Moltíssimes gràcies per estar aquí. Esperem que tornis ja a partir de sempre. Està meravellent, t'esperem. Perdona, no t'he deixat acomiadar ningú. Adéu a tothom. Gràcies per trucar, nens! Sant Justens i Sant Justenses.
Ha arribat el vostre moment. Ja no hi és coses que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre a Ràdio Desvern, Kanji Kipugi. Bon navall! Què tal? Molt bon vespre de dijous, dia 13 de desembre de l'any 2012. Benvinguts a una nova edició de Kanji Kipugi. Aquesta ja és la novena i saludem per començar l'equip de sempre. Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Molt bé. Fantàsticament bé.
La Clàudia Barberà també, molt bona nit. Molt bona nit. Com estàs? Doncs també molt bé. Fantàstic. Sense estudiar, no estudiarà, Clàudia. La Clàudia no treballa. És la nini del programa. Sí, l'Imanol, on el tens, Adrià? Doncs l'Imanol, sembla que per variable tenim fora. Imanol, on ets? Hola, hola, hola, hola. Bona nit. A veure què li sent? T'acanxi? El tio està acanxi? Acanxi? Com pot pensar això de mi? Estic a un lloc millor. Està sent molt xivarri, per aquí.
Se senti barri? Sí, i tant. Bueno, us ho explico, us ho expliqui. Estic al paradís St. Justin. Al sèptimo cielo. Això no es situa exactament? Es situa al milenari. Eh, un lloc, un lloc increïble, un lloc on vas una estona i et donen de berenar. Així, pam, com qui no vol la cosa, saps? Però... Jo et dono conversa, un lloc allà on posar-te bé... Però, Imanol, estàs al bar?
Què? El bar del mil·lenari. Home, clar, què vols? Escolta'm una cosa, quina és la mitjana de l'edat que et rodeja? Diguessin que l'estic baixant. Amb això ja ens entenem. I de què parles tu amb aquestes senyores? Tenim converses molt rellevants i transcendents. Una m'ha preguntat quina llana feia servir jo per cosir els meus gefeis.
que li agradava molt. I un altre m'ha preguntat si aquell que sol de la tele, Junqueras, realment és Ganyu. I bueno, acosta una miqueta el telèfon a la gent a veure què conversa.
Bueno, aquí petant la xerradeta una mica a la fresca, no? A veure, a la fresca. A la fresca, vigilem amb la fresca, perquè... Vigileu, perquè fa fred. De la llasa amb els mogons en punta. Sí. Escolta, ja que estàs esmorzant o berenant o sopant, per què no portes algunes coses que t'estaven convidant i vens a fer el programa que estem aquí esperant, com sempre? Que ara moure'm... Bueno, va, vinc cap allà. Doncs no t'acosto més, eh. Corrent, com sempre. Sí, espera.
Home, si ve del mil·lenari, ja quasi hi és, mira tu. Uix, s'ha trobassat per variar un altre cop. Entra per la porta de la ràdio, entra per la porta de l'estudi, penja el telèfon... I ha mort perquè ha penjat. I ja el tenim aquí. Un fort aplaudiment per l'Imanol. Hola, bona nit de nou. Les velles segueixen sonant, eh, atenció. Molt bé, ja està, ja està. Doncs avui, ara que tenim l'Imanol aquí... Que no he portat res al final, tio.
Bé, no es pot fer tot córrer, portar, berenar. Avui, ell començarà com sempre amb la selecció, aquella selecta que fa dels millors tuits de la setmana de Sant Just, sota la mirada del guapíssim, mira, t'ho llegiré, inagualable i perfectament llest. I Manol López, un aplaudiment, sisplau, per dir Manol, perquè m'agrada que sóc inigualable. Inigualable.
Després l'Adrià, com sempre, ens ha preparat un megamix amb les cagades que es fan per l'entena, que és molt divertit durant la setmana, el que fan Jordi Domènech, la gran Carme Verdo i l'Andrea. Avui fa molta risa. Tot seguit, després, les queixes que han recollit al tàndem, Barbera López, que, com sempre diem, són una manera de donar-te veu a aquella gent que està una mica confusa, molesta, del que sigui, amb coses que es puguin millorar del poble.
Després l'entrevista amb el professor d'ESO Batxillerat, Elisoto Santjust, que és el Pau Vives, que el tenim aquí esperant per fer una xerrada amb ell. Seguidament el moment més divertit del programa, que és el combat, que és quan la clara de l'Imanol es discuteixen avui sobre si Santjust és un poble pijo.
Després, com sempre, el que de les 40, amb la cançó que avui ens canten les amigues d'Alimanyol, no? De fet sona bé. Ho acabes de venir a fer i ara ens ho portes. Les he fet cantar. Què li has fet cantar? Si realment ho vols saber o vols que sigui una intriga? Deixeu-me una intriga. El susto és potent. Deixeu-me una intriga i a veure què ens diu l'expert musical o l'expert de musical.
i finalment, com sempre, per acabar d'avorrir-vos amb el nostre programa de Can Gikipugi, el tanquem amb el trivial popular que fem amb l'Adrià. Comencem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Gikipugi. Si no has quedat amb ningú més.
Doncs, per forar-nos el dia de l'actualitat, Sant Justencal i Manol ha fet un recull, com fa cada setmana, que és el que corre diguéssim per la xarxa social, especial menció a Twitter, que suposa que aquesta setmana i Manol deu ser la tira de vergonya, obert vergonya... De fet, bé contingut, només n'he agafat un de verd, l'únic que realment hi havia en material sobre el que treballar,
Però, mira, ara que ho dius, començaré precisament amb aquest. Amunt de la Mireia Miró, el 4 de desembre, que diu... El ministre li va agradar que es fessin jocs de paraules amb el seu nom, oi? Ha de ser això, no? I posa, per conya. Sí, perquè em van sortir molts, ara no em venen al cap, però sí que ho li ve. Franco Aguerto... Aquest era molt bo. Ai, de debò. Ai, que perd. Però aquest... Ai, que perd. I l'ordinador, que està en totes les lletres de W, E, U, V, és no? R, T, tan seguides. Ai!
És veritat, tens raó. Està aquí tot seguit, no m'havia fixat mai. Berta, el teclat d'un ordinador està tot seguit. Sí, sí, sí. Fixeu-vos-hi el vostre teclat. És un teclat convencional i normal, i corrent com vas sempre. El senyor Berta està a tot arreu, a tot arreu.
Escolta'm una cosa, això de la Mireia Miró, jo començo a avançar, no sé vosaltres, Adrià i Clàudia, que l'Imanol té alguna predilecció per la Mireia Miró, perquè sempre surt als tuits de la setmana de l'Imanol. Ens has d'explicar alguna cosa? Ho reconec. Jo crec que estigues atenta, perquè la Mireia Miró és la següent. Aquesta música no, eh? Jo crec que aquí ja... Merda. Hi ha diners pel mig o hi ha alguna cosa estranya de... No, no, no. No el posem en compromisos. Amb cada persona tinc una relació diferent, no? Vull dir, amb la Neboscuna, la Mireia Miró, una altra...
Jo hi vaig a èpoques. El Twitter que trobo és el que trobo. És nova idea, fa una broma, però la farem. Continuem amb els tweets. Posa una mica de por, Clara. Continuem amb la Mireia Miró, perquè... Amb la Mireia Miró, per acabar-vos d'alegrar el dia, diguéssim. Que el 5 de desembre... Diu... El 5 de desembre va dir... Tornar a festa. Obrir l'armari per veure què hi trobes. I... Punts suspensius. Surprise. Ara, ara, us vull fer...
Clar, ara ràdio, ara expliques la imatge que has fet. Hi ha una imatge posada, però us vull fer com un petit tríbil. A veure si encerteu què hi havia dins l'armari. Vinga, som-hi tots. Vinga, anem-ne a concentrar. Opció A. Què es troba Mireia Milló dins l'armari quan troba festa? Serà un gay a punt de sortir? Opció B. Una casa Ferrero Rocher.
Ara que s'acosten les festes amb Judit Mascó allà dins... Serà la C, segurament? Serà la C. Serà la C. Em fa la C bé. I la C no l'has dit, Imanol. Un jersei rebregat amb una màniga cap amunt tan tiesa que no es pot doblegar. Hòstia, ara estic totalment descol·locada. Jo voto B. Ui, ui, ja vots per B, eh? Jo voto C, el que passa. Era el gay... El gay, la Judit Mascó... La Judit Mascó era dins o només els bonbons?
No, no, la Judit Mascaó no hi era. Jo dic la del bombón. Tu dius bombón? No, diem una cada ull. Mira, no, és que el gay no el vull dir. És que no ho serà, home. Home, jo dic B. Jo ho dic primera. Vinga, doncs resposta. Jo dic la B, tu dius la B i jo la C. Quins nervis, eh? Quins nervis. I ara acabi la música. Perdó. Tira, tira. Ha guanyat.
La B. Era la B. Una capsa Ferrero Rocher. Quina intuïció femenina que tenim, eh? Teniu una gula de matinada que no us l'aguanteu. Senta molt bé la xocolata arribada a festa, omplir-se la panxa una miqueta. Et sents molt bé? Bé. Continuo. Següent tuit. Quina tensió sexual que s'ha respret. Sí, no? No tant com un ambient carregat. Està tot empentant-se, ui, ui, ui. Adrià, què fa? Continuo amb un tuit del Jordi Obenec perquè si no ens en anem.
El 7 d'Azembre... Potser parlem del Jordi, escolta, després tornem a avantar, eh? Que va ser, ha estrenat un... Bueno, està sent el capítol pilot, l'Efecte Walden. L'Efecte Walden, és veritat. Busqueu-lo, busqueu-lo. Busqueu-lo perquè està molt bé. És recomanable, recomanable. Bé, diuen el seu tuit. Els de la fusteria de baix són uns catxondos, i posen una foto. Amb una frase que tenen els fosters de baix, que posen així com... Lo imposible lo hacemos de inmediato.
hi ha un parèntesi que posa, pa' los milagros tardamos algo más. És bona, és bona. Tenen un cert ganxo, eh? S'ha de dir que això no és a Sant Just, deu ser del barri de Sants, d'on veu. Ah, sí? Sí. Sant Just diumènec no és Sant Justenc. Saps què m'ha passat? Bueno, és un Sant Justenc, però integrat. Doncs a mi m'ha passat que he vist l'efecte Walden i ara crec que viu al Walden. I més, he estat tot el matí pensant on està la fusteria sota el Walden, de debò.
No existeix, no? Però ja, ara ja m'ho heu aclarit. Bé, continuem amb un tuit de Sergi Pons, que el 8 de desembre posa Jordi Bufill i Bernat Cardona, dos Sant Justencs, també, i posa dos hashtags que posa amor i calp. I una foto. La foto són Jordi Bufill i Bernat Cardona. Hostes, jo aquest tuit l'havia vist. Jo també.
Entrenyable. Un tuit. Claregen una mica. Però claregen molt poc eh. Que claregen molt poc. Des del darrere. Tu imagina't una terrassa, amb els dos mirant l'infinit allà des del darrere, en plan amor. Com si aquestes es giressin i diguessin que claregen.
Sí, però... Està fet amb mala llet, no? Està fet amb mala llet, amb molta mala llet. Ostres, tu el Sergi, por, eh? Aquesta gent del CAU, tela, eh? Va forta, va forta. Aquest colterrastes, la cosa se li dava fàcil. Últims tuits tenim, en farem dos més només, sí. Dos més només, em deixes fer? Sí, sí. Veig que em pares molt estratègicament. No, també, també. Si vols fer un últim, de fer sí, ara que ho veig. Faré un de... Ràpid, ha de ser. De la Gina Haster, que el 9 de desembre es etiqueta Canxiquipugi.
I diu, felicitats a Clara Aguilar i Manol Llopès per la boda. Ara és el moment que l'Adrià hauria de preguntar i què collons dieu, no? Perquè clar... L'Adrià i tota la nostra audiència, de fet. Sí, sí, bueno, tu representes l'audiència en aquest moment. És una metàfora de l'audiència. Expliqueu-nos què vol dir això. Que la deposició, tu saps què és. Però ho faig la tonta. Ho faig com una persona tonta. Jo us ho explicaré. Un vespre de novembre, jo passejava pel Tiffany's.
Vaig veure un anell i vaig dir, aquest serà per la meva Clara. La meva Floreta. Sí, sí. I aleshores, uns dies després, li vaig dir, no et vindria de gust una boda. A mi, calia aclarir-l'hi. I ella va acceptar. Total, aquest dijous passat ens vam casar en una modesta vila
Vam fer un joc de rol en què el senyor Manol i jo ens casàvem.
De fet, això perquè ho estàs llegint, perquè la Gina Haster ens felicita, però després suposo que van haver-hi més històries. Continua, continua, perquè la Paula Molina el mateix dia... Passa un joc, eh, tu? Tornarà a repetir. Bueno, bueno, clar. Jo m'ho vaig creure. Els va encantar el joc, perquè ho feien convençudíssim. Jo us passaré fotos així al Twitter, jo. La Paula Molina diu etiqueta Gina Haster, aclarirà Iaimana Llópez,
i diu, a mi aquesta boda no m'acaba de convèncer. Fent referència a la boda aquesta de simulacre que vam fer per divertir-nos. No, no. Que això s'ha arribat a extendre via... per coneguts, etcètera. No era un simulacre, no era un simulacre, floreta. Paula, Paula, Paula, amb això estàs volent dir que estava gelosa o tenies alguna cosa en contra d'aquesta boda? Aquí, aquí està el tema. Aquí està el tema, aquí està el tema. Però ara em tens de gelos de l'Imanola o de mià, no ho sé, veus? Com es compres cap a casa, eh? Lo fàcil era pensar per mi.
Bé, i continuem amb el tuit final de Clara Aguilar, que, bueno, és catastròfic. Diu el 9 de desembre a tiqueta a la Paula i a la Gina Haster i a Immanuel Llópez, i diu, preu una boda de contracte. Aquí ja m'ha matat. I a sobre diu, la mort de veritat era amb el músic.
La meva pregunta és qui era el músic? El músic era un sant justent que també participa en el joc de rol, que no té Twitter, per tant no el vaig poder mencionar. Estàs com molt insistent en el joc de rol, no? Com per voler donar una certa falsedat a l'assumpte. La gent pensarà que estem una mica bojos. La gent s'ha perdut la estona. Si no paro de repetir-ho, no? És un joc de rol que muntava l'Imanol i que li va donar uns tuits en relació amb gent de fora del Cansi Puig i Perdó que s'ha dedicat a fer comentaris de la boda aquesta.
Algú no té un tuit? No, no, aquí et deixo... Amor meu. Doncs, vale. No em diguis això que em poso nerviosa. Jo me'n vaig. Continuem amb el programa... Busca'ns a Facebook.com barra canji qui pugui. Busca't una nòvia, o se't comença a passar l'arròs.
Tot i la nostra professionalitat, a ràdio d'Esver no tot surt sempre tal i com voldríem. Tot seguit. Moments per enmarcar. L'actualitat s'enjusten que no s'acaba, no? Perquè passen coses. Hacen coses. Esporten. Me gusta Cataluña. Primer comencem parlant avui de les dades d'atur que van sortir ahir dimarts. I podríem dir que l'atur es manté el mes de novembre a Sant Just. I continuen anant tipus...
804 persones sense feina al municipi. Comparat amb el mateix any de l'any passat. ¿Qué dice usted? Amb el mateix any de l'any passat. ¿Sí? ¿Seguro? A nivell estatal, l'atur ha repuntat el 11%. Dero, febrero, marzo, abril, maillot. Un yulio, agosto, septiembre. Octubre, noviembre, diciembre. Aquesta para veu alta, eh? Cállate.
Molt bé, acabem parlant també d'una activitat nadalenca. Al Parc Maragall hi haurà aquesta festa amb moltes activitats, com ara una xocolatada i cantades de Nadales. Tu ja has fet la decoració nadalenca a casa teva, Andrea? Encara no. A casa meva sempre. Ho faràs aquest cap de setmana? No ho crec.
Molt bé, perfecte, doncs, diguem que no s'atura el moviment a Sant Just tampoc aquests dies. Parlem del temps amb Carles Hernández i Rius. Aviam, què tenim? Que què tenim? Que què tenim? 3, 2, 1, Torpedo. Bravo, bravo, bravo.
Segueix-nos a twitter.com barra canjiquipugi i deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. L'entrevista de canjiquipugi.
El que ens hi qui pugui ens agrada convidar persones que ens puguin explicar coses de la realitat s'enjustenca. Avui tenim aquí amb nosaltres el Pau Vives, professor deso i batxillerat de l'institut, que de fet ve de gràcia, perquè ets de gràcia, no ets de s'enjust, Pau. Soc de gràcia. Bona nit, Pau. Primer de tot, perdona. Hola, què tal? Molt bé. Un honor inconvensurable. Ets de gràcia, però estàs a l'institut de s'enjust des de fa quants anys? Fa... és el quart any que estic aquí.
El quart any. I t'he entès que vinc des de Gràcia corrent per dalt de Cotxarola, suposo? Sí, sí, quan puc. Bueno, hi ha dies que no puc i he d'anar per la Diagonal, però sí, sí. Ostres, d'un idò... És una aposta en contra del transport públic. Que passen just, no? Que estàs en contra. Ah, exacte, és que trigo molt menys, llavors, per optimitzar. Vinc corrents. De fet, ets geògraf i economista, però et deies en ensenyament. Com fas aquest canvi? No, no, canvio o no canvio, perquè segueixo fent el mateix, però ensenyant-ho.
No ho sé, sempre havia ensenyat, sempre havia fet classes particulars per guanyar-me la vida. Ha vist un caó, o sigui que el tractàvem amb gent més jove, ja el tenia per la mà. I després va ser una cosa que, no ho sé, vaig trobar una substitució per Infojobs a un institut municipal i vaig entrar, llavors no vaig poder prescindir-ne. Sempre que treballava d'una altra cosa, trobava molt a faltar d'una classe.
És a dir, com a economista o com a geògraf, no has treballat. Sí, sí. Vaig estar una empresa pública de Terrassa fent estudis sectorials, però avorridíssim. Ho vaig trobar molt avorrit. I de professor què t'agrada més, el que és donar classes a l'ESO o al Batxillerat? M'agrada que em facis aquesta pregunta. És diferent. Al Batxillerat et pots esplaiar una miqueta més però a l'ESO és molt més interacció. Per qüestió de data o pel tamari?
També m'agrada que em facis aquesta pregunta. No, perquè per qüestió d'edat i per qüestió, dit una mica en plata, de filtres. La gent que arriba al Batxillerat, clar, és gent que propament pots esplaiar-te més sobre un tema, aprofundir més. I a l'ESO et trobes de tot, però precisament per això trobar-te de tot és una interacció constant i trobes, vaja, unes sortides que tu no esperaves ni en broma. I jo crec que ho trobava a faltar i per això em vaig dedicar a l'ensenyament, perquè
tan assabentes de com va el món per la interacció amb els alumnes. Però completament no, si em passen música els alumnes, et parlen de coses noves que si no, no les coneixeria. Com és una classe teva així, per exemple, d'això? Les classes, bé, jo intento... jo crec que també em dedico a això perquè tinc un record de l'ensenyament nafast. Nafast. Perquè m'avorria soberanament a l'escola.
Intento allunyar-me d'allò, que era la típica classe magistral en què l'especialista versa i tots els altres callen i apunten. I donen el play, no? Sí, exacte. I a mi el que m'agrada és que hi hagi... interactuar. I sobretot donant socials. Si dones mates deu ser més difícil, però donant socials, clar, els alumnes són membres actius de la societat. Tota la informació que els donaré la tenen, però no la tenen ordenada, no la saben.
sortir d'ells és molt més fàcil arribar després a que facin el clic. I és veritat que quan entres a la classe dius hola bon dia, jo sóc el Pau i seré el vostre mestre de social durant aquest curs o alguna cosa així, és veritat? És veritat, és veritat. I dius cada dia que anem a la classe? Sí, cada dia com si comencéssim de zero. Està bé. I per entrar... Hòstia, tens molt bons informants. Sí, sí, és que fa dues setmanes vam passar per aquí
l'Oriol, la Júlia, la Maria i la Bruna, i van estar parlant de tu. Tu n'ets conscient de la imatge que tenen de tu l'alumnat, diguéssim, els teus alumnes? No, a veure. No, no ho pregunto. Què et van dir? Mira, per exemple, tenim un tall sobre el que ens van dir els quatre que van passar aquí per fer el debat. Com et descriuen? Exacte. Únic. Alternatiu. Motivado. Malalt del cap. Els hi reconeixes les veus? Sí, sí.
Què et sembla? No ho sé, és una llàstima que sigui alternatiu. És una llàstima. Home, hauria de ser més normal, això. És que, de fet, l'ESO és l'ELOXE, per aquesta que ara volen canviar. És una llei que és superrevolucionària i que et permet una llibertat brutal a l'elecció de tamari en com muntar-te les classes, en saltar-te de continguts, oblidar-te de continguts per tal de poder incidir en el tipus d'alumnat que tens.
i els profes no ho aprofiten perquè, no ho sé, per inèrcia. Seguim fent allò que nosaltres vam rebre. Fins a uns límits escandalosos. I com definiries l'alumnat de Sant Just? El perfil de gent? El perfil baixa, és molt còmode. Realment. Jo vaig arribar aquí per atzar, jo quan vaig fer oposicions també
d'una manera absolutament desmotivada, perquè jo estava fora del Departament d'Ensenyament, estava en un institut públic però municipal. Llavors no em reconeixien l'experiència i vaig dir, bueno, ho provarem. I potser vaig anar tan tranquil que em va anar molt bé i llavors vaig entrar. I... ai, que m'havies preguntat... Parlant de l'alumnat de Sant Just. Ah, sí, llavors clar, i estava convençut que aniria a territori com a anxe d'aquestes.
que obriries la porta i et trobaries a tothom tirant-se el... I no t'has trobat això? No, llavors quan vaig veure Sant Just d'Esvern ja vaig dir ui... Són bons nens? No ho sé, tan dur. Aquesta imatge de Sant Just com a bombolla, perquè hi ha gent dels pobles veïns que ho diuen. Clar, a l'institut aquest que us deia jo, que estava al costat de Granollers, que hi havia immigració, que hi havia més lius... Home, és diferent, és diferent. És xulo, eh? Perquè són unes realitats que no coneixia i que m'ha encantat. De les Yenifers i de...
Però en sèrio, la cançó està molt bé perquè retrata una realitat boníssima, igualment catalana i igualment entranyable. I que ho recordo, superdivertit. I per tant Sant Just seria una mica com l'oposat, no? Sant Just és molt més tranquil, ara també jo m'identifico, diria que podria veure'm en un grup així quan jo tenia la seva edat. És la gràcia de sempre.
No, els meus pares són de Sant Gervasi però jo sempre havia sortit per Gràcia i l'ideal era anar a viure allà. Gràcia, una mica, a Barcelona és com la reedició del poblet, perquè més o menys tots els amics van anar-hi a viure quan ens vam independitzar, tot i que alguns després van anar a altres llocs. I és divertit perquè ja tinc els germans, la família, amics, així vivint que pots sortir i anar a un bar i vas al bar del poble, pràcticament.
A mi m'agrada preguntar-te l'exemple quan els últims mesos s'han fet moltes vagues d'estudiants, d'ensenyament... Quan els estudiants han fet vaga, vaig demanar el cas de l'Issut de Sant Just, tu creus que els teus alumnes eren conscients perquè estaven fent vaga? Hi ha de tot. Hi ha gent molt conscienciada, eh, i realment et sorprenen i diries, carai tu, que jo en aquesta època tampoc ho tenia tan clar. I hi ha, evidentment, molts comportaments oportunistes molt propis a l'edat.
Però en general tu creus que eren conscients perquè s'estaven fent vaga o s'estaven manifestant? Suposo que sí. Quan parles, bé. El tema de retallades, com creus que t'han afectat a tu i en general a l'Institut de Sant Just? A veure, el tema de retallades diríem que hi ha dos vessants. Una que precaritza una mica la vida
del professor, en el sentit que tens més hores, més guàrdies, més temps de permanència al centre, menys sou. Que aquestes coses, bueno, les assumeixes perquè no hi ha més remei, les fas, etcètera, però ja saben qui retallen, és un col·lectiu molt vocacional i quan fas classe no la faràs pitjor perquè et paguin menys o per tenir més hores, és evident. I aquestes
fan menys mal que no les retallades que sí que afecten directament a la qualitat de l'ensenyament. Com per exemple, que no cobreixin les baixes dels professors. Jo em poso malalt i els meus alumnes estan 15 dies sense un especialista en aquella matèria, entrant en un substitut que no sap què cal explicar-los. Això sí, perquè ataca la línia flotació de la qualitat de l'ensenyament públic. I això sap molt greu. Llavors, no sé, distingim el...
el que es pot assumir i el que jo crec que hauria de ser una línia vermella que es travessa i que ens hauríem d'indignar molt més. I què en penses del que és el revament de regi intern? Tot el que són les observacions, les sancions, els partits... De què et fa aquest funcionament? Jo sóc dolentíssim amb la disciplina. Què vols dir? Que sóc molt dolent aplicant. Hauria d'haver revistat un basolí després de mi. A cap d'estudis? A cap d'estudis, exacte. Portar-lo aquí.
I preguntar pel Pau Vives ja veuríeu que tampoc us diria... Què diria el cap d'Ester Vives? Amb el seu entranyable accent d'Ester Vives us diria que... Aquest Vives... Què fa el que li rota? És a dir que no segueixes per les observacions... Home sí, segueixo, però no soc massa estricte. Per què no t'agrada o per què no se te manera d'aplicar...
Per què em costa, si el contextualitzo? Ui, em pot assabentar, no, aquest contingut? No, no, perquè em costa, perquè pateixo una mica de síndrome d'Estocolm. I llavors... Em familiaritzo tant amb l'estudiant que l'acullo entre els meus braços i no el sanciono. I això no, és negatiu. No pot ser que t'agafin més el braç que... Tu els hi dones la mà i els t'agafen tot el braç. Sí, sí. Però això ho aprens el segon any. El primer any et passes de col·lega,
i veus que t'has passat. El segon any et passes estricta i veus que t'has passat. I el tercer any comences a ser... Però mantenint l'autoritat, concebint l'autoritat com una cosa que...
No vertical, no la tradicional, la que vam patir nosaltres. Suposo que el fet d'haver estat cap d'un cau, això et deu haver donat moltíssimes eines, és el dinamisme amb els adolescents, tots els recursos, les cançons que els fas cantar, que també això m'ho han explicat, que els poses cançons... No, aquestes les he pres per la meva filla, la majoria. Ah, les cançons que els hi poses.
Però sí, sí, el cau, jo de fet era l'enfoguejada, l'experiència amb joves ve del cau, sí, completament. Per acabar ara, em portem molts dies amb el tema del model català, d'inversió lingüística, què em penses, què suposarà tot això? Home, suposo rebs de la que ens hi hem de posar. Clar, bueno, aquí a Sant Just potser és un lloc molt insensible, però on pot fer mal això és en
en comunitats on el castellà és molt més present, com és la llengua dominant o hegemònica, que els pares, per inèrcia, matricularien els seus fills en adoració en castellà i aquests sí que realment aconseguirien això que vol defensar el Partit Popular, que és el dret a ignorar completament el català. Crec que és el gran problema d'això. I alerta, per l'altra banda,
És evident que s'ha de mantenir que tots els estudiants que surten del sistema educatiu de Catalunya dominin les dues llengües, català i castellà. El que passa és que evidentment la llengua que nosaltres hem de potenciar és la pròpia. És un repte defensar-ho. Nos ho deixem aquí. Contarem amb el programa. Moltes gràcies per haver vingut.
Te'n tornes cap a Gràcia, ara a Corrents? Me'n torno cap a Gràcia, a Corrents. Corrents. Parla de... és fantàstic. És la normalitat, i això. Clar que sí. Moltes gràcies, Pau. Moltes de res. Bravo! Hola. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. San Houston. Tenim un problema. Com sempre diem al Cans i aquí puguis, Sant Lluís és un poble molt estimat per a tots, però encara li queden moltes coses
Per canviar. Per això li menori a la Clàudia, com sempre, sortint cada setmana amb les gravadores d'aquí a la ràdio, i van pel poble durant voltes fins que troben alguna víctima que... Bueno, en aquest cas no són víctimes, sinó que són gent que vulguin dir la seva per millorar alguna cosa. Aquesta setmana... No? No tenim avui una crítica, tenim una conversa de crítica. Què dius, Clàudia? Tenim... Fet un debat? Tenim... Wow! És fantàstic, això. Tenim, vamos, el nom a más d'aquesta secció és... L'heu fet amb una gravadora? És èpic. Com va anar? És èpic.
és com un debat entre persones que es queixen i comenten i escoltem-ho. Crec que és el millor que podem fer. El parc és un pipi-can, però és un pipi-can per tot arreu, no? El pipi-can que està establert, si no, tot el parc és un pipi-can, eh? Perquè de tot, eh? De dalt i de baix. Sí. Ara que hem vingut és la pujada aquesta d'aquí dalt. Està horrorós.
Aquesta pujadeta per entrar des de darrere del mercat amunt està ple de pixos brutícia que tampoc l'escombra. El pàrquing fan botellons i es puja en una cadeta que va al carrer. Què ho fem per no quedar a la volta? Botellons. Però això tenen la culpa els guanyors del bosc.
Pensa que aquesta queixa l'hi hem dit personalment al senyor alcalde, però costa molt, diu que costa molt, que és la metropolitana que ho fa, però jo li vaig demanar que continués fent
Ínfasis en què la gent gran ho necessita. Per dues parades no es poden deixar. Canvia un bus. Jo no hi he anat més, perquè has de baixar, agafar un altre bus per dues parades.
Si vas carregada, quan surts de la plaça, has de caminar moltíssim per agafar-ho. Molt mal fet. Molt mal fet. Molt mal fet, eh. Escolta'm, això on va ser, Claudi Manol? Això és el centre per a la gent gran del Milonari.
Són grans periodistes, teniu una mina de... No, encara l'hem tallat. Tenim 5 minuts de conversa de queixa. Els canvis de tema que hi han hagut en aquest minut de tall han sigut extraordinaris. És un banda amb l'express. Lídia Redi això ho ha fet amb 80 programes. Ells en un minut ja ho tenen fet finiquitat. Si us heu adonat tots els temes que han tret... Jo els recordo. O Pipi Khan del Parc del Milanari. Què opineu? Com està el Parc del Milanari?
La idea és que ho has dit una mica estrany, eh? Diuen que al parc en general tot és un pipi-can. Clar, no és que hi hagi un pipi-can. El problema és que el pipi-can s'exterreix fort dels seus límits, com si diguéssim. Que els amos no recullen les canques dels seus... Ha sobreixit el pipi-can de merda. Exacte. Algú t'hi veus aquí? Sí, jo. El tàmdem. Recullen les canques. Últimament el meu cos fa diarrer i no sé com. Com es fa això?
És verídic, no ho sé. Tu ho mires. Valora si val la pena, no? Esforçar-te o no. Està bé això. S'ha encaixat del Pepi Can i de què més, Clàudia? Després s'ha encaixat sobre una cosa que vam veure que era molt fastigosa, que això jo també ho volem dir nosaltres, que era realment molt fastigós. El pàrquing, o sigui, des del pàrquing del mercat, com si diguéssim que dónes sota els pisos dels avis, doncs hi ha com un espai que és un lavabo i en l'últim pont que va haver aquest de desembre
Es van colar, no saben qui, però a fer botellons, això és del que es queixaven. I vam entrar i ens van portar... Vam dir, bueno, no s'apartan, i van dir, que sí, que sí, que us portem i us ho ensenyem. Ens van portar, i no sé, Manol, tu què diràs, però és que no podíem caminar, se'ns enganxaven els fons a terra. Dos sales plenes d'alcohol per terra, petjades a les parets, amb polla de fanta, que encara hi havia allà. Perdoneu, on això? A la mateixa alçada del pàrquing, però com el...
A la sable del costat de l'ascensor per pujar els pisos. On hi ha les escobleries i l'esceleria. A l'altra banda, donant els pisos del mil·lenari, a sota, just. Aquell pàrquing que hi ha allà. I increïble, de debò. Allò semblava una piscina de continguts. Vull dir que jo pensava que les sabates se'm quedaven enganxades al terra. Vull dir, era realment molt fastigós.
Què més ha encaixat el bus, no? Del bus, del 157, que això ja més una persona que ens ha dit que el transport públic no pot ser que em semblen pitjor i encara. Que això que el 157 només arribi a Coll Blanc, no? On arriba ara mateix? Sí, sí, no, o sigui, arriba just a dues parades de Coll Blanc, diguéssim. Allà de parada del tram, no? I agafes un nou bus, que és la nova línia que travessa Barcelona. El problema és que has de fer dues parades fins al nou bus, em sembla, o així. Una cosa rara. Vull dir que no et deixa el nou bus directament.
sinó que has de fer el canvi cap a una altra parada. Que li ets, no? Sí, una mica, però bueno. És com... bueno, em traslladarem aquestes queixes a l'Ajuntament, a veure si ens les escolten, però com sempre diem, això és una altra veu, no és... Tenim gaire puta estat de cara a l'Ajuntament. A mi el que m'ha agradat d'aquest debat que ha fet la Déi Manol és que realment s'ha mostrat aquí la validesa de la política local, que ha dit jo, i li he dit moltes vegades al papillar o a l'alcalde que això, no sé què, la gent realment... I tant, i tant, i va i es queixa i... Allà li diu, mira, jo t'he votat, o no, eh?
Sí, sí, no tenen... no es queixen i no es callen la boca. No, no, és que era increïble, amb el que ens costa normalment trobar crítiques del poble, allà vam arribar, vam dir si teníem alguna crítica... Volíeu crítiques? Vinga! 5 minuts, 5 minuts! És que a la gent jove li costa més criticar, se'n van dir no, ja no fan festes... No, no, l'edat que li costa criticar és l'edat entre els 40 i... Sí? Sí.
Jo crec que la gent gran viu en esperem aquesta oportunitat que algú els pregunti de què es poden queixar. Amb aquest super cúmul de queixes, crec que ho deixem aquí. Al Sons Fista tenim un debat, un gran problema. Continuem al Cansi qui Pui. Recordar-vos que si voleu recuperar el programa ens podeu seguir al Facebook i al Twitter i a més podeu penjar també el arxiu sencer, perquè certament diuen tantes coses interessants, pot ser divertit.
Continuem amb el combat. A la meva dreta, un home tan, tan s'enjustenc que quan va a Barcelona diu que marxa a l'estranger. Ell és Imanol López.
A la meva esquerra una dona que no agafa mai el metro perquè té por que un dia, sense adonar-se'n, arribi a Sant Just. Ella és Clàudia Barberà. Com sempre, els costa posar-se d'acord en determinats assumptes s'enjustencs i avui s'enfronten per discutir sobre si Sant Just és un poble pijo o no. 30 segons per debatre aquest tema, Imanol.
Clàudia, com t'ho explicaria? És que Sant Just és pijo de per si. No és que té un ghetto allà dalt de la muntanya, que es diu Camp Melic, que vas de mansió a mansió. A més, pots fer una altra prova molt bàsica. Tu agafa el Google Maps, posa't sobre Sant Just, fes-ho un zoom out, com si hi haguéssim, i en comptes d'haver, com la resta de terra, és blau, de les piscines que hi ha. M'entens? Tot és blau. I per què et penses que no hi ha transport públic? Perquè tots són cotxes, aquí. Tots són cotxes. I, si no,
Tens el nen que truca al pare perquè hi ha tants mòbils pels xavals que neixen ja quasi amb Galaxy S2. Ai, Manol i Manol, amic meu, estàs una mica equivocat perquè la gent del poble, la gent que de veritat té l'esperit del poble s'enjustenc. No em falti d'aquesta mena al respecte.
Doncs no, perquè freqüenta llocs que són cupolars, com Can Gina Està, la Grangetta, la Taneu. I la gent de sempre del poble porta una vida normal, que no s'assur d'això. I això que tu dius ghetto, del catmèlic, aquest ghetto potser és gent que no s'integra al poble, per tant no crec que aquesta gent defineixi com és el poble. I no em facis aquestes cares. Que comenci el combat.
A veure, Clàudia, tu crec que ho he definit perfectament. Un moment, un moment, un moment. Tinc una trucada per tu. Tinc una persona que està d'acord amb mi i em diu que Sant just no és pijo. Hola, Carlota? Carlota? Hola. Hola. Bona nit. Tu ets la Carlota, com això sí. Però qui és? Qui és aquesta dona? Carlota, sisplau. Hem d'explicar qui ets.
Sí, mira, jo, o sigui, a veure, Manol, jo visc aquí... Saps el meu nom? Saps el meu nom? Home, escuta la ràdio. Està en un espai sideral, no? Perquè rebota la nostra veu. Sí, sí. Ara, Carlota. Carlota, què més, sisplau? Carlota Camacho Espí. Carlota, sisplau.
Explica-l'hi, Manol, d'on vius tu i per què Sant Just no és un poble de Pijos. Mira, a veure, jo visc a la cosa aquesta que diu que és com una cosa rara de Pijos, eh, a Camèlic. Jo visc a Camèlic. I mira, jo vull dir que realment Sant Just no és un poble de Pijos. Sarrià sí que és de Pijos, saps? Però jo, a Sant Just, realment, jo ja camino i veig la gendala Esplai del Cau i realment només els falten gossos. No és per res, Pijos. Que hi tens a la boca?
Pots mirar? A la boca no en tinc res. I què és aquest accent? Tu creus, com jo, que Sant Just està format per gent de... Com m'has dit? Carlota. És que tinc a vegades els doblaments de personalitat. Tira, Clàudia, tira. A Sant Just hi conviu gent de molt diferent...
Amb vi? Sí o no? Sí, totalment d'acord. A veure, com expliques els resultats de les últimes eleccions? Doncs mira, per exemple, jo ara he escoltat que et vol fer com un conjunt, no?, de gent que es vol reunir per fer una copa s'enjust. O sigui, si fos un poble pijo, això no passaria. Bueno, plenament d'acord amb tu. Vull dir, aquí tenim lloc per tothom. Escolta'm una cosa, aquí la nostra presentadora ens demana si pot parlar amb el teu marit, un del Tito. El Tito, sí.
Sí, bueno, espera un moment, vale. Tito, ven para acá. ¿Qué pasa? ¿Qué es? Hola, Tito, Tito. Tito, ¿qué pasa? Bueno, es que, per la teva veu, no diria que estiguessis casat amb la Carlota. A veure, explica'm, tu també vols canviar... ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Quién te olvida? Multicultural, Sant Josep, multicultural. Moltes parelles i tot et deixen així, d'aquesta manera. Pues claro, ¿qué te pasa? Tito, ¿tú penses que Sant Josep es pijo?
Pues mira, para nada, ¿sabes? Porque voy con mi perra ahí por San Lluís y la gente me mira como si fuera un mosquito raro de esos que están en la Patagonia, ¿sabes? No sé, yo creo que muy fijo no es eso, ¿sabes? ¿Pero tú, Tito, frecuentes el Casal? ¿Qué es eso? ¿El Casal? ¿Qué es el Casal? ¿El Casal de Joves?
La verdad es que no, es que yo por Sant Just no me muevo mucho porque está lleno de Just. I on vas? Tu un Just, un Just de festa. Pues mira, pues yo voy por toda la zona alta de Barcelona, sobre todo Sarrià, pero vamos, sabes, voy allí a todos los barrios que saben por la noche a Tomé con la marcha, ahí en mi cabecilla, pim pam, pim pam. Bueno, bueno, yo creo que... Tito tens amics.
Bueno, jo crec que el tant d'en Carlota, Tito, m'acaba donant la raó que Sant Just no és un poble pijo. No sé que opines al respecte, però... Jo crec que ells en si són un argument, ja de per si. Ells en si són un argument... El tio ha dit que tenia un Ferrari. Això només troba Sant Just. I de fet, veus, era un altre argument que te n'anava a posar encara. No, però ells així opinen que no, que no. No, no. Perquè... Carlota, Carlota...
Sí. Vale, pensava que no estaves... Però clar que estic. Ah, vale, vale. Bueno, que gràcies per ajudar-me aquí a guanyar l'argument, però t'haurien d'anar despedint, que això es va acabant. Vale, d'acord. Bueno, doncs ja et truquem un altre dia si... Gràcies a vosaltres, sou molt simpàtics per ser justes. Vinga Carlota, xata, vés a casa. Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va,
Bueno, bueno, crec que no tinc res més a dir al respecte, ja. Que no tens res més a dir? No, crec que t'he guanyat ja tots els arguments. Però si m'ha donat ell els arguments! Bueno, però això era el meu argument, parlar amb la meva boca, saps? O sigui, el Carlota... Pobra. Pobra.
Doncs fins aquí el combat d'avui, ara és moment que Canxiqui pugui exposicionar l'assumpte. És Sant Just un poble pijo. Hem una votació en contra, una votació a favor. Votem tu i jo, Clara. Jo voto que sí, i la Clara vota. Com votis que no, l'hem cagada. Crec que voto que no. Ui, que genera tensió, que no estudis. A veure, aquí t'acompenço amb la Carlota, perquè... Si ho comparem amb què? Bé, és Sant Cogat, i després bé, Sant Just com a poble pijo. Tenim sort que té certa vida de poble, certa vida, bueno, són uns quants, no? Els callem aquí.
Hi ha molta gent a Can Mèlic que només els veus per la Cabalgada de Reis. Però així en conjunt consideres que és un poble pijo. Home, és el més pijo del Baix Llobregat. Sí o no? Sí, sí, sí. D'entre els voltants destaca. Sí, Matadapera també destacaria, però Sant Josep deu ser el primer. Ah, Matadapera també? Sí, es veu que sí. Matadapera no és Baix Llobregat, de fet és Vallès. Molt bé, Clara. Ho has salvat a temps. Vinga.
Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canxiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per jupor sempre és més entretingut, doncs enganyem Cantant les 40
Doncs ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest fantàstic poble tinguin el seu moment de glòria. Per aquests que no ho sàpiguen, cantar a les 40 és la secció extremadament més divertida que ens equipugui, perquè ens dediquem a triar una cançó que la tiren la Cadi Manol al Tàndem, que fan les seccions més divertides. De fet, no són els que fan gràcia, els que intenten fer gràcia. Ell, ell, intenta, jo no la faig directament. No, sí, Clàudia, sí, per favor. Mira, avui tira de floretes, Clàudia.
Són fantàstiques les teves seccions. I aquesta que fas avui, que ens has portat, un expert musical, una mica especial, és el Josep Maria, que el saludem. No sé si ens està escoltant, perquè haurem de pujar una mica la música, em sembla, Adrià, perquè té una veu molt fluixa. Bona nit, Josep Maria. Sí, hola, bona tarda. A veure, jo l'he dit, Adrià, l'has de pujar una mica. Hola, bona tarda. Hola, Josep Maria. Ara parlem amb tu. El hit que hauràs de sentir... Tranqui, Adrià, tranquil.
És Imanol... El noi de la mare amb una orquestra de luxe que continuem mantenint en secret pel seu propi bé. Ai... Són tan intranyables. Josep Maria, escolta el que t'han preparat avui al tèndem.
Que l'hi dèiem, amant-m'ho i de l'armada, que l'hi dèiem.
que li s'aplica molt. Cances amb una balança, li de l'èptic és amb un panaró.
Tant que tant que les higues són merda, tant que tant que ja m'aduraran. Si no m'adurran el dia de Pasqua m'aduraran el dia del mar.
A veure, sí, ara som aquí. ¿Dónde vas a parar?
Hem d'escoltar interpretat per una orquestra que no direm els noms. Què t'ha semblat, Josep Maria? Molt bé, molt bé. A mi m'ha agradat molt. És un cant amb una dulçor i amb una lageria que no té límits. Aquest costat gendranc em farà conservar l'energia que veig saber fer de quan era jove i amb un poc cor de joia en aquestes èpoques de Nadal. Perquè, Josep Maria, vostè quin adjectiu li posaria en aquest cor que hem sentit avui?
Doncs jo us hi posaria com... Diria que són... Un gran cor cantant. Són espirituals en definitiva. Escolta nois, perdoni eh, Josep Maria no m'ha dit? Sí, Josep Maria. Jo sóc de Sant Just tots tres. Jo crec que a mi em sona molt la seva veu. Sí, jo també ho sóc d'Injust. Sí, clar, clar. Però què fa vostè Sant Just perquè em sona en aquesta veu?
Bé, doncs sóc l'home que passa les partitures al mossèn. Per quan toca l'orga, no? Però Clara, que has anat a l'església per saber aquesta veu. Bueno, jo anava pel tema de l'orga. Vaig conèixer el que tocava l'orga i me'l va ensenyar. I em sonava aquest home. Si, si, jo vaig ser qui et vaig ensenyar l'orga. Et va ensenyar l'orga? Josep Maria, vostè no haurà fet coses lleixes aquí amb... Per favor.
Per favor, veig 60, no digui això. Perdó, centrem-nos en la valoració del cor, si us plau, que hem tingut avui. Si hagués de puntuar, com preguntem sempre, del 0 al 100, com les puntuaria aquestes dones? Oi del 0 al 100, quin ampli punt de puntuació? Donis, jo els hi posaria un 65, crec. 65, en quins criteris s'ha basat per fer aquesta puntuació?
Josep Maria, per donar aquí els meus companys que són una mica irrespectuosos amb la causa. No, no, no. Escolta, a mi em sembla fantàstic. Deu ser molta música a vostè perquè el tema que ens ha dit de fons era del grup de Folk Riu, la meva versió del noi de la mare i el grup de Cantaires, diguéssim que anaven allò
espiritualment a poc a poc, però vostè ha demanat un 65 cosa que on el situa, Clàudia? A veure, el meu calcul mental seria com quarts, crec, al rànquing, tot i que ho hauria de contrastar. És que en el cant de les 40 fem una mena de top tens i de moment hem passat per l'escola Montseny, hem passat pel barri Sud i ara les cantaires de... Del milanari? Exacte. Sort que havíem dit que deixàvem en un imat.
S'han anonimat les dones. Els mams. Però el lloc sempre el diem, no? Exacte. El milenari. De fet, aquesta coral fa una cantada ara mateix, diria? Està... Està fent una cantada. Sí, avui dijous, exacte. Sí, que pot ser interessant. I Josep Maria, com ho té vostè perquè vinguem un dia a l'església a gravar-vos per cantar? Doncs aquí estarem disposats a acollir-vos, com deu haver fet totes les persones que es van aprovant en el seu llarg camí de vida.
I té alguna mena de cançó que li agradaria cantar? Té alguna mena de subgerència? Perquè canti jo, jo passo només les pàgines de l'orga. No, no, perquè el dia que vinguem a l'església portem algun tipus de cançó. Oh, doncs, a mi m'agrada molt una que es diu a mi me gusta la gasolina. Bé, doncs Josep Maria, el deixem amb el seu cangraguera de font. No t'escontrem el problema. Sí, sí, sí. No t'estan bé. Vinga, bona nit eh.
Bona nit, és la Maria. Bona nit, vagi amb Déu.
Doncs acabem el programa d'avui, com sempre, que en Jiqui pugui posar a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el municipi. És ben senzill. L'Adrià agafa la llista telefònica i l'Atzar tria una persona per fer-li tres preguntes que són d'història, d'intentats i de curiositats de Sant Just.
Qui ha estat aquesta vegada, Adrià, la persona que sempre ha estat? Doncs en Josep, que ens atès, el Joan, perdó, que ens atès molt molt amablement per contestar les tres preguntes del nostre Trivial. I la primera d'avui va sobre curiositats del poble. Amb qui està germanat Sant Just? Doncs ara ho sabrem. Doncs comencem. La primera pregunta és una curiositat. Sap, Joan, amb quins dos municipis està germanat el nostre municipi?
Té opcions. L'opció A és Horp amb Nècar, Alemanya, Ikemuapa, Nicaragua. L'opció B és Nihao, a Xina, i Le Collier, a França. I l'opció C és Puerto Raco, a Extremadura, i Genfri, al Regne Unit. La de Nicaragua. Nicaragua, doncs sí, correcte, fantàstic. La primera és correcte, és Horp amb Nècar, d'Alemanya, i Ikemuapa, de Nicaragua. Clar que sí, el Joan ha estat.
Sembla una mica potre, no? Però...
Una mica potre, semblant, la resposta amb la Manu, sí, Nicaragua, però... Però qui no sap hort amb necri, Nicaragua? Si no, parem de fer campanya. És bàsic del poble, això. És bàsic. Sí, sí. Fins i tot amb celades d'esplugues, perquè sortint de Sant Just es veu allà Macael, que és d'Andalusia, i l'altre no me la sé. Ah, Arendsburg. Algú així? Sí, sí, segur. Arendsburg i Macael, em sona bastant. Ostres, ara que dieu esplugues, l'altre dia parlàvem amb un... amb un espluguen, es diu esplugui o com es diu? Cargolí, home, cargolí. Un cargolí, clar que sí, Manol.
Em va explicar, li vaig explicar que fèiem això a Cansiquipú i que fèiem un tribal popular, i em va dir que hi ha tradició a esplugues i a molins de rei, que es veu que, per no sé quina vegada de l'any, fan un concurs en què tot el poble envia mel, fan unes preguntes i la gent l'ha d'enviar. I és com un... és un concurs que tens no sé quants... Per la festa major. Per la festa major. Aconsegueixes tants punts si comptes les estrelles que hi ha al mosaic de no sé on. Exacte. Potser seria una bona proposta de cara a la gos. Jo ho deixo aquí.
No dic res més, ja ho he dit, ja està. Ja ho he dit, ja ho he dit, ja ho he dit. Me'n rento les mans. Passa al català. Següent pregunta que l'Adrià ha fet al nostre trivialitzat. Aquesta va sobre l'Església de Sant Just. La segona pregunta va sobre Història i diu així. L'Església de Sant Just té quatre campanes i cada una té un nom diferent. Es diuen Justa, Pastora, Josepa i sap el nom de la quarta campana
La resposta A pot ser Imanola, la resposta B pot ser Reymunda i la resposta C pot ser Perpinyana. La C? No, no és la C. Li queda la A o la B, o sigui Imanola o Reymunda. La A. La A, Imanola, tampoc no l'és. La B, sí, lògic. Reymunda, es diu la campana.
Déu-n'hi-do. Manol, que et sent saludit. Volies aplaudir Manol, però no seria el cas. Tinc un fan, ningú se li acudeix dir això. A veure, no t'ho vull dir, no vull que et sentis malament, però ha sigut la segona opció. Ja, però... Li hauries d'haver vist la cara de felicitat que li inflaven els pulmons al sentit Manol. Bueno, ell només pensa en el que han dit al seu nom. Però tu i Manol saps de quin any daten aquestes campanes? Ni idea. Doncs mira, són del segle XVI.
I van ser destruïdes en un incendi l'any 1936. Que culte que ets, Clara. És que els estudis s'enjusten com un vol de cimo. I la wikipedia també. I la wikipedia també, exacte. Visca la wikipedia de Sobre Sant Just. I a més a més dir-vos sobre aquestes campanes que es diuen Justa Pastora, Josepa i... i Manol, com es diu? Busqueu el guió. Raimunda. Amb la restauració de l'edifici d'aquest incendi l'any 1936 es van instal·lar quatre campanes noves que portaven gravades al seu nom i una llegenda en llatí.
Uau! Molt bé. Quantes coses saps. Patria popular. Saps qui les toca, aquestes campanes? Com es deia el Moneguillo? Ah, sí, el Josep Maria. El que passa als partitones de l'Organo. Tornarem a convidar algun dia. Tercera pregunta. I l'última pregunta va sobre actualitat i és que aquest divendres s'instal·larà a Sant Just la primera Fira d'Artesans i Artistes de Sant Just. Sap quin era l'emplaçament o quin és, perdó, l'emplaçament?
A, el Parc del Paradó, B, el Mercat de Sant Just o C, el Walden? El Walden? No, no és el Walden. Li queda el Parc del Paradó o el Mercat de Sant Just? El Mercat. Tampoc. Tampoc. Només li queda el Paradó. Sí. Doncs Joan, moltes gràcies per contestar la qüestió ara que en Jiqui pugui. Adéu. Adéu. Bravo, bravo.
Que truquem una mica tard. En hores de sopar truquem, en hores d'estar mirant una mica la tele. Moltes gràcies a tota la gent que es presta a respondre les preguntes. Que acaben sortint els de bon rotllo, perquè n'hi ha algun que és. Estic veient el Barça, estic sopant, no em molesteu. A sèria? Et penja en el telèfon? Perdoneu, si aquells aquí molestem una miqueta. Estàs trist? Jo em decaic una mica, sí. No li pengeu el telèfon a l'Adrià, que després li hem de xugar nosaltres les llengües. I menys si veieu la retransmissió el dia després del Barça, vull dir. Ja va passar ahir.
Però Barça també juga dimecres, algun dia. I dijous. I dijous també, i dijous també. I l'última pregunta va sobre actualitat. Perdoneu, perdoneu, m'he sordat d'un tall. Adrià, és poc professional estar al Tècnic aquí. Sí, doncs ens acomiadem. Quina tristor, això, deixa que va passar. Ah, sí, ja. Pensava que hagués estat un fallo que arreglaries, però no, no? No, perquè aquest programa és en directe. Exacte, i som gent poc professional. L'han dit des del primer moment i venim aquí.
a passar una hora. Heu pesat el Pau i bé, és que ha estat molt interessant. Van passar la setmana passada els dos debats amb els quatre joves, que d'aquí només ens falta portar les del mil·lenari, que serien un debat per la setmana que ve. Aquesta setmana que ve, però l'Imanol està saltant ja per l'estudi, què és això? Imanol podria... Jo proposo... De fet, la setmana que ve, abans hem decidit que en Jiqui pugui, que us convidem a que reflexioneu sobre un tema que ens afecta a tots. I és... Què és?
La fi del món. Ai, no em veu quina por. És a dir, setmana que ve, durant aquesta setmana, estem a dijous, teniu una setmana exacta, millor abans, perquè ho preparem uns dies abans, som gent responsable. Tot i que no ho sembla. Ens envieu... Ens envieu preguntes i coses que ja anirem informant a via Twitter, Facebook, que allà també podeu recuperar totes les altres postes de programes anteriors i vídeos que fem aquí dins mentre s'agravem el programa, que ens ho passem molt bé i tal i qual.
Bueno, hem de dir que sorteja un lloc al solo per a la fi del món. I ho deixem aquí, tornem la setmana que ve amb més millor contingut. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana, que vagi molt bé.
Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà.
M'agrada.