I comencem de nou aquesta plaça, Mireia, d'aquest dimecres 26 de maig.
Atenció amb el programa 770.
I ho fem escoltant aquest tema musical de Destiny, es diu G.M.K.
5 i 11 de la tarda, com deia, d'aquest dimecres 26 de maig.
Què tal com esteu tots? Esperem que veï sintonitzant Ràdio d'Esvern.
Per cert, és una de les cançons que van sonant a aquest festival d'Eurovisió 2021, com deia, Destiny.
Us faig el sumari a continuació pel programa que us portem per avui, sempre amb lium, aquestes lletres.
Us portem per avui, com deia, fins les 7 del vespre, sabeu que serem aquí amb vosaltres, si ho voleu.
Avui començarem, com no, de ruta cultural, de ruta a través de museus.
I en concret ho farem a través d'un artista, de l'artista català, podríem dir.
Anirem a visitar el Triangle, ja ho diré bé, de línia.
I direu, de línia, de Salvador Dalí, sí, exactament.
Doncs aquesta ruta veureu que passa per Cadaqués, Figueres i Púbul.
I és una ruta que enllaça, doncs bé, podríem dir, els tres centres neuràlgics de l'Empordà
per conèixer la vessant artística i també biogràfica del gran Salvador Dalí.
Seguirem amb la tertúlia de cinema.
Per cert, tenim novetats, i és que, si recordeu les primeres tertúlies de cinema
que havíem fet amb els nois, com sempre dic, més joves del programa,
recordareu que hi ha una de les veus que ha deixat de sonar.
Per temes, podríem dir, d'estudis, bàsicament, no pot venir.
Però avui sí que s'ho ha fet per poder venir, ell és l'Elias,
el primer, podríem dir, el cabecilla d'aquesta tertúlia de cinema.
Així que avui torna amb els seus companys.
Saltarem a la segona hora per parlar amb l'Oriol Lluc
de frases fetes, desfetes, expressions i mots.
I avui el que farem serà seguir descobrint la Germania.
És aquest argot carcerari que ens ha arribat a través de la llengua del calor.
Avui amb l'Oriol Lluc veurem l'origen
i també descobrirem que hi ha moltes més paraules de les que ens imaginem que utilitzem en el dia a dia
i que tenen el seu origen en aquest argot, en la Germania.
I si voleu posar-vos al dia, que sapigueu que aquest és el tercer espai
que li dedicarem a aquestes expressions i paraules relacionades amb aquest llenguatge
que s'utilitza o que s'ha utilitzat i ha nascut a les presons.
Podeu recuperar els anteriors dos podcasts, el nostre perfil, la plaça Mireia,
al Twitter, P i la guia baix Mireia,
on us hem publicat els dos tuits,
ai, perdó, els tuits, no, els podcasts.
El primer, la primera part,
i la segona part d'aquest contingut que avui ens portarà l'Oriol Lluc.
I per acabar, avui parlarem amb la doctora Sílvia Granollers
del CAP d'aquí de Sant Jus
perquè estem en la Setmana Sense Fum.
És una iniciativa del, a veure si ho llegeixo bé,
del CEMIF, que és la Societat Espanyola de Medicina de Família
i comunitària,
i també és una iniciativa de la Societat Catalana
de Medicina Familiar i també comunitària.
Aquí a Catalunya, sota el lema
Deixar de fumar la teva altra vacuna,
volen, en fi, aglutinar programes d'activitat física
contra el tabaquisme i també contra el consum de l'alcohol.
Amb la Sílvia Granollers el que farem serà
centrar-nos en el tabaquisme,
precisament perquè estem en aquesta 22a setmana sense fum,
que és des del 25 de maig fins al 31 de maig,
que precisament el 31 de maig és el dia sense tabac.
Doncs bé, això és tot el que us portem per avui.
Si esteu preparats i teniu ganes d'escoltar-nos,
doncs endavant.
Ja sabeu que ens queden aquestes dues hores per endavant
en el qual parlarem amb totes aquestes persones
que us hem comentat ara.
Per començar, ho farem amb la Glòria Conesa
per anar a fer aquesta ruta al Triangle de línia.
El Diablo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Salvador Dalí, sí.
Salvador Dalí, ell volia ser molt seriós i volia ser pensador i es considerava escriptor i pintor i volia que el reconeixessin per això.
Però la veritat és que com que era tan còmic, amb aquells bigotis que sempre se'ls estava tocant, aquella bogeria, el bastó i els ulls que posava, no, no va poder ser així. Va passar la història no com un escriptor, sinó com un artista molt reconegut, això sí. Va fer pel·lícules a Hollywood, va participar en obres de teatre, en mil coses. O sigui, era un artista polivalent de tota mena.
I va tocar a Hollywood també.
I al final també va acabar viscant aquí.
Al final va acabar aquí.
Vull dir, després de voltar tant, no es va quedar a Catalunya, cap a l'Empordà.
Es va quedar cap a l'Empordà, va conèixer la gala a París i des d'aleshores no es va separar d'ella, va ser la seva musa la que el va cuidar, la que li feia de tot.
Tot i que era considerada misògen, no?
La història del Dalí no es coneix molt bé.
Deien que inclús dormien separats.
Sí, sí, sí. Dormien no separats, no.
Ella vivia en el castell de Pugol i aleshores li deia amb ell que li demanés per escrit quan podia anar-la a visitar.
I aleshores quan ell li enviava una carta i li deia, puc venir-te a visitar, ella li contestava que sí i aleshores hi anava.
O sigui, se suposa que ella devia tenir les seves històries, no se sap si perquè Dalí no era, no estava a la seva alçada, perquè també parlen de Sado i parlen de moltes coses d'aquestes.
Ell anava a visitar-la però sempre li tenia que demanar per escrit. O sigui, és tota una història.
Bé, el que va passar és que es van conèixer, des que es van conèixer no es van separar mai més
i al final van estar a Port Lligat.
Ell va comprar una petita cabanya barraca de pescadors.
Ell estiuejava allà perquè el seu pare era un notari de Figueres, estiuejava a Cadaqués de sempre.
I va començar comprant una petita barraca de pescadors a Port Lligat,
després la del costat, la de sobre, pam, pam, pam, pam, pam, i al final va fer el que ara és el Museu Dalí de Port Lligat,
de Cadaqués, que es pot visitar. També ara l'han obert el mes de març, que crec que estava...
Bé, de totes maneres, el de sempre, no?
Sí, confirmeu.
Sí, confirmeu perquè obren, tanquen, depèn de les circumstàncies.
I també per visitar hi ha el Museu de Figueres, que és molt gran, els pans...
Sí, té un pati interior amb totes escultures, un cotxe, que diu ell, que és l'escultura més gran del món.
Bé, això és el que ell deia.
I a part d'això, o sigui, és aquestes tres coses, no?
I després el castell de Pugol.
Aquest és preciós, he de dir, eh? El vaig descobrir fa un parell de tres... dos estius?
El castell de Pugol.
Sí, el de la casa de la Gala, diguéssim, i és realment preciós.
Sí, primer volien comprar... van estar mirant altres castells, van estar mirant el castell de... de... de Bagur? No, no?
No, tots per la Costa Brava. Van estar mirant Requesens i van estar mirant, no sé si era Fuixà, i al final no el van aconseguir comprar i van comprar aquest, el de Pugol.
Però el van arreglar molt perquè estava molt de ruït, el van arreglar, van fer habitacions, com tu dis, separades segurament.
Ella tenia les seves habitacions, ell els seus, i jo... això no ho he vist escrit, però per el que diuen, ella tenia els seus amics que la visitaven i aleshores feia una vida...
Sí, ella... sí, organitzava festes trobades també una mica artístiques, no?
Sí.
Amb artistes també de la zona.
Exacte. I, bueno, van estar allà vivint durant molts anys, encara que ell, doncs ja et dic, va passar per mig món, però va acabar allà.
Perquè la Gala era francesa.
La Gala era russa.
Era russa.
La Gala era russa, i...
Però es van conèixer a París, oi?
Es van conèixer a París, es van conèixer a París, i des que es van conèixer no es van separar.
Jo penso que li feia una mica també de mare, vull dir, no, això no es diu, però era una mica la que el cuidava, la que li feia tot, no?
Penso que era una dona molt intel·ligent, almenys és el que sembla per tot el que va fer, i el va, bueno, el va centrar bastant dins de...
El va centrar bastant, perquè, bueno, de partir que la va conèixer no es va moure, i van estar junts i van ser molt feliços, i totes aquestes històries que s'expliquen, no?
O sigui que, bé, bé, Púbol és una fortificació gòtica renaixentista del segle XI, que ja et dic que estava molt derruïda i la van arreglar, i des d'allà...
Està molt ben conservada, eh, actualment, he de dir?
Sí, sí, sí, sí, aquestes coses estan molt bé que les facin, i, bueno, tenim aquests, o sigui, tenim aquests trets llocs, no?, per visitar, o sigui, un cap de setmana és fantàstic, vas, dorms, mires a Figueres, te'n vas a Cadaqués, tornes...
Necessites un cotxe, eh, per fer-ho, per això? Necessites un cotxe?
Necessites un cotxe? Necessites un cotxe, i, a més, a Cadaqués, sobretot el mes d'agost, s'ha de vigilar una mica, perquè, a vegades, quan arribes a dalt, que ja veus el mar i veus Cadaqués, et diuen, no, a Cadaqués no s'hi pot anar, que està ple els pàrquings, i aleshores t'envien cap a Port de la Selva, i no pots entrar, però bé, a part d'això, bueno, a Cadaqués també hi ha un museu, que hi ha coses d'ell, i de gent important, que també val la pena veure.
No és gaire conegut, on també hi ha, bueno, és que per allà hi ha molts museus, després hi ha el Museu de l'Empordà, que també està a la Rambla de Figueres, on hi ha el Museu d'Eli, també hi ha el Museu de l'Empordà, i també és molt recomanable, perquè hi ha obres d'artistes catalans que val la pena veure, o sigui que per allà hi ha aquesta part de Girona, doncs tot el tema museístic català, doncs val la pena.
Home, i perdre's també pels poblets al voltant de Púbol, sense l'unida a l'eure, més cap allà, vull dir, entres una miqueta cap endins també, no?, o Cruïlles, no?, ho he dit bé, Cruïlles, Monells, no?,
Monells, sí, tot allò és preciós.
És molt maco.
Què més?
De fet, crec que és a Cruïlles, no?, que diuen que van gravar part de la pel·lícula de Siete Apellidors Catalanes, la plaça central de la pel·lícula, no sé si l'has vist, crec que...
Sí, va ser per allà, sí, sí, Siete Apellidors Bascos, Ocho Apellidors Bascos, vam fer-los Siete Catalanes, no sé quan.
La veritat és que són pel·lícules molt divertides, perquè, bueno, el tema de pel·lícules espanyoles s'ha d'anar una mica al tanto, però aquestes, la veritat és que val la pena veure-les.
Sí, home, i la segona veus molta Catalunya d'aquesta, d'Empordà a interior, eh?, vull dir, bueno, és fàcil reconeixible.
Així és.
Totalment.
Què més podem dir de Salvador Dalí?
La gallina xicatica, ballerica, no?, va tenir-se xics, pics, tics, ja ho... a veure si ho trobo i ho poso, que Sònia aquí digui que sigui, que de fet ho va com fer famós ell, però aquest embarbussament,
no el va crear ell.
No crec, no crec, o potser sí, perquè s'inventava moltes coses. Era un gènit, la veritat és que era un gènit, i feia vera que estava boig, però jo penso que era molt intel·ligent.
I bé, el que passa és que ell volia, ja et dic, volia ser escritor, era una mica filòsof, tenia les seves idees, i hi ha una cosa que m'agrada,
deixa que te la llegeixi, que a Gala ell li va agafar la mà i de sobte, o sigui, Gala explica que ell li va agafar la mà i li va dir
gràcies un cop més, excepto el castell de Púbul, o sigui, això ella, perquè ell li va regalar, excepto el castell de Púbul,
però amb una sola condició, que només vindràs a visitar-me el castell per invitació escrita, que és el que dèiem abans, no?
I aquesta condició va agafar que els seus sentiments mesoquistes, li va entusiasmar això, el Dalí,
o sigui, que a la Gala li diguis això...
Sí, li va encantar.
Li va encantar, li va encantar, i a partir d'aquí, doncs, bé, la intimitat va ser ells i tots els altres,
de fet, els van distanciar tan amics com a famílies i van seguir el seu rotllo.
Bé, i això va durar, doncs, des dels anys 70 fins als 80, i amb ella, quan es va morir, la van enterrar en el castell,
en el mateix castell hi ha un mosuleu soterrani que Salvador Dalí l'havia dissenyat per ella.
En canvi, Salvador Dalí està enterrat en el Museu de Girona.
A la plaça aquella rodona hi ha una tomba blanca terra, bueno, no és una tomba, sinó la placa blanca de marbre,
i a sota hi ha el Dalí.
Bé, he trobat la polla xica, que es diu.
Mira, a veure si l'escoltem.
Pallerics, cama torta, i becarics, si la polla no hagués sigut xica, pica, pallerica, cama torta, i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pallerics, cama torta, i becarica.
Això va ser teraparitzat i tot, eh?
Vull dir, va tenir el seu ressò mediàtic, eh?
Sí.
La polla xica, que us deia.
Ells van estar tota la vida allà i van viure en aquesta casa, al final també van viure al costat de Púbol, en el castell,
i també van haver-hi uns problemes d'un incendi que es va cremar, i aleshores el Dalí el va patir greus cremades,
i aleshores es van instal·lar a la Torre Galatea, amb un edifici anex al Teatre Museu de Figueres.
i allà van estar pràcticament fins a la seva mort.
Els dos, eh? La Gala i el Dalí?
La Gala i el Dalí. Primer va morir ella, si no m'equivoco, i després va morir ell, va estar un preu de 3 anys, ell va morir en 84.
Un dels pobles també mariners de Costa Brava, que s'ho vintejava molt, era Llafranc, al costat de Calella de Palafrugell.
I, de fet, allà hi ha un bar-restaurant, que és força conegut, que està just a peu de platja, no?
Que hi ha un quadre gegant amb una fotografia seva, i tenen escrits, tenen dibuixos, tenen algunes signatures seves,
i arrel de la seva visita també venien altres, per dir una forma, famosos artistes, coneguts d'aquella època, no?
Sí, sí, sí.
La faceta més fiestera, eh? Em refereixo també, més d'oci nocturn.
Sí.
Bé, ells en realitat, o sigui, feia la seva vida com molt íntima, però estaven molt, molt...
Clar, estaven molt sol·licitats per la gent, però fins al punt que el van rebre des de Richard Wagner a...
Que Antonio Machado, potser que també, no?, va arribar a conèixer-lo també, en persona.
Va anar molta gent important allà, i ells els rebien, i tenien unes sales, el saló dels escuts, el saló del piano, l'habitació de la gala,
o sigui, tot això, doncs, està allà, i quan vas, doncs, t'ho expliquen, però en realitat, o sigui, estaven molt apartats,
però també tenien relacions amb la gent, i es passejaven, perquè ell va visitar, ja t'he dit, d'abans, van anar per tot el món, no?
O sigui, que una cosa no treu l'altra, però, de fet, ells vivien allà, o sigui, i van estar molt, molt a cada que és.
És una bona ruta per fer, com dèiem, amb cotxe, eh?, per això, si agafes, no?, un momentet amb el cotxe,
passes de Port Lligat a Púvol i de Púvol a Figueres, i ho tens fet, no només aquest, sinó els altres que comentaves, no?
Què passa que els tres, els tres en un dia és molt, eh?
No, t'ho pots repartir en un cap de setmana.
Ah, guau, si tens un cap de setmana és fantàstic.
Sí, pots fer els tres tranquil·líssimament, eh?, vull dir...
Sí, les pintures de Dalí, és que jo penso que no es poden explicar, perquè són molt grans, són molt impressionants.
Ell tenia en el seu estudi, si has estat obres vist, que pintava, i en el terra, la tela s'enfonsava cap al pis de sota,
perquè, com que eren molt grans, el que pintava, o sigui, la tela baixava i se n'anava al pis de sota,
i així ell no es tenia que moure de la seva cadira, en lloc de posar una escala, com feien altres pintors,
es va inventar, perquè, a més, era inventor, es va inventar que la tela baixés,
i ell anava pintant sense moure's de la seva cadira.
A veure, és un bon invent, eh?, fora bromes, però, escolta...
És molt bon invent.
Potser és per vagos, però és un invent curiós.
És molt bon invent.
Després, ja saps, hi ha uns quadros fantàstics de la gala,
que la pintava constantment, aquell del balcó, que està d'esquenes,
després una que ensenya el pit, són retrats molt macos.
Alguns sembla que són molt petits, perquè n'hi ha alguns que són d'unes mites molt petites.
En canvi, quan els veus per internet o a la televisió,
clar, com que són molt detallistes, sembla que siguin molt grans.
I després, quan els veus, dius, oh, que petitet!
Però, bueno, després, un molt important també és el Crist,
un Crist que està mirat des de dalt, i que és molt bonic.
molt bonic, i, a més, clar, és molt novedor, perquè els Cristos es miren des de baix,
com amb senyal de respecte, i mentre que ell el fa al revés.
O sigui, tu mires el Crist des de dalt, des de dalt veus el cap del Crist.
O sigui, i després ha sigut imitat bastant, bueno, tan imitat,
que un dia vaig veure una dona penjada, o sigui...
Una dona penjada?
Un Crist, sí. Un Crist fantàstic com el d'ell, però amb una dona.
No recordo de quin artista era, perquè fa molt de temps.
Però, bueno, ha estat, clar, lògicament, molt imitat, no?
Home, els famosos rellots desfets, les mosques que també li agradava...
Els elefants, els elefants amb aquelles...
Les mosques que li recordava la seva infantesa,
i després aquells elefants que després, per mi,
les pel·lícules aquestes que han fet de grans relats del futur i tal,
que posen elefants amb les cames tan llarges,
tot això ho han copiat del dalt veus.
Sí, sembla que tinguin una inspiració almenys amb la seva inspiració.
Tot això, estan inspirades amb el dalt veus, o sigui que...
Molt bé, és un personatge que penso que...
Bueno, que està molt bé.
El que passa que no sé si dins de...
Com sempre, no?
Si hem apreciat prou el que teníem quan el teníem.
Ara sí, per descomptat, no?
Però, clar, ell va triomfar, també com tothom, fora d'aquí, no?
Però, bueno, al final, l'hem reconegut i aquí el tenim.
Home, i tant.
I d'hi parlem, i crec que en parlarem molt, eh?
Ara m'ha vingut al cap, hi ha una...
Com es diu?
Lluís Buñuel, que van a gravar a les Urdes.
Sí, a Extremadura.
A Càceres, no?
Sí, sí, a Càceres.
És una...
Bueno, s'ha fet...
Allò era el Fidelman fins fa quatre dies.
Sí, bueno, però aquesta pel·lícula era...
Crec que era de...
No sé si era postguerra o...
És molt antiga.
Jo recordo, sí, perquè érem en blanquinegles, imatges van ser molt espectaculars.
I ara la van fer nova, la pel·lícula, però amb dibuixos animats, diguéssim, amb expressions.
Sí, es diu a Sordes, també.
I surten els elefants de Dalí, perquè en algun moment també van coincidir ells dos.
Això no ho he vist.
Buñuel i Dalí també van coincidir, i Buñuel es va impregnar, sobretot, dels elefants, aquests que comentaves.
I en aquesta pel·lícula que han refet, diguéssim, amb animació, amb digital, surten també aquests elefants de Dalí.
Vull dir, que també va deixar una mica d'imprimta amb directors de cinema com Buñuel.
Sí, sí, és que Buñuel, quan va anar a Extremadura, a Extremadura ara, a mi fa molta gràcia el president d'Extremadura,
quan parla per la ràdio, que se les dona.
Però, clar, és que a Extremadura hi havia pràcticament un camí de carro per arribar-hi, i aleshores allò...
Les Urdes era un poble aïllat, aïlladíssim.
Aïlladíssim, que a més, esclar, es barrejaven els uns amb els altres i hi havia, perdoneu, més gent discapacitada que gent normal, no?
I, clar, la pel·lícula una mica reflexa, això.
Però, sí, sí, allò de les Urdes i el Buñuel, doncs, bueno, fino, fino.
I sí, també amb el Dalí van fer coses.
Sí, sí, tenien... no sé per quina via, però es van arribar...
Bé, el que passa és que a Cadaqués hi havia molt... sempre hi ha hagut, des de Federico García Lorca,
ha passat molta gent per allà, molta gent important, inclús estrangers, no?
I a poc a poc han anat fent coses i s'han anat relacionant molt.
Cadaqués és molt intel·lectual, més que intel·lectual, no sé com dir-ho,
perquè la gent que anava allà era tota una mica com...
No, diuen que té alguna cosa, no? Que toca.
Toca, sí, la tramuntana.
No sé si és el màgic, si a part de la tramuntana...
No, la tramuntana toca, perquè, a més, la gent de Cadaqués, amb tot el respecte, uf...
Bueno, clar, és que, a veure, aguantar la tramuntana no és gens fàcil, eh?
Vull dir, i a part que és un cul de sac, en el sentit que, un cop entres allà,
només tens la mateixa carretera per sortir.
Només entraven els pirates.
Vull dir, clar, sí, no? Però si vas per terra, vull dir, clar, allò és una mica...
Però per terra, ara hi ha carretera, però no n'hi havia.
Jo encara he conegut de Cadaqués el Pere del Marítim, que és el xiringuito aquell qui a la platja,
que el Pere ens explicava que ell anava a pescar cap de creus al dematí,
s'aixecava molt, molt, molt d'hora, no sé si a les 3 o quina hora,
anava a Cadaqués remant amb barca, pescava,
se n'anava una altra vegada a Cadaqués amb la barca,
i a Cadaqués agafava el sac, o no sé allò com li deien,
posava tot el peix que havia pescat i se n'anava caminant a roses per vendre el peix.
I tornava Cadaqués caminant, i tornava a fer tot això cada dia,
i aquest senyor l'he conegut, l'hem conegut tots els que anàvem al Marítim fa uns anys,
i ell explicava unes històries, explicava unes històries que dius,
bueno, això no pot ser, no pot ser, que fa tan poc que Cadaqués estava totalment aïllat,
aïllat, i a més, sí, sí.
Bueno, el turisme francès també l'ha destapat molt, no?,
molt.
Des dels últims 15-20 anys.
Sí.
Bueno, i nosaltres també, els catalans, que hi hem pujat també,
per descobrir Cadaqués, que és preciós, realment.
Sí, ja hi veig molt, sí.
No, no, ja, pel que comentes ja sé que tens un peu per allà també.
Glòria, hem d'anar deixant aquí l'espai d'avui,
perquè avui sí que teniu els nois de cinema,
que estan esperant aquí fora.
Estupend, m'alegro molt que hagin vingut.
Sí, oi?
Sí.
És que els havíem, no oblidats, al contrari, eh?,
perquè estan molt enfeinats,
però avui sí que els tenim.
La setmana vinent ens veiem i seguim.
Molt bé.
Viatjant per on sigui, Glòria.
Una abraçada.
Adéu.
I del pla a la muntanya
I fer diners no he pogut
Per veure la costa llunyana
Sé que hi ha un mediterrà
Que em té l'encista d'unzella
Sé que hi ha barcos de vela
Sé que hi ha maracalella
On les ones van i veren
El compàs de l'habanera
Com serà el mar
Serà blau i gran
Com diuen
Serà veritat
Que de nit és com la plata
Tothom qui el veu
Es queda ple d'enyorança
Digue'm tu sol
Radio 1, 2, 3, 4, 4, 5, 9, 8, 1
Hi ha una màgia que no té truc
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi
Vols practicar català?
Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua
El programa de les parelles lingüístiques
Perquè quan parles fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig de futurs
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passi golla.
Passi golla, passi golla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desvergües.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorra!
Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria,
ho que aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora.
El teu fill pot ser un d'ells.
Descobreix el seu futur a fp.amb.cat.
F-Pro. Amb l'EFP aviat podran volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua.
El programa de les parelles lingüístiques.
A-B-X-L.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Ràdio 1.2.fm98.1
Vaja, vaja, tornem a tenir l'estudi 1 de Ràdio d'Esvern
ple de gum a gum, com es diu en català,
perquè tenim a tots els nois de la tertúlia cinema, dic tots,
només ens en falta un, que és l'Elies, que suposo que està a punt d'arribar.
Nois, bona tarda.
Molt bona tarda!
Bona tarda, Sant Just.
Nois, no creieu tant, sisplau, que deixareu sorts als oients.
Com esteu?
Quina tarda, quina tarda més maca.
Més preciosa.
Molt càlida, aquesta tarda.
Que esteu enamorats tots.
És poètica, és poètica.
Sí, esteu illoc?
Una tarda que n'ha acabat exàmens, eh?
Exacte.
Una tarda poèticament poètica.
Això és el que estem.
Com han anat els exàmens, per cert?
Veig que ara és...
El pol molt bé.
I a mi bastant bé, també.
I el Víctor ve.
El Víctor també?
Sí.
Bona, a veure, jo ve traient que m'he quedat sense una beca per 0,05 punts.
0,05, ha estat just?
Exacte.
Quina llàstima, em dono.
Ja veus.
No, no em riu, perquè si no...
El Carme.
No em riu, no.
Passarem coses dolentes l'any que ve.
Com esperem que no...
El Víctor també li ha anat bé, sí, no?
Sí, a mi m'ha anat bé.
Tot a l'ordre.
Perquè jo...
Per les cadascades us què s'ha fet?
No, a veure, perquè jo aspiro d'un buit de mig està molt bé.
Home, sí, és una bona aspiració.
Però per ells segurament sí, un truny.
Què va?
Sí, un truny, però...
Senyor Víctor.
Bueno, depèn del que aspiris, si t'aspires un 10, un buit és justet, sí, sí, clar.
Bueno, clar.
Bueno, depèn del nivell.
T'estàs fent aquí l'araquí?
L'araquí, no, no, però jo estic content amb el meu buit, pràcticament, o sigui que genial, fantàstic.
Molt bé, nois, i l'Enric, que el tenim per aquí també, que feia molts mesos que no el sentíem ni el vèiem, de fet.
Gairebé un any.
Hola.
Gairebé un any, ja?
Bona tarda.
Sí, amb la broma?
Bueno, no sé, eh?
Home, no sé què dic-te, eh?
Des que vaig començar l'anglès, potser, sí.
O sigui, és que el vaig acabar ja la setmana passada i ara només em queden fer els exemples.
L'anglès et consumia, no?
Sí, et consumia les hores de ràdio.
Sí.
Sí.
Bueno, la hora de la setmana.
La hora.
Les hores, no.
És que tampoc no.
Bona, la mitja.
Bé, val.
Ens falta l'Elías, com deia, que crec que està arribant, però...
Bueno, ja arribarà, no?
Ja arribarà, sí.
Ja arribarà.
Arribarà quan acabi el programa.
Exacte.
Sé que havia demanat cançons i música, volia escoltar no sé quines cançons.
Una pena que no estigui per escoltar-les.
Posa-la ara, que no està.
Volia alguna cosa de Mamma Mia, oi?
El que passa és que no recordo què volia escoltar, però és per algun concret.
Sí, crec que era la seva pel·lícula preferida.
Mamma Mia?
Mamma Mia?
Diria que sí, crec que és el seu clàssic de cinema preferit.
una beura fa poc, va.
I per això la volia comentar.
Val, val, val, val.
Doncs vaig a buscar-la, mentrestant, nois, parlem de cinema.
Home, que parlem de cinema.
Parlem-ni.
Ara que hem acabat d'exàmens, he pogut tornar a veure pel·lícules.
Jo també, justament, eh?
He tornat a veure pel·lícules.
Justament.
Però si tu encara no has acabat...
Ho has acabat avui, exàmens?
Avui, justament avui.
Molt bé.
Però bueno, ja vaig continuar mirant pel·lis.
Molt bé.
Amb exàmens.
Molt bé.
Així m'agrada.
A tu, els Monkeys.
Uou.
Que està molt bé i em fa moltíssima gràcia el paper del Brad Pitt.
És molt gràcia.
I el del Brut Bulli.
El Brad Pittola se la treu, eh?
Se la treu.
Actua bastant bé, eh?
Se la treu.
El seu uix actua també bastant bé.
I tenia una mica de...
Traumes.
Tu?
Amb Xater Island, eh?
Ah, val, sí.
Per si la pel·lícula anava per un camí al final.
Ja, ja, ja.
No, no.
Jo és que Xater Island no m'agrada.
Doncs ja, Marco, ara la que has de veure és Brasils.
Sí.
Em vull veure Brasils.
És de l'estil i tu passaràs super bé.
Perquè tu, els Monkeys...
Nosaltres hem de veure...
És del...
Una de les vegas, que és el Johnny Depp, que és també del Terry Gilliam.
Uuuh.
Que té pinta també de...
Hauríem de quedar per veure la de fer.
Marco, en Brasils també tindràs recordes de Vietnam, eh?
Recordes de Vietnam.
De Xater Island.
Sí.
Però bueno, no té...
No té...
No et diem res.
Però per posar una mica en context qui són aquestes pel·lícules.
És del...
Bueno, no em sé el nom, crec que el Víctor sí, del director de la vida de Brian.
Terry Gilliam, no?
Uh-huh.
Sí.
El Terry.
Ah, o sigui, el grup aquest, el...
Monty Python.
Monty Python.
Monty Python.
Però aquest home és el millor director del grup.
Monty Python.
Bueno, anem a fer pel·lícules.
Sí, ha fet bones pel·lícules.
Ha fet bones, ha fet bones.
Jo pensava que em riuria més amb...
És que no és com de riure.
No, no, no és tan de riure.
Bueno, el Brad Pitt.
Les escenes del Brad Pitt, sí, però...
Les escenes del Brad Pitt, sí.
Però en Brasil et riuràs més, jo crec, perquè hi ha un gos, hi ha un...
Bueno, hi ha una escena d'un gos, que no diré massa cosa, però...
En Brasil et riuràs en diverses escenes, sí, jo crec, i són com surrealistes.
Sí, és surrealista la Brad Pitt.
Em sap greu perquè avui volia portar el quiz, que estem tothom, però...
Oh, avui era el dia, Marco.
Marco.
Marco, tio.
Vaja.
Perdoneu-me.
No el tens al mòbil ni res així accessible?
Estava d'exàmens, llavors.
No, no, si el tens al mòbil, amb algun document que tinguis guardat per aquí o no.
Algun quiz de online, encara que sigui d'internet.
Faig una ullada.
Fes una ullada d'internet, un quiz cinematogràfic.
Cinematogràfic, molt bé.
Un quiz zineb.
Els zinebils que han d'anar a l'SCAC, saben alguna cosa?
Sí, a mi em van dir l'altre dia que havia entrat.
Oh, molt bé.
Enhorabona, Pol.
Molt bé, molt bé, Pol.
Felicitats des d'aquí.
Et donem les gràcies.
Molt bé, tio, content, no?
Sí, molt content.
I ara només falta el Víctor que li hauríem de dir entre demà, crec que és, i el dissabte o alguna cosa així.
I llavors ja sabrem...
Però li diuen si entra o si ha guanyat la beca?
Les dues coses.
Si entro amb beca o si no entro...
O si entres o...
Pot ser apto para beca o no apto para beca però apto o a la puta merda.
O al carrer.
Jo crec que serà l'última, no?
Sí, jo crec que sí, no?
Això és un quiz, també?
Sí.
Quina serà la resposta correcta?
Ho sabrem.
Jo crec que és la primera, eh?
He trobat el quiz.
Jo també, sincerament.
És un brutal i la competència crec que no li fa justícia.
Teniu l'Elias també per aquí, que s'està...
Elias!
Teniu l'Elias i ara posem la cançó que havia demanat.
Elias, que tens cançó!
Que tens cançó, Elias!
Tens cançó!
Elías, quant de temps sense veure't?
Quant temps?
Com esteu?
Com estàs?
Sí, sí.
Bueno, ens hem anat veient, sí, sí, però avui aquí a la certúlia.
Bueno, he anat avui a provar.
Divendres començaré 100%.
Primer de tot digues bona tarda, Elias.
Bona tarda als Estats Units.
Bona tarda, bona tarda.
Però ho heu dit per mi, no?
Sí, sí, sempre ho diuen, sempre ho diuen.
Ui, això és una mica complicat, amb tanta paret.
Sí, això és la vida del Covid, Elias.
Hem aïllat el sujeto.
Està un altre reino.
Sí, sí, sí, és bastant.
Està un altre estelarreino.
Bueno, m'estic liant bastant.
No et preocupis, no cal que et giris, Elias, si no perdràs la veu del micròfon.
Vale, ok.
Què tal, Mireia?
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Em fa molta il·lusió veure l'estudi ple.
M'adéu.
Feia més d'un any que no estaríem a tots.
He d'adivinar quina cançó és i de quina pel·lícula és.
Va, endevina, endevina.
No, mec, Rocketman.
Ai, de veritat.
Ai, un detall.
És de la Queen, de la peli Queen.
Que el Marco precisament deia que avui era el dia per fer un superquiz cinematogràfic,
però va i no el porta.
És que marcava...
No el vas fer ja.
No, no, no.
No el vaig fer ja, però...
Se l'acaba d'inventar ara mateix.
Em perdó, però ets un cat si gran.
He trobat una...
Perdó?
T'he de dir?
He trobat una a la intranet.
Vale, perfecte.
A veure.
Vale, comencem amb el que estigui potentot, eh?
Has trobat una a Google.
Una a Google.
A Google.
Dona-li, dona-li.
Google, fine.
Potser l'he fet, eh, que jo soc molt loco d'aquestes coses.
Completa la frase de Han Solo.
Personatge de...
Uau, uau.
De Star Wars.
Han Solo.
Aixequem la mà, ho diem abans, què fem?
Exacte.
Aixequem la mà.
Heu de dir mec.
Piquem el micro.
No, no, aixequem.
Aixequem o no?
Jo tampoc la sé, eh?
Jo tampoc la sé.
Aixequem la Lías.
L'aixequem.
No hay recompensa que...
Valga la pena si mures.
Compense soportarte.
Compense esto.
És aquest refran, eh?
El Pol diu que se la sap.
No hay recompensa que compense esto.
Mec.
És el que ha dit, no?
Enhorabona, Pol.
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
Pots repetir la pregunta, sisplau?
No he entès una merda.
Hi havia tres respostes.
És a dir, la frase acabava amb una de les tres respostes.
Hi havia tres respostes.
Digues.
Ah, no sé què.
B.
No, era que la s'ha posat a dir tot seguit.
Entès.
Jo no m'ho dono, he sigut l'únic que ho ha entès, llavors.
És que jo em pensava que ho ha parecí, però ho ha començat a dir sí i no m'he entrat d'una merda.
Vinga, va, següent.
A veure si algú resta un punt.
Va, Marco.
Feors no l'he encertat.
Quina és...
Sí, sí que l'he encertat.
Sí.
Ah, vale.
L'humor, l'humor del marco.
És que tu començaves amb menys un punt.
L'humor negra.
L'humor negra.
Ah, vale, jo començava amb menys un punt.
Sí.
Quina és l'última pel·lícula que va dirigir Sergio Leone?
Bueno, aquesta.
El bueno, el feo i el malo.
A.
Bé, hasta que llegó su hora, O.C., era su una vez en América.
Jo.
Ah.
A veure, el Víctor, traiem-me la puta saqueta i no puc que s'acabió.
Era su una vez en América.
Sí, té pinta.
Ah, ja, estic, la resta la sabia.
Molt bé, molt bé, un punt.
Sí, doncs.
No l'he vist, eh, però sabria que era aquesta.
A mi justament no és de les que més m'agraden del Sergio.
O sigui, és bona, però...
És molt densa, no ho vas dir?
O sigui, quatre huraques.
La cosa, són quatre hores que es passen bé, són xules.
Ah, es passen bé.
Huraques.
Sí, però bueno, l'hauria de tornar a veure, és com que em sap greu que no m'hagi agradat tant, saps?
A mi em passa amb algunes pel·lícules, eh?
Sí, és com que la vaig comparar més amb el Padrí, amb el Padrí i amb altres de gangistas, però no ho sé.
Em va passar amb There Will Be Blood, que la vaig veure en un moment que...
No, a mi, There Will Be Blood...
Sí, però la vull tornar a veure per apreciar-la més.
Em va condir molt.
A mi potser, si era digna de Paul, diria Phantom Threat.
Buah, mire, aquí em va fripar.
Està guapa, però la vaig jugar i vaig dir, bueno, vale.
Cállate, viejo.
Amb la pregunta 3.
Sí, sí, continuo.
¿Qui va dirigir el Club de los Poetas Muertos?
A, Peter Weir, B, Gus Van Sant, C, Robert Benton.
Jo aquesta...
Ui, no sé què he chacat primer.
Elías, que no té cap punt.
No tinc ni idea, però et diré la primera.
Jo crec que...
Jo crec que també és la primera.
Jo la sé, jo la sé.
La primera...
Molt bé, enhorabona.
Em sona de Letterboxx, eh, Peter Weir, però no sabía si era...
Peter Weir, no?
Peter Weir.
Peter Weir.
Peter Weir.
Per això t'heu comentat pel·lícules, ja, o...?
No, no.
Bueno, hem parlat una mica de...
Hem parlat de la teva pel·lícula preferida, també.
Ja, Mamma Mia, la teva pel·lícula preferida.
És cert, això?
Ho corrobores, Salim?
No sé si la meva nòvia està escoltant això, però em va semblar una puta...
És nou, és nou, és nou.
A veure, a veure, què passa amb els insults, aquí?
Què passa amb el teu nòvio?
Som en l'infantin.
Perdó, perdó, no, perdó.
Em va agradar, em va agradar bastant la pel·lícula, Mamma Mia.
Bonica, guai, un músic...
La primera vas veure, eh?
No com la segona, no?
La segona no l'he vist?
La segona, que és CGI i tot.
Què dius?
Sí, van a Grècia, però van a fer-ho tot CGI.
No em fotis.
A lo...
A lo...
A ver, es nota, eh, la pantalla.
L'Amenaza Fantasma.
No va dir Trijuela.
Precuela de...
Trijuela?
Trijuela.
No sé per què, per què volia dir.
Trijuela, no?
Té nom de menjada a Sud-amèrica.
Sí, sí, a part d'això.
Habitjueles, habitjueles.
Habitjueles, eh.
Com es deia quan són tres pel·lícules d'un surte, ara no?
Precuela.
Trijuela, no?
Trilogia, trilogia, trilogia, vale.
He barrasat amb les tigues i he dit tricuela.
Però bueno.
No cuela, no cuela.
No cuela, no cuela.
No cuela, no cuela.
Vale, aquesta que...
Aquesta que no la sé jo.
A sobre és una pel·lí que vull veure.
Quin any es va estrenar la pel·lícula 12 hombres sin piedad?
Bueno, dic opcions.
Digues les opcions.
Sí, les dic ja se l'heu aixecat la mà.
Ja heu aixecat la mà, cabrons.
Vale, sí, és veritat.
Ah, 1961.
B, 1957.
O C, 1951.
El Marco ha sigut ràpid, però va, l'Enric no ha respost cap.
Va, jo diré el 51.
Jo crec que és el...
No.
No és el 51.
Fail.
Bueno, aquesta ja...
Vinga, de rebot.
Ho puc dir, ho puc dir.
És mig punt.
Ho dir a la vegada.
Bueno, que digui cadascú la seva resposta, a veure si algú l'encerta.
Pol, tu què dius?
Diguem la veritat, eh?
61.
Jo no la va dir 51.
57.
57.
57.
57?
Molt bé, molt bé.
És que, obviament...
Bueno, un punt a repetir-te dos.
No, no, d'igual.
Sí, sí, 0,5.
Medio, medio.
0,5.
És que llavors començarem amb parcials i aquí ja es complicarà la cosa.
Men 0,5 per comunisme.
Vale.
Vinga.
És broma.
¿Cómo es diu el horrible vecino de Toy Story?
Oh.
Uf.
A.
Max.
Pol, sisplau, espera't que digui la solució.
Max Steel.
Max estrella.
B.
Sid.
Segur que és aquesta.
C.
Tommy.
Al porc.
Ui, a mi?
Balla, eh?
Sí, sí.
Sí, sí.
No era tot a mi?
Sí, sí.
Sí, sí.
Ho tenia claríssim, ho sabia abans que digui.
Jo no ho tenia tan clar.
Jo, no estàs segur, però estàs segur que era la merra.
Jo volia fer el farol.
El farolillo.
Sens dubte, mas amena.
Sí, també deia el pare.
Aquesta, jo crec que la sabrà l'Elías, eh?
Sí, doncs no confieso.
Com es diu a les dos lladres de Solo en Casa?
O Mi Pequeño Angelito?
Això ho has preguntat.
Mi Pequeño Angelito?
Marco, això ho vas...
Esa reducció...
Marco, això ho has preguntat.
A Latinoamèrica, ara és Mi Pequeño Angelito?
Sí.
De debò?
Sí, sí.
No, no, ¿en latino?
Sí.
Es Mi Pequeño, es Mi Pobre Angelito.
Ah, Mi Pobre Angelito.
Bueno, un experto mexicano, no sé por qué, pero Usok.
¿Lo harías ver las películas en latinoamericá?
No, a ver, avanzas bien en latino, porque...
Es brutal.
Yo me recuerdo de aquellas tardas alguna.
Y tú heiteabas mole, eh?
Yo heiteabas mole.
Y realmente abagabas de superior, eh?
El doblaje latino al...
Sí, sí, es brutal.
Vale.
Uy, ¿qué es la canción de la sonora?
Es la canción de la sonora.
Harry y Marf.
B.
Barry y Mark.
C.
Harvey y Marvin.
Dí la B, va.
És molt fàcil, aquesta, eh?
És que la B és la més...
No, ¿quina has dit?
La més normal.
Ha dit la B, Barry y Mark.
No.
La pots canviar.
Error, error, eh?
A díaz.
Harvey y Marvin.
No, però...
Ho anava a dir, aquesta, Harvey.
Ho anava a dir, Harvey.
Pobre això, deixa-li canviar.
Pobre Angelito.
El pobre Angelito.
El pobre Angelito.
Com si quina ve, sí.
No era cap, era Harry y Marf.
La primera, no?
Era la primera.
Déu meu, però qui es diu Marf.
Marf, no?
És Marf.
Tenim una mica que es diu Marf Domène.
No, no, en veritat, molts personatges no es duven Marf, així.
Que és com en B, baixa, no, al final?
Sí, que Marf a mi em sona.
Marf a mi em sona, d'un uovo d'americanos.
Marf.
Marf Hunter.
Sí, sí, sí.
És el teu personatge, no, li has?
Qui, el Marçant?
Hombre, del...
El va representar en una obra de teatre, no?
Sí, perquè m'assemblava bastant i van dir, pues fes tu el paper, el paper, i vaig dir, vale, vinga, vinga, anem a provar.
Et vas llegir les vinyetes, no, també?
Òbviament, hi ha gent que no està entenent res.
No, clar, esteu parlant del vostre...
De fet, gent aquí present crec que tampoc és entenent res.
Jo no estic entenent res.
Jo no estic entenent res.
Jo fa estona que l'ha quedat en el seu personatge preferit de la Justice League.
Justice League, liga de la Justícia.
Liga de la Justícia, liga de la Justícia, pels que no parlin anglès.
Sí.
Gràcies.
Doncs això és un personatge, l'àlien, l'àlien aquell que és de color verd.
I, bueno, això, el xist és que no, bueno, que m'assemblo ahí, no?
Ja està, podem continuar amb el...
Vale, va, continuem, que us queda un minutet i mig.
Vale, vinga, estic ràpid.
Última, gol d'oro.
Gol d'oro.
Oh, no, que te mato.
Que usa James Stewart en la ventana indiscreta per espiar els seus veïns.
Home, fàcil.
Ja està, fàcil.
No, no, és que ho sabem tots, per això.
No, mira, fem una cosa, si no que cadascú digui la seva resposta, a veure si és alguna d'aquestes.
Però sense llegir les tres respostes, va.
A, B, O, C, O, C.
Vinga, va.
Vale, però espera't un moment.
Que cadascú digui què és la resposta que pensa.
Tenim un minut, Elias.
Velocitat.
Jo, sincerament, estic dut entre dues coses perquè és una més clara.
Home, la pregunta és amb què ho mira, oi?
La pregunta és amb què ho mira.
És un telescopi amb una mira, o què és?
És una càmera.
És una càmera reflex.
És una càmera, no?, amb una lente.
És una càmera.
I amb un...
Sí, no?
És una càmera amb un...
La teus agústia, però és una càmera.
Encara esto la temos a canviar.
Sí.
Jo crec que són...
No sé, amb vinocles.
Telescopio no és.
És com uns vinocles, no?
Clar, és que telescopio me suena tan bé, eh?
Un telescopio no funciona així.
És com un muy obvio.
Un telescopio no és, però tiene como forma de telescopio,
perquè tiene una...
És una càmera con una lente...
Però també pot ser una altra cosa.
És una càmera amb una lente, però molt gran.
Molt gran.
Però pot ser una altra cosa, a part d'una càmera amb un objectiu.
Amb un objectiu...
No surt de les opcions.
Digues les opcions.
Vale.
Ah, telescopio.
No.
Prismàtics.
La B?
No.
O C, una càmera objectiu.
Ràpid, nois.
Quina és la càmera?
Ràpid, ràpid.
És la C, és la C, càmera amb objectiu.
Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
El govern espanyol i la COE han arribat a un principi d'acord
per prorrogar els expedients de regulació d'ocupació temporal
fins al 30 de setembre.
Segons fons de la Patronal,
aquesta tarda reuneix el Comitè Executiu Extraordinari
una reunió que podria donar llum verda a la pròrroga dels ERTOS.
Dilluns va fracassar la reunió entre el govern espanyol i agents socials
perquè no van poder consensuar la modificació que vol el Ministeri de Seguretat Social.
De fet, el seu titular, José Luis Escrivá,
perquè les exoneracions de les cotitzacions
passin a ser pels treballadors que tornen a la vida activa
en lloc pels treballadors que continuen en un expedient temporal.
Si finalment hi ha acord, com semblaria que ara s'està apuntant,
la pròrroga dels ERTOS s'aprovaria en un Consell de Ministres
extraordinari demà d'Ixous.
Notícies breus, Gerard López.
El Tribunal Suprem suposa concedir indults als líders independentistes.
En l'informe que ha fet públic aquest migdia,
els magistrats asseguren que no tenen indicis de penediment
i que hi veuen voluntat de reincidir.
L'informe no és vinculant,
i ara és el govern espanyol de Pedro Sánchez
qui té l'última paraula.
El nou govern de la Generalitat comença ja a caminar.
Avui han pres possessió del càrrec els 14 consellers
davant del president Pere Aragonès,
que els ha demanat que treballin per sacsejar el país.
El president els ha encarregat que identifiquin
les mesures més importants
que cal començar a fer a implementar de seguida.
Nou ajornament de la principal fira de productes del mar,
la Cifut Expo Global,
que s'havia d'haver fet per primera vegada aquest any a Barcelona.
El soló estava previst inicialment per l'abril passat
i ja s'havia posposat fins al setembre.
Ara els responsables n'han anunciat un altre endarreriment.
La nova data prevista per la celebració del Cifut Expo Global
és l'abril de l'any que ve.
El 2020, que havia de ser l'última edició a Brussel·les,
es va haver de cancel·laja.
El Cifut Expo Global sol acollir unes 2.000 empreses
i 30.000 assistents.
L'Ajuntament de Barcelona cedeix 12 solars
i edificis municipals que han de rehabilitar-se
i els dona, els cedeix a cooperatives i fundacions
que a partir de l'any que ve hi construiran
i podran fer 373 pisos.
Barcelona, Montse Poblet.
Bona tarda.
Dels 373 pisos, 229 seran de lloguer social
i 144 per promocions de cohabitatge
amb dues experiències innovadores.
Una per gent gran i l'altra per persones
amb algun tipus de discapacitat intel·lectual.
Carme Trilla, de la Fundació Hàbitat 3,
explicava així l'acord a qui han arribat amb l'Ajuntament
per poder tirar endavant aquestes promocions.
Els operadors, el que se'ns dona
és el dret a construir a sobre d'aquell sol
i a gestionar aquests edificis
i al cap de 99 anys
els edificis també passen a ser públics.
Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Rebés judicial de l'Iberu
que confirma que els seus raiders
aderen falsos autònoms.
El Tribunal Suprem ha desestimat els recursos de la companyia
contra una sentència de l'any 2020
que va qualificar més de 500 dels seus repartidors a Madrid
com falsos autònoms
i ha confirmat ara les seves conclusions.
La decisió recorda que el Suprem
ja va unificar a Doctrina
el setembre de l'any passat
quan va dictaminar en un cas similar.
Aleshores, el denunciant era Globo,
però la conclusió és la mateixa,
que la relació entre aquestes plataformes
i els seus repartidors
té en realitat naturalesa laboral.
Estira i arronsa entre el port de Barcelona
i l'Ajuntament de la ciutat
pel futur edifici de la franquícia del Museu de l'Hermitage
a la Bucana, a la Bucana del Metro.
Les autoritats portuàries n'han aprovat la concessió
condicionada a la presentació d'un projecte conjunt
amb el Liceu i a un conveni amb l'Ajuntament.
I el consistori, l'Ajuntament per tant,
els critica per haver actuat unilateralment.
Sentim la tinenta d'alcaldia, Janet Sanz.
I lamentem moltíssim que hagin volgut tirar pel dret
i aprovar aquest atorgament de la concessió,
que realment no s'entén sense l'acord amb l'Ajuntament.
Per tant, l'Ajuntament ara també
haurà d'estudiar els passos a seguir jurídicament.
Esports, en Damià Aguilar.
El Giro d'Itàlia, victòria, la 17a etapa per l'irlandès Daniel Martin,
Egan Bernal, que ha arribat a la meta del port cega diàl·la amb Damiano Caruso,
manté el lideratge, mentre que Simon Yeats ha retallat 57 segons al colombià.
Bernal té ara 2.21 sobre Caruso i 3.23 sobre Yeats.
L'equip femení del Barça juga a la set contra el Madrid Club de Futbol,
una de les semifinals de la Copa.
Catalunya Ràdio envia d'especial a l'Eganés.
Maria Guixà, bona tarda.
Hola, bona tarda. Ja tot a punt a votar què?
Perquè d'aquí una estona comenci aquest partit.
Ja hem vist arribar el Barça puntualment a dos quarts de sis.
Un Barça que sortirà amb 3 canvis respecte a la final de la Champions.
Amb Cata Colla en el lloc de la lesionada Sandra Panyos sota pals.
Línia de 4 amb Marta Torrejón, Leila Wajavi
i les centrals Mapileon i Andrea Pereira.
Al mig del camp, Patrick Ijarro amb Alexia i Aitana.
I al davant és on trobem els altres dos canvis.
No hi és geni i hermoso, tampoc hi és Graham Hansen lesionada.
i són Lique Martens, Bruna Vilamala i Mariona Caldantell.
Maria Guixà, Catalunya Ràdio Léganés.
Segons TV3, Ronald Koeman se sent menys tingut per la directió del Barça
perquè li han demanat 15 dies per confirmar-lo o no al càrrec
i ell pensa que és per buscar-li un substitut.
L'Espanyol ampliarà la grada d'animació fins a 2.200 persones.
Dardé no jugarà contra l'Alcorcon per sanció de dos partits.
A dos quarts de set, Barça farà quin granollers de la Lliga d'en Bola.
A la set, futbol sala, Saragossa contra Indústria Santa Coloma.
Una victòria de l'equip català els classifica per al playoff.
Fins aquí, les notícies.
A la set, futbol sala, Saragossa contra Indústria Santa Coloma.
Ara escoltes ràdio d'esbrer, sintonitzes ràdio d'esbrer,
ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer.
de Sant Lluís, forat de 8.1.
Ara escoltes ràdio d'esbrer, sintonitzes ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer.
Ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer.
Doncs bé, l'Oriol és d'aquelles persones que gairebé mai, per no dir mai, falla.
I allò de lo prometido es deuda, l'Oriol també ho sap força bé, Oriol Lluc.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, ho dic perquè és que sí, ets el més complidor d'aquest programa, podríem dir.
Ah, sí, home, quin honor.
A part de mi, que estic cada dia aquí, però sí, sí, com a col·laborador.
I fem una mica, tirem una mica mirada enrere, perquè tenim, de fet ens portes seccions
que sovint estan entrellaçades entre si, val de la redundància,
i a part hi ha com capítol 1 o part 1, per 2, per 3.
Per parlar d'aquestes, espero que els oients hagin escoltat anteriors seccions,
com per exemple la del 10 de març, hora del 19 de maig,
i aquesta seria la tercera, que dediquem l'espai al que ara parlarem,
que són, de nou, llenguatge, vocabulari i expressions de presons,
i aquesta jerga, que de fet té un nom que vam descobrir fa, doncs això,
en alguna d'aquestes dues seccions, que no és la Germània, és la Germania.
Correcte, amb accent.
Tot i que el corrector del Word no accepti,
en català, en català li hauríem de dir Germania.
Germania, Germania.
Llavors avui seguim en aquesta tercera part, i recordo,
els podcasts del 10 de març i del 19 de maig,
per escoltar la primera i la segona part, així ja tenen el còmputo general,
que es diria.
I tant que sí.
Doncs això ens hem anat trobant amb la Germania,
perquè és aquest llenguatge que diguéssim que es parla a les presons,
o que es parla entre delinqüents, criminals,
que hem vist també que tenia alguna relació amb el calor,
amb la llengua del poble gitano,
i clar, m'ha tocat aquesta vegada,
per explicar bé la Germania, doncs anar-nos a l'origen.
Jo he trobat una cosa que fins ara no...
És veritat que hi havia passat com per sobre,
i l'origen del concepte Germania ens agradarà,
o vaja, té molt a veure més del que pensàvem amb els catalans.
Vinga, sumi, doncs.
I ho direm castellà com perquè s'acabi d'entendre.
Posava, el término Germania significa hermandat en català,
i se referia en concreto a hermandades gremiales.
Per tant, torno al català,
prové de la paraula catalana germà,
que alhora té el seu origen etimològic en el llatí germanus,
que vol dir germà gran.
No tant només germà, sinó germà gran.
I això, el nom es remunta a certes comunitats valencianes
destacades per la seva rebel·lió contra la noblesa local cap al segle XVI.
O sigui, diguéssim que la cosa de la Germania ve de molt lluny,
i a un inici tindria aquest significat d'hermandat de germanor.
I de batalla?
I de lluita, sí.
Bueno, sí, exacte, se'n digui de lluita, o lluita en si.
Paral·lelament, també podem trobar en aquella època,
al Lazarillo de Tormes,
els sexes utilitzaven un argot anomenat jerigonza,
que s'emparenta, diguéssim, amb la Germania,
i la jerigonza, en aquest cas, vindria de jerga.
Per tant, una Germania no deixa de ser això,
un argot, una jerga en castellà,
no té categoria d'idioma propi,
sinó que és un argot parlat per cert grup de persones.
Originàriament sembla ser, doncs, per això,
perquè aquestes germanades,
germandades, aquestes germanades
gremials de València,
posteriorment van derivant cap a la gent de la presó.
A altres països,
també hi ha aquest argot,
que és parlat pels delinqüents,
a Xil es diu coa,
i a l'Argentina es diu l'omfardo.
De l'Argentina,
una de les característiques que té
és que l'omfardo tendeix molt a capgirar les síl·labes,
en les paraules.
Per exemple, una paja,
el que fan servir per beure el mate.
Una palleta de beure, eh?
Sí, es diu japa,
o una caja, es diria jaca,
que et giren el...
Sí, una de les característiques del l'omfardo
és que et giren les síl·labes dintre de les paraules.
i, a més a més, si tornem a la Germania,
aquí a l'estat espanyol,
es desenvolupa als segles,
això com hem dit, XVI o XVII,
i coincideix amb el siglo d'oro,
que utilitza moltes d'aquestes paraules.
Per tant, aquests grans escriptors del siglo d'oro
fan servir moltes d'aquestes paraules.
Per tant, és un argot
que es pot considerar molt ric literàriament.
No és allò com un...
com unes paraules qualsevol,
sinó que té una riquesa literària.
I com hem...
sabíem de les seccions prèvies,
estar barrejat amb el calor,
però diguéssim que fins al segle XVI, XVII, XVIII,
van estar molt diferenciats
i a partir del XVIII es van començar a barrejar.
I és com ens ha arribat en els nostres dies
aquesta manera barrejada.
Segurament, molts cops ha sigut a través del llenguatge calor
que ens han arribat molts conceptes,
moltes paraules d'aquest argot de Germania.
barrejada, vols dir, amb altres dialectes de Germania?
No, amb el propi idioma calor del poble gitano.
Ah, val, val, val.
Ja és un matxembrat entre aquestes...
S'ha anat fusionant, no?
Sí, no hi ha com una frontera difusa
que puguis dir que aquesta paraula és d'aquest argot
i aquesta paraula és del calor,
sinó que en realitat des del segle XVIII
han arribat a nosaltres molt, molt, molt barrejades.
I quines poden ser aquestes paraules o expressions?
Perquè sí que n'hem parlat d'algunes, sobretot de termes,
per exemple, com era de, ja sigui, per exemple, policia, pasma,
no sé si això t'hauria massa calor, o Germania,
però d'altres, com es diu, la presó en si...
A la presó li diuen Trullo, que això ho vam veure,
Estirabel, que jo aquesta no em sonava,
Almaco, que jo aquesta sí que l'havia mig sentit,
i això sí que són paraules pròpies de la Germania.
Llavors, jo he intentat fer com una mica una llista
de dues paraules, de dues llistes, vaja,
de paraules que crec que nosaltres fem servir,
que pertanyen a la Germania,
o la manera d'utilitzar-la és de la Germania,
que nosaltres també fem servir.
Quan dic nosaltres, dic, doncs,
els que no estem a dintre de la presó,
els que no som delinqüents, o almenys que se sàpiga,
i després una llista que potser sí que és un argot
més propi, propi de dintre de la presó.
Per exemple, ells fan servir,
la paraula agua, aigua,
quan volen avisar de la presència d'alguna persona no desitjada.
Això ho hem vist molts cops en pel·lícules,
o fent bromes entre els amics,
entre agua, agua, com dient silenci,
sigueu discrets, que ve algú, això es fa servir.
I aire, en lloc d'agua, aire,
ho fan servir per fer fora algú molès.
Jo crec que nosaltres això a vegades...
Aire, aire, saps?
Vinga, aire, aire, fora d'aquí.
I aigua també una mica, no?
En plan, agua, agua, aigua, aigua,
avort emissions, no?
Encara que sigui amb amics o famílies, sí.
Sí, sí, sí.
També hi ha la paraula abrir-se,
que vol dir fugir.
Jo, si la faig servir,
la faig servir més que fugir
amb el sentit de marxar.
Bueno, jo m'obro, jo me'n vaig.
Molt de pel·lícules també.
M'abro, chicos, no?
Sí, sí, sí.
Chupa, jo crec que aquesta sí que la fem servir tots,
que és una jaqueta.
De la roba, no?
Sí, ja està.
Jo penso que està bastant integrada a la llengua.
Encara que parlem habitualment en català,
jo, una jaqueta, no sempre,
però de tant en tant li puc dir
chupa, o si és una jaqueta de cuero,
doncs sí que salirà una chupa de cuero.
Sí, sol ser el teixit el que defineix, no?
Sí, sí, sí.
Perquè una gabardina potser no és una chupa, no?
No, no, no li diríem com a tal,
però una jaqueta de cuir,
de pell, de veritat,
doncs sí, seria una chupa.
Dinyar-la, que jo crec que també ho fem servir
en el sentit de morir.
Fetent, que aquesta paraula potser la feien servir més...
És una paraula que vaig trobat
que estava molt relacionada amb la movida madrilenya,
que és una paraula que es va fer servir molt a Madrid
amb el significat aquest de por
d'alguna cosa que és fetent,
d'alguna cosa que està molt bé.
Fetent és excel·lent, no?
Sí, sí.
És un efecte, no?
Jo dir, uau, culminado, eh?
Gallumbo, els gallumbos.
Home, sí.
Sí, això també és germania?
Sí, sí.
O és l'idioma, dialecte, perdó?
És aquesta cosa que s'utilitza dintre de la germania,
segurament també s'utilitza dintre del calor,
per tant, és aquesta barreja
que no podem posar on està la...
Clar.
...la gaiola.
Jo aquesta també l'he fet servir.
Home, sí.
Que és una palla o una masturbació.
Hamacuco, aquesta em va...
Sí, home, aquesta també, no?
Aquesta la fem servir,
però en largot vol dir avorrit o insults.
Una cosa que és avorrida o insults.
Jo crec que nosaltres la fem servir
com en un sinònim d'un vereig,
de trobar-se malament,
de tenir una pàjara.
Seria un hamacuco.
Jo ho faig servir amb aquest...
Li he agafat un hamacuco, no?
Sí, sí.
Exacte.
Un loro seria una ràdio.
i seria una minicadena.
Crec que també li dèiem al loro aquelles minicadenes,
bueno, anaven a piles o es podien enxufar.
Però, bueno, després en veurem una amb l'oro,
que hi ha qui diu que té origen germanic,
i hi ha qui diu que no.
Després ho veurem.
Un matxaca,
que un matxaca és un criat d'un cap dins de la presó,
dins d'aquestes jerarquies que hi ha a les presons,
que sempre hi ha presos amb més influència,
amb menys influència,
que manen més.
Per nosaltres un matxaca és com un currante, no?
Un currela,
un tio que està allà per fer el noi dels encàrrecs,
o per fer a dintre de la presó.
Un matxaca és algú que fa petits treballs
per un cap de dins de la presó,
a canvi de tabac, a canvi de cafè,
o simplement gratuïtament per aconseguir protecció.
Per guanyar-se també punts, no?
Sí.
Mahara, aquesta la fem servir,
que és un boig, que és molt utilitzada.
Un mangui.
Per nosaltres un mangui és un lladre.
És un lladre, sí.
Per ells és una persona...
I mangar.
I mangar és robar.
Per nosaltres, diguéssim, és robar, sí.
Per ells és una persona miserable.
Mangui és sinònim de l'argota de la Germania,
és miserable.
Menda, que és un tipus o un individu
que aquesta té tela,
després la veurem,
perquè hi ha una frase,
una frase feta,
una expressió que és Menda Lerenda,
que després la veurem.
Cert.
Nasti, que...
Nasti d'això en anglès,
té també un significat.
Nasti de plàstic,
que aquesta també te la porto després.
Nasti de plàstic, també.
Nasti vol dir res.
Que aquesta la veurem després també com a expressió.
Nasti vol dir res?
Nasti vol dir res.
A pensar que tindria alguna connotació
com la paraula en anglès.
Com desagradable.
Ah, no.
Sí, com brut,
porc,
no sé, una mica forni,
o pornogràfic.
la olla,
que és el cap,
això...
Això també.
se m'embala l'olla
o em menjo molt l'olla
quan estic preocupat
per una cosa.
Paperart,
que és menjar,
que crec que també jo ho faig servir.
Fer el peripé,
que per nosaltres
és com fer un...
sobreactuar,
com un engany,
una ficció,
alguna cosa per guardar...
Fer el numeret,
Sí, fer el numeret,
exacte.
Estàs fent el peripé,
eh?
Exacte.
Per els peripés
seria un simulacre,
però, bé,
peripé també té tela,
després ho veurem.
Peluco, rellotge,
jo crec que aquests...
Aquesta pel·lícula...
Les pel·lícules
han influenciat molt,
a entendre part d'aquest argot.
Sí, sí, sí.
La pinyata
i els pinyos,
que seria la dentadura
i les dents.
La priva,
que seria la beguda.
Kel,
que vol dir casa o vivienda,
i jo sempre havia dit Kelly.
Jo...
ho feia servir,
no sé si per al meu institut
de barri de Badalona,
però, saps,
algunes d'aquestes paraules
sí que...
Home, n'hi ha bastantes
que crec que s'utilitzen
i no som suficientment conscients
d'on provenen.
I, de fet,
Kelly també crec que s'ha extès més
per aquest moviment
de les dones de la neteja,
que s'anomenen Kelis.
Ah, no ho tenia present això.
Les treballadores de l'allar,
que siguin no la mateixa dona
d'una casa,
sinó una persona
que va a treballar,
a netejar un allar,
aquesta s'anomenen Kelis.
No sé si va ser un nom
autoatorgat
o va ser un nom
per aglutinar,
diguéssim,
el moviment de...
Doncs bé,
de reclamar drets,
de reclamar
més dignitat laboral,
etcètera, etcètera.
I s'anomenen Kelis.
No sé si amb Q o amb K,
eh, t'he de dir.
Ostres,
però jo suposo que ha de tenir relació
amb això.
Sí, perquè al final
és neteja d'una llar,
d'una casa,
per tant,
un Kelis,
una casa.
Després,
si seguim,
trobem Rajar,
que per ell seria parlar,
que nosaltres també ho fem,
aquest Rajar molt,
parlar molt,
però també,
quan rajem d'algú
és que estem criticant algú.
Nosaltres li donem una mica aquest,
o nosaltres,
com jo la feia servir,
era sempre en aquest sentit
de criticar.
però sí que és veritat
que Rajar se li pot dir
simplement a parlar.
O també quan et rajes d'un plan,
això també,
no?
També,
no et rajquis.
Sí, sí,
és veritat.
Molt mal dit,
molt col·loquialment,
però jo vull dir que estàs com desfent
o deixes de fer un plan
o t'estàs desdient,
no?
Sí, sí, sí,
t'estàs acobardint,
inclús.
Sí, exacte,
pot anar una mica per aquí
el tema de dir,
ai, ara s'ha rajat
i no s'apunta al plan
que havíem dit,
no?
Sí.
Crec que també es diu així a vegades.
Sobar,
dormir,
que sí,
és una de les maneres que el dir.
No la fas servir.
Sí, sí, sí.
Molt mal dit,
però...
Sí, però així m'estic sobant
o me'n vaig a sobar.
O més sobat.
Tangar,
que és enganyar
o timar,
que crec que també
la fem servir.
Trepitjar,
una paraula molt utilitzada,
encara que parlem en català,
la fem servir,
que és això,
comerciar,
negociar,
clandestinament,
amb productes prohibits,
seria com la definició.
Exacte,
el nom seria un trepitjeo,
no?
Sí, sí,
i tronco,
que seria un company
o un col·lega.
Això normalment
no s'ha fet tant servir
aquí a Catalunya,
però a Madrid sí que s'ha fet servir
més el que passa a tronco.
Sí,
aquí tronc
no ha quedat arreglat,
eh?
No, no, no.
Totes aquestes paraules
són, diguéssim,
pròpies d'aquesta germania,
amb accent a l'ahir,
amb aquesta barreja del calor
que ens explicaves
que s'ha anat barrejant
a llargs dels segles
i ens ha arribat més o menys així.
No sé quantes de les que has dit
les fem servir,
però diria que gairebé un 90%
de les que has dit.
Bastantes, i tant,
i tant, sí, sí, sí, sí.
I llavors,
quines, per exemple,
quines paraules o expressions
són potser més pròpies
d'utilitzar dins
i no pas que ens arribin a nosaltres,
ja sigui perquè les pel·lícules
o els mitjans
no ens ho fan arribar, clar.
La primera és molt curiós,
la primera és molt curiós,
que és baldear,
que vol dir netejar,
i segurament és una referència
a les baldes que hi ha a les cel·les
per guardar les coses.
Si tenim aquella imatge
d'una cel·la que no té armaris,
diguéssim,
que té només unes baldes
com de ciment
fetes durant la pròpia construcció,
que no són d'un material
que es pugui trencar
o es pugui extreure,
segurament vindria d'aquí,
de netejar les baldes,
d'ordenar les baldes baldear.
He de dir, també,
que amb una certa coneixença
que en llenguatge marítim
o mariner s'utilitza
per dir
o per indicar
que estàs netejant
o que has de netejar
la coberta del vaixell
i baldear,
precisament perquè agafes una...
Bueno, no sé,
és perquè agafes una balda
o una galleda
llavors l'estires l'aigua
per sobre la coberta
llavors la netejar
en un raspall
o el que sigui.
Llavors és una mica
l'acte de baldear.
També té aquesta...
També pot venir
perfectament d'aquí,
sí, sí, i tal.
Han hagut també per aquí.
De fer servir un balde.
Després tenim canguro,
que no seria el cangur
que nosaltres coneixem
pels que tenen criatures
i els deixen amb els cangurs,
sinó que és un furgó policial
pel trasllat.
El xivato,
nosaltres sabem...
El xivato és una persona
que delata un altre,
per ells és un orifici
reglamentari,
un orifici sí
que hi ha a la porta de les cel·les
a l'altura dels ulls
que fa que els funcionaris
puguin vigilar
en qualsevol moment
sense ser vist.
Per ells és això
el xivato.
Xavolo...
Ai, perdona,
un xivato no era també
Antigament no,
però jo quan era jove
recordo que es deia
el plàstic que envolta
el paquet de tabac,
un paquet de tabac
de la marca que sigui
quadradet,
amb aquest plàstic
que se queda el cul a baix.
Ho vaig trobar...
Jo li deia xivato sempre.
Ho he sentit?
Sí.
No sé per què, però...
Jo ho vaig trobar...
No l'he posat,
però ho vaig trobar
com a xivata.
Aquest plàstic,
amb aquesta definició
del plàstic del paquet de tabac...
És xivata?
A la Germania
ho vaig trobar com a xivata.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Però jo sempre
li havia dit xivata a tu també.
Ah, val.
Però llavors en la Germania
també existeix
per aquesta...
Sí, sí, sí.
No l'he posat a la llista,
però també sortia.
Mira, curiós.
Xavolo, com et deia,
que és xavola o xoza,
que per ells és la cel·la
dels presos.
Per nosaltres una xavola,
un xavolo més una xavola
és una barraca,
però per ells
és la seva pròpia cel·la.
Aquesta és curiosa.
El doble,
el doble és el director
de la presó,
perquè antigament
portaven uniforme,
els funcionaris,
els agents de seguretat,
el director també
portava dues barres
a l'uniforme
que senyalitzaven
que ell era el director.
El mandamás.
Sí, el mandamás.
La garita,
la garita és una paraula
que nosaltres també
la fem servir,
un garitu,
com un local així,
un xiringuito,
un garitu.
Per ells és la pecera
o la perrera,
que és el lloc
on estan els funcionaris
de les galeries
o la policia de vigilància
al voltant de la presó.
Amb peixera
també ens fem bastant
la idea d'aquest quadrat
de vidre
que ells poden
veure-ho tot.
El pinxo,
el pinxo seria,
no és el pinxo
de menjar,
sinó és una arma curta
feta amb qualsevol
material resistent,
normalment de metall,
que és
unes armes
casolanes
fetes a la presó.
I va,
en queden doncs
el tigre,
que seria
l'inodor de la presó,
que és un...
El bany?
El bany.
Sí,
sí,
un simple,
que és aquell seient metàl·lic,
sense tapa,
que algú diu
que el nom ve del soroll
que fa quan acciones la cadena,
que sembla que rogeix.
Ah,
val.
Quan se'n passa el...
I després,
en el tigre,
s'hi va a arrilar,
que arrilar vol dir cagar.
I jo,
aquesta expressió de arrilar,
l'havia sentit,
algú m'havia dit
o havia sentit
t'arrilar-ho
en el sentit
de t'has cagat,
t'has espantat.
Això també ho havia sentit
jo en el meu institut.
Mira,
aquesta no l'hagués dit.
Tens bastantes
d'apreses a l'institut.
Sí.
Tens alguna cosa amagat per aquí?
No, no, no.
No, no.
Jo era un nen
del centre de Badalona
de tota la vida
que quan va passar
de la primària a l'ESO
se'n va anar
a un institut de barri
i va haver d'aprendre
a espavilar-se més o menys.
Et sona tot això?
Sí, sí, sí.
Vinga, doncs anem.
Ara sí, Oriol,
ara hem repassat una mica
paraules,
tornem a veure
que tot i que
les que s'utilitzen
podíem dir més exclusivament
dins la presó
també ens sonen, eh?
Això vol dir que també arriben,
diguéssim,
a l'expressió més popular,
però ara sí anem a,
potser, no sé si frases fretes
en aquest cas,
o expressions, clarament?
Expressions, sí, sí.
Que s'utilitzen en aquesta germania
amb accent a la I.
Vinga, la primera,
estar net, estar limpio.
Aquesta és molt clara,
és no tenir res
del que et puguin acusar.
Oh, tampoc està...
Perdó, tampoc no,
sinó estar exempt
de drogues en el cos,
no?
També s'utilitza?
Sí, es pot ser servir, sí.
Un tema potser més mèdic o...
O inclús si et fan un...
No sé,
pel que et parla a la policia
o ja et registren,
també pots dir,
no, jo estic,
jo estic límpio,
estic net,
no tinc res.
Però una mica és això,
no tens res
del que et puguin acusar.
Culpar, sí.
A les braves,
que també és una expressió
que fem servir molt,
també sembla que naixeria
o vindria d'allà,
que és a lo bèstia,
a les males,
doncs això,
per la força,
sense consideració ni miraments,
fer una cosa a les braves
és a saco, no?
Aquestes dues que ven ara
sí que són com molt pròpies.
Eixar les cabres,
que és com molt rural,
que vol dir,
en castellà seria
amedrentar
i també podria ser
culpar algú
d'alguna cosa.
Això que Bedo,
quan parlàvem abans
del siglo d'oro,
ho va escriure
al Cuento de Cuentos
el 1625
i propuso
de parlar-li
papo a papo
perquè otra vez
no se les hubiese
a les barbes.
Con aquestes coses
le metió
les cabres
en el corral.
Allò acaba de dir
en el siglo d'oro,
al eixar les cabres
le metió
les cabres
en el corral
que era el culpó
d'aquesta situació.
Papo a papo,
ara que ho acabo de dir,
és la primera vegada
que ho sento.
Papo a papo,
parlar-li papo a papo
serà de persona a persona,
de tu a tu?
És possible,
és possible.
O cara a cara,
una mica?
És possible.
Sí,
si no m'hi vaig fixar
quan ho vaig.
de fet un papo
crec que popularment
també és una...
La galta.
És una galta,
una mejilla,
no?
Sí, pot ser.
Un papo,
els papos.
Sí, sí, sí.
No?
Crec que...
Papo papada,
eh?
Aquesta una mica prop.
Va,
te l'accepto,
farem un...
però...
Si no n'he bero,
he ben trobat.
Això, exacte.
Vinga,
ens quedem amb aquest papo
mejilla.
Això és eixar les cabres,
eh?
I després,
dejar a buenas noches,
que és acabar amb alguna cosa,
consumir,
liquidar-lo,
diguéssim que finiquitar-lo,
i ara anem al Lezarillo de Tormes
un altre cop,
al 1550,
diu,
metiéndola en la boca del jarro,
xupando el vino,
lo dejava a buenas noches,
diguéssim que s'acabava
tota l'ampolla de vi.
Seguim amb altres
que ja ens has anticipat
i has dit,
després les agafarem
i ara tornem a alguna d'elles.
Correcte.
Hi ha una amb Lloro
que li agrada,
a la porta li agrada molt,
però no és aquesta,
exactament,
és una altra.
Al Lloro,
que no està molt tan mal.
Exacte,
és estar al Lloro
però que també
es pot treure l'estar
i dir al Lloro,
abans hem vist que a Lloro
era la ràdio
a dintre de la presó
i hi ha discòrdia,
perquè
una teoria posa això,
que l'origen de l'expressió
seria aquest,
d'estar al Lloro,
estar atent
a el que diu la ràdio
dintre de la presó,
estar escoltant les notícies.
Una altra teoria
diu que l'origen
és la Guerra Civil
espanyola
del 36 al 39.
Penso que aquesta t'agradarà
perquè ens anem
una mica cap a Itàlia,
que sé que tu hi tens
un bon vincle.
I aquesta teoria
diu que els italians
que militaven
el bàndol franquista
deien
Són O Lloro,
quan divisaven
els avions republicans
i amb el que volien dir
era això,
atents
que s'acostalen
amics,
Són O Lloro.
I això
sembla ser que va ser
adoptat pels milicians
franquistes
en forma de
El Lloro,
perquè
amb certa sorna
se n'enfotien
una mica,
d'aquest
Són O Lloro
ells van passar a dir
El Lloro,
una teoria factible.
Sí, sí.
I l'última diu que
el 1577
Sir Francis Blake,
aquell famós navegant
o cursari,
pirata,
diguéssim que
en la seva volta al món
es va emportar
la seva mascota
al lloro
Stempered.
I cada matí
Drake
dividia
el capitat,
dividia les tres
principals tasques
entre els seus
segons
de bord,
els seus
subcapitats,
diguéssim.
Un el posava al timó,
l'altre el posava a les veles
i el tercer el posava
al loro.
I aquí l'expressió
vindria de l'anglès
to the parrot.
I això volia dir
cuidar-se de l'animal
però també
de les tasques
de vigilància
dins de l'embarcació
i d'avistament
de possibles
vaixells enemics.
I això
va passar
amb el temps
a significar això
que està al loro
fes referència
a estar atent,
a estar vigilant
i com que Drake
va tenir molts enfrontaments
amb la flota espanyola
a finals del segle XVI
doncs
l'expressió
va passar
a utilitzar-se
també a Espanya.
Vinga d'altres,
més enllà d'aquesta
que vi fem una mica
la clocadeta d'ull
al senyor Laporta,
com deia
hi ha una altra
que ens l'havies deixat
preparada, anticipada.
Hem vist Menda
que Menda
volia dir
persona, individu
era referit a algú
però hi ha aquesta
expressió que fem servir
quan diem
Menda l'herenda
que és una manera
és jo mateix
el Menda l'herenda
és quan t'estàs
referint a tu mateix
és una manera col·loquial
d'això
de referir-te.
no?
Sí.
Sí, ho ha fet
el Menda
sí, sí, també
també, perquè
té com aquest doble significat
seria això
o referir-se a algú
o a un mateix
en tercera persona
és una paraula
aquesta sí
que és del calor
derivada de
mande o mandi
que volia dir jo
per tant
diguéssim que
originalment
en el calor
sí que era
per referir-se a un mateix
perquè era mande o mandi
que vol dir jo
i el l'herenda
sembla que és
un afegit artificial
a moda de rima
que ho hem vist
altres vegades
en una comèdia
anomenada
La venganza
de Don Mendo
es va incloure
per primera vegada
aquesta expressió
de te lo dice
el ment de l'herenda
per tant
en aquest cas
sí que diria
te lo digo yo mismo
però com tu dius
sí que es fa servir
molts cops
tant per jo mateix
com
aquell ment
d'allà
aquell ment de l'herenda
sí, sí, sí
Déu-n'hi-do
em fa molta gràcia
quan a vegades
en aquestes expressions
perquè quedi bé
li acaben afegint paraules
gairebé
mira, perquè soni
perquè rimi
com aquesta que ve ara
exacte
com aquesta que ve ara
que és
nasti de plasti
abans hem vist
que nasti volia dir
ningú
res
i això
i per la germania
vol dir ningú
per el calor
vol dir simplement no
en el calor
nasti vol dir no
i si ens en anem
al sànscrit
que és
d'on provee el calor
nasti vol dir
no hi ha
i això
l'afegitó
de plasti
segurament
és com dèiem
com en l'herenda
és una simple manera
de donar
un aire rímit
o graciosa
a l'expressió
i mira
es nava buscant
nasti
però
va sortit
la nati peluso
que és la que està sonant ara
però anava a buscar
el nasti de plàstic
vinga va
n'hi ha un altre
per acabar
Oriol
la guinda del pastel
anem a acabar
anem a acabar
amb aquest peripé
i anem a fer
aquesta expressió
de fer
el peripé
que hem vist
que
la Germania
era simulacre
per nosaltres
aquest peripé
és el teatrillo
el numeret
una manera
un engany
una ficció
per guardar
les aparences
aconseguir
el que es vol
i també es pot
considerar això
quan algú
fingeix un mal de cap
o una posició
social o econòmica
que no té
també es pot considerar
que està fent el peripé
i aquí
tornem a aquesta barreja
de la Germania
i el calor
peripé vindria
de peruipent
que això és del calor
que vol dir
pas canvi
canvi
trueque
en castellà
el peruipent
seria el trueque
llavors l'origen
estarien els negocis
de venda en volant
del poble gitano
que s'hi han dedicat
des de sempre
s'hi dediquen encara
que no només venien
per diners
sinó que de vegades
també feien intercanvis
això és una cosa
que s'ha perdut
però antigament
era molt habitual
i gràcies
al seu do de llengües
a la seva làvia
a la seva posada
en escena
eren capaços
d'aconseguir intercanvis
en els quals
ells sortien beneficiats
per tant
fer el peripé
vindria d'aquesta
representació
d'aquesta simulació
d'aquesta posada
en escena
que feien
que acabaven
aconseguint
una transacció
en la que ells
sortien beneficiats
per tant
sí que hi ha
una relació
amb el concepte
aquest de simulacre
perquè era tot
fer un teatrillo
que
per aconseguir
un benefici
si propi
sempre
com a bons
comerciants
una escenificació
sí
un cibonacre
Déu-n'hi-do
Oriol
com sempre
dic
hem donat
unes quantes voltes
al voltant d'aquesta
germania
emparrejada
amb el calor
i moltes d'aquestes
i m'ha sorprès
positivament o no
però m'ha sorprès
el fet d'utilitzar-nos
tantes
en el nostre dia a dia
en el nostre llenguatge
i desconeixer
que realment
tenen aquest vincle
amb aquest dialecte
podríem dir
que neix
i es nodreix
també a les presons
i tant
Oriol
aquesta és la tercera
és la tercera part
com deia
d'aquestes
expressions i paraules
relacionades amb el tema
de les presons
no sé si n'hi haurà
una quarta
però en tot cas
animo els nostres oients
que vagin a buscar
aquests podcast
del 10 de març
i el 19 de maig
juntament amb la d'avui
que és la tercera part
i si n'hi ha una quarta
tornaré a fer el recordatori
Oriol
a veure'm
que ens sorprèn
la setmana vinent
una abraçada
i gràcies
Merci
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
InformatiuComarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mob
InformatiuComarcal.com
Carabe
Un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
Estudio l'EFP
d'auxiliar d'infermeria
Puc aporta molt
al sector de les cures
Jo faig energies renovables
Curso una FP dual
Estudio
i treballo a l'hora
El teu fill pot ser
un d'ells
Descobreix el seu futur
a fp.amb.cat
F Pro
Amb l'EFP
aviat podran volar
amb el suport
de la Fundació Barcelona
Formació Professional
i l'AMB
Música
Ara escoltes
Ràdio d'Esperger
Sintonitzes
Ràdio d'Esperger
Esperant
de Sant Jus
Furet de 8.4
Estem a la setmana
de la setmana sense fum
de fet
és la 22a edició
d'aquesta setmana
sense fum
del 25 de maig
fins al 31 de maig
estem a dins
d'aquesta setmana
Aquest any
el lema
és deixar de fumar
la teva altra vacuna
veurem per què
porta aquest claim
aquest lema
en guany
i també s'inicia
un projecte
on integra
els programes
d'activitat física
tabaquisme
i alcohol
també tot plegat
sota aquesta etiqueta
Suma Salut
o Suma Salut
2021
per tot plegat
i per parlar-ne
amb una experta
òbviament tenim
amb nosaltres
la Sílvia Granollers
és infermera
al cap d'aquí
de Sant Jus
Sílvia
Bona tarda
Hola
Bona tarda
Mireia
i a tots els oients
Bona tarda
Benvinguda
Avui sí que ens coneixem
en persona
ho havíem fet
algun cop per telèfon
però ho ens posem cara
per fi
I tant
Coses de la Covid
però mira
coses positives
al final
Sílvia comentava això
que estem en aquesta setmana
sense fum
podria ser
l'any sense fum
hauria de ser
potser
una vida
sense fum
i sota aquest lema
de deixar de fumar
la teva altra vacuna
no sé per on
per on començar
potser parlant
d'aquest claim
que s'ha escollit
aquest any
suposo que una mica
interrelacionat
amb el tema
de la vacunació
de la Covid
amb aquest paral·lelisme
no?
Sí Mireia
sí de fet
es van discutir
molts lemes
però de seguida
van quedar
tots aparcats
perquè realment
la importància
que les persones
deixin de fumar
s'havia d'igualar
a la d'administrar-se
una vacuna
que ens ha de sortir
o ens ha d'ajudar
a sortir
d'aquesta pandèmia
aleshores
es va buscar
bueno
els experts
no?
van parlar
de
parlar de vacuna
i al final
es va prendre
la decisió
a nivell
de tot l'estat
espanyol
de parlar
de això
deixar de fumar
l'altra vacuna
és a nivell
nacional
llavors
és una campanya
de tot l'estat
sí
sí
sí
el que passa
que aquí
a Catalunya
fa molts anys
que té molta força
també
des del departament
des de
l'agència de salut pública
de les societats
científices
sempre s'ha treballat
molt
per donar
aquesta
el dia mundial
sense tabac
és el 31 de maig
doncs donar-li
la importància
que té
a nivell
de salut pública
el que les persones
celebrin un dia
sense fumar
i a partir d'aquell dia
doncs celebrin
una vida
sense tabac
no?
que és el que
bueno
sense tabac
convencional
com també
aquest és un altre tema
que hauríem de
potser
en algun moment
parlar
de les altres
formes de fumar
perquè no n'hi ha
cap de segura
totes són
absolutament
lesives
i en canvi
la indústria
tabacalera
evidentment
busca
nous
nous consumidors
a través de
fer productes
com tots els que són
els enginys
aquests electrònics
o les
pipes d'aigua
tots aquests
productes
intenten apropar
a l'adolescent
per aconseguir
més
i són igual
de nocius
igual de nocius
fins i tot
més
tots sabem
que
veiem
en alguns locals
on es fumen
pipes d'aigua
les pipes d'aigua
tinguin o no
tinguin tabac
produeixen
uns productes
absolutament
tòxics
s'han fet estudis
en locals
on
el nivell
de toxicitat
que està respirant
les persones
que no fumen
o els treballadors
que no fumen
més tota la gent
que està fumant
són elevadíssims
i és un problema
de salut pública
molt molt molt important
perquè a més
socialitza molt
busca
socialitzar
busca d'una manera
atractiva
atraure
una població
molt jove
que és
com sempre
el grup
de població
a la que va
dirigida
els productes
els nous productes
de fumar
una població
més jove
a més
aquest any
també
volen englobar
o s'engloba
també el tema
de l'activitat física
i també
de l'alcoholisme
també sota
aquesta etiqueta
o hashtag
si li volem dir així
de suma salut
a més també
la campanya
diu
quan t'actives
no fumes
i veus menys
per tant
suma salut
al final és com ho englobar
és a dir
atacar aquests tres
pilars
millorar salut física
i no beure
i no fumar
l'agència de salut pública
tradicionalment
ha tingut
bueno
tradicionalment
té
molts
diferents
programes
que treballen
en benefici
de la salut
pública
aleshores
treballàvem
tabac
treballàvem
alcohol
treballàvem
activitat física
com d'altres
com a baràs
alimentació
i altres
i es treballava
de manera coordinada
evidentment
sempre
però
donant-hi
com un pes
molt important
a cada un
dels temes
per si sol
però clar
tots sabem
que les persones
som un conjunt
no és
una persona
que fuma
o una persona
que té un consum
excessiu
d'alcohol
i per això
aquest any
s'ha buscat
que
parlar
des d'allà
des de
l'agència
de Salpú
pública
que es treballi
d'aquesta manera
global
de tots els programes
coordinats
tots tenen
molta força
i esperem
que globalment
encara en tinguin
molta més
unim esforços
i a més
l'alcohol i el tabac
també acostumen
a anar relacionats
o vinculats
no?
per tant
el que deies
també és difícil
com desvincular
una persona
que només pot beure
una persona
que només és fumadora
de fet
sabem que el tabac
és l'última droga
que es deixa
les persones
ensenyarà de droga
eh?
no, no
és que el tabac
és una droga
és una droga
el que passa
que és una droga
molt accessible
legal
molt accessible
però és una droga
és una droga
té el comportament
de qualsevol
altra droga
i les persones
que passen
el síndromi
d'abstinència
senten
doncs
les mateixes
sensacions
físiques
desagradables
que qualsevol
altra persona
que estigui deixant
una droga
no legal
o sigui
una droga
il·legal
sí, sí
el tabac
és una droga
l'esiva
té un component
la nicotina
que és la que provoca
aquesta addicció
i a més
per si sola
a més
és un producte
molt
molt tòxic
sí
Déu-n'hi-do
al cap
de Sant Just
teniu
també aquest
diguéssim
no sé si
d'apartament
o un espai
no?
entre tu i jo
Mireia
entre tu i jo
sempre ho hem dit
que el tabac
és un problema
de salut
tan extès
pensa que
de cada
deu persones
que
entren pel centre
almenys
dos i mig
fumen
és a dir
que tenim
un 25%
de la població
que està fumant
per tant
és una cosa
que tots professionals
hauríem d'estar
tractant
i saber-ne tractar
el que passa
que
no sé com es diu
en català
però
cria fama
i etxa
a dormir
no?
sí
no sé com es diu
ho haurem d'estudiar
ara veig i ens surt
al llarg de l'entrevista
si va
doncs
clar
què ha passat
que bueno
porto molts anys
a Sant Just
treballant
de fet
bueno
quasi
sense el casi
30
més de 30 anys
i aleshores
bé
sempre m'he interessat
aquest tema
vaig formar part
de la comissió
jo formo part
de la comissió tècnica
del programa
atenció primària
sense fum
i aleshores
doncs
els meus companys
van decidir
que
la Sílvia
seria la que faria
el tractament
ja dic
és una cosa
que entre tots
hem decidit
que jo
doncs
soc la persona
referent
i quan ve algú
demana ajuda
me la remeten
a la meva consulta
però de tota manera
insisteixo
qualsevol company
està també preparat
per fer-ho
per com?
com qualsevol altre
problema de salut
perquè és
un problema de salut
però ets una mica
el referent
podríem dir
si algú que s'apropa el cap
perquè necessita consell
o guia
per deixar fumar
segurament
preguntarà per tu
sí, sí, sí
els meus companys
diran la Sílvia
però insisteixo
que tots en saben
i tots poden ajudar
igual
de bé
o de malament
que ho pugui fer jo
aprofitant en aquest cas
que tenim a tu
Sílvia
quantes persones
deies que més o menys
dues
dues i mitja
clar que aquest i mig
no es pot fer
perquè no és la matxat
d'una persona
però comptem
dues de cada vuit
i de cota deu
perdona
quin és l'índex
més o menys
de tabaquisme
aquí a Sant Just
sí
és aquest
el 25%
de la població
varia una miqueta
segons la franja d'edat
però és la mateixa
que tenim
a la resta
de Catalunya
i
bé
és veritat
que això
ha anat disminuint
ha anat disminuint
gràcies a Déu
i la llei
ens ha ajudat molt
de fet
que no es pugui permetre
doncs fumar
aquí dins la ràdio
o no poder fumar
doncs
bé
en un restaurant
doncs això
fa molts anys
que ens ajuda
i més
la persona que fuma
també l'ajuda
la gent
no està
no està en desacord
amb aquestes regles
en forma de llei
perquè milloren
l'entorn
i
i de franja d'edat
més o menys
d'aquest índex
que tenim
a Sant Just
Sant Just
en concret
no et puc dir
perquè et dic
és un 25%
les franges
entre
30
em voldria equivocar
perquè no porto
les
soc molt dolenta
amb números
però les franges
entre 30
i 50
serien
les que tenim
més
població fumadora
i quan acudeixen
per exemple
a tu en aquest cas
o qualsevol altre
professional
però amb tu en concret
venen directament
ja amb la intenció
de deixar de fumar
o amb el
vull informació
vull saber com funciona
em sonen
que m'han dit
que hi ha unes pastilles
que són les xampis
que són molt conegudes
com m'arriben
a la consulta
mira
jo crec que
molta
no
crec no
més ho diuen
els números
les persones
tenen ganes
de deixar de fumar
en general
hi ha un gruix
molt important
de persones
que acaricien
jo li parlo
d'acariciar
la idea
que algun dia
hauria de deixar
de fumar
jugateixen
amb
amb aquesta possibilitat
si fos fàcil
si estigués
en un bon moment
aleshores
quan arriben al centre
és que jo diria
que encara que no vinguin
encara que vinguin
perquè s'ha entorçat
un turmell
de fet hauríem
d'aprofitar
qualsevol moment
dic un amic
que diu
escolta'm
si tu vas al mecànic
perquè
no sé
li has de
fer un canvi
d'oli
si el mecànic et diu
canvia-li els frenos
que t'estimbaràs
o que ho faràs
doncs
de la mateixa manera
quan un ve
a fer un recanvi
del cos
tu no pots deixar passar
que és un fumador
perquè és com si
n'és sense frenos
per la vida
i llavors
per això dic
que en qualsevol moment
és interessant
la conversa
amb la persona
evidentment
amb respecte
i demanar
primer permís
perquè primer preguntaràs
vols parlar d'aquest tema
però si la persona
et diu que sí
la gent
sempre està
tothom està disposat
o quasi tothom
si li preguntes
li demanes per favor
si vols parlar del tema
la gent té ganes
perquè tothom
el que diem
acarícia
aquesta idea
aleshores
clar
l'he fotut
perdó
això no es pot dir
a la ràdio
estem en una hora
que vinga
va tu
deixa de dir
gràcies Mireia
acceptat
gràcies
gràcies
doncs
el més difícil
és posar una data
això és el que
terroritza
perquè dius
ui
aquell dia
es demana
que deixi de fumar
o em demano a mi mateix
això fa
molta
molta angúnia
però
jo diria
que fa martigen
però
bueno
pots ajudar
la persona
preparant-la
per aquell dia
i sobretot
parlant
que l'esforç
es fa dia a dia
jo tinc molt clar
i bueno
gràcies a Déu
les guies de pràctica clínica
també
ho tenen tan clar
com jo
que s'ha de viure
en l'aquí
en l'ara
doncs avui
decideixo no fumar
i aquesta nit
me n'aniré
al llit
sense haver fumat
demà
ja tornaré a renovar
promeses
clar
l'altra cosa
no sé si
vols que
bueno
t'ho explico
si t'interessa
digues si intentem
i tant
l'altra cosa
que tothom acarícia
o quasi tothom acarícia
sobretot les persones
que no han intentat
mai deixar de fumar
és quedar-se
amb dos o tres cigarretes
què vols dir quedar-se
quedar-se a fumar
dos o tres cigarretes
val
és a dir
reduir el consum
a dues o tres al dia
entenc
sí sí
si tu li preguntes
a un fumador
de paquet diari
quantes cigarretes
disfruta
gaudeix
et dirà
quatre o cinc
les té
a més
la persona
les té
sabrà
la del cafè
la de després
de dinar
no?
sí
exacte
la del matí
quan et lleves
i llavors
en el fons
t'agradaria
poder-te quedar
amb aquestes cigarretes
clar
que són les que tens
la sensació
que et donen plaer
després ets capaç
d'analitzar
i penses
no no
no em donen plaer
el que m'estan traient
és el mono
i per tant
em donen
un fals plaer
molt més plaer
donarà
viure sense
la cigarreta
sense la seva dependència
que és el que
molta gent porta
deixar de fumar
ser independent
no dependre
d'un paquet
que vas a comprar
i tal
llavors
bé
aquesta és una cosa
que sempre
treballem
la primera consulta
és a dir
s'aconsegueix
hi ha persones
que volen reduir
i quedar-se amb aquests
i realment
o és
més que impossible
segur que
hi ha aquí ara
molta gent
que ens està escoltant
que diu
sí
jo conec en algú
seguríssim
perquè existir
existeixen
sobretot aquells
que han fumat
molt socialment
han sigut fumadors
però la persona
que ha intentat
deixar de fumar
sap que això
és una fal·làcia
no
no s'aconsegueix
perquè
tu pots deixar
una droga
però no la pots controlar mai
perquè ella
sempre et controlarà
és un axioma
és així
les drogues
són així
aleshores és
o que això faixa
que dur
jo sóc fumadora
Sílvia
i mira
sí fatal
fatal
ho sé
però vaja
escoltaré molt sovint
aquesta entrevista
escolta
quina part psicològica
té el deixar de fumar
emocional també
molta
és a dir
teniu suport
també en aquest aspecte
de fet
tu has parlat
d'un medicament
la vereniclina
el nom comercial
de les xàmpics
també et diria
que hi ha
jo
el nomarc
el nom kardeş
aleshores és
el om vitamin
la teràpia
substitutiva
de la nicotina. Són
fàrmacs que ens ajuden a deixar
de fumar
perquè treballen tot el que és
la dependència física.
La teva experiència, com la de persones
que estan escoltant-nos, és aquesta.
Arriba un moment, potser
quan acabem aquesta entrevista,
que tu notaràs com un
malestar, un tal, que tu saps
que pots anar a fora,
encendre una cigarreta i treure't
aquest neguit. Les teus nivells
amb nicotina amb sang estan baixant
al llarg d'aquest rato i, clar,
tu et tornaràs a posar a nivell
quan et fumis una cigarreta. I, a més,
tu dependrà, tu, com qualsevol
persona que fuma, si fuma
més a poc a poc, inhalant
més, depèn del ritme de la pipada,
tu que en segueixes uns estímuls
o una relaxació, que és el que té la nicotina,
t'estimula, relaxa.
Llavors, el tractament farmacològic
t'ajuda a que això no et passi.
Llavors, què treballem
en el centre, sobretot?
El fet que tu has d'aprendre a viure
sense la cigarreta.
Aleshores, si físicament estàs bé,
podràs, tindràs aquell instant
de parar-te i dir
no, fulaneta, jo estic sense...
no fumo, he decidit no fumar.
M'encanta la idea de no fumar
i no fumo.
I esperaràs que al cap d'una estona
et tornin a venir les ganes,
però et vindran les ganes perquè
en aquell moment els teus...
la vida et porta a unes situacions
que tu relaciones amb el tabac,
però com que físicament estàs bé,
tens el moment,
no sé si em veig a explicar,
el moment de parar-te i dir
no, no, he decidit no fumar.
Per això, sempre, sempre,
fem abans del dia que deixes de fumar,
un treball d'anar-te'n desacomiadant
de la cigarreta,
de la cigarreta o de la cigarreta...
Sí, el format que sigui...
El format que sigui, no?
De la pipa, el puro, el que sigui.
Tu vas separant-te d'elle.
És com un ritual de deixar-te anar
del tabac.
Sí, sí, clar, perquè a més,
la persona que ha fumat,
tu ets molt jove,
però la persona que ha fumat
és que tot està lligat amb el tabac,
és el seu gran company,
ni el seu gran amic...
Un mal amic, sí,
però ets el teu amic.
Segurament el tabac sap de tu coses
que no sap ningú més.
I li has de dir adéu
i li has de dir ben...
Jo inclús els dic a les persones
l'últim dia de fumar
a fer una festa.
Saps?
La gran fumata.
Perquè ha d'haver-hi, per mi,
si la gent li serveix perfecte,
com un ritual de dir
fins a què hem arribat.
I endavant.
I quin èxit de...
és a dir, quin percentatge d'èxit
veieu a consulta
amb aquestes persones
que, ja ho tinguin clar o no clar,
passen pel procés
i realment aconsegueixen
dir adéu el tabac.
A veure,
ho diré bé.
Jo penso que al final
tothom deixa de fumar.
Deixar de fumar,
la primera,
és fantàstic
i a la persona
que està fent el tractament
li encanta
què té de dir, no?
Clar.
però és un canvi
en l'estil de vida.
Per tant,
inclou recaigudes
i no passa res.
I no passa res.
Sobretot,
no,
bàsicament,
si de la recaiguda
t'ho aprens.
Tu,
quan vols fer un canvi
de l'estil de vida,
no sempre
l'encertes a la primera,
no sempre
l'incorpores
aquesta
no fumar
o fer activitat física
o menjar bé,
no ho incorpores
a la primera.
Però analitza
què ha passat,
per què ha recaigut,
quines coses has d'utilitzar
per la propera vegada
i endavant
i provar-ho.
Per tant,
no et diré,
al final tothom deixa de fumar.
A la primera,
menys.
Menys,
menys.
Clar,
imagino que sí.
Durant aquesta setmana
sense fum,
Sílvia,
per anar acabant,
quines altres,
no sé si activitats
o propostes teniu,
no sé si amb la Covid-19
us permet fer-ho presencialment,
online,
tallers?
Mira,
no,
aquesta vegada
nosaltres tradicionalment
fèiem coses,
com per exemple
una caminada
i ara estàvem parlant
amb l'Ajuntament
que tenim moltes ganes
tots de recuperar-la
i probablement
de cara a l'octubre
ja amb la Setmana del Cor
començarem a fer
les nostres sortides.
Aquest any
jo estic molt,
molt contenta
perquè hi ha hagut
un treball
amb el Casal de Joves
faran una conferència
sobre altres maneres
de fumar,
també.
Sobre el cannabis,
no?
he llegit.
Sí, sí,
tabac i cannabis
i, clar,
això és fantàstic
que ells
s'hi hagin apuntat
i, a més,
estan fent també
un concurs
per les xarxes socials
que és el que
nosaltres,
com a centre de salut,
que som uns carques,
no arribarem
i, en canvi,
no, però són ells,
clar.
Arriben a un altre públic,
no?
Sí, sí,
com a bon nom
Casal de Joves,
doncs, clar,
i, a més,
segurament és fàcil
que els hi quedi
més, diguéssim,
més marcat
perquè, al final,
el seu entorn
també són joves,
no?
Nois i noies,
per tant,
està bé que,
per exemple,
aquests tallers
que estic llegint ara,
un taller preventiu
dirigit,
com deia,
a adolescents i joves
que porta el nom
d'Atlies,
Atlien o Els Lies,
no?
És sobre el cannabis
que crec que és
força interessant
que aprofito per recordar
si algú s'hi vol apuntar,
que serà el Casal de Joves
el pròxim dilluns
31 de maig
a partir de les 7,
que és justament
el dia mundial
del tabac.
Sense tabac.
Sense tabac,
que digui.
No del tabac,
clar,
sense tabac.
Sense tabac.
Sense tabac.
Ara sí, Sílvia,
hem de deixar aquí
l'entrevista,
un plaer conèixer-te en persona
i espero que
encara hi hagi més gent
que passi per la consulta
i que una d'ella
sigui jo també
en algun moment
i que cada vegada
diem adéu al tabac,
no?
De fet,
encara penja la lona
crec que al cap
de Sant Jús encara fumes?
Crec que encara penja, no?
I tant, i tant.
Ens hauríem de preguntar
fins al dia que ja
no fumi gairebé ningú.
Exacte.
Sant Jús,
que bé que ja no fumes, no?
Sí,
haurem de canviar.
Bueno, farem un concurs
de lemes, llavors.
Exacte.
No!
Sílvia,
que vagi molt bé,
molt èxit també aquesta setmana
amb la campanya
i ens veiem molt aviat.
Moltes gràcies, Mireia.
Adéu.
Adéu.

Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Yesterda.
Yesterda.
Yesterda.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins aquí aquest programa de La Plaça Mireia. Avui celebràvem els 770 programes i, com deia, fins aquí totes aquestes persones que han passat avui per La Plaça. Mireia, marxem avui amb aquest tema musical, es diu Ten Years, i és de Dagi Frey.
Recordeu que podeu recuperar totes les entrevistes i podcast a radiodesbend.com, a l'apartat magazins La Plaça Mireia.
I amb això i amb aquest tema musical ens acomiadem avui. Tornem demà. Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Fins demà!