No sé si haureu reconegut quina veu és, de quina cantant és aquesta veu.
Amb la cançó es diu Crazy i és una de les últimes cançons que ha publicat.
Ella és Madonna, l'artista, l'artista amb majúscules.
I com us deia, aquesta és la cançó que obre avui al programa 545 de la plaça Mireia amb aquest Crazy.
Una cançó que alguns apunten que s'apropa massa al pop ja comercial, però tot i això sona prou bé.
Per això nosaltres volíem que sonés per obrir aquest programa d'avui.
I benvinguts a tots i a totes a la plaça Mireia en directe des de Ràdio d'Esvern.
Avui dimecres 13 de novembre i quan passen 8 minuts de les 5 de la tarda.
I que ja sabeu que fins les 7 serem aquí amb vosaltres.
I mentrestant escoltem aquesta cançó de fons, aquest Crazy de la Madonna.
Us comento què és el que us portem avui aquí al programa.
Portem un programa... un programa?
Un programa realment ple, avui, la veritat.
Començarem, com sempre, repassant els titulars del dia a mans de l'Imanol López.
I a partir de dos quarts de sis de la tarda tenim, com ja sabeu, els dimecres, l'entrevista a majúscules de la setmana.
Avui parlarem amb membres i voluntaris del projecte solidari que es diu En Bici Sense Edat.
Un projecte que ja existeix a més de 40 països, en un total més o menys d'unes 2.200 ciutats, entre elles Barcelona.
Doncs avui, com us deia, parlarem, entre d'altres, amb Carles Sánchez, que és el coordinador del projecte En Bici Sense Edat.
Parlarem també amb Lluís Casals, que és el president de Sant Jus Solidari,
que és l'entitat a través de la qual ha arribat aterrat aquí aquest projecte.
Tindrem també Joan Ramon Fabra, que és el tècnic de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Jus.
Ens donarà també aquesta òptica de la casa consistorial per saber i entendre una mica també els passos que s'han de seguir
perquè un projecte d'aquestes dimensions aterri i es pugui dur a terme aquí al municipi.
I també tindrem amb nosaltres el Toño, que és un voluntari del projecte.
A part, també és responsable de les relacions de l'Atlètic Club Futbol d'aquí de Sant Jus.
Aquesta és l'entrevista majúscules de la setmana.
Avui, a dos quarts de sis, parlarem amb En Bici Sense Edat.
I ja sabeu que sempre ho anem amenitzant tot amb bona música, com aquest Crazy de la Madonna que obria avui el programa.
I us segueixo explicant. A partir de les sis de la tarda i a la segona hora tenim una altra entrevista,
no per això menys important, òbviament, tindrem amb nosaltres Ernest Giral,
que precisament demà presenta a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret,
la composició musical que ha creat a partir, atenció, de la taula periòdica.
Sí, senyor. Serà demà, dijous 14 de novembre, i explicaran aquesta xerrada de conferència
quin ha estat el procés creatiu que l'ha portat a imaginar, diguéssim, aquest mosaic sonor,
que parteix precisament de les propietats d'aquests 118 elements que configuren el nostre món,
aquesta taula periòdica.
Parlarem amb ell, coneixerem una miqueta més, com ha pogut extreure aquestes notes musicals.
Ell, que és doctor en químiques i a més guardonat amb un premi nacional el 2011,
entre d'altres, i també compositor, tot i que diu que és compositor amateur,
per cert, Sant Justenc ha adoptat, ens havia comentat, i barceloní, d'acord.
I per acabar aquest programa d'avui, aquest programa 545, acabarem ja amb la tertúlia de cinema.
Ja sabeu que els dimecres toca parlar amb els nois més joves de la plaça Mireia,
amb el Pol, amb el Marco, amb el Víctor, amb tots els nois joves que els encanta més el cinema.
Primer van ser les ones, 98.1 FM, després internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Un cop ha explicat quin és el panorama que ens espera per avui al programa,
i un cop donada la benvinguda a tots i a totes els que ens esteu escoltant,
ja sigui a través del web de radiodesvern.com, a través del dial, aquest 98.1 FM,
o també, i més important podríem dir, de l'aplicació mòbil de Ràdio d'Esvern,
que està disponible per iOS i per Android.
I ara sí, donem la benvinguda a l'Ibmanol.
Bona tarda, Imanol.
Bona tarda, Mireia.
Boas tardes.
Benvingut al programa de nou, un programa de nou que picua.
Ah, sí?
545.
545, deu-n'hi dones.
Són macos, aquests números, eh?
Sí, és veritat, i normalment intentem, bé, jo mentalment intento que els teus programes,
no, un divendres doni un número rodó i mai, eh? Mai.
Que acabi la setmana amb un 550, i no, mai.
No, no passa això.
No, normalment és un dimarts, un dimarts, un dimarts, un dimarts, un dimarts.
Clar, això...
T'ho has d'amuntar d'una altra vegada.
Clar, però els ponts, els festius aquests al mig, a vegades salten dies.
I això que només comptem els que estem aquí, eh?
Que hi ha moltes gent que diu, home, però escolta, si l'altre dia era el 49, no potser que siga el 51.
No, no, els 50 es va fer, eh?
Que consti, en actes, senyoria.
I bé, anem a comentar aquests títols del dia, un dimecres 30 a 30.
30 encara, no, 13.
13 de novembre, no sé si és supersticiós, però tampoc és un martes 13, no?
No.
Però hi ha gent que el 13 no hi ha nada.
Ens hem salvat, ens hem salvat per poc, però ens hem salvat perquè no estic...
Però el 13 tampoc no fa res, eh?
Que estic aquí.
No ens molesta, no?
No.
Mira que, per exemple, no passo per sota escales o quan em creu a un gat negre penso...
Ai, ja està.
Què fas?
Exacte.
Descreues, t'hi dones la volta, doncs, tornes a passar per l'altre costat.
Jo soc una mica així, ja que giro el cap com a mínim.
És a dir, que no em passa per davant perquè jo estic mirant cap a un altre band.
Ah, fas veure que no t'ha greu a tu, eh?
Exacte.
Oi, no...
Sí, soc una mica així.
A mi el que em passa són els andamis, jo no puc.
La trampa, el destí. Ah, jo tampoc.
Però, de veritat, cada vegada vaig a més, eh?
Però algú, amunt d'unes històries mentals, penso, és que caurà de veritat,
perquè a vegades s'han sentit coses, no?
I pateixos, però...
Això som diu, toc, toc, toc fort, toc fort.
Sí, va, deixem de patir.
Comencem amb aquests titulars perquè l'autoritat del Transforma Metropolità
ha donat llum verd a l'estudi informatiu del projecte per connectar a través de la carretera reial
les parades del tram baix entre la Rambla de Sant Just i el pont d'Esplugues.
A partir d'ara, sobre un període d'informació pública de dos mesos de durada
i un cop finalitzat es procediria a revisar l'estudi, si fos necessari,
i a dur a terme la seva aprovació definitiva.
L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ja va confirmar el gener
que les obres de connexió es tiraven endavant,
a més de que es feien en una via que compartir espais entre els convois del tram i els autobusos.
Les noves remodelacions oferiran 1,2 quilòmetres més de vies
estenent-se per la carretera reial i l'Aurea Miró,
amb una connexió més directa entre tots dos municipis.
A part, també s'afegiran dues noves parades del tram baix.
A més, un projecte que hem vist també per Tuitet,
Tuitet, Twitter, que Jordi Port, Joan Port, ai, ja no em surto el nom.
Jordi Porta.
Jordi Porta, ai, li està a fer que en Joan.
L'exregidor de mobilitats, tot i que encara forma part del grup d'Esquerra República en el ple municipal.
He fotut un Joan, eh? No, Jordi Porta, pruna, exacte.
Doncs comentava això, que a través del Twitter començava que avui s'iniciava,
bueno, ahir ho va publicar, el període d'informació pública del tramvia per a la carretera reial
i que deia que era un projecte que porta a promocionar des del 2006,
recullint firmes i al mandat passat també podem participar-hi des del govern de Sant Just.
I que, òbviament, és un plaer veure com està a punt de culminar-se.
Que també s'ha de recordar, eh?, els inicis d'aquests projectes que,
tot i anys enrere, i actualment potser no sent el partit del govern,
han contribuït a aquests projectes i endavant.
Sí, recordem que, de fet, no només això,
i és que Jordi Porta, diguéssim que durant els mandats que està pròpiament a l'Ajuntament
i exercint com a regidor de mobilitat,
deia que les seves dues grans causes
era instaurar el carril bici a tots en just, vaja,
i el fet que el tram passés per la carretera reial.
Així que dir que aquest projecte l'està fent el govern d'ara
seria també tracionar una mica, òbviament, tota la feina feta.
Això entenc que se sap, es coneix,
i és òbvi que un projecte d'aquesta índole no ve d'abans d'ahir.
Exacte.
I, precisament, com he comentat, el 2006, eh?
Són obres magnes, diguéssim.
13 anys, 13 anys per arribar ara, de moment, a aquest punt que acabes de comentar.
I només un estudi, és a dir, l'aprovació inicial de l'estudi,
és a dir, encara s'ha d'aprovar l'estudi, definitivament,
és a dir, que encara queden molts anys.
Ens faran votar o no? Ens ho preguntaran si ens agrada o si volem o no?
Tipo diagonal, que hi havia propostes i van sotmetre una mica a votació popular, ciutadana.
De fet, aquest període que s'obre d'informació pública
hauria de contenir aquesta participació ciutadana d'una o altra manera.
I que es poden admetre propostes o valoracions?
Sí, sí, això segur. No sabem si serà a partir de reunions que es muntaran
amb la ciutadania en general, amb entitats, etc.
I a partir d'això segur que es pot col·laborar,
si no, no existiria aquesta fase, diguéssim, tot i que és obligatòria.
Vaja, es fa.
A veure, sí que vam veient aquest projecte.
Cada vegada menys cotxes, cada vegada més mobilitat elèctrica i sostenible.
Així m'agrada. L'Omberda ho està contentíssim, vaja, contentíssim.
Entre l'altre, esclar. Exacte.
Què més ens portes avui, Manol?
Doncs ahir es va acabar d'instal·lar senyalització per fer de l'Ajuntament
un entorn sense fum.
A partir dels passos que s'han proposat des de l'ambulatori,
les senyals no permeten fumar al voltant de la casa de la vila.
De fet, el CAP va ser el primer equipament del municipi
en ser declarat espai lliure de fum.
Ara s'hi afegeix l'Ajuntament i es vol seguir ampliant a més edificis públics.
Tot plegat s'emmarca dins del projecte que vol fer de Sant Jus un espai sense fum
per tal de prevenir l'inici del consum de tabac entre la població infantil i juvenil.
L'objectiu dels espais sense fum és evitar que la població menor d'edat
observi conductes de persones adultes fumadores en el seu entorn habitual,
reduint a més l'ús i presència del tabac
i informant també dels riscos del seu consum.
Que de fet podríem dir que aquestes escenaritzacions estan literalment al terra,
que són unes marques, no sé si blaves o verdes, les he vist just avui venint cap aquí.
Mira, podríem discutir si són blaves o verdes.
De fet, són més aviat blavoses, però tenen aquell tirant cap a...
No és un pantone concret?
Sí, deu ser un pantone concret.
Però vull dir així... És blau-blau, eh? És verd-verd.
En belga hi ha el color, es diu...
Turquesa?
No, es diu verd-poma-blau-mar.
Jo crec que seria aquest.
Vaja, és la combinació.
És la combinació, exacte.
Però és la combinació.
T'estàs imaginant una mica...
És que l'he vist...
Una mica turquesa, diguéssim.
Sí, exacte. Un turquesa és un blau avardat o un verd avaluat, podríem dir-ho.
Doncs mira, jo tinc una tasca, un repte que em poso a mi mateixa.
Toni.
Aconseguir una imatge, una fotografia, perquè la gent vegi i pugui il·lustrar,
amb una imatge, a través del nostre Twitter, d'aquestes marques al terra.
Bàsicament són això, grafits al terra i una placa que indica que és un entorn lliure de fum.
I això, que l'ambulatori, baix al cap, ja ho era, des d'abans de l'estiu, si no m'equivoco.
I ara es vol expandir a altres equipaments públics.
Llavors, això entenc que a tot l'entorn, és a dir, a la porta mateix i a les proximitats d'aquests metres de la rodona,
podríem dir, no hauria de veure ningú fumant, no?
Haurien de creuar uns metres més.
No està per més fumar, sí, sí.
I sancions o multes en cas que hi hagi algú que no pugui aguantar el mono de la nicotina.
El mono.
I és que d'ellà, mira, és que no he aguantat dos metres, tu, és que mira jo, és que m'ha pogut el mono.
No s'ha especificat en aquest sentit.
No s'ha especificat en aquest sentit, doncs.
Exacte.
Vinga, anem amb l'últim titular, Imanol.
L'últim titular perquè el ple del mes d'octubre va aprovar una injecció de diners al complex esportiu municipal de la Bonaigua
destinada a remodelar els vestidors d'aquesta instal·lació.
Una intervenció que vol millorar la higiene, la mobilitat i la sensació de confort d'aquests espais
que es cobriria amb un cost total de guera bé 350.000 euros,
dels quals l'empresa concessionària del complex assumiria la meitat i l'Ajuntament l'altre.
Tot i així, des del grup majoritari a l'oposició, Junts per Catalunya, Plataforma, Alcaldia Republicana,
es denuncien certes males praxis en aquesta inversió.
Per tres motius.
En primer lloc, perquè aquest nou contracte representa una ampliació de la licitació a l'empresa concessionària,
una pròrroga que s'afegiria a d'altres fetes a partir d'inversions en el complex
i que ha convertit el contracte inicial de 13 anys en un de 33.
En segon lloc, denuncien la falta d'informació d'aquestes operacions.
I per últim, i en tercer lloc, denuncien que el projecte tècnic i executiu
ha estat encarregat per l'empresa concessionària i no per l'Ajuntament.
De forma que no s'ha obert una licitació d'obres per dur a terme aquest projecte,
un fet que podria avaratir els costos.
I, Manol, abans que marxis necessitava fer-te una pregunta així d'últim moment,
perquè és un tema que a Twitter s'ha incendiat una mica.
T'estic parlant del que és enjust, t'estic parlant d'aquest comunicat que van emetre,
si no m'equivoco, ahir, o faran unes 24 hores?
No, sí, el comunicat el van emetre ahir, a les seves xarxes socials.
Exacte, a través del Twitter, entre altres, també va...
Allà crec que és on més foco, de fet, és una de les xarxes on la gent també se sent més lliure
de poder opinar també a través d'un perfil que pot ser o no més o menys visible.
I avui ens hem assabentat que la federació ha donat la raó a l'Hockey Sant Just.
No, de fet, el comunicat el fèiem precisament perquè els donaven la raó,
és a dir, que ahir van emetre aquesta resolució, no em sortia la paraula,
ahir van emetre aquesta resolució dient que precisament li donaven la raó
al Sant Just i que el Sant Cugat va alinear un jugador que no tenia la fitxa tramitada.
A més...
I que tot i ser avisats van continuar, no?
I que tot i ser avisats van continuar, així ho explicaven al seu comunicat del Sant Just.
Per la seva banda, el Sant Cugat, vaja, deia de...
S'ha pronunciat, també?
De dolera en amunt...
Sí, no a través de les xarxes socials, però sí que a través d'altres mitjans de comunicació
s'ha pogut saber l'opinió del seu president, etcètera, etcètera,
que és molt treball inclús dolgut per aquestes accions del Sant Just, deia,
perquè, vaja, segons les declaracions mateixes del president del Sant Cugat,
han intentat...
O sigui, deia que el Sant Just ha intentat guanyar el que no van guanyar a la pista,
recordem que el partit el va perdre, fora d'ella.
Vaja, és una discussió oberta, però al moment el comitè de competició recordem
que li ha donat la raó al Sant Just i que a més consta en l'acte
que el jugador que no tenia la fitxa tramitada va jugar.
És a dir que...
Bé, no va jugar, va estar...
Diguéssim, vale, no va entrar en pista,
diguéssim, en pista a jugar pròpiament,
però sí que estava a la banqueta, per tant, és un jugador alineat
i que s'ha de treure d'aquesta convocatòria, diguéssim.
Vaja, doncs ha donat bastant a parlar.
La veritat, volíem més que res verificar-ho, confirmar-ho
i comentar-ho aquí a través dels micròfons.
Ara sí, Manol, et deixem marxar,
ja pot anar al seu lloc de treball
i ens tornem a veure i a escoltar demà
at the same place, same time.
Perfecte, fins demà.
Adéu.
Adéu.
Doncs a punt d'entrar ja a parlar
amb els components d'aquesta entrevista majúscules de la setmana.
Com us deia, amb bici sense edat serà el tema central d'avui.
Tindrem amb nosaltres Lluís Casals, president de Sant Jus Solidari,
a Toño, que és un dels voluntaris.
Tindrem, de fet, també a Joan Ramon Fabra,
tècnic de l'Ajuntament de Sant Jus,
tècnic de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Jus
i també, òbviament, a Carles Sánchez Duque,
que és el coordinador del projecte
que ha aterrat, com us deia, aquí a Sant Jus.
Fem una breu pausa
i comencem ja amb aquesta
a majúsculars entrevista de la setmana.
Al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Jus.
Sóc una urbanita, ho reconec?
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida
i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats
de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços.
És una història d'amor molt maca.
Indudablement, la presència d'aficionats
d'un club i de l'altre era impressionant.
I clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res,
no ho podem canviar.
Just a la Fusta
Vivim Sant Just en directe
Cada matí, de 10 a 1.
Com cada dimecres tenim l'entrevista de les setmanes.
Ja sabeu que és aquest espai que reservem per temes d'actualitat,
ja sigui del municipi o relacionats amb el municipi.
I avui ho fem amb un projecte que literalment va sobre rodes.
Us parlo d'En bici sense edat,
un projecte sense ànim de lucre
que convida persones d'edat, gent gran,
a recórrer en un principi la ciutat de Barcelona
i ara també a recórrer els carrers de Sant Just sobre rodes.
Per això tenim avui l'estudi bastant ple.
obro els micròfons de tots.
Començo a presentar,
no sé quin ordre fer servir,
però començaré
pel coordinador del projecte En bici sense edat,
que és Carles Sánchez.
Bona tarda, Carles.
Hola, bona tarda.
Benvingut a Raides Verne.
Tenim també amb nosaltres
el tècnic de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Just,
Joan Ramon Fabra.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Tenim també el president de Sant Just Solidari,
Lluís Casals.
Hola, bona tarda.
Bona tarda i benvingut.
I també tenim un voluntari del projecte
i també responsable de les relacions del club atlètic de futbol d'aquí de Sant Just.
Toño, ho he dit bé o no?
Sí, perfecte.
Sí?
Bon dia.
Bon dia.
Bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut al programa.
Com deia,
com cada tarda tenim aquest espai de dimecres,
aquesta entrevista de la setmana.
no sé si molts oients dels que tenim
coneixen o no aquest projecte d'En Bici Sense Edat.
Tinc moltes preguntes a fer-vos a tots,
però si et sembla, Carles,
comencem per tu i ens ubiques una mica en què és aquest projecte,
potser d'on sorgeix o quina està la llavor que ha creat aquest projecte.
Doncs mira, com bé has indicat,
En Bici Sense Edat és una iniciativa que,
mitjançant un programa de voluntariat,
té com a objectiu retornar la capacitat d'anar en bicicleta
a les persones grans o amb discapacitat
que ja no poden fer-ho o no han pogut fer per elles mateixes, no?
I aleshores, per fer aquesta acció,
utilitzem uns vehicles, que són uns tricicles,
que es diuen big show o trishow també,
però que estan especialment adaptats a les necessitats d'aquestes persones grans,
sobretot el tema de seguretat i comoditat.
Tenen un accés fàcil amb ell,
tenen cinturó de seguretat,
tenen una manteta per tapar-se,
capota,
i sobretot tenen assistència elèctrica,
perquè, clar,
anem tres persones
i llavors, si no,
el voluntari,
segons quines circumstàncies,
no podria fer-lo avançar, no?
I va començar l'any 2012,
a Dinamarca,
d'una manera, doncs,
Oleg Couson,
que és el fundador,
doncs va anar a una residència,
allà tothom utilitza molt la bicicleta
com a mitjà de transport
i va detectar que les persones grans,
doncs li comentaven que,
bueno,
que trobàvem molt a faltar anar, no?
I aleshores,
bueno,
es va posar en contacte
amb una empresa,
van buscar un tricicle que pogués combinar,
va començar
i ràpidament,
doncs,
l'Ajuntament de Dinamarca
va veure el procés,
que era molt, molt beneficiós,
perquè no és només,
bueno,
no és només tu,
tornes a la capacitat de la gent gran,
no?,
d'anar,
però alhora estàs fent un acompanyament,
són persones que moltes vegades
estan molt ben cuidades
però estan molt soles
i l'emoció que tenen
de sortir,
de tornar a connectar amb el seu entorn,
d'interactuar amb el voluntari,
no són com els tricicles que veiem,
els de turistes que van darrere,
sinó que nosaltres anem asseguts darrere
i les persones van davant
i pots anar xerrant amb elles,
et van explicant,
hi ha un intercanvi generacional
i és tan beneficiós
que ràpidament es va estendre,
van crear l'entitat Cycling Without Age
i es va anar escampant pel món.
Actualment està a 40 països,
hi ha més de 2.200 ciutats
que ho tenen
i aquí a Espanya va arribar
a finals del 2016
Maria Elisa Ojeda,
que és la coordinadora de Barcelona,
va conèixer aquest projecte a Holanda,
que va estar estudiant allà
i es va posar en contacte
amb l'Ajuntament de Barcelona
i mitjançant Biciclot,
que és l'entitat sense ànim de lucre
que ho va acollir,
van fer una prova pilot a finals del 16
i el 17 va començar
i, bueno,
jo em vaig unir,
jo soc de Sant Lluís,
però em vaig unir amb ells
per fer voluntariat
i aleshores m'he donat compte
que és tan, tan, tan beneficiós
que vaig decidir
part del meu temps de voluntariat,
a part de ser conductor
i també professor
de conducció de tricicle
quan hi ha nous voluntaris,
de fer que s'escampés
amb mirar el possible
i, bueno,
he anat aquí a Sant Lluís
a intentar-lo,
també als pobles del voltant
i, bueno,
fins aquí hem arribat.
Ara, si vols,
continuem,
però que...
Sí,
no m'ho dic,
un dels vincles
pels quals heu pogut arribar a Sant Lluís
és precisament
a través de Sant Lluís Solidari,
per això també tenim
el Lluís Casals.
Quan vau rebre aquesta notícia
o com ha anat el fet
de saber que això arribava
i que vosaltres us volíeu implicar?
Doncs bé,
fa un temps
el Carles es va posar
en contacte amb nosaltres
i ens va explicar
aquesta iniciativa,
aquesta possibilitat.
Sant Lluís Solidari,
en la seva història,
doncs,
gairebé 30 anys,
sempre hem estat oberts
a acollir
aquelles iniciatives
de solidaritat
que sortissin
de Sant Lluís,
sempre i quan
i és de darrere,
perquè a vegades
ens ha costat gent
per finançar coses,
no?
La gent viatxa avui pel món,
va a tot arreu
i llavors,
doncs,
s'enamoren
dels grups de gent
que coneixen
en països
en baix nivell
de renta
i venen aquí
volent
solucionar coses,
que a vegades
és solucionar
la pròpia cicatriu
de la gent
que has conegut,
no solucionar
cap problema real,
la cooperació
és una altra cosa.
I quan ha vingut gent
amb projectes
a Sant Lluís Solidari
i amb un equip
de treball
darrere
o amb un responsable
i voluntariat
darrere,
sempre hem estat
oberts
a acollir-lo.
Per exemple,
quan van venir
l'Isabel Ortuño,
l'Abre Gulló,
que venien
de l'Hospitalet
i el Gualdem
i ens van presentar
la possibilitat
que ells treballaven
amb solidaritat
amb el Sàhara
i es va unir
amb ells
tot un grup de gent.
Vam estar molts anys
treballant
amb els refugiats
saharauis.
I així mateix
ha sigut,
ha arribat el Carles
amb una il·lusió,
una empenta
i una capacitat
de treball
que ens hem quedat
amb la boca oberta
perquè en el moment
que vam començar
a parlar amb ell
i vam dir
doncs vinga va,
som-hi,
l'endemà
jo tenia
cinc mails
tal qual,
bom, bom,
escolta,
molt bé,
no?
I res,
que ens hem posat
les piles
i amb una il·lusió
extraordinària
que després
de tants anys
a Sant Jus
tinguem
el primer projecte
d'aquí,
local,
no?
Nosaltres pensem
que cada societat
té les seves cicatrius,
no?
Nosaltres treballem
principalment
a Nicaragua,
a Camuapa,
també a Gàmbia,
som països,
per exemple,
a Gàmbia,
que no tenen res,
els països més pobres
de l'Àfrica,
de l'Àfrica de l'Ouest,
però els avis
estan cuidats,
els avis estan
en les famílies,
són les persones
més respectades
de la societat,
i això també passa
a Camuapa,
no tenen res,
però els avis
estan integrats
a la família,
estan integrats
a la societat
i són referents,
referents de sabidoria,
un valor.
i la nostra societat
té aquesta ferida oberta,
no?
Aquesta ferida oberta
de la ignorància
i el desplaçament
dels personals
grans.
Per tant,
pensem que
aquesta iniciativa
és un camí
de començar
a passar
d'aquesta ferida
a la cicatriu,
no?
Els ferida són lletges
i les psicatrius
són maques,
perquè recorden
problemes resolts.
I no ho resoldrem tot,
però és una iniciativa
magnífica
i que ens ha semblat
que incideix
en un problema real
de la nostra societat
i crear voluntariat
de Sant Just
al respecte d'això
i amb la capacitat
de treball
que ha vingut
el Carles,
doncs estem contentíssims
d'acollir-ho
a Sant Just Sobidari.
En parlarem també
amb el,
aprofitant que tenim
també un dels voluntaris
de Toño,
abans deixa'm parlar
però amb el Joan Ramon,
amb un tècnic
de mobilitat
de l'Ajuntament
que també,
el projecte també
ha passat per aquí,
no és un ordre,
Toño,
tinc ganes de parlar
amb tu també,
quina part,
bueno,
quina implicació
ha tingut l'Ajuntament
a l'hora d'acollir
aquest projecte
que va fent
a poc a poc?
A nosaltres
ens va passar
una mica més
que com
Sant Just Solidari,
o sigui...
Veu rebre molts
més del Carles,
no?
Quan va vindre
a visitar-me
i em va explicar
el projecte,
de seguida,
bueno,
ell em va explicar
que hi havia hagut
un petit intent
però que no va acabar
de reixir,
però bueno,
llavors vam...
Vaig recollir
tota la informació
i vaig veure
dues coses
molt clares.
Des d'un punt de vista
de mobilitat,
a mi m'interessava
perquè penso
que és un projecte
que l'Ajuntament
serveix
per visibilitzar
per visibilitzar
la importància
de la bicicleta
i amb això
estem,
no?
En veure
que la gent
no sols
només hi poden
anar en bicicleta
al jovent
i que hi ha
aquesta idea
que jo a bicicleta
només podré anar
si tinc 20 anys,
no?
Doncs bueno,
i el fet aquest
que la bicicleta
serveixi
per aquestes altres coses,
no?
De contextualitzar,
com deia
també des de
Sant Just Solidari,
aquesta falta
i crear aquests ponts
també
entre el jovent
i la tercera edat,
bueno,
és aquelles coses
que dius
s'ajunten
tota una sèrie
de requisits
que ens va semblar
molt interessant.
A partir d'aquí,
com bé deia,
doncs bueno,
vam anar veient
com podíem enfocar
perquè l'administració
com tal,
doncs,
a vegades
és complicada
de fer,
de gestionar
el tema de subvencions,
el tema de tot això.
I vam anar lligant
de mica en mica
un entrellat,
vam anar a arribar
a conclusions,
també que des d'un punt
de vista
que a darrere
de l'associació
de la bicicleta
pogués haver també
una associació
més potent
també i coneguda
de l'Ajuntament,
pensàvem que això
facilitaria
moltes coses
de poder relacionar-se
amb l'administració
més fàcilment,
visibilitzar també
que no és un projecte
només,
sinó que és un projecte
més gros,
que hi ha més gent
implicada
i tot això
el que fas
és garantir
un interès
més gran
de l'administració,
que és el que també
ens interessa,
i de la resta
de la població.
Bàsicament,
aquest va ser
a l'inici
i vam anar
plantejant
com fer-ho
i en aquests moments
estem en la fase
de lligar
la fórmula
jurídica
conveni
amb l'entitat
Sant Jus Solidari
per tirar
ja endavant.
Però estem
diguéssim
que jo crec
que anem
amb la directa
posada
fent servir
els temes
aquests.
Digues, digues, Carles.
Bé, que a part del suport
de l'Ajuntament
primer per ajudar
a detectar
on podem anar
a ajudar,
perquè coneixem
les residències,
i també el tema
de mobilitat.
Ara mateix
ja s'han publicat
la nova normativa,
doncs clar,
quedarem,
dissenyarem
les rutes
amb ells,
però a part de tot
aquest suport
de l'Ajuntament,
clar,
hi ha el més important,
o no el més important,
però bàsic,
per poder fer-ho,
que és la finançació
del tricicle,
perquè són molt cars,
són uns equips
fantàstics,
molt segurs,
molt fiables,
però tenen un cost
molt, molt alt,
no?
De quin import
estaríem parlant?
Doncs estem parlant
d'entre 6.500
i 9.000 euros.
Per cada tricicle?
Per cada tricicle,
sí, sí,
estem parlant.
I a més,
el nostre poble
té la característica
meravellosa.
Que no és pla, no?
Que no és pla,
i aquí anem
bastant lligats,
no?
I aleshores
hem d'anar
a buscar
un equipament,
un equip que,
bueno,
un tricicle
que té un cost
bastant,
bastant elevat, no?
I ara sí que tenia ganes
d'arribar al Toño.
El Toño serà
un dels que padalarà
aquestes pujades
i baixades
de Sant Just,
o no?
Doncs sí,
bàsicament sí,
o sigui,
com a,
igual,
representats
dels voluntaris
que s'han anat
incorporant
en aquesta empatia
social
envers de la gent gran,
tots,
d'alguna manera,
volem tancar
un cicle,
a vegades,
ajudant,
quan els pares
ens tenen,
doncs,
ens donen de menjar,
ens treuen els pipis,
les caques,
ens cuiden,
ens porten a passejar
i tu veus
moltes vegades
que la gent gran
està,
com deia el Lluís,
amb altres societats,
estan supervalorats
i amb aquesta societat
sembla que
se'ls aparca
dintre d'unes,
d'unes,
bueno,
d'uns,
doncs,
els asilos
i d'aquests puestos
que els deixen
molt ben cuidats,
però estan
amb molta solitud,
i que agrair
a la gent
que pugui fer
aquestes ajudes
de voluntariat
i aquesta iniciativa
sembla que és
força bona
perquè permet
a la gent
que alguna vegada,
bueno,
els que hem tirat
amb la bicicleta
i els que no,
perquè el Carles
ja d'alguna manera
afavoreix un curs
on tothom
que li agradi
pot animar-se
a posar dintre
un moment
de la seva setmana
una horeta
el que sigui
no és necessari
i tampoc està
de manera regulació
i contra més gent
sigui
doncs millor
per això una mica
jo com a representant
personal primer
però després
com una entitat
que ajudi
a expandir una mica
aquesta idea
i que la gent
es pugui sensibilitzar
d'una manera
més ferma
amb la bellesa
perquè tots hi som
perquè tots morirem
i tots passarem per allà
i aleshores sí
el criteri solidari
com no és
com tampoc diu
el Lluís
que és una sigla tiu
sinó
és una qüestió
que a vegades
també la sentim aquí
perquè tots tenim pares
i hi ha gent gran
i la bellesa
és un moment
de màxima
admiració
per aquesta vida
amb aquesta gent
ha lluitat
i aleshores això
és una mica
la sensibilitat
que t'ajuda
en moments concrets
siguin els teus pares
o siguin altres persones
que els puguis
transmetre
aquestes
per teva
i que ells segur
que et donaran
com diu
el Carles
una part
d'ells
i de la seva vida
sí
entenc que el retorn
100% és positiu
això és el que anava a comentar
o sigui
clar
tu
coneixes el projecte
i veus
va
anem
anem a
perquè
molts
que estem aquí
la majoria
pensem que
que a la societat
ens hem
bueno
hem d'intentar
a la nostra família
però a la societat
si pots
aportar
algú
no pots deixar tot
en mans
que ens ho resolguin
els polítics
o les administracions
perquè no poden arribar tot
llavors
pensem que una societat
que ens ajudem
està més cohesionada
i pot anar molt
pot anar molt millor
no
i aleshores
doncs
això és el que a mi em
empenya
ara a provar
jo
durant tota la meva vida
he intentat
aportar com he pogut
doncs a l'escola
que anava a les meus filles
he ajudat el que he pogut
a l'institut
he ajudat el que he pogut
i ara ja estan més grans
doncs ara
vaig començar amb això
i clar
ho fas amb tota la il·lusió
i resulta que
després fas balanç
a Barcelona som 140 voluntaris
però hem fet trobats internacionals
i és que tothom
de qualsevol idioma
i de qualsevol edat
i de qualsevol diferència
de pensament
diu el mateix
que és que reps molt més
del que dones
i és això
per això
ara estem amb el punt
que
està el tema
molt avançat
però esteu buscant
ja voluntaris
clar perquè
ens han deixat
un tricicle
ens han deixat
durant uns mesos
un tricicle
que no compleix
les característiques
tan
tan bones
com les que necessitem
però ens servirà
per començar
a fer una prova pilot
perquè es vegi
pel poble
per parlar amb l'Ajuntament
i dissenyar les rutes
per començar
a anar
a les diferents entitats
on volem ajudar
aquí Sant Just
també volem fer
estendre-ho
als nanos
i nanos amb discapacitat
ja estiguin a l'escola
d'aquí Sant Just
o que visquin al municipi
i vegin una altra escola
ens és igual
de fet tenim dos voluntaris
que són pares
de nanos amb discapacitat
que ens ajudarà molt també
per poder tractar-los
per liderar una mica
aquesta part
i ara estem a la cerca
de voluntariat
la veritat és que ara som 11
12
i el que necessitem
és molts voluntaris
pel que deia el Toño
perquè llavors
és molt més fàcil
exercir-lo
perquè tothom
té la seva vida
i la té més ocupada
o menys
ja estiguis estudiant
estudiant i treballant
siguis pares
siguis mare
però si són molts
aleshores
és molt fàcil
dius
mira jo aquestes dues setmanes
no puc
anem amb unes graelles
molt senzilles
des del mòbil
i tu et vas apuntant
a les passejades
i a Barcelona
ho fem així
i llavors és molt fàcil
llavors
aquest és el tema
que ara estem
amb la cerca de voluntaris
ja ens hem adreçat
al cau
que estem esperant
no hem rebut resposta
a l'esplai
també
i al casal de joves
potser també
i al casal de joves
a la Montse
sí
a la responsable
ja vam parlar
l'altre dia
i tenim una reunió
pendent
però bueno
a veure si el Club Ciclista
també
que tanta gent
que hi ha al Club Ciclista
mira serien uns
voluntaris perfectes
més fort que aquests
al poble
per pujar i baixar
o components de les Ceres
a tots els països
el primer que s'apropa
al voluntariat
és la gent
del món de la bicicleta
és així
i després
s'estén
aquel Club Ciclista
ja ha anat
ja els hi ha escrit
un mailing
perquè diguin
els socis
i estem esperant
a veure el què
i des de l'esplai
doncs va venir
una nana
molt maca
va escoltar
tot el rotllo
i bé
han dit
que ho va fer estendre
ara ho coneixen
va dir que ara
no poden col·laborar
en fer les passejades
però bueno
es van oferir
per ajudar-nos
amb les xarxes
o amb el que puguin
clar
tant a dir
ara que has dit xarxes
m'ha anat perfecta
perquè heu sortit
si no m'equivoco
el butlletí del mes de novembre
amb un breu
amb una imatge
que de fet
era aquí les portes
de Ràdio d'Esvern
clar a través de la xarxa
sou
és la forma
com us doneu a conèixer
a través de la via
de contacte
amb altres possibles
voluntaris
o gent que
us acaba coneixent
tenim un Twitter
i un Facebook
no disculpa
Instagram
i un Instagram
que no és el de Sant Jús
vam decidir
saps què passa
que a Barcelona
quan va començar
va ser el primer lloc d'Espanya
en Sant Sebastià
després ara està a Saragossa
està a Corella
està al Bassete
doncs a Barcelona
què ens ha passat
que ens hem ajuntat
alguns voluntaris
una mica motivats
com és el meu cas
hi ha una companya
que es diu Marta
que és de Terrassa
hi ha un que és de Castelldefells
hi ha un company també
que es diu Àlex
que estan fent una mica
si ha passat el que a mi
que diuen
hosti
uns de Vic
a Vic
intenten
que es posi
al seu municipi
que es faci
al seu municipi
també
i aleshores
doncs
vam decidir
que
Barcelona
fos com un punt d'acollida
de fet
estem mirant
de potser fer
una associació
més general
i per això
a la web
si vas a la web
i dius
nosaltres
apareix un company
de Sant Joan d'Espí
apareixo jo
també com a Sant Just
i aleshores
tenim
les mateixes xarxes
i és el mitjà
també
de comunicació
el canal és el mateix
a través del qual
us comuniqueu
en Vici Sense Edat
per si hi ha algú
que us vol buscar
a Twitter
o Instagram
si vas a la web
també
de Sant Jus Solidari
hi ha els projectes
clar
apareix una fitxa
del projecte
amb la informació
també
el correu electrònic
i tot
i aprofitant
que també us tenim
a tots quatre
avui reunits aquí
que ens queden encara
uns 8-9 minuts
volia obrir una mica
de debat
us volia preguntar
si creieu que tenen futur
els projectes
que a priori
funcionen
a través de voluntaris
és a dir
que no hi ha unes persones
que cobren
per fer aquell cervell
sinó que
que s'entreguen
purament
per amor a l'art
que s'acostuma a dir
perquè amb ells
els mou
fer aquella acció
cap a les altres persones
tenen futur
o realment
no es pot basar tot
en això
jo és que penso
que tenen molt futur
perquè la base
ideològica
de qualsevol persona
que lluita
per un benestar social
està fonamentada
amb aquesta implicació
seva
des de l'àmbit
voluntariat
i si no es fossi
aquest país
com tiren els voluntaris
possiblement
qualsevol
de les associacions
que tenim
en aquest país
no funcionarien
i això és un enraquiment
constant
de la pròpia cultura
de les pròpies
persones
que conviuen allà
i evita
aquesta alineació
alineació
en la que es trobem
perquè ens fa reflexionar
i ens fa conscients
a tots
que hi ha altres formes
de conviure
de culturitzar
a partir
d'un projecte
i aquests projectes
són superenriquidors
i a més
com que no hi ha
una aportació econòmica
el sentiment
i l'idealisme
per davant d'aquest projecte
passa
i aquí tenim el Carles
un exemple
d'il·lusió
i de força
i d'implicació
per tirar endavant
una idea
que veu que és de benefici
social
dintre d'un grup
o dintre de diversos grups
socials
i aleshores això
té tanta potència
que és inviable
els projectes
han de sortir d'aquí
i després
per l'altre costat
sí que és veritat
que les entitats
públiques
tenen que
tenen que
afirmar-se
i donar
les aportacions
o donar
les ajudes
econòmiques
que representin
que aquests projectes
tinc prou força
per seguir endavant
a més a més
jo penso
que en aquest cas
del projecte
aquest
que estem parlant
a més a més
jo estic convençut
que a Sant Jus
i a moltes poblacions
hi ha gent
que té aquest sentiment
d'ajudar
la gent gran
i que
veuen
aquesta cosa
que estem comentant
aquí
que la gent gran
moltes vegades
o gent
que està
amb una disminució
que estan sols
moltes hores
a casa
aquest sentiment
de no poder sortir
de no poder fer
segons quines coses
que els agradaria ajudar
i aquest projecte
el que fa
és posar
a la mà
de la gent
que té aquest sentiment
facilitar
un pont
com deia abans
per fer accions
que tu vols fer
d'ajut
amb això
i aquesta és una manera
una manera molt maca
a part fas esport
també
és tot un conjunt
de coses
que les penso
que estan
brodades
al final és molt lúdic
la veritat és que és molt lúdic
i això ajuda
perquè
a més
jo penso que
els projectes
de solidaritat
i el tema
de les entitats
i el voluntariat
tenen un efecte multiplicador
els ajuntaments
no tenen per què
i és impossible
que cobreixin
tota la dinàmica social
ara estem parlant
de solidaritat
però podríem parlar
d'altres coses
sempre poso un exemple
que amb l'ajarmenament
de Camuapa
hi ha ajuntaments
que han fet
un ajarmenament
molt ajuntament-ajuntament
llavors
un cop
la despesa
de l'ajuntament
de Sant Just
al respecte
de l'ajarmenament
amb altres pobles
cobreix simplement
el funcionari
que es dedica a això
i encara no has dedicat
ni un euro
a res
a cap projecte
simplement has pagat
un sou
en canvi
aquí
i la protecció
de l'ajuntament
es multiplica
per més de dos
i més
hi ha anys que tres
i més
i clar
Sant Just Solidari
funciona
no té cap sou
Sant Just Solidari
i llavors
s'han construït
s'ha dotat
un hospital
s'ha muntat
una universitat
que m'ho ha pensat
han fet
tantes i tantes coses
que ara no m'allargaré
durant aquests
gairebé 30 anys
que si ho hagués
hagut de fer
l'ajuntament
sol i impossible
no?
i aquí també
doncs
què pot fer l'ajuntament
per
els ciutadans
els ciutadans
d'edat avançada
o amb dificultats
de mobilitat
que estan a les residències
etcètera
què pot fer l'ajuntament
difícilment
com a ajuntament
pot fer res
però en canvi
s'hi dedica
fa un esforç
per poder dotar
d'una sèrie
de tricicles
que serà un esforç
important inicialment
després això
ja roda
perquè això
es multiplica
com?
amb l'energia
que porten
amb el treball
amb la força
del voluntariat
i després
necessitaran
una petita subvenció
per poder fer manteniment
estem parlant
d'això
de canviar una cadena
de canviar un freno
de canviar una bateria
de canviar un motor
però ja és una despesa petita
és només l'arrencada
i quina il·lusió
no ha de tenir
l'organisme públic
de veure
que en el seu poble
s'aborda
un problema social
de primera ordre
i a través
del voluntariat
de les persones
jo això
amb el Joan
m'ho he trobat
que al final
li deia
bueno Joan
clar també
ell ha estat
president
dels voluntaris
de protecció civil
o sigui
que ja
he anat a par
una persona
que hem tingut la sort
que ara
és el responsable
de mobilitat
però clar
tenim la sort
en el sentit
que té el mateix
tarannà
i pensament
que nosaltres
no?
i clar
doncs el que m'he trobat
és això
que deia
hòstia
això s'ha de fer
ho entrarem
per mobilitat
i dic
bueno
però parla també
amb gent gran
i diu
si tu no preocupis
però
jo ha tingut claríssim
no?
i clar
també és xulo
ara poder compartir
dissenyar les rutes
poder
bueno
estar
que més enllà
també
de la dotació
econòmica
que pot aportar
l'Ajuntament
doncs tens la dotació
humana
d'un
o uns tècnics
o uns polítics
que tenen
aquest tarannà
és una mica
un peix
que aconsegueix a la cua
tant és important
la part econòmica
perquè si no tens el tricicle
però sense la gent que pedali
en aquest cas
tampoc no funciona el projecte
però saps què passa?
és el que t'he dit
jo vaig decidir
intentar que això
s'escampés
no a Sant Jus
he anat a Esplugues
a Sant Joan Despí
a Sant Ferriu
i quina rebuda
has tingut més o menys
a Sant Joan Despí
va ser molt bona
jo vaig treballar
al col·legi d'arquitectes
Sant Joan Despí
nou anys
i el conec molt
i a Sant Joan Despí
va ser molt bona
molt bona
i ells comentaven
que estaven fent
com un casal
de gent gran
molt important
i que inclús
teníem previst
que la gestió
es fes
des del personal
d'allà
o sigui que al final
és que aquesta iniciativa
és oberta
no està marcada
el Cycling Without Age
no et marca
que has de fer
simplement
que respectis
els seus valors
i que utilitzis
la seva identitat corporativa
és important
perquè quan vas
a les administracions
no és el mateix
dir mira tal
que busques per internet
i veus que està
això no
en 40 països
i a Sant Joan Despí
tenen també
tota la informació
en principi
quan estigui acabat
que queden pocs mesos
aquest equipament
volen implementar-ho
i vaig anar
al club ciclista
que és allà
Sant Joan Despí
que és supergran
i que a més
té una vessant solidària
com el de futbol
de Sant Just
hi ha un toño allà
que quan el veïna
ostres
sí
hi ha un toño allà
que quan el veïna
que quan el veïna
va dir
hòstia
fa dos anys
que el club ciclista
obre aquesta vessant solidària
coneixíem el projecte
i directament diu
té
perquè sí que fa falta
una entitat darrere
perquè si has de fer factures
i aquí
amb el cas del nostre poble
va més enllà
perquè
el Lluís me'n va dir
ei
necessites una entitat
i dic
no no
si per entitat física
entitat física
pot ser
amb bicicleta a Barcelona
o amb el senyor
en despí
però és un tema
que és una entitat
del poble
i
identificació
i que
s'obren
també
que són molt oberts
i que s'obren
a projectes
i el senyor en despí
està així
i el senyor solidari
s'ha acollit
amb una gran il·lusió
perquè creiem
en els valors
del projecte
perquè
realment
és interessantíssim
i per l'altra banda
és una onada
aire fresc
és una nova activitat
allà
al nostre local
de voluntaris
allà
raonint-se
donar-li
més utilització
a les nostres oficines
o que és tu
en l'espai
en quan van acceptar
la junta es va reunir
ho van decidir
i van dir
bueno
ho decidim
que nosaltres sí
però
fem una
ells al març
els socis
tenim l'assemblea
al març
van fer
una
una
extraordinària
es va aprovar
i ja
va ser això
i van dir
té
claus
alarma
entre quan vulguis
sí
i realment
clar
l'espai
és una meravella
clar
i tens
darreres
que teniu una ONG
darreres
que clar
això
hi ha sinergies
que funcionen
l'oficina
la persona
que porta els contes
la persona
que porta
són sinergies
que s'acoplen
i que
i nosaltres
com a totes les entitats
és fàcil
simplement
és qüestió
a vegades
d'agafar el logo
i col·locar-ho
a la pròpia pàgina
expansiva
de cada entitat
i aleshores
ja
ho vas veient
i sempre s'animar
algú
i sense cap ània
de protagonisme
acollim
aquesta entitat
i sempre sortirà
amb el logo
de Bici Sense Edat
junta amb el de Sant Juens Solidari
junta amb el de l'Ajuntament
i ja està
ara estem amb això
la cerca de voluntaris
a veure si ens escolten
a la ràdio
vinga va anar a dir
fes una crida
aprofita
i sí sí
que vinguin a provar-lo
que jo els hi asseguro
que bueno
primer pot ser
qualsevol persona
no cal ni que estigui
supercatxes
ni que sigui ciclista
ni que sigui ciclista
professional
molt forta
la Bici té molta potència
bueno
sí
té força
i ja dissenyarem
recorreguts
de fet ja n'hem fet
pel poble
ja va haver-hi la vexicletada
ens la van deixar uns dies
i ja n'hem fet
i ja n'hem fet
es pot sortir del poble
no també una mica
sí evidentment
ara es pot arribar
jo què sé
fins a la diagonal
amb aquestes vies
ara està molt bé
que han acabat de fer
que ja no puixes
que si
bueno
la puja
no sé
el retorno
seria una mica
no no
bé bé
bé
bueno
el tricicle aquest
que ens van deixar
alba
i portar l'altre dia
des de Barcelona
des del carrer Florida Blanca
carregat
carregat
carregat
adéu-n'hi-do
i bé
bé
però bueno
si aquí el carregador
sí
depèn de quin carrer
com vulguis pujar la Miranda
i la il·lusió de pujar
exacte
pujar el canigó
jo tinc l'experiència
que de vegades
agafo les bicicletes
aquestes
elèctric
que tenim l'Ajuntament
i tenia un dia
a dalt de tot
de Sant Josep
i a mitja
pujada
de Sant Josep
la bicicleta
es va espatllar
i va dir que prou
que no hi havia electricitat
i de veritat
que és quan notes
el que és el pedaleig
assistit
però clar
aquí anem amb persones
molt segur
anem molt tranquil·lerts
anem a 5-10 per hora
anem xerrant
clar
bueno la gent
en vera d'acabar
si a fer spinning
a les instal·lacions
dius mira tu
avui la meva classe d'espini
serà
portar
un auret al carrer
la filosofia
és una mica
com el slow food
sí
aquests són els principis
que té marcat
la tranquil·litat
se li dona un valor
molt important
a la relació intergeneracional
a la conversa
la gent gran
que està sola
té moltes coses
a explicar
i té moltes ganes
d'interaccionar
i d'explicar històries
de la seva vida
del que ha viscut
etc
de la seva experiència
i llavors
és tan important
igual també descobreixen
en aquell moment
mira aquest comerç
és nou
no l'havia vist
aquesta zona
l'han fet nova
i mira anècdotes
ara fa uns mesos
aquest ha estat l'any
que es va cremar
el Liceu
pujant per la Rambla
portava una senyora
molt maca
molt elegant
i li deia
ostres aquest any
fa 20 anys
del Liceu
jo m'estic fent gran
ja també
perquè ostres
ho recordo molt bé
i diu
ai nens
sí
dic ostres
quina desgràcia
dic home
sí
almenys
no va haver
gràcies personals
diu ja
però per mi
això
això és la primera
casa
perquè jo he estat
el primer arpa
de l'Orquestra Simfònica
de Liceu
durant 40 anys
o fas una ruta
i diuen
ostres
podem anar
al meu barri
a veure com està
la casa
on jo vivia
aquí els dies
que hem anat
amb la que ens han deixat
a Barcelona
o sigui
pel mercat
a Barcelona
entrem als mercats
caminant
la gent
vam anar
pel carrer
i la carretera
i la gent
els cotxes
aplaudia
i s'aturava
la gent gran
a dir-li
la emoció
que els hi dona
això
és que no us ho podeu
fer una idea
és que és una
serà important
que es veguin
les bicis
circulant al poble
i llavors
serà aquesta
la millor manera
la visibilitat
potser farem
alguns flyers
i deixarem
les entitats
des de mobilitat
ens interessa
que la bici
no sols és una bici
serveix de moltes maneres
per portar càrrega
per portar persones
per portar
és això
doncs escolteu
us desitjo
molts èxits
a tots
tant als voluntaris
també que podeu dur
a terme aquests mapes
de rutes
també a Sant Jus Solidari
agrair també
aquesta tasca
que esteu fent
i Carles
que no em preguis
aquest entusiasme
que vagi molt bé
sempre que vulgueu tornar
podeu passar per aquí
per Ràdio d'Esvern
ja ho sabeu
així que res
espero veure-us pedalant
sobretot a tu Toño
no faci el dissimulat
ja ho veuràs
que acòstic es trobem
pedalant i corrents
també
la veritat és que
els primers voluntaris
els primers voluntaris
clar com que és una mica
l'entorn
estem entre els 40
i els 50 anys
o sigui busquem jovent
busquem jovent
que són els que s'han de menjar
al món
els jubilars tirem
però una mica més
ja s'apuntaran
no tinc cap tipus de dubte
moltes gràcies a tots
per venir a Ràdio d'Esvern
a vosaltres
i estem en contacte
us anem seguint la pista
moltes gràcies
adeu
adeu
la circulació de trens
està parcialment
afectada a l'estació
de Girona
en direcció nord
fons de DIF
diuen que és una mesura
preventiva
Girona
Maria Rovira
sí doncs aquí
a l'estació
de l'AVE
estan filtrant
les entrades
per la porta lateral
i els Mossos
ocupen
la porta
principal
de l'entrada
d'aquesta estació
perquè fins fa uns moments
la gent que venia
o a buscar
l'AVE
en direcció
a Figueres
la feien sortir
per agafar
un tren
regional
pel que ens han dit
que era una acció
preventiva
de DIF
per possibles mobilitzacions
a l'AVE
en sentit nord
possiblement
a la zona de Bàsquera
ara sembla
però que la situació
s'estaria ja
en vies de normalitzar
perquè aquí als panells
veiem ja
que un tren
AVE
que havia de sortir
cap a Figueres
a dos quarts
de sis
l'anuncien
per les sis minuts
o sigui aquí
uns minuts
de moment
doncs
aquesta és la situació
que hi ha aquí
a l'estació
de Girona
en principi
els trens AVE
que van cap
en direcció
a Barcelona
no tenen cap
afectació
Maria Rovira
Catalunya
Ràdio Girona
Notícies breus
Martí Ferrero
Els transportistes
podran circular
per la Nacional 2
a Girona
sense que els multin
la Generalitat
acaba d'aixecar-los
al Beto
de forma temporal
després que els transportistes
ho hagin reclamat
els últims dies
arran del bloqueig
de l'autopista
AP7
a la frontera
en França
fins ara si un camió
circulava per una carretera
nacional
s'enfrontava a una multa
de 500 euros
l'associació de transportistes
va denunciar dilluns
que 200.000 camioners
es veurien afectats
pel bloqueig
de la Junquera
per part de
Tsunami Democràtic
i que això representava
un cost per camió
de 55 euros
cada hora
l'abstenció
d'Esquerra Republicana
facilita
l'aprovació inicial
del pressupost
de l'Ajuntament
de Barcelona
que haurà de ratificar
el ple de desembre
els números
de l'Ajuntament
per l'any vinent
pugen
317 milions d'euros
un 12% més
que els del 2019
en bona part
gràcies a un increment
generalitzat
dels impostos
Ajuntament de Barcelona
Montse Poblet
Bona tarda
el govern de comuns
i socialistes
ha aconseguit
que Esquerra
s'abstingués
com ja va fer
amb les ordenances
fiscals
i així
tirant davant
amb el pressupost
tot i això
Ernest Maragall
adverteix
que si no hi ha
millores
al ple de desembre
el vot d'Esquerra
podria canviar
aquesta és la seva intervenció
i la resposta
que li ha donat
Jordi Martí
el regidor
de pressupost
a mi em sembla bé
que vostè vulgui
abraçar-me
però li dic clarament
hi ha la mateixa distància
entre l'abstenció
i el sí
que entre l'abstenció
i el no
senyor Maragall
cap intenció
d'abraçar ningú
però sap què passa
que es fa molt difícil
que fem creure
que estiguem
gaire distants
estic convençut
que els barcelonins
no entendrien
que l'esquerra
d'Ernest Maragall
no es pogués entendre
amb els comuns
i els socialistes
Montse Poblet
Catalunya Ràdio Barcelona
La Fiscalia demana
imputar
l'expresident
del BBVA
Francisco González
pel cas Villarejo
el jutge
de l'Audiència Nacional
sospita
que la direcció
del banc
va consentir
la contractació
de l'excomissari
per fer espionatge
a Madrid
José Parera
Hola, bona tarda
L'Audiència Nacional
investiga el BBVA
per presumptament
contractar l'any 2014
el comissari jubilat
José Manuel Villarejo
per frustrar
l'operació
de la constructora
Sacir
i el PSOE
per prendre
el control
del banc
i que es va frustrar
un treball
que passava
per investigar
els principals
promotors
de l'operació
és a dir
empresaris
i polítics
Amb aquesta petició
de Fiscalia
Anticorrupció
el cas Villarejo
agafa una nova dimensió
José Parera
Catalunya Ràdio
Madrid
Els dos primers
testimonis públics
en la investigació
de l'impeachment
contra el president
nord-americà
Donald Trump
donen una denúncia
tornen de fet
a denunciar
un canal diplomàtic
l'existència
d'un canal diplomàtic
amb Ucraïna
paral·lel a l'oficial
dins la Casa Blanca
per convèncer
el president
d'aquell país
que investigués
Joe Biden
opositor demòcrata
de Trump
Washington
Jenny Lozano
Hola, bona tarda
Els testimonis
de dos veterans diplomàtics
del Departament d'Estat
aporten noves dades
sobre l'Ucraïna
i esquitxen
directament
el president nord-americà
L'ambaixador dels Estats Units
a Ucraïna
Bill Taylor
assegura
que Gordon Sondland
emissari davant
la Unió Europea
i estret aliat
de Trump
li va assegurar
que el president
nord-americà
condicionaria
qualsevol ajuda
a Ucraïna
inclòs a la militar
el compromís
d'aquest país
d'obrir una investigació
contra la família
del demòcrata
Joe Biden
demolidor testimoni
que de moment
els republicans
rebutgen
acusant
aquests funcionaris
de formar part
d'una campanya
de les cloaques
de l'Estat
per destruir
el president
nord-americà
Geni Lozano
Catalunya
Ràdio
Washington
I ara l'última pel·lícula
d'Albert Serra
que arriba aquesta setmana
a la cartellera
És Liberté
i arriba
després de triomfar
a Canes
on va guanyar
el Premi Especial
del Jurat
de la secció
més experimental
en Sartan
en declaracions
a Catalunya Ràdio
el director
Banyolí
ha assegurat
que el film
serà una experiència
única
per als espectadors
que decideixin
anar-la a veure
Un espectador
em va dir
si alguna cosa
ha fet aquesta pel·lícula
és recuperar
el sentit
d'una projecció pública
perquè puc assegurar
que això
que de la pantalla
va emanant
una espècie
d'atmosfera
similar a la que veus
i que es va penetrant
a la pati de butaques
i d'alguna manera
això la gent
es veu realment
confrontada
amb el que veu
Serra
competirà
a les sales
amb l'irlandès
de Martínez Corsese
un director
que considera
absolutament
sobrevalorat
també ha assegurat
que per ell
és més inofensiva
la ultradreta
feixista de Vox
que la ultraliberal
de Ciutadans
i ha donat suport
a la mobilització
independentista
pel fet que
com ell
lluita
contra l'establishment
Esports
Marta García
Rafa Nadal
ha guanyat
davant
Daniel Medvedev
en el màsters
de tenis
en 3-16
el Manacori
ha perdut
el primer
en el tiebreak
7-6
s'ha imposat
en el segon
per 6-3
i en el tercer
també
el tiebreak
ha guanyat
7-6
Nadal suma
la seva primera victòria
en este màsters
en el segon partit
de la jornada
a partir de les 9
s'enfrontaran
Alexander Esverev
i Estefano Sissipas
els blaugranes
juguen avui
en Cartagena
un amistós benèfic
pels afectats
per les inundacions
de la regió de Múrcia
ampliem informació
Ramon Salmurri
bona vesprada
què tal
bona tarda
Marta
un partit
que ha començat
a les 7 de la tarda
en un estall
de Cartagona
que es preveu
ple a Bassam
14.000 espectadors
i un Barça
que sortirà
amb Neto
a la porteria
Morea
lateral dret
Piqué
Araujo
parella
central júnior
al carrer
a l'esquerra
al mig del camp
amb Sergi Roberto
Riqui Puig
i a l'anyà
i a dalt
Carles Pérez
Quique Saverio
i Ousmane Dembélé
per tant
Ernesto Valverde
juga amb tots
els futbolistes
del primer equip
els 6
més Carles Pérez
l'11 titular
per jugar
contra el Cartagena
el partit
com dèiem
a partir de les 7
Ramon Salmurri
Cartagena
Catalunya Ràdio
Arturo Vidal
tornarà cap a Barcelona
després que els jugadors
de Xile
renuncien a l'amistós
que han de disputar
dimarts contra el Perú
per la situació política
i social
que viu el seu país
en la sobal d'en Bola
dos quarts de 8
partit de la desena jornada
Granollers Oscar
i en l'Eurocup de bàsquet
a 3 quarts de 9
Breixas Juventut
abans a les 8
en la Champions FIBA
Holon d'Israel
Manresa
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Sí, sí
gairebé 8 minuts
Bona tarda
L'autoritat del transport
metropolità
ha donat llum verd
a l'estudi informatiu
del projecte
per connectar
a través de la carretera
Reial
les parades del tram baix
entre la Rambla
de Sant Just
i el pont
d'Esplugues
a partir d'ara
sobre un període
d'informació pública
de dos mesos
de durada
i un cop finalitzat
es procediria
a revisar l'estudi
si pos necessari
i a dur a terme
la seva aprovació
definitiva
L'alcalde de Sant Just
Josep Perpinyà
ja va confirmar
al gener
que les obres de connexió
es tiraven endavant
a més de que es feien
en una via
que compartirà espais
entre els convois
del tram
i els autobusos
Les noves remodelacions
oferiran
1,2 quilòmetres
més de vies
estenent-se
per la carretera Reial
i l'Aurea Miró
amb una connexió
més directa
entre tots dos municipis
a part també
s'afegiran
dues noves parades
del tram baix
I ahir es va acabar
d'instal·lar
la senyalització
per fer de l'Ajuntament
un entorn sense fum
a partir dels passos
que s'han proposat
des de l'ambulatori
les senyals
no permeten fumar
al voltant
de la casa de la vila
de fet
el CAP va ser
el primer equipament
del municipi
en ser declarat
espai lliure de fum
ara s'hi afegeix
l'Ajuntament
i es vol seguir ampliant
a més edificis públics
tot plegat
s'ha marcat
dins del projecte
que vol fer
de Sant Just
un espai sense fum
per tal de prevenir
l'inici del consum
de tabac
entre la població
infantil
i juvenil
l'objectiu
dels espais
sense fum
és doncs
evitar que la població
menor d'edat
observi conductes
de persones adultes
fumadores
en el seu entorn habitual
reduint a més
l'ús i presència
del tabac
i informant també
els riscos
del seu consum
i al ple del mes d'octubre
va aprovar una injecció
de diners
al complex esportiu
municipal
de la Bona Aigua
destinada a remodelar
els vestidors
d'aquesta instal·lació
una intervenció
que vol millorar
la higiene
la mobilitat
i la sensació
de confort
d'aquests espais
que es cobriria
amb un cost total
de gairebé
350.000 euros
dels quals
l'empresa concessionària
del complex
assumiria la meitat
i l'Ajuntament
l'altre
tot i així
des del grup majoritàri
a l'oposició
Junts per Catalunya
plataforma
alcaldia republicana
es denuncien
certes males praxis
en aquesta inversió
per tres motius
en primer lloc
perquè aquest no contracte
representa una ampliació
de la licitació
a l'empresa concessionària
una pròrroga
que s'afegiria
d'altres fetes
a partir d'inversions
en el complex
i que ha convertit
el contracte inicial
de 13 anys
en un de 33
en segon lloc
denuncien
la falta d'informació
d'aquestes operacions
i per últim
i en tercer lloc
denuncien
que el projecte
tècnic i executiu
ha estat encarregat
per l'empresa concessionària
i no per l'Ajuntament
de forma que no s'ha obert
una licitació d'obres
per dur a terme
aquest projecte
un fet
que podria baratir els costos
Fins aquí
les notícies
de les 6
tornem a més informació
al Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7
fins ara mateix
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest cap de setmana,
dels 16 i 17 de novembre,
arriba la 43-ena cursa de Cards de Coixinets.
Com cada any, començarà dissabte a les 9 del matí
amb els entrenaments i els cronometratges.
I diumenge es faran totes les curses, de 9 a 2 del migdia, aquest cap de setmana, del 16 i 17 de novembre, 43ena cursa de cars de coixinets. No t'ho perdis.
El que estem escoltant ara
de fons, seria una peça instrumental, inspirada en la taula periòdica, és per això que tenim amb nosaltres avui l'Ernest Girard.
Ernest, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, aquesta peça és obre teva.
Sí.
És una peça, en teoria parla, o està inspirada en aquesta taula periòdica.
Sonaria així la taula periòdica, si tingués sons?
No sé, suposo que cada compositor, diguéssim, escriuria una composició diferent, però la taula periòdica és qui ha servit, en aquest cas, de font d'inspiració per a la meva música.
Per a aquells que potser no t'ho vi, que no saben qui ets, faig un breu resum introductori, i és que, precisament, a l'espai de lliure creació, Carme Malaret, es busquen sinergies, no?, entre ciència i art, i precisament ho fan amb tu, que explicaràs demà,
a demà, dijous, 14 de novembre, aquest procés creatiu que t'ha portat a imaginar, diguéssim, per dir una forma, un mosaic musical, que parteix precisament d'aquests 118 elements sòlids, gasosos,
tu ho sabràs millor que jo, que, bàsicament, ens referim a la taula periòdica. Per això deia que teníem avui aquí, i la primera pregunta és que t'anava a dir, has intentat unir aquestes dues vocacions,
que són música i química, perquè, a més, ets químic, ets compositor, han hagut diferents premis, i la manera d'unir aquestes dues, no sé com dir-ho, facetes de la vida,
o cares de la vida, estat natural, fluid, o has anat a buscar com connectar química i música?
Bé, jo no, d'entrada, no sóc en absolut compositor professional, sóc científic, però la música i la ciència són les meves dues grans passions.
I sí que és veritat que la música m'ha ajudat a fer millor ciència, i la ciència, diguéssim, m'ha inspirat per fer música.
És a dir, per exemple, en ciència és molt important la creativitat, i la música, la meva activitat musical, probablement em dóna un plus de creativitat.
I com en aquest cas, la taula periòdica m'ha servit d'inspiració, i no és l'únic cas per fer una composició musical.
En aquesta xerrada, de fet, exposes aquesta investigació, precisament, no?, aquesta manera o aquesta via per la qual has anat a trobar aquesta connexió entre música i taula periòdica,
que la gent segurament deu estar pensant, com ens ho hem d'imaginar, això?
És a dir, com una taula que visualment és complicada, no?, perquè és la taula periòdica, molta gent segurament, si no ho ha estudiat,
o encara no ha passat la fase d'estudiar-ho, és molt complicada d'entendre, i a sobre suma-li música.
Sí, la idea estètica és la idea de la periodicitat, que va ser la gran força que va tenir el descobriment de la taula periòdica.
Pels qui no sàpiguen de què estem parlant, fa 150 anys, per això aquest any les Nacions Unides han decidit que seria l'any internacional de la taula periòdica,
doncs fa 150 anys un científic rus, Mendeleev, va tenir una idea genial.
Va agafar tots els elements químics que en aquells moments es coneixien i els va ordenar de més petit a més gran.
Però aleshores se'm va adonar que quan ja en portava 8, el que feia número 9 tornava a tenir les mateixes propietats que el primer,
el que era el número 10, les mateixes que el segon.
Igual que en les tecles blanques d'un piano, que comences a tocar, do, re, mi, fa, sol, la, sí,
i quan ve la següent, la número 8, torna a ser un do.
I aleshores va ordenar els elements d'aquesta manera, va trobar que hi havia enforats,
va anticipar que en el futur es descobririen nous elements que tindrien les propietats que ell preveia,
això va passar, i a partir d'aquest moment la química només l'entenem amb aquesta mena de framework,
que dirien en anglès, de marc, diguéssim, que és aquesta manera de classificar els elements químics.
I després de, diguéssim, musicar aquesta taula periòdica, suposo que ja no la veus igual, la taula periòdica,
o segueixes veient-la tal com és?
Sí, la veig igual. De fet, el que he fet ha estat composar una obra per orquestra,
en la qual és com un petit mosaic que té 118 fragments,
alguns no duren ni un minut, d'altres duren una mica més,
i en total l'obra dura uns 35 minuts,
i aquests 118 fragments van seguint un darrere l'altre els elements de la taula periòdica.
Però el que passa és, per exemple, quan arribem a un element concret,
per exemple, és una flauta dolça que sona, el liti, per exemple,
aleshores van passant els elements, després hi ha el metall, després hi ha la corda,
i després torna a ser la flauta dolça que sona,
després el cap d'avui torna a ser el metall,
és a dir, que aquesta periodicitat, aquest ordre,
és el que es retroba, diguéssim, en la taula periòdica en forma musical.
I, de fet, és una cosa que no és nou, diguéssim,
perquè potser ens podíem remuntar cap al segle XV amb un Leonardo da Vinci, per exemple,
que art i ciència també els unia, d'una altra manera,
que no era, potser, musicada, però sempre han estat molt a prop,
l'art i la ciència, la química.
Sí, de fet, han estat més a prop abans que ara.
És a dir, fins i tot en els estudis clàssics, diguéssim,
l'art i la ciència, diguéssim, formaven el cos central, diguéssim, dels estudis.
Aquesta tendència a l'especialització és la que ha fet que seguissin camins, camins divergents.
De totes maneres hi ha precedents.
Per exemple, hi ha un gran compositor, que és el Rus Borodín,
que, de fet, a l'època era molt més famós com a científic que no com a compositor.
De fet, Borodín no només era de la mateixa època que el Mendelayev,
sinó que eren grans amics, col·legues i grans amics.
I tot i això tu deies que ets compositor, però potser més amateur que professionals,
però has composat peces com aquesta que escoltàvem a l'inici que seguim escoltant.
Això no ho pot negar.
No, jo soc compositor, doncs, com a qui li agrada escriure poesia i escriu poemes,
doncs a mi m'agrada escriure música i escric peces musicals.
No hi ha més.
De fet, aquesta l'estem escoltant de la teva web.
N'hi ha d'altres, estic veient un altre que es diu Etincel U, piano, la versió per piano.
No sé si aquestes peces que hi ha, que n'hi ha més quantes més,
també formen part d'aquest procés creatiu entre taula periòdica i música
o són d'altres projectes, diguéssim?
No, són projectes independents.
Jo vaig començar a escriure música de jove
i en aquella època feia una música molt, molt experimental
perquè va ser quan van aparèixer els ordinadors per primera vegada
i amb un amic meu, que malauradament ja no és aquí, en Xavier Rosselló,
vam dedicar-nos a composar peces fent servir ordinadors
com a auxiliars de composició
i en aquell cas el que intentàvem era simular,
o sigui, crear un espai musical amb unes determinades propietats de simetria.
Dèiem quasi simetria, no volíem fer jardins de versalles,
volíem fer coses quasi simètriques.
De fet, aquí a la web hi ha una peça que es diu Quasi Simetries, em sembla,
que és d'aquella època.
Després, la ciència, la família, diguéssim, va fer que la meva activitat
diguéssim, va pràcticament desaparèixer com a compositor
i fa uns anys m'hi he reemprès.
No, però hi ha peces que sí que estan inspirades per la ciència
i d'altres que no.
La meva producció musical és molt, molt limitada.
Em sembla que hagi estat una mica el precursor de la música electrònica,
quan dius barrejar elements que sonin, sí, potser d'una forma així experimental,
que és una mica el que avui en dia és una de, no sé,
quants festivals de música es troba música experimental?
Jo crec que la majoria avui en dia.
Sí, la veritat és que el món de la música,
si s'entén com s'ha d'entendre, que és a dir, en la seva totalitat,
en aquests moments és riquíssim.
És a dir, la confluència d'estils i totes les fusions d'aquests estils,
diguéssim, és meravellós.
És a dir, el ressurgir, per exemple, la gran força que té, per exemple, aquí el flamenco,
la força que encara té el jazz i que tindrà probablement encara més en el futur,
la música electrònica, la música electroacústica,
la música més, diguéssim, tirana clàssica.
el pop, el rock...
És a dir, realment és una meravella
i deixa constància de l'important que la música és per nosaltres, els humans.
La riquesa de la varietat, no?, també.
A més, en aquest cas musical, de fet, una de les millors teràpies, no?,
per molts aspectes humans, la música.
Sí, hi ha gent que hi treballa, amb això, amb la música com a element terapèutic.
i que s'ha demostrat, de fet, que és beneficiós, entre altres, per exemple, amb l'Alzheimer, no?,
amb gent gran que pateix Alzheimer, a través de la música poden arribar a connectar amb emocions
que se suposa que ja han anat perdent, desgraciadament, a causa d'aquesta malaltia.
No sabem per què la música és tan important per a la humanitat.
I és veritat o no que mança les feres?
No ho sé.
Que precisament, ahir, en un altre espai que tenim al programa,
el que fem és desfer frases fetes, intentàvem desfer aquesta frase feta, no?,
que deia que la música mançava les feres.
i sembla que potser no és tan literal la frase, no?,
sinó que és terapèutica, no?, aniria una mica més per aquest costat, no?,
que la música aporta beneficis sí o sí.
I en el cas dels animals, doncs, pot ser, si li poses música a un gat, potser relaxi, no?
O també una planta, que diuen que els va bé.
Tu els hi poses música a les plantes, els hi fas escoltar això.
Els hi poses?
Jo no, però no, les plantes tenen també, diguéssim, elements sensitius, en certa manera.
No, però el que sí que és veritat és que el nostre cervell fa la impressió
que, com que evolutivament, estigui preparadíssim per a la música.
És a dir, que probablement la sinèrgia, per exemple, entre el ritme i la nostra activitat cerebral,
diguéssim, sigui una sinèrgia que ve de molt, molt lluny.
Hi ha gent, per exemple, que ha mirat les diferents neurones en el cervell
que són sensibles a diferents notes musicals.
I és espectacular, perquè avui en dia que podem localitzar neurones en el cervell
associant-les a una funció concreta, fent servir-se una ància magnètica,
doncs s'ha vist, diguéssim, que estan arrenclarades les neurones una sota l'altra
igual que si fossin les peces del piano o les cordes d'una arpa.
És a dir, hi ha la neurona que rep, o sigui, que reacciona el do,
hi ha la neurona que reacciona el re, la que reacciona el mi.
És espectacular.
O sigui, estem preparats perquè hi hagi música, no?
Estem preparats, estem preparats.
O sigui, estem dissenyats per tenir música a la vida.
Jo no sé el per què, però ho estem.
Clar, estaria genial sàpiguer el per què, però t'anava a preguntar
i què passaria si no existís la música?
S'hauria creat igualment?
Perquè hi ha molta gent que ho diu, no?
Si no existís, és que s'hagués creat igualment.
Jo crec que sí.
O sigui, jo crec que a partir del moment en què tenim sentits,
i en aquest cas estem parlant de l'oïda,
a partir d'aquest moment apareix, diguéssim, apareix l'art.
És a dir, un compositor, un músic, no és més que un esculptor de sons.
Aleshores, si tenim uïda, hi haurà escultura de sons.
De la mateixa manera que si tenim ulls,
existirà l'escultura, escultor de matèria o la pintura.
És necessari, eh?, que existeixi.
De fet, això, estem dissenyats, no?, quasi perquè existeixi.
Evolutivament dissenyats, eh?, no dissenyats a priori,
sinó que hem evolucionat aquesta diferència.
Per això a mi em costa tant d'entendre per què hem evolucionat en aquesta direcció.
Un altre tema que donaria peu a, potser, musicar-ho també, no?,
a investigar per què hem arribat aquí.
Quin ha estat l'avantatge evolutiu per a la humanitat de fer música?
Exacte, jo crec que segurament el resultat és immensament gran, no?,
vull dir que sí que ha estat molt positiu.
Tenim una pregunta.
La gent que s'apropi demà a aquest espai de lliure creació de Carme Malaret,
escoltaran també aquesta composició i després els hi expliques aquesta via d'investigació
per anar a trobar aquesta peça musicada?
Sí, la idea és fer una mica un diàleg, però, diguéssim,
com a preludi d'aquest diàleg, efectivament,
jo explicaré una miqueta, diguéssim, com ha estat concebuda
i també escoltarem diferents fragments.
Que, de fet, és el que se sent de fons que estem escoltant.
Hem passat, de fet, a escoltar el que comentaves abans,
el quasi-símetri, que també ha sonat de fons,
i ara tornem a escoltar aquests Chemical Elements,
aquesta debataula periòdica en música.
Escolta, Ernest, espero que vagi molt bé aquesta xerrada,
que sigui tot un èxit i que la gent també obri una mica els braços
a ajuntar aquesta ciència i aquest art,
que, com bé dius, una sense l'altra, quasi bé, no...
a coixa, no?
Sí, ciència i art tenen moltes coses similars.
És a dir, tot i que la pràctica de la ciència i la pràctica de l'art
siguin diferents, però el resultat final és el mateix.
Tant el científic com l'artista el que fa és agafar la matèria,
en el cas d'un escultor pot ser l'argila,
en el cas d'un músic pot ser uns sons,
en el cas d'un químic poden ser les substàncies
en les quals treballa en el laboratori,
i després de manipular aquesta matèria,
aleshores el que resulta és un marc conceptual nou.
En el cas de l'artista és una nova obra d'art,
diferent de qualsevol altra manipulació de la matèria
que ningú hagi fet abans.
En el cas del científic és una nova manera d'entendre el món,
diferent, diguéssim, encara que sigui un gra de sorra,
una mica diferent del que hi havia,
de com s'entenia el món abans que ell comencés les seves investigacions.
Em quedaria més estona, xerrant d'aquest tema,
però ens haurem d'esperar, si no, aquesta xerrada que donaràs demà.
Com dèiem, aquest espai de lliure creació, Carme Maradet,
si no ho vaig mal encaminant, no sé si a les 7 o dos quarts de 7?
No, crec que és a les 7 o dos quarts de 8, més aviat.
Ai, això, dos quarts de 8.
Que vagi molt bé aquesta xerrada,
que la gent rebi aquest apropament de química amb música,
a mans teves,
i ens veiem molt aviat per aquí, per Ràdio d'Esvern,
o pel poble mateix.
Quan vulgueu.
De la mateixa forma.
Que vagi molt bé, Ernest,
i un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern.
Moltes gràcies.
Bona tarda.
Un plaer, també.
Adéu.
Adéu.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern,
sintonitzes Ràdio d'Esvern,
la Ràdio de Sant Just,
98.1.
Veus de la parròquia, amb tots vosaltres.
Compartim notícies, vivències socials i espiritualitat.
Amb debats sobre la vida i la mort des del punt de vista cristià.
Cum Deo o Cine Deo, parlem de tot.
Tots els dimecres a dos quarts de 8 del vespre
i els dissabtes, en segona audició, a dos quarts d'11 del matí.
Correm.
Correm per arribar abans.
Correm perquè ens esperen.
Correm perquè ens fan córrer.
Perquè tots corren.
Correm per ser els primers.
Per no fer tard.
Perquè ens agrada.
Correm per impressionar.
Correm perquè estem contents.
Perquè estem enfadats.
Correm perquè ens distraiem.
Correm, correm i correm.
Fins que...
Deixem de córrer.
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida.
No corris.
Viu més.
Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert.
Sintonitzes l'àdio d'Esbert.
La ràdio de Sant Clus.
98.1
Doncs vinga, avui anem amb una miqueta de retras.
De fet, els hi he tret una mica de temps, els nois de cinema.
Bona tarda, no?
Ei, bona tarda!
Bona tarda.
Sense deixar sobre cap o llet dels que ens acompanyen cada tarda.
Com dèieu, us he tret una mica d'espai per aquesta entrevista amb Ernest Giral, que hem cregut que valia la pena.
Tot i això, tenim 25 minuts, nois, per fer la tertúlia.
Si anem, el Víctor no està gaire d'acord, eh?
Amb aquesta entrevista.
Jo estic d'acord, però...
Et sap greu que treguin temps?
Em sap greu, eh?
En sap greu.
Ho entenc, intentaré que no torni a passar, però és que a vegades no tenim més temps.
Són dues hores i passen volant, ho sabeu.
Sí, sí, no passa res, a mi deia.
De veritat, eh?
No, en el fons no passa res.
Sí.
Per ser, avui tenim a nosaltres el Pol, el Víctor i el Marco.
Correcte.
Tres, tres de cinc.
Bueno, se n'ha quedat així, si comptem a l'Eloi.
Bueno, a l'Eloi.
Però a l'Eloi són cameos, ja, pràcticament.
Desfericions espontàneas.
Molt bona comparació, Pol.
Sí, l'Eloi ve de vegada aquí, ja.
L'Eloi?
L'Eloi.
Ah, perquè és francès, no, no?
Sí.
Sí, bueno, té una mica d'origen francès, però...
Que sí, molt bé, Pol.
Carai, quin nivell d'idiames, Pol.
Sí, bueno, el Pol, de fet, és francès, també.
Podem dir-ho d'aquesta vegada.
Sí, ja veig, ja.
Sí.
A igual que el Víctor és estadounidense, perquè com ha estat a New York...
Sí, jo vaig agafar les textures de New York i llavors ara ja ho soc.
A veure, com va això? Quines textures?
Doncs que hi anava per carrer i vaig anar analitzant
les textures de New York i llavors se'n van quedar i ara ja soc estadounidense.
Té nacionalitat i tot.
Però de textura, eh, només?
Sí, de textures.
Molt bé.
Sí, sí.
Escolteu, nois, parlem de cinema?
Sí, molt bé.
Parleu de cinema.
Sí, i ara que ja estem en Estats Units, vull dir que jo em vaig començar l'altre dia
a Hateful Eight.
Hateful Eight es diu?
Hateful Eight, es diu?
Ah, d'acord.
40 segons, no?
Sí, vas veure 40 segons, no?
No, això va ser amb Vic...
No, el gran de Walski.
El gran de Walski, no?
T'has quedat a mitges?
Sí, també l'has deixat a mitges.
No, també l'has deixat a mitges perquè és que, o sigui, portava a dormir molt poc aquella setmana
i era un...
Vas preferir dormir a veure la peli, no?
Sí, era un dissabte, portava 40 minuts, m'està agradant molt, però m'havia de martir
el dia següent i dic, bueno, ja la veuré un altre dia.
Però el que vaig veure m'ha agradat molt, la veritat.
Però l'has d'acabar.
Sí.
A més a més...
És un repte.
Sí, perquè realment, per mi és de les meves preferides de Tarantino i això no em sembla
que sigui la millor, però sí que és de les meves preferides.
No, és que a mi m'està agradant molt aquest rotllo western que ja havíem vist a Django,
però és que a més l'està com així nevat i ja ser el després de la guerra de Secession americana.
Em recorda molt a un videojoc, el Red Dead Redemption, encara que el Red Dead va sorgir després, diria.
Bé, potser es va inspirar, no?
Bé, clar, és que el Red Dead es basa molt en les pel·lícules western de qualsevol tipus d'època.
Bé, és més a finals de l'oest americano com el coneixem, així més quan ja a principis del segle XX, però...
I a més a més en un moment, o sigui, no ho considero espòiler, perquè diu els personals que interpreta el Samuel L. Jackson
que se li havia mort el cavall en la neu, i em fa gràcia perquè em recorda quan et matava el teu cavall al Red Dead Redemption i t'enfadaves.
Bé, però per això existia un guardador manual que després tornava...
No, al principi no hi havia, llavors començava, però tio, que no, ja me'n matava el cavall, ja me'n matava el cavall.
Sí, de veritat, eh.
Una cosa, estàvem parlant de Los Odisos 8, no? M'ha semblat, Marc Oixut, amb sisplau.
Sí, sí.
Bé, posa a bordre a la sala.
Doncs jo ara parlaré de la pel·lícula del escritor del Senyor de los Anillos, que ara no m'han recordat com es deia.
Ah, Tolkien, Tolkien.
Sí, Tolkien, Tolkien.
Que se la recomano molt al Pol, que tant li agrada aquesta saga.
A mi també me'n va agradar, eh. La vaig veure a l'avió, després d'anar a New York.
Però el Pol és molt fanàtic, o sigui, és molt friki.
Sí, sí, a tu t'agradaria molt. A mi em va semblar entretinguda, però, bueno, com tampoc soc tan fan, doncs...
A mi, sí, em va semblar entretinguda, però tampoc un pel·lícula.
De quina està parlant?
De Tolkien.
Però es diu Tolkien, la pel·lícula.
Sí, sí.
Es va estrenar el 8 de juny de l'any passat, no, d'aquest any.
Sí, sí.
Bueno, i si tornem a Hateful Eight, també, del que estàvem parlant, jo la inspiració que més hi trobo a Hateful Eight, que te la recomano quan l'acabes, és una pel·lícula de Chaplin, clàssica, que es diu...
Nos pingüinos en la Gascar.
Sí, exactament. Aquesta, no, era Gold Rush, o en espanyol crec que la van traduir a la quimera de l'oro, a la quimera de l'oro, crec que la van traduir.
De l'oro.
I era d'això, no és una ambientació a Amèrica, sinó que és Alaska, però tot això del vent, amb les nevades, i refugiar-se en una casa, i tot això, està molt present també en aquella pel·lícula.
Jo trobo que hi ha molta influència d'aquella pel·lícula també al western de Tarantino, bueno, a l'últim western de Tarantino, perquè ja ha fet dos, i això.
Tiempos modernos heu de veure de Chaplin.
Ja l'he vist, molt bona, molt bona també. Jo he vist fragments de tiempos modernos.
Pol, deixes les pel·lis de mitja.
No, no, no, si...
Les seies també les deixes així?
Ho vam veure... Bueno, les sèries també.
No, les sèries la vas acabar, Breaking Bad, no?
No, sí, però ve te'n col·segur la major a dos capítols, perquè, o sigui, vaig acabar-me a Breaking Bad, i aleshores vaig veure una sèrie de vídeos per saber si Better Call Saul estava a l'altura,
i vaig veure que sí, que la gran majoria de... Bueno, en tots els vídeos deien que era gaire igual de bona que Breaking Bad, aleshores sortia de veure Breaking Bad,
tenia moltes ganes del Camino, tenia moltes ganes de veure més a Breaking Bad, i em vaig veure dos capítols, vaig com saciar-mi set,
i com no tinc temps per veure'm sèries ara mateix, doncs ja la veuré a l'estiu que ve.
Sí, jo quan pugui també la veuré, perquè tinc ganes, també.
Bueno, que això venia de temps modernos, el fragment que he vist, l'hem vist a classe d'història.
Sí, segurament, us anava a dir, segurament l'he vist a alguna classe d'escola.
I ara també, en Preissens la volen tornar a posar, que jo ja l'he vist, però bueno, sempre està bé, no, tornar-la a veure.
Però, i això, i a mi m'agradaria comentar que durant aquests dies he pogut veure dos pel·lícules que m'han agradat molt, que us recomano a tots,
que són d'una època concreta, del cinema que és de l'expressionisme alemany, de...
Ah, la publicitat nazi, no, aquesta és la que t'agrada.
Bueno, això exactament no, però és una època així on es feia cinema un tan estrany a Alemanya,
perquè era molt... es jugava molt amb les sombres, amb la il·luminació i molt així,
i eren Nosferatu i El gabinete del doctor Caligari,
que són dues pel·lícules així clàssiques, que recomano realment per veure una mica els ciments d'aquest estil,
i després, si sou fans de Tim Burton, o heu vist pel·lícules de Tim Burton,
veureu que la influència de Tim Burton principalment ve d'allà.
Tot aquests elements gòtics i tota aquesta estètica que té, la treu molt d'aquí,
i són dues pel·lícules mudes que realment valen molt la pena.
I, de fet, Nosferatu és la primera pel·lícula de vampiros, si no m'equivoco, de la història,
i també és una adaptació no oficial de Dràcula, de Bram Stoker,
però que no van aconseguir el dret, si bueno, va haver-hi un culebron allà amb la dona de l'escriptor,
de quan es va morir, i bueno, al final van mandar a treure totes les còpies del mercat,
però finalment es va recuperar i ha convertit de culte així.
Suposo que la coneixeu, bueno, el Marco ja coneix a Nosferatu,
que m'agrada molt el personatge.
Sí, jo, els meus primers, no sé com dir-ho, enfrontaments,
amb Nosferatu va ser un capítol de Bob Esponja.
Bueno, això també, eh? Jo el coneixia d'allà, principalment a Nosferatu.
Ubica la gent que no conegui Nosferatu.
Vale, bueno, ja ho he explicat una mica, que és una pel·lícula de l'expressionisme alemán,
que si no m'equivoco és de 1822 o 20 i alguna cosa.
1822?
Ai, 1922, perdó, m'acabes d'anar una mica...
No, sí, sí, m'he anat a l'altre segle, però, bueno, ja...
1922, sí, ho acabo de mirar a internet.
I això...
És un símbol o és un...
Vull dir, en si, quan dius Nosferatu...
És una adaptació del Dràcula, clàssic, de la novel·la de Bram Stoker,
però el personatge, al no tenir els drets, es canvia l'aperiència,
que s'ha quedat ja com una aparència mítica, molt característica d'un vampiro,
com a dir, i també el nom és canviat a Conde Orlok,
crec que li diuen perquè no li poden dir Dràcula en si,
però ara mateix sí que és considerada la primera adaptació de Dràcula com a tal
perquè canvia els personatges i alguns elements secundaris,
però deixa la història bastant semblant a el que passa a la novel·la.
I això.
Doncs no sé si et sonarà la...
A veure si pronunciu bé.
L'Heleni Riefenstall.
No.
Una directora de cinema, documentals i reportatges,
que de fet en té un molt famós, que l'he anat a buscar i a recuperar el nom,
que es diu El triunfo de la voluntat,
que és una pel·lícula basada en la propaganda nazi,
com es va desenvolupar durant, en fi, tots aquells anys.
i va ser molt pionera perquè era una dona,
número 1 i número 2 perquè era de les poques càmeres
que realment podien entrar, a segons a on,
a poder gravar tot això.
Vull dir que en l'entorn Males èpoques, de la història,
us recomano que veieu aquest documental,
que jo vaig veure'l a Història, també a l'escola.
Molt bé.
Doncs l'apuntem.
Avui venia amb ganes de criticar una pel·lícula,
que no l'he vist, però...
A veure, com que no l'has vist?
A veure, Polar.
Perquè encara no l'has estrenat, de fet.
Però com pots criticar una pel·lícula que no l'has estrenat?
Perquè és espanyola i de comèdia.
I surt el Dani Rovira, no?
No.
No, no, no.
Ai.
Ah, a veure, ja sé quina és.
Si jo fos rico.
Si jo fos rico,
i només pel tràiler,
o sigui, em sembla un argument nefaste,
o sigui, terriblement terrible,
no té ni peus ni cap,
i em va semblar una merda ben grossa, per dir-ho així.
Però entenc que no la aniràs ni a veure, no?
O sigui, la crítica està feta,
però vull dir que no et sembla bé.
És que, a més, em fa molta ràbia,
perquè ara parlaré de l'argument,
però em dona molta ràbia
que les productores importants
com Paramount o Sony,
en aquest cas,
si jo fos rico és de Paramount,
donen importància a aquestes merdes a Espanya
i tinguin més espectadors
que, per exemple, pel·lícules com El Ollo,
que per cert encara no l'he vist,
que ha guanyat a Sitges.
Però El Ollo no tindrà massa espectadors
perquè també s'ha de dir
que després hi ha una estrena molt recent
o que serà molt recent a Netflix,
perquè ja té un contracte
que primer s'estrena a cines seleccionats
i després s'estrena a Netflix,
que també passa, per cert,
ja que estem, ho comentem,
que aquest divendres també
al cinema s'estrena de Irishman,
que és la nova pel·lícula de Martin Scorsese,
però que també la setmana següent
arribarà a Netflix.
O sigui, amb una setmana diferència
va del cinema a Netflix.
Sí, perquè tenen aquest contracte...
Llavors la taquilla no serveix...
No, els interessa més arribar
al màxim de gent que a la taquilla,
però, clar, els més fans d'Scorsese,
que jo l'aniria a veure si fos per mi,
però, bueno, penso millor i dic,
m'espero la setmana següent.
Clar, clar, per això dic,
el cinema surt en pardent.
I vaig a veure, per exemple,
Ford v Ferrari,
que també s'estrena aquest divendres
i és d'aquesta...
Bueno, de Ford amb el Ferrari
i aquesta història de la...
que estan enfrontats...
suposo que heu vist els trailers
i tot això,
que s'haurà el Christian Bale
i Matt Damon.
Bueno, això a part també s'estrena
aquesta setmana,
però d'Irishman
jo crec que és més sensat
esperar-se i veure-la tranquil·lament a casa
i a sobre és una pel·lícula
de tres hores i mitja.
O sigui, que serà molt llarga
i d'està, però...
La pel·lícula que he dit
de Ford Vest-Sos Ferrari
diu...
Le Mans...
Bueno, no,
l'han posat així a Espanya
perquè...
Le Mans 66.
Es veu que som retrasats
i no podem agafar el...
no podem agafar el títol original mai
sinó que s'ha de traduir coses raras,
però bueno...
Bueno, ara m'encanta
perquè la traducció és en francès.
Ja, no sé.
No, perquè el cotxe es diu Le Mans 66
però clar,
la història de la pel·lícula
doncs és Ford Vest-Sos Ferrari
precisament,
llavors per això té aquest nom,
però bueno...
Però això,
que són aquestes pel·lícules
que tenen un contracte,
s'estrenen a cinemes seleccionats
i després entren a Netflix.
També va passar amb The King
que s'estrenat fa poc
que també m'agradaria veure
que sortia el Timothy Chalamet
i sortia Robert Pattinson també.
L'he vist, l'he vist.
La vas veure?
La vaig veure.
I et va agradar?
És molt...
Deu ser bastant lenta, no?
Sí, és bastant lenta
però és molt disfrutable.
O sigui...
Saps l'argument, no?
Sí, que és d'un...
D'Anglaterra
en la terra antiga
que posen com a rei
a una persona molt jove
que ve de la pobresa.
Llavors, aquesta persona
té que com que ser un bon rei, no?
i llavors ja...
És que a veure...
Em explico molt malament
però...
Gent important, no?
Com la gent que li ajuda
a organitzar el país
l'intenta manipular
perquè és jove
llavors, bueno
fa unes coses i...
i poc més.
Bé, jo tinc plena ja de veure-la
aquesta setmana
llavors ja la podrem comentar.
Un moment, és que
ens hem anat
per les branques
i encara no he explicat
l'argument de...
De la pel·lícula que no has vist
però que no t'agrada, eh?
Explica, explica.
Però jo crec que era més interessant
parlar de The Irishman.
O sigui...
La sinopsis aquí
està una mica mal explicada, George.
Entro d'aixo un moment.
Bueno, vaig a dir la sinopsis millor.
A Santi le toca la lotería
i no precisament un pellizco
sinó un pastón.
25 millones.
Tot maravilloso
si no fóra
per un petit detall.
El régiment de ganancials
en pleno procés
de divorció
de Maite.
És a dir,
que un tio
a l'argument d'això
d'un tio que guanya la lotería
i s'està divorciant
de la seva dona.
I per tant,
doncs,
si diu que li toca
la lotería ara...
La dona no es pot
a divorciar, no?
No, o sigui,
s'emportaria
la meitat,
12,5 milions,
la dona.
Aleshores es veu
que s'enderarraeix
el divorci
com 3 mesos
i ha d'estar 3 mesos
ocultant,
però que tampoc
és tan difícil.
Et guardes el bitlletet
en un lloc amagat
i ja està.
Però el tio
és tan subnormal
que en comptes de voler
s'esperar 3 mesos
es comença
a comprar
Rolex de l'hòstia,
anar-se'n de vacances
a no sé on
i canta
que te cagues.
I no sé,
em sembla
que un argument
molt estúpid.
Però...
No sé,
director
Álvaro Fernández
Armero,
no sé qui collons és,
però no sé
com vas a acceptar
aquesta pel·lícula
i no em surt
el nom del guionista,
però si no
el posaria a parir.
Et veig molt enfadat
i no l'artista,
eh?
és que sigui
tremendo,
tremendo.
Jo crec que
gent com per exemple
jo i el Víctor
que ens volem dedicar
al cine
i que som d'aquí,
de Catalunya,
d'Espanya
i veure que
el cine aquí
es centra
en...
no tot,
però una gran majoria
en aquest tipus
de pel·lícules
a mi m'enfada molt.
I aquest...
Si jo fora rico
he sigut com
el tope,
ja de dir
basta,
sisplau.
En la varietat
està la riquesa,
diuen.
Vull dir,
ha d'haver-hi de tot
perquè hi ha molta gent
que segurament dirà
que bona,
m'ho he passat molt bé
quan la vagi a veure.
Ja,
però són...
Bueno,
és que tampoc crec
que tinc una aspiració
més enllà de divertir,
però sí que és veritat
que hi ha un accés
d'estrena d'aquest tipus
espanyols a l'any,
però després també hem tingut
aquest any
que tampoc
no he vist molt
de cinema espanyol.
Mentre duré la guerra
hem tingut
dues pel·lícules
més interessants.
No he vist tampoc
massa cinc espanyol
aquest any,
només he vist
Dolor i Glòria
de l'Almodóvar,
però també hem tingut
Mientras duré la guerra
La trinxera infinita,
El Ollo i totes aquestes,
que aquestes sí que
no les he vist,
però sí que segons
el que diuen.
El fotògrafo de...
El que em refereixo
que aquest tipus de pel·lícules
són com a les que li sonen
més bombo,
més publicitat
i és
les que més gent va veure.
Bueno,
tu uns quants anys
enrere a Pol
t'hauria agradat molt, eh?
Potser.
T'hauria d'encantar
que l'ha fet.
No, bueno.
I, bueno,
tinc una pregunta
per tu, Marco.
Estic veient aquí
que s'estrena el...
Estic sec.
El 15 de novembre
One Piece
estampida.
És a dir,
aquest ixe
ja m'ha passat.
Sí, sí,
és veritat.
One Piece
estem parlant de la sèrie
de l'anime,
de l'anime aquest?
Sí.
Bueno,
no pinta bé.
No, no,
sí.
A l'Esplau
només està disponible
en català.
Diuen que és molt bona,
però...
Bueno,
jo la prefereixo en català
que en castellà,
però, bueno,
prefereixo subtítols
i en japonès,
però, bueno,
català
diuen que no està malament.
Però, bueno,
les pel·lícules
de One Piece
jo passo una mica,
o sigui,
diuen que és molt bona,
però,
si algun dia
em ve de gust,
ja m'he de gust.
I, a més a més,
que probablement,
o sigui,
dintre de pocs mesos
estigui en algun...
Ja, sí.
En alguna...
plataforma d'estreaming,
sí.
Ara,
ja que parlem de Siàtic,
també m'agradaria acabar,
bueno,
acabar o dir alguna cosa més,
si ho voleu.
També,
ahir vaig veure Drive,
que aprofito,
ara que estic parlant,
per dir que la recomano
i que és molt bona,
amb el Ryan Gosling
i amb el Brian Cranston,
i em va agradar molt,
de fet,
m'ho vaig passar superbé
i la música és,
és, bueno,
Chef Kiss,
no?,
que és el que diuen
quan fas el beso aquest
de Chef,
no?,
i no sé,
em va agradar molt.
La veritat,
també em va recordar
una mica
a una altra pel·lícula
de l'Edgar Bright
que es diu
Baby Driver
i tenia punts
de taxi driver,
també,
tot és de conduir,
drive,
driver,
bueno,
així,
i molt bona també.
Taxi.
Sí, bueno,
Víctor,
tu tens que veure
Enfiltrados,
no encara?
Enfiltrados,
que en falta
l'escorset,
sí.
la pel·lícula,
crec.
I Parasite,
només una cosa.
Parasite també,
m'han parlat molt bé.
Parasite,
molt bona,
només dic això
perquè no vull
que sapigueu res més,
perquè es disfruta
sobretot sense saber res,
la vaig veure en coreano,
us la recomano
veure en coreano,
la veritat,
sempre recomano
veure en versió original.
El doblatge,
bueno.
És que el doblatge,
sobretot amb les pel·lícules
que no són estadounidenses
o són així,
sobretot encara
és molt dolent.
Llavors,
doncs,
jo he llegit
que hi ha bastanta gent
que diu
que també pot ser conjunt
Joker
i altres pel·lícules
com pel·lícules de l'any.
A mi em sembla
la pel·lícula de l'any
junt a Joker
inclús em sembla
una miqueta millor que Joker,
un pel·lí
i m'agrada una mica més,
bueno,
no és que m'agrada una mica més,
em sembla millor pel·lícula
però també m'agrada molt Joker
i no sé si m'agrada més Joker,
però bueno,
són les dues pel·lícules
aquest any
que més m'han agradat.
Un dia hauríem de fer
una porra pels Oscars
que de fet no queda tant,
és el febrer del proper any,
a veure si encertem
millors actors,
actrius,
pel·lícules...
Bueno,
jo crec que
pel·li d'animació
millor actor,
millor actor,
Joaquim Fènix,
jo crec,
i també estarà nominat,
suposo...
Home,
Rami Malek segur,
no?
Rami Malek,
Taron Egerton,
Taron Egerton,
això,
estarà nominat Taron Egerton...
Rami Malek,
o sigui,
ja va guanyar l'Òscar,
però està fent també una sèrie
que es diu
Jo Robot,
o Mister Robot,
exacte.
Però no pot estar nominat
a un Òscar per una sèrie.
Són els emis.
Són els emis, això.
Gràcies per recordar-ho.
Llavors,
llavors,
també estaria William Dafoe,
jo crec,
per la de The Lighthouse,
que de fet s'ha estrenat
als Estats Units,
però aquí no arriba
fins al febrer,
si no m'equivoco.
I bueno,
el DiCaprio.
DiCaprio,
Christian Bale,
per també...
Brad Pitt,
és que hi ha...
Hi ha bastants.
Hi ha uns quants aquest any.
Espero,
sisplau,
algun d'Aix,
com a millor actriu
també m'agradaria
Lupita Titadongo.
Lupita Titadongo,
estaria molt bé.
Estaria bé,
i Taron Ayrton també,
com ja hem dit,
m'agradaria molt.
Bueno,
no m'ho he apuntat,
però queda gravat,
vull dir,
un dia fem la porra tots
i apuntem noms
i premis.
I si pot ser el Dani,
que...
Que vingui el Dani,
no, també?
Sí,
millor pel·lícula
d'haver-la no inglesa,
sens dubte,
jo crec que Parasite
no té competidor.
Abans potser Dolor i Gloria,
l'Almodó,
ara estava allà
que potser podia guanyar
un premi,
però ara ja...
Però són àmbits
una mica diferents,
no?
No,
però les dues
en llengua estrangera,
però com ha arribat aquesta
i la considero molt superior,
la veritat,
encara que m'hagi agradat l'altra,
però...
Bueno,
potser,
Tempos de Guerra,
o com has deia...
No crec,
eh?
No l'he vist,
però no crec
perquè no he tingut
tant de bombo
com Parasite
o com Dolor i Gloria,
que de fet sí que és
la més comentada espanyola
d'aquest any,
i això.
Bueno,
a mi m'agradaria comentar
que avui,
dia 12 de novembre
es va estrenar
una de les...
als Estats Units,
o sigui,
una de les majors cagades
que ha fet Disney.
Pol,
avui...
Està molt hated.
Avui, Polar!
Vens com molt negatiu
en general,
no?
Disney ha estrenat
Disney Plus,
una plataforma de streaming,
només a Amèrica,
o sigui,
als Estats Units,
i a Puerto Rico
i a Canadà.
Només en aquests tres,
i han tret bastantes sèries
noves,
com per exemple
Mandalorian,
de Star Wars,
que passa entre episodis 6 i 7,
que és molt esperada
pels fans,
però clar,
com fins aquí,
o sigui,
la resta del món
no surt fins al març,
tothom se l'està mirant
pirata,
i bueno,
és el que he dit
el Víctor abans,
que és com de les sèries
que més està veient pirata.
Doncs no sé si sabeu
que Apple TV
també ha tret Apple TV Plus,
que és una espècie de canal
només amb pel·lícules
produïdes a casa d'Apple,
diguéssim.
Bueno,
Apple que mengi una mica.
Jo de fet
estic fent una prova
i no sembla
que hi hagi massa cosa,
de moment,
suposo que
estaran
añadint,
però no.
Nois,
ho hem de deixar aquí,
han sigut 25 minuts,
han passat volant,
ho sé,
sí,
ens tornem a veure
el proper dimecres,
a veure si amb la resta de nois,
i comenteu-li al Dani
que hem de fer aquesta porra
dels Oscars,
quan cadaf queda.
Bueno,
però així,
l'animem a que torni.
Li comentarem al Dani,
millor,
el Daniel,
el Daniel,
Rovira.
Guapos,
ens veiem en una setmana.
Vinga,
adeu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà.
Doncs avui tanquem el programa
amb una de les cançons
que en altres dies,
en altres programes,
havia obert.
El programa es diu
Jatja,
i és d'Aya Nakamura,
3 minuts per les 7 en punt de la tarda.
Fins aquí aquest programa
que picua,
de fet,
545.
Fins aquí aquest programa
on hem tingut l'entrevista
de la setmana
amb els companys
d'Ambici Sense Edat,
aquest projecte solidari
que ja ha aterrat aquí a Sant Just
i que a poc a poc
va agafar en forma
en parla també
amb Ernest Giral,
que us recordem
que demà a dos quarts de vuit
presenta aquesta xerrada
per explicar
com ha composat
aquesta partitura,
com ha musicat
la taula periòdica,
aprofitant que aquest any
és el 150 aniversari
de l'invent,
de l'invent,
per no dir del creador
de la taula periòdica.
Demà tornem,
demà dijous
tornem amb més espais,
ja sabeu que tocarà
parlar de còmics,
també de community management
amb la Vanessa
i també de cinema,
però de cara ja
a les estrenes
del cap de setmana.
Així que ens tornem
a veure i a escoltar
demà de 5 a 7 aquí en directe
a Ràdio d'Esvern.
Només em queda dir-vos
que us abrigueu molt
i que tingueu
molt bon vespre.
Adéu!
Així que ens tornem amb la
de l'invent,
de l'invent,
de l'invent,
M'agriculais.
M'agriculais.
Fins demà!
Fins demà!