Bona tarda a tothom i benvinguts a la plaça Mireia
en aquest dilluns ben, ben assoleillat
que anticipa que vinen uns dies una miqueta més pluges,
ho sabrem a la segona hora, però de moment
obrim el programa amb un tros de sol.
I que sapigueu que de fons està sonant
aquest downtown d'Adam Nas,
que per cert, crec que demà aprofitaré
i li comentaré al Pau Martínez
del Club Alternatiu, a veure què li sembla aquesta cançó,
a veure quin punt d'alternativa té.
Per cert, anticipar-vos que avui tindrem
el Pep Quintana, el nostre estimat Pep,
a la primera hora, amb qui comentarem
temes de la vida, entre d'altres,
com revisar aquests dos webs,
el Rodamots i Minimàlia,
per treure el mot del dia
i també la frase del dia.
I a la segona hora, avui retomarem,
no, retomarem, no, reprendrem,
disculpeu, la secció
de la tertúlia esportiva,
i tindrem amb nosaltres l'Oriol Pasqual
i també l'Albert Navarra.
Tot això serà a partir de les 6 i 4.
I per cert, que no s'ha oblidat,
i divendres passat, el Dani Martínez,
segurament el coneixeu,
de les seccions de cinema,
de cuina o seccions de la vida,
perquè amb ell acabem comentant temes de la vida,
doncs bé, una servidora,
jo mateixa i el Dani Martínez,
ens vam apenturar a fer una petita ruta
en aquesta segona edició del Quinto Tapa,
que s'està celebrant des de la setmana passada,
des del 5 d'abril,
i que se celebrarà fins al 22 d'abril,
doncs vam fer una petita ruta,
vam passar per uns quants bars i restaurants
provant aquestes tapes,
les del Guinó a 3.0 i les de la casa,
i vam estar gravant també talls de veu
per portar-vos-ho a la plaça
i que sapiguéssiu com havien estat aquestes tapes
amb el nostre toc de crítics gastronòmics
dins del que sabem.
Doncs bé, que sapigueu que això
ho podreu escoltar aquest dijous
perquè farem una programació una mica especial,
una programació molt gastronòmica
en el qual sentireu tots aquests talls,
però crec que us faré un petit avenç
durant el programa
i podreu escoltar un dels talls més divertits
que vam gravar el divendres passat,
així que tot això, tot plegat serà a partir de ja.
Mentrestant, us deixo amb aquest Downtown d'Adam Nas.
Time after time downtown
You say I'm playing, that's what I do
Hold on to my cast blue crown
It's time to pray, that's what we do
Yeah, time after time downtown
You say I'm playing, that's what I do
Hold on to my cast blue crown
It's time to pray, that's what we do
That's what we do
I abans de començar tot aquest programa
que us tenim preparat avui
i de fons escoltem
No Place in Mind
de Justine Nofuka
I'm going to walk with no one
Take the place in mind
Just the fact this time's a pose
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En punt i en breu us tindrem amb nosaltres el Pep Quintana
dins de l'estudi gran de ràdio d'Esverna.
Així que no us ho perdeu, serà després d'aquesta cançó.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Carles, podries fer el favor...
No, em toca a mi ara, un segon.
Ja ho veig, sí. Ara torno, ara torno.
Moment, ara, mentrestant, amenitzarem la tarda.
Amanitza-la durant tres segons, ara torno.
Amenitzaré, sí.
Doncs res, avui parlarem una mica de la vida,
però com sempre, cada dilluns
parlem una mica de la vida, de les coses que ens passen,
que ens envolten, no sé què, i avui parlarem
d'una persona que alguna vegada
també ha sortit ja en el nostre programa,
però avui parlarem d'una persona que ha sortit
alguna vegada en el nostre programa i que avui
celebra el seu aniversari.
Oh, d'aquí estem parlant, ja sóc aquí, he tornat.
No, no, ja veig, et sent tu,
totes dues coses, sí. Ara em veus,
ara em veus? Home, sí, és que abans veia
aquí una ombra, una cosa així.
Jo et veig una miqueta més.
Encara més? No, que et veig una miqueta més.
Home, clar, perquè també tens jo amb tu dins, no?
Sí, sí, però aquests vidres
dobles i tot aquestes històries
fan uns reflexes, que jo veig més el carrer
que no passa tu. Tu veus la part d'alradera, sí, exacte.
Jo et veig a tu, la part d'alradera, que enginestal,
puntia, veig totes d'aquí. Ui, mare de Déu, veiem la vida,
veiem tot. Tinc una panoràmica. Què comentaves,
que era l'aniversari de... Sí, una persona,
doncs, que alguna vegada n'he parlat aquí,
doncs, molt entranyable, per mi,
però molta gent d'aquí, que avui
compleix 105 anys.
Sí, home, i tant, un aplaudiment,
si us plau. Si us plau.
Vem estar parlant d'ella, perquè és ella.
Sí, ella, és ella, és ella.
La setmana passada, justament, perquè
havia passat una operació. Evidentment.
No? I què tal, per cert? Molt bé.
Sí? Sí, passa les operacions
fantàsticament bé. S'aixeca,
fa un espacis. Sí, perquè recordem
que la van operar del fèmur, trencat.
Sí, sí, però amb 105 anys. Bueno, 104.
Bueno, avui he fet 105,
però ja podíem comptar, faltaven 15 dies,
només pel 105. Però parlar en propietat,
quan la van operar encara tenia 104, eh?
Em sembla fabulós parlar d'aquestes edats, eh?
Sí, sí, sí.
Des d'aquest matí l'hem anat a veure, una colla de veïns,
amics, perquè és més
amiga que veïna, però vam començar
sent veïns. Però coincideixen les dues coses, no?
Totes dues coses. Veïns i amics.
Veïns i amics. I aquest matí, doncs,
l'hem anat a veure per felicitar-la, no?
Encara no hi és, no? El mil·lenari, entenc?
No, no, no, entenc, però bastants dies
encara en l'espai aquest sociosanitari
de Sant Joan de Déu, que entre...
El començar d'Esplugues. Sí.
Cada vegada es dubtem de si som a Sant Just o a Esplugues.
Som a Esplugues. És Esplugues, sí, sí.
És Esplugues, evidentment. Però ha vingut l'arcalde
de Sant Just a saludar-la. És veritat, ho hem estat
comentant, justament. Ha vingut, ha vingut.
Ha vingut amb la regidora, sí.
I d'això, llavors, doncs, li hem portat
una rosa preciosa, i hem estat
una estona... 105 roses haurien d'haver portat.
Bé, sí, però no hi cabien, no?
Bueno, escolta, que lloguin una habitació sencera
per posar-li les flors. El fet és que
mira, ha estat una estona molt
distesa i agradable, que ella ja
esperava, perquè sap, ja fa
molts anys que l'arcalde
la va saludar quan fa l'aniversari.
Bueno, des del 100, no?
Abans. Ah, d'abans ja també. Sí, ja fa
14 anys, farà 13 anys
que està per aquí el mil·lenari.
Pensava que era com per... des que ja va ser
la centenària, no? Bueno, té raó, amb això també
té raó. De fet, però és una persona
que, com que era la més gran que hi havia en el mil·lenari,
suposo que ja tenia contacte abans.
Però té raó que normalment es
comemoren els centenaris. Exacte.
Sí. O a partir de... Molt bé,
l'observació que has fet és correctíssima.
Oh, gràcies, Pep. De res, hem anat.
I llavors resulta
que, doncs, ha vingut
amb la Gina i hem fet, doncs,
aquest acte agradable
de saludar-la. Ens hem fet
un grapat de fotografies, perquè
quedés constància, no?
I està en un estat de salut,
podríem dir, magnífic,
perquè l'edat
no importa.
No, no, però és que són 105 anys, eh?
Sí, sí, però vull dir que
amb això ho porta tant...
Des d'aquí, moltes felicitats, eh?
Això mateix.
Ens està escoltant?
No ho crec, però vaja,
la felicitarem.
perquè, doncs, resulta que
amb els anys que fa,
que ja ens coneixem,
sempre
ella ha celebrat,
ens diu, no, amb l'any que ve
ja no ho vull celebrar,
ja no ho vull celebrar,
perquè seré massa gran, no?
Però últimament
ho celebra cada mig any.
Cada mig any?
Per si n'hi arriba.
Ai, mira, m'agrada molt
aquesta idea, eh?
Sí, sí, sí.
S'ha molt bé.
O sigui, no espera l'any,
sinó que més o menys
al cap de sis mesos, això,
mig any.
Però llavors celebra
l'edat i mig
o ja celebra
l'edat següent?
Doncs l'edat i mig.
L'edat i mig.
Clar, l'edat i mig.
Sí, 103 i mig,
104, 104 i mig,
ara, doncs, hi era 105
i ara anirem pel 105 i mig.
I rep, clar,
rep el doble de regals.
Bé, això de regals
és a part, eh?
Ho fem,
ha sigut una forma
una mica simbòlica,
amistat.
Sí, en tot cas, vull dir,
podem...
Una trobada, no?
Menjar-nos una ensaïmada
per dir-ho,
bueno, mira, com a pastilles
és igual, no?
Però vull dir que, esclar,
ha estat molt bé
perquè, evidentment,
quan ha entrat a la comitiva,
perquè, doncs,
l'arcalde n'ha acomiadat
com a comitiva.
La comitiva.
Però és que han entrat
tots els metges
i totes les infermeres
i li han cantat
el Happy Verde
i, molt bé,
ha quedat allò en planíssim
que no sé què hi havia
gairebé a l'habitació,
mira que és doble.
No sabia jo
que li havíem fet tanta festa
per celebrar.
Molt bé, molt bé,
li han portat com un pastisset
amb els 105 espelmes.
Bueno, el número 105, eh?
No, 105 espelmes, no?
I encara estarien bufant.
Ella ha bufat,
ha bufat les espelmes
perfectament bé
i tot això.
Llavors, una de les coses
que explicaria com a anècdota
i com a cosa particular
també d'ella,
de que, esclar,
en aquests llocs
quan t'hi has d'estar
molts dies al menjar,
no et resulta
sempre el més agradable possible.
Sí, mira que és sa, eh?
Perquè és bullit,
sense sal
i és la cosa més sana del món.
Potser és la cosa aquesta,
que és massa sana
i llavors ens agraden matassanes.
Sí,
no és tan atractiu
aquest tipus de menjar,
no?
Com una paella,
no sé el que sigui,
un tros de cap,
un estofat,
un estofat,
o unes braves mateixes,
vull dir...
Sí, sobretot per a elles.
Qualsevol cosa d'aquestes.
I llavors,
la cosa que hi ha
quan va estar al Brogi,
doncs,
va ser molt curiós
perquè li dèiem
a Maria Antònia,
com està la qüestió de menjar?
Ja arrofava el nas,
menjava poc,
podríem dir que s'ha primat,
però sempre quan t'operen
t'aprimes.
Jo segur, no?
Però a elles,
esclar,
és que no li venia de gust
el que menjava.
Que tampoc no era
la que tessin,
no, diguéssim?
No acompanyava,
però...
Llavors un dia
li van dir,
a Maria Antònia,
vol alguna cosa?
I surt així,
que sempre parlava
amb una veueta
una mica petita,
però la té potent, eh?
Sí.
Ara,
si em tancas el micro,
em faràs un favor?
Sí, i tant.
Cap problema.
Com això de...
Vinga,
seguim, seguim.
Sí, seguim.
I resulta que li vam dir,
Maria Antònia,
alguna cosa de menjar?
Diu,
pan tomàquet!
Ah, mira.
Sí,
amb penta, no?
Sí, no?
I li vam dir,
i una truita de patat,
no,
una truita de la francesa!
Ah, mira.
Sí,
i ara aquesta tarda,
s'ho veus a aquesta hora,
s'està menjant un altre pan tomàquet
que l'hi he preparat jo en aquest cas.
Ah, molt bé.
Jo una truita que li he fet
la Palmira Badell.
Ah, mira.
I li he portat el Vicenç Rodríguez.
O sigui,
que ha sigut...
Però li deixen menjar coses
que no siguin de les que li porten directament,
no?
Mira, això de deixen...
Bé, et deixen,
a veure,
que tampoc no és redolent,
vull dir,
pan tomàquet té una truita, no?
No, home, carai,
pan tomàquet té una truita,
d'ideal,
quan estàs amb sopetes d'aquestes.
Això, exacte.
Tot així,
és que avui he vist
que li portaven primer
una sopa,
perquè hi ha sortit
el moment que anava a dinar,
i després hi havia uns macarrons
que feien molt bona pinta.
Sí, home.
Gairebé estava a punt de dir,
escolta,
de quedar-te, no?
Sí.
Vine, em posin un plat per mi també, no?
Un plat per mi, sisplau,
que estic aquí de visita.
És menjar sal,
és menjar molt sal
que et donen a l'hospital.
No és molt,
com dir-ho,
però...
No, però almenys hi havia
la varietat aquesta, no?
D'uns macarrons
que es veien molt ben condimentats
i que feien boig,
el que deies,
li deixa menjar.
Escolta,
els 105 anys...
Bueno, sí, exacte.
Si creus que li ha de fer mal
alguna cosa...
No serà un pam tomàquet
i una truita de la francesa.
No, al contrari, no?
Si tu menges de gust
les coses que es mengen de gust,
doncs, escolta,
aprofiten moltíssim, eh?
Exacte, no, no,
i que les disfruti encara més.
I tant.
Des d'aquí,
felicitats a la Maria Antònia.
Sí, sí, tant.
Igual no ens està escoltant,
però aquí li volem enviar
un altre pròdiment.
Sí, sí, sisplau.
Unes altres felicitacions
arribar ben lluvidesa mentalment,
exacte, en condicions.
Que tant d'un pare de la cadena
o del fèmur,
escolta, és un mal menor,
diguéssim, dins el que cap.
Que m'encantaria que algun dia
pogués passar també per la plaça
o per telèfon o per telèfon.
Per telèfon, està.
Sí, ho vam estar comentant.
Sí, podíem...
A veure si algun dia tenim l'honor
de poder parlar amb ella.
Mirar, aviam si hi ha alguna possibilitat.
I que siguin cinc minutets
això de comentar què tal
i poder conèixer la Maria Antònia, home.
És una persona molt interessant,
evidentment que sí,
perquè a més a més,
aquesta edat ja ha passat de tot, no?
Vull dir, no és que passin les coses,
sinó que ja ho ha viscut tot.
Ja ho ha viscut de totes maneres.
I esclar, tota mena d'experiències, no?
Matrimoni, els fills, la viudatat, etcètera, no?
I doncs ara està amb nosaltres allà al mil·lenari.
Bueno, una altra família.
Una altra família, evidentment.
Sí, sí, sí, sí.
És que és així mateix, no?
Sí, sí, una altra família.
Molta gràcia quan entra a l'arcalde.
Ui, els mateixos de l'any passat.
Sí.
Bueno, clar, no?
Estàvem tots junts allà, sí, sí, sí.
Però ha estat molt agradable per part del personal d'aquí,
del centre sociosanitari, crec que es diu.
Sí, sí, sí.
Perquè han entrat amb les espelmes, amb el pastisset.
No, amb el muntatge.
Home, s'ho mereix, eh?
L'ocasió s'ho mereix, 105 anys.
Sí, sí, s'ho mereix.
Sí, crec que el més gran que havien tingut era de 102.
Comentaven avui alguns d'ells, no?, de la gent de personal.
Jo he tingut una persona aquí de 102 anys.
i van dir, bueno, no us amoïneu que d'aquí al mil·lenari anirem passant cap aquí.
Sí, no?
I anirem patint el rècord, no?
Sí, anirem patint el rècord, no?
Sí, anirem patint el rècord, no?
Sí, anirem patint el rècord, no?
Sí, anirem patint el rècord, no?
Sí, sí, sí.
Clar, sí, sí, sí.
Home, m'agrada aquesta filosofia.
Clar, ja han dit, ja...
Anirem passant per aquí, ja està.
Hi havia un altre dels veïns nostres, que és tertulià, o havia estat tertulià d'aquesta casa,
Josep Coderc, que, doncs, té 96, crec que 96, un jovincell, evidentment,
Sí, sí, jovenalla, jovenalla, que ja es volia quedar, perquè he vist el lloc que era tan lluminós i tan clar.
Ah, jo m'hi quedo aquí, no?
Jo m'hi quedo aquí, sí, exacte.
Que em portin el menjar, no?
Sí, però encara no, fins al 105 no pot...
Home, clar, no, s'haurà d'esperar...
Llavors, el rècord no es podria batre, no?
S'ha d'esperar una miqueta.
Que déu-n'hi-do el rècord, eh, un 105?
Sí, no, no, no és fàcil, gens fàcil.
No, no, no, i sobretot, i remarco, arriba bé.
Exacte.
Mentalment i...
Nosaltres tenim una referència d'una persona de Blanes, que, doncs, en té 107.
107?
107, com a mínim, 107.
I aquesta persona, doncs, encara surt, naturalment, també se li va trencar el fèmur, se li va operar, surt del carrer,
o la seva filla va més xacrosa que no pas ell, i llavors...
Ah, mira.
Sí, i resulta que, doncs, visita molt l'arxiu municipal, l'arxiu històric de Blanes,
perquè, doncs, té tanta memòria, per sort, vull dir que té el cap tan clar i tan bé,
que llavors li posen una sèrie de fotografies al davant o de documents,
i ell diu qui són aquelles persones i de què es tracta tot això.
I, per tant, doncs, és un recurs que per ell els distreu,
i els de l'arxiu estan encantats de la vida, perquè els hi resol moltes coses.
Home, segurament, segurament.
Sí, sí, sí, sí, i tant, sí, sí.
Per tant, doncs, sis, endavant.
Endavant.
Endavant.
Escolta, Pep, ja saps que jo soc molt fan d'aquests rodamots i aquests minimàlies que els tenia per aquí,
ja que veig que no tenim llibres, jo tinc algun al cap.
Sí, tens un llibre meu al cap.
Un llibre teu? No, jo te'l vas tornar, eh, per això.
Ah, vas tornar?
Ah, sí? Ah, doncs que...
I vas tornar-lo íntegre, íntegre, en totes les pàgines.
Sí, sí, és veritat, perquè vaig llenar-me'ls d'una en una i eren totes.
Sí, sí, compta-la, si vols, eh, però que aquella constància...
No, jo vaig repassar, ara no me'n recordava, però com que hem estat aquestes setmanes...
Sí, entre la Setmana Santa...
Sí, Pasques i tot això.
Clar, espera, espera.
Clar, és que... A veure, un moment, ara estic una mica descol·locada de dates.
La setmana passada va ser com dilluns... És veritat, va ser festiu.
Què tal la Setmana Santa, Pep?
Molt bé.
Anna hi ha caigut.
Està clar, no, normal, bé, no passa res.
No, però vas tenir festa aquí a la ràdio, el dilluns...
Sí, vaig tenir festa aquí a la ràdio, que per mi tenir festa és una excepció.
Ho sé, ho sé.
Saps allò que he explicat més d'una vegada, quan veig el calendari anual laborable, o laboral...
Miro les pons.
Jo també ho faig, Pep.
I no en puc fer cap.
Bueno, però aquí a la ràdio ja veus que jo...
Aquí sí.
Concedeixo tots els que jo puc, perquè també em deixes mirar, eh, vull dir...
Sí, però està, a mi tots els dies...
són pràcticament, no, em vull dir, hi ha el fet de poder venir avui aquí, demà al matí una altra vegada...
Clar, home, està a la costa...
Tenir les coses, les aficions i tot això, sí.
Però quan em miro en aquest aspecte laboral, resulta que els dies s'assemblen molt,
perquè els diumenges són com els dissabtes o com els dillunsus.
Sí, també?
Home, no, home, esclar, què vols que faci?
Bueno...
Laboralment, estic parlant.
Sí, sí, home, però un diumenge hauria de ser més tranquil i relaxat, potser que no pas, no?
Bueno, o no, no, no té per què, eh?
No, no, no sé per què.
Jo ahir volia anar-me'n a Sant Cugat, per exemple, perquè...
Home, ahir plovia, estic una mica moix.
Per això, llavors em vaig quedar al llit...
Home, clar, era on hi ha de fer...
Sí, perquè el moment que em vaig despertar m'havia posat al despertador, eh?
I sento ploure, però...
Ojo, eh, m'havia posat al despertador.
Sí, sí, sento ploure d'agost i dic...
Saps què?
Hi ha més dies que llengonisses.
D'agost m'hi quedo jo aquí cada, no?
Sí, exacte, i tant.
No, doncs la Setmana Santa ve, no?
És que no havia caigut en que el dilluns passat no ens vam veure, clar.
Sí, sí, sí.
Ens vam veure, clar.
Acabar-se és que, diguéssim, la Setmana Santa va ser normal,
com et estava comentant,
que no hi havia uns dies remarcats de festa,
que quan treballàvem, jo quan treballava,
deia, mira, demà és festa, demà no vaig a treballar.
Sí, faré tal cosa perquè és festiu, no?
O aprofitaré per...
I el divendres sa, no sé què, no.
Va remanar, de totes maneres, a Sant Boi.
Sí.
A dinar en un lloc nou,
que un dels companys de tertúlia dels dimecres...
Carai, no pares a molt, eh?
Tertúlia radifònica, no.
Tertúlia gastronòmica...
Gastronòmica.
Dels dimecres, que cada dimecre ens reúim en una colla.
Diu, allà a Sant Boi hi ha un restaurant que s'hi està molt bé,
i podíeu venir, perquè ell és de Sant Boi.
I ve a dinar aquí, Sant Just, amb una colla.
I llavors, doncs sí,
vam anar allà a dinar.
No pares, ets un home molt actiu, eh, Pep?
Amb aquest aspecte.
Sí, sí.
No, vull dir, d'entrar, sortir de efectivitats,
de visitar amics a fora de Barcelona, de...
Sí, per Setmana Santa també me vaig anar a Tarragona,
a casa d'uns amics.
Ja vas fer més coses que jo.
Ja vas fer moltes més coses que jo.
Un poble que es diu l'Almuster.
Sí.
I resulta, doncs, que tinc uns amics allà,
que són músics,
i ens ho passem molt bé,
parlant de música,
i ells toquen flauta, violins,
i de tot.
Tot avançant instruments són capaços de fer-lo sonar,
cosa que admiro.
De fer-lo sonar.
Sí, i tenen una nena d'un any i mig
que la veiéss tocant el flaviol
i picant el timbal amb una massa.
Un any i mig.
Un any i mig.
Carai.
Però amb una afició total.
Sinc les habilitats, no?
Sí, sí.
Aquesta nena ja ha vist que això era el futur.
Carai, no, no.
La seva mare construeix flautes de concert.
Ah, anava a dir,
d'alguna manera li ha d'arribar...
És per això mateix.
Vull dir, allà té les flautes que vol
i reclama una flauta
i la seva mare li dóna la que ella vol
i llavors ella bufa i sona.
I té un timbal que li passa al seu pare
amb una massa,
amb una paqueta grossa
i toca el timbal
i xiula amb el flaviol.
Però sona bé més...
Sona, no?
Bueno, sona.
Sona.
Un any i mig, eh?
No demanem ara aquí, ara ja...
Bueno, és que a mi em dones una flauta travessera
o el que sigui.
Jo no sé si t'arribo a...
No, aquesta és de Bec.
No és travessera.
De Bec és la normal.
De Bec, normal.
L'escola.
L'edat, sí.
Però de concert, eh?
Les fa aquesta mica.
Clar, jo fa des de l'escola
que no fa alguna flauta
ni travessera ni...
Ni de cap tipus.
Ni de cap tipus, per tant.
Ara, aquesta setmana,
comencen una gira molt interessant
ells dos, amb la nena.
S'emporten la nena
amb un rolot.
Bueno, amb un...
Amb una caravana, no?
Autocaravana.
Sí.
Autocaravana,
que votaran per tot França.
Però la nena és espectadora
o també forma part de l'espectacle?
Bueno, del viatge, sí.
Però no de l'espectacle.
No, no, ells no faran espectacle.
I han d'intentar vendre
el màxim possible de flautes.
Ah, val.
A les universitats,
als departaments de música
de les universitats, etcètera, etcètera.
Ja tenen una ruta preparada.
Val, val, val.
I llavors...
Interessant, això, eh?
No, no, i tant.
Vull dir que...
Algun dia crec que podríem trucar-los.
Mira.
Sí.
Ah, doncs...
Està votant per França.
Sí, voltant.
A més a més, doncs,
aniran amb una sèrie de convents,
perquè són molt engrescats amb la música monacal.
Sí, monacal.
I monacal, llavors,
normalment sempre tenen la gentilesa
de portar-me algun disc
d'aquests convents que visiten,
que s'hagin registrat per la comunitat.
Home, i quan acabin aquesta gira
que passin per la plaça, també?
Que passin per la plaça.
Sí, els veiem com els hi ha anat a la plaça.
Clar, home.
Sí, com els hi ha anat al mercat.
Com els hi ha anat a tota la ruta,
perquè quant de temps hi seran fent això?
No, en fi, màxim 10-15 dies,
com a molt, com a molt.
Ah, val, pensava que era un mes.
No, no, no.
10-15 dies.
Sí.
Home, la nena va a escola.
Bueno, té un any i mig, però va a escola.
I tot i així és un trasbals, no?
No, home, sí, és...
Està amb una furgoneta d'aquestes per més...
Doncs és una aventura que jo m'hi apunto ara mateix, eh?
Ah, jo també.
Jo també.
Vaig dir, voleu que vingui, però no hi cabíem.
Que pot venir...
O sigui, no, que pot venir, no?
Sí, en plen.
Total, doncs que molt bé.
I llavors, per Pasqua,
jo li vaig regalar a la petita
un ou de xocolata.
Ah, val, no, va dir un altre instrument, no?
No, en aquest cas un ou de xocolata
que es va posar la cara i et pots imaginar la xocolata.
Sí, sí, però l'imagino, l'imagino.
Ja te la pots imaginar.
Llavors, ell em va regalar a mi una cosa
que he posat de fons de pantalla,
que em va agradar molt,
que és les seves mans,
marcades en un paper,
doncs de diferents colors.
Oh.
És a dir, cada color...
Sí, que s'ho impregnes
i amb pintura o el que sigui, no?
Sí, amb pintures,
aquestes que són saludables.
Sí, que...
De alguna manera...
Que no són danyines per la tecnia, res.
Exacte.
I llavors, doncs, em va regalar un tot això.
Mira, l'està fet un artista, eh?
Sí.
Home, clar, de pares, artistes, músics i demés...
Doncs jo li vaig dir,
escolta, qui ho ha fet, això?
I es va assenyalar...
Es va assenyalar...
Ella mateixa corrents...
Ella...
O sigui, un any i mig, estem parlant d'un any i mig.
No, no, no, escolta.
Que dic, qui ho ha fet, això?
I ella s'assenyalava a ella.
Que passi també per la plaça, ella, eh?
Sí, també.
Encara que estigui d'aquí d'observadora,
o faci algun soroll.
Sí, només diu...
Ara anava a dir una paraula escatològica
que només diu ella...
Bueno, caca, o pipí, o alguna cosa així.
Sí, clar, són les primeres paraules que també necessiten...
No, no, sí, aquí...
No, el no és fantàstic.
Això, allà, potser...
Sí, el no serveix per tot.
Quan el dominen, el no, bueno...
No hi ha qui els hi tregui de la boca.
No, no, no.
I d'aquí a poc començarà a saber encara més paraules,
no tantes com les que nosaltres comentem sempre al Rodamots.
Mira que bé que ho he lligat.
I avui, quina paraula, va.
Mira, avui m'ha sorprès molt,
perquè jo la dic, però jo no sé si la dic malament.
Aviam.
Adrogueria.
Adrogueria, de l'adroguer.
No, però un moment, des de quan es posa l'A al davant.
Ah, adrogueria.
Sí.
Ah, nosaltres diem drogueria.
Jo de tota la vida, oi?
Jo també, no?
De drogues.
Bueno, de drogues, sí.
Bueno, de drogues de netejar.
Sí, no.
No, una drogueria, en teoria.
Adrogueria, diu adroguer.
Sí, sí, amb l'A al davant, tot enganxat.
No, no, sí, perquè...
I és la botiga on...
Perquè, oi, sí, el sustentiu que ha de ser adroguer, adroguer.
El senyor que està a la drogueria...
És un adroguer?
Un adroguer.
Segur que no és un droguer.
No, fixa-t'hi.
Si busques la paraula després, adroguer...
Sí, sí, sí.
...sortirà...
Surt, sí, sí.
...que és el senyor que despatxa a la drogueria.
Que nosaltres ens ho mengem, i anem molt de pressa, i diem drogueria...
Home, però jo en ma vida he sentit, ah, drogueria, eh?
No, no, jo em vull dir molt poc, o mai.
Inclús escrit, visualment, jo sempre he vist drogueria.
Ho has vist escrit en català o en castellà?
No, en català, en català.
I et diu drogueria, també?
Sí, jo n'he vist a algun lloc.
Jo crec que igual estan acceptades les dues, no?
No ho sé, podria ser, però és una curiositat que deixem sobre la taula dels nostres oients,
també perquè...
Sí, ho hauríem de consultar a totes les cadires de l'A, a la Z, de la Real Acadèmia Espanyola, no?
Per preguntar a veure si hi ha drogueria o drogueria.
Exacte, només el diccionari.
El diccionari t'ho dirà de si és a drogueria o és drogueria.
Jo diria que és molt correcte a drogueria, també.
Perquè cal a droguer, diem a cal a droguer...
A droguer.
I no diem pas a cal droguer, diem a cal a droguer, doncs venen pintures.
Tant com sona, de drogueria, clar, el primer que et ve al cap són drogues,
però és que es veu que etimològicament l'origen sí que venia de tema de medicines, de drogues, de...
O sigui, etimològicament, no?
Sí, elements farmacèutics, bàsicament.
I al final ha acabat sent una botiga on venen des de...
Gairebé de tot menys menjar.
Exacte.
Sí, menys menjar.
Sí, sí, menjar, no?
No, no, no, no crec que sigui permès, però és de pintures fins a coses elèctriques,
és de tot...
Bueno, una drogueria.
Una drogueria, sí.
De tota la vida.
I si vols que...
Que no és una ferreteria.
No, és diferent, és diferent, però m'ha sigut...
Sí.
Bueno, m'ha sigut curiós veure la...
No, no, no, jo també, en aquest sentit també tenen rau, eh?
I clar, per un moment he pensat que no seria la paraula que jo pensava que era, que era drogueria,
dic, igual és una altra, perquè amb la A al davant...
En fi, a drogueria és la paraula d'avui, i si vols que anem a llegir la frase que m'ha sortit a mi,
que ja sabem que pot sortir una altra.
Sí, sí, perquè si refrescà la pàgina...
Exacte, si la refrescà ens obrirà una altra, sabeu que anem a minimalia.net,
doncs la frase d'avui que és de Joan Margarit...
Ah, un veïnostre, eh?
Veïnostre.
El Joan Margarit, el poeta, viu aquí al carrer Bonavista, darrere nostra.
Ah, bueno, sí, és correcte, correcte.
Suposo que és ell, eh? Suposo que aquest Joan Margarit és ell.
pocs Joans Margarits deuen sortir en frases per aquí.
A veure, aquest va néixer el 38.
I és això.
I és això.
Doncs potser és ell que sabia que avui surt a minimalia.net, una frase seva.
Ah, molt bé, molt bé.
Bueno, una frase.
Joan, mira, mira, Joan, mira.
Un trosset.
Ens surts aquí.
Doncs mira, Joan, aquesta va dir que era per tu.
I la frase d'avui, dilluns 9 d'abril, diu, amor i temps.
El temps...
A veure, a veure com llegeixo això, eh?
Que té moltes comes i molt espai.
Aviam, aviam.
Amor i temps.
El temps que és en nosaltres, com la sorra del diu que, a poc a poc, va canviant la forma de la costa.
Crec que he dit diu i volia dir riu.
Espera, hi torna a dir.
Suposo perquè el diu és una altra cosa.
Sí, per això, per això, que no tinguis a veure.
Amor i temps.
El temps que és en nosaltres, com la sorra del riu que, a poc a poc, va canviant la forma de la costa.
És que jo no sé si ho llegeixo bé, això, o no, perquè hi ha moltes comes i molts punts de part.
Hola, Joan.
Hola, Joan.
Margarit, explica'ns.
Vine i explica'ns.
O llegeix bé la frase que és...
Sí, oi, sí.
Jo crec que tracta d'això, no?, del temps i l'amor, l'aigua, la sorra, que va moltejar la costa, no?
Sí, sí, sí.
Suposo que va per aquí, no ho sé, li hauríem de preguntar.
Sí.
Que el coneixes en persona?
Sí.
O doncs, mira, algun dia l'hi podríem consultar.
Me l'hi podem demanar, consultar, sí.
Perquè ell, què escriu? Prosa, poesia?
Poesia, poesia, sí.
Sí, vull dir, no escriu poesia de rodolí, per entendre'ns, sinó prosa poètica.
Oh, mira, a mi és la que m'agrada, que no rima de...
Pràcticament no, exacte, o vocal, etcètera.
Exacte.
No, exactament no, doncs té una prosa poètica molt interessant, premiat mil vegades,
i molt editat, i a més a més amb molta producció, que està bé, i viu al carrer Bonavista.
Sí, sí, estava llegint aquí, bueno, estic dins del seu web, que és joanmargarit.com, que té un web i tot.
Segur.
Sí, sí, és el mateix, entenc, no?
Jo crec que sí, i què ens diu?
I té, no, té un munt de...
Diu un munt que va néixer.
Sí, és el que estava intentant buscar, diu, joanmarit, i Concernau.
Sí, crec que sí.
És el segon cognom.
Va néixer a Saneuja, Sagarra.
Sí, senyora.
Sí?
Llavors és el mateix.
És ell, és ell.
Poeta i arquitecte, catedrata i jubilat de càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Carai, quin títol, què és això?
Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura.
Sí, la seva feina és aquesta d'arquitecte de càlcul d'estructures.
De càlcul d'estructures.
I a part poeta, eh?
Sí, però...
Quina barreja més curiosa, arquitecte i poeta.
Se la coneix més...
Per la placeta literària, no?
Sí, sí.
Va començar a escribir en castellà i immediatament en català, i té tots els premis que vulgui sobre literatura poètica, etcètera, no?
Sí, sí, sí. A part de molts articles, molts...
Sí, sí.
Bueno, un munt. Hi ha un llistat que...
I bastants llibres interessants.
Que se'n faria difícil llegir-lo tot, però sí, sí, a part de tots els premis i demés...
Va escriure l'Oda Sajust, a més a més, quan varen fer el mil·lenari.
A veure?
Doncs hi va haver, doncs...
Ell es va fer la part, diguéssim, literària de l'Oda, que va cantar l'Orfeó Enri Molera, no?
Ah, sí?
Sí.
I és obra de Joan Margarit.
Joan Margarit, sí, la lletra, sí.
Sí, sí, sí.
I llavors...
L'haurien de trucar algun dia, eh?
Doncs truca'l, truca'l, sí.
No diu res de Sant Jús, però potser es vol mantenir...
No vol que els fans sali propi a la porta.
Sí, que no passin cua a la porta.
Jo mantinc el meu anonimat, on visc.
Ho coneix tot Sant Jús, eh, per això.
Bueno...
Joan Margarit, ho coneix tot Sant Jús, que més o menys es mogui en un cert ambient literari o cultural, etcètera, no?
Sí, sí, a mi em sonava, però la veritat és que no havia fet el lligam que era ell mateix.
I mira, justament avui a Minimàlia sortia aquesta frase, que no sé si l'he llegida bé, però era la frase d'avui...
I tenim una altra frase per aquí a la vora?
Mira, si vols que...
Refresca, aviam.
Sí, mira.
Refresca.
Refresca.
Mira, hi ha una frase que diu...
A veure...
Ai, és que no sé en quin idioma...
Crec que és un català una mica...
Què dius, ara?
Qui despèn més del que pot, el duen de franc al clot.
Qui gasta més, el depèn...
Entenc, no?
Despèn...
Despèn.
Sí, fa despesa.
Qui despèn més del que pot...
Exacte, el porten al clot.
El duen de franc al...
El porten gratuïtament cap a la garjola, no?
Sí, perquè no té...
No, el clot és el...
Un forat.
Enterrar, enterrar, enterrar, enterrar ja.
Un clot és un...
El clot, però el dia amb el clot vol dir...
L'altre barri.
Sí, enterrar, posar-lo al clot, eh, i colgar-lo.
Doncs sí que el ventilen ràpid, no?
Sí, el que gasta més del que té, vinga, se'n va, i se'n va gratis.
Gratis, perquè no té ni un duro.
Crec que s'ho ha gastat tot.
S'ho ha gastat tot.
És allò de...
Té cinc i se'n gasta set, no? Malament.
Ah, sí, home, té un forat a la mà.
Té la mà foradada.
Exacte.
La mà foradada, que diem, també.
El que m'agradaria trobar algun dia és un web, no sé si coneixeràs tu, de frases d'aquestes fetes,
tipus aquesta que acabes de dir, de té la mà foradada, o té un forat a la mà,
o frases d'aquestes més... potser col·loquials o més populars.
Sí, clar, utilitzem potser més sovint o algunes vegades.
Sí, pot ser.
A veure si algun web...
Si algun dia te'n recordes...
Ui, ara et deixaré connectar amb la misura germana.
Gràcies.
Si et ve al cap algun web d'aquests...
Sí, ho diré, sí.
Que sé que ens has portat Rodamots i Minimania, ens el dius i així consultarem.
Per cert, bueno, queden uns 15 segons per connectar amb l'emissora ràdio.
Fins la setmana entrant, eh, nosaltres, Mireia?
Jo ja saps, jo t'ho deixo preparat, ens veiem diuns vinents, deixo que acomiadi secció i connectem...
I, doncs, deixem estar a la plaça de Mireia en aquest moment per connectar amb la nostra emissora germana i amiga.
Fins ara!
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
Esquerra confia que Toni Comín podrà delegar el seu vot en el ple de divendres per la investidura de Jordi Sánchez.
Divendres que ve, com us deien, que és quan l'ha convocat el president del Parlament.
Una delegació dels republicans han anat fins a Brussel·les per reunir-se amb el mateix Toni Comín i en Meritxell Serret.
Brussel·les, Jordi Baró.
Bona tarda. Esquerra Republicana estudia demanar per la sessió d'investidura de divendres la delegació del vot de Toni Comín
que posa l'accent en que la seva situació ara és igual a la de Carles Puigdemont, aquí Junts per Catalunya, dona per fet que se li permetrà votar.
La meva situació processal, diguem, en aquests moments és idèntica a la del president Puigdemont.
Per tant, estem en la mateixa situació, estem els dos amb llibertat, amb condicions,
estem els dos sense possibilitat d'abandonar el país, en el cas d'Alemanya i jo de Bèlgica,
i, per tant, és imprescindible que ara estudiem amb l'objectiu d'assolir aquesta possible delegació de vot.
Comín assegura que només la seva renúncia a l'escor no desbloquejaria la situació
i defensa que ja ha fet sacrificis estant a l'estranger.
Una delegació d'Esquerra Republicana l'ha visitat a ell i a Meritxell Serret a Brussel·les.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Notícies breus, Montse Quadreny.
Ciutadans ha demanat a Cristina Cifuentes que plegui un cop s'ha esgotat el termini
perquè el PP acceptés investigar el cas del màster.
El PP no ho ha acceptat i, segons la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas té conseqüències.
El Partido Popular ha dejado claro que no tiene ningún interés en que se sepa la verdad,
sino que su interés es proteger a Cifuentes y, por tanto, pues hemos exigido la división de Cifuentes
y que pongan un candidato que pueda ser un presidente interino para lo que quede.
Els Estats Units no descarten cap resposta al suposat atac químic de dissabte a Duma, a Síria,
que va causar una 60ena de morts i un miler de ferits.
El secretari de Defensa nord-americà, James Mattis, ha avançat que obriran una investigació.
La primera cosa que hem de considerar és per què encara es fan servir armes químiques
quan Rússia era el garant de la supressió de totes aquestes armes.
Per tant, treballant amb els nostres aliats i socis, des de l'Utan, a Qatar i en altres llocs,
abordarem aquesta qüestió.
Ara per ara no descarto cap opció.
Ensenyament tancarà el pròxim curs cinc grups de P3 a les escoles catalanes
i en crearà 75 de primer d'ESO per donar resposta a l'increment de població escolar
en l'etapa d'educació secundària.
Des de l'AFA PAC denuncien que el departament continua privilegiant l'escola concertada
en detriment de la pública.
Dues de cinema, l'Aràbia Saudita, aquesta és la primera,
participarà per primer cop en el Festival de Cinema de Canes el mes que ve,
ho ha anunciat avui el ministre saudita de Cultura de visita a París.
I la segona, la secció oficial de llargmetratges de la 24ena,
mostra de cinema llatinoamericana, en aquest cas de Catalunya,
que es fa a Lleida del 20 al 27 d'abril,
presenta a concurs 10 films de països com l'Argentina, Xila, el Brasil,
Venezuela, l'Uruguai i Mèxic.
Lleida, Josep Maria Parelló.
Bona tarda.
Aquest any els organitzadors han apostat pel potencial que hi ha en els cursmetratges,
que seran els protagonistes de la gala inaugural de la mostra d'aquest any.
El director, Juan Ferrer, destaca el concert que oferirà en la gala inaugural
l'argentí Osvaldo Montes, autor de bandes sonores de pel·lícules
com ara El l'ado oscuro del corazón.
Que serà un concert molt interessant que estarà fet per l'Osvaldo Montes,
que és un compositor de bandes sonores que recull el premi al talent latí d'aquest any.
Tant els llargmetratges com els cursmetratges es projectaran del 21 al 26 d'abril
al Caixa Fòrum de Lleida.
Josep Maria Parelló, Catalunya Ràdio, Lleida.
Esports, Àlex Bosch.
Bona tarda, activitat a Roma.
Aquesta tarda el Barça s'entrenarà a l'escenari del partit on demà jugarà contra la Roma
la tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions.
Els Blaurana defensaran el 4-1 de l'anada.
Ara, aviat, ha de compareixer el tècnic Ernesto Valverde
en una roda de premsa que podreu seguir en directe a Catalunya Informació.
Di Francesco, el tècnic de la Roma, reconeix la dificultat de capgirar el resultat
però demana el suport del públic.
També demà, City-Liverpool.
Els de Guardiola han de remuntar 3 gols en contra per classificar-se per les semifinals.
El tècnic català destaca les ràpides transicions que fa el Liverpool
com a principal hàndicap per superar l'equip de l'alemà, Jorgen Klopp.
Jesús Gil Manzano serà l'àrbitre de la final de Copa
entre el Barça i el Sevilla el pròxim 21 d'abril al Guanda Metropolitano.
La 31ena jornada de Lliga es tanca avui amb el Pilar Real Athletic Club
a les 9 del vespre.
El davanter Ferrando Torres anuncia la seva marxa de l'àletic de Madrid
a final de temporada i a segona divisió,
el Reus podria traslladar-se a Riudoms.
Els propietaris del club es queixen de les condicions
que els posa l'Ajuntament de Reus
per renovar el contracte de l'estadi municipal
i asseguren que el surt més a compte construï un estadi nou
en uns terrenys que ja tenen localitzats.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5 minuts.
Cal llibreter ha presentat la programació d'activitats d'aquest mes d'abril.
Les activitats comencen demà amb la presentació del llibre
22 homes i un desig de l'autora Marta Romagosa
serà a partir de dos quarts de vuit del vespre.
Dimecres faran un tast de poesia i vi
amb l'obra Venus Volta de Laia Martínez,
també a partir de dos quarts de vuit del vespre.
La setmana que ve també hi ha un parell d'actes,
el dimarts i el dimecres.
El 17 d'abril se celebrarà la festa prèvia de Sant Jordi
amb la presentació i lectura de Benjaré la teva mort,
de Carme Riera, amb el suport de Mat Cultura.
El 18 d'abril serà el vespre de Clàssics amb l'obra
Tots els contes, volum 1, amb l'editora Maria Boigues.
El diumenge, previ a la diada de Sant Jordi,
l'autor Joan Lluís Lluís signarà el llibre
Jo sóc aquell que va matar Franco,
a la parada que tindrà que el llibre té
durant tot el matí a Can Ginestà.
En l'últim ple celebrat a l'Ajuntament de Sant Just
es va aprovar de manera definitiva
l'ordenança municipal reguladora
de les condicions d'emplaçament i d'instal·lació
de clubs de fumadors de cànnabis a Sant Just.
El portaveu del Partit Socialista, Joan Bassaganyes,
ha explicat aquest matí al Just a la Fusta
que aquesta ordenança era necessària
davant la inexistència d'una normativa supramunicipal.
Bassaganyes ha recalcat que aquesta no és una activitat il·legal
i que, per tant, s'ha de trobar l'equilibri
entre la restricció i la flexibilitat
i no generar grans diferències entre municipis.
Bassaganyes considera que hauria d'existir
una mateixa normativa per tota l'àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest dijous, la pianista i compositora
Sant Justenca Clara Peia
presentarà el seu disc Oceanes a Sant Just.
L'àlbum és un homenatge a les dones
a través de l'aigua.
En les mitologies grega i romana
les oceanides eren unes nimfes
filles d'oceans i tetis.
Cadascuna d'elles estava associada
a una font, mar, riu o llac.
Peia ha decidit convertir algunes dones
que han passat per la seva vida
en les oceanes, les dones d'aigua.
L'entrada per al concert és gratuïta,
però cal reservar-la al web
www.tictacticket.com.
El concert serà a les 8 del vespre
al Casal de Joves.
Aquest concert estava previst
pel passat 8 de març,
Dia Internacional de les Dones,
però es va suspendre finalment
per la vaga que va tenir lloc
aquell mateix dia.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als Sants Just Notícies,
edició vespre a les 7.
Recordeu també que podeu seguir
la informació local
a través del web www.radiodesvert.com.
Molt bona tarda.
All the time before I knew you
Seems now so long
And I cannot explain
Even if I try
No, you never make it easy
No, it's hard to be strong
But all in good time
I can't wait
I'll be waiting
I'll be waiting
For I cannot explain
Even if I try
When you're leaving
I'll be waiting
For I cannot refuse you
I've got
Per cert que aquesta cançó
que està sonant de fons
és Waiting
de Noah Saru
juntament amb Jake Buck
i després d'una petita pausa
de publicitat
escoltareu en primícia
un dels talls
que vam gravar
el Dani Martínez
i jo mateixa
durant aquest recorregut
aquesta ruta
que ens vam inventar
el divendres passat
per passar per algun dels bars
i restaurants
que ofereixen aquestes tapes
del Quinto Tapa
d'aquesta segona edició
del Quinto Tapa
que us recordo
que és fins al proper 22 d'abril
i a part us recordo
que estan molt bones
totes les tapes
no vam poder provar
les 39 tapes
que ofereixen els 21 restaurants
però sí que vam provar
a prop de 7
o 8
no me'n recordo
amb les seves pertinents cerveses
potser serà per això
que no ho recordo
amb tota la clara edat
però bé
escoltareu un tall
d'aquestes gravacions
que vam fer amb el Dani
divendres passat
a continuació
com deia
sentim Waiting
de Noah Cyrus
i Jake Buck
and I'll be waiting
for I cannot refuse you
I've tried
Cada minllons de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Rambo Vineu, si us plau
una mirada al passat sense nostàlgia
amb la millor música dels anys 20 o 50
o si ho preferiu
podeu descarregar el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern
L'antic és millor
i més divertit
Rebobineu, si us plau
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després, internet
ràdio d'Esvern
punt com
Li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu
Doncs bé, no sé si molts de vosaltres
haureu identificat aquesta cançó
és la banda sonora de Jaques
aquests nois
que no sé si encara ho fan
però almenys
fins on sabia jo
feien moltes bogeries
estiraven amb carros a la compra
per carrers molt empinats
feien mil coses
la majoria d'ells
sortien bastant mal parats físicament
aquesta és la cançó de Jaques
i aprofito aquesta cançó
per llançar-vos
com us comentava
un dels talls de veu
que podreu sentir aquest dijous
aquí a la plaça Mireia
en aquest especial programa
com dir-ho
gastronòmic
sí, un toc molt gastronòmic
perquè repassarem
aquesta ruta
del quinto tapa
que vam fer
amb el Dani
us deixo un petit
un petit tast
mai millor dit
del que ens va passar
o del que li va passar al Dani
el divendres
durant aquest
quinto tapa
estem vivint uns moments
molt tensos
perquè el Dani
ha perdut el seu tapaport
Dani, com et sents?
he perdut el meu tapaport
Mireia Redondo
sí, sí
és una cosa molt seriosa
em falta alguna cosa
a la meva vida
doncs creiem fermetment
que s'ha quedat
amb una miracle
per tant intentarem
fer una segona incursió
a veure si ens tornem
a deixar provar
les tapes
que estaven molt bones
però bueno
de moment
demà haig d'anar a treballar
i si ho cas
demanaré que me'l guardin
sí, però bueno
no se'n recordo
doncs
com us comentava
el Dani va perdre
el seu tapaport
desconeixem
a hores d'ara
si l'ha trobat o no
perquè en el moment
en el qual
es va adonar que no
tenia el tapaport a sobre
era quan ja havíem arribat
al següent restaurant
que estava una mica
lluny del primer
que és on havia perdut
el seu tapaport
però bé
segurament
l'haurà trobat
espero Dani
que hagis trobat
el teu tapaport
amb tot dels segells
perquè ja us dic
que vam recórrer
uns quants
bastants bars i restaurants
per tant
tenia molts segells
acumulats
jo estic molt orgullosa
perquè només me'n queda
un parell de foradets
perquè em segegin
em segellin
crec que no diré més
aquesta paraula
perquè no la tinc mai bé
perquè em posin el segell
carai
doncs bé
tots aquests misteris
i uns quants més
els podrem anar
desfent
i esbrinant
al llarg d'aquesta setmana
com us deia
el Dani va perdre
el tapaport
aquest dijous
programació especial
per saber
això
i moltes més coses
d'aquesta ruta
que vam fer
amb el Dani
i ara sí que us deixo
amb una cançó
mentre es fan just
les 6 i 15 en punts
i que sabíeu que
aquesta segona hora
tindrem amb nosaltres
l'Oriol Pasqual
i l'Albert Navarra
l'Albert Navarra
és un noi molt jovenet
que va passar un dia
per la plaça
la Mireia
a comentar uns quants
titulars esportius
de futbol
sobretot
i l'Oriol Pasqual
és el nostre tertúlia
per excel·lència
amb el qual ha estat
fora unes setmanes
però ara torna
a passar per aquí
la plaça
i ells dos junts
faran la tertúlia esportiva
a partir
de les 6 i mitja
passades
mentrestant
escoltem aquest
blum
de sol
calor
i l'Oriol Pasqual
can I be close
to you
can I take you
to a morning
where the fields
are painted gold
and the trees
are filled
with memories
oh the feelings
never told
when the evening
pulls the sun
down
and the day
is almost
sunny
oh the whole
world is sleeping
my world
is young
can I be close
to you
can I be close
can I be close
to you
can I be close
to you
can I be close
can I be close
can I be close
to you
can I be close
to you
can I be close
to you

s'està intentant referir és al seu tapaport.
En aquests moments estava trucant al restaurant
on es pensa que s'ha deixat el seu tapaport
i continua així.
Allò que es posa el segell, senyors i senyors,
estem dins de la casa d'Extremadura
i el Dani està intentant recuperar el seu tapaport
que l'ha perdut, Pau Roma.
Des de la plaça Mireia,
ho dolem tots els ànims perquè pugui trobar el seu tapaport
amb tots els segells.
Atenció que l'aventura no acaba
perquè seguim amb la quarta etapa i quinto del dia.
I encara no us vull llançar tots els talls
perquè n'hi ha de molt divertits.
Aquest és un d'ells, que sapigueu que el Dani
en aquells moments encara no havia trobat el seu tapaport.
Va ser l'aventura de la tarda, sí, va ser aquella.
Tot això ho podreu escoltar, com us comentava,
en diferit, tot i que va ser gravat en directe
aquest dijous aquí a la plaça.
I quan junts passen 5 minuts a les 6 i quart, 6 i 20 en punt,
escoltem aquest emissiu de James Hersey.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I segurament també us sonarà bastant aquesta cançó tot i que és una versió extesa i diferent. Es diu Put your records on i és d'Aslov & Miss, ques són justament les 6 i 23.
Veu que en una estoneta tindrem amb nosaltres l'Oriol Pasqual i l'Albert Navarra
per comentar tota l'actualitat esportiva, bé, tota, tota, no,
tota la que ens doni temps a comentar en aquests 25-20 minuts de secció esportiva.
Us deixo sentint escoltant aquest Put Your Records On.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Vinga, vaca, arribats a aquesta hora.
20 minuts, quasi per les 7 de la tarda.
I aquesta cançó ens indica que és el moment de parlar d'esforç.
I aquí tenim amb nosaltres avui l'Oriol.
Laura Oriol, bona tarda.
Bona tarda.
I ben tornadíssim.
A veure, que no sé si et sent molt fort, molt fluix.
A veure, parli, parli.
Hola, hola.
Ara, ara.
Ara et sento bé.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
I ben tornat, com deia la plaça Mireia.
Sí, sí.
I tenim...
Sí, sí.
Contentíssim que estaven tornant a la plaça Mireia.
Ja m'ho expliques per al micròfon.
I tenim també l'Albert Navarra.
Albert, benvingut de nou al programa.
Gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda.
Gràcies.
Mira quina contundència.
Doncs benvingut els dos.
Avui tenim dos tertulians aquí per comentar el món dels esports.
Veig que l'Oriol està una mica...
No t'ho preocupat, però bé, no et preguntaré a veure què passa,
però vinga, avui parlem d'esports i futbols i...
pensava que vindries aquí amb tota la il·lusió del món,
que fa com un mes i pico entrevistes i flautes.
Sí, i dos.
O i dos, també, que no ens veiem per aquí les cares i les veus a la plaça.
Sí, sí.
Però bé, que jo me n'alegro molt que estiguis per aquí.
No, no.
No sé si serà l'última secció de tertulia esportiva o no amb l'Oriol,
però ja ho anirem comentant.
Sí.
Aprofitem avui que tenim també l'Albert i així podem comentar tota aquesta actualitat esportiva,
que just abans a fora li he preguntat quina sabarreta portes que li sortia així per sota.
No sé si te l'ha ensenyada, Oriol.
No.
Per favor, Albert.
Bé, no t'espullis, però aixeca't una mica la sudadena.
Que girona, això.
Però espera, que ve signada i tot, eh?
Ah, sí.
Pobrets.
Home, del crac, de Porto.
Molt bé.
Clar que sí.
Molt bé, molt bé.
Tot i que ahir, pobrets, doncs això que comentàvem abans també amb la Carla,
que van ser cinc gols, que se'n van anar a casa amb cinc gols, però no seus, sinó que se'ls van menjar.
Ja, ja, pobrets.
Com vau veure el partit vosaltres?
Bé, jo vaig veure el partit i van jugar bastant malament.
No van tenir la possessió i no van anar forts i no van jugar bé, en general.
Sí, però per mi el pitjor partit que han fet aquesta temporada,
per mi el pitjor era de l'Eiber fins ara, i van fer el mateix.
O sigui, és un partit que van sortir sense la pressió, sense córrer.
Quan als 20 minuts ja veus que no corren i que no hi van, ja dius, mala peça el taler.
Perquè, per exemple, el Girona es caracteritza per això, per mossegar, per córrer.
Tu pots perdre 5 a 0.
De fet, el Camp Nou vas perdre per 6 a 1, el Bernabéu 6 a 3,
però era un equip que hi anava, que mossegava, que corria i tal.
I el dia de la Real Societat van sortir empanats per complet, molt apàtics.
I, clar, estàs a primera divisió i passa factura.
També és veritat que, com que ja estan salvats des de fa moltes setmanes,
pots jugar amb el d'això, però, clar, ara que estaven com motivats perquè sigui Europa
i coses d'aquestes, bueno, és un revés.
Però, bueno, encara queda molta lliga, tu.
L'Albert està content que té la samarreta, almenys.
Això sí, això sí.
Tot i que va haver aquest mal resultat d'ahir, però en tot cas...
Aquest divendres juga Girona-Betis a Montilivi,
que l'Albetis està ara 5 punts per sobre,
però si el Girona aconsegueix guanyar i dominar l'Albetis,
tornarà a estar allà per la pomada, per la copa de la UEFA.
Sí, allà una mica...
Sí, no? Amb la pomada.
Què més voleu comentar de la jornada esportiva?
Suposo que hem d'anar a parar, com no, a un Barça.
Sí.
No? Toc a comentar o no?
Barça-Léganés, no?
Sí, sí.
Un partit, bueno, el Barça va jugar com al partit de Roma,
no va destacar molt, però, bueno, al final va guanyar,
que és l'important al final del futbol.
I, bueno, i més si fent les seves, com sempre.
Sí, sí, hat-trick.
Jo, per mi, inclús va jugar millor que la Roma,
perquè el dia de la Roma va ser un partit que hi ha gent que diu
oh, és que la Roma ha xutat tres vegades,
ha fet parar dues aturades monumentals,
que és veritat, és Tegen, és que la Roma no sé què,
la Roma no sé quantos,
i el Barça ha fet un partit horrorós,
i tot i fer un partit horrorós,
al Barça li va fotre un 4-1 a la Roma,
amb un gol alulat de Suárez i amb dos pilotes al pal.
Vull dir que també es veia que el Barça, sense jugar bé...
El tema és que no estem massa acostumats a això.
ara portes molts anys que el Barça juga molt bé
i guanyava jugant a futbol,
i ara ja portes un parell d'anys,
l'últim amb Luis Enrique i aquest,
que el Barça guanya molts partits sense jugar bé a futbol.
Però, bueno, també és com dius, és guanyar i ja està.
I el dia del Leganés,
clar, és que el dia del Leganés,
la primera part va ser un festival del Barça,
va acabar 2-0,
però si acaba 4 o 5-0 no passa res.
Vull dir, el porter del Leganés va treure dos parades monumentals,
el Suárez va tenir dos gols cantats que va fallar,
vull dir que és això.
I a la segona part és veritat que el Barça baixa el ritme,
el Leganés fa el gol,
i fins al final no estàs allà,
ei, a veure què passa, que te la foten,
ai, no sé què.
Però al final, mira, Messi remata el partit i ja està.
3 punts més al serró i compta enrere fins que guanyem la Lliga,
vull dir, això ja està.
Sí.
Perdoneu, eh,
que havia hagut de sortir un segon
perquè no sentia bé amb aquests auriculars.
Vaja tela.
I ara sí que el sento,
ara ho sento bé,
abans ho sentia quasi bé,
eh, res.
Perdoneu,
ho ha hagut de sortir un moment a l'estudi.
Vinga, va, què més, què més?
Ja està, què més vols comentar?
Vinga, va.
Home, destacar el derbi de Madrid, no?
Que va ser un partit bastant emocionant.
Jo crec que era el més fluixos que hem vist durant els últims anys,
no va ser molt...
Jo vaig veure la segona part només, eh?
Jo la primera la vaig veure una mica,
els 15 primers minuts els vaig veure,
però, bueno,
no va estar...
Els últims derbis sí que estàvem anant molt més forts tots.
Ja va haver-hi alguna pica baralla, això sí,
però no...
Bé, sí, al final és un derbi,
com a l'Espanya o el Barça o qualsevol altre.
Però no va haver-hi...
Tampoc s'hi jugaven molt.
No, el tema és aquest,
que clar, quan no s'hi juguen res,
perquè ja saben que girant a la roda de premsa prèvia,
parlant del passadís del Barça,
si li fan passadís o no al Camp Nou.
Però sí, pobres,
no saben si fer un mosaic bé que han de fer un passadís.
Exacte.
Ho veu veure o no?
Sí, sí.
Ho veu vist o no?
És lamentable i és lamentable.
Com vols que facin un passadís
si no s'han posat un mosaic ordenat?
Si era un poble mal fet, allò.
És igual.
Em sap greu, eh, però...
No, però vull dir que es preocupen més,
l'Eleti de Madrid també saben...
És que clar, vull dir,
no s'hi juguen res,
i com que des de la temporada que ve a la Champions,
el quart classificat tampoc fa fase prèvia,
perquè clar, és veritat,
el Madrid és quart.
Sí.
València, tercer, l'Eleti de Madrid, segon.
Va guanyar ahir València.
Clar, si la quarta plaça donés accés
a fer fase prèvia de la Champions,
ja et dic jo que el derbi d'ahir
no acaba amb un a un ni de conya,
perquè el Madrid, fent un partit fluix,
va tenir les ocasions suficients com per guanyar.
El que passa és que Oblak va estar monumental.
Però és veritat que és això,
que quan és un derbi descafeinat,
doncs mira, ara treuen a Cristiano
perquè estigui a punt per la Champions.
Tot i que no entenc per què,
perquè el Madrid va guanyar 0-3 a la Jove
i està classificat per les semis.
Vull dir que hagués pogut tenir-lo a la Lliga
i fer-lo descansar a Europa,
però bueno, ja s'apanyaran.
I l'Atlètic de Madrid va canviar del cost
també ahir i ahir
pel partit de l'Europa League.
Vull dir que el tema és aquest que dius,
que era més el punt de, bueno,
és un derbi completament descafeinat
i ja està.
Tot descafeinat com a Mosaica,
ho torno a dir,
que l'estic mirant imatges
i realment, pobrets,
no van atinar ni una, eh?
O sigui, no hi ha cap quadret
que estigui amb li toques.
No, no, i una cosa que és molt bona,
que això els del Madrid,
gràcia no els hi farà
perquè sempre s'excusaran que sí,
que us hem guanyat dos finals de Champions i tot,
però l'Atlètic de Madrid
em sembla que són 5 o 6 anys
que no opera el Bernabéu en Lliga.
En Lliga.
Que no els agradarà, no?
No, clar, per això et dic.
I des que hi ha Simeone a l'Atlètic de Madrid,
el Madrid ha guanyat,
em sembla que són les mateixes lligues
que l'Atlètic de Madrid.
No, no, no,
des que Simeone és de l'Atlètic de Madrid
que porta 6 anys,
el Madrid ha guanyat una Lliga de Zidane,
l'Atlètic de Madrid una de Simeone
i no sé, no recordo si l'última de Mourinho
encara hi havia Simeone a l'Atlètic de Madrid,
no n'estic del tot segur.
Jo tant no domingo, nois?
Perquè com que hi havia Benítez
i hi havia gent d'aquesta,
no n'estic segur.
Però bé, vull dir que estan ahir, ahir.
Així que res,
estava clar que el partit
o el guanyava el Madrid
o l'empatàvem
perquè un partit completament descafeinat,
a la meitat de la segona part
es van preocupar més
com veus d'enfocar més la Champions,
cosa que repeteixo,
que no sé per què,
perquè el Madrid ja estava classificat
virtual per les semis,
perquè la jove ha de guanyar
per 4 gos de diferència el Bernabéu,
vull dir, és una cosa que és completament,
no sé, clar.
Jo sobre la Seixadibala.
Sí, clar, clar, bueno, clar,
si veieu que plou
i l'Arcadè Noé passa per aquí,
també, a vegades miracles n'hi ha, no?
Sí, a Lourdes, a Lourdes.
Bueno, partida de mà no para de ploure,
per tant, igual tenim incurs sort, eh?
Per això tenim l'Arcadè Noé per aquí, també.
Sí, a Gràcia.
Per això t'ho dic.
No, no, bueno, surrealista.
Partit descafeinat,
primera part intensa,
com dius, del derbi,
jo vaig veure la segona
i va ser una autèntica...
Quan agafes una merda
i un pal i ho agafes,
és el resum de la segona part d'ahir,
que repeteixo que el Madrid
va tenir ocasions per guanyar-lo, eh?
El que passa és que el Black
va jugar molt bé.
Però, bueno, ja s'hi veia
que no hi anaven.
Ara ja està,
l'important, ells ja ho tenen fet,
que és passar les semis
d'un de les Champions
i l'altre de l'Europa League
i el Barça és esperar
que siguin...
A veure quan cau la Lliga.
Perquè és veritat que el Barça diu
que ara el Barça ha de jugar
contra el Villarreal,
ha de jugar contra el València.
Sí, però jugues al Camp Nou.
No ho sé, tipus.
La setmana que ve
tornes a jugar a casa amb el València.
Però exacte,
l'avantatge és que juga a casa.
Dissabte a les 4 i quart.
Sí, dissabte a les 4 i quart,
Barça-València,
tornes a jugar al Camp Nou,
després te'n vas a Balaïdos,
després tens la final
de la Copa del Rei,
després tornes a jugar a casa
a casa.
Ui, a veure què passarà
aquesta final de la Copa del Rei,
a veure si li canvien el nom,
li canvien el títol,
li canvien el premi.
Dels set partits de Lliga
que queden,
el Barça n'ha de jugar
a quatre a casa.
Vull dir,
i a fora a casa
té Balaïdos,
que Balaïdos,
que ho té...
El Barça ha de guanyar
tres partits,
no,
quatre partits...
Ha de guanyar
tres partits
i empatar-ne un.
12 punts de 21,
crec.
Sí.
No, 10 punts de 21.
No, 10, per això.
Ha de fer tres victòries
i un empat.
No, és estadístic.
No, vull dir,
i a casa,
et rebeteixo,
tens quatre partits a casa
i tres a fora.
Un dels partits de fora
és Riazor,
que el Depor ja està segona,
perquè està,
em sembla que és
a vuit o nou punts més
el gol a veratge en contra,
vull dir,
que estan a segona ja.
Vull dir,
que el Barça ja ho tindrà
allà,
si va el que ha d'anar
i juga com ha de jugar
ja ho tindrà fet.
El tema és que el Barça
contra aquests equips
ha fet el burro,
perquè contra les Palmes,
que també és de segona divisió,
va empatar.
Amb el Getafe a casa
vas empatar.
Vull dir,
que el Barça contra els equips
Toia és quan baixa la guàrdia,
però...
Ostres,
la paraula Toia,
com feia que no la sentia,
Oriol,
feia moltíssim.
En teoria,
guanyant els quatre partits
del Camp Nou,
guanyant-ne tres de quatre
del Camp Nou
i ets campió,
Escolteu,
i l'Espanyol?
Oh, pues...
Que,
pobre,
és que si potser no seré...
Ja,
però bueno,
se'ls va fer una mica de cas,
també.
No,
no en jugava malament,
la veritat.
Jo en jugava
una hora i mitja de partit,
i no en jugava
gens malament passats,
que en jugava
contra el València
o poc escar
si feia les ocasions.
I a sobre li van anar a veure.
No és molt aficionat,
diguéssim,
perquè va veure partits a l'Espanyol.
Ui, no,
fan un futbol espectacular.
Una cosa collonant,
és un espectacle.
L'Espanyol...
Fan el que poden.
L'Espanyol...
Literalment.
És com si entressis en bucle,
com si haguéssim dit el mateix fa 10 anys,
dius exactament el mateix ara.
L'Espanyol té un equip
que per la primera divisió
sempre hi ha 4 o 5 equips
que són tan dolents
que hi ha gent,
aquesta gent,
que diu
que l'Espanyol baixarà a segona.
No,
és que és impossible,
perquè hi ha equips tan dolents
a primera divisió.
O sigui,
tu mires els 3 últims
i el tercer per la cua,
que és el Deports,
suma 21 punts,
ha guanyat de 31,
32 partits,
n'ha guanyat 5,
4 o 3 només.
O sigui,
és vergonyós.
O sigui,
clar,
i després tens el Llevan i l'Aleves
que estan a 8 o 9 punts del descens,
però que fins fa 4 dies
també estaven allà.
Vull dir que el tema
és que a primera divisió
sempre hi ha uns equips
que són molt dolents
i que et fa
que la Lliga sigui
avorrida.
O sigui,
tu et mires la Lliga Espanyola,
el descens,
ja fa setmanes
que està decidit
qui baixarà.
Aquesta setmana
hi va haver el...
Levanten les palmes.
Exacte.
Que el Llevan va guanyar,
que el Llevan li treu
com 8 punts
en les palmes,
que si arriben a empatar
seguien a 8 punts
de diferència
i va i te'l guanya
i es fot a 11
de les palmes.
O sigui,
és que no és sèrio.
Per tant,
l'Espanyol porta
uns quants anys
que el que fa és
té jugadors
com per mantenir
la primera.
Aquest any
té l'honor
d'haver guanyat
a Barça-Madrid
i a l'Atlètic de Madrid.
Madrid i a l'Atlètic
en Lliga
i Barça en Copa.
Que recordo
que el Barça
l'únic partit
que ha perdut oficial
aquesta temporada
és contra l'Espanyol
en Copa.
Sense comptar
les supercopes del Rey
on el Madrid
ens va fer un bany.
societat dels anys 70
que si empates
o guanyes al València
el superes
i només has perdut
en Copa l'Espanyol
el partit de nada.
I el tema
és que l'Espanyol
és un equip
que té jugadors
que està bé
per això,
per jugar
a primera divisió
però és que
qui pretengui
il·lusionar-se
amb aquest equip
per jugar a Europa
tenint endavant
equips com
ja no dic
els 4 de la Champions
Barça-València-Madrid
i l'Atlètic de Madrid
és que
un Sevilla
un Villarreal
clar
és que
si m'apures
un Celta
un Betis
amb Setién
clar
és que
tots aquests equips
són no millors
són molt millors
que l'Espanyol
com ho veus tu
què passa Albert?
jo veig igual
clar
l'Espanyol
et guanyarà
t'ha guanyat 9 partits
ha guanyat 9 partits
de Lliga
i n'ha empatat
9 altres
i n'ha perdut
12 o 13
però clar
és que l'Espanyol
està en zona de ningú
però és que a part això
en zona de ningú
no però
està en zona de
això quan vaig venir l'última vegada
no està ni en la meitat
del pastís
sí, sí
però quan vaig venir l'última vegada
fa dos o tres mesos
tan fa
molt bé Oriol
el paremuto
tan fa
vas estar de baixa
sí, sí, sí
es va juntar tot
i ha passat Setmana Santa
i clar
ha passat tot
sí, sí
ja fa setmanes
que ja rondo per aquí
però
ja, ja, ja
sí, sí
però vull dir que
i vam tenir la mateixa conversa
i dèiem que
és que l'Espanyol
que estava 10 punts
per sobre el descens
i estava com a 10 punts
de la zona europea
i el tema
és que l'Espanyol
té un equip
com per mantenir la categoria
perquè 8, 9, 10 partits a l'any
te'ls guanyarà
però és que no té equip
ni de conya
per optar a Europa
el que passa és que té el xino
que ell els enganyen com a xinos
i d'il·lusions
també en se vive
claro
sí, sí, clar
però clar
és que tu mires les plantilles
de primera divisió
i un bet
i si m'apures
la Reial
que està
no, ara ja està per sobre
l'Espanyol la Reial
perquè va guanyar
i el Girona malauradament
i l'avançat
però és que per mi
la Reial segueix
tenint millor equip
que l'Espanyol
o sigui
l'Espanyol té equip
per optar això
entre els
del 10
però hi ha 4 equips
que són un Betis
un Arreial
un Vila Real
un Sevilla
que són superiors
a l'Espanyol
i que per molt
que et vulguin vendre la moto
anar a l'Ideo Paraguay
i l'any que ve
doncs tornarà a passar el mateix
l'Espanyol tornarà a guanyar-te
els 8, 9 partits
però mentre els equips
de primera divisió
segueixin constants
i segueixin conjugant
l'Espanyol
seguirà això
que com molt bé
deia jo
era el fet de
disfrutar del futbol
vull dir
tu vas a disfrutar del futbol
sabem que no jugaràs baixar
ni a Europa
doncs juga a futbol
disfruta
si l'agafem per exemple
el comparem amb el Girona
que el Girona
el tenim 8 ara mateix
i la comparació
de temps
de partits jugats
d'evolució
d'un i l'altre
no?
no sé com ho veus tu Albert
ah sí sí
ah sí sí
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
el Girona
és novell
a primera divisió
i ha sortit
extramotivat
a molts partits
sí sí
però tot i sent novell
i sí
tenir aquesta energia
extra de uau
i cal dir que el Girona
a P.C.O.
de novato
perquè el partit
contra el Sevilla
el van perdre
perquè el Girona
falla un penal
el 93
el Vilareal
falla un penal
el 92
contra l'Alabés
guanyaven 2 a 0
l'expulsa un del Girona
i en comptes de tancar
se surten a l'atac
i l'Alabés
en un quart d'hora
et fot un 2 a 3
vull dir que
el Girona aquest any
contra el Betis
i el 95
a la següent jugada
t'empaten
vull dir que el Girona
aquest any
ha pecat de novell
a primera divisió
vull dir que el Girona
ara en condicions
merament normals
el Girona
portaria 6-8 punts més
i estaria més amunt
el que clar
però els jugadors
hi van
hi van
jo he vist jugar
alguns partits
al Girona aquest any
i ole ell
jugant
ja no és per la tàctica
aquesta del 3-5-2
que Machina
ha jugat tota la vida
des que és entrenat
al Girona
i li va prou bé
sinó que és el fet
que hi van
i la manera que tenen
de jugar
que s'identifica
tu vau jugar a l'Espanyol
i tinc amics meus
de l'Espanyol
i tot
que ho diuen
que no s'aguanta
per enlloc
perquè té equip
per guanyar-te
8-10 partits
a la Lliga
però no opta
a anar més amunt
i si s'ho creuen
després tenen el problema
que s'ho creuen
però fent el repàs
a l'actualitat esportiva
et toca tocar el Barça
toca tocar el Madrid
toca tocar l'Espanyol
igual que toca tocar
el Girona
també
d'aquesta samarreta
que portava
firmada l'Albert
l'Espanyol
només a dir
em sembla tot bé
el que està dient l'Oriol
em sembla aquí
que porta molts anys
sense fer res
aguantant-se com pot
algun any
sí que
ha escalat posicions
respecte als anys
que han estat més baixos
però bueno
no
des de fa 12 anys
amb el Verde
que no entra a Europa
des del 2006-2007
que va ser
dos anys seguits
entrant a UEFA
amb el Verde
que no ha fet mai més res
i fins que no tinguin
un equip normal
i això
no
seguiran
però ja està
si voleu dir alguna cosa
que més volíeu comentar
ens queda un parell de minutets
just un minutet encara
per tancar secció
Albert
digues
tenies gràcia
de comentar alguna cosa
va va
no
no ho sé
bàsquet potser
bàsquet
sí
res
bueno
l'equip de Rico i Rubio
que entra
bueno
Rico i Rubio
ha entrat al playoff
ara
el Jazz
i bueno
i que el Gasol
va ser ovacionat
com va sortir
de la pista
sí perquè
va ser el tercer jugador
després de
bueno
dos que estan actius
si no me'n recordo
que té
en una mateixa temporada
100 punts
100 rebots
no
100
triples dobles
sí
rebots
punts
i falta rebudes
o assistències
que s'emporta la palma
per tot el que ha fet
exacte la palma
doncs escolteu nois
que el temps ha passat volant
però queden 3 minutets
per la 7
i he de deixar ja això
preparat perquè la Carla
entri a fer els informatius
de la 7 en punt
molt bé
gràcies els dos
molt bé
gràcies Oriol
per passar per aquí
gràcies Albert
també per passar per la plaça
Mirei a veure si us veig els dos
ben aviat
adeu
adeu adeu
adeu