I no, no, my name, save my name, save my name, save my name, save my name, save my name.
Every other day I would call you with fame, baby, how should day, but today ain't the same, every other day.
Doncs sí, sí, és una de les cançons que va cantant al seu moment Destiny's Child.
Entre d'altres grups es diu Say My Name, però aquesta cançó, com podeu escoltar,
és una mica més de canya, és una miqueta més marxosa.
La canta, bueno, la fan, la creen, millor dit, Dimitri Vegas i Like Mike, juntament amb Regard.
Amb aquest tema us donem la benvinguda a tots i a totes.
Avui, una setmana més, obrim el programa amb un bon tema musical.
Això és la plaça Mireia i som en directe des de Ràdio d'Esvern.
Dilluns 14 de desembre comencem a activar els motors per encarar aquesta gairebé tercera setmana ja de desembre,
no, segona, no, seria a mitges en total, que tenim els dies comptats per arribar al 24, al 25 de desembre
per menjar torrons, per menjar polvorons i per reunir-nos a aquells que puguem i amb seny i sentit comú,
òbviament, tot i això, ens queden encara dues setmanes aquesta sencera i la següent, doncs no,
perquè hi ha aquests dies festius que serà el 24 i el 25, que és dijous i divendres.
Com dèiem, carem aquesta setmana amb humor i amb ganes, sí senyor, sí senyor.
Així que comencem avui amb aquest molt bon tema i us comento el sumari com sempre faig a l'inici del programa.
Com a bon dilluns i això que feia dues setmanes que no teníem un dilluns
perquè havíem tingut el pont de la Puríssima, ho recordareu tots i totes.
Començarem fent la previsió del temps, etiqueta Meteo Sant Jús.
Sempre m'agrada fer el recordatori.
Si voleu buscar la previsió del temps, al Twitter, totes aquelles publicacions
que fem des d'aquí, des del programa, les englobem amb aquesta etiqueta.
Hashtag Meteo Sant Jús.
I ja sabeu que la previsió del temps aquí a Sant Jús ho fem amb el Carles Rius.
Seguirem parlant d'història de Sant Jús, ho fem també amb el Pep Quintana.
I descobrim o redescobrim o tornem a donar-los vida a molts mots gràcies a rodamots.cat.
Mots que no vol dir que no existeixin, ni molt menys.
Òbviament existeixen i no els descobrim.
Si no, que els donem una vida, perquè potser no són els mots que més utilitzem.
Farem també el repàs d'aquests carrers que anem descobrint amb el Pep Quintana.
I per acabar, Tertúlia Esportiva, avui no hi serem tots, eh?
Serem el Carles Rius, el Joan Esmeratz i el Pol Brull.
I també hi seré jo mateixa.
Així que això és tot el que us portem pel programa. Comencem.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat, que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú fa aquesta, no?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverg.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Un lloc de flop.
Fins demà!
La nova cançó que ens porta el Carles per obrir aquest espai del temps.
Carles, bona tarda.
Què tal? Com estem?
Què tal? Molt bé.
Escoltant un tema que jo l'havia conegut en versió rap.
En sèrio?
Sí, molt sèrio.
Sí, em sona, eh? Potser sí que...
No sé exactament qui la canta, eh?
Crec que la buscaré.
The way it is, eh? De la manera que és, no?
Seria una mica el nom de la cançó.
Però aquesta és de Bruce Hornsby, ara ho diré bé.
Hornsby at the range.
Sí, això és de l'any 86.
És una cançó molt maca, va ser tot un èxit.
I a més la gent no...
Quan estaves amb un pub treballant de nit i tal,
hi ha una cançó que sona, que em mola molt, no sé què i tal,
dic, però quina és? Aquesta és el piano?
Aquesta era aquesta del piano.
Amb aquesta interpretació, la del piano, doncs...
Sí que sona una mica el piano, no?
Sí, sí que sona molt.
Sí, no era massa habitual tenir una cançó així que sonés...
Que sonés piano així tan marcat, no?
Però bueno, mira, la del piano.
Una bona cançó, sí senyor.
The way it is Bruce Hornsby.
És que, d'un i do, té una R, una N, una S i una B juntes, eh?
Hornsby.
Hornsby, the range.
És el que sona ara mateix per parlar, Carles, del temps.
Apropant-nos ja en aquestes dates més nadalenques.
Encara no han ficat cap cançó de la Maria Carey, eh?
No.
Els oyents encara ho ha tant de mitjant, eh?
Aquest matí de sent un al just a la fusta ja, eh?
Home, all I want is Christmas...
Totum, totum, totum, sí.
Home, no com és?
All I want for Christmas is you?
Aquesta, vaja, ha obert tants i tants programes de la plaça, Mireia.
Sí.
Està al caure.
Per Nadal.
Ojo, no te la posi mentre parles, eh?
Ojo.
La cançó ho dic.
No passa res, aquesta dura poc.
Doncs va.
Ara la busco.
Ara la busco.
Doncs bé, parlem d'un temps que aquesta setmana s'ha de mostrar bastant tranquil, bastant
així avorridor, podríem dir, i tampoc sense masses estones de sol, o sigui
que tindrem un combinat durant tota la setmana amb sol i núvols.
I a més a més, els últims mapes que han sortit així del forn, podríem dir que la probabilitat
de precipitació que teníem, o tenim una mica d'esperança que pogués arribar, sobretot
la d'aquesta propera nit, doncs s'està esveint.
Hem de dir que estàvem mirant fa una estona el radar d'aquí, del servei meteorològic
de Catalunya, i hi ha alguna precipitació que entra per les comarques de Ponent, encara
estan a la franja de Ponent, estan cap a Òsca, i aquestes precipitacions a poc a poc
aniran arribant.
Algunes d'elles arribaran cap al Pirineu més oriental, altres d'elles cap al delta de l'Ebre.
També, paral·lelament, hi ha alguna precipitació cap a la Catalunya Nord i també enfront
de la costa de l'Alt Empordà, però són molt poca cosa.
A més a més, ja hi comptàvem que aquest front que ens arriba avui és molt descafeinat,
o sigui, ens arriba la part més baixa de tot, o sigui, la inestabilitat està molt
amunt, i arriba molt desfet.
Llavors, esperàvem núvols, però la possibilitat d'alguna goteta aquesta nit gairebé s'esveït.
Però vaja, estem parlant de 0,1 dècimes de pluja, que això és remullar una mica
el terra i poca cosa més.
És com una humitat molt pesant.
Sí, depèn de com tinguis muntat el pluviòmetre, nit marca.
O sigui, perquè nosaltres aquí a Cànginestà, quan funciona, el tenim a 0,2.
O sigui, a partir de 0,2 sí que comptabilitza, però 0,1.
Va de dos en dos, eh?
No ho podem posar.
I el fet és que un cop hagi passat aquest front, tornarem un altre cop a recuperar una
miqueta de sol, amb unes temperatures que són molt estables.
Avui em sembla que em comentaves quan entraves a la redacció que no tenies gens de fred.
I és cert, o sigui, ara tenim 14 graus a Sant Jus, 14,7, una cosa així.
O sigui, que són valors agradables.
Això ara mateix ho hem arribat?
Ara mateix.
Ara mateix.
Ara, en aquests moments, estem tenint la màxima del dia, que ja també és curiós.
A més, hi ha com una buirina que ha baixat ara, s'ha assentat aquí a la vall.
Sí, això és la humitat, és que és molt elevada.
Clar, tenim el front que ens està arribant, va carregat d'humitat.
A més a més, aquest matí començàvem el dia amb vents del nord-oest, i ha anat girant
el vent aquest cap a sud-oest, després sud, després est.
O sigui, que el vent cada cop està agafant més recorregut marítim, i això està provocant
que la humitat sigui present a molts punts del litoral.
I com que a Sant Jus estem relativament a prop del mar, a quants quilòmetres creus que
estaríem a línia recta?
Quilòmetres, eh?
Sí, a línia recta.
A línia recta aniria més aviat al Prat, no?, directes?
No tan a Homojuic.
No, no, dic a quants quilòmetres estem del mar, a Sant Jus.
Clar, clar, però a línia recta dic a on anem a parar, saps?
Més o menys.
És una recta, tu, te'n vas a la penya al mor i mira recta cap avall.
Ai, és que sóc tan dolent, tan dolent, tan dolent, tan dolent, tan números que quedaré fatal.
Quan està al Sant Jus del Mar?
Quedaré fatal.
Molt poquet, és molt poquet.
No ho sé, és menys de deu.
És menys de deu.
Sí, sí, set.
Molt bé, set.
Home, clar, entre el 5 i el 6.
I el 7, en faltaven 4.
Set quilòmetres, eh?
Doncs et rebem aquesta influència marítima, això provoca que es formi aquesta humitat i avui no cal dir que tindrem aquesta buidina i que, a més a més, durant la nit serà present aquesta mala visibilitat, els cotxes ben molls, tot això que provoca sempre aquest vent de l'est, que el tindrem.
No és que bufi molt fort, però sí que és una influència que fa que la humitat sigui molt alta ara, que tenim un 82% aquí a Sant Jus.
Demà. Demà començarem el dia encara amb enrestes de núvols, però ràpidament el sol hauria d'anar guanyant terreny.
O sigui que cada cop el sol tindrà més protagonisme, però sempre amb el permís dels núvols que seran presents si ens ven bé la nit.
A la nit ja la cosa s'arreglarà una miqueta més.
Així, doncs, demà ja ens haurà creuat aquest front, demà serà un dia estable i fins i tot podríem dir que tindrem les temperatures més altes de la setmana, perquè com que avui hem tingut núvols i hem arribat als 14,3, em sembla, sí, 14,3,
demà superarem aquests 15, o sigui que demà probablement tinguem un dia una mica més agradable per la presència del sol, bàsicament, i superarem els 15 graus.
Què passarà dimecres? Doncs que el sol serà el protagonista.
Així, doncs, estem parlant que avui núvols, demà restes de núvols al matí, després surt el sol i dimecres el sol serà el gran protagonista.
Però tot i així, com que tornaran a girar-se bens del nord-oest, és una mica complicat el que vaig explicant, però vaja, tot i tenir un sol espectacular dimecres, la temperatura es quedarà frenada i sempre estaria per sota dels 15 graus.
O sigui que mantenim aquesta normalitat pel que fa a temperatures.
La mínima de dimarts a dimecres, com que la nit serà més serena que no pas aquesta última nit, doncs podrà baixar una miqueta més i ja serem al voltant dels 7-8 graus.
Tampoc no és un fred rigurós, ni té res.
De màximes. O de mínimes.
Mínimes. 7-8 graus, màximes 14-15.
Dijous, començarem el dia amb sol, però a poc a poc anirà carregant-se de núvols.
I és que ens arriba una altra línia frontal que ens creuaria entre dijous i divendres.
Aquí els mapes ja no es comencen a posar d'acord, ja són quatre dies vista.
Hi ha alguns que ens diuen que ens podria ploure la tarda de dijous i la nit de dijous o divendres, i potser fins i tot el divendres al matí.
Hi ha altres que són molt més frenadets, que són molt més porucs, i l'únic que diuen és que tindrem molts núvols.
Que seria un dia molt semblant al que hem tingut avui.
Un dia gris, amb temperatures una mica més baixes, perquè no tenim sol, i això és el que passaria de cara al divendres.
Molts núvols.
I al cap de setmana, doncs no acabaríem de fer net, seguiríem parlant de molta núvolositat.
És el que comentàvem a l'inici a l'espai, que el fet és que aquesta setmana sí que tindrem alguns dies puntuals amb una miqueta de sol,
però els núvols en general dominaran, i estaran una mica més dominadors que no pas el sol.
I això permetrà, doncs com que tampoc no tenim cap bossa d'aire fred a la vista, ni que ens hagi de poder entrar,
doncs tindrem unes temperatures bastant normals.
Màximes sempre per sota dels 15 graus, i mínimes entre els 8 i els 10.
O sigui que no és tampoc un fred massa rigorós.
Una setmana bastant tranquil·leta, podríem dir que estem així a l'espera d'un possible canvi,
que fa uns quants dies que van dient els mapes, i que coincidiria amb el 25 de desembre.
O sigui que ben bé fins al 24, o així parlaríem de normalitat pel que fa a temperatures,
i a partir del 25, falten moltíssims dies, podria arribar una bossa d'aire fred,
que podria fer baixar molt les temperatures,
i potser el dia 24 no seria un dia de rigorós hivern,
però sí que el dia 25 podria ser un dia molt fred.
Falta molt, però com que la gent ja es prepara per aquests Nadals,
que no sabem com aniran, ni si estarem amb família o estarem sols a casa,
doncs com a mínim la meteorologia potser acompanya...
No tindrem una nevada com la dels 62,
però sí que és cert que si els mapes d'avui tenen raó,
amb molts punts propers a la costa podria nevar el dia 25 de desembre.
Però jo crec que m'inclinaria més, ara per ara,
a les comarques de Girona i Litorals, que no pas les de Barcelona,
però bé, pot passar de tot sempre, mai pots esperar-te un canvi de temps.
Seria tan bucòlic si passés?
Seria molt maco, com a les 62.
Sí, molt de compte de Nadal, no?, bàsicament,
perquè sí que és cert que els Nadals per a potser dos, tres anys més aviat
van ser Nadals de no cal tenir la jaqueta, no?, és una mica estrany.
Sí, va com va, eh?, o sigui, tenim bosses d'aerafred que ens visiten,
ara, per exemple, tenim valors molt més alts
dels que podíem haver tingut alguns dies de novembre o fins i tot d'octubre.
Recordeu que a l'octubre parlàvem...
Ostres, és que tenim temperatures de desembre i estem a ple més d'octubre,
doncs avui tenim valors per sobre d'alguns dies d'octubre
i ja ens n'anem cap a l'apartat d'Efemérides.
Un dia com avui, del 2001, va caure gairebé uns 20-25 centímetres a Sant Jús,
que realment va ser espectacular.
A més a més, no s'esperava, o sigui, sí que se sabia que entrava una miqueta d'aire fred,
però la que va marxar al sol a la tarda, cap a les 7, aproximadament 8 del vespre,
va començar a nevar d'una manera important.
No ho va fer tot arreu, perquè a Barcelona es va quedar així una mica amb les ganes,
li va anar d'un grau a Barcelona perquè li pogués caure una bona nevada,
però sí que, tot el que és la ciutat, no, però sí que a les zones altes,
sobretot Collserola i també aquí a Sant Jús,
doncs la nevada va ser força important,
amb un canginestat ben nevat, amb més d'un pam de neu,
i si a sobre te n'anaves cap a la serra de Collserola, cap a Sant Jús,
cap a la Penya al Moro, el Toro Rodó,
en aquestes zones hi havia més d'un pam de neu, o sigui, va ser...
Si no recordo malament, era un divendres,
i va ser un dissabte bucoli, sí, sí, aquí arribo.
Aquí ja hauríem d'anar a mirar a calendari.
Però crec que deuria ser un dissabte bucoli,
perquè molta gent va aprofitar per sortir, anar a la muntanya i veure la neu
i jugar una miqueta amb aquesta neu que havia caigut.
Va ser sorpresa, eh?
Sabíem que hi havia temperatures molt baixes, res a veure,
amb les que tenim avui, però avui fa 19 anys,
i per què ho tinc tan present, es preguntarà la gent.
Doncs bueno, perquè la meva filla gran va fer les primeres passes
just quan començava a nevar aquell dia.
No sé si està vinculat a la metrologia,
però tenia mesos, em sembla que estava al voltant de 6, 7, 8 mesos,
i va començar a fer els seus primers moviments de peu.
Mira, Sol, has fet aquesta música melancòlica, eh?
I de record.
All I want for Christmas.
No, no és aquesta, no és aquesta, no.
M'ha sortit el Bruce Hornsby aquest amb un arc de terre.
Oh.
Es diu això.
A mi tenia cançons xules, eh?
Tenia una altra que es deia...
Sí, ara s'ha posat una mica bestou, eh?
Que és molt bonica.
Mandolin.
Mandolin Rain era molt bonica també, aquesta.
Bona edat aquesta efemèrida que comentaves.
Sí, per això la recordo tant, eh?
Per això ho tinc tan present.
A més, veure algú que comença a fer quatre passes,
doncs encara és més maco per recordar-ho.
Just, eh?
Quatre passes, eh?
Després ja va haver-hi que acabar a fer-se algun lloc
per si no se n'anava a terra.
Carles, gràcies per la previsió del temps.
Tornem a fer-la, ja ho saps, el divendres.
Més o menys a la mateixa hora.
Que tinguis bona setmana.
Igualment.
I que la boira et deixi veure.
Més enllà...
Del teu camí.
Això mateix.
Adéu.
Carai, que boetic.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501






Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
De mots, sí, crec que espigola de diferents publicacions.
Sí, exacte.
I què diu, doncs?
I en tinc unes quantes.
Aviam, aviam, aviam què fem.
Aquest m'agrada, no sé per què.
Diu, ser un joc de poques taules.
Ser joc de poques taules.
Que aviat està resolt.
És a dir, una cosa que sigui joc de poques taules.
Sí, jo m'imagino que refereix a això,
que aviat està resolt, que no té gaires problemes.
D'alguna manera potser va per aquí, no?
Totalment, sí, sí, l'has definit.
amb altres paraules, però has dit el mateix que roda a molts,
que diu, ser cosa fàcil o de poques complicacions.
D'acord.
Diu, dit d'una cosa que no ha de trigar a resoldre's.
Entesos.
És a dir, que bé, una cosa fàcil.
Fàcil.
Ser joc de poques taules.
Poc l'escolto, aquesta frase, eh?
Ja.
No, no, no.
No l'escolto massa, jo.
No.
Mira, n'hi ha una altra, aquesta també és curiosa.
Diu, qui té cua de palla...
S'encén.
S'encén.
Sí.
Això gairebé és literal, no?
L'altre dia això ho vaig veure, em sembla, si no m'equivoco, saber-hi ganar.
Sí?
És que aquest programa etern...
De l'home etern, Hurtado, sí?
És de Sant Feliu.
És de Sant Feliu, Enc, Jordi Hurtado.
Sí, un dia vaig estar dinant amb ell.
I et va dir el secret de la seva conservació física?
No, no, no.
No, no, no, no.
Que dorm amb cloroform o alguna cosa, no?
Sí, dintre d'una banyera plena de cloroform.
De cloroform o alguna cosa, o un tema en falçàmic.
No en lleix ni a tiros, no?
No, no, ni a tiros.
El Jordi Hurtado.
Doncs, molt bé, no?
Deia una cosa així perquè dintre del programa fan trucar...
Bé, pots trucar, més ben dit.
Per participar-hi.
Per participar a distància, perquè tu has de respondre una pregunta que fa ell.
I llavors fa una pregunta aquesta d'ambivalent, per dir-ho així.
Sí.
Que pot ser això o allò, no?
I aquesta que tu ara em deies, qui té cua de palla sense cent, no?
Doncs venia a ser una cosa per l'estil i tu havies de dir,
la correcta, qui té cua de palla sense cent.
Amb la versió castellana, tal com ho plantejaven.
Però ara m'ha fet pensar.
I per això he fet aquest parèntesi.
I en castellà és igual.
Quien tiene cola se enciende?
Seria això?
O quien tiene cola de paja se enciende?
No diria que les mateixes paraules no,
perquè les traduccions literals tampoc m'agraden.
No funcionen tampoc del tot.
No, però...
Seria similar, no?
Sí, similar.
Sí.
Aviam una altra.
I això no m'ha explicat què vol dir.
Ah, sí, però vol dir que quan parlen d'una cosa
que fa referència a tu...
O que et sents aludit, no?
O que et sents aludit, això fa referència a tu,
et sents aludit, doncs dius,
eh, que van per mi, això d'alguna manera, no?
I llavors reacciones de cara a això que estan dient.
I té cua de palla sense cent,
perquè se sent aludit.
Exacte.
Sí, és això.
Sí, senyor.
Sí, sí, diu,
quan algú se sent aludit és perquè en té motius,
diu i retreu el qui s'ofenen ràpidament i irradament, irradament.
Irradament, sí, sí, en mira.
I es veu que en anglès també es diu, eh,
diu, if the shoe fits, wear it.
És la traducció que li posen directament des de l'anglès
que parla d'una sabata, no d'una cua, però vaja.
Ja, potser si t'aprita la sabata o no cap a l'estil.
No, clar, la traducció literal seria
si la sabata t'encaixa, porta-la.
Si la sabata t'encaixa, la portes.
Vol dir, jo, si sents aludit, en aquest cas,
si sents aludit per allò que estem parlant,
doncs tu reacciones.
Exacte.
Sí, senyor.
Mira, n'hi ha una altra, aquesta és més col·loquial,
però em fa molta gràcia.
Sempre m'ha fet molta gràcia.
Canvia l'aigua de les olives.
Em fa molta gràcia, aquesta presenta.
Sí, sí, és que té...
O canvia l'aigua del canari.
També.
No?
Sí, que es refereix pràcticament al mateix acte.
Que seria orinar.
Orinar.
O no, si no entens,
si és al mig del camp,
no cal anar a l'aigua.
Sí, senyor.
O també, i en anglès també es fa servir,
és sentir la trucada de la natura, no?
O el crit de la natura, no?
El crit de la natura?
Sí.
Ja.
No? Respondre'l.
Sí, no, no, no, és això, clar,
perquè la naturalesa t'obliga i et crida, eh?
Sí, seria una mica això.
Ves que vinc.
Exacte.
I la cosa va una mica de pixats, eh?
Perquè estic veient a rodamunt.
Sí, però aquesta ja no s'ha anunciat.
Jo no entenc les frases fetes,
jo em creu que, o sigui,
aquest rodamunt,
que tu deies,
aquestes frases surten,
perquè...
Estan publicades com a paraules,
però són frases fetes.
Sí, sí, sí.
Bueno, dites, populars...
Sembla molt bé, sembla molt bé.
Aviam, digui, digui.
Com deia,
estem orinant,
però no en el sentit literal,
diu,
pixar fora de test.
Esclar.
Aquestes frases.
Aquestes frases.
Aquestes frases,
equivocar-se,
vull dir,
opinar d'una cosa,
equivocar-se,
i és pixar fora de test.
Diris barats,
no?
Parlar sense raó.
Exacte.
Equivocar-se sense raó.
Un despropòsit, no?
Efectivament, sí.
Sí, senyor.
Vinga, un altre amb pixats, eh?
Que ja et dic que...
També.
Els hi va els pixats.
Diu, amb els pixats al ventre.
Sí, t'enganxa...
Quan algú t'agafa amb els pixats al ventre.
Què vol dir això?
Vol dir que t'enganxat...
Aviam,
diguem d'alguna manera així...
Que havies de resoldre una cosa
i no l'has acabat de resoldre
i t'enganxa amb els pixats al ventre.
Sí, desprevinguts, no?
Desprevingut totalment.
Aquí diu infraganti, també, no?
Quan t'agafen així...
Infraganti és en italià i tot, eh?
Exacte.
Que t'enxampen, no?
Sí, sí, sí, clar.
Normalment...
Que no t'ho esperaves
i t'enganxa amb els pixats al ventre.
Exacte.
Sí.
Normalment, diu Rodamots.cat
que s'utilitza amb els verbs
agafar, trobar o enxampar
amb els pixats al ventre.
Això m'ho diguis.
S'utilitza més o menys amb aquesta conjugació.
Va, un altre que ja no va de pixats.
Va, sortim dels pixats, vinga.
Diu, demanar no fa pobra.
No.
No, clar.
Demanar...
Bé, és el que acostumem a dir
perquè tenim...
Quan volem saber una cosa
i volem demanar
i per saber el resultat
o per saber, doncs, etcètera, etcètera,
temem una mica la resposta, no?
Una mica...
Llavors, dir, demanar no fa pobra.
Vull dir, tenim la llibertat de demanar
sense que això ens comprometi
d'alguna manera o que l'altre
hagi de pensar,
no sé,
com acabar d'explicar,
com arredonir-ho,
però jo diria això,
escolta,
doncs,
voldries saber això,
però m'has d'ajudar
i demanar
i demanar no fa pobra.
Que no et faci vergonya, no?
O que no et faci...
Aquí diu,
per demanar no es perds res.
Exacte.
No?
Seria una mica també la definició.
Sí, sí.
Està més curt i més clar.
L'exemple diu,
deixeu-me somiar
que demanar no fa pobra.
Perfecte.
L'exemple de roda de molts
que em fica.
N'hi ha una altra.
Aquesta crec que també
és una mica més comú
o s'utilitza més.
Diu,
enfilar-se per les parets.
És clar,
enfadar-se
i enrabiar-se
i llavors
aquí
ve a ser la qüestió
de enfilar-se per les parets,
perquè una cosa
està enrabiat,
està empipat,
està molest,
etcètera,
pel que pot haver passat
o pot haver dit
i te'nfares
i te'nfiles per les parets.
Totalment.
Diu,
irritar-se molt fortament,
diu Rodamots.cat.
Sí, sí.
I fins aquí
les que serien
les fases fetes
o sí,
aquestes dites populars,
més o menys,
perquè Rodamots
saps que normalment
fa com una temàtica,
no?
Sí,
fan temàtica,
més o menys.
I com que els hi va donar
per utilitzar la paraula
de pixar,
n'hi ha d'altres
com per exemple
pixapins,
que sabem qui som
o qui som.
Sí,
abans ho diuen
per Girona,
per exemple,
els que venim de Barcelona.
Sí, senyor.
Sí.
Bueno, no sé si,
clar, aquí...
De Campanga.
Campanga, també.
Campanga i els pixapins.
Sí, senyor.
Tot i que aquí
diu que és una persona
de ciutat que va al camp,
eh?
No, no, no,
no concreta exactament
l'àmbit,
però sí,
va sorgir una mica d'això.
Sí,
quan nosaltres volem anar
cap a l'Empordà,
al Pirineu,
etcètera,
així és amunt,
més cavall, eh?
Ja diria que es diu,
i m'ho invento,
més cap a la banda de Girona,
per dir-ho d'aquesta manera,
que no pas cap a la banda
de Tarragona,
que són més pixapins.
Els de Barcelona
que van amunt,
cap a l'Empordà,
cap al Pirineu,
etcètera,
i de Campanga,
que no pas...
De Campanga.
I a la millor també,
jo això no ho sé,
però potser els de Tarragona
també ens ho diuen.
Pot ser,
aquí el que Rodamots.cat
sí que té clar
és que s'utilitza
per al·ludir sobretot
els barcelonins, eh?
Exacte.
Això sí que ho tenen clar,
ja sigui on vagis...
Tant és del nord
que anem cap al nord
com cap al sud.
Exacte.
Sí,
que ens tornen nosaltres
els pixapins
i els Campanga
i tota aquesta seguida.
Tot això,
els okamacus.
De preuletes,
sí.
Okamacus també.
Els okamacus.
Perquè clar,
anem dient-ho per tot arreu, eh?
Oh, que maco.
Ara no sé si ho diem tant, però...
Els camacus.
Els camacus,
exacte.
I l'altra paraula...
És una tribu molt curiosa.
Els okamacus.
Els okamacus.
Okamacus.
I l'altra paraula
que relacionava amb pixar
o pixafaratés, etcètera,
és pixum,
que és una altra manera col·loquial
de dir orina.
Orina,
o el pixum,
o l'orina.
O l'orina en si,
exacte.
Sembla una mica escatològics,
però és un de molt froncat, eh?
És natural, això.
Escolta,
aviam qui no...
El que no pot fer
es pot trobar malament i fotut, eh?
Home.
Sí.
Esclar.
Són coses naturals.
És el rei pixa, eh?
Sí.
Sí.
I tot.
Doncs sí, senyor,
aquestes eren les...
aquestes dites populars
que m'ha fet gràcia avui
que les posés rodamots,
que normalment són paraules.
El que jo buscaré
és aquest llibre,
l'altre dia corrent,
endreçant uns llibres per casa,
va sortir.
Jo calia aquest...
Frases fetes i...
Rodolins i frases fetes
sembla que se'n diu,
però és igual,
ja t'ho diré exacte
i te'l portaré
perquè el puguis veure
i fullejar.
Vinga, va.
Aquí a la web
el que diu
és que la majoria
d'aquestes frases fetes
o referents
estan tretes
d'un llibre
que es diu
Un idioma per dia,
366 dites angleses
corresponents
a dites catalanes.
Ah.
De l'autor
Louis Evli.
Suposo que...
No tinc gust.
No tinc gust.
Jo tampoc.
Hem fet una mica
la transcripció
d'aquestes paraules en anglès
i les han passat en...
Les ha aplicat
el que diem
més o menys al significat
com ho diem en català.
Exacte.
Sí senyor.
Molt bé.
I dit això, Pep,
tenim les frases
i tenim la història
de Sant Just.
Sí, tenim temps
per dir-les.
Les frases de la història
de Sant Just
és allò, molt bé.
Cap on anem?
Lleixo la primera frase
aviam...
Fes un toc de...
De trompeta.
Això ho tens.
Un toc de trompeta
el Carles
que...
Hola, Carles.
Col·laborarà.
Ara estic a la guait
que vaig a dir
les frases
que són importants, eh?
Diu que sí, diu que sí.
Sí, diu que sí.
Això diu que sí.
Perquè encara no
podem disposar del nostre...
No, ja no li diem
ni pel nom, eh?
El nostre...
Aquell noi que...
Tortulià...
Que passava per aquí...
Que passava per aquí.
Sí, encara no el tenim, no?
Va, a la primera,
per exemple, no?
És de la Montserrat Roig.
Mira, et diré,
doncs, d'aquí és ja
per començar.
Diu, ja ho deia aquell.
Si poguéssim aconseguir
el silenci dels babaus
i la presa dels malvats,
por si el món
aniria d'una altra manera.
El silenci dels babaus
i la presa dels malvats, no?
El silenci dels babaus
i la presa dels malvats.
Això és la que diu
la Montserrat Roig,
el deia.
Un altre diu,
com menys sabem d'una obra,
més inclinats en sentim
a pontificar-ho.
O sigui,
a dir-hi la nostra.
Com menys sabem d'una obra,
més inclinats en sentim
a pontificar-hi.
A opinar-hi, no?
Sí, això és del Vicenç Pagès Jordà,
que és un senyor de Figueres,
actual.
Més jove que jo.
Més jove, ja.
I el darrer,
que és del Serge Latouche,
economista francès,
diu,
la fe cega
en la ciència
i la tècnica
fa oblidar
que els problemes
es generen
dins d'un sistema social
que les tècniques
no poden resoldre.
La fe cega
en la ciència
i la tècnica
fa oblidar
que els problemes
es generen
dins d'un sistema social
que les tècniques
no poden resoldre.
És molt real,
aquesta frase,
la trobo, eh?
Molt encertada
pels moments que vivim.
Però això ens han passat
doncs els minimàlia.
Els minimàlia.
Minimàlia,
que em sap greu,
però ja no en sabem res,
no ressusciten.
Mira que van fer
com una espècie
de recaptació,
no?
Sí, bé,
cada any
hi ha el recapte
de la virolla,
però, a més aviat,
pels mots.
Ens sembla que era un equip
que estàvem bastant lligats
o bastant connectats.
És a dir,
minimània amb rodamots.
Jo diria que hi havia
una certa relació
entre els dos equips,
però bé,
ha quedat els rodamots,
almenys tenim una cosa certa.
Home,
els rodamots seguís publicant, eh?
Sí, sí,
cada dia.
Cada dia va fent
la seva frase,
la seva cosa,
va fent, sí.
I la minimàlia,
doncs això,
la fe cega
en la ciència i la tècnica
fa oblidar
que els problemes
es generen
dins dins d'un sistema social,
que les tècniques
no poden resoldre.
L'altre,
com menys sabem d'una obra,
més inclinats
ens sentim
a pontificar-hi.
i la tercera,
ja ho deia aquell,
si poguéssim aconseguir
el silenci dels babaus
i la paresa
dels malbats,
potser el món
aniria
d'una altra manera.
Això deia
la Mossola de Roig,
l'anterior deia
el Vicenç Pagès Jordà
i la primera,
aquest senyor
que es diu
que va néixer com jo
a mi el mateix any,
el Sergi Latús.
El Sergi Latús.
No sé si,
jo ho tinc molt clar,
però si vols que voti
primer el Carles,
aviam,
el Carles,
què diu el Carles?
Carles,
hola,
què votes tu?
L'última.
L'última,
diu.
Aquest,
si poguéssim aconseguir
el babaus
i la paresa
anirien més bé?
Sí?
Doncs aquesta.
Jo me'n vaig també
a la tercera,
tenia apuntat aquí
Sergi Latús
per votar
aquesta situació social.
Espera, espera, espera,
que no ens confonguem,
perquè era Latús
i diu
la Fècia
i la Ciència
i la Tècnica.
Aquest.
Aquest.
Que era l'última,
no?,
que havies llegit?
Però em semblava
que era el dos babaus
i la paresa
i les seves.
No, no,
jo tenia apuntat
que era l'última,
la Sergi Latús.
La Fècia
i la Ciència
i la Tècnica.
Això mateix.
Doncs molt bé.
Com que sou dos,
ja està.
Quina anaves a votar,
Pep,
almenys,
digue'ns.
No,
potser anava a votar
la de Mozart Roig,
però,
sí,
però vull dir que,
no parla de l'altre món,
però vull dir que,
esclar,
dos contra un,
quan n'hi ha tres,
la majoria...
Majoria,
en ple majoria.
Va,
doncs quedem
amb aquesta frase
de
Cherche Latouche.
Cherche Latouche,
això mateix.
I,
si ara,
doncs,
ens podem dedicar
uns minuts.
Sí,
tant,
mira,
ens en queden deu,
imagina't.
Sí,
bé,
sí,
sembla una eternitat,
però quan comença
se't mengen
de pressa,
de pressa.
El carrer de Balmes.
El carrer de Balmes,
espera que m'ubico,
eh?
Carrer de Balmes.
Sí.
I no és a Barcelona,
això,
eh?
Exacte,
parlem de Sant Llull
i dels carrers de Sant Llull.
Tenim un carrer de Balmes aquí també,
eh?
Sí,
va des del carrer de Lourdes
fins a l'encoderament
dels carrers del Canigó
i de la Creu del Pedró.
Això està per dalt,
la Miranda,
no?
Sí, senyora,
per dalt.
Sí,
ja l'ubico.
I diu,
forma part de l'urbanització
de la Miranda,
com tu,
molt bé deies,
promocionada per Joaquim Nebot
i Montoliu,
encabellada en terrenys agrícoles
de Sacà
entre els termes municipals
de Sant Just,
d'Esvern
i esplugues de Llobregat.
Sí,
ja sabem que Mitja Miranda
és d'un municipi
i el de l'altre.
Fue iniciada
com a zona d'habitatges
unifamiliars
durant els anys
1940-45,
però es va edificar
de forma incontrolada.
Però,
de qual cosa,
es va haver de fer
una remodelació urbanística
de la zona.
Clar,
allà els dissabtes
i diumenges
la gent
es anava fent
la caseta,
però sense
un criteri
urbanístic
o una...
O sigui,
cadascú
o el seu aire,
una mica,
oi?
El seu aire,
totalment el seu aire.
Hi ha torres
que són realment
espectaculars
i n'hi ha d'altres
que són casetes,
allò...
Fetes a mà,
no?
Fetes a mà.
Sí,
i fetes a mà.
Això mateix,
com tu dius,
fetes a mà.
I,
doncs,
finalment es va haver de posar
una mica d'ordre,
i va dir,
bueno,
doncs,
hi ha unes normes,
va fer amb unes normes
que la gent es pugui,
doncs,
fer la casa dintre
d'aquestes mesures
i d'aquesta manera,
d'aquesta altra,
i doncs,
això ho va fer una mica.
Això ho van fer
a partir de quin any?
Perquè realment...
40,
40,
45.
Segueix estant bastant
desordenada aquella zona,
eh?
Més o menys,
de carrers...
O sigui,
va començar a urbanitzar-se
aquells terrenys,
és una muntanya,
evidentment,
la Miranda,
que conegui la Miranda,
és una muntanya
que dona una verretena
a Sant Just i va
de verretenes plugues,
i, doncs,
la gent van començar
a comprar parcel·les,
no?
I al cap de setmana
feien la caseta,
tenien la caseta
i l'hortet,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
I llavors,
esclar,
no hi havia un criteri
arquitectònic,
ni urbanístic,
ni de gust,
ni de res.
Tothom feia el que podia,
i anaven allà
i, doncs,
on es veia més
dintre de la seva parcel·la,
doncs,
s'ho ordenava.
O sigui,
hi havia un,
tres pisos,
i l'altre dos,
i l'altre una casa,
i l'altre una casa,
planta baixa,
que normalment servia,
en principi,
per allotjament
del cap de setmana,
o garatge,
i garatge,
després del cotxet,
si es tenia cotxet,
o la moto,
o...
Un cotxet,
però de cap de setmana
i d'on venia llavors
la gent a fer-se la casa?
De Barcelona.
De Barcelona,
la seva segona residència
estava per aquí?
Bàsicament a fer-se
una segona residència,
sí.
Clar,
una segona residència
molt senzilla,
molts casos,
no?
I després es va ordenar,
es reordenar una mica,
i ha dit que també hi havia cases,
o també hi ha cases
que són realment
ben fetes,
ben construïdes,
i...
Sí,
ara n'hi ha de molt modernes
i espectaculars.
Sí,
n'hi ha algunes que tenen
un cine a dintre.
Un cine?
Sí.
Això ho dius amb coneixement
de causa, sembla, eh?
A mi no m'han convidat,
aquest cinema.
No,
a mi no em van arribar a convidar,
però tenia amics
que sí que havien estat convidats
i havien estat voltats
per aquesta casa,
que hi havia un cine,
perquè eren distribuïdors de cinema,
una casa molt ben feta i tal,
n'hi ha un altre,
no sé si és la mateixa,
algú en diu,
del Manolete.
El Manolete,
doncs no sé.
Si, del Torero.
Ah, sí, del Torero, ja.
Jo sempre he tingut el dubte
que si es tractava
de la mateixa casa
on hi havia un altre
que li deia així.
Ah.
Potser va començar
el Manolete
i després van seguir
aquesta família.
La qüestió és que,
com que eren distribuïdors
de cinema,
doncs a dintre casa
tenien un cinema.
Carai.
I es passaven les pel·lícules.
Carai.
Se les estrenaven.
No cobraven entrada,
no?
M'imagino,
per anar a casa.
No,
tots els amics
i la família,
no?
Clar,
clar,
clar.
Aquí ens parla
d'on agafa el nom
al carrer
que diu Jaume Balmes
i Llucià.
Aquesta persona
va viure del 1810
al 1848,
o sigui que 38 anys,
molt jove.
Va néixer i morir
a Vic.
L'eclesiàstic
i pensador polític
era eclesiàstic
a Balmes,
era eclesiàstic
i pensador polític.
És autor
de nombroses obres
filosòfiques,
entre les quals
cal destacar
El Criterio
i la idea social
de Balmes
era la de procurar
més intel·ligència,
més moralitat
i el més jove
en estar possible
pel major nombre
de dones
i homes.
O sigui,
com que una persona
important
en aquell moment
i cap a aquest sector,
curiosament,
no?
Es va agafar
en el lloc
del centre del poble,
doncs,
l'avingú,
un carrer important
que pujava cap dalt
aquesta urbanització,
doncs li va donar
el nom
d'aquest eclesiàstic
de Jaume Balmes.
A Barcelona
tenim un carrer
molt conegut
i molt cèntric
i molt llarg,
a la universitat.
Ve de dalt,
ve de Bonanova.
Sí,
ve de dalt de tot,
sí,
del peu
de l'avingú
de l'avingú
de l'Altidabo.
Passeig Bonanova,
bàsicament,
no?
Sí, Passeig Bonanova,
efectivament.
Ve d'allà.
Ara que has dit
el Criterio,
a mi me'l van fer
llegir a la universitat
aquest llibre.
Què dius,
ara?
Ja deia jo
que em sonava molt,
sí,
ara que heu de veure
la portada del llibre,
sí,
i el Criterio.
L'he amaleït molt
aquest llibre
durant molt de temps
perquè no hi havia
manera d'entendre-lo
per cap costat,
eh?
Molt complicat,
eh?
Potser sí,
no he tingut gust
de llegir-lo.
Mira,
jo gust no,
però l'he llegit.
Ja,
no te'l vull comentar.
No el recordo sencer,
però vaja,
molt feixuc,
eh?
Recordo hores feixugues
davant d'aquest llibre
del senyor Balmas.
Sí,
jo ara estic esperant
que el llibre
té m'avisi,
perquè li vaig demanar
un llibre que m'interessa
la Dolors Brambon
és una professora
de la universitat
especialitzada
en el món islàmic,
una senyora
que pot aclarir
molts dubtes
sobre el món islàmic
i molt amable
i molt simpàtica.
Jo vaig tenir l'ocasió
un cop de setmana
de fer unes conferències,
no jo les feia,
les feia ella.
Tu vas assistir-hi,
no?
Jo vaig assistir-hi
juntament amb tota una colla
dels centres d'estudis
i vam anar a València
i doncs
hi va haver una certa convivència,
les hores de menjar,
i tot plegat,
doncs és una persona
agradabilíssima.
Pel qui no ho sàpiga
és la vídua,
diguem-ho així,
de l'Ernest Lluc,
aquesta senyora,
i molt bé,
doncs estic esperant
que el llibreter
m'avisi,
perquè estic fent propaganda
del llibreter.
Sí, sí,
llibreter, eh?
El llibreter.
L'Islam avui es diu,
eh, el llibre?
L'Islam avui,
sí.
Em sembla que és,
jo diria que és el darrer
que ha publicat
o que s'ha editat
perquè, doncs,
m'interessa,
el tema m'interessa ja
però vull dir que,
llavors estic comprant
alguna mica uns llibres
escrits per,
per exemple,
Jordi Llamona,
el Caputxí,
i llavors,
què veuré,
per una altra banda,
de l'Islam,
què veuré,
per una altra banda,
oh, també,
he procurat recollir
el llibre dels Salms
escrit per l'historiador
Ernest,
que no es diu Ernest,
bueno, sí que és Tendria,
pobre,
Hilari,
que li va posar
en el monestir
de Montserrat
i l'hi regué,
i editat també,
l'últim llibre
que es va llitar a ell
era sobre els Salms
i, doncs,
és tota una barreja
de coses
entre l'Islam,
els Salms,
etcètera,
etcètera,
i això del Llimona
que parla de la figura
de Jesús
com a home,
i crec,
i tinc ganes
d'anar avançant
per veure com el presenta
aquest personatge,
que el diem
fill de Déu,
doncs com el presenta
com a home
i com l'encaixa
a dintre del que és
tota aquesta qüestió,
doncs,
diguem-ne,
religiosa.
Seria,
estava pensant interessant
poder portar algun dia
la Dolors Bremont,
no?
Molt interessant,
moltíssim,
moltíssim,
moltíssim,
moltíssim.
del llibre,
un cop de les illes
i tu també.
Sí,
crec que va buscar
però és igual.
Va buscadíssima,
segurament.
Sí, sí.
Però vaja,
que si ha de ser
d'aquí dos mesos,
un dia o l'altre toca.
Vull dir,
pressa no en tenim aquí,
tampoc.
Exacte,
per això,
els micròfons estan oberts
i no estan carant.
Això mateix.
Això mateix.
És un molt de temps
i molts anys,
i per tant,
esperem.
Esperem que no està en quin,
més ben dit.
I aquest interès,
Pep,
cap a aquesta religió,
per entendre-la,
per conèixer-la.
A l'islam?
Sí.
No,
esclar,
perquè com que estem
amb aquestes confusions,
diguem-ne,
del que és l'islam,
tota la manera de viure,
de pensar,
d'actuar,
tota aquesta lluita que hi ha,
doncs,
que ens diuen infidels a tots
i que,
però tot això
és una part de l'islam
que no és l'oficial,
per entendre's,
sinó la dominant,
no?
La gent que s'apropia
de moltes idees
però després,
doncs,
fer la seva guerra
santa,
no sé,
o ijat.
I per tant,
doncs,
vull dir que
m'agradaria conèixer
més a fons
què ens explica
l'autora,
el Dolors Bramont,
sobre el tema
de l'islam.
Doncs...
Perquè ho tinguem
una mica més clar,
tots.
Faré possible
per intentar portar-la,
Pep,
que estàpies que ho faré.
Sí, avís-me.
Home, tant,
estaràs el primer en saber-ho,
que t'ho dic ara.
El primer corrent és saludar-la.
Totalment, no?
És que farem un espai aquí
amb ella,
per això,
jo voldria que vingués
a parlar amb tu
del llibre.
Molt bé,
em semblaria perfecte.
Ho ha prometidors deuda,
ja ho faré,
Pep.
Sí.
Ara sí.
Doncs bé,
ara,
ara,
hem de connectar amb la nostra emissora
germana i amiga.
I que tingués bona setmana,
Pep.
Igualment a tots.
Fins ara.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabria.
Salut.
El Departament de Salut
destinarà 500 infermeres
per iniciar la campanya de vacunació.
Seran 25 equips
de 20 professionals
distribuïts en parelles
i torns de matí i tarda
que aniran primer a les residències.
Això,
quan ja tenim calendari
per les primeres vacunacions
de coronavirus
a l'àmbit de l'estat espanyol.
Començarien el 4 o 5 de gener,
ho anuncia el ministre de Sanitat,
Salvador Illa,
que també manté
que l'Agència Europea del Medicament
preveu aprovar la de Pfizer
el 29 de desembre
i la de Moderna
15 dies després.
A tot això,
els principals indicadors
del coronavirus
empitjoren a Catalunya.
La velocitat de transmissió
puja
i el risc de rebrot
creix
de 10 punts.
El nombre d'ingressats
als hospitals
i a les UCIs
també s'ha incrementat.
El Departament de Salut
ha notificat
876 nous contagis
de coronavirus
i 19 defuncions més.
I mentrestant,
també,
a la residència de Trem
ja hi han morts
53 persones
pel brot de coronavirus.
Al centre,
intervingut per salut,
encara hi ha 81 avis
i 42 treballadors
contagiats.
Des de la Fundació
Fiella
neguen
que hi hagi hagut
cap descontrol
i asseguren
que han seguit
tots els protocols sanitaris.
Notícies Breu,
Gerard López.
Els Estats Units
ja han començat
a administrar
la vacuna
de la Pfizer-BioNTech.
Les autoritats
nord-americanes
esperen vacunar
fins a 20 milions
de persones
fins a final d'any
començant
pel personal sanitari
i els usuaris
de residències
de gent gran.
De fet,
la primera a rebre-la
ha estat una infermera
de Nova York.
El Regne Unit
ha detectat
una nova variant
del coronavirus
que es transmet
més ràpid.
Han registrat
al voltant
de mil casos
d'aquesta nova soca
al sud d'Anglaterra.
El ministre de Salut
del país,
Matt Hancock,
diu que de moment
no cal patir,
però sí que cal
estar alerta.
Ara mateix
no hi ha res
que faci pensar
que aquesta variant
tingui més probabilitats
de causar
una malaltia greu.
I l'última
recomanació mèdica
és que és altament
improbable
que aquesta mutació
no respongui
a la vacuna,
però sí que hem d'estar alerta.
Recordem
que al Regne Unit
la vacunació
contra el coronavirus
va començar ja
la setmana passada.
Han localitzat
una quarta víctima mortal
a la nau incendiada
la setmana passada
a Badalona.
Els equips de rescat
s'han mobilitzat
després d'haver rebut
l'avís dels operaris
que treballen
en el desenronament
de la fàbrica abandonada
on hi vivien
més d'un centenar
de persones.
El fins ara
president de la Cambra
de Comerç de Barcelona,
Joan Canadell,
ha delegat les funcions
en la vicepresidenta primera,
Mònica Roca.
Ho ha anunciat
la Cambra
a través d'una piulada
després que Canadell
hagi guanyat les primàries
de Junts per Catalunya
i s'hagi confirmat
que ell serà
el segon de Laura Borràs,
la candidata
a la presidència.
Ell mateix ja va avançar
que si aconseguia
una de les vuit primeres posicions
a les llistes,
cosa que ha aconseguit,
faria un pas al costat
en favor de la vicepresidenta
d'aquesta corporació.
El Parlament aprova
una proposta
de resolució
per reclamar
que en un termini
de quatre anys
el pressupost
en cultura
arribi al 2%.
La proposta
aprovada
per tots els grups
a la Comissió de Cultura
que s'ha fet avui
demana al govern
per unanimitat
que a partir del 22
del 2022
s'incrementi
anualment
el pressupost
destinat al sector
en el 0,33%
sobre el total
del pressupost
aprovat.
En aquest sentit,
la plataforma
Actua Cultura
ha reaccionat
a la resolució
aprovada al Parlament
i creu que s'hauria
d'arribar al 3%
en un termini
màxim de tres anys
i que el primer any
caldria arribar
al 50%
del total
de l'increment.
Esports,
Jordina Terrer.
El Barça jugarà
contra el PSG
l'anada
dels vuitens
de final
de la Champions
el 16 de febrer
al Camp Nou.
La tornada serà
el 10 de març
a París.
Neymar
podria estar disponible
per a aquest partit
després que el comunicat
mèdic del seu club
hagi descartat
un trencament
en els lligaments
del turmell esquerre
del Brasiler.
Al diari
l'equip
afegeix
que serien
unes tres setmanes
de baixa.
El tècnic
Blaurana
Ronald Koeman
ha destacat
que serà
un duel
important
i bonic
i considera
que l'eliminatòria
està igualada.
El vigent
campió
de la Champions
el Bayern
jugarà
contra
l'Azio
pel que fa
als equips
de la Lliga
Espanyola
Atalanta
de Madrid
Atlètic
de Madrid
Chelsea
i Sevilla
Borussia
Dortmund.
A segon
el Girona
rep ara
les set
el Rayo
Vallecano
en un partit
en què els gironins
recuperen
a d'Ai
després de sis
partits
de baixa.
Una victòria
situaria el Girona
en zona
de promoció
d'ascens.
A les nou
es tanca
la jornada
primera divisió
amb el partit
Celta-Cadis
i Lloret
acollirà
la Supercopa
d'Espanya
d'Huquei
Patins
el 2 i 3
de gener.
Fins aquí
les notícies.
Hi ha coses
que no canvien.
Torna el calendari
de Vendel Pop-up
a Instagram.
Instants demà.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda,
us informa
Lua López.
L'Observatori del Bats Llobregat
ja ha publicat
les dades
del tercer trimestre
de la violència
contra les dones.
Així doncs,
al llarg
d'aquest
darrer trimestre
de 2020
ha crescut
el nombre
de denúncies
de violència
masclista
suposant
104 denúncies
més
que el trimestre
anterior
assolint
un total
de 568
denúncies.
Fins a 33
homes
han estat
condemnats
i 6
absolts.
10 de cada 100
dones
víctimes
de violència
masclista
dispensen
la seva obligació
de declarar
en el procés
judicial.
El 75%
de les denúncies
van ser rebudes
per atestat policial
amb denúncia
de la pròpia víctima
de violència
masclista.
El 14%
van ser
per intervenció
directa
policial
i un 8,6%
per informe
de lesions.
Garoina
és el nou
projecte artístic
d'il·lustració
de la Sant Justenca
Gina Haster.
Es tracta
d'un projecte
nou
sorgit
durant el confinament
amb la necessitat
de plasmar
el que passava
a través
de les il·lustracions.
Un projecte
que la pròpia autora
afirmava
que tot i que
ara està just
en el seu inici
la idea
és que es pugui
consolidar
a nivell
professional.
A poc a poc
van agafant forma
de manera orgànica
i van anar creixent
fins al que és ara.
L'artista
relaciona
aquestes il·lustracions
amb escenes
de confinament
tant de manera
més humorística
com fins a la tristesa
que tots i totes
hem experimentat
sempre tenint en compte
la importància
i la força
dels amics i amigues
en aquests moments
i també a vegades
aplicant un toc
més aviat
eròtic
i festiu.
Podreu trobar
Garoina a Instagram
amb l'usuari
arroba garoi
barra baixa
n e
i ara també
a la llibreria
Ona a Pau Clarís
a la Galeria d'Art
del Born
Pan Projects
i a Mercats de Nadal.
També estan disponibles
les seves impressions
per comprar
de manera online
ja sigui directament
a través d'Instagram
o a través
de la plataforma
de botiga online
etsy.com
A partir d'avui
dilluns 14 de desembre
tot i continuant
el tramú
hi haurà una flexibilització
de les mesures
Covid-19
així doncs
el proper cap de setmana
el confinament
deixa de ser municipal
i passarà a ser comarcal
també a partir d'avui mateix
els centres comercials
podran obrir
fins al 30%
del seu aforament
les activitats culturals
podran arribar
als mil espectadors
sempre que es pugui garantir
el control d'aglomeracions
i una ventilació reforçada
de la mateixa manera
els actes religiosos
i les cerimònies civils
podran ser
de fins a 500 persones
o fins a mil
si es poden garantir
el control d'aglomeracions
i una ventilació reforçada
Això ha estat tot
per les 6 de la tarda
tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre
fins ara mateix
no marxeu
sóc llavor
sóc planta
sóc flor
sóc la llavor
que desperta el teu amor
sóc la llavor
que està a prop teu
sóc la llavor
del canvi
i la transformació
sóc la llavor
que em balleix
i la que t'ajuda a viure
sóc llavor
sóc la teva planta
sóc la teva flor
fem créixer el verd
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
no podem viure
sense bateria
sense cobertura
sense carregador
no podem viure
sense línia
sense funda
sense connexió
sense memòria
no podem viure
sense mòbil
però al cotxe
podem morir
per culpa seva
quan condueixis
aparca el mòbil
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig
de futurs
No em toquis els ous
No em toquis el calamar
No em toquis el nad
Perquè toques molt més
del que et penses
Toques l'esforç
de molts veïns
Perquè tinguis productes
de qualitat
a taula
Toques
el que menys
a la meva família
Toques
el que més m'agrada
Ara
el que toca
productes catalans
de qualitat
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig
de futurs
Jazz
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Encetem la segona hora
del programa
amb aquest tema
que Amy Winehouse
es diu
Our Day Will Come
Every day
We'll share the joy
Falling in love
can bring
No one can tell me
that I'm too young
to know
I love you so
And you love me
Our day will come
If we just wait a while
No tears for ours
Think love me
Think love and wear a smile
Think love and wear a smile
Our dreams have magic
Because we'll always stay
In love this way
Our day will come
Our day will come
Our day will come
If we can write a smile
que thank you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
que el suport de la Ràdio d'Esvern.
Avui ens trobem a la perruqueria Arrels, al carrer Salvador Espriu, Local UB.
Tenim amb nosaltres a les dues propietàries que és la Angie Sánchez i la Lídia Canyete.
Bona tarda, bon dia, què tal?
Bona tarda.
Hola, bon dia, què tal?
Doncs bé, estem aquí per parlar una mica d'aquesta perruqueria.
Segurament molta gent la coneix, gent del barri o potser gent d'altres barris també de Sant Jús.
Per començar, què és que oferiu?
De les dues, quins són els que tu, aquí a la perruqueria RELS?
Bé, doncs oferim diferents serveis de perruqueria i d'estètica.
Fent talls, pentinats, fent tractaments d'hidratació, fent queratines.
També fem les pestanyes, fem manicures, pedicures, llavis, celles, depilació láser.
Gairebé tot el que engloba.
Quin públic teniu? Majoritàriament més homes, dones o és bastant repartit?
Està bastant repartit.
La veritat és que homes, dones i nens també tenim molts nens.
Bastant repartit, sí.
Parlem una mica de l'actualitat, de la Covid.
Va entre febrer i març, vam estar tancats.
No sé si vosaltres vau poder mantenir obert alguns dies o teniu algun tipus de servei especial
o vau haver de tancar com gairebé tots els comerços del poble.
Doncs sí, vam haver de tancar, com tothom, i vam obrir les portes el 5 de maig,
amb moltes restriccions, la fora molt reduït i amb moltes mesures de seguretat,
que aquestes sí que les mantenim a dia d'avui.
Perquè és lògic, perquè toca i és el que hem de fer.
De fet, a dia d'avui, des de maig que portem oberts, aquí no ha hagut cap contagi,
ni entre clients, ni entre treballadors.
Aquí es fa tot sagrat.
Això és sagrat.
Primer la salut.
Com us heu adaptat en aquesta nova situació a nivell de...
en fi, el gel hidroalcohòlic, la roba, com ho heu adaptat pels clients que venen?
Bé, doncs gel hidroalcohòlic, evidentment, el primer que s'ha de fer a l'entra aquí.
Tot és per llançar, o sigui, ja no podem utilitzar pentinadors de tela, com abans,
ni per tallar, ni per pentinar, ni per res.
Tot és de plàstic, guants, desinfectar tot, totes les eines.
Les tovalloles, totes a 90 graus i lleixiu, portem una de tovalloles cremades, increïble.
Van començar amb tovalloles desetxables, però és un gas molt alt,
i al final les estem rentant a 90 graus i amb lleixiu, o sigui, allà no pot quedar res.
Moltes coses, un gas tu alt, bastant alt.
I heu notat per això que hi ha més gent del poble, potser que us ha descobert,
arrel de, per exemple, el confinament perimetral, les persones no poden sortir tant del poble.
Heu notat que ha vingut més persones noves, potser clients nous, o com ho heu notat, això?
Bé, sí que ha vingut alguna cosa nou, sí, sí, alguna persona sí.
Potser hem notat més ara que no al principi,
i crec que és més una mica el tema de l'arbre dels desitjos que estem fent.
Explica'ns una mica què és això de l'arbre dels desitjos,
que, de fet, des de fora, si hi ha algú que passa per aquí, pel carrer Salvador Espriu,
veure que hi ha un arbre, diguéssim, de paper, no?,
enganxat al vidre, explica'ns què és aquest arbre dels desitjos.
Bé, és una iniciativa que va sorgir d'una amiga meva de la infància,
que és la Mer, que em sembla que vas entrevistar fa poquet,
i m'ho va comentar perquè jo tinc el local, tinc un aparador gran,
i ho vaig parlar amb Lídia, i, evidentment, vam dir endavant.
I és un projecte solidari, és un projecte que està pensat
perquè ningú es quedi sense algun regal aquest Nadal.
Estan sent temps molt durs, i crec que és bàsic.
I, de fet, la llista que ens ha arribat de desitjos,
jo sempre dic, posa desitjos perquè és molt bonic,
però no són desitjos, són necessitats.
Són coses molt bàsiques que crec que ningú hauria de faltar-li.
Són sabatilles d'estar per casa, són llibres d'escolars,
és que són coses molt bàsiques.
Estem molt contentes, ha tingut una rebuda molt bonica,
és que m'emociono una mica, perquè és un projecte molt maco.
La gent ho ha acollit molt, molt.
De fet, ara mateix tenim més gent interessada
en fer realitat un desitj que desitjos.
Hem fet ja més de 30 desitjos,
i encara estem buscant gent que necessiti alguna cosa,
perquè sé que costa, sé que dona una miqueta de vergonya,
que no hauria de ser, però passa.
I des d'aquí m'agradaria fer una crida,
que de veritat la família o la persona que ho necessiti,
m'és igual un nen, un avi, una parella,
és igual que ningú es quedi sense alguna cosa aquest Nadal.
Que estem aquí i que amb confiança i amb confidencialitat,
o sigui que no ho ha de sàpigar ningú qui està demanant-lo.
Això es queda aquí.
En què consisteix exactament?
És a dir, les persones que ho necessitin o que vulguin ajudar,
com ho poden fer?
Les persones que necessiten només han de vindre o han de trucar-nos.
Nosaltres ja parlaríem amb ells per veure la situació
i acreditar una mica que la situació econòmica és dura.
i un cop fet això, demanem tres desitjos per cada persona.
Són tres no perquè una persona compleixi els tres,
sinó perquè tingui per escollir,
que de moment s'han complert tots, els tres per cada persona.
Però bé, d'entrada ho fèiem així.
Demanen tres desitjos, s'assigna un sobre,
amb un número, cada desig,
i el pengem a l'arbre nostre, tenim a l'arbre amb els sobres.
Llavors, la gent que vol complir desitjos,
quan venen, jo tinc una llista pública,
que aquesta només posa els desitjos,
no posa ningú, ni nom, ni res de res.
Tu mires la llista i dius,
mira, jo per pressupost, per comoditat, per el que sigui,
em va bé aquest, el número 7.
Es porta al sobre, que allà està una mica més detallat,
si són les sabatilles, el número, si és de senyor o de senyora,
i l'únic que ha de fer és comprar-lo,
embolicar-lo i portar amb el paper de regal
el número que li ha signat perquè quan arribi aquí
jo sàpiga de qui és el desig.
Jo arriba aquí, automàticament truco a la persona del desig
i ja pot vindre a buscar que algú l'hi ha complert.
És molt senzill.
És una iniciativa solidària, preciosa, realment.
Com ho està rebent?
Teniu persones que venen a ajudar aquests desitjos
a fer-se realitat?
És a dir, hi ha aquest nexe entre el que jo demana
i el que jo necessita?
Sí, de fet, és el que dic, n'hi ha molta més gent
que ve a fer realitat un desig que desitjos.
De fet, ara mateix tenim quatre o cinc desitjos
i acaben d'arribar avui.
Però fins ahir hem estat una setmana sense desitjos
i la gent ve.
Escolta, què teniu?
Que vull mirar la llista.
És que ja no em queden.
Jo volia agrair al poble,
o al poble i a tota la gent,
perquè també hi ve gent de Sant Feliu,
del voltant, no?, de Barcelona.
volia agrair i que ens donem compte
que n'hi ha molta, molta, molta gent molt maca
i amb ganes d'ajudar.
O sigui, ja ho sabíem, eh?
Però és tot un descobriment
i és una passada saber
la generositat de la gent
sense conèixer l'altra persona,
perquè és anònim tot,
lo maco que és
les ganes d'ajudar que tenim entre nosaltres,
que no, bueno,
no hi ha paraules, eh?
Volia agrair-los a tots els que ho han fet
i els que ho volen fer
i de veritat mil gràcies,
perquè és supermaco, supermaco.
Ens quedem amb aquesta iniciativa solidària
de l'arbre dels desitjos.
Animo tothom també que passi per aquí,
pel carrer Salvador Espriu,
número local UB.
I per anar acabant,
digueu-nos on ens podeu trobar?
A les xarxes socials?
Si teniu web?
Número de telèfon de contacte?
Bé, sí, tenim el telèfon,
que és el 93-473-7159,
tenim el Facebook,
que és Perruqueria Arrels,
i tenim l'Instagram,
que és Arrels Perruqueria Sant Lluç.
A través de quin temps
que teniu bastant de contacte
també amb clients o clientes
que potser us pregunten alguna qüestió
o que contacten amb vosaltres
també a través de xarxes?
Sí, sí, sí, sí.
Via xarxes, via telèfons,
sí, sí, sí.
Està tot obert per què necessiti.
Doncs Àngel i Lídia,
gràcies per atendre'ns aquest matí,
aquesta tarda,
que vagi molt bé
i que vagi encara millor
a l'arbre dels desitjos.
Moltes gràcies a tu.
Moltes gràcies a tu i a tota la gent.
Gràcies.
Sense anar més lluny,
un espai per donar a conèixer
el comerç i els serveis de Sant Just
amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Que no t'enganyin.
No ho tens tot a dos clics,
ni a cinc quilòmetres.
Ho tens a quatre passes,
sense anar més lluny.
Un dimarts,
un dimecres,
un dijous.
Surt,
busca,
tria,
regala,
sorprèn,
tasta,
olora,
emprova,
conversa.
Descobreix un nou racó
i quan ho hagis fet,
descobreix-ne un de nou.
El del teu carrer,
el de la cantonada,
on t'assessoren del que et queda millor,
on t'ensenyen idiomes.
Sempre
en les millors mans.
Sense subscripcions per un tracte prime,
sense algoritmes per saber el que t'agrada,
sense agafar el cotxe.
Encantats de conèixer-te
i de tornar-te a veure.
Tot el que necessites,
quan ho necessites,
i al costat de casa.
Sense anar més lluny.
Comerç i serveis de Sant Just.
Ràdio Nascen.
Ara escolta Ràdio Nascen.
Unes d'avui,
moltes.
Here we go,
not long ago,
when you were walking on the sidewalk.
Innocent,
remember,
all we did was care for each other.
But the night was warm,
we were bold and young.
All around,
the wind blows,
we would only hold on to let go.
blockis,
water dimin regenerate.
Largo when you Halsea Edison mikros,
blockis,
fire gun.
We need someone to lean on.
좋아하 semi bon,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Estimo Sant Just.
Bona nit.
A Sant Just, canviem el xip.
Aquesta tardor, el comerç implica en el repte de reciclar més i millor.
Posem en marxa un nou model de recollida comercial porta a porta.
Més net, més eficient i més sostenible.
Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Passem 36 minuts de les 6 de la tarda.
Entrem ara sí a la tertúlia esportiva.
Tenim avui amb nosaltres el Joan Esmerats, el Carles Rius i el Pol Brull.
Bona tarda als tres.
Bona tarda.
Bona tarda, amics oients meus.
I en especial aquest programa li dedico a un d'ells que...
Escolta, sempre, sempre, inclús farem un petit homenatge.
Un petit homenatge, eh?
Un de whatsapps que em va enviar disgustat, disgustat com tots els barcelonistes.
Del disgust.
Perquè ja n'hi ha prou, eh?
Ja n'hi ha prou, no.
No, ja n'hi ha prou.
Podem començar la tertúlia, no?
Sí, podem començar.
Si no sé si el Pol volia saludar-lo, eh?
Permet-me una cosa, només.
No que paré micròfon, eh, Joan?
Amb el coi del dia de la Constitució, que ningú el vol celebrar, però tothom...
Tothom agafa font.
Tothom agafa festa.
Sí, sí, sí.
És com el dia d'aquells, saps?
Doncs clar, fa...
Var-se jugat quatre partits.
Sí.
A més, quatre partits que ja amb la temporada de per si raríssima...
Ah, vas a defensar el que estan acumulant els partits i per això jo en temor.
No, no, no, no crec.
Us faré un breu recordatori.
Ràpidíssim, eh?
Perquè aquí al directe no tenim mai temps, com...
Sabeu?
Per telèfon.
Però hauríem de tenir temps per parlar tots, eh, Joan?
En recordes?
No, no, no, vaig ràpid.
Perquè Pol ha intentat dir alguna cosa i no ha pogut.
Primer vam jugar, i fixeu-vos que aniré matisant, eh, matisant, eh?
Però rapidíssimament.
O sigui, vam jugar primer contra els amics de la Mireia, aquell...
Ah, en farem brecós.
Sí, en farem brecós.
Aquell equip tan similat.
Ja, no?
Sí, sí, que estem agermanats.
Estem agermanats.
Sí, sí, ja estem agermanats.
A partir de la semicercles estem agermanats.
Doncs vam jugar sense el Messi, sense el Messi, atenció, i va ser una primera part entretimuda.
Sí, va estar bé.
I perfecte.
Després, el dissabte següent, vam anar a la tassita de plata, allà amb la xirigota i tot això.
El senyor Garnas de Andet.
Sí, sí, sí.
Andet ja ho va dir.
Una mica més, una mica més i endevinem el res.
Que no el van endevinar, eh?
Que no el van endevinar.
Que a mi, quan en quedem a un gol, també m'ho dieu.
No el vas endevinar, Carles.
D'acord.
El pobre Sigüenza, amic d'aquí, ja està sacrificat per aquell gol que va ser un golàs, això sí, a la porta que no tocava.
I després, el tricicle, l'Alba, l'Englet i el Ter Stegen es van deleitar també amb un gol que s'haurà de fer el Negredo, que és...
Ah, és veritat?
És un gol de pixarrí, de pixarrí.
D'aquí és més culpa.
Després, a la Juve, a la Juve...
No, si no et respondrà, eh, vol?
No, no, perdona, Poli, acabo ràpid.
Sí, sí.
A la Juve, que té nassos, el Madrid ha eliminat tota la fase de grups i a l'últim segon queda en primer de grups.
I nosaltres primers i a l'últim segon amb un porter de solters contra casats, eh, de solters contra casats, sí.
Sí, sí, sí.
Al Bufón, al Bufón, ens voten, ens voten i a més a més tenim que anar a jugar contra el PSG.
Li puc aprendre el micro?
Sí, si critica...
Lo d'ahir, lo d'ahir ja ho deixo i lo d'ahir, lo d'ahir ja va ser.
Per tant, Joan, ens has de deixar parlar en algun moment, eh?
A l'Iena, endavant.
Ara sí.
Ja me'n recordo, aviam.
No, el que anàvem, no et fiquis amb Jean-Lluís i Bufón, això primera.
Això primera.
No ho fes.
Que el seu ídol és Tommy Cono.
Ja per això, ja?
Ah, sí, no ho sabia.
Hòstia, llavors, bon home, esteu-s un bon home.
Si n'he sigut el Teocúster, us n'he vingut.
Llavors, el que anava, el gol aquell tan maco del Negredo, d'aquí és més culpa, Joan?
Eh?
D'aquí és més culpa el gol.
De l'Alba, de l'Englet o de l'Alba?
Els 3 a la vegada, un 33 a la vegada.
Estem d'acord o no?
No, és de l'Alba, és de l'Alba, evident.
Si tu no pots donar una pilota, votant tota castanya,
posant un sac de banda, que et bota davant dels nascos o t'està tornant.
L'Englet després sembla que balla i sardanes.
Home, l'Englet li bota davant.
Encara no sé què coi.
Ara està de moda passar-la a mitja alçada, perquè l'altre ja es pergi directament, sense que voti.
O l'Englet havia dues opcions, o que fos gol en pròpia porta, o que la deixes passar.
És un plàssic de l'Englet.
Sí, va ser un cúmul de...
Però tu no pots passar la pilota d'aquesta manera, quan un tio s'està recolant i no està esperant aquesta bola.
A més li passes que li voti davant.
O sigui, és un camp de gest, però si en una pista pots fotre un moviment i la pilota queda morta.
Però un camp de gest, però humit, la pilota vota davant.
Ai, el Ter Stegen, l'Englet, pobra, com que ja portava moments que malament,
i segueix malament, la culpa del Ter Stegen.
Ai, d'allà, l'Englet.
Escolteu, una cosa, jo tinc un dubte que hauria de posar una mica sobre la taula.
Quan xuten aquests penals, que hi ha un jugador que s'acostuma a estirar al terra,
com si fos una...
Faltes, faltes, faltes.
Perdó, una faltes, que sembla una, no sé, un peix allà al terra, això és legal?
Sí, es pot fer?
Pots fotre el que vulguis.
Perquè abans, jo no ho havia vist abans.
Des de l'any passat, ja ho acostumen a fer,
perquè, bueno, com que en teoria eren tan bons els que xutaven les faltes,
la podien xutar per aquí, per allà...
Clar, així eviten que no la baixi per baix.
I perquè, realment, en teoria, els 9-15, que ha de medir la barrera,
ha d'estar a 9 metres 15 centímetres.
Però ja, és molt senzill.
Moltes vegades els jugadors piquen per sobre la barrera una pilota,
els jugadors salten, i quan salten...
Clar, entenc que és aquell forat que queda...
Aquell forat que moltes vegades han aprofitat per fotre la gitza...
Però això què és que ho han canviat en el rangladent o alguna cosa?
Des de l'any passat, més o menys.
Però tu pots fer el que vulguis, a dir-ho,
abans no ho havia vist mai, això de veure peixos allà tirats al terra.
Semblant truites de riu.
Un bon dia vam marcar el Coutinho amb l'Espanyol,
el Ronaldinho amb el Barça,
i ja està un altre...
Messi, Cristiano, em sembla...
No, no, Coutinho amb l'Espanyol...
Sí, a mi no, dic Messi, Cristiano, ja està.
Un tio s'estiria darrere la barrera.
Exacte, veus això? Aquí volia arribar, Joan.
Escolta, el que hem de fer és que vaig un tio,
que vaig un tio amb la castanya que tenia el Koeman,
tiri per sota la barrera, li rebentarà la cara...
Exactament.
A la cara, a l'esquena.
Tinc totes a la nuca i potser...
Ja veus com es discutiran per qui s'estira.
Es volen anar tornant.
Bé, estem veient un barça...
Tu estàs indignat, però estem veient un barça que és el que...
No, no, però estic indignat per tot.
Per tot, Carles, eh?
Per tot, què és? Per les eleccions del Barça, també?
Sí, sí, indignat, indignat, indignat.
És veritat, perquè ara que la Mireia l'altre dia ho deia,
o vosaltres ho deia,
jo segurament era.
Aquella restellera de candidats,
no diuen ni piu, tu.
No s'escolta cap projecte.
Ells hem fet ja el seu minut de postureo.
No comencem, no comencem un altre cop, no parlarem.
Però ningú parla de si rebuaran el Messi, si fitxaran algú.
I mentre el Barça, amb la Junta gestora,
que no pot fer res, però pot rebaixar el sold dels jugadors,
i pot fer declaracions altisonants,
però no pot fer res més.
Deu pagar el rebut de la llum i poca cosa més.
Amb la qual, el Koeman és un entrenador
que amb qualsevol directiva estaria defenestrat,
defenestrat ja, si l'havéssim fotut a fora,
l'havéssim fotut a fora...
Potser encara no, però...
No, no, però no per l'òbvi,
que és la qualitat de la plantilla,
que la podem discutir o no.
Estic lluny pel sistema del joc,
que també el podem discutir.
També el podríem discutir.
És perquè ha perdut l'autoritat sobre l'equip.
No ha perdut l'autoritat.
O sigui, a l'equip se li pixa sobre.
Jo crec que no és això, eh, Joan.
No hi ha actitud ni concentració.
Jo crec que no.
Tenim un petit càncer allà.
I és més estratègia i jugadors.
No, hi ha un petit càncer allà,
a més és petit de tamany,
que juguen cohibits.
Tots els defenses estan jugant cohibits,
tots els davanters estan jugant cohibits,
tots depenen d'ell.
I aquest tio no és un líder,
i aquest tio es va passejant pel camp.
O sigui, el gol d'ahir és una pèrdua d'ell,
una pèrdua del Messi,
que enganxava amb pilotes,
i no sé qui es va tirar, no sé si va ser...
A més a més va ser fan a l'Obre.
El pobre malsa aquest, el negre del Levante,
que jo l'estava veient i dic,
que aquest tio no el coneixia realment,
xeco la mà, no l'estava.
Un joc de pudle, d'allò...
Però em va encantar com ho feia,
però diu, defensivo, defensivo,
la treia a la mar de bé,
fent passes bons,
i el Messi, com que l'havia perdut abans,
encara està allà,
i marca per això.
I el troba la pilota allà,
i boni, xuta, va xutar 15 vegades,
no porta ni una falta,
tots els gols que ha marcat,
els ha marcat de penal,
és un tio que ja està,
i ja ha plegat,
i està amb la mateixa depressió
que estava la selecció d'Argentina.
O sigui, aquest tio,
quan no li sortien les coses
a la selecció d'Argentina,
desapareixia del mapa,
i, tugut a la príncia d'Argentina,
se'l menjava amb patates.
Què està passant al Barça?
Doncs que està desencantant.
Bueno, tot i que avui els titulars
era que gràcies a Messi
vam salvar el perill.
Això és l'altre.
Això és l'altre.
Això és l'altre.
Això és la comunicació.
Aquesta és l'altre.
Clar, clar, clar.
Més ràdio d'esvert,
tots són l'altre.
Exacte, exacte.
El Noia,
que aquest també hi ha fotis anys,
que està director del Mundo Deportivo,
que podria anar deixant pas,
al de l'esport,
que no sé ni qui és.
El Rico.
El Rico i el Noia, no.
Sí, el Rico.
Són tertúlies totalment,
vull dir,
allò...
Benudes, benudes.
Sí, perquè estan dient...
Jo ahir m'en vol,
i ahir,
jo,
que jo vaig a veure,
digués de gran sort,
vaig a veure amb el meu pare,
a veure els partits de futbol.
Bumbolla familiar.
Bumbolla familiar.
És el que paga, vol dir.
A la segona part,
vaig a casa per respectar
el tot de queda.
Clar, clar, clar, clar.
Què voleu dir,
aquesta realitat?
No, no,
que m'ha fet gràcia.
No, no,
algú se li ha inflat una galta.
Se li ha inflat una galta.
Com han canviat les coses, eh?
Joan, a les 10 a casa
i ara a les 10 a les.
I el primer,
i no ho entendreu,
perquè he dit que me'n vaig anar
a la mitja part
i el gol va ser la segona,
però vaig a comentar-lo amb ell.
Són aquelles coses, eh?
Que volia trucar ràpidament, eh?
Sí, sí, sí.
Aleshores vam dir,
quan va marcar el gol el Messi,
llàstima que l'hagi marcat el Messi,
perquè tots els mitjans de comunicació,
com diu la nostra amiga Mireia,
és que ha estat així, ha estat així.
Messi ha salvat el partit.
Però com diu el Carlos,
és un tio que es va passejar,
no va córrer,
si fan allò de la Champions,
que va deixar els quilòmetres.
Aquest tio,
si va córrer un quilòmetre
ja en va fer prou.
Va tirar totes les faltes.
Hasta una que era del perfil del Coutinho,
es va fotre un centro a l'englet
que estava 3 metres fora de joc,
que això ja demostra la falta
de conegució.
Però un moment,
el Messi mai ha corregut.
Que deia, per tant,
o que si no...
Sí, exacte,
anava a dir,
no és dels jugadors que més corren, eh?
Una cosa que no se n'ha anat
de ningú encara.
Però, Paul,
permets-me un segon,
va haver-hi una jugada,
una jugada que ja et demostra
amb l'actitud i l'esperit
que està jugant aquest home
i que està bloquejat,
que el Pedri se li anava
per l'esquerra completament sol,
que hagués fallat el gol,
el Pedri, segur, eh?
Vull dir, això està claríssim.
Es va parar i es va girar.
Però el tio va intentar
fer aquesta jugada
al Messi contra tots.
Se li estava obrint,
el Pedri per l'esquerra,
en tenia un altre per la dreta,
i el tio va, pum,
se li acumulen tots amb ell
perquè ell és el que pot marcar el gol,
es gira de cul
i va a buscar un que entri per darrere.
Els altres dos ja han fora de joc.
O sigui, que els de segona línia
no la pot passar
i es perd la jugada.
No, aviam, o sigui,
és un grandíssim jugador.
És un grandíssim jugador,
ha estat un molt bon jugador
i ara toca descansar, tu.
Si jo hi vaig anar al partit,
tu vaig dir
que retiri ara,
perquè si no passarà això,
que el criticarem tots.
Que retiri ara,
que encara està a la cúspide
i ja està.
La llàstima és que el mercat d'Ivern
seria un mercat preciós
per fotre el camp,
però no es pot vèncer.
A sobrar el PSG.
A veure,
quin equip el voldria el Messi?
Què creieu?
Quan acabi el mercat d'Ivern?
No m'estan escoltant, eh, Col?
Quan acabeu, nois?
El 30 de gener.
No, no, el 20 de gener,
o el 25.
Quedaven cinc dies
perquè si tu,
sabent que pots ser el president,
perquè el president està d'entre dos,
ja facis els teus contactes,
el Messi se'n va.
Podria ser, tranquil·lament.
Ara no se'n anirà a cobrar
el que cobra el Barça, eh?
Perquè cap equip, cap equip.
Això us anirà a preguntar, president Lenni.
De la meitat de la meitat.
Per què no?
Perquè no hi ha diners per fer això, ara.
Per Messi, sí.
Perdona, el senyor Àlava,
que és un central de terra d'esquerra
del Vallès de Múnich.
De Múnich?
El que va caure al forat
amb el regat del Messi.
Exactament.
És aquell pobre, no?
No, aquell és el Boateng.
No, aquell és el Boateng.
El Boateng passeu a l'Àlava.
Tu a l'angeliño, a l'angeliño.
No.
Del Vallès de Múnich, a l'Àlava.
Aquest any acaba contracte,
el mateix.
El gener ja pot,
d'això amb qualsevol equip,
pot negociar.
I demana, es veu el seu representant,
20 milions d'euros per temporada.
Cosa que, clar,
tots es tiren enrere.
Però pel Messi,
jo crec que...
Sí, però quins equips
a dia d'avui pagarien el que...
París Saint-Germain,
Manchester United,
Manchester City...
I...
Crec que el París Saint-Germain,
quan el vegi l'aliment...
Ah, no, que és després.
No, no, que és exacte.
És que el fitxarà ni s'ha apuntat res.
Sí, a sobre, no?
A sobre vindrà i ens emmarcarà.
No, no, no fotem...
No, no, no fotem...
Si voleu, parlem...
Jo crec que el PSOE,
el París Saint-Germain,
el guanyeu.
I el Madrid,
per conviar qui és l'Atalanta...
Què dius?
Sí, vols dir?
Què passarà, això?
Avui, quan m'heu estafat,
ho he sentit i dic,
mira, encara passarà això.
El Barça, aviam,
el futbol al final són 11 contra 11
i tot pot passar, evidentment,
i tirem de tòpics
i tot el que tu vulguis.
Però, però,
a hores d'ara,
i veient la perspectiva,
aquest Barça faria ben
no presentar-se ni als octavs de final.
Perquè fotrem un ridícul,
fotrem un ridícul...
3 a 0, 3 a 0, 3 a 0, ja està.
Fotrem un ridícul tan espantós,
fotrem un ridícul tan espantós
que no s'aguantarà per cap lloc.
Ja ho veurem.
A no ser que el directiu
que vulgui ser president
comenci des d'allà, des d'allà.
No d'aquí un mes i mig,
perquè d'aquí un mes i mig,
llavors, vindran amb l'altre tòpic
que diran,
clar, és que ens ho hem trobat tots fet
i no tenim temps...
Això no el dubtis que ho diran.
Clar, i això és...
A mi això és el que m'emprenya.
Això és el que m'emprenya, de veritat.
I tu tindries que estar emprenyat.
Clar que sí que m'emprenyat.
Perquè el nostre amic oient,
el nostre amic oient,
que el coneixeu tots...
Vol que jo m'encengui també.
Aquí no desballaré el nom.
Té la cua de balla,
per això s'encén, eh?
L'Anduan.
I un cavaller no desballaré el nom.
Però el tio després del partit del Càdix,
que mai, mai,
m'haguaçatea, eh?
Amb el privat.
M'haguaçatea?
El tio va estar quasi mitja hora,
pobre nano,
i és un tio optimista, eh?
I és un tio amoplat i tal,
dient-me de tot pel WhatsApp del Càdix.
Dic, hòstia, hòstia,
anava a dir el nom ara.
Dic, tranquil,
dic, tranquil,
dic, tranquil.
I més o menys el vaig calmar.
Més o menys el vaig calmar.
Però en canvi hi ha altre sector de l'afició,
com el Carlos,
per l'altre veig,
que ja s'han acomodat.
Però jo crec que estarem dos anys
que ja s'han de ser segon.
Però Joan, què has de fer?
Que t'agafi un atac d'acord
per la situació que té el Barça?
Què has de fer?
Ja, posar-te molt a l'equip...
Tot ho has de posar en contacte.
Joan,
ja, però no cal que s'està temprim tant.
Des que comença la Lliga
i tal com està estructurat l'equip.
Hòstia, és que no...
Ja, però no t'a l'afecta tant.
Des del mes de s'està temprim
i tal com està estructurat l'equip,
hem perdut la Lliga i la Champions.
O sigui, és una temporada perduda.
I és una temporada per veure coses.
Veure com el Pedri s'adapta,
veure com aquell baix de defensió...
Veure com el Cuman l'està muntant.
Veure com els jugadors es poden cremar
i ja deixar de ser jugadors de futbol,
també, perquè amb aquest ecosistema
que estem creant...
En el moment que es cremen aquests jugadors
és quan està el Messi al camp.
Aquests tius sense el Messi al camp
agafen alguns punts de lideratge
que no estan gens malament,
i una pressió al mig del camp,
i un moviment, i una pressió
que tots veus que estan corrent,
i allà agafen un ritme diferent.
I no és un equip...
Ho heu de dir, eh?
Sense el Messi
tampoc és un equip per guanyar absolutament res.
No, però és un equip que, com a mínim,
te'n vas, te'n vas,
te'n vas i està planta en cara.
Que el partit d'ahir
podia anar a haver quedat 4-2.
Sí, van fallar moltes ocasions.
Però aquí també vull dir una altra cosa.
Aquí vull dir una altra cosa.
Eh, eh, permeta'm dir-me.
Molta mala sort o els dos, si m'ho pures?
Sí, he dit 4-2.
Perquè el Levante es va poder posar 0-2?
No, no, però no estic d'acord.
No estic d'acord.
Aquest anàlisi que veu no estic d'acord.
Llavors, amb quin anàlisi estàs d'acord?
Amb cap, amb cap.
No, no, amb seu.
Quin és el teu?
Correcte, correcte.
Però quin és el teu anàlisi?
Veig que vas agafant-hi una mica el fet.
Sí, al cap d'una temporada s'encera.
Tenim tan poc pes a nivell institucional
que el Barça ens n'ha en fot.
Perquè ahir, tot i jugant malament,
van haver-hi dos penaltis clamorosos
de targeta groga o d'expulsió.
Ja, comencem.
Inclús, sí, sí, no, no,
compare'ns amb el que ens piten a nosaltres.
El Messi, amb una jugada que no van pitar ni córner,
el van agafar part, la samarreta,
civilinament al camp,
però van al bar...
Un penalti d'idiota.
I a la segona part,
l'única intervenció que va incidir al breakaway,
un tio es va tirar en planxa
i amb la mà la va despejar.
Sí, sí, sí, sí.
Dos penaltis clamorosos de targeta groga.
I a més a més, quasi al final del partit,
li van fotre una entrada no sé qui,
quasi alçada a l'espirillera, al genoll,
i hòstia, jo també era una expulsió clamorosa.
Però aquell tio, el de Burgos Ben-Gotxea,
vaia totxo, de Burgos Ben-Gotxea,
aquest tio passa per allà i ningú li diu el tant.
Però el Consell Jai no es va quedar a despedir-lo.
És el que diu el Carles.
El de l'Umtiti, si és en contra,
a part que encara deveu tenir...
Bueno, és que s'hagués liat la de Sant Piriquiti, eh?
Encara deveu tenir el culet així, amb el bar,
allà, si no ho pinta, si no ho pinta.
Jo quan vaig veure que el Parc no ho pitava,
dic, o no hi ha ningú al bar, o no ho entenc aquest partit.
Per mi no ho és mai.
No, no ho és, no ho és.
Però tal com s'està xiulant ara,
si la dona amb la segona mà, com si diguéssim...
El piquen tranquil·lament.
Està xutant a porta, està desviant la direcció de la pilota.
Està xutant a porta.
Però com que no hi ha cap imatge que es vegi clar,
si la toca amb aquesta...
Home, perquè al bar només li van posar la que tapava l'altre.
Perquè té molta esquena.
Però si arriben a posar un altre pit en penal.
Per cert, estem parlant molt del Barça,
com sempre fem, Pol,
però, home, podíem parlar també de l'equip del qual tu ets tifosi, no?
Realment, quan al Barça no li van molt bé les coses.
Però abans de parlar de l'Espanyol...
Sí, això també, clar, perquè els últims 30 d'Espanyol ha guanyat.
Abans de parlar de l'Espanyol...
Abans del partit estava a 3 punts del 17.
Això m'ho diu sempre amb un germà.
Tenim un partid d'es dimecres al camp del Barça, també, eh?
Sí, contra la Real.
Ah, coi, contra el líder.
Bueno, nosaltres juguem la copa.
No sé ni contra el Llagostera.
Contra el líder i es tornarà a perdre.
No, aquests els guanyen.
No els guanyaran.
No?
No crec que els guanyen.
No, no, no, és que estan molt de capaiguda.
Estan encaixant molt...
És dimecres contra la Real Societat i dissabte...
Contra el València.
Contra el València.
Hosti, tu!
Coses...
Mira, com ara, és que no hi ha res contra el diari davant.
Espectacle.
Ja, doncs entraran en una...
Que el València està malament,
però de tant en quant no hi surt un partit més o menys.
Sí, sí, no, no.
No té ningú, el València no té ningú, qui té?
Però no té ningú, però és que el Barça què té?
És que qualsevol equip que es fa lluny.
Home, sempre fa alguna.
Escolta'm, que el partit d'ahir del Llagant,
el Llagant tampoc no és un equip per tirar coets,
i li va plantar una cara bruta al Barça.
El Llagant va ser molt valent contra el Barça.
Va jugar com amb tres davanters.
Jo crec que l'entrenador els va dir,
aviam, què voleu, fer això o fer l'altre o no sé què,
o posar tios més defensius,
o us poso aquí i treballeu en defensa i ataqueu.
I la primera part és el que et dic.
Van tenir un parell d'ocasions
que l'agafa l'Empapé o el Di Maria o el Neymar o qualsevol del PSG.
Però són dolents, són dolents, són dolents de cara a portar.
Bueno, amb una a la curiola i se li queda massa això.
Però vas estar a aquest nivell.
Jo va haver-hi un moment que vaig patir,
arrel d'això que dius d'aquest nivell,
quan vaig veure el Sargento Morales Calentant,
em vaig acollonir.
I que ara sortiré aquell home que no coneixen de casa seva.
I per sort no va fer res.
Comandante, per ser-hi comandante.
Que el vídeo m'han superat.
És veritat, però l'he rebaixat.
A comandante, perdón.
A sus pies, comandante.
No, però vull dir que tan valent...
Bé, sobretot la Reial Societat
està molt per sobre del nivell del Barça ara.
I a més véns amb un equip que està de cap a caiguda,
sense cap tipus de lideratge,
amb una defensa que està feta...
I encara tenim el que han tret ara,
el defensa aquest al...
Al Araujo.
A l'Araujo està fent tu, no ho entenc jo, hòstia.
Al Sigüenza, doncs perquè hauria de jugar per l'anglès.
Clar, doncs, hòstia, tinguem-nos i diguem-ho.
Digue-ho, Carlos, digue-ho.
Aviam si se la juga contra la Reial.
Però jo aquestes coses...
L'anglès aquest tio no pot jugar més, ja.
Professionalment no pot jugar aquest tio.
Un tio que entra a l'Ari i sembla que jugui voleibol.
Sense el Piqué no és el mateix.
Això es nota molt, és curiós.
És com el barà anar sense el Ramos.
Jo, perdona que et digui,
el dia que es va lesionar el Piqué va i dir,
ole, ja era hora.
Perquè tenia un tio que trencava tots els foros de joc
i dic, aviam si hi ha una defensa una mica més activa.
I amb el Minguet aquest vaig dir,
bueno, no està mal i tal.
Però és que, no sé si us heu fixat,
però els dos partits que ha jugat aquest nano,
el Koeman li ha fotut unes bronques
des de la banda espectacular.
Jo no sé el per què.
S'atreveix, s'atreveix.
Bueno, perquè...
I va haver una roda de premsa que li va dir
si està molt bé que facis tot això,
però t'estic dir que no facis això
i has perdut dos pilotes.
Aquestes dues boles és el que no s'ha de perdre.
I suposo que s'han creuat una miqueta
No, jo crec que l'Araujo és el primer equip,
ara s'ha posat bo
i ahir el vaig veure i sort de l'Araujo.
Perquè és un tio molt ràpid.
No, no, està fent molt bé.
Està fent molt bé.
Està llevant ràpid.
Però cada cop que dic que hi ha un defensa
que està molt bé...
Però hi ha defenses que no són tan ràpids,
ho saben...
No, ahir ho va fer bé.
Ara falta veure com jugar davant del Neymar.
Clar.
Aquí està la cosa.
Davant d'agui, l'encosé i l'altre.
Per afrasejar un altre cop el nostre principal oient...
Eren quatre mil·lots i n'hem parlat de l'altre.
Ara parlarem de tot.
El Busquets, per favor, fora.
Busquets, fora.
L'Espanyol, començant per la...
Sí, no, no, Busquets, fora,
està allò que no és...
Espanyol, espanyol, espectacular.
Temporal i contractual.
Què passa amb Busquets?
Busquets, sempre li passava...
Un moment, Busquets, sempre li passava el Messi
i ara, doncs el mateix,
li ha de passar el Messi
però i si no li passa el Messi...
I a Busquets encara veu el Xavier l'Iniesta pel camp.
L'Espanyol està molt bé.
L'Espanyol està molt bé, no?
El senyor de Tomàs,
ara que l'embarba estava censionat,
que sempre l'ha fotut al pal, l'embarba, a l'esfaltes.
Vaig a tres gols que va fotre l'Espanyol,
ara que hi penso, eh?
Quina passada.
Si ho fa bé.
I contra l'Almeria tornarà a guanyar.
Amb un equip de la seva lliga.
Si guanyem l'Almeria aquesta setmana...
L'Almeria és tercera, ara, no?
L'Almeria és tercera, un punt nostre.
I el Mallorca davant nostre, a dos punts.
Correcte.
Perquè Mallorca, bueno,
va empatar el nostre camp
i està que no para, no para, no para.
Sí, sí, no, està molt bé.
Llavors, això, si guanyem l'Almeria,
si no perdem...
Entre l'Espanyol, el Mallorca i l'Almeria,
es discutirà...
Home, s'estan distanciant molt.
Els tres aquests.
Els tres aquests s'estan distanciant molt.
El Leganés,
el Leganés,
perquè va perdre contra el Mallorca,
però estarà ahir...
El Girona teniu sort que va començar malament...
Però està remuntant, el Girona.
Sí, bueno, Abujó contra el Rayo,
que com a mínim muntar els dos...
El Pol el veia segona, això s'ha de dir.
No, no, el veia segona.
Bueno, va dir que...
I el Sabadell va guanyar, també.
El Sabadell va guanyar, molt bé.
El Sabadell ha sortit del descens,
al mateix horari del Barça,
que jo vaig fer zàping,
i li vaig dir a mon pare,
deixa el Sabadell.
Era més interessant.
A la segona part li vas dir, això?
És que no me'n recordo,
perquè el toc era aquest...
Esperem que fos la primera part,
que li vas comentar, Joan.
El rellotge, a vegades,
no m'acaba de funcionar.
No, però realment...
Que portes l'hora de Canàries, tu.
Sí, sí que m'agradaria,
no m'agradaria acabar.
No m'agradaria acabar,
sense fer-te un homenatge.
Un moment, el de Tomàs és com el nostre Messi.
Però clar, nens, compleix.
Perquè hi ha vegades que dius,
nen, no podies córrer una mica més.
El de Tomàs és un crac, no fotem-ho.
Ja quan jugava al Rayo era un crac.
És un jugador per sobre del nivell del Rayo.
I el de Tomàs també és un crac,
i l'altre, i l'altre.
Jo pensava que si voleu un central,
ara pel mes de gener...
Fa tres partits que no jugué el Cabrera,
que era molt bo,
que el vam fitxar al Getafe.
Un central com la Copa d'un Pi.
Ara està jugant el Lluís López,
amb el David, al costat,
i si voleu el Cabrera...
No podria fer l'homenatge,
però deixa'm incidir en aquest...
Jo volia agradar a vosaltres,
del Balomano i del Guardiola i tot això.
L'únic tio que tenien guardiolista,
el Marroca,
el van saber vendre,
i l'Espanyol jugava molt millor sense aquest tio,
que parava el joc completament.
Sí, senyor.
I el Bayern de Múnich,
que és que tenia...
I quan no juga el Marroca no guanyen.
Com està el Lerder?
No, jo volia fer un homenatge al Hockey 1.
A veure, un moment,
tots alhora parlant...
Estava marcat amb el cap.
Això del telèfon 1...
Va.
Això del telèfon 1...
No, el Joan deia que vol fer un homenatge.
El Hockey 1 és destacadíssim.
El homenatge suposo que era aquest,
el del Marroca, no?
Sí, el homenatge.
No, el Hockey Sanjus.
El Hockey Sanjus va tornar a guanyar.
Frente a segons, Joan.
Va guanyar el camp del Manlleu
en partit aplaçat,
que era el líder.
Va guanyar el torder
amb un partidàs a la Bonaigua 3 a 2,
i van com un tiro,
estan a la primera divisió que ve.
A l'hockey lliure està.
A l'hockey lliure està.
Truca al senyor Tomico Llant
que prepari els quartos.
Exacte, exacte.
Espera, ara està liat amb la cavalcada,
deixem-lo.
Ah, i a cavalcada o virtual?
Virtual, virtual.
Virtual.
No, estàtica, estàtica.
A l'hockey costa més.
A l'hockey costa més.
A cavalcada estàtica.
L'estàtica costa més.
Costa molt d'entendre,
d'una cavalcada estàtica.
És clar, cavalcada és tirar.
Ara us ho expliqueu a fora, nois.
Gràcies per venir, Joan, Pol, Carles,
que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Bueno, el Barça Real s'ho s'ha de donar un.
Un a un.
Vinga, va, què veus?
5 a 0, 5 a 0.
5 a 0?
0 a 3.
0 a 3.
Ho sabrem properament.
Adéu, nois.
Adéu.
Doncs bé, fins aquí aquest programa de La Plaça Mireia.
Tornem demà de 5 a 7.
Adéu.
La Plaça Mireia.