Bona tarda.
Crec que estareu tots d'acord que si avui no obríem el programa
amb aquesta placa de jarabé de palo
per rendir aquest breu petit homenatge
a l'únic que podem fer nosaltres, que és posar música.
No podíem obrir el programa avui de cap manera.
Així que, Pau, si ens estàs escoltant la placa,
aquesta avui va dedicada per tu.
Doncs sí, una tarda una mica agradosa amb aquesta notícia
que ja s'havia donat aquest matí.
Pau Donés, si n'era, ens deixava avui, ens ha deixat avui.
De fet, avui dimarts 9 de juny.
Per això avui, d'alguna forma simbòlica,
nosaltres volíem agrair-li tota aquesta felicitat també
que repartia aquesta força de voluntat també,
sobretot durant aquests cinc anys que ha estat amb el càncer de Cologne.
I perquè fins a l'últim moment ha estat composant, ha estat cantant.
No fa massa, el mes de maig,
publicava el seu nou single
i, de fet, publicava que seguiria cantant.
Per tant, ens quedem amb les ganes d'escoltar més cançons,
però amb un gran arxiu musical que ens ha deixat, entre altres, amb aquesta flaca.
I amb aquesta flaca de fons, us comentem què és el que us portem avui per al programa.
Per cert, avui també és un dia internacional,
avui és el dia internacional dels arxius.
Per això també des de Ràdio d'Esvern
hem recuperat algunes de les imatges antigues
que tenim aquí al nostre particular arxiu a dins de l'emissora
i hem publicat algunes imatges, són curioses,
sobretot dels estudis,
quan antigament, a partir del 1983,
van estar ubicats a les golfes
del que avui coneixem com la Masia de Can Ginestà.
Posteriorment van estar a una part anexa,
a fora ja de Can Ginestà,
fins uns anys més tard, arribar ja aquí, on estem ara mateix,
que sempre dic que veiem la penya del Moro.
Com deia, avui dia internacional dels arxius,
com a data curiosa,
i us explico el que us portem per avui.
Començarem amb una entrevista que ja us havíem anunciat.
Parlarem amb el Martí Oriolz de Sant Justenc.
Està a Xile des de fa prop de mig any.
Ens explicarà com ha viscut i com està visquent aquesta situació.
quin confinament han viscut,
perquè allà també sabem que el confinament va començar sent,
o inicialment era voluntari.
Quin futur també preveu, si tornar o no tornar,
o quines possibilitats té.
Ho parlarem amb ell a continuació amb el Martí Oriolz.
seguirem parlant de la diabetis i els peus a l'espai d'epidologia.
De Teresa Montero, a la segona hora, amb el Joel Rawan, el nostre advocat.
Focalitzarem la informació a les fases 2 i 3 de desconfinament,
perquè crec que hi ha molts dubtes i encara hi ha molta gent
que no acaba d'entendre-ho saber per mancar d'informació,
o potser informació que es dona diferent en funció del canal
del qual ens informem.
i per acabar, educant jocs amb el professor de primària,
Eduard Martínez.
i per acabar, educant jocs amb el professor de primària,
AUNQUE SOLO UNO FUERA
AUNQUE SOLO UNO FUERA
AUNQUE SOLO UNO FUERA
A l'estat d'estàdio d'esbert
Sintonitzes d'estàdio d'esbert
La ràdio de Sant Llús
98.1
Primer van ser les ones
98.1 FM
Després, internet
ràdio d'esbert.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'esbert
Cada dia més a prop teu
Ràdio d'esbert
Sintonitzes d'àdio
La ràdio de Sant Llús
98.1
5 i 19 de la tarda
Ara sí ens ambientem una mica
Tot i que no estic massa segura
que aquesta música, aquest tipus de cançons
s'escoltin a xilè.
Tenim al telèfon el Martí Oriols.
Martí, bona tarda.
Hola, bona tarda, bon dia aquí.
Bon dia, bon dia a Xile.
Ara t'acabes de llevar, no?
Fa una estona?
Xile, sí.
Exacte.
Per començar, com estàs?
Espero que estiguis bé.
Sí, jo molt bé.
Sí, sí.
A casa confinats, però molt bé.
D'això volíem parlar-ne avui amb tu
perquè farà, corregeix-me, eh,
però farà uns mesos, uns sis mesos
aproximadament, no?
Que vas marxar cap a Xile.
Farà...
Jo el 24 de febrer.
No sé quan fa.
Com fa?
Tres, quatre mesos?
Marse, abril, mati, juny.
No arriba quatre.
Sí, uns quatre mesos farà.
Sí, quatre mesos.
Vas marxar una mica abans
que comencés tot això.
No sé exactament en quina data,
diguéssim, va...
Quan dic tot això,
dic la Covid, la pandèmia.
No sé en quina data en concret
allà va, entre cometes,
esclatar més la problemàtica sanitària.
De fet, jo vaig arribar a Xile
el dia abans que Barcelona
sortís com el primer cas
i que llavors va començar ja
a Barcelona tot.
Bé, a Espanya.
I aquí, no aquí com que al principi
ens ho miràvem tot de lluny,
com bé, com el mateix que va passar
una mica a Europa, no?
Respecte a Xina.
I aquí ens ho miràvem de lluny,
però clar, la gent una mica
es començava allà a preparar
i aleshores va arribar un punt
que com que el govern no prenia mesures,
doncs la gent es va començar
a autoconfinar a casa,
una mica els que podien.
O sigui, no va ser...
No sé.
Perdona, no va ser una ondra, diguéssim,
estatal o del govern, en aquest cas,
sinó que va ser la pròpia població,
la que va decidir, davant de la situació,
no?, tancar-se a casa,
veient que era potser l'única possibilitat
que tenien de no contagiar-s'hi,
ja clar.
Sí, clar, sí,
que el problema d'aquí és que la realitat és...
A veure, torna i que sembla que t'han perdut.
Sí, clar, és diferent a Europa,
aleshores...
Ens hem quedat amb la realitat.
Ah, perdó.
La realitat...
La realitat...
Em sents, ara?
Sí, sí, i tant.
Va bé, perfecte.
Clar, que la realitat,
bueno, a Xil i a Llatinoamèrica en general,
clar, és bastant diferent que a Europa,
sobretot a nivell de la funció dels estats,
no?, aleshores aquí,
d'una manera com que l'estat és,
bueno, una mica de línia d'Estats Units,
no?, de Brasil,
d'estat molt neoliberal,
aleshores no vam voler començar a aturar l'economia,
sinó que el que vam començar a fer
va ser com quarantenes,
però pel que vindria a ser per barris,
va ser com molt...
Ara un barri,
una setmana, ara una altra,
i aleshores que la gent una mica
que també s'ho podia permetre,
ja sigui perquè podia fer teletreball,
que potser és poca gent,
o gent que, mira,
no sé, que viu amb molt poc,
doncs es va tancar més a casa,
però, clar, després hi ha molta gent que no,
que no pot,
perquè hi ha molt, molt,
una part molt important de l'economia
és l'economia com en negre,
de treball informal,
no?, de gent que ven al carrer i així,
aleshores,
fins i tot ara que estem en quarantena ja oficial,
ara sí, després de com dos mesos,
que el govern no feia res,
doncs, ara tot i així encara hi ha molta gent
que surt al carrer perquè,
perquè no, si no, no menja,
una mica,
hi ha hagut molt contrast,
o és que Xile és un país molt de contrast,
en general.
Sí, clar, en el teu cas,
no sé si vas anar per la banda de...
Oriol,
la banda de treballar,
d'anar a treballar,
o amb una feina potser des d'aquí,
i a distància.
Sabeu molt més.
Els dibuixos no es veu?
Tenia,
o sigui,
estudiant o no venia a estudiar,
venia més a viure
i a veure què passava,
però, per sort,
si tenia una petita feina,
des de...
així que ja feia abans de venir aquí,
que era,
o amb telemàtica,
diguéssim,
des de casa,
llavors amb això he anat fent,
tot i que ara en principi ja l'he acabat,
llavors, bueno,
ara explica així una mica a l'aire,
però, bueno,
de moment bé.
Llavors,
ara no saps ni estudiant,
ni treballador.
Clar,
i a nivell visat,
no sé si tindres contacte
amb el consulat espanyol,
perquè,
no sé,
solventar temes que puguis tenir
a nivell de papers
o de documentació,
perquè entenc que allà
també ara estarà tot parat,
no?
Sí,
sí,
clar,
la meva idea era
iniciar uns tràmits
per poder aconseguir,
al final m'avisa,
així,
temporal,
que és d'un any,
que el meu se't permet
treballar tranquil·lament i així,
però,
a veure,
amb tot això,
clar,
tots aquests tràmits
també se'n van quedar paralitzats
i aleshores el que,
bueno,
el que vaig veure que feien
era
a extendre
el permís de turista
tres mesos més,
llavors,
òbviament,
si pagues,
que són 100 euros,
pagues 100 euros
i els t'octs tenen,
clar,
què passa amb els haitians,
que,
per exemple,
és la migració
que,
diguéssim,
que aquí
es consti,
no?,
que té mal nom,
diguéssim,
no?,
de relacions
desiguals,
doncs,
els haitians,
per exemple,
que venen aquí
a buscar
un futur millor,
el que sigui,
doncs,
en cas que aquests
no s'ho poden pagar,
doncs,
llavors sí que,
o bé,
una mica de,
clar,
com a europeu
sempre tens més facilitats
en aquest sentit,
o no,
com a RIC,
no,
en general.
Clar,
i llavors la teva situació
ara és que tu ja et vas
preconfinar,
no?,
sembla que,
és una paraula una mica
estranya,
però et vas confinar
voluntàriament,
llavors ara ja ha arribat
el moment de confinar-se,
diguéssim,
dictat per l'Estat
i això té data
de sortida
o,
per exemple,
aquí,
n'estàs el cas,
no?,
hem fet aquesta desescalada,
aquest desconfinament
i va com per fases,
no sé,
no sé en quina situació
s'organitza,
com s'organitza a Xile.
Ui,
crec que és complicat,
és complicat,
no sé si hi haguera res,
és que,
al nivell de,
de ministres,
i, bueno,
el president mateix
és bastant incompetent
i no ho dic per dir
si no,
perquè realment,
no sé,
el president,
el Piñera,
per exemple,
és,
és que bàsicament
és una empresa,
la cinquena persona
més rica de Xile,
és a dir,
és un empresari
i,
és molt incompetent,
no tenen cap sensibilitat
respecte al que està vivint
la gent més humil
i el mateix ministre de Sanitat
ha fet declaracions,
m'en recordo al principi,
no sé,
ja fa dos mesos o així,
quan aquí encara
es veia tot molt,
fer declaracions
del tipus,
bueno,
això per evitar
una mica,
com per excusar-se
sobre per què
no decretaven
quarantenes o així,
deia,
bueno,
clar,
és que ningú sap
si aquest virus,
l'home és metge,
eh,
metge i polític,
deia,
clar,
és que qui sap
si aquest virus
pot mutar
i transformar-se
amb bona,
amb bon virus,
no?,
amb bona persona,
anaven
a viure un món
molt llunyal
de la realitat
de la gent,
llavors,
ara mateix
no se sap massa,
portem,
crec que dues setmanes
així com
amb quarantena
tot Santiago,
la resta de Xile
en general
no hi ha quarantenes
perquè és tot
molt
població,
o sigui,
és bàsicament
Xile que té,
ai,
Santiago que té
la meitat
de la població
de Xile
on hi ha tot
el merder
i després
tot és més relaxat.
Santiago,
això,
llavors,
no sé si es preveu
que això
de cara al juliol
però
també de cara
al setembre
és on hi ha
augmenta
l'aeroport
i això sí que està
tancat
com fins al setembre,
llavors,
no sé.
Clar,
més vosaltres
ara teniu
més el hàndicap
que ara us arriba
l'hivern,
cosa que sembla
que,
no sé si
s'ha demostrat
científicament,
pot ser que
en comptes d'ajudar
a matar el virus,
al contrari,
no?,
li deixa encara més espai
per repoblar-se
i per seguir contagiant.
Llavors,
també entreu
en una època,
en uns mesos,
no?,
que potser és més difícil
sortir,
tornar a sortir.
Sí,
no sé la veritat
com
afectarà això
perquè,
suposo que això,
hi ha molts estudis,
tampoc se sap del cert,
però clar,
però sí que és cert
que l'hivern
és més fàcil,
no?,
agafar
el que sigui,
no?,
refredats
o pneumonies,
aquesta sèrie de coses,
i que clar,
tot això,
de fet,
el sistema sanitari
ja està molt col·lapsat,
llavors,
una mica amb tot això,
sí,
pot ser més greu,
però no sé,
no sé.
I és obligatori,
les mascaretes,
entenc que no,
no?,
pel que estàs explicant.
Les mascaretes,
no,
a veure,
no sé,
jo diria que sí,
però perquè també,
és que potser depèn de,
perquè aquí,
com Santiago,
que és molt extens,
és molt més gran
que Barcelona,
i s'organitza,
o sigui,
el que són els barris,
s'anomenen comunes,
i cada comuna
té un ajuntament,
és una mica diferent
a Barcelona.
I aleshores,
sí que hi ha hagut,
no?,
a vegades,
per exemple,
durant aquests dos,
tres mesos,
com discrepància
entre aquests alcaldes
dels barris,
amb l'estat,
amb el govern.
Llavors,
hi havia ajuntaments
que decretaven
que al seu barri
es feia quarantena,
no?,
segons la línia política,
una cosa,
altres no,
no sé,
una mica així.
Llavors,
per exemple,
jo en general,
jo he vist,
per exemple,
persones
que van anar
a la meva comuna
que controlen una mica
que la gent
porti mascaretes,
això sí.
però no sé
si s'extén
a tot Santiago,
només a algunes comunes
i tot el que és
per entrar a botigues
i això sí
que sempre et demanen
mascaretes.
Això des de molt
al principi,
això sí,
abans de la quarantena
i tot,
les mascaretes.
I en el moment
en què tu vas arribar
i vas veure
que tot això
també anava
cap a més,
no?,
que al principi
també incrèduls
molts de nosaltres,
no?,
m'incloc,
semblava que
no ens ho creiem
del tot,
això serà un virus,
una grip normal
però més forta,
no ho sabíem.
et vas plantejar tornar
en aquell moment
o ja tenies clar
que t'hi volies quedar?
Sí,
home,
sempre pel cap
alguns dies
també,
alguns dies
que tens així més,
no?,
de baix estat d'ànima
que sigui,
a vegades et plantejo
tornar,
però en general,
no,
jo sempre al principi
vaig tenir,
bueno,
això darrer un temps
i jo com que ja
tenia pensat estar-me
almenys aquí
un any o així,
en principi no,
vull dir,
només tornaria
en un cas
més extremat
per la família
o així,
però sí,
aquí a Espanya
també,
Europa en general
ja s'està
més bé,
tampoc em preocupa
gaire a mi.
Bueno,
econòmicament ja veurem,
sanitàriament parlant,
potser sí que anem
cap a millor.
Em sents?
Sí, sí,
tant i tant.
Em sents ara?
Sí?
Ara, ara sí.
Val.
Sí,
se m'ha sentit
el que he explicat o no?
Sí, sí,
tant,
crec que tu no m'has sentit
també que et deia
la part que
sanitàriament aquí
potser estem una miqueta
millor respecte a Xile,
però econòmicament
només acaba de començar
aquesta fase de,
no sé si recuperació
o encara estem,
diguéssim,
tocant la part baixa
de la gràfica.
Clar.
T'anava a preguntar,
no sé si,
és a dir,
la sensació que tens tu
estant allà,
perquè clar,
diguéssim que el sistema sanitari
comparat potser amb l'espanyol
és més precari,
no,
malauradament.
Per exemple,
una de les últimes notícies
de fa dos dies,
el diumenge,
és que a Xile havia registrat
la xifra rècord
de casos positius
durant un dia,
que eren prop de 6.500
casos de Covid-19 confirmats.
Clar,
no sé si això,
clar,
l'estat des de casa,
doncs només va sentint
notícies,
entenc,
televisió,
ràdio,
internet,
però no sé com és la sensació,
és a dir,
la sensació ciutadana
o la teva pròpia,
com és?
Que és incertesa,
por?
Jo,
personalment,
no,
o sigui,
no,
no,
no sento massa por,
o sigui,
sincertesa,
perquè no sé com durarà
i potser això s'acaba passant,
però potser després
ve un rebrot,
no ho he d'incertesa
com a nivell mundial,
jo crec que sí que hi ha,
òbviament,
però,
però sí que,
per exemple,
amb això,
relacionat amb el tema
dels casos,
per exemple,
jo conec,
mira,
pràcticament no conec gaire gent
aquí a Xire,
encara,
però conec,
o sigui,
tinc molts més casos a prop
que de persones que tenen
o han tingut Covid,
no?,
de familiars,
no sé,
de les companys amb els que visc,
o d'amics,
o de...
conec molts més aquí
que en tot Europa,
per dir-ho d'una manera,
vull dir que,
aparentment aquí,
uf,
s'ha arribat a un nivell
bastant,
bastant bèstia
i,
i així com,
que també diuen
el tema de les xifres,
és una cosa difícil
de comptar,
no?,
de ser perquè,
no?,
hi ha casos que no es compten,
altres,
no?,
que és difícil,
però aquí també,
no,
estàvem,
en un moment,
no?,
tot el que hi havia hagut
políticament,
no?,
una petita revolta,
no?,
demanant un canvi
de Constitució,
etcètera,
tot això s'ha vist frenat,
però alhora,
clar,
hi ha molta desconfiança
en el govern,
no?,
perquè el govern menteix,
no?,
mentia quan,
amb les manifestacions,
no?,
amb la repressió que feia,
que torturaven a gent,
amagava xifres,
amagava,
no?,
etcètera,
molt morts,
i ara també menteix,
hi ha hagut alguna,
una metgessa que era la,
no sé,
com la presidenta d'un comitè,
no sé,
de metges,
no me'n recordo,
però que això que acusava el govern
de mentir també amb les xifres
de contagis,
etcètera,
llavors una mica també una situació molt,
sobretot,
incerteta,
també desconfiança
que per aquest govern
que hi ha aquí,
però també,
no sé,
no sé,
per la gent de contactes que mantinc,
que era gent que estava molt ficada
amb les,
no?,
amb la revolta,
amb les assemblees,
i també hi ha una certa,
bueno,
esperança,
no?,
que una mica,
quan acabi passant tot això,
doncs,
reprengui una mica
la lluita
per fer caure aquest govern,
però no sé.
Veig que la situació a vegades
està tan lluny,
no és tan diferent
en certs aspectes,
com la que podem viure
pels països europeus,
em refereixo a políticament,
parlant.
T'anava a preguntar,
no sé si en un futur,
no massa llunyà,
potser pròxims sis mesos,
també en funció,
no?,
de com vagi tota la situació,
com evolucioni la pandèmia
a Xile,
i com es desenvolupi l'economia,
òbviament,
també,
i el tema de papers,
de la, diguéssim,
la documentació
que necessites
també per quedar-te
i tens pensat
tornar-ho de moment?
Tampoc, eh?
Jo vaig escombrant
cap aquí,
Sant Just.
Insistint, insistint.
Vols que torni?
Home, clar.
No, bueno, no.
També és això
que et deia
quan estic d'aquí,
és dir, uf,
tornaria ja,
perquè clar, també,
ostres,
veus que hi ha
aquí la gent,
quan dic,
aquí,
i, bueno,
aquí a Sant Just
la gent ja
comença una mica
a recuperar la vida
i veus que aquí,
ostres,
estàs tancat a casa.
Jo estic bé,
també,
perquè m'agrada també
vida tranquil·la,
amb això no tinc problemes,
però,
potser,
una altra banda,
també tinc ganes
de dir,
ostres,
allargar l'escada
i estar més temps
i així també.
Després,
poder fer més coses,
vull dir que tampoc no,
de moment,
estàs a tot a l'aire.
Perquè,
per anar acabant,
no sé si et va donar massa temps
quan vas arribar
a poder descobrir una miqueta
no tant Santiago de Xile,
sinó altres zones
potser més naturals
o altres parts de Xile,
perquè va ser arribar
i quasi bé
confinar-te,
no sé si et va donar temps
a conèixer aquesta part de Xile
que precisament
has anat a conèixer,
també.
Sí,
per sort,
vaig tenir dues setmanes
abans de començar tot això
i una setmana
sí que vaig estar
més cap al sud de Xile
a una zona,
l'Araucania
que s'anomena,
que és així com
la zona
històricament,
històrica,
territorial dels Mapuches
i allà,
llavors,
aquesta ple de parts naturals,
jo vaig anar en concret
a la Conguillió
i vaig estar allà
i això sí,
molt xulo
i després,
una altra setmana
així per Santiago,
coneixent una mica Santiago,
també impactava Santiago
als carrers,
el centre impactava molt
perquè veia això,
l'edifici de Telefònica,
tot ballat i protegit,
fins i tot que havien evacuat
els treballadors del Gran,
un temps,
no?,
debuts a les protestes,
també hotels tancats,
on els tancats
com una mica impactava
i tots els carrers pintats,
amb murals,
era bastant impactant,
també.
És que sí,
vaig conèixer una miqueta
però encara en queda molt.
Clar,
sí,
a més és el que deies,
no?,
és un país de contrastos
i ara encara més,
no?,
en els últims mesos,
cap aquí.
Sí,
sí,
clar,
de fet,
aquí,
t'ocupen,
com has preguntat abans,
que m'he anat una mica del fil,
però,
que el tema de la sanitat pública,
això,
que el problema d'aquí és això,
que durant la dictadura
que hi va haver,
els anys 70,
80,
fins al 90,
es va,
es va aplicar
en les polítiques molt neoliberals,
llavors,
des d'aleshores,
tot és,
o sigui,
sí que hi ha una sanitat pública,
però,
és molt nefasta
i fins i tot,
a vegades,
s'ha de pagar,
no?,
perquè si t'has de fer una radiografia
a la centre pública,
fins i tot has de pagar.
Llavors,
clar,
no hi ha una cobertura
que garanteixi,
no?,
amb drets mínims
i per això també,
així com a Madrid
i a València,
aquí hi va haver protestes,
no?,
així com dels sectors més rics,
o més pijos,
que volien acabar amb la quarantena,
aquí també hi va haver,
però,
bueno,
aquí també,
així,
els més rics,
també passava com a,
no sé com a Espanya i així,
no?,
que agafaven els seus cotxes
o els seus helicòpters privats,
fins i tot,
per anar-se'n a la segona residència,
però més d'aquí,
els que van sortir ara fa unes setmanes
a protestar,
hi ha gent així més de barris,
més pobres,
no?,
d'autoconstrucció,
que això que no tenen per menjar
perquè no poden estar a casa,
perquè necessiten,
no?,
tenen això del comerç informal
i aleshores s'han organitzat
també moltes olles comunes,
no?,
per alimentar la gent,
i, bueno,
no sé,
tot,
clar,
no ha realitat una mica més,
no,
no,
sí,
aquí no hi ha,
per exemple,
tot això dels ERTEs
que ha passat a Espanya,
aquí no existeix això,
no existeix,
sí,
sí que hi ha algunes petites ajudes
a l'Estat,
també,
no,
no,
és qüestió de,
de,
tampoc de simplificar tot,
però,
en general,
no hi ha una política pública
que garanteixi un mínim a la gent,
llavors,
a veure què,
però,
aquí estem.
Doncs,
Martí,
seguiríem amb l'entrevista,
però l'hem de deixar aquí,
també,
pel temps que tenim,
ara,
en aquesta primera hora,
gràcies per agafar-nos el telèfon
i per dedicar-nos a aquests 15 minuts,
que t'hem llevat
i ja tenies la ràbia
i la ficada a l'orella,
així que,
moltes gràcies,
i una abraçada,
a Sant Junqueras.
Molt bé,
Mireia,
sí,
una abraçada.
Una abraçada,
Martí.
Gràcies,
igualment,
Mireia,
que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu,
molts records.
Adéu,
adéu.
Adéu.
.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit