nit. I bona nit, Albert Closes. Molt bona nit. Benvinguts a la 77a edició de Terminal. Avui, una mica adelantat, especial Sant Jordi.
Els dijous a la nit, Ràdio Desvern t'obre les portes de la Terminal, amb Clara Guilat, Adrià Calvo i Albert Closes. Hola, què tal? Avui obrim el programa amb l'entrevista amb el fotògraf i creador visual Francesc Fàbregas, que ens presenta el llibre Música pels ulls. Al pantall es parlarem dels pros i dels contres, dels llibres digitals, els ébucs, n'hi ha milers, però ens quedem amb les 6 que més ens agraden.
El quadre musical també, com que estem de Sant Jordi, farem quatre recomanacions literàries, racionades amb la música, i l'Albert, de Rascos i Tendències, ens repassarà les millors adreces perquè puguem gaudir durant la lectura a les millors llocs de la ciutat. I d'això comencem. Estàs escoltant la terminal. L'entrevista.
Música pels ulls és una exposició i tindran que recuïn les millors instantànies del fotògraf Francesc Fàbregas. Ara reuneix totes aquestes imatges en el llibre Música pels ulls, Barcelona, 1974-1994. De la seva carrera com a fotògraf de concerts, però també de la seva trajectòria a la televisió, ens en ve a parlar avui Francesc Fàbregas. Què tal? Molt bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Primer de tot, moltes gràcies per acceptar venir a ràdio. Amb vosaltres estem a casa. Sí, no? Sí.
Si et sembla, parlem del llibre d'aquí uns moments, però abans explica'ns com et comences a interessar pel món de la fotografia. Doncs mira, té molt a veure el fet de viure a Sant Just i d'alguna manera estar amb el que seria l'Ateneo de Sant Just en el seu moment. Jo em vaig apuntar a les SES, encara que soc soci de l'Ateneo de les SES,
Imagino que el fet de descobrir, no?, de caminar i anar amb els amics i etcètera, etcètera, doncs això ho tinc que guardar, no? I la manera de guardar-ho pel cervell doncs és a nivell de fotografia. No ho sé, vull dir, tinc un...
Potser és un principi, no? I és un principi, després també hi ha els concursos, també a partir de la Teneu tot comença a ser just, no? Dels concursos de fotografia de la Teneu, dius home, guanyes algun premi, dius, hòstia, això sembla que no ho he fet malament, no? I és aquí, potser és aquí, no? Vull dir, precisament aquí amb nosaltres, no? Amb els amics, amb el centre, etcètera, no?
Com dèiem al principi, hi ha hagut una exposició que ha anat corrent per diferents llocs de Catalunya. La vam tenir aquí a Canxinestar, si no m'equivoco, fa un any o dos. Ara ja farà dos anys. I hi reuneixes totes aquestes fotografies de l'exposició i més en un llibre. Per què? D'on sorgeix la idea? Jo diria que el llibre és tres vegades més que l'exposició. He tingut temps.
en el moment que estic amb l'exposició, doncs... no sé, era com una necessitat, no? El fet d'una exposició és una cosa que es fon, no? Vull dir que és allò que quan inaugures m'està, però quan desapareix et quedes una miqueta com... una miqueta deprimit, directament, no? Dillò que se'n va... les fotos se'n van al magatzem i et quedes com una miqueta baix, no?
i a partir d'això, doncs, bueno, i més coses, no?, i comentaris, ostres, per què no llibre, tal, i bueno, bé, la veritat és que vaig anar a presentar-ho a l'Ajuntament de Barcelona amb la idea aquesta de... i l'argument, que és veritat, però si més no, doncs, també el vaig forçar una mica més, de que era part de la meva i part de la història de molta gent durant aquests vint anys, no? Vull dir, quan a Barcelona, doncs, o a Catalunya,
doncs estàvem vivint en un moment important per a la nostra història, i que d'alguna manera és tenir el privilegi de poder-la viure doncs fent aquestes fotos. Segurament la teva trajectòria com a fotògraf professional, si no que comença partida a la revista Vibraciones, amb l'Àngels Casas,
Podem llegir el llibre que deia que li van agradar les teves fotos perquè es diferenciaven de l'estil de moda de fer fotografies d'aquell moment. Què tenien de diferent les teves fotografies? La veritat és que hi havia una revista
Dic que hi havia o hi ha, perquè ara m'he perdut una miqueta aquesta llarroc amb foc francesa, que era una miqueta el model de fer, però tant de fer a nivell editorial com a nivell de post amb escena. I a mi sempre m'havien agradat agafar aquell moment. Jo imagino que l'Àngel, el que referees és aquella cosa tan fàcil o diguéssim
que és l'instantània, el moment aquell precis, que no és fàcil. És fàcil fer fotos, però de vegades buscar el moment aquell precis, la recerca d'aquella mirada que pugui transportar de cara al client, de cara a l'espectador, potser és això. La fotografia en aquell moment tampoc és que n'hi havia massa.
Potser començaven revistes més de Heavy, amb el que comporta tota la paraflaria de Heavy, amb totes les coloranes, els llums... Potser es veia més tot el que era l'escenografia que no pas el músic. Jo anava al revés, volia captar molt l'essència, la mirada del cantant o del grup, etcètera.
Has hagut de buscar molt entre les teves fotos en arxius alhora de fer tant el llibre com l'exposició o ja tenies molt clar que volies que hi constessis que no? No, que va, que va. Això ha sigut un... això ha sigut un treball de temps i temps. El que és més important, que tot és... tot no hi ha hagut una pressa, no? Perquè... El llibre m'ha anat molt més ràpid que l'exposició, no? El fet de tenir ja l'exposició
en marxa, doncs, m'ha anat prou bé com per convèncer l'Ajuntament de Barcelona. L'exposició em va costar molt de poder convèncer, no? Les coses ara, com es veuen, semblen que molt fàcils, però són... és bastant pica pedra, avui no ens enganyem, el món aquest és... és complicat i depèn de quin interlocutor trobes, doncs, és difícil, o sigui... Jo, el projecte de l'exposició també estava a l'Ajuntament de Barcelona,
amb un arde d'albertament, amb el van tenir entretingut durant un any, amb aquella ambigüitat que és el que et toca més als pebrots, que no et diuen ni que sí ni que no, però espera't, no? I que dius aquella cosa que sí que no, però espera't, truquem d'aquí dos mesos i tal. I en un moment d'una reunió que jo anava amb un acte, diguéssim, al Palau Robert i que...
i que en un moment parlo amb la directora, la Carme Canadell, doncs ho vaig lligar amb 5 minuts. Vas tirar pel dret llavors. Jo sempre he dit, has d'estar als llocs. A casa no et truquen, has d'estar als llocs, i de vegades sona la flauta, però has d'estar als postos. I això penso que és important.
Si et sembla, agafem el llibre, l'obrim i fem una mica de repàs d'alguna fotografia que a mi m'ha semblat més curiosa, per exemple, a la del David Bowie en un concert a París i podem llegir que Bowie no volia en aquella ocasió que li féssim fotos. Aquests grans cantants, grans grups, també amb grans egos, m'entorpien molt a fer com a fotògraf o...?
Aquest cas és un cas emprenyador. En el moment que nosaltres estàvem amb la revista, amb la vibració, era un moment de glòria. Res a veure amb el que passa ara. Era un moment de glòria, un moment de privilègio. Tu anaves, et trucava la discogràfica, la multinacional, i et deia, mira, teniu una entrevista amb el David Bowie, podeu anar a fer un concert a París, després no sé què, etc.
I això era bastant costant. Anaves a Londres a París. Tu anaves amb aquella il·lusió i et trobes in situ. Amb aquest problema se'n anava tota l'aigua. Tot era demostrant la feina que fèiem.
amb la revista ja a les mans, doncs també el mànager, perquè en el fons aquí els músics són els que menys diuen les coses, no? Els mànagers són, o eren, i són els que d'alguna manera són els que sempre et frenen una mica més, no? He trobat casos molt especials, no? Aquest és un cas, el de Boi, però trobar-te no sembla Eric Clapton en un moment
En un moment de mal rotllo, sortint-se del tema de les drogues, que estava liat amb la dona del Rincós, el manager abans d'entrar, dius que no li preguntava ni això ni això. Una vegada estàs a dins i li preguntes de tot i encantat de la vida.
També el que deia abans, no? El músic quan veia que tu anaves molt preparat o que tu dius, hòstia, aquest tio doncs és un professional i sap el que està parlant, doncs també s'obrien i això penso que és important, no? Hi havia molta diferència entre fer fotografies mentre les músiques estaven de l'escenari o dirigir una sessió en estudi, perquè podem veure per exemple fotos de Meccano o de Duran Duran, se m'acudeixen molt, suposo.
Mira, penso una cosa, que les fotos aquestes que són també d'estudi, és el que et deia abans, no? O sigui, el músic, quan està de promoció, està de promoció. O sigui que, d'alguna manera, doncs és això, no? Tu pots trobar-te, potser no tant ara, perquè la cosa que et deia abans no està ara tampoc molt bona, no? Però el músic, quan està de promoció, és clar, ell és conscient que ha de vendre el disc i ha de vendre les gires, no?
i creem més bona predisposició. Evidentment que quan s'acaba la promoció s'ha acabat la pel·lícula i després ja s'ha acabat la història. Totes les coses són més difícils d'entrada. Hi ha dues fotografies que també m'han cridat molt l'atenció perquè en aquest cas els músics no estan sobre l'escenari sinó que arriben als llocs on actuen. És el cas de la fotografia del Mick Jagger arribant a Barcelona que comentes que després et vas adonar que hi havia un policia gris a darrere
contrastava, no? Quina imatge de rebre gran... Sí, jo veig que és una fotografia que mostra amb imatges el temps que estàvem vivint per desgràcia, no? Perquè estàvem sortint de, bueno, ja em diràs, és el tema del postfranquisme, no? Perquè clar, és un policiai gris, directament, no? I encara estem en aquell moment, no? En aquell moment complicat, no? I jo amb aquesta foto
Té, per mi té molt valor per això, perquè veus encara el tema de la trotinament, diguéssim, de l'aeroport, la imatge de policia que et mostra i dius, hòstia, estàs en un país encara, diguéssim, que s'havia acabat de morir el dictador. I tant mateix el concert. El concert és un concert en què va haver-hi corredisses, no? Aquest país no estava acostumat a que hi haguessin
grans concerts, potser va ser un dels primers concerts, diguéssim, d'un grup superimportant, no?, en un lloc no habitual que era una plaça de braus. I això que hi hagués tanta gent, ostres, escolta'm, que no passava res, només pel fet que hi havia aglomeració, doncs va haver-hi... va haver-hi...
Va haver-hi, diguéssim, d'això, no?, bales a goma i va haver-hi unes quantes corredisses, etc. Tinc la sensació, potser, que la música actualment no tenir segurament una figura contra la qual lluitar perd una mica, doncs, caràcter més reivindicatiu, aquella energia, no? Estem en els mateixos... es pot comparar la música que es feia fa... l'època que es veia fa trenta anys amb la que es viu ara? No. No, no. Jo ara mateix...
Mira, en aquell moment, fa 30 anys, cada concert era un esdeveniment. O sigui, els primers concerts, no? Quan et venen els Rolling Stones, o el Phil Collins, el Lou Reed, o el Boi, el primer concert de Buses Printing al 81. O sigui, tot era un esdeveniment. Era el que et deia abans, de desdeveniment. I era una vacunada d'aire de llibertat. Aquest país no estava acostumat, no?
ens estaven d'alguna manera posant-se, diguéssim, de córrer amb les grans ciutats d'Europa. I això ara mateix no és així. Jo veig que ara ens hem normalitzat. Vull dir, que està bé, no? Ens hem normalitzat. Hi ha uns festivals, el Primavera, el Sonar, etcètera, etcètera. I a més a més hi ha la Madonna, hi ha el Bruce altra vegada, però ja no és aquella cosa, no?
I a nivell reivindicatiu, doncs, jo penso que ara mateix estem mancats d'alguna manera, no?, per expressar... Jo penso que els artistes, doncs, s'han apagat una mica, no? Estem en un moment, ara mateix, molt complicat i sembla que estiguin amagats, sobretot la part potser més, els que són més contestataris, no?
No obstant, sí que podem veure la teva pàgina web, que recientment has fet fotografies d'aquesta nova onada tan famosa, onada del pop català. La meva web està en desconstrucció, que es diria, perquè està una miqueta, diguéssim, mutsuleta, que és el que passa amb els webs, que si no estàs a sobre. Jo ara, realment,
Jo ara mateix, ara que fas aquesta qüestió, jo veig que és un dels millors moments de la història de la música aquí a Catalunya. Jo ho tinc claríssim. Jo he tingut que viure de diverses etapes en diversos llocs. I et diré que la diversitat de grups que ara mateix tenim aquí a Catalunya és impressionant.
de diferents estils. I que et poden cantar en català, en anglès, en castellà, no? La majoria català, però, vull dir, que tens grups impressionants. Vull dir, no ho sé, em tenia a fons el que deia gent en castellà, o a mi si em canten en anglès ara canten en català, o jo patir caleril, etcètera, etcètera, no? Jo em sento molt, i soc un gran consumidor, diguéssim. Quasi consumesso més música en català, ara mateix.
Reprenem el tema dels aeroports, que havíem comentat la foto del Mike Jagger, faltava la del Bob Marley arribant a Ibiza, no? Bastial, aquesta foto, bastial. Aquesta foto és de les fotos que tenen aquí el disc dur, diguéssim, del cos, perquè és... A part hi ha un músic o una música que t'agrada, no? I jo veig que encara, doncs, encara, no sé, tot el cos es remou, no?
I el Bob Marley, doncs, jo, per mi, encara és actual. Tant la seva música com el seu missatge, és totalment actual. I la seva música, jo diria que el Bob Marley és el número 1, directament, continua sent el número 1. Jo diria que si ara mires les estadístiques, penso que és el músic més escoltat encara.
i és una foto que tinc un record, una mica com el que tu deies, com la de Max Jagger, perquè t'enfrontes amb una llegenda, ara més llegenda que mai, però estàs tu i això, ja veus, estàs sol, que té, per mi té aquest valor, aquest plus, que una foto al concert, doncs...
Més bé o més malament, hi ha més companys que fan fotos de concert. Però aquestes fotos, que són úniques, perquè són fotos úniques, doncs sí, li donen molt valor. A més a més, aquesta foto, si t'hi fixes, és una foto que podria ser feta actualment. A part, al fons no, perquè es veu també l'aeroport, que és com un poble, i ara vas l'hi viure i ja és com una gran urbe, no? Però hi ha la manera que abastegi tot, i dius, va ser l'home aquest,
va super actual i estem parlant del 78. Ja era... ja s'anticipava també amb la moda. Una altra fotografia d'un cantant que no està sobre els escenaris és la de l'Obi Montlló, que ha estat el que més de prop pel fet que està feta a l'Ateneu, no? Aquesta foto és... és per mi... jo diria que potser és la foto més emblemàtica, no?
perquè té aquestes lectures, una foto que jo faig quan jo em dedico a fer book, o sigui, jo en aquest moment encara no estic dins de la revista i allò que fas dintre de la televisió, sempre la música, la imatge va conjunta i jo també estava involucrat en les primeres festes de tardor que eren la gent de la tele o que vam ser una miqueta
els precursors, diguéssim, de les primeres festes de Tardó, i també ens encullàvem d'això, de portar a la gent, els artistes, i bueno, aprofitaves per fer fotos. I aquesta foto té una mica, doncs, també el que deia abans, no?, ets tu i l'artista, no? I a part de ser de Sant Just, a part que també l'Ovidí és un cantant que m'agradava molt, i m'agrada la música, no?,
I és una de les fotos que també, com tu deies abans, doncs home, hi ha hagut una feinada, hi ha hagut una feinada sobretot de recerca, no? De recerca i de descoberta o redescoberta. I aquesta és una foto d'allò que trobes un negatiu allà, perquè jo soc un, sempre dic que soc un anàrquic ordenat, no? Més o menys, sé que està per allà, però hòstia, aviam si...
No. I aquesta foto em va fer molta il·lusió. A més estava destrossadíssima. És un negatiu 6x6 amb l'any negre i la sort és d'aquestes que amb l'entorn digital, doncs mira, passes pel planxer pintura i l'arreglem una mica, no? I cola. Fàcilment anava a preguntar sobre el retoc fotogràfic. Posicionament claríssim. Què en diu? No, jo no...
Jo sento les noves eines perquè, aviam, en el moment que treballàvem anològicament, doncs, també intentàvem fer algun tipus de trempetes, no? El pas és que les trempes no eren tan espectaculars com es poden fer ara, no? I veig que has de fer bon ús de les eines, no? Tens ara mateix... tens programes que et permeten, doncs, donar-li una mica de...
No sé, vull dir, no soc molt de manipular, però sí de millorar algunes fotos i penso que les enes són bones. Com per exemple, jo soc un fan de l'Instagram, de l'iPhone, i té unes particularitats i molt immediates, que és espectacular. Espectacular, no?
Finalment fem un petit apunt sobre televisió. Creus que ara actualment es podria fer un programa com l'Espugni del principi? Hi ha espai a la música, a la televisió? La música és molt difícil a la tele. Jo he sigut un guerriller, diguéssim, amb totes les direccions que he conegut en el món de la televisió i és difícil, és molt difícil.
i això ja venia, diguéssim. Jo vaig començar la tele en el programa que feia l'Àngel, l'Àngel Casas, que és de l'Àngel Casas Show, i ja passava una cosa molt simptomàtica, que tu portaves, diguéssim, gent molt important, i en el moment que hi havia la música, doncs l'audiència baixa. I és que sap greu, però és així.
És espectacular. I aviam, com tu deies el tema, havíem fet 50.000 experiments amb la música. O sigui, amb la Sputnik ha passat, o va passar, diguéssim, de tots els formats. Vam arribar fins i tot a una època que fèiem un programa diari. I un programa diari era que cada dia ens el dedicàvem amb un estil, i a més amb noms superraros.
el Cecilia, que era un programa de música més... Ara ja està passant de moda, no?, dir grups independents, perquè ara, no sé, vas al FIP o vas al Primer Verde, grups independents... Ara ja tots són música i punto, no? Però un ha dedicat a la música més dels 70s, l'altre, un programa més d'actualitat. Sí, fèiem un programa cada dia, no? Jo penso que en aquell moment va servir... Jo sempre intento ser positiu, no?, i...
i allà vam... jo penso que allà va ser un bon exercici de fer televisió. Per molta gent que han fet programes fantàstics, diguéssim, i que continuen, eh? Vull dir que programes tant com, no ho sé, el Silenci o el Bestiari, que a més a més són... són de la meva secta, no? Vull dir, que jo dic de la meva família, vull dir, de mon germà, etcètera, etcètera, no? Però que jo estic molt content perquè vam ser bastant...
renovadors, diguéssim, en l'àmbit. A través de la música vam crear nous formats en el món de la tele. Francesc, acabem aquí l'entrevista no sense abans, recordant que seràs signant, tant aquí a Sant Just com a Barcelona, exemplars de música pels ulls, no? Sí. M'han convidat aquí a l'Ajuntament que ens hi n'està aquest diumenge al dia de llibre i ja estaré, doncs,
Tot el matí, a partir de les 12 fins que acabem signant llibres de música pels ulls. I a més a més, em guardo una mica de sorpresa per la gent que compri perquè tindrà un regalet, un plus d'afegit.
I després del dilluns, doncs també la gent de... hi faig propaganda perquè no passa res. I tant. I el dilluns també la gent de l'EFNAC m'ha convidat a anar al dematí a l'EFNAC de les Arenes i a la tarda estaré al darrera Llegonal, o sigui aquí a prop de la casa, també. Doncs ens apuntem a aquestes dates per qui vulgui tenir el llibre música pels ulls firmat i et diem moltes gràcies per haver passat per la terminal. A vosaltres. Pantalles amb Adrià Calvo.
I després de l'entrevista amb el Francesc Fàbrega seguim en aquesta mena de especial Sant Jordi uns dies avançat fent una mica de debat sobre els e-books perquè per a molts llegir novel·les en un llibre electrònic ja forma part de la seva vida quotidiana i n'hi ha d'altres que resisteixen a deixar de banda el paper i l'olor de llibre acabat de comprar. Hi ha motius per posicionar-se d'una banda i de l'altra. I dit això, comencem el debat perquè el Buil Pantalles no anirà
més lluny que això d'intentar situar-nos en aquest debat de Ibucs sí i Ibucs no. No sé què en penseu vosaltres. Jo no en tinc. M'he vist algun però crec que està molt bé però no ho acabo de trobar massa còmode. Jo soc d'ibuc.no i no m'agrada, no m'agrada massa i la veritat és que no li trobo massa el sentit. O sigui, quan miro les llistes dels punts a favor
Tot i això, em segueixen guanyant els punts en contra. Ara ho veiem, no? No, bueno, és un debat, simplement. Ara deies tu, Clara, que és més còmode, que no ho trobes còmode. Hi ha gent que, clar, el fet de poder tenir més de mil llibres en una sola tableta ho troba molt més còmode. Tu, en canvi, consideres més còmode un llibre clàssic?
És que a mi m'agrada subratllar-vos, que després, no sé què li vaig comentar un dia, això em va dir, no sé, que es poden fer notes, els llibres, però és algo més... és menys personal, jo trobo que tenir un llibre que t'apunta, que te l'has regalat, que te l'has comprat amb aquell olor i guardes un punt, i no sé, totes les coses romàntiques, no? Però també és veritat que l'altre dia a una classe d'universitat t'ho comentaven, no?
D'aquí dos dies, en comptes d'anar amb no sé quants totxos, com els que agafarem després al quadern, que vinguem 4 lletres aquí que pesen, no sé quant, véns amb un ebook i feina solucionada. Jo crec que aquí el més important és el factor melancolí o el factor amor cap al llibre clàssic, cap a les pàgines, cap al paper, cap a passar les pàgines, l'olor, poder fer unes notes... És senzillament aferrar-nos al que des de tant temps tenim. Jo crec que és un canvi tan gran que és molt difícil que...
que ens convencin a alguns, òbviament. També un dels motius, segurament, perquè no acabi de convèncer això de l'ebook, és que és una pantalla més a les nostres vides. Ja en tenim suficients, no?, per afegir-ne a un altre. És també un aparell que s'espatlla. Un llibre mai s'espatlla. És un aparell que s'ha de recarregar. El cercle s'ha de recarregar tres cops al mes, no gaire més, però... I no et fas una biblioteca, no?, això de dir... Què lliure em deixes avui, no? No ho sé. Sí.
Sí, no? Sí, sí, sí. A més, també tens aquesta sensació que, en el moment que se t'espatlla, els perds tots. I a la platja, amb la sorra... Això sí que ja ho havíeu pensat, sí, sí, sí. És difícil. El que sí que també és veritat és que, tot i que la inversió inicial en un ebook serà d'al voltant d'uns cent i bastants euros, després els llibres són molt més barats. És un document que et baixes d'internet i no cal sortir de casa.
Tot i que potser el romanticisme d'anar a la llibreria completa ens guanya per aquí. Tornem amb aquesta idea del romanticisme d'anar a buscar els llibres, de mirar-te i tenir tot unes prestatgeries plenes de llibres. Jo trobo que això, òbviament, no ho pots fer i és una de les grans luxes per mi, una de les grans parts de la lectura. M'agraden. Nosaltres fem una petita recomanació. Hem buscat els quatre models més venuts. El primer tot és el Kindle de l'Amazon, que és el més barat de tots, val 99 euros i és el que està més de moda.
El problema que té és que només té compatibles els formats que venen a Amazon. També hi ha el Sony Reader que és molt més car, que val 180 i tot i que és més car té molts més formats. I finalment hi ha unes propostes segurament les més interessants que són el llibre electrònic de la Casa del Libro. És un llibre que es diu Tagus i la del FNAC, productes oficials d'aquestes dues llibreries.
que segurament són les opcions més efectives, perquè combinen això de tenir, doncs, som barats, 129 i 119 euros, una cosa així, però a més accepten diversos formats. Això si tingueu molt clar, a l'hora de comprar un ebook, no confondre'l amb una tableta, perquè jo hi vaig llegir, a gent, pel metro llegint amb l'iPad, sense ulls, amb ulls vermells.
Els iBooks no tenen pantalla retroil·luminada, és a dir, la pantalla no està il·luminada, és tinta electrònica, se'n diu. És una tinta que emula i és molt propera al que tenen els llibres i per tant la llum la posa al sol o al focus que tu vulguis, no està il·luminada la pantalla. Molt de gompte amb això perquè si no se'ns cansaran els ulls. Fins aquí el Pantalles d'avui.
Troba'ns a internet a laterminal981.blogspot.com Cuadern musical amb Clara Aguilar
Hola, bona nit als dients de Ràio d'Es Bern, això és una secció de terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu estar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic. Si vols ser a més, queda't aquí i coneixeràs les millors recomanacions literàries relacionades amb la música.
Bé, doncs, molt bona nit. Com hem dit abans a l'entradeta del programa, hem quedat que avui faríem un especial Sant Jordi, tu també, Albert, faràs unes recomanacions d'on llegir. Sí, sí, a la temàtica. Avui al Codern fem quatre recomanacions de llibres, però que, en certa manera, estan molt relacionats amb la música, tant o perquè estan centrats en personatges com Billy Holiday, que en parlem després, o perquè la música és molt important en la novel·la, en la trama. Comencem per la primera recomanació. És una música constant,
de Brigham Seth. Després d'un bon partit al seu tan celebrat debut anualístic, Brigham Seth confirma el seu extraordinari talent narratiu amb una música constant.
on de nou trobem la seva passió per la música i la poesia, on, sense cap manera, ens ofereix una altra vegada aquesta visió tan subtil i especial que té de retratar les relacions personals, i sobretot l'amor, que és el tema més important d'aquesta novel·la, una música constant. Michael Home és el violonista de gran talent a qui se li havia inaugurat una carrera com a concertista molt important,
i ha acabat com a segon violí en un quartet, és el quartet majori, que és una posició còmode, sense expectatives, com la seva vida, que transcorre de manera grisa, melancònica, en un Londres que també acompanya i fa com de metàfora d'aquesta vida normal i corrent d'un violinista que toca en un quartet. La seva vida canvia de dalt a baix quan un dia estava a la ciutat i es topa amb la Júlia, que és una pianista d'aquí anys enrere. Ell va estimar, va perdre,
a causa dels seus dubtes, aquestes coses que passen. Ara no sé si vull estar tant de temps amb tu, ara sí, ara no. I a partir d'aquí serà com aquesta recerca per tornar-la a trobar-se-la. I és el que no es pot explicar més perquè és la història en si. I jo recomanaré aquest llibre tant a la gent que és apassionada de la música clàssica perquè
El fet que toquin un quartet són constants. Les referències a la música clàssica són una apassionat de Schubert. També parlem molt de l'art de la fuga de Bach. És a dir, molt i molt recomanable, tant per qui en tingui idea com per qui no en tingui idea. Passem a una altra recomanació, que és l'Eterna rueda d'Àlex Ros.
L'eternus ruido narra l'apassionant història del segle XX a través de la música. Des de la Viena, abans de la primera guerra mundial,
fins al parís dels anys 20, passant per la manya de Hitler, la Unió Soviètica, és a dir, fa un repàs de l'història de la música al segle XX, començant això a principis de... o sigui, el canvi de segle, i clar, és un llibre que dius, bueno, jo no sé de música clàssica, és igual, són vuitcentes pàgines, és a dir, el tinc aquí, és un totxo considerable. Pica-lo a la taula que es noti. Sí. És gordo, és gordo, el que passa és que també és una guia brutal, tant pels malhomens com pels que no siguin malhomens, és a dir,
A més, ell mateix també, de fet ho explica en les últimes pàgines del llibre, que té un blog que és una mena de guia, que pots anar sentint totes les audicions, per on va passant. Gets, Wind, Debzy, Satie... i tot això fins als Velvet Underground, als Beatles, als Rolling Stones, que clar, són clau per entendre no només la música en el sentit clàssic, sinó en l'història de la música, amb el seguiment del rock, del folk, del ska, de tots els gèneres musicals que...
que són tan fantàstics durant el segle XX. Fascinant, dur, molt dens, això sí, perquè tens la sensació aquesta constant que no pots anar deixant llapis perquè tu vols apuntar tot, tu vols sentir tot, i es fa una mica fa xuc perquè hi ha molts noms. Però si algú t'interessa en conèixer l'Història del segle XX és un llibre que es va publicar el 2009 a l'hitorial Cesc Barral, en castellà, i si algú vol conèixer és una gran oportunitat per fer un repàs
d'aquests 100 anys de música.
De fet, ja n'havíem parlat en edicions anteriors, fa dues setmanes o així, del músic Ruichi Sakamoto, que va publicar el novembre passat del 2011, La música os hará libres. És un llibre que vaig llegir fa bastant poc, és bastant més prim que El ruido eterno d'Alex Ross, i és una biografia del músic
doncs que comença des del seu primer contacte inicial amb la música fins ara, fins al 2009, fins als seus 57 anys on sembla que té. I... bueno, és... és una manera de... sempre penso que llegir una biografia és un acte entre curiositat i admiració, perquè estàs com entrant a la vida d'una persona que al cap de la fi t'està parlant, és a dir, comença, fa un llarg vítol a la seva infància, a l'escola primària, que va ser molt especial, el seu contacte amb el piano,
la formació dels pares, etc. I després hi ha capítols molt i molt interessants, per si algú té interès d'aquest músic que ha fet bandes sonores com Babel, l'Último Emperador, etc. Un capítol molt important és quan ell entra a la seva banda que ha fet molts projectes, que és la Lleu Màgica Orquestra, al cursat dels músics Chriomi Hasono i Yoshihiro Takahashi.
i doncs, bueno, parla de les dificultats que tenen quan ets jove, la ambició, el no saber cap on he d'anar, què he de fer, amb quines persones m'he de relacionar, i és molt i molt interessant, també, això, tant per a qui li agrada la música com per a qui li agradi les... hagi vist algunes pel·lícules i cregui que és una música excepcional, que a mi m'agrada molt, i a mi em parla extensament en la lliçó dels quaderns, però també és interessant, també potser per la seva faceta, per conèixer quina manera la persona és. Jo el definiria una persona superindecisa, ambiciosa,
i bastant especial, perquè el tio dedica... el tema personal no en parla gaire, té una filla i no en parla gaire, però sí que dedica extensament a parlar de la seva relació amb el pare, una figura que fins que ell no va ser adolescent no li va mirar els ulls, i aquestes complicacions a les relacions amb la família.
Molt interessant, per si el voleu conèixer, que és autor de pel·lícules com Tacones lejanos, del Pedro Almodóvar, del... Merrit Crismas, Mr. Laurens, Feliz Navidad, Mr. Laurens, etc. Molt interessant. La música Os hará felices, publicat per Altaïr, el 2011, 272 pàgines i 21 euros.
Música. Música.
Què us recorda aquesta música? Jo ho salvaré. No ho sé. No recorda el Budiaren, aquest tipus de música? Doncs sí, sí. La dinem, no? Doncs és la... és el One You Smile de la Billie Holiday. És que és l'última recomanació que fem avui al cadern. És un llibre que encara no he acabat, que estic en precis de llegir, que és l'autobiografia que va publicar la mateixa Billie Holiday que va escriure també amb William Dofty.
que es diu Lady Sings the Blues. Bueno, és bastant dur, jo crec que és el més dur de tots, perquè, clar, també, bueno, tothom sap que la Billie Holiday té una història bastant complicada per la entitat de violació que va tenir els 10 anys, la prostitució, la discriminació racial, la drogadicció, les estades que va estar a la presó. És a dir, és una vida d'orilla a d'orilla, però molt interessant també per conèixer la història del jazz.
Les èpoques en què va tocar amb músics com Duke Ellington, Louis Armstrong, Benny Goodman, Lester Young... De moment, jo estic a la meitat. És un estil força peculiar. No està llegint els pèls. És un retrat bastant fidel del que era la vida d'una persona, de Billie Holiday, també coneguda. El seu nom realment era Eleonora Holiday.
d'una persona que és clau per tenir en compte si es vol escoltar l'història del jazz per tota la carrera que ha tingut al darrere. Teniu interès o quina recomanació es quedaria a vosaltres del moment? Jo, com a gran fan de Billie Holiday, aquest, perquè realment trobo que és bàsic per entendre el gran talent que va arribar a transmetre a partir d'aquesta història tendràgica.
Però la veritat és que el gran totxo, que estic veient aquí, que hi imposa, però realment trobo que és un d'aquests llibres que no per tenir la pressió de llegir-te'l d'un tirón, però citar-la a la música és com allò, com una mica la bíblia, tenir-la al costat, i poder-la follar quan pensis en un tema i tenir-la com a referència. Clar, l'Albert està parlant del Riu d'Eterno, eh. Clar, és que en comparació als altres, és quatre vegades els altres. Però també és el que dius tu, jo aquest llibre el llegim a trossos, és com una mena de bíblies i de guia.
I, en canvi, per exemple, una música constant és una novel·la. Clar. I, de vegades, són biografies. Són... Són diferents formats. Gèneres diferents. Però totes que molt interessants. Totes bones propostes per poder regalar o comprar aquest Sant Jordi. Segueix-nos al Facebook a facebook.com barra la terminal. Redescobrim tendències amb Albert Closes.
Molt bona nit a Ràdio Escoim Tendències. Ens sumem també a la temàtica del programa d'avui especial de Sant Jordi. I, doncs, tenint, com sempre, Barcelona en compte, us volem repassar una mica totes les adreces que han de ser bàsiques per a tots aquells amants de la lectura.
o per tots aquells qui, aquest Sant Jordi, doncs vulgueu aconseguir un llibre especial, ja sigui per algú altre o per vosaltres mateixos. Tot i això, parlem, volem parlar una mica de diferents coses relacionades amb la lectura, des de llibreries, a biblioteques els volem recomanar, però també passant per les cafeteries, sempre amb aquest famós meridatge entre cafè i una bona lectura. Per començar, parlarem d'algunes llibreries que personalment us vull recomanar,
Òbviament, són moltes les grans llibreries que trobem a Barcelona, però aquí són algunes recomanacions totalment personals. I comencem amb les dues, possiblement més similars i al mateix temps més conegudes, que són la Laie i la Central. Són aquestes dues grans llibreries que, doncs, repel·litzen una mica amb l'Afnak, en tant que són, doncs, llibreries més grans, amb un catàleg molt més ampli i en el que, doncs,
Segur que si hi entreu us emportareu alguna cosa perquè ja sigui des de novel·les a llibres més especialitats en qualsevol tema segur que trobareu alguna cosa per a aquella persona que haurà de fer un regal especial. Després ja comencem amb llibreries més petites i més concretes com és aquesta que us porto ara que és a peu de pàgina que és una petita llibreria que es troba al carrer Major de Sarrià, no sé si la coneixeu,
però és una llibreria que destaca molt pel seu espai. És arquitectònicament i visualment molt agradable i que té dos pisos amb una selecció de llibres bastant més escureta que les llibreries anteriors però molt ben presentades. Tots són llibres en català o en castellà i tots són novetat de les editorials. Hi ha, per representar, les editorials més petites però també hi ha les editorials més clàssiques
I també és una molt bona llibreria per la seva secció infantil. Una secció que està a part, molt encantadora i la vostra opció per si heu de comprar un llibre pels més petits. Llibres antics, però no és amb aquesta idea de llibres de segona mà, sinó llibres especials amb història, els trobarem a la llibreria Antiquària Estúdio al carrer Aribau.
És una llibreria amb molta història a Barcelona que s'especialitza amb llibres de segona mà però que no només tenen novel·les de butxaca sinó que també tenen llibres d'història, atles antics, de fotografies i aquí és per si teniu alguna idea més en concret i per una ocasió més especial perquè són uns preus més elevats però realment són per trobar peces úniques quasi de col·leccionista.
I després llibres internacionals, perquè segurament a vegades d'aquestes llibreries no se'n parlen tant. I la primera que us porto és una de les més especials, que és Baybars, està al carrer Montaner, i és una llibreria que s'especialitza en llibres de cultures que a vegades no tenim tant en compte o que no estan tan representades, sobretot del món àrab, però també hi ha llibres, tenen una gran selecció de llibres en francès, publicats en francès,
i també de llibres de la comunitat jueva. És una llibreria per a aquells que hagueu de descobrir, com la majoria de nosaltres, la famosa literatura àrab, i sigui poesia, també trobareu llibres de temes de cultura, història, relacionats amb la cuina, amb la música, però tota d'aquest món àrab. I després, una que ja us vaig comentar en un programa anterior, que és Ibernian, aquesta llibreria anglesa de segona mà,
i per primer cop us porto a una adreça que està bastant a la vora de Sant Just perquè avui volia acabar aquesta llista de llibreries que us recomano amb Colibrí que és una petita llibreria que trobareu a Esplugues que és una llibreria a Alemanya i doncs ja sigui perquè vosaltres et sabíeu alemany i podeu llegir amb alemany o doncs si coneixeu algú o sempre fins i tot doncs si teniu una gran relació doncs d'amor cap a algun
gran mestre de literatura o poesia alemanya, doncs sempre és bonic tenir un llibre amb la llengua original, per molt que n'hi ho entenguem. Doncs Coribri és l'única llibreria únicament a Alemanya que hi ha a Barcelona i a les seves rodalies, i la trobareu a Esplugues, perquè ja és on hi ha l'escola alemanya, i doncs té sentit. I a més que hi ha molts alemanys a Sant Josep, doncs és un bon lloc per posar-hi una llibreria a Alemanya. Sí, sí, és per la comunitat d'expatriats que ha creat l'escola alemanya d'Esplugues.
Ara, passant de les llibreries, us voldria recomanar unes quantes biblioteques, començant amb la del Manac. No sé si heu estat mai a la del Manac, però realment és una joia. Els museus normalment tenen biblioteques i són una de les grans desconegudes i oblidades de la gent de Barcelona. Realment no les utilitzem tant com hauríem, perquè algunes són autèntiques joies, com la de la Fundació Miró, que és molt més moderna però és molt complerta.
Però la més especial és la del Manac, perquè en el seu sostre està tota decorada amb pintures al fresc, d'un estil bastant barroc, però que si més no fan una gran impressió d'una gran biblioteca clàssica. És la millor biblioteca d'art de tota Catalunya, òbviament, però hi podeu anar sense haver de consultar o sense haver de tocar cap llibre de la biblioteca, podeu anar a estudiar un dia sencer. I també un dels grans edicients és que és un espai molt petit, hi ha poques taules, però hi ha molt poca gent,
o sigui que és tranquil·litat garantitzada. I a més a més, a la sala principal, hi ha tots uns grans ventanals que donen tota la vegetació de Montjuïc, i doncs és una visió bastant idíl·lica. La segona biblioteca és la de Catalunya, la clàssica del Raval, pel seu context històric i perquè respira aquesta gran biblioteca de Catalunya. I també seguint amb aquesta basana històrica,
la de la Universitat de Barcelona, de la plaça Universitat, que podeu entrar totalment... no us demanarem ni el carnet estudiant, en la de la plaça Universitat. I és una mica aquest tipus de biblioteca a l'estil Howards, amb molta història, amb molts llibres de doble pis, en el que senzillament us heu de deixar perdre entre totes les seves estanteries.
I també, amb aquestes ganes que he tingut avui de ser una mica local, jo em vaig quedar bastant impressionat per la biblioteca de Sant Just. Està molt bé. Jo que vinc de la xarxa municipal de Barcelona, està bastant bé la biblioteca de Sant Just perquè, a part que està molt ben notada, trobo que és una molt bona col·lecció, un molt bon catàleg, sobretot per les revistes que són molt actuals i realment la selecció és molt professional.
i l'espai en si mateix, trobo que està molt bé. Jo ara ja vaig quedar molt de tant en tant, quan era més petita anava més sovint, i cada cop m'enduc més sorpreses, perquè tenen la tira de novetats, la tira de coses que aquí són pocs, suposo, i està tot allà. I és una biblioteca que fa recentment, no se quants anys que ho feia, que es va renovar. Potser fa 4 o 5 anys, però és que està molt bé. Realment jo em vaig sorprendre, perquè comparada amb la meva, que és la de les Corts, que és una biblioteca històrica, però
però que realment es cotreja per totes bandes. Es noten les retallades en les biblioteques per això perquè les novetats últimament arriben més amb compte a gotes i aquests llibres més cars són més difícils de trobar. Això es nota. Ara que parlaves de Sant Just, aprofitem que tenim aquí una Sant Justina que ha vingut a determinar l'avís d'Eternus. Jo, Maria, parlava amb Maria Salorta. Maria, bona nit. Hola, bona nit.
Quins són els llocs que a una persona de Sant Just li agraden a llegir? Quins llocs aniries tu per gaudir d'una bona lectura? Per llegir... Mira, depèn. Si fos un hivern, que no hi hagi gaire gent a canginestar, és un espai tranquil on pots anar i gaudir d'una bona posta de sol, fins i tot. Però si no, el Parc del Milenari també està ben a prop i és superxulo i molt més tranquil del que sembla si te'n files una mica amunt i que també pots tenir una bona estona de lectura.
És que aquí a Sant Just tenim molts bons llocs. Ho sé, jo ja sabeu que a mi a Sant Just m'agrada, que estic bastant enamorat. Doncs ara us volia portar dos llocs alternatius per anar a buscar llibres i d'una forma totalment gratuïta. Són llibres que promouen l'intercanvi. Tu portes uns llibres i a canvi tens dret d'agafar-ne alguns altres. I en el primer lloc que us porto
Senzillament no cal ni que porteu un llibre com a intercanvi. Són els punts verds que es troben per tota Barcelona i també per totes les rodalies. I és un lloc bastant inusual per trobar llibres, però existeixen. Hi ha una part seleccionada en què els usuaris poden anar i reboscar entre la selecció que tenen. Hi ha llibres de tots tipus, hi ha títols horrorosos, però alguna joia de tant en tant es pot trobar, o si més no, provar sort amb algun llibre que ens faci gràcia.
I el segon punt és el cinema Renoir les Corts, en el que hi ha una part en la cafeteria, hi ha una part en estanteries, en el que sí que us demanen que deixeu un llibre i com a canvi podeu agafar un altre. El que està molt bé d'aquest cinema és que es nota que el públic se sent intel·lectual i realment hi ha grans títols de la història de la literatura. Hi ha molts clàssics que fa bastante gràcia,
I també hi ha títols en altres idiomes perquè al ser un cinema en versió original hi ha un ampli públic internacional i hi ha llibres escrits en tots els idiomes. Un altre punt és la cafeteria del Teatre Neu que en aquesta cafeteria també hi ha una secció de llibres en què també et pots emportar els llibres a casa també amb aquesta excusa que tu també en deixis un.
No sé si coneixeu algun altre lloc que ho facin això, perquè és una cosa bastant corrent això de que puguis portar un llibre i te'n puguis emportar un altre. El Renault l'has dit oi? Sí. De fet és una proposta que també es va intentar fer al metro de Barcelona i hi havia uns punts on tu podies deixar un llibre i agafar-lo uns altres, el que passa és que no sé actualment com es troba. Crec que no acaba de funcionar massa i no se'n veuen mai. És una cosa que en moltes ciutats europees està directament al carrer, en ciutats com Viena o Berlín, i això ho he vist, directament al carrer obert per tothom.
però és una cosa que sí que és veritat que jo sempre quan ho veia allà pensava això Barcelona no duraria, no duraria massa. O sigui que trobo que potser és una mica més difícil. Per a aquells que agafem els ferrocredits de la Generalitat hi ha una iniciativa molt bona que han fet últimament que és el vagó de llibreria crec que es diu que hi ha uns codis QR per escanejar amb el mòbil que et donen els primers capítols de llibres novetats. És allò més aviat doncs per fer en realitat és publicitat simplement però incentivant a la lectura al que hi havia a la fi.
Molt bé, doncs amb aquestes propostes passem a les cafeteries amb aquest malidadge, com deia, tan romàntic d'una bona lectura amb un bon cafè o un bon pastís i tot i això, aquí no els tornem a recomanar perquè és un tema que va tocar bastant la desconectedència, els cafeteries de Barcelona, sinó que el que hem volgut veure i posar-vos en aquesta llista són llibreries que, a part de comprar directament llibres i que bàsicament siguin llibreries,
i també hi trobem una cafeteria. Les més famoses segurament serien la Laie i la central de Mallorca, que possiblement és un dels llocs més encantadors de tota la ciutat de Barcelona, però després també aquesta llibreria que abans us he comentat, la Baybars, especialitzada en la cultura del món àrab, també té una cafeteria, la del Teatre Neu, que és el que també havíem comentat, i també us volia acabar aquesta llista amb
una que no sé, jo tinc la sensació que és bastant més desconeguda, que és el Bernat Més, està al carrer Buenos Aires, i és una llibreria bastant, és un local bastant gran, i doncs entremig de totes les llibres, entremig de tota la llibreria, doncs hi ha una espècie de restaurant, perquè també fan menús de migdia, i a part doncs zona de cafeteria. És un espai diferent, però trobo que
trobo que és bastant bonic i tens tots els clients de la llibreria que estan anant pels teus cantons. Trobo que és una molt bona idea. I per acabar ja amb aquestes llibreries i amb l'última recomanació, com que a Rades Conintendents si també ens agrada parlar de viatges, no podíem deixar-nos la llibreria Altaïr a Gran Via i, òbviament,
perquè és on trobem les millors guies de viatges de tota la ciutat, però a part també heu de saber que hi ha part de novel·les, hi ha novel·les literàries, o sigui, obres literàries, però que es basen en relatar un viatge o fer el retrat d'una ciutat i d'un gran llibre se'n pot treure un gran viatge, podem fer com una mini guia alternativa
Penseu en el Madrid de Pérez Galdós, la Alemanya relatada per Hermann Hesse, el París de Cortázar, el Brooklyn de Polòster, i així no acabaríem mai, perquè de grans autors i de grans llibres hi ha moltes ciutats que n'estan connectades. Això fa recentment, aquest Nadal o així, vaig anar per primera vegada a aquesta llibreria, que sí que he passat per davant, però no havia entrat mai, i anava a la recerca d'una guia, l'Uniplanet, de Dublín, d'aquestes de... Dublín de Cerca, aquestes de Parna quatre dies.
I com que no he anat mai em va sorprendre això que dius tu Albert, et posen una secció d'Irlanda per exemple, i et posen no se quants llibres, no se quants autors relacionats amb la ciutat. Jo em vaig comprar el James Joyce, que no me l'haig d'acabar, que també ho he de dir, els doblineses, i clar és una oportunitat també, però això per compartir la guia i endur-te un llibre que està situat al ciutat, vas per allà i vas llegint no se que... És fer una immersió total i és un lloc, és el lloc pels amants del viatge. És una joia totalment, és encantador.
I ja, per acabar, la pàgina web de la setmana d'avui també la relacionem amb el món dels llibres. I és un blog amb una molt bona estètica, el que us portem avui, que és Have a Nice Book, i en el que són els llibres que ens mostren de fotografia o de disseny. I la idea és que cada post és senzillament un vídeo en format de vimeo, en el que, en uns quatre, tres, cinc minuts,
se'ns passa pàgina per pàgina, amb una mà, se'ns passa pàgina per pàgina el llibre sencer. I, òbviament, són llibres de fotografia, per tant, no ens hem de preocupar que hem d'anar llegint el text que hi posa, però és una manera d'ensenyar breument i promocionar llibres, però al mateix temps, com que són llibres de fotografia, també és una molt bona manera de veure fotografies i llibres que realment visualment són increïbles, que aquí a Barcelona, segurament,
no han arribat i, possiblement, no arribaran mai. I amb això acabem amb les corintendències d'avui. Deixa'm afegir també que la Clara l'altre dia em parlava d'una pàgina web, que és iberolibros.com, que és una pàgina web que posa en contacte diferents llibreries de segona mà, també de primera, on per tant pots buscar algunes propostes que segurament no trobaries en llibreries convencionals. Està molt i molt bé, eh, perquè són els típics llibres que tu busques. Jo buscava el llibre de Scott Fitzgerald, que no s'ha editat més.
i no està en cap llibreria, tu passes allà, passes a Soves la Noche i et surten no sé quantes opcions, no sé quantes literials, aquestes polsinoses, però bueno, que potser et costa 5 euros el llibre i a més a més t'ho envien a casa i segons com no hi ha gastes d'envio. Ostres, està molt bé. Està molt bé aquesta pàgina, iverslibro.com. L'apuntarem, òbviament, en els nostres blogs. Soldadons, moltes propostes interessants per passar un bon Sant Jordi, un futur bon Sant Jordi.
Recomanem també comprar aquest llibre de música pels ulls del Francesc Fàbregas, que val realment molt la pena. I el tenim aquí davant, l'hem estat fullejant amb ensentrestudi i és... Ostres, és que fotografies del Moodover, passant per... Per quanta més gent... Rolling Stones, David Bowie, no ho sé, la nova cançó també... Més que millor que fer una recomanació a Sant Justina, eh, que aquí a Sant Just hi ha qualitat de tot. Nosaltres tornem la setmana que ve amb més i millor contingut, però no us prometem res.
Que vagi molt bé al Sant Jordi. Adéu en cap de setmana. Adéu. Ara escoltes ràdio d'Esferm. Sintonitzes ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just durant tot.