He's such a nice boy, so well-managed, he's so much better than the last one you brought around, please and thank you, everything matters, I'm gonna make sure that she knows I'm the best, she's found...
Vinga, som-hi amb aquest bon ritme per obrir aquest programa 570 de la plaça, Mireia, el que sona és Charlie Paz amb aquesta cançó que es diu Mother.
Que sí, que anima qualsevol, doncs aquesta és la cançó que hem utilitzat avui per obrir aquest programa, benvinguts a tots i a totes en directe des de Ràdio d'Esvern, ara mateix passen 9 minuts de les 5 de la tarda.
I seguim tancant, per dir-ho d'alguna forma, aquests espais que en aquest 2019 seran l'última vegada que farem aquestes seccions, que no em sortia el nom.
És el cas també de les seccions i els espais, els espalls, que farem avui, començant amb aquest món dels còmics a mans de Josep Maria.
Avui ens porta realment bona teca, tinc molt d'interès i moltes ganes en escoltar, a veure què ens explicarà, entre d'altres ens parlarà d'un llibre que no és un còmic, però que parla dels còmics, que em sembla molt interessant.
Es diu La Plaga dels Còmics i tal com indica el nom, sembla que va haver-hi una època cap als anys 40-50, sobretot als Estats Units, que els còmics eren considerats una plaga.
Realment, va haver inclús una crema pública de còmics a les escoles, sobretot per part de la societat més puritana, podríem dir americana.
I, vaja, van parellar realment els còmics, sobretot als Estats Units, i com no, l'expera en còmics Josep Maria ens ho explicarà.
Això serà la primera hora, sempre després d'aquest repàs dels tres titulars del Diamants de l'Inmanol.
I la segona hora seguirem parlant de Community Management amb la Vanessa Montserrat, també és un dels espais que avui serà l'últim d'aquest 2019.
Continuarem per això a principis de gener, de fet, el primer dijous de gener ja tornarem a tenir aquests espais.
Avui parlarem del Google Business i també de disseny web.
Si no veig mal encaminada, vindrà més acompanyada d'un dissenyador, així que també podrem fer-li preguntes amb ell.
I per acabar, estrenes de cinema amb el Carlos Penela del blog Latidos Ponecine.
A més, avui és el dia que s'estrenen habitualment, normalment són els divendres, però es veu que s'avancen.
Per què? No ho sé, li haurem de preguntar al Carlos com és que s'avancen i s'estrenen avui, en comptes de demà.
La cançó s'ha tornat a atrapar perquè va ser maco mentre es va durar.
Tornem a tenir un altre ordinador, Immanuel, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Tornem a tenir l'ordinador en majúscules, em suposo, i espero que sigui només per unes hores d'avui.
I que demà tornem a tenir... No, em sembla que no.
Doncs vaja, ha sigut molt maco mentre es ha durat un dia.
Un dia de glòria hem tingut amb aquest.
Una setmana gairebé.
No, no, un dia.
Dilluns el teníem.
No, no, jo només l'ho he utilitzat un dia.
Aquí et puc dir que és una bala, era una bala.
El recordarem amb molta il·lusió perquè veig que no tornarà, eh?
Jo pensava que sí, ha estat un miratge, totalment.
Miratge.
D'acord, doncs res, seguirem escoltant cançons partides en el segon nou.
Què passa, Immanuel?
No em fa gràcia.
Vinga, anem a comentar, si et sembla.
Esteve amb el ralentí, com si fos dilluns.
Ralentí, ralentí.
Això és pel Barça a Madrid, eh?
Hauríem d'haver...
Va deixar un regust estrany?
No, un regust estrany de...
A mi personal, sí, eh?
I què?
I què?
Doncs res, eh?
I què?
Doncs res, poca cosa.
És que ni fun ni fa, eh?
No, no, no.
Ni una cosa ni per l'altra ni per res.
No, no, exacte.
Ben resumit.
Cap mena d'emoció, eh?
Va, en fi.
No, no, no.
És que a camí una, eh?
Còstia és en directe.
A veure, van haver-hi un moment que jo tenia un miqueta el cor a la mà, eh?
Jo de dir...
Home, recordem que va marcar a Bailey i li van anul·lar per un pam, eh?
Un fora de joc, o sigui que sí que una mica...
Van haver-hi ocasions de gol.
Però un poc bisco, eh?
No, per dir, sí.
És que hi ha un aprovat, li dono jo al partit d'ahir.
Sí, no, no, no.
Un 4 i mig, mira.
Ho estem fent ara perquè, com que ja no fem tertulies esportives fins a la setmana que ve...
Exacte.
Per no deixar-ho així al aire.
Exacte, exacte.
És més, Sergi és aquí, crec que era el minut 30 de la segona part, més o menys.
Estava ja d'un pèssim màxim al Twitter.
Li vam dir sempre positiu, o nunca negativo, o li vam contestar.
Tenim moltes ganes també de saber la seva opinió.
Totalment.
Vinga, va, doncs amb aquesta espècie de post-ressaca, o ressaca post-partit i post-jornada,
perquè també va ser una jornada una mica intensa, podríem dir.
Comentem els titulars ja d'aquest dijous, dir-ho, desembre...
Com dir-ho?
Quasi penúltim dia d'aquesta setmana, eh, Immanuel?
Quasi, quasi.
De punt de tocar els Nadals.
Vinga, va, anem a comentar.
Jo t'agrada, jo t'agrada.
Estrany que no hagi sonat Maria Cària, avui.
Ahir al vespre...
Aquest any li estic donant molt de marge, eh?
Molt, molt de marge.
Massa.
Encara passarà els Nadals i diré, no l'he posat.
T'imagines?
Se'ns ha passat.
No, no.
Vinga, va, deixem la broma.
Ahir al vespre ens va deixar l'artista molt arrelada al municipi,
Enke Birgik Mäkineck, pintora d'origen polonès,
qui volia potenciar amb la seva obra el dolor i els sentiments més tristos i profuns,
conceptes que, segons ella, no estaven prou reconeguts,
en que la seva pintura, tapissos i vitralls no només fossin elements decoratius, sinó d'expressió.
Enke Mäkineck va néixer a Broklau, a Polònia, vivint des de petita els horrors de la guerra.
De fet, als 7 anys va abandonar la seva terra natal, deambulant durant 3 mesos fins a sentar-se a Frícia, als Països Baixos.
Als 14 anys torna a mor a la seva residència fins a Oldenburg, a Alemanya,
on més tard i per la seva proximitat aconsegueix estudiar art a Bremen.
Tot i així, va decidir interrompre aquests estudis quan es va casar amb Josep Maria Marquès,
qui va ser president de l'Ateneu de Sant Just, amb qui va tenir 6 fills.
Més tard, però, va continuar estudiant a Barcelona, finalitzant Art i Història de l'Art.
Les seves obres han estat exposades en diferents ocasions a Sant Just,
amb una exposició individual al Celler de Can Ginestà el 2014,
però també va exportar les seves creacions a altres punts com Madrid, Lisboa, Berlín, Frankfurt o Minnesota.
També recordar que en aquesta notícia, que està publicada a radiodesvern.com,
també hi ha publicat aquest vídeo d'una de les exposicions que comentaves, de fet,
que va fer, crec que és el 2014, no?, comentaves, el Celler de Can Ginestà,
d'unes obres realment molt boniques.
i que, de fet, us sonarà... És que ara, en això tinc un dubte, i m'anava a trevir, i és que no sé si és seva o no,
però el tapís que ja la teneu, saps, a la sala, on, diguéssim, la que era de fumadors en el seu moment,
que es va fer pels fumadors, diferenciada una mica amb l'ala, és a dir, que no està al davant de la barra, diguéssim.
Sí. Aquell tapís és molt estil seu, i no sé a qui part d'any.
Doncs no et podria ajudar, eh?
Ho deixaré en aquest stand-by, perquè ara no sé si és seu o no.
No ho sé.
Doncs si hi ha algú que ho sap i ens ho vol comunicar, ja saben que poden anar al Twitter,
arrobapele, que jo vaig mirar allà, i almenys, doncs, confirmar-nos,
si saben si aquest tapís també era d'ella, de la Inke.
Vinga, seguim endavant amb aquests titulars.
I, Manol, què més ens expliques un dia com avui?
Segon titular, el Consell Metropolità ha aprovat definitivament el pressupost general de l'AMB per al 2020
amb un import de gairebé 2.000 milions d'euros.
Tot i així, aquesta quantitat es divideix en un gran nombre d'organismes dependents de què tens,
entre els que s'hi inclourien, per exemple, serveis de mobilitat com TMB
o el Consorci del Part Natural de la Serra de Collserola.
D'aquesta manera, el pressupost per al 2020 amb el que treballa l'AMB,
pròpiament per a la seva organització, està al voltant dels 826 milions d'euros.
Tot i així, en termes quantitatius, el seu pressupost general, aquests 2.000 milions d'euros,
només es situa dins l'àmbit públic català, per sota del de la Generalitat i el de l'Ajuntament de Barcelona.
Amb els pressupostos aprovats es dibuixen les línies d'acció de l'AMB
per a aquest nou mandat que s'allargarà fins al 2023.
Destaca la vertebració i cohesió del territori a partir del plat d'inversions metropolità,
la creació d'habitatge assequible, la mobilitat sostenible i de baixes emissions,
amb la zona de baixes emissions com a propost Estrella,
o la cooperació amb els municipis de la regió metropolitana de Barcelona, entre d'altres.
I ara sí, anem cap a l'últim titular, Imanol.
Últim titular.
Imanol, sí.
Quina alegria nadalenca, no?
Total.
Total.
Dissabte, la primera planta del mercat municipal acollirà diferents tallers sostenibles
destinats als més petits i petites amb la vista posada en el Nadal.
Una trobada que es culminarà amb un vermut solidari posterior
que vol recollir fons per a la campanya Cap Infant Sense Joguina.
Les activitats començaran a les 10 del matí,
quan s'iniciaran el taller d'estampació de bosses de Nadal,
l'elaboració de figuretes amb pasta de sal
i la creació de casetes i arbres nadalencs en tres dimensions.
Diferents propostes gratuïtes destinades a infants a partir dels 4 anys,
que funcionaran fins a la una del migdia.
Un cop acabada, s'ho feirà un vermut amb finalitats solidàries
als i les assistents, que s'allargarà fins a les dues.
Els diners recaptats aniran destinats a la campanya Cap Infant Sense Joguina.
Una iniciativa que vol garantir que tots els nens i nenes del municipi
tinguin una joguina nova i adequada a la seva edat aquest Nadal,
sobretot a aquells que formen part de famílies amb dificultats econòmiques.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
firmant notícies
a través del micròfon
per fora, que no s'escoltàvem, en fi, és igual.
A vegades tenim aquestes converses internes.
A vegades ens dona la sensació
que és un segon
i potser són 20 segons.
Són 20 segons. I és eterna, la ràdio és eterna, això.
Vinmanol, gràcies per portar-nos
aquestes notícies. Ens quedem
escoltant música abans d'entrar a parlar de còmics
i ens veiem demà, per fi, divendres
20 de desembre, per cert dia que s'estrenen
els Pastorets de Sant Jús. Nervis, eh?
Important. Nervis. Fins demà.
Bona tarda.
5 i 20 de la tarda
escoltem aquesta cançó de Beck.
Es diu Sou Lightning.
S'en clever.
Be군.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Sant Justenques!
Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just.
els dilluns a dos quarts de vuit del vespre i els dijous a dos quarts de nou.
Sant Justenques!
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat!
De veritat!
De veritat!
Jo no puc!
Així jo no puc treballar!
Algú parque està davant!
No!
No!
No!
Som una bona colla!
I tant!
Pessigolla!
Pessigolla!
Ui!
Es posa molt calent tot!
De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio d'Esvern!
Un lloc de tots i per tots!
Efectivament!
T'encuentres mal o ardor?
Socorro!
A les portes de Ràdio d'Esvern!
Sintonitzes de Ràdio d'Esvern!
De Ràdio de Sant Just!
Un lloc de tongs de ràdio instanti!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
agents de donà!
Fins demà!
Sabota de la publicitat és necessari!
Ara, quan parlem d'un art....
Tira!
Com els limites!
O per què també Lotus?
W'uka!
I amb quin motiu?
Quins motiu arribes a tu limitar!
Us ho comento, després ja en parlarem més profundament...
Goes com que es podien que els dolents, els dolents que surtien dels còmics,
que no en podrien tenir simpatia.
No podien caure bé, els dolents!
Ah!
Dolents, dolents.
Havien de caure malament.
Això no podien ser analistes.
Això, després, clar, blasfèmies prohibides,
no podies dir que acabo en Déu,
perquè, ostres, ja també et prohibien el còmic.
I fins i tot, em va fer molta gràcia,
prohibir anunciar focs artificials.
No els podien...
Per què?
Clar, perquè llegís un còmic i et convertís en un piròmen.
Ah, sí? O sigui, tenies els números, no?
Mare de Déu.
Era, diguem-ne...
Però en canvi, altres armes, pistoles i bombes,
això sí, eh?
Això no t'incitaven a anar a comprar una arma
als Estats Units, que amb 18 anys o menys
crec que pots tenir una arma.
Sí, sí, sí, amb menys.
I segur que encara et compaves un còmic
i et regalaven una arma, no?
Exacte.
Fes l'excusa ja, perquè així ja és més fàcil
de prohibir-t'ho.
Que fort, o sigui, va haver-hi una espècie de caça de bruixes.
Caça de bruixes, correcte.
Dels còmics, i a fet van arribar a cremar
que ens has enviat unes imatges
que les publicarem també al Twitter,
arrobapeil, a la guia baix, Mireia,
per si hi ha algú que no ens segueix
o no ens coneix.
I també el teu perfil, ho veuran, segurament.
Bronsk 68.
Correcte.
Són imatges brutals, eh?
Perquè hi ha molts còmics allà,
fa molta pena veure com els cremen.
Sí, sí, per això ja.
Una llàstima.
I darrere d'aquest del llibre
vaig començar a buscar a internet
i vaig trobar això.
O sigui, que feien cremes a les escoles,
a les escoles feien cremes de còmics
com si fos allò del...
Faré aquest 451, la pel·lícula.
Sí, sí, sí.
de crema de llibres o, bueno,
els nazis que al final
el que van fer, no?,
amb llibres d'origen jueu
que es cremaven llibres també, no?
I penso, ostres, cremar...
Clar, un còmic per mi
és com un llibre, no?
Bé, m'entangueu, no?
Que per mi té el mateix significat
que pot tenir la literatura.
És com cremar quadres, no?
Clar, és una obra d'art,
és una passada.
I que es feien, els nens agafessin un còmic
i el tiressin al foc i els hi feien donar
rotllanes al voltant del foc
i criticant els còmics,
que el còmic és dolent,
el còmic és el diable.
I sí, sí.
I això, però, arrel de què venia?
Perquè, vull dir,
què té el còmic que pugui ser perjudicial,
entre comates,
per algun infant, nen o qui sigui,
que llegeixi?
Vull dir, que per les imatges
t'indueix més altres coses o...?
Bueno, va ser perquè, clar,
això va començar després de la postguerra,
de la Guerra Mundial.
Abans de la Guerra Mundial
hi havia un tipus de còmic
o de gent que escrivia els còmics
que eren de superherois
i que es llegien als nens,
sobretot nens i gent joves, no?
I ja estava ja molt enfocat
de cara als superherois,
Superman, Batman de l'època,
als anys 30, no?
Van aparèixer aquests...
Clar, bueno, el còmic també,
també us ho podria explicar una mica,
que vas a tot això amb el protusquit.
El còmic aquest,
també penseu que la...
que estem parlant de que
hi havia...
T'ho busco...
Hi havia més de 20...
20?
20, 20, 20 editorials
que es dedicaven...
Ara ho trobaré, és igual.
Hi havia més de 20 editorials
que es dedicaven a treure còmics, aquí.
I diu, penseu que...
650 revistes al mes,
només de còmics.
Uau!
Això a la postguerra, no?
Després de la guerra.
Hi donaven feina a més de mil treballadors.
Només a dibuixants, guionistes i rotulistes.
O sigui, ja no parlem ja de...
de publicar, no?
Del tema de publicació.
Es veu que...
I el cas és que després de la postguerra,
a la postguerra sempre és moment de canvis, no?
Llavors es van ficar a fer còmics
tota una sèrie de minories
racials, ètniques o socials
que no s'acceptaven el tema dins del cine
perquè estaven ja prohibits
i estaven ja...
Com ha sigut la paraula?
Censurats.
Censurats.
perquè eren gent que protestava
i eren gent d'esquerres
o ja comunistes
i ja no volien que entreixin ja
ni el tema de...
ni per fer música
ni per fer...
Llavors aquests guionistes van començar
a la manera de protestar
contra aquest sistema
d'en MacArthur
de l'època aquesta tan pura
que també començava la Guerra Freda
i que del capitalisme tan dur
que hi havia en aquella època dels Estats Units
doncs van començar a protestar per això.
Llavors la manera de protestar
era traient coses, temes socials
temes de...
però bé, també era de crims
o de sexe o eròtics
més que de sexe, eròtics
i temes una mica més així de...
que eren punyents, no?
I clar, ja començava a llegir gent gran també
era una mica així.
Llavors va ser un...
un psiquiatre de professió
en Frederick Buertam
que va començar, va escriure
és el primer que va sortir en contra dels còmics
i va escriure un pamflet,
un pamflet incendiari realment
que es deia
La seducción de los inocentes
i que acusava els TVOs
de ser la principal causa
de delinqüència juvenil.
Sí, els còmics eren els causants
aquesta delinqüència juvenil
que havia fet estudis, suposo
o havia tingut pacients
derivats de lectures de còmics
que delinquien.
Era un tio que era...
per treixi a un...
en Mercos de l'Església
d'aquestes puritanes americanes
i bueno, ell sí que era psiquiatre
però bueno, imagineu quin psiquiatre, no?
No era molt del Jung, ni del...
Era més així de...
no sé, de l'antiga escola, no?
No ho sé.
I que va arribar a comparar
i diu, entre cometes,
crec que comparat amb la indústria del còmic
Hitler era un principiant.
Ha arribat l'hora de prohibir els còmics.
Això estem parlant l'any 47.
Quin exes, ara, si m'és bèstia, no?
Clar, estem parlant després de la Guerra Mundial
quan Hitler es va saber tot el que havia fet
i és que va...
i comparar que era pitjor els còmics
que s'escrivien
que al final no feien mal a ningú.
És una veritat.
Brutal.
Clar, i això, llavors, esglésies,
associacions de ciutadans puritans
de tot el país, eh?
Van organitzar ja campanyes contra el còmic.
A les coles això es va exportar la crema pública,
el que he dit abans
i castellaven el foc.
Bueno, és que era brutal.
Titulars de diaris
que deien depravació infantil...
Bueno, ho dic en castellà
perquè el llibre és en castellà.
Depravació infantil
a 10 centaus a l'exemplar.
Terror a la guarderia.
Mare de Déu.
I un altre titular,
La maldició dels còmics.
Sí, sí,
que feia la maldició dels còmics
i la plaga dels còmics
és el títol del llibre
que us porto
que ens venia a parlar.
i fins i tot
la EC Còmics,
que era una de les...
i encara ho és,
una de les...
l'editorial més importants de còmic
del moment i de l'època,
va ser registrada
per la policia
de Nova York
per veure si realment...
Bueno,
com un registre,
com si tinguéssim...
i tinguéssim...
Això que està tant
a l'ordre del dia, no?
Això,
sí,
és que...
Comparativament
podríem portar això
a aquesta lliure...
albedrió,
com es diu en català,
lliure de...
Bueno,
de dir,
mira,
anem per ells i ja està.
Vull dir que senzillament
és així, eh?
De trist.
I que buscaven
alguna cosa en concret?
No.
És a dir,
que ho tenien
com si fossin insectes
els creadors de còmics?
o...
Es van promulgar lleis,
o sigui,
estem posant els jutges
a la justícia pel mig,
us ho sona?
Sí,
sí,
sí,
veus com...
No està tan lluny, eh?
Per això,
per això,
que al final
veiem que quan volen
erradicar,
prohibir
alguna cosa
que el poble vol,
és la manera
que sembla
que és més fàcil
per ells.
Però veig que és bastant
universal, eh?
Sí.
Vull dir,
no és algo tan local
com em pensava.
Sí,
no,
per això,
per això,
que al final
penso que s'estan
agafant estratègies
que ja són més
que treballades,
no?
Totalment.
Doncs això,
es van promulgar
lleis,
més de 100,
més de 100,
eh?,
per prohibir
i barra O
restringir la venda
de còmics.
Mare de Déu!
O sigui,
molts còmics
van ser declarats
il·legals,
o sigui,
molts capçalers
de còmic,
de còmics
que es venien,
no?
Penseu que
ja hem dit
que hi haurien 650
còmics
que es venien
als Estats Units,
doncs es van declarar
il·legals a Nova York
i a Connecticut
i a molts estats
d'Estats Units.
El congrés
d'Estats Units,
és que és com
el tema
del Plan Heist,
no?
Del cinema,
no?
Sí.
Que va intervenir
una sèrie
de sensacionalistes
vistes
que
cridaven
als editors
i que
per què ho feien,
perquè
en aquest còmic
surt sang,
surt el que maten
algú,
perquè això,
bueno,
coses així de...
i que estaven
televisades,
vull dir que
utilitzaven
la televisió
ja per anar
contra
el sistema
aquest
de còmics.
El trobo
com molt
desorbitat,
no?
Correcte.
La persecució
en sí,
la trobo com...
I el llibre,
bueno,
el llibre es diu
La plaga,
que al final
hem començat a parlar,
i el llibre es diu
La plaga
de los còmics
amb un subtítol
cuando los tribios
eran peligrosos.
Espectacular
el subtítol,
eh?
Vull dir,
no sé si val més la pena
el subtítol
o el nom del llibre, eh?
I encara hi ha
un altre subtítol a sota,
un tercer com es diu,
de 10 títols,
no em segur.
Diu,
com el pànico
a los còmics
canvia la cultura
norteamericana.
Mare de Déu.
Déu n'hi do.
L'actorial
és Pop Ensayo
i l'autor
és el David
Haidu,
deu ser
H-A-J-D-U
Haidu.
Haidu.
Molt bé.
Molt bé pronunciat.
Però dic-me jo
que és anglès.
I llavors,
bueno,
buscant també
hi ha un altre
que és espanyol,
aquest l'escrita
Ignacio Fernández
Sala
El pueblo
contra los cómics,
que també parla
del mateix,
perquè també he mirat
de què anava
i és el mateix tema.
I només,
jo el que volia
parlar-vos és de...
Bueno,
l'autor
es va posar a investigar
i va trobar
el nom
d'una senyora
que es deia
Janice
Value Winkleman,
que va néixer
l'any 38
i va descobrir
que vivia
a Jacksonville,
a Florida.
Que va anar
per allà
perquè,
bueno,
és el típic,
no?,
el seu marit
es va jubilar
i tots els americans
acaben a Florida,
no?,
quan es jubilen.
Doncs aquesta dona
va arribar a casa seva
perquè ell sabia
que aquesta dona
havia sigut il·lustrató,
havia fet còmics.
I llavors
va arribar allà
i, bueno,
es veu que hi ha
totes les estàncies
d'escriu
la casa de la senyora
que està plena
de quadros
per totes les habitacions,
per tot arreu
i que pintava diari,
es veu,
els quadres
són d'una dona
de talent
i es notava
que sabia dibuixar
i a més
ell va preguntar,
va començar
a fer una entrevista
que havia estudiat
i pintura
i il·lustració
i els dirò
va començar
a treballar
professionalment
a Quality Comics,
un editorial
de Manhattan,
que és on vivia llavors.
La senyora
no volia parlar
del tema
perquè encara tenia
es veu que
encara tenia por.
La seva filla,
la filla de la senyora,
que es veu que
també li agradaven
els còmics,
deu ser ja
per...
com es diu?
Que la mare
tant...
com es diu?
Per educació,
no?
Sí.
I es veu que la filla
que li agradava
llegir còmics
no sabia
que la seva mare
havia dibuixat
còmics
fins que aquest senyor
no va venir a casa
i diu,
hosta,
meva mare ha dibuixat còmics?
Com?
Com?
És perquè ho tenia amagat.
Ho tenia amagat
per por.
Suposo por, no?
Exacte.
Per por que
cada vinguessin a buscar
o que li fessin
alguna cosa a la pobra.
I aquesta senyora
va estar dibuixant
11 anys
còmics
i per després
deixar-ho
un dia per l'altre
i fins i tot
de Manhattan
va marxar
i va anar
a Pittsburgh,
a viure a Pittsburgh,
dedicar-se
a la il·lustració comercial,
a fer anuncis
i va conèixer el seu marit
i ella es va casar.
i va viure allà
fent
però
l'il·lustració comercial
així de tant en quant,
quan hi sortia alguna cosa
i pintant.
Diu que cada dia pintava,
cada dia pintava,
que li agradava molt l'art,
sempre diu,
me gusta l'art,
és important per mi,
deia,
li va dir a l'autor
i,
i bueno,
que és que
va,
això que,
que,
que fins i tot
li va ensenyar
això a l'Ella,
li va ensenyar
a l'autor
del llibre
un original,
no?,
a llapis
del superheroi Black Hawk,
de l'Alcon,
bueno,
és el con,
sí,
de,
dels,
dels Marvel,
un dels personatges
dels Marvel,
dibuixada,
l'original dibuixat
a llapis
i amb tintat
d'un dels seus companys
d'estudi,
de Rick Kanda.
I llavors li va dir,
ostres,
que el còmic
sempre m'ha agradat,
no?,
li va dir que el còmic
jo sempre,
m'hagués agradat
dedicar-me
als còmics,
però,
li va dir,
ostres,
però per què no,
per què no va poder
dibuixar còmics?
Ell esperava
a l'autor
que li pogués parlar,
que li digués
el per què,
no?,
però realment,
la contestació
d'ella
va ser que,
Déu meu,
diu,
si em vaig sentint
capaç de continuar,
estava morta de por.
Diu,
no sap el que ens van fer,
no?,
sap el que ens van arribar a fer.
I no li explica realment,
però que ella,
es veu que,
bueno,
va ser una persecució
dels,
dels,
dels dibuixants,
il·lustradors.
Però de matar gent?
No, no, no,
era una persecució legal,
diguem-ne,
entre cometes,
que estaven fent
alguna cosa il·legal.
Però, clar,
tot aquest polític
que hi havia,
també tenien por
el linxament,
saps que,
amb allò que fa...
Bueno,
rebeu-ho fetades,
vols dir?
Sí, sí,
rebeu-ho fetades,
que això,
que els hi fessin mal,
senzillament,
de gent que ja,
que, bueno,
que es creu
en poder de,
bueno,
més en temes,
agafar la justícia
a la seva,
superioritat,
sí,
judicial.
En aquest tema.
I et dones això,
i et dones compte
que, ostres,
la pobra,
que va patir,
al final,
que al final
aquesta senyora
el van obligar
a fugir
de la feina.
I el que estava parlant
abans,
que van haver de crear
això,
una autocensura,
no?
Que va ser
el Comics Code Authority,
que és un segell
que encara a mi em sona,
perquè,
de veure-lo,
un còmic antic...
A mi no em sona gaire.
Sí, sí,
està l'internet
al segell.
T'havies pogut
també portar
la foto.
I, bueno,
per això,
el que parlàvem abans,
no?
Una marca de prohibicions
que,
a més,
els editors
ho tenien que complir
arrajatàbola,
entre cometes,
però vull dir
que tenien que
arrajatàbola.
Aquesta,
les teves traduccions
simultànees.
Autotraduccions
simultànees,
sí, sí,
a més,
tu mateix,
tu dius,
una mica,
Juan Palomo,
eh?
Tu el te lo guises
i tu te lo comes.
I, llavors,
això,
el que tenia que ser
sobretot,
que, bueno,
això,
que no podien haver-hi,
és que a mi
em fa molta gràcia,
que et deia haver-hi dolents
que inspireixin simpatia.
És que,
és,
no sé.
Que és difícil, eh?
Que un dolent
tingui simpatia,
sí que pot ser.
No, no,
al contrari,
que només,
que només sigui
el malo,
malíssimo villano,
saps?
És massa obvi,
llavors,
exacte.
I la gràcia també
és esperar-te aquest gir
que potser de cop i volta
o de sobte
el personatge dolent
no és el que t'esperaves,
no?
O que evolucioni,
exacte.
O evolucioni,
jo dic que sí,
que havia de ser dolent,
però, bueno,
que pot ser les teves...
Perquè és dolent,
potser tot això
li ha passat
o li han fet,
no?
A vegades...
Llavors,
què passava?
Que si hi havia un dolent,
diguéssim,
que tenia massa pinta de bo,
el censuraven?
Censuraven,
sí,
bueno,
prohibien el còmic,
senzillament.
Sí, sí,
el prohibien,
prohibien la tirada aquella
a fora
i lògicament,
tot això significava
que anaven al Congrés,
tenien una vista
i fins i tot
el jutge
acabaria
imposant
doncs una pena,
no sé si,
no sé,
de presó,
multa.
Van arribant a la pressió?
A la presó
algun dels dibuixants
o guionistes?
Per això,
dic que encara això
no...
No ho hem resolt,
no?
No ho hem resolt encara,
perquè estic al tema
i és el que estava buscant
i no ho he trobat,
però, bueno,
que va ser,
bueno,
una d'aquelles que...
que igual,
bueno,
clar,
jo què sé,
igual que blasfèmies,
és que...
Bueno,
no ho sé,
són coses que a mi,
per mi,
em costen molt
i clar,
tampoc podien fer cap referència
al sexe,
al alcohol
i al...
I a pocs artificials
tampoc,
no?
Sí,
és clar,
el tabac.
Això sí,
pistoles i bombes,
sí,
eh?
Sí,
sí,
això sí,
amb això no teníem problema.
Molt ben calibrat,
eh?
La balança del que sí
i el que no.
La següent enmienda.
Clar,
clar,
clar.
I l'eufòria,
sabeu que aquest...
aquest còdic
d'autocensura,
no?
Doncs va ser,
fins a...
Sabeu que va ser anul·lat?
Perquè clar,
això et dius,
això no pot ser,
això que et donés molts anys,
no?
Clar,
home,
a mi m'ha sorprès,
almenys,
que comentis que això
és dels anys,
no,
40,
50,
una miqueta postguerra,
que en aquell moment,
òbviament,
no es va fer gaire ressò
de, diguéssim,
sobretot la crema,
no?,
aquesta que va haver-hi
als Estats Units.
Sí,
sí.
i jo crec que és un tema
que tampoc no se sap gaire,
per tant,
igual,
no sé,
jo crec que va arribar
fins als 80,
pot ser?
2011.
2011?
Això és real?
Sí,
sí,
correcte.
Ostres,
sí,
sí,
sí,
sí,
fins al 2011
encara hi havia
aquest autocontrol,
imagino que,
lògicament,
el temps,
encara existia,
es va adonar que allò
encara,
bueno,
existia,
almenys existia.
jo crec que s'apliqués
ja a partir
de la segona meitat,
de la tercera meitat
del segle XX,
no?,
que és el 70,
80,
perquè a més ja...
I què d'havien,
és que a vegades em pregunto,
què d'havien tenir els pobres còmics,
que realment sempre han sigut
una miqueta l'ovella negra
de la literatura en general,
vull dir,
les pel·lícules,
els curtmetratges,
els reportatges,
els documentals,
tot això mai ha tingut
tampoc un tracte
tan separatista
en aquest sentit,
i els còmics
sempre han tingut pobrets
el deix aquest
de ser
tatxats de...
no ho sé,
doncs això,
com si fossin bruixes,
de la seva època.
Penseu també que això,
clar,
abans us he dit
que hi havia més de 20 editorials,
700 i pico
còmics
que es feien,
penseu que això
després va ser,
era la manera de...
després de la Guerra Mundial,
penseu que abans de la Guerra Mundial
hi havia una espècie
d'un estil de joventut,
entre cometes,
als anys 30,
30 i pico,
40,
i després va començar
una joventut
que volia canviar,
no volia ser com els pares.
Abans no,
abans era una espècie
de la joventut,
no?
i estava com un aprenentatge
per ser tu adult
com el seria el teu pare.
O sigui,
amb pentinats,
roba,
no sé,
la cultura aquesta
de que si tu seràs com el pare
o dedicaràs com el pare
o faràs com el pare.
Si ho fixeu,
els joves abans
es vestien amb americanes
i com els...
més així,
més ben posats,
no?
Més d'adult.
Més d'adult,
no?
I després de la guerra
això va començar a haver-hi una contracultura,
no?
Una manera de trencar una mica
amb tot això.
I abans que apareixer
abans que apareixer
el blues,
abans que apareixer
el rock,
els texans,
la xupa,
i va haver-hi els còmics.
La xupa.
La xupa de cuero.
Els còmics ja hi eren, no?
Els còmics van ser els primers
que van trencar
amb tot això.
Penseu que
amb aquestes tirades
que hi havia tant bèsties,
penseu que també
el còmic era
una cosa molt típica
que s'intercanviés
la gent,
se'l intercanviava
o se'l deixava
i hi havia
de cada còmic
hi havia
8 i 10 persones
que se'l llegien.
més que
que del cine
hi havia gent
que consumia
més còmics
més que cines,
televisió,
clar,
parlarem dels anys 40,
de televisió,
cine,
ràdio
i fins i tot
estem parlant
de còmics
per adults,
de porno
de l'època,
no?
Aquests havien
estar censuradíssims.
Bé, clar,
hi havien,
existien també,
però clar,
hi era per adults
i hi estaven ja
com una part,
si també hi ha
hi ha persecució
també amb aquests.
M'ho imagino.
Sí, sí.
i ja és això,
però si penseu
que també els còmics
van ser,
bueno,
que va ser al principi
de la contracultura,
de la cultura pop,
del pop art
que va haver-hi després
als Estats Units,
l'Ingstenstein
i, bueno,
diferents artistes
del pop art
venien del còmic,
també havien dibuixat còmics
i hi havia,
com es diu,
és que no recordo el nom,
de...
Warhol?
No,
Warhol també,
Warhol també.
Sí,
venia del món còmic.
Bueno,
el Warhol
es va inspirar també
amb...
Ah, sí?
Sí,
fa molts anys
vaig fer un treball
del pop art
perquè m'agrada molt,
coneix, home,
i venia molt del còmic,
bueno,
per això m'agrada del còmic,
no m'imagino,
perquè tot venien
molts referents
del còmic
i d'aquesta època,
llavors,
a llegir això vaig pensar,
ara entenc més coses
d'aquesta...
Ah,
d'aquesta revolució,
diguem-ne,
dins de la joventut
i que va portar,
bueno,
almenys a la lliberació
de...
Totalment.
Sí,
perquè va ser un canvi...
Clar,
penseu que hi havia
dues generacions
molt diferents
dels pares,
bueno,
que és lo normal actualment,
no?
cosa que abans de la guerra
no passava.
Ui,
aquestes imatges
d'aquesta crema...
És brutal.
...de còmics...
Ostres.
I pensem que això
després de la guerra mundial,
i quan la guerra mundial
havia passat aquestes coses,
i semblava com si no
tenia que...
I res,
feia dos o tres anys
que havia acabat,
bueno,
cinc posem,
perquè no sé aquesta foto
si és l'any 50,
per exemple,
perquè això va ser
del 47 al 57-58
va haver-hi aquesta persecució.
i doncs penso que...
Sí,
sí.
Quants originals
es devien haver perdut?
Bueno...
Es devien haver cremat?
Havien acabat sent cendres,
no?
De còmics?
Clar,
penseu que aquests còmics
també es feien
d'una manera bastant
barruera,
fàcil,
vull dir,
que eren tintats
com molt en blanc i negre
o com molt en altres tintes.
o sigui,
d'aquells que quan els agafaves
et quedava la mà negra,
no?,
de la tinta,
que saps,
que et quedava encara com bruta.
Carai,
és molt barat,
10 centaus,
i a més molts
els venien
a les cassetes de xutxes,
de xutxeria.
Ah, sí?
Una,
això,
una paga dolça
i un còmic.
I et regalem un còmic,
no?
Vinga,
que paga,
anem contents.
Anem contents.
que estava molt a l'abast
de...
sobretot també
de...
sobretot de gent obrera,
clar,
clar,
perquè era barat,
era molt accessible
i lògicament
la gent dels barris obrers
i si és qui ho comprava més
i ho vivia.
I llavors,
aquí també van sortir
el Robert Cramp
i aquests que eren més
de la contracultura,
dels còmics,
que van trencar
amb tot el que era...
Bueno,
aquí podem reflexar-ho
amb el Víbora,
amb el Coqui,
també que estem parlant
de la final de la dictadura,
no?
S'anys 70,
60,
70, 80,
va haver-hi també
un trencament
aquí amb la manera
de protestar
i que...
també hi va haver
censura,
lògicament,
però vull dir
que de protestar
era també
amb l'època
del Víbora,
d'aquesta gent,
no?
Del Nazario,
que van...
Bueno,
que van contraposant
el tema també
i penso que també
és una manera
que el còmic
serveix també
per portar
a la revolució,
vull dir que
els canvis brutals
i abans
que altres
sistemes
de divulgació.
I per ensenyar,
un cop també
hem estat parlant
que hi ha molts còmics
que podrien ser...
podrien servir
precisament
per una escola,
per ensenyar als nens
a través d'un còmic
que té més part visual,
per tant,
potser és més fàcil
que sigui absorbit,
diguéssim,
a nivell de la informació
i a part que,
igual que hi havia
els dibuixos aquests,
segur que recordaràs
el cuerpo humano,
tots aquests dibuixos
que també a través dels dibuixos
també s'aprèn un munt,
no?
Sí.
Jo crec que els còmics
han quedat sempre
com una miqueta
la lectura,
com dir-ho,
no oficial,
no?
Bueno,
la coexistent.
Exacte,
una miqueta.
Escolta,
Joa Maria,
ens queda
arreu menys d'un minut
per tocar a les 6 de la tarda.
Sí.
Aquest és l'últim espai
del 2019.
Bueno,
de fet,
bueno...
De l'últim espai
m'has espantat.
No, no,
no,
no m'espantis més tu a mi.
No, home, no.
No, no,
el que volia referir-me
és que aquest és
l'últim capítol,
l'últim episodi
d'aquest 2019,
de còmics,
però al gener
seguirem fent còmics,
òbviament.
Perfectament.
I res,
bueno,
acomiadar-te no,
però dir-te que tinguis
bons Nadals.
No, home, no,
bons Nadals
i bon any nou
i que gràcies per haver
començat aquest setembre
amb nosaltres
i portar-nos
tot aquest món de còmics
que jo personalment
no el coneixia
tan de prop
i crec que molta gent
de la que ens escolta
també sorprèn
i aprèn.
Sí, sí,
jo,
agraït a vosaltres
i seguim endavant
i a més,
bueno,
és un tema que m'agrada molt
i seguim,
bueno,
espero que no se m'acabi.
Doncs se'ns acaba el temps,
això sí.
Que vagi molt bé endavant
i ens veiem l'any que ve.
Això,
fins l'any que ve.
Una abraçada.
Igualment.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabria.
Acaben les vistes
a l'Audiència Nacional Espanyola
dels recursos d'apel·lació
de quatre membres
dels CDRs
detinguts
el 23 de setembre
en el marc
de l'operació
Judes Jordi Barranca.
La sala ja ha anunciat
que avui no prendrà cap decisió
aquest matí.
La Fiscalia ha reformat
la petició de llibertat
amb fiança de 9.000 euros
per tres dels set CDRs
empresonats.
Xavier Buigas,
Xavier Duque,
Eduard Garzón.
Recordem que van detenir
els set CDRs
per organització terrorista,
fabricació d'explosius
i conspiració
per causar estrells
suposadament.
Eva Pous
és l'advocada
d'Alerta Solidària.
Això nosaltres no ho sabem.
Primer hem de saber
si hi ha fiança,
si hi ha fiança
per quin import
i a partir d'aquí
òbviament intentar
buscar la forma
perquè puguin ser abonades.
El quart cas
en què s'ha revisat
el recurs d'apel·lació
és el d'Alexis Codín.
En aquest cas
la Fiscalia suposa
la llibertat
ja que argumenta
que el seu domicili
suposadament va servir
com a laboratori clandestí
per fabricar explosius.
Doncs aquesta notícia
comparteix protagonisme
a aquesta hora
amb la notícia
més important del dia
o una d'elles
perquè n'hi ha una altra
que també té el mateix nivell
que és la resposta
de la Moncloa
emplaçant Esquerra Republicana
a seguir negociant
i dient que l'advocat
de l'Estat estudia
com ajudar el Suprem
a complir amb la resolució
del Tribunal de Justícia
de la Unió Europea.
Així ho ha expressat
la vicepresidenta
en funcions,
Carmen Calvo.
Una sentència
que la Abogacía General
del Estado
está en este momento
estudiando
detenidamente
y de manera concienzuda
para saber
la posición
en la que nosotros
podemos ayudar
de mejor manera
a la posición
que adopte
el Tribunal Supremo
para cumplir
esta sentencia.
Una sentència
sobre la immunitat
com a europarlamentari
d'Oriol Junqueras
i l'altra notícia
amb la que comparteix
protagonismes
és el president Torra
rebutjant la sentència
en aquest cas
del Tribunal Superior
de Justícia
que el condemna
un any i mig
d'inhabilitació
afirmant que només
el pot apartar
del càrrec
al Parlament.
La inhabilitació
no serà efectiva
fins que la sentència
sigui ferma.
Notícies breus,
Morty Ferrero.
Han deportat al Marroc
un dels joves
detinguts a Lleida
durant els aldarulls
del 18 d'octubre
dels que el van detenir.
Des que el van detenir
el jove està tancat
al CIE
de la zona franca
i el 2 de desembre
va ser expulsat
del territori espanyol.
Anem fins a Lleida.
Marta Viana.
Bona tarda.
A l'Aixra
se'l van endur directament
des del CIE
de Barcelona
amb un vol de deportacions.
El jove magrevis troba
en situació administrativa irregular
tot i tenia
arrelament familiar
i social
a la ciutat de Lleida.
Laura Fernández,
advocada
de la Comissió
de Migracions
de IACTA,
lamenta el procediment
preferent d'expulsió
i les traves
amb què s'ha trobat
per presentar
el recurs contenciós.
Problemes
amb el tema
de la representació,
el jutjat ens demanava
poders notarials,
l'estat privat de llibertat
no es podia
evidentment
després al jutjat
i normalment
l'habitual
és el jutjat
oficina
per fer aquest apoderament
però davant
d'aquesta negativa
no ens vam haver
de buscar notaris
que podem contactar
tant de notaris
diferents
de la ciutat
de Barcelona
i finalment
no ho vam poder aconseguir.
Marta Viana,
Catalunya Ràdio Lleida.
La Generalitat
i l'Ajuntament
de Tarragona
destinaran
prop de 700.000 euros
per reparar la muralla
que està en risc
de col·lapse.
Tarragona,
Ricard Boigues.
Bona tarda.
La directora general
de Patrimoni Cultural
de la Generalitat
Elsa Ibar
especifica les prioritats.
Hi ha un projecte
redactat
per fer una intervenció
en el tram
de la Baixada del Roser
que en principi
aquesta esteraria endavant
després
la resta
de recursos econòmics
que hi ha
valorarem
a nivell de prioritat
el que ens marca
el pla director.
La trobada
ha servit
per crear també
un conveni
per a la conservació preventiva
i el manteniment
del patrimoni romà
amb una aportació anual
de 100.000 euros
de cadascuna
de les administracions.
Ricard Boigues,
Catalunya,
Ràdio Tarragona.
La renda de les famílies
el 2016
era encara inferior
als nivells
d'abans de la crisi
amb una mitjana
de 25.600 euros anuals,
200 euros per sota
de finals del 2010.
L'enquesta financera
de les famílies
de l'any 17
que elabora
el Banc d'Espanya
cada 3 anys
reflecteix
que els més castigats
són els joves
que no han notat
la recuperació econòmica
perquè estan encara
un 43%
per sota
de la riquesa
de l'any 14.
La batalla
per destituir
el president
dels Estats Units
es trasllada ara
al Senat.
La majoria demòcrata
però deixa oberta
la possibilitat
de retardar
l'entrega
de les acusacions
en aquesta cambra.
Washington,
en Geni Lozano.
Hola, bona tarda.
La majoria demòcrata
deixa la porta oberta
a ajornar l'enviament
dels càrrecs al Senat
fins que la cambra alta
no garanteixi
un judici imparcial
al president dels Estats Units.
Això després
que el líder
de la majoria republicana
al Senat,
Mitch McConnell,
hagi admès obertament
que coordinarà
l'estratègia del judici
amb la Casa Blanca.
Nancy Pelosi
és la líder
dels demòcrates
a la cambra
de representants.
Quan van escriure
la Constitució
els fundadors
van sospitar
que hi podria haver
un president deshonest
però no crec que sospitessin
que hi podria haver
un president deshonest
i un líder
del Senat deshonest
al mateix temps.
Geni Lozano,
Catalunya Ràdio,
Washington.
Esports,
Jordina Terrer.
El Lleida rep avui
a les 7 l'Espanyol
en partit
de la primera ronda
eliminatòria
de la Copa
a la convocatòria
del tècnic blanc i blau
Pablo Matxin
i a 3 jugadors
del filial
Adri López,
Moja i Ricard Pujol
mentre que han quedat
fora de la llista
per decisió tècnica
el porter Diego López,
Dardé,
Caleri,
Didac,
Bernardo i Roca.
La transmissió
del partit
començarà
a partir de 3 quarts
de 7
a l'antena
de Catalunya Ràdio.
El tot costa
d'anàlisi del Clàssic
es farà
a partir de les 7
a la pàgina web
de Catalunya Ràdio
i a l'aplicació
de l'emissora
per a telèfons
i tauletes mòbils.
De la primera ronda
eliminatòria de Copa
avui també es juga
a les 8
del Llagostera
Aro Deportivo
a dos quarts de 9
Nasti Colotti
Cornellà Oriola
i a les 9
a Linares Girona.
En bàsquet
l'Esparsit Liv Girona
rep avui
a un quart de 9
al Fenerbahce
en la vuitena jornada
de l'Eurolliga Femenina
de bàsquet.
A l'Eurocup femenina
el que di la Seu
rep l'EMA Belga
en l'anada
de setzents de final.
Un partit
que es disputarà
a les 8.
I a l'NBA
Marc Gasol
s'ha lesionat
a la cuixa esquerra
durant el partit
que Toronto
ha guanyat
la matinada passada
a la pista
a Detroit
per 99
a 112
en les pròximes hores
se li faran proves
per saber
l'abast de la lesió.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
sis i gairebé
set minuts.
Bona tarda.
Ahir el vespre
ens va deixar
l'artista
molt arrelada
al municipi
Enke Birgik Makinek.
pintora d'origen polonès
qui volia potenciar
amb la seva obra
el dolor
i els sentiments
més tristos
i profuns
conceptes que
segons ella
no estaven
prou reconeguts
fent que la seva
pintura
tapissos i vitralls
no només fossin
elements decoratius
sinó d'expressió
Enke Makinek
va néixer a Broclau
a Polònia
vivint des de petita
els horrors de la guerra
de fet
als 7 anys
va abandonar
la seva terra natal
deambulant
durant 3 mesos
fins a assentar-se
a Frícia
als Països Baixos
als 14 anys
torna a moure
la seva residència
fins a Oldenburg
a Alemanya
on més tard
i per la seva proximitat
aconseguís estudiar
art
a Bremen
tot i així
va decidir interrompre
aquests estudis
quan es va casar
amb Josep Maria Marquès
qui va ser president
de l'Ateneu de Sant Just
amb qui va tenir
6 fills
més tard
però va continuar estudiant
a Barcelona
finalitzant art
i història de l'art
les seves obres
han estat exposades
en diferents ocasions
a Sant Just
amb una exposició individual
al celler de Can Genestà
el 2014
però també va exportar
les seves creacions
a altres punts
com Madrid
Lisboa
Berlín
Frankfurt
o Minnesota
i el Consell Metropolità
ha aprovat definitivament
el pressupost general
de l'AMB
per al 2020
amb un import
de gairebé
2.000 milions d'euros
tot i així
aquesta quantitat
es divideix
en un gran nombre
d'organismes
dependents
de què tens
entre els que
s'inclourien
per exemple
serveis de mobilitat
com TMB
o el Consorci
del Parc Natural
de la Serra
de Collserola
d'aquesta manera
el pressupost
per al 2020
amb el que treballa
l'AMB
pròpiament
per a la seva organització
està al voltant
dels 826 milions d'euros
tot i així
en termes quantitatius
el seu pressupost general
aquests 2.000 milions d'euros
només és situat
dins l'àmbit públic català
per sota del de la Generalitat
i el de l'Ajuntament
de Barcelona
i dissabte
la primera planta
del Mercat Municipal
acollirà
diferents tallers sostenibles
destinats als més petits
i petites
amb la vista
posada en el Nadal
una trobada
que es combinarà
amb un vermut solidari
posterior
que vol recollir fons
per a la campanya
Cap Infant Sense Joguina
les activitats
començaran a les 10 del matí
quan s'iniciaran
el taller d'estampació
de bosses de Nadal
l'elaboració
de figuretes
amb pasta de sal
i la creació
de casetes
i herbes nadalencs
en 3 dimensions
diferents propostes
gratuïtes
destinades a infants
a partir dels 4 anys
que funcionaran
fins a la 1 del migdia
un cop acabada
s'ho feirà
un vermut
amb finalitats solidàries
als i les assistents
que s'allargarà
fins a les dues
els diners recaptats
n'hi ha destinats
a la campanya
Cap Infant Sense Joguina
una iniciativa
que vol garantir
que tots els nens i nenes
del municipi
tinguin una joguina nova
i adequada
a la seva edat
aquest Nadal
Fins aquí
les notícies
de les 6
tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7
fins ara mateix
Està
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
més emocionants, les pel·lícules
i obres de teatre més destacades
de la cartellera, sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Des del meu escritóric,
l'Ober Poma, us intento
parlar, quasi si
subugent, que era Romero,
trobador de la comorca
de Baix Obregat.
Postdata. És un programa
d'exquisiteses musicals
a Ràdio Tesson.
Postdata. El pitjor
locutor del món, amb la millor
música.
L'1 de genera el 2020.
Comencem a respirar tranquils,
perquè s'activa la zona de baixes emissions
rondes de Barcelona i la salut
passa a ser protagonista.
Amb la reducció del trànsit més contaminant,
protegirem la salut de tothom,
especialment la de les persones més vulnerables.
Si al teu vehicle
no li correspon cap distintiu ambiental
de la DGT, informa't de les alternatives
de què disposes.
Comencem a respirar tranquils.
Col·labora
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Encetem la segona hora del programa.
Seguim en directe des de Ràdio d'Esvern,
6 i 17 de la tarda.
Moment i cançó per parlar de xarxes socials,
amb qui no, amb la Vanessa Montserrat.
Vanessa, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, benvinguda i ben tornada al teu espai,
amb el que serà l'últim de l'any,
de fet, l'últim del 2019.
I, a més, avui la Vanessa ve acompanyada
del Jorge, desenvolupador web.
Desenvolupador web.
Jorge, bona tarda.
Bona tarda.
I benvingut al programa.
També benvingut a Ràdio d'Esvern.
Treballeu junts, no?
O teniu projectes que compartiu junts?
Per això veniu avui els dos.
Vanessa, portes el convidat d'honor.
Avui avui vinc acompanyada.
Molt ben acompanyada.
Vinga amb el Jorge, que ell m'ajuda.
Bé, col·laborem junts.
Ell porta la part del disseny web
i m'ajuda amb totes aquestes històries, no?
Perquè, clar, com sabeu,
jo porto la gestió de les xarxes socials,
però sempre els clients ens demanen
fer la pàgina web.
Llavors aquí entra el Jorge,
que ho fa divinament.
Moltes gràcies.
Veieu bona presentació, Jorge?
Sí, sí.
Molt complit.
Sí?
Jo tenia apuntat per aquí
que volies parlar, Vanessa,
del Google Business
i suposo que relacionar una miqueta
amb el tema web o...
Exacte.
Avui parlarem del Google Business,
com implementar-ho dintre de la pàgina web
i la importància que té
desenvolupar, bueno,
tenir ben implementat
i ben enfocat al Google Business.
Llavors, avui us explicarem com fer-ho,
per què serveix,
com fer-ho,
com fer-ho, bueno,
com fer-ho de la millor manera possible,
perquè amb això també ens ajuda
a tenir un bon posicionament SEO.
i llavors, doncs, bueno,
avui entre el Jorge i jo
us explicarem com fer-ho
de la millor manera possible,
perquè vosaltres, doncs,
tingueu totes les eines
per poder fer-ho
de la millor manera possible.
Vinga, va.
Per començar, què és el...
Estem tenint aquí
un petit problema d'internet.
No m'ha arrencat això.
Són les coses del directe, senyor?
Sí, de fet, en aquesta secció
alguna vegada ha passat també
que no funcionava
algun ordinador
o algun mòbil
que al final sembla
que no seguim res
sense aquestes tecnologies.
No somos nada.
No somos nadie, no somos nadie.
Sin elles.
No sé si, Vanessa,
vols començar, per exemple,
explicant, per exemple,
què és el Google Business
o per ubicar-nos una miqueta
què seria aquesta eina.
Sí, mira,
el Google Business
és allò que nosaltres,
quan busquem dintre del Google
o un establiment,
per exemple,
un restaurant
o qualsevol tipus de negoci,
doncs,
és allò que ens apareix
al costadet de...
Bueno,
a la part dreta,
normalment,
del buscador del Google
ens apareix,
doncs,
aquella fitxa,
no?
Aquella fitxa
que ens diu,
doncs,
l'adreça
d'aquell establiment,
l'horari,
els serveis...
Sí, la puntuació,
també hi ha com puntuació.
Exacte, la puntuació,
si tenen ressenyes
o no tenen ressenyes
d'aquí i jo...
Imatges també, no?
Exacte.
Molts cops els usuaris
poden publicar ells mateixos,
no?,
les imatges de restaurar.
De fet,
és molt important
que tinguin
tota aquesta documentació,
aquesta fitxa,
millor dit,
ben emplanada
perquè,
quant a més emplanada
la tinguin,
millor posicionament tindran.
llavors apareixeran
abans
als primers llocs
de...
de Google,
d'acord?
I actualitzada,
també,
que és molt important,
que molts cops mires
l'horari
i pot ser que t'ho trobis
tancat
o...
Això,
s'ha de estar...
que no està actualitzat.
Exacte,
s'ha de tenir ben actualitzat
perquè ara,
per exemple,
que venen les festes de Nadal,
no?,
i si vosaltres,
el vostre establiment,
no està obert aquests dies,
teniu tancat,
doncs és molt important
que tingueu
els horaris ben definits,
perquè si no,
potser allà posa
que està obert
i resulta que la persona
va al lloc
i s'ho troba tancat.
Llavors,
allò dona molt mala imatge,
llavors és molt important
també tenir-ho
tenir-ho ben definit.
Molt important,
molt important.
I no sé si podeu ja accedir
la informació o documentació
que necessiteu,
Jorge?
Sí,
perdona,
però...
No, no,
cap problema,
cap problema.
Si voleu us donem uns...
A l'office,
jo crec que...
Un minutet o així per...
En 10 segons ja tenim això.
Sí?
10 segons,
Doncs vinga,
ara sembla que sí que internet
i els ordinadors en general
estan del nostre costat.
Jorge,
Vanessa,
ara sí,
Jorge,
quan vulguis començar a explicar
també la teva part.
Anirem una mica més ràpid
per guanyar aquest temps.
D'acord,
bueno,
comparem el Google My Business
amb el que era abans,
bueno,
la búsqueda tradicional.
Llavors,
el Google My Business
el podem comparar
amb el que eren abans
les pàgines grogues.
Quan teníem que buscar alguna cosa,
anaven a les pàgines grogues
i buscaven el negoci que volien
i teníem l'adreça
i el telèfon.
Bé,
ara això el fem amb Google.
Quan busquem un negoci,
anem a Google,
fem la búsqueda
i allà hi trobem aquest negoci.
Ara a les alces usals
també fem alguna búsqueda.
Llavors,
és important que tot negoci,
tot emprendedor,
tot un autònom
estigui d'altant
en aquesta herramienta,
en aquesta eina.
Aquesta eina,
a més,
és gratuïta de Google.
que tothom
recomano que la tingui.
Una dada molt important
per saber si hem d'estar
a Google My Business o no,
és que el 60%
de les persones
que van a comprar
una botiga física
fan aquesta búsqueda
primerament amb internet.
Llavors,
és una dada bastant important.
Tota la gent
està a internet.
El 93%
de la població
està conectada a internet.
Són 43 milions
a Espanya.
I el 92%
l'autoritzen diàriament.
O sigui,
hi ha un potencial
de clients
que fan
aquestes búsquedes.
I està
en una mitjana
diària
de 5 hores.
Per això
és la importància
d'utilitzar
aquesta eina.
El Google My Business,
perquè no el conegui,
és el Google Maps,
com deia Vanessa.
És quan fem
una búsqueda.
Abans fèiem
una búsqueda
a Google
d'un restaurant
i estàvem a Barcelona
i apareix un restaurant
de Sevilla
o de Madrid,
Google ara
les búsquedes
són geolocalitzades.
Llavors,
tu fas una búsqueda
d'un restaurant,
com Google sap
que estàs
en un punt localitzat,
et farà una búsqueda
dels restaurants
que estiguin
a prop teu.
No t'ho passa res.
que es poden
saber
dels negocis.
Quan fas una búsqueda
a Google,
a la fitxa
de Google
sortirà
l'adreça,
l'horari,
molt important,
l'horari actualitzat.
Llavors,
quan tu vas a un restaurant
i dius
aquesta nit
a què hora
obriran?
Bé,
entres a la fitxa
de Google
i veus
l'horari
que fan
al telèfon,
i hi ha un botó
que quan surt
el telèfon
i fas clic
directament
amb el mòbil
podes trucar.
Apareix també
l'adreça de la web,
la descripció
del negoci
i
inclús
enlaces
per fer
pedides,
per fer una reserva,
per veure la carta
d'un restaurant,
poden haver
productes
o serveis
que facin
aquest negoci.
i
el poder
tenir
aquesta
eina
com a propietari
de la fitxa
de Google
My Business
és que
es poden
fer
publicacions,
publicacions
per
fer
novetats
d'algun servei
o producte
que tinguis,
es poden
escriure
events,
ofertes
o
afegir
productes.
les novetats
poden
pujar
una imatge,
un vídeo,
un contingut
i després
un botó
per poder
fer una
reserva,
per demanar
aquesta consulta,
comprar
més informació,
inclús
registrar-se
que vagi
directament
a la web
o
inclús
a trucar.
l'esdeveniment,
l'esdeveniment
té una imatge,
un vídeo,
un títol
i aquí
podem posar
una hora
d'inici
d'aquest event
com
una data
final
i també
el botó
per fer
la
reserva
i demanar.
Per exemple,
també
si tenim
l'Eventbrite,
que està molt de moda
ara per comprar
les entrades.
Eventbrite,
això què és?
Eventbrite
és una plataforma
que serveix
per comprar
les entrades
si és que
han de comprar
entrades
per venir
a aquest event.
És com un
Entràpolis,
que també és una
plataforma similar,
no?
Sí,
és una plataforma
similar a aquesta.
Sí, exacte.
Quan termina
aquesta eina
i la gent
ha entrat
a fer búsquedos
i demà,
el propietari
de la
fitxa,
ja pot ser
una botiga
o un restaurant,
pot saber
què està passant
amb aquestes
búsquedes.
Podem saber
com que paraules
han buscat
aquesta empresa,
com que,
al final,
són les paraules
claves,
les keywords
que es diuen,
que les serveixen
per posicionar
la teva web
o per,
quan facis
publicacions
a les xarxes
socials,
saber
què paraules
has de
utilitzar.
Podem saber
com
nos han buscat,
si han sigut
directament,
indirectament
o per la marca.
Llavors,
si t'han buscat
directament
per el teu nom,
no és molt
relevant
com si t'han buscat
per una paraula
semblant a la teva
i per escoltar
la teva fitxa.
Podem saber,
també,
molt important,
és,
quan el client
fa una búsqueda
i fa la localització
per com anar,
que és el tipus
navegador,
doncs,
podem saber
aquests clients
de quina zona
geogràfica
han fet
aquest clic
a una cercle
per codi postal.
Això és molt important
quan
detectes
que en una zona
geogràfica
hi ha moltes búsquedes,
doncs,
pots seguir
fer push
per fer
més
publicacions.
Després,
hi ha les accions.
Hem dit
que un client
quan entra
a una fitxa
pot
anar
a trucar
pot
sol·licitar
una indicació,
pot veure
a la web,
doncs,
aquesta dada
també la tenim.
Podem saber
quanta gent
ha trucat,
quanta gent
ha fet
indicacions.
Això ho pot veure
només el propietari
del negoci,
no ho tens?
No són dades
públiques.
No són dades públiques,
només és el propietari
d'aquesta
fitxa.
Llavors,
com tens
una indicació
de trucades,
a vegades passa
que,
per exemple,
un restaurant
que el dilluns
tanca,
d'aquesta manera
pots detectar
que el dilluns
està rebent
moltes trucades
i,
d'una manera simple,
pots posar
un contestador,
per exemple.
Són dades
que,
de vegades,
serveixen
per millorar
el teu negoci.
Inclús
les trucades
que rebran
podem saber
el dia
que més
truquen,
inclús
la hora.
I una informació
que és
una mica
recent
és
què se conoce
de tu empresa.
Llavors,
podem saber
el perfil
de clients
que estan fent
en les búsquedas,
què perfil
de client
és
en quant
a afició
i gustos.
Pots posar
un exemple
d'un restaurant,
doncs,
popular
per a cenar,
o si és un
lloc acogedor,
si si ve
un bon cafè...
Al final,
són comentaris
que va deixant
la gent
i això surt
al Google
My Business
amb una gràfica
i llavors
podes saber
què opinen
els usuaris
del teu negoci,
per al final
fer una millora
al negoci.
És com
categories
del lloc
o de l'establiment
com per categoritzar-lo...
Sí,
Google
el que fa
a la gent
que ha deixat
una ressenya,
un comentari
o una apuntació
et fa
unes preguntes
aleatòries.
Entonces,
vol dir
aquest lugar
donde has estado
és acogedor,
sí o no.
Si pones que sí,
al final
va haciendo una gráfica
i com
propietari
de la ficha,
aquesta informació
la tens.
No te va a dir
què nombre
de usuario
és el que
te ha deixat
basada,
sinó
a nivell global.
Al final,
és un poco
per saber
les valoracions
en aquestes categoríes
que els clients
van deixant.
van deixant.
Això sempre serveix,
Jorge,
per millorar
el nostre negoci
i sempre tenir
la millor
acotació
i la màxima
informació
per poder
millorar
sempre.
Això passa
quan tu
en un negoci
estàs fent
alguna cosa
que
piensas
que és una
mejora
per al negoci
o per als clientes,
amb aquestes
fitxes
pots veure
aquest retorn.
si realment
és el que la gent
busca
o no.
A més,
estem equivocats.
Una
dada
molt important
és
que ens indica
també
les hores
de major
afluència
que hi ha
i la durada.
Podem saber
quant de temps
està un client
a la teva botiga.
Això crec
que és una eina
molt útil.
De fet,
per exemple,
a supermercats
és bastant útil
quan veus
les franges
aquestes
que són
com una gràfica
de franges
o per exemple
un centre comercial
que t'acostuma
a posar
les hores
pico,
sábados
per la tarda
i està a ple.
I crec que és bastant útil
almenys per saber
si pots anar
fora d'aquest horari
quan pots anar
i no trobar-te
tanta gent.
Sí,
és una eina
que és
beneficiosa
per al propietari
del negoci
però també
per a nosaltres
com a usuaris
que dius tu
hi ha un restaurant.
No coneixo el restaurant
a aquesta hora
ja era molt llen
o menys gent.
és important.
Potser
també
les fotos
que posem
com a suaris
el número
de fotos
que hi ha
respecte
a nostra competència
per el sector.
si el nostre negoci
té poques visites
potser és perquè
tenim poques imatges
respecte
a la resta
de competidors.
A més,
hi ha que millorar
aquestes imatges
aquesta quantitat
d'imatges.
Aquestes imatges
es pot pujar
tant al propietari
com a usuaris
o consumidors?
Sí,
la poden posar al propietari
o al usuari
i si hi ha una imatge
que no és apropiada,
que l'usuari
ha posat
una imatge
que no és apropiada,
no la poden eliminar,
no es pot eliminar,
però sí que poden
dar
un avís,
un toque a Google,
comentant-li
aquesta imatge
siné apropiada
per lo que sigui.
Google ja
estimarà
si la
elimina o no.
a les fitxes aquestes
es poden deixar
ressenyes
als usuaris
deixant comentaris
positius o negatius
i amb
estrellites
d'una
o d'una cinc.
Llavors,
aquestes ressenyes
que deixen
als usuaris
els propietaris
les poden
respondre.
Les poden
respondre.
I és
recomendable
que l'usuari
responga
les
reseñas.
Obligatori, diria yo.
Sí.
Obligatori.
Sí,
és una manera de,
bueno,
al final,
si,
com a propietari
i tens
interaccions
a les fiches
de Google Maps,
és una manera
de que
te posicione
tu ficha.
Llavors,
ja que te han dejado
un comentari,
contesta.
Claro.
Sea positiu
o negatiu.
A vegades
els negatius
costan
una mica
poder respondre,
però bueno,
ja que fer-ho.
Ja que fer-ho.
Jo aquí faria
un apunt,
si et sembla bé,
Jorge,
si estàs d'acord amb mi,
que jo,
als meus clients,
sempre els recomano
que demanin
aquesta ressenya,
la demanin
als seus consumidors,
perquè,
quan més ressenyes
tinguem,
doncs més posicionament
tenim també.
Llavors,
és,
moltes vegades
els clients diuen,
ostres,
però és que em sap
una mica greu,
depèn del que facin,
però jo sempre
recomano
que no tinguin por
perquè,
a més a més,
a partir d'aquestes ressenyes,
home,
si són positives,
evidentment,
molt millor.
Si tu fas bé
la teva feina,
llavors no t'ha de saber
greu
demanar aquesta ressenya,
que et valorin,
i si no,
doncs també
ens servirà
per millorar,
no?,
evidentment.
i que a vegades
també està bé
sàpiguer
aquella part
que nosaltres
no coneixem
de negativa,
no?,
que igual
si tot és superpositiu
i superbé
i superfantàstic
o de la muerte,
igual també
ens dona una certa
desconfiança,
no?,
de dir,
ostres,
això tan perfecte,
tan perfecte,
no sé jo,
però bueno,
que no sàpiga
greu demanar-les
perquè és molt aconsellable.
Sí,
bueno,
a vegades
tenim això,
no?,
de,
no?,
si me doy de alta
en la ficha
de Google My Business,
la gent pujarà
malas reseñas
o a vegades
és la competència pròpia,
que deixen malas reseñas,
però bueno,
al final,
l'usuari,
en un sentit comú,
si tu veus
que hi ha 100,
200 reseñas
i hi ha 4 o 5
que són dolentas,
doncs,
bueno,
són 4 o 5,
no és malo,
doncs,
la puntuació
en Google My Business
és de 1 a 5,
llavors,
estar por encima
de 4,2,
4,4,
està molt,
molt,
molt bé.
És quasi un 8,9,
no?,
sobre 10,
diguéssim.
Està molt bé,
molt bé,
molt bé,
llavors,
els restaurants
estan així,
3,9,
4,2,
són negociats
que són aconsejables.
Sí,
sí,
sí,
sí.
Doncs,
Jorge,
Vanessa,
hauríem d'anar acabant,
no sé si us quedava encara a Teca
per explicar,
o estàvem,
estem correctes
amb la informació,
no?
Sí, sí,
sí,
sí.
Doncs,
mira,
heu clavat el temps,
quasi bé,
sí,
perfecte.
Jorge,
gràcies per venir
avui aquí,
a Ràdio d'Esvern,
per acompanyar també
l'espai de la Vanessa.
A més,
ha sigut aquest últim espai
del 2019,
també,
que,
mira,
té un toc especial,
també,
l'últim del 2019.
i el 2020,
Vanessa,
seguirem parlant
de més xarxes socials,
de Google Business
i del que sigui,
no?
Clar,
que faci falta.
Sí?
Així m'agrada.
Doncs,
només desitjar-vos
quasi bé bons Nadals,
bon cap d'any.
Igualment.
I ens veiem el proper any
amb el Jorge
o també amb els convidats
que portis.
Molt bé.
Vanessa,
un abraç als dos
i que vagi tot molt bé.
Fins l'any que ve.
Fins l'any que ve.
Adéu.
Adéu.
I a punt per marcar
quasi aquests tres quarts
de set de la tarda,
fem un canvi musical.
Escoltem ara
aquesta cançó
de Jonas Brothers.
Es diu Only Human
i és la cançó
que escoltarem
abans d'entrar a parlar
de les estrenes de cinema
amb el Carlos Penela,
que avui,
precisament,
s'estrenen les pel·lícules
que ens porta.
Començarem amb aquesta
nova pel·lícula,
Star Wars,
i unes quantes més.
i unes quantes més.
I unes quantes més l
neurem,
qui és major
derabав
en色
i fer
i-arrêt
d'eshábrert
i-arr intensely
que
i-arrêt
i-arrêt
Fins demà!
Fins demà!
I abans que se m'oblidi, ens ha xivat un oceller d'una cosa.
A veure, digues.
Segur que la saps, però en comptes de dir-la, escoltarem una cançó a veure si ja t'he d'esporaludido.
Ho sabia, quan has dit si t'has provaludido?
Crec que sí, que anem encertats, que avui és el teu aniversari.
Sí, correcte.
Sí, moltes felicitats, Carlos, que sàpigues que un familiar teu ens ha trucat per dir-nos-ho.
Ens ha dit, ells no us ho dirà.
He dit, mira, estupendo, tenemos un pajarito que ens xiva aquestes coses.
Així que, felicitats.
Després em diràs la font.
No, no, no es diu això.
Moltes felicitats, Carlos.
I a més, en un dia com avui, que és el teu aniversari, encara més, gràcies per venir aquí al programa.
El que no farem serà preguntar-te a l'edat, que això queda molt feo.
Doncs ara sí, un cop fetes aquestes felicitacions en directe, Carlos, que crec que no totes paraves,
però ja quan t'he dit una cosa que t'has quedat per aludido, llavors ja sé que sí.
Sí, sí, sí.
Doncs bé, donar les gràcies al familiar que ens ha trucat per dir-nos-ho i res, felicitats, un altre cop.
Moltes gràcies.
Carlos, ara sí, amb aquesta música de l'espai de cinema, aquest últim espai d'aquest 2019,
a més, les pel·lícules, tenia ganes de preguntar-te això avui, com és que s'estrenen avui?
No ho sé.
Perquè demà no és festiu.
No, no, no, però tu ets sorpresa també quan he mirat la carrera aquest dematí,
ostres, és avui quan s'estrenen i no demà divendres.
Normalment, de fet, sempre són els divendres, a no ser que sigui un dia festiu,
com per exemple, crec que va ser la Puríssima, que es va moure el dijous també,
però clar, pensant en dies festius, i jo estic molt controlats, t'ho dic,
demà no hi ha cap dia festiu i ens ha estranyat.
Sí que Star Wars, de per si, ja sí que s'estrenava aquest dijous,
perquè tenia la data fixada des de fa molt de temps,
i no sé si aprofitant que eren poques les estrenes d'aquest cap de setmana,
ho han fet tot junts, no?
Ah, o sigui, van totes al ritme d'Star Wars.
Jo crec que sí, amb una sensació que sí.
És la que mana?
Des de fa mesos, que se sap que el 19 de desembre s'estrenava aquesta última part d'Star Wars,
jo crec que ha estat per això.
O sigui, mana, eh? Star Wars, mana.
Sí, sí, sí.
Serà l'última pel·lícula, tu creus?
Doncs no ho sé, perquè com que està darrere Disney,
jo crec que no, que no serà l'última pel·lícula.
És que hi ha gent que opina que no,
que efectivament no serà l'última, tot i que la venguin com a tal, eh?
Exacte, sí, és l'última d'aquesta tercera trilogia,
però bé, jo crec que d'aquí a un temps començaran a tenir noves idees.
Doncs vinga, va, amb Star Wars, si vols, comencem, Carlos,
amb aquesta primera pel·lícula, amb aquest estenso d'Esquai Walker.
Jo crec que ja no els queden més coses a explicar.
A explicar, no?
Mare de Déu.
Doncs, com deia, és l'últim capítol de la tercera trilogia de la franquícia d'Star Wars.
En aquesta novena entrega de la Saga Galàctica,
la història arriba a la seva fi amb un èpic, al·lucinant viatge
fins a una galàxia molt, molt llunyana.
Hem de pensar que han passat ja més de quatre dècades
des de l'estrena de la primera pel·lícula.
I aquesta conclusió de la saga d'Esquai Walker
suposa el retorn de personatges clàssics
com el propi Luke Skywalker,
la princesa Leia,
pensem que tindrem la gran oportunitat
de veure la gran pantalla a Carrie Fisher,
o l'emperador parpetany.
Com tu deies, Disney, a banda de disputar la franquícia via sèries
dins la seva nova plataforma de streaming,
que està funcionant als Estats Units,
amb què ens sorprendrà en un futur
i el seu univers a Star Wars.
Doncs vinga, anem a escoltar aquest tràiler,
que promet molt,
i a més, pel que sabem, també es veu que tindrà bastant
el que s'acostuma a dir com a fanservice, no?
Que són escenes al servei del que els fans s'esperen.
Estan esperant, o demanant, no?
Exacte, a veure què passarà
amb aquest extenso de Skywalkers.
Escoltem el tràiler.
Una sensació.
La força ens ha reunit.
No estem sols.
La gent íntegra l'uitjarà si la liderarà.
No estem sols.
Todos dicen que me conocen.
No me conoce nadie.
Pero Yoshia.
He esperado mucho tiempo.
I ara...
...vuestra llegada conjunta...
...serà vuestra perdició.
Què...
Què haces, Trespeo?
Echar un último vistazo, señor.
A mis amigos.
Enfrentarse al miedo
es el destino de un jenai.
Tu destino.
La força te acompanyará.
Siempre.
Mare de Déu.
Mare de Déu com et deixa el tràiler
d'aquesta novena, no?
Era la novena pel·lícula de Star Wars.
Amb ganes de veure-la, Carlos?
Amb ganes, amb ganes, sí.
Vinga, seguim amb aquestes estrenes
de cara a avui.
Com que sempre diem demà, divendres,
no, no, avui s'estrenen.
Avui estan disponibles.
No sabem per què, però avui s'estrenen.
Què més porta la cartellera?
Tenim poques pel·lícules
en comparació amb altres setmanes,
però no podia faltar una comèdia francesa.
Home.
En aquest cas,
Dios mío, pero qué te hemos hecho ahora?
Ens trobem davant la segona part
de l'aclamada pel·lícula del 2014,
Dios mío, pero qué te hemos hecho,
que torna a dirigir en Philippe de Chabégon.
Després de veure les seves filles
casar-se amb un musulmà,
un jueu, un xinés i un africà,
Clot i Marie s'enfronten a una nova crisi.
Els quatre gendres estan decidits
a abandonar França amb les seves dones i fills
per provar sort fora del país.
Incapaços d'imaginar-se la seva vida
ajunyats de les seves filles,
Clot i Marie faran tot el possible
per retenir-los.
Ves de sis milions d'espectadors a França,
la primera, Déu-n'hi-do,
amb comèdia francesa que, a més, promet
perquè és d'aquestes políticament incorrectes,
que jo crec que és un dels punts forts
d'aquesta pel·lícula.
Quines altres s'estrenen,
tot i que hi hagi poques?
Sí, doncs pararem ara tot seguit
de tres drames.
El primer es diu El Esquadron de la Muerte,
és un drama bélic que ens explica
les difícils situacions per les que passa
i les difícils decisions que ha d'aprendre
el soldat Andrew Brickman
quan és destinat a Afganistan.
La següent pel·lícula es diu Una gran mujer.
Ens trobem davant la segona pel·lícula
de Kantemir Balagov.
És una de les pel·lícules que lluitarà
pels Premis Òscar 2020,
dins la categoria de millor pel·lícula internacional,
i que ha guanyat diversos premis
a festivals com Cants
o els Premis de Cinema Europeu.
La pel·lícula ens situa l'any 1945
a Leningrado.
La Segona Guerra Mundial
ha devastat la zona,
demolint els seus edificis
i les vides dels seus habitants.
Dues dones joves lluitaran
per reconstruir les seves vides
en una ciutat en runes.
I per últim,
parlem de Cintetxo,
un drama dirigit pels
Cesc Cabot i en Pep Garrido.
Ens parla de Juan,
que és un sense sostre
que amb el viu
venent figuretes de filferro
a Barcelona
i un bon dia
decideix abandonar la seva rutina
d'alcohol i violència
pels carrers del Ciutat del Condal
per emprendre's un viatge
que només si el coneix.
I no saps de la il·lusió,
Carlos,
que em fa posar aquesta cançó
perquè a mi una mica de temàtica
ens queden encara uns minuts
i com no,
com a quasi bé
totes les seccions,
estem fent,
entre cometes,
un especial Christmas,
especial Navidad.
i aquesta és una de les cançons
que més m'agraden del Nadal.
Maria Carey,
Hola,
I want for Christmas is you.
Crec que és perfecta.
Sí,
molt bona cançó.
Per ambientar aquest trosset també d'espai
per parlar precisament
de cinema nadalenc.
Doncs jo tenia una sorpresa per tu també.
Oh!
Perquè et proposo un lloc.
Vull parlar de,
en el temps de fins a cinc pel·lícules
i volia proposar-te
llegir-te un text de cada pel·lícula
a veure si endevinàs quina és.
Fosso va a provar.
Vinga, va,
espero no quedar malament,
Carles.
Bueno,
són força conegudes,
jo crec que sí.
I a dos parts,
la part més difícil
i la part més fàcil.
A veure...
Espero aprovar almenys, eh?
Comencem amb la primera?
Bueno,
la primera diu així.
Bueno,
esta ha sido la historia.
De modo que si
su acondicionador de aire
se es catxarra
o explota su lavadora
o su aparato de vídeo
deja de funcionar,
antes de llamar al técnico,
encienda todas las luces.
examine cajones
y armarios
y mire debajo de las camas
porque nunca se sabe.
Podría tener un
en su casa.
Ostres,
ostres,
no sé per què en ve el cap Casper,
però segur que no te vas a veure
amb aquesta pel·lícula.
Ara l'endeminaràs.
I solo en casa tampoc,
perquè me la sé
bastant de memòria.
Mira, mira,
escolta,
ostres,
por mucho que griten,
por mucho que lloren,
por mucho que te supliquen,
no les des de comer
después de medianoche.
No les des de comer.
No sé,
a los niños,
¿no?
A los reyes,
vamos.
No sé.
Ostres,
ni idea,
Carlos.
Gremlins.
Ah,
mira,
és una pel·lícula
que t'he de dir
que no l'he vist mai sencera.
No,
per un motiu o l'altre
sempre allò que gota d'orcs,
o...
Aprofita aquest Nadal
per repescar-la.
Que mal,
ostres,
els Gremlins.
És una pel·lícula
que és de l'any 84,
està dirigida
pel Joe Dante
i està dirigida
per l'Steven Spielberg
amb un guió
de Chris Columbus,
que és responsable
de pel·lícules
com El secreto de la piràmide,
Los Goonies,
Solo en casa
o alguna de les primeres
de Harry Potter.
amb aquesta combinació
que podria fallar
amb aquesta pel·lícula.
Jo crec,
per mi,
és una de les pel·lícules
per excel·lència del Nadal
i té escenes
bastant mítiques.
Així que et convido
a veure-ho.
Mareu,
valeu,
Mireia 0,
Carlos 1.
Seguim amb aquest joc.
A veure,
la següent.
Et dic diferents frases.
Si és així
com passa la Navidad,
jo no me pierdo
l'anyo nuevo.
¿Queréis dinero?
¿Qué clase de terrorista sois?
¿Quién dijo
que éramos terroristas?
Solo John
puede cabrear a alguien
de esa forma.
Ahora,
tengo una ametralladora.
Hou, hou, hou.
Ostres, tú.
Ara me ha tornat a venir.
El personatge principal,
quan està a punt de matar
el personatge dolent final
que queda a la pel·lícula,
acostuma a dir una paraula,
que és GPKJ.
Uf,
vaig molt perduda ara, eh?
John McClane,
et son el personatge
de John McClane?
Ara mateix, no?
No.
Mare de Déu.
Estava parlant
de la Jumla de Cristal.
Ostres, mira,
un altre que no he vist, eh?
Vull dir,
el Gremlins encara
la tinc a mitges,
però la Jumla de Cristal,
he vist pel·lis,
però aquesta,
de veritat?
Fatal, eh, Carlos?
Ara t'ho posaré...
M'acomiadaràs tu a mi,
eh, del teu espai.
Ara t'ho posaré fàcil.
Vinga, va.
Senyor,
bendice estos macarrones con queso
calentados al microondas
y a los que os han vendido.
Mira,
només amb aquesta frase
és solo en casa.
Correcte.
Aquesta, sí, sí,
aquesta,
solo en casa,
jo crec que és la pel·lícula
que tothom ha vist mínim
tres o quatre vegades
a la seva vida.
Pel·lícula de l'any 90,
dirigida precisament
pel Cris Columbus,
que esmentàvem abans.
jo crec que no em veig
l'explicació, no?
Tothom jo crec que l'ha vist.
S'han fet fins a tres pel·lícules més,
però només una protagonitzada
amb l'altra cop
el McCallaw i Culkin
i, bueno,
jo crec que és una imprescindible
d'aquest Nadal.
Totalment.
Ha sortit els Gremlins,
ha sortit la Jungana de Cristal,
ha sortit ara
sobre en casa.
Què més?
Eren cinc, no?
En total m'havies dit?
Eren cinc, sí.
Com que demà
han dit que plourà,
suposo que el que faré ara
no tindrà influència.
anar.
Et poses a cantar?
Anar al temps.
Correcte.
Vale, paraula de música,
vinga,
todo tuyo.
Què és?
Què és?
Hay luces de color.
Què és?
Parecen de algodón.
Què és?
No creo en lo que veo.
Estoy soñando.
No lo sé.
Quín justo es.
Què és?
Brutal.
Com es diu aquesta pel·lícula?
El...
Com es diu?
El bitxo verd aquest?
El de...
El bitxo...
Ai!
El jac...
El bitxet aquest verd, no?
Ah, no, perdona.
Tu dius...
Anaves a dir el Grinch, no?
Això, em sortia el Grinch.
No, l'altra.
La de...
Estos Halloween.
Estos Halloween.
Com es diu la pel·lícula aquesta?
Ara no em surt.
La Tim Burton, no?
Pesa...
Pesa dientes de Navidad.
Ara, ara, ara.
Mira, t'he acabat cantant jo també, eh?
Estos Halloween.
Una bona pel·lícula aquesta, eh?
Sí.
Mira, t'he de confessar que de petita em feia por.
Sí, sí, una pel·lícula...
El tipus de dibuix, els nens aquells, alguns que estan cosits...
I això era com un poc macabro, no?
Pels meus nens és una mica...
Sí, sí, sí.
Però és bona.
Fa por.
És bona, és bona.
La banda sonar també és bona.
I l'última, no?
Y, per últim, tú eres satánico y de carabanchel.
Esta noche nace el anticristo, pero no sé dónde.
Por eso necesito invocar al demonio.
El fin del mundo es esta noche, esta misma noche.
Se jodió la nochebuena, se jodió la Navidad, se jodió todo.
Ostras.
No sé qué dir.
Alex de la iglesia.
¿La del bar?
No, no.
El día de la bestia.
Mira, que esta tampoco no la he visto, eh?
No, no, no, no.
No, están bé.
Estic apuntant un munt de pel·lícules.
He fet una barreja de pel·lícules més convencionals, com Solo en Casa o Pesadientes de Navidad,
i Gremlins, com La Juna de Cristal o El día de la bestia, que també succeeixen al Nadal.
Però, bueno, suposo que cadascú tindrà el seu llistat.
hi ha moltes pel·lícules, hi ha moltes pel·lícules del Nadal, no sé, Polar Express, Valle de Santa Claus, Love Factory, Barcelona nit d'hivern,
Un Padre en Apuros, a mi del Timbar tomara d'amor, Eduardo Manos Tijeras, Charrilla fábrica de chocolate,
o fins i tot Batman Vuelve, que passa en Nadal, amb la història del pingüí, no?, del Dani de Vito.
Varietat, eh?, de pel·lícules veig, m'agrada per això.
Doncs, Carlos, ara sí, mira, ha anat rodó, també, de timing, just, ens quedan tres minuts per les set.
Fins aquí aquest espai, durant aquest 2019, però el 2020 seguim amb més cinema i més estrenes.
Carlos, una vegada més, felicitats.
Gràcies.
Que no se'n oblidi, moltes felicitats, i per part doble, com deia, gràcies per haver vingut aquí en un dia com avui,
que disfrutis també del teu aniversari, i ja de pas, doncs, els Nadals, i de Cap d'Any, i de tot plegat.
Ens veiem el proper any amb més cinema, Carlos, i més tràilers.
Com deia Terminator, el 2020, I'm back.
Toma ja. Que vagi tot molt bé, una abraçada.
Igualment.
Adéu.
Doncs ara sí, dos minuts per aquesta set en punt de la tarda, pel butllet informatiu.
A mans de l'Imanol López, us deixo amb un últim tema musical.
Es diu If I Ever... Ai, Apple no.
Perdoneu.
If I Ever Feel Better, de Fènix.
Us deixo amb aquesta cançó de fons.
I fins aquí aquest programa d'avui dijous 19 de desembre.
Demà tornem amb el programa 571, per tancar ja aquesta setmana,
i tanca també, com us deia, altres seccions i espais,
com per exemple viatges amb l'Anna Rovira, actualitat política i jurídica amb el Joel Reguant,
i espai de sexologia i psicologia amb l'Àlex Florença.
Recordeu que teniu tots els podcasts, a més, a la web de radiodesvern.com,
a l'apartat de magasins,
i que ens podeu seguir sempre que vulgueu a les xarxes, al Twitter,
amb l'usuari arrobapegla, guió baix, Mireia.
Que tingueu molt bon vespre i tornem a veure'ns i a escoltar-nos demà de 5 a 7,
a Ràdio d'Esvern. Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda