El grup de Crystal Fighters és l'encarregat d'obrir el programa d'avui, programa, per cert, número 702, ja sabeu que hem arribat ja al llindar dels 700,
i petita curiositat, no sé si coneixeu un dels programes de TV3, està passant, doncs bé, que sabeu que ens portem un programa de diferència,
i és que ahir van celebrar ells també el programa número 700.
Doncs bé, seguim celebrant, diguéssim, aquesta setmana dels programes 700, i avui obrim el programa amb un tema, com us deia, Crystal Fighters, això és Wild Ones.
Doncs bé, ja sabeu que fins les 7 de la tarda serem aquí amb vosaltres, esperem que ens estigueu escoltant a través, doncs bé, del dial del 98.ufam,
també sabeu que ens podeu escoltar a través del web de radiodesvern.com o de les aplicacions disponibles, la aplicació, tot i que està disponible per iOS i per Android també,
l'aplicació simplement es diu Ràdio d'Esvern, i amb aquest tema de fons us comento el sumari que tenim per avui, els temes que us portarem en el programa d'avui dimecres 17 de febrer.
Doncs bé, començarem amb l'espai de cultura, amb la Glòria Conesa, que la tenim ja aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Avui farem un parell de rutes, podríem dir, passarem per part del nou espai de la Fundació Vilacases, l'espai es diu Can Framis,
doncs bé, presenta l'exposició de Llegó Hortal, és un repàs, podríem dir, 14 anys de trajectòria d'un artista fidel a una disciplina pictòrica i molt colorida.
Si busqueu fotografies seves, doncs segurament us il·lustraran molt bé.
També farem una ruta per l'exposició La Llarga Nit de l'artista Sant Justenc Jaume Aplensa.
Aquesta exposició la trobeu, la podreu trobar a la Galeria Senda, a Barcelona.
Doncs bé, trobareu escultures de gran mida, com no, suspeses, perfils metàl·lics, en aparència dormides, entre d'altres.
Aquesta és la ruta que farem avui per començar el programa amb la Glòria Conesa.
I què més? Doncs bé, avui trobarem a faltar els nois de la tertúlia de cinema, perquè estan, doncs bé, molt lliats.
Sí, clar, són estudiants joves i, doncs, tenen molta feina. Avui no podran ser aquí al programa.
Saltarem per això a la segona hora, on parlarem amb l'Oriol Lluc de l'origen, atenció, de la fusió del Carnaval, del Carnestoltes, i de Sant Valentí.
I és que el 14 de febrer van coincidir aquests dos esdeveniments. De fet, en van coincidir tres, però d'eleccions no en parlarem avui.
Per tant, ens centrarem en el Carnaval i en el Sant Valentí. I és que les dues també tenen la seva història.
I també trobem frases fetes i refranys que, òbviament, l'Oriol ens desfarà.
Per acabar, economia en temps de Covid amb el Rafael. Avui parlarem de l'evolució de l'economia.
Durant aquest 2021, les previsions pels pròxims trimestres i també les xifres de creixement a Europa.
I, per últim, els estímuls fiscals. Tot això és el que us portem pel programa, com us deia, d'avui, 702.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio!
De veritat, de veritat, que jo no puc. Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla. I tant, pessigolla.
La colla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverg.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Doncs vinga, ens ambientem musicalment per parlar de cultura, d'exposicions.
Per això obrim el micròfon, perquè tenim de nou a la Glòria Conesa a l'estudi.
Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, ben tornada al programa, amb aquesta música que ens acompanyarà en aquest espai.
Mentre estem, podríem dir, visites virtuals o sonores, no?
Per aquestes exposicions que ens presentes avui.
He fet res, 5 cèntims de cadascuna.
Per quina comencem?
Sí, mira, començarem per una que tenim molt a prop,
que és la de l'agrupació fotogràfica de Sant Jordi.
que està al Centre Cívic de Maragall, i que és a l'11è concurs internacional,
on participen més de 300 fotògrafos de 46 països amb 3.000 obres.
La tenim a aquell costat, i crec que qui vulgui pot anar a veure-la,
perquè allà hi ha el millor del món.
O sigui, els fotògrafos que hi ha, les fotografies poden ser les millors del món.
I tant.
Fins al dia 20, o sigui, fins al dia 19, hi haurà les mostres de color.
I del 20 al 12 hi haurà les monocroms.
Les de blanquinegre, no?
Sí.
Penso que estaria bé, que si a algú li interessa,
que la fotografia és un bon lloc per anar,
i ja et dic, demà sembla que ja s'acaba.
La primera part, la segona part, durarà fins bastant més tard.
Això, per una banda...
Això és el que tenim més a prop, eh?
Això és el que tenim més a prop, i que no hi ha cap problema amb anar.
Exacte.
Aleshores, el que volíem parlar també era de plensa,
que encara que no estigui molt a prop, és nostre.
Sí, exacte.
El tenim en aquests moments, i també s'acaba el dia 20 de febrer,
al carrer Trafalgar, a la Galeria Senda,
amb una exposició que hi ha trens grans obres
que estan agafades a l'aire,
amb uns petits fils ferros,
i una d'elles és una noia amb els dits, els llavis,
en el que crida l'atenció.
És de bronza.
I n'hi ha dues més,
que també són, lògicament, interessantíssimes a veure.
Són tres obres,
i una peça de paper feta amb llàpids, carbonet,
i un paper japonès que està força bé.
I a plensa que estem parlant d'ell,
volia dir que està preparant a Madrid
una exposició dedicada als sanitaris.
Crec que això és molt d'ara.
Però també amb les seves obres, en aquest cas?
Sí, suposo.
Amb aquestes que coneixem més.
Està preparant ella.
No he tingut més temps de...
O sigui, de moment no m'han explicat res més,
però està preparant dues exposicions.
Una a Madrid,
suposo que ha de ser com a agraïment als sanitaris.
Clar, i a més ara que s'acosta,
la data del 13 de març,
que va ser quan esclata tot aquí al país.
Sí, aquesta a Madrid.
I una altra l'està preparant a Nova York,
en el riu Hudson.
És de 22 metres d'alçada
i també és com una vida amb el silenci,
aquestes tipus d'obres que fa ell.
Els caps aquests, no?
Sí.
Impossiblement siguin dues peces molt interessants
que, bé, potser no les podrem veure,
però tindrem ocasió de fer-ho
a través d'aquest fantàstic internet
que tenim, no?
I el YouTube.
Exacte.
Això, doncs, per una banda.
No sé si has tingut ocasió
de poder anar a veure la de plensa a Barcelona,
aquesta exposició.
Sí, he pogut, sí,
perquè com que col·laboro amb Ràdio d'Esvern,
em permet...
Tens acreditació, clar.
Tinc acreditació.
Però vaig a veure això i torno, eh?
És més...
És recomanable, no?
Sí.
L'exposició de plensa.
Sí, sí, sí, està, és molt recomanable.
Vaig aprofitar també per anar
a la Fundació Vilacasas,
a Can Framis.
Els Vilacasas tenen tres...
tres seus, diguéssim.
Una de fotografia,
que està a Palafrugell,
i...
Palafrugell i Costa Brava.
Costa Brava.
després tenen la de pintura
a Can Framis,
que és aquí a Les Glòries,
i després una d'escultura
que està a la Costa Brava.
Cultura i fotografia
estan per la Costa Brava,
una per a Palafrugell
i l'altra també està per allà.
En quant a Can Framis,
hi havia el llaguar tal.
Aquesta persona és un noi
que té en aquest moment 37 anys,
va fer bellesarts
5 anys abans que jo,
o sigui que personalment
no el conec,
i és una exposició
que té molt color,
molt color,
són quatre,
com quatre pinzellades,
però perquè són unes pinzellades enormes,
jo no sé si ho fa
amb uns raspalls de metro,
però bueno,
amb raspalls,
ho dic, pinzells,
però en aquest cas,
i el color és molt interessant
i el seu tras
és molt bonic de veure,
són quadros molt grans
i omplen molt les sales
i l'aconsello.
A part d'això,
també a Can Framis,
a fora hi ha una altra
escultura del premsa,
que és molt poc coneguda,
i a més,
hi ha sis grans personatges,
que això,
la veritat és que feia temps
que no ho veia,
que es diuen els guardians,
que ocupen tota una mançana,
són de ferro colat,
cada un d'ells,
són tots iguals,
però tots són diferents,
tenen unes textures
molt diferents,
o sigui,
rugoses,
no rugoses,
però són tots iguals
i a la vegada
tots diferents.
I impressiona...
I diferents de material,
però la forma és la mateixa,
sí.
Són tots de ferro,
però unes amb ferro colat,
l'altre amb ferro més rugós,
l'altre més llis,
saps?
O sigui,
són iguales i diferents.
I això impressiona molt
perquè és allà al poble nord,
al costat de Can Framis,
com que no hi caben a dintre
són molt grans,
ocupen tota una mançana
les sis escultures.
Això també està bé de veure.
I són com uns guardians de...
Els guardians,
els que es diuen els guardians.
Es diuen així, sí.
I custodien algun tresor?
De fet, no.
De fet,
custodien...
Estan allà,
sembla que custodien Can Framis.
Ah.
Perquè estan just a la cera del davant.
Perquè entenc que Plensa
ho va fer,
entenc,
per un encàrrec o...?
Això és d'en Javier Corbaró.
Ah.
Això són unes grans figures
del Javier Corbaró
que poden confondre amb Plensa.
O sigui,
jo també quan les vaig veure...
Però l'escripció també que has fet...
Jo quan les vaig veure
vaig haver de buscar...
La veritat és que no recordava
haver-les vist
i vaig haver de buscar
a veure de qui eren
perquè,
per una banda,
si com tu dius,
és que semblaven de Plensa.
Semblaven totalment de Plensa,
però,
doncs,
no ho són.
No ho són.
I,
bé,
el Poble Nou,
doncs,
està ben a l'arri
perquè trobes coses.
És un lloc que està molt en voga,
molt de moda,
està molt viu,
hi ha molta gent jove,
i després,
doncs,
t'asseges per allà a la Rambla.
Sí,
fa uns anys crec que no tenia res a veure
amb el que coneixem,
potser,
d'ara.
Home,
el Poble Nou era allà molt decadent,
molt decadent,
molt de iaios,
no tenia ni platja,
una mica extra ràdi,
inclús de Barcelona,
tot i ser Barcelona ciutat.
Sí,
era una cosa molt apartada,
i en canvi,
doncs,
ara està molt bé.
I han anat inclús a universitats,
hi ha molts estudis de ràdio,
de fet,
jo ja vaig estar estudiant un curs de ràdio,
també,
hi ha moltes escoles d'arts gràfiques.
Sí,
i a més hi ha molts artistes,
grafistes,
d'aquest tipus,
perquè allà,
doncs,
esclar,
han trobat naus,
i han trobat coses que tampoc aquí a Barcelona
no es troben,
no?
Clar.
Aleshores,
és un lloc que està amb abollició.
Segurament,
deu ser més econòmic,
també.
Clar,
la barreja d'aquesta decadència
amb tota aquesta modernitat
i les escoles,
i el...
està molt bé.
Sí,
també té un punt industrial,
no?
Els edificis,
no?
Les zones aquestes,
les escoles,
també tenen un punt una mica industrial.
I tenen el mar al costat,
que això també és un gran empantatge.
Inspira,
també,
els artistes.
Hem parlat d'allago Hurtal,
no?
En aquesta fundació Vilacases,
en aquest Can Framis,
en concret,
no?
Sí.
De plensa,
no sé,
portaves més avui,
Glòria.
Sí,
volia parlar-vos de diverses coses.
Una d'elles és que,
ara que estem a casa
i tenim l'internet,
podem aprofitar també
per veure
el país organitzat
amb el Museu del Prado de Madrid,
que ara ha fet 200 anys,
o sigui,
fa dos anys que existeix
i ho estan fent celebracions.
A través d'internet
pots trobar
unes obres
que tu
les pots fer viure,
o sigui,
tu fas que aquestes obres
tinguin vida.
Si no són planes,
diguéssim.
Hi ha la Maja,
per exemple,
o hi ha les Menines
i es mouen,
no gaire,
però es mouen,
o sigui,
és una cosa també
que,
sense ser un audiovisual,
perquè no ho és,
són obres amb moviment
que cobren vida.
Aleshores,
això és molt fàcil,
poses El País,
sobretot,
el Museu del Prado,
200 anys
i et surt
i aleshores,
mira,
pots fer un passeig
per allà
diferent,
perquè ja dic que les obres
les obres es mouen,
sí.
Home,
ha de ser curiós
veure les Menines
en moviment.
És curiós,
les Menines,
el Jardín de les Delícies,
el Bosco,
la Maja,
tots es mouen.
Tots es mouen.
Ara que no els podem moure
nosaltres,
almenys,
les que no tenen vida
ara cobren vida,
no?
Sí.
una mica metafòric,
sembla.
Després m'han dit
que també hi ha
un parell d'obres
del Plensa
en dues galeries
diferents
a Rambla de Catalunya,
el que passa
és que no he anat,
per tant,
d'aquestes obres
parlaré un altre dia
si les puc veure,
perquè, clar,
lògicament
està tan proper
que agrada
parlar d'ell
i veure'l,
no?
I per qui no vulgui
anar tan lluny,
aquí Sant Joan de Déu
tenim una obra d'ell
a fora.
Cert.
Què més?
Podem parlar
de la Fundació
Vilacasa,
ja hem dit
que tenen
tres llocs
i les escultures
aquestes
que hi ha
de Plensa
estan penjades
en l'aire,
en l'ascenda,
al carrer de Pagà.
Aquests fils metàl·lics,
no?
Que deies?
Amb aquests fils metàl·lics
i la noia,
també ho hem dit,
no sé si ho hem dit,
que la noia
és una noia
que parla de silenci
i posa els dits
en silenci.
De fet,
les cares
de les escultures
de Plensa
s'acostumen
a tenir com els ulls
tancats,
sembla que estiguin
adormides.
Tenen els ulls tancats.
Tenen com una posició
molt silenciosa.
Sí, sí, efectivament
és així,
és així,
parlen del silenci,
parlen de la nit,
parlen de tot aquest tipus
de coses.
Bé, de fet,
el nom de l'exposició,
no?
de Plensa
és la llarga nit.
La llarga nit,
sí,
la llarga nit.
Segons ell,
diu,
per llarga que sigui la nit,
això en Plensa ho diu,
per llarga que sigui la nit,
sempre hi haurà un endemà.
I clar,
té tota la raó.
en Plensa és una mica,
quan parles amb ell,
és una mica místic,
parla a poc a poc,
no sé si heu vist un documental
que s'ha,
inclús s'ha fet aquí,
em sembla,
que el sí.
Sí,
el Docs Barcelona,
sí.
El de poder sobir-me,
no?
Sí.
Sí,
jo el vaig veure una vegada
que va fer una conferència
a Belles Arts,
que va venir quan jo estudiava
i bé,
és el Plensa,
està molt bé.
Doncs vaig tenir ocasió
de veure el documental,
però per problemes tècnics
no ho vam poder
visionar-lo sencer,
per tant,
el tinc bastant pendent,
no sé si el recomanes,
entén aquest documental,
per conèixer una mica la...
No sé si és la vida i ogre
o és un moment...
Sí,
em sembla que està a YouTube,
eh?
Sí?
Sí.
Si no el trobes,
jo crec que està a YouTube.
Perquè no és biogràfic,
no?
Complet,
és a dir,
és d'una etapa
o d'un moment de l'artista,
de Plensa,
o és més aviat
de la vida...
Més aviat jo crec que és una...
Si hem de ser sincer,
és una mica de promoció d'ell,
que a part de les grans obres
que ha fet en el mar,
a Río Janeiro,
allà a la platja de Río,
va posar una escultura dins de l'aigua
i li sortia el cap,
que era una meravella.
I ha fet coses...
Al bosc, també, no?
Crec que al mig del bosc
també va muntar una...
Sí, sí.
Té...
Al mig del bosc,
té coses muntades
en llocs especials
i es veuen molt a França,
n'hi ha una que està al mig del camp,
amb una mena de...
Aquesta crec que em referia.
Amb una mena de...
muntanyeta petita
i allà dalt té l'obra,
que és fantàstica.
Aquesta no l'he pogut veure,
però l'he vist a través de la televisió
o del cine.
I és més aviat
un donar-se a conèixer, no?
Dius,
potser una promoció
de les seves obres, no?
No tant...
El documental, sí.
Jo penso que és perquè...
perquè la gent
l'acabi de conèixer
i els que no el coneixen
doncs que el coneixin, no?
Sí,
ell ha estat per tot el món,
a més,
tot el món el va reconèixer
pràcticament abans que nosaltres,
perquè va fer...
Quan ja havia fet obres
a Nova York,
a Berlín,
al Japó,
a tot arreu...
Aleshores ens vam ensabentar
que estava aquí, no?
Aleshores ens vam ensabentar
que teníem l'escultor
més important
viu del món.
També teníem el poeta
fins ahir.
També teníem el poeta.
Que va ser Joan Margarit.
Sí.
Doncs vaig estar perseguint-ho
al...
Al Plensa.
Sí,
per intentar fer una entrevista,
però sí que és cert
que l'agenda,
t'estic parlant abans del Covid,
era com molt complicat
trobar un forat,
però sempre m'ha agradat
intentar portar-lo al programa.
Al Plensa,
aquí es van fer unes xerrades
que parlaven amb la gent,
inclús es va arribar
a fer un llibre
d'aquestes xerrades
i un d'ells
era el Plensa.
I sí,
va venir,
però va costar...
va costar molt.
Costa a vegades
que els artistes
es prestin a...
això,
a trobar aquests espais.
A mi a vegades em passa
també aquí el programa.
No sé si és un ADN artístic.
Sí.
Va vindre sobretot
gent del poble
com l'Àngel Casas,
saps?
El Fàbregas,
el fotògraf...
i va passar molta gent
per aquest programa
ja fa uns 3 o 4 anys.
I...
bueno,
és difícil,
sí,
molt difícil.
Una mica,
mira,
Francesc Fàbregas sí que vindrà
a parlar de seva nova exposició
al Mercat.
També és quan va venir al Plensa
van haver de tancar la porta,
no hi havia manera
de poder passar,
la gent es va enfadar
perquè...
Molt íntim.
El lloc que era petit,
bueno,
petit era el que era,
clar,
però al venir al Plensa
tothom va voler veure-ho.
Però la porta tancada
per què va voler-ho ell?
Van haver de tancar la porta
perquè no podia entrar més gent.
la cua feia tota l'escala
d'aquí de Can Génestat.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Déu-n'hi-do.
En Francesc Fàbregas,
com deia,
sí que parlarem amb ell
de l'exposició del Mercat.
Almenys,
algun dels artistes
d'aquí del poble
sí que el podrem portar
al programa.
Glòria.
Sí.
Que menys,
que costa una mica.
I també se'l té una veu,
no?,
perquè al final,
doncs,
ara mateix,
de les poques coses
que podem fer,
no?,
tant tontes,
com pot ser el parc
de Torre Blanca,
que està dividit en tres,
la part més gran
és la de Sant Just
i els Sant Justencs
anem molt poc
al parc de Torre Blanca.
Sí,
sembla que sigui fora del poble,
no?
Sí,
sembla que sigui d'un altre poble
i no, no, no.
L'Ajuntament de Sant Just
paga la major part
perquè la major part
és nostra.
sembla que el tenim
que agafar el cotxe
segons ets on vius,
però, mira,
allà precisament
hi ha unes escultures
que són dos efigies
de l'època,
de l'Egipte,
que potser la gent
no les veu
i són com per mirar-les,
no?
I estan en el parc
aquestes escultures?
Sí,
en el parc són
com dos caps
d'exficies
que fan a la vegada
de lleó,
com les que hi ha
en el Cairo
i es coneix poc,
però el parc
de Torre Blanca
és molt bonic,
té moltes coses
interessants.
Què més té,
el parc,
que no havíem...
No,
les cascades,
els llacs,
el Jardí de les Roses,
el Jardí de les Roses,
allà hi ha un...
no és com el Parc de Cervantes,
però quasi-casi,
que al mes de maig
allà és una explosió
de color fantàstica.
Doncs potser ho tenim
molt a prop
i no el coneixem tant,
eh?
Sí.
Segurament,
a vegades anem massa lluny
a conèixer i no...
Home,
el parc de Torre Blanca,
ja que parlem del parc,
entre que el diumenge
ja es posen parades
del Mercat del Pagès,
doncs aprofites,
vas allà,
fas el vermut,
bé,
ara no ho sé,
és igual.
Sí,
ara sí que es pot,
ara sí que es pot.
Ara sí que es pot a l'exterior,
no?
Sí.
Bé,
separen una mica les taules.
Per tant,
és un lloc molt interessant,
el que passa és que els diumenges
verdaderament està molt ple,
però bueno.
Home,
són les ganes també,
no,
de sortir i poder moure's una mica.
És que poca cosa tenim aquí a prop
que poden anar a la muntanya
o a Torre Blanca,
tot el més és asfalt.
Però a Cotxarola hi ha massa gent ja,
eh?
Sí.
Que obrin ja més bars,
sisplau,
perquè és que si no,
estàs com a la muntanya.
El camí de Mas Lluïc
és molt estratet
i hi ha vegades que
has d'apartar-te
perquè ve gent
en direcció contrària,
no?
Sobretot bicicletes,
sí.
Bueno,
no parlem de les bicicletes
perquè les bicicletes
és tremendo.
És un suplici,
sí,
ara potser ens estan odiant
els oients,
però...
Sí,
però és que ells no poden anar
per menys de camins
que em sembla que facin,
no sé si un metro i mig
o molt.
Com a mínim han de tenir tres metres.
Tres,
imagina't.
Les bicicletes
han d'anar per...
I van per corriols,
corriols d'aquests
que són de 70 centímetres
i verdaderament
a vegades
tens sustos.
Sí,
sí.
Jo vaig molt a caminar
i hi ha sustos,
sí,
sí.
Jo a mi també em passa,
Glòria,
no som...
No estàs sol en això,
però vaja,
sempre se...
Els grups
sempre se senten criticats,
no?
Que si els ciclistes,
perquè això,
i les persones que van corrents,
perquè van corrents,
no?
Però vaja.
Sí que és cert que tenim,
com deies,
el parc de Torre Blanca,
que potser el tenim
poc explorat,
no?
I mira que a Sant Just
també tenim zones verdes
bastant maques,
tot i que ara,
per exemple,
a la plaça de la Pau
i a la plaça Camuapa
ens hem quedat sense palmeres
i ja fa uns mesos
i ja sembla menys natural.
Això és una llàstima
de les palmeres,
però és tot Espanya,
està tot igual,
no Catalunya,
no tot Espanya.
Ja estem a l'altia
del cangrejo,
no sé com li diuen,
rojo o el morrut,
o el morrut d'armell,
o no sé com.
Sí, exacte.
No, cangrejo no.
Això.
Jo crec que popularment
es diu morrut,
no sé el nom científic,
però sí,
és conegut com el morrut
i de fet no és l'únició
que han hagut de treure palmeres,
hi ha una bastant emblemàtica,
l'antiga granja Carbonell,
a la grangeta,
que dins també tenia
una palmera bastant famosa,
diguéssim,
al mig de la terrassa interior
i aquesta també
se la va menjar al morrut.
Bueno, allà són jardiners també
i van fer tot el possible,
li van posar una tuberia
de dalt a baix
que pujava
per posar-li el líquid
per veure si la salvaven.
Sí, la van fumigar molts cops,
però no va haver-hi suficient,
de fet quan la van treure
crec que per dins
el morrut s'havia menjat gairebé tot,
quedava l'escurça.
Sí, és una llast.
Ni tan sols, sí senyor.
Glòria, no sé si volies explicar
algun tema més,
com que avui no tenim
els nois de cinema al darrere,
ho dic perquè si vols
explàixer una mica més,
doncs avui no tenim tanta pressa.
Ja, doncs,
no sé, parlant d'exposicions,
ara canviaran,
canviaran suposo
algunes de les coses
que ja s'estan acabant d'aquestes
i aleshores intentarem tornar a anar.
Aquesta del llà Gortal dura
fins al 30 de maig.
Hem parlat, oi,
que ja hi ha tres canframis,
clar, no els podem anar a veure,
és una llàstima,
però aquest sí que els recomano
perquè, a més,
canframis,
no solsament,
però que no et sentim massa.
Estàs molt lluny del micròfon.
Vull a buscar papers.
Ara, ara.
Ja que em dius que això,
anem a buscar papers,
si vols que parlem més.
Sí, home, sí.
Mira, el museu de canframis
és un museu que està a part de les exposicions,
del lloc expositiu que està ara al llà Gortal,
té una sèrie de sales
dedicades precisament a tots els catalans,
jo diria catalans importants
amb la pintura catalana.
Des d'una sala,
a l'Antoni Tàpies,
a la Mà,
al Modès Cuixart,
a l'Antoni Clavé,
a l'Josep Guinovar,
a l'Josep Pons,
bé, és que te'n podria dir,
a l'Rafols Casamada,
o sigui, tot això està,
tot això i molts més,
perquè en total ens sembla que n'hi ha 80,
doncs són obres...
80 sales.
Però fixes, exposicions fixes.
Exposicions fixes.
Exposicions fixes té 80 sales,
aquí tenim el mapa amb totes les sales
i cada sala representa
i està ubicada,
o sigui, hi ha l'ubicació
de cada un dels nostres
grans pintors catalans,
o sigui, que està molt bé,
des de la planta baixa,
primer pis, segon pis,
o sigui, és un lloc fantàstic
si volem conèixer la pintura de Catalunya,
a més actual,
o sigui, perquè quasi tot és contemporani.
Per tant,
si el que no l'hagi vista,
que no deixi d'anar-hi,
quan puguem,
quan pugui,
perquè allà trobem tot
el que ens pot interessar de veure
d'aquests artistes catalans.
És curiós perquè la fundació
la va crear un farmacèutic,
que era Antoni Vilacasas,
de fet l'any que vaig néixer jo
la va fundar,
té la mateixa que jo,
el 86.
És curiós que un farmacèutic
coincideixi en el món artístic.
Em sembla que hi ha diversos,
no sé per què,
però les farmacèutiques
em sembla que també,
hi ha altres dedicats,
crec que en Grífols també,
l'oratori Grífols també té alguna cosa.
També té alguna fundació.
Em sembla que sí,
ho buscaré.
Ho buscaré.
I, bueno,
després ja que posem a parlar d'aquests temes,
tenim a Mataró,
que hi ha al pavelló,
aquell que va muntar el Bassas,
al publicista,
que és un lloc molt bonic,
és un lloc d'on gaudir molt bonic,
i les obres,
com que el fons és important,
es van canviant,
o sigui que encara que hagués anat una vegada,
podem anar més, no?
I és un lloc molt interessant d'anar,
està al costat,
està molt a prop del mar,
de pas pots passejar,
fer el vermuntet,
i per un diumenge és ideal.
Això, quan puguem sortir de la comarca.
Quan puguem sortir de la comarca.
Exacte.
Sí, senyor.
Doncs no sé, Glòria,
si volies afegir alguna cosa més,
que sé que t'he agafat desprevinguda,
perquè no t'havia visat abans.
No, dic també que al costat de Can Framis,
allà al Poble Nou,
hi ha el Museu del Disseny,
el Museu del Disseny,
en aquests moments també hi ha una exposició important,
que a part que sempre hi ha coses també de moda,
hi ha el Museu del Vestit, em sembla,
ara hi ha una part,
després hi ha cartells modernistes,
si no recordo malament,
o sigui que és una zona que es pot aprofitar bé,
i molt interessant.
El que sempre dic és molt interessant,
però és que a mi tot això m'interessa moltíssim, saps?
Home, sí, a nosaltres també.
De fet, el Museu del Disseny,
pot ser que és el que està ubicat en el Dab, no?
Sí, és el que li diuen la grapadora,
perquè hi ha una forma de grapadora.
Tocant la Torre Ackbar, no?
Sí.
Sí.
I el que també està ara molt bé per anar-lo a veure
és el museu, no recordo el nom exactament,
que està a sota de l'Hotel Arts.
És que hi va anar tres vegades i no el vaig poder entrar,
perquè...
Allà a sota hi ha una galeria...
Hi ha una, sí, molt important en aquests moments de fotografia,
te'n parlaré el proper dia.
Val.
Intentaré anar-lo a veure,
però és que he anat tres vegades
i sempre he tingut problemes
que estava tancada per alguna cosa,
per no sé què,
i inclús a vegades trucant primer...
Sí, i et trobes amb...
Sí.
Sí, sí.
Aquestes...
Bé, perquè era nou.
Era nou i es veu que teníem problemes de logística.
Has de tenir algú amb un hobby sor
que estigui per allà a la zona
i et pugui dir realment si està oberta o no.
No, trucaré i dir-me'n aniré.
Bé, però segur que està obert.
Clar.
No vinc de fora, eh?
Vinc amb un justificant, per favor.
Sí.
No, hi ha coses molt interessants per veure.
Aquesta suposo que també ho és.
I després hi ha aquestes exposicions virtuals
que són per al gran públic,
que vas i veus Bangkok,
que ocupa totes les parets de la sala d'exposicions.
Sí, aquesta crec que és del grup Balanyà, no?
Pot ser que és un dels espais del grup Balanyà
que està tocant...
Sí, de fet és una franquícia, si no m'equivoco.
La ronda litoral.
És una franquícia que va pel món
i porta coses d'aquestes,
com quan van portar els dinosauris...
Monet, també, no?
Monet, sí.
Sí.
I...
Perquè és com una immersió, no?, en 3D.
Sí, o sigui que és allà...
Està molt bé per anar amb nens,
perquè els encanta veure's allò tan gran
i que corren i que es mouen
i el terra i el sostre.
O sigui, són exposicions molt populars
per anar amb família.
és com la de humans, la de...
No, humans, no, perdó,
bodies, no sé si la vas arribar a veure,
la dels cossos reals.
Sí, sí, sí, sí.
La vaig veure.
Aquella també impacta molt.
Allà també és una franquícia.
A les arenes, que es coneix així,
a dalt de tot,
i aquesta, ostres, a mi em va impactar molt,
realment,
veure aquests cossos reals,
dissecats, humans.
Ara el que sembla és que a Tarazanes,
a Tarazanes,
com es diu en català?
A Drasanes.
A Drasanes.
A Drasanes.
A Drasanes o monten definitivament
com a sala d'exposicions.
Això és el que he sentit ara.
Quant temps trigaran?
Mesos o algun any?
No ho sé.
Però sembla que tindrem allà
una sala d'exposicions molt interessant.
A Drasanes.
A Drasanes.
Ah, però no a la part de...
Perquè hi ha un espai com de...
De barcos.
De barcos.
Sí, marítims.
Doncs exactament no ho sé,
perquè he sentit campanes.
Vull dir...
No sé el que muntaran.
I després tenim pendent també
el museu...
El museu que n'està a Sant Petersburgo,
a l'Hermitage,
que volen col·locar-lo també,
que si a la duana antiga,
que si no sé què,
però aquí per culpa nostra
jo crec que si no anem en sèrio
al final se'ns passarà allò
que diuen que se't passarà l'arròs,
perquè hi ha molta gent
que li interessa tindre-ho
i nosaltres aquí sembla
que quasi ho despreciem,
perquè és que ens ho han ofert
i no diem que sí.
No diem que sí.
La senyora Colau,
bueno,
doncs,
no tenia altres interessos.
Segurament.
Sí que hi havia un parell de projectes,
no?,
damunt la taula,
inclús d'ubicació de l'Hermitage.
Sí.
Es va parlar d'aquesta ubicació
de...
de...
de Drassanes,
però...
No Drassanes,
no davant,
de la duana.
Sí.
De l'edifici de la duana,
però aquest edifici,
per mi,
té molta feina de restauració
perquè, clar,
en aquests moments
és una...
Clar, bé,
és un projecte de molts anys,
també, eh?
Segurament.
Vull dir,
aquí no som com Xina,
que en dues setmanes
tenim un hospital aixecat.
Però trobem una ciutat
com Màlaga
que se'ns ha passat per davant
amb aquest aspecte tremendo
perquè allà hi ha de tot.
És que hi ha
un tros del Louvre,
i el tros del Louvre...
O sigui,
no un tros,
no hi ha un Louvre petitet,
i ara sembla que l'he inviteix també,
el Picasso...
Tenen quantitat de museus,
vas allà i no te'ls acabes.
Això,
a Màlaga,
clar que tenen tots els turistes
i la gent estrangera
que té allà
tot el que és Marbella
i tota aquesta companyia,
que, bueno,
això ajuda.
Allà va molta gent
que apoten aquest tipus de museus
i ho estan fent bé.
Màlaga ho estan fent molt bé.
A veure si aquí prenem nota també
i ho fem igual, no?
Sí.
Van tenir una bona època
per les Olimpiades,
semblava que Barcelona
seria el centre del món.
Ho van fer molt bé,
molt bé.
Això ho deia ara el Plensa,
no és paraula.
és que ho acabo de sentir,
que ho deia ell,
que tan bé que ho vam fer
per les Olimpiades,
tan bé que ho vam deixar a Barcelona
i que ara estigui com està,
no?
Perquè la veritat és
que l'altre dia
vaig baixar a Barcelona
i em vaig horroritzar.
Tots els carrers estan pintats.
Jo t'he de dir
que fa bastantes setmanes
que no vaig.
Ja.
i jo vaig anar a veure
a l'exposició
amb el vostre permís.
I te la vas trobar canviada
a la ciutat.
No, no, de veritat,
me la vaig trobar canviada
perquè hi ha carrers
que hi ha un carril
i aleshores
han baixat les barres,
els bars,
han posat els bars
per on passaven els cotxes.
Aleshores,
els bars tenen,
si volen,
les esceres,
per on passaven els cotxes
que no dona cap gust estar
perquè a darrere
tenen unes coses de ciment,
uns enormes blocs de ciment
i tu volen,
pretenen
que baixis a la cera
al costat d'aquests blocs de ciment
per on et passen els cotxes
perquè només ha quedat
un o dos carrils
i això no és còmode.
És que no vaig veure ningú allà, clar.
Sí, estàs a l'alçada
del tub d'escapament dels cotxes,
no entenc,
quan estàs assentat.
De costat, sí.
Sí, sí.
Vaig trobar,
sembla mentida, eh?
Però a l'entrada a Barcelona
vaig ser com diuen,
oh,
com si hagués dit
ara entro,
doncs no sé,
és igual,
perdia alguna cosa.
a Madrid, no?
Perquè feia temps
que no hi anava també a Barcelona.
I veus coses canviades
d'una època a l'altra, clar.
Al millor l'última vegada
que mai hi havia
els arbres amb fulles, no?
Ah, estava tot pelat,
tot pelat,
pocs cotxes,
poca gent.
És curiós.
Sí, segurament...
Bé, de fet,
l'Ada Colau
crec que no ha guanyat
massa bones crítiques
en quant a la conservació
i preservació de la ciutat,
és a dir, carrers,
doncs bé,
algunes,
com aquest projecte
de les Superilles,
no?, també,
o d'altres, no?,
d'integrar-te en el carril bici
que és un monopoli,
jugar...
És a dir,
sembla que juguis el monopoli
en els carrers, no?,
de carrils bici,
quatre semàfors,
un per la bicicleta,
un pel peató,
un altre pel cotxe,
que...
Sí, a més,
les bicis amunt i avall
pel carrer Urgell,
on després passa el que passa,
que la Moria del Casals
es va morir allà,
vull dir,
un cop de bicicleta,
bueno,
un cop de bicicleta
va caure per la bicicleta,
per el que fos.
Sí,
jo penso que no ho estan fent gaire bé.
A més,
no és bonic.
A l'eixample és preciós,
aquelles cantonades,
i en canvi,
ara veus tot...
Bueno,
tampoc parlem de Sant Jus,
perquè també hi ha molts colors al terra,
però bueno,
amb Sant Jus no diré res.
Home, sí,
si critiquem-nos d'allà,
podem criticar-lo d'aquí,
o almenys comentar-ho.
Home,
en lo d'aquí ja posem-nos a parlar...
A veure,
són crítiques constructives,
Glòria.
Aquí,
aquestes fulles i flors
que han posat pel meu barri,
al terra,
podrien ser una mica més petites,
no calia que abarquessin tant espai.
Sí,
les cantoneres,
no vols dir?
Les cantoneres,
d'unes cantoneres allà al carrer Indústria,
llegants.
Tampoc no calia,
no?
Naturalment Collserola,
no?
És el lema.
I de tres...
Eh?
Que,
bueno,
de fet és el lema actual,
no?,
de l'Ajuntament,
Naturalment Collserola,
no?,
una miqueta.
Naturalment Collserola,
sí.
Per això,
suposo que tot són fulles verdes,
no?
Sí,
però són fulles de platans.
Són fulles en català,
no sé com es diu,
de plàtans.
Sí,
i la del plataner,
sí,
sí.
El plataner,
aquí en llocs és que no tenim ni un plataner.
És per recordar-les.
Per recordar-les.
Com les palmeres,
que tampoc tindrem a la Pau.
Sí.
O a la Camuapa,
tampoc,
sí senyor.
Per cert,
se m'ha volia comentar-te,
abans has dit,
has passat per damunt de Tàpies,
de l'artista,
i m'ha passat pel cap una anècdota,
quan era molt petita,
vaig anar a veure una exposició,
però petita,
potser et dic,
no sé,
set,
vuit,
nou anys,
eh,
diria,
vaig a veure una exposició seva
al museu que està just davant
de Servei Estació,
que era...
Sí,
al Museu Tàpies.
Que és al Museu Tàpies,
exacte.
I recordo que a mi em va impactar
moltíssim l'obra d'aquest home,
sobretot un quadre
que era un lienzo blanc,
crec,
gairebé blanc,
amb alguna taca,
i una bamba penjant d'un costat.
I recordo en aquell moment
de comentar-li a la meva mare,
no?,
i preguntar què era allò,
no?,
què havia fet aquell home
per fer allò
i per estar allà,
no?,
i ara que me l'has comentat,
en Toni Tàpies,
m'ha vingut just a la ment,
aquell quadre en concret,
que no l'he tornat a veure mai més,
però és un artista
que després l'ha anat seguint,
no sé si era una bamba,
un mitjó,
li penjava alguna cosa,
això sí que ho recordo.
Doncs quan tornis a anar
a passar per allà davant,
te'n vas a l'acera de davant,
és que no sé si tornaré a veure,
te'n vas al servei a estació,
i mires amunt,
i a dalt de la...
Sí,
tota l'estructura metàl·lica de dalt,
no?,
hi ha una cadira,
i no sé si hi ha també un mitjà,
ara ja no me'n recordo,
però a més ara Tàpies
em sembla que està fent també,
no sé,
un salt.
Però jo dic dins, eh?
Sí.
És a dir, a dins del hotel.
No, no, jo dic a dalt del terrat.
Sí, sí,
això es veu des del carrer,
això ho he vist,
sí, sí,
però dic a dins hi havia un quadre
en el qual una cantonada
li penjava un,
no sé si era una bamba,
un mitjà,
una sabata,
alguna cosa.
Jo recordo no entendre-ho.
En el magba penja un llit
d'una barret.
També, sí,
també.
amb 8-9 anys
jo això sí que no ho entenia.
Jo ara no he anat
al Tàpies últimament,
però ara crec que hi ha també
una exposició interessant,
perquè no sé si és una retrospectiva,
ja us ho diré també,
i volia anar-la a veure
perquè s'està parlant
d'aquesta exposició.
Li hauria de donar
un vot de confiança a l'artista
perquè em va,
no em va traumar,
però recordo que
em va crear
un cert neguit artístic,
de pensar que allò era art.
sent petita.
El Tàpies,
ja posats a Fisturietes,
si no m'equivoco,
va començar a pintar
en el mateix lloc que jo.
No t'ho res a veure,
jo i ella ja ho sé,
però bueno.
Ella estava malalt.
Bueno,
hauríem d'haver-ho a la teva obra,
Glòria,
que és un artista.
Estava malalt
amb un sanatori
que hi ha
a Sant Quix de Tassafaixa,
i va començar a pintar allà
perquè estava malalt.
Però amb una malaltia
psicològica, diguéssim.
I després allò es va convertir
amb un col·legi de nena,
de noies,
i vaig estar allà,
i allà també veig començar a pintar.
O sigui,
que a vegades penso en vida.
Veu començar a pintar al mateix lloc,
més o menys, no?
He començat a pintar al mateix lloc.
Ho he de veure,
però bueno.
Home,
potser allò,
aquella tapa amb ell
també li va marcar una mica,
no?,
per després crear la seva obra.
Allà va començar a pintar.
Em sembla que allà
és on va començar a pintar.
De totes maneres,
ho tornaré a mirar
perquè si ho vaig llegir
també fa molt de temps.
va passar
i va sobrepassar
una tuberculosi.
Sí, sí.
Mira,
aquest fet històric
no el sabia jo,
Glòria.
Una cosa més que sé
d'aquest artista
que em va sobtar tant
quan era més petita.
Intentaré buscar aquest quadre,
a veure si el trobo.
El que passa és que
algú hauria d'explicar
això,
per exemple,
que t'ensenyo ara,
que és el Llau Gortal
que fa aquestes
quatre pinsellades,
que clar,
la gent quan ho veu
diu,
ostres,
si això ho sé fer jo,
bueno,
doncs posa't a fer-ho.
Com el meu pare,
un dia que vam veure
això que dèiem,
del mitjà de la cadira
dalt del...
Oh,
si això ho puc fer jo,
perquè a més ell és molt manetes
amb el ferro.
Dic,
bueno,
doncs posa't-hi,
posa't-hi,
clar,
és que...
Com les peses de Botero,
no?
És molt fàcil,
l'infles un gat
i ja el tens.
Home,
tampoc,
no?
No seria això.
A Botero vaig veure
la seva exposició
a Bogotà,
perquè ell és allà,
i té un museu
amb totes les seves obres
i ja està molt bé.
Al Museu Botero,
clar,
tot és així,
tot és d'aquestes mides
enormes
amb senyores grosses,
però bueno,
ell les fa grosses
i...
I l'altre les fan...
I l'altre les fan primes.
Exacte.
No sé si també és del Botero
una estàtua
que és com un cavall
o un toro,
no?
A la Rambla.
A Wall Street.
Bueno,
a Nova York,
a Wall Street hi ha un toro.
El toro.
Un toro,
un cavall,
un toro gravo d'aquests,
sí.
El començament de Wall Street,
aquesta que l'he vist.
Sí,
aquesta també és seva, no?
És de Botero, potser?
I, doncs,
ara no fas dubtar,
perquè...
És que no la recordo,
em sona,
però en canvi
no és prou inflada.
Per això,
per això ara estava pensant
i...
Però té les dimensions
i tot allò d'ell.
I jo aquesta l'he vista,
el que passa és que
hi ha tanta gent mirant-la
que no pots,
o sigui,
jo el dic que
tots els turistes
van a veure-la
perquè està en un lloc
molt cèntric, no?
A la Rambla del Raval
també en té una altra.
A la Rambla del Raval
també en té una altra.
I a l'aeroport,
a la Terminal 1,
en tenia una antigament,
no sé si encara existeix.
Sí,
sí, sí,
també en tenia una.
No, no,
aquí s'espavila molt
el Botero.
Sí.
Clar,
el que sí que és veritat
que, clar,
depèn de quines obres
vas a veure,
sí que és cert
que algú t'hauria de...
No sé si el propi autor,
perquè no pot ser-hi
sempre a tot arreu,
però una mini explicació,
una breu explicació
de què és el que estàs veient
i per què aquest autor
o aquest artista
està dibuixant això,
està expressant allò
o està penjant
una sabata en un quadre,
no?
I després també depèn molt...
Com s'entendre-ho molts cops.
També depèn molt
de l'Ajuntament,
de qui té cultura,
si li interessa la cultura,
si li interessa la pintura,
l'escultura
o no li interessa res.
Vull dir,
això els ajuntaments
ho fan.
Si tenim una persona
que li interessa molt una cosa...
A qui què ens interessa o no?
A la casa consistorial?
Mira,
aquí una vegada
el regidor de cultura,
no,
una persona,
si estava en cultura,
em va dir,
oh,
és que a Sant Jus no li interessa,
a la gent de Sant Jus
no li interessa l'art.
A la gent o a l'Ajuntament?
A la gent de Sant Jus
no li interessa l'art,
perquè va dir,
escolta,
perquè és que fem molt poques coses.
I verdaderament
aquesta persona
no sabia el que es deia,
perquè precisament
Sant Jus és un lloc
que hi ha molt artista,
però molt,
molt,
molt,
més del que ens pensem.
Segurament,
això no va dir.
Jo conec molta gent,
sé de molta gent
que no la conec
que viu aquí,
però és que,
a més,
n'hi ha,
o sigui,
encara que no es vegin,
potser només dormen.
però, bueno,
el València,
per exemple,
té el seu estudi a Sant Feliu,
però li viu aquí a la Rambla
i vas el diumenge
i el veus passejar.
Quan no està
a Piquín o a Xangai
o on sigui,
el diumenge va a passejar
per la tarda,
per la Rambla,
perquè jo l'he vist
amb la seva dona,
vull dir,
i el mercat,
te'l trobes també el mercat,
o sigui,
que és molt proper,
és molt proper,
doncs és el millor artista,
el millor escultor del món.
I el tenim aquí,
i en altres,
com per exemple,
m'ha passat pel cap,
no sé si també és tan coneguda
a nivell internacional,
però la Dorothea Elfrink,
que és fotògrafa,
és també una crac,
per dir-ho d'una manera
més popular,
però no sé si és molt coneguda,
tampoc.
Jo crec que ara
està fent un llibre,
ja t'ho diré també la setmana,
que me'l vaig apuntant,
perquè em sembla
que s'ha fet un llibre
amb dues persones més d'aquí,
que es va fer una exposició
i ella t'ha fet un llibre.
Sí, amb la Laura Berringo,
i ara no me'n recordo l'altra,
perdó,
se m'ha anat al cel,
però sí,
eren tres dones,
eren tres dones.
Sí,
i estan fent un llibre,
sí,
crec que estan fent un llibre.
Entenc que la part fotogràfica
la portarà la Dorothy.
Segurament.
No?
Sí.
Doncs sí,
com la Dorothy segurament
hi ha molta gent,
no?,
que dibuixa,
escriu,
pinta,
crea,
no?,
tenim la Janira Romero
que també fa peces de,
sobretot amb pedra,
no?,
comença l'exposició.
A Can Gina està.
Sí,
i ara,
bueno,
ara,
ahir vaig anar...
De fet,
demà l'entrevisten aquí
al programa del matí,
al magazín del matí.
Ahir vaig estar
a lo que serà,
lo que serà,
o no sé com,
al casal de la dona
o a la casa de la dona.
Té ubicació física?
Sí,
és la masia
de
Can Freixa.
Una part serà,
no?
En té?
Can Freixes?
Can Freixa.
Gran masia disputada
per moltes persones.
Gran masia disputada,
al final sembla
que una part,
la part de baix,
no sé si dir-te'n la part de baix
o com anida,
de moment,
a la part de baix
sembla que podrem fer alguna cosa.
O sigui,
posarem...
És que jo soc també
de dona i empresa.
Bueno,
si dic de totes les associacions
que soc de Sant Lluís...
Bueno,
una deies aquesta
i sé que hi havia el projecte
de les dones de Sant Lluís
Busquem Casa,
no?
Sí,
bueno,
sembla que aquesta potser,
però clar,
aquella masia
s'ha de restaurar molt,
aleshores,
no sé exactament,
potser fins a finals de l'any
que no es podrà fer alguna cosa,
però de moment és possible,
ho dic,
suposo que ho puc dir
perquè no és cap secret.
Ja ho he dit.
Ja ho he dit.
Que posaran una pancarta a sota,
posaran una pancarta
de dona i empresa,
ja aprofitant ara
el dia de la dona
que és el...
El 8 de març.
El 8 de març.
Em sembla que al 7
es farà alguna cosa,
s'està coent.
Doncs mira,
ja era hora que anés
prenent forma,
almenys l'ocupació de la masia,
perquè sí que ha estat
un tema molt disputat.
Ahir ens vam trobar
de dona i empresa
les persones que van voler venir
i em sembla que a l'inventa
també van haver-hi unes quantes
que van anar per donar idees
i propostes
i una d'elles és ara
ja posar una tela,
una lona...
Mentre es fan les obres,
entenc, no?
Mentre no es fa res
o mentre es fa...
Bueno,
mentre està apurat,
no?
Sí,
alguna cosa així com,
no sé,
aquí estarà la casa de la dona
o alguna cosa,
però sí,
un espai per la dona.
Home,
té molta feina que hi ha masia,
començant pel sostre,
eh?
No sé si has vist
alguna fotografia aèria,
però el sostre està molt tocat.
Clar,
és que a més una de les coses
que em van explicar ahir
que a mi em va semblar
que està molt,
molt,
molt bé,
és que aquí per les dones
potser sí que hi ha llocs
que pots anar a pintar,
pots anar a fer coses...
Exclusiu,
vols dir?
No,
que són de pagament
i no tothom a vegades
es pot pagar unes classes
perquè tal com estan,
Sant Jus,
sembla que sigui el Beverly Hills,
el que deien Beverly Hills,
però bueno,
ara de Beverly Hills
en té poc,
no?
Sí,
això era de Beverly Hills.
Sí,
a una part,
sí,
el Beverly Hills li deien
d'una part de Sant Jus.
I,
clar,
ara ja no és així
i hi ha molta gent
que necessita
doncs un espai
per fer coses
i s'intenta,
doncs això,
trobar,
es va parlar d'alguna cosa així,
de poder fer alguna cosa
per un tipus de dona
que està necessitada
i poder-la ajudar
d'alguna manera,
no?
o sigui,
això és el que vol fer
algú.
Un espai públic,
no entenc,
és a dir,
que hi pugui anar qui vulgui,
no?
Sí,
no sé exactament,
perquè ahir va ser la primera xerrada
i es parlava de què es podia fer
per aquestes dones,
com es podia fer
i allà què es podria fer,
però bé,
tot això està
molt,
molt...
Això de les coses de Palacio
van despacio,
no?
Clar,
però bueno,
les intencions són molt bones
i això jo penso que també és el que hi compta,
no?
Que es comenci a treballar.
I tenir confirmat almenys
que part d'aquesta masia
o una part d'aquest espai
serà per això,
no?
Si teniu gairebé la confirmació,
doncs,
encara més positiva.
Si no està firmada...
O està encaminat,
s'espera,
a lo millor m'estic passant
de dient coses que no...
Almenys està encaminat,
entenc.
Jo penso que sí,
que està encaminat
i que es podrà fer alguna cosa.
Home,
és un indret molt privilegiat.
Molt,
i és molt gran.
Jo vaig anar i no,
no,
clar,
la veus des de lluny
i en canvi quan la veus de prop
veus que té tres plantes,
pràcticament.
No sé si a més
deu tenir sòtanos i bodegues
perquè no vam entrar.
Segurament.
Vam estar per fora,
no?
Però és un lloc molt bonic,
bueno,
ja no diguem,
de l'espai que el rodeja,
no?
Aquell parc
que és una meravella.
Jo sempre dic que allà
en algun moment
han d'ubicar-hi,
no sé si un bar,
terrassa alguna,
per fer concerts de jazz,
concerts petits íntims,
concerts d'aquests
de vermut de migdia,
ja sé que li farà
la competència al mil·lenari,
em sap greu.
És que jo vaig pensar-ho.
Ah,
ho haurien d'aquella.
Jo vaig pensar-ho,
perquè a més,
però molt poc m'ubicar-hi,
no un bar de seques.
No, no, no,
ahir a la Masia
vaig veure que a l'entrada,
ara no recordo molt bé,
però té com una mena
d'esgraons
que podrien ser,
com tu dius,
un espai
per fer-hi,
no grans concerts,
però sí concerts,
sobretot...
Com aquesta de fons,
no?
Doncs penso que es pot fer,
perquè a l'entrada
em va semblar
que hi havia inclús
un espai
que eren com unes escales
on es podia fer
unes escales molt àmplies,
més que escales esgraons,
que no sé què devia ser allò.
Sí, com unes grades,
no?
Unes grades, sí.
O sigui,
que sí que es poden fer coses.
Jo vaig pensar-ho ahir,
perquè és un lloc ideal.
Home, i tant,
no sé si vas anar-hi
a la inauguració
quan van inaugurar,
diguéssim,
l'espai,
la Masia,
tot i que inaugurar
com està ara,
em refereixo,
farà dos estius,
és a dir,
el 19,
vam fer un concert de jazz
i altres...
Sí, no, no hi vaig anar.
I justament va ser,
diguéssim,
a la part,
no sé si és la nord
o la cara sud,
no ho sé,
a la part que dóna,
diguéssim,
a la corba dels cars,
és a dir,
la part de dalt,
i té un espai
realment preciós
i a nivell d'acústica
i de llum
era preciós.
Bé, ara hi ha el parque infantil
que pensava...
Jo l'altre dia vaig pensar
el dematí
quin parque,
ahir vaig passar a les cinc de la tarda
que és quan els nens
surten del coli
i el parc estava a tope.
Sí, a més,
ho hem fet tot amb fusta
que queda molt integrat també,
no?
I diguéssim que els tipus de jocs
són molt divertits.
Home, primer va saber que és greu
perquè vaig veure
que havien tallat arbres.
Hi ha alguns que són de banc, també.
Aquells pins tan alts que hi ha,
quan vaig veure que els tallaven
em va saber que és molt greu.
Però la veritat és que
no ha quedat malament.
No,
ha quedat bé.
És un parc que quedarà...
I quan acabin ja de fer la masia
i que ubiquin a dins
associacions,
que ha de ser una masia una mica...
ens recometes pel poble,
és a dir,
que compleixi unes necessitats
per omplir uns espais del poble,
més enllà del consistori,
que ja tenen molts espais.
De moment ja tenim el sol estar arreglat, no?
Sí, estar arreglat?
Sí.
Jo penso que sí.
No ho sé.
Jo sé que estava molt mal estat.
Perquè és que se n'anava...
Sí, sí, sí.
Estic parlant tot coses que no...
Si fóssim arquitectes, no?
O com si fóssim de l'Ajuntament.
I jo tot és...
I ens ho diran, Glòria.
Soc tot, i ja ens ho diran.
Jo prefereixo dir-ho i que em corregeixin.
Sí.
Això mateix.
Glòria, amb la broma,
ens hem passat gairebé tres quarts d'hora xerrant.
Què dius ara?
M'ha agradat.
Sí, mira, són gairebé les sis.
Ha estat un plaer.
Hem passat un tema a l'altre
i crec que ha estat molt nutritiu
per les persones que ens estan escoltant, també,
que espero que s'ho hagin passat la merda bé.
Molt bé.
Doncs gràcies.
Descobert moltes coses.
No, gràcies a tu, Glòria.
Bona tarda.
I la setmana vinent seguim xerrant.
Molt bé.
Adéu.
Adéu.
Meu sabiá, meu violão, e uma cruel desilusão, foi tudo que ficou, ficou.
Oh, pra machucar meu coração, quem sabe não foi bem melhor assim, melhor pra você e melhor pra mim.
A vida é uma escola que a gente precisa aprender, paciência de viver pra não sofrer.
A vida é uma escola que a gente precisa aprender, paciência de viver pra mim.
A vida é uma escola que a gente precisa aprender, paciência de viver pra mim.
A vida é uma escola que a gente precisa aprender, paciência de viver pra mim.
E a vida é uma escola que a gente precisa aprender, paciência de viver pra mim.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, us informa l'Ua López.
El grup municipal de l'oposició Junts per Catalunya Alcaldia Republicana
va votar en contra en el ple de gener a la modificació puntual del pla general metropolità
a l'àmbit de la carretera reial part de Torreblanca a Can Biosca.
Explicava avui el perquè a Ràdio d'Esvern l'aia Flotats, portaveu del partit a Sant Just d'Esvern.
Per això s'ha volgut referir al passat 4 de març en què es va celebrar un ple extraordinari
quatre dies després de fer l'ordinari per aprovar una modificació de planejament.
Flotats considera que la raó d'aquest ple extraordinari era justament saltar-se la llei.
Afirmava que per evitar que el promotor surti més penalitzat i hagi de fer més sessions a l'espai públic
van muntar el ple l'últim dia que acabava el pare de transició de la llei.
Assenyalava també el govern de Sant Just a qui ha acusat d'autonomenar-se a progressistes en fals
remarcant el fet com un escàndol.
A partir d'avui fins aquest proper divendres la biblioteca Joan Margarit romandrà oberta de 10 del matí a dos quarts de dues del migdia
i de 4 de la tarda a 8 del vespre i disposarà d'un espai de record en què tothom qui ho desitgi
podrà expressar el seu condol a Joan Margarit en un llibre que s'exposarà a l'espai dedicat al poeta.
Les persones que no puguin assistir-hi poden fer arribar els seus missatges a través de
b.st.just arroba.diva.cat
o amb missatges directes a les xarxes socials de la biblioteca.
Recordar que el poeta ens va deixar ahir a la tarda a l'edat de 82 anys.
Aquest espai de record forma part dels 3 dies de dol decretats per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
des d'avui dimecres i fins divendres
en els quals les banderes de la casa de la vila uneixeran a mig pal.
El Cicle Gaudí torna una vegada més a Sant Just amb la pel·lícula La boda de Rosa
de la directora Isi Arbollaín.
A punt de fer-ne 45, la Rosa s'adona que ha viscut sempre per als altres
i decideix prema el botó nuclear, engegar-ho tot a passeig i prendre les regnes de la seva vida.
Però abans vol embarcar-se en un compromís molt especial, un matrimoni amb ella mateixa.
Aviat descobrirà que el seu pare, els seus germans i la seva filla tenen altres plans
i això de canviar de vida no és tan senzill si no està en el guió familiar.
Casar-se, encara que sigui amb ella mateixa, serà el més difícil que hagi fet mai.
La pel·lícula es projectarà avui a les 7 del vespre a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
Recordar que l'entrada general té un preu de 4 euros amb 50,
i de 3 euros per als socis de l'Ateneu, Òmnium Cultural, el Club La Vanguardia i el Carnet Jove.
I això està tot per les 6.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smoove Jazz Club.
T'hi esperem.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia?
Millor a l'exterior que a l'interior.
Millor amb poques persones que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla que fora.
Millor poc temps que amb molt temps.
Millor persones de risc baix que de risc cald.
Informa-te'n a canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
Ara escolta el pàdio d'Esper.
Sintonitza el pàdio d'Esper.
Bailar i les sentuts.
Bailar i les sentuts.
Iam addicts.
Iam addicts.
And only possibly addicts.
That pass no matter how slow you smoke him.
Take on the happy thoughts.
Recording on retards.
Cause I can't hit you down.
I can't hit you down.
To break my knees.
Do as I please.
Yeah I can't hit you down.
I can't hit you down.
To break my knees.
Do as I please.
Yeah I can't hit you down.
Get down.
Get down.
Get down.
Get down.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
carn durant la quaresma.
Jo t'havia dit,
hagués pensat que era treure carns, és a dir,
ensenyar, no? És a dir, mostrar-te.
Sí, hi ha un punt
en què et mostres per carnaval,
però és això,
és la carne levare, de treure la carn.
I si parlem de carnes toltes,
el toltes ve de
tolere, que significa treure.
No tolerar, que hi ha gent
que sempre havia fet l'il·lusió de tolere,
com tolerar, com veurem després
per carnaval tot s'hi val,
i era una mica que tot està permès, però no és el cas,
sinó que tolere també significa
tolere, molt bé, sí, sí, sí.
Significa treure, i l'alocució
original llatina completa seria
domènica prima, carnes tollenda,
que és el primer diumenge
abans de treure la carn, que és
per caure per...
T'has aprovat en italià, eh? Molt bé. Gràcies.
Falta perfeccionar l'accent, però bé,
anem millorant, anem millorant.
M'hauré de fer una immersió lingüística
a Itàlia. Doncs això,
de carnes tollenda, doncs,
passaria a carnes toltes.
I, com dèiem, és sempre el primer diumenge,
és una celebració per tenir en el calendari
lunar, per aquest motiu és una festa mòbil,
sempre es va movent el carnes toltes,
i sempre es va movent la
setmana santa, perquè set setmanes
després de la primera lluna plena,
passat el ciutici d'hivern.
Això, doncs, es calcula,
i ja està, i es sap
la data del carnes toltes. Sempre,
això sí, ha de començar amb dijous
gràs i acabar amb dimecres
de cendre. I, com deia abans,
són aquests dies en què està
tot una mica permès, la disbauxa,
les tonteries, les bromes, les disfresses,
i és una mica en el sentit aquest
d'acumular diversió abans
de la quaresma, abans de
les restriccions que portava implícita,
que és veritat que ara ja no és una cosa
que se segueixi, però
diguéssim que un segle
podríem ubicar-nos més o menys mig,
jo un segle abans, sí que la quaresma
era una cosa molt més seguida
o molt més respectada
pels creients.
I això, per això es diu
aquest per carnaval tot si val.
Aquesta és la bona.
Aquesta és la bona, que és,
bé, doncs vinga, anem a passar-nos-ho bé,
que després haurem de passar comptes.
I amb qui haurem de passar en comptes?
Doncs segurament amb el capellà.
I per això hi ha aquesta frase que és
carnaval amb la dona,
pasqua amb el capellà.
Passa-t'ho bé,
fes tots els pecats possibles
durant el carnaval,
que hi ha a la quaresma,
et tocarà anar a missa,
passar-te i passar...
Sí, sí, sí.
I aquesta, aquesta a mi m'agrada molt,
és molt metafòrica
i la vaig trobar l'altre dia
i és veritat que l'havia sentit
i feia temps que la tenia oblidada,
que és anar a fer un carnestoltes,
que és quan algú va mal vestit,
va amb mal conjuntat de colors
o amb roba vella,
se li diu que va a fer un carnestoltes,
que és una mica aquesta al·lusió
que sembla que vagi disfressat
o que vagi vestit com un pallasso.
Algú d'aquesta gent que dius
ostres, o és del tònic
o alguna cosa li passa
perquè avui no s'ha conjuntat bé els colors,
doncs seria una mica...
Una mica...
Una mica disfressat, no?
A vegades també es diu
aquesta persona una mica disfressada,
no?, quan no toca.
Exacte.
O fas el ridícul,
que això és una mica més exagerat,
però en el sentit de dir
igual vas amb xancles
en ple mes de novembre.
I pot ser això,
va fet un carnestoltes.
No sé si cal tornar enrere
per parlar de temes d'amor
o seguim amb temes de carnestoltes.
Sí, sí, parlàvem abans d'amor...
O hi ha una fusió.
Hi ha una fusió.
Perquè hi ha un que diu
amor de carnestoltes,
casaments de revoltes,
o casament de carnaval,
casament que res val.
Home, clar,
serà com una mica Las Vegas,
no?, això, David.
Exacte.
Exacte.
Una ovella us casa.
Exacte.
El símil seria aquest.
Elvis Presley,
no sé qui seria l'Elvis Presley,
Lluís Llach,
amb tot el respecte,
amb en Nel Serrat,
casant-nos en una capella
de qualsevol racó de Catalunya.
I ara sí,
passem a aquesta part
que a mi sempre m'agrada molt
dels refranys,
que és la meteorologia
i el món agrari,
perquè també hi ha de carnaval
que ens parlen d'això.
La primera és del món agrari,
també amb un tint de meteorologia,
que és carnaval gelat,
espiga granada.
Què vol dir això?
Que fred per carnaval
portarà una bona collita,
una espiga granada
és una espiga que conté molt de gra,
que per tant assegura
una bona producció.
Vam parlar al principi d'aquest any
també de que,
ara no recordo la frase,
però determinats freds
a l'inici de les collites
els van bé a les collites
per agafar força,
doncs diguéssim que per carnaval
sigui glaça,
per alguns determinats cultius
els va bé.
I després n'hi ha una
que seria la versió de la candelera,
que és carnestoltes mullades,
pascues assolellades,
que és si la candelera plora
l'hivern és fora,
si la candelera riu l'hivern és viu,
doncs això passaria
amb el dia de carnestoltes
si plou.
Ens assegura que les pascues,
segurament una referència
al diumenge de pascua,
serà,
farà un dia assolellat.
Ara sí.
Ara sí,
és que avui vaig una mica
amb aquest petit retras,
musicalment parlant,
però ara ha entrat
la cançó que volia.
Què més amb el carnestoltes?
Ara sí,
ambientat sonorament.
Va,
doncs ja per acabar,
és parlar una mica de,
potser no és una disfressa,
però sí,
metafòricament sí,
perquè és aquesta frase
que jo crec que sempre
l'hem sentit més en castellà,
que és més sonora en castellà,
que diu,
aunque la mona se vista de seda,
mona se queda.
Mona se queda,
sí senyor.
es pot dir en català
perquè es pot traduir,
perquè diguéssim
que no es va dir
originàriament en castellà,
però mira,
queda bé en castellà.
I jo crec que és una mica
que pels que no hem sigut
agraciats per la vida,
doncs per més vestits macos
que ens posem,
per més que ens modem,
mira,
per dintre serem,
seguirem sent igual de lletjos
o per fora,
vaja.
Però veurem que
la vegada que es va dir
originàriament aquesta frase
o la primera vegada
que hi ha constància
a la literatura
té un significat
una mica diferent.
I això,
hi ha diverses referències
a la literatura,
no obres de diferents èpoques
i diferents autors.
El primer seria
a top a Grècia
al segle VII abans de Cris,
per tant ens n'hem d'anar
molts anys enrere,
que expliquen
una faula
que un faraó egipci
va ordenar
que diverses mones
aprenguessin a ballar.
Mones d'animals, eh?
Sí, sí,
els animals
que aprenguessin a ballar.
Un mestre de ball
els va ensenyar uns passos,
les mones
el van aprendre
i el dia de l'actuació
les van vestir
molt elegants
amb uns vestits de seda
molt, molt, molt macos.
Però durant l'actuació
algú del públic
va tenir la pensada
de tirar unes nous,
uns fruits secs
a l'escenari
i les mones
es van preocupar
més de menjar
que de ballar.
La gent,
al veure,
ho va seguir llançant
fruits secs
i l'actuació
va ser un desastre
i aquí és quan a Sop
diu
encara que la mona
es vesteixi de seda
en simple mona
es queda.
I com dèiem
és més una al·lusió
al comportament
que a la bellesa.
encara que la mona
li vulguem
donar característiques
humanes
o la volem fer
comportar
com un humà
seguirà
sent un animal
salvatge.
A Lluciada
s'ha mòsat
s'ha mòsat
Déu-n'hi-do
al sigle
a Síria
al segle II
ja una mica
més a prop
fa servir
la mona
sempre és mona
encara que es vesteixi
de púrpura
que segurament
és una inspiració
d'aquest original
d'Azop
i que el púrpura
hauríem de veure
si era un color
que era considerat
un color molt elegant
a l'època
i aquest
que no ens agradarà
tant
d'Erasma
de Rotterdam
que va viure
als Països Baixos
entre el segle XV
crec que és un nom
que ens sona una mica
ja que
l'hem sentit
i utilitza aquesta frase
després d'una dissertació
sobre la falta
d'intel·ligència
de les dones
jo ja t'he dit
que no ens agradaria
però jo
l'he volgut portar
diu
de la mateixa manera
que conforma
el proverbi grec
encara que la mona
es vesteixi
de púrpura
mona es queda
així la dona
sempre serà dona
és a dir
estúpida
sigui quina sigui
la disfressa que doni
carai
jo no estic d'acord
quins ous
perdó
l'expressió
però Déu-n'hi-do
ara es m'ha derrot
no sabia que
per sort
era així
sí, sí
de misògid
sí, sí
Déu-n'hi-do
per sort
aquesta expressió
ha quedat més com
per enfotre'ns
no tan com
d'algú que és lleig
però sí que
la fem servir
per fer broma
per dir-li
a algú
si ja et pots posar guapo
que no hi ha
res a pelar
no ho arreglarem
també s'utilitza molt
al contrari
sense aquesta frase
que a vegades
és que qui té perxa
la té
o també s'utilitza
a l'altra banda
el que té
qui té l'elegància
la té sempre
és a dir
pots anar amb pijama
que igual
és molt elegant
també s'utilitza
com a part més positiva
doncs avui
no saludarem pas
a l'Erasma
de Rotterdam
ni de bon tros
però sí que saludem
el Cupido
que ha passat per aquí
i Oriol
gràcies
una tarda més
per passar pel programa
i desgranar-nos
aquestes frases
i paraules
avui entre el Carnes Toltes
i aquest Sant Valentí
que vagi molt bé
i fins la setmana vinent
gràcies
Ràdio 2B
98.1
Carave
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
díaz
i
ara esgotes
arqueòlegs
i
sintonitza
arqueòlegs
de Sant Hendús
n'hivern
també
molt bé
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà.
S'ofereixen visites guiades amb inscripció prèvia, trucant al telèfon 93 480 95 64.
Espai Marc Arts, la nova sala d'exposicions municipal de Sant Just d'Esvern.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Millor a l'exterior que a l'interior.
Millor amb poques persones que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla que a fora.
Millor poc temps que molt temps.
Millor persones de risc baix que de risc cald.
Informa-te a canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
Salut de Catalunya.
Últim espai d'aquest programa, del programa número 702 de la plaça Mireia.
I ho fem en aquest últim, gairebé quart d'hora que ens queda.
Per això obrim també el telèfon per parlar amb el Rafel,
que el tenim a l'altra banda.
Rafel, bona tarda.
Hola, Mireia. Molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Deia que avui, entre altres temes, parlarem una mica de l'evolució de l'economia
o la previsió, més aviat, de l'evolució de l'economia
d'ara aquest, de cara a aquest 2021.
Sí que és cert que moltes vegades, quan parlem en aquest espai,
al final que vam comentar que la situació no és massa favorable en molts àmbits.
A veure si avui podem desgranar quin futur més, entre cometes,
imminent li espera l'economia d'aquest país en concret per aquest any,
per l'any actual.
Doncs amb això estem, per què?
Perquè ja començaran a sortir indicadors de cara a lo que ens ha costat,
de cara al 2021.
Ara acabem de tancar el 2020.
I, bueno, doncs no deixa de ser una miqueta la continuació de tot.
És a dir, què es preveu?
Es preveu que el primer i segon trimestre,
el primer trimestre, com ha hagut el rebrot de la Covid,
s'ha donat una miqueta per perdut,
perquè la vacunació no s'està anant a la velocitat que havíem previst
o que teoricament havíem previst.
Doncs, bueno, aquest primer trimestre
danyarà una miqueta la recuperació.
La recuperació arribarà més tard.
En funció de com vagi el segon trimestre,
com encara no es podrà obrir tot el que és restauració i això,
encara estarà bastant danyada de cara a Setmana Santa.
Per això que el primer i segon trimestre
apunta que no n'hi haurà una recuperació com a tal,
però n'hi haurà una cosa important,
que potser ja de cara al segon trimestre
no es destruirà tanta riquesa,
no n'hi haurà tanta destrucció d'atur,
que era la part més complicada,
perquè de tenir en compte
que la majoria dels ERTOs van començar
al mes de març-abril de l'any passat,
amb la qual cosa ja hem fet un any.
I hem acabat si s'acaben els ERTOs,
que en principi hem dit de prorrogar-los
fins al mes de maig,
perquè s'entén que la pandèmia
es va fer al tancament
el 15 de març del 2020
i es va prorrogar fins al maig del 2020
i a les hores dels ERTOs
també es prorrogarien fins al maig del 2020.
Això és el que afecta Espanya.
És clar, tot això què és?
Tot això està lligat al creixement
serà a nivell mundial
i en què estarà també,
òbviament,
què ens afectarà Europa
i què ens afectarà Espanya.
És que tot això ens agradi o no ens agradi
ser amb l'aldea global.
És a dir, això és el que hi ha.
Que estan els indicadors
qui els està aportant principalment?
Doncs els dos indicadors
de cara a aquest any.
Per una banda ho està dient l'OCD
i per una altra banda
ho està dient l'FMI,
el FMI, el Fondo Monetari Internacional.
No tenen gaires divergències.
La divergència que n'hi ha percentualment
ve donada en què
uns diuen
que començarà abans la recuperació
perquè es podrà vacunar abans
i l'altra diu
que començarà més tard
perquè la previsió de la vacunació
serà a més llarg termini.
Hem de tenir en compte
que perquè això funcioni
hi ha d'haver-hi la llamada
immunitat de rebany.
És a dir,
que han d'estar vacunats
gairebé el 70% de la població.
No vol dir vacunat.
Quan es diu
han d'estar vacunat el 70%,
no vol dir
si totes aquelles persones
que ja hagin passat el Covid
i tinguin anticuerpos
no es tindran que vacunar
amb la primera tongada.
Es podran esperar
sis mesos més.
És a dir,
perquè prèviament
seran les persones de risc
que ja l'hem nombrat moltes vegades
i el que no hagi passat
aniran fent
el tema de les vacunacions.
Aleshores,
clar,
què preveu l'OCD?
L'OCD normalment
s'ha costat més
a l'estimació mundial
que no pas
l'FMI.
L'FMI
sempre va una miqueta més
de retard.
L'OCD
preveu un creixement global,
global,
on dic global,
és a nivell mundial.
Del 4,2%
el 2021
i un 3,7%
de cara al 2022
a nivell de l'economia
mundial.
Però també tenint en compte,
ja diuen,
principalment
en funció
de la puesta en marxa
de la vacunació,
això és el que han dit,
i l'eficàcia
de les polítiques fiscals
que cada país
està
o cada gran
regió
s'estan aplicant.
En Europa
ens hem d'en recordar
que
l'any passat,
al mig de maig
de l'any passat,
la senyora Merkel
i el senyor
el ministre francès,
quan surt el Macron,
van ser
els grans impulsors
d'aquella
xifra
tan magnificada
en aquell moment
dels 700.000 milions
dels quals
142.000
li pertoquen a Espanya
amb dos conceptes
diferents.
Clar,
Europa sí que
s'ha posat
les piles
per dir
anem a invertir
en tota una sèrie
de coses
de l'economia
per poder recuperar,
per poder sortir
tot això
endavant.
Els deures
estan fets,
falta
que això
està condicionat
aquí a Espanya
d'anar presentant
els projectes
i li iran
donant
el que vagi demanant
però en funció
d'aquests projectes
que presenten
tenen carilluns
si no tindrem
problemes.
Mentre que
l'OCD
diu
escolta
el 2021
podem arribar
a greixer
un 4,2
el FMI
diu
un 5,5
durant aquest
any.
Es basa
en
el FMI
es basa
més
que
la vacunació
estarà
abans
que cap a l'estiu
estarà
al 70%
i l'OCD
diu
no pensem
que estarà
no serem
tan optimistes
però
serà
alguna cosa
més lent.
Jo realment
m'acosto més
a lo que
plantegi
l'OCD
i l'OCD
ens està dient
que de tot
aquest creixement
que n'hi haurà
el 2021
pràcticament
la part
més forta
del creixement
econòmic mundial
vindrà
de Xina.
i les
economies
de l'OCD
restants
creixeran
al voltant
del 3,3
que quan
diu
el món
recuperarà
el 4,2
vol dir que
Europa
tot això
estan enrolant
de 3
3,3
3,4
tenint en compte
que a nivell
europeu
es va baixar
un 8
un 9%
i a Espanya
van caure
un 11%
la caiguda.
És a dir
que això
és la realitat
perquè l'economia
a Xina
en 2020
va acabar
creixent
encara que és
més mentida
que ells
van
deixar
també
de Xina
van arribar
molts
tots
els contenidors
de mascaretes
d'epis
tota aquesta part
més sanitari
d'ociaritirar
per entendre'ns
d'un sol ús
va arribar
gran part
per no dir
gairebé la totalitat
va venir
de país
de la comissina
va ser així
ells
van tancar
una ciutat
sencera
de 10 milions
van veure
que el problema
no el tenien controlat
i van tancar
una regió sencera
que tenien
47 milions
i van dir
d'aquí no surt ningú
però clar
la resta
del país
el 1250 milions
restant
van continuar
funcionant igual
amb la qual
degut a això
les altres
economies
al frenar-se
ells no podien exportar
només
EPIs
no dona creixement
si quan la fàbrica
d'automoció
tot això
es va aturar
no van poder exportar
però que internament
i internament
va continuar
va continuar
funcionant
i a més a més
ja de cara
al 2021
es preveu
que a Xina
creixi
un 8%
que són
palaures
mayores
i més ara
també amb el canvi
de presidència
als Estats Units
que Trump
no els va posar
massa fàcil
diguéssim
i ara amb Joe Biden
sembla que sí
que tornen a obrir
les portes
a noves negociacions
a baixar els aranzels
per tant també
se'ls hi posa
el vent a favor
que s'acostuma a dir
no no no
que se'ls hi posa
no
que el tindran
tot a favor
és a dir
el vento
viene de cara
a Xina
hem d'anar
i hem d'anar
interioritzant
que el 2030
serà la potència
la primera potència
mundial
econòmicament
i quan es diu
econòmicament
tot el que portes
a darrere
hem de tenir en compte
que gairebé
una tercera part
de la deuta
del món
està amb el seu poder
nosaltres diem
aquí a Europa
nosaltres hem de tenir
deute
la deuta espanyola
el 30%
està en mans
dels xinos
això què significa?
que vostè no me vinga
a protestar
i a dir-me
que jo he de fer
un tema
al meu país
per què?
perquè ens tindran agafats
això funciona
a nivell econòmic
són els que
aniran tirant
que té
que si es creixen
un 8%
Europa
que és un gran
el continent
exportador
ens beneficiarà
del creixement
precisament
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de Xina
principalment
eh
principalment
serà Alemanya
perquè és la que més
la que més es porta
però bueno
Alemanya es porta
Audis
Volkswagens
i
aquests cotxes
però en Espanya es fan
molts productes
que van a parar
aquests cotxes
és a dir que quan trasmés
Audis
Mercedes
Porsche
envien a Xina
les fàbriques espanyoles
que fan components
doncs més material
enviaran a Alemanya
amb la qual cosa
ens acabem beneficient
de retruc tots
és a dir
això és el que
això és el que s'està
preveient
que serà Xina
la que tirarà
perquè
veig d'una altra situació
i
respecte a la
zona
europea
doncs bueno
aquí
estan dient
que si creixera
al voltant del 4,8
més o menys
és a dir
que
Alemanya
com ara
també tenen
unes eleccions
però potser
creixerà
algo menys
creixerà un 3
i Espanya
de moment
l'OCDE
diu que
estimen un creixement
a la prop del 5%
però clar
el 5%
tenint en compte
que l'11
el 2020
ben caurà un 11
vol dir que
fins al 2023
no acabarem
d'estar
al mateix nivell
del 2019
és a dir
això és el que
ara
per ara
s'està
és a dir
que l'economia
s'està reactivarà
sí
però no serà
amb la força
que n'hi havia
perquè la pandèmia
s'està
allargant
i aquesta tercera onada
no estava prevista
en lloc
per no anar més lluny
els pressupostos generals
de l'estat espanyol
es van fer
basats en què Espanya
creixeria
gairebé
un 7%
és a dir
quan no arribarà
quan no arribarà
ni al 5
és a dir
l'estimació del 5
normalment és que Espanya
es quedin un 4,2
un 4,5
perquè si no n'hi ha
vacunació
si no n'hi ha
tot això
no està més aviat
resolt
tornarem a passar
un estiu
complicat
ja no serà un estiu
ja seran dos
ja no seran una setmana
ja seran dos
en la qual
l'hauríem perdut dos anys
i la recuperació
espanyola
ens agrada
i no ens agrada
i bé lligada
de la mà
del turisme
i el servei
servei vol dir
quan fan actes
que fan reunions
i pensions
i tot això
ja de moment
el mobile
ja han tralladat
el mes de juny
però ja no vindrà
la mateixa gent
que van vindre
el 2000
no s'afegeix també
la por
o també aquestes
quarantenes
que es puguin
seguir imposant
als països
on arribis
etcètera
etcètera
exacte
exacte
volia mencionar
també
hi ha un creixement
previst pel 2021
que diguem
que serà
més o menys
entre el 40
40
al 45%
del que ha caigut
el 2020
llavors
el 2022
acabaríem
recuperant tot
o gairebé tot
i el 2023
seria quan l'economia
estaria
haurem perdut 3 anys
doncs sí
això és el que tenim
Mireia
veig que va a veure
més
i queda sense temps
sí senyor
t'anava a afegir un tema
però me'l guardo
per la setmana vinent
que és una mica
el ritme de vacunació
a altres països
com per exemple
Israel
que van gairebé
pel 40%
de la població
vacunada
però hem de deixar
aquí l'espai d'avui
així que refer
gràcies una tarda més
i fins dimec
no res al contrari
fins al mes vinent
adeu
perfecte
bona tarda
adeu
doncs vinga
Bohemian Rapsodim
aquest cuin de fons
per marxar
del programa d'avui
per acabar
per acomiadar-nos
i dir-vos adeu
fins demà
que esperem
que hagueu gaudit
amb nosaltres
igual que ho fem
nosaltres cada dia
i demà de 5 a 7
tornem a ser aquí
així que fins demà
adeu
aation
hi