logo

La Plaça Mireia

Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com

Transcribed podcasts: 881
Time transcribed: 67d 4h 39m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amunt!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tertúlia de cinema amb els nois més joves
de la plaça que, òbviament,
no paren de veure
pel·lícules i sèries i tenen moltes ganes
de compartir-les amb nosaltres.
Durant el confinament passem moltes hores
davant les pantalles. Per això cal
fer-ne un bonus. Tingueu cura
amb l'exposició de la intimitat familiar
a les xarxes, sobretot la dels infants.
Eviteu compartir elements
del vostre domicili que es puguin reconèixer.
Informeu-vos sobre els mecanismes
de control parental i combatiu
l'aïllament social, sobretot el de la gent
gran, fent videotrucades.
Apren a navegar.
Apren a desconnectar.
Una recomanació del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya.
I comencem amb aquest tema musical de fons
mentre entrem amb la primera trucada
de la tarda. Tenim al telèfon
l'economista, el Rafel. Bona tarda, Rafel.
Hola, Emilia. Bona tarda.
Bona tarda. Ben tornat al programa.
És una veu que a la gent
ja li sonarà, suposo, perquè la setmana
passada ja vam fer una petita introducció
a com ens en podríem sortir
d'aquesta situació
o diferents solucions
o possibles escenaris, en definitiva,
d'aquesta crisi no només sanitària,
sinó econòmica.
Ens ho vas explicar, jo crec, d'una forma molt fàcil,
perquè la gent ho entengués.
I avui seguim explicant més temes econòmics
perquè la gent ho entengui, no?
Sí, mira, avui mirarem
d'enraonar el tema de la deuda pública
sobre el PIB, que es comenta molt,
però avui mirarem de fer-ho,
de traslladar-lo a nivell de família,
que és representar aquesta deuda
sobre el país.
Perquè és un tema, diguéssim,
que preocupa no només empresaris,
sinó a particulars, també.
És a dir, a nosaltres ens ha de preocupar,
òbviament. Ho hem d'entendre.
Ens ha de preocupar a tothom,
perquè la deuda
és tot el que diu el país,
que al final també el deuda
cada espanyol té una deuda contribuda.
Comprar més deuda,
menys capacitat de l'Estat per invertir
en sanitat,
en educació,
en infraestructures,
en apoiar les empreses.
Llavors, aquest és el problema
que ens pot generar
una deuda molt elevada.
Perquè en el cas, per exemple,
de comparar-ho amb l'any passat,
amb el 2019,
o en quines xifres estaríem
ara mateix?
Doncs ara mateix,
segons que estan dient
tots els indicadors,
el FMI,
els economistes,
tots estan dient
que l'any passat
vam acabar amb un 95%
de la sobre el PIB,
i que,
debò d'aquesta crisi
del coronavirus,
estem enganyats
que el 95%
aniria al 113%.
una xifra,
una xifra ja
considerada,
però no és el problema,
no és la deuda
del 113%,
perquè un estat
es pot endeudar,
sense anar a Mediú,
i l'Itàlia està
al 130%
o en Bèlgica
està al 120%.
La deuda,
en si,
del país,
no és el problema principal.
El problema principal
és
que tot això
s'ha de tornar,
són interessos
i són retallades.
I els interessos
en el cas
d'aquest
113%
de deute
que assoliria
en aquest 2020,
segons els indicadors
econòmics,
què repercutiria
a nivell,
potser,
del Producte Interior Brut
o com repercutiria
a nivell
dels ciutadans?
Sí,
mira,
això,
perquè tinguis en compte
una cosa,
Mireia,
amb l'any 2019,
amb interessos
de deute,
Espanya va tindrà
que pagar
38.000 milions.
Això,
interessos de deute.
38.000?
milions.
38.000 milions.
Hem de tindre en compte
que la deute
que tenim
és de 1,26 bilions.
Són xifres
que a tothom
se li acaben escapant.
Sí,
no,
és difícil,
no?
Si passem
del 95
al 113%,
a nivell de deute
passarà poc,
perquè això representarà
que a nivell d'interessos
pagarem
1.000 milions més.
Però el problema
és que la deute
pujava
180.000 milions.
Clar,
són xifres
que cada vegada
quan tindrems compte,
95 a 113%
és poc.
D'1.200.000
a 1.400.000
ja comença
a ser un tema
considerable.
Però el tema
principal
està
en què
els interessos
passaran
de 38.000
de 40.000 milions.
n'hi haurà
més de 2.000 milions
de deute
aquest any
que torna.
Sí,
sí o sí.
I com
ho gestiona
això
cada país,
entenc,
amb el Fons Monetari
Internacional?
Com fan
aquestes emissions?
el que va ser
és el que
comença
a fer
emissions
de deute.
Espanya ha emitit
deute
a curt plaç,
a mig plaç
o a llarg plaç.
Això és una cosa
que se sent.
Ha emitit
deute
a 3 mesos,
a 6 mesos,
a 18 mesos.
Això és
deute
a curt plaç.
i que són
lletres
del tresor.
Són lletres
del tresor
perquè
deute
a curt plaç.
Després la de mig plaç
que és ja
a 3 o a 5 anys
que es fan
bónus
de l'Estat
o quan ja es fan
deute
emissions de deute
a més de 10 anys
que són
obligacions
de l'Estat.
Però cada vegada
una d'aquestes
està pujant
el tipus d'interès.
Si Espanya
emet
deute
a un any
pagarà
un 0,50%
d'interès.
que és el que li cobra
el banc central europeu.
Pagarà molt poc.
Però si passa ja
a 3 anys
es pagarà
aquest percentatge
però
a més a més
tindran que pagar
la prima de risc.
Si la prima de risc
està en 140
punts bàsics
vol dir
que es passarà
de 50
a 0,64.
Però és que
si és de més
de 3 anys
cada vegada
el diferencial
s'està incrementant.
Què és el que passa?
El problema
no és l'emissió
de deute pública
sinó que l'Estat
deixa d'ingressar
cèntims
i el poc cèntims
que deixa d'ingressar
resulta que
els ha de destinar
a pagar interessos.
i en el...
Digues, digues.
Contra més interessos
paguem
hem de ser conscients
que
aquests cèntims
hem de sortir
a l'unió.
Com es financia
l'Estat
si no té
cèntims
suficients?
Ja
incrementa impostos.
Ja
ens estan
anunciant
que
incrementaran
impostos,
incrementaran
i repressa,
incrementaran
societats,
treuran
plusvalues
perquè
es pagui més,
emitiran
impostos,
perquè tot això
s'ha de
financiar,
tenint en compte
que aquest any
degut al Covid
l'economia
d'Espanya
baixarà
al voltant
d'un 9,
un 9,5%
és una cifra
considerable
i a l'any que ve
s'estima
que podria
créixer
un 5,
un 6,
un 4
però esclar
aquest diferencial
s'ha de treure
i s'ha de
financia
s'ha de pagar
d'alguna
de les maneres
però esclar
tot això
si continuem
dient
bilions
d'euros
mils
de milions
de deute
a curt plaç
a mig o a llar
plaç
al final
totes les persones
que t'estiguin
escoltant
a la ràdio
jo crec que
i la deuda pública
què és?
No?
Sí.
Però aleshores
jo el que he fet
ha sigut un símil
que és
com
per què
s'endeuta
un país
i en base
a què
s'endeuta
un país
perquè té
tota una sèrie
de despeses
que s'han de pagar
educació
sanitat
pensions
tot això
s'ha de pagar
i a més a més
a les inversions
en carreteres
totes aquestes inversions
se'n van anar fent
perquè
gaudim
de totes
les comunitats
dels que estem
en aquest país
però aleshores
una vegada
que hem arribat
a milers
de milions
és a dir
vale
com
per què
una empresa
una família
s'endeuta
i ara
et posaré
un exemple
no sé
quantos
estiguis
posant
de 10 minuts
més



tenim 10 minuts
quan tu vulguis
em fas qualsevol pregunta
10 minuts
sí sí
10 minuts
més
en tenim
no
anava a dir
que
per equiparar-ho
el més fàcil
és fer un símil
amb una família
de posem
dos membres
adults
i dos infants
o dos adolescents

per poder entendre
aquestes xifres
que parlem
de bilions
de milions
de milions
que al final
se'ns escapen
i mentalment
costa molt
imaginar-s'ho
traslladat
tot això
que comentaves
tota l'explicació
del deute públic
de com
repercuteix
a la societat
que al final
som els que l'acabem pagant
això
exemplificat
en una família
no
com seria
és a dir
com ens ho podem imaginar
nosaltres
que vivim
amb hipoteques
amb dinars
amb roba
etcètera
etcètera
mira
doncs això
això mateix
que el tinc
preparat aquí
no
és a dir
una família
tipus
formada
per dos adults
i dos adolescents
i que
entre tots dos
l'adult
i l'adult

que tinguéssim
uns ingressos
de 3.500 euros
que són
molts
avui dia
un 2.000
i l'altre 1.500
no sé
l'hem deixat
per no baixar-ho
a 2.000
i si no
tinguin que baixar-ho
tot
quines despeses
té una família
com l'estat
té una deuta
quina deuta
una hipoteca
aleshores
aquesta hipoteca
cada mes
s'ha de pagar
un percentatge
d'aquesta hipoteca
anem a dir
perquè normalment
el banc
només te donarà
una hipoteca
que arribi
al 30
o al 40
percent
del total
el que tenen ingressos
mateix no te donarà
perquè t'ha de quedar
cèntims
per viure
aleshores
s'està estipulat
que més del 30
al 40
dels teus
ingressos
no et donin
una hipoteca
aleshores
si partim
d'un ingrés
de 3.500
entre tots dos adults
i dient
mira
el 30%
d'una hipoteca
que són
són 1.000 euros
1.050 euros
agafem 3.500
i ara comencem
a restar
què ens gastem
entre aigua
llum
gas
200 euros
i devines
de dinar
una família
de 4 persones
anem a dir
800 euros
els gastos
del cotxe
i tot
plegat
100 euros
i què tenim més
tenim el tema
de vestuari
el tema
d'oci
assentrades
sortides
cines
que això
anem a valorar
amb 200 euros
i uns
extraescolars
perquè tenim
dos adolescents
i escolta
tenim un extraescolar
perquè van a fer
gimnèrtica
perquè van a fer
futbol
doncs
una activitat
extraescolar
que s'hagin
d'anar pagant
i això
dient
tenim dos
però són
400 euros
tant plegat
aquesta família
té una despesa
de 2.750 euros
però com a ingrés
de 3.500
és superàvit
fins aquí
seria fantàstic
fins i tot
pot estalviar
exacte
cap problema
aleshores
es dona una situació
que en l'estat
seria una situació
com ara
com una crisi
o com una crisi
del 2008
hi ha una crisi
aquesta família
doncs
hi ha un dels dos objectes
que ingressa
1.500
que es queda
l'endemà
es queda
sense feina
amb la qual
l'ingrés
de 3.500
baixa
automàticament
i es queda reduït
a 2.000
però la despesa
en 2.750
què ha passat
la família
de tindre un superàdit
comença a tindre
una necessitat
i ha necessitat
Covid
750
però pensen
que igual que
amb el Covid
serà una restió
de 3 mesos
però la 4
si serà
de 3 mesos
com necessitem
750 euros
de més
per cada mes
què és el que fem?
Li demanem
un préstec al banc
i dient
al banc
escolta
i deixa'm
2.250 euros
per cobrir
aquests 3 mesos
i tu ja fes
la deuda
amb el banc
ja te comences
a endeutar
tenies
la deuda
de la hipoteca
més un préstec
que acabes de demanar
per mantindre
el teu nivell
si passat 3 mesos
resulta
que els teus ingressos
no han tornat
a recuperar-se
la teva deuda
la tornàs a tindre
l'altre cop
en 2.200
més els interessos
la tindrà
en 2.300
està augmentant
la teva deuda
la teva deuda pública
t'està augmentant
però el teu ingrés
continua
escalat
continua
amb els 2.000 euros
quan t'arriba
al quart mes
o cinc mes
com et falta
l'ingrés
tindràs que
tornar-te a endeutar
i
com ets
60.300
llavors dius
no
amb 2.000
no
5.000
és clar
els 5.000
tindràs que pagar
interessos
i la deuda
teva
està pujant
que és
que arribarà
un moment
que et passarà
que la deuda
teva
superarà
el que tu
has de pagar
en interessos
és quan
estaries
per sobre
del 100%
arribat
aquest moment
quina
alternativa
tens
dues
perdona
l'estat
incrementa
impostos
i tu
tindries
agafar
o bé
buscar
una altra feina
o bé
incrementar
si possible
o les cestres
o bé
fer retallades
exacte
per on
comences
les retallades
òbviament
per l'oci
on continuen
les retallades
els cestres
escolars
de com
continuen
les retallades
pel vestuari
això és
a l'ordre
que els humans
primer
traiem
tot el que és
superfluor
i encara
ens anem
a l'opinament
necessari
què ho fem
per el clau
el menjar
l'aigua
la llum
això és
la nostra
necessitat
per tots
tens compte
que cada vegada més
que al principi
la hipoteca
era el 30%
més aquest préstec
ja estem enronant
que la nostra deute
ja està al voltant
del 50%
i aquest
que ha arribat
aquest extrem
quina alternativa
tenim
només
continua
endeudant-se
endeudant-se
endeudant-se
endeudant-se
que la deute
continua pujant
pujant
pujant
i pujant
fins que arribi
a on
fins que arribi
fins on
el banc
estiguin donat
disposats
a donar-te
un estat
té una capacitat
de endeudament
molt elevada
una família
no la té tan elevada
la família
tindrà
un problema
cosa que no
tindrà
l'estat
no sé si
fins aquí
ho veiem bé

jo
m'ho estic
imaginant
inclús
mentalment
i crec que
és més fàcil
d'entendre
que no pas
amb xifres
tan grans
com milions
o bilions
per això et deia
que si
potser
per la
sempre
un milió
o 38 mil
milions
això és
res
al final
el ser humano
no recull
amb el seu cap
aquesta xifra
el seu cap
recull
xifres
fins a
mil
o mil milions
però bueno
ja
ja és
és
què faràs
amb un milió
si jo t'he dit
que té un milió
tu automàticament
sabràs
què podes fer
amb aquest milió
si t'he dit
que té
Mireia a fer milions
i ja te sobren
tants
que comences a dir
el que podré
fer amb aquest
però
i lo demás
és
el invertiré
com me'l donaré
si tinc germans
si tinc pares
i tot
com el distribuiré
i encara arribaràs
però el moment
que jo te digui
Mireia té mil milions
la Mireia ja no sabrà
què fer amb aquest mil milions
per què?
perquè és una xifra
que no ja pas sap
ens passa per sobre
i quan anomenem ja
de milions
pues òbviament
se'n van
jo el que volia era
aquesta deuta pública
que origina
el país
com la origina
en una família
els diners
igual
què passa
amb aquesta família
pues que els dos adults
s'han de posar d'acord
i no sé
uns mani rotos
què passa amb l'estat
pues que si
per polítiques d'estat
no controlen
la despesa
el problema
serà
que no acabaràs
lligant
cada vegada
i començaràs
a fer més retallades
per tot arreu
tindràs que fer-les obligatòriament
t'agradi o no t'agradi
a nivell familiar
havien tret l'oci
havien tret els estats escolar
el gastuari
i a nivell d'estat
la banca pel menjar
la banca pel menjar
la banca pel menjar
perquè l'últim
que deixarem de pagar
què és?
la hipoteca
què fa l'estat?
l'últim
que deixarà de pagar l'estat
són els interessos
de la deuta
estem obligats
estem obligats
a pagar els interessos
de la deuta
i la carta
magnestallola
està posat
que estem obligats
a pagar-lo
davant de totes les coses
s'han de pagar els interessos
perquè si no
paguen els interessos
els bancs
les corporacions
deixaran de comprar
el que deixen de comprar deuta
tu automàticament
t'entraries
en default
que es diu
t'entraries
en suspensió de pagos
que ara no es deixaria anar
perquè està el banc central
d'Europa darrere
però bueno
amb aquesta situació
que estem vivint
què passarà?
doncs a la família
si arriba un moment
que ja no poden més
doncs
haurien d'arribar
en aquest cas
els pares
o el familiar
a ajudar-los
amb la qual cosa
s'estan intervenint
te deixo calés
però tu has de fer això
a casa
què passarà
amb l'estat?
que si no tenim capacitat
de tornar
tota la deuta
que s'està acionant
doncs vindrà
el banc central europeu
vindran
els senyors de negro
els senyors de blanco
de Brussel·les
vindran aquí
i ens obligaran
sí o sí
ha fet
tota una sèrie
de retallades
arribat a aquest extrem
si vols
t'implir alguna data
perquè no sé
si tinc temps
o ja m'ho tinc més

podem allargar
un parell de minuts més
no
jo el que t'anava a preguntar
si no és
cap a una
aniran aquestes retallades
perquè ja fa
no fa tants anys
sanitat va ser
un dels sectors
que va patir més
aquestes retallades
i ara està clar
ja està vist
i crec que està més
que comprovat
que no és el sector
precisament
on s'ha de retallar
on creus tu
que anirien a fer
retalls econòmics
de cara a poder pagar
el deute públic
el punt més veble
les retallades
aquesta vegada
no aniran a sanitat
perquè estan espantats
on no saben
què li pot passar
els hi pot caure
a sobre
però
sento dir-ho
perquè jo puc trobar
en aquesta situació
una de les primeres
per exemple
pot ser
en el tema
de pensions
perquè
n'hi ha 9 milions
de pensionistes
i el volum
és considerable
a part
d'això
les prestacions
per desempleu
també de l'especeria
tot això
que estan dient
que faran
un pagament
una renta
res
això
no n'hi ha calés
senzillament
al qual cosa
no podrien
no podrien
arribar
Brussel·la
no ens donarà
cèntims
perquè nosaltres
aquí
anem regalant
perquè
aquests cèntims
hem de tenir en compte
que ens en deixarà
Brussel·la
perquè realment
està deixant
Holanda
Alemanya
Finlàndia
i aquest diuen
escolta
vam deixar-te'ls a ti
jo ja els hi deixaria
la meva gent
tu preocupa't
del que no s'estalviat abans
preocupa't ara
de retallar-lo
el problema és que enrereix
fa anys
i amb els últims
any i mig
ha sigut bastant nefast
políticament
ha sigut molt nefast
perquè no
no ha ajudat
pel contrari
i el que estan
enraonant
el que estan
talladant
a l'economia
és que les retallades
aniran
contra pensions
contra atur
contra
pujades
d'IRPF
això és la part
més ràpida
perquè
també
intentaran
anar
a contra
l'impresor
les societats
per aquí
tenen un problema
si l'economia
cau
a nivell
d'impostes
de societats
cobrarà menys
perquè les empreses
guanyaran menys
en la qual cosa
la caiguda
també serà considerable
si dient
el PIB
caurà
un 9%
les empreses
cauran
un 9%
si a una empresa
li significa
que els seus beneficis
li cauran
més del 20%
l'Estat
cobraria
de l'impost
de la societat
un 20%
menys
és una bola
que es va retroalimentant
i cada vegada
es fa més gran
llavors
no és fàcil
anava a dir
per anar acabant
d'ací
intentem donar
un missatge
una mica
encoratjador
perquè sí que és veritat
que
o em dói la sensació
que a vegades
al parlar d'economia
i ara mateix
en aquests moments
els missatges
no són positius
al contrari
són molt poc alentadors
no sé si ens podies deixar
algun missatge positiu
econòmicament parlant
per tancar la sanció
a veure
des de la crisi
del 2018
total
en economia
tot ens ha posat
en modo pessimista
perquè
si no l'encerto
no em passa res
no he passat de freno
però si no l'encerto
diré que l'he passat
que l'he encertat
llavors
és qüestió de
ara tots els economistes
estan posant
en modo extremo
passarà el pitjor
no serà el nou
serà el deu
però bé
hi ha una cosa
en plan optimista
que jo diria
que sí que l'economia
pot caure
un nou i mig
un 10%

però hem de tindre en compte
perquè l'any 2021
l'economia pot
créixer
un 6%
creixerà molt
per què creixerà molt
perquè les empreses
no els hi ha passat res
les empreses
estaven actives
l'únic que les empreses
ho ha arribat a l'estat
i els hi va dir
senyores
per aquesta pandèmia
hem d'aturar tot
perquè si no
morirem
o això és el que ens han
tallat
falta molt per veure
si realment
hi ha sigut això
perquè Suecia
està demostrant
que és tot el contrari
i han sigut
i han continuat funcionant
i no n'hi ha
ni l'índex
de persones
contaminades
i molt menys
de moltes
que n'hi havia
molt aquí
per discutir
però la part econòmica
jo sí que crec
que aquest any
incrementarem
la deuda
perquè l'estat
ha de fer càrrec
de cop i volta
de 3 milions
de persones
i pujar
a l'atur
fins al 20%
però com les fàbriques
les empreses
tot això
està parat
a la que tot això
arrenqui de nou
això és generar
un altre cop riquesa
no estarem
al mateix nivell
perquè principalment
el sector
no
doncs
està parat
perquè aquest any
no vindrà
cap turista a Espanya
el turisme
ha de fer
el interior
turisme de proximitat
haurem de
fer
els hotels
no estaran
disposats
els hotels
que els omplien
els alabans
els francesos
i els inglesos
no s'incrementaran
no ompliran
però
serà
aquest sector
tindrem
en compte
que aquest sector
d'hostaleria
representa
que de cada 100 euros
que ingressa
el tesor espanyol
7 euros
venen d'aquí
de l'hostaleria
aquest 7 euros
serà la part
que jo crec
que en tindrem
que endeutar
perquè l'estat
no el rebre
la part positiva
que aquest any
caurem
i a partir
de
depèn de la pandèmia
depèn de tot
però clar
l'any que ve
pot ser molt bo
molt bo
però clar
que cau un 9
i puja un 6
encara falta
bastant
3%
és molt
però bueno
la part positiva
jo crec que va
amb aquest camí
doncs ho anirem
seguint
de la teva mà
a nivell
de termes econòmics
per entendre-ho
amb un llenguatge
més fàcil
també per aquests
que ens estan
escoltant
i vulguin entendre-ho
com avui
que hem posat
el símil
de com equiparar
el deute públic
sobre el PIB
el Producte Interior Brut
amb el símil
de les famílies
gràcies
Rafael
per una tarda més
explicar-nos
la part econòmica
d'aquesta situació
no
al contrari
gràcies a tu Mireia
i encantat
ens anem escoltant
bona tarda
bona tarda
adieu
bona tarda
no puedo escribirte
una canción
ya no tengo
imaginación
desde que existes
la he perdido
si buscaras
en mi corazón
entenderías
la razón
por ti
mi musa
se ha escondido
que quieres que diga
que quieres que escriba
si cada vez que yo te miro
no sé qué decir
eres un temazo
tú, tú, tú eres un temazo
tú solita lo revientas
siempre en cualquier discoteca
eres un temazo
tú, tú, tú eres un temazo
que lo montas
pero lo montas
como quieras
pero a mí siempre
me suenas
a mí siempre
me suenas
A mi siempre me suenas bien, a mi siempre me suenas, solamente te quiero bailar en mi cabeza, no te paro de escuchar, hace dos días que no duermo, mírate al espejo y lo verás, eres la reina del lugar.
Si tú te vas me voy contigo, ¿qué quieres que diga? ¿qué quieres que escriba? Si cada vez que yo te miro no sé qué decir.
Eres un temazo, tú, tú, tú eres un temazo, tú solita lo revientas siempre en cualquier discoteca, eres un temazo, tú, tú, tú eres un temazo, te lo montas como quieres, pero a mi siempre me suenas bien.
Eres un temazo, eres un temazo, eres un temazo, a mi siempre me suenas bien.
Eres un temazo, tú, tú, tú eres un temazo, tú solita lo revientas siempre en cualquier discoteca, eres un temazo, tú, tú, tú, tú eres un temazo, tú lo montas como quieras, pero a mi siempre me suenas bien.
Bien, bien, bien, bien, bien, a mi siempre me suenas bien.
I últims 20 minutets d'aquesta primera hora
de la plaça Mireia, parlàvem amb l'economista, amb el Rafel, que ens explicava com entendre el deute públic sobre el PIB, extrapolat amb un exemple d'una família.
Ara passem a una altra trucada, podríem dir, de altos vuelos, perquè tenim el Marc García al telèfon, controlador aèri. Marc, bona tarda.
Hola, molt bona tarda, com esteu?
Molt bona tarda, Marc, com estàs? Com va aquest confinament a terra?
Bé, bé, molt bé. Bé, jo estic parcialment confinat, perquè estic confinat a casa, però encara treballo.
És a dir, que durant l'estat d'alarma nosaltres, com que som un servei essencial, doncs com a altra gent, ens ha tocat haver d'anar al lloc de feina quan ha calgut.
Això et volia preguntar, perquè sé que ahir, o abans ahir, potser vas tornar a treballar després de també uns dies, i estàs sol, tu a la torre de control, almenys en el torn de nit.
Com ho heu organitzat a l'hora de treballar? Entenc que és un sector que ja s'havia preparat per molts protocols, no?
Sí, justament vaig fer nit ahir, i avui torno a tenir nits una altra vegada.
Bé, en primer lloc, clar, tothom ho sabrà, perquè és una cosa prou evident, la caiguda en el tràfic aèric ha estat brutal.
És a dir, estem parlant d'una davallada de prop del 90% de tràfic.
Bàsicament, això vol dir que si l'any passat aquestes alçades teníem gairebé mil moviments a l'esbor del Prat,
doncs ara n'estem tenint, això al dia, eh?
Mil moviments al dia, ara n'estem tenint aproximadament uns 100, o una cosa així.
Sí, heu passat de mil vols?
O menys.
De mil vols al dia a uns 100, més o menys.
Sí, sí, una davallada del 90%.
O sigui, ha caigut el tràfic moltíssim.
Ara, ara bé, tot i així, clar, seguim sent importants,
perquè encara hi ha 100 avions al dia que hem de venir al Prat,
perquè porten, ja sigui material mèdic o bàsicament càrrega,
hi ha molts avions de càrrega que venen,
i després també avions sanitaris,
em refereixo a avions d'ambulància o mancanitzats,
també tenim de tant en tant algun vol de passatgers
que no han desaparegut al 100%,
però sí que s'han reduït dràsticament,
però encara n'hi ha, de tant en tant, hi ha alguns vols,
sobretot els que mantenen la connectivitat amb les illes,
tant amb les Balears com amb les Canàries,
i després algun altre vol que està repatriant gent que ve d'altres països,
que havia de tornar, turistes que estaven por ahí perduts i que els han hagut de retornar,
o també vols que fleten alguns dels altres països que volen endur-se els seus nacionals
des d'aquí cap als seus propis països, no?
És a dir, que encara hi ha un cert moviment,
el que passa és que, clar, per nosaltres, que estem acostumats a moure moltíssim tràfic,
en concret, de turistes, de turisme, diguem,
doncs ara mateix és molt més tranquil,
estem d'alguna manera més en una fase de calma, de calma-xitxa.
Calma-xitxa.
Sí, esperem que torni, no sé si com abans,
però el més ràpid possible que es vagi recuperant la normalitat.
Clar, i abans comentava, sense sàpiguer-ho del tot,
però entenc que és un sector que els protocols estan més que a l'ordre del dia,
és a dir, si hi ha qualsevol, en fi, qualsevol alarma, qualsevol situació,
hi ha una sèrie de protocols a seguir,
i entenc que, en aquest cas, ja estàveu anticipats a la situació,
o veu entrar igual que, podríem dir, la majoria?
Bé, no ben bé com la majoria,
perquè, clar, això va ser una bomba que va esclatar
al mig de la societat de cop i volta,
però sí que potser vam reaccionar més ràpid que altres sectors.
De seguida que les informacions apuntaven
a que el virus ja no era una cosa de...
Com molta gent va creure...
Una grip, no?
Sí, una gripeta que només estava concentrada
als certs països de l'Àsia i no sé què,
i els vam adonar que realment la cosa era molt més seriosa,
doncs vam començar a fer, bé, aplicar una sèrie de mesures
i d'establir unes mesures a nivell de prevenció de riscos laborals
amb l'empresa, en funcionància amb l'empresa a nivell sindical, sobretot,
on, bàsicament, el que vam fer va ser, bé,
establir un protocol de... ja té unes fases, unes quantes fases,
tres o quatre fases, que per desgració hem hagut d'anar complint,
ara ja estem, ens hem d'acabar de ser a fase,
i, bàsicament, el que implicava eren tres cosetes.
Òbviament, perquè nosaltres, perquè la gent es faci una idea,
hem de compartir l'espai de treball entre diversos treballadors.
No podem fer el treball de manera estancada al 100%,
és impossible, clar, els radars estan on estan,
les posicions de control estan on estan,
llavors jo vinc i ocupo una posició que deixa un company.
d'acord, llavors, inevitablement...
No té gaire escolt el seu despatx, no?, òbviament.
Clar, exacte, ni em puc endur la meva,
no sé, ser la meva pantalla,
no rebre la casa, saps, i controlar la casa,
que jo què sé, potser en el futur no es pot fer,
però ara mateix encara no.
Encara podràs fer teletreball en un futur, Marc.
Imagina't, no?, estaria molt bé.
Què fas, carinyo? No, espera un moment,
que tinc imbella, que estic aterrar,
però m'he fet el dinar, no, espera, espera, aguanta-te-ho.
No, seria divertit, però no, encara no.
La cosa és que, llavors, hem hagut de fer, doncs,
incrementar les taxes de desinfecció,
això està claríssim,
normalment s'han establert,
s'han incrementat les freqüències de desinfecció
per part dels equips de neteja, de les posicions.
Nosaltres també, abans de febre,
tenim cura, tenim uns líquids desinfectants,
que intentem netejar teclats, retolins,
tots portem els nostres propis auriculars de casa,
això sí, això sí que és una eina personal
que no la compartim, la portem nosaltres,
i anem amb bona compte.
Després s'han reduït els equips de treball
i vam fer una repartició dels equips de treball
perquè fossin el més estancs possible,
és a dir, intentar treballar amb el mínim número de gent possible
i sempre amb els mateixos.
De tal manera que, si algunes d'aquestes persones
de cop i volta donar la simptomatoria,
què ha passat? Malauradament el col·lectiu de control,
doncs, no sé, exactament el motiu,
però hem tingut una taxa de puntejats
més alta que el percentatge de la població general,
almenys dels percentatges que se saben ara,
que no sabem ben bé si això és cert o no,
però com a mínim tenim uns quants casos
de gent que ha donat positius,
hem fins i tot que ha passat pel hospital,
doncs, ràpidament hem pogut tallar
aquestes vies de contagi
perquè, bueno, perquè amb aquestes mesures
de tranquil·litat, anem a dir,
doncs s'ha aconseguit que
si hi havia alguna persona afectada,
el nombre de contactes que aquesta persona havia tingut
amb els altres estava molt reduït, no?
I llavors, doncs, bé, així estem treballant.
També limitant les zones comuns,
clar, doncs teníem algunes zones de cafeteria
o les zones de descans, no les fem servir,
ara, malauradament, doncs clar,
i en molts casos, doncs, per exemple,
ja la nit no vam estar gairebé sol,
perquè no hi havia, a part del superdís,
no hi havia res més, estava tot en una sola posició.
Ha de ser estrany, igual que nosaltres,
aquí ara que comentaves el tema dels auriculars,
en el nostre cas, aquí a la ràdio,
cadascú també té el seu auricular,
el seu coixinet del micròfon, no?,
que t'acabes com creant una individualitat
molt excepcional en coses que anteriorment
eren totalment col·lectives, no?,
en el teu cas, la teva taula,
tota la part tècnica,
que, òbviament, es comparteix,
i cada controlador aèric que entra,
doncs, s'asseu al lloc on estava abans.
T'anava a preguntar, també,
què passa amb els vols, amb els avions?
Tècnicament, no sé si això ens ho podràs explicar,
que queden a terra,
perquè entenc que les hores de vol dels avions,
és a dir, les revisions que han de fer anualment
o quan sigui, depenen també de les hores de vol,
i ara no estan volant, estan a terra.
Surten igualment i, com a qui diu,
se l'ha anat a un passeu o estan tots a terra,
els que no estan volant?
No sé com ho fan.
Se l'ha anat a un passeu, com un us ha volgut.
Com sigui, sí.
Doncs, mira, jo no sóc un expert
en manteniment d'aeronaus, això, per començar,
però el que he vist, jo, amb els meus propis ulls,
és que molts estan a terra,
es fan manteniments preventius, això sí,
els equips de manteniment van fent,
entenc que, a mesura que les diferents cartes
d'operació de l'aeronau demanen rodatges,
el que sí que et demanen certes vegades
és, quan tu estàs allà treballant,
per exemple, arrencar els motors d'algun avió
per fer proves.
Però això a terra, no?
És a dir, sense enlairar-se.
Això és una cosa prou rutinària
que ja passa també en el dia a dia.
I sí que jo vaig veure,
en concret fa tres setmanes,
d'una cosa, sí que alguns avions fins i tot s'havien enlairat
per fer un vol local,
el que diuen un vol local que làsicament era
enlairar-se, fer una volta i tornar a aterrar.
Que entenc que responia,
no els hi vaig preguntar directament,
però jo entenc que responia a aquestes necessitats,
les necessitats potser de rotar una mica l'aeronau.
Però no et podré detallar gaire,
perquè ja et dic que no sóc expert
en tema de manteniment d'aeronaus
i no conec el detall de què s'ha de fer exactament,
ni cada quant de temps, potser,
en algunes no és necessari
que volin de manera regular
i poden estar a terra,
però això sí, en el moment en què s'hagin de posar en servei
potser s'han de fer algunes proves adicionals.
Clar, són moltes hores que els vols estan a terra,
tots els sistemes de funcionament de l'avió
estan parats, no?,
igual que qualsevol màquina
que deixa de funcionar durant un temps
es fa malbé, potser,
doncs un avió entenc que el cost,
òbviament, és molt elevat.
Et volia preguntar un altre tema, també,
els, bé, AENA, no?, entre d'altres,
com, ara no em surt el nom de la concessionària d'autopistes,
Abertis, Abertis en el seu moment també va demanar ajudes, no?,
al govern perquè en el seu cas no tenien,
no estaven cobrant els peatges
i en el cas de les aerolínies,
si no recordo malament,
també van demanar ajuda al govern
perquè tenien els vols a terra.
En el vostre cas,
és a dir, en el sector controladors aèris,
és a dir, en quina situació us trobeu de tot això?
Perquè esteu dins del PAC d'AENA?
O no?
Això no té a veure.
No, som empleats d'ENAIRE.
ENAIRE és el proveïdor de serveis nacional
de serveis de trànsit aèri,
d'acord, i d'anavació aèria, que se'n diu.
ENAIRE és l'accionista,
és l'accionista majoritari d'AENA,
o sigui que per aquí també hi ha una vinculació,
però no som personal d'AENA.
Nosaltres ho érem fa molts anys,
però quan es va produir la separació,
exactament igual que va passar amb els carrocarrils,
que es van separar les infraestructures dels serveis,
doncs ens vam separar
i ho vam fer per una altra companyia.
Jo sé que AENA està fent les seves,
igualment no ho sé per la premsa,
no ho sé per res més,
perquè ho he estat llegint,
doncs ha estat fent les seves pesquises
i ha estat intentant demanar crèdits
i buscar crèdits,
i ja ho he estat llegint,
que això que han demanat són mil milions,
o una barbaritat,
per portar endavant tot el tema.
AENA és una empresa que,
hi parlo absolutament des del coneixement
com a usuari de la premsa normal,
perquè, obviament, com a treballar en aquestes,
no em les donen,
i jo no ho sé,
però sí que és una empresa
que ha fet molts diners en els últims anys,
molts diners,
perquè portàvem deu anys d'increments mensuals,
ininterromputs,
és a dir,
hi havia fa gairebé deu anys ja,
que tots els mesos,
tots i cada un dels mesos,
creixíem en tràfic aèri.
Hi ha hagut una bècada,
després de l'anterior crisi,
doncs d'abonança,
i vull creure que la situació econòmica,
financera,
actual d'Enaire,
doncs no era dramàtica,
com a si li ha pogut passar a altres empreses
que potser anaven més curtes de liquidesa
o d'assolvència.
Bé, dit això,
quant de temps la cosa pot aguantar
en aquesta situació?
Home,
res del que coneixem avui en dia,
entenc jo,
des del meu punt de vista,
podrà resistir,
si això segueix així,
indefinidament.
Hauríem de canviar la manera de fer tot,
però vaja,
això ja no és un problema de controladors,
és un problema de la societat en general.
Hauríem de replantejar-nos
els nostres costos,
les nostres feines,
potser,
no ho sé,
no ho sé,
això són reflexions personals.
Potser hem de tornar-nos a treballar al camp,
perquè som un país pobre,
perquè,
bé de saber,
no ho hem de tornar a treballar tot això.
Tens el parc agrari al costat,
en el teu cas,
tens el producte de proximitat.
Sí,
les caixofes sempre estaran aquí,
mirem que la fem a les caixofes.
La caixofa del Prat.
I,
escolta't,
anar a preguntar,
teniu menys vols,
això vol dir menys hores de vol,
això vol dir menys avions
que heu de controlar
des de la torre de control,
això vol dir que,
en certa manera,
us ho han deixat anar,
allò de,
si te coges vacaciones a hora,
casi que mejor,
no?
O com...
Bueno,
sí,
clar,
lògicament,
nosaltres ja teníem,
parlo en aquest cas de la torre en concret,
ja teníem unes vacances a estar alertes,
que era en control aèric,
bé,
ho fan així,
és una miqueta estrany,
potser al·luciona,
però si algú coneix algun controlador,
sabrà que sempre intenta planificar les vacances
amb molt de temps d'entelació.
Això són mesos?
Mesos i mesos?
Sí,
és any,
un any.
És un any.
Nosaltres fem les vacances amb un any i pico.
un any i pico vista.
Mira,
les vacances de 2020
ens les fan agafar
a l'octubre de 2019,
perquè et facis una idea.
Però si no saps,
no saps gaire cosa, no?
De la teva vida en un futur.
La vida és així,
així és la nostra vida.
Llavors,
a veure,
sempre després,
si tens sort,
pots intentar moure
algun torn de vacances
si algun company accedeix
a canviar-te i tal,
però a priori
tot el pastís es reparteix
el mes d'octubre
de l'any d'abans,
no?
Llavors,
a qui ens ha caigut
algun torn de vacances,
com estem,
per exemple,
en el meu cas,
durant l'estat d'alarma,
doncs el mateix,
bueno,
no està clar,
però, vaja,
hem dit que,
bueno,
si les vacaciones consumides
estan,
ja ho veurem.
Però, vaja,
a mi no és una cosa
que em preocupi
veient com està el percal
ara mateix
del món
i del país
i de la situació
de les empreses,
com la gent
està quedant sense feina,
com els treballadors
no saben si arribaran
a final d'avés.
Doncs, bueno,
el tema de les vacances
ja en parlarem,
però, vaja,
no és un tema preocupant.
ara mateix és més preocupant,
doncs això,
veure com adaptem el model
perquè la cosa
seguissi
anar endavant,
no?
A més,
podríem dir que és un sector
igual que
on estic jo ara,
també,
comunicació,
no?,
que són sectors
que són essencials,
podríem dir,
i en aquest cas
no perillem,
no?
És a dir,
com deies,
hi ha gent que
s'ha quedat sense feina,
està en un ERTO
o en una situació econòmica
més complicada
i en altres sectors,
en el teu cas
de control d'aeri,
d'aviació,
en el teu cas
també de comunicació
que no patim,
no?,
en aquestes circumstàncies,
almenys no ara,
ja veurem a veure,
com deies,
en el futur
com evoluciona.
Clar,
clar,
és a dir,
això és normal,
els nostres salaris
s'estan veient
ja a dia d'avui
mil vats,
això és lògic,
perquè clar,
el número d'hores que fem
ja no té res a veure
amb què fèiem
i l'empresa
entenc que ha de buscar
els mecanismes
per adaptar-se
a la situació,
però,
en termes generals,
passa una mica
el mateix
que està passant
a tot arreu,
que és que anem
gairebé dia a dia,
perquè,
bé,
és que ara mateix
estem com estem,
iniciant una desescalada,
intentant complir
unes normes de seguretat,
em refereixo
com a societat,
perquè la cosa,
doncs,
d'alguna manera
vagi a millor,
però no tenim cap garantia
que,
a més d'obrir això,
et pugui tornar
a revifar,
ens hem de preparar
per tot,
ens hem de preparar
per tot.
I escolta'm,
el vaig a fer
un gir radical
de 180 graus,
no sé si estàs
escoltant la cançó,
però està sonant
ara mateix
el padre Antonio.
Clar,
no,
n'estic sentint.
Aquesta és
la primera cançó
del teu nou disc,
per aquells que diguin
en un moment,
què està passant?
Sí,
el Marc
és controlador aèric,
però en el seu temps lliure,
podríem dir Marc,
o com a hobby desenvolupat,
tens una faceta
cantant,
sí,
jo crec que la gent
encara està al·lucinant,
però escolta,
es tracta de ser
polifacètics,
i has publicat
i has publicat
no fa massa,
de fet,
potser fa dos,
tres setmanes,
en plena,
en plena,
en ple estat d'alarma,
podríem dir,
aquest nou àlbum,
però és que a més,
ara participaràs també
en aquesta iniciativa
que ha fet,
impulsat conjuntament
20 ajuntaments
del Baix Llobregat,
que és
el Baix és Cultura,
és que Marc,
lo tienes todo,
tu també,
i no voldria
que m'acusessin
d'acaparador,
no,
això ho faig
perquè és el meu amor,
l'amor de la meva vida,
el tema de la fasia
i la música,
és amb el que jo
em sento
i em realitzo
i jo penso que tothom,
d'alguna manera,
hauria d'intentar
compaginar la seva vida
professional
amb la seva vida
artística
o de lleure,
perquè és la millor manera
de ser feliç,
però sí,
sí,
jo faig això,
faig tençons
i les canto
i les registro
i vam treure un disc
una miqueta abans
del que dius,
va ser,
meravellament,
clar,
em va enganxar tot,
tot em va estar
esclatat a les mans,
havíem de presentar el disc
al Festival Barna Sants
el 22 de febrer,
que ja van anul·lar,
no?
La setmana d'abans,
sí,
la setmana d'abans
ja es va ser
com va esclatar tot
i va anul·lar,
cancelem afrontament
totes les activitats culturals
i el concert
es va anul·lar,
s'ha retreçat,
ara tinc una data nova
que seria el 15 de novembre,
però bé,
tot va estar una mica a l'aire,
i ja podem...
De moment,
doncs,
estem fent el que podem
a les xarxes,
per una banda,
per intentar animar la gent
també,
perquè,
i això ja no ho dic
com a controlador,
sinó com a artista,
els artistes han estat
aquí durant el callo
durant unes quantes setmanes
perquè la gent
estigués entrevinguda
a casa seva
i sobretot
perquè els anils
no necaiguessin,
perquè l'art
serveix per això,
per posar en forma
l'esperit.
La cultura en salva,
no?
Clar,
la cultura
és molt necessària.
Llavors,
doncs,
bé,
vaig participar
en un parell
de festivalets
i més curts
i ara la gent
del Baix Escultura
em va suggerir
si volia participar
i la veritat
és que aquí t'encanta
perquè com que tinc
les cançons noves
del disc
de la corte del rei loco,
que és aquest disc
que la gent
podrà escoltar
si vol a Spotify
o a YouTube
o a Búrrim
i això
el Baix Escultura
Zona Delta
que és el hashtag
d'Instagram
em sembla que és
aquest divendres
a les 5 de la tarda
estreno
i obro jo
el festival.
farem el concert.
Ah, mira,
carai,
sí, sí, sí.
Carai,
obres inclús
ja el concert,
molt bé,
molt bé.
Però crec que s'obren
diferents
seus simultànies,
eh?
Sí.
Jo obro la nostra
àrea d'influència
que ens hem de la vida
també al Prat,
des del davant,
de la Cància,
por ahí.
S'ha de dir la comarca
en 4 zones,
vosaltres suposo
que estareu
a la zona delta,
no?,
del Baix Escultura
i aquí dins
també hi ha
un sac d'artistes.
Senjus també hi participa,
que ho sàpigues.
També posem
el nostre granet
cultural i artístic.
Sí, sí, senyor.
Quan puguem
ja hauré d'anar a la ràdio
i tocar-te un dia
una cançoneta.
Això ho hem de repetir,
de fet,
la gent potser
no se'n recordarà,
però ja vas passar
per aquí
amb el teu,
amb el grup,
amb els components
també del grup
i veu tocar
en directe,
de fet, sí,
a veure si
en un futur
no massa llunyà
podem, Marc,
escoltar aquesta cançó
però en directe.
Ara, de moment,
ens hem de quedar
escoltant-la
a Spotify.
Marc,
ho hem de deixar aquí
que se'ns ha corregut
el temps volant
i ens queda un minutet
per connectar
amb Catalunya Ràdio.
Moltes gràcies
per explicar-nos
la teva feina
per un costat
i el teu hobby
també
i que tingués
molta sort
també
a nivell laboral.
Bé,
ànim a tothom
i moltes gràcies
a vosaltres
i intentem ser
ser obedients
i fer les coses
com se'ns diuen
perquè és la millor manera
de fer el surim
el més ràpid possible.
Exacte.
Un abraçat a tots.
Un abraçat a Marc,
gràcies.
Béz
Béz
de volverles la ilusión.
¿Qué hostias daba del demonio?
¿Qué hostias daba el padre Antonio?
Cuando algún desamparado
era objeto de agresión.
Mamarrachos y sicarios,
chulos narcos empresarios,
hasta un juez y un diputado
recibieron comunión.
Con su verbo vigoroso
y unos brazos de coloso
los domingos en la misa
predicaban de su grey.
No hincéis nunca la rodilla,
no ofrezcáis la otra mejilla
en el cielo amada Dios
y en la tierra, a casi osclei.
Desde el mismo primer día
instaló en las...
I ens hem quedat escoltant el tema del Marc García,
es diu el padre Antonio, i és de l'últim disc
que podeu trobar Spotify, es diu
La Corte del Rey Loco. Connectem amb Catalunya Ràdio
i tornem a ser aquí amb vosaltres
a partir de les 6 i 10. Fins ara.
Pobreig millor a una tasca
molt important que tenim
sobretot en aquesta fase, que és transmetre
als veïns i veïnes
que hem de continuar com fins ara,
amb solidaritat i corresponsabilitat
en aquestes fases de desconfinament.
Per tant, la participació i el treball conjunt
amb el món local és indispensable.
Així ho fem en reunions setmanals
en el grup de treball
per al Pla d'Acció del Desconfinament
que ha de treballar tots els àmbits
que els corresponen.
Avui, una altra vegada,
en el marc del Procicat,
s'ha aprovat la proposta del Govern de la Generalitat
per iniciar el desconfinament gradual
d'àmbit territorial al nostre país
i ajustada als indicadors
de risc epidemiològic.
Un desconfinament que farem de manera segura
basada en l'evidència disponible,
consensuada i transparent.
El nostre país és divers.
La nostra realitat és diversa
i n'hi ha moltes de realitats
en el nostre país.
I l'epidèmia també s'ha comportat
de manera diferent
arreu del nostre país.
Només cal recordar
l'exemple de la conca d'Àdena.
Havent-nos d'emmarcar d'inici
en un àmbit territorial concret,
que vam decidir que fossin les regions sanitàries,
hem dividit les regions sanitàries
en tres categories
segons el risc de rebrot de l'epidèmia.
D'entrada, hem de dir
que cap de les nous regions sanitàries
està en risc epidemiològic elevat.
I això és gràcies a l'esforç de tothom.
El virus va a la baixa,
però reitero que no ens podem relaxar
ni un minut.
Nosaltres no ho farem.
La ciutadania ho ha fet molt bé fins ara.
El sistema sanitari,
el sistema de salut,
els nostres professionals
han sabut aguantar aquest sistema
que pogués atendre tothom
i hem de continuar així.
Aquesta és la nostra voluntat.
Per tant,
la separació d'aquestes regions sanitàries,
les regions de Catalunya
que estan en risc baix
són les Terres de l'Ebre,
l'Alp Pirineu i Aran
i el Camp de Tarragona.
Les regions que estan en risc moderat
són Catalunya Central,
Girona i Lleida.
I afegim també
Metropolitana Sud
i Metropolitana Nord.
I les regions que tenen
un risc moderat
són Barcelona Ciutat.
Aquesta divisió de risc
té en compte,
en primer lloc,
la incidència de nous casos
en els últims 14 dies
i també la taxa de transmissió,
el que coneixem per la RT.
en base a aquesta estratificació,
el Procicat
ha aprovat la proposta
que les tres regions
que es troben
en una situació de risc baix,
que són
Terres de l'Ebre,
Alp Pirineu i Aran
i també el Camp de Tarragona,
avancin a partir de dilluns
en el desconfinament gradual.
Pel que fa a les altres sis regions,
el govern considera necessari
que passin uns dies més
per veure
quina és l'evolució del virus.
Això és absolutament necessari
en aquestes fases progressives.
A hores d'ara,
aquesta evolució
és molt positiva
a totes les regions,
però necessitem uns dies més
per consolidar
aquesta tendència
i també volem enfortir més
el diàleg
amb el món local
per detectar
i solucionar
algunes complexitats,
sobretot
en els municipis més grans.
La setmana vivenent,
doncs,
estarem en disposició
de presentar
una nova proposta
per a aquestes regions.
El fet que dilluns
no avancin
no vol dir
que s'hagin d'esperar
15 dies més,
sinó que
continuem
des d'avui mateix
treballant
per totes
les regions
de Catalunya.
Han d'anar
a un ritme
potser més lent
que les regions
amb un risc baix
i això té
tota la lògica
en l'esclatificació
que hem fet
i amb uns dies
de diferència,
però evidentment
tot arriba
i tot volem
que sigui proper.
Aquest desconfinament
és complicat,
és dur
i ha requerit
esforç de tothom.
Nosaltres
estem treballant
com mai,
com ningú,
per poder fer possible
aquest avançament,
aquest desconfinament
gradual
i aquesta nova realitat
que ens hem de poder
construir
entre totes i tots.
I per poder explicar
molt més bé
aquesta estratificació
que hem fet,
aquesta feina
que estem seguint
dia a dia,
jo li passo la paraula
ara al doctor Joan Guix,
secretari de Salut Pública
del Departament de Salut.
Moltes gràcies,
consellera.
Com molt bé ha dit
l'honorable consellera,
el criteri
que sempre
ha conduït
les decisions
que s'han anat prenent
en el Departament de Salut
i en el Govern
de la Generalitat
han estat marcades
essencialment
per la garantia
de seguretat.
No per temps
determinats,
no per dates determinades,
sinó per la garantia
de seguretat
que estàvem
avançant correctament.
El temps passat,
transcorregut
des del darrer moviment
de desconfinament
que es va produir
el darrer diumenge,
dia 3 de maig,
fins a la data d'avui,
que és 6 de maig,
és escàs
com per poder garantir
l'existència
d'unes tendències adequades
en alguns determinats territoris,
excepte els tres territoris
que ja s'han senyalat
que porten una tendència
marcada ja
a la baixa
des de fa bastant temps.
tot això
no es pren gratuïtament,
sempre havíem dit
que aquestes garanties
de seguretat
les prendríem
sobre la base
d'indicadors objectius,
clars
i transparents.
Aquests indicadors
pel damunt
són essencialment
una descripció del territori,
tenint en compte
quines són
les característiques
demogràfiques,
sociològiques,
etcètera,
i econòmiques,
dades epidemiològiques,
les dades epidemiològiques,
sobretot d'evolució
en els darrers 14 dies
de la seva incidència
i també
les taxes de penetració
que es puguin produir
en cada moment,
les capacitats del sistema,
això vol dir
capacitats assistencials,
fins a quin punt
el nostre sistema
assistencial
té capacitat
en cas d'un rebrot
de respondre
adequadament
i fins a quin punt
tenim capacitat
d'anar recuperant
línies d'assistència
no-Covid.
També
en el nivell
de vagilància epidemiològica,
això vol dir
la descripció
del model
que estem utilitzant,
els indicadors,
el personal,
l'increment de personal
notable
que es produeix
en aquesta fase.
També
la identificació
de les fonts de contagi,
això vol dir
tenir la capacitat
de ser
incapaços
de diagnosticar
i respondre
amb la realització
d'un PCR
i amb les mesures
d'aïllament
de tots els casos
que es detectin
i de respondre
també immediat
també amb aquestes
48 hores
a la identificació
dels contactes propers
i la seva
quarantena
i també
la identificació
de punts
d'especial
risc
com poden ser
el tema
de les residències
i altres punts
que puguin ser calents.
Per últim...
Ara escoltes
ràdio d'espec
sintonitzes
ràdio d'espec
la ràdio de Sant Just
98.1
En un moment
de crisi sanitària
com l'actual
rebem multitud
d'informacions
per això cal
confiar només
en les comunicacions
oficials
i seguir els consells
de les autoritats
i dels experts
sanitaris.
Per contrastar
les notícies
cal fer també
un consum plural
de mitjans
de comunicació
davant la llau
d'informacions
d'aquests dies
atura
pensa
i verifica
una recomanació
del Consell
de l'Audiovisual
de Catalunya.
La plaça Mireia
és un programa
per parlar
de tot
amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat
de veritat
que
jo no puc
així
jo no puc treballar.
Algú farà aquesta
d'avui?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant,
pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns
a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio Desver.
Un lloc de tots
i per tots.
Es fa aquí
t'encuentres mal
o alguna cosa.
Socorro!
Ara escoltes
la Ràdio Desver
sintonitzes
la Ràdio Desver
la Ràdio de Sant Just
98.1
Seguim a la segona hora
de la plaça Mireia.
a 6 i 9 de la tarda
i obrim amb aquest tema
Doques Grasses
juntament amb Zo
i Lil Dami.
La cançó es diu
Més Likes.
Al final res és segur
Porta'm el riu
Porta'm el riure
Tinc un record
que em viu
i que em fa escriure
Potser havíem
estat més normals
però ens és igual
Som on hem de ser
Som com hem de ser
Per fer el que es vols
haurà d'anar
contra corrent
Ja ho saps prou bé
Ei
Malaçuda
que tinguis més likes
i que tiris fotos a llocs cars
M'agrada quan brilles
quan ets de veritat
quan portes la cara
la creu
i molt gas
Que malaçuda
que tinguis més likes
i que tiris fotos a llocs cars
M'agrada quan brilles
quan ets de veritat
Quan portes la cara
de la creu
i molt gas
molt gas
molt gas
Saps,aps,aps
que pot ser
que
Qui t'ha domesticat
Qui t'ha plastificat
Qui ha fet del mòbil
el teu àngel de la guarda
Volíem volar alt
i estem malalts del cap
Un puto selfie més
i ja perdré la calma
Mira'm
fet de poder
de porcs i de mentires
Vaig vore caure
tants dinosaures
La mort dels llibres
La branca s'ha fet arbre
i el bosc cap al camí
Ens hem perdut
i a mi m'agrada
viure així
Mira'm
Mira
fet de poder
de porcs i de mentires
Un puto selfie més
i em trec la vida
Ei
Malaçuda
que tinguis més likes
i que tiris fotos a llocs
cars
M'agrada
quan brilles
quan ets de veritat
quan portes la cara
la creu
i molt gas
Malaçuda
que tinguis més likes
i que tiris fotos a llocs
cars
M'agrada
quan brilles
quan ets de veritat
quan portes la cara
la creu
i molt gas
molt gas
molt gas
Un filtre d'Instagram
no tapa la merda
que veig a través dels meus ulls
De mi boi
sóc cultura catalana
sense escriure com Ramon Llull
El vostre postureig
el veig d'una hora lluny
Tot l'any esperant
a que arribi el juny
per pujar les fotos
amb banyador
que et vas fer
de vacances
a la platja Cancún
Digue'm que comentes
que et diré com ets
s'escapa la vida
amb pantalles de leig
veig persones buides
quan compren sorriures
van amb trossets
a la seva ànima pet
em donen igual
tots els teus seguidors
si darrere seu amagàs
tantes cos
si intentes pintar el món
amb un sol color
si darrere els panjols
d'hora es veu el lleutor
Dami
Potser havíem set més normals
però els és igual
som on hem de ser
som com hem de ser
per fer el que es vol
s'haurà d'anar
tot de corrent
Ja ho saps prou bé
M'agrada quan brilles
quan és de veritat
quan portes la can de la creu
i molt gas, molt gas, molt gas
Durant el confinament
passem moltes hores
davant les pantalles
per això cal fer-ne un bònis
Pacteu usos i horaris
per als diferents dispositius
trobeu espais comuns
per fer-los servir
i espais de desconexió digital
Interesseu-vos
per les aplicacions
que agraden
als vostres fills i filles
i aprofiteu
les possibilitats educatives
que ofereix la xarxa
Connecta't amb responsabilitat
Una recomanació
del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
i tot i que la cançó
crec que ens aboca més
a ganes d'estiu
de fet és una gran cançó
d'un gran anunci
que ens anunciava anteriorment
que l'estiu estava aquí
i que venien ganes
de celebrar
Entrem ara
en aquesta primera trucada
de la segona hora
Parlem amb la Neus
Marieges
ella és farmacèutica
d'una farmàcia
de Cornellada
de Llobregat
Neus
Bona tarda
Hola
Bona tarda
Bona tarda
Benvinguda a Ràdio d'Esvern
encara que sigui via telefònica
i benvinguda també
a la plaça
Mireia
Neus
tu ets farmacèutica
escolta com has portat
per començar
te la pregunta
com has portat
les primeres setmanes
de seguir treballant
a la farmàcia
i de veure
que tot al voltant
havia canviat
perquè no hi havia
ningú al carrer
Sí, pues
mira
com hem pogut
molt estrany
molt estrany
perquè
de cop i volta
arribes a la farmàcia
i el que era
tindre normalitat
es converteix
en una mascareta
en guants
en una separació
i és molt estrany
Perquè vosaltres
a la farmàcia
no sé
quina distribució
teniu
és a dir
no sé si teniu
massa espai o no
a l'hora de mantenir
les distàncies
hi ha moltes farmàcies
que han posat
algunes cintes
de separar
o han marcat
el terra
a la distància
com ho heu fet
vosaltres?
Sí, nosaltres
tenim
unes maletes
així
amb una balla
improvisada
que té
per mantenir
una distància
i després
tenim al terra
també
uns adhesius
que posàvem
a la màxim
tres persones
llavors
van entrant
de dos en dos
i la gent
ho respecta
bastant
Sí, t'anava a preguntar
la gent
acostuma
o almenys
en aquesta zona
està respectant
Sí, en general
sí, els primers dies
quan encara no havien posat
això sí que la gent
entrava i semblava
que no era molt conscient
però ara ja
la majoria sí que ho fan
I a nivell de medicaments
no sé si
és curiós
perquè per exemple
els aliments
suposo que també
per una miqueta
la psicosi inicial
la gent va comprar
molts aliments
no sé si també
és en el cas
dels medicaments
Bé, més que medicaments
hem anat
com per fases
al principi
va ser
el boom
dels gels
hidroalcohòlics
de les mans
que tothom
volia
i vam estar
fent-los al laboratori
perquè estaven esgotats
i ara està
posant el tema
de les mascaretes
els guants
i bueno
o sigui
més que els medicaments
és tot això
el que ens demanen més
no tant
potser medicaments
o potser vitamines
no sé
perquè també
el fet d'estar a casa
hi ha molta gent
que potser necessita
algunes vitamines
com la D del sol
o altres
no sé si
aquests suplements
també hi havia gent
ja necessito vitamines
sí, això sí
això sí que ens demanen
més vitamina C
pel tema de les defenses
i la vitamina D
també pel sol

coses així relacionades
amb tot aquest tema
també
també n'ha augmentat
i clar
en el teu cas
ets un servei essencial
òbviament
i has seguit
treballant
no sé si
a casa tens nens petits
o parella
clar
en el fons
tu has
és a dir
has estat exposada
tot aquest temps
des del primer dia
que es va decretar
l'estat d'alarma
i que heu seguit
obrint la farmàcia
suposo que els protocols
que has de fer
a l'hora d'entrar
i sortir a la farmàcia
també els fas
quan entres
i surts de casa


jo de seguida entro
em trec la mascareta
em prento les mans
el primer que faig
és rentar-me les mans
i bueno

jo tinc
la meva parella
que
ara està treballant
però al principi
estava a casa
la meva filla
la meva filla
que té 3 anys
i anem tirant
de la meva cosina
i abans teníem
una cangut
perquè clar
no vull portar-lo
amb els meus pares
per fer de cas

no seria el més recomanat
en aquest cas
t'anar a preguntar
els primers dies
deies que
que era
que era
estrany
tot i que clar
tu seguies amb la teva normalitat
però la normalitat de fora
no ho era
però ara en canvi
hi ha més gent
la gent ja pot sortir a passejar
òbviament
tornes a sentir
que tornem a estar
en una situació similar
a la d'abans
o sents que
segueix sent estranya?
Bueno
al final t'acostumes a tot
per mi ara
ja és com normal
segueix sent molt estrany
però t'acostumes
i et sembla
el normal
ara se'm farà estrany
quan tornem a treballar
com abans
però bueno
clar
les distàncies
i llavors
semblarà que ens invaeixin
l'espai personal
no?
si ens apropem massa
potser
t'anava a preguntar
també
a nivell de
de guàrdies
suposo que heu seguit
fent les mateixes guàrdies
que teníeu
o no sé si ho heu
incrementat
o s'ha repartit
en altres farmàcies
i heu hagut de fer
més hores potser
per repartiment
d'obertura
de farmàcies

això no t'ho puc dir
100%
perquè no n'has fet jo
les guàrdies
però jo diria
que ha continuat
igual que estava abans
o sigui
no s'ha repartit
bueno
potser no ho saps
però no s'ha repartit
potser en altres farmàcies
no sé quantes n'hi ha
exactament a Cornellà
no sé si
la que tu t'hi trobes
és una de les cèntriques
potser
en la que més gent
pugui accedir
o que hi hagi
més volum de gent gran
potser que també necessitien
amb les receptes

està bastant al centre
hi ha
moltes farmàcies
a Cornellà
però jo
ja et dic
no t'ho sé dir
segur
però jo diria
que segueixen
les guàrdies
igual
igual que abans
i t'anava a preguntar
també
no sé si
és a dir
has estat treballant
durant tot aquest temps
no has tingut
el confinament
com ho ha tingut
gran part de la població
a nivell emocional
no sé si
has notat
algun
no sé si
hi ha algun canvi
o
algun

algun aspecte
diferent
emocionalment
a l'hora de
viure
durant tot aquest temps
que la gent
realment
no ha sortit de casa
fins ara
aquesta primera fase 0
sí home
tot se'ns afecta
suposo que
potser no tant
com algú
que està tot el dia
tancat a casa
però
al principi
et fa ràbia
i després
ho acabes acceptant
i dius
és el que hi ha
però jo
he tingut sort
de poder seguir
fent vida
relativament normal
i
jo treballo
pels matins
a la tarda
més o menys
faig la vida
que ja feia abans
també perquè
amb la meva filla
tampoc ja
no sortíem
massa al parc
si
fèiem el temps
llavors
no he notat
un gran canvi
del dia a dia
però
però bueno
és així
i deies que
havíeu elaborat
inclús al laboratori
aquest alcohol
que li has dit
un nom
que jo no el sé dir
crec
la solució aquesta
alcohòlica
el gel hidroalcohòlic

el desinfectant
d'abans
això
no sé si heu tingut
masses facilitats
a l'hora que els proveïdors
us ho enviessin
perquè òbviament ha sigut
podíem dir
entre moltes comentes
el producte estrella
al principi
entre el paper de bateria
aquesta solució
i els guants
o les mascaretes
tothom anava boig
per buscar-ne
inclús hi havia molta gent
que a casa seva
també l'intentava
l'intentava fer
vosaltres heu tingut
facilitat a l'hora
de rebre'l
per poder-lo vendre
o us heu trobat també
en un punt
de no poder-lo oferir
i haver-lo de fer
sí, clar
no
ha arribat un moment
que estava agotat
i vam haver de fer-lo
però clar
fer-lo tampoc va ser fàcil
perquè també estava esgotat
a l'alcohol
per fabricar-lo
llavors després
es van esgotar
els envasos
i tot ha sigut així
una mica
cada tip
una mica
causa conseqüència
no?
tots els productes
que estan més demandats
i les mascaretes
òbviament
les que donava
el govern
és a dir
aquesta és que
la primera mascareta
que era gratuïta
a partir de la segona
si només me l'encaminada
té un cost de 0,70 cèntims
més o menys
ja les heu repartit
podíem dir
quasi totes
les que us ha arribat
o encara hi ha gent
que ve a buscar
aquesta primera mascareta gratis?

encara hi ha gent
tot i que el primer dia
se'ns van agotar
un dia i mig
es van agotar
les 400
que ens havien arribat
va ser també
una bogeria
400 mascaretes
en un dia i mig

més o menys
però sí
encara hi ha gent
que ve a buscar-les
o gent
que no s'ha enterat
encara
que això ho fan
nosaltres
el que fem
des de la farmàcia
almenys
algú que podem fer
és si veiem
algú que entra
sense mascareta
li diem
i preguntem
si ja la té
i si no la té
li oferim
perquè se l'emporti
perquè a nivell
de responsabilitat
deies que més o menys
la gent ho respectava
però us trobeu
amb que hi ha gent
que potser no està informada
de coses
que per vosaltres
són sentit comú
o és a dir
heu d'informar
bastant a la gent
hi ha gent
que va perduda
o més o menys
saben
què han de fer
o com
han de
complir les normes
bueno
en general
saber-ho saben
això de la mascareta
potser hi ha gent
que no
que no ho sap
que la regalen
la primera
i que les dona
la generalitat
però bueno
hi ha gent de tot
hi ha qui ho respecta
tot i ho fa tot molt bé
manté la distància
i ve amb mascareta
i hi ha gent
que no veus
que passa més
la responsabilitat
al final
és de cadascú
és col·lectiva
però comença
per la individual
doncs Neus
escolta
no sé si volies afegir
o saludar
ja que estàs algú
abans d'acabar
bueno
jo només volia
ja que estic a la ràbia
i m'escolta gent
volia afegir
que si us plau
que tothom
siguem responsables
que mantinguem
les distàncies
i que no
ens relaxem
perquè això
no és una broma
i encara no ha marxat
i que tot i que
les mascaretes
no siguin obligatòries
només al transport públic
doncs que
si intentem
posar-nos-les tots
doncs potser
la cosa pot anar millor
hauria de ser obligatori
no potser portar-la
pel carrer

jo penso que sí
no faria mal
i potser
evitaria
més contagis
va doncs
ens quedem
amb aquest missatge
últim
de
sèiem responsables
en definitiva
i
gràcies Neus
també per la feina
que feu des de les farmàcies
des del primer minut
que heu estat al peu
del canó
i que al final
també sou una font
de
en fi
de salvar vides
en certa
en certa manera
de cuidar-nos
també
així que gràcies
per la feina
que feu
des de les farmàcies
molt bé
gràcies a vosaltres
una abraçada
adéu
igualment
adéu
és só isso
nou
no
no
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit