Sabeu que a Sant Jús hem arribat gairebé als 28 greus de temperatura
segons han registrat les diferents estacions meteorològiques.
Fa molta calor.
Espero que estigueu tots bé i que ens escolteu.
Som en directe des de Ràdio d'Esvern.
Això és la plaça Mireia i serem amb vosaltres fins les 7.
Avui obrim amb aquest tema de Cardi B amb Bad Bunny i Jay Balvin.
Es diu I Like It 5 i 10 de la tarda en punt.
Doncs bé, mentrestant ens mantenim en aquesta fase 0 i mig o fase 0 avançada
amb algunes facilitats, podríem dir, de la fase 1, tot i que la 1 completa encara no la tenim.
Ja sé que ho sap tothom, però per recordar-ho us explico què és el que us portem avui
a aquesta plaça Mireia desconfinada.
Per cert, quarta setmana ja de programa després d'aquesta parada que vam fer obligatòria.
Bàsicament vam estar confinats durant un mes i mig, durant sis setmanes.
I avui per fi ja, doncs bé, quarta setmana del programa que tornem a fer a Ràdio d'Esvern.
Us comento què és el que us portem per avui des d'ara mateix i fins les 7.
De què parlarem?
Doncs bé, començarem parlant d'economia amb aquesta secció amb l'economista Rafel.
Avui parlarem del Pla de Recuperació Europea, també conegut com el Pla Marshall.
Ens explicarà què vol dir tot plegat i què suposarà pels diferents països de la Unió Europea
per reactivar l'economia dels diferents països.
Seguirem amb una entrevista al director de l'Escola d'Ostiopatia de Barcelona,
que està ubicada aquí a Sant Just, amb l'Òscar Hernández.
Parlarem també del màster que ofereixen i de com també s'han adaptat aquestes situacions
per seguir oferint les classes docents als seus alumnes.
I parlant de bona música, seguirem a la segona hora amb una entrevista.
Coneixarem el cantant Eliseo Gil Zamora.
El seu nom artístic és Ego, amb dues Gs.
El podeu trobar a Spotify i el coneixerem una miqueta més amb aquests ritmes
que tal com defineix ell mateix, són multilatino.
Escoltarem part de les seves cançons i el coneixerem també amb ell.
I per acabar parlarem de la salut de l'educació amb un professor, amb l'Edu Martínez.
Debatrem breument en quina situació es troba l'educació.
A més, ara que sembla que a partir de l'1 de juny o en aquelles zones
on estiguin ja la fase 2, les escoles i els instituts de Catalunya obriran.
Així que veurem a veure com ho enfoquen els diferents professors
i quina opinió tenen també respecte a aquesta decisió
que ha comunicat avui el conseller Josep Bargalló.
El que mira sufre y el que toca goza.
Goza, goza, goza.
Goza, goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza, goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza, goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
Goza.
llibres d'història
que havien quedat desfassats
i empuja la serotonina
empuja la serotonina
empuja la serotonina
com la marea quan arriba
els teus cansats de tot el dia
com una nena que s'enfila
empuja la serotonina
empuja la serotonina
com el preu de gasolina
empuja la serotonina
com les balenes quan respiren
empuja la serotonina
és una fàgil trapezista
empuja la serotonina
és una intrépida alpinista
empuja la serotonina
mami, mira amunt, mami, mira amunt
que ja en sapent i que ens estia
pesqui el col a l'ampire state
és un cop que s'arresta
les velles es trapen de riure
que ens hi ha més que de guïnar
empuja la serotonina
empuja la serotonina
la serotonina
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Jus, 98.1.
I've seen a lot of pretty faces, ain't nobody like you.
Doncs ara sí, entrem en el primer espai, com us enviarem anunciat, espai d'economia.
Avui hem de parlar del Pla Marshall, per això tenim amb nosaltres el telèfon, el Rafel, l'economista.
Bona tarda, Rafel.
Hola, Mireia, molt bona tarda.
Molt bona tarda, ben tornat al programa en aquest espai que expliquem l'economia perquè tothom l'entengui.
Un espai que ja comença a ser bastant familiar des que hem tornat amb aquest programa de la plaça, Mireia, desconfinada.
Escolta, Rafa, una pregunta.
Primer de tot, avui ens has de parlar del Pla Marshall, però volem saber què és.
Que ens expliquis breument què vol dir aquest nom de Pla Marshall.
Sí, mira, faré un resum.
Avui intentaré de no donar gaires números, sinó fer-lo tot més comentat, però sense gaires números.
El Pla Marshall és un plan que es va fer quan va acabar la Segona Guerra Mundial per part dels americans.
i es va posar en marxa el 1948.
El nom de Marshall és el nom del responsable del secretari de Finances americans en aquest moment, que es deia George Marshall.
Només aquest nom.
De fet, el nom real que li van donar era ERP, que traduït era el Programa de Recuperació Europea.
Compteu que Europa, quan va acabar la Segona Guerra Mundial, va quedar totalment destruïda.
L'economia, les finances, tot.
I aleshores els americans el que van fer va ser posar a Europa una xifra de 12.000 milions de dòlars del moment
perquè tota l'economia es pogués reactivar perquè després d'una guerra va quedar totalment destruïda.
D'aquí ve el nom de Marshall.
Però el Pla Marshall que ara ens vols explicar és d'Europa per Europa, en aquest cas?
Sí, el que passa és que aquest és d'Europa per Europa.
De fet, és un acord que ha arribat entre el president francès i la presidenta alemana,
el Macron i l'Angelièmèrkel, de dir, bueno, escolta, si no fem una cosa conjuntament per tots,
aquí ho passarem tots magres i malament, perquè si cada país d'Europa va per lliure,
no podrem lluitar ni amb Xina ni podrem lluitar amb Estats Units.
Per què? Perquè la nostra economia global és molt forta,
però individualment és molt poca economia per lluitar amb una economia com l'americana de 400 milions.
Espanya o Alemanya no poden fer res.
En 50, en 40, en 60 milions d'habitants no tens consum.
I l'economia es tracta, al final es tracta tot, és consum.
Ens agradi com no ens agradi.
El preacord que han arribat entre el president francès i el president alemana
és en pares fruit de la pressió entre Itàlia, Espanya i França
de dir, escolta, o ens posem d'acord tots o això anirà malament per tots.
Tenint en compte que els que més hem patit són els països d'Europa,
però hem patit perquè són els grans receptors de turisme.
I hem de tindre en compte que quan nosaltres vam tancar les fronteres,
els primers casos que vam tindre en Espanya eren els d'alemans,
en la illa de la Gomera.
Sí, cert.
Bé, esclar.
Què passa?
Doncs que el sud d'Europa ja fa molts anys, 30-40 anys,
es va definir, ens agradi com no ens agradi,
com si fos la Florida, no la Califòrnia, la Florida d'Europa.
I els americans volen el turisme i volen també poder descansar.
I aleshores, al final, si el sud d'Europa, entre França, Itàlia i Espanya,
que tot plegat són al voltant de 170 milions d'habitants,
no tirem, ells podran tindre empreses molt bones, fàbriques molt bones,
però si nosaltres estem en recessió no li comprarem els seus productes.
i si no li comprarem els seus productes, ells entraran en recessió.
Clar.
És la pescadilla que se muerde la cola.
Sí, és un pla que s'activa, és a dir, s'aplicaria per activar l'economia,
en el fons també per ajudar altres països que depenen de nosaltres,
en certa manera, parlant per la part del turisme, no?
Seria per tot Europa.
Europa té, ja ho havia comentat alguna vegada,
pràcticament se suporta en tres potes principals.
Turisme, automoció i construcció.
Clar, el turisme ja està representant el 20%, el 20% del PIB.
Compte que si tu has anat a Berlín moltes vegades,
i n'hi ha molt de turisme.
Ja no dient res de París, ja no dient res de Roma.
No diem, és que Barcelona rep molt de turisme.
No, és que França rep més turisme que Espanya.
Ojo, hem de tindre en compte que totes les economies estan patint,
estan patint aquestes.
que és l'acord que s'ha arribat, de dir, mira, agafem,
i la paraula és molt maca,
perquè el plan estan mirant d'activar-lo en 500.000 milions d'euros.
Uau.
Bueno, uau, no?
Sí, clar, perquè costa d'imaginar aquestes xifres.
Quan són tan elevades, crec que són difícils d'imaginar.
Sí, però has de comptar que només Espanya necessitarà 300.000
per sortir d'aquest forat.
I com quedarà repartit,
si Espanya en aquest cas només necessitaria 300.000 milions?
Perquè no, a veure, no és el fet que a cada país
se li doni una quantitat.
Hem de tindre en compte que aquest plan marxa
de 500.000 euros s'ajuntaria...
500.000 milions?
500.000 milions, eh?
S'ajuntaria a uns altres que ja s'han activat,
que són l'Almede,
que són el Fondo Europeu del Rescat,
tot això, i s'aniria a parar a un bilón i medio.
No diem res perquè resulta que els americans
ja han activat un fondo parell de dos bilones de dòlares.
Dos bilones de dòlares
venen a ser, al canvi, un bilón i 700.000 euros.
Estem en rond del mateix.
És el que ells contemplen que serà necessari.
Clar, què hem de tindre en compte?
Per ajudar el turisme, l'automoció.
L'automoció depenen moltes.
Compteu que per cada persona que treballa en una empresa d'automoció,
a fora depenen sis persones.
Sempre l'efecte és...
Aleshores, el preacord que han dit és,
mira, anem a tractar aquests grans...
aquests tres grans despotes,
destinem un bilón i medio,
el financiarem en part amb les reserves
que hi ha amb el pressupost
de la comunitat europea
i una cosa que no els agrada molt als països del nord
que es tindrà que emitir
una espècie com de coronabonos,
coronabonos, que li diuen.
Coronabonos ja ve de coronavirus, no?
És a dir, són els bonos que ja s'estan emetent
a causa del coronavirus.
Sí, bueno, encara no l'han emetit
perquè s'han de posar d'acord tots els països d'Europa.
I aquest no és fàcil.
No és fàcil que es posin d'acord,
però com tothom veuen que els està arribant
doncs estan veient les orelles d'Europa.
I aleshores saben que si no es fa un esforç conjunt
a nivell de tota la comunitat europea
el que al final no entri dintre d'aquest plan Marshall
sortirà mal parat.
A Espanya ja li va passar.
A Espanya amb el plan Marshall del 1948
dels americans no vam entrar.
No vam entrar perquè nosaltres
no vam ni participar en la guerra
mundial, però sí que vam ajudar a Alemanya.
I aleshores no ens va tocar ni un dòlar del moment.
I a Espanya li va costar 30 anys
en sortir de la situació de pobresa
que tenia l'any 40-41.
i amb aquesta situació passaria similar.
però què és el que vol fer la comunitat europea?
La comunitat europea diu, bueno, fem aquesta emissió conjunta,
buscaran la paraula perquè no sigui coronabonos,
diran deuda conmutada, deuda...
li diran una paraula tècnica,
fem transferències directes, que això és la part important.
La més important és les transferències directes a fondo perdido,
a fondo perdido, eh?
Tal com sona.
Sí, sí.
El que passa és que aquestes transferències a fondo perdido
només, i gràcies a Déu,
aniran només pel tema de sanitat.
No les podrà destinar a aquest país
si no és un tema sanitari.
Amb la qual cosa vol dir
que s'estan predestinant
per tot el tema de sanitat,
mascareta, respiradors,
tot el que ha sigut necessari
i perquè també s'inverteixi.
Per estudis científics d'entenc buscar, per exemple, la vacuna
o arribar a trobar la vacuna,
entenc que també va destinada a aquesta partida immensa.
Efectivament.
Una part d'aquesta vacuna
hi ha una sèrie de fondos
que s'han destinat...
És a dir, qui està investigant tots aquests països
i Espanya és cap d'alentí
en la investigació de la vacuna.
Probablement la vacuna que funciona a Europa
serà l'espanyola.
Home, a veure, això ho hem de veure.
Sí, sí.
Bé, bé, després te diré una miqueta més de la vacuna.
Amb el tema que estàvem enronant
de totes aquestes transferències,
és clar, a Europa s'ha adonat que hem perdut
la capacitat productiva de tot el tema sanitari.
Hem quedat en mans dels xines.
No teníem mascaretes aquí,
no teníem per la respiració,
no teníem res d'això.
Aleshores, amb aquest pla en marxa,
el que volen fer
és activar, precisament,
que el tema de la sanitat
es torni a produir dintre d'Europa.
És a dir,
que cada ja ho faran
distribució per països.
Per què?
Perquè es preveu que fins que no n'hi hagi una vacuna
a final d'any o a l'any que ve,
si vingués un altre rebrot,
el que has d'estar és preparat
per automàticament poder.
Si s'hagués estat preparat,
no hagués passat ni una tercera part
de la situació que hem discutit ara.
Ara el que faran és precisament
preparar les empreses
perquè això no ens passi.
Què és el que hi ha?
Principalment hi ha
que no intervindrà
el Banque Central Europeu
i en no intervindrà
el Banque Central Europeu
uns problemes que van presentar
el Tribunal Superior de Justícia
d'Alemanya
ja no dirà res
perquè no serà
el Banque Central Europeu.
Serà un acord
entre tots els països.
No serà un el que l'executarà
sinó que serà
entre tots els països.
Part més important,
la part més important
ara
és que
ja tenim
ja tenim ara
una probable vacuna
que això és un dato
d'ahir
que és americana
de l'empresa
que es diu Moderna.
L'empresa es diu Moderna.
Però bé,
i això es preveu
que per final d'any
a octubre, novembre, desembre
més aviat al desembre
podíem tindre
una vacuna.
El tema està
que de moment
tot indica
que més aviat
del 20%
no té
d'eficàcia.
No té eficàcia,
efectivament.
Per aquesta
sobre aquesta data
ja probablement
també n'hi hagi
una vacuna
feta
pel Centre Superior
d'Investigacions
Científiques
d'Espanya
que també estarà
actuant
més o menys
en la mateixa direcció.
Es diuen
que aniran
contra
l'ARN
del virus.
L'ARN
és allò que
en pla de broma
t'ho diré
perquè no sigui
sempre tan serió.
és el que deia
el Salvador Dalí
que era
l'àxido
de
ciburnocleico.
Ah, mira.
El que vindria
serà
l'ADN
però d'un virus
en aquest cas,
d'una bactèria.
No, no, no.
L'ADN
és la cadena
de com està
format
cada persona
i l'ARN
és una part
d'una cèl·lula.
Res més.
Però, bueno,
no em facis
entrar en aquesta
situació
perquè te prometo
que no,
que els números
no m'arriben
aquestes.
Però,
què te'n?
Que aquestes vacunes
no són
com
quan et van posar
la vacuna
a tu
de la virola
però tu
et vacunes
de la virola
i ja estàs
immunitzada
per tota la vida.
Aquestes
que estan
basades
en ARN
s'hi posen
només
tindran
una data
de caducitat
per dir alguna cosa.
És a dir,
que no et
privaran
de tenir
el coronavirus
potser al cap
de dos anys,
no?
Efectivament,
però ja es guanyarà
el temps
necessari
perquè
una que estan
aquí
a Espanya
provant
que probablement
el millor
investigador
del món
en coronavirus
resulta que és
espanyol,
és el doctor
Enjuánez.
Aquesta és
l'eminencia mundial
que la tenim
aquí a Espanya.
Aleshores,
ell
ja va fer
per al SARS
i tot això,
ja la van
desenvolupar
ells.
La vacuna
la van acabar
desenvolupant ells.
la SARS
era el problema
aquell que hi havia
que deien
que els ocells
anaven a caure
del cel
i això era
el 2012
o el 2016
que total,
que era normal.
Però el més important
és que si tenim
aquesta vacuna
tornarem
a l'eminencia
de quan jo deia
la setmana passada
la fórmula
amb H.
Sí,
que era la...
El factor
amb H.
Què faria?
Vacuna
i antiviral,
no?
Efectivament.
Que tindrem
ja un possible
o un probable
tractament.
Probablement
l'antiviral
estarà abans,
abans,
però si n'hi ha
una vacuna
que ja
el 20,
el 25,
el 30%
és efectiva,
hem de comptar
que més les persones
voldria que quasi
el 50%
de les persones
ja estarien
immunitzades.
Donaria temps
per poder
vacunar-les
més endavant.
I això...
Perdona,
aquí hauríem
de tenir en compte
també el factor
de la població
de risc,
que seria,
entenc,
la primera part
de la població
que seria vacunada,
en aquest cas
la gent gran.
No,
aquesta,
si tornés
a veure,
a tornar
a tindre
la pandèmia,
el que estaria segur
és que tot això
el tancarien
i barrarien,
no es podria entrar.
prohibit entrar.
Ja està,
perquè el 70%
per desgràcia
de les mort
s'ha sigut
en residències
d'avis.
Què passaria,
el que et deia d'això?
El que passaria
és que probablement
ens originaria
un repunt
de la economia
bastant fort,
bastant fort,
perquè en el moment
que sàpigues
que el 50%
de la població
que podria funcionar,
doncs el repunt
econòmic
abans d'arribar
a l'any 21,
22,
23,
a lo millor
l'any 21,
22,
la economia
podria estar
ja gairebé
tota activada.
Tindrem probablement
aquest cap d'any,
principi d'any,
seran
una miqueta complicats
perquè n'hi haurà
molta gent,
per desgràcia,
l'atur i tot això,
però bueno,
però després
es podria,
a l'estiu que ve,
la primavera que ve,
ja podria vindre
d'una altra forma
i es podria tornar
a recuperar tot això,
que jo crec
que s'acabarà
recuperant.
En funció,
també ara m'ha vingut
al cap el tema
de les corbes
que vam comentar
també el primer dia,
haurem de veure
també com es recupera,
de quina forma
es va recuperant
l'economia.
De moment,
ho anem seguint
de la teva mà,
Rafael,
cada dimecres,
més o menys,
que anem fent
aquest espai d'economia.
Avui hem parlat
del Pla Marxa,
a veure què ens descobreixes
també la setmana vinent
per entendre-ho
d'una manera
més fàcil
i més propera.
Així que,
una tarda més,
també gràcies
per participar
en el programa
i apropar-nos
la part econòmica
de tota aquesta situació.
Doncs molt bé,
Mireia,
jo encantat
d'estar amb vosaltres
una estona
i també
que els vostres obrients
s'entretinguin
i puguin disfrutar
una miqueta.
I tant,
d'això es tracta.
Una abraçada.
Igualment,
bona tarda.
Bona tarda.
Adéu.
Que hacer
Tú lo sabes
Conservar
La distancia
Renunciar
A lo natural
Y dejar
Que el agua corra
¿Cómo vas a ser
mi amiga
Cuando esta carta
recibas
Un mensaje
Hay entre líneas
¿Cómo quieres ser
Mi amiga
Cuando uno
Tiene sed
Pero el agua
No está cerca
Cuando uno
Quiere beber
Pero el agua
No está cerca
Tornem
Tornem
Tornem perquè el viatge continua
Però el camí el farem
d'una manera diferent
El transport públic
L'ús de la mascareta
és obligatori
Mantén una distància segura
Evita les hores punta
i les aglomeracions
És un missatge
de l'ATM
i de la xarxa
de transport públic
de l'àrea de Barcelona
Més informació
a ATM.cat
Ara escoltes
l'àdio d'Esbert
Sintonitzes
l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
I seguim avançant
amb espais i entrevistes
en el programa
d'avui dimecres
20 de maig
ens toca parlar
amb l'Òscar Hernández
ell és el director
de l'Escola d'Esteopatia
de Barcelona
que tenim ubicada
aquí a Sant Just
Òscar
bona tarda
Hola bona tarda
Bona tarda
i benvingut
tot i que sigui
via telefònica
a l'emisora municipal
a Ràdio d'Esbert
en concret
a la plaça de Mireia
el programa
et tenim avui al telèfon
perquè hem de parlar
per un costat
podíem dir
de l'osteopatia en si
del món
de l'osteopatia
i més en concret
també de la vostra escola
com heu tirat endavant
també totes les classes
dels màsters
i en fi
com en quina situació
us trobeu ara
si et sembla
comencem
fent-te una pregunta
molt bàsica
per si hi ha algú
que encara no coneix
que crec que hi ha poca gent
que no coneix
l'osteopatia
fes-nos
cinc cèntims
si et sembla
de què és
i per què serveix
sobretot
Molt bé
no és una pregunta
poc freqüent
encara que pugui semblar
que tothom la coneix
l'osteopatia
és una disciplina
una teràpia manual
que procura
millorar
la salut
de les persones
a partir de què
a partir de fer un anàlisi
del seu cos
en la globalitat
i això vol dir
valorar
les diferents àrees
del cos
de la persona
a nivell muscular
a nivell esquelètic
articular
inclús l'àrea
el que seria visceral
l'esfera cranial
per veure
d'una manera
molt resumida
però per veure
quines àrees són
les que potser
no s'estan movent
amb normalitat
nosaltres tenim
un cos humà
que està dissenyat
pel moviment
i de fet
tota la nostra vida
el que fem
és moure'ns
constantment
i interiorment
el nostre organisme
també està en moviment
constant
i aquest moviment
és necessari
per la vida
perquè la sang arribi
als teixits on ha d'arribar
perquè l'oxigen
arribi correctament
perquè l'aliment
circuli bé
pel digestiu
al cap i a la fi
el que necessitem
el que necessita
el cos humà
és moviment
llavors
el que
el que succeeix
al llarg de la vida
per diferents motius
no?
doncs
des de
fer esport
per exemple
o les activitats
quotidianes
la feina
sobre esforços
el fer ser gran
és que
anem
diguem
acumulant
en el cos
doncs
càrregues
que fan que
diferents àrees
doncs
es moguin
menys
no?
o es moguin pitjor
o pateixin
perquè estem requerint
massa esforç
llavors
el que busquem
d'alguna manera
les osteopatas
és veure quines àrees
són les que
diguem
no s'estan movent
amb normalitat
i intentem
recuperar
aquesta mobilitat
normal
dintre
del moment
en què es trobi
cada persona
òbviament
no es mourà
igual
un cos
d'una persona
de 20 anys
que d'una persona
de 70
però sí que
ha de tenir
i ha de mantenir
un cert moviment
perquè
diguem
les coses
funcionin bé
perquè els músculs
facin bé
la seva funció
perquè hi hagi
menys duros
etcè
i d'una manera molt
simplificada
el que fem és això
intentar donar
moviment a àrees
que l'han perdut
i entenc que els beneficis
són tots positius
perquè al final
estàs donant
aquest moviment
a parts
que per algun motiu
o un altre
o l'han perdut
o han quedat
com endurits
o com retinguts
no?
exacte
el benefici
que hi ha
darrere de donar
moviment
a aquestes àrees
ja no és només
el que podem parlar
en
podem pensar
aliviar un dolor
simplement
de dir
mira
ostres
hem relaxat
aquesta musculatura
o hem millorat
aquest moviment
d'aquest genoll
i ara fa menys dolor
el dolor
òbviament
és un dels motius
principals
perquè la gent
acudeix
en aquest cas
a l'osteòpata
però després
hi ha molts més altres
beneficis
que hi ha darrere
d'aquest treball
beneficis
en quant a
una millora
en la circulació
sanguínia
una millora
en l'oxigenació
d'un teixit
i no només
en l'àrea
diguem
on podem treballar més
sinó en vàries
al voltant
d'aquella zona
perquè el cos
funciona d'una manera
molt interrelacionada
és a dir
quan nosaltres movem
un genoll
hi ha una repercussió
a nivell de la cadera
a nivell de la pelvis
a nivell del turmei
per tant
és tota una cadena
de treball
que es va movent
és impossible
desconnectar-ho
al contrari
vosaltres també intenteu
que tot això
estigui connectat
d'una manera fluïda
crec que és una paraula
que utilitzeu bastant
correcte
correcte
de fet
nosaltres fugim
una mica
de la idea aquesta
hem de tractar
ja un femal
que és una mica
el concepte habitual
d'en femal
a l'espatlla
hem d'anar a tocar
a l'espatlla
moltes vegades
no té per què ser així
i la importància
sobretot
del que deia abans
que la sang
arribi bé
als teixits
que l'oxigen
arribi bé
és perquè
la sang i l'oxigen
són els principals
precursors
que les cèl·lules
recuperin
la seva funció
la seva vitalitat
la seva vida
per dir-ho així
es regenerin
correctament
i perquè això
arribi bé
necessitem que
el fluid del cos
el fluid arterial
el fluid venós
circuli correctament
per això
li donem molta importància
al fluid
perquè és la base
que internament
a nivell celular
el cos pugui tenir
una bona resposta
de recuperació
davant d'una inflamació
davant d'un dolor
davant d'un teixit
que es va també
fent gran
en el cas dels anys
oxigenant millor
perquè arribi
una millor quantitat
d'oxigen
a nivell cerebral
és a dir
hi ha molts factors
que depenen
del fluid
que la sang arribi bé
on ha d'arribar
això és fonamental
per nosaltres
i abans de parlar
una mica més en concret
ja de la clínica
d'osteopatia a Barcelona
que teniu aquí
a la Rambla
módula i número 6
aquí a Sant Just
volia preguntar-te
també
ja sé que
i ho dic bastant sovint
no tenim la bola del futur
però en aquests
més de dos mesos
que ja portem a casa
hi ha molta gent
que tot i haver intentat
fer esport
o haver-se mogut
no és el mateix
que estar actius
jo no sé si
d'alguna manera
això ho heu
ho heu anticipat
o ho esteu
mirant d'anticipar
de cara
quan ja tothom
pugui començar
a moure's
amb una certa
nova realitat
i comencin a venir
potser més pacients
a la vostra clínica
de fet
fa 15 dies
que amb aquest
sistema
de desescalada
fa 15 dies
que podem començar
a moure's
les consultes
d'una manera
més global
òbviament
amb les mesures
adequades
però ja estem observant
molta gent
que està arribant
amb quadres
amb quadres
de mal d'esquena
fruit
del teletreball
de treballar
més hores a casa
en un espai
que no està tan adequat
com una oficina
per exemple
les cadires
no són les mateixes
la taula
l'ordinador
llavors tot això
està comportant
més un augment
de mal d'esquena
gent que ha deixat
de practicar esport
habitualment
o que el toc
que feien
potser ara a casa
encara que han mantingut
una certa rutina
però no és el mateix
òbviament
que fa activitat
física
a l'exterior
la gent gran
per exemple
que no ha pogut
ha pogut sortir
encara nens
han estat més confinats
i ells que necessiten
encara aquest petit
moviment
encara el necessiten més
doncs també
ho han patit
i una
altra conseqüència
que veiem també
que és
d'aquest confinament
és un estat
d'angoixa
o gent que ha patit
molts
molts nervis
dificultats
a vegades
o no poder estar
en contacte directe
amb la família
el patiment aquest
l'alteració
en el descans
vull dir
són dos mesos
que per diferents motius
s'han generat
bastanta
càrrega física
i emocional
i això ho estem trobant
a les consultes
des de fa uns dies
sí, sí
clar, afecta no només
a la part emocional
que fa uns dies
també parlàvem
amb diferents psicòlogues
de dol
infantils
també
sinó a la part física
perquè el cos
al final també ens està dient
que li estan passant coses
a dins
correcte
correcte
tornem a la base
d'abans
estem dissenyats
per moure'ns
i necessitem moure'ns
i quan no ho podem fer
d'una manera natural
doncs
succeeixen coses
clar
en el vostre cas
és una teràpia
l'osteopatia
és una teràpia
que requereix
si no veig mal encaminada
comporta inevitablement
la proximitat física
entre el professional
l'osteòpata
i el pacient
clar, en aquest cas
entenc que les mesures
sempre són poques
a l'hora de tornar
a atendre pacients
ara que es poden començar
a obrir centres
com el vostre
sí
mira
actualment
el que seguim
una mica
són les directives
que van marcant
els diferents
entitats
que són els especialistes
en aquest tema
el departament de salut
en aquest cas
el col·legi professional
de fisioterapeutes
el registre
d'osteòpatres d'Espanya
i nosaltres
ara el que fem
és fer servir uns equips
que es diuen
d'EPI
d'equips de protecció individual
que consta
una bata
una bata
estèric
que el que fem
és canviar-la
a cada ús
que fem
a cada pacient
hem de substituir
la bata
uns guants
de nitril
utilitzem mascareta
el pacient
també utilitzem
la mascareta
hi ha determinats casos
també una pantalla
una pantalla
d'aquestes frontals
no de la cara
sí
llavors el centre
òbviament
també
un sistema
de desinfecció
constant
sistemàtic
després de cada pacient
netejar bé
la camilla
el scriptori
allà on no
no sé si hi ha pogut
haver contacte
a l'entrada
també
el tema de sabates
com a molts llops
fer una desinfecció
deixar les sabates
deixar les sabates
en un espai de recepció
o posar uns patucos
és a dir
una fèrie de mesures
i clar
el contacte amb el pacient
continua
sent una teràpia
de contacte directe
és a dir
nosaltres treballàvem
les mans
al 100%
per tant
és inevitable
però amb totes aquestes mesures
el risc
es minimitza
es minimitza molt
mai existeix
el risc
però queda molt minimitzat
i entenc
que la gent segueix
venint
com deies abans
que encara potser
més
degut a aquesta
falta de mobilitat
diguéssim
habitual
o més
acostumada
la que teníem
cadascú acostumada
sortir a córrer
a fora
a la muntanya
anar a fer natació
el que sigui
que ara
també s'ha deixat de fer
i entenc
aquestes persones
sí o sí
també requereixen
d'aquests serveis
tot i que els pacients
també puguin tenir
aquest punt de
no sé si dir por
però de respecte
a l'hora de tornar-se
a ficar en una consulta
d'aquest tipus
sí
exacte
és a dir
la necessitat
existeix
i inclús potser
ara d'una manera
molt latent
és veritat
que hi ha
que hi ha
persones
que
doncs
que tenen
una certa por
no
i és així
és real
i potser
prefereixen esperar
no
i a vegades
truquen
per consultar
per veure
però
si no és molt urgent
a vegades
resolem coses
per talèfon
recomanant
alguns exercicis
o fent una mica
de seguiment
si no és molt urgent
potser prefereixen
esperar
una miqueta més endavant
a veure com
avançar tot
però
la gent
la gent
que coneix
a la consulta
que déu n'hi do
la gent
que està acudint
doncs
el fet de veure
com treballem
les mesures
ens donen
molta tranquil·litat
i en general
la reacció
del pacient
sempre és
molt bona
és molt agraïda
en aquest sentit
Parlem ara
si et sembla
de l'escola en si
de l'escola
d'osteopatia
a Barcelona
que fa uns 15 anys
que esteu aquí
ubicats
diguéssim
físicament
a Sant Just
però explica'ns una mica
l'origen
d'aquesta
de l'escola oficial
ai perdona
de l'escola
d'osteopatia
a Barcelona
l'estepatia
sí
bueno mira
l'escola
aneix fa 20 anys
i originalment
es va ubicar
a Barcelona
als Jardins
Martí Codolà
és un jardin
molt matos
que era l'antic
zoològic de Barcelona
està allà
a la Vall d'Hebró
i va estar allà
ubicada
pràcticament 5 anys
i després
ens va transformar
en una
vas devenir
una fundació
que és la Fundació
d'osteopatia
de Barcelona
la qual
té el projecte
de l'escola
i després
hi penja
un projecte clínic
i un projecte
solidari
com a fundació
i llavors
des de llavors
que va ser l'any 2005
ens vam ubicar
a Sant Just
d'Esvern
on estem actualment
que és la Rambla
Murulell
i des de fa 15 anys
doncs
en la vessant
de l'escola
dintre de la fundació
el que procurem
és formar
és formar
osteòpates
persones que
en aquest cas
sí
han de ser professionals
de la salut
prèviament
és a dir
en el nostre projecte
d'estudici
és un màster
que estem en col·laboració
amb la Universitat
Pompeu Fabra
i va agressat
a professionals
de la salut
la majoria
dels nostres estudiants
solen ser
exoterapeutes
per afinitat
a nivell
de teràpia
perquè és bastant
el més comú
tot i que
alguns metges
infermers
infermeres
algun odontòleg
també hem tingut
entre altres
franques de la salut
que també
opten
per fer
el nostre màster
i això
jo se'm va fer
en aquest sentit
molt adreçat
a professionals
de la salut
per tant
vintre del que és
el projecte d'estudis
que és un projecte
que dura 4 anys
el fem
gent que treballa
ho fem en cap de setmana
per tant el temps
perfilat una mica
però també
és important
que hi hagi un temps
per madurar
aquests 4 anys
permeten
fer un treball
molt maduratiu
a nivell del tacte
del treball manual
del raonament clínic
com deia abans
intentem fugir una mica
de la idea aquesta
que hem d'anar a tractar
ja on fa mal
intentem buscar més
orientar-nos més
cap a la causa
del problema
i això requereix
també
una maduresa
en el raonament clínic
un estudi
més en profunditat
i per tant
i per això
durant 4 anys
i ja són professionals
sanitaris
per tant
durant els estudis
que també fan
un període
de pràctiques clíniques
i acudeixen pacients
a tractar-se
a l'escola
per alumnes
tot i que són alumnes
d'osteopatia
però ja són
prèviament
ja són fisioterapeutas
és a dir
gent que ja està formada
ja són professionals
per tant
també en aquest sentit
la pràctica
la qualitat
de la pràctica clínica
i del servei clínic
als pacients
doncs és molt bona
i té molt bona rebuda
durant
clar
durant aquests dies
ara que estàs parlant
de la formació
dels màsters
de tota aquesta formació
que oferiu
durant tots aquests
dos mesos
i una setmana ja
com ho heu estat gestionant
perquè clar
la part més d'ensenyar
a com tocar
o com moure els pacients
no sé si ho heu fet
de format telemàtica
videoclasses
que també se'n fan
o com heu seguit
com heu fet aquest seguiment
amb els alumnes
ens hem anat adaptant
una mica
com hem pogut
perquè és veritat
que la nostra formació
hi ha un percentatge
molt pràctic
perquè és molt tècnic
molta tècnica manual
i això és molt difícil
fer-ho telemàticament
sí que hem anat
seguint
i seguint
seguint
alguns seminaris
online
de conceptes
molt més teòrics
de raonament clínic
que permeten
un treball
a distància
no hi ha problema
però tota la part
diguem que no hem pogut fer
i que no podrem fer
d'aquí a l'estiu
perquè les classes
de moment
no es reprendran
fins la tornada d'estiu
doncs ho anirem
reprogramant
en el següent curs
els alumnes
que passin de curs
ho anirem reprogramant
en els propers mesos
és un encaix logístic
hem d'anar treballant
adaptant-nos
a les circumstàncies
també
quin remei
ens toca a tots adaptar-nos
a nosaltres a la ràdio
tot per telèfon
sense veure
o conèixer
també en persona
noves persones
que van passant
pel programa
i doncs clar
la part formativa
doncs també
s'ha d'anar adaptant
per seguir oferint
també els alumnes
aquesta formació
continuada
per sort
per sort
ho diré ràpid
per sort
hem de dir
que tant els alumnes
tenim de sort
que tant els alumnes
com el professorat
doncs tothom
s'ha adaptat
molt bé
i han participat
i han col·laborat
per fer-ho
tot el més fàcil possible
que dintre de les circumstàncies
que no ho són de fàcils
hem de dir
que hem tingut la sort
que podem estar treballant
a gust
dintre de tot
i aquesta podíem dir
que és la situació
que tenim aquí
en concret a Sant Just
a Catalunya
a l'Estat
però no sé
com està
podríem dir
aquesta disciplina
o aquest ensenyament
a nivell europeu
perquè igual que hi ha
potser altres disciplines
com en el seu moment
l'homeopatia
que també es discutia
certament
la part potser
més científica
a nivell
de l'osteopatia
en quina situació
es troba
a nivell
fora del país
és una situació
una mica
no és massa homogènia
és a dir
a Espanya
per exemple
l'osteopatia
no està
reconeguda
com una professió
en si
sinó que
bueno
no
dintre del marc legal
no té aquest reconeixement
i qui la pràctica
normalment
solen ser
professionals
de la salut
en la major part
fisioterapeutes
com comentava
a d'altres països
d'Europa
hi ha realitats
diferents
en països
on
la professió
té un reconeixement
des de fa
uns anys
i una regulació
pròpia
com a una professió
independent
d'altres
professions de salut
independent
de la fisioterapia
independent
de la medicina
hi ha altres països
que s'ha regulat
com una especialitat
en aquest cas
de la fisioterapia
hi ha països
on està en procés
de regulació
recentment
els últims països
on està
iniciant la regulació
estat Itàlia
Portugal
països nòrdics
estan fent passos
també per endavant
França
Anglaterra
ja fa uns anys
que està bastant
instaurada
i regulada
Suïssa
és a dir
hi ha realitats
una mica diferents
el que sí que s'està treballant
a nivell europeu
és en una
homogeneïtzació
per intentar
que els diferents
països
tinguin una formació
estandaritzada
i poder caminar
tots cap a una
regulació homogènia
és el que té
més sentit
llavors
en aquesta línia
nosaltres
des de l'escola
ja fa un parell d'anys
des d'acabar
surten aquesta norma
europea
d'homogeneïtzar
hem adaptat els estudis
en aquest format
en aquesta línia europea
de manera
que els estudiants
acaben la formació
amb un nivell
assembleitzat
amb els altres països europeus
on ja l'osteopatia
porta més anys
reconeguda i regulada
i quan acaben
tenen aquesta titulació
que els hi permet
tenir aquest títol
equiparat
i vagin on vagin
poder
mostrar que tenen
la formació adequada
i les competències
necessàries
que requereixen
aquesta norma europea
crec que França
si no vaig mal equivocada
si no em corregiré
és un dels llocs
una de les cunes
potser de l'osteopatia
on més osteòpates
també acudeixen
a treballar
no sé si també és el cas
de la vostra escola
que diferents estudiants
potser quan acaben
se'n van cap al sud de França
sobretot
que hi ha diferents centres
em sona
l'Amelulebank
que és un dels pobles
on més centres
d'osteopatia
també es troben
no sé si també és el cas
dels alumnes
que surten
d'aquesta formació
Sí, França és un país
que primer per proximitat
i més amb Barcelona
i després per tradició
l'osteopatia
com em deia
ja fa un temps
que està reconeguda
i està molt instaurada
en la societat
i amb el sistema de salut
hi ha molt treball
hi ha molta feina
i hi ha molts
molts fisioterapeutes
catalans
que acaben
treballant
en la sud de França
i inclús estan visquent
o instal·lats allà
i venen a fer osteopatia
nosaltres tenim casos
d'alumnes
que mentre estaven
visquent i treballant
a França
doncs
deixaven a fer osteopatia
a l'escola
o que després
se'n va a ser treballant allà
és un dels països
on hi ha més tradició
Anglaterra
a nivell europeu
Anglaterra és la cuna
per on va entrar
l'osteopatia
que prové dels Estats Units
es va iniciar
als Estats Units
fa
doncs
ara
d'aquí un mes
farà
146 anys
que funciona
i que es treballa
i Anglaterra
sempre està més
diguem que té
un estatus
més
més consolidat
des de fa més anys
i hi ha molta gent
i de fet
en el nostre pla d'estudis
també col·laboren
professors
tant anglesos
com francesos
de forma habitual
en un futur
creus que
en un futur
no molt llunyà
estic parlant d'un futur
potser de
dos anys
tres anys
creus que
potser s'estandaritzarà
una mica més
o potser la paraula
no s'estandaritzar
però es tornarà més proper
al fet d'acudir
a un osteòpata
igual que ara
també
s'està movent
molt
el tema
de cuidar-se
la salut mental
la salut
de les emocions
conèixer-se
un mateix
entendre's
la part també física
creus que
també
s'obrirà una mica més
a veure-ho com
una cosa més quotidià
no tan puntual
com com deien al principi
no només pel fet
que et faci
mal alguna part del cos
sinó com una cosa
que formi part
també
de potser
la jornada
de les persones
Sí
sens dubte
cada vegada
hi ha
una major consciència
a cuidar-se
a sentir-se bé
a tractar-se
quan un ho necessita
a nivell físic
a nivell emocional
a nivell alimentari
és a dir
la gent
cada vegada
té més consciència
del que és la salut
i l'osteopatia
és una disciplina
que té un enfoc molt gran
en la salut
en el potencial
de la persona
si torno una mica
a l'inici
quan et deia
la importància
que el fluid arribi
que arribi la sang
que arribi l'oxigen
aquesta és una mirada
molt vitalista
en el sentit
que nosaltres
el que intentem
és potenciar
que el cos
mitjançant
les seves pròpies
mesures
que té
les seves pròpies capacitats
funcioni bé
no ens enfoquem
en la malaltia
no ens enfoquem
en un antídot
sinó en potenciar
una mica
els propis recursos
del cos
és un enfoc molt vitalista
i que és molt propi
de la disciplina
llavors la societat
cada vegada
té més
més consciència
d'això
i de fet
a nivell estadístic
les estadístiques
que creu cada any
la Generalitat
en relació
a l'ús
que fa la societat
de les teràpies
de les diferents teràpies
en el nostre cas
s'observa
que en el pas dels anys
que hi ha cada vegada
un major ús
de l'osteopatia
dels pacients
igual que d'altres
disciplines
quan a salut
i sens dubte
que seguirà avançant
Escolta Òscar
ens ha passat el temps volant
ens queda
menys d'un minutet
per acabar l'entrevista
sobretot
fer-nos un recordatori
d'on ens podem trobar
o com podem contactar
amb l'Escola d'Osteopatia
Doncs mireu
la feu està d'ara
amb la modulei
número 6
telèfon
per telèfon
podeu contactar
o bé per e-mail
telèfons al 9-3
480-3261
o a través de la web
www.eobosteopatia.com
Doncs Òscar
moltes gràcies
per atendre'ns
i per obrir-nos
també les portes
de l'escola
i també del món
de l'osteopatia
Espero que vagi
tot bé
i ens seguim
escoltant
Una abraçada
Moltíssimes gràcies
igualment
Bona tarda
Adéu
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Lleu i G repunen
el nombre de defuncions
i nous contagis
per coronavirus
arreu de l'estat
Segons les dades
que acaba de facilitar
el Ministeri de Sanitat
Les defuncions
de les últimes 24 hores
són 95
i els nous casos positius
superen els 400
Madrid
Àngels
La Fuente
Bona tarda
Bona tarda
Fernando Simón
treu ferro
el repunt
tant de nous contagis
com de defuncions
i valora
que les 95 morts
de les últimes hores
es mantinguin
per sota del centenar
i pel que fa
als 416 nous contagis
el responsable
d'alertes
i emergències sanitàries
diu que l'evolució
és bona
i més si es té en compte
que actualment
la detecció
dels infectats
és a partir
dels primers símptomes
me gustaría
que mañana
no tuviéramos
ya ningún caso
pero lo cierto
es que el ritmo
que está llevando
España
es más rápido
que otras
que otras naciones
de hecho
estamos avanzando
a ritmos
por ejemplo
mucho más rápido
de lo que está avanzando
Itália
que es un país
que inició la epidemia
al menos
una semana
antes que nosotros
pel que fa
l'ús de les mascaretes
Fernando Simón
insisteix
dos metres
de distància
i rentar-se
les mans
són les millors
recomanacions
per evitar
el contagi
i la mascareta
és important
però no clau
Ángels Lafuente
Catalunya Ràdio
Madrid
Més notícies
al d'Armanyà
Els bars i restaurants
de Barcelona
podran ampliar
les terrasses
quan la ciutat
entri en la fase 1
Per compensar
la limitació
del 50%
d'ocupació
que marca l'Estat
l'Ajuntament
els permetrà
ampliar l'espai
i instal·lar
més taules exteriors
Ho faran
en detriment
dels cotxes
perquè les noves taules
s'ubicaran
en zones
que ara són
d'aparcament
o bé
carrils de circulació
La mesurada
permetre
que la majoria
d'establiments
mantinguin
el nombre
de taules
que tenien
fins ara
o fins i tot
que en tinguin més
Genet Sanz
tinenta
d'Alcaldia d'Urbanisme
El 70%
tenen
4 o menys taules
Per tant
una terrassa
que fins ara
tenia 4 taules
amb el decret
de l'Estat
hauria de passar 2
però amb aquesta iniciativa
podria ampliar
la superfície
fins a arribar
a 6
i en el cas
excepcional
a 8
Més de 716.800
treballadors
estan afectats
per expedients
de regulació temporal
d'ocupació
a Catalunya
són els 700
més que ahir
segons les dades
actualitzades
aquesta tarda
pel Departament de Treball
En total
s'han presentat
a Catalunya
més de 97.300
70 més que ahir
la gran majoria
per causes
de força major
per sectors
la majoria
es concentren
en altres serveis
després hi ha
la indústria
i la construcció
La Comissió Europea
demana als Estats
membres
augmentar la inversió
per afrontar
la crisi
del coronavirus
Brussel·les
no vol repetir
errors d'austeritat
del passat
i la consigna
ara
els Estats
és que gastin
i que ja hi haurà
temps de controlar
el dèficit
La Cuita
de Brassec
i Nectarín
a Catalunya
cau més d'un 18%
i els pagès
s'esconfien
que això es tradueix
en un repunt
dels preus
La patronal
Afrocat
recorda
que han de fer front
a un increment
dels costos
de producció
derivats a la pandèmia
i reitera
la incertesa
sobre la disponibilitat
de mà d'obra
El cantant
i líder
del grup nord-americà
de rock independent
de National
Matt Berninger
debut en solitari
L'artista
publicarà
el 2 d'octubre
el seu primer disc
en solitari
Serpentine Prison
L'anunci
s'ha acompanyat
de l'estrena
del videoclip
corresponent
a la cançó
del mateix títol
un tema
que havia escrit
fa mesos
just després
de gravar
l'últim disc
de The National
I Amazie
To Find
El disc
hi han col·laborat
alguns dels companys
de Berninger
a The National
i membres
del grup de Walkman
entre d'altres
Esports
Jordina Terré
bona tarda
Bona tarda
el balaguerí
Robert Martínez
renova
com a seleccionador
de Bèlgica
fins al 2022
el tècnic català
dirigeix
la selecció belga
des del 2016
i ho farà
fins després
del Mundial
de Qatar
Ari Zaduris
ha anunciat
la seva retirada
definitiva
del futbol
professional
perquè s'ha d'operar
el del Maluc
el màxim golejador
de l'Atlètic Club
amb 39 anys
tenia previst
plegar
quan s'acabés
la temporada
encara en futbol
el porter alemany
Manuel Neuer
renova
amb el Bayern
de Munic
fins al 2023
i en bàsquet
l'Uni Girona
renova
una temporada més
l'Helene
nigeriana
amb passaport
nord-americà
a d'hora
l'ONU
i també avui
en hoquei patins
el voltregà
ha anunciat
el fitxatge
de Marc Palazón
procedent
del Lleida Llista
és el tercer fitxatge
del Club Osonenc
per la pròxima temporada
encara
l'hoquei lliga
el Palafrugell
renova
Miquel Abeal
i el Girona
David Carles
el Lloret
David Plaza
es retira
Fins aquí
les notícies
Sintonitzes
l'àdio
d'esmerc
la ràdio
de Sant Just
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
D'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
d'esmerc
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tornem perquè el viatge continua, però el camí el farem d'una manera diferent.
El transport públic, l'ús de la mascareta és obligatori.
Mantén una distància segura, evita les hores punta i les aglomeracions.
És un missatge de l'ATM i de la xarxa de transport públic de l'àrea de Barcelona.
Més informació a atm.cat.
El coronavirus és un nou virus que presenta una simptomatologia similar a la grip.
En el 80% dels casos és lleu.
Els casos més greus afecten generalment a les persones grans o amb patologies prèvies.
Es transmet per les gotes respiratòries i pel contacte directe de les secrecions amb el nas, els ulls i la boca
i té un període d'incubació de 2 a 14 dies.
Els símptomes més comuns són malestar general, febre, tos i dificultat per respirar.
Per prevenir el coronavirus, renta't sovint les mans durant 20 segons, sobretot després de tossir o estornudar.
Tapa't la boca i el nas amb un mocador d'un sol ús
o si no en tens, amb la cara interna del colze i renta't les mans de seguida
i no comparteixis menjar ni estris sense netejar-los degudament.
En cas de tenir algun dels símptomes descrits, malestar general, febre, tos o dificultats per respirar
i a més a més recentment has viatjat a una zona afectada
o has tingut contacte estret amb alguna persona diagnosticada, podries estar afectat.
Truca al 061 Salut Respon, t'informarem del cas de fer
i si vols saber més, entra al nostre web.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt naca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Encetem aquesta segona hora del programa, 6 i 11 de la tarda, amb bona música.
Estem escoltant un tema musical que es diu Todo va salir bien, és d'Ego,
i precisament tenim l'Ego al telèfon. Bona tarda.
Hola, Mireia, què tal?
Què tal? Carai, quina fusió. Què tal, com estem?
Molt bé.
Sí?
Molt, molt bé. Vivint aquest fet històric difícil, però també apassionant i interessant,
doncs com es pot.
Apassionant i interessant, ens explicaràs com ho enfoques.
Abans de res, l'Ego que esteu escoltant de fons la seva cançó i també la seva veu entrevistant ara mateix
és cantant compositor i productor.
Ara mateix estem escoltant un dels 6 singles que has publicat, si no vaig mal encaminada.
Doncs sí, des que vam començar aquest projecte l'any passat, sí, hem sigut 6.
En un any, bé, un any més o menys, has publicat 6 singles ja.
Sí, sí, sí. Una cosa que m'agrada molt és tenir una conversa amb la gent que m'escolti i amb l'ambient.
És per això que sempre intento fer les coses ràpid, no de fer les coses un single,
perquè així és com una conversació activa entre el món i entre tu.
És això el que sento.
Perquè un single és un tema, no? Perquè ens entenguem, és només un tema, no és un àlbum sencer, és una cançó, no?
Correcte, correcte. Hi ha artistes que treballen més amb àlbums i jo treballo més amb singles
perquè una mica vaig escrivint el que vaig fer i el que vaig observant.
I ets un... Bé, el teu estil musical, no? És multilatí.
Ens pots explicar quins estils estan dins d'aquest estil?
Perquè tens altres cançons també, en portuguès, en brasilè.
Què vol dir multilatino?
Bueno, jo vaig néixer aquí a Barcelona, a prop de Barcelona,
però des de ben petit vaig viure en molts països de la Regió d'Amèrica.
Vaig viure a Brasil, vaig viure a Mèxic, vaig viure a Venezuela, i aleshores, a Perú també,
i aleshores, quan em vaig plantejar començar això, jo deia, mira, és que, és que, què faig?
I en quínica me canto? I què faig?
Aleshores em vaig adonar que no havia de canviar res, jo havia de ser qui jo era i ja està.
I aleshores vaig començar a crir gènere en multilatino, on canto en quatre idiomes, cinc idiomes,
on tinc influències de flamenco, tinc influències de la bossa nova i de la música brasilera,
i també de les músiques folclòriques, després jo estic per tot, amb un rotllo pop i amb un rotllo de monó.
I això, així va néixer el pop multilatino.
Ara ho entenem una mica més, i entenem també per què la majoria de fans, no?, els tens ubicats,
doncs això, a Mèxic, a Brasil, a Centraamèrica, no?, perquè entenc que allà és on més t'has donat a conèixer,
o també has deixat o imprenta d'alguna forma a nivell musical.
Doncs la veritat, Mireia, això sempre ha sigut un gran interrogant,
perquè jo deia, mira, compongo cançons en castellano i la gent d'Espanya i dels països hispanos,
doncs il·lustra, i faig cançons en portugués, faig músiques en portugués,
doncs el personal del Brasil, ell és on està.
Però, entonces, me he d'en cuenta que les cançons que hago en espanyol,
doncs s'escuchen un montón en Brasil, les cançons que hago en portugués,
doncs me pide gent de Barcelona i me dice, uah, increïble,
però les cançons que hago en català també, a los brasileños els encanta.
Entonces, me estoy dando cuenta cada vez más que esto tiene más sentido,
que los sentimientos rompen las barreras y que ya no es un idioma, un país,
ahora son los sentimientos que lanzas ahí y el idioma ya es casi accesorio.
Tens un aire molt romàntic, no, a l'hora de parlar, també.
Els sentiments trenquen les barreres, no, deies, a nivell de lletres,
perquè tu també composes les cançons, també deixes anar aquesta part,
podríem dir, més romàntica de la vida?
És que, i això de la composició sempre per mi ha sigut un gran misteri.
Jo crec que és molt difícil composar i escriure sobre coses que no et toquen molt endins, no?
Si t'ha de sortir de dins per poder-la escriure, no?
No pot ser d'una altra forma.
Jo crec que sí, jo composo, jo només puc escriure amb coses que m'hagin causat un dolor molt gran
o una passió i un amor molt gran.
I jo crec que també això és un signe molt latino i multilatino,
que les coses que m'importen més i que les coses que jo crec dignes d'escriure són moments d'amor
i també moments d'altres emocions molt fortes, no?
Però l'amor entre elles, també entre la ràbia i també entre altres coses.
Però l'amor és una de les emocions més fortes.
Suposo que tot això que està explicant cobra sentit amb aquesta cançó que estem escoltant de fons,
que es diu Mori por ti, que de fet és la que has llançat fa menys d'un mes,
el 29 d'abril, més o menys, a finals d'abril, vas publicar aquest últim tema en ple confinament.
Això va néixer durant el confinament?
O ja el tenies preparat i va donar la casualitat que va sortir en un moment que socialment tothom estava a casa?
Doncs la que va... Jo tinc molt d'acostum de treballar des de casa perquè treballo amb molts artistes del món.
Aleshores, quan estàs treballant amb gent de Brasil no pots donar a veure's.
Aleshores t'has d'acostumar a fer-ho des de casa i amb tecnologia, i és el que ja fèiem.
I aleshores no ha canviat molt la forma de treballar durant el confinament.
Aleshores sí, hem publicat dues músiques al confinament, una és todo va fer-hi bé i l'altra és Mori por ti.
I Mori por ti ja estava gravada i ja estava preparada i diguem que ha sigut més la de todo va salir bien la motivada pel confinament.
La de Mori por ti, doncs hem de fer l'estratègia del llançament social al confinament.
Però sí, Mori por ti...
Mireia, el Mori por ti és...
Mori por ti és una de les músiques que...
El significat de la cançó és...
Quan tens una persona i t'adones que per aquella persona t'has de comprometre i has de lluitar,
sense importar el resultat, sense importar si acabes guanyant la batalla o si no guanyes la batalla,
saps que ho has de fer.
Aquesta cançó és una de les que a mi encara em tenen molt marcat.
No sé si hi ha alguna persona que sigui potser directament la receptora d'aquesta cançó, tal com ho expliques.
Alguna persona que sigui la receptora d'aquesta cançó, doncs sí, doncs sí, doncs sí, existeix, existeix.
I aquesta persona ho sap o no?
I aquesta persona ho sap.
Jo, jo, m'agrada pensar que sí.
M'agrada pensar que sí.
Sí, no sempre pot anar a Spotify i escoltar la cançó, no?, entre altres plataformes
i a veure si entén, no?, que aquesta cançó, entre altres, va dedicat a aquesta persona.
Escolta, parlaves que durant el confinament tampoc no t'han canviat tant els hàbits,
potser perquè ja estàs acostumat a treballar a casa,
però sí que potser t'ha canviat més la manera de fer concerts.
Has fet molta gira, sobretot per Centramèrica, has estat movent-te durant els últims anys
i ara ho estàs fent des de casa.
Estàs fent concerts en streaming, concerts en directe també a través d'Instagram.
Això sí que t'ha canviat una mica, la manera de com comunicar-te amb els teus seguidors,
amb els teus oients.
Sí, això ha canviat bastant.
Òbviament ja no se celebren concerts i tot això.
Però, Mireia, a la música estem anant cap a una nova direcció
i això hi ha algunes persones que els costa més a veure.
Però, mira, des de fa un any i mig, amb els meus fans,
fem un Instagram Live cada diumenge.
Hem fet un Instagram Live cada diumenge des de fa un any i mig,
sense importar el país en què estigui i sense importar on estava.
però ara, cada vegada més, i ho heu vist accelerat pel coronavirus,
però cada vegada més la música ha d'estar més a les xarxes socials,
ha d'estar més en live, ha d'estar més en concerts en directe, en internet.
Perquè no només perquè és una alternativa per quan la gent està a casa,
sinó perquè és l'alternativa que demana un món completament global
on la gent als Estats Units està escoltant la Rosalia,
la gent als Estats Units els encantaria un concert a la Rosalia cada setmana
i igual que a Rosalia es escolten als Estats Units, anem a escoltant a Brasil
i només es pot estar al costat d'una família, com jo els dic als fans,
d'una família que està per tot el món, només es pot estar al seu costat
si estàs a internet.
Llavors, és principalíssim que es facin concerts a live i concerts a internet
i ara estem veient la importància d'això amb els coronavirus,
però hem d'obrir molt la ment a exportar el que estem fent
i això només es pot fer amb els lives i amb els concerts en directe.
Per això suposo que tot això que expliques es tradueix també a les xarxes socials,
perquè tens clubs de fans, no sé si a Brasil, també en tens a altres països,
però es va tot a Brasil, tens clubs de fans amb més de 3.000, 4.000 persones
que et segueixen, aquesta família no para de créixer, no?
Sí, no, a veure, jo soy el que menos responsabilidad tiene en todo eso,
yo estoy completamente agradecido de todo.
A veure, jo, o sigui, és interessant, no?
Perquè aquestes coses passen i després tu em dius això
i sembla que sigui com alguna cosa que jo hagi fet
quan la realitat és que m'ha vingut un regal del destí i de la sort
i que tota aquesta gent que m'estima i que m'apoya i que m'hagin tot això,
i és una cosa per la qual estic eternament agraït.
I és estrany dir-ho, no? Perquè jo sento que jo no he fet res perquè vinguin ells,
sinó que hem sigut ells els que han dit, mira, doncs...
He sigut ells els que m'han donat el regal, bàsicament.
Jo... jo no.
Clar, t'han donat un regal, però perquè tu prèviament també els hi havies donat o ofert aquesta música, no?
Llavors és un win-win, no?
És a dir, les dues parts surten guanyant perquè uns reben la música, no?
I tu, per l'altre costat, reps aquesta abraçada col·lectiva, podríem dir, d'alguna forma.
Doncs sí, doncs sí.
I, si et sembla, parlem d'aquesta nova manera que comentaves de fer música,
que deies ja potser molta gent o cantants que encara no acaben de veure
que pugui ser la manera com es faci a partir d'ara, no?
Perquè, si no vaig mal encaminada, tenies també un tour programat per finals d'aquest 2020
que havies d'anar per Barcelona, per Madrid, per São Paulo, per Mèxic, València, en fi.
Diferents ciutats, grans capitals del món.
Això com ha quedat? T'ha quedat parat o encara se l'espera?
Això ara, de moment, està suspets i ja veurem què passa.
O sigui, ja estan estant baix.
I això ja veurem.
Ara no és el moment per fer plans presencials, de plans de grans viatges,
i això és difícil, és difícil d'acceptar-ho per una indústria i per una gent com som els músics
que ens movem molt pels viatges i per estar amb la gent, no?
Però és una molt bona oportunitat per reflexionar en noves formes de fer el que fem
i per recomençar el món quan el món torni a engegar d'una forma molt més global i molt més efectiva.
És el que penso.
Perquè, clar, una gira, diguéssim que, per el sentit si la fas, entre cometes, des de casa, no?
Perquè des de casa la pots veure qualsevol persona en qualsevol moment,
llavors ja no és ara faig un concert en directe només per aquesta gent d'aquesta ciutat,
sinó que cada vegada que el facis es pot connectar a qualsevol persona de qualsevol lloc.
Llavors el concepte gira, no?, fet des de casa, igual també s'hauria de canviar.
Jo crec que sí, però, a més, una cosa que passa és que són coses complementàries, Mireia.
Una cosa són els concerts als llocs on vas.
O sigui, la presència no se situeix per res.
La presència d'estar allà i de l'experiència comú que és el concert,
l'experiència dels sentiments que es viuen junts a la mateixa habitació com és una sala de concert,
això no se situeix per res, això està clar.
Però, ara, els concerts live no són diferents, no són ni millors, no són ni pitjors.
Són una alternativa, són una altra, diguem que són una altra forma d'interacció amb el músic i amb la seva família digital
que molta gent no està aprofitant ara mateix i és una cosa clau, és una cosa clau i molt important
perquè ja ha passat l'època on el músic tenia fans, ja ha passat això,
però ja ha passat l'època on el músic tenia, tenia, on el músic i les persones que l'escoltaven
estaven a altures diferents.
Ara, estem en una època i estem al segle XXI on el músic i els fans estan al mateix nivell,
on són molt més amics i col·legues que no una relació d'idolatria com eren els Beatles.
Ara, és molt més important que estiguis en contacte amb els teus fans com estàs amb amics,
com amb un amic li envies un missatge i dius, ei, què tal?
Doncs fem live, fem preguntes i interacciona, perquè són els teus amics,
són amics que compten amb tu, són amics que t'apoyen, són amics que et volen veure a créixer.
No és res més que això.
I és aquesta mentalitat de la família la que ara la gent necessita.
Trobo que tens com moltes maneres de fer música o d'entendre què és un cantant
i com ha de contactar, diguéssim, amb els seus fans o posar-hi una altra paraula, no?
Igual que tens una manera també diferent d'anar traient només singles en comptes d'àlbums.
I recomptant una mica els sis singles que ja has llançat,
que de fons estan sonant alguns d'ells, com BMK o Pantera, que també ha sonat,
hi ha un proper tema, si no vaig mal encaminada, que es diu Cuento de Hades,
que en teoria també hauria de sortir aquest 2020, amb altres publicacions que també teniu planificades, no?
Això igualment ho pots gravar des de casa, si no et pots desplaçar en aquest cas a un estudi
o en algun lloc on ho puguis fer?
Cambiaré a Castellà perquè mantinguin l'Amèrica ja té l'Hermenadó.
No problemes.
Sí, Cuento de Hades saldrà este año y en principio bastante bien.
Parte de la magia y de lo emocionante de todo esto es que estoy trabajando con productores en Brasil,
estoy trabajando con productores en México y con productores aquí en Cataluña.
y ya antes, ya antes a mí me costaba convencerles para que trabajaran conmigo
porque era en plan, va, va, va, sé que estoy lejos, pero que lo podemos hacer seguro.
Va, que estoy lejos, estoy en Barcelona, pero puedo grabarme yo, te lo envío.
Ahora me costó convencerles.
Ahora, ahora no hay ninguna diferencia.
O sea, podría estar en su misma ciudad y tendríamos que trabajar de la misma forma
por todo lo que está pasando.
Entonces, bueno, el show continúa.
I a part de Cuento de Hades, et veig molt actiu també a nivell composició.
Suposo que estaràs treballant amb altres nous temes.
Doncs sí, tenim diversos nous temes.
Una cosa que me gusta mucho hacer con mis...
Muchos músicos y gandones sacan temas así, como si fuera un poco de...
Sacan temas nuevos que nadie ha oído nunca y los sacan ahí a reducir.
A mí me gusta mucho hacer eso.
Yo lo que hago es... Utilizo los lives y los conciertos del domingo que hacemos en Instagram directo
para ir sacando mis nuevos temas con mis fans.
Y entonces, cuando los perfecciono, ahí los saco.
Entonces, todos mis fans saben perfectamente que estoy trabajando en Cuento de Hades,
estoy trabajando en otro tema que se llama Me gustas tú también y otros ahí.
Y ahí ellos son los primeros que se enteran en los conciertos de los domingos de todo lo que saco.
Y los que me dicen, no, esta no creo que la tienes que sacar.
Quiero que tienes que sacar esta.
Y yo, bueno, vale, ok.
Sí, es una cosa totalment compartida pel que veig, no?
No és un estil, podríem dir, més clàssic de músico, de cantant, no?
A l'hora de jo ho preparo, m'ho guardo, no dic res, en silenci, dic que trauré algo
i després ja, en tot cas, ja veureu què és el que està treballant, no?
És totalment diferent la teva forma de treballar.
Ah, a mí, a mí, a mí no me gusta nada, no me gusta nada esos cantantes, esos músicos y composidores
que solo se conectan a Instagram una vez al mes para decirles, atentos, que hay más cosas viniendo.
¿Qué quieres decir? Que hay más cosas viniendo.
¿Qué es lo que? ¿Qué cosas?
O sea, tenemos que dejar atrás esa especie de cierre y la especie de concha de los artistas con sus emociones.
Los artistas, los artistas, el hecho de que podamos regalar las emociones a los demás,
el regalar pensamientos a los demás, no es nada especial, no es nada fuera del otro mundo,
es simplemente compartir, compartir tu creación y compartir lo que haces con la gente que te rodea.
Yo creo que eso es algo fantástico y yo muchas veces, es más, muchas veces en mis lives de domingo
me han ayudado a comprar alguna canción.
Les he dicho, oye chicos, esta canción, que la quiero traducir al portugués, ¿qué decimos?
En Todo va a salir bien, por ejemplo, estamos haciendo una versión en portugués.
Y yo les dije, a ver, ¿qué hacemos?
Tú te vas a ficar bien, tú te vas a salir bien, y me dicen, no, hazlo mejor así, mejor así.
Esas interacciones ahí de la actividad es fantástica.
De fet, el vídeo d'aquesta cançó que parlaves, de Todo va a salir bien,
està fet amb tots els teus fans, de diferents països, d'Alemanya, d'Itàlia, d'Israel, de Brasil, de Portugal...
Quanta gent hi surt en aquest vídeo?
Pues no sé cuánto, sabe, pero creo que eran como 20 países, entre 20 y 25 países, no sé, algo así, y fue...
Doncs sembla que hem perdut de cop la trucada a Mego, intentem tornar-lo a trucar.
Tu dama de la luna, mi vida brilla siempre, siempre, y cuando estés tú, ya no puedo esperar, estamos los dos juntos y nada nos va parar.
Doncs sembla que tornem a tenir a l'ego al telèfon, que s'ha penjat, no sé si era l'emoció.
S'ha quedat just a mitges quan estàvem parlant d'aquest vídeo, no?, del vídeo que has fet col·lectivament amb tots aquests fans d'aquest tema, no?,
de Todo va a salir bien, que ara deies que també estaves traduït al portugués.
Doncs sí, doncs sí, crec que se m'ha tallat la trucada, l'he desconectat.
He fet un gest amb la mà, totes que es parla en l'aire i fas gestos amb la mà, encara que no m'esteu veient.
No passa res.
I, doncs sí, aquest vídeo, no sé cuánto es mi sortía, era entre 20 y 25 países, y va a ser, això sí que va a ser magia.
O sigui, va a ser, chicos, voy a avanzar este tema, se llama Todo va a salir bien, estamos de cuarentena, no puedo salir, enviadme vuestros vídeos,
enviadme vuestros vídeos, ayudadme a enviar el mensaje de que todo va a salir bien al mundo, hagamos lo nuestro.
I, pfff, sí, creíble, ens van arribar vídeos de famílies, ens van arribar vídeos de chicos, de chicas, de gente mayor,
todo va a salir bien, y además en sus idiomas, y nada.
Ha sido un vídeo que me guardó en el corazón, para siempre.
Veig que tens el cor molt present per anar a acabar nego.
Té de preguntar, ho tens tot com molt integrat, no?, en tu, en aquest artista també,
que li agrada compartir totes les seves creacions amb els seus fans o la paraula que li escaigui millor.
És perquè tens família ja que són artistes o són cantants, o això t'ha vingut, d'alguna manera, t'ha brotat a tu?
Doncs, mira, el meu pare, una de les més grans influències de la música és mi padre,
que és un aficionado i un gran artista de Bonsanova, de jazz brasileño,
i que toca deshace mucho tiempo.
Però l'o de compartir, no sé, no se envidia.
Crec, jo de pequeño era bastant diferent, era...
Cambiaba mucho de colegio, perquè me movia mucho de los sitios.
Y entonces, sempre era como difícil...
A veces, tenia algunes situacions difíciles, perquè sempre era el meu,
sempre llegaba de lejos, sempre era un poco el raro.
I les situacions, jo crec que de alguna forma hicieron lo contrario
de lo que podrien haver fet i me abrieron un poco més,
i me dijeron, me dijeron un poco lucir les coses diferents,
i lucir les coses que tinc, i lucir els pensaments.
I ja sé que soc diferent, i crec que això me libera,
me libera un poco del miedo de la i que diran.
Perquè, al final, tots som diferents i tots tenim miedos en nostres mentes,
i al final, el que ens tenim que donar compte és que estem aquí juntos
i que juntos todo saldrá bien.
Dejaros otros miedos al lado.
Entonces creo que viene un poco de ahí, de mi niña.
Sí.
Doncs m'agrada aquesta última frase de les pors i de deixar-les al costat,
perquè també tot sortirà bé, no?, de la millor manera possible.
Ego, hem de deixar l'entrevista aquí, però ens quedem escoltant un tema teu
que es diu Posse E.E.U., que ens hauràs d'explicar què vol dir,
almenys traduït.
Posse E.E.U. es la canción de esas personas con las que el tiempo vuela.
Esas personas con las que no te has dado cuenta y ha pasado una hora, dos horas,
tres años, diez años.
Y Posse E.U. quiere decir tú y yo.
Carai.
Doncs mira, igual que passarà l'entrevista de ràpida,
perquè passen ja tres minuts a dos quarts de set de la tarda,
crec que ens quedem perfectament escoltant aquest tema.
Gràcies, Ego, per agafar-nos el telèfon i per dedicar-nos a aquesta estoneta.
Segueix produint i cantant i repartint també aquesta alegria que contagies.
Mireia, vosaltres també, i gràcies pel vostre treball en termes de quarantena.
Sou les estrelles de la quarantena. Moltes gràcies.
Igualment. Una abraçada.
Una abraçada.
Com linda que eu nunca esqueci, fui lá na secundaria, no meio do corredor.
Eu nem sabia que aquilo era amor.
Pra esses livros, eu tô nem aí.
Só quero ver essa gata olhar pra mim.
Pra esses livros, eu tô nem aí.
Só quero ver ela sorrir.
Quanto tempo atrás de nós, meu bem
Eu prometo que aqui sempre estarei
E não vou soltar
A sua mão
Depois de tudo, a gente resistiu
A tudo que disseram de nós
As sereias, o caminho, as rosas e os espinhos
Era nosso o sol
E o mar
E toda a paz
Daquela praia
Sem dizer aos nossos pais
E o céu
E o céu
E toda a paz
Daquele hotel
Lá em Minas Gerais
Quanto tempo atrás de nós, meu bem
Eu prometo que aqui sempre estarei
E não vou soltar
E não vou soltar
E não vou soltar
Os dois juntos
Despertando com as mãos dadas
Abraços de madrugada
Tranquilos
Tranquilos vivendo em paz
Miradas
Desayunos
E na cama
Nadie nos vai molestar
Solos
Tu e eu
Quanto tempo atrás de nós, meu bem
Eu prometo que aqui sempre estarei
E não vou soltar
Quanto tempo atrás
Quanto tempo atrás
Quanto tempo atrás
E nós, meu bem
Eu prometo que aqui sempre estarei
E não vou soltar
A sua mão
Tornem
Tornem perquè el viatge continua
Però el camí el farem d'una manera diferent
El transport públic
L'ús de la mascareta és obligatori
Mantén una distància segura
Evita les hores punta i les aglomeracions
És un missatge de l'ATM
I de la xarxa de transport públic de l'àrea de Barcelona
Més informació a atm.cat
Smooth jazz
De dilluns a divendres
De 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out
L'smooth jazz
El funk
El soul
O la música electrònica més suau
100% música relaxant
Cada dia
De dilluns a divendres
I de 4 a 5 de la tarda
Smooth jazz club
T'hi esperem
En un moment de crisi sanitària com l'actual
Rebem multitud d'informacions i d'imatges
Abans de compartir-les però
Ens hem de preguntar
Estem segurs que som veritat?
En coneixem la font?
Ens ofereix credibilitat?
Tenen data?
Són actuals o de fa temps?
N'hem llegit només el titular
O la notícia sencera?
Si és un àudio
Estem segurs que la persona que l'ha enregistrat
És realment qui diu ser?
Detecta les fake news
Atura't, pensa i verifica abans de compartir
Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Ara escoltes l'àdio d'Esmer
Sintonitzes l'àdio d'Esmer
La ràdio de Sant Jus
98.1
Doncs hem trobat que aquesta cançó és perfecta
Per parlar amb l'Edu Martínez
Cal tenir-me al telèfon
La cançó es diu Kids
I és de MGMT
Edu Martínez, bona tarda
Hola, bona tarda, què tal?
Bona tarda, ben tornat al programa
Jovenalla
Una mica, sí
Com estem?
Molt bé
Estem prou bé aquí a l'emissora
Com ho porteu això?
Ho portem bé
Adaptant-nos a aquesta situació
De no veure ningú en persona
I fer-ho tot a través del telèfon
També té la seva part positiva
De poder gestionar millor el temps
Però té la seva part negativa
Que és que no veus a les persones directament
Però vaja
Què tal vosaltres
Durant aquests dos mesos
I setmana ja
De confinament
I de situació
Una mica crítica
Però nosaltres sobreviurem una mica a casa
A casa som dos docents
Dos criatures petites
Bé
Una mica
Tot una mica així
Sobrevisquem, la veritat
Perquè
No estàs ni per una cosa ni per l'altra
No per una cosa ni per l'altra
D'això volia parlar amb tu, precisament
Ets professor de primària
I òbviament
Des del dia que es va decretar l'estat d'alarma
El passat 13 de març
Has deixat d'anar
De fet uns quants dies abans
Ja havies deixat d'anar
Segurament a l'escola
A ensenyar als més petits
Clar, en el vostre cas
No sé exactament
Quin tipus de metodologia heu seguit
Per seguir en contacte
Amb el teu cas
Amb els teus nens i nenes
Sí, a la meva escola
Nosaltres som una escola concertada
Hi ha escola cooperativa
En la que tirem molt de tecnologies
De fa molts anys
Vull dir, nosaltres ja fèiem una mica
Bé, bastant treball online
Perquè els nens entregaven coses
Per la web
Ens entregaven
Ara utilitzem una eina
Que és el Google Classroom
Que ens fa molt bé
És molt
Molt intuïtiu
Molt fàcil
Que els nens facin feina
I la retornin
Sí que tenim
Bé, doncs tenim com a totes les escoles
Una mica
Nanos que s'han anat
Que ho han fet molt bé
Que han pogut fer-ho molt bé
També
O sigui, ho han fet molt bé
I ho han pogut fer molt bé
Perquè tenen les eines
Tenen els recursos
Tenen
I altres nanos
Doncs que
Parà o per bé
Perquè
Familiars amb Covid
O falta dispositius
O el que sigui
Doncs no han pogut seguir
Les nostres
La nostra feina
Tot i que no hem avançat excessivament
Sempre ho dic
Hem fet feina
Però
Però no és el mateix
Que està
Fent feina classe
Clar
Clar
Aquí és
Perquè no hem pogut avançar
Tampoc des de direcció
Bé, des del que seria
Departament
Ens van dir
Que no podíem avançar
De Tamari
Per tant
Tamari no s'avança
Però bueno
Feines s'anàvem fent
S'anàvem reforçant coses
Que havíem fet
Et de fet
Però bé
Com totes les escoles
Ens hem trobat
Amb nanos
Que han pogut fer-ho molt bé
Nanos que
Desafortunadament
No ho han pogut fer tan bé
Bé
Com tots
Aquí s'accelera
Bé, s'accelera
Es dona encara
Es fa més evident
Encara aquesta bretxa escolar
Aquesta diferència
Entre nens i nenes
Que poden accedir
També per la part de la tecnologia
I malauradament
Perquè potser a casa
Han tingut una situació
Que no els hi ha permès
També atendre-ho
Sí, però això
Bé, jo és que
Sempre l'havies d'escolar
Perquè l'havies d'escolar
T'ha pot ser trobar
Nens que tenen molta tecnologia
I que els pares
No hi són a casa mai
I poden estar tranquil·lament
Fent tecnologia
Però
Mira, perdona
Mireia
És que ara precisament
El meu fill està plorant
Com un
Com un
Oh, perquè no l'estàs atenent
Sí, perquè no l'estic atenent
Correcte
És així
Clar
A tu
No sé si pots seguir parlant
Si no pugem la música
No passa res
No, ja està
En el teu cas
Tens doble feina
Tens dos nens petits a casa
I a part
Tens uns altres
Que a través de la pantalla
També els has d'ajudar
Comentaves
Que des del Departament d'Educació
No us havien comunicat
El fet de frenar
Diguéssim
El temari
Això que
Clar, què us ha suposat
A vosaltres
Ho heu vist bé
O no?
És que clar
Depèn
Perquè al final
Això és una mica
Cada escola
Cada professor
També sempre funciona
Una mica
Digamos
Sempre
Jo sempre ho dic
Que en un docent
Hi ha molt d'ego
I
Digamos
Professors que
Volen fer coses noves
Digamos
Que ja pensen
Que el que fa
No està bé
I
No avançar matèria
Bé
Depèn de per qui
Està bé
Depèn de per qui
No està bé
Depèn de per qui
Sí que és veritat
Que clar
Quan parles amb la tutora
Quart d'ESO
Per exemple
Diu
Bueno
És que
Els denus
Necessiten les notes
I necessiten avançar matèria
Per entrar a batxillerat
Nosaltres
Per exemple
A la meva escola
Som fins a quart d'ESO
I els notes de quart d'ESO
Doncs necessiten molta feina
Perquè
No es poden desconnectar
Necessiten entrar a batxillerat
Suposo que la gent de batxillerat
També d'altres dos van a la mateixa situació
De bueno
Clar
Hi ha una selectivitat
Aquesta selectivitat
S'ha de fer el temari
I és el que hi ha
En el cas de primària
Per exemple
Doncs bé
Si parlem de sisè
Doncs sí que
Hi ha més angoixa
De hòstia
No puc fer certs temaris
En el cas de primer i segon
Bé
Doncs reforcem
Lecturescriptures
Matemàtiques
Els anglesos
Doncs què fem
Bé
Bé
I a nivell d'ensenyar des de casa
Clar, també és d'una situació
Que els pares i mares
O les famílies del tipus que siguin
No, no
Els pares i mares
Hi ha molta gent que està molt desbordada
I molta gent que ha pogut estar pendent dels seus fills
Però clar
Molta gent que teletreballa
Realment
Vull dir que no poden estar per les criatures
S'entén perfectament
Jo crec que la gran majoria de mestres
Som conscients
S'han intentat posar feines
Que els nens puguin anar fent tranquil·lament
Doncs entre pantalles
Entre coses que no són pantalles
I tal
Doncs s'haurien de ser
Suposo
Comentaves que
Comentaves que
Comentaves que
En el cas de la teva escola
En concret
Sí que ja teníeu més integrada
Podríem dir la tecnologia
Però clar
S'ha donat la situació
S'ha vist
Ha sortit bastant a la llum
Que hi ha molts centres
Que no estaven preparats
Tu creus que canviarà una mica
La manera d'educar
A partir d'ara
O no?
Sí, jo crec que sí
Home
Bueno
T'agradaria pensar
Crec que ha sigut
Ha sigut com una empenta
Que s'estava
Era com aquella empenta
Que necessitava tothom
Per
Per passar a fer
L'escola
Mínimament diferent
Vull dir
Ja tothom se n'adona
Que l'escola no és
Anar a donar matèria
I prou
Perquè donar matèria
Doncs mira
Poses uns YouTubes
I
S'ha acabat
Les equacions matemàtiques
Les pots explicar per YouTube
Vull dir
No sé si jo
Vaig veure un programa
De TV3
Que explicaven
Que un professor
Tenia
El no pot ser
No sé quants mil alumnes
Eh
El programa no pot ser
De Jordi Basté
No pot ser
Exacte
I explicava en l'acadèmia
Que tenia no sé quant mil alumnes
Pel YouTube
Sí
Vé
Suposo que tothom se n'adona
Al final
Que l'escola
És un lloc on
Bueno
No només vas aprendre
A fer matemàtiques
I així
Que també
Vull dir
Que també és això
Però
Els nens van a relacionar-se
Van a fer
Bueno
Van a fer coses
Que ara no han pogut fer
Aquests dos mesos
I tothom ens n'adonem
Que l'important
Que és que els nens
Puguin
Socialitzar
Dins del context educatiu
No
Clar
I entre ells
No tant amb adults
Sinó també entre ells
Entre les seves edats
Com creus que
Sí, sí
Jo crec que és el que ells troben a faltar
Jo he anat a fer les classes
Amb els nanos
Bueno
Anant fent videoconferències
I els anava preguntant
I és el que més et diuen
Quan els te preguntes
Bueno, què?
Teniu ganes de tornar al col·le?
Sí
Perquè jo tinc ganes de les dos amics
Tal no sé què
I en aquest context
I suposo que és per ser
Que em tocaves avui
Ha sortit el rotllo aquest
De tornar al juny
Amb quatre metres de separació
Doncs sí
De fet
Amb el tema
De rentar-se les mans
Bé
No sé
Com has portat tot això
A França
De fet ja ho han fet
I han tancat unes 70 escoles
Per diferents motius
Però aquí el conseller Josep Bergalló
Ja ha presentat aquest pla d'obertura
De centres cap a finals d'aquest curs
I de cara al proper
En teoria
Hauria de ser a partir de l'1 de juny
O en la fase 2 de cada territori
Que això també implica
Que diferents regions sanitàries
Ho activin en diferents moments
Què et sembla?
Jo aquesta tarda
Per exemple
He anat parlant amb gent
També del RAM
I pel que diuen
Ha sortit comissions obrètes
Comissions no
Perdó
Ha sortit UGT
I la intersindical
Reclamant que es retiri
Aquesta proposta
Jo no posaria la mal foc
En dir que tornarem
Com s'ha fet
Com s'està proposant
En aquest pla
No sé ben bé com acabarà
Tot al final
La veritat
Jo també tinc molts barrets
Jo soc un pare
Jo soc un pare
Jo soc un mestre
I a la meva escola
Som una cooperativa
Que necessitem
Cada mes que passa
Que no venen els nens
És una pequena crisi
Que tenim
Com a cooperativa
Però
Entenc tots els posicionaments
Entenc els pares
Que necessiten
Que els nens
Vagin a l'escola
Perquè necessiten treballar
Entenc els mestres
Perfectament
Perquè
Perquè
No és la manera
De treballar
No podem anar
Allà
A un pati
Amb 4 metres
De diferència
Amb nens
Intentar explicar
Bé
Bé
A més de 6D
Potser sí que els ho pots explicar
Però
Primer, segon
I ja no dic infantil
Explicar-li
No carinyo
No toquis això
No toquis amb l'altre nent
Ara que m'ha passat a mi
Ara mateix
Amb el meu fill
Que estava plorant
Clar
Només traure d'anar
Vés a saber com ha d'anar
Bé
I entenc perfectament
A les escoles
Que volen
Volen obrir
Bé
Les concertades
I les públiques
Sempre és un debat
Però
En principi
Suposo que les escoles
Volen obrir ja també
Per
Més o menys
Començar a normalitzar-ho tot
Bé
És
És molt complicat
La veritat és que jo ho trobo molt complicat
I
No sé ben bé com acabarà
Ja et dic
Jo
Per
Em sembla que patronat
I sindicats
Com a mínim dos sindicats
Han
Han dit que
Bueno
Que es mirin un altre cop aquesta proposta
Perquè no acaba de
De ser una proposta
Que agradi
El col·lectiu docent
Perquè clar
Entenc que això
Aquesta
Diguéssim
El pla d'obertura
És obligatori
O és
O cada escola
O cada tipus d'escola
Podria decidir
És obligatori
Però per certs
Docents
Perquè si tens
Enfermetats cròniques
No pots anar
Si tens més de 60 anys
Que encara hi ha molt
Profesionalat
Que té més de 60 anys
Sí
Vull dir
Encara estem en aquella època
De
Bueno
De canvi
Diguem-ne
De gent
Que va començar
Fa uns anys
I ara estan
Com a punt de jubilar-se
Però encara no
Hi ha molta gent d'aquesta
Vull dir
Hi ha molta gent
Que encara no pot anar
Per qüestions
Vèries
Vull dir
Si tens
No sé si són
Diabetes
No sé si són
Enfermetats cardiovasculars
Vull dir
Tot un munt de condicions
Que tampoc
Poden anar a treballar
Vull dir
Si ja ets tutor
No?
Doncs ets tutor d'aquari
Resultat
Ja tenen 60 anys
I tens
No sé si
Una enfermedad cardiovascular
Doncs clar
No podràs anar presencialment
Ja hauran de buscar
Les escoles
Hauran de buscar algú
Per suplir
I això implica
Bueno
Moviment de mestres
Que per el cas de la pública
Suposo que deu ser més fàcil
Però en el cas dels conceptes
Fa aquestes molt complicats
Perquè
Ja és més pasta
Bueno
És tot
Tot un
No sé
No té
Bueno
És que
No soc gaire jo
La posició
D'aquest conseller
La veritat
Quina
Quina és la posició
Que creus
Que hauria de ser
O la situació
O l'escenari
Que s'hauria de donar
Que fos favorable
Diguéssim
Per totes les parts
O des del teu punt de vista
És que
És que
Si parles
Des del punt de vista
Del docent
Els pares
Es poden posar
Les mans al cap
Perquè
Si fos del punt de vista
Del docent
Tots tenim ganes
Jo soc el primer
Que tinc ganes
De tornar
Amb els meus nanos
I fer classe normal
I tenir una mínima
Interacció amb ells
O sigui
Una mínima
No
Interacció amb ells
Però
Fer una mínima
Normalitat
No
Però
Però
Clar
Després
Els pares
Es foten les mans al cap
Si dic
Hosti
Això del setembre
Seria el més raonable
I
Els docents
Es foten les mans al cap
Perquè
Ara tornem
Perquè els pares
Necessiten
Tornar a l'activitat
Econòmica
Que jo ho entenc perfectament
I
Necessiten que els nens
No hi siguin a casa
Vull dir
És tot un
Tot un percal
Això
I al final
Sí que dirà que
Per exemple
Hi ha
No sé
Coses tipus
No sé
Portar nens a les feines
És que no sé
No sé
No sé com s'ha de fer
La veritat
És molt complicat
Jo ho veig sincerament
Molt complicat
Perquè no
Perquè és això
Perquè uns
Uns
Interessos
Econòmics
Van en contra
Del que serien
Interessos sanitaris
Dels altres
I
Et bé
Et bé
Et bé
De moment
Aquest és el pla d'obertura
Que ja ha posat sobre la taula
Com deies
Hi ha diferents
Comissions
Que
Doncs bé
Que s'hi han oposat
No s'hi han negat
Veurem els propers dies
Perquè a més
També és veritat
Que tota la informació
Cada dia és nova
És diferent
I pot canviar
Va mutant
Cada dia que passa
Cada hora que passa
Va canviant
Per acabar
Edu
No t'entretinc més
Perquè sentim per aquí
També els nens
No tranquil·la
Tema
Tema
Tema preinscripcions
Escolars
Però sobretot
En el punt
O sigui
Remarcant
En el punt
Que hi ha moltes famílies
Que no han pogut
Veure els centres
Escolars
Als quals
Ja han apuntat
Els seus fills
Això
Què pot suposar
També
Pels nens
I per les famílies
Que no saben
On estan apuntant
Els seus nens i nenes
Sí, clar
Al final
És que amb el tema
Les preinscripcions
I això
Sempre ho dic
I al final
Els pares
Sempre ens donen la sensació
Que apuntar
El nen a l'escola
Si volem
L'escola perfecta
Pel nostre fill
I
L'escola perfecta
No existeix
I l'escola perfecta
I hi ha una escola
Que s'apropa molt
A la que tu vols
I aleshores
Quan ho pots veure
Més o menys
Un dia
Portes obertes
Doncs bueno
Et sembla que sí
Que s'ha d'acordar
I aleshores
Com va passant el temps
Doncs hi ha coses
Que sí que t'agraden més
I en coses que t'agraden menys
Bé
La gent que ara
Està en por
D'ahir
Sí que t'agraden
Aquesta escola
I no sé
Aquestes pors
O es dissipen
Amb el temps
O realment
Es confirmen
Amb el temps
Vull dir
No perquè
No hagis pogut
Teure una escola
Un dia
Bé
Et se'l d'anar
De dir
Bé
Sí, ho he encertat
Perquè potser
Amb el temps
Resulta que el teu fill
No
Bueno
Està a l'escola
Al cap del temps
I tot
Al cap dels anys
Bé
Ara ja no m'has adequat
A la meva
A la meva situació
Familiar
Per exemple
Vull dir que
Jo trauria molta por
D'això
Si han pogut fer la prescripció
I poden estar en un centre
Que més o menys
Creguin que
Que poden estar bé
I que poden estar tranquils
Doncs
Tranquilitat
Jo no patiria amb això
Perquè sí que és veritat
Que dóna la sensació
Que hagi d'apuntar el fill
A la millor escola
Bé
Bé
És el que volen tots els pares
I mares
Volen el millor
A tots els pares
Ens ha la sensació
Que hem de fer el millor
Bé
El millor és que el nen
Vagi tranquil
I al cap del temps
Es quedeu tranquils tots
Vull dir
No per un dia
De preinscripció
Et quedaràs tranquil
Si no
El temps
Andes veient el nen
I de les manoposades
Sí que estem tranquil
I escolta Edu
Ja per anar acabant
Última pregunta
O última demanda
Que et fem
Per aquells pares
Que no són professors
I tampoc no tenen
Aquest vessant
Potser mental
A l'hora de pensar
Maneres per entretenir
Maneres per educar
I jugar a l'hora
Dos o tres consells
Que puguis donar
A pares
Que puguin estar ja
En aquesta paraula
Que es diu
El límit
Mira
El consell
Que a mi m'han donat
Perquè jo també
Jo soc pare
També
I
N'he passat moltes
Bé
Aquest confinament
Estem passant moltes hores
Sense poder estar
Amb els nostres fills
Pendents dels nostres fills
De la meva dona com jo
I estem una mica agobiats
Pel meu petit
I les professors
Ens van dir
Escolta
Relaxeu-vos
Que el que no feu ara
Es farà més endavant
Vull dir
No per perdre
Dos mesos
De final de curs
I tenen tota la raó
Quan ens hem relaxat
El nen està més tranquil
Tots hem estat més tranquils
I aleshores això
Ara ens funciona millor
Perquè
Sí que és veritat
Que he estat
Teletreballant tots
A l'hora de casa
Nens petits
Tu t'angoixes
Perquè el teu fill
Potser està fent una cosa
Que ara no arriba
Potser la lectoescriptura
Ja començava a llegir
I ara han tirat enrere
Potser
Va entrar a P3
I
I no es feia la pipa
I ara se la fa
Potser
Jo què sé
A tercera primària
Estaves fent les
No sé
Estaven tenint perfectament
Les multiplicacions
I ara no treballa tant
O no tenen moltes ganes
Però treballar
Al final acaba sent normal
Que els nens
No vulguin treballar
En una situació
En un context com aquest
Sincerament
És molt normal
Vull dir
Si hi ha nens
Que tenen moltes ganes
De treballar
Perfecte
Endavant
I si hi ha nens
Que no tenen moltes ganes
De treballar
No tenen moltes ganes
De fer coses
Si resulta
Que s'entretenen més
Ja que sé
Pintant
Mirant la tele
No sé
Cuinant
Que cuinin
Que pintin
Que mirin la tele
Que al final
Tot això acabarà passant
I al setembre
No tornaran a l'escola
I estaran més tranquils
No sé si és això
Com preguntaves
I si és a casa
Paciència
Això segur
Ja no com a mestre
Sinó com a pare
Paciència pels nens
S'ha de tenir molta paciència
I tranquil·litat
Que al final
A els nens
Tot passa
I ells també
Ells també ho estan patint
Tot això
I això és una cosa
Que a vegades
Els adults
No ens en recordem
I ho hem de
Ens ho hem de recordar
Que ells també ho estan patint
Exacte
I s'ha de tenir molta paciència
A nosaltres ens costa
Ens hem d'imaginar
També que a ells
Els hi costa
Encara més
Perquè no entenen
Realment tota aquesta situació
Tot el que comporta
Econòmicament
Políticament
Etcètera
Etcètera
Escolta Edu
Ho hem de deixar aquí
Gràcies per atendre'ns
Aquesta estoneta
I desatendre
Els seus fills
A mi m'agrada
T'ha de tornar a la Mireia
Sí eh
Escolta
Feia anys
Feia anys
Que no passava
Ara a les 8
I torno jo també
A la plaça Mireia
Vols dir?
O a la ràdio?
Caminant
Però a la zona de Sant Just
Tens, recorda't
Bueno
A veure si no m'enganxen
Una abraçada
Que no em senti la policia
Una abraçada a Edu
I ens esperem aviat
Vinga
Vaja
Adéu
Ja sap que no vaig fer
No em sabia el que pas
I és cert que aquest amic
No era la ciutat
Però a la prima
Les preguntes
A la prima
Les preguntes
Encara no he dit
Si soc bo
Encara no sap
Si soc bo
Encara no he dit
Que m'inspiri una idea
Que mogui
Amb la gran convicció
Encara no sap
Si amb el meu bosc
Pel món
Vaig que sigui
Una mica millor
Tres portes
Tres portes
Tres portes
Tres portes
Tres portes
Tres portes
Tres portes
Tres portes
Per tu
Contra
Per la bona gent
Conem-lo tot
De la comunitat
Em trobaràs
Tens d'una casa respectable
Caudint de s'estimar
Encaixo en mans
D'oblido els tocs
I enrofo el nas
Quan veig
Comportaments que m'han semblat
D'autotinant de quarts
Ja sap que no ets fer
No seria capaç
Com a prova amb les càmeres
La seguretat
I afina les preguntes
Afina les preguntes
Encara no dic si sóc bo
Encara no saps si sóc bo
Encara no saps si calculo
Els meus actes busquen una retribació
Encara no dic si sóc bo
Encara no saps si sóc bo
Encara no saps si d'acord
La força s'obrindo les meves accions
Cap a una banal subsistència
O si estic perseguint
Algum bé superior
Doncs avui tanquem el programa
Amb aquest tema dels Manel
Es diu per la bona gent
Doncs això mateix aquest programa també
I tots els que fem és per la bona gent
Tant la que hi participa
Com també la que ens escolta
Que esperem que gaudiu
Del que queda d'aquesta tarda vespre
Amb aquesta tarda
Amb un sol espectacular
Ara mateix no sé quina temperatura tenim
Però segurament aquí fora
Cau bastanta calor
Nosaltres tornem a ser demà dijous
Amb vosaltres
Amb noves entrevistes
Nous col·laboradors
I alguns que ja us sonarà
La seva veu
Una abraçada
I fins demà
Tres portes
Tres portes
Tinta que viu
Chau
Tres portes
Tres portes
Tres portes
Tres portes
Tres portes