5 i 7 de la tarda, benvinguts a tots a la plaça de Mireia
amb aquest What Lovers Do de Maroon 5.
Vinga, ara sí, a veure si faig que la cançó aguanti i no es talli a 5 i 8 de la tarda, benvinguts a tots a la plaça.
Doncs bé, ara sí, la cançó sona sencera.
Com dèiem, Maroon 5 obre avui la plaça amb aquest What Lovers Do,
quan passen 8 minuts de les 5 de la tarda, benvinguts a tots avui dijous 20 de setembre,
un dia ple de seccions, a més, noves seccions que estrenem avui dijous.
Doncs bé, que sapigueu que avui ja sabeu que vam canviar de dia i de moment de la setmana
els nois de MediWaves, l'Àlex i el Dani.
Avui tindrem l'Àlex amb un convidat bastant especial d'un grup de música que ens el presentarà ell.
Així que ja sabeu, això serà durant la primera hora fins a 6 de la tarda.
Aquesta secció ja la coneixeu, però les següents, les que sonen a partir de les 6 de la tarda,
crec que no les coneixeu gaire, tot i que les veus us poden sonar una mica.
Tindrem per un costat la Carme, més coneguda com a Carla Dickinson,
ens explicarà ella per què aquest nom a les xarxes socials, és el seu pseudònim.
Bé, ja parlarem, entre altres temes, de les relacions interpersonals,
fent el focus en el tema de la intel·ligència emocional, a banda també d'algun llibre
i alguna presentació que Anna Tell ha assistit i ha pogut parlar amb l'autor.
I després d'ella tindrem la Núria García, que segurament us sonarà bastant la seva veu
perquè és la que presenta el just a la fusta als matins, aquí a la casa, a Ràdio d'Esvern.
I amb ella sortirem una mica del que sol o acostuma a parlar durant els matins
i amb ella parlarem una mica del món animal, dels mamífars i de més.
I avui un dels temes que comentarem és el canvi de sexe en algunes espècies animals,
això que seria la transsexualitat humana, però aplicada en els éssers animals.
I bé, ja sabeu que tot això sempre és després de comentar aquests titulars amb la Carla Bermejo.
deixo que escolteu aquests últims segons de cançó
i a continuació ja presentem aquests tres titulars del dia.
Fins ara.
Vinga, ara sí, música de censors, 5 i 11. Carla, bona tarda.
Bona tarda.
Com estem?
Molt bé.
I demà és divendres.
Ui, això encara, encara millor.
Mira, mira.
És veritat, demà és divendres.
I per cert, ja ho anuncio.
Aquest matí heu fet un concurs.
Sí.
Vols comentar-lo?
Amb boles de bingo i tot, eh?
Ho he vist.
Molt professional.
Ho he vist per les xarxes socials de Ràdio d'Esvern.
Està molt bé, m'ha agradat molt el concurs perquè he sigut una de les guanyadores.
Normalment no guanyo res.
Sí, de fet el número 1 ha sortit el tercer, el teu.
I era el número 3.
Estava tot rodat.
I que consti que no hi ha cap tongo ni res.
Vull dir, jo he participat com qualsevol.
Hi havia 16 boles, 16 participants i n'havien de sortir 10.
I la Mireia era el número 3 i mira la tercera.
A veure, hi havia números que toqués perquè 10, o sigui, de 16, 10 premiats.
Sí, sí, però...
Bueno, sí, a veure, m'ha tocat, m'ha tocat.
Em fa molta il·lusió.
Jo us ho explicaré perquè el que m'ha tocat, per si no ho sabeu encara,
és una entrada pel Cirque de Lluï.
No sé si ho hem dit.
Sí, no, crec que no.
Ho heu estat comentant en altres titulars, però que ho sapigueu.
M'ha tocat una entrada per anar a veure aquest Cirque de Lluï
que estan posposant, de fet, les dates aquí a Sant Jús.
No l'he vist mai, aquest Cirque.
He vist d'altres, el Cirque del Sol i d'altres,
però aquest en concret no l'he vist mai.
Llavors em fa bastanta il·lusió.
Has aspirat.
Bueno, sí.
Has pujat molt al nivell, eh?
Sí, el Cirque del Sol i altres.
Sí, no, bueno, el d'altres és el Cirque del Sol, no més.
Ah, vaja.
No, vull dir, n'he vist uns quants d'ells,
de la companyia del Cirque del Sol,
que és molt recomanable i són bastant espectaculars.
Sí, però és un altre estil de Cirque, eh?
Exacte.
És molt diferent.
De fet, inclús el format de Carpa ja és diferent.
Ja no és el Cirque aquest, com diu, l'antic, l'autèntic, no?
Sí.
La Carpa blanca i vermella.
No, però també fa gràcia aquesta gent perquè...
Aquesta gent.
Són aquesta gent, la família Raluí.
Són realment una família, vull dir,
que són els avis, els fills, els nets, els nebots, vull dir, sí, sí.
I és que, clar, com que han estat dues setmanes,
els hem entrevistat dues vegades i ja ens coneixem la història.
Ah, mira, doncs no sé si la setmana vinent encara hi seran per aquí.
Crec que no.
Si no fan una segona pròrroga...
A veure si els puc enxampar d'alguna manera i almenys comentar-los.
O si no, demà, quan vagis, després de la funció,
faré els amers.
Faré amics.
Des trànquils.
Doncs sí, per cert, a part em fa molta il·lusió
perquè el Dani Martínez,
el nostre estimat senjostent, que fa la secció de cinema,
també li ha tocat una entrada.
O sigui, de primeres no li havia tocat,
però es veu que un dels premiats ha renunciat a l'entrada,
pel que sigui, potser no podia assistir o el que sigui,
i se li ha otorgat el següent,
que la llista era el Dani Martínez.
Llavors aniríem al Dani al cirque aquest divendres.
Doncs jo crec que estarien encantats que els hi fessin una entrevista.
El Dani i tu?
No, el Dani segur que s'hi posa.
Segur que s'hi posa al mig de la pista quan encara està fent la funció,
i s'hi posa de presentador.
Escolteu, bona tarda a tothom.
Sí, sí, sí, sí.
Sóc l'espeaker de Sant Jurs.
Per aquells que no em coneixen, sóc l'espeaker.
Ja us explicaré què tal això del cirque de l'Ui,
però té bastanta bona pinta.
Puc explicar de setmana vinent.
Vinga, va, ara sí, anem a comentar aquests tres titulars,
començant per una notícia política del dia.
Avui el Sergi Segui ha fet la valoració d'aquest primer any del 20S.
Sí, avui 20 de setembre fa un any d'un dia marcat pels registres de la Guàrdia Civil
a diverses seus de la Generalitat de Catalunya i també diferents organismes i empreses.
Al llarg del dia també es van produir un total de 14 detencions
i diverses protestes multitudinàries,
amb especial rellevància la de la Conselleria d'Economia,
on hi eren els líders de l'ANC i Òmnium Cultural,
que actualment es troben en presó provisional sense fiança,
processats per sedició arran d'aquella mateixa manifestació.
El portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi Segui,
ha fet una valoració d'aquella edat al Just a la Fusta,
assegurant que ell va ser a Barcelona
i en cap moment va percebre un ambient de violència.
Segui també ha recalcat que no té sentit
que ni Jordi Cuixart ni Jordi Sànchez estiguin a la presó.
Doncs veurem també a veure com has desenvolupat
tot aquest panorama català en els pròxims dies,
que d'aquí res es compleix l'any de l'empresonament, per tant.
Sí, sí, Déu-n'hi-do, eh?
I ha passat volant aquest any, no sé tu, però...
Sí, sí, a mi m'ha passat.
La veritat és que ahir veia un petit reportatge
que vam fer a TV3 també, de tot això,
i hi havia molta gent que deia, ostres,
és que ja fa un any que estem parlant d'una cosa
que ja fa un any, i sembla mentida
que ha passat tant de temps, i sembla mentida
en el punt on estem encara ara.
Sí, sí.
Encara ens fem més creus de la situació.
Que suposo que per ells l'any no deu haver passat tan ràpid.
Ni pels familiars, ni per les dones,
ni per les fills, filles, etcètera, etcètera.
La veritat és que no.
I anem a comentar el segon titular,
a veure com ha anat aquesta campanya de sang,
que portem dies també fent aquí una crida.
Sí, aquest passat dimarts hi va haver un punt de donació de sang
al Casal de Joves de Sant Just,
i des del banc de sang i teixits
agraeixen la participació de la població del municipi
en aquesta donació,
imprescindible, diuen, pel bon funcionament del sistema sanitari.
En total hi va haver 27 donacions,
cal destacar que només una de les donacions
va ser d'un nou donant,
per tant la resta repetien.
La mitjana a Sant Just normalment
és d'unes 35 donacions per campanya,
així que hem punxat una mica.
Una miqueta, però bé.
Bé, però sorprèn això,
que dels 27 donants només un era nou,
així que la resta ja ho ha fet més d'una vegada.
Les altres eren reincidents,
bueno, repetien, diguéssim, no reincidents.
Vull dir que potser costa enganxar gent nova,
que hi ha gent que ja està molt conscienciada
i que ho va fent,
però enganxar gent nova potser és el que costa.
Va, doncs animeu-vos a una sang
que, a més, els anuncis,
o les promos que fan normalment
és mai saps si a tu també,
o sigui, si seràs tu el proper que necessitaràs sang,
per tant, posa-te'l d'apí d'una persona
que també la necessita.
I últim titular del dia.
Què passa?
Què vol dir jo?
Volies fer un soroll?
No, jo ja anava a començar
i he pensat, no espera.
No, mira.
Que està canviant la música.
Mira que maca aquesta cançó que...
Demà tenim una tertúlia, la teniu, Carla.
I, de fet, no t'he explicat
de què era la tertúlia
i li queda molt bé aquesta música.
Mira, mira, mira.
Perquè podria haver arribat a ser una tertúlia
de, jo què sé, de triatlons.
No sé per què tertúlies a l'Ateneu
acostumen a ser de temes o literaris, no?
O filosòfics, o polítics també.
O artístic.
Sí, també.
He encertat la cançó, llavors.
Demà, divendres, a partir de les 8 del vespre,
a la sala Piquet de l'Ateneu,
hi haurà una tertúlia titulada
Si xena, un procés inacabat.
La xerrada té com a finalitat
oferir una visió històrica i jurídica
sobre les vicissituds del conflicte
de les peces i les pintures
provenents del monestir de Si xena.
I anirà a càrrec del Xavier Muñoz,
advocat de la Generalitat de Catalunya.
Així que parlaran d'aquesta polèmica
de les obres d'art de Si xena
que van acabar marxar a Naragó.
Em mires amb cara de...
Què m'està comptant?
No, m'està imaginant-ho
i que ara no tinc controlada aquest tipus de...
O sigui, aquestes escultures no les tinc.
L'obra en si no la tinc visualitzada.
Doncs, aviam, no t'ho explicaré molt bé, eh?
Però són unes obres d'art que estaven al...
Estaven...
Crec que per Lleida?
Ara el Carles no sé si m'està escoltant.
Sí, em diu que sí.
Estaven a Lleida, oi?
A Aragó?
No.
Ah, no.
Les obres de Si xena estaven a Lleida, oi?
Sí.
Molt bé.
I finalment, Aragó feia temps que les reclamava
dient que eren d'allà
i finalment fa uns mesos,
potser fa mig any ja,
les han traslladat cap allà.
I clar, des de Lleida ja deien que això perjudicava les obres
perquè érem trasbals, moure-les cap allà...
Bé, una polèmica.
I aquí també es va barrejar la política.
Un com no.
Perquè va ser just quan tot el tema del 155...
Bé, aquesta era la polèmica
i demà se'n parla a l'Ateneu.
Segurament els acompanyen en un tipus de música com aquesta.
Sí, jo crec que l'has clavat força.
Té bastanta pinta
i ara ja visualment ja les tinc ubicades
perquè les estic veient per internet,
així que ja estic molt posada en la notícia.
Gràcies, Carla, pels titulars.
Demà divendres més...
No es porta xocolata encara, eh?
Ja, però encara veig el cartell que hi ha
davant dels Jocs Juvenívols
i hi ha un cartell, a veure si t'hi fixa algun dia.
I encara està, és de l'11 de setembre,
és de la diada, però posa...
Xocolata.
Ofrena Floral i Xocolatada.
Clar, però jo estic parlant dels titulars a la plaça, eh?
Ja ho sé, però jo em conformo amb això.
No, jo no.
Jo necessito un titular de Xocolatada.
Va, tens 24 hores...
Molt bé.
Com a qui diu?
I si és a l'Hospitalet o a Balaguer,
jo la dic igual.
És igual, tant és, on sigui.
Volem una Xocolatada a la plaça.
Molt bé.
Demà, eh?
Val.
Vinga.
Adéu, Carla.
Adéu, vagi bé.
Adéu.
I 20 minuts que passen de les 5 de la tarda.
Escoltem una cantant que no fa gaire ha llançat un disc nou que es diu Silence.
Ella és Grace Carter i aquest és el seu single que es diu Silence.
Escoltem aquesta cançó abans de parlar amb l'Àlex Ruiz i el component del grup,
a veure si ho dic bé, Matt Cartridge, ara ens ho dirà ell,
amb el baixista, l'Uri Ruiz, que ens porta avui, bé, ens explicarà l'origen del grup i altres coses.
Així que tot això serà després d'aquesta cançó.
Us deixo amb el Silence de Grace Carter.
I don't know what you didn't say, now I see, you're only gonna break me down.
If you wanna say something, man, I don't say nothing, or I'll speak the truth.
If you wanna say something, silence don't mean nothing, but it does to you.
How did silence become a part of you?
I've been dreaming of your silhouette all night, cause I haven't seen it all.
If you wanna say something, say something, don't say nothing, don't blame me for the mess that you've been causing.
I believed every word you didn't say, now I see, you're only gonna break me down.
If you wanna say something, man, don't say nothing, don't say nothing, or I'll speak the truth.
If you wanna say something, silence don't mean nothing, but it does to you.
How did silence become a part of you?
No, I'm not on my knees, begging for you, for you to comfort me.
No, I don't want that, just needed your honesty.
But all I want now, but all I want now, is for you to speak to me, like you never did.
If you wanna say something, man, don't say nothing, don't say nothing, or I'll scream the truth.
If you wanna say something, man, don't say nothing, or I'll speak the truth.
I 23 minuts que passen de les 5 de la tarda, fem una petita pausa i comencem a parlar amb l'Àlex i amb l'Uri.
Fins ara!
i ara sí, amb aquest clau 15 de Núria Grisham, una de les cantants que molts,
els agrada l'Àlex i el Dani a MediWaves.
Avui tenim l'Àlex, per això, l'Àlex Ruiz, i acompanyat de l'Uri Ortiz.
Hola, què tal?
Hola!
Hola!
Bona tarda!
Bona tarda, benvinguts a la plaça Mireia.
Què tal?
Avui un dia ve l'Àlex, l'altre dia ve el Dani, l'altre dia ve el Dani, no ve l'Àlex.
Dijos va venir, no, el Dani?
Dijos va venir, sí.
Però abans havies vingut tu, després tu no vas venir, va venir ell, i avui tampoc no s'ha venit.
Va ser com, bueno, doy por obvio, i dale.
Va passar, va passar per aquí.
Guai, guai.
Ah, no, espera, va ser per telèfon.
Va ser per telèfon.
Va ser per telèfon, és veritat. Dani, un abrazo.
Sí, sí, va ser per telèfon, ara estava recordant.
Per cert, avui l'Àlex ha vingut amb l'Uri Ortiz, que és el baixista, a ver si lo digo bien, de Matt Cartridge.
Sí, està ben dit.
Està ben dit?
Està ben dit.
Ah, bé, bé, bé. Ara et preguntaré de què ve aquest nom i què vol dir i tot.
Però abans de representar-vos, és el baixista d'aquest grup, són quatre membres, si no m'equivoco.
Sí.
El Guillem, a la veu i la guitarra, el Jorge, els drums, la bateria, no?
Sí.
Ell mateix, l'Uri Ortiz, que fa baix i veu, també.
Sí, bueno, alguns coros.
I el Dani Espejo, que fa guitarra i veu.
I, entre d'altres, han estat semifinalistes i finalistes de premis com l'Amplificat,
l'Emergencia Fest, el Brot, el Projecte Pedrera i el Sonabooks, que Déu-n'hi-do.
Tots aquests, a més, durant el 2017, l'any passat.
Sí.
Deu estar a tope.
Sí, sí, sí.
I què més? Influències, Arctic Monkeys, The Strokes, Keyser, Chips...
Que ens ho digui, eh?
Franz Ferdinand...
No, no lo quería decir.
Ah, sí?
Ok, vale.
Espera.
I volia ubicar-ho, perquè almenys els nostres oients sabien qui és.
Indie Rock i Alternative Rock.
Això, ja sé que l'Àlex és molt partidari i molt fidel a aquest tipus de música.
Bueno, jo...
T'agrada?
M'agrada...
tot el que sigui superguai i experimental i ja saps.
Tipus això, no?
A nosaltres ens agrada dir que fem el nostre propi Indie.
Vale.
Vosaltres heu reinventat un Indie pro vida.
Sí.
Com vaig veure una entrevista als Parrots,
bueno, Indie, que deien tal qual.
Bueno, l'Indie, decir que hacemos Indie...
Bueno, en Castellà perquè són de Madrid.
Sí.
El que hacemos Indie, hoy decir Indie es hacer todo.
Entonces...
Está perdiendo un poco el sentido.
Home, pero todo tampoco, no?
Sí, però vull dir...
És com...
És tan gran, avui dia, dir Indie.
Indie.
Hosti, eh?
És com...
Agrupa molt, no?
Sí, jo per mi és...
Vale, no hacéis pop, però...
No sé...
Pot ser tantes coses.
Clar, jo per això pregunto.
Per exemple, ara mateix estem escoltant Trick or Treat, que és vostra.
Sí.
Clar, això...
Això què és?
Alternative Rock, Indie, Rock?
Hosti, això és...
A mi em sona una mica...
Toner, Rock...
Clar, no...
Tampoc ho sé definir, eh?
Ah, està bé.
És que no ens agrada definir-nos i...
Sí, jo això...
Bueno, un Hard Rock, un Stoner...
Clar, és que no, tampoc...
Home, a mi això, per exemple, em vindria més com un més rockero, no?
No sé, té com una...
És un clàssic rock, sí, perquè tampoc és un tipus de Strokes ni res.
No, clar, sí.
És una mica més carregat de distrucció i tal.
Sí, un tipus garage potser també, és que no ho sé definir bé bé.
Sí, jo crec que està més a prop de la definició, així, d'Estoner...
Entre Stone i Haro.
Vale, molt bé.
T'hauràs entès tu.
I d'on ve l'origen de Matt Cartridge?
El nom o...?
Ah, bueno, el grup i el nom també, o sea, l'origen de todo.
Bé, el nom... Jo no m'ho sé molt bé, perquè ja quan vaig arribar a la banda ja estava posat el nom, però pel que tinc entès ve de l'antic baixista.
Mhm.
El primer baixista es veu que es va com electrocutar amb un cartuig d'una consola.
Ah.
Està bé, no?
Sí, era com...
Clar, i...
Perquè es veu que és vicià molt i això de Matt Cartridge, el cartuig boig.
Pel que m'han dit ve d'allà.
Val, ara acabo de saber que Cartridge és cartutge en anglès.
Sí.
No ho sabia, val.
Tampoc.
Doncs mira...
I és un concepte molt de la generació així, no de...
El cartutge de la impressora, no?
O bueno, de la impressora o del juego.
Bueno, era de...
Bueno, era de...
Sí, no, era de...
Les peces d'aquesta...
Sí, exacte.
Sí, sí.
Ai, que bon moment.
Bueno, té el seu...
Vull dir, s'entén el seu origen, no?
Si expliques això, val, s'entén.
Cartutge o màleg, electrocutor o un baixista del grup, o no?
L'antic baixista.
I el grup com es va formar?
Tu dius que vas entrar una mica més tard?
Sí.
Bueno, el grup...
Bueno, van començar Guillem i Jorge.
Ells primers van començar...
Bueno...
Els sols van començar a composar ja les primeres cançons,
com per exemple aquesta, ja...
Era de les primeres cançons que es van fer.
De Dear Helen.
Sí, es pot dir que...
Sí, Trick or Treat és una de les primeres cançons de Matt Cartridge.
Després, bueno, pel que tinc entès, van estar provant uns quants baixistes i de més, i cap al novembre de l'any passat...
O sigui, fa...
No, no, perdona.
De dos.
De fa dos anys.
El 2017.
Sí, cap al...
Sí, el 2016 vaig entrar jo, que va ser...
Bueno, els vaig conèixer per internet, els vaig veure que van posar un post i que buscaven baixista i, bueno, doncs...
Vaig provar perquè em van passar les cançons i em vaig anumorar.
De fet, van fer una espècie de demo on estava aquesta cançó i, hòstia, em vaig anumorar i vaig dir, he d'estar aquí, he de...
Jo vull formar part, no?, d'aquest grup i vull estar amb vosaltres i farà, doncs això, un parell d'anyets, no?, un any i pico.
Sí, sí, any i pico.
No sé exactament quan, perquè ara no ho recordo bé, però sí, farà quasi dos anys.
I ara estem escoltant també Helen, una cançó, ara no sé de quin... que és del primer àlbum aquest que heu fet?
Sí, el nostre primer EP.
Sí.
Aquesta cançó, bueno...
Perdó.
Ah, sí, jo t'anava a preguntar com ha sigut l'evolució, per exemple, partint de les nostres influències,
que suposo que cadascú té una mica, com sempre passa, cadascú té unes influències que...
No sé, per exemple, tu, quines influències tens?
O esteu tots només ficant-se en un carro i aneu en una línia bastant unida?
O aporteu coses diferents?
O com ho feu per composar mateixment?
Crec que a l'hora de composar, sí, a l'hora del que tu dius, a l'hora d'influències,
són molt iguals i a la vegada molt diferents.
Per exemple, Guillem sí que és molt indie profund, d'aquests grups que pràcticament ningú ha escoltat.
Tipus...
Però tipus així més indie, tipus, no sé, bueno, diré Núria Grèjam del Pal, més tipus suau i tal, i emocional...
És que no, no, no ho sé definir perquè, hòstia, és que cada vegada que escolta Guillem alguna cosa o posa algun...
Hòstia, mireu aquesta cançó, em sona raro, és un indie molt raro.
La veritat és que és un indie que jo ho defineixo amb l'indie que escolta Guillem.
L'indie de Guillem?
Sí.
Però això i Núria Grèjam...
No, ja, ja, ja, però era per veure la parola.
Està estudiant una mica, no?
Sí, sí, sí.
Després, Jorge, doncs...
Bueno, Jorge escolta de tot, literal, o sigui, de tot.
El pots veure escoltant electrònica, el pots veure...
Fins i tot, o sigui, de fet, per exemple, l'any passat, una dada curiosa va estar al bolo d'Operación Triunfo, i a la setmana següent va anar el download.
Hosti, ja, ja, ja.
Ah, sí, molt multicultural, musicalment parlant, no?
Sí, sí, sí, totalment.
Després, Dani és molt setantero, ja, li encanta molt la música al 70-80, i també, i bueno, jo soc una mica més heavy, a mi m'agrada més el heavy.
I després, doncs, sí que tenim grups en comú que ens encanten, com pot ser el Red Hot, pot ser Arctic Monkeys, Destrokes, i clar, aquí, doncs, tots s'aportem una part de...
Sí, tots s'aportem una part de la nostra influència.
Sí, sí, és com la base.
Sí, exacte.
Com una posta en comú.
Exacte.
Sí, bueno, suposo que també està una mica el valor que cadascú li aporta la seva part musical, i llavors al final surt alguna cosa que, com bé deies, no saps...
No és que no sàpies què és, però clar, és una barreja de tants estils, no?
Sí, exacte.
Que no té un nom en concret.
Sí.
Tiene muchos padres y un solo hijo.
Sí, exacte.
No?
Así una mica...
Com ho feu?
O sigui, qui composa?
Ho feu una mica en tot?
Feu jam i després seleccioneu?
Bueno...
Funciona el grup en si.
A l'hora de composar, si mai diem, hòstia, hem de composar, sinó que, per exemple, hi ha moltes vegades que fem que algú a casa, si li correix un riff, i el gravam en mòbil, i, hòstia, mira...
Un moment, què és un riff?
Un riff és... A veure si s'ha de correixer d'alguna manera puntera de dir-ho...
Hòstia, és complicat.
Diguem-ne, que és com...
Una idea?
Sí, bueno...
Una bombilla que s'entende?
Sí, si partim de, per exemple, si la música, així, per exemple, agafes una guitarra i pots fer acords i tal, doncs un riff seria més agafar i algun punter o alguna manera graciosa o alguna cosa que es repeteix normalment a la cançó una i altra vegada, com pot ser, jo què sé...
Jo què sé, la clàssica cançó, qualsevol cançó d'ACDC, també conegut a aquest país, és a partir tot de riff.
O sigui, seria com una petita estrofa que sonorament es va repetint.
Sí, que sonorament es va repetint i la cançó fluctua a partir d'aquesta.
Com una frase musical.
Una excursió sonora, no?
Una excursió sonora.
És a dir, que el moment de composar cançons és com molt il·luminació.
Sí, exacte.
A veure qui ens s'il·lumina en què moment i després ja ens ho comunica, no?
Exacte, no ens obliguem a composar perquè volem composar el que sentim.
Mai volem obligar-nos a, hòstia, hem de composar perquè hi ha vegades que no estem inspirats i no surt.
Llavors, quan surt, surt sol. Mai hem de dir, ara hem de composar, no.
Aquest era el que he dit abans.
Normalment, bueno, normalment, hi ha vegades que, per exemple, algú se'l correix un riff i manda un audio per WhatsApp
i a l'assaig següent, hòstia, doncs ja tenim cadascú la seva part pensada, la posem en comú i ja anem retocant i de més.
La cançó va evolucionant.
Exacte.
Amb el pas i feu, bueno, ja és com un, teniu d'això i és com un puzzle que ho poseu tot en comú.
o, vale, tenim això i mira, després continuem i al millor surt una llamp i este hace un solo i després pim pam.
que t'has igual.
L'Àlex explica, clar, tu també estàs molt posat en el tema, en inverses, també.
I clar, tu ho saps tot molt del vocabulari, de com funciona, dels processos que passeu.
Sí, perdona, clar, ja més com un gent priorització.
Com que cadascú es posa a tocar...
Vale, explico per als nostres oients que potser no estan tan ficats en algun musical,
com algú com tu que formes part d'una banda i algú com l'Uri que també forma part d'una banda.
Uients, una llamp seria quan, en concert també potser...
Una llamp, eh, estem parlant.
Una llamp.
O això o el grup es posa a tocar, seguint per exemple un riff inicial com una idea que ve de casa, per exemple,
però després no està pactada una cosa...
Vale, farem això o tal...
Simplement és continuar i algú improvisa alguna cosa i després serà l'altra i surten coses molt al moment.
Sí, va sortint.
És una improvisació...
És màgia o què?
Sí, sí.
Hi ha vegades que així és comunicació del grup i...
Però sense dir-se res.
És màgia, sí.
I teniu un lloc on normalment assageu o feu aquestes composicions,
encara que parteixin d'un riff?
Sí, sí, sí.
Tenim el nostre local a Barcelona.
Que és el mateix lloc.
Ah, val.
És el punt de reunió del grup i a partir allà...
Allà i...
Bueno, al McDonald's del costat.
Uf, al McDonald's.
Uf.
És el menjar del músic, eh?
I ara hi ha un dia al costat que...
Home, doncs no sé jo si és el millor menjar, eh?
Perquè està ben nutrit.
No, no, però és que no hi ha més.
O sigui, que està a...
No, això està perdut.
Esclar, a Berneda hi ha polígon, saps?
Sí, és...
I hi ha un McDonald's al costat i és com...
Oh, dios mío.
Això, home, quines esprendedores.
I què és màquines esprendedores?
McDonald's i la fàbrica de xutxes aquella també al costat.
I això que crec que s'allunya una mica de l'indie, toca més el rock, opinió totalment personal i des d'un punt de vista musicalment...
Sí, sí, sí.
Masuno.
Masuno.
Masuno.
Es diu 23 i és el nou single que heu fet vosaltres, el grup Mad Cartridge, mal cartucho.
Mad Cartucho.
És el nou single. D'on ha sortit això?
Hòstia, doncs això té ja un any aquesta cançó, més o menys.
I ve, de fet, del concurs que vam guanyar, bueno, que vam quedar segons, perdona, a la...
Al Sonabux?
No, a la Pedrera. A la Pedrera 3.1.
I això, bueno, el que vam fer va ser gravar-ho a... va estar gravat allà a la bàscula, a l'estudi de la bàscula.
Sí.
I està produït i mesclat per Jorge, el Bateria.
I també, bueno, la bateria està gravada a Hitcoms The Sound, que és el nostre estudi de confiança, per dir-ho d'alguna forma, que és on hem gravat també a l'EP.
I 23 per què? I a més amb números romans.
23... Bueno, aquesta cançó no tenia nom, d'acord?
Ah, sí.
I ara dirà, era el número 23 a la llista, no?
El primer lloc on vam tocar aquesta cançó es deia 23 guitarras, que era un bar on s'estava molt còmode tocant, perquè per començar no s'havia de pagar per tocar.
De fet, era taquilla inversa, tractàvem molt bé, i no sé, estàvem molt agraïts a aquell lloc, a aquell bon tracte, i bueno, al bar es deia 23 guitarras.
Una mica d'honor i a part us ho han posat fàcil, no?
Sí.
Sí, no, a més com la cançó va parlar d'un home que està pres perquè ha assassinat una persona, però ell no creu que hagi d'estar pres per assassinar algú.
Ah.
Un psicòpata, per dir-ho d'alguna forma.
Sí, una mica.
I el número 23 és la seva celda.
Ah, bé.
Celda 23.
T'anarà a preguntar què ha dit això, les lletres, d'on surten? O una cosa és composar la part musical sonora, el son ara sí, aquí hi haurà un baix, aquí hi haurà guitarra, aquí hi haurà tal, tal, tal, però afegir-hi la lletra?
Hi ha algú, o sigui, hi ha algun del grup?
És com, es fa a casa o es fa...
Això normalment ho fa.
O hi ha un només que ho fa, o és també entre vosaltres?
Fa Guillem, no?
Normalment ho fa Guillem, amb l'ajuda de Jorge.
Però Guillem, sí, Guillem té molt coco per fer lletres i sempre que hi ha una cançó, el dia següent, pla, hòstia, tinc la lletra, i jo, coño...
Però és tipus del part, perquè hi ha bandes que es posen a gritar el micro i a vegades és com, vale, me quedo esta frase, i algunes altres, com, diguem-ne que potser es porten l'àudio de l'assaig, o que ho teniu gravat, o el que sigui, i després, bé, es posa a casa, ho construeix bé, seria més aquest cas, no?
És que ho gravem, sempre que hi ha una cançó nova, la gravem, intenta gravar-la...
Nota de bo.
Sí, nota de bo.
I després ja...
Bueno, què ens inspira aquesta melodia, no?, o aquesta cançó que ens transmet? Doncs, hòstia, ens transmet alegria o por, per exemple, aquesta cançó és molt tètrica, molt tètrica, perdona.
Sí, és molt negra, no?
Sí, i, hòstia, doncs, sí, doncs, a Guillem se la corriga aquesta lletra tan tètrica, també, no?, i, sí, vull dir, no?, Guillem no és cap psicòpata, eh?
No, home, no, esperem, vamos, però, com que has explicat la història, dic, bueno, bueno.
Jo t'anava a preguntar, perquè abans he estat comentant aquests premis en els quals heu estat semifinalistes, finalistes, sobretot durant l'any passat, el 2017,
entre altres l'Amplifica't, el Brot, aquest del que has comentat ara, el Pedrera 3.8, i d'altres com el Sonabux, com de complicat és accedir, participar,
i almenys que et vegin i t'escoltin en festivals o projectes com aquests?
Complicat, o sigui, participar potser no és complicat, el que sí que és complicat, en segon quin concurs, és arribar a Juny pel fet que hi ha moltíssims concurs que es basen en vots del públic.
Ja, com ho dius?
Sí, això ho conec una mica de l'Àlex, sobretot el Brot, crec que hem estat comentant, la temporada anterior, no?
Bueno, hi havia un concurs a l'Alona, que era molt dalt per així, a mi no soc molt partidari, perquè al final és, mira, tinc un munt d'amigos i tal.
Exacte, o sigui, el públic et refereix al que està allà en aquell moment.
Exacte, el grup que més públic porta és el que passa a la següent fase, llavors no es premia la qualitat, sinó la quantitat de gent que pot tenir aquell grup.
Però què és, en funció d'aplaudiments, per exemple, o de soroll que faci...
O unes.
Bueno, va haver-hi una vegada que sí, que es van fer vots a mà alçada, que van flipar a mà alçada.
A mi això em sembla com un acudit.
Sí, sí, sí, sí, de fet va ser el primer vot.
O per soroll, saps?
Ja és com, bueno, desconnecto.
Ho veig com molt antic, no?
Això de dir, va, qui faci més soroll és el que s'emporta un més vot.
Jo, per exemple, en la meva opinió més personal, per exemple, concursos com...
Per exemple, està el brot, que no hi ha votació, crec que només a la final, i és com una part del concurs que crec que el que...
No és el guanyar-guanyador, sinó, per exemple, el que guanya el bondat públic són 100 euros.
Però hi ha, per exemple, altres, com el Vaga Perduda, que és el que fa l'Apolo, que és 50-50.
És com una part, és votació, però, esclar, potser és un terç del percentatge del que passa, saps?
Per exemple, el Sonabug, si no m'equivoco, hi havia tres premis que era...
No, eren quatre premis.
Era premi a la banda local, que va ser curiós el fet que només hi havia una banda local, per tant, aquella banda...
Tenia tots els números de guanyar, no?
Sí, i a sobre era una banda de covers que era com, hòstia, tio.
En sèrio?
Sí, clar, va guanyar.
Després, crec que era premi del públic, després premi al jurat, primer premi al jurat, i segon premi de jurat, que és el que vam guanyar nosaltres.
La veritat és que estem superagradits, perquè gràcies a jo vam poder gravar aquest A.P.
Estava donant el premi o simplement donant pasta?
No, no, no, el diner el vam invertir en A.P.
Reinversions, reinversions.
Sí, és el que... Aquí no es guanya diners, eh?
No, bé, ja.
Em pot anar a preguntar normalment quan ets o finalista, o guanyador, o primer o segon tercer, normalment, tinc entès, eh?
El que guanyes, més normalment, ho tornaré a dir, són gravacions d'estudis, no?
Acostuma a ser, potser?
Sí, bueno, hi ha vegades que és diner, però normalment, sempre que guanyem alguna cosa, s'inverteix.
O sigui, va el bote i el bote sempre...
És clar, si cal un instrument, o paga més lloguer de l'estudi, o el que sigui, no?
Sí, exacte, exacte.
Això entenc que sí.
No, però em referia al tipus de premi que et poden donar, per exemple, no sé, l'Amplifica't, o el Festival del Brot, o...
Normalment, més o més també ho sé d'algun cop que ho hem comentat amb l'Àlex, que normalment és, doncs, el premi és poder anar a aquest estudi i gravar una cançó.
Sí, sí, sí, sí.
O que aquest segell t'avali per fer un disc.
Sí, bueno, això tampoc ho veus tant bé, vull dir...
Que clar, entenc que és molt millor això que a vegades que et donin, no sé, 1.000 euros, no?
Que dius, vale, ho invertiré en...
Sí, clar, clar.
Bueno, és que sigui, no ho sé.
Sí, sí, sí, sí, hi ha vegades que sí, pot ser bastant millor el que et donin a gravar un estudi.
Perquè tot allò ho reinvertiré, o sigui, posaràs la pasta al final, si no, en el mateix tema.
Clar, però si no, per exemple, potser t'obren portes, és a dir, vas a un estudi, potser aquest estudi també et coneix, o una discogràfica, o un segell, no?
Clar, clar, clar, clar.
Sí, també.
Contacto, boca a oreja.
Sol passar que, si és un concurs de l'Ajuntament, per exemple, també et donen l'oportunitat de tocar esdeveniments que organitzen ells,
o sigui, les festes de Gràcia, un gran exemple, o altres coses, com va ser, com és el brot, l'amplifica't també.
d'Ajuntament, no?
Sí, sí.
I coses així.
Després hi ha coses com el bala perduda, que el bala perduda, en veritat, és l'hòstia.
Perquè, esclar, és com el que parlàvem de premis, en aquest cas, per exemple, et donen, ja, no és guanyar un i se lo lleva tot.
També hi ha com, vale, hi ha un premi, potser va ser a Sol de Sants, un altre que et porten a França, el primer premi és tu, el Primavera Sound, més pasta, coses, jo crec que els grups i coses de concursos és el més que serveix, saps?
Sí, que és més útil pel grup, no?
Jo crec que, també com a estar d'una banda, o sigui, el tema de que una, en aquest cas, només el bala perduda, pot ofrecer.
Oferir?
Oferir, sí, m'he quedat aquí tot en calla.
El tema de que, a part de la pasta i l'estudi i tot el que tu vulguis, o sigui, jo crec que, en una banda, que t'ofereixin, si guanyes, toques al Primavera Sound, és com...
Sí, no, no, jo prefereixo...
És com mil euros, ok, però ho he de tocar en el Primavera, saps?
Sí, sí, sí, jo prefereixo mil cops anar al Primavera que no...
És que al Primavera, saps?
Al mil euros, coi, sí, sí, sí.
O sigui, la visibilitat, més que el diner, ho preferim, també.
Sí, sí, és que en aquest món, la visibilitat, l'oportunitat, està molt valorada perquè al final...
Esclar, un estudi pots, jo què sé, estàs currant un mes, tu ahorres i t'ho estalvies, perdó.
Correcte.
I va ser l'estudi.
Parla el català correcte. Passa'l.
Bé, bé.
Per cert, ara mateix no estem escoltant una cançó del seu grup, abans sí que han estat sonant unes quantes, després en posaré unes altres.
Ara estem escoltant PON, que és una de les influències, si no recordo malament, de l'Àlex i el Merces.
I parlant d'on escoltar cançons, des d'aquí jo sempre tiro l'Spotify, però vosaltres, los cartuchos malos o los malos...
Bueno, va, m'ho diré bé, el Marc.
Bueno, Marc és boig.
És boig.
Bueno, sí, els cartuchos locos, això.
Vinga, els cartuchos locos.
Així som una atracció.
Marc Cartridge, on es pot escoltar, o a quines plataformes esteu i com ho ha aconseguit, també, perquè no tothom pot estar a Spotify, entenc.
A tot arreu, a tot arreu.
A tot arreu.
O sigui, poses SmartCartridge a Google i ens pots tuar a qualsevol plataforma.
De una?
Sí, sí, sí.
De fet, bueno, a Spotify, Bandcamp...
Instagram, no oblidem l'Instagram, sempre mola.
Estem a Amazon Music, estem a Apple Music, YouTube...
I, hòstia, és que no sé, envia un mogollon de llocs on estem.
Deezer.
Que és una cosa que sempre passa per Bandcamp, no sé.
Sí, suposo que sí.
Sí, sí, bueno, el Bandcamp i coses, és com important perquè és on podeu adquirir la seva música o qualsevol artista d'una forma molt directa i que jo crec que és la millor manera de recolzar un artista, ja que en el Bandcamp, no sé si serà un 100%, però tu si compres el EP per un euro,
i és un...
Això en el Bandcamp.
Ah, en el Bandcamp.
Però, per exemple, en Spotify, no sé...
O les reproduccions.
Spotify, segons les reproduccions, sí.
Però, bueno...
Sí, segons les reproduccions...
Està complicat, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, segons el número de reproduccions, vosaltres rebeu una part, no?
Sí, però nosaltres no rebem res, de part de l'Spotify.
Perquè hi ha un mínim de reproduccions a les quals arribar.
No recordo quantes eren, però sí, hi ha un mínim de reproduccions.
2.000, 2.000, 5.000, 10.000, o què sigui, no?
Sí, sí, sí, sí.
I per accedir, per exemple, a l'Spotify, per sèrie, a l'Spotify és molt complicat?
No, no, no, gens, bueno, has de tenir un mínim de qualitat, per si dir-ho, però, bueno, és un mínim de qualitat d'àudio, eh?
No de...
No gravada amb el mòbil, per favor.
No, no, clar, clar, exacte.
Clar, que s'escolti bé.
Sí, que s'escolti bé, no?
No vull dir que és un mínim de qualitat d'àudio, la cançó pot ser malíssima, però ben gravada, no?
I, o sigui, bueno, el que fem és, a través de CD Baby, que és com una...
És que no sé com dir-ho.
Productora, potser?
No, productora, una distribuïdora.
Sí?
Una distribuïdora, ja, doncs, allà enviem les cançons i ells ja fan tots els tràmits.
Sí, paguem uns diners i ja ens agreguen a tot arreu, a Spotify i tot.
Sí, tu pagues la distribuïdora perquè ell col·loqui la música a les diferents plataformes.
Sí, sí, sí.
I després, si hi ha retorn, doncs, una mica cap aquí i una mica cap a ells, no?
Sí, exacte, exacte.
Entenc, també?
Sí.
I la distribuïdora també és que d'una part...
Sí, és que d'una part...
No recordo ben bé quin és el percentatge, perquè tot això ho fa Jorge, però sí, diria que hi ha...
Jo he d'acotar-lo, Jorge.
Sí, sí, Jorge, hòstia.
Sí, anava a dir... El seu nom ha sonat molts cops.
El Bookman.
Sí, sí, en plan, què m'has de fer, Jorge, en el grup, a part de la bateria i mil coses més.
Sí, sí, sí.
És prou empleado.
Sí, sí, el tenim el pobre explotat, eh?
I clar, vosaltres això entenc que ho feu en horari, o sigui, com a hobby ja.
O sigui, com a hobby perquè encara no us ocupa o no us dona diners com per poder dir, em dedico això íntegrament.
Sí, exacte, sí.
Sí, ho fem com a hobby perquè, sí, sobretot, si ho mirem com a negoci estem mal, malament.
Home, tots els començaments són...
Però, sí, ho fem com a hobby perquè s'encanta fer tot això, ens encanta estar...
Bé, els quatre tenim un molt bon rotllo que, hòstia, ens agrada moltíssim.
Que és del que va la música.
Sí, exacte.
A la base, base.
Sí, sí, sí, sí.
Hi ha molts grups que, coi, es porten internament, no se'n porten bé, sí, sí, però ho fan perquè, bueno, intentem a veure si arribem a alguna cosa.
Però, si no hi ha aquell vol rotllo, a l'escenari de fet no es transmet.
Sí, sí, sí, no es transmet.
I, bueno, doncs, sí, ho fem per hobby.
Clar, i arribarà potser el dia que podreu fer-ho com a feina.
Tant de bo, tant de bo.
O només poder-vos dedicar a això i no fer-ho només com a hobby.
Tant de bo, tant de bo.
Que entenc que és una mica el vostre objectiu, a la llarga.
Això entenc que també és una cosa com molt paulatinament...
Sí, bueno, no ho mirem com a objectiu, sinó la intenció és passar-ho bé i anar fent.
Després, el que vagi sortint, doncs guai, no?
Però no, perquè si tenim com un objectiu clar de...
Hòstia, volem arribar a lluny, volem guanyar pasta, no perquè al final ens fotrem l'hòstia i, coi, no mola, no?
O sigui, nosaltres anem tirant i ja, doncs, arribarem al que sigui.
Però no tenim un objectiu clar perquè, a part que no ens agrada posar-nos un sostre.
Perquè no, no, no, sense sostres.
La música és sense sostres.
Queda raro això en plena, música sense sostres.
No, no, llibertat.
Sense límit vol dir?
Sense límit, sí, sí, sí.
No techos, por favor, gracias.
M'agrada, m'agrada aquesta filosofia.
No sé si volies preguntar tu a algú, Alex.
Potser sí, però no ho sé.
Em sol passar, al millor dintre cinc segons, ho sé.
Ah, d'acord, pensava que volies preguntar alguna cosa.
Jo no sé què et volia preguntar, a mi, has hem anat alçant el cel a mi també?
Posa'm un tema i pensem.
Vinga, va.
Això, això, perdoneu, ens ha anat una mica alçant el cel,
però ja tenim molt clar el que volíem preguntar.
I és que ara que parlaves d'escenaris, de grup, de bon rotllo i de més,
quins bolos teniu o quins propers...
Proxim bolos, petxas.
Ara, ara, en pròximes bolos.
Doncs tenim el 6 d'octubre a Muget de Muget.
Què són, les festes o una cosa allà?
No, és un...
Hòstia, no, és com un festival.
Que muntà, és l'Ajuntament?
Sí, muntà, l'Ajuntament, si no m'equivoco,
fan cada mes un concert a un centre cívic d'una temàtica.
Ah, sí? Hi ha coses així, muntà?
Sí, sí, sí, sí.
Muntà de vida.
Sí, coi.
I aquest mes d'octubre és indí i estem amb Matt Cartridge, òbviament.
Ella, ella...
Crec que es diu Sona Muget o alguna cosa així.
Doncs sí.
Festival Sona Muget.
És que no em vull mullar perquè no em dóna el 6 d'octubre a les 9.
Doncs sí, pot ser això.
Bueno, a partir d'aquest dia.
Cost, gratis, entrada...
És taquilla inversa.
O sigui, pagues el que vulguis i tot això va integrat per les...
O sigui, és gratis, entre cometes, i vull dir, tu entres i pagues el que vulguis.
Si no vols pagar, no pagues.
I a consumició, si rebeu alguna cosa o això ja s'ha pagat.
Sí, sí, sí.
Bueno, no sé si a les consumició... Ah, no ho sé.
És una cosa que jo no he experimentat personalment.
El que és, taquilla inversa?
Taquilla inversa o temes consumiciós?
A nosaltres sí que, bueno, per exemple, a Gràcia, a Fontana, a Fontana vam tocar allà, vam fer també un festival i allà el que vam fer, doncs, part del que era les consumicions, anàvem per als grups.
I ens l'assemblava bastant bé, així vull dir...
Home, la gent també consumeix i s'ho està passant bé i té ganes de quedar-se més l'estona, per tant, part del mèrit també és del grup.
Sí, sempre està bé, perquè invites els teus amics, li dones una cervesa, li regalas tu i al final acaben 5, eh?
Sí, sí, sí.
Per exemple, per exemple, 6 d'octubre deies a Mollet, no?
Després...
Següent.
No sé si és el 17 o el 18, diria que és el 18.
Jo m'he apuntat el 18.
18 de novembre a Viladecans.
Són de festes allà? O és com també de Mollet?
És una pregunta obligatòria, Àlex.
El que...
Són les festes de poble o no?
Doncs, mira, és que és curiós això, perquè les festes de poble van ser fa dues setmanes i estaven convidats a Viladecans a tocar les festes de poble.
Ah, sí.
Sí, però es van...
I jo a passar.
Es van cancel·lar perquè va caure un bilubí molt heavy.
Ah, i no tenien sala o alguna cosa així.
Sí, es van cancel·lar els concerts, òbviament, i ens van dir, hòstia, doncs el dia 18 tenim un bolo a un parc, no recordo ni per què,
Sí, és un bolo obert, no?
Sí, exacte.
Vale.
Això on, a Viladecans?
A Viladecans.
Està bé.
I suposo que sí que és gratis o ja...
Sí, és gratis.
Perquè dic si és obert...
I també s'està gestant un bolo a finals d'octubre que encara no sabem bé bé quina serà a l'edat exacte i tampoc estem segurs que possiblement serà a la bàscula.
Podeu veure el segle d'Instagram, sempre atents, subscrició.
Sí, exacte.
Bueno, follow.
Sí, Matt Cartridge, a Instagram, Twitter...
És el qual, no? O sigui, el nom, Matt Cartridge.
Sí, Matt Cartridge.
Cartridge.
Cartridge.
I si alguno sap escriure, que vagi a Google Traductor i digui Cartucho.
Cartucho, traducir a l'inglès, exacte.
Vale, tant.
És que hi ha molts grups que posen band.
A mi m'ha costat dos mesos, eh, aprendre a escriure això.
El Cartridge?
Sí, m'ha costat un temps.
Sí, quan anaves a Satch, el primer... Escríem el Cartridge.
i dins que anota i no entres.
Sí, sí, no, no, clar, si no els has d'escriure bé, no entres.
De fet...
Vale, oi-te si ha que fer.
De fet, els nois del grup els tinc com...
Normalment quan, al WhatsApp, quan tinc un nom d'un artista d'un grup,
el nom i el grup.
I doncs a ells els tinc com, per exemple, Jorge, Matt, C, punt.
Perquè era complicat d'escriure.
Opa, és el nom que van escollir ells pel grup.
Jo el Jordi, el nostre baixista, el tinc Jordi Bajo.
i tampoc passa...
Bajo de altura o de bajo d'instrumento?
No, de baix.
De baix.
De baix d'instrument.
De baix d'instrument, vale, vale.
Per cert, estem escoltant una cançó que és la primera
amb la que hem obert l'entrevista de Matt Cartridge.
Vaja tela.
Trick or Treat del disc Dear Helen, que té ja un parell d'anys.
No farà més o menys, un any o un pic, o no?
No, no, no.
O aquest és l'últim últim?
Un any, no.
No, aquest té dos mesos, dos o tres mesos.
Ah, el Dear Helen és el...
Ah, val, jo pensava que era el 23.
No, al revés.
No, és que...
Clar, és que el 23 el teniu anunciat com l'últim.
Vale, sí.
Ah, estàs mintiendo ahí, eh?
No, no, no, és que saps què passa?
Que això és curiós, vale?
Perquè l'any passat sí que van fer un EP que...
Sí que van fer un EP que es deia 23,
que...
però que no va sortir a la llum.
i llavors ho van anunciar i tal,
però al final no va sortir a la llum per, bueno, coses personals.
Vale, vale, ara ho entenc.
Ara ho entenc.
Digues, Àlex.
Ah, no, t'estava dient que em deixessis un minut a fin.
Sí, doncs mira, tot tu i jo sí que és.
Bueno, que acabem amb a me i a l'home, amb l'Uri.
A l'home sí, però que si...
Ah, pensava que li volies preguntar alguna cosa a l'home.
No, no, no.
Va, doncs va, últim minutet.
Quasi últims 3 minuts per la ciutat de la terra.
Aquest és el moment de spam.
Si vols fer spam, fes promo.
Clar, és el que t'anava a dir.
Ho tens que fer ara.
Va, doncs sí, sí, sí.
Podeu seguir-nos a Instagram, que tenim tot allà.
Podeu, òbviament, seguir-nos a Spotify.
Facebook.
Facebook també.
Sí.
Twitter.
Twitter no som tan actius, però sí, també.
Twitter nada, fora.
I res més.
I escolteu les nostres cançons i veniu als bolos.
Sobretot als bolos, que és on apoya l'artista.
i això és indexador.
Ah, i bueno, última cosa, d'aquí un mes, mes i mig,
traurem una cançó en videoclip en japonès.
Oh.
Ah, sí, això ho estan parlant a la porta.
La cançó en japonès o el videoclip a Japó?
La cançó en japonès.
Quan es pot dir això?
O sigui, es pot dir que és alguna cançó de passada o ho deixem aquí?
No, puc dir que és Cat Show, l'última cançó de l'EP, en versió japonesa.
Eh, xaval, eh?
Uau, uau, uau, versió japonesa.
Àlex, va, ara sí, un parell de minutets per les sis.
Bueno, primer, merci Uri per venir.
Tu volies...
Però...
Encanto...
Home, però ja us aplaudi el final.
Bueno, va, tu, vinga, una aplaudi.
Bueno, sí, és veritat, queda saltat el treball.
Clar, home, és que si no queda aquí a la meitat.
Jo volia acabar també de parlar amb els dos.
Vinga, a veure.
Res més.
Diga, hi ha merges tu que amb aquest dissabte?
A veure, on toqueu aquest dissabte?
A Terrassa.
A Terrassa.
A Terrassa.
Què hi ha Terrassa?
A la col·lectiva, perquè no te...
Bueno, seria col·lectiva, no?
Sí, és una expo d'art i, bueno, art per al matí, a les 12, és gratuït.
Podeu anar a veure l'art i veure el que vulgueu.
I a les 9 començant els concerts, nosaltres estem a les 9 primers.
immerses després amb els Buntis, que són de Terrassa, molt bona gent, així com un indie
muy fresco, per dir-ho d'alguna manera, i molt de ballar.
I després amb els magnífics Bed Violet, a les 11, i després festa DJ fins l'una.
Si voleu venir a atajar-la, estem a l'altre.
Dissabte Terrassa, has dit?
Terrassa.
Dissabte Terrassa.
Escolta, ara sí, Uri, un fort aplaudiment.
Gràcies per venir fins aquí.
Gràcies per venir.
Últimes gràcies a la ràdio.
Àlex, també gràcies per venir a portar un gran component com ell.
Sempre que vulguis passar per la plaça, ja ho saps, Uri.
Molt de sort amb tot plegat.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
No hi haurà vaga de metro per les festes de la Mercè a Barcelona, Joan García.
A l'assemblea de la tarda s'ha repetit la tendència de la del matí,
i la plantilla també ha votat majoritàriament contra la convocatòria d'aturades
que havien anunciat els sindicats a partir de demà mateix.
La proximitat d'eleccions sindicals, aquesta mateixa tardor,
és l'argument fonamental que ha fet que la majoria de treballadors
hagin decidit ajornar les mesures de força contra els incomplements
del conveni que el comitè d'empresa retreu a la direcció.
Baptista Silanes, de Comissions Obreres.
Desconvocar les vagues i deixar-ho tot per més endavant
amb gairebé total seguretat pel nou comitè d'empresa que entri.
En aquests moments hem vist que no hi havia condicions
per donar endavant una convocatòria de vaga
i per afectar la ciutadania amb aquestes festes de la Mercè.
D'aquesta manera, el metro funcionarà de manera continuada
tres nits seguides, des de demà fins dilluns.
Notícies breus, Martí Ferrero.
Augmenta la pressió sobre el Regne Unit en les negociacions del Brexit.
A la cimera europea de Salzburg, el president de la Unió Europea, Donald Tusk,
ha carregat contra el contingut econòmic de la proposta d'acord
que ha fet la primera ministra britànica, Cersa May.
I en una línia semblant, també el president francès, Emmanuel Macron,
ha rebutjat els plans de May.
Tot això mentre el rellotge de les negociacions corre
i el termini fixat per un principi d'acord és el mes que ve.
Enviat especial a Salzburg, Jordi Baró, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Els 27 posen més pressió a la primera ministra britànica
perquè cedeixin les negociacions,
sobretot perquè no hi hagi una frontera dura amb Irlanda del Nord.
Hi ha unitat, segons el president francès Emmanuel Macron.
També vull deixar clar, i això ha estat objecte d'un consens,
que les propostes fetes fins ara no són acceptables.
particularment en el terreny econòmic.
Les negociacions no avances,
però els socis europeus no abandonen la idea
de tancar un acord a l'octubre aferrant-se al calendari inicial.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Salzburg.
Almenys tres persones mortes i un parell de ferits
en un tiroteig a l'estat nord-americà de Maryland
que esfrontarà a Washington amb la capital.
Així ho apunta la cadena de televisió CNN.
El xèrif del comptat, a través del seu compte de Twitter,
reconeix que la situació no està controlada
i demana que ningú s'acosti al lloc dels fets.
Parla de múltiples víctimes
sense especificar quin és el seu estat.
El tiroteig ha passat a primera hora del matí a hora d'allà,
a la localitat de Perryman,
on hi viuen unes 250.000 persones.
De moment no se sap quina és la motivació de l'atac
ni quantes persones hi ha implicades.
El president de la Generalitat exigeix la dimissió immediata
del president del Consell General del Poder Judicial,
Carlos Lesmés, que a la vegada presideix el Tribunal Suprem
arran dels polèmics correus de jutges
en què menyspreien i insulten els líders independentistes.
Quim Torra ha demanat a Pedro Sánchez
que el seu govern actuï amb contundència
perquè s'assumeixin totes les responsabilitats que calgui.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
des de Salzburg,
on participa a la cimera de caps d'estat
i de govern de la Unió Europea de la qual hi han parlat,
ja ha respost a l'emplaçament del president Torra.
Nosotros no opinamos sobre chats privados.
Nosotros lo que sí que podemos garantizar
tanto al presidente Torra
como a aquellos que se puedan ver de alguna manera
incumbidos por este tipo de informaciones
es que el gobierno de España confía
en la independencia y en la imparcialidad
del poder judicial en nuestro país
en lo que respecta al proceso judicial abierto
contra los líderes del proceso de Cataluña.
La fira de Sant Miquel de Lleida,
que es farà del 27 al 30 d'aquest mes,
aumenta un 30% la seva superfície,
amb 10 expositors més.
Lleida, per Joan Alvarez.
Les xifres són positives.
64 edicions, 325 expositors, 64.000 metres quadrats,
60 activitats paral·leles.
Un certamen que arriba després d'un estiu marcat
per les pedregades al sector de la fruita.
Tot i això, l'alcalde de Lleida, Fèlix Larossa,
assegura que els pagesos i ramaders del territori
tenen ganes de fira i avança que el balanç serà molt positiu.
Segur un balanç positiu de la fira, ja ho adelanto.
L'entorn és molt pro-fira, la gent té ganes de fira,
els nostres pagesos i ramaders tenen ganes de venir a la fira,
tenen ganes de trobar-se, retrobar-se, tenen ganes de parlar de tot,
malgrat que hem tingut un estiu complicat.
Entre les principals novetats també cal destacar
el creixement d'expositors del sector del viverisme,
el meridatge d'òlia amb fruita
i la important presència del sector de fertilitzants i compostatge.
Coincidint amb la fira, es farà una cimera d'alcaldes
de 52 poblacions de la Franja.
El certamen l'inaugurarà dijous que ve la consellera d'Agricultura,
Teresa Jordà, i la tancarà dimensi el ministre, Luis Planas.
Esports, Marta García.
El porter de l'Espanyol, Diego López,
considera que el Madrid no ha canviat gaire tot
i l'absència de Cristiano Ronaldo.
Els blanc i blaus visiten dissabte el Bernabéu
i l'exjuaor de l'equip blanc afegi que intentaran jugar
com ho han fet fins ara,
però que això no vol dir, ha remarcat, que siguen imprudents.
Un dia després, diumenge, el Girona vegetarà el Camp Nou
per jugar contra el Barça.
El capità de l'equip gironí, Alex Granell,
avança que intentaran pressionar amunt
i ser agressius, però sense ser tan agosarats
com ho van ser l'any passat.
Avui comença la fase de grups de l'Europa League
amb alguns partits destacats.
Vilareal, Glasgow Rangers, Sevilla, Estàndard de Liege,
Olimpiakos, Betis, Pauk, Chelsea i Arsenal, Borsgla.
En l'europeu de tenis, taula de la Can,
derrotes de Galia, Borak i Sara Ramírez,
Sofia, Joan, Juara contra l'Eslovaca,
Bárbora, Balasova.
De moment, domina la Gironina per 2-16 a 1.
I este migdia ha arribat per mar a Barcelona
la flama de l'esperança dels Jocs Especial Olímpics.
Se disputaran del 4 al 7 d'octubre
en la Seu d'Urgell i Andorra-la Vella.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts.
Avui, 20 de setembre, fa un any,
d'un dia marcat pels registres de la Guàrdia Civil
a diverses seus de la Generalitat
i diferents organismes i empreses.
Al llarg del dia, també es van produir
un total de 14 detencions
i diverses protestes multitudinàries,
amb especial rellevància
la de la Conselleria d'Economia,
on hi eren els líders de l'ANC i Òmnium Cultural,
que actualment es troben en presó provisional
sense fiança, processats per sedició
arran d'aquella manifestació.
El portaveu d'Esquerra Republicana
de Sant Just, Sergi Seguí,
ha fet una valoració d'aquella edat
al Just a la Fusta,
assegurant que ell va ser a Barcelona
i en cap moment va percebre
un ambient de violència.
Seguí també ha recalcat
que no té sentit
que ni Jordi Cuixart
ni Jordi Sánchez
estiguin a la presó.
Aquest passat dimarts
hi va haver un punt de donació de sang
al Casal de Joves de Sant Just.
Des del Banc de Sang i Teixits
agraeixen la participació
de la població del municipi
en aquesta campanya de donació
imprescindible, diuen,
pel bon funcionament del sistema sanitari.
En total hi va haver 27 donacions.
Cal destacar que només una de les donacions
va ser d'un nou donant.
Per tant, la resta repetien.
La mitjana de Sant Just
és d'unes 35 donacions per campanya.
Demà divendres, a partir de les 8 del vespre,
a la sala Piquet de l'Ateneu
hi haurà una tertúlia titulada
Si xena un procés inacabat
a càrrec de l'advocat
de la Generalitat de Catalunya,
Xavier Muñoz.
Aquesta és tota la informació.
Per ara nosaltres tornem
als Sant Just Notícies,
edició vespre,
a partir de les 7 del vespre.
Recordeu també que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesverd.com
Molt bona tarda.
El viejo cató
Bona nit
Bona nit
Uri Ortiz, aquest component del grup Matt Cartridge, si el voleu buscar ja sabeu que estan al Facebook, a Instagram, al Bandcamp, a Spotify, en fi.
Us ho hem penjat tot també des de les xarxes socials de la plaça Mireia per si ho voleu mirar.
I us deixo ara escoltant aquest She Will Be Love abans de parlar amb la Carme, que us ho comentava a la primera hora, i després tindrem la Núria García.
No us ho perdeu perquè estrenem dues noves seccions.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit