This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I seguim amb Montri,
amb ritmes a la plaça Mireia amb aquest disco
i és de Tom Misk i Poppy Ajuda.
Ajuda? S'escriu així? Sí, sí.
És la cançó que obre avui aquest programa.
Dimecres 27 de maig tenim aquestes dues hores per endavant.
Fins les set serem aquí.
Això és la plaça Mireia i som en directe des de Ràdio Desbèndra.
Què tal? Com esteu? Com va aquesta primera setmana a la fase 1 aquí a Sant Just?
Us seguim preguntant-vos si ja heu sortit a alguna terrassa, a algun bar
o si encara sou d'aquests que s'està esperant
o que potser no té la necessitat de fer aquestes trobades amb pocs amics,
amb un màxim de 10, recordem.
Espero que sigui com sigui estigueu aprofitant aquests dies
també aquesta calor que ens segueix apretant.
De totes maneres, nosaltres des d'aquí
hi ha una bona temperatura a l'emissora.
Us comento què és el que us portem per avui.
i avui us portem un programa, com sempre, no?
Però ben ple.
Si recordeu, la setmana passada
vam estar parlant d'economia
amb l'economista Rafel.
Vam començar a parlar del pla Marshall.
Doncs avui seguirem parlant amb ell.
Serà dels primers temes que tocarem aquí a la plaça Mireia.
Seguirem amb l'entrevista al Sant Justenc Joan González.
Ell és el director de Docs Barcelona.
Aquest any es celebra la 23a edició des del 19 fins al 31 de maig.
I, òbviament, s'ha hagut de celebrar en línia
a diferents plataformes com Filmin
o a alguns canals de televisió com TV3.
A diferents programes com Sense ficció
s'han emès aquests documentals
que ja estan disponibles a diferents plataformes.
Parlarem amb ell.
Descobrirem una miqueta més què s'amaga al darrere
d'aquest Docs Barcelona
que, a més, no perdem de vista.
Això va ser una iniciativa que fa uns quants anys
i, com ens explicarà bé el Joan,
en el fons va néixer aquí a Sant Just
en el que s'anomenava Cine Club.
Aquí a Sant Just, així que té un origen Sant Justenc.
I a la segona hora, a partir de les 6,
parlarem amb l'Edu.
Ell és el responsable, corresponsable, de fet,
del bar de Can Ginestà,
ajuntament amb la Mercè.
És un bar emblemàtic, és indiscutible.
Té unes vistes espectaculars
i la terrassa, després de les últimes obres
fetes per l'Ajuntament,
doncs la veritat és que ha quedat espectacular
amb aquest nou terra, amb rajoles,
i també aquesta reestructuració
d'aquesta premsa de vi
que es va restaurar, de fet, l'estiu passat.
És un lloc, podríem dir, és idíl·lic.
Òbviament, ara, des que a Sant Just
també està a la fase 1,
ha vingut molta gent.
Està ple, realment, està ple des del primer dia.
Parlarem amb ell, com han anat aquests 3 primers dies,
quanta gent ha tingut, com funciona el tema
de no tenir reserves per taules,
però haver de fer esperar la gent,
òbviament, perquè només té la meitat
de la capacitat de taules i de cadires.
Coneixerem una miqueta més de la mà de l'Edu
i per acabar avui toca fer tertúlia de cinema
amb els nois, ja sabeu, més joves, d'aquest programa.
Fins demà!
Fins demà!
Durant el confinament passem moltes hores
davant les pantalles.
Per això cal fer-ne un bon ús.
Tingueu cura amb l'exposició de la intimitat familiar
a les xarxes, sobretot la dels infants.
Eviteu compartir elements del vostre domicili
que es puguin reconèixer.
Informeu-vos sobre els mecanismes de control parental
i combatiu l'aïllament social,
sobretot el de la gent gran,
fent videotrucades.
Aprena a navegar.
Aprena a desconectar.
Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Cabanero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat,
de veritat que
jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú pari que està davant.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres,
de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio Desverd.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Som-hi ara, sí, amb aquest primer espai.
Toca parlar d'economia.
I ho fem cada setmana
des que hem recuperat aquesta plaça Mireia desconfinada
amb el Rafel.
Ell és economista.
El tenim a Barcelona,
però el tenim, com sempre, per telèfon.
Rafel, bona tarda.
Hola, Mireia.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Com va aquesta fase 1 a Barcelona
abans d'entrar a la temàtica que ens toca?
Molt bé.
Tot molt bé.
Molt tranquil.
Bé, per almenys a les anelles
estic bastant.
Estic tranquil.
La gent respecta
dintre de tot les normes
i bé, que això és important.
Sí, al final,
crec que entre tots és...
De fet, és feina de tots, no?
Vull dir, quan més respectem
i complim la normativa,
doncs més fàcil serà
també seguir avançant
i evitar aquesta propagació
de la pandèmia.
Propagació d'una pandèmia
que també és econòmica, no?
Els números també estan,
podríem dir,
en certa manera,
contagiats, no?
La setmana passada
ja parlàvem d'aquest pla Marshall
que té un origen americà, no?
Ja fa uns anys.
Ara hem de parlar...
Digues, digues.
No, no, no.
Efectivament,
que fa molts anys.
Des de l'any 1947
ha provat molts.
Exacte.
I ara sembla que s'està,
entre comenta,
recuperant aquest format
del pla Marshall,
però aquí a Europa, no?
Què és el que s'està discutint
ara a nivell europeu?
Doncs, mira,
la setmana passada
vam estar en un any
del que havia sigut
el pla Marshall
que el va desenvolupar
en americà,
el George Marshall,
a l'any 45
per recuperar Europa
després de la Segona Guerra Mundial
i ara toca de fer
alguna cosa similar
a Europa
perquè, si no,
ho passarem bastant magres.
La setmana passada
em reonaven
que entre França
i Alemanya
tenien un principi
d'acord
d'injectar
la comunitat europea
al voltant
de 500.000 milions
que sempre
en reunir
de xifres
molt magnificants,
molt grans
i avui
i ara per ara
estan discutint
dintre de la seu
de la Unió Europea
i ampliar-lo
fins a
720 milions
en la qual
és molt bona senyor
que s'hagin donat compte
que el problema
no és
dels països
mediterranis,
França,
Itàlia i Espanya
sinó que això
és un problema
que ens està afectant
a tota la comunitat europea
i hi ha una cosa
que es diu euro
i l'euro
ara pararà.
Si no ens posem d'acord
entre tots els països
probablement
tindria un problema,
un problema
bastant gros,
que podria acabar
i podria acabar
desfent-se a l'euro,
amb la qual
vista la
vista
el que hem vist
entre tots
hem dit
que serà qüestió
de
ficar
centins.
El que passa
és que aquests centins
de 7.000 milions
estan en el blanc
que de fet
arribarien
entre
l'any
2021
i l'any
2022.
tu pots pensar
si estem ara
en plena pandèmia,
com és que l'any
2022?
És més tard, no?
És una mica tard, o no?
No, perquè, a veure,
ara, per ara,
aquest any,
hem de tenir en compte
que tot el que un país
necessitarà
serà via
emissió de deute
pública,
amb la qual,
doncs,
els cèntims
que necessita
cada país,
doncs,
demanaran
deute pública,
la deute pública
està respaldada
pel Centre Europeu
i
aquesta deute
pública
ha pujat
una miqueta,
però, bueno,
és assumible,
perquè el Banco Central Europeu
la controla bastant,
és a dir,
la prima de risc espanyola
està en 140,
150,
això,
això no,
no representa,
no representa res,
això ho hem de tenir en compte
que és indiferencial
sobre el bonos alemany
i com el bonos alemany
és tan negatiu
vol dir que a Espanya
les inversions
toquen pagar
un 0,3%,
un 0,4%,
és poca,
poca quantia.
Que l'hem de sumar,
que l'hem de sumar
la que ja tenim,
eh?
Sí,
exacte.
I clar,
si agafem
tot aquest còmput,
tota la suma,
diguéssim,
quines conseqüències
pot tenir
a nivell espanyol?
Sí,
però,
a nivell espanyol
les conseqüències
tindrem
a l'any vinent
perquè quan un país
fa emissions de deute,
la deute
més econòmica
és a una indista,
a una indista
més econòmica
que no és
el mateix
un préstec
que un any
que un préstec
a cinc anys.
Clar.
el tipus d'interès
no és el mateix.
Aleshores,
si ara
Espanya fa emissions
de deute
a un any,
el venciment
serà l'any que ve.
El mes d'abril,
el mes de maig,
el mes de cinc
de l'any que ve.
aleshores és quan entra
la...
quan entrem els fondos
d'aquests
que estan acabant
d'investir
entre tots els diferents
països
i a Espanya
l'aniria molt bé
perquè a Espanya
li pertocaria
del voltant
de 150.000 milions
d'euros.
Això és una xifra
molt significativa
perquè d'aquesta xifra
de 150.000 milions
gairebé
uns 30.000 milions
serien a fondos
perduts.
Però
en una condició
com sempre.
Sí, exacte.
No,
però la condició
està molt bé,
molt bé
perquè a la condició
no n'hi ha dues.
En fet,
una,
que aquests fondos
estiguin destinats
al tema
de la sanitat
principalment,
principalment
i la segona
és que es mantingui
el nivell
a la...
és a dir,
que li arribi
els cèntims
a les empreses.
pel que no,
no cominci a anar
a la tur
perquè no hi haurà
una crisi.
Espanya
caurà aquest any
9,6,
9,6.
És clar,
encara que l'any que ve
pugi molt
seria un 6%
de diferencial.
Llavors aquest diferencial
és el que estan mirant
que a Espanya
li tocaria
100.000 milions,
a Itàlia li tocaria
120 o 140.000 milions,
però bé,
això va en factor
del nombre d'habitants.
Nosaltres tenim
47 milions,
a Itàlia n'hi ha
60 milions,
61 milions,
l'altre canç.
La proporció
és la mateixa.
I llavors
quin temps
de recuperació
es pot estimar
tenint en compte
que hi ha altres factors
com que es trobi
la vacuna
o que es trobi
algun fàrmac antiviral
que ho freni?
És que
tot està jugant
amb el mateix.
Ells compten
que a nivell econòmic
l'economia
com a mínim
trigarà
de dos a tres anys
en recuperar-se.
Això vol dir
21, 22, 23.
Aleshores diuen
bueno,
doncs
fem una cosa,
fiquem cèntims
a l'any
21 i 22,
que els cèntims
aquests
distribuiran
en dos anys,
no serà en un any,
tenen dos anys,
perquè
perquè les economies
el dèficit
de l'Estat
es pugui
es pugui
es pugui
es pugui
es pugui assolir
que l'Estat
pugui assolir-lo
perquè
per les transferències
que li arribin
d'Europa.
Aquest
aquest és
el gran
que.
Això no vol dir
que no hi hagi
crisis
que és
probablement
aquesta tarda
la pita.
Menor
en major
medida
però
sí que ens tocarà.
Però
si no
es fan
plans
a nivell
europeu
has de
tenir en compte
que
principalment
la economia
es pugui
a nivell
de consum.
Si no
n'hi ha
consum,
si la gent
no compren
cotxes,
els
alemants
que són
els grans
fabricants
de gaire
i els
despatx
d'Europa,
ells
han mirat
molt
de
l'amatur.
Les
fàbriques
de
volvà,
gent
d'Audi,
d'Escoda,
que tot
això és
el grup
C,
tot això és el
grup
del margen,
i això
ho haurà
producció.
I factor
turisme
també,
que a més
ara s'estan
aixecant
algunes
limitacions,
com per exemple
que els turistes
que vinguin
aquí a Espanya
ja no
hagin de
complir
aquests
14 dies
de
quarantena,
sinó que
ja no
ho hagin
de
fer.
Això
suposo que
també
d'alguna
manera
influirà
que es
pugui
moure,
òbviament,
amb un
percentatge
més
petit,
que no
un
estiu
normal,
que
moguin
també
diners
entre països.
No, no,
no és tan
petit,
el fet
que Espanya
obri
el turisme
al mes
de juliol,
a la
economia
espanyola
li permetrà
recuperar
més de
20.000
milions
d'euros,
20.000
milions,
un mes.
Si a l'anyo
des de l'agost
ho fem
al juliol,
això
representarà,
és que hem
de tenir en
compte que
quan ens
reunem
de turisme
sembla que
sigui
el turista,
un senyor
que ve
en un hotel,
són cafeteries,
són bar,
són museus,
són espectacles,
són supermercats,
és que el turisme,
el sector turisme
necessitava
estar ballogant
gairebé
del voltant
del 20.000
Això és molt,
vol dir que
de cada 20 euros,
perdona,
de cada 100 euros
que es va
ballogant
en el país,
20 estan ballogants
a través del turisme.
Ara per ara
no tenim
una altra alternativa,
no tenim,
no tenim
una altra indústria
que pugui
fer aquest canvi.
Ens va passar
el mateix
que l'any 2008-2009
que la construcció
representava
el 17%
al 17.
Va acabar
la construcció
però això
serveix
el que va tirar.
Vam tenir
la sort
i que l'any 2009-2010
els països
de la Mediterrània,
Turquia,
Egipte,
Túnich,
van tenir
molts problemes
en la primavera
ara,
te'n recordaràs
d'això?
El tema
de la primavera
ara va fer
que tot el turisme
d'Alemanya,
França,
Anglaterra,
tot això,
que anaven
a aquest països
van vindre a Espanya.
No va passar
res més, eh?
Clar.
I això va fer
que l'economia
d'Espanya
va passar
magres
durant
3-4 anys,
9-10-11-12,
però bé,
després va començar
a recuperar-se.
I no ens hem d'enganyar
que a Espanya
està dissenyada,
ens agradi
com no ens agradi,
eh?
El que ja t'iré
és de la meva collita,
però que a Espanya
està dissenyada
per ser la florida
d'Europa.
No ens agradarà?
No ens agradarà.
Nosotros
volem fabricar.
La gent diu
que a Espanya
no se fabricarà,
que això és un...
que a Espanya
és de serveis.
Per què?
Perquè per fabricar,
pues fabricaran
en Alemanya.
O en Evander o en un altre puesto.
Aquí no ens fabricarà.
Aquí hem de destinar-lo
a un altre serveis
perquè la resta
dels europeus
puguin anar
a un altre puesto
a descansar
identic, identic,
identic
que el que fan
és ara ja.
No.
No estem inventant
cap cosa.
El que passa
que aquí a Espanya
això fa 30 anys
que ja s'està...
No és que l'estem preparant,
és que s'està empantant
perquè arribem
a la vista
en aquest nivell.
I aleshores
aquí tenim
els serveis
i l'important
seria
totes aquestes
empreses,
els start-ups
que cada vegada
també tenen molta força.
Aquí a Catalunya
n'hi ha molta força
també.
Empreses
de tecnologies
via internet...
Això seria
una alternativa
perquè Espanya
no tingués
la dependència
dels 80.000
lliures de turistes
que venen.
Però bueno...
Haurem de veure...
Sempre diem el mateix
però també és veritat,
igual que en molts temes
com les vacunes
o altres aspectes
no tenim la bola
al futur
i a més
és una informació
que cada dia
molts cops ho diem
aquí al programa
ara estem dient això
però igual demà
surt una altra notícia
i també ens canvia
una mica
l'argument
que estem tenint
igual que amb el tema
de les vacances
que ara sembla
que el turisme
haurà de ser més nacional
que internacional
o no més enllà d'Europa
també ho haurem de veure
a veure aquest estiu
cap a on ens movem
si és que ens volem moure
aquesta és l'altra.
Compte, quan jo fa
païs de setmanes
vaig treure allò
de l'embac
vaig treure la fórmula
de l'embac
amb tibirada
i la vacuna
semblava que estàvem
enronant
d'una cosa
no, passarà o no passarà
que el que...
Bueno, doncs cada vegada
estem veient
que aquesta setmana
ha sortit
una altra empresa americana
que es diu
Moderna
amb una altra vacuna
serà
que hem de tenir en compte
que és la tercera
empresa americana
que diu
que ha treu una vacuna
però després
aquestes empreses
que cotitgen la bolsa
fan una espojada
espectacular
i després diuen
oi, només l'hem trobat
amb 100 persones
això no és significatiu
bueno, doncs va
però bueno
ells ja van
per la tercera empresa
que té un tipus
de solució
els xinos
òbviament
ja tenen també
les altres
però el que hi ha
més i més
amb el FIO
és que jo crec
que a curt termini
a curt termini
vol dir
que s'aprendre
a octubre
aquí tindrem
un antiviral
que espero que sigui
l'Aplivina
perquè és una empresa
espanyola
la Formamar
i
que per al final d'any
un dels dos
vacunes
que està desenvolupant
el Centre Superior
d'Investigació
Certífica
estarà allà
probablement
en sopa
quan això ens arribi
hem de tindre en compte
que fa un mes
quan s'haurien
de l'economia
que tot el que sortia
de tots els impuls
que sortien
per tova l'edició
i tots els mitjans
telefònics
escrit
i tot això
era que
això
va ser una ruïna
pitjor
de la crisi
immobiliària
el 2010
tot i que aquesta
és una crisi provocada
per primer
el sanitari
igual
és una pandèmia
que ningú
no preveia
arribat
i arribat
però clar
ara ja
s'enrola
però ja
no s'enrola
amb aquest nivell
ja ha baixat
una miqueta
el nivell
de desgràcia
econòmica
que ens
hauria
d'arribar
allà
entran una altra
sèrie de factors
a la comunicació
europea
el banc
central europeu
entran vacunes
centralment trivial
hem de tindre en compte
que actualment
l'economia
el tema
de la medicina
abans
d'una velocitat
molt elevada
i jo
personalment
no soc
del nivell
dels grans
economistes
que ells tenen
en programes
de televisió
jo
tinc un programa
de ràdio
amb una persona
encantadora
la Mireia
en la plaza
moltes gràcies
però fora
d'aquí
queda reduït
a un tema
molt familiar
un tema
molt professional
però que
bueno
que sí
que hi ha una
tardura
que hi haurà
una tardura
que serà
la crisis
en la llora
de la vida
que tindran
aquesta tardor
perquè la tindran
però que
tot mirar
en funció
de
si tindrem
un antiviral
perquè tot
dependrà
de la salut
no dependrà
d'una altra cosa
no penseu
que se dependrà
de l'economia
dels calés
que vivim
d'Europa
no
serà un programa
de salut
tenim una solució
per la salut
sí
exacte
d'avui per demà
canviaria tot
al 100%
no la tenim
doncs
mirem
amb el tram
tram aquest
dreta a l'esquerra
dreta a l'esquerra
passarà
no passarà
ens pot passar
no ens pot passar
correm
el risc
no el correm
serà tot
aquest volum
de coses
que ens podran passar
de moment
nosaltres
el que podem fer
és anar-ho seguint
a través teu
com a economista
i cada setmana
ens portes
una píndola més
d'aquesta
economia
que està
també contagiada
òbviament
i que haurem d'anar veient
com es recupera
a poc a poc
igual que el sistema
sanitari
una tarda més
Rafel
gràcies per apropar-nos
a aquesta segona part
del pla Marshall
i les conseqüències
que podia tenir
per Espanya
tot en contagi
encantat
m'has trucat
avui m'has agafat
que estava ara
passejant per aquí
pel parc
però bé
m'he sortit a caminar
que també és important
s'ha de fer
per la salut
i aleshores
quan tu vulguis
a la teva disposició
doncs moltes gràcies
una pressada
a distància
i ens seguim escoltant
igualment
adieu
bona tarda
bona tarda
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
I could be a pretty girl
I'll never make you blue
I could be a pretty girl
They didn't know about you
When they invite me and I didn't tell them
Passant cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda
seguim fent trucades en directe
Ara mateix tenim al telèfon Joan González
Sant Justenc i director del Festival Docs Barcelona
Joan, bona tarda
Bona tarda
Bona tarda, benvingut a l'emissora municipal
i al programa, a la plaça Mireia també
Escolta primer de tot com estem?
Bé, bé, bé
De salut bé
i de moral molt contents
Sí, ara tenim ganes de saber
a veure aquest component afegit de felicitat
Entenem que és pel Docs Barcelona
Abans de res, suposo que tothom que ens està escoltant
ja sabrà què és aquest festival de pel·lícules documentals
amb un fil conductor, amb uns valors
que també et voldrem preguntar
però en el fons de la qüestió
volíem saber una miqueta l'origen
perquè crec que, si no veig mal encaminada a Sant Just
la part cultural de Sant Just té una miqueta a veure
amb aquest inici d'aquest Docs Barcelona
Bé, sí
tot té un inici
i ens remuntaríem a
a Dani i Eva
en aquest cas
fa uns quants anys
jo formava part de l'equip
que portava el Cineclub Recerca a Sant Just
que el que feia era justament això
apropar les pel·lícules i els espectadors
i va ser l'únic Cineclub del qual vaig formar part
estava portat amb ma mestra pel Salvador Joan
i aquest va ser una mica el meu inici
en posar en contacte pel·lícules i espectadors
i aquest any però hi ha una petita diferència
que és que els espectadors estan a casa
no van a les sales de cinema
això també té una doble dicotomia positiva i negativa
però en aquest cas crec que prèviament
tot i que encara no ha acabat
aquest festival
queden tres dies
esteu veient que tenen bons resultats
la gent des de casa potser
veu més pel·lícules i documentals
sí, la veritat és que sí
que estem veient que hi ha
uns resultats millors
la veritat és que pensàvem
aquesta edició
prendre'ns-la com un laboratori
perquè entràvem en un territori desconegut
i quan entres en un territori desconegut
crec que s'ha de ser molt prudent
i les primeres experiències
esmolar les orelles i els ulls ben oberts
perquè n'aprendràs molt
per tant, anàvem sense gaires expectatives
perquè no sabíem amb què podíem referenciar-nos
però el resultat està sent boníssim
el resultat està sent boníssim
suposo que en part també donat
pel fet del confinament
i que hi ha més temps lliure
però jo no m'imaginava que faríem
el que estem fent ara en termes d'espectadors
està anant molt i molt i molt bé
Això també ens en alegra
òbviament la cultura al final no té portes
mai millor dit en aquest sentit
i a més en el vostre cas
no sé si es va plantejar en algun moment
no fer aquesta 23a edició
o al contrari
així com per exemple cinemes locals
com Cinebaix
que van fer aquesta mostra de cinema
la van fer també de forma digital
van obrir aquesta nova sala 7
que era la sala virtual
i van decidir continuar també
amb aquesta mostra
amb aquest festival
en el vostre cas
no es va contemplar
el fet de no fer-la
per no poder anar-hi presencialment?
No
no
això no mai va ser una opció
de no fer-la
les opcions van ser
endarrerir-ho cap al juliol
o a la tardor
o fer-ho online
i com vèiem que
primer
el juliol
no veiem clar
si seria factible
i a la tardor
tampoc veiem clar
si seria factible
i a més a més
en el cas que fos factible
hi hauria
molts esdeveniments
i per tant
hi hauria com una
una sobredosi
d'esdeveniments
no
i finalment
per aquests motius
i també perquè era la millor manera
de protegir
laboralment
el nostre equip
vam decidir
fer-ho online
i està tenint una bona acabuda
també deies
per la part que la gent està a casa
òbviament
i que té molt més temps
segurament
o té la predisposició
a veure documentals
en el cas d'aquesta edició
heu obert
amb una pel·lícula documental
que realment crec que
no ha deixat a ningú igual
estic parlant de carta
des de Massange
no sé si ho pronuncio bé
Massange
és una crítica molt dura
contra el règim xinès
què us va portar
a decidir
entrar
en aquest primer documental
que
Déu-n'hi-do
no sé si
tothom que ens escolta l'avís
jo els animo a que ho facin
aquest i molts altres documentals
però
aquest crec que
que va ser
va ser obrir les portes
com es diu
entrar per la porta gran
no?
Sí
bé
la inauguració d'un festival
sempre és un moment especial
és un moment de trobada
és un moment d'intensitat
són molts mesos de feina
que
que
es talla la cinta
i es comença
a
a fer
la festa dels documentals
i sempre tenim molta cura
normalment
ho fem a la sala més gran
que hi ha a Barcelona
és el cinema de l'Ipau
amb 1.200 seients
però aquest any
no ho podíem fer allà
i
i vam
bé
i havia de ser online
aleshores
al ser online
vam dir
molt bé
online vol dir
pantalla més petita
d'acord
hi ha una pantalla més petita
que fa ja 70 anys
que està funcionant
que es diu televisió
a més a més
a Catalunya
tenim la sort
que el canal públic
té un programa de documentals
i vam dir
escolta
què us semblaria fer
que la pel·lícula inaugural
es pogués veure
a través
no únicament de Filmin
sinó també
a través de TV3
aleshores
els va entusiasmar
i van dir
molt bé
ja anirem
ja tenim la televisió
per tant
arribarem a molta gent
quina pel·lícula
normalment
quan fem
la inauguració
triem una pel·lícula
que sigui
també
social
i que deixi
un bon bus de boca
perquè després
el que fem
és una cervesa
i fem una xerradeta
és a dir
hi ha una atmòsfera
de festa
això presencialment
no?
jo presencialment
però aquesta vegada
vaig pensar
que m'atreviria
a començar
amb aquesta pel·lícula
que en condicions normals
hauria estat més difícil
que hagués començat amb ella
perquè
acaba la pel·lícula
d'una forma dura
i
socialment
no ho hagués vist
clar
però estant cadascú
a casa seva
vaig pensar
que sí
que m'atrevia
els hi vam
presentar
a TV3
perquè no podíem
triar
qualsevol pel·lícula
també havia de tenir en compte
que la pel·lícula
es veuria per TV3
i per tant
seguia les regles
de la televisió
se la van mirar
era una mica
més arriscada
del que ells
estan acostumats a fer
però
els hi va
encantar
i aleshores
doncs això
la van fer
i és una pel·lícula
que ha narrat
una història increïble
és una de les preguntes
que li fan el director
el Leon Lee
un canadenc
i diu
escola
però aquesta història
és real?
i efectivament sí
els documentals
sempre expliquen
històries reals
i és una
efectivament
és una pel·lícula
que el que fa
és fer veure
que la dissidència
a la Xina
és un tema
dur
i la pel·lícula
ho retrata
simplement
no sé si
hagués estat presencial
haguéssiu
pogut escollir
aquesta
aquesta carta
des de massatge
o no hagués estat
aquesta segurament
segurament
segurament
l'haguéssim tingut
a la secció
programa
que és la secció
de pel·lícules
internacionals
de darrer moment
però
hagués estat
més difícil
que hagués estat
pel·lícula inaugural
perquè
jo recordo
jo vaig descobrir
la pel·lícula aquesta
a Budapest
en un festival
on estava
de jurat
i recordo
que quan acaba
la projecció
només dues persones
vam aplaudir
perquè la gent
estava
tocada
i per tant
tu has de saber
quan programes
una pel·lícula
has de saber
quina reacció
provocaran el públic
i per tant
quan pots programar
segons quin tipus
de pel·lícules
i quan no
i quan pot ser
inaugural
i quan no
etcètera
etcètera
bé
vam aplicar
el coneixement
que tenim
la pel·lícula
és extraordinària
i ha guanyat
premis
d'ajudats
i de públic
arreu del món
i sabíem
que funcionaria
i sí
sí
ha funcionat
efectivament
no sé si teniu números
d'aquesta primera emissió
que es va fer
a través de TV3
de quanta gent
ha arribat
a aquesta pel·lícula
documental
264.000 persones
Déu-n'hi-do
que es diu
molt ràpid
és una porció
de la població
molt elevada
segurament això
en una sala
hagués estat impossible
segurament
no hagués estat possible
bàsicament
si hagués inaugurat
el cinema
Maribau
haguessis digut
1.200
de 1.200 persones
a 264.000
doncs sí
és la força
de la televisió
la televisió
té aquesta força
Podem veure
que hi ha coses
entre moltes cometes
positives
d'aquesta situació
entre altres
és poder arribar
també
a més gent
a través de televisió
o a través de plataformes
com Filmin
has parlat també
dels diferents valors
després entrarem
una miqueta més en concret
però com escolliu
aquests documentals
quin procés hi ha
per escollir
les pel·lícules documentals
que formaran part
de totes les categories
com es fa el triatge
doncs per un costat
tenim un equip
de programadors
per un altre costat
el nostre cap
de programadors
és un danès
el Tuestin Muller
que forma part
del circuit internacional
i tant ell
com altres persones
de l'equip
existeixen a festivals
veuen pel·lícules
i per un altre costat
fem una convocatòria
fem una crida
a la qual
ens arriben
aproximadament
unes 500 pel·lícules
de tot el món
i després aquest equip
de programadors
fa el filtratge
fa l'embut
i per últim
ens reunim
tres dies
en un hotel
i decidim
quines són
les pel·lícules
que formaran part
del Docs Barcelona
és un procés
de selecció
simplement
és un procés llarg
que entenc
perquè si heu de
de visionar
tots aquests documentals
entenc que amb diferents equips
i ja us distribueu
el temps
i les categories
això són moltes hores
de visionar
sí
sí
són moltes hores
de visionar
sí sí
aproximadament
estarem
entre un mes
i mig i dos mesos
fent aquesta selecció
fent el diferent procés
i a més
també les pel·lícules
no les ha de veure
només d'una sola persona
les han de veure
més d'una persona
per poder tenir
criteris diferents
és un procés
molt
molt
molt maco
molt agraït
on descobreixes
moltes coses
i on tens la possibilitat
de poder
oferir una finestra
a les pel·lícules
perquè puguin ser vistes
pels espectadors
gràcies a aquesta tria
també després tenim
aquesta varietat
he parlat només
d'aquesta pel·lícula documental
que és la que va obrir
però en total
quantes pel·lícules documentals
oferiu en aquesta 23a edició
són 36 pel·lícules
provenents
de 22 països
el panorama internacional
que vosaltres veieu
prèviament
abans de fer aquest filtratge
també l'oferiu
parlàvem d'aquests valors
què és el que intenteu
mostrar
podem dir
transmetre
ensenyar
compartir
a través
d'aquestes
de totes aquestes
pel·lícules documentals
a la gent
que després accedeix
a les plataformes
i les veu
aviam
bàsicament
són dues coses
una
hi ha una pel·lícula per tu
hi ha una pel·lícula documental per tu
que seria un element
i l'altre
és que a les pel·lícules
els demanem
un treball creatiu
un treball cinematogràfic
sigui el tema que sigui
que tractin
és a dir
totes les pel·lícules documentals
que es fan
totes
el 110%
estan plenes
de bona voluntat
i després hi ha aquelles
que tenen
un treball creatiu
cinematogràfic
que al darrere
hi ha altres
que són
purament
testimonials
i que els falta
aquest punt
que poden ser
fantàstiques
i extraordinàries
per segons què
però per un festival
de cinema
volem cinema
volem que hi hagi
un treball cinematogràfic
acompanyant
cadascun dels temes
que tractin
les pel·lícules
siguin el que sigui
i aquest treball cinematogràfic
lògicament
fet per directors
i directores
pot ser
absolutament divers
molt i molt divers
però que hi hagi
un plantejament
cinematogràfic
darrere
hi ha diferents
categories
hi ha diferents
seccions
de pel·lícules
documentals
se n'ha parlat
molt
de
Hi-Ei-Ei
o la
intel·ligència artificial
seria la traducció
és un dels documentals
que crec que
més expectació
ha generat
no sé
quin acabó
ha tingut
aquesta es va emetre
si no m'equivoco
a Filmin
fa una setmana
o es va publicar
ja a Filmin
no sé
no sé
si sabeu
quina
acabuda
ha tingut
hi ha
aquest
Hi-Ei-Ei
Ei-Ei
perdó
sí
ha tingut
diversos
milers
d'espectadors
crec
que és la segona
o la tercera
més vista
i
suposo que això
ja t'ho dona
a l'ofici
ja
preveiem
que s'adiesi
ja preveiem
que
seria una de les pel·lícules
més
més vistes
d'aquesta edició
gairebé ha tingut
8.000
espectadors
que és una
bestiesa
és una barbaritat
és una barbaritat
i quan
i bueno
i sí
sí
ja funcionà molt bé
efectivament
és clar
quan feu aquest triatge
no
aquestes 500
pel·lícules
documentals
ja més o menys
podeu preveure
el fet de dir
segurament aquesta
serà de les més visionades
o clar
en aquest cas
com és un certamen
íntegrament en línia
potser no podíeu fer
aquestes previsions
però
sapigui més o menys
per on aniria
una mica als trets
no
de quina seria
la pel·lícula documental
que més ressò tindria
sí
sí
però no al 100%
és a dir
sí que saps
quines funcionaran
sí que saps
quines seran
més difícils
però afortunadament
afortunadament
ja
qui té
l'última paraula
és l'espectador
i sempre
ens sorprèn
no
i pel·lícules
que pensaves
ostres
aquesta no sé
com li anirà
bum
es dispara
no
i no sé
la veritat
és que
que sí
que hi ha una mica
d'olfacte
o de
olfacte
fruit de les
de les edicions
i de l'ofici
no
però sempre hi ha sorpreses
sempre
sempre
per sort
clar
t'anava a fer
una pregunta
que semblarà
una miqueta
bàsica
però
i suposo que serà difícil
alhora
però per tancar
aquest bloc
de Docs Barcelona
amb quina pel·lícula documental
et quedaries tu
o quina va ser la que
d'alguna manera et va impactar més
a l'hora de fer aquest visionat
i escollir-les
buah
pregunta difícil
és una pregunta
és una pregunta difícil
comprometedora
sí
em sap greu
aviam
jo crec que hi ha dues
que em van impressionar
una va ser
d'hipnotist
que explica
la relació
entre un hipnotitzador
la hipnosi
el poder polític
i el manteniment
en el poder
del primer ministre
a Finlàndia
que em va impressionar
també
per com està sent narrada
sí
i l'altre
l'altre va ser
Rajin front de Tsunami
que és la visita
a una comunitat japonesa
que
el 2011
va tenir
va patir
el Tsunami
i
i que té una cosa
molt difícil
en una obra cinematogràfica
que és
retratar
una atmosfera
retratar
l'invisible
i crec que
aquesta pel·lícula
retrata molt bé
un estat d'ànim
i quan una pel·lícula
retrata un estat d'ànim
a mi la veritat
sempre m'agrada molt
perquè és una cosa
molt difícil
d'aconseguir
hi ha pel·lícules
que el que fan
és seguir un personatge
i normalment
un personatge
que té força
que
que s'ha duït
amb el director
o directora
però retratar
un estat d'ànim
d'una societat
no és tan senzill
no és tan senzill
i aquesta em va impressionar
i em va agradar molt
sí
ens quedem amb aquestes dues
òbviament
hi ha totes les altres
que també animem
a tothom
a que les pugui veure
a Filmin
a la plataforma
però Rising from the Tsunami
i The Hypnotist
serien potser
entre cometes
les escollides
també volia parlar
dels directors
i directores
no sé si hi ha
algun tipus de
o intenteu també
òbviament
que hi hagi una paritat
a l'hora d'escollir
pel·lícules documentals
dirigits
per directors
i directores
un tema capdalt
al segle XXI
doncs no
no hi ha paritat
són les pel·lícules
les que decideixen
quin percentatge hi ha
i què vol dir això
doncs que ja portem
molts anys
i per nosaltres
ja no és notícia
que la paritat
en el terreny documental
existeix
sí
i aquest any
no únicament la paritat
sinó que el 55%
de les pel·lícules
estan dirigides
per dones
però no és
una cosa
que anem a buscar
d'entrada
en absolut
nosaltres anem a buscar
bones pel·lícules
què passaria?
home
passaria que si
tinguéssim una edició
on el 15%
de pel·lícules
fossin dirigides
per dones
aleshores
sí que entiendria
però si el que fem
és seleccionar
pel·lícules
i després comprovar
que el 48%, el 52%, el 49%, el 55%
estan dirigides per dones
fantàstic
és a dir
segurament el gènere documental
és el gènere cinematogràfic
on la paritat
és real
no cal forçar-la
no cal buscar-la
sinó que es dona
per se
per tant
per nosaltres
ha deixat de ser
una sorpresa
encara és un element
comunicatiu
però
ja fa anys
que
que això és normalitat
no és una altra cosa
que normalitat
m'alegra saber també
que és una
que és una normalitat
passem ara
a un altre tema
que també neix
de Docs Barcelona
no?
aquest documental
del mes
en aquest
o penja
no?
també d'aquesta
d'aquesta
família
podríem dir
és aquesta projecció
de documentals
no?
a unes 80 sales
més o menys
de tot el territori català
Sant Just
aquí a l'Ateneu de Sant Just
és una d'aquestes sales
en aquest cas
sí que s'ha decidit
posposar
aquestes noves estrenes
òbviament
ha anat vinculat
amb el fet
que no puguem
moure'ns
i sortir
aquest tipus
de zones
tancades
d'espais tancats
on l'aglomeració
de gent
és un número
més elevat
i que ara mateix
no se'ns permet
això
de moment
sí que està posposat
cap al setembre
d'aquest any?
Sí
sí
el documental
del mes
és la
perllogació
del Docs Barcelona
al llarg de l'any
no és ni més
ni menys que això
i a més a més
Sant Just
forma part
de les tres
capitals del món
amb el qual
va començar
el projecte
era
Manresa
Barcelona
i Sant Just
i van començar
així
en tres
localitats
i ara estem
a 70
i ara
al setembre
setembre
octubre
començarem
no perdó
no començarem
reprendrem
l'activitat
a Xile
amb 12 o 13
sales més
en allà
i
efectivament
ara
hem posposat
fins al setembre
veurem com van
les coses
però
a Sant Just
s'ha produït
una cosa
molt simpàtica
i per mi
molt interessant
que és que
no vam poder
projectar
l'última pel·lícula
que era
que era
que era
catxada
i
i el que vam fer
va ser donar
la possibilitat
a les sales
que repartissin
codis
perquè els seus
usuaris
la poguessin
veure online
i Sant Just
va ser una localitat
que
si aproximadament
van entre 30
i 50 persones
online
la van veure
150
amb la qual cosa
van dir
ostres
és a dir
que
que l'online
és molt més
complàver
és la possibilitat
de veure la pel·lícula
que et ve de gust
però en el moment
que tu pots
o que et ve de gust
també
i ha estat una lliçó
molt interessant
i jo crec
que ara estem aprenent
molt
i que
en el futur
sigui el setembre
o sigui la próxima edició
del Docs Barcelona
aplicarem moltes coses
que estem aprenent ara
de forma
perquè ens hi hem trobat
no perquè estiguéssim
buscant-ho estratègicament
sinó
ens hi hem trobat
i hem vist
que hi ha respostes
molt positives
segons quins plantejaments
aquest de l'online
a Sant Just
ha sigut una sorpresa
per tot l'equip
això
hem d'escoltar la realitat
i veure què ens diu
i prendre nota
m'agrada perquè
ja t'anava a fer
també la pregunta
d'aquest futur
del Docs Barcelona
si també el veieu
a les plataformes digitals
és indiscutible
que la resposta
és que sí
que pot coexistir
amb la presència
de gent a sales
estic parlant
del proper festival
que seria el 2021
és una coexistència
perfecta
podríem dir
sí
jo crec que
jo crec que això
arribarà a passar
així
ja no
com a alternativa
a no poder-ho fer
presencialment
sinó
com a segona
finestra
del festival
jo crec que
els números
que estem veient
i que fins que no
acabi el festival
no volem compartir
perquè volem
arribar fins al final
però els números
que estem veient
ens està dient
que aquí
hi ha una força
molt gran
a més a més
també es produeix
un altre fet
i és que
el fet de fer-ho online
ens ha permès
arribar a tot l'estat
i això també
és un efecte
multiplicador
bé
en aquest moment
no únicament
el Tocs Barcelona
nosaltres estem en contacte
amb la gent de Múnich
amb la gent de Copenhague
amb la gent de Tessalonic
amb la gent d'Amsterdam
és a dir
amb els grans festivals
del món
veient com
quin impacte té això
quines regles del joc
ens establim entre nosaltres
i com integrem l'online
en la programació
dels festivals
sapiguent
que hi haurà festivals
que no voldran anar
online
ni com a plan B
ni com a segona finestra
i d'altres
que sí que voldrem anar
i bueno
és un procés
molt molt interessant
que esperem
que beneficii
un dels nostres objectius
que és
apropar els documentals
als espectadors
als ciutadans
queda més cap al pable
que aquesta relació
aquesta coexistència
entre sales
presencials
i sales virtuals
segurament serà
algú
que quedarà
en la societat
espero que segueixi anant
igual
o millor
la propera edició
encara ens queden
uns dies
de pel·lícules documentals
que podrem veure
a la plataforma
Filmin
Joan
Filmin?
Sí, exacte
Filmin
Joan, moltes gràcies
per haver-nos atès
que sabem que també
vas de bòlit
gràcies per aquesta estona
i també amb una abraçada
des de l'emissora
Joan?
Ara
Ai, t'hem perdut ara
Sembla que just al final
ens hem pogut acomiadar
d'ell
no sé si ha sigut un tema
tècnic
Joan, no sé si ens escoltes
encara
Doncs no, sembla que...
Sí, sí, sí
ara
Sí, sí, sí
és que hi ha hagut un moment
que ha desaparegut la senyal
i ha tornat
Just ens estàvem acomiadant de tu
i que ara no ens podrem acomiadar
en directe
no en persona
però en directe
deia que moltes gràcies
per dedicar-nos
a aquesta estoneta
que sabem que vas molt de bòlit
i que desitgem
que tingueu
molts èxits
aquesta
i la propera edició
del Docs Barcelona
Moltes gràcies
sí
estem molt contents
la veritat és que
estem molt, molt contents
i espero que
pels espectadors
també hagi estat
una bona experiència
I tant
segur que sí
Moltes gràcies Joan
i una abraçada
Moltes gràcies
Adéu
Bona tarda
La plaça Mireia
és un programa
per parlar de tot
amb humor
Caballero
Una de ràdio
Una de què?
Una de ràdio
De veritat
De veritat
és que
jo no puc
així
jo no puc treballar
No, no, no
Som una bona colla
I tant
Pessigolla
Pessigolla
Ui, ui, ui
Es posa molt calent tot
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio Desver
Un lloc de tots
i per tots
Efectivament
T'encoentres mal
o algo
Socorro!
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda
Us informe Carme Clàries
Al portaveu d'Unides Podem
al Congrés
Jaume Assens
ha assegurat
que hi ha una estratègia global
per desestabilitzar
el govern espanyol
i fer-lo caure
Assens en declaracions
a TV3
ha indicat
que alguns sectors
aposten per un govern
tecnòcrata
de concentració
i que s'intentarà
fer trontollar
l'executiu
de Pedro Sánchez
per aconseguir-ho
En aquest sentit
no ha descartat
que algunes querelles
que s'han presentat
contra el govern espanyol
pel coronavirus
puguin prosperar
Crec que aquest clima
pregolpista
que s'està instal·lant
com deia abans
que recorda una mica
salvant les distàncies
òbviament
a Llatinoamèrica
crec que és molt perillós
i segurament
no quedarà aquí
com que tenim
l'aparell judicial
que tenim
és molt possible
que algunes d'aquestes
querelles
puguin avançar
Jaume Assens
considera que la destitució
del coronel
Diego Pérez de los Cobos
era una qüestió
d'higiene democràtica
després afegit
del que va passar
l'1 d'octubre
Més notícies
Albert Mañà
Protecció Civil
està elaborant
un document
amb eines
que ajudin
a controlar
l'accés
a les platges
quan la desescalada
ja hi permeti
les activitats
seran criteris
que garanteixin
la seguretat
i la distància mínima
de dos metres
entre cada grup familiar
El subdirector
de Protecció Civil
Sergio Delgado
ha explicat
a Catalunya
informació
que una de les claus
serà el control
de l'accés
a les platges
i detalla
algunes
de les idees
que s'estan plantejant
Una de les possibilitats
que pot ser útil
de cara a aquest control
és establir
temps màxims
de permanència
a la platja
i per poder
controlar
regular aquests temps
per exemple
un element
pot ser
el temps
d'aparcament
en aquests espais
d'aparcament
que hi ha
per accedir
a les platges
o pot ser
establir
un únic punt
d'accés
i un punt
de sortida
per poder
tenir aquest control
dels temps
de permanència
en aquelles platges
on hi ha
un més deu podament
El Ministeri de Sanitat
registra 39 morts
per coronavirus
en els últims 7 dies
i situa el total
de defuncions
en 27.118
pel que fa als contagis
se n'han registrat
230
en les darreres
24 hores
i la xifra total
puja
a 236.769
pel que fa
Salut a Catalunya
un informe
un informe
de 8 funcions
noves
per coronavirus
entre ahir
i avui
i corregeix
molt a l'alça
les dades
d'altres dies
que serien
277 funcions
més
pel que fa als contagis
hi ha hagut
un centenar
de nous casos
i ara
els positius
de coronavirus
detectats
són
65.400
les agències
de viatges
neguen
que s'hagin
reactivat
les reserves
del sector turístic
una plataforma
que agrupa
mig miler
d'agències
de l'estat espanyol
contradiu així
el que ha dit
la ministra
del Ramre
Esmaroto
que ha assegurat
que des de dissabte
hi ha hagut
un repunt
en les reserves
avui engega
als Estats Units
HBO Max
la nova plataforma
audiovisual
a la carta
que també inclurà
els continguts
de Warner Media
i neix amb l'objectiu
de convertir-se
en el rival
més teniflet
en Netflix
amb més
10.000 hores
de continguts
i amb produccions
originals
com el retorn
de Friends
o la prequela
de Joc de Trons
El Museu de Lleida
t'haver vist
reobrir les portes
el dissabte 6 de juny
sense visites
guiades
ni tallers
l'entrada serà
gratuïta
fins a final
del mateix mes de juny
Lleida Alba Barbosa
Bona tarda
el museu
portava tancat
des de mitjans de març
i ara preveu
en obrir
però amb mesures
de seguretat
es podrà visitar
l'exposició
permanent
i la mostra
d'obres
de la col·lecció
Gelong Viladegut
Josep Girale
és el director
del museu
no podem oferir
ni serveis
de tallers
ni visites
guiades
concertades
més enllà
dels grups familiars
però que com a mínim
la gent pugui
retornar
als espais
de cultura
als espais
de transmissió
de coneixement
D'altra banda
el Museu d'Art Contemporani
de Barcelona
reobrirà el públic
dimecres
que ve 3 de juny
amb un terç
de l'aforament
Alba Barbosa
Catalunya
Ràdio Lleida
Esports
Jordina Terrer
bona tarda
bona tarda
pendents
aquesta hora
de la reunió
que des de les 5
fan els clubs
de la Lliga CB
de bàsquet
per decidir
si es reprèn
la competició
i on
l'opció que sembla
més clara
és fer el playoff
amb els 12 primers
equips
a València
encara en bàsquet
Marta Xargai
es desvincula
de l'Uni Girona
la Gironina
agraeix
al club
poder prendre's
un temps
per a ella
he pres la decisió
de prendre'm
un temps
per a mi
si aquesta situació
que hem passat
m'ha ensenyat
alguna cosa
és a valorar
les petites coses
com és la família
la salut
i a pensar més en mi
i ara mateix
és el que necessito
i res
volia agrair
al club
per entendre
la meva decisió
la Federació Espanyola
de Futbol
autoritzarà
els partits
dels dilluns
avui
un jutjat de Madrid
ha donat la raó
a la Federació Espanyola
i els partits
que la Lliga
vulgui programar
entre setmana
hauran de ser autoritzats
per la Federació
la Lliga
ja ha anunciat
que hi presentarà
recurs
i l'Ajuntament
de Barcelona
garanteix
que es disputaran
la cursa
de la Mercè
el 20 de setembre
i la Marató
el 25 d'octubre
tot seguit
les notícies
de Sant Just
6 i 6 minuts
bona tarda de nou
el govern espanyol
ha decretat
10 dies
de dol oficial
per les víctimes
de la Covid-19
des d'avui
i fins al 6 de juny
amb dos inclosos
les banderes
d'edificis públics
quedaran a mig pal
aquest és el temps
de dol més llarg
del període democràtic
fet en memòria
de les més de 27.000 morts
provocades
per la pandèmia
a l'Estat
de forma paral·lela
aquest migdia
a les 12
s'ha convocat
un minut de silenci
que s'ha oficiat
des de la Moncloa
però que s'ha convidat
a totes les institucions
i òrgans públics
i privats a sumar-s'hi
el mateix oferiment
s'ha fet a la ciutadania
per aturar
la seva activitat
durant aquest minut
alhora s'ha demanat
que tots els esdeveniments
socials
culturals
i esportius
que es realitzin
per primera vegada
després de la crisi sanitària
també convoquin
un minut de silenci
abans dels esdeveniments
una crida
que es fa extensiva
més enllà
del període de dol
i el RAC
ha difós una proposta
per tal de millorar
la mobilitat
de la ciutat de Barcelona
i la seva àrea metropolitana
en el nou escenari
post-confinament
que s'obre en aquests espais
l'aposta d'aquest òrgan
passa per una solució
multimodal
que fomenti
en igual mesura
els desplaçaments
a peu
amb bicicleta
amb patiment elèctric
transport públic
privat
i compartit
mesures de fet
que xoquen
amb les propostes
que vol aplicar
el govern de Deculau
per exemple
que vol reduir
en important mesura
la presència del cotxe
a la ciutat
de fet
el RAC ha demanat
aquest consistori
que impulsi solucions
consensuades
escoltant els i les diferents agents
que intervenen en la mobilitat
i el club bàsquet
Sant Jus
ja comença
a plantejar
la planificació esportiva
per a la pròxima temporada
amb especial atenció
el seu sènior femení
que ha confirmat
l'ascens
a primera categoria
catalana
de fet
des del cos tècnic
ja es parla
de nous reforços
per a aquesta formació
que puguin arribar
des d'altres equips
tot i així
també s'analitza
amb bons ulls
la creació
d'un sènior bé femení
que estarà format
per noies
que han crescut al club
asseguren
que la nova categoria
serà molt exigent
però que no és desconeguda
per a l'equip
de fet
destacant
d'aquest equip
el seu equilibri
format per una combinació
de noies
amb molta experiència
i d'altres més joves
que ja s'han guanyat
la seva posició
alhora que tenen
una defensa forta
ser un dels equips
menys puntuats
de la competició
el club espera
reforçar
aquests punts forts
per poder-se consolidar
a primera catalana
sense descartar
aspiracions esportives
més altes
Fins aquí
les notícies
de les 6
tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7
fins ara mateix
al Just a la Fusta
parlem de tot
el que passa
a Sant Just
sóc una urbanita
ho reconec
sí
jo també
sóc molt urbanita
acompanyat
d'una bona amanida
i tens un plat
baratíssim
i facilíssim
de fer
també és un dels llibres
més robats
de les biblioteques
públiques
dels Estats Units
som molt feliços
és una història d'amor
molt maca
indudablement
la presència
d'aficionats
d'un club
i de l'altre
era impressionant
clar
què vols fer-hi
és el temps
no s'hi pots fer res
no ho podem canviar
Just a la Fusta
vivim Sant Just
en directe
cada matí
de 10 a 1
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smooth jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
i de la 결과é
de la tarda
ó
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vest mais!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem de parlar amb l'Edu, responsable del bar de Can Ginestà, famós i emblemàtic bar d'aquí de Sant Jus. Edu, buenas tardes.
Hola, buenas tardes, guapa.
Buenas tardes, ¿cómo va? ¿Cómo estáis, para empezar?
Bueno, bien, bien, bien. La verdad es que, a ver, la respuesta después de abril ha sido bastante buena.
La gente ya sabemos que tiene muchas ganas de terracita y eso.
El lunes fue un día de locos, pero bueno, ayer y hoy ya se ha normalizado la cosa y está todo bastante tranquilito.
Viene la terraza, pero tranquilito.
Casi dos, no, casi no, más de dos meses y medio después de cerrar los jardines de Can Ginestà, la masilla de Can Ginestà y el bar de Can Ginestà.
Habéis vuelto a abrir y si no voy mal encaminada, claro, tenéis la mitad de la capacidad de la terraza, tanto con sillas y mesas.
Y aún así sigue viniendo tanta gente estos días.
Sí, sí, efectivamente. Tenemos un aforo limitado de gente.
Tienen que haber unas 50 personas aproximadamente en la terraza, ¿vale?
Bueno, de principio ya tenemos solamente 50 sillas.
Cuando las 50 sillas están ocupadas, pues ya no entra nadie más.
Tenemos unas medidas de seguridad, una barrera que hemos puesto con una cinta y tal.
Entonces la gente que espera mesa, pues la espera fuera de la terraza.
Entonces en la terraza siempre hay 50 personas con todas las medidas de seguridad.
De que cada mesa, de mesa a mesa, tenemos los dos metros de distancia, ¿vale?
Y en ningún caso pueden haber mesas de más de 10 personas, ¿no?
Y bueno, la verdad es que de momento se está respetando.
Te digo que el lunes fue un día raro, loco.
Pero bueno, me imagino que fue en toda Cataluña, no aquí solo.
Exacto.
Creo que todos los pueblos y ciudades que han pasado la fase 1, yo creo que el primer y el segundo día fueron los más fuertes.
Pero normalmente la terraza, cuando está llena, digamos, esta fecha, pero 2019, ¿cuánta gente podéis tener?
Cuando es normal.
Sí.
Bueno, cuando es normal nosotros tenemos 20 mesas con sus cuatro sillas, o sea, entre 80 y 100 personas, más o menos.
Es lo que normalmente hay.
Luego siempre hay gente paseando por el jardín, los muros y tal, pero que normalmente no consumen.
Nosotros no vendemos para que consuman en los muros, evidentemente.
Claro.
Pero bueno, siempre hay alguno que se escapa.
Pero bueno, pero, o sea, como norma no servimos bebidas para tomar fuera, sino que se van fuera del parque.
¿Vale?
¿Y qué tal responde la gente?
Porque claro, hay mucha, sobre todo, digamos, la gente más joven, ¿no?
Que quizá también está más acostumbrada a este muro, ¿no?
Estos jardines que también dan para moverse un poco más y que ahora no lo pueden hacer.
Más o menos, ¿cómo responde la gente cuando le dices que no lo puede hacer?
Bueno, no, no, con bastante respeto.
A ver, en eso sí, ellos van al mudo, están allí, pero no consumen.
O sea, yo eso lo he tenido claro siempre.
Entonces, bueno, la verdad es que, a ver, siempre hay, bueno, se juntan los grupos de gente y tal, y se van al mudo a hablar y tal,
pero siempre sin consumiciones nuestras, que te digo, ¿eh?
Que a veces siempre hay alguno en la terraza que se destapa y se va y nosotros no nos damos cuenta,
pero sí, tenemos que estar todo el día detrás de ellos, que ya lo hacemos.
Y, bueno, la verdad que ahora, de momento ahora, están respetando bastante, vamos.
Yo no sé, le he dicho comentarios en el grupo de San Yus y tal, que, bueno,
primero supongo que tendrían que venir y valorar bien lo que está pasando.
A partir de ahora, no del lunes, del lunes no te digo que no, del lunes ya te he dicho que fue un día de locos
y no sabía ni por dónde caminábamos, pero ayer y hoy, la verdad es que la cosa va bastante tranquilita,
la gente respeta lo que nosotros pedimos y ya está.
Y, bueno, como negocio te voy a decir, pues qué bien, que a ver si esto sigue así ya todo el verano
y podemos remontar un poco, porque dos meses y medio, terraza, pues es bastante durillo.
Además, viniendo del invierno, que el invierno, pues tampoco se factura.
Y, bueno, vamos a ver cómo se nos da este veranito.
De momento no pinta mal.
Claro, y además, contando que hay la mitad de mesas, menos gente, también a nivel de trabajadores, del bar,
entiendo que sois menos que los que habría en esta época, digamos, del año pasado.
Sí, sí, claro, sí, sí, sí, sí.
Ahora estamos, bueno, los dos que hay por la mañana, más tres que estamos por la tarde,
de momento somos cinco personas, cuando normalmente somos seis o siete.
Cuando, con la terraza llena y trabajando al cien por cien, evidentemente, claro, se nota mucho.
En cincuenta personas se nota mucho cuando hay las cien, pues bueno, hay unos que comen, otros que no, otros que beben, otros que no.
Pero ahora todo eso es reducido a la mitad, por lo tanto, pues es la mitad de todo.
Y, ¿os habéis acostumbrado ya al hecho de llevar las máscaras o las pantallas o al hecho de tener que limpiar las mesas?
Bueno, todo el protocolo, digamos, que conlleva el hecho de poder abrir la terraza, ¿qué tal os ha costado la adaptación, digamos?
Sí, sí, no, a ver, nos teníamos muy claro que cuando abriéramos íbamos a abrir con todas las medidas de seguridad y, bueno, de hecho lo estamos haciendo.
Bueno, pues claro, es un coñacito, antes solamente tenías que limpiar lo que era la sobremesa y ya está, y cambiar de mesa, ahora no, hay que limpiar la mesa, la silla y tal, eso lleva un poquito más de tiempo.
Pero, bueno, a la gente les pides que se esperen y como que se extrañan, pero entonces yo les pregunto, vosotros no veis las noticias, no sois cuál es vuestra responsabilidad.
Y, bueno, pero a la gente les pedimos que se esperen, limpiamos lo que es la mesa y las sillas y después hacemos pasar la mesa al siguiente, así va.
Entonces, bueno, ahí siempre el despistado que viene y entonces entra y nos quita una silla y se la lleva para otro lado, pero esto pasa en todos sitios, ¿no?
Claro.
Entonces, bueno, de momento te digo que dentro de lo normal, dentro de lo normal y, bueno, respetando sobre todo eso, tenemos el gel dentro del bar para la gente que no necesite lo pueda utilizar.
Nosotros tenemos una disolución de agua con lejía, que es lo que limpiamos las mesas, las sillas para desinfectar y, bueno, estamos todo el día con el trapito en la mano.
Y te iba a preguntar, el bar, el sitio es entre emblemático, idílico y, no sé, yo creo que no hay nadie en San Jusque,
que no conozca esta terraza y, además, gente de fuera.
No sé si estos días también habéis notado que viene quizá gente de Las Plugas o de San Falí o quizá de Molins o sigue viniendo gente que es de aquí, de San Jusque.
No, no, nosotros estamos teniendo los clientes habituales nuestros, bueno, grupos de chicos jóvenes, alguna familia, familias también vienen y son, en principio, son clientes de siempre.
No ha venido gente nueva y, de momento, no hemos visto nosotros por aquí, no hemos notado, ¿vale?
Sino que, bueno, familias se vinieron a cenar a la noche, los chicos jóvenes que hacía mucho tiempo que no se veían y se reúnen y se toman algo.
Y, bueno, la verdad es que bien, bien, bien. Estamos, de momento, llevándolo bastante mejor de lo que yo pensaba, que iba a ser mucho más loco.
Y, en vuestro caso, ¿no hacéis reservas? Porque, claro, es un bar, tenéis la cocina abierta a mediodía, tarde, noche.
No, no, es imposible. Es imposible. Es imposible tener una mesa esperando que vengan cuatro, cinco o seis personas vacía cuando hay diez o doce personas esperando mesa, ¿vale?
Entonces, es imposible reservar. No lo hacemos.
El sistema que tenemos es que la gente viene, si no hay mesas, se apuntan en una lista que tiene el camarero y, cuando le toca por riguros orden de llegada, pues, se le van poniendo las mesas y ya está.
En el caso de vuestro bar, para ir terminando, claro, teníais producto fresco, ¿no? Entiendo, del día a día que durante este tiempo lo habéis tenido que sacar, entiendo.
¿O habéis tenido también pérdidas económicas por este tipo de productos?
Bueno, claro, evidentemente, todo lo que teníamos para trabajar al día siguiente de que tuvimos que cerrar, ¿vale?
Todo eso, bueno, eso lo perdimos. No hemos contabilizado, ¿no? Lo que tal.
Pero, bueno, lo que hicimos mes y yo es venir al bar y sacar todo lo que había, llevárnoslo y desenchufar cámaras y dejarlo todo, bueno, preparado para cuando nos diera la orden de volver a abrir.
Y, bueno, pues, todo lo que había, pues, bueno, toda la carne y todo lo que conlleva para un día normal de trabajo y que ya se estaba empezando la temporada a levantar un poquito, ¿vale?
Por lo menos nosotros, pues, nosotros sabes que dependemos totalmente del tiempo y hacía buen tiempo y estábamos trabajando ya más o menos bien, ¿vale?
No al 100%, pero estábamos trabajando más o menos bien. Entonces, bueno, pues, todo ese género, pues, bueno, lo repite pues entre ella y yo y es lo que hemos comido este confinamiento.
Y, entonces, todo lo que hemos traído, evidentemente, claro, es producto nuevo, todo. No hay nada que quisiéramos guardar para recuperarlo después ni nada.
Claro.
En principio no es nuestra forma de trabajar, la verdad.
Claro, o sea, os habéis llevado al bar de Canjín hasta casa, ¿no? O casi bien entre vosotros para evitar que se...
Sí, sí, sí, sí, eso. Para evitar que se echara a perder y que, bueno, que por lo menos no tirarlo ni no lo fuimos comiendo nosotros.
Este es lo que hicimos con esas cositas que nos quedaron. Y nada, ya está todo lo que hay en nuevo.
Y en vuestro caso, la terraza que tenéis, que de hecho también vamos a recordar que el suelo también es nuevo, ¿no?
Hace unos meses que, digamos, reformaron toda la parte de la terraza, también la parte de la prensa de vino.
¿Tenéis limitado el espacio por la zona, digamos, de suelo nuevo pavimentado o podéis extenderos un poco más hacia, digamos, los bordes?
De momento no.
No, no, no, no. En principio nuestros metros de terraza son más o menos lo que hace la fachada de la casa, ¿vale?
En principio y por otro lado hasta donde están los árboles, hasta un poco antes de las escaleras, ¿vale?
Esta es nuestra terraza y está limitada y, bueno, siempre lo hemos...
Eso siempre lo hemos... Incluso cuando no había el suelo así, lo hemos respetado siempre, ¿no?
Entonces, bueno, ahora está mucho más delimitado que antes, ¿vale?
Pero aún así, de las 20 mesas no nos cubren todo lo que es la fachada, ¿sabes?
Cuando es normal, ¿vale?
Entonces, bueno, la verdad es que...
Y muy contentos con el suelo este que han puesto, pues porque, bueno, para nosotros nuestras rodillas,
nuestras mesas, nuestras sillas no cojean.
Cuando ahí llueve no se hace el rira chulo de agua que se hace barro enseguida y no se puede ni caminar.
Entonces, bueno, la verdad es que... Y está bien hecho, ¿eh?
Está bien puesto, doy fe, porque nada más terminar la terraza vino el Caterina este, me parece, que se llama Nuz Gloria.
Vino Nuz Gloria y hizo...
Dejó su huella también, ¿sí?
Sí, pero la verdad es que la terraza estuvo, vamos, no hubo ni un sitio donde quedara agua ni nada, ¿vale?
Por lo menos en nuestra zona, ¿eh? De la terraza.
Y la verdad es que, bueno, que muy contentos.
Sobre todo en mis rodillas y en las rodillas de los chicos, los camareros, lo agradecemos.
Porque ahora andamos plano y todo eso.
Y antes era un... Era un parece que ibas por una pista forestal trabajando.
Está a prueba de balas ya este nuevo suelo.
Sí, sí.
Y para ir terminando, Edu, que sé que también tenéis bastante lío.
De hecho, ya sabes que estamos aquí debajo de Canjín Astá y no paramos de ver gente que sube las escaleras hacia el bar.
Desde aquí podríamos hacer un recuento más o menos de la gente que va pasando por hora,
porque realmente van pasando mucha gente, sobre todo gente joven.
Te iba a preguntar, entre los, digamos, los propietarios de bares y restaurantes de San Just,
¿cómo veis la situación entre vosotros?
No sé si tenéis también algún tipo de ayuda entre vosotros o cómo os organizáis también.
Bueno, no. Durante el confinamiento hemos estado en contacto y, bueno, cada uno iba haciendo la suya.
Y, bueno, más o menos hemos estado ahí, claro, evidentemente apoyándonos por lo que había.
Claro que las características de todos los bares no son las mismas.
Entonces, bueno, mucha gente que a lo mejor pueda decir,
oh, que Canjín tiene ahí no sé cuántas mesas.
Sí, también tengo más espacio y también tengo más camarero.
Y también el de Castro es el doble que una persona que tenga cuatro mesas en la terraza o cinco, ¿vale?
Que eso lo lleve una persona o dos.
O sea, que no me estoy justificando para nada.
No es comparable, ¿no? Claro.
Claro, no es comparable.
Entonces, cada uno tiene que mirar de qué manera tiene sus características de VAT, ¿vale?
Y, bueno, supongo que lo que dice el ayuntamiento lo habrán, lo han, bueno, decidido por cada tipo de VAT, ¿no?
Entonces, bueno, yo te digo, nosotros tenemos un aforo de, en principio, de unas 50 personas.
Y, bueno, y las mesas que tenemos ahora son 12, ¿vale?
Y ya está.
Y lo que pasa es que, ¿qué pasa?
Que si tenemos, de las mesas que tenemos, algunas son dobles.
Entonces, ¿qué pasa?
Que sí que las podemos separar si hay la distancia de seguridad en Michiga, ¿vale?
Entonces, bueno, pues vamos jugando un poco con eso, ¿no?
Hay una mesa que viene un poco más grande y le ponen tres mesas y otra que está en tallo y quitas una y la ponen en el otro lado.
Pero las sillas siempre se dan 50, ¿vale?
O sea, que por muchas mesas que haya, la cantidad de gente en terraza siempre será eso.
En principio unos 50 si no nos dicen algo más que estamos esperando, que nos digan algo más.
Pues, claro, evidentemente nosotros hemos pedido algo más de sillas, ¿no?
Para que se pueda...
Pero todo esto será así, bueno, si nos lo permiten o no.
Nosotros estamos cumpliendo las órdenes en principio que nos han dado.
Y lo que se puede hacer es porque queremos eso.
O sea, no para nada nos queremos saltar en ninguna orden.
Nosotros somos los primeros que tenemos claro que el problema es un problema bastante grande.
Y creo que la gente se tiene que concienciar un poco más, ¿vale?
Ya no en los bares, sino en todo... por todos sitios, ¿no?
Porque ves cosas que... bueno, que es así.
Por otro lado también son dos meses y medio que esto no me ha pasado en la vida.
La gente igual no sabe cómo reaccionar.
O si no han tenido un caso cerca, por desgracia, pues no lo asumen de la manera que realmente es, ¿no?
El problema, entonces, bueno, no sé, es un poco de mentalización y yo, pues desde aquí pido también, pues la gente que venga al bar, pues evidentemente que respeten, que respeten la normativa, ¿vale?
Y ya está, y así todos iremos mejor.
Pues claro que sí, nos quedamos con esto, con este mensaje para que la gente lo siga cumpliendo, aunque sea en una terraza, en un bar, andando o haciendo de parte.
Eso es, eso es, eso es. No, yo lo digo al bar porque es todo lo que me toca de lleno, pero que, bueno, supongo que lo que tienen que hacer es eso.
Intentar de llevarlo lo mejor posible respetando y haciendo lo que nos dicen los que saben, ¿no?
O no, pero...
Esperemos que sí, que lo sepan, porque les hacemos caso.
Por eso digo, por eso mi última palabra ha sido, o no, pero en principio, si lo dicen es porque algo habrán estudiado, algo habrán mirado y algo habrán hecho.
Entonces tenemos que seguir un poco ese patrón, ¿no?
Pues no te entretenemos más, que tienes una terraza.
Vale, no, no, me puedes entretener más porque así no trabajo.
De momento, muchas gracias por atendernos y por pasarte por el programa, que ya teníamos ganas de hablar contigo y que vaya muy bien, que podáis recuperar también este tiempo, digamos, perdido.
Muchísimas gracias, un saludo al pueblo y que sepan que, bueno, aquí estamos y lo haremos lo mejor posible, ¿vale?
Vale, Edu, un abrazo.
Venga, adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Fins demà!
Fins demà!
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Come on to my love.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Una niña triste en el espejo me mira prudente y no quiere hablar.
Hay un monstruo gris en la cocina que lo rompe todo, que no para de gritar.
Tengo una mano en el cuello que con sutileza me impide respirar.
Una venda me tapa los ojos, puedo oler el miedo y se acerca.
Tengo un nudo en las cuerdas que ensucian mi voz al cantar.
Tengo una culpa que me aprieta, se posa en mis hombros y me cuesta andar.
Pero dibujé una puerta violeta en la pared.
Y al entrar me liberé, ¿cómo se despliega la vela de un barco?
Desperté en la pared.
Desperté en un prado verde muy lejos de aquí.
Corrí, grité, reí.
Sé lo que no quiero, ahora estoy a salvo.
Una flor que se marchita, un árbol que no crece porque no es su lugar.
Un castigo que se me impone, un verso que me tacha y me anula.
Tengo todo el cuerpo encadenado, las manos agrietadas, mil arrugas en la piel.
Las fantasmas hablan en la nuca, se reabre la herida y me sangra.
Hay un jilguero en mi garganta que vuela con fuerza.
Tengo la necesidad de girar la llave y no mirar atrás.
Así que dibujé una puerta violeta en la pared.
Y al entrar me liberé, ¿cómo se despliega la vela de un barco?
Desperté en un prado verde muy lejos de aquí.
Corrí, grité, reí.
Sé lo que no quiero, ahora estoy a salvo.
Así que dibujé una puerta violeta en la pared.
Y al entrar me liberé, ¿cómo se despliega la vela de un barco?
Aparecí en un prado verde muy lejos de aquí.
Corrí, grité, reí.
Sé lo que no quiero, ahora estoy a salvo.
En un moment de crisi sanitària com l'actual, rebem multitud d'informacions i d'imatges.
Abans de compartir-les, però, ens hem de preguntar.
Estem segurs que són veritat?
En coneixem la font?
Ens ofereix credibilitat?
Tenen data?
Són actuals o de fa temps?
N'hem llegit només el titular o la notícia sencera?
Si és un àudio, estem segurs que la persona que l'ha enregistrat és realment qui diu ser?
Detecta les fake news.
Atura't, pensa i verifica abans de compartir.
Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
I la gran sintonia, la gran banda sonora, Pirates del Caribe, per obrir aquest espai de tertúlia de cinema.
Bona tarda, nois.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Avui tenim el Marco, el Víctor i l'Elies.
Els tenim en videotrucada.
Alguns els veiem, altres no.
Van pausant els vídeos i els àudios.
Però els tenim els tres aquí.
Sé que demaneu venir aquí a l'emissora.
De moment no podem obrir les portes a ningú que no treballi aquí, nois.
Però sé que teniu ganes.
Em consta, em consta.
Moltíssimes, de veritat.
Jo crec que tots estem ja desitjant, eh, anar.
Sí.
De totes les seccions i tothom, jo crec.
Bé.
S'haurà d'esperar una mica, però...
Sí, sí, sí.
Us anava a preguntar si vosaltres us heu vist.
A partir d'aquest dilluns ja podíem fer, ja podem fer, de fet, trobades...
Sí, ens vam veure, ens vam veure bé.
A dilluns.
Sí.
I què tal les sensacions de tornar a veure-us en persona?
No sé si ja us havíeu creuat pel poble algun altre dia.
Moltes gràcies.
No, no, bueno, l'Alia és una mica més lleig, però bueno...
És el que veus.
Moltes gràcies.
Bueno, menys me n'alegro que us hagueu vist i ara també que ens estem veient en pantalla.
Nois, hem de parlar de cinema.
Aquesta música ens ho indica i és el que hem de fer per aquesta secció.
L'altre dia vaig veure, per trencar una llança,
vaig veure que tornen a...
De fet, tornen, no, la pel·lícula de Paràsitos està disponible a Movistar.
No sé si l'heu tornat a veure.
Jo ja l'he vist dues vegades, aquesta pel·lícula.
Déu, m'heu, jo encara no l'he vist.
Jo cinc.
No l'has vist, tu?
El Marc?
No l'has vist.
No l'he vist encara.
De veritat és que tinc moltes grans, no sé què estic esperant,
però em fa una mica de pal.
Jo, a dia d'avui, juraria que l'havies vist i fixa't, no?
No l'havies vist.
No, no, no l'he vist.
Doncs mira.
Jo crec que és una de les pel·lícules que no pots esperar massa a veure-la, eh?
I si pot ser, per si original, subtitulada, Marco.
Home, home.
Molt bé, molt bé, Mireia, molt bé.
Sí, home, encara que sigui amb la cuina.
Sí, sí, sí, no, totalment.
A més, és de les millors pel·lícules de l'any passat.
Per mi, bueno, és de...
Bueno, és una pel·lícula excel·lent, no?
I a més, doncs, junt amb The Irishman, per mi,
i també, doncs, està per allà 1917 i algunes.
Lighthouse, Lighthouse.
I, bueno, Lighthouse també és de les meves preferides l'any passat,
però, clar, és que l'any passat va ser un pedazo d'any
i aquest any, doncs, tenim, ens mengem una mica una merda, no?
Però, bueno.
Tenet.
Tenet, a veure si pot sortir.
Esperem que sí.
No, tenet que surt per l'any que ve, no?
No se sap, no té data d'estrena.
Fins ara era el juliol, si no m'equivoco,
i ara hi ha, i ara, doncs, l'últim tràiler que van estrenar,
que, si voleu, el podem comentar,
perquè el van estrenar la setmana passada,
com vaig...
Bueno, jo vaig estudiant tot el programa que sortiria,
i, doncs, el feia va sortir.
i, doncs, això.
Perquè, clar, les pel·lícules que s'havien d'estrenar aquests dies,
si algú que se'n va a Film Affinity,
que és una de les plataformes on indica les dates
i les pel·lícules que s'han d'estrenar,
hi ha com un forat temporal que no passa res, no?
Suposo que totes comencen un altre cop a partir del juliol.
Clar, bueno, no se sap,
de fet, tenen, doncs, això,
sí que tenia una d'altres estrena,
encara llunyana,
però, igualment, han decidit ser més...
ser més...
més així, més...
Bueno, sense arriscar massa,
a veure com anirà la cosa,
perquè, sobretot, perquè Estats Units estan pitjor,
i, al final, les pel·lícules són de Hollywood, no?,
que estàs en concret,
llavors, ja estan a veure
a veure quina estrena,
quina estrena, al final, serà.
però, bueno, aquesta i d'un,
d'un del Denis Villanuev,
d'un Villanuev,
però no ho sé, crec.
Vaya reparto, vaya reparto, tío, ¿no?
Vaya reparto,
i heu de veure les del Villanuev,
perquè jo sàpiga no heu vist ninguna.
A veure...
I també l'Elias em va dir
que van afegir a Netflix
8 Mile, 8 milles,
i me la vull veure,
la pel·lí d'Eminem.
Té uns quants anys, aquesta pel·lícula, ja, eh?
Sí.
Ja, ja ho sé, però no sé,
és com que no...
Tinc ganes, tinc ganes.
Jo també.
Bueno...
Jo l'he vist, però la veritat és que fa molts anys
no et sabria dir masses coses,
perquè això que és dels anys dels 2000,
no?, mitjans dels... principis dels 2000.
Jo la veritat és que no l'he vist,
però bueno, també, si tinc l'oportunitat,
la veuré, encara que no està a les meves preferències
de la mateixa, però sí que m'interessa, la veritat.
Però no me'n recordo...
Estàvem parlant, crec, que de Dune,
d'aquesta nova pel·lícula.
I, doncs, com ha dit l'Elias,
té un pedazo de reparto
bastant potent, no?
El xamalet, no?
Bueno, jo l'he dit xamalet,
però crec que és xalamet,
no estic segur com és, la veritat.
Però bueno...
Jo sempre confongo les emes i les eles,
amb el xaman, amb el xamalet...
Bueno, el xamalet, de fet, doncs...
És bon actor, però tampoc...
Tampoc m'acaba a mi d'encantar, no?
Si l'he vist...
Call me by your name,
no sé si l'ha vist algú d'aquí,
doncs, bueno, ja està bastant bé com a actor,
la veritat, encara que la pel·li, doncs, bueno,
m'agrada, però tampoc...
Tampoc hi ha gent que considera que és inclús
una joia, no? A mi tampoc m'ho sembla, no?
Les fanguils, les fanguils.
Però...
Home, sí.
És bastant exquisida, no?,
la pel·lícula de Call me by your name.
No sé si com a joia,
però la fotografia, la música,
és molt delicada, la pel·lícula.
És molt delicada, sí,
la fotografia i la música m'agraden molt,
però crec que, doncs,
que el guió potser és una mica més fluix
respecte a aquells altres termes,
però bueno,
és una pel·lícula que està molt bé.
I, doncs, allò, ja l'hem vist també,
l'hem vist també a l'última de Woody Allen,
Dia de Lluvia en Nova York,
que també està molt bé.
I, bueno, és un actor correcte,
que, a veure què tal ho fa amb aquesta de ciència-ficció,
que és la segona incursió del director,
David Aneu, a la ciència-ficció,
després de Blade Runner 2,
o Blade Runner 2049.
Aquesta va ser l'última que va fer.
Sí, l'última que va fer i també de ciència-ficció,
que dista molt d'una de les primeres pel·lícules que va fer,
que eren així, bueno, té el thriller Prisoners,
té la...
Prisoners,
que no va dir, vull veure pincers.
Està molt xula, està molt xula.
Té incendis, també, que és tipus així,
però és de les primeres,
està mitjà en àrab i francès,
perquè, bueno, és canadiense,
i, doncs, la va gravar així,
la temàtica és així.
I, doncs, això.
I NMI també, NMI val molt la pena,
treballa molt amb Jake Hillenhal,
treballa amb aquestes dues,
que també és un actor...
Bueno, que...
Jo crec que a tots dos ens agrada, no?
Jake Hillenhal,
Jake Hillenhal.
Sí, sí.
I us anava a preguntar,
hi ha diferents actors,
òbviament cadascú parla dels que més els agraden,
no?, actors i directors,
però n'hi ha alguns, com, per exemple,
Benicio del Toro, que no n'hem parlat massa.
No sé si sou fans o no fans d'aquest actor,
o si heu vist algunes pel·lícules o sèries
que n'ha fet una nova.
Sí, Guàrdanes de la Galàxia.
Home, a mi m'agrada la veritat Benicio del Toro.
No, sí, és bon i tot,
però tampoc soc morro,
no he vist tot això.
Bueno, jo l'he vist a Sicario,
que precisament Sicario és del Vilanoeuf.
Mira per on ens ve perfecte a parlar-ho.
Mira tu per on, mira tu per on.
Mira tu per on, mira tu per on.
I després també a Sospechosos Habituales
Sospechosos Habituales surt de jove.
Jo aquesta pel·lí no l'he vista
i vull, no sé per què no m'ho ha matat encara,
la veritat, no he vist Sospechosos Habituales.
T'hauríem de matar bastants cops, la veritat.
Sí, és que no sé per què, en realitat.
Doncs Benicio del Toro
va fer el 2018 una sèrie
que ara està contenint
el seu moment de glòria,
jo crec que es diu Fuga en Danemora,
no sé si us sona,
que és basat en un fet real.
No.
No, no, és que no.
Va, doncs us aconsello almenys que veieu el tràiler,
perquè crec que el paper que fa Benicio del Toro
és dels, crec que és dels millors
de la seva trajectòria.
El Marc ho ha dit que sortir a Star Wars
també crec que és el seu paper més memorable.
Sí.
De la Benicio del Toro.
A Star Wars.
Sí, però si la veritat...
Jo de veritat?
Jo de veritat?
Sí, la veritat.
Ho fa d'un...
Bueno, és com un senyor borratxo, no?
És que no sé com definir-lo, la veritat.
Sí, un mercenari, us podré dir, em sembla.
Una cosa, m'ensenyó o no?
En sèrio?
Sí, sí, mireu.
Per què me'n diríem, ja?
S'haurà de...
El vaig veure en el cinema.
A l'últim...
Los últimos Jedi, no?
S'haurà de Benicio del Toro, l'ha fet?
Sí, sí.
S'haurà de record, eh?
Ah, vale.
Sí, sí.
I, doncs, això...
I res, jo...
Jo volia comentar-ho del Vida 9
precisament perquè són aquestes dues pel·lícules...
Jo crec que són els estrenes més importants de 2020
si és que al final arriben a 2020.
O sigui que no sé.
S'haurà de veure.
I parlant de Star Wars, no us havia preguntat,
algú s'ha aficionat o ha vist Mandalorian?
O ha quedat allà en un paper una miqueta més secundari?
Em sembla que el Pol.
No, el Pol no va començar, diria.
Crec que es va quedar als dos.
Vam veure tots un episodi.
Vam veure tots un episodi.
Sí, vam veure tots un episodi.
Jo i jo vam arribar a la tarda.
Ah, no, perdó.
És que tampoc em va cridar molt l'atenció.
O sigui, sí, tinc ganes de veure,
però és com, bueno, encara...
No, és com...
Hi ha coses millors, no?
Sí, ara comparant amb el que haig de veure,
doncs Mandalorian no ho sento, però...
Jo la veurem, perquè em crida l'atenció,
però i es veu que té una bona factura
i tot i és així com estar amb els westerns.
L'únic que és bastant curteta,
perquè va sortir aquest any, no?
Sí, no?
I, doncs, potser me la veig.
Me la puc veure en dos dies, llavors.
Potser...
No sé, no sé.
Em dóna bastant de pal, la veritat.
Bueno, aquí s'ha estrenat ara aquest 2020,
però es va estrenar a Estats Units
i no vaig mal encaminada el novembre de l'any passat.
És veritat.
Sí.
Aquí va ser gràcies a...
Si em deixeu, volia parlar sobre alguns pel·lis que m'havia vist.
Sí, Elias.
Bé, hem passat dues setmanes,
però només he vist dues pel·lis, perdoneu-me.
Però és que amb els deures i sèries i tot no puc veure.
Sí, ho entenem, Elias.
Bueno, això.
Que, primer de tot, vaig veure Centaures del desierto,
de Searchers, mare meva,
que...
Molt bona pel·li, en realitat.
L'último plano, un clàssicazo.
És a dir, suposo que l'haureu vist tots.
Molt bona pel·li del John Ford.
Suposo que ho vas comentar, no, Víctor?
Diria que sí que ho vaig dir.
Sí, sí, clar.
Bueno, ho has comentat amb mi, no?
Perquè a mi ja saps que m'agrada també John Ford.
I també considero que és de les seves millors pel·lis.
Encara que la meva preferida és una altra western,
que és Liberty Balance, que si pots,
també te la recomanaré.
A mi, mira-t'ho, perdón.
Mira-t'ho, perdón, que...
És com que és el mateix que em passa amb el Billy Wilder,
amb...
Com era, tio?
Amb l'apartament de l'altre.
Amb faldes i a lo boig.
Amb faldes i a lo boig.
Amb faldes i a lo boig i l'apartament.
El que passa el mateix és que és com que
amb faldes i a lo boig
em va divertir més,
em va agradar més en lo personal,
ho vaig bojar més...
Però què és amb faldes i a los bajarrats?
A les bojarrats, crec.
Esteu buscant la reducció en català
com faldes i a lo loco?
Sí, sí, estaria bastant bé.
Vull a buscar-ho.
Deixeu-ho, ho pregunem.
Però que reconeixo
que l'apartament és millor.
De fet, va guanyar un Òscar.
Quin nom?
Quin any va sortir?
El 60, no?
O el 50?
63 o 65?
No estic segur, no estic segur.
Però em va divertir més
com faldes i a lo loco.
63, Víctor.
A mi em diverteix moltíssim
com faldes i a lo loco.
O sigui, aquelles escenes de tango,
el tango aquell...
És que...
Però em passa el mateix
amb la son fort,
amb la diligencia
i The Searchers,
que és com que
The Searchers és molt jo,
tots planazos,
és tot super bonic,
però la diligencia em va agradar més.
No sé per què, la veritat,
però em va agradar més la diligencia.
La diligencia,
t'ho passa superbé,
amb els personatges,
tots allà.
Amb el Rango.
Amb els mateixos espais.
Amb el Ringo.
Eso, Ringo.
Ahí te Rango, por favor.
Más que el Universo es un Western.
Más que el Universo es un Western.
Rango és la Sargantana, crec, eh?
Sí, la Sargantana,
además que la Sargantana.
Bueno, això,
que és millor per mi,
Centros del Desierto,
millor pel·lícula,
però em va agradar més
la diligencia.
que no sé si hi has vist alguna,
Manco.
No,
a veure,
John Ford,
la veritat és que no...
Recomano...
No he vist gaire.
Per mi,
la recomanem.
la més fluixa,
que és també
de les seves més valorades,
però a mi em sembla
la més fluixa
de les que he vist d'ell,
és l'ombra tranquilo,
no és que no m'agradi,
em va semblar correcte
i ja està.
però em vaig avorrir bastant.
és curiós,
perquè a mi em costa,
molts cops m'avorreixo,
no?
Però...
I si no em recomaneu
per començar amb John Ford?
Quina recomaneu?
Diligencia,
Diligencia i Centauros.
La Diligencia.
Jo crec que no hi ha res millor,
no?
Sí,
jo crec que sí.
Diligencia,
et fas un ciclo de...
Diligencia,
Centauros
i Divertivalens.
I després ja,
bueno...
Moltes gràcies.
He buscat pel traductor,
nois,
he buscat pel traductor
i és Enfaldilles
i El Boig.
Home!
És el traductor,
és el traductor,
és una traductor
literal.
Jo crec que és Enfaldilles
i Enfaldilles
i Enfaldilles,
però bueno.
És que Enfaldilles
a mi m'agrada més Enfaldilles.
No sé si s'ha arribat
a traduir la pel·lícula
en català,
no sé si hi ha el doblatge
en català.
No,
en tu està,
la veritat.
No sé.
I també has vist Big Fish,
no?
Què dius?
Ah, sí,
Big Fish,
una altra pel·lícula
superbonica
amb...
molt emocional,
la veritat.
A veure,
jo mai ploro.
Ho he dit avui,
he dit avui,
m'ha agradat molt,
no sé què el Víctor
m'ha dit per Instagram,
eh?
Atenció al que m'ha dit,
nois.
He dit,
lloraste?
Jo no.
Personas sin sentimientos.
A veure,
què vols que faci?
Jo,
mira,
jo he plorat
moltes poques vegades,
a l'hora,
amb sèries i pel·lis.
Amb el Pioner,
amb pel·lis,
no he plorat mai,
crec.
Només amb...
Amb el Pioner vas plorar,
no?
Amb el Pioner?
El Pioner,
què dius?
El Pianista,
el Pianista.
És que...
Home,
i amb pel·lícules com
la vida es vella
i crec que és una mica...
No, sí, sí,
la vida es vella
jo la veig
i em dol,
em dol el cor,
em dol.
Però no ploro.
No sé per què no ploro.
L'únic...
Jo és que,
mira,
jo us explico,
jo tinc una forma de plorar.
Jo ploro amb sèries,
per exemple,
perquè és com que
vas creixent,
vas creixent amb les sèries.
No és el mateix
que amb les sèries.
Llavors,
quan s'acaba la sèrie
o quan passa alguna cosa
a la sèrie,
és com que...
hi ha més facilitat
d'encarinyar-te
amb els personatges
i hi ha més facilitat
de créixer
amb els personatges
i és tot com més...
Així,
saps?
Més...
No sé si m'entrada.
Més ergonòmic.
Sí,
sí,
amb les pel·lícules
en canvi,
és com que,
a veure,
màxim 3 hores,
4 hores,
però no és suficient,
no és suficient.
A mi sí,
a mi m'arriben molt
les pel·lícules,
la veritat.
I jo,
precisament,
ja que hem parlat
abans de cinema clàssic,
ahir vaig veure
una de David Lean,
un dels altres directors
de cinema clàssic
dels nostres marits.
Quants Davids hi ha?
Quants?
Però no,
i no només David,
també que comenci
amb L,
L i...
L...
Lins...
Lins...
Ara n'hi va.
I 3 com sona també.
Bueno,
però David Lean
vaig aprofitar
perquè la donaven
a dies de cine clàssic
de la 2
i dic,
ostres,
em va encantar
Laurence d'Arabia,
vaig a veure...
vaig a veure
El puente sobre el rio
quai
i és super bona
també,
molt recomanable
d'aquest estil
de cinema clàssic,
molt senzill,
no?,
però amb un guió
supercuidat,
una posada
en escena tremenda,
actors
amb estat de gràcia,
no totalment,
tenim allà
aquest actor,
ara,
l'Àlec Guinness,
crec que es diu,
que és el que feia
d'Obi One
precisament
a la primera pel·lícula
de Star Wars,
a l'original,
a Star Wars.
Has silenciat, Marco,
eh?
Has silenciat.
Nueva Esperanza
i doncs això.
Ok.
I també
recomano
a les dos.
El todo Obi One
de viejo,
el todo Obi One
de viejo,
em queda molt bé,
és com que
és Obi One
i ja està.
Per mi és Obi One.
El veuràs
tant a Laurence
com a aquesta
i és curiós
perquè veus
l'Obi One
viejo
de jove,
i bueno,
hòstia.
Bueno,
de jove,
a veure,
relativament,
però és molt mono
el seu personal
la pel·lícula
del riu Kwai,
molt mono.
Nois,
abans d'acabar
us pregunto
una pel·lícula,
vinga,
una pel·lícula,
una pel·lícula a cadascú
per recomanar,
perquè la veiem aquests dies
la gent que ens està escoltant.
És que
és difícil recomanar
perquè pots dir
una pel·lícula
que a tu t'agradi molt
però que sigui
una mica especialeta.
Llavors,
la recomanació
que fem,
que sigui
una pel·lícula
com una mica
per tot tipus
de públics,
no?
Sí,
però al final
la recomanació
que tu facis
pot agradar o no?
Vull dir que això
és independent.
Clar,
però per això
no és el mateix
recomanar
alguna cosa així
o alguna cosa més
així.
Bueno,
jo crec que tinc
diverses opcions,
però que comenci l'Elias
que em crida l'atenció.
Vinga,
va,
una...
Vinga,
si vols començo jo,
Elias.
Vinga,
va.
Bueno,
tinc una pel·lilla,
però si vols dir-ho,
mira,
jo has de dir,
mira,
m'ha de sonar que...
Jo has de dir una
del Mel Gibson.
Quina has dit,
Elias?
Una del Mel Gibson,
dirigida i protagonitzada
pel rei.
Braveheart,
un clàssic,
1995,
un llaró de l'Òscar,
un pel·licolón.
O sigui,
ni el Víctor ni el Marco
l'hem vist,
crec.
I jo la recomano massa.
És que és molt bona,
és molt emotiva també,
molt bonica.
I mira,
Elias,
que saps que m'agrada,
eh,
a mi el Mel Gibson
de director,
però és la que em fa
per veure.
Apocalipto,
va flipar,
no flipar.
Apocalipto,
la passió de Cristo,
un pel·licolón,
és la veritat.
Braveheart,
Braveheart,
tio,
Braveheart.
i amb l'últim minut,
us l'heu de repartir,
Víctor i Marco.
Vale,
jo crec que el Víctor
s'enrotlla molt.
Bueno,
jo sol volia recomanar
una sèrie
que és
de les dents,
que és com un reportatge
del Michael Jordan
i em sembla molt interessant
a sobre...
No és molt llarga,
cada capítol dura una hora
i hi ha...
No sé si hi ha més de 10,
però bueno,
és molt interessant.
Sí,
jo l'has de veure.
Jo m'has de posar
en aquesta sèrie també.
Molt bé,
Dràcula,
molt.
I l'última,
Víctor?
Jo estic entre dos
que em van agradar molt
durant aquesta quarantena.
Primer,
Distraït Story
de David Lynch,
una història així
molt senzilleta
però que t'arriba al cor
també d'aquestes pel·lícules
que a mi
i suposo que bastanta gent
menja l'Elias,
li arriben al cor.
Joder,
m'ha dit que m'arriben
però no ploro,
ja està.
Vale, vale,
Lluís,
perdó.
I després,
i després,
l'assassinat de Jesse James
a manos del covard
de Robert Ford
de 2006,
un dels millors westerns
que he vist ja
i a sobre
és de cinema contemporani
així que és bastant accessible.
Encara que és lenta
la pel·lícula
però val la pena.
Val la pena que la veieu.
Vinga,
doncs ens quedem
amb aquestes recomanacions.
Nois,
espero veure-us
espero veure-us aviat
ja sigui aquí a l'emissora
que ens creuem per aquí
per fer-la.
Una abraçada
Igualment.
A tots.
Adéu.
Ens veiem molt aviat.
Adéu, Apus.
Que vagi.
Adéu.
Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!