.
I em feia gràcia que poguéssiu escoltar la part de la tornada de l'Estribillo,
perquè segurament direu, ostres, quina cançó, quins records,
o recordo aquesta cançó que té el seu punt,
així que espero que el pugueu arribar a escoltar,
mentrestant us comento, o no?
Deixo que ho escolteu una miqueta més.
Deixo de mi amor, arroba los.com,
y tú me has robado, robado la razón,
mándame un ime que te abriré mi buzón,
y te hago un rinconcito en el archivo
de mi corazón.
De mi corazón.
Oh, oh, oh, oh.
De mi corazón.
I ara sí, un cop heu escoltat la tornada que crec que aquí a Ràdio d'Esvern,
els companys de la redacció han baixat inclús amb ascensor de la planta de dalt,
només per poder escoltar aquesta cançó atrapada a la red de Tantam Go.
I abans d'acabar cinc, just deu minuts de les cinc de la tarda,
us comento què és el que us portem avui.
Avui us portem, com sempre,
el repàs inicial d'aquests titulars del dia amb l'Imanol López.
Seguidament parlarem amb la Susana, de la Biblioteca Joan Margarit,
que ens explicarà quines activitats faran relacionats encara
amb el Dia Mundial de la Poesia.
Ens explicarà també les activitats de juny i de cara a Sant Jordi,
que el tenim quasi bé a tocar.
Seguidament parlarem amb el Sergi Pont,
el periodista encarregat d'entrevistar aquestes 66 enjustenques,
que ahir van rebre el seu reconeixement en format del llibre.
Així que amb ell parlarem d'aquesta experiència.
...arroba los.com
Y tú me arroba, arroba, arroba, do la razón
Mándame un ime que te abriré mi buzón
Y te hago un rinconcito en el archivo de mi corazón
Un, un de mi corazón
Doncs bé, podem parlar amb el Sergi Pont d'aquesta experiència amb Sant Justenques.
Això serà durant la primera hora.
I a la segona hora parlarem amb la Vanessa Montserrat,
la nostra community manager, que avui ens porta al tema del LinkedIn.
Avui ens donarà les claus del LinkedIn,
aquesta xarxa social dedicada sobretot al món empresarial,
tant a particulars com a empreses.
I per tancar ja el programa d'avui,
passarà pel programa la Núria García,
que avui ens comentarà un tema que està en boca de molts.
I si no, ho hauria d'estar, també és un debat bastant popular.
Què fem amb el canvi d'hora?
Finalment, sembla que aquest diumenge tornarem a avançar el rellotge.
A les dues de nit, se n'ha anat les 3 de la matinada.
Així que amb ella parlarem d'aquest canvi d'hora,
què afecta, per què es fa,
i en fi, altres temes relacionats amb el canvi d'hora.
Així que això és tot el que us portem avui al programa,
com us deia, número 412.
Acabem d'escoltar el que queda de cançó
Atrapados en la red de Tam Tam Go
i repassem els titulars del dia amb l'Himanol.
Me has abordado a traició.
Atrapados en la red de Tam Go
Do you remember
I ara sí, moment de titulars del dia,
notícies del dia amb l'Himanol López.
Immanuel, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Quina cara de por portes a l'entrar a l'estudi.
Sé que t'ha encantat la cançó.
No, no, no.
Què ha passat, Immanuel?
He descobert una cosa molt interessant
i és que no som ni originals.
Avui estava escoltant una emisora,
que es pot dir obertament,
i que a TFM
i en un espai on comenten agenda
o actes que en el fons són les notícies d'ICAT,
anem a dir-ho,
posa en Airwind and Fire també.
Ah, ho veus?
És a dir, en el seu espai d'informatius.
Sí, una cosa així.
Dins d'un programa, però sí, sí.
He pensat, no m'ho crec.
M'encanta.
No m'ho crec.
M'encanta, m'encanta.
i nosaltres avui obríem amb aquest...
Tantam Go.
Tu te'n recordes d'aquest grup?
Què és?
Tantam Go.
Sí, sí, sí.
Un grup connectados en la red.
Tareu un espai en el xivo de mi corazón.
Arromado.com.
És que és espectacular.
És brutal, aquesta cançó.
Jo no puc negar-ho.
Jo vaig descobrir aquesta cançó,
és que ara fliparàs,
en un CD recopilatori,
crec que va fer El País.
Saps què?
Feien com dècada a dècada.
Els blancs i negromics, aquests?
Estil...
Lo mejor de los 50.
Aquellos locos 60.
El turbulento 70.
I, saps?
Doncs en un d'aquests
hi havia aquesta cançó
juntament a altres
tan reconegudes
com si jo t'haviera una escova
o cosa.
Doncs que sàpia és que avui...
O lucha de gigantes.
És que tot estava molt barrejat.
Això saps qui ha estat?
De fet, hem fet un tuit
perquè la gent no s'espanti.
És Spotify,
que en funció del que escoltem,
t'ho prometo...
Això vol dir que t'ha proposat això, eh?
Ens recomana escoltar...
Diu, descobriment diari
o descobriment setmanal.
I era això.
I espera't,
perquè entre tu i la Susana
escoltarem una boníssima
d'un cantú.
Ja veuràs.
Ara sí, va, comencem...
Comencem amb la primera notícia,
que és que avui comença
el Quinto Tapa,
sí o no?
Sí.
Vinga, va,
obri-me amb aquesta.
Comencem amb aquesta,
perquè és la important,
és la que ens interessa.
Va, avui és una tret de sortida
de la tercera edició
del Quinto Tapa,
Sant Just d'Esberg,
que tindrà lloc
entre els dies 28 de març,
avui,
i 14 d'abril.
En aquesta ocasió
hi participen 19 bars
amb un total de 33 tapes,
el que representa
una disminució
de dos establiments
respecte a l'any passat,
tot i que s'han produït
diverses altes i baixes.
Cada bar ofereix
dues tapes diferents,
juntament amb un quinto
de cervesa a l'hambra.
La tapa de la casa,
a un preu de 3 euros,
i la tapa quilòmetre zero,
a 3 euros i mig.
El Quinto Tapa,
organitzat per l'Associació
de Gastronomia i Turisme,
fa promoció dels productes
del Parc Agrari del Baix Llobregat
i, per això,
les tapes tenen com a protagonista
la carxofa del Prat,
els espàrrecs,
els alls tendres i les bledes,
entre d'altres aliments
d'aquesta zona.
També concretar
que la cita del Quinto Tapa
d'aquest any
s'ha avançat,
perquè normalment es feia
avançant l'abril,
anem a dir-ho així,
per dos motius.
En primer lloc,
per la coincidència
amb dates de Setmana Santa,
que aquest any cau
tardíssim,
i per l'altre,
per la proximitat
de comissis electorals.
Doncs crec que,
no sé si avui mateix,
però farem una bona ruta
d'aquí en tot tapa,
amb tot l'equip de...
Adiós, bé.
Mira, jo,
la següent notícia
veuràs per què
no puc començar avui mateix,
però si no,
m'hi llançava de cap.
Va, doncs explica'ns
quins motius
et porten a tu
a no poder començar
avui el Quinto Tapa,
Immanuel.
Vinga,
perquè el ple ordinari
del mes de març
tindrà lloc avui,
a dos quarts de vuit del vespre,
a les salades de sessions
de l'Ajuntament.
Entre els punts
més destacats
de l'ordre del dia
s'hi troba
la proposta d'aprovació
del Pla Municipal
d'Acollida
a persones refugiades
i migrades.
Un document
que vol recollir
les directrius
que articulin
les polítiques d'acollida
a Sant Just.
D'aquesta manera
es busca la possibilitat
d'acollir persones
demandants
de protecció internacional
o asil
a Catalunya
i desenvolupar
diferents eines
d'integració
a partir d'instruments
i mecanismes
per facilitar
una rebuda
socialment enriquidora.
Així, doncs,
vol treballar
principalment
en dos fronts,
intervenció
a les actuacions
que van dirigides
a les persones
demandants
de protecció internacional
o asil
i accions
de sensibilització
adreçades
a la ciutadania
santjustenca.
A més,
en relació
amb aquest punt,
els grups municipals
de Govern,
PSC Esquerra
i Movem
han presentat
una moció
per lluitar
contra la criminalització
dels i les joves
adolescents
migrats sols,
una proposta
que també vol incloure
una dotació econòmica
per a l'estratègia catalana
d'acollida
i integració.
Doncs ara sé
el motiu
pel qual
no pots començar
avui
el quinto tapa.
Jo tampoc,
Imanol,
tinc un compromís,
però vaja,
demà divendres
crec que és un molt bon dia
per poder fer
la ruta.
i últim titular
del JUR.
Del JUR.
Del JUR.
M'has descentrat
i no sabia
a què t'estaves referint.
Vinga,
avui s'ha posat en marxa
l'aplicació mòbil
que permet pagar
l'aparcament
a la zona blava
i verda
del municipi,
una app
desenvolupada
per l'AMB
que és completament
gratuïta.
Això permetrà
canviar la forma
de pagament
dels parquímetres
de Sant JUR,
ja que en comptes
d'abonar
un import
per franges horàries
tancades
a partir d'un tiquet
es pagarà
pels minuts
que s'ha estacionat
un cop
es retiri el vehicle.
L'aplicació
funcionarà
de següent manera,
el primer cop
que s'utilitzi
s'haurà de fer
un registre
on s'introduiran
les dades d'usuari
de pagament
i del vehicle,
un procés
que ja no s'haurà
de repetir.
A partir d'aquí
es podrà introduir
en un mapa
el tipus de plaça
on s'estaciona
i especificar
el vehicle
i l'app
especificarà
la data
i l'hora d'inici,
les tarifes,
els horaris
i el temps màxim
d'estacionament.
De la mateixa manera
es podrà consultar
en qualsevol moment
l'import
a abonar.
Un cop finalitzen
l'estacionament
es farà el pagament
de forma telemàtica.
A l'excusa
de m'he deixat
el tiquet
o se me l'ha menjat
el gos...
Això ja no us podrà dir
ni fer...
Arribem a la...
Ui, és que el mòbil
no m'agafa cobertura.
És que se m'acaba
la bateria.
Exacte.
Feta la llei,
feta la trampa,
ja veurem a veure
què fa la ciutadania
amb aquesta nova aplicació.
Ara sí, Manol,
gràcies per passar-te
fins aquí.
Ens veiem demà
per tancar ja la setmana
d'una vegada.
Sí, fins demà.
Adéu.
Adéu.
I ara sí,
fem una breu pausa
i parlem
amb la Susana
de la Biblioteca,
Joan Margarit
que ens ha de portar
a diferents temes
com les activitats
de cara al juny
el 23 d'abril
Sant Jordi
o el 14 d'abril
que és quan
ho celebrarem
aquí a Sant Just
i altres temes.
No marxeu,
fins ara.
i torna a passar per la plaça Mireia
de la Biblioteca,
Joan Margarit,
la Susana.
Susana, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I benvinguda de nou al programa.
Per cert, abans de començar
enviem, si et sembla,
una abraçada i records
a la Sandra,
que és el pinxe
que ens falta
a la secció de la Biblioteca.
Avui m'he quedat soleta.
Però bé, vaja,
esperem que pugui tornar aviat també
i que no és que li estem fent el salt,
eh, tampoc.
Però s'ha de seguir
complint amb la informació actual,
així que avui farem
amb tu, Susana,
l'actualitat de la Biblioteca Joan Margarit.
Ja sabeu que està aquí
sobre Can Gina,
està just a sobre de la ràdio.
Així que podeu fer un dos por un dia,
passar per la ràdio i després pujar directament
a la biblioteca,
que està a la mar de bé.
Doncs comencem, si et sembla,
Susana,
parlant de les activitats
que encara se segueixen fent
en relació amb el Dia Mundial de la Poesia.
Sí, mira,
queden, diguem,
poquets dies per acabar el mes,
però aquest divendres
fem un taller de poesia
per nens a partir de 5 anys,
que es diu Ada Brosa
i ho fa a l'Assumpte Mercader.
És un taller que, bueno,
té pinta de que serà molt xulo
perquè fan com juguen
i fan muntatges amb lletres i paraules
i, bueno, una mica com fa el Brosa, no?,
que fa aquestes poesies de lletres
i encara queden places.
Vull dir que si algú es vol apuntar
és divendres 29
i és de 5 i mitja a 6 i mitja,
dura una horeta o així.
És gratuït, eh?
Vull dir que si algú li interessa
a partir de 5 anys.
Vull dir, encara queden places.
Per jugar amb les lletres de Brosa,
que de fet estem en l'any del centenari, no és?
Sí, sí, sí, per això ens feia gràcia
fer com un taller una mica també per això,
per aprofitar i ensenyar també
i apropar una mica la poesia als nens, no?
Perquè sembla que és com una cosa molt encursetat
i no, vull dir, la poesia pot ser algú també divertit,
pot ser creatiu, vull dir, no.
I també es pot llegir normal, com si fos un llibre,
no hi ha gent que a la poesia li costa llegir, no?
Sí, sí.
O no s'atreveix perquè sí.
És com un tabú, jo penso.
Vull dir que té aquest clitxer que la poesia és difícil
i ara hi ha poesies...
A veure, és com tot, hi ha literatura difícil també,
però, bueno, per això.
Ens agrada també apropar la poesia als nens,
és maco, per trencar una mica això.
Jo crec que a poc a poc s'està apropant també
la gent adolescent, eh?
Estan sortint molts escriptors, diguéssim, poètics moderns.
Sí, sí, sí.
En conec un que es diu De Freds,
que és el seu nom, diguéssim, artístic, no?
I fa poemes bastant curiosos, si més no.
I potser no rimen, no tenen aquestes rimes assonants o consonants,
però també és una manera de fer poesia.
Sí, sí, a la biblioteca, o sigui,
aprofitant també que fèiem el dia de la poesia,
hem comprat una mica el De Freds, l'Elvira Sastre...
Sí.
Vull dir, diversos autors que és una mica la línia que et dius tu,
molt enfocat en edicions molt maques, il·lustrades, vull dir que...
Inclús les composicions dels textos en si són maques, no?
A vegades són frases molt curtes que fan en si una línia, una figura, no?
O que els mateixos autors busquen crear una mica d'art amb el text mateix.
Sí, sí, jo ho trobo bé, perquè hi ha gent més purista que diu
bueno, no és poesia, però jo sempre penso, bueno,
si qualsevol cosa serveix per després trencar aquesta barrera
i després enganxar i llegir altres coses, per què no?
Exacte, és com les expressions de l'art, no?
Clar.
Que es pot pintar el que sigui, que serà art, o enganxar el que sigui en un paper.
I què més teniu relacionat amb el dia de la poesia?
I llavors, bueno, no hem relacionat amb el dia de la poesia,
però aquest dissabte fem una xerrada que, bueno, jo la recopano perquè la trobo molt interessant.
És una xerrada per, o sigui, per parlar amb els infants sobre el tema de la mort, d'acord?
Podríem dir que és una xerrada de dol, diguem.
I va a càrrec de la Maria Teresa Pisonyer, que és doctora en psicologia
i a més està especialitzada en acompanyament al dol, que farà com la part tècnica.
I llavors, la Raquel de Manuel, que ella és narradora, per qui no la conegui,
que jo penso que aquí al poble més o menys la gent la conec,
però, bueno, és narradora oral i assessora sobretot de literatura infantil.
A la biblioteca ens porta també el tema de tallers i, bueno, si algú encara no la coneix,
vull dir, és un... o sigui, té una passió pel llibre infantil que t'ho acaba transmetent
i llavors, doncs, bueno, ella ensenyarà una mica àlbums que poden ajudar a pares i mares,
educadors en general, eh? No només pares i mares, també està una mica per mestres
o d'escola Brassol o àvies i tot el tema.
Algú que se senti com relacionat haver de comunicar alguna notícia a un infant, no?, en definitiva.
Sí, sí, sí, perquè no té només que ser a vegades en plan d'un familiar, pare, mare, avis,
sinó també està enfocat, per exemple, en una mascota o vull dir...
El concepte, no?, d'una pèrdua, bàsicament.
Això, de com explicar-lo, perquè a vegades és un tema difícil.
I, bueno, la Teresa va comentar que era un tema que li havia fet arribar a la gent,
ens ho va proposar i ens va semblar molt interessant.
I és una mica llarg, començarà onze i mitja fins a la una,
però també hem de dir que els pares que vulguin, pares o mares, eh?,
que vulguin participar, nosaltres posarem un servei d'acollida per deixar els nens,
per si no saben on deixar-los o el que sigui,
doncs farem com una mena de...
Una petita guarderia, no?
Sí, una petita guarderia.
Que serà a la mateixa biblioteca.
Sí, o potser farem la xerrada a la biblioteca i l'altre a la sala Isidore Cònsul,
però vull dir que ho farem tot allà, sí, sí, sí.
O sigui, tenen l'avantatge també de poder...
Clar, perquè van pensar...
Bueno, doncs és una manera que puguin estar tranquils i, bueno, que puguin aprofitar.
Sí, sí, sí.
I seguim parlant, si et sembla, tothom sap que Sant Jordi és el 23 d'abril.
Sí.
Però com que som molt especials en aquest poble, nosaltres ho movem de dia.
A més, aquest any cavó en un dimarts, llavors es fa una mica més complicat.
A més, bé, després de Setmana Santa, en fi, ha caigut raríssim aquest any.
Sí, sí, sí.
Llavors aquí ho celebrem...
El 14 d'abril.
El 14 d'abril, així, uns quants dies abans, vaja, així és Sant Just,
però el dia així celebrem Sant Jordi.
Sí, sí, ens podem assegurar que la gent tindrà el llibre pel dia de Sant Jordi.
Exacte.
Bueno, llibre i rosa.
Exacte.
Doncs sí, aquest any, bueno, va quedar així, 14 d'abril, perquè és el que dius tu, la Setmana Santa.
Però, bueno, la qüestió és celebrar-ho, no?, al dia.
Sí, sí.
Si no ho celebrem dos dies i ja està.
Que també, crec que ho celebrem dos dies, el 14 i després el 23, també hi ha altres temes.
Sí.
Doncs mira, el 14, com sempre, si algú no l'ha celebrat aquí a Sant Lluís, jo ho recomano, perquè és un dia molt maco, que cangin estàs posant parades.
I, bueno, es fan una mica activitats de tot tipus, no?
I nosaltres farem com fem cada any a l'hora del conte, ho fem al jardí, que serà a les 11.
Aquest any és a càrrec de la Bleda, la companyia de la Bleda.
I, a part, a l'entrada al vestíbul de la biblioteca farem entrevistes amb escriptors, perquè sí que ens havíem trobat que faltava una mica aquesta part més de Sant Jordi,
d'assignatures de llibres, d'entrevistes, i, bueno, aquest any es va voler enfocar una mica que vinguessin escriptors.
I, bueno, més o menys podem avançar una mica en primici a alguns dels escriptors, que vindrà el Màrius Serra, el Víctor Amela, el nostre estimat Joan Margarit,
que si algú no l'ha sentit, sentir-lo parlar és una delícia.
Difícil que no m'hagin escoltat alguna cosa de Margarit aquí al poble, perquè...
Sí, però si no, per mi és d'aquells savis que, bueno, és una meravella.
I el Xavier Bonastra, una altra autora d'aquí de Sant Lluís, la Joa Alexander,
la Imma Periques, que també ha escrit un llibre, l'Angels Cassas, que també ha tret un altre, em sembla, de Poesies de Nadal,
i l'Àlex Martín, que també va passar per aquí, també, amb vosaltres.
Sí, sí, sí, i, bueno, tots faran com... o sigui, signaran llibres, però a part faran com una mena d'entrevistes,
curtetes, on parlaran una mica de la seva obra, dels llibres, i, bueno...
Això serà, que recordem, el 14 d'abril, eh?
El 14 d'abril, sí, i es faran al vestíbul de la biblioteca cap a dos quarts de dotze, més o menys, vull dir, sí.
Sí, és un Sant Jordi anticipat, eh?, que vivim aquí, però, escolta, amb autors de categoria, eh?,
que s'aproparan a la biblioteca, i després, passant el 23 d'abril, si vols...
Sí.
És a dir, el dia de Sant Jordi, també fem coses.
Sí, nosaltres, clar, ens vam quedar com dient, bueno, el 14 està bé, però el dia de Sant Jordi volem fer alguna cosa, també, no?
I, bueno, llavors ens va corrar de fer un taller de titelles, de dit, per nens.
Ho fem a partir de sis anys, i, bueno, doncs trobo que serà divertit, no?, perquè tinguin la seva titella feta amb feltra, i, bueno...
Això serà el mateix dimarts 23, no?, d'abril?
Sí, a les cinc i mitja, ho farem, de cinc i mitja a sis i mitja, sí, sí.
I és entrada gratuïta, o...?
És gratuït, i, bueno, sí que farem inscripcions, més o menys, a principis d'abril començarem a apuntar.
A partir de la setmana vinent ja...
Sí, ja es poden...
Ja es poden apuntar.
Sí, i llavors es poden fer el cavaller, princesa, el drac, vull dir que és xulo.
Cadascú amb el seu...
Jo m'ho vull fer un drac, també.
A mi m'agrada molt.
M'escaparé.
Si em dóna temps, encara pujaré a fer-me una titella, jo també.
A veure, jo també.
I passem, si vols, anem una mica a tu que és estiu, tot i que ara diuen que vol bé fred.
Ah, diguem-ne, recordar també, relacionat amb el que deien de la Joach Alexander, que vindrà a la biblioteca el 24 d'abril, és just el dia després de Sant Jordi, a presentar el seu llibre.
És a dir, repeteix dia del 14, diguéssim, i després torna a ser el 24.
Sí, el que passa és que el 24 l'hem volgut fer una mica diferent i llavors farà com una mena de tertúlia amb la Maria Àngels Cabré, que ella és escriptora, crítica literària, directora també de l'Observatori de Cultura de Gènere,
i parlarà una mica del llibre de la Joach Alexander i en concret també perquè aquest llibre parla de la relació entre dos germans.
Sí, Pales i Héctor.
Pales i Héctor, i bueno, parlant una mica de fet ella, l'autora sempre diu que és com una tragèdia grega, i bueno, parlant una mica de tragèdies en la història de la literatura,
i bueno, serà una tertúlia una mica diferent de l'entrevista que li puguin fer el dia 14.
I a part a la biblioteca també disposem del llibre per si hi ha gent que se'l vol llegir per treure més suc el dia que faci la xerrada.
A veure si passa també per qui estava pensant, la Joach Alexander, em faria bastanta il·lusió, a veure si ja la podem entrevistar també.
I ara sí, si vols ens avancem al juny, que està lluny, però no està tan lluny, que fa dos dies estàvem menjant, com dir-ho, torrons.
Passa molt ràpid. Passa rapidíssim. I a més, és un tema bastant curiós, no? Va de detectius i col·leccionistes, eh?
És molt interessant.
Doncs mira, aprofitant que tenim el Club de Novela Negra, la data que la farem és el 4 de juny,
però al club sempre entreguem els llibres com un mes abans,
doncs el coordinador, que és el José Luis Ibáñez Ridao,
ens va comentar que feia una exposició perquè ell té una col·lecció privada sobre detectius,
o sigui, diferents coses, màquines, d'objectes, d'objectes relacionats amb detectius,
i que la faria a la Biblioteca Arús de Barcelona.
I ens va proposar, que seria molt interessant fer el Club de Llatura allà,
per poder visitar la biblioteca i visitar una mica l'exposició.
I la idea ens va semblar genial, i bueno, al final l'hem pogut quadrar,
perquè, clar, també era que la Biblioteca Arús és una biblioteca especialitzada,
i llavors pot entrar tothom, però tampoc és un accés públic com pot ser la nostra biblioteca, no?,
d'aquí de Joan Margarit.
Has d'estar apuntat o alguna cosa?
Bé, està una mica especialitzada sobretot per investigadors.
Vull dir, aquesta biblioteca, que és molt maca, si no l'han vist, jo la recomano,
perquè és d'aquelles biblioteques que, no sé, sembla que estiguis com Harry Potter,
una mica, perquè és del 1895, és molt antiga.
I, o sigui, el nom ve del Rosent, d'on sembla que es deia, Rosent Arús,
que ell la va crear perquè ell era com, diguem, anarquista,
però no ben anarquista, sinó que volia que les classes treballadores tinguessin cultura.
Llavors, per això, quan ell va morir, va dir que volia que creessin aquesta biblioteca.
Vull dir, que té un fons molt antic.
I ell era maçònic, de la lògia maçònica, tenia un fons molt important.
I llavors, amb el pas del temps, o sigui, aquesta biblioteca s'ha nutrit de col·leccions privades,
sobretot de maçons, però vull dir d'altres tipus, no?
Per exemple, té una col·lecció que és una de les més importants d'Espanya,
de Sherlock Holmes.
Vull dir, que...
Que bo.
Sí, sí.
O sigui, que és com una col·lecció una mica rara, no?
Perquè té coses maçòniques, però de detactius, vull dir...
Sí, és una fusió curiosa, eh?
Una fusió curiosa.
I la biblioteca és molt maca, vull dir, és d'aquelles, doncs, bueno,
que té, com dic jo, es nota el pas del temps.
Vull dir, que trobo que pot ser xulo.
Vull dir, que...
Que la gent que no s'ho deixi passar.
Això recorda-nos el dia per fer aquesta visita?
4 de juny.
El 4 de juny, ja.
El 4 de juny, és veritat.
Sí, sí, sí.
4 de juny.
Me l'estic apuntant.
Molt bé.
Què més?
Si ho passem ja a un dels últims temes que ens portaves,
que és aquest nou servei.
Sempre que vens o veniu, ens porteu nou servei de...
Sí, l'Ebiblio, no?
O la nova sala d'aquesta...
No d'estudi, sinó la que es pot compartir, no?
Sí.
I ens porteu una altra.
Que té molt d'èxit, eh?
Sí, és veritat.
Anava a preguntar...
L'espai de treball té molt d'èxit.
De veritat que era una cosa que ens ho havia demanat molta gent.
I, bueno, doncs la veritat que sí,
que l'utilitzen molt i funciona molt bé.
Estem molt contents.
Doncs nova novetat, a part d'aquesta.
Nova novetat, sí, sí, sí.
És un nou servei de bibliotec...
És a dir, per les biblioteques de la Diputació, no?
Sí, és un nou servei que Diputació...
O sigui, ha establert com un conveni amb l'Institut Goet,
que llavors el que permet és que qualsevol persona pot anar a una biblioteca,
per exemple, si alguna persona aquí de Sant Lluís vol vindre aquí a la Biblioteca de Joan Margarit,
i es pot demanar el fons del Goet Institut.
Llavors tu pots mirar en el catàleg què és el que tenen.
El Goet Institut, per qui no ho conegui, és un institut sobretot especialitzat.
Diguem que és com l'institut oficial per treure't la titulació d'alemany, no?
El que seria el fers amb anglès, doncs aquí amb alemany.
I, a part, promocionen molt la cultura, la llengua alemana,
o sigui, tenen molta novel·la, molta ficció, o sigui, molta cosa en alemany.
Llavors, clar, aquí a Sant Lluís també tenim molta gent alemana.
Sí, cert.
I, de fet, o sigui, la notícia va sortir un dia,
i el dia següent ja ens estàvem preguntant què era com...
Vaja...
Sí, ja teníeu el material, no? O accés a aquest material.
Sí, ara, des de l'1 de març, es pot demanar.
Llavors, l'únic que té un petit cos, que és 1,50,
que és el que costa demanar aquests llibres perquè te'ls envín.
Clar, pel transport, no?
Pel transport, diguem.
I llavors nosaltres fem la petició,
arribar aquí a la biblioteca i avisem a l'usuari.
Però, clar, està molt bé perquè et dona accés a molta, per exemple,
novel·la en alemany, no?
Que nosaltres tenim un fons en alemany, però és molt petit.
Clar, no és una biblioteca especialitzada en alemany, no?
Cosa que a l'Institut Goet, sí.
Clar, potser té gairebé totes les obres en alemany.
Vull dir, té moltes coses.
Vull dir que està bé.
Ens ha semblat que, bueno, és un servei per aquesta gent
que pot llegir així en alemany.
És a dir, han d'anar a demanar-ho, no?
I llavors suposo que els...
Sí, tu des de casa pots mirar el catàleg,
el que t'interessi.
De fet, ells també tenen material online que es pots descarregar.
Però, si, per exemple, t'interessa una novel·la actual que la tinguin,
vens aquí a la biblioteca, pagues l'euro en cinquanta,
te'l demanem en una setmaneta, arriba.
I l'euro en cinquanta és per cada, diguem, pedido, no?
Per cada comanda, encara que siguin tres llibres,
és un euro i mig una comanda, no?
Un euro i mig per cada una comanda, sí.
Llavors pots demanar dos documents, o sigui, dos llibres, diguem,
i un mes el pots tindre.
Un mes, que normalment també amb els llibres normals a la biblioteca,
més o menys, no?
Sí, més o menys igual.
Tens les mateixes, diguéssim, condicions, no?
A nivell de préstec.
Sí, per això que està bé, més o menys.
Vull dir, per una persona que es vol llegir una novel·la,
trobo que a un o cinquanta tampoc és una cosa...
No, a més és d'un ús puntual, no?
A no ser que el vulguin comprar, llavors ja se'n van a una biblioteca
i a una llibreria on puguin comprar
el material, però és interessant
que es facin aquestes, diguéssim,
aquestes aliances, no?
Per d'una manera.
Sí, jo trobo que ells tenen un fons molt bo
i és el que dius tu, està molt bé perquè
les biblioteques públiques potser estan més a prop
de la gent i, de fet,
el que volen és difondre el fons,
o sigui, la llengua alemana.
Llavors, per exemple, si tu vols un mètode
d'idioma o alguna cosa així,
doncs clar, ells tenen tots, llavors està molt bé.
La veritat que sí, que trobo que està molt bé que ho facin.
És com si féssiu una fusió
amb l'Institut Francès, no?
Sí, que això estaria, vull dir,
jo és el que vaig pensar, dic,
seria potser el primer pas
a veure si s'anima, no?
El british...
Exacte.
Perquè està molt bé.
No, home, i a més, que és veritat,
tens tota la raó,
que tenim molta població alemana
aquí a Sant Just,
tant per l'escola alemana
com per molts consolats
que, pel que sigui,
la residència l'agafen aquí.
de fet, els clubs de...
els tallers de pintura i aquarela
i de més, d'arts plàstiques,
hi ha molta gent
que és estrangera, no?
Sí.
Sobretot alemana.
A la biblioteca també.
Vull dir, ve gent i...
De fet, nosaltres vam...
vam anar afegint novel·la,
però clar,
tampoc tens molt d'espai,
però sí que ho consulten bastant,
la novel·la en alemany.
Per això,
a nosaltres en concret,
trobo que és un servei
que jo crec que sí que li donarem sortida.
Doncs ens quedem amb aquesta nova novetat.
Molt bé.
en primícia.
Exacte, en primícia amb aquest...
Bueno, li dic aliança,
però vaja, aquest acord, no?
Potser amb l'Institut Goet.
I anirem seguint
totes aquestes activitats
que comencen des de ja mateix,
amb aquestes que comentaves
relacionats amb el dia de la prosa
i també amb l'any brossa
i seguidament amb 14 d'abril,
23 d'abril, 24 d'abril...
A veure si és possible també
que portem algun d'aquests escriptors
per aquí pel programa
i així també podem entrevistar-los.
Susana, com sempre,
gràcies per venir fins aquí.
Ah, tu per convidar-nos.
Fora aplaudiment,
per baixar les escales de la biblioteca
fins aquí
i per portar-nos aquesta actualitat.
A veure si properament
ja veniu al Duodinàmico
i vens també amb la Sandra.
Que tinguis bona tarda.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
98.1
Ràdio Pestel
98.1
I ara hauria de sonar a la veu
de l'hector Soriol i en Sant Justenques.
Un programa. Sí o no? Bona tarda, Sergi.
Hola, què tal, Mireia?
M'has fet molt bé, la veu de l'hector?
Pensava que estava a punt de començar
un altre programa. Gràcies per venir
fins aquí, Sergi. A tu.
I per voler ser entrevistat
també aquí al programa.
Intentava imitar la veu de l'hector
perquè ha estat el que has escoltat
durant 65 vegades
a l'hora de fer aquestes 65
entrevistes, que després han estat
66 al llibre. Hi ha hagut una dona
que no ha passat per ràdio, però sí
ha quedat el llibre. Sí, per voluntat
expressa d'aquesta persona
que és la Carme Navarra
que surt al llibre
però no va voler sortir per motius
molt lícits
va preferir no sortir a la ràdio, però en qualsevol cas
sí que es va oferir pel llibre
per tant surt al llibre però no a la ràdio
és l'única excepció, però la resta
totes han passat per ràdio d'Esvern
de fet encara s'estan emetent
les entrevistes
encara s'estan emetrant, no?
Clar, i tant, gairebé fins al Nadal
d'aquest any
tenim Sant Justenques per 2019
fins que acabi, no?
Sí, tot el 2019
Sant Justenques per un tubo
i et deia, segurament
clar, has escoltat cada entrevista
iniciaves, no?
amb aquesta Sant Justenques, un programa
etcètera, etcètera, no?
Sí, era l'entradeta que va gravar l'hector
ho trobaràs a falta o no
ara que ja, diguéssim, has acabat
les entrevistes?
Mira, sí i no
sí perquè, home, ha estat un projecte
molt bonic
i la veritat és que
m'agrada molt poder-lo liderar
des de la ràdio i també amb el llibre
la veritat és que
és un projecte d'aquells que pensa
ostres, doncs
realment estic aportant
un granet de sorra
a la història de Sant Just
o recollint la història de Sant Just
en aquest cas
i és molt maco
poder-hi formar part
però, per altra banda
també han sigut moltes entrevistes
es volia presentar
també durant el mes de març
que és el mes de la dona
d'aquest any
i, per tant,
el temps era el que era
i, per tant, ha sigut
un temps de molta feina
durant molts mesos
que s'havia d'acabar
i la veritat és que també
tenia ganes que arribés aquest moment
ja de tenir el llibre a la mà
i dir això s'ha acabat
ja
i a més una mà no enguixada ja
que també és doble
doble llibertat
des d'avui, sí, sí
s'acaba Sant Justenques
i em treuen a l'avís
just, eh?
que, per cert, Sant Justenques
per a aquells que ens estiguin escoltant
i pel que sigui
no els hi són
i no
en breu vent
com podries descriure
aquestes
aquest recull d'entrevistes
que s'han estat amatent
i que se seguiran amatent
aquí a Ràdio d'Esvern
és a dir, què és Sant Justenques?
jo crec que per explicar-ho
no es pot parlar només del llibre
o només del programa de ràdio
sinó que és tot el projecte
perquè el projecte va néixer
doncs
bé, la idea inicial
era fer la miscel·lània
això abans fins i tot
que jo entrés
dintre d'aquest projecte
la idea inicial
era fer una segona miscel·lània
que seguís la primera
que es va fer
amb 50 dones de Sant Just
doncs fer-ne una altra
amb 50
que al final van acabar sent 66
dones de Sant Just
doncs d'una generació posterior
en aquest cas de la generació
doncs
entre els anys 30
i els anys 50
i aleshores
a partir d'aquí
crec que va
crec que va ser Léctor
precisament
el director de la ràdio
que va pensar
ostres
doncs per què no fem
que aquestes
entrevistes
converses
que s'han de tenir amb elles
perquè t'expliquin la seva vida
que se sentin
es gravin a la ràdio
se sentin
i es puguin emetre també
i d'aquí va néixer
aquesta idea
de fer-ho
un projecte
doncs que fos
conjunt
entre la ràdio
i l'Ajuntament
sobretot
amb unes entrevistes
que se matessin
aquí a Ràdio d'Esvern
i que després
es plasmessin
en aquests textos
que apareixen al llibre
i de les 66
dones
una no ha passat
per la ràdio
però igualment
has parlat amb ella
li has fet l'entrevista
per després
plasmar-la
en el llibre
per desgracar
n'hi ha hagut algunes
no estic segura
de moment
el que sí que sé
és la Marta Roig
que ens va deixar
i crec que també hi havia una
la Rosa Carbonell
també
la Rosita Carbonell
que ho va recordar
també l'alcalde
Josep Perpinyà
a la presentació
del llibre
que la Rosita Carbonell
i la Marta Roig
ens han deixat
des de
bé
des del moment
que el llibre
ja estava
a punt
per entrar
a impremta
fins a la presentació
en aquests últims
dos o tres mesos
ens han deixat
i ahir també
era un bon moment
per retre'ls
un petit homenatge
i recordar
la seva figura
i com
clar
les van entrevistar
farà
ja temps
perquè
els programes
es van amatent
diguéssim
amb una certa diferència
entre quan s'han gravat
i després quan s'emeten
però
clar
quina sensació
potser també
el fet d'haver parlat
i entrevistat
aquestes dues persones
en aquest cas
que han estat aquestes dues persones
i que
per coses de la vida
avui dia
no ens puguin acompanyar
i t'emportes un record
com molt
com dir
molt exclusiu
d'elles
és representatiu
doncs
bé
que sempre sap greu
que se'n vagi una persona
i més
doncs
quan les acabes
d'entrevistar
però
sí que
crec que
això ens ha de fer
pensar
doncs
que
precisament
encara són més útils
i més importants
projectes
com aquest
per
conservar la memòria
d'aquestes persones
doncs
que
mira
que ens han deixat
però ens han pogut deixar
amb un testimoni
de la seva vida
que ara queda recollit
amb una entrevista
i amb un llibre
i que
i que
podrem seguir
gaudint
i escoltant
encara que elles
malauradament
no
no hi siguin
moltes de les dones
que surten aquí
doncs
encara els queden
molts anys de vida
i tant
n'hi ha moltes
que són relativament joves
però
però vull dir
que
això dona que pensar
no
de dir
doncs està bé
mentre les tenim aquí
aprofitem
que ens deixin el seu testimoni
perquè
perquè això sí que queda per sempre
el llibre i les entrevistes
ara
que les podem escoltar
en pot
que està a la carta
exacte
això queda per sempre
perquè a més
la franja d'edat
és a dir
la forquilla d'edat
ha estat bastant
diguéssim
àmplia
sí
ha sigut àmplia
ha sigut àmplia
perquè
d'una banda
han sortit
persones
dones
que
d'alguna manera
encara estaven a cavall
entre la miscel·lània
anterior i aquesta
i que
per un motiu
o un altre
doncs perquè
els llibres
tenen el seu límit
de pàgines
no van sortir
a la miscel·lània anterior
i ara sí
doncs han tingut
aquesta oportunitat
de sortir
en aquesta
i després
moltes dones
també nascudes
en les dècades
dels 40
50
ja més
més joves
que
que ja formen part
d'aquesta generació
que n'hem dit
la generació
que ha viscut
la plenitud
la seva plenitud
professional i vital
en un moment
de transició
que això també
crec que és
és important
i és segurament
un dels punts
en comú
que tenen
totes les dones
que si veieu
el llibre
ja veureu
que a banda
d'aquest
d'aquest punt
en comú
històric
i de Sant Just
tenen poques coses
més en comú
perquè són dones
d'àmbits molt diversos
de fet
el nom del llibre
Sant Just
tenc
vides en democràcia
és a dir
són les seves vides
en aquest període
de transició
arribant aquí
o marxant d'aquí
o pel que sigui
amb un vincle
relacionat
amb el municipi
amb Sant Just
sí
sí sí
són dones
que
doncs que van néixer
i van créixer
en un moment
de dictadura franquista
moltes a Sant Just
però moltes
a altres punts
de l'estat espanyol
de Catalunya
o fins i tot
de
l'estranger
però que al final
han acabat
portant
la seva vida
aquí a Sant Just
i visquent
la seva part
més important
de la vida
aquí a
Sant Just
com a punt en comú
i
són també
segurament
la primera generació
de dones
que ja ha sortit
massivament
cap als llocs de treball
que
han estudiat
una carrera
també
moltes d'elles
moltes
també fins i tot
van estudiar
una carrera
més
més grans
del que seria normal
perquè potser
quan tenien
20 i pocs
no van tenir
oportunitat
i en canvi
després amb 30
amb 40
van decidir
estudiar una carrera
que això també
és molt significatiu
i aquests són
molts dels punts
que vas trobar
al llarg del llibre
que potser
no són comuns
de totes les dones
però que sí
que dibuixen
una mica
una realitat conjunta
va ser com
la primera generació
empoderada
empoderada
no?
potser
a nivell
és a dir
les primeres dones
empoderades
en alguns aspectes
com de poder estudiar
tot i que sigui
els 40
o de poder
tenir un càrrec
professional
que en aquella època
no era el comú
per una dona
clar
aquest camí
de l'empoderament femení
és un camí
que encara no s'ha acabat
que continua
en evolució
però sí que és
que aquesta generació
va fer un canvi
molt gran
respecte a l'anterior
jo crec
és el que comentaves
ara mateix
que ha pogut
treure molt més
el cap
i reivindicar
molt més
el paper
de la dona
encara queda
un camí llarg
però
sí que s'ha notat
aquesta diferència
i tornant una mica
al llibre
el llibre físic
que déu-n'hi-do
és un bon
totxo
sí sí
és un bon volum
de llibre
són 300 pàgines
pràcticament
en realitat que
a més
cada entrevista
té la seva fotografia
de la
de la Sant Justenca
entrevistada aquí
a la ràdio
i també alguna fotografia
que ens ha fet arribar
o et va fer arribar
d'alguna manera
de la seva vida
de jove
o algun tipus
de festa
o de costum
i així sembla
que dóna més vida
a la història
que està escrita
a través de les imatges
sempre ajuda
sí les fotos
els vaig fer aquí
a la ràdio
jo mateix
de fet aquí a la cadira
on estic assegut
jo ara mateix
ho he presenciat
alguna vegada
sí
sí sí
doncs ja has vist
aquí a la ràdio
de fet es veu el micròfon
amb moltes fotos
per tant es veu perfectament
que és a la ràdio
i la resta de fotos
doncs jo els hi vaig demanar
que em portessin fotografies
que elles creguessin
que eren representatives
d'elles
amb gent
que fos important
per a elles
o fent activitats
o exercint
la seva professió
alguna cosa
que fos significativa
i em van portar
fotos molt variades
perquè
hi ha gent
que em van portar
moltes fotos
treballant
altres persones
que van portar
fotos de família
fotos amb moments
d'oci
hi ha fotos
molt variades
i molt diverses
algunes antigues
també
que realment
tenen el seu valor
fan molta gràcia
de veure
perquè veus
llocs de Sant Jus
que dius
ostres mira
això és
ara veia una
que es veia a l'entrada
d'aquí de Can Ginastà
bastant canviat
això la paret ondolada
aquesta
però
molt canviat
i això també
doncs té
tensió atractiu
per la gent que vulgui
fullejar-lo
i veure les fotografies
i a més
i a més
comentar-se
això
que es veu
a les fotografies
com que estan fetes
dins de l'estudi
surt un tros del micròfon
de Ràdio d'Esvern
però és que precisament
a part de
des de Ràdio d'Esvern
donar veu
a moltes seccions
programes
tan variats
com Rock
o el que sigui
també és una mica
l'altaveu del poble
la gent escolta
Ràdio d'Esvern
per conèixer
o informar-se
o estar al dia
o riure una estona
també
depèn del moment
i tant
tots els programes
de la casa
aporten
alguna cosa
diferent
a Sant Just
però sempre
d'un punt de vista local
i això
que comentaves
de les fotos
és deliberat
és a dir
volíem que sortís
Ràdio d'Esvern
al llibre
perquè és un projecte
conjunt
doncs que
aquí queda desplasmat
també que s'ha fet
a Ràdio d'Esvern
i tant
no només amb les fotos
sinó també
amb els codis QR
cert
això t'ho anava a preguntar
sí, sí, sí
estem molt modernitzats
arribats a aquest punt
no, la veritat és que no
però explica'ns una mica
entenc que va linkada
amb l'entrevista
de cada Sant Justenca
sí, sí
és a dir
al final de cada capítol
hi ha una franja
de color lila
que és color lila
de la dona
com les flors
que van dur-se
i que de Sant Justenca
amb el llibre
sí, exacte
el color
sí, com el murat suau
sí, és com un murat
sí
i en aquesta franja
del final
hi ha un codi QR
que
o sigui
l'escaneges
amb el telèfon mòbil
et porta
directament
a l'entrevista
de ràdio d'Esvern
que està penjada
més a més
si pot accedir
per internet
i aquest era un toc
que també
acabem a portar
per acabar
donant el llibre
amb la ràdio
i perquè les persones
que estiguin llegint
el llibre
si volen
saber més coses
sobre les dones
puguin accedir
a la ràdio
perquè
al final
els capítols del llibre
posar-li veu també
sentir-ho
exacte
els hi poden posar veu
té també un punt més emotiu
segurament la ràdio
que els capítols del llibre
i també en els capítols
s'ha hagut d'opiar
molta informació
que sortia a la ràdio
perquè mitja hora de conversa
dona per molt més
que tres pàgines del llibre
clar, hi ha hagut un treball
de sintetització
per part teva
entenc
d'aquesta feina
no només entrevistes
sinó sintetitzar
les entrevistes
plasmar-les en full
clar, potser
tres quarts
de la informació
que m'han donat
només s'escolta
només s'escolta
i no es llegeix
per tant
si algú
llegeix el llibre
i se li queda
curta la informació
que vagi a la ràdio
i anava a dir
has tingut vincle
amb la ràdio
perquè vas estar aquí
dirigint
i presentant
el Just a la Fusta
farà un temps
un any
més o menys
i encara vinc
a aquest programa
encara vinc
exacte
a la plaça Mireia
a la tertúlia esportiva
acostumes a venir per aquí
també per acabar
de tancar temes
de Sant Justenques
de tant en quant
i hi ha una cosa
que t'he de dir personalment
que em sap greu per tu
i és que no he trobat
el teu nom al llibre
Sergi
sí
bé, és una decisió
que s'ha pres
des de l'Ajuntament
de
bé
doncs els encàrrecs
que s'han fet
per aquest llibre
no mencionar-los
ni el
ni el meu nom
ni el de les altres persones
que mira
ja que comenten això
m'agradaria
mencionar
les persones
que han col·laborat
en aquest projecte
en primer lloc
l'Enric Riba
d'aquí de la ràdio
que una mica
ha fet com d'enllaç
amb l'Ajuntament
i ha coordinat el projecte
la Montse Ribarola
i la Gina Pol
la regidora
de Polítiques de Gènere i Igualtat
que l'han coordinat
des de l'Ajuntament
aquest projecte
i també
des de l'inici
doncs
han
han ajudat
que tot això
fluïs
si fos possible
com sempre
també
el Carles
aquí a la ràdio
donant un cop de mà
muntant les sintonies
posant cada dia
el programa
perquè s'escolti
que
si no hi fos el Carles
i ho posés
no s'escoltaria
a la ràdio
doncs
a veure
qui més
que no em deixi ningú
també
la Glòria Escrits
que és la persona
que ha compaginat
el llibre
i l'Alberta Espona
que ha fet
el disseny
de la portada
aquestes són
crec que ara mateix
no em deixo ningú
bé
l'Hèctor també
va gravar
la veu
de l'entradeta
del programa
i bé
doncs
aquestes són les persones
amb noms i cognoms
diríem
que han participat
en aquest projecte
i que l'han fet possible
i
jo ens he fet
les entrevistes
i després he escrit
el llibre
aquest està del meu paper
home
crec que
és cert
que donar les gràcies
també a la gent
que ha fet possible això
i que
pel motiu que sigui
no hi apareix
en algunes pàgines
del llibre
és important
igual que et comentava
crec que tu també
hi has format part
d'una manera molt important
perquè has estat el vincle
entre el paper i la veu
bàsicament
i des d'aquí
des de Ràdio d'Esvern
i t'ho dic personalment
però a nivell d'aquí
també era com
ostres
trobem a faltar el Sergi
escrit en el llibre
ara
et donaré un bolígraf
i faré que ens ho dibuixis
ens ho escriguis
i ens deixes el llibre aquí
perquè tenim una mostra
que ens van portar ahir
un llibre
que ens van regalar
ens va portar el Gina Pol
i el tenim aquí
per la ràdio
també
per la gent que vulgui
també que
s'esperi una estoneta
aquí a la taula
de la redacció
que pugui també
llegir
o fullejar una mica
les entrevistes
al final és un criteri
que s'ha escollit
però ja que em preguntes
doncs
reconèixer la feina
de tota aquesta gent
que
en major o menor mesura
n'ha portat
coses al projecte
i per
quasi bé
en acabant
et preguntaré
crec que aquesta pregunta
te la vaig fer
una vegada
que ja vas passar
per aquí el programa
parlant
passivament de Sant Justenques
però que ara
no estava tan
acabat
el projecte
amb quina
no Sant Justenques
et quedes
però
què és el que potser
t'ha gravat més
a tu
com a persona
entrevistant
aquestes 66 persones
Sant Justenques
doncs
quedar-se amb un nom
me'n recordo
que l'altra vegada
que vaig venir
i vam parlar
sí que et vaig donar
dos o tres noms
de persones
que havien tingut
una història
que m'havia sorprès
d'alguna manera
però
o algun fet rellevant
avui com que
estem tancant el projecte
avui no em mullaré
però
mira
doncs
una de les coses
que em queda
d'aquest projecte
és que
ara vaig pel carrer
i conec
moltes dones
d'aquesta franja
d'edat
que abans
no coneixia
i doncs
que
les saludo
i ara les conec
i sé moltes més coses
de la seva vida
gràcies a aquest projecte
i doncs
també em quedaria
amb l'amabilitat
d'aquestes persones
de venir aquí
explicar la seva història vital
perquè no és fàcil
posar-te a banda
un micròfon
i més
moltes d'aquestes persones
que potser
era la primera vegada
que parlaven
per la ràdio
o no hi estaven acostumades
no és fàcil
venir aquí
obrir-se
explicar la teva vida
portar fotografies
oferir-te
perquè això
es publiqui en un llibre
la veritat és que
no
no és fàcil
i també em quedo
doncs amb això
amb aquesta generositat
de les persones
que hem volgut sortir
les Sant Justenca
t'han fet a tu
més Sant Justenc
eh
sí
sona una mica així
no el que estaves dient
sí sí
doncs segurament sí
perquè he après moltes coses
d'altres generacions
que no sabia
doncs abans que marxis
que queda res un minut i poc
escoltem si vols
no per última vegada
perquè sé que encara
queden molts capítols
per emetre
però
fem-ho així en directe
una última promo
Sergi
Sant Justenques
un programa d'entrevistes
amb reflexions
i històries personals
de dones de Sant Just
els dilluns
a dos quarts de vuit del vespre
i els dijous
a dos quarts de nou
Sant Justenques
ara sí
almenys volíem
que per una última vegada
en directe
poguéssim escoltar
aquesta entradeta
que tants programes
t'ha donat
el pas de
avui tenim amb nosaltres
a
no?
doncs
avui tenim amb nosaltres
el Sergi Pons
Sant Justenc
del poble
i la persona encarregada
per haver fet aquestes entrevistes
gràcies Sergi
per haver vingut
moltes gràcies a tu
Mireia
i gràcies també
per haver-me deixat
l'estudi a gravació
tants dies
per fer el programa
que també heu estat
molt generosos
de res home
una abraçada
Sergi
que vagi bé
a tu
gràcies
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Kilian Sabrià
acaba sense resultats
la investigació
de la justícia belga
arran de la denúncia
del president Puigdemont
pel geolocalitzador
descobert
el seu cotxe
a Bèlgica
ni la fiscalia
ni el jutge
han arribat
a cap conclusió
rellevant
segons el fiscal
de la regió
que porta el cas
la defensa
del president Puigdemont
vol que s'investigui més
Brussel·les
Jordi Baró
Bona tarda
la fiscalia belga
no veu cap infracció
relacionada
amb el geolocalitzador
que l'entorn
de Puigdemont
va denunciar
que havia trobat
en un cotxe
que utilitzava
l'expresident
de la Generalitat
així ho ha assegurat
a Catalunya Ràdio
el fiscal del cas
Jean-Claude Slander
de la regió
de Brabant-Baló
al sud de Brussel·les
a la qual pertany
el municipi
de Waterloo
on es troba
la residència
de Puigdemont
segons el fiscal
el jutge
ja ha acabat
la instrucció
i s'està pendent
de si el magistrat
fa cas
de les demandes
de la defensa
de Puigdemont
que vol que s'investigui més
el seu advocat
a Bèlgica
Pol Becart
ha assegurat
que recorreran
i que el cas
no es pot donar
per tancat
Jordi Baró
Catalunya Ràdio
Brussel·les
Notícies breus
Martí Ferrero
L'advocacia de l'Estat
demana que s'investiguin
36 votants ferits
de 4 col·legis electorals
de l'1 d'octubre
que van denunciar
l'actuació policial
també vol que s'identifiquin
altres concentrats
l'advocacia vol que s'investiguin
les suposades agressions
a policies
quan volien impedir-los
el pas
amb, diuen textualment
la força intimidatòria
de la massa tumultuària
i amb actes de
i torna a ser textual
resistència greu
intimidació
i abraonament
és la mateixa petició
que ha fet
el sindicat policial
al sub
davant de l'Audiència
de Barcelona
en canvi
el jutjat d'instrucció
número 7
va rebutjar
investigar els concentrats
argumentant
que eren víctimes
de la situació
de confrontació
generada
pels poders públics
i que només feien
resistència passiva
l'excomissari
José Manuel Villarejo
assegura
que la documentació
que tenia
del líder de Podem
Pablo Iglesias
provenia
d'una investigació
policial
no pas
d'una operació
política
el jutge
que porta
el cas
de l'excomissari
l'ha interrogat
sobre la documentació
que se li va intervenir
en el moment
de ser detingut
el 2017
i sobre un telèfon
mòbil
que una de les assessores
de Pablo Iglesias
havia denunciat
com a robat
l'advocat de Villarejo
però ha explicat
a la sortida
del jutjat
que en cap moment
l'excomissari
ha filtrat
informació
privada
d'Iglésias
i menys
amb finalitats
polítiques
sentim
Antonio José García
en absoluto
había una operación
sobre Pablo Iglesias
el señor Villarejo
simplemente tenía
información
lo único que puedo
aclarar
es que el señor
Villarejo
no participa
en ningún robo
ni que
no hace ningún uso
indebido
de ninguna información
el resto
pues ya lo sabrán
cuando siga
la investigación
l'alcalde
de Larbós
detingut
i posat
en llibertat
posteriorment
per un suposat
cas de prevaricació
tràfic d'influències
i falsedat documental
anuncia
que se sent
perseguit
per un membre
de la policia local
corresponsal
al Baix Penedès
Montse Janer
Joan Sanz
diu que el que esperava
com a màxim
era rebre
una citació judicial
però en cap cas
ser detingut
pels Mossos
ell diu
que se sent
perseguit
amb interessos polítics
a dos mesos
d'unes eleccions
l'alcalde
del PSC
no descarta
emprendre accions legals
quan tingui coneixement exacte
dels fets
que se li imputen
ara hi ha secret
de sumaris
sobre les actuacions
que presumptament
són per falsificació
documental
i prevaricació
per un cas de multes
un mateix agent
li havia posat
multes
reiteradament
que sumaven
uns 2.000 euros
Girona recupera avui
el pont del Dimoni
de fet
es preveu reobrir
aquesta mitjanit
és un antic pont medieval
que han reconstruït
pedra a pedra
sobre el riu
Güell
Maria Rovira Girona
Bona tarda
el pont d'un solar
que el van construir
al segle XIV
no gaire lluny del lloc
on l'han posat
ara es va desmuntar
el 1968
quan van canalitzar
el riu Güell
fa anys que els veïns
de Santa Eugènia
reclamaven la reconstrucció
avui alguns
s'han acostat satisfets
per veure l'obra
segons Manel Mesquita
un dels impulsors
del projecte
s'ha volgut combinar
la preservació
d'elements originals
i que es vegin també
els nous
el que s'ha volgut
amb aquesta obra
és potenciar
revitalitzar
posar en imatge
una obra
del segle XIV
les d'ovelles
són les Reals
la parella de masoneria
de pedra rierenca
està feta
amb la tècnica tradicional
Maria Rovira
Catalunya Ràdio Girona
i ara primera festa
pel dret a l'habitatge
del somni del 92
avui una ruleta russa
olímpiades i fort
Maria Arnal
i Marcel Bagès
de Seix Sisters
Zà
i aquests que sentim
làgrimes de sang
d'això 23 d'abril
a la sala Polòdia
de Sant Jordi
un concert impulsat
conjuntament
entre el sindicat
de llogaters
i la plataforma
defectats per la hipoteca
els organitzadors
avisen que és un acte
degut a la situació
d'emergència habitacional
agraujada
per l'encariment
de preus tant de lloguer
com de compra
a la ciutat de Barcelona
tots els beneficis
de les entrades
que ja estan a la venda
per 10 euros
aniran destinats
a entitats que lluiten
per un habitatge digne
també hi haurà
una fila zero
per fer donacions
esports
Marta García
el colombià
Miguel Ángel López
de l'equip
astanar
ha guanyat
la quarta etapa
de la volta a Catalunya
en una bona jornada
també per al català
Marc Soler
tercer en l'etapa
d'avui
el colombià
se situa
en nou líder
de la general
demà a la cinquena etapa
se disputa
entre Puigcerdà
i Sant Cugat
del Vallès
i té 188 quilòmetres
en basquet
el bàxim
en resa
acaba de fer oficial
la renovació
de contracte
del pivot gironí
i en Cuba
a cima
per tres temporades
més
fins al 2022
l'Uni i Girona
ha de remontar
tres punts
en la pista
del Montpellier
per classificar-se
per a la final
de l'Eurocap femenina
a la segona competició
europea
el partit
que podreu seguir
per Esport 3
començarà a les 8
i el seguirem
també en el programa
Tot Costa
on avui parlem
per cert
amb el vicepresident
esportiu
del Barça
Jordi Mestre
a partir de les 7
i precisament
l'equip de basquet
juga avui
en el Palau Blau Granà
contra el Budich
Not Montenegrí
l'equip entrenat per Pèsich
busca aconseguir
assegurar-se
la cinquena posició
de la fase regular
de l'Eurolliga
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Són les 6 i 6 minuts
Bona tarda
El ple ordinari
del mes de març
tindrà lloc
que avui
a les 7 de la tarda
a la sala de sessions
de l'Ajuntament
Entre els punts
més destacats
de l'ordre al dia
s'hi troba
la proposta d'aprovació
del Pla Municipal
d'Acollida
a Persones Refugiades
i Immigrades
un document
que vol recollir
les directrius
que articulin
les polítiques
d'acollida a Sant Just
D'aquesta manera
es busca la possibilitat
d'acollir persones
demandants
de Protecció Internacional
o Asil a Catalunya
i desenvolupar
diferents eines
d'integració
a partir d'instruments
i mecanismes
per facilitar
una rebuda
socialment enriquidora
Així doncs
vol treballar
principalment
en dos fronts
intervenció
a les actuacions
que van dirigides
a les persones
demandants
de Protecció Internacional
o Asil
i accions
de sensibilització
adreçades
a la ciutadania
santjustenca
a més
en relació
amb aquest punt
els grups municipals
de govern
PSC Esquerra
i Movem Sant Just
han presentat
una moció
per lluitar
contra la criminalització
dels i les joves
adolescents migrats sols
una proposta
que també vol incloure
una dotació econòmica
per a l'estratègia catalana
d'acollida a integració
Avui es dona el tret de sortida
de la tercera edició
del quinto tapa
Sant Just d'Esvern
que tindrà lloc
entre els dies
28 de març
i 14 d'abril
en aquesta ocasió
hi participen
19 bars
amb un total
de 33 tapes
el que representa
una disminució
de dos establiments
respecte a l'any passat
tot i que s'han produït
diverses altes
i baixes
cada bar ofereix
dues tapes diferents
juntament amb
un quinto de cervesa
a l'hambra
la tapa de la casa
un preu de 3 euros
i la tapa
quilòmetre 0
a 3 euros i mig
el quinto tapa
organitzat per l'Associació
de Gastronomia i Turisme
fa promoció
dels productes
del Parc Agrari
del Baix Llobregat
i per això
les tapes
tenen com a protagonista
la carxofa Prat
els espàrrecs
els alls tendres
i les bledes
entre d'altres
aliments
d'aquesta zona
Avui s'ha posat en marxa
l'aplicació mòbil
que permet pagar
l'aparcament
a la zona
blava i verda
del municipi
una app
desenvolupada
per l'AMB
que és completament
gratuïta
això permetrà
canviar la forma
de pagament
dels parquímetres
de Sant Just
ja que en comptes
d'abonar un import
per franges horàries
tancades
a partir d'un tiquet
es pagarà
pels minuts
que s'ha estacionat
un cop es retiri
el cotxe
l'aplicació
funcionarà
de la següent manera
el primer cop
que s'utilitzi
s'haurà de fer
un registre
on s'introduiran
les dades d'usuari
de pagament
i del vehicle
un procés
que ja no s'haurà
de repetir més
a partir d'aquí
es podrà introduir
en un mapa
per fer l'estacionament
el tipus de plaça
i especificar
el vehicle
i l'app
especificarà
la data
i l'hora d'inici
les tarifes
els horaris
i el temps màxim
d'estacionament
de la mateixa manera
es podrà consultar
en qualsevol moment
li importa abonar
un cop finalitzat
l'estacionament
es farà el pagament
de forma telemàtica
Fins aquí
les notícies
de les 6
tornem
amb més informació
als Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7
fins ara mateix
Fins aquí
Fins aquí
Hoy el viento
sopla más de lo normal
las olas intentando
salirse del mar
el cielo es gris
y tú no lo podrás cambiar
mira hacia lo lejos
busca otro lugar
y cien gaviotas
¿dónde irán?
¿dónde irán?
hoy no has visto a nadie
con quien derrumbar
los muros que gobiernan
en esta ciudad
hoy no has visto a nadie
con quien disfrutar
placeres que tan solo
tú imaginarás
y tus miradas
y tus miradas
¿dónde irán?
¿dónde irán?
hoy podrás beber y lamentar
que ya no volverán
sus alas a volar
cien gaviotas
cien gaviotas
¿dónde irán?
cien gaviotas
hoy el día ya no es como los demás
pero el ron y la cerveza
harán que acabes mal
nena ven conmigo
déjate llevar
hoy te enseñaré
dónde termina el mar
y cien gaviotas
¿dónde irán?
¿dónde irán?
hoy podrás beber y lamentar
que ya no volverán
sus alas a volar
cien gaviotas
¿dónde irán?
hoy podrás beber y lamentar
que ya no volverán
sus alas a volar
cien gaviotas
¿dónde irán?
a volar cien gaviotas
a volar cien gaviotas
a volar cien gaviotas
a volar cien gaviotas
Doncs ja veieu que avui estem una mica amb cançons d'època, podríem dir-ho.
És el senyor Spotify que ens recomana cançons com aquesta,
100 gaviotes de Duncandú, una cançó que té els seus anys.
Per cert, l'entrevista del Sergi Pont la tindreu tallada
i us la publicarem també a les xarxes socials
per a aquells que la vulguin tornar a escoltar
o per a aquells que no l'hagin escoltada des d'aquí.
I li tornem a donar les gràcies al Sergi per haver passat per aquí pel programa
i haver-nos... bueno, haver volgut compartir la seva experiència
i el seu punt de vista d'aquestes 66 entrevistes.
En fem una breu pausa i parlem amb la Vanessa Montserrat del LinkedIn.
A veure si... a veure què aprenem avui del món de les xarxes.
Ara escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
I ara sí, a punt de tocar un quart de set de la tarda,
donem la benvinguda a la Vanessa.
Vanessa, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Se m'enganxa la llengua.
I benvinguda al programa de nou.
Gràcies.
Gràcies per venir fins aquí.
Sempre us ho dic a tots, perquè sé que no tothom ve de Sant Just,
per tant, gràcies també per aquest petit esforç de moure't fins aquí.
Cap problema.
I seguim parlant de tema, com a bona community manager,
seguim parlant de xarxes socials.
Vam parlar d'Instagram, la xarxa social visual per antonomàcia, potser.
Sí.
Vam parlar de Facebook, la que jo creia que ja m'havia quedat oblidada, però no.
I sobretot per tema empresa i diguéssim...
Sí, sobretot a cara a empreses, no?
I avui ens volies parlar de LinkedIn, que és l'empresa...
No, d'empresa, sí, és una empresa, però és la xarxa social per també a empreses,
a nivell professional.
Sí, diguem-ne que és la xarxa més professional de totes les que coneixem, no?
O les més conegudes, vaja.
És la xarxa per antonomàcia més professional.
Sí.
És això.
Sí, sí, sí.
Perquè allà, si algú que encara no sap exactament què és el LinkedIn, no?
Com ho explicaríem així breument?
Doncs, a veure, sí que és veritat que hi ha com un fals mite o que la gent el coneix més poder
perquè tots tenim allà el nostre currículum, no?
I és com, bueno, sí, bueno, LinkedIn tinc el meu currículum allà i ja algú em trucarà si estic buscant feina.
I, aviam, això va començar així, sí que és veritat, però ha canviat molt.
Llavors, doncs, per fer una breu introducció...
No és només de tenir el currículum penjat.
No, només és això.
Òbviament, com a tota xarxa, s'ha d'interactuar, no?
I més en tema búsqueda de feina.
Clar, llavors, això que coneguem a LinkedIn com a la xarxa social professional
és com un concepte molt genèric, no?
I al final no només és això, sinó que hi ha quatre tipus de projectes professionals
pels que LinkedIn és una eina molt útil.
I aquests quatre serien, doncs, per la gestió de carrera professional,
que és més aviat pel que el coneixem, perdona,
per buscar feina, que també és molt important,
per captar talent, que la gent que es dedica a buscar aquells perfils més professionals
fan servir molt LinkedIn,
o sigui que hem de tenir el nostre LinkedIn molt ben cuidat
si és que estem en una búsqueda de feina,
i també per generar negoci,
o sigui que també podem buscar els nostres clients potencials a través de LinkedIn.
Llavors, avui us donaré uns consells
per tenir aquesta xarxa com una miqueta més treballada en plan professional
i que traiem el...
Avui què ens passa?
Em sembla dilluns, eh?
Per la...
Doncs què traiem el nostre?
El màxim profit, no?
Exacte.
Això sempre des de, diguéssim, una vessant des d'una empresa,
ens ho explicaràs des de la vessant empresarial,
és una compta d'empresa o també la personal?
Ho treballarem des del perfil personal.
Val.
Que això com a Facebook, a través del nostre perfil personal,
podem crear la nostra pàgina d'empresa també, si és que volem crear-la.
Però sempre hem de tenir primer un perfil personal.
I aquí, doncs, ensenyarem avui com perquè tothom,
no només parlem d'empresa, perquè sempre estem parlant d'empresa,
doncs perquè tothom pugui fer servir aquesta xarxa d'una manera,
doncs perquè tregui profit d'aquesta manera, no?,
que parlàvem al principi.
Si busquem feina, per exemple,
o si ens volem donar a conèixer també com a marca personal,
com a branding, saps?
Si és que nosaltres ens dediquem, doncs,
a fer uns treballs per compte pròpia,
doncs hem de treballar molt bé el nostre perfil.
Si, per exemple, som autònoms
i som, doncs, un fisioterapeuta, per exemple,
doncs està, o sigui, és molt aconsellable
que treballi en aquesta eina, aquesta xarxa social,
perdona, doncs per captar clients
i que la gent que potser estigui,
empreses que estiguin buscant un perfil com el teu,
doncs et trobin i vegin que el teu perfil està ben treballat.
Abans de començar amb aquests detalls,
tu trobes que és una xarxa social fàcil, diguéssim,
d'utilitzar, de manejar, no?
Sí que és fàcil, no és difícil.
A veure, no és tan senzill a poder com a Instagram,
evidentment, que és molt més intuïtiva
i, bueno, sí, si és que hi ha gent interessada
en poder o en aprendre a fer-ho,
jo també faig formacions.
Ah, mira, és a dir, de com utilitzar-ho, no?
De com treballar amb LinkedIn, no?
Bé, a part de LinkedIn, també treballem les altres xarxes socials,
o sigui, faig formacions a través de...
o sigui, per qualsevol xarxa social,
però sí que és veritat que LinkedIn,
doncs, en ser una xarxa que és molt més professional,
sí que és veritat que es requereix una informació
o una formació, més aviat,
doncs una miqueta més exhaustiva, no?
i faig formacions, o sigui, si esteu interessats,
doncs, posar un contacte amb mi.
O com ho poden fer, exacte, com poden posar-se en contacte amb tu?
Mira, doncs, si em voleu escriure per mail,
doncs el meu mail és
Vanessa, amb una S, Montserrat, tot junt,
arroba apsocialmedia, acabat en M,
no és fàcil el meu mail,
punt com.
Si no, per telèfon,
em poden trucar al 652-16-0541, també.
O si no...
O escriu en WhatsApp, també.
Exacte.
I si no...
O a través de ràdio, exacte,
a través de ràdio d'Esvern,
sempre podem posar en contacte, diguéssim,
col·laboradors amb gent que vulgui
algun consell o servei o el que sigui.
I si vols, entrem en tema,
en temàtica de LinkedIn.
Entrem en tema.
Doncs mira, el punt número 1
és molt important
que la fotografia del perfil
estigui ben treballada, eh?
O sigui, sembla mentida,
però segueixo veient fotos
que no són adequades
en el perfil de moltes persones.
O sigui, heu de posar una foto
que tingui un fons clar,
que la cara estigui a prop
i que estigui enquadrada.
És una mica foto DNI, no?
O típica fotografia que...
És una mica...
Sèria, podríem dir.
Sí.
No podem posar-nos com de festa, eh?
Sí, la foto del viatge a Ibiza, no?
No toca, no toca.
No toca, no toca.
En aquesta xarxa no toca.
Hem de ser més professionals, d'acord?
És com la foto que posaries
al teu DNI, sí, o currículum,
una miqueta més així, d'acord?
Que estiguem somrient també és important,
perquè la teva fotografia al final
és el primer que veu tothom.
Llavors, pensa que és la imatge
que vols que vegin els altres, de tu.
I si t'estan buscant per feina,
doncs tu mateix.
I també transmet una imatge,
pots arribar més o menys a intuir
algunes coses, no?, d'aquella persona.
Que sigui una impressió, però...
Per això és important treballar la fotografia
i no tenir qualsevol foto
ni que estigui desenquadrada
o que estigui un primer pla,
perquè és que jo m'he trobat barbaritats, eh?
Autèntiques barbaritats.
Llavors, per favor, us demano,
treballeu ben bé la vostra fotografia.
I al igual que la fotografia,
després tenim la imatge que surt
darrere de la nostra fotografia, diguem-ho...
El header, no?, o la capçalera, no?
La capçalera, això mateix.
Doncs això, per defecte,
ja ens surt com una imatge
que ens dona LinkedIn.
Llavors, aquí també seria convenient
canviar-la i posar-la una
que sigui personal teva,
que tingui a veure amb el teu sector.
Perquè així vol dir
que la teva xarxa està més treballada.
Llavors, la gent que t'hagi de buscar
o que miri el teu perfil,
doncs veurà que realment
t'ho estàs corrent.
Llavors, això és important, també.
El segon punt és que el títol
també te'l treballis, d'acord?
Això és el segon que es llegirà, no?
I així que és important
que reflexis bé el que fas,
segons quin sigui el teu públic, també.
És important que tinguis en compte
les paraules claus,
que això sempre insisteixo,
això de les paraules claus, d'acord?
Perquè Google posicioni
també el teu perfil, d'acord?
Llavors, que les empreses
que t'estiguin buscant,
doncs que a més d'aquest busquin
pel buscador de LinkedIn,
si busquen pel Google,
doncs que també et puguin trobar, d'acord?
Recorda que tenim fins a 120 caràcters
per escriure,
llavors els hem d'aprofitar.
Són pocs per això, no?
Bé, podem posar el titular
que sigui interessant pel teu target,
llavors tampoc no hem d'explicar aquí
la Bíblia en verso,
però que quedi, que quedi...
O sigui, podem personalitzar-lo
amb aquestes paraules
perquè atreguin el teu target, no?
A la gent que t'està buscant,
el teu sector, d'acord?
Com, per exemple, no sé,
un dissenyador gràfic, no?
Que, per exemple, vol buscar feinador,
doncs seria algú...
Sí o sí hauria d'utilitzar
les paraules dissenyador gràfic, no?
O disseny gràfic.
Sí o sí ha d'utilitzar
aquestes paraules, exacte.
I a partir d'aquí,
doncs si vol ficar el toc creatiu
o, no sé, o especialitzar-te,
no sé, amb cotxes, no?
O una miqueta més...
Sí.
Ho has definit perfectament.
Ah, sí?
Mira que bé.
Per sintetitzar, no?
La informació important, bàsicament.
Això mateix.
Va bé.
Llavors,
què més, què més?
Què més explicar-vos?
Doncs que això,
doncs capta l'atenció del lector,
d'acord?
Hem de fer que ens motivi,
que motivi a contactar-te
o a contestar-te
la sol·licitud de contacte, no?
Llavors, que siguis una miqueta,
doncs que tu treballis una miqueta
i siguis, doncs això, no?
Que estigui treballant, no?
Perquè al final,
un bon titular en LinkedIn
marca la diferència.
Llavors, hem de fer,
hem de ser una miqueta,
doncs això.
marca la diferència.
Sempre insisteixo molt en això, no?
Que hem de ser una miqueta diferents
i no fer el que fa la resta
perquè al final,
doncs caiem una mica
en passades apercebuts.
I el borreguisme, no?
Una mica també.
Sí, és veritat.
És veritat.
Llavors, aquí hem de ser...
Semblem còpies tots, no?
Sí.
Sí, clar.
Aquest seria el segon punt.
Llavors,
el tercer punt
seria l'extracte.
Perquè a LinkedIn
hi ha un apartat,
que són una cosa
les aptituds
i una altra cosa
l'extracte.
Aquí com a abstracte,
no?
Extracte.
Ah, val.
És com si hi posa un full...
Sí, és d'escriure una miqueta,
d'escriure...
No és perquè
escriguis la teva biografia,
sinó que aquí tens l'oportunitat
d'escriure
com ho fas amb el teu treball,
què és el que fas
en la teva feina
per ajudar els altres.
Aquí has d'escriure...
Has d'intentar
començar a escriure-ho
amb verbs d'acció,
que sempre vagin enfocats
o com pots beneficiar
a la persona
que t'està llegint.
O sigui,
com sempre tu
pots ajudar
els altres,
d'acció.
Llavors,
aquí no val
en dic
i els guapoquets
i tots els estudis
que tinguis.
Aquí hem de treballar
una miqueta
amb com podem ajudar
els altres.
No sé si queda clar o...
Sí, sí.
A mi, sí.
De moment no truquen al telèfon,
per tant,
suposo que preguntes
d'on hi ha.
Això vol dir
que fas bona feira,
també, òbviament.
Bé, bé, bé.
Anem bé, anem bé.
D'acord.
Un altre dels punts
que s'han de tenir
en compte,
és la informació
de contacte.
aquí és molt important
que posem
dos e-mails.
Dos e-mails?
Sí,
perquè un...
Bé, dos e-mails,
a veure,
si estem treballant
en una empresa,
doncs posarem
l'email de l'empresa
i també
el teu e-mail personal,
perquè al final,
si és que
alguna persona
de fora,
un captador
de talent,
et vol contactar,
doncs millor
que t'escriu
el teu e-mail personal
que no el e-mail
d'empresa,
per exemple,
d'acord?
Clar,
i l'empresa
potser serveix
per si hi ha
alguna altra empresa
o alguna persona
interessant,
algun servei
en concret
de tu
en aquella empresa,
no?
Exacte,
exacte.
Llavors,
és bo
tenir
els dos e-mails
per això,
perquè estem en xarxa
i perquè volem ser
trobats
per qualsevol
oportunitat
que mai sabem,
potser no estem
interessats
en canviar de feina,
però,
ostres tu,
si de sobte
ens proposen
aquí la feina
de la nostra vida,
doncs tampoc
no hem de desaprofitar-ho,
mai sabem
on ens portarà
el destí.
O sigui que
sempre millor
tenir els contactes
ben treballats.
Sí,
no sé si volies
passar a un altre punt
o perquè ara que has dit
contactes,
jo era usuària
també de LinkedIn,
ja no,
igual que el Facebook
i sé que és veritat
que arriba un moment,
almenys amb la meva experiència,
que reps sol·licituds
d'amistat potser
o no sé si es diu igual.
Contactes,
aquí a LinkedIn
són contactes.
Doncs de contactes,
sí,
perquè amistat en si
tampoc no,
oi és,
encara que siguin amics teus
que per casualitat
els tinguis,
que és gent
que és totalment
fora de potser
el teu àmbit
inclús territorial,
és a dir,
algú que t'està,
no sé,
algun coordinador
d'una empresa
càrnica
de Córdoba,
no?
I dius,
ostres,
però si jo soc
periodista
i treballo aquí
a Barcelona,
com és que m'està,
vull dir,
hi ha moments,
no?,
que potser hi ha contactes
que,
clar,
amb aquests...
Que no et serveixen de res.
Clar,
clar,
llavors no sé si és més important
a vegades el volum,
el número
que la gent pugui veure,
ostres,
té,
no?,
més de 500 contactes,
no?,
que a més crec que tu
t'ho separa,
no?,
amb si tens més o menys
de 500,
no sé si és positiu això,
o no,
o no aporta res.
Home,
al final,
clar,
depèn de tu,
el teu objectiu.
Si tu ets periodista
i el que tu vols
és,
doncs,
que et contracti
alguna empresa
que tingui relació
amb el periodisme,
evidentment,
no et serveix de res
tenir
una persona
que es dediqui
a una empresa
càrnica,
no?,
doncs,
al final,
també depèn
dels teus objectius.
O sigui,
jo no
no el demanaria
com a sol·licitud,
no?,
perquè et dona
aquella possibilitat
d'acceptar-ho o no.
Clar,
clar,
clar,
clar.
Doncs,
llavors,
jo no l'acceptaria,
evidentment,
perquè no és el meu objectiu.
Hem de tenir clar
què és el que volem aconseguir,
no?,
quin és el nostre propòsit.
Llavors,
està clar,
si no serveix de res,
doncs,
evidentment,
no acceptar-ho
i au.
clar,
a vegades és la cosa aquesta
de,
bueno,
baix a sap,
no?,
ho he de dir,
op,
baix a sap,
no?,
però clar,
això,
totalment d'acord,
és cosa de,
també del filtre
que cadascú li posi,
no?,
en aquest tipus de contactes.
Això mateix.
I quin,
tornem als punts
que ens estaves comentant.
Tornem als punts
que hi ha diversos,
eh?
Vinga,
va,
ens fem una altra.
Vale,
hem de personalitzar
també la URL
perquè et dona
la possibilitat
de
personalitzar-la,
vale?,
perquè queda
molt lleig
enviar un link
del teu perfil,
doncs,
tipus
www.linkedin.com
barra
i n
j s d
5 o 4,
saps?
I ara aquí
un mamotreto,
una que és infinit.
Però això ho fa
per defecte,
LinkedIn,
no?
Sí,
llavors és millor
enviar un tipus,
doncs,
el linkedin
punt com
barra
i n,
que és el de LinkedIn,
però que al final
tingui el teu nom.
llavors,
doncs,
és més net
i molt millor,
més bonic.
Això crec que al Facebook
també es pot fer,
pot ser?
Crec que pots canviar,
diguéssim,
la direcció?
Doncs em penso que sí,
mira,
em fas dubtar,
la veritat,
però jo diria que sí.
No ho s'asseguro,
eh?
No ho s'asseguro,
però jo diria que sí.
És com personalitzable,
no?,
perquè no quedi
aquest mamotreto
que deies
de números
i lletres
que no identifiquen
a ningú,
no?
Això mateix,
no ho identifiquen,
llavors,
no.
Llavors,
una de les altres coses,
avui ja et dic
que no sé parlar,
no sé què.
Faré veure que és dilluns,
d'acord?
Així totes estem perdonades.
doncs són les invitacions,
d'acord?
Hem de personalitzar
la invitació
sempre amb una
petita frase
d'introducció,
que si nosaltres,
per exemple,
estem rebent
moltes
invitacions,
doncs
cada setmana,
per exemple,
doncs si alguna
t'envia,
o sigui,
si algú t'envia
una invitació
que estigui personalitzada
o que
sigui petita
amb una petita
introducció,
introducció,
doncs crearem
molt més
d'atenció
que si no ho fem,
no?
Si posem allà
directament
una invitació
molt llarga
o amb una explicació
i tal
i no està personalitzada,
doncs al final
no ens servirà de gaire,
no?
Quedarà una mica
en l'oblid.
Una mica amb espam,
no?
Sembla que aquesta persona
estigui enviant així
a tòria dret, no?
Això.
Sense cap tipus
de filtre
del que busca.
Sí,
i al final,
doncs,
tampoc costa res
i aconseguirem
molt més,
al final,
que és el que volem fer,
no?
Llavors,
una de les altres coses
és que,
per favor,
no estigueu
venent
de primeres,
perquè ja...
Mira,
això jo recordo
haver rebut
algun mail
i, a més,
precisament,
feia tot el que dius
que no s'ha de fer.
Un totxo de text
no era personalitzat
i la segona,
tercera frase
ja venia
a algun tipus de servei
o d'impressió
o de...
En fi,
eren temes,
sobretot,
relacionats amb impremta.
No sé si és perquè
em devia tenir
una llista
de mons periodistes,
etcètera,
no?
Però,
sí,
sí.
I què?
Tu,
basa't en la teva experiència,
què feies
quan trobaves
aquest tipus
d'invitacions?
Crec que
a la quarta,
cinquena línia
deixava de llegir,
a no ser que
m'hagués cridat l'atenció
a alguna cosa
o que ho pogués relacionar
amb algú
que a mi personalment
em pogués ser útil,
no?
Llavors,
aquell mail
quedava allà,
aquell missatge
quedava allà
en el olvido,
vull dir,
sí,
del qual entrava,
marxava la papelera,
vull dir...
És que és tal qual,
tal qual.
O no li feia cas,
bàsicament.
És que hem de tenir
molta cura amb això
perquè,
clar,
si de primeres
ja estem oferint
els nostres serveis
o ja estem venent
el nostre producte,
doncs el que aconseguirem
és totalment
l'efecte contrari,
que la gent
ens rebutjarà,
no ens agirà
i que a vegada
que vegi
algun missatge nostre
dirà,
ostres,
aquests pesats
o aquesta pesada
que sempre hem estat
intentant colar alguna cosa,
passo,
diria,
no?
I al final
no és el nostre objectiu.
O sigui,
que per favor,
per favor,
si us plau,
si us ho demano,
feu bé,
sí,
no caiem
en aquests tipus
d'errors
perquè no aconseguirem
res al final
i no...
que és contraproduent,
no?
Sí,
és així.
O sigui que...
Per favor.
Després,
un altre dels punts
importants
són els idiomes,
d'acord?
Perquè no és que tu posis
que saps parlar
molts idiomes,
sinó que posis
el teu perfil
en tants idiomes,
o sigui,
que el posis
el teu perfil
en tants idiomes
com sàpigues parlar,
evidentment,
no t'inventaràs res,
però que pots posar
això,
el teu perfil,
si parles en anglès
i en castellà,
doncs que el posis
tant en anglès
com en castellà.
Però és un únic perfil,
llavors es dobla
la informació,
entenc?
Sí.
Ah, val.
Llavors,
perquè si tu,
per exemple,
el teu objectiu,
això,
si és que el que volem fer
és aconseguir
fer negocis internacionals,
llavors,
és important
fer-ho d'aquesta manera.
Si només ens volem
ballogar
a nivell nacional,
no és important,
però si volem
ampliar el nostre camp,
doncs,
és aconsellable
també
fer només,
o sigui,
fer no només
el perfil
en castellà,
sinó també
fer-ho
en anglès,
en aquest cas,
o alemany,
o francesa,
o en anglès,
que estigui,
però el que sapiguem,
almenys,
que no sigui inventat,
en aquest cas.
Sí,
home,
clar,
és que tu,
si no,
bueno,
és que és la frase aquella,
no?,
que en un currículum
es veu que es menteix,
és el lloc on es menteix més,
no?
Sí,
però vaja,
jo no m'arriscaria tampoc
a dir que parlo anglès,
i ja no només que parlo anglès,
sinó que tingui el meu perfil
fet en anglès,
com si jo,
perquè,
clar,
si jo no domino gaire,
evidentment demanaré consell
perquè algú
maltradueixi,
doncs ja estic perduda.
Sí,
una mica,
no sabràs ni com contestar-li,
per començar,
vull dir,
sí,
sí.
Clar,
al final,
no,
o sigui,
podem maquillar algunes coses,
però unes altres,
ja depèn de cadascú,
eh?,
la vergonya que vulgui passar.
Ja la sé,
sí,
de l'ètica de cadascú,
també,
de dir la veritat o no,
està clar.
Això,
això mateix.
I quins altres punts
vols destacar?
Mira,
un altre dels punts
seria el projecte,
val?,
que,
aquí hauríem d'omplir
o d'informar
tots aquells projectes
amb els que hem estat involucrats,
val?,
que no són realment
experiències professionals,
però que reflexin
que ets un,
o sigui,
que et bellugues,
val?,
que domines,
que bellugues,
que no pares de fer coses,
i això,
doncs,
és important també
perquè la gent vegi
el que fas,
el que has fet
i que no pares kit,
veia,
que tens interès
per aprendre
i per formar-te.
Inquietuts,
no?
Això mateix.
Llavors,
que tenim clar
que no és
només un currículum,
que és el que
parlàvem al principi,
no?
la major barbaritat
que escolto
és que LinkedIn
és un currículum
i no,
ja et dic
que al principi
sí que era una mica així,
però això
ja ha passat
a la història,
eh?
Que LinkedIn
és molt més,
que és una xarxa social
que et dona
l'oportunitat
de fer branding,
de fer una marca personal,
que era
això que parlàvem
al principi,
i que,
bueno,
que pots parlar
tant de tu mateix
com de la teva empresa
i buscar feina
o, bé,
oferir feina,
si és que és
el cas contrari.
I,
ja per anar
acabant amb els punts,
parlarem de les aptituds,
t'has d'assegurar
que tens seleccionades
les aptituds
per les quals
et vols posicionar.
Aquesta part
no és la d'altres
conocimientos
de tu currículum,
que fa temps
que aquí
afegim,
afegim,
anyadíem.
Avui no sé
si ja tanquem
el micròfon.
Encara no,
encara no,
un parell de minutets
ves,
aguanta,
aguanta.
Vinga, vinga,
que tu ho podes.
Afegim,
no?
Anem per afegir.
Afegim,
afegim.
Això,
afegim,
o sigui,
aquí afegíem
altres
coneixements
com que teníem
un nivell avançat
d'office,
o que sabíem
molts idiomes,
com parlàvem abans,
no?
Això ara no importa tant,
sinó que aquí
has de seleccionar
les teves aptituds
i paraules clau,
que era el que parlàvem abans,
amb les quals
vols que t'identifiquin
i que et trobin.
Aquí és molt important
això,
que fem servir,
o sigui,
hem de tenir clar
el nostre objectiu
i llavors enfocar
tot aquest perfil
amb totes aquestes paraules
i tots aquests punts
que estàvem parlant
perquè al final
doncs es trobin
i podem aconseguir
això que ens proposem.
I no sé si volies destacar
un últim punt,
o...?
Un últim punt.
Vinga, va,
un últim punt.
Un últim punt.
Un consell.
Això ja és el meu consell
que és que compartim.
Que compartir
és viure,
que no només
basta
amb tenir un perfil
que sigui així
com un top 10,
sinó que també
hem de preocupar-nos
de compartir
contingut
que sigui d'interès,
que nosaltres
aportem coses
i que podem ajudar
els nostres seguidors.
Aquí en LinkedIn
són contactes
que siguem
com un referent
i que inspirem
i ajudem els altres.
O sigui,
que compartim.
És viure.
Carai,
quina frase més maca.
No haguis dit mai
que parlant de LinkedIn
acabaria amb una frase
com aquestes de compartir.
Mira,
estimes oients
de la plaça Mireia.
Doncs,
no sé si ens vols deixar
també el tema
de cara al dijous vinent
o és sorpresa
o vols fer una enquesta
o, no sé,
tu mateixa,
Vanessa.
Jo,
si voleu
podem parlar
de YouTube.
Ah, vinga.
Us sembla bé?
Sí,
és un tema
una mica
bastant interessant.
Sí,
és interessant.
És una de les xarxes
així top,
top 10.
Doncs apuntem
YouTube
per parlar
dijous vinent
i aquest fort aplaudiment
que tan fortes
del programa.
Que tinguis
bona setmana
el que queda
i cap de setmana.
Igualment.
I dijous vinent
anem per parlar
de més
xarxes
de YouTube.
Que vagi molt bé.
adéu,
bona setmana.
Adéu.
Adéu.
Bona nit
I a punt de tocar
a punt, a punt de tocar
tres quarts de set de la tarda
parlàvem amb la Vanessa
d'aquesta xarxa social
dedicada sobretot
al món professional, al Linkedin
i dijous vinent parlarem d'un altre
del Youtube, del món Youtube
i també com donar-li altres usos
no només per aquests Youtubers
que viuen d'això
Escoltem ara amb aquest James Arthur
amb Impossible
abans de parlar amb la Núria García
de temes relacionats com el canvi d'hora
com ens afecta
i d'altres curiositats antropològiques
Fins ara
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música


I ara sí
I ara sí, tres quarts de set de la tarda
i amb aquest George Ezra
i amb aquest Shotgun
obrim el micròfon a la Núria
Núria, bona tarda
Hola, bona tarda
i benvinguda al programa
i benvinguda al programa
Sí, m'agrada estar aquí
perquè això vol dir que no m'ha passat cap desgràcia
perquè sempre que ho fem per telèfon
és perquè em passa alguna cosa
Certo, és veritat
Llavors, estar aquí a l'estudi
és com, bé, no ha passat res
Safety
estàs safety
Això vol dir que estàs tot en ordre
És veritat
Ara estàs intentant recordar
l'última vegada
va ser per telèfon
que havies extraviat el monader
Sí, just avui al migdia
m'he anat a fer el DNI
i ja està
ja només em falta una cosa
i ja està
ja ho tindré tot en ordre
La targeta de l'ABC Box
que sé que et va costar molt rebre
Em va arribar fa dos dies
Ah, mira
Molt bé
Que ràpid, no?
Bueno
Bueno
Vaig haver de trucar, eh
Vaig haver de trucar
perquè ja passaven dels deu dies
que l'havia reclamat
i res
Va ser reclamar-ho
i el dia següent
ja me la van tornar a enviar
i jo, mira
Que no té gaire a veure amb la secció
però què tal aquest servei?
Perquè crec que de moment
no conec a ningú que l'hagi utilitzat
Mira, hi ha coses bones
i coses dolentes
Coses dolentes
que per obrir allò
o sigui, per obrir
el que és la barrera platejada
metàl·lica
Has d'estar entrenat, no?
No cal que vagis a body pump
ni a coses d'aquestes del gym
perquè de veritat
que allà et deixes
les sentadilles bones
Sí?
Oi tant, oi tant
O sigui, per obrir allò
t'has d'agatxar
i a més
has de tancar-ho amb força
Agafes la bicicleta
ja cansat, eh?
Una mica
Una mica, sí
El bo és que la bicicleta
va molt bé
o sigui, és molt pràctica
realment estan netes
té el seu cavallet
té la seva llum
o sigui, les seves marxes
és molt fàcil
molt intuïtiva
això és positiu
però el sistema aquest
la logística
no acaba de ser
no és pràctic
no potser
i a més
les rodes aquestes
que estan com foradades
és curiós, no?
La roda és molt primeta
Sí, oi?
És molt primeta
sí
i a vegades
has de vigilar
perquè en alguns
tipus de terra
se't queda
entre les línies
que hi ha
a les rajoles
però
bueno
a part d'això
doncs
bueno
jo estic bastant contenta
sempre que he trucat
per telèfon
per demanar
algun tipus d'ajud
Coneixen, hola Núria, què tal?
Com estàs?
Hola, tu és la de
sí, sí
perquè a vegades
em deixo la porta oberta
però bueno
sí, exacte
que estiguis aquí
és molt bona senyal
això vol dir que estàs bé, Núria
Sí, sí
i avui ens venies a parlar
de tema
com a titular
és el canvi d'hora
Sí, una mica en general
doncs bé
què és això del canvi d'hora
una mica
per què
per què
ho fem
bé, doncs dir-vos
que aquesta matinada
de dissabte
a diumenge
un cop arribin
les dues
de la matinada
no fa falta
que us aixequeu
allà
amb el timbre
amb el despertador
però en lloc de les dues
seran les tres
o sigui
hi haurà una hora
que serà com una llacuna
que no existirà
perquè seran
és curiós
és curiós, eh, pensar-ho això
què passarà
en aquell impàs
no tindrem
aquest dissabte
no hi haurà
dues i mitja
de la matinada
ni quart
ni deu
ni res
no, no
o sigui
desapareixerà
de la una
de la una
de la una
i cinquanta
nou
passarem
a les tres
zero
zero
o sigui
hi haurà una hora
que marxarà
bé
nosaltres
hi ha un parell
de cops a l'any
en què canviem l'hora
i això ha estat
un hàbit
que ja tenim
integrat
i acceptat
com a norma
però que en realitat
té poc més
de 40 anys
la pràctica
d'enderraria
el rellotge
a una hora
a l'hivern
i d'avançar-lo
a l'estiu
es va generalitzar
l'any 1974
tot i que
de manera
desigual
a causa
de la primera
crisi del petroli
que va portar
molts governs
a voler avançar
els rellotges
per tal d'aprofitar
la llum del sol
i així consumir
menys electricitat
des de l'any
81
el canvi d'hora
s'aplica
com a directiva
europea
i s'ha anat
renovant
cada 4 anys
i de fet
des de l'any 2001
s'aplica ja
de manera
indefinida
o sigui que
des de la dècada
dels 80
pràcticament
és com
no una norma
una llei
sinó una directiva
europea
una directiva
europea
no és d'obligat
compliment
però sí que
és com una
recomanació
que et fan
que bueno
al cap i a la fi
ho has d'acabar fent
sí
és una recomanació
obligatòria
exacte
exacte
llavors al llarg
de la dècada
potser dels 60
dels 50
dels 70
doncs els països
d'Europa
van anar fent
aquest canvi
diuen que
bé
la primera
pràctica
va ser a l'any
això 74
per la primera crisi
del petroli
per tal d'evitar
de consumir
més
doncs
bé
per aprofitar més
la llum del sol
doncs es van implantar
aquests canvis
però llavors
ens preguntem
és un estalvi real
què passa
que cada cop
hi ha més veus
en contra
d'aquest canvi
de fer aquests canvis
d'hora
alguns
dels que s'han posicionat
en contra
de tocar el rellotge
són els membres
de la iniciativa
per la reforma horària
que creuen
que quan la mesura
es va implementar
encendreu a apagar
el llum
en una hora abans
implicava
sí
un canvi significatiu
en l'ús de l'energia
però segons ells
avui en dia
quan l'energia
es fa servir
pràcticament
en tots els àmbits
o sigui
en les teles
calefaccions
els ordinadors
a l'aire
la diferència
doncs
ja no és
tan significativa
el govern
assegura
que la mesura
pretén reduir
la màxima despesa
energètica
generada
per la il·luminació
artificial
perquè a l'horari
d'estiu
permet no desaprofitar
les hores de llum
durant el matí
i allargar
el temps de llum
natural
a la tarda
segons els càlculs
de l'Institut Català
de l'Energia
de fa un parell d'anys
el canvi
suposa
un estalvi
atenció
d'entre 5 i 6 euros
per cada llarg
a Catalunya
fet que suposa
15 milions d'euros
en total
però bé
efectes pràctics
això
seria un estalvi
de 5-6 euros
a cada casa
fuso horari
equivocat
el fuso horari
a Europa
hi ha 3 fusos horaris
per exemple
quan anem a Canàries
canvi d'hora
Anglaterra també
Anglaterra i Portugal
aquests països
com si diguéssim
tenen un fus
després
venen els altres països
Espanya
França
Alemanya
tots els països
com si diguéssim
més del centre
i després
hi ha els que estan
més a l'est
ja tocant la part de Rússia
per exemple
també Turquia
i bueno
a partir d'aquests països
tenen un altre
fuso horari
resulta que
la Comissió Nacional
per la racionalització
d'horaris
tampoc veu el canvi
d'hora
amb bons ulls
el president
va demanar
ja fa un parell d'anys
al govern espanyol
que no avancés
els horaris
o sigui que no hi hagués
un canvi
d'horari estiu
per estar així
en el fuso horari
de Greenwich
Greenwich és el meridiar
número 0
i es considera
com que
a partir d'allà
en funció dels països
que hi ha
o sigui
en funció dels països
que hi ha
al costat
del meridià
doncs es van sumant
com si diguéssim
els fusos horaris
si suma a dreta
resta a esquerra
exacte
que és el que li pertocaria
a l'estat
i així recuperar
la posició natural
és a dir
deixar-ho sempre
amb horari d'hivern
Casero
que és el president
d'aquesta
Comissió Nacional
recorda que
va ser Franco
per això
abans de l'any 74
qui va fer
abandonar
el fuso horari
per adoptar
el de Berlín
què passa?
que Franco
volia ser
com Hitler
i va voler
adoptar
sí o sí
amb el mateix horari
que l'Alemanya
que el seu amiguet
diguem
llavors l'any 1942
doncs
ja va haver-hi
els primers canvis
de fuso horari
o sigui
ja teníem
aquests canvis
d'horari d'estiu
a horari d'hivern
tot per la decisió
d'aquest domenet
eh?
sí
sí
sí
efectes sobre
la salut
d'aquests canvis
bé doncs
pel que fa als efectes
d'aquest canvi
sobre la salut
els metges
asseguren
que pot comportar
algun tipus
de trastorn
lleu
el vicepresident
de la societat espanyola
de medicina
familiar
i comunitària
assegura
que l'impacte
sobre l'organisme
és realment
mínim
tot i que
pot haver-hi
algun tipus
de resposta
individual
molt concreta
aquest canvi
el que pot passar
doncs bé
lleugers
trastorns
del son
que t'haiguis pensat
que és una hora
i que
hòstia
em passa que eren
les 11
i merda
són les 12
ja
ja
bueno
doncs
aquests petits
lleugers
trastorns
del son
o per la nit
d'això
de no tenir son
no tenir molta son
això
diguéssim
en els dies
diguéssim
en els dies
a prop
o
després
del canvi
en si
exacte
també
per exemple
dels hàbits
alimentaris
d'això
de
de no tenir
gana
i
clar
tu tens gana
estàs acostumat
a les dues
del migdia
per exemple
però clar
ja seran
les tres
bueno
aquesta
també
alguns estats
d'ànim
diuen
alguns metges
però bé
és mínim
no?
sí
és realment
mínim
alguns recomanen
doncs
d'allà
la setmana
just la setmana
anterior
ja anar
fent alguns
canvis
si es vol
però bé
realment
és una mica
jo penso
que exagerat
sí
tampoc
seria com
un jet lag
d'hora
exacte
no cal
ficar-ho en pràctica
bé
què ha passat
doncs
que aquest any
es deia
que
o sigui
el 2019
Europa va donar
com via lliure
perquè els països
realment
ja
d'una vegada
per totes
deixessin de fer
aquesta estupidesa
del canvi horari
i decidissin
doncs
o quedar-se
amb l'horari
d'hivern
o quedar-se
amb l'horari
d'estiu
què ha passat
que aquest debat
s'ha quedat
una mica
al marge
o sigui
ja sigui
perquè no s'han reunit
perquè
òbviament
hi ha coses
també potser
més importants
que a debatre
i bé
ara
la presidència
de torn
de la Unió Europea
suggereix
retardar
al final
al final
del canvi
d'hora
fins a l'any
2021
de fet
crec que a nivell
estatal
em sona
llegit alguna notícia
del govern
de Pedro Sánchez
també van
decidir
deixar-ho
com
parat
és a dir
tampoc
no van
posar-se d'acord
en voler decidir
si volien o no
quedar-se a la franja
d'horari estiu
o d'hivern
perquè també hi ha
temes més importants
que decidir
a quina franja
horària
ens quedem
realment jo totes les opinions
que he vist
la gent
bueno
els diferents sectors
realment
aposten
per
per mantenir
el d'hivern
o sigui que seria
el
bueno
entre cometes
el normal
no?
per aprofitar la llum
i tot
doncs seria més lògic
sí
el Carles
sí
perquè
ell està
molt a favor
de l'horari d'hivern
perquè
realment
que hi hauria
estaria molt
amb l'horari d'estiu
ho vaig estar mirant
i estaria
molt
molt desacompassats
vull dir
hi havia uns gràfics
ara no trobo
però que deien
com són ara els horaris
havent-hi aquests dos canvis
durant tot l'any
després com seria
o sigui
la sortida del sol
a les hores
com serien
només horari d'hivern
i com serien
només en horari d'estiu
i
l'horari d'estiu
a l'hivern
durant els mesos d'hivern
realment seria
una mica paranoia
que sortia el sol
cap a les 10 del matí
o una mica
sortia molt tard
i després el sol
clar
igual a les 9 de la nit
encara teníem rajos
de llum
no?
sí
exacte
llavors
seria com viure
en països com
Escandinàvia
que tenen
aquest sol
de mitjanit
pensa que
els països
que estan
més a prop
de l'Equador
aquests canvis
no els fan falta
però
com més allunyats
de l'Equador
per exemple
a Finlàndia
o els països
aquests més
del Pol Nord
o del Pol Sud
tenen mitjany
que és de dia
només per
o sigui
que potser
surt el sol
a les 6 del matí
i a les 3 del migdia
ja és de nit
i l'altra meitat
de l'any
és al revés
els surt el sol
a les 3 del migdia
i marxa
doncs
per la nit
o sigui
de tard
i això sí que
jo realment
patiria
amb això
perquè és
bastant
bastant
trastocat
aquí sí que hi haurien
problemes de salut
i psicològics
també jo crec
jo crec
més d'un
agafaria una pistola
i
jo crec que a més
amb països
tocant a Mediterrània
que també pel tipus de clima
i el tipus de manera
de funcionar
a nivell cultural
que no surt el sol
fins les 3
seria molt dur
jo personalment
o que sent mal estrès
no ho sabria afrontar
però vaja
doncs
Núria ho anem deixant
més o menys aquí
que ens queden 2 minuts
no dir 2 hores
no 2 hores
quasi
2 minuts per les 7 del vespre
gràcies per venir
fins aquí
bona senyal
que no t'ha passat
absolutament res
exacte
encara més tranquils
que ens quedem
i ens veiem en dues setmanes
aquí a
a Ràdio Desver
si no abans
pel quiz
del Just a la Fusta
ah
em sembla que ja toca
la setmana vinent
perquè va haver-hi un
que ens vam retrasar una mica
llavors ja
jo crec que la setmana vinent
ja toca
ens veiem les cares
properament
el super quiz
del Just a la Fusta
exacte
bona tarda Núria
gràcies
mira i adeu
Així que nosaltres ja
ens acomiadem
us deixem amb aquest shotgun
de George R
a punt de tocar
a les 7 en punt de la tarda
us deixo amb l'Imanola
amb el botlletí informatiu
de 7 del vespre
recordeu que avui
comença aquesta tercera edició
del Quinto Tapa
teniu fins al 14 d'abril
però avui ja podeu anar
a donar el tret de sortida
nosaltres ens veiem demà
amb més seccions
ja sabeu
les de divendres
més
la secció de la NOE
de coaching
que vam moure-ho
aquesta setmana
així que demà
la plaça torna a estar
repleta
que tingueu molt bon vespre
i ens veiem demà
adeu
a donar el tret de sortida
a donar el tret de sortida
a donar el tret de sortida
Gràcies.