Every time that you get undressed, I hear symphonies in my head, I rock this song just looking at you, oh-oh-oh, yeah the drums they swing low, and the trumpets they go.
Doncs així mateix es diu la cançó Trumpets, és de Jason Derulo, i amb aquest tema obrim la plaça Mireia d'avui dimecres 4 de novembre.
Molt bona tarda a tots i a totes, i benvinguts de nou. Estem en directe des de Ràdio d'Esvern, i ara mateix són les 5 i 10 de la tarda.
Hem escollit aquest tema per animar una mica, perquè ahir era un dia gris, i avui repetim, en un dia gris, tal com ens havia anunciat el Carles Rius,
a l'espai de la previsió meteorològica d'aquest dilluns, però per avui no us preocupeu, que us portem molt de contingut
perquè estigueu entretinguts amb nosaltres, per fer-vos companyia, ja sabeu que som fins les 7 de la tarda aquí,
i que esperem que ens estigueu escoltant a través del web de ràdio d'Esvern.com, a través del dial del 98.ufm,
o a través de les aplicacions mòbils per iOS i per Android.
I avui començarem repetint un espai de literatura, vull dir repetint, perquè ahir vam tenir l'espai de literatura,
amb l'Oriol Seneuge, i avui tornarem a tenir, i és la primera cosa que farem, a la Gemma Lienes, l'escriptora, la Gemma Lienes.
De fet, ja vam parlar amb ella fa més d'un any, cap al març del 2019,
quan parlàvem d'unes de les seves obres que havia presentat, El Fil Invisible.
Doncs bé, avui parlarem de dues obres, dos llibres, petits contes amb grans valors,
un llibre dedicat als més petits i petites, i Drets fràgils, autobiografia d'una generació de dones.
Parlarem amb ella, descobrirem més temes sobre aquestes dues obres,
i què més? A la primera hora tindrem també la tertúlia de cinema amb els nois més joves d'aquesta casa, d'aquest programa.
Seguirem a la segona hora amb l'Oriol Lluc.
Avui donarà molt de sí parlar del tema que ens porta, perquè parlarem de sopes,
però no de sopes per cuinar, sinó de sopes en aquest espai de frases desfetes.
Us sonen algunes frases fetes, com per exemple,
estar a sopa, o estar com una sopa, o quedar-se a sopa.
Que sapigueu que el nostre Twitter, arrobapeleg, i jo veig,
mira, ja hem tingut un boom avui amb aquesta temàtica,
gràcies a Màrius Serra, entre d'altres persones que ha col·laborat a expandir i afegir noves frases.
A Mallorca, per exemple, es veu que els nens,
quan estan vençuts per un joc, acostumen a dir sopes.
Doncs bé, descobrirem altres terminologies d'aquestes frases fetes,
amb l'element en comú que serà la sopa.
i acabarem el programa d'avui parlant d'economia en temps de Covid,
amb l'economista Rafel, com fem cada dimecres.
Tot això comença a partir d'ara mateix.
i hi ha una malla
que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua.
El programa de les parelles lingüístiques
a B-XL.cat
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
A l'escoltes ràdio d'esmerc,
sintonitzes ràdio d'esmerc,
de ràdio de Sant Lluç.
A l'escoltes ràdio d'esmerc,
de ràdio d'esmerc,
de ràdio d'esmerc,
de ràdio d'esmerc.
Doncs bé, entrem avui al primer espai,
com us havíem anunciat,
tenim a la Gemma Lienes,
a l'escriptora,
al telèfon.
Bona tarda, Gemma.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ben tornada a ràdio d'esmerc
i benvinguda a la plaça.
Mireia, al programa.
Escolta, fa molt de temps
que vam parlar no per telèfon,
va ser presencial, diria,
que va ser al març del 2019.
Han passat moltes coses des de llavors
i volem seguir una mica el teu fil,
parlant també d'aquest fil invisible
que vam parlar en el seu moment.
Volem seguir una mica aquesta trajectòria,
un any i mig més tard, com deia,
i amb una pandèmia pel mig,
doncs tornem a tenir-te
per parlar de, precisament,
dues obres que,
si no vaig mal encaminada,
Gemma, avui es publiquen.
Sí, sí.
Avui surten
els drets fràgils
i els drets fràgiles.
Aquestes dues surten avui.
I els petits contes, no, també?
Grans valors?
Els petits contes
amb grans valors
i els petits contes
amb grans valors
va sortir fa uns dies.
Ah, val.
Fa molt poc,
crec que ha sortit.
Fa molt poc, sí.
Avui,
de sortida,
bé,
fa uns dies
d'aquests petits contes
grans valors
i drets fràgils,
d'aquesta autobiografia
d'una generació
de dones.
Comencem, si et sembla,
parlant
de l'obra,
podríem dir,
més infantil,
d'aquests petits contes
amb grans valors,
que no sé si té a veure
una mica en l'època
que estem vivint.
Doncs mira,
al començament,
quan els vaig començar a escriure,
no tenien aquesta relació
amb la Covid,
però tenien la relació
amb un llibre anterior
que és un llibre
que es diu
El llibre de les emocions
per nenes i nens,
on hi ha 28 contes
que tenen
una voluntat
lúdica
de divertir
les criatures,
però a la vegada
la voluntat també
de treballar
les emocions.
Arrel d'haver escrit
aquest conte,
aquests 28 contes,
vaig pensar
que podia escriure
un llibre
sobre valors.
Valors
que no tenen a veure
amb la moral,
sinó amb l'ètica,
és a dir,
amb la filosofia,
amb la idea
de tenir unes pautes
per viure com a individus
i per fer una societat millor.
I així vaig començar
a escriure
10 contes
per aquest llibre
de petits contes
amb grans valors,
amb la idea
de fer una altra vegada
uns contes
que poguessin
interessar nens i nenes
i a la vegada
que continguessin
a cada un d'ells
el treball
d'un valor,
d'un valor ètic.
Però mentre l'estava escrivint
ens van confinar
i aleshores
dels contes
que em quedaven
per escriure
n'hi va haver tres
que els vaig destinar
a treballar valors
que em semblava
que podien ser útils
per a les criatures
justament per aguantar
o per portar millor
tota aquesta època
que estem visquent.
I aquests valors
són, per exemple,
no sé si són l'amistat
o no sé si
l'enteniment
entre nosaltres,
la paciència, no?
Bé,
cada conte
té un títol
que és el títol
lúdic
per entendre'ns
i després
té un subtítol
que és per la persona adulta
que explicarà el conte
o que vol treballar el conte
que explica
quin valor
s'hi treballa.
Per exemple,
hi ha
el títol
de moltes gràcies,
moltes gràcies
i el subtítol
del valor que s'hi treballa
és saber demostrar gratitud.
O la baralla
d'en Pol i en Guiu
i és tenir capacitat
de reconciliació.
o una altra
que és
mico,
vés-te'ns als arbres
que és posar-se
a la pell de l'altre
i entendre
el seu punt de vista.
O, per exemple,
un rastre d'estrelles
que és
saber reconèixer
les qualitats
i els mèrits
de les altres persones.
N'hi ha tres,
ja deia que
concretament
els vaig escriure
pensant
en tota aquesta època
tan dura
que ens tocava viure.
Un es diu
el mercat de galetes
i treballa
al ser capaç
de comprometre's
en causes comunes
i ajudar els altres
perquè
això se'n va córre
quan sortíem
al balcó
a aplaudir
a la gent,
als sanitaris,
sanitàries
i a la gent
que netejava els hospitals
per tot el que
estàvem fent
per nosaltres.
Però em va semblar
que a part d'aplaudir
que hem de fer,
hem de comprometre'ns
amb la societat
d'altres maneres.
Per exemple,
jo crec que una de les maneres
per comprometre's
en aquests moments
és seguir
totes les normes
que ens diuen
de portar mascareta,
rentar-se les mans,
vigilar molt
a no reunir-se
amb gaires persones
o no canviar
el nucli familiar.
Tot això
em sembla important
perquè és una manera
de comprometre's
amb la societat.
Una altra és
va,
no passa res,
que es treballa
a respectar
el medi ambient
perquè en part,
en part,
no tot,
però en part,
el Covid
és un resultat
de la nostra manera
predadora
d'actuar
d'actuar
i, per tant,
cal que aprenguem
a respectar
molt més
el medi ambient,
aprenguem
a reciclar,
aprenguem
a no fer malbé
la capa d'ozó,
aprenguem
una sèrie de coses
que són importants
perquè el planeta
ens pugui durar.
I l'altre,
que és també
relacionat amb la Covid,
és aprendre
a tenir paciència.
Es diu,
vull sortir al carrer,
és d'una nena
que vol sortir
però està nevant
i no pot sortir
i és com aprendre
a tenir paciència.
Aquests,
concretament,
estan molt relacionats
amb la Covid,
però n'hi ha d'altres,
per exemple,
Clop,
el Conill Blanc,
que és ser responsable
de les pròpies accions
i dels pròpies compromisos,
o, per exemple,
ha jugat a fer-hi plantar
aquesta nit d'exposició
pel diàleg
i s'ha de fer pactes.
Però,
en aquest compte,
també explico
com,
quan no arribem
a fer un pacte,
podem arribar a pactar
el desacord.
Tots aquests valors,
aquests grans valors,
escrits en petits contes
que, com bé explicaves,
també van dirigits
a que els pares
els hi expliquin
als seus fills.
Filles,
per tant,
són valors compartits,
no només dirigits
als nens i nenes
o infants,
sinó és un moment
de compartir-ho,
també amb els pares referents.
Exacte,
a veure,
són valors
que són per nens i nenes
i també per adults,
per gent adulta,
per tant,
són valors compartits.
Els contes,
de fet,
estan pensats
perquè o bé
nens de més de set anys
els puguin llegir sols,
o bé
perquè els puguin
escoltar
nens i nenes
d'entre 3 i 7 anys
si els expliquen
els pares,
les mares,
el professorat.
Jo ho he pensat
per un ampli
ventall de gent.
Passem,
ara,
si et sembla,
Gemma,
parlar d'aquesta obra
de no ficció
per adults,
aquesta última
que has publicat,
Aquests drets fràgils,
una autobiografia
d'aquesta generació
de dones
per ubicar una mica
també els oients,
i em corregeix,
si vaig ben encaminada,
però crec que dels
aconteixements que més
han marcat la teva mirada
en alguna entrevista
o en la teva pròpia web,
també ho expliques,
han estat
al maig del 68 francès,
no?
I aquests primers passos
podríem dir cap al moviment
feminista
també cap a Catalunya.
Parlem d'aquestes protestes,
vagues,
manifestacions,
tot això és el que et va marcar
una mica
per després
engegar aquesta,
no sé si dir-ne flama,
no?,
per tirar endavant
i escriure aquests drets fràgils
o no?
No et pensis,
de fet,
soc feminista
des de molt abans
del maig del 68,
a mi em va fer feminista
el moment
que em va tocar viure,
jo soc del 51
i ja des de molt petita,
però des de molt petita
t'ho dic de veritat,
no entenia
moltes de les coses
que passaven al meu voltant,
per exemple,
no entenia
perquè les nenes
havíem d'estudiar
coses diferents
de les dels nens,
a les nenes
ens feien estudiar
labors,
al batxillerat
i als nens no,
o per exemple,
no entenia
perquè la meva mare
que li agradava molt treballar
havia hagut de deixar
la seva feina
quan es va casar,
no entenia
no entenia
moltes coses,
no entenia
el pensament
patriarcal
i em rebelava
contra ell,
tenia grans discussions
amb el meu pare
des de molt petita
i a l'adolescència,
perquè jo no sabia
que era feminista,
a l'adolescència
va ser quan
llegint a la Simone de Beauvoir
i llegint
la Betty Friedan
va ser quan
em vaig adonar
que jo era feminista.
Hi ha dones
de la meva generació
que em diuen
no sé com és
que et va ser feminista
i jo penso
jo no sé
com totes les dones
de la meva generació
no s'hi van fer
per fer.
Sí, no?
Clar.
Exacte.
I aleshores,
en aquest llibre
el que he volgut
és explicar
precisament
per això
has dit
drets fràgils,
no?
Perquè els drets
de les dones
són tan fràgils
que els podem perdre
en qualsevol moment.
De fet,
això és que
el que ens va passar
a les dones
de la Segona República
que vivien
amb unes lleis
igualitàries
és veritat
que les mentalitats
no ho eren del tot
o no ho eren gaire
però
com a mínim
les lleis
igualaven les dones
als homes
però en canvi
quan es va acabar
la Guerra Civil
o fins i tot
abans d'acabar-se
Franco va instal·lant
la dictadura
amb unes lleis
terribles
contra les dones
les dones
van perdre
tots els seus drets
no podien fer res
i clar,
jo m'imagino
les dones de la República
que d'un dia a l'altre
es van veure privades
de tots els seus drets
el llibre
també vol ser
una autobiografia
en el sentit
que vull reflectir
la veu
de moltes dones
vull reflectir
una veu col·lectiva
la veu
de les dones
que han lluitat
per aconseguir
aquests drets
com per les dones joves
que ja se'ns han trobat
conquerits
però que han de
continuar batallant
perquè aquests drets
no es perdin
mira, avui
llegia
que a l'Husiana
avui
s'ha retirat
el dret
a l'avortament
a Polònia
no fa gaire dies
es va decidir
que l'avortament
en cas
que el fet
tingués
una malformació
tampoc
estava permès
els brecs
de les dones
són molt fràgils
i et dic
aquesta autobiografia
pretén reflectir
la veu
de moltes dones
tant dones
grans
com dones joves
i quines
quines anècdotes
més personals
podem trobar
en aquesta autobiografia
en veu plural
no?
en veu
de moltes dones
però més concretament
més teves
més personals
sí
meva
perquè en realitat
encara que jo vull reflectir
una generació de dones
i les dones joves
també
de fet
es fa escrit
des de la meva pròpia veu
de fet
el llibre
està organitzat
en tres parts
una part
des de 1951
que és quan jo vaig néixer
fins al 1975
i parlo
de les lleis
durant la dictadura
però no només
de les lleis
sinó de com era
la vida de cada dia
totes aquestes coses
que explico
les nenes i nens
anàvem separats
de l'escola
les dones
no podien treballar
necessitaven
la llicència marital
és a dir
el permís del marit
per obrir un compte corrent
l'adulteri
feminista
estava castigat
en tres anys
de presó
llavors
hi ha la mirada
de la nena
que veu
una sèrie de coses
que passen al seu voltant
i no les entén
hi ha la mirada
de la nena
que recull
les lleis
i després
hi ha també
les lectures
d'aquesta nena
o d'aquesta adulta
que ha anat
trufant
el seu pensament
després hi ha una segona part
que és
de la transició
i els primers anys
de la democràcia
que seria
des de 1975
fins a 2000
i també
la mirada
és una mirada
tant de la societat
com era en aquell moment
com de les lleis
i va haver canvis
és veritat
però van ser tan lents
tan lents
penseu que el 1978
fins al 78
que hi va haver la Constitució
no es va aconseguir
la igualtat
fins al 78
no es va aconseguir
la igualtat
vull dir legalment
després les mentalitats
encara queda molt
per fer
el 1978
el 1978
es va derogar
es va derogar
l'adulteri femení
que estava castigat
en tres anys
de presó
és a dir
les dones
fins al 78
si tenien una relació
íntima
amb un altre home
que no era el seu marit
podien ser castigades
en tres anys
de presó
per exemple
fins al 81
no hi va haver
el divorci
jo per exemple
em vaig separar
el 77
el 77
no existia
ni la llei
del divorci
l'adulteri
estava castigat
en tres anys
de presó
la patria potestat
és a dir
la patria potestat
de les criatures
era sempre pels pares
perquè eren els únics
que tenien
la patria potestat
la casa
es considerava
la casa de l'home
la casa del marit
no era la casa familiar
fins al 1985
no hi va haver
llei de l'avortament
tot això
clar
jo ho vaig farcint
també
de les meves pròpies
vivències
en aquest moment
explico
una mica
com va ser
el meu divorci
en un moment
que no tenien cap llei
que ens protegís
per tant
torno a fer el mateix
amb una mirada
de dona jove
perquè en aquella època
jo era una dona jove
explico
què passava
centrat en
les meves vivències
com eren les lleis
i també
ofereixo de lectures
i finalment
la tercera part
que és del 2000 al 2020
que seria
la dona madura
també
mira
què està passant
i diu
és veritat
que estem visquent
la quarta onada
del fiscuit
feminisme
que és una onada
global
és a dir
el feminisme
a tot el món
però també és veritat
que precisament
perquè el feminisme
ha arribat
a tot el món
tenim dos perills
un és el del neoliberalisme
que està tan assentat
en el nostre
en el nostre món
i el que fa
el neoliberalisme
és fraccionar
les lluites
és a dir
és anar dient
en comptes de les dones
parla de les dones
lesbianes
les dones
negres
les dones
no sé què
i això
té el perill
que diflumini
el nostre
enemic comú
que és el patriarcat
això ho fa molt
el neoliberalisme
acaba
disgregant
totes les lluites
això per una banda
però per l'altra banda
també en aquests moments
correm un perill
perquè hi ha
un antifeminisme
organitzat
per exemple
jo poso
diversos exemples
no d'aquest
antifeminisme
organitzat
els ciberatacs
a les xarxes
que les dones
reben
molts ciberatacs
i cada vegada
són més
sobretot les dones joves
que s'acaben despenjant
de les xarxes
perquè no aguanten
que els diguin
que les violaran
o que les mataran
que això és una cosa
bastant comú
a les dones feministes
a internet
o per exemple
totes les feminicidis
i tota la violència
tot el terror sexual
el que ha passat
amb la manada
i el que passa
amb aquestes violacions
en grup
en realitat
és una forma
de tenir
les dones controlades
de dir
alerta nenes
que si us moveu
de casa
mireu
i sortiu de nit
mireu
el que us podem fer
o per exemple
els extremismes religiosos
és a dir
vaig posar
una sèrie d'exemples
i
el que passa
és que vaig acabar
el llibre
bastant abans
que el Covid
ens confinés
però si no
també hauria posat
que el Covid
també pot significar
un retrocés
perquè estic veient
que el treball
el teletreball
no ha favorit
gaire les dones
perquè les dones
s'han vist
obligades
a teletreballar
més
fer de professora
de les criatures
ocupar-se
de les criatures
ocupar-se
de la llar
que de diologia
que
durant el confinament
els articles
de dones
els papers
de dones
científiques
han baixat
moltíssim
només han produït
els homes
les dones
gairebé
no han pogut produir
clar
això
és un altre
retrocés
per tant
això
no està contemplat
en el llibre
però és un altre
antifeminisme
que hem de tenir
en compte
i acabo el llibre
amb un decàleg
que són 10 punts
que a mi em sembla
que encara cal
continuar treballant
molt seriosament
perquè
arribem a una igualtat
real
són drets fràgils
com bé deies
i ho són
realment
són reals
i com bé dius
ara mateix
també
correm el perill
les dones
de perdre
alguns
dels que
en tants anys
ens ha costat
tirar endavant
i perseguir
aquesta obra
no sé si el seu moment
per escriure-la
era ara
o la veus
en un altre moment
de la teva vida
o justament ara
després de gairebé
aquesta trentena
d'obres publicades
era el teu moment
per aquests drets fràgils
saps què passa
que la meva editora
em va demanar
si podia escriure
un llibre sobre feminisme
jo ja n'he escrit
uns quants
sobre feminisme
de fet el primer
el vaig escriure
el 2000
ja porto molt temps
escrivint obres feministes
i de sobte
vaig veure que no
que no volia escriure
una obra sobre feminisme
que ja n'hi havia moltes
i que jo ja n'havia escrit
sinó que volia escriure
una obra sobre
aquesta debilitat
aquesta fragilitat
dels drets de les dones
que es poden perdre
en qualsevol moment
i per això m'hi vaig posar
és possible
que fa 20 anys
no hagués tingut
la mateixa perspectiva
que tinc ara
que ja tinc més anys
i per tant
puc mirar
molts anys
i puc veure
el recorregut
que han fet
totes plegades
i les possibilitats
que hi ha
que ens vulguin fer
tornar
a la casella
de sortida
parlem
parlem
Gemma
d'un tema
una mica
separat
però dins
de la literatura
el 2017
juntament amb
perdona
amb una trentena
d'escriptors
de literatura infantil
i juvenil
vam fundar
una associació
empresarial
que es diu
Escrivim
que vau presentar
durant
la setmana del llibre
en català
estic perdent la veu
però et volia preguntar
qui sou
o qui representeu
Doncs
nosaltres
molts de nosaltres
també estan
en altres associacions
d'escriptors
i escriptores
perquè per exemple
hi ha l'associació
d'escriptors
en llengua catalana
però l'associació
d'escriptors
en llengua catalana
no té la voluntat
de representar
professionals
de l'escriptura
perquè dins
de l'associació
hi ha moltíssima gent
i la gran majoria
no es dedica
a escriure
professionalment
la nostra voluntat
el voluntat
escrivim
va ser
ajuntar
gent
que es dediqués
bàsicament
a escriure
professionalment
és a dir
que visqués
d'escriure
clar
des del 2010
que va començar
la primera
la primera crisi
amb la crisi
que ara estem visquent
sumat al fet
que
que hi ha
cada vegada més
la venda online
que ens ha perjudicat
moltíssim
i també la pirateria
que també
ens ha
ens ha perjudicat
molt
nosaltres
hem trobat
que necessitem
agrupar-nos
necessitem
estar junts
per poder
defensar
els nostres
drets
professionals
per acabar
si Gemma
ens consta
que tens
uns 12.000 llibres
a casa
més o menys
i que de promig
comentes que llegeixes
uns 70 llibres a l'any
que si fem uns càlculs
més o menys
i són més de lletres
que de matemàtiques
ens surten
que llegeixes aproximadament
un llibre
cada 5 dies
com ho fas això?
Això
llegeixo molt
en general
llegeixo molt
a les nits
llegeixo
unes quantes hores
a la nit
i si puc
al cap de setmana
també dedico
unes hores
a escriure
ai perdó
a llegir
i per tant
això em dona
per si
una mitjana
d'un llibre
i mitja
a la setmana
esclar
també depèn
de si són llibres
llargs o curts
de vegades
n'hi ha de llargs
que m'ocupen
tota una setmana
i una mica
més d'una altra
i de vegades
llibres curts
en una setmana
en llegeixo 3
però sí
la meva mitjana
és de 70
a 75 llibres
a l'any
Déu-n'hi-do
en definitiva
els llibres
sempre formen
part de la teva vida
n'han format
i en seguiran
formant
part
Segur
segur
per mi
els llibres
són molt importants
sempre m'hi he dedicat
professionalment
i
és veritat
casa meva
està plena de llibres
i està plena de llibres
tots ordenats
sé on estan tots els llibres
els tinc tots fitxats
i per mi
tenir llibres
és com tenir amics
jo crec que no estàs mai sol
no estàs mai sola
si tens llibres
i a més a més
és que per mi llegir
a mi llegir
em salva de tot
doncs quedem amb aquesta frase
i també amb aquestes dues obres
Gemma
petits contes
grans valors
i drets fràgils
d'autobiografia
d'una generació de dones
que qualsevol persona
que ens estigui escoltant
pot trobar ja
a diferents llibreries
Gemma
et desitgem
molts èxits
i per poder seguir
també parlant amb tu
any rere any
i seguir-te a la pista
en aquestes
aquestes noves obres
que vagis publicant
doncs moltíssimes gràcies
una abraçada a distància
adeu Gemma
adeu
adeu
adeu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
adu
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit