This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I és que serem ocells, segons oques grasses, aquesta és la cançó que obria avui el programa,
programa 540 de la plaça Mireia d'avui dimecres 6 de novembre, dimecres moment per aquesta entrevista de la setmana.
Amb aquesta cançó i amb aquest ritme us donem la benvinguda a tots i a totes en directe des de Ràdio d'Esvern, com deia, a la plaça Mireia.
Som finestres plenes de llum i al suavó marxo lluny i que importa si ningú ho entén, el que es pugui dir a mi, el que pensarà la gent.
Doncs sí, ja sabeu que els dimecres toca fer aquesta entrevista de la setmana.
Us l'havíem anunciat, de fet, a través dels micròfons, a través també de les xarxes del Twitter,
que si no en seguiu ens podeu trobar al Twitter amb arroba PL, guió baix, Mireia.
I com us deia, us avançava els dimecres, toca fer aquesta entrevista de la setmana.
Per nosaltres és a part de l'equador de la setmana, és aquest espai que reservem, ja ho sabeu,
per diferents persones o personalitats, ja siguin del poble o relacionats amb temes del poble, del municipi,
que li trobem una importància, una rellevància i per això els hi volem donar aquesta prop de mitja hora d'entrevista de la setmana.
Avui parlarem amb Xavier Bax, president del Cine Baix.
Amb ell parlarem, a més, d'aquesta mostra de cinema que actualment, de fet, comença demà.
A partir del 7 de novembre i fins al 17 de novembre es farà al Cine Baix,
precisament la mostra de cinema de la Mediterrània i del Llevant, del 7 al 17 de novembre.
Amb ell parlarem de la mostra en concret, parlarem també de com funciona
i com tira endavant un cinema local com Cine Baix, que és dels pocs que queden, de fet, al Baix Llobregat,
que té més anys, a més, i com el teixit associatiu Sant Faliueng també contribueix i ajuda,
i ha ajudat també a que en alguna ocasió no s'hagi tancat finalment el cinema
i que pugui seguir de peu i que segueixi oferint, entre altres, mostres de cinema,
com per exemple aquesta que comença demà.
Doncs aquesta serà, com us deia, l'entrevista de la setmana.
Això serà a dos quarts de sis de la tarda abans,
però farem aquest repàs dels titulars del Diamants de Limanol López
i a partir de la segona hora, a partir de les sis,
a part d'escoltar bona música, tenim els nois més joves d'aquest programa,
de la plaça Mireia,
però avui només en tindrem dos dels cinc,
que un tertulia ens avui tindrem a l'Elies i a l'Enric,
amb ells farem aquesta tertulia cinematogràfica.
Recordeu que la setmana passada l'home està parlant també de pel·lícules de terror
ambientats en aquesta castanyada o en aquest Halloween,
depèn del que hagi estat, el que hagueu celebrat avui,
i entrarem ja en una altra tertulia, diguéssim, normal,
no estarà tematitzada per cap tema ni de terror ni de por.
I res més, com us deia, obríem aquest programa amb la cançó d'Ocasgracias es diu
Serem ocells.
Just ara mateix passen 11 minuts de les 5 de la tarda.
Ja us he explicat el menú que us portem per avui,
per aquest programa 540,
i ja sabeu que tota la informació que us comentem,
tots els col·laboradors que passen per aquí,
totes les seccions us les anem publicant també al Twitter,
amb arroba plguiabaix Mireia,
i a part podeu trobar també tota la informació a l'apartat de magazines
del web de radiodesvern.com.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert,
sintonitzes l'àdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just,
98.1
Doncs ara sí, a punt de tocar un quart de sis de la tarda,
primer espai del programa,
per comentar els titulars del dia.
Immanuel, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Els titulars del dia i els titulars de la tarda també.
No, sempre dic del dia, però vaja, són els de la tarda,
perquè al matí a vegades hi ha variacions, no?
Sí, tècnicament, sí, alguna variació n'hi ha, sí, durant el dia.
Van sorgint notícies.
Per això dic, sempre dic els titulars del dia,
però vaja, són els de la tarda.
Però bé,
la informació a l'apartat de radiodesvern.com,
a part de les xarxes socials,
d'entrada és l'Instagram també de Radiodesvern,
que també es va publicant aquestes tres notícies del dia,
almenys a la tarda.
Almenys a la tarda.
Almenys a la tarda.
I, Immanuel, som-hi amb aquests titulars, si et sembla.
Em sembla, perquè aquesta...
El dia que diguis que no, passarà alguna cosa, recordes, no?
Sí, és veritat.
Volies de provar a veure què passa.
No ho sé, m'estic imaginant un terratrèmol, no ho sé, algú...
Algú molt fort.
Descabellat.
En fi, aquesta setmana continuen els actes de la novena edició del novembre literari,
que es va estrenar dimecres passat.
Una proposta, recordem, impulsada des de la Biblioteca Joan Margarit,
que el llibreter i l'Ajuntament,
que vol acostar al món de les lletres a la ciutadania,
a través de diferents activitats programades al llarg de tot el mes.
Avui mateix coincideixen dos actes en dos espais diferents.
Per una banda, a les set, Can Ginestà acollirà una xerrada
sobre la vida i obra de Mercè Rodoreda,
una trobada que conduirà Anna Maloquer,
membre de la Fundació, amb el nom de l'escriptora,
i que repetirà també el dia 26 de novembre.
Per l'altre, a partir de dos quals de vuit del vespre,
es presentarà a aquest llibreter la novel·la Zona Zero,
l'última obra de la traductora, poeta i novel·lista Núria Busquem Molist.
Quin poporri musical que ha quedat aquí fins al final.
Poporri, poporri, ens encanta, sí.
Són que t'ha enganxat al Buggy Wonderland amb aquesta cinta que mola molt, de veritat.
Té el punt punt de discos, tot plegat.
M'agrada molt.
Vinga, va, som a la segona notícia.
Segona notícia.
S'enjust tanca el mes d'octubre amb 484 persones aturades,
deu més que el passat mes de setembre.
Així ho afirmen les dades publicades des de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat.
Segons aquest temps, l'atur ha augmentat al municipi un 2,1%,
amb variació relativa respecte al mes passat,
i també ha crescut respecte a l'any anterior,
quan es tancava el mes d'octubre amb 459 persones aturades.
al Baix Llobregat hi ha 39.451 persones a l'atur,
889 més que el mes de setembre.
La comarca segueix la tendència general a Catalunya, que també és a l'alça,
i en el cas català hi ha més de 387.000 persones inscrites a les llistes d'ocupació,
que a 14.644.000 més que el setembre.
Segueixen sent un repte, tot un repte aquestes notícies amb números,
molts números.
Molta xifra, molta xifra.
Bueno, molts números, t'han sortit prou bé.
Gràcies.
Vinga, va, som-hi amb aquesta tercera notícia del dia.
L'última t'agradarà, perquè de fet fa referència a l'entrevista que faràs d'aquí poca estona,
perquè des del 7 fins al 17 de novembre tindrà lloc el Festival de Cinema de la Mediterrània
i del Llevant al Cinebaix de Sant Feliu,
un acte que donarà el tret de sortida a la tretzena mostra del Cinebaix,
que reunirà també en diferents certàmens la mostra de cinema asiàtic al gener,
la mostra llatinoamericana al març i una mostra africana al juny.
Un format de quatre cicles anuals, doncs, cada un dedicat a una regió del món
que es va instaurar ja fa tres edicions.
Sigui com sigui, el certamen dedicat al cinema de la Mediterrània i del Llevant
programen guany 25 pel·lícules de 13 països diferents,
una selecció que inclou llarmetratges de producció local
i altres que han cultivat bona crítica en diferents festivals.
A més, s'ha fet una aposta per fer que més del 60% dels títols de la secció oficial
estiguin dirigits per dones.
La inauguració tindrà lloc demà dijous, a dos quarts de vuit del vespre,
amb la projecció gratuïta de la pel·lícula L'ERV de Noura,
o El somni de la Noura, una pel·lícula d'Indé Bugema
que relata la història d'una treballadora tunisiana
que no podrà refer la seva vida després de que el seu marit entri a presó,
ja que la llei li ho impedirà.
Doncs tenies tota la raó del món mundial,
perquè en uns 15 minuts aproximadament farem aquesta entrevista amb Xavi Bax,
amb el president del Cinebaix,
i parlarem entre d'altres...
Quina coincidència!
...d'aquesta mostra.
No, dic entre d'altres perquè també parlarem una miqueta de la història del cinema,
de fet, de com ha sobreviscut,
i aquí a donar gràcies entre d'altres
perquè realment no s'hagi baixat la persiana.
Que no és fàcil.
Recordem que això és un projecte autogestionat completament,
i que les pel·lícules, encara que no ho sembli,
com explicar-ho suavment?
Costa molta pasta.
Costa molt diners.
Costa molta pasta.
Que ha de ser així, eh?
També, defensem la cultura en tots els seus sentits,
però sí que és veritat que costa molt
tirar endavant projectes d'aquest tipus.
En aquest sentit, aquí Sant Just,
ara es compra una mica cap a casa,
recordo el Cine Club Utopia,
i també el que costava...
El portes molt a dins, eh?
Sí, el que costava arribar a final d'any, diguéssim,
per projectar les pel·lícules que es volien projectar, sí, sí.
Doncs tens tota la raó.
De fet, ja et dic que a poc ha estat...
M'agrada Déu.
A poc ha estat de realment baixar la persiana
i no tornar-la a obrir,
però finalment, i com deia a l'inici,
gràcies a part, o bona part,
del teixit associatiu i col·laboratiu,
o personal, podríem dir, de persones de Sant Feliu,
han fet que no tanqués el cinema,
i és més, que vagi creixent amb aquestes mostres,
que són un dels pulmons
que més articulan la...
Bé, el passar de gent pel cinema, bàsicament.
És un cartell molt atractiu.
És un cartell molt atractiu
i que sempre acostuma a reunir amb molta gent.
Ara no tinc les xifres aquí al davant,
però sí que me'n recordo que l'any passat,
de fet, havien gairebé doblat
la presència de públic en aquests certaments.
El juny, quan tanquen tota la mostra,
fan una mica aquest recull
de xifres i números,
i deien això, que gairebé havien doblat,
és a dir, que és una proposta que, a més,
s'està consolidant.
Consolidant, exacte.
Li preguntaré, a veure si recordo
la pregunta del número de gent
que ha passat per aquí.
I, bueno, ens veiem, ens tornarem a veure,
no sé si demà, crec que demà passat.
Bé, intentarem ser-hi demà.
Vinga, doncs a veure si ens veiem demà.
Una pressada.
Igualment, adéu.
Doncs vinga, va a punt ja d'entrar
en aquesta entrevista de la setmana
per parlar, doncs, de tot això que portem
comentant des que hem començat aquest programa,
centrat en aquesta mostra del cinema
de la Mediterrània i del Llevant,
que comença demà, precisament,
en el Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat.
Parlarem amb el seu president, amb Xavier Bax.
Serà a continuació, us deixo, però,
amb aquesta cançó que es diu
Come and get your love
de The Star Lords.
Come and get your love
Come and get your love
Tell, tell, what's the matter
if you feel right
Oh, you feel right, baby
Hell, oh yeah
Get it from the main vine
All right
I said I'll find it, find it
Oh, I'm lovin' if you like it
Hell, oh yeah
Hell, oh yeah
Hell, oh yeah
It's your business
If you want some
Take some
Get it together, baby
Come and get your love
Come and get your love
Come and get your love
Come and get your love
Come and get your love
Come and get your love
Come and get your love
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
programador!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el 2005
Ah, d'acord, al Cine Baix, no?
Al Cine Baix, òbviament, sí
El Cinema Guinart, per tant, el fonament del Cine Baix
és del 68
per tant, d'alguna manera
és correcte que diem que estem
als 50 anys
però diem que nosaltres estem recollint la memòria
des del 2005
encara que hem fet tota una exposició
que tenim al vestíbul
recordant tota aquesta trajectòria
des de la fundació del Cinema Guinart
i el que era la vida cinematòria
que s'han feliu perquè hi havia 5 cinemes
i per tant hi havia una riquesa
i una vivesa i encara, d'alguna manera
intentem mantenir aquesta flama
a través d'aquest projecte associatiu
que és Cine Baix
Com heu mantingut aquesta flama?
Perquè sí que és veritat que hi ha hagut èpoques
de realment una crisi, d'estar a punt de tancar aquest cinema
Bueno, va tancar, el 2003 va tancar
el cinema Guinart va fer fallida econòmica
producte dels avatars del cinema
que en aquell moment vol dir que es va crear
a les afores de la ciutat
un centre, no gaire gran, un centre comercial
però on hi havia 11 sales
per tant, un multiplex que n'hi deien
del cinema Ielmo
que això el va fer prendre la iniciativa
de passar de 3 a 6 sales
i que entre aquest esforç financer
i la davallada de públic
que li va provocar el fet d'haver creat
11 sales a la fola ciutat
més modernes
i amb l'ambient dels McDonald's i dels centres comercials
el va provocar una fallida econòmica el 2003
llavors va ser quan va néixer la plataforma ciutadana
a favor de cinema
que vam aconseguir convèncer l'Ajuntament
que compreix l'edifici
però només va comprar l'edifici
llavors nosaltres ens vam compartir
la plataforma Pro Cinema
amb associació
i aquesta associació va comprar
a l'antipropietari
a un preu molt barat
és cert
els equipaments
les butaques
els projectors
la cafetera
tot
llavors això ens va permetre
tindre aquest projecte molt singular
que és un edifici municipal
però en què tot l'equipament
és associatiu
i per tant autogestionari
i això estem parlant
que reobrim el 2005
el 2005 neix a Cinebaix
a través de gestionar
per l'associació Cinebaix
i la crisi forta
la segona crisi forta
va néixer amb el procés de digitalització
un moment en què
va desencadenar
que 700 sales de tot el país
tanquessin
per la incapacitat
de poder financiar
aquesta renovació tecnològica
que per tindre una idea
cada projector valia 70.000 euros
en aquell moment
a més a més
s'havia de xerxejar
o cablejar
tota la instal·lació
posar processadors digitals
de so
bé
un enrenou tremendo
que ja dic
que va provocar
una davallada
important
als centres
sobretot locals
les grans multiconvenies
o multicinem
es van aguantar molt bé
perquè
ho van financiar
les distribuïdores
sobretot les majors
cosa que no va passar
amb els petitons
nosaltres
gràcies a una entitat
com COP57
que és una entitat
de serveis financiers ètics
i solidaris
ens van ajudar
a finançar això
i aquí estem
aquí estem
després de pràcticament
15 anys
estem a punt de
14
estem a punt de fer
els 15
estem molt contents
de com va
tenim més de
quasi 700 socis
de la comarca
i això ens facilita
aquesta
diem
viabilitat
del projecte
que a més a més
intentem tindre
una programació
diferent
dels centres comercials
no només
perquè són membres
d'Europa Cinema
que només hi ha
11 cinemes
aquí a Catalunya
que són membres
d'aquesta entitat
el que vol dir
que fem el 60%
de pel·lícula
europea
fem aquestes mostres
per mantenir
la diversitat
bueno
ara m'esplayaria molt
però avui
automàticament
aquesta seria la idea
vam néixer
voluntat
d'una ciutadania
de reivindicar
el paper del cinema
a la seva ciutat
prop de 15 anys
com a cinebaix
50 des de l'inici
d'aquest
el Guinart
parla sovint
d'aquest teixit associatiu
també de Sant Feliu
no?
quasi podríem dir
que és un dels peus
que fa que funcioni
no?
actualment
el cinebaix
totalment
vam néixer
a la plataforma
però si no vam néixer
per la gran
la vivesa
o la riquesa
de les entitats
associatives
que van donar suport
a aquesta iniciativa
i que una vegada
constituïda
democràcia
sempre ens han recolzat
sigui amb el teixit
associatiu
de la ciutat
i això ha fet
que poguéssim
això consolidar
la programació
i evidentment
un altre element
clau
a part de ser
una associació
autogestionària
és el voluntariat
el 60%
de les càrregues
de treball
del cinema
és a través
de voluntariat
encara que tenim
persones contractades
el qual vol dir
que mostra
que el voluntariat
la participació
l'associació
l'autogestió
en aquests moments
és un punt
un eix vertebral
de tot aquest projecte
de cinebaix
i suposo que
aquesta feina
també en comú
aquesta pinya
que feu
tant amb voluntàries
com amb treballadors
diguéssim
del cinebaix
fa que sigui possible
per exemple
les mostres de cinema
que feu al llarg de l'any
que en teniu quatre
anualment
exacte
sota el projecte
de mostra cinebaix
fem quatre festivals
un que farem
el novembre
del 7 al 17
que és
el festival de cinema
de la Mediterrània
al Llevant
que és l'originari
que va néixer
el 2007
aquest és el primer
que vam fer
no?
és el primer
sí
teníem un altre nom
perquè ho fèiem
amb col·laboració
amb Sò de Pau
amb les companyes
de Sò de Pau
de Barcelona
que deia
mostra de cinema
de l'àrab
i de la Mediterrània
això en algun moment
elles van tornar
a acabar a Barcelona
i nosaltres vam continuar
i vam
proseguir
amb aquest primer
mostra de cinema
de la Mediterrània
i ara
s'ha enxamplat
amb el Llevant
amb el Llevant
perdó
perquè creiem
que està molt relacionat
el que passa
a Síria
a Irak
al Kurdistan
i per tant
que ja no és pròpiament
Mediterrani
però que a mi
té una influència
molt gran
a la Mediterrània
i llavors
hem anat
que ja serà
el tercer any
el tercer any
vull dir correcte
sí
que hem enxamplat
aquesta mostra
i a part de la Mediterrània
al gener
fem Àsia
al març
fem Llatinoamèrica
i al maig
fem Àfrica
que també són espais
sobretot
l'objectiu
és protegir
i promocionar
la diversitat cultural
per tant
sí que és veritat
que pel·lícules asiàtiques
n'arriben
però
en compte a gotes
i evidentment
sempre són
o Xina
o Japó
o Corea del Sur
però els altres països
Índia
o aquestes repúbliques
que aquí estan
o és evident
que són inexistents
en el món cinematogràfic
a Llatinoamèrica
ens passa bastant
arriba molt
a Argentina
però pel·lícules
diem
de Guatemala
o de Colòmbia
és molt escàs
la seva presència
i Àfrica
és inexistent
és un continent
invisible
nit
de la cinematografia
per tant
per tant
hem pogut
intentar
enxerxar-nos
amb altres festivals
i fer possible
que aquesta mostra
reculli
quatre festivals
i que d'alguna manera
eixampli
tota aquesta
producció
cinematogràfica
perquè Europa
Europa ja la fem
diem
setmanalment
com que som membres
d'Europa Cinemars
nosaltres ja dic
que fem
el 60%
de les sessions
que fem
els caps de setmana
són de produccions
europees
i quan ens permet
ja d'alguna manera
cobrir
Estats Units
o per dir
és evident
que ja és molt visible
però clar
Latinoamèrica
i ja dic
que Àfrica
són països
o són continents
clarament invisibles
en el món
de la cinematografia
entenc que el cinema
també europeu
el rebeu
d'una manera
o l'obteniu
d'una manera
una mica més fàcil
que no pas
les pel·lícules
que projecteu
en aquestes mostres
per exemple
aquesta que ens toca
ara més a prop
la mostra de cinema
de la materia
mediterrània
i del Llevant
com us nutriu
per projectar
aquestes pel·lícules
i a més
entre altres
també intenteu
portar directors
autors
documentalistes
que són creadors
o partícips
d'aquestes
pel·lícules
o documentals
com us
com creieu
tot això
de creació
de crear
la primera
és la selecció
que és el que fem
anant a festivals
anem al festival
de Tarifa
que és
el referent
sobretot
per cinema africà
pràcticament
no existeix
cap més
festival
que ens puguem alimentar
excepte que no siguin europeus
però Tarifa
és un referent
per nosaltres
clar
pel sud
de la Mediterrània
perquè és africà
no divideixen
el continent africà
com nosaltres
no dividim
el sud
de la Mediterrània
i ho fem
dintre de la mostra Mediterrània
i el que diem
l'Àfrica
subsahariana
ho fem
pròpiament
com Àfrica
llavors aquest
és un referent
Màlaga
és un altre festival
amb el qual
pel·lícules
llatinoamericanes
és un punt
de referència
i sobretot
Sant Sebastián
que tenen una secció
que es diu
Horizontes Latinos
que hem estat
recentment
i que d'alguna manera
hi ha
les pel·lícules
que podem visionar
que són
són setmana
una setmana
i mitja
molt intensa
però que ens permet
veure
l'acollita
o la selecció
que ells fan
que per tant
això ens alimenta
amb bastantes
possibilitats
el festival
l'altre
està molt al tanto
del que passa
amb els festivals
europeus
Cannes
Venècia
Berlín
Londres
tot això
estem molt al tanto
perquè pel·lícules
que es puguin
encabir
i veure qui
les distribueix
normalment són distribuidores europees
cada vegada
hi ha més tendència
que hi hagi
acords amb distribuidores espanyoles
i això ens facilita
molt la feina
tot això
és molt car
molt car
perquè ser primícies
per exemple
ara amb la mostra
mediterrània
a la secció oficial
que seran
16 pel·lícules
totes seran
estrenes de Catalunya
i 4 d'elles
seran estrenes
de l'estat espanyol
que no s'han estrenat
per tant
aquí això
escutitza
escutitza l'alça
perquè el fet
de fer una premiere
per fer una anècdota
podríem dir
que a Sant Sebastián
s'ha fet
dues matins
dues matinals
amb trobades
entre festivals
per veure com
se soluciona
aquesta lluita
aquesta competència
i poder passar
a la cooperació
i a la col·laboració
la lluita
per les primers
qui fa una estrena
a Espanya
està al top 10
per dir-ho així
per tant
nosaltres
aconseguir
tindre 4 estrenes
a Catalunya
de l'estat espanyol
vol dir que
i al revés
el fet
que alguna
de les pel·lícules
que volíem seleccionar
la portin
al festival
de Sevilla
que és el cinema europeu
i que nosaltres
la volíem portar
no ens la deixen portar
perquè tenen prioritat
els de Sevilla
que no nosaltres
per categoria
de festivals
per tant
tot això
és realment
una
està
amb molta dedicació
amb rigor
som una comissió
àmplia
que permet
parar les antenes
a diferents llocs
acabant
compaginant
i acabant
des de tot això
visionant-les
en els festivals
aconseguint
la possibilitat
de poder fer
una visibilització
de la pel·lícula online
i això
cada dia
ja es fa més
que és molt rigorós
però que d'alguna manera
t'ho permet
perquè puguis veure
la pel·lícula
i seleccionar-la
llavors
tota aquesta feinada
acaba concretant-se
en fent una selecció
i poder-la oferir
al nostre públic
de nivell comarcal
encara que
bueno
i a tothom
que hi vulgui vindre
exacte
la Barcelona
també estan invitats
has comentat diversos
temes
que també m'interessen
i voldria comentar
no sé com estructurar-ho
però
t'anar a preguntar
que no sé
si estaràs d'acord
que un dels reclams
o un dels atractius
en concret
ara aquesta mostra
de Mediterrània
al Llevant
és el fet de
precisament
aquesta participació
de directors
o documentalistes
o autors
no sé si
si és així
o hi ha altres reclams
diguéssim
pels quals
la ciutadania hi va
sí
primer la selecció
que siguin
pel·lícules de qualitat
que han estat
seleccionades
a diferents festivals
portarem pel·lícules
seleccionades
a Cants
a Venècia
a Berlín
a Sant Sebastián
i algunes d'elles
i que seran
estrictament
han vingut
o algunes
de Toronto
que com que no han passat
per aquests festivals
ni de Sant Sebastián
ni del Semincia
Valladolid
i tota Europa
les estrenarem
directament nosaltres
són totalment desconegudes
desconegudes
o a Catalunya segur
ja dic
algunes
ni el resta de l'estat
perquè no han passat
ni per Sant Sebastián
ni per Sevilla
o Valladolid
que són els tres
diem
festivals referents
de més qualitat
llavors
el tema dels directors
va acompanyat
que podem seleccionar
aquestes pel·lícules
i dos
a part de
l'atracció
que puguem
a invitar
directors
i a directores
també
fem
la invitació
a persones rellevants
que ens puguin parlar
de temes
per exemple
Iran
que serà
portarem quatre pel·lícules
i serà
dintre de la secció
de focus
el país invitat
no tindrem
la possibilitat
de moment
de tindre cap director
ni director
i aquí ens portarem
un expert
que ens parli
d'aquesta
producció
no només
de cinematogràfica
sinó de la situació
del país
que és un país
clarament
que està
amb el punt de mira
de molts conflictes
i que per tant
ens interessa molt
veure
dintre d'aquest
context social
i polític
quin és la seva
producció cinematogràfica
i el mateix
es passa
amb la immigració
que vindrà
una directora
que és la
Taverner
la pel·lícula
Varados
però també
acompanyada
d'una periodista
que d'alguna manera
explicarà
el tema
de la immigració
que ja és experta
en el tema
de la immigració
o el tema
del Marroc
com contextualitzar
totes aquestes
pel·lícules
que farem
o d'algunes d'elles
que parlen d'aquesta temàtica
aquesta combinació
de directors
directores
gent experta
professors
periodistes
ens ajuda
a configurar
una proposta
que junt
amb un suplement
que fem
que és
de les companyes
de la directa
que és un encartable
de 16 pàgines
on aquells temes
que voldríem
parlar
dintre la cinematografia
i no podem fer-ho
perquè
per exemple
Yemen
és un país
que està en plena guerra civil
una de les pel·lícules
que tenien quasi
emparaulades
per producte
del conflicte
bèlic
que és molt intens
no la podrem tindre
però en canvi
intentarem portar
parlar
dintre d'un dels articles
una persona experta
ens expliqui
què està passant
i contextualitzar
per tant
tot aquest tema
del metge d'Orient
o del Llevant
i de la Mediterrània
es pugui
d'alguna manera
contemplar
amb la visió àmplia
per exemple
nosaltres portarem
pel·lícules
de pràcticament
tots els països
de la zona sur
del Mediterràni
Marroc
Argèlia
Tunísia
Líbia
que és un país
que està
en conflicte obert
però hem aconseguit
una pel·líbia
de Líbia
Egipte
de Líban
del Kurdistan
de Síria
d'Iran
i d'Aràbia Saudita
una de les poques pel·lícules
d'Aràbia Saudita
també
igual que Líbia
la podem tindre aquí
que va passar
per Venècia
i la podrem portar
directament cap aquí
per tant
tot aquest ventall
aquesta diversitat
i aquesta diem
amb tota la humitat
del món
excepcionalitat
de portar pel·lícules
no mistes
jo crec que és el que ens ajuda
a atraure
tot un públic cinèfil
però també interessat
en la qüestió social
política
i que d'alguna manera
podran veure reflectides
a través de la cinema
unes altres mirades
que ens ofereixen
les directores
i els directors
d'aquests països
Sí, crec que una mica
en definitiva
seria
la tasca
que feu
des de cinevaig
amb aquestes mostres
una mica
una altaveu
sobretot
d'una crítica social
o una situació real
malauradament
sent la que és
que són morts
són immigrants
que no poden arribar
a creuar
perquè
entre altres
comentaves
aquest documental
Barados
que no em sortia
és a dir
el paraigua
sota el qual
presenteu aquestes mostres
en concret
aquesta la Mediterrània
allà avant
és una mica
una crítica social
actual
és a dir
és el que està passant
tot i que només
ho veiem a les notícies
a vegades
sembla que només
veient les notícies
ja ha passat
el fet
però continua passant
i al final
el cinema
és una manera
de deixar constància
que allò
està passant
i segueix passant
tan a prop
com a l'altre costat
de la Mediterrània
Sí, aquí uns quants quilòmetres
i a més
aquesta idea
que és la visió
normalment
la secció oficial
és només
directores o directors
d'aquests països
d'alguna manera
per tant
és una visió
més original
o més propera
i per tant
més treballada
que va dels periodismes
el que fem
és això
des de fora
sí que és veritat
que fem una secció
que diem
des de l'altra riba
que és
pel·lícules
sobre aquesta temàtica
feta sobre el sud
del Mediterràni
però fet per directors
i directores d'aquí
perquè hi ha molta gent
interessada
en el que passa allà
i ho van
i ho reflectegen
i després ens ho expliquen
per tant
ja intentem
complementar
aquesta visió
però clar
el que crec
que és atractiu
és que són
directores i directors
d'aquells països
i que d'alguna manera
ens ofereixen
la seva visió pròpia
i per tant
diem
que aquesta frescura
o aquesta originalitat
o aquesta contextualitat
i aquesta riquesa
que d'alguna manera
treballen
a llarg temps
i com tu deies
molt bé
aquesta continuïtat
no és allò
d'haver una cosa
diguem explosiva
que es crida molt l'atenció
però que en canvi
allò és una cosa
de danys
i que d'alguna manera
ens ho manifesten
a través
a vegades
en documentals
una mica més històrics
o a vegades
tan rellevants
com a la pel·lícula
de Llívia
que és un equip
de futbol femení
que intenta sortir
d'aquesta angoixa
i d'aquesta situació
de guerra viva
i que les noies
en aquest cas
ho fan
a través d'un equip
de futbol
en què es veuen
la discussió
de la gravetat
de la situació
dels faïs
però també
de la qüestió
de gènere
que d'alguna manera
com intenta superar-ho
a vegades
amb actituds
molt patriarcals
i per tant
de violència de gènere
molt manifestes
o Aràbia Saudita
que fem una pel·lícula
d'Aràbia Saudita
que ara fa uns mesos
han inaugurat un cine
perquè no hi havia cap cine
a l'Aràbia Saudita
doncs poder fer
una pel·lícula
d'una directora
que ja va ser
una pel·lícula
que ja ens havia arribat
i vam portar la mostra
que es deia
la Bicicleta Verde
que havia tingut
un recorregut
jo crec
molt lloable
ara ens podrem
estrenar
aquí a Catalunya
un candidato perfecto
que també és
de la mateixa directora
que és de les poques produccions
o l'única producció
que s'ha fet
a Aràbia Saudita
per tant
tot això
és el que d'alguna manera
crec
que volem posar en valor
evidentment
l'excepcionalitat
de buscar coses
que són molt difícils
de veure
i quasi úniques
però també
pel·lícules tunisianes
que hi ha una producció
molt
molt
molt
intensa
i molt
més àmplia
seleccionar aquelles pel·lícules
que han estat
prèviament seleccionades
a festivals
de molt nivell
i poder-les oferir
al nostre públic
a través d'aquests festivals
que bé
explicaves
fa uns minuts
us nutriu
rebeu
sempre i quan es pugui
en funció de la situació
política
geogràfica
del país
que deu ser
tota una fita
realment aconseguir
aquestes cintes
estan parlant de realitats
la realitat
per exemple
en aquest cas
del Mediterrani
del que succeeix
i una altra realitat
paral·lela
que la vivim bastant aquí
és el fet que la gent
ja
crec que a poc a poc
deixa els llibres
i se'n va a les tablets
deixa els diaris
i se'n va al ordinador
i deixa d'anar
una miqueta al cinema
i es connecta a Netflix
HBO
etc.
plataformes
Amazon Prime
que també ofereix
plataformes que
sense anar
i pagant
realment una quantitat
molt ínfima
t'acosten
pel·lícules
deixem-ho així
perquè les que es projecten
i es veuen
en aquest cas
en aquesta mostra
o en alguna
de les quatre
que feu
al cine baix
difícilment
es pot trobar
per exemple
en aquestes plataformes
entenc
jo crec que sí
que a vegades
ja estan entrant més
perquè és un procés
però no
no ofereixen
aquest tipus de
pel·lícules del sud
del Mediterrani
o pel·lícules
latinoamericanes
també n'estan oferint
però
clar
nosaltres intentem
les últimes produccions
per dir-ho de manera
per tant són coses
diem
recents
per tant juguem
amb aquestes
que hi ha dèiem abans
aquestes dos tallers
grans
que s'han fet
al festival de Sant Sebastià
sobre com cooperar
entre festivals
també podem gaudir
ho dic des de
des de cine baix
que anem
aquesta
com que és una problemàtica
seriosa
del tema de la col·laboració
o la competició
entre festivals
nosaltres aquesta vegada
farem una
cooperació
amb tres festivals
de cinema
amb el de Tarifa
que és
pel·lícula africana
amb el festival
d'Asia
en Film Festival de Barcelona
que ens oferirà
o ens aportarà
quatre pel·lícules d'Iran
i amb el del festival
de cinema
de Kurdistan
de Barcelona
que ens portarà
una pel·lícula
i un director
de Kurdistan
per tant
aquesta idea
de cooperar
més que competir
és un
un eix vertebral
en aquest cas
del projecte
perquè ens permet
tindre pel·lícules
que
gent més especialitzada
que nosaltres
ja les ha seleccionat
que nosaltres
les visionem
que les compartim a més
i a partir d'aquí
som capaços
de dir
bueno
som mereixedores
o són adequades
o adients
per poder-les fer
amb el públic
del Batlló Obregat
per tant
aquesta idea
de
de
de
de
de
que és un tema
que molt viu
i que està canviant
que es donaria
per un programa sencer
perquè és un tema
d'una profunditat
i d'una riquesa
ara
hem vist com
Disney ha comprat
Fox
Fox desapareix
l'única
oficina
que hi havia
Barcelona
la tanquen
per tant
hi ha com una concentració
que va més forta
i això és producte
de la
resposta de Disney
davant de Netflix
perquè intenten, la lluita està pels continguts
no està per la tecnologia
Disney té capacitat tecnològica
per fer una plataforma tan potent com Netflix
i ho està fent, però vull dir
qui té els continguts, qui té la capacitat
d'oferir
materials novedors
és el que d'alguna manera pot acabar guanyant
i això és una mica el que intentem fer a Cinebaix
oferir pel·lícules que no tindran
de moment ni a Netflix ni tampoc
les tindran als centres comercials
i això té un valor
diferencial per dir-ho així
però que fem allò que no fan els altres
o intentem fer o portar
perquè aquests buits, aquesta invisibilitat
de pel·lícula africana també ens empobreix
i aquesta seria la nostra voluntat
enriquins amb les visions
d'aquests productors, d'aquests directores
i directors de tota aquesta situació
que d'alguna manera o altra ens acaba afectant
perquè tot el que està passant al Marroc
a Algèria, a Líbia, ens acaba afectant
pel tema de l'energia
pel tema de la contaminació, pel tema dels migrants
pel tema de la indignitat
que ens genera veure, viure aquesta gent
amb aquestes condicions
i que han de fugir
i mor a anar travessant aquest pont de Marblava
que acaba sent un ataúd, no?
Per tant, totes aquestes qüestions
que d'alguna manera també ens afecten
intentem mostrar-les
amb les visions i amb les produccions
dels propis directores i directors d'aquests països.
I parlant des de la vessant de les expectatives
potser del cine baix a nivell públic,
és a dir, la gent que ve tant a les mostres
com habitualment al cinema,
realment afecten aquestes plataformes
que ara comentàvem
el fet de veure menys públic a les sales?
No, no, nosaltres curiosament
va haver-hi un moment
perquè parlem de la comarca
quan va néixer l'Esplau
que és un cinema dels més modents d'Europa
que està ubicat a Cornellà
28 sales i tal
la gent fa 5 anys d'això
va dir, bueno, això ens treurà públic
doncs no, no solament no ens ha tret públic
sinó que hem anat augmentant
perquè fem aquest tipus de programació
que és diferenciada respecte
perquè clar, nosaltres no fem cinema comercial
que fem, evident, farem
ara estrenarem Joker
i estrenarem
està sempre Iho Mio
que és una producció xinesa
que tothom la qualifica
com la pel·lícula de la dècada
però vull dir
fem cinema europeu
fem òperes de ballet
aquest dilluns vam fer un ballet
aquest dimarts que ve
farem una òpera en directe
fem el cinema infantil en català
per poder promocionar
tot aquelles pel·lícules
que es pagin en aquesta condició
fem la mostra Educa
fem cinema i educació
que acaben passant més de 8.000 alumnes
que ho fem per tot
que els alumnes i els centres de dius
puguin veure cinema
centrat en el tema dels drets humans
però de produccions
que no siguin
de grans, diem, multinacionals
sinó de cinema
a la que els alumnes
no estan acostumats
per tant
tota aquesta producció
fem cinema documentat
que és que presentem
una pel·lícula i un llibre
per tant
tota aquesta, diem, diversitat
i aquests quatre festivals
que d'alguna manera
doncs ens fan
enxamplar
tota aquesta diversitat
i això fa
que any darrere any
anem cremant tant el públic
i anem cremant tant els socis
per tant
ni les grans multisales
ens ha tret públic
ni les grans plataformes
ens ha tret públic
per tant
tenir un públic fidel
ja dic
que anem creixent de socis
que anem creixent de públic
que això fa
que aquest projecte
sigui viable
i sostenible
això sí és veritat
a base
a la participació
al voluntariat
i evidentment
el suport
que en aquest cas
ens dona Europa Cinemars
a l'Ajuntament de Sant Feliu
i una entitat
com COP57
que ens ajuda
quan tenim que fer
grans inversions
donant-se crèdit
per poder-les tirar endavant
Per anar acabant
que ens queden ja
els últims minuts
una pregunta
crec que sempre hi ha
preguntes obligatòries
a les entrevistes
de fet al principi
fora de micròfons
et deia
a veure si et faig alguna pregunta
que encara no t'han fet
perquè a vegades
és complicat
una premia
una estrada
una pregunta
que segurament
no has escoltat mai
irònicament
quin futur
veus
pel cine baix
quin futur
veus
en general
potser pel cinema local
òbviament
en aquest aspecte
et pertoca
el cine baix
l'antic cinema guinar
però en general
parlant una mica
del cinema local
com ho veus
d'aquí uns anys?
Jo crec que
les distribuïdores
i les productores
de cinema
s'han donat compte
de la gran error
que han fet
de, diem
pensar que els cinemes locals
que el cas seria
els cinemes
de ciutat
o de barri
que es deia abans
de
prescindibles
que per la seva capacitat
de negoci
o per la seva
missió de negoci
eren prescindibles
jo crec que ara
se'm dono en compte
que tot un sector
de públic
que a vegades
jo faig la broma
sempre
que a vegades
alguns
del nostre
públic
diuen
podem vindre
amb sabatilles
i dic home
perquè
consideren que és com
una estància
de casa seva
no cal arribar
aquest estet
podeu vindre
però
podeu arreglar-se
i fem
una mica
de patxoca
però podem dir
aquesta gent
que no té cotxe
o que no té voluntat
de fer servir
el cotxe
que no els agraden
els centres comercials
que els agrada
el tema
de la proximitat
tot aquest públic
se l'han perdut
i abans nosaltres
d'alguna manera
estem donant
una alternativa
i per tant
una possibilitat
d'acostar-se
a vegades ho veus
les quatre senyores
d'una certa edat
que es muden
que venen al cinema
tot això
aquest públic
no anirà
als centres comercials
per tant
el fet que puguin
posar
de veure
òperes
en directe
de la Royal House
és un programa
molt reaixit
que tenim
més de 160
persones
en una sala
per veure
una òpera
en directe
el tema
de l'educació
que connecta
els centres educatius
tot això
té un futur
que jo crec
que han despreciat
tant les plataformes
com
les grans distribuidores
perquè el cine
té aquesta tradició
i segurament
el tema
les plataformes
ara ho veiem
com una cosa
molt grossa
però està claríssim
Netflix ja ho està fent
que és la més potent
no la més clara
que ja està
comprant sales
als Estats Units
i a Londres
i a Anglaterra
i comença
a arribar
a acords
amb sales
de cinema
per exemple
a Barcelona
amb Verdi
o a Santiago Compostela
amb Númex
per alguna manera
oferir
les seves pel·lícules
que ofereix
també
amb streaming
o a la seva plataforma
o sigui
com que ells són negociants
i no són espavilats
alguna vegada
saben que
no tota la gent
que li agrada
el cinema
acabarà veient
en plataforma
sinó que els agrada
veure en pantalla gran
també estan obrint
les seves produccions
que els puguin veure
amb el cinema
i sobretot
la tecnologia
ara no m'enrotllaré
però vull dir
la tecnologia
està confluint
que el que es pugui veure
el cinema a casa
ho puguem veure
també en pantalla gran
i quasi en directe
per tant
tot això
fa pensar
que el futur
del cinema
de pantalla gran
diguem que
diguem tradicional
però diguem
pantalla gran
per diferenciar-nos
de la pantalla
mitjana o petita
té un futur
jo que dic
gran
i viu
optimista
no?
una visió optimista
optimista
i si d'alguna manera
les entitats culturals
d'aquest país
o dels diferents països
fessin com a Nerueca
que d'alguna manera
no hi ha municipi
o a França
que consideren
que és una qüestió d'estat
que el cinema francès
es vegi
el cinema francès
a França té
quasi el 50%
de quota de pantalla
cosa que és impensable
al cinema espanyol
aquí
per tant
aquesta idea
que no es tanqués
producte de la renovació digital
i de protegir-los
i tu te'n vas
al primer poble
més petit
com és Prat de Molló
a França
i tenen un cinema
amb totes les condicions
tecnològiques
fan òperes
per tant
aquesta voluntat
també
de com a política
perquè això genera
feines
genera directors
directores
electricistes
catering
i tot això genera
molta riquesa
si això es veiés
com aquesta manera
ja seria esplendorós
doncs quedem amb aquesta visió optimista
i esplendorosa
també
de cara al futur
del cinema
per molts més anys
també de Cinebaix
que vagi sumant anys
i que segueixi rebent
mostres
tantes com públic
segueixi assistint
al cinema
de Sant Feliu
moltes gràcies
per atendre'ns
gràcies a vosaltres
per venir fins aquí avui
Xavier
un plaer
i ens veiem molt aviat
una abraçada
gràcies
Bona tarda
Gràcies
ara escoltes
l'àdio d'Esbert
sintonitzes
l'àdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
El rebost de Càritas
de Sant Just
us porta aquest dissabte
9 de novembre
la recapta d'aliments
per la campanya de Nadal
podeu portar
oli, sardines
foie gras
sobres de sopa
llagum sec
cigrons
i llenties
olives
fruita seca
neules
torrons
polvorons
sucre
productes d'higiene personal
i també podeu portar
productes de neteja
on els podeu portar
doncs aquest dissabte
9 de novembre
des de les 10 del matí
fins la 1 del migdia
el condi del mercat
el capravo petit
el capravo gran
l'arbolari del carrer Raval
i l'arbolari
coses bones
de Salvador Espriu
i també el podeu portar
diumenge
amb el mateix horari
el consum
de Salvador Espriu
el rebost de Càritas
de Sant Just
us porta
aquest cap de setmana
la recapta d'aliments
per la campanya
per la campanya
de Nadal
ara escoltes
la ràdio d'esmerc
sintonitzes
la ràdio d'esmerc
la ràdio de Sant Just
98.1
3 minuts per les 6 de la tarda
feta aquesta entrevista
de la setmana
que ja sabeu que tindreu també
publicada
a l'apartat dels magazins
dins del ràdio
del ràdio
de la ràdio d'esvern
de radiodesvern.com
volia dir
i la podreu recuperar
sempre que vulgueu
per tornar-la a escoltar
espero també
seguir parlant
amb Xavier Bax
amb el president
de Cinebaix
per les properes mostres
de cinema
i també us animo
a que doneu
un cop d'ull
també a aquesta mostra
de cinema
de la Mediterrània
i del llevant
perquè tenen
una programació
bastant
excepcional
com deia Xavier Bax
a més comença demà
així que teniu
temps
escoltem ara
aquesta cançó
Ain't No Mountain High
de Marvin Gaye
juntament amb Tami Terrell
i seguidament
ens veurem
a la segona hora
amb aquesta tertúlia
de cinema
ja us deia
que avui
és una tarda
per a cinèfils
Ain't no mountain high
in love
Ain't no valley low
in love
Ain't no river wide enough
to keep me from
dancing to you, baby
Oh, no, darling
No wind, no rain
Oh, winter cold
can't stop me, baby
No, no, baby
Cause you are my love
If you're ever in trouble
I'll be there on your double
Just send those for me
Oh, baby
My love is alive
We're down in my heart
Although we're miles apart
If you ever need
A help in your hand
I'll be there on your double
Just send those for me
And don't you know
Don't you know that there ain't no mountain high in love
Ain't no valley low in love
Ain't no river wide enough
Keep me from getting to you, baby
Don't you know that there ain't no mountain high in love
Ain't no valley low in love
Ain't no super wide enough
Ain't no mountain high in love
Ain't no valley low in love
Radio Nascar
A las contas
Radio Nascar
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda
Us informa Kilian Sabrià
Clara Ponsatí alerta que el rebuig de les autoritats policials britàniques
A tramitar l'euroordre de detenció contra ella no és definitiu, Eva Comte
L'exconsellera apunta que de moment queda aturada
Són declaracions en una entrevista que podreu sentir íntegrament al Catalunya Nit a partir de les 9
Això no és que hi hagi hagut un refús per part d'un jutge
És simplement que jo entenc que això és una parada administrativa a l'espera
Que el jutge corregeixi els documents que ha enviat
I tant, podria ser que els pogués corregir, no sé
No, jo no el puc donar per...
El meu advocat no el dona per liquidar això, ni molt menys
Després d'analitzar l'euroordre enviada pel Tribunal Suprem Espanyol
La policia britànica la considera desproporcionada
I dona l'oportunitat a la justícia espanyola a aportar més informació
Notícies breus, Martí Ferrero
Hi ha una nova reacció ara de la Fiscalia del Tribunal Suprem
A les declaracions d'avui mateix de Pedro Sánchez
En què admetia que la Fiscalia actua sota control del govern
Anem a Madrid, Roser Pereira, bona tarda
Hola, bona tarda
Sí, Fiscalia General de l'Estat ha fet una nota breu
Però contundent on afirma que totes les actuacions dels fiscals
En relació a la causa del procés
I en concret en la causa del procés de Puigdemont
S'han fet en l'àmbit de l'autonomia fiscal
I sempre subjectes als principis, diu
Constitucionals de legalitat i imparcialitat
Roser Pereira, Catalunya Ràdio Madrid
El Fons Monetari Internacional adverteix que l'economia europea està en risc pel Brexit i les guerres comercials
Davant d'aquest perill, l'organisme adverna els països de la Unió Europea que facin un pas endavant, que prenguin mesures, que preparin plans de contingència per si la situació s'acaba complicant i es torna greu.
La previsió de creixement de l'FMI és de l'1,4% d'aquest any, que és el més baix, el creixement més baix des del 2013.
Per al 2020 estima un creixement de l'1,8%.
Vuit persones apunyalades a Jordània, quatre dels ferits són turistes.
Segons el Ministeri de Salut de Jordània, entre les víctimes hi ha tres turistes mexicanes, una suïssa i quatre jordans, un dels quals és el guia.
Els cets han passat a la ruïna romanes de Gerage, al nord del país.
Els vuit ferits estan hospitalitzats.
La policia ha detingut el presumpte autor de l'atac.
De moment no se'n saben les causes, però sembla que l'agressor, que estava buscat per la justícia, ha apunyalat el grup de turistes quan la policia l'ha intentat detenir.
Preocupació per l'estat de salut d'una diva.
Quelle actrice vous a le plus fortement transmis son ADN?
En France, je ne vois vraiment personne.
Ella, la sentim, que tenim de nef.
Els metges que l'estan atenent en un hospital de París n'han revelat, Margarriga, que el seu ingrés es deu a un ictus.
Sí, tot i que han concretat que ha estat molt petit i absolutament reversible.
A més, afegeixen que no li ha causat cap afectació motora i que hauria de recuperar-se plenament després d'un període de descans.
De nef està hospitalitzada des d'ahir a la nit i el diagnòstic inicial atribuïa el seu estat a l'acumulació de fatiga derivada al fet que, als 76 anys, la llegendària actriu continua amb una agenda sobrecarregada.
I ho demostra el fet que aquest que estem escoltant de fons, el film La Verdad, és només un dels quatre que té en fase de rodatge, postproducció o pendents d'estrena.
De nef és una icona del cinema francès que, des dels anys 60, ha treballat en més d'un centenar de pel·lícules amb, entre d'altres, Buñuel, Trufó, Teixiner o Polanski.
Esports, Marta García.
El president de la Federació Espanyola de Futbol, Lluís Rubiales, ha fet una proposta per mirar de solucionar el conflicte entre les joaores i la patronal pel conveni col·lectiu.
En aquesta reunió que s'ha acabat fa poc, la Federació ofereix 1.052.000 euros a canvi d'algunes condicions.
Avui se completa la quarta jornada de la fase de grups de la Champions, amb alguns partits destacats, com per exemple els que disputen els equips de la Lliga Espanyola, el Madrid Galatasaray o el Bayern Leverkusen Atlètic de Madrid.
Pablo Machín farà canvis i rotacions en el partit de demà contra el Ludo Goretz vulgar en l'Europa League.
La llista de convocats de l'Espanyol no se coneixerà fins demà.
Machín admet que una victòria en la competició europea tindria repercussions positives en la Lliga.
El nou tècnic del Celta, Òscar García Junyen, admet que debutar contra el Barça en el Camp Nou no és el millor que li pot passar a un entrenador.
El Vallès afirma amb l'equip gallec fins a finals de temporada.
A tres quarts de nou, en l'Olímpic de Badalona, el Juventut rep el Nanter francès en partit de l'Eurocup.
En la mateixa competició, però en la categoria femenina, el Cadí la Seu rep el Landes francès a partir de les 9.
I a dos quarts de nou, en la FIBA Champions, el Maxi Manresa s'enfrontarà al Telecom Tourc en partit de la quarta jornada.
En la novena jornada de la Soval d'en Vol, Barça cangues a partir de les 9.
I en la Lliga femenina, mitja hora abans, Vera Vera, Balomano, Granollers.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 5 minuts, bona tarda.
Aquesta setmana continuen els actes de la novena edició del novembre literari, que es va estrenar dimecres passat.
Una proposta, recordem, impulsada des de la Biblioteca Joan Margarit, Cal Llibreter i l'Ajuntament,
que vol acostar al món de les lletres a la ciutadania a través de diferents activitats programades al llarg de tot el mes.
Avui mateix coincideixen dos actes en dos espais diferents.
Per una banda, a les 7 de la tarda, Can Ginestà acollirà una xerrada sobre la vida i obra de Mercè Rodoreda.
Una trobada que conduirà Anna Maloquer, membre de la Fundació, amb el nom de l'escriptora,
i que repetirà també el dia 26 de novembre.
Per l'altra, a partir de dos quarts de vuit del vespre, es presentarà Cal Llibreter la novel·la Zona Zero,
l'última obra de la traductora, poeta i novel·lista Núria Busquet Molist.
I Sant Just tanca el mes d'octubre amb 484 persones aturades,
10 més que el passat mes de setembre, així ho afirmen les dades publicades
des de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat.
Segons aquest ens, l'atur ha augmentat al municipi un 2,1% en variació relativa respecte al mes passat
i també ha crescut respecte a l'any anterior, quan es tancava el mes d'octubre,
amb 459 persones aturades.
Al Baix Llobregat hi ha 39.451 persones a l'atur,
889 més que el mes de setembre.
La Comarca Seix, doncs, la tendència general a Catalunya, que també és a l'alça.
En el cas català hi ha més de 387.000 persones inscrites a les llistes d'ocupació,
14.644.000 més que el mes de setembre.
I des del 7 fins al 17 de novembre tindrà lloc el Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant
al Cinebaix de Sant Feliu, un acte que donarà el tret de sortida a la tretzena mostra del Cinebaix
que es reunirà també en diferents certàmens la mostra de cinema asiàtic al gener,
la mostra llatinoamericana al març i una mostra africana al juny.
Un format de quatre cicles anuals, doncs, cada un dedicat a una regió del món
que es va instaurar ja fa tres edicions.
Sigui com sigui, el certamen dedicat al cinema de la Mediterrània i del Llevant
programa en guany 25 veïcoles de 13 països diferents,
una selecció que inclou llars metratges de producció local
i altres que han cultivat bona crítica en diferents festivals.
A més, s'ha fet una aposta per fer que més del 60% dels títols de la secció oficial
estiguin dirigits per dones.
La inauguració tindrà lloc aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre
amb la projecció gratuïta de la pel·lícula L'ERV de Noura o El somni de la Noura,
una pel·lícula d'Inde Bujema que relata la història d'una treballadora tunisiana
que no podrà refer la seva vida després que el seu marit entri a presó,
ja que la llei li ho impedirà.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies edició vespre a les 7.
Fins ara mateix.
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Tornem amb més informació al Sant Just Notícies
Seguim a la plaça Mireia en directe des de Ràdio d'Esvern
amb aquesta cançó Go All The Way de Rasberries.
Obrim en setembre, de fet, a aquesta segona hora, 6 i 12 de la tarda.
Recordeu que aquesta segona hora també parlarem de cinema
amb els nois més cinèfils de la plaça Mireia.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern,
Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern
Seixanta i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants, entrevistes,
Tot allò que paga la pena de ser comentat
tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
I, mentrestant, no encetem aquesta tertúlia de cinema.
Escoltem una altra cançó, es diu Southern Lights,
ja ho diré bé, Southern Nights,
i és de Glenn Campbell,
ja ho diré bé un altre cop, Glenn Campbell, perdoneu.
Recordar-vos, a més, que avui és l'últim dia
per fer aquestes inscripcions online
per si voleu participar a la 43ena cursa de cars de coixinets.
De fet, la cursa serà el proper cap de setmana,
el dissabte 16 i 17 de novembre.
Així que avui, fins aquesta nit, fins aquesta matinada,
encara teniu temps per inscriure-vos online.
Tota la informació la podeu trobar a cars de coixinets,
tant a Instagram com també a Twitter.
Sous-titrage Société Radio-Canada
d' mundial d'amb flaws per Personally.
MKeanta
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit