logo

La Plaça Mireia

Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com

Transcribed podcasts: 881
Time transcribed: 67d 4h 39m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I don't care if you're here, or if you're not alone, I don't care.
Camila Cabello amb aquest Lier, amb aquesta cançó,
obrim avui el programa de la plaça Mireia, dimarts 26 de gener.
Comencem amb el programa número 686, Capicua.
5 i 10 de la tarda, què tal, com esteu?
Preparats per acompanyar-nos en aquestes dues hores de programa?
Avui, a més, ens fa especial il·lusió perquè recuperem un dels espais
que feia gairebé un mes o una mica més que no teníem.
Estic parlant del primer espai que us portarem per avui,
de pensament modern, amb la Joana Raigon.
Amb ella avui pensarem i ens farà reflexionar, sobretot,
sobre el deure i les ètiques de Can, perdó, d'Emmanuel Can.
Quines ètiques defensava? Ens explicarà la Joana.
Com les justificava, també, i si hi ha algú que a l'època postmoderna
encara segueixi la seva doctrina.
Parlarem també d'aquest Sapere Aude.
Seguirem amb l'espai de podologia.
Ho fem sempre amb la Teresa Montero.
Avui ens parlarà de la malaltia de Sèber,
que causa la irritació al cartílac de creixement del tendor d'Aquiles.
Són paraules una mica tècniques o mèdiques,
però ella ja sabeu que ens explica amb més detall,
entre d'altres, quins factors els provoca
o quina relació té l'aparició d'aquesta malaltia
amb altres patologies, com es detecta
i, sobretot, quin tractament podològic té.
A la segona hora farem el repàs del panorama polític,
panorama també d'actualitat al voltant de la Covid.
Ho fem amb el Joel Reguant.
Avui, entre d'altres temes, ens porta, doncs bé,
la situació i també les dades d'aquesta Covid a Catalunya,
les dimissions també a causa de les vacunacions no autoritzades
per part de diferents polítics o personal administratiu
de diferents comunitats arreu d'Espanya.
Parlarem també de la vacuna de Moderna,
les recomanacions que fa la Unió Europea
davant d'aquestes restriccions per frenar el contagi del coronavirus
i també les eleccions al Parlament de Catalunya,
que de moment sembla que seran el 14 de febrer.
Com es faran?
I per acabar ens tenirem una mica de negre,
perquè haurem de parlar de literatura,
de Llibre Vell, el Bon Consell,
és l'espai que ens porta cada dimarts l'Oriol Saneuja,
com deia, es tenirà de negre,
perquè avui parlarem de novel·la negre.
Ens ubicarem en el Festival de Barcelona Negre,
que s'organitza del 21 al 31 de gener.
Aquest any, òbviament, format online, 100%.
Podeu trobar més informació a barcelona.cat.bcnnegre.
Tot seguit.
Avui parlarem, entre d'altres, d'autors i autores protagonistes,
com, per exemple, la Joyce Carol,
que ha estat la que ha rebut el Premi PP Carballo d'aquesta edició,
Elsa Plaza, Jordi Cussà,
o, per exemple, Emma Ribarola.
Parlarem de diferents autores i autors
relacionats tots amb aquesta Barcelona Negre.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio...
De veritat...
De veritat que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú fa aquesta...
No, no, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
¡Socorro!
Ràdio d'Esbert.
Ara escoltes Ràdio d'Esbert.
Tu no estàs molt fort.
Doncs bé, entrem ara al primer espai.
Ho fem amb la Joana Raygon,
que ja la tenim també a l'estudi de Ràdio d'Esbert.
I la saludem, Joana.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ben tornada a l'emissora.
Sí, sí.
I al programa.
Amb molta emoció.
Jo també feia gairebé...
No, més d'un mes estava recordant jo calculant dates.
Amb els semestrals i tot això...
Clar, època d'estudi i època de dedicar-hi hores, eh, també.
Moltes hores.
Bé, però tot sigui per un futur professional prometador, Joana.
Tornem fort, tornem fort.
Tornem fort, sí?
Sí.
Bueno, amb cant.
Sí, no, clar, crec que és un dels temes que...
Sí, jo vaig dir, ui, això igual és too much.
No, home, no.
No sé.
Jo crec que els nostres ulls ho poden suportar tot.
Jo crec que sí.
Si no, que ens ho diguin.
Exacte.
Cant.
Abans he dit Kent.
No, Cant.
I Manuel Cant.
Què ens explicaràs avui d'ell?
En primer lloc, m'agradaria fer-te una pregunta.
Vinga, la col·laboradora que sempre fa preguntes.
Fa preguntes, sí, sí, aquí.
Per tu, què és el deure?
Què és el deure?
El deure.
El deure.
El deure, sí.
El deure cap a...
O el deure en genèric, eh?
La idea de deure.
Clar, no sé, depèn de cadascú com tingui estructurada la ment i com hagi rebut una mica l'educació, no?
Per mi el deure va molt relacionat amb la responsabilitat.
I a partir d'aquí, suposo que es relaciona amb diferents àmbits, no?
Pot ser professional, pot ser personal, pot ser esportiu, pot ser... etcètera, etcètera, no?
I aquesta responsabilitat té relació amb una obligació o ha de sortir de l'interior d'una persona?
Home, jo considero que ha de sortir de dins, tot i que a vegades tens un deure imposat, no?
Pot ser professional, per exemple, no?
Tens uns deures o tens uns estudis o tens uns exàmens o tens unes certes responsabilitats que vénen de fora, no?
Que potser no les escolleixes tu en aquell moment però que també et toquen fer.
Seria una mica això.
He provat-ho, no, Joana?
Sí, bueno, sí.
Sí, sí.
Seria així.
Però Kant ho faria, segons la seva teorització ètica, una mica més enrabassat.
Seria una mescla de les dues coses.
Seria alguna cosa que s'autoimposa una persona, però que surt de l'interior.
Això pot semblar molt difícil de comprendre, que al principi sí, però això en realitat és molt fàcil.
Kant, en primer lloc, qui va ser?
Va ser un filòsof, professor i científic de finals del segle XVIII i principis del segle XIX.
Llavors, la figura que representa Kant va tenir tanta importància que avui en dia rebem influència de la seva concepció dels drets humans i de concepció de deure.
Llavors, segons la ètica de Kant, que és relacionada amb el deure, amb la capacitat essencial de l'ésser humà, la raó, es va fixar, va fer una mirada al passat sobre totes les corrents filosòfiques i maneres de vida que tenien els antepassats.
I va concluir que quasi totes buscaven un fi, una conseqüència, un contingut moral.
Un contingut moral, això seria com el bé o la felicitat.
Llavors, primer busco aquesta conseqüència per obtindre el bé o la felicitat i després penso l'acte.
O sigui, primer focalitzo la meva atenció a la conseqüència que rebré.
Per exemple, les religions monoteïstes, si jo estimo el bé, a Déu, obting la felicitat o el bé.
O la publicitat, si jo consumeixo, obting la felicitat.
A més, aquesta idea de bé o felicitat està imposada per una gent extern.
D'altra banda, les ètiques formals, l'ètica de Kant, només hi ha solament un pas, l'acte moral, l'acció.
Però aquesta acció, a la vegada, s'adapta a l'imperatiu categòric,
que és aquesta paraula tan rebassada i tan...
Sí.
Però això, que m'estàs explicant una tesis o què?
A veure, explica'ns què és aquest imperatiu categòric.
És com el marc universal del deure.
És a dir, en respectes la dignitat i universalitat humana
i, alhora, es correspon amb la capacitat o facultat essencial de l'ésser humà, la raó.
És el dit popular que seria
no fallis el que no t'agradaria que t'ho fessin a tu.
Llavors, sorgeix del prop individu,
però, a la vegada, amb aquesta obligació de l'imperatiu categòric.
Com havies dit al principi del programa,
això es pot extrapolar al present.
Per exemple, respectar les mesures sanitàries.
Seria una cosa que estaries respectant la dignitat de tots els éssers humans.
independentment que tu siguessis factor de risc o no.
Que això són totes probabilitats.
O sigui, tu pots ser molt jove i no tenir expedient d'enfermetats,
malalties, perdó,
però pots passar-ho a la ment.
Llavors, un exemple que potser és molt curiós,
però molt fàcil d'entendre,
és quan un pare i un fill,
o una mare i un fill, etcètera,
tenen una discussió sobre per què he d'estudiar.
El pare i una mare...
El fill pregunta o es qüestiona per què he d'estudiar.
El pare o la mare dirà,
perquè és pel teu futur.
O sigui, estem assimilant una ètica material.
Estudies per això.
I després, en un moment de la conversació,
canvies perquè el teu fill o fill ja no t'escolta
i dius, ho has de fer per deure.
Llavors, això seria una ètica kantiana.
Aquest exemple és molt xorra, molt xorra.
Però ens amplifica una mica el que estàs explicant, no?
Per entendre-ho.
Que Kant, hora meva, en el seu mentir estaria...
Mare meva.
No, home, no, jo crec que és un bon exemple,
no, per entendre les dues ètiques, no?
Exemple...
Sí, molt xorra, però sí, jo ho vaig entendre així.
Llavors, òbviament, Kant va pensar
que hi ha gradacions.
Per exemple, mentir està malament,
perquè tothom, si mentísim,
seria un caos.
Però hi ha gradacions.
També.
Ara, quina ètica predomina?
Avui en dia, vols dir?
Sí.
Amb una mica les dues, no?
Depèn de l'àmbit, clar.
Depèn.
Com depèn de l'àmbit?
Home, no sé.
Per exemple, en el polític,
quina diries que preval ara mateix?
Quina ètica és la que sobresurt,
més que l'altra?
Uf, uf, uf, uf.
Depèn de la vacunació o per desordre.
Clar, no sé, com a ètica material,
s'entén que tot el que estem fent
és per un bé final, no?
És a dir, l'objectiu final
és que molta població estigui vacunada
per sortir una miqueta d'aquesta situació, no?
I poder viure d'una manera més normal,
més similar abans de l'aparició del Covid, no?
Però, en canvi, l'ètica kantiana, no?
No sé quina seria, en aquest cas.
Aquest deure que tu, com a persona,
nou factor de risc, dius,
jo, si m'afecta a mi, no passa res.
Però penses en la resta.
Els meus avis, la meva família, no?
Ja no en el nivell privat,
sinó en el nivell comunitari.
O sigui, no m'agradaria
que això em passés a mi.
Però, en aquest cas, potser l'ètica formal,
la formal, perdona,
la més kantiana, no?
Seria bastant més la part...
Seria material, sí.
Però més personal, no?
Ja ve de cada individu
que cadascú sigui responsable
cap a aquestes circumstàncies, no?
Això volia dir que,
mentre que Kant estableix l'imperatiu
categòric,
en l'ètica
d'avantpassats,
en materials,
està l'imperatiu hipotètic.
Una màxima totalment subjectiva.
Jo faig això perquè em beneficia.
Busco la conseqüència.
Llavors, ara,
segons Lipovetsky,
un reconegut sociòleg
i filòsof,
va afirmar
que nosaltres
veiem molta influència
del llit epistemològic
del segle XVII i XVIII.
Això què és?
Aquest llit epistemològic
amb Descartes i Hume,
que van ser filòsofs
que van replantejar
podem conèixer el món,
el coneixement té límits,
l'ésser humà té límits per conèixer,
els sentits, la raó,
aquest dubte metòdic...
O sigui, resumint,
es van plantejar
tenim el món,
però l'ésser humà
ho pot conèixer
amb complexitat
i van concluir que no.
Llavors,
el Hume,
que va ser un filòsof escocès,
va establir
davant d'aquesta sorpresa
a concluir
que el ser humà
no podia conèixer el món
amb la seva complexitat,
va dir
que ell establiria,
el ser humà
tenia un criteri emotivista.
És a dir...
Un criteri com?
Emotivista.
Perdó,
amb les caretes que no...
Tranquil,
emotivista d'emoció?
Sí, sí.
Ah, d'emocions.
Sí,
el nom no té molt misteri.
Emotius emocionals.
Basat en les emocions.
Sí.
O sigui,
estableixia
una relació
en què
això,
aquest peluig
que tenim a la ràdio.
Com es diu?
El Quentin Gatantino.
Sí.
Molt bon, no?
Sí, sí.
Va ser per sortatge
i tot que li vam parlar.
Estaria molt orgullós.
Que molt,
de veritat.
O sigui,
si això
em resulta agradable,
ho
ho assimilo
amb la idea
del bé.
Si això
em resulta desagradable,
no ho dic
que és el mal.
Llavors,
això seria molt subjectiu
perquè és dir
és bo
perquè ho desitjo.
Llavors,
la societat postmoderna,
segons aquest actor
molt reconegut,
diu
que rep
molta influència d'això.
Segons Lipovetsky, no?
Sí,
segons Lipovetsky.
Però clar,
també quan tu associes
una cosa a un bé
és perquè tu la relaciones
amb altres,
que també estan associades
a aquest bé,
al peluix,
aquest en concret,
per exemple,
igual et recorda
quan érits més petita
que tenies peluixos,
o el que sigui,
i llavors et porta un bon record
i ho associes a un bé,
no?
És a dir,
també tires la memòria.
A un bé, però estem
sense que estigui content.
Referint-nos
al bé ètic,
no al bé de sensació.
Llavors,
aquesta sensació
es correspon
amb el deure.
O sigui,
això
em resulta,
a veure,
potser l'exemple
ha sigut una mica xorra.
Potser que en un altre,
si veus?
Però,
per exemple,
jo assimilo
que he menjat xocolata,
és bo per mi,
o sigui,
em causa una bona sensació.
A mi també,
sí, sí, sí.
Sí.
Llavors,
ho faig,
però clar,
si ho fas,
molt seguit,
això es pot transformar
en una cosa dolenta,
no?
Llavors,
aquesta assimilació
del concepte d'haver
amb la sensació
que tu tens
d'agradable.
Llavors,
Lipovetsky,
en el seu llibre,
apela
a aquest deure rigorista,
constant,
incondicional,
de Kant,
i ho contraposa
amb el deure
ocasional,
segons ells,
i incondicional.
Però,
en resum,
rebem influència,
està clar que rebem influència
d'aquests dos autors,
o sigui,
de Kant,
Hume,
hem de ser conscients,
però,
com deia Kant,
i has dit molt
acertadament
al principi del programa,
sapere,
aude.
Aquesta expressió,
locució latina,
ja va ser utilitzada
en el seu passat,
però Kant
la va
popularitzar
en el seu moment
una altra vegada,
i aquesta,
la traducció literal
seria
atreveix-te
a saber.
Llavors,
en aquesta secció,
això està perfecte.
I l'hauríem de dir així,
no?
Sapere aude.
No ho sé,
com vulgueu.
Igual fem un plagi una mica de sèrie,
no?,
de Merlí,
la segona part,
que es diu així.
Però l'hi podem dir,
igualment.
Sapere aude.
Llavors,
és molt important saber,
però aquest saber,
hem de reflexionar sobre aquest saber,
i donar-li forma,
i actuar,
com va fer Kant,
en tots els àmbits de la vida.
En el seu cas,
el deure.
Perquè Lipovetsky,
no?,
és modern,
estic veient.
Sí,
és modern.
Van aixer el 1944,
per tant.
Sí,
de l'època,
fa reflexions sobre l'època,
pues moderna.
Té molts llibres,
l'època del vacío,
el crepúsculo,
el deber,
que allí,
si algú està molt interessat,
pot veure
i reflexionar
que pot estar d'acord
o no.
Però ell té
moltes proves.
I és dels que més,
o un dels autors
o dels filòsofs
que més ha continuat
amb aquestes teories,
o almenys que més ha continuat
investigant-les,
m'imagino.
Sí.
Com sociòleg que és,
sí.
Que afecta la societat
i tot això.
Coses,
no sé,
per mi interessants.
No sé per la nostra audència.
I tant,
molt interessants.
Saperè Aude,
no sé si tu consideres,
Joana,
que tenim
un màxim
de coneixença,
un màxim
d'atreviment
a conèixer,
si l'ésser humà
té un límit
a conèixer,
com es qüestionaven
també Kant
i els seus col·legues.
Kant?
A veure,
el gir epistemològic
de les cartes de Hume
és molt acertat,
perquè,
biològicament,
l'ésser humà,
perquè existeixen
els estereotips,
no els estereotips socials,
sinó els naturals,
perquè l'ésser humà
necessita una esquematització.
com es deia això?
Bé,
no me'n recordo el nom,
però el nostre servei,
el nostre organisme,
necessita fer com
camins molt ràpids
per evitar
l'accés d'informació
que té
al seu...
Al seu voltant.
Al voltant.
Sí, sí.
O sigui,
això no vol dir
que
diguis
no puc conèixer el món,
no m'interesso pel món.
perquè
l'ésser humà,
una de les seves qualitats,
i ho vam dir
en les sessions
anteriors,
que
una de les seves
capacitats
naturals,
a part de
d'estimar
o mostrar
el seu amor,
és
estimar el món.
O sigui,
interessar-se
pel món.
Que això
és impossible.
Per exemple,
tothom
aprèn
alguna cosa.
O sigui,
és impossible
que no aprenguis
cosa dolenta,
bona,
d'ésser humà,
la seva naturalesa
és per
aprendre
en altres coses.
I els dimarts,
Joana,
ens fas
reflexionar
i aprenem
també,
gràcies a
aquestes qüestions
que ens portes.
Saperè Audi
crec que és un bon nom
per aquest espai,
tot i que
pensament modern
també m'agrada
força
i engloba molts temes,
no?
Sí.
Com aquest
o d'altres
que també ens vas portar,
ara queda raro,
però l'any passat,
que va ser el 2020
que vas començar
també aquí l'espai.
Doncs el dimarts vinent,
Joana,
ens segueixes portant
altres temes
que ens facin reflexionar,
ja siguin
qüestions filosòfiques.
I reflexionem tots junts,
que jo tampoc no...
O sigui,
dic coses,
però també m'agrada
escoltar la resta
i els autors
i d'altres.
I escoltar-ne tu també.
Doncs mira,
gràcies,
Joana,
a mi m'agrada
escoltar-vos a vosaltres.
Doncs Joana,
gràcies per passar per aquí,
de nou ben tornada al programa
i ens veiem el dimarts vinent
per seguir parlant
d'altres qüestions
d'aquest tema,
del pensament modern.
Vale,
adeu,
que vagi bé.
a
Fins demà!
Doncs bé, encara que queden poques entrevistes de la campanya sense anar més lluny,
si no vaig mal equivocada un parell de setmanes, encara ens en queden algunes.
Així que avui escoltem a la Teresa Hernández, deies dissenyadora gràfica de 3 disseny.
Fem una breu pausa i som-hi amb aquesta entrevista.
Ràdio d'Esvern 98.1
Sense anar més lluny, un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just
amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Doncs bé, avui som amb la Teresa Hernández, ella és dissenyadora gràfica de 3 disseny.
La saludem. Hola, Teresa.
Hola, què tal, Mireia?
Què tal, com anem? Escolta, Teresa, parlem amb tu avui precisament per conèixer una mica els serveis que ofereixes com a dissenyadora gràfica.
Explica'ns una mica en quin camp treballes i quins serveis pots oferir.
Doncs bé, com t'ho dius, soc dissenyadora gràfica i, bueno, puc dir que tinc una llarga trajectòria.
Vaig començar a treballar amb un equip de disseny que el 2010 es va veure abocat a tancar degut a la crisi econòmica
i, a partir d'aleshores, em vaig establir pel meu compte, em vaig establir a casa i em vaig muntar un petit estudi.
Però el que fa als serveis que ofereixo, toco una mica tota la especialitat del disseny gràfic.
O sigui, des de la identitat corporativa, la creació de marca i logotips, sempre tenint en compte les necessitats pròpies de cada client.
i, doncs, aquí entraria el que és la papereria corporativa, elements corporatius i elements de comunicació a la pròpia empresa.
També treballo dins del món editorial, dissenyant catàlegs, dissenyant i desenvolupant catàlegs, publicacions diverses, capelleria, polletons, flyers, etc.
Després, també treballo campanyes publicitàries i de comunicació per empreses o per entitats o ajuntaments, etc.
I he col·laborat, també, amb projectes de senyalització, packaging.
Actualment, clar, amb el canvi, també, bueno, ja des de fa uns anys, no?, m'he introduït en el disseny de les webs, no?,
tocant el que és tema de disseny, no?, de programació.
O sigui, col·laboro amb programadors i, aleshores, també puc desenvolupar banners i productes digitals per les xarxes, etc.
Sí, una mica...
Déu-n'hi-do el ventall d'oferta.
Sí, sí, sí, sí, molta cosa.
I d'ençac ha començat, també, la pandèmia, ens hem vist obligats, molts de nosaltres, a canviar la manera de treballar.
No sé si, en el teu cas, també has hagut d'adaptar-te o canviar alguna metodologia de feina.
Sí, bueno, en quant a l'adaptació, mira, com que estic treballant des de casa, des d'un inici, o sigui, des dels 2010,
una part gran de la meva feina es basava en la col·laboració com a freelance amb diferents agències de comunicació d'estudis de disseny.
Ja em vaig haver d'adaptar en aquest moment, saps?
O sigui, ja porto molt temps acostumada a treballar a distància i, bueno, a fer trucades, videotrucades i reunions per ordinador, no?,
però no em vaig.
O sigui, que en aquest cas no m'he tingut d'adaptar massa.
El que sí que he notat, doncs, que ha hagut un increment molt elevat, doncs, de les videotrucades, videotrucades, reunions, i...
O sigui, abans en feia, però ara molt més, inclús amb els clients, no?,
que abans potser era més, doncs, amb les agències que col·laborava, no?
També, d'alguna manera, també, o sigui, aquest temps m'ha permès fer reunions presencials, evidentment, no?
Si érem poques persones i tant amb clients com amb proveedors, i, bueno, amb totes les mesures de seguretat, no?, amb esquetet, de distància i tot això.
O sigui, tampoc ha sigut un gran canvi per mi, no?
I en quant a aquest comerç de proximitat o serveis de proximitat, comentaves, no?, que potser has tingut una miqueta més de demanda, potser, de persones d'aquí, no?,
perquè, degut a confinaments municipals o comarcals que han anat fluctuant, probablement les persones han hagut de recórrer, no?, a serveis d'aquí, del poble.
En el teu cas, o has notat, d'alguna manera, que hi havia més persones s'enjustenques o del Besiobregat que et venien a demanar els serveis?
M'he notat, però no puc fer com un increment, he notat algunes emprenedories, no?, de gent que vol iniciar nous negocis, no?,
inclús en aquesta època, no?, que intenta, que intenta, doncs, muntar un negoci, no?, i, no, bàsicament també, doncs, és molt al boca a boca
i una mica he mantingut els clients que tenia sempre, no?, que poden ser de la zona o d'altres parts de Catalunya,
inclús d'altres comunitats de l'Estat, no?, com si haguéssim.
El que passa, clar, que aquest any per mi ha sigut difícil, no?, difícil perquè he notat una baixa important
i, per tant, degut a que alguna de les meves col·laboracions eren com a freelance, val?, com a freelance amb agències de comunicació
o estudis de disseny, llavors, clar, aquestes també s'han vist molt afectades per la crisi,
amb la qual cosa, doncs, en alguns casos, doncs, han prescindit els meus serveis, no?, com si haguéssim.
S'han anat fent ells i, aleshores, doncs, m'he notat, no?, i també he tingut la mala sort
de que un dels clients potencials que tenia a propi, doncs, també s'ha vist afectat
per la crisi econòmica, no?, del Covid i, per tant, els encàrrecs ja també s'han reduït,
igual que s'han reduït preus, o sigui que sí que veig que hi ha esperances de gent
que volen prendre, no?, i tal, però, però, bueno, que per mi aquest any,
doncs, ha sigut una mica negatiu.
Per acabar, Teresa, indica'ns on et podem trobar, ja sigui a xarxes o web,
si hi ha algú que vol els teus serveis.
Sí, doncs, mira, diré el que és la pàgina web, és tot les tres doves obres,
tresdisseny.com, i Instagram és arroba tres guiobach disseny.
Doncs ja sabem on trobar-te també, Teresa, gràcies per atendre'ns a mi,
i esperem que vagi molt bé i que a poc a poc vagi recuperant una mica la cartera de clients, també.
Sí, sí, sí, estem una mica així al peu del canó per tal de començar un nou any
i que faci tot això d'un 2020.
Doncs que vagi molt bé, Teresa.
Molt bé.
Gràcies.
Moltes gràcies, eh?
A tu.
Adéu, adéu, adéu.
Sense anar més lluny, un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just.
Amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Que no t'enganyi, no ho tens tot a dos clics, ni a cinc quilòmetres.
Ho tens a quatre passes, sense anar més lluny.
Un dimarts, un dimecres, un dijous.
Surt, busca, tria, regala, sorprèn, tasta, olora, emprova, conversa.
Descobreix un nou racó i, quan ho hagis fet, descobreix-ne un de nou.
El del teu carrer, el de la cantonada, on t'assessoren del que et queda millor,
on t'ensenyen idiomes, sempre, en les millors mans.
Sense subscripcions per un tracte prime.
Sense algoritmes per saber el que t'agrada.
Sense agafar el cotxe.
Encantats de conèixer-te i de tornar-te a veure.
Tot el que necessites, quan ho necessites, i al costat de casa.
Sense anar més lluny.
Comerç i serveis de Sant Just.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out, l'swood jazz, el funk, el sol,
o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
I don't, my love.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
La música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Socks de conèixer-te set on,
el enigma de l' controversy.
S2015.
Fins demà!
Fins demà!
Pues por aquí es muy bien, bueno, bien, con sol, poco a poco no parece que se va quitando el frío.
Tenemos una, eres nuestra corresponsal meteorológica de la Plaza Maragall, Teresa.
Hombre, y aparte yo ahora os digo que están los niños por ahí todavía, bueno, ahora ya se han ido bastante, pero estaban jugando aquí hace un ratito.
Y eso es que le da vida a la plaza, porque si no tú me dirás.
Sí, pues sí, me lo puedo imaginar. Tienes buenas vistas además desde ahí, con ese espacio de juego, ¿no? O sea, es una zona transitada.
Me entretengo bastante, bueno, tampoco es que me dedique a mirar por la ventana, ¿no? Pero las veces que salgo por los pacientes y tal, pues puedo mirar.
Entre pies sales a mirar.
Claro, para que si se hace la tarde más amena.
Eso es. Y también se hace más amena, pues haciendo el espacio en el programa.
Por supuesto, ya deseando que desde la semana pasada diga a ver cuándo me toca.
Te toca hoy, mira, justo ahora te toca visita, te toca revisión, Teresa. Vamos a revisión de temas de podología.
Venga, vamos con esta enfermedad de Sever, o tiene otro nombre, ¿no? A ver si lo pronunció bien, que es apofisistis calcánea.
Eso es. Es además una enfermedad que se da bastante en niños.
Que siempre estoy a veces hablando como muy metida en adultos y también me gusta de vez en cuando meter algún tema de niños,
que también para los papis que nos puedan estar escuchando, pues que la puedan ver o la puedan diagnosticar o decir,
oye, a mi hijo, ¿qué le pasa? Que se queja de esto mucho.
¿Y qué es?
Y, mira, pues la enfermedad de Sever es una inflamación por la atracción excesiva del tendón de Aquiles sobre el núcleo secundario del calcáneo.
Antes de explicaros esto, tenemos que entender que todo lo que es, que cuando estamos creciendo, hay los huesos largos sobre todo,
y el calcáneo también le ocurre que tiene como dos núcleos de crecimiento.
Entonces, esta enfermedad pasa porque, o sea, todas visualizamos el calcáneo, ¿vale? Pues hay.
Bueno, a ver.
A ver, el calcáneo.
Yo no lo visualizo ahora.
A ver, ¿cuál sería?
Pues esa es la parte donde va el tacón, ¿no? Donde va la zapatilla, la parte trasera.
Vale.
Esa es la parte del calcáneo, lo que sería el talón.
¿Vale? Pues esa parte de ahí, sabemos que ahí tenemos, empieza la inserción del tendón de Aquiles, que es los gemelos.
Eso también, ¿vale? Lo ubicamos.
¿Vale? Entonces, ¿qué es lo que ocurre? Que este hueso tiene dos núcleos de crecimiento,
que hasta que no llegamos a una edad no se fusionan.
Entonces, los niños que practican muchísimo deporte, y claro, hacen una atracción excesiva a nivel del tendón de Aquiles,
provoca que haya como una irritación.
Y como encima el hueso no está unido, pues es como si estuviéramos tirando de una parte del hueso hacia arriba.
¿Vale?
Es una irritación del calcáneo de crecimiento.
Pero que forma...
Del cartílago, perdón, que lo he dicho mal.
Como si fuera un tirón, ¿no? O algo así.
Para que me entendáis, es como si tú estuvieras tirando de una parte cuando no está unida.
Vale.
¿Vale? Entonces, por eso además se da mucho... En niños, repito, que hacen mucho ejercicio.
Si no, es más complicado que pase.
Te llaman al timbre.
Sí, necesito dos segundines.
Vale, tranquila.
Doncs bé, ja sabeu que són coses del directe.
La Teresa està a la clínica, per tant, ens està tenint en directe
i pot ser que a vegades això, que hi hagi algú que piqui la porta.
Com ens estava explicant ella, estem parlant avui d'aquesta malaltia de sever
o també té aquest nom, a veure si el pronuncio bé,
Apofisistis calcània.
Ens ha explicat una mica en què consisteix, sobretot, que es troba
o que acostuma a aparèixer en nens o en infants.
Ens explicarà ara, a veure si podem tornar a parlar amb ella,
per què apareix i com es pot tractar.
Val, doncs ara sí que la tenim.
De fet, Teresa, crec que estabas hablando i no te estava escuchando.
Dinos ara si que te escuchamos todos.
Nada, que os estaba diciendo que sí, que mira que jo me intento meter aquí
para que no me vean, pero es una zona transitada y la gente llama el timbre.
Pero bueno, que está bien también, que eso quiere decir que se quieren ver los pies,
así que genial.
Totalmente.
Siempre que tenemos espacio no es por nada, pero siempre pica alguien,
no será por, no sé por qué será, te traemos buena suerte.
¿Por qué?
Porque me dais buena suerte, cada vez que hacemos el espacio viene más gente,
por eso, todo está fantástico.
Hablamos de esta enfermedad de sever, nos has contado sobre todo que aparece en niños,
cuando son más jovencitos, que está relacionado por el tema también del deporte, ¿no?
Nos hemos quedado un poco por ahí.
Sí, simplemente quería, os estaba recalcando que es una enfermedad que aparece, ¿no?
Porque como el calcáneo todavía no se ha fusionado los dos núcleos de crecimiento,
es más probable que cuando el tendón traccione de tanto ejercicio,
pues como que estabas diciéndome tú como si fuera un tirón.
Más o menos, no es exactamente eso, pero para que os hagáis como la idea de que está todo muy traccionado
y además va mucho cuando hay acortamiento de la musculatura posterior de la pierna.
Pero para ir entendiéndolo un poquito mejor, os iré, vamos a mirar ahora qué factores, ¿no?
O sea, qué factores hacen que esta enfermedad pueda aparecer, ¿no?
Y uno de ellos es el crecimiento de los huesos de la pierna, pero cuando ocurre que el hueso,
o sea, sabemos que tenemos huesos y músculos, pues hay veces que el hueso crece,
pero el músculo no se ha desarrollado.
Entonces provoca que haya una mayor tensión en el gastronomio
y que haya esa irritación a nivel del talón.
Porque está todo unido, es toda la parte posterior de la pierna, toda esa musculatura.
Si lo que hace es como un palo, ¿no?
Si tú cogemos un palo y le atamos dos o como una goma a ambos lados y crece el palo
y la goma no, ¿qué es lo que pasa?
Que está todo como más estirado, ¿no?
Provoca esa atracción.
Exacto.
Pues este es uno de los factores por lo que puede aparecer esta enfermedad.
También aparecen niños que tienen pie con puente,
en niños también que padecen obesidad,
o en pacientes que tienen traumatismos repetitivos en la zona.
Vale.
Puede ser, yo que sé, el típico deporte de impacto
que está todo el rato dando el mismo impacto en el mismo lugar.
Sí.
Puede ser, por ejemplo, el tema de fútbol.
Muchos niños que hacen fútbol le puede aparecer esta enfermedad.
a la patología.
O sea, que puede ser que los niños o niñas que en este caso
hagan más deporte o de este estilo, ¿no?
Deportes de este estilo o con estas características,
puede ser que sean los más propensos a tener esta enfermedad de sever.
Exacto.
Gente que, eso, como vemos, tema de deporte,
tema de traumatismo siempre repetitivo en la zona,
que niños tengan obesidad o que tengan un pie con mucho puente.
Aparte de lo del crecimiento, que ya lo he comentado, para repetirme.
¿Y a nivel de síntomas, qué es lo primero que aparece para si,
bueno, si hay algún padre o madre que pueda detectarlo,
cuando el niño quizás se queja o cuando tiene dolor ahí, en esa zona?
Pues lo que provoca todo esto,
sobre todo lo más llamativo, es que el niño tiene cojera.
El niño empieza a cojear,
el niño cada vez que está realizando más actividad más le duele,
total que tiene que parar de hacer el ejercicio.
Cuando descansa le mejora la sintomatología,
tiene como una pequeña inflamación o irritación a nivel de talón,
o sea que se toca en la zona y le molesta.
Normalmente suele ser una patología que se da en ambos pies,
pero siempre comienza más en uno que en el otro.
Y suele darse también en niños que aparece entre los ocho y los quince años,
a los quince ya es cuando más o menos catorce, quince,
el centro de desificación se ha cerrado y la patología desaparece.
Y también en niñas,
suele aparecer más en niños que en niñas.
Tiene mayor prevalencia en niños que en el sexo masculino
antes que en el femenino.
¿Esto es por algún tema, no sé, científico o científico
de diferenciación de un cuerpo del otro, de niños a niñas?
No se sabe exactamente porque yo creo,
que no tanto ahora, pero más en mi época,
que es cierto que como que los niños los metían más a deporte de impacto.
Yo creo que puede ser que la prevalencia se haya visto,
que la enfermedad haya nacido más en niños.
Pero que realmente no es porque a uno le crezca
el centro de desificación antes, ni menos, ni nada.
Es más, las que suelen dar el estirón antes
suelen ser las niñas, en esas edades.
Pero sí es cierto que esta patología en concreto,
pues los niños suelen padecerla más,
según los estudios que se han realizado.
Y en cuestión de diagnóstico,
que siempre comentamos también cómo se diagnostica en este caso.
En este caso, lo que se suele ver,
lo que, bueno, sobre todo si no vienen directamente a podología,
se van a médicos de cabecera, ¿no?, a pediatras,
se suele mandar una radiografía lateral del perfil del pie.
Entonces ahí se verá cómo lo que es el calcáneo está separado, ¿vale?
Y en la parte de la zona más exterior,
o sea, más tocando lo que nos podemos...
A la parte del perfil, para que me entendáis,
se ve como más blanquecina
o un poco más aumentada de lo normal.
Entonces, se puede diagnosticar a través de radiografía.
La ecografía, también se están haciendo estudios
y se está diciendo que se puede hacer de forma...
sin radiar al paciente.
Ya sabéis que los rayos X tampoco es que son muy buenos.
Entonces, la ecografía, ya que no es invasiva,
pues intentar hacer los diagnósticos con este aparato,
mejor que con el rayo.
Lo que es el tema de...
Cuando vienen a consultar, los niños...
O sea, ¿sabes que pueden ir por ahí los estudios?
Siempre por lo que nos cuentan los padres.
No es que el niño ha dejado de hacer deporte
porque le duelen mucho los talones,
porque está cojeando bastante,
porque me anda de puntillas.
¿Sabes?
Son las típicas cosas que sabes que van a estar relacionadas
con esta enfermedad.
No es que tú veas nada notorio.
A veces sí es cierto que cuando tocamos los talones
a ambos lados, le puede provocar un poco de dolor.
Pero que no es como la típica, yo que sé, por ejemplo...
Voy a poner el mismo ejemplo que hacemos otras veces.
No es lo mismo que tú veas en la uña que tienes algo
y puedas pensar que es un hongo.
¿Sabes?
Siempre va a ser más por el tema
de lo que nos dicen los pacientes.
En este caso, el niño o los padres.
¿Y se puede confundir con alguna otra...?
¿Los síntomas pueden ser similares quizás a otras
que te puedan inducir a que sea otra patología
y no esta enfermedad?
Puede verse con otro tipo de patología
a nivel que pueda ser una tendinitis,
a nivel de la quiles, una bursitis,
más de la zona.
Pero también tengo que decir que por las edades de los niños
es más complicado, o facitis, ¿no?
Es más complicado que se dé este tipo de enfermedades,
bueno, de síntomas.
Ya hemos hablado muchas veces de lo que es de la facitis
y se da siempre en personas más mayores.
La tendinitis más de lo mismo, a no ser que hagas un ejercicio
que puede pasar, ¿eh?
Pero que no es habitual.
¿Y cuál...?
Perdón, te he cortado.
No, no, no, dime, dime.
No, iba a decir, ¿cuál es el tratamiento?
Cuando ya habéis hecho el diagnóstico,
ya sabes qué es esto, ¿no?
El paciente reúne las características
de mostrar qué es esta enfermedad severa.
¿Cómo se trata?
Si tiene solución, entiendes.
Pues el tratamiento, como siempre,
va a tener diferentes pasos, ¿no?
Ya hemos dicho que el tratamiento conservador
no quiere decir que solamente hagamos, por ejemplo,
unas plantillas y no tengamos que utilizar
otras herramientas.
Entonces, lo que se suele hacer en la patología,
primeramente, es reposo de las actividades deportivas,
se pueden empezar a hacer antiinflamatorios orales,
por ejemplo, un par de semanas,
poner frío en los talones,
sobre todo, importantísimo, estiramiento
a nivel de la musculatura posterior de la pierna.
Bueno, se le dice a los padres o a los niños
que evitar el tema de los zapatos planos,
siempre que vaya con una parte,
en la parte trasera, que tenga un pelín de talón.
Sobre todo, ortesis plantar, es las plantillas,
que lo que va a hacer es que te recoja bien el talón
para ayudar a que esos dos centros de dosificación se unan.
Y también, por otro lado, también se suelen recomendar taloneras.
A mí no me gustan tanto,
pero estaría indicado para el tipo de tratamiento.
Y lo importante de todo esto es que es una patología que no es grave,
más bien es molesta, ¿no?
Porque, claro, hace que durante el ejercicio les duela y tal,
y es una edad que te apetece hacer mucho ejercicio.
Además, si juegan a fútbol, hacen sus partidos y tal.
Entonces, que los padres no se preocupen porque no es nada que sea grave,
más bien es algo molesto.
Lo importante es que el padre en la consulta entienda la patología
para que luego, cuando al niño se le queje,
claro, se quese por el dolor que tiene,
que sea capaz de poder llevarlo.
Porque hay veces que hay niños que sabemos,
que es la misma que dice que me duele, me duele, me duele.
Y hay veces que si no lo entendemos que es lo que le pasa al niño,
pues ya se vuelve un poco estrés para todos.
Ya.
Lo importante es que lo entiendan, ¿no?
Que para eso cuando me lo ibas a consulta se os explica todo bien.
Y nada, y que no es nada grave.
Y que en cuanto el niño cumpla 14, 15 años
y ese centro de dosificación se funcione,
la patología desaparece, o sea, la enfermedad.
No es algo que vaya a tener de por vida el niño.
Encima, como ponemos en los diferentes tipos de tratamientos,
pues suelen mejorar y no suelen quejar de tanto.
Vale, o sea, que es algo que poco a poco, ¿no?,
se va curando, para entendernos.
Se irá tratando, o sea, se trata
y poco a poco mejorarán los síntomas,
que al final es lo que se hace con el tratamiento,
que la persona no tenga dolor
y en cuanto este hueso se fusione,
porque se tiene que fusionar, al igual que otros,
también les pasa mucho a los dedos del pie,
igual que a la tibia, peroneos, a todos,
lo que son más tirando a hueso largo y tal,
que tienen dos centros de dosificación,
se tienen que cerrar.
Además, no sé si habéis visto alguna...
Bueno, es que me queda un minuto.
Sí, menos, menos.
Por eso, así que lo dejo,
porque me va a esplayar y no me da tiempo.
Uy, qué lástima.
Vas a decir, el titular, ni que sea.
No, lo del tema de los centros de dosificación,
que cuando haces una radiografía
puede ser que se vea que no están cerrados.
Se ve muy bien cuando haces una radiografía a un niño.
Vale, ahora sí, el titular hecho.
Teresa, muchas gracias por traernos un tema más,
una semana más también,
para entender un poco el mundo de la podología.
En este caso, esta malaltía,
la farmata de Asever.
Y el martes que viene seguimos hablando contigo.
Que tengas buena semana.
Pues hasta la semana que viene.
Un abrazo.
Y acaban de picar al timbre.
Adiós.
Sí, hasta luego.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
acaba d'explicar fa molt poca estona
la remodelació que ha fet el seu govern
amb l'objectiu que Salvador Illa
sigui i pugui ser candidat del PSC,
del Partit dels Socialistes, a la Generalitat.
Madrid, Caterina Carmany.
I tal com s'esperava Kilian,
Carolina Darias serà la nova ministra de Sanitat
i Miquel Iceta, líder del PSC,
agafarà la cartera de política territorial.
Pedro Sánchez assegura que confia plenament
en aquests nous ministres
i Iceta n'ha destacat el caràcter de consens.
Miquel Iceta és la persona que encontrarán
declinando todos los verbos con ese prefijo.
cooperación, colaboración, coordinación, co-gobernanza.
Miquel Iceta es un hombre de acuerdo
y también de concordia.
Ha estat una declaració curta
de poc més de cinc minuts
per anunciar que Sánchez ha qualificat
de retoc mínim, el just i necessari
per cobrir la sortida de Salvador Illa
de qui n'ha destacat la capacitat de diàleg.
Caterina Carman, Catalunya Ràdio, Madrid.
Notícies breus, Gerard López.
L'increment de la mortalitat a Catalunya
i el conjunt de l'Estat el primer semestre de l'any passat
va ser el més elevat registrat mai des de la Guerra Civil.
Segons dades provisionals del primer semestre
publicades per l'Institut d'Estadística
i coincidint amb la primera onada de coronavirus,
la mortalitat va augmentar, en el cas de Catalunya,
a prop d'un 32%.
El conjunt de l'Estat, les defuncions,
van pujar un 20%.
El director del Centre d'Estudis Demogràfics, Albert Esteve,
ha precisat en una entrevista a Catalunya Informació
que un increment tan elevat de la mortalitat
no es donava des de la guerra del 1936.
Un augment d'aquesta magnitud
probablement ens hauríem de portar a la guerra civil.
No crec que hi hagi un episodi aquí a Espanya
d'una sobremortalitat tan alta
d'un any respecte a l'anterior.
La cancel·lera alemanya fa una crida
a un repartiment just arreu del món
de les vacunes contra la Covid-19.
Sentim Angela Merkel a la seva intervenció
al Fòrum Econòmic de Davos.
Els diners són una cosa,
però una altra, per descomptat,
és la disponibilitat de la vacuna
en temps d'escassetat.
I això va de distribució justa
i no de diners.
Les agències de viatge catalanes
donen per perduda
la campanya de Setmana Santa d'enguany
a causa de la pandèmia.
En una entrevista a Catalunya Informació,
el president de l'ACAVE,
l'Associació Corporativa d'Agències de Viatges Especialitzades,
Martí Serrater,
ha explicat que en el millor dels casos
només viatjaran turistes nacionals
que es desplaçaran pels seus propis mitjans.
Quan es recuperi el sector,
que nosaltres creiem que serà el següent semestre del 2021,
la Setmana Santa,
que el d'abril la donem pràcticament per perduda,
pot ser que si s'arregla la situació dintre del país,
que hi hagi una reactivació de turisme nacional,
perquè ja sabem que el turisme nacional,
els desplaçaments són bàsicament en cotxe.
A l'Índia, milers d'agricultors
han trencat el cordó policial amb els seus tractors
i han ocupat el centre de Delhi
per protestar contra la reforma agrària del govern.
Embolcallats amb la bandera Índia,
molts camperols han escalat l'històric Fort Vermell,
l'indret on els presidents de la república
fan el discurs de la Diada Nacional.
Una antiga quadra d'animals en un poble de muntanya
s'ha transformat en una de les llibreries més grans del Pirineu.
Ara ens ho expliquen.
Alins, Eloi Barrera.
Bona tarda.
La Marxell Alvarez va concebre aquesta llibreria
durant el confinament.
Ara ha deixat la ciutat,
ha restaurat la casa on va viure la seva avia enmig del Pirineu
i l'ha convertit en una llibreria
amb un mili d'exemplars
centrats en la natura, els viatges i el món rural.
I bé, teníem aquesta casa
que ha vistat una antiga corda de vaques
i vaig pensar, doncs la refem
i muntem una llibreria
perquè sentia que hi havia una necessitat
que faltaven llibres.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, Alins.
Esports, Jordina Tarré.
El Barça de bàsquet rep el genit de Sant Patersburg
que a les 9 en partit d'Eurolliga
s'enfronten al primer contra el tercer
de la màxima competició europea
a visitar el Palau l'extècnic
Blaurana Xavi Pasqual
que en declaracions d'aquesta emissora
considera el Barça favorit a guanyar l'Eurolliga.
A l'Eurocup, a tres quarts de nou,
la penya rep el Mònaco.
Els vert i negres busquen el liderat del grup.
En futbol, el Girona rep a les 9 al Vilareal
en partit dels vuitens de final de la Copa
amb les baixes de Juanpe, Luna i Terrats.
El Barça Zenit, el penya Mònaco
i el Girona Vilareal
els podeu seguir en transmissió
que en farà el tot gira
quan faltin cinc minuts per tres quarts de nou
al web i l'app de Catalunya Ràdio.
Avui també juguen altres partits de Copa
a les 7 al Valladolid Llevant
i a les 9 al Betis Reial Societat.
Messi serà la principal novetat del Barça
per al partit de Copa de demà
al camp del Rayo Vallecano,
tot i que Koeman no ha aclarit
si l'argentí serà titular.
Desti, Sergi i Roberto són baixa
perquè encara no estan al 100%.
La junta gestora del Barça, per cert,
està reunida per decidir
la data de les eleccions
que en principi es mantindrà
per al 7 de març.
També ha de decidir si cal ampliar
el nombre de seus electorals,
com s'ha de definir la logística
per activar el vot per correu.
El Barça de futbol sala
ha estat escollit el millor club del 2020
amb Ferraó com a millor jugador
i Andreu Plaza com a millor tècnic.
I tornant al bàsquet,
aquesta hora acaba de començar
el Murcia-Baxi-Manresa
pendent de la 18a jornada
de la Lliga CB
i a la Lliga Femenina de Bàsquet.
Benvivre,
cadir la seu,
a dos quarts de vuit.
Fins aquí,
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
us informa l'UAL-OPF.
A causa de la pandèmia de la Covid-19
i les restriccions que s'han derivant,
hi ha hagut un augment de visitants
al parc de Collserola.
Les limitacions perimetrals
han fet tan bé
que el nombre de ciclistes
que el visiten
hagi crescut.
És per això
que des de les xarxes
de gent rural
s'ha recordat
la normativa ciclista del parc.
Així doncs,
recorda que és prohibida
la realització de curses
en bicicleta
o practica el ciclisme
de competició
dins del parc.
La velocitat de les bicicletes
està limitada
als 20 km per hora
i la seva circulació
només es pot dur a terme
per camins i pistes
de 3 o més metres d'amplada
i pel recorregut
senyalitzat
de tal efecte.
També pels camins
que formen part
de l'anomenada
xarxa viària bàsica
de prevenció d'incendis
en nomenclatura i número.
Per últim,
s'expressa la prohibició
de circular en bicicleta
per curriol,
rieres,
camps a través
i camins d'amplada
inferior a 3 metres.
A la pàgina web
del Parc Natural de Collserola
es pot trobar
un mapa d'ús ciclista
que recull tots els camins
per circular en bicicleta
que sumen en total
més de 250 km.
Avui es dona el tret
de sortida
a la campanya
Informa 2021.
Es tracta
d'una cinquantena
d'activitats
fetes a mida
per tal d'ajudar
els i les joves
a descobrir
les opcions formatives
que els poden apropar
al seu objectiu
acadèmic i professional.
El consult de les activitats
i esdeveniments
es poden trobar
a la pàgina web
de la campanya
informa't.cat.
Aquest any
degut a la pandèmia
la majoria d'actes
es duen a terme
de forma online
a través del seu canal
de YouTube
i a Twitter
amb l'usuari
InfoJoveBCN.
Trobareu,
entre d'altres,
tallers i dinàmiques
d'autoconeixement,
xerrades sobre estudis
i vies d'accés,
trobades entre estudiants
i visites virtuals
a empreses
des d'avui
i fins al proper
25 de març.
Es tracta, doncs,
d'una iniciativa
entre d'assessorament acadèmic
per a joves,
els punts InfoJove
i el punts JIP.
Jove Informa't participa.
Ha començat
la campanya informativa
sobre la implantació
del nou model
de recollida
de residus domiciliaris
sota el lema
A Sant Jus,
canviem el xip.
El model basat
en contenidors intel·ligents
afectarà els contenidors
de rebuigia orgànica
que s'hauran d'obrir
amb una targeta
identificativa
vinculada
a cada habitatge.
Les dades enregistrades
a través d'aquestes targetes
seguiran una estricte
política de privacitat
i seran utilitzades
exclusivament
per optimitzar
el funcionament
del sistema.
El canvi del sistema
de recollida
de residus domiciliaris
serà esglaonat
per zones
i la Miranda Canigó
és el primer barri
on s'implementarà.
Properament,
es durà a terme
una campanya
a la zona
amb informació
porta a porta
sobre com obtenir
la targeta
i començar a utilitzar-la
i accions de suport
amb informadores
i informadors
de carrer.
I això ha estat tot
per les notícies
de les 6.
Tornem amb més informació
als enjus notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix,
no marxeu!
No em toquis els ous!
No em toquis el calamar!
No em toquis el nad!
Perquè toques molt més
del que et penses.
Toques l'esforç
de molts veïns.
Perquè tinguis productes
de qualitat
a taula.
Toques el que menys
a la meva família.
Toques el que més m'agrada.
Ara,
el que toca
productes catalans
de qualitat.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig
de futurs.
0-12.
La Generalitat
al teu costat.
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast,
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs l'atenció
que necessites.
Et podem orientar
sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions
específiques
per a dones i infants.
Separacions,
règim de visites,
pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions
de violència masclista.
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a
en cat.cat.cat
barra
atenció a les dones.
0-12.
La Generalitat
al teu costat.
A aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de 1.000 anys
d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Quan pensem en màgia,
ens imaginem endevinant
què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar el català
o ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat
per la Llengua,
al programa
de les parelles lingüístiques
a v-xl.cat
perquè quan parles,
fas màgia.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig de futurs.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
I try to be perfect,
but nothing was worth it
I don't believe
it makes me real
Segona hora del programa
entrem directament
ara sí
a l'espai
d'actualitat
Covid,
d'actualitat
del panorama polític.
També ho fem
com cada dimarts
amb el Joel Reuant.
El tenim també al telèfon.
Joel,
bona tarda.
Bona tarda,
Sant Just,
com esteu?
Bona tarda,
Joel.
Molt bé,
estem molt bé.
M'encanta perquè
la...
Set veu,
set veu.
La...
Ai,
no em sortirà,
diguéssim,
la sonoritat
que té el teu telèfon
és espectacularment bona.
És com si estiguessis aquí,
Joel.
No,
és molt bona.
Ah,
vale,
vale,
cap problema.
Home,
ara ja ens hem adaptat,
no?,
a fer la secció així,
des de casa.
Recordo encara,
vaig trobar,
l'altre dia vaig estar netejant fotos,
que clar,
és que els confinaments
de cap de setmana
donen per moltes coses,
eh?
Sí,
donen per moltes coses.
Vaig estar llançant fotos
i vaig trobar
una foto
que et vaig enviar
que ens va,
em vas dir,
la primera vegada
que ho vam fer en directe
per telèfon,
em vas dir,
pots passar una foto,
que estic penjant una foto
de tots els col·laboradors
des de casa
i te la vaig passar
amb els auriculars
aquí a casa.
Sí,
sí,
i vaig pensar,
aquí m'ho havia de dir
perquè ja fa 10 mesos
o més o menys,
no?
I aquí seguim,
des de casa encara.
Home,
10.
Sí,
10 i una mica més,
diria,
10 i...
perquè allò va començar,
no?,
el 14 de març,
més o menys,
i estem al 20 i escaig de gener,
vull dir,
sí,
sí,
uns 10 mesos,
per dir-ho així.
Doncs vaig trobar aquesta foto
i vaig pensar...
La vas borrar?
No,
l'he guardat,
l'he guardat.
Jo la tinc,
eh,
per si de cas.
Vale,
la tinc guardadíssima.
La tenim,
la tenim.
La tenim guardadíssima.
Tot això,
Joel,
passa pel que està passant,
no?,
és a dir,
aquestes converses
que tenim per telèfon
són fruit d'aquesta situació,
d'aquesta Covid,
d'aquesta incertesa,
de les restriccions,
en fi,
crec que m'incloco una mica
en aquest grup,
crec que són molts,
però no ens queda un altre
que seguir aguantant,
no?,
tot aquest xaparrón mal dit,
però hem d'aguantar
i esperar,
no?,
que ningú en té millors,
per dir una forma.
És que no queda un altre,
eh,
com aquell qui diu,
a vegades,
et diuen,
no,
s'ha d'aguantar,
perquè és que no hi ha
una altra opció.
Mira,
ara recordava
una sèrie de televisió
que va dir una frase
d'un filòsof,
que és en castellà,
eh,
la frase,
però era,
li diu,
què hacemos?
seguir caminant
on que maldites les ganes.
Una mica, sí.
I és una mica així,
no?,
de dir,
doncs,
què ens queda?
Doncs,
seguir caminant,
encara que no en tinguem més ganes.
La pandèmia,
està clar que no desapareixerà
d'avui per demà,
està clar que estem donant passos
cap a la bona direcció
amb l'arribada de les vacunes
i, si et sembla bé,
comencem amb les vacunes,
perquè la secció
la tenim carregadeta.
En Diana ho ha ficat.
Sí,
doncs mira,
comencem amb la vacuna
perquè al final
el gran perill
que tenim ara mateix
i que molta gent
també es pregunta
és què passa
amb aquestes noves variants,
amb aquestes petites mutacions
que està patint,
exacte,
soques també,
que pateix la SARS-CoV-2,
no?,
que és un virus,
els virus muten,
els virus es transformen
i, per tant,
tots tenim assumit
que el virus
que va obtenir del grip,
eh?,
si parlem del grip,
tenim assumit
que el grip
que ens va tocar el 2010
no és el que corre ara 2021,
són virus
que evidentment té
una gran part
que és igual,
no?,
una real,
per dir-ho així,
molt similar
però que ha tingut variacions.
Llavors,
què és el que passa?
Tenim ara mateix
dues variants
molt pronunciades
i sobretot
molt contagioses,
una està focalitzada
al Regne Unit
i l'altra
a la part
més de l'Amèrica,
ai, perdona,
de l'Amèrica de l'Àfrica,
anava a dir
de la part de Sud-Àfrica,
no?,
anava a dir del sud
però com que també hi ha el país
en Sud-Àfrica,
digues primer el país
i després es pacifica
perquè s'entengui
que,
a part d'aquell país,
afecta altres del voltant
que no tenen aquest nom,
Sud-Àfrica.
Però bé,
ens entenem,
una miqueta,
la part africana,
sobretot del sud
i la del Regne Unit.
Llavors,
Moderna ja està desenvolupant,
per dir-ho així,
testos
que estan sortint
molt positius
en el sentit
de què?
La soca
de part africana
està reaccionant
correctament
amb la vacuna de Moderna,
és a dir,
que aquesta vacuna
també seria efectiva
per aquesta nova soca
del SARS-CoV-2.
Evidentment,
ara em diràs,
i què passa amb la del Regne Unit,
no?,
que ens cau més a prop,
doncs la del Regne Unit
també,
també amb la de Pfizer,
també ha reaccionat
positivament.
És a dir,
aquesta vacuna
està afectant
correctament,
per tant,
impedeix
la malaltia
en aquestes dues variants
que de moment
són les que tenim.
No sé si d'aquí uns dies
no haurem de parlar
d'una altra
o no,
esperem que no.
Però aquesta és una miqueta
la situació.
A partir d'aquí,
sí que és veritat
que Pfizer i Moderna,
que són,
per dir-ho així,
les dues grans empreses
que distribueixen
la famosa vacuna,
són les que,
ara mateix,
per tema de distribució
de dosis
presentaven
algunes polèmiques,
ja l'hem explicat
també la setmana passada,
però bé,
la qüestió ara mateix,
la més important,
és que ens estiguem vacunant,
és que anem a tota velocitat
a fer això,
perquè com més gent
vacunada tinguem,
com més gent apartem
del perill,
per dir-ho així,
perquè una persona
que passa a estar immunitzada,
tot i que podria
contraure la malaltia,
però no la patiria,
sí que la podria contagiar,
això,
compte,
perquè s'ha de veure
si una persona immunitzada
pot contagiar o no.
Llavors,
per això,
parlem moltes vegades
de la immunitat de grup,
te'n recordes?
La immunitat de ramat,
que vam estar discutint
aquesta paraula.
Per això mateix,
ara mateix no està clar
si una persona
que està vacunada,
tot i no contraure
la malaltia,
és a dir,
no tindrà símptomes,
la pot patir igualment
i per tant pot contagiar.
Una altra cosa
és que no li afecti,
i això passa.
És a dir,
tenim malalties
a dia d'avui
que per les quals
estem vacunades
i potser alguns de nosaltres
les hem tingut a l'organisme
i no ho sabem,
perquè com que a nosaltres
no ens podia afectar
perquè estàvem vacunats,
però això no treu
que podíem contagiar o no.
I aquesta és una pregunta
que és molt important
de cara sobretot
a quan podrem aixecar
les restriccions.
És a dir,
les persones vacunades
no contagien,
es poden treure la mascareta?
Com que de moment
no està clar
i podria ser que no,
de moment
tota persona vacunada,
ho dic perquè jo he sentit
algun de jo cremaré
la mascareta,
dic doncs espera't una mica
perquè de moment no...
Aquest Sant Joan
crec que no, eh?
Podrem cremar-les encara?
Sí, a més són les de plàstic,
no sé si la millor idea
són cremar-les, eh?
Home, què vols que et digui?
Jo per Sant Joan
diré cremar, però...
Fem una crema total
de mascareta,
seria espectacular, eh?
Fantàstic.
És perfecte, eh?
Si poguéssim
seria una gran notícia.
Home, si passa,
recupero el podcast, Joel.
Doncs guarda-te,
ojalà,
és que seria de veritat,
seria fantàstic
que aquest Sant Joan,
la festa que muntaríem tots
de celebració de Sant Joan
seria monumental.
Encara hi hauria
més comes atílics
que Covid, eh?
Llavors...
El Sant Joan
és un de les nostres vides,
ja et viso ara.
Totalment.
Però sí que és veritat
que...
Bé,
la gràcia seria
que tinguéssim
l'estiu més normal possible.
Més normal possible.
No vull ser mal pensat, eh?
Ni cridar el mal temps,
ni res de tot això.
El Regne Unit
està parlant
d'unes noves vacances
nacionals.
No vull
cridar el mal temps,
però
això està passant.
Per tant,
la previsió
que ells tenen
no és positiva.
Ara mateix el Regne Unit
és un dels països
més afectats
per la Covid.
I n'hi ha un altre
que ha tingut una notícia
que no havíem comentat
quan hem parlat
de tots els temes,
però res,
és un petit apunt només.
Quin país
solem visitar
nosaltres dos?
Com a Estats Units
ens encanta.
Correcte.
Doncs mira,
el Capitoli,
no sé si et sona,
el Capitoli no té una mica,
doncs dotzenes
de policies,
de guàrdia,
de guàrdia del Capitoli
han donat positiu
per coronavirus
després de l'atac
de seguidors
de Donald Trump
que per cert
les mascaretes
abundaven
per la seva absència.
Totalment.
Llavors,
que sapigueu això,
que una mala actitud
d'una sèrie de persones
ha provocat
que unes persones
que treballaven allà,
no oblidem,
hagin donat positiu
per coronavirus.
I com a mínim
és rellevant
que ho expliquem
perquè és això,
la impredència d'una
et costa
un positiu a un altre.
Això,
com a mínim,
és bo que se sàpiga.
Per això moltes vegades
quan parlem
de la ràbia de Llinars,
te'n recordes?
Sí,
va quedar una mica...
Sí,
es va comentar
però va quedar
poca...
Va quedar a l'aire,
és veritat,
no va acabar de tancar-se
aquest tema.
No,
però inclús
que hi havia aquest risc.
Va quedar una mica
camuflada,
tapada,
podria dir,
no?
Correcte,
va quedar totalment
camuflat.
I també és important,
ja saps que en aquest espai
és important tot
i parlem molt de tot
i cap problema
i ara tenim un tema
transcendental.
Suposo que estàs parlant
d'aquestes vacunes
no autoritzades,
no?,
que han passat
a diferents comunitats.
És aquest el tema
que vol saltar?
N'hi ha un altre
de més transcendental
però aquest també és important.
A veure,
tot són molt important.
Aquest també,
les vacunes no autoritzades,
aquí estem passant...
Recordem...
No,
tanquem aquest tema
de les vacunes,
d'aquest problema...
Sí,
sí,
sí,
sí,
això és molt important.
Això és bastant rellevant.
Què passa?
Sí,
recordem que ja vam dir,
ja vam dir fa pocs dies
que hi havia hagut
vacunacions
que no estaven pensades
i a més a més vam explicar
que recordeu
que hi havia
allò de les cinc dosis
i que en algunes ampolletes
en aquells frescons
n'havien aparegut sis,
és a dir,
que hi havia més líquid,
més vacuna
de la que s'esperava
i abans que llançar-ho
s'havia optat
per vacunar
una sèrie de persones.
Hi ha aquí a Catalunya
un alcalde
de la zona del Camp de Tarragona
que li va passar
i ho van explicar
fins i tot els membres
de l'ambulatori.
A mi no és que em faci
especial il·lusió
que això passés,
però ho van explicar.
Com a mínim,
ho van explicar.
Com a mínim,
allà hi va haver una explicació.
A partir d'aquí,
vam explicar també
que l'estat major de l'exèrcit
ja s'havia vacunat
i ara hi ha consellers de Salut,
avui ja ha dimitit el de Ceuta,
hi ha hagut membres
al Cabildo de la Palma,
això és Canàries,
que també es van vacunar
i s'estan produint
dimissions polítiques, no?
Per què?
Doncs perquè aquesta,
no sé si dir-ne romanent
o dosi extra
que no teníem pensada
o que no teníem
comptabilitzada en un inici,
clar,
ha provocat
que si tu has fet un càlcul
i dius
n'hi ha d'haver tantes
i de cop te n'apareixen de més,
provoquis
que pot ser una mica de trampa.
I per tant,
hi ha hagut alguns polítics,
pocs, pocs,
però hi són,
que han volgut
passar-se la llista pel forro
i per tant vacunar-se abans,
tant ells com alguns familiars.
remarcar que és sobretot
pel càrrec que ostenten,
no?
Per tant,
abús de poder.
I per alguna altra cosa també,
perquè s'ha de tenir
una mica de cara,
parlo d'això,
de l'expressió facial.
I a partir d'aquí,
doncs,
evidentment,
la crítica és monumental
per part de la ciutadania,
perquè evidentment,
si tots tenim un altre establert,
per exemple,
nosaltres ja sabem,
no?
M'hi deia que nosaltres
serem els últims.
2024,
m'han donat hora a mi,
Joel.
Sí?
No, és broma.
No,
que ets terrible.
No, és broma.
Doncs nosaltres,
recordem,
primer van les persones
de la residència,
després els sanitaris,
després les persones
amb patologies
i que per tant ja tenen
cert risc
ja per a elles mateixes,
després n'hi ha els jubilats,
no hi anirem baixant,
no?
Els col·lectius,
evidentment els més joves,
doncs serem els últims,
però no passa res.
Ja ho entenem,
que s'ha de fer un ordre,
clar,
trencar aquest ordre,
en què estallà diu
en porto cara bonita,
doncs no ha centrat
especialment bé
a la gent
i per tant s'estan produint
aquestes dimissions
i des d'aquí
condemnem enèrgicament
que no s'estigui pensant
en la salut
de persones
que molt possiblement
necessiten una vacuna
perquè si agafessin
el coronavirus
tenen moltes opcions
de no sortir-se'n
i en canvi
doncs que hi hagi gent
que decideixi unilateralment
aprofitar-se
que hi ha una dosi més,
que és cert,
això no estava previst,
però si ha passat
doncs ajuda a la gent,
no hi ha cap mena d'inconvenient.
Home, clar,
perquè jo em qüestiono,
és a dir,
les llistes,
no sé,
les persones que estan en llistes,
aquests grups prioritaris
per vacunar-se,
si els avancen una mica
poden acabar
utilitzant aquest romanent,
aquesta sisena dosi
de cada grups de lleta
per vacunar-se.
Si tu vacunes,
jo el que vaig dir,
quan em van preguntar
això com ho veus,
si tu has de vacunar
una residència
i tu has calculat
sobre cinc dosis
i te n'apareixen sis
en alguns ferescons,
cap problema,
els mateixos que vacunen
que se la posin,
cap problema,
si són sanitaris
és el següent grup.
Vull dir,
que no hi ha problema,
evidentment com que aquestes vacunes
duren el que duren,
per tant,
un cop obert
has d'anar molt ràpid.
Ja ho entenem,
això és que ja ho entenem,
però bé hi ha sanitaris
allà que no seran vacunats,
no?
I són més importants ells,
és a dir,
és el grup dos
de necessitat de vacuna,
doncs carai,
si és que els tens allà,
cap problema,
no,
és que ara ja estan tots vacunats,
doncs escolteu una cosa,
intentem ara que ho sabem
fer una mica de previsió,
ja saps
que ara poden sortir més,
doncs si ho saps,
cura't en salut,
poden venir persones
que els hi toqui després,
de mira,
si en sobre em va per tu,
està,
no passa res,
és que es pot fer,
no,
qui hi ha hagut,
doncs,
qui ha jugat amb la picaresca
i doncs s'ha vacunat.
Sí que és una notícia d'aquestes
que crida l'atenció,
que indigna,
que em molesta,
que em enfada
i creia,
Mireia,
que l'havíem de comentar
aquí,
en el nostre programa.
I tant,
he saltat aquest tema abans,
però m'ha semblat
que no era el que volies
seguir,
no sé si el següent tema
que volies comentar directament
són les eleccions al Parlament
o encara en clau Covid,
aquestes recomanacions
que també ha fet la Unió Europea,
no sé quin dels dos.
Sí,
tanquem el Covid,
tot i que tampoc el tancarem del tot,
perquè les eleccions
estan marcades per la Covid,
però bé,
al final,
el tema de les restriccions
a no viatjar.
La soca britànica
és evident que ara mateix,
és el,
sí,
bueno,
no molt,
però sí,
però tu que em fusta,
tu que em fusta,
vaig a buscar,
espera,
tu que em fusta,
tu que em fusta.
Sí,
sí,
aquestes coses
sempre molt millor.
doncs,
evidentment,
hi ha hagut mobilitat,
poca,
i per això tocava fusta,
que duri,
que segueixi així,
però la Unió Europea,
evidentment,
és molt conscient
que ara mateix
molts països
estan en franja vermella
del coronavirus
i, per tant,
que aquesta pandèmia,
aquesta tercera onada,
està molt a prop
d'igualada primera,
per tant,
no hauríem de deixar
que això passés,
s'han de prendre mesures,
l'economia està com està
i, per tant,
el que hem decidit
és restringir encara més
la mobilitat.
Què vol dir?
No autoritzar viatges
que no són necessaris.
Traduït,
aquest cap de setmana
no podrà anar
ningú de viatge
a fora.
És a dir,
amb això,
perquè ens entenem,
nosaltres,
és que un cop ho deia,
he pensat,
no,
si tenim un confinament municipal,
nosaltres ja,
que ja no,
saps allò,
que ja el tens tan interioritzat
que ja ni hi penses el tens,
et veig.
Doncs m'ha passat això.
Però bé,
la qüestió és
que no es podrà viatjar
al voltant de la Unió Europea
si no és essencial.
Això és el que està ultimant
la Comissió Europea,
que aquesta restricció,
evidentment,
jo t'ho llegeixo
des del prisma més
polític,
barra sanitari,
barra legal,
si parlem en part econòmica
de companyies aèries
i tot això,
doncs molt possiblement
estiguin desesperades,
perquè és un dels col·lectius
que ha rebut més fort
també la pandèmia,
un de tants, eh?
O sigui,
són molts els col·lectius
que han rebut
i, evidentment,
aquest sector
ha quedat molt, molt tocat.
El que abans es feia
a presència en l'agra
es fa en telemàtic
i, per tant,
la gent no viatja.
La idea és restringir
encara més
aquesta mobilitat,
impedir que aquesta nova soca
es mogui,
impedir també
que aquí,
amb l'elevat nombre
de casos que tenim,
els podem exportar a fora
i aquesta és una miqueta
la idea que té la Unió Europea.
Per tant,
no te'n sorprenguis
quan sigui oficial
que no es podrà viatjar
fins a nova ordre
a no ser,
recordem,
viatjar
perquè un familiar
malalt o el que sigui,
evidentment,
serà una causa
que està justificada
per feina,
però els casos
que no siguin essencials
no es podrà viatjar
per la Unió Europea.
Un altre motiu
per què ens quedem a casa
una altra vegada.
Aquesta paraula,
Mireia,
aquesta frase,
quantes vegades
l'hem escoltada?
Ens quedem a casa.
Escoltada,
dita,
escrita,
llegit,
és a dir,
tots els formats,
un mull.
Però la situació
és una miqueta aquesta.
Ja veieu,
no porto bones notícies
amb el que és
la clau Covid,
la situació de la tercera onada
doncs és molt preocupant,
verdaderament
no s'ha arribat bé
aquestes dates.
No enganyo ningú
quan dic que ja vam parlar
d'aquest tema
abans d'acabar el 2020
en aquest programa
i vam avisar
que la situació
es descontrolaria
a partir del gener,
doncs estem a gener
i la situació
està descontrolada.
Ha anat així.
A partir d'aquí
podem fer dues coses,
lamentar-nos molt
o posar-nos a treballar.
Normalment jo aposto
per la segona.
Exacte.
Joel,
amb aquest tema
també ens hem relacionat
i òbviament va de la mà,
no?
Són aquestes eleccions
al Parlament de Catalunya
d'aquest 2021
convocades pel 14 de febrer.
Sabem que hi ha hagut
una mica d'anades
i tornades
amb el Tribunal Superior
de Justícia
que finalment
ha cancel·lat
aquest aplaçament.
Per tant,
sí o sí,
14 de febrer,
eleccions al Parlament
de Catalunya.
Clar,
el que s'està fent ara
és òbviament
recomanar
el vot per correu
que si no vaig mal
en caminada
es pot sol·licitar
fins al 4 de febrer.
Es descarta
que es pugui votar
per internet
com potser s'havia fet
córrer la veu
per diferents xarxes socials,
però com seran
aquests protocols,
com seran les meses?
També tenint en compte
que el grup de persones
que sí,
que tenen el Covid,
és a dir,
que les persones positives
també han d'anar,
però aquestes meses
seran totalment especials
i seran, com dir,
una espècie de taules
de la Lluna
amb escafandres.
Com serà això, Joel?
Bé,
preparats per viure
les eleccions
més estranyes
de la nostra història.
Això ja pintava
que seria així,
però no fins al punt
en què estem arribant.
Hi ha diverses coses
que sí que s'ha de comentar,
no?
Hi ha unes franges horàries.
Tot torna en aquesta vida.
Recordeu les franges horàries
amb les quals sortia...
No m'estàs alhora a la tarda, eh?
M'estàs fent recordar
aquestes coses confinades, Joel.
I a més,
ara no te la vull acabar
d'empitjorar,
però tens canji tancat,
o sigui...
No, take away, take away.
Ah, tens take away,
és veritat, és veritat.
Perdona, tens take away,
tens take away, cert.
Doncs mira,
recuperant les franges horàries,
recordeu que l'última vegada
que vam fer a la tarda era per sortir...
Mira, em tanques canji n'està
i m'agafa alguna cosa, eh, Joel?
No m'ho tanquis ja abans d'hora, home.
Doncs vam agafar
les franges horàries
perquè podíem sortir a passejar,
us en recordeu, no?
Que sortíem a donar una volta,
alguns sortíem, doncs,
a partir de les vuit,
els altres a partir...
Bé.
I a més, recorda,
no sé si passava a tu a Roda de Ter,
però aquestes mirades...
Ter.
...d'odi...
Perdó, Roda de Ter.
Pomp de Ter, és veritat.
Aquestes mirades d'odi
entre els grups de diferents franges
perquè tu estaves quan no tocava
i sorties a tirar les escombraries
i l'altre et mirava malament
sabent que estaves fora del teu horari.
Allò era horrorós.
Correcte, correcte.
És a dir, per favor,
policies de carrer,
duríssim.
Duríssim era sortir fora d'hores...
Era molt dur.
Jo què sé,
és el que tu dius,
tirar de basura,
una cosa tan absurda com això,
però sí, sí...
No, arribar a 10 minuts més tard.
Tu també miraves malament
des de la finestra de casa.
Sí, sí,
policies de balcó, total.
Sí, sí,
No repeteixi aquesta escena.
Això hem de fer un grau superior.
Això es pot crear perfectament.
La gent que ja el té l'ha aprovat, fet.
Sí, sí,
però sí, sí,
això és cert.
Doncs aquelles franges
que permetien sortir
durant una volta,
per dir-ho així,
ara es recuperen
però per anar a votar.
Ara ens posem una mica seriosos.
Evidentment,
recordeu com funcionen les eleccions.
Habitualment,
les meses electorals
queden constituïdes
i a les 9
comença la votació.
Els membres de la mesa
sempre estan cridats
a anar-hi a les 8,
perquè a les 8
es veu qui hi ha
i a partir d'aquí
es constitueixen les meses.
La gràcia és que
abans de les 9
ja estigui tot a punt
i es pugui començar.
A partir d'aquí,
de 9 a 8
seria habitual,
com sempre hem anat
de 9 a 8.
Recordem que l'última vegada
que vam votar
al Parlament de Catalunya
van haver-hi unes cues monumentals.
Era el 21 de desembre del 2017,
unes eleccions molt marcades
per l'1 d'octubre,
pel 155...
Aquella imatge
no es pot repetir
perquè no poden haver-hi
aglomeracions
per un tema
de seguretat pública.
A partir d'aquí,
què és el que s'ha dissenyat?
Primer,
s'incentiva el vot per correu.
Que tu puguis votar,
com tu has explicat,
dirigint-te a una oficina de correu,
es demanes el vot per correu,
votes,
et pots demanar-ho,
has dit fins al 4 de febrer,
em sembla que has comentat,
i a partir d'aquí tu votes
i ja aquell dia,
sobretot aquell dia no hi vagis
perquè no estàs en el cens.
És a dir,
la persona que vota per correu
no apareix en el cens
del dia que es va votar.
Per tant,
que ningú digui
jo votaré dos cops.
No, no pots.
D'acord?
Per tant,
no hi vagis
perquè no podràs anar-hi
i és més,
si ho fas per correu
és justament per no anar-hi
i que per tant
hi hagi una persona menys
allà en directe.
Important això, eh?
O sigui,
no fem la picaresca
ni volguem acompanyar algú,
aquestes coses a vegades.
A partir d'aquí,
de 9 a 12
votaran les persones
més vulnerables,
per dir-ho així, no?
Persones grans,
persones...
Aquesta gent
són la que votarà de 9 a 12.
De 12 a 7 de la tarda
votarà la població general,
per dir-ho així,
és tothom.
i de 7 a 8 de la tarda
votaran,
atenció,
les persones
amb Covid,
per tant,
positius
i quarantenes,
és a dir,
gent que ha donat negatiu
però està en quarantena també.
I evidentment,
els que són positius
també estan quarantanats,
eh?
I cap mena de problema.
Però les meses,
és a dir,
les persones que estiguin
en aquella mesa,
com aniran vestits?
Com aniran preparats?
Epis en ser, eh?
Sí, sí, sí.
I per fer el recompte
ja s'havien de posar epis
i la idea és que a partir
de les 7 també,
perquè evidentment
estan venint persones amb Covid.
aquí la crítica està
en que posaràs en risc
les persones que estan a la mesa.
No, això ja es parteix
de la base
des del primer dia
que es van plantejar
les eleccions,
però una cosa,
les persones que estiguin
a les meses normals,
és a dir,
que no siguin
els que tenen els contagiats
o aquests que estiguin
en quarantena,
no van a Mepis.
Què vols dir?
Les meses normals?
És a dir...
Sí.
No, no,
aniran amb...
És a dir,
els hi posaran
unes mascaretes
ja quirúrgiques,
mascaretes que a més a més
em sembla que en tindran,
no m'ho vull equivocar,
tres o quatre,
diria quatre,
perquè se les puguin
anar canviant,
se'ls donarà
una pantalla protectora
també i tindran gel
hidroalcohòlic.
El tema de fer el recompte
i de quan vinguin
les persones,
que per dir-ho així
no haurien de sortir de casa,
però tenen aquesta excepció,
hi haurà aquestes EPIs.
Hi haurà tot això.
Evidentment,
ja veiem que és una logística
com a mínim
dura i ferragosa,
perquè a més a més
ara es complicarà més.
Ara et diré
la clau de tot això.
Aquestes franges horàries
són obligatòries?
No.
Què vull dir?
Que si tu,
persona de règim normal,
per dir-ho així,
que per tant
hi hauries d'anar
de 12 a 7 a la tarda,
no et ve de gust
i vols anar-hi a les 11,
res et priva de fer-ho.
Per tant,
són unes recomanacions.
Evidentment,
a les persones
que estan en positiu
i en quarantenes,
estem en el mateix.
És una recomanació,
però en aquell cas,
per favor,
complim-ho,
perquè hi ha per seguretat
dels que estiguin per allà.
Jo tinc molt clar
que aquell dia,
doncs ja aniré de 12 a 7,
no passa absolutament res.
Vull dir,
a més a més,
jo sempre solucionaria
al migdia
que no hi ha ningú.
Perquè no seran,
aquestes franges
són recomanades,
és a dir,
no són unes franges
que tenien estipulades
com les que teníem
quan sortíem a passejar.
No, exacte,
no són una obligació
impepinable.
Tu pots no anar-hi
a dintre d'aquest horari,
però se't recomana
per seguretat
tant teva
com de la resta.
És a dir,
si una persona
de 85 anys
se li recomana
que hi vagi
de 9 a 12,
doncs és
perquè els més joves
no vagin en aquella hora
i també puguin votar
tranquil·lament.
I també al revés,
o sigui,
una persona jove
com nosaltres
se'ns recomana
que anem a aquestes hores
que tenim moltes
de 12 a 7 de la tarda
perquè, a més a més,
som el gran gruix
de la població
i ens espaiarem
en 7 hores.
No ens apinyarem,
per dir-ho així,
en l'última hora.
No fem això de dir
ai,
ja són les 7,
no hi he pensat,
ara hi vaig.
Aquesta hora,
sisplau,
que quedi reservada
per les persones
amb més risc
perquè són les persones
que tenen el coronavirus
o que estan en quarantena
amb un negatiu.
No vull dir res,
però jo vaig donar negatiu
i al cap de dos dies
vaig començar
a desenvolupar símptomes.
Vull dir,
siguem conscients
que és el risc de tots
i és la salut de tots
i, per tant,
aquí hi ha molts drets,
perquè el dret a vot,
ho hem comentat,
és universal,
és un dret que s'ha de garantir,
la salut pública també.
Llavors,
és difícil
unes eleccions així
i et deixo
una última notícia
que ha sortit avui mateix.
el confinament municipal
que continua viu
per si no ho has notat,
Mireia,
que segur que sí,
es podrà trencar,
és a dir,
legalment,
la il·legalment ja
és l'altra pel·lícula,
es podrà trencar legalment
per assistir a mítings electorals.
Això ha causat
una indignació
i una polèmica
a les xarxes
impressionant.
Tot i que
s'intentarà
que no siguin actes massius
a l'aire lliure,
formant aforaments limitats,
del registre previ
dels registents,
hi ha tota una sèrie
també de,
no sé si dir,
recomanacions,
precaucions
o normes
per assistir-hi.
Correcte,
és que és així.
Hi ha una sèrie
de recomanacions i normes.
Com el teatre,
per exemple,
o d'altres.
Clar,
però que podràs
sortir del teu municipi
legalment,
o sigui,
és causa
perquè ho puguis fer,
assistir a un míting
electoral.
Vull dir,
que durant aquests dies
no he vist
si en el certificat de...
Sí que sé que
en el certificat de mobilitat,
aquest responsable
que us podeu...
descarregar a la web
d'interior.
O l'actualitzaran.
No,
ja sortia a sota,
l'última opció,
ja posava
participació electoral,
no que és així,
sortia un tema d'aquests.
Ja constava.
Però,
que sapigueu això,
que pot sortir del municipi,
compta amb el que acabo de dir,
pot sortir,
és una possibilitat,
no una necessitat imperiosa.
Què vull dir?
Que no cal que ho facis.
o sigui,
a vegades ens prenem
una possibilitat
com una obligació,
és allò de
no,
és que ens podem reunir
10,
si 10 clavats,
no cal.
Si sou 7,
també va bé.
En aquest cas,
penseu que les reunions
ja són 6,
eh?
No creu,
Joel,
que aquests mítings
se'ls podrien haver
estalviat
vist com està la situació
i també...
Entenc que els mítings...
La petició del Parlament
ha d'ajornar-ho,
és a dir,
no sé si cobra massa sentit,
no?
El fet de jornar...
A veure,
els mítings en el fons...
És un míting.
Els mítings en el fons
són una petita part
de la...
una part de la campanya,
no?
Si tu fas mítings
de petit format
en municipis,
jo entenc que tu vagis
al teu municipi,
cap problema.
Que puguis anar
al municipi al costat,
si el ponent
és tan diferent.
Bueno,
aviam,
té una base, eh?
O sigui,
la norma té una base jurídica
per dir-ho així,
i una base legalista,
va bé.
Tenim unes tecnologies
que fan por,
digui,
d'avui,
podem connectar pràcticament
en tot el món
al moment
i en directe.
Sí,
se'ns està animant.
Jo, sincerament,
crec...
Tot a casa,
des de casa...
És a dir,
quantes vegades, Mireia,
has tingut reunions
amb no sé quantes persones
que està buant,
no sé quants llocs diferents,
que no eren ni de la mateixa província,
per dir-ho així,
ja no tinc comarca,
en el mateix moment,
des de casa,
amb el telèfon mòbil.
Molta gent.
Jo entenc que per la gent més gran
que potser no està tan abasada a això,
els mítings són,
doncs,
l'eina de sempre,
no?
També moltes vegades
es diu això
de les banderoles,
no?
Que sembla que hi ha una cosa
que a dia d'avui
doncs ja no ens les mirem tant,
però és veritat
que la vista se tenia en va
els primers dies
amb aquestes banderoles,
no?
Tècniques de màrqueting,
en aquest cas
màrqueting polític,
màrqueting electoral,
n'hi ha moltes.
Que és veritat
que el míting serveix
sobretot també
al tema de mitjans de comunicació.
Sí,
aquesta vegada
doncs s'haurà de fer molt bé.
S'haurà de vigilar moltíssim,
s'haurà de prendre
moltíssimes mesures,
que no passi res,
perquè si passa alguna cosa
ja és una arma electoral,
a més a més
aquesta suspensió
que hi ha hagut,
suspensió en interruptus,
per dir-ho així,
que ara se suspèn,
que ara no,
repeteixo el mateix
que vaig dir la setmana passada,
està sobre la taula
la possibilitat
que les eleccions
se suspenguin
la setmana que ve.
Està sobre la taula
aquesta possibilitat.
T'imagines
després del que hem muntat?
Què passa?
Podria passar,
ja res ens sorprèn
en aquest any,
en l'any passat.
Joel,
ens ha passat el temps volant
i ens queda...
Volant.
Ens hem passat ja de l'hora,
ens toca passar també
a parlar amb l'Oriol Saneuja,
que ens està esperant també.
Gràcies, Joel,
per aquesta extensa explicació
que hem fet també
entre el Covid
i tots els temes relacionats
i que pengen també
d'aquesta pandèmia.
El divendres
ens tornem a escoltar
i a seguir
temes d'actualitat.
Joel, com sempre,
gràcies per passar per aquí.
A vosaltres,
moltes gràcies.
Des de Roda de Ter,
una abraçada.
Correcte,
si m'anada.
Adéu.
Adéu,
que vagi bé.
Adéu.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
moments d'imagines d'IGITCCHI,
de场斯,
i deazioni d' regeneratives
van den ku Hmm Op Almerol
i de retrospectiva
del reptà d'I KENNED module
d' demonstracció
deanchar
a l'步 parli
Està sonant un tema que ara ens dirà l'Oriol Saneuja
el motiu pel qual obre l'espai d'avui del llibre vell
el bon consell, saludem l'Oriol, bona tarda
Bona tarda a tots
Bona tarda, dic que està sonant aquesta cançó que es diu La Rambla
de Quimi Portet, explica'ns una mica el motiu pel qual està sonant
sapiguent que avui tindrem un espai una mica tenit de negre
amb aquest Barcelona negre
Exacte, sí, sí, doncs el BC Negre precisament aquest any
té com a motiu principal la Rambla de Barcelona
llavors a partir d'aquí per això hem escollit aquesta cançó
de La Rambla de Quimi Portet
que feia anys i anys que no l'escoltava, també és veritat
Explica'ns una mica, Oriol, el perquè d'aquesta Rambla, és a dir, la connexió que té la Rambla
amb aquest espai de novel·la negre, de novel·la de crims, amb aquest festival en definitiva
que s'està celebrant en format online, digital, des del passat 21 de gener fins al 31
que eren uns dies encara
Fins al 31, sí, sí, correcte
Doncs precisament per diverses raons
Primera, perquè quan la van començar a preparar l'any passat
certament la BC Negre de l'any passat va ser de les últimes coses que van fer
així presencialment i sense l'ombra
de si s'havia de cancel·lar o no cancel·lar per culpa de la pandèmia
I llavors quan van començar a pensar en l'edició d'aquest any
ja van veure, després quan va passar tot el que ha passat
ja van començar a veure que haurien de reformular, com bé has dit tu ara
en el sentit que és format digital
o online, vaja
però tenien pensat en centrar i fer totes les exposicions
i totes les taules rodones
en vers a diferents espais prop de la Rambla
i reivindicar la Rambla
Aquest seria un dels primers motius
i el segon així llegint i repassant i veient la presentació
i per exemple ahir que van donar el premi Carballo
d'aquest any
a Joyce Carol Oats
és difícil per mi de pronunciar
doncs vaig veure que a més a més volien retratar
que al final a la Rambla
és un mirall de tot
pot ja haver el tema més exclusiu
hi ha haver en el Guiseu allà
hi pot ja haver també tot el tema
de les classes més baixes
i primer és un reflex de la societat
i a més a més aquest any ha estat encara més profund
aquest reflex el fet que una de les imatges que veiem en ple confinament
i que ens ensenyen és la Rambla totalment buida
per tant la Rambla és una miqueta com la vida
i per això van voler centrar tota aquesta edició de BC Negra
respecte a la Rambla de Catalunya
que a més a més
és curiós com vaig veure ahir
que quan vam fer la presentació
parlaven i ens donaven aquesta dicotomia que ens passa
que hi ha persones que parlen de la Rambla
i hi ha persones que parlen de les Rambles
i és curiós
i ja només amb el fet aquest de com l'expressem
doncs ja ens mostra també la vivesa d'aquesta artèria de Barcelona
amb la qual hi passa de tot
per tant també hi pot passar
coses com les que se'ns mostren normalment a les novel·les negres
una cosa més fosca
més de crims
més de tot el tema
no tan clar com veiem normalment
un costat una mica obscur
si et sembla Oriol
comencem parlant d'una de les protagonistes
que precisament ahir s'anunciava aquest premi Pepe Carvalho
d'aquesta edició del 2021
a com bé deies a Joyce Carol Oates
no sé com es pronuncia
amb tots els respectes del món
costa, costa
li direm Joyce Carol millor
això mateix
ho farem més senzill
i de fet
avui que encara estava intentant preparar una miqueta més
tot aquest espai
he trobat
arrel de que ahir li van donar el premi
doncs hi ha diferents cròniques
avui
perquè veiem com pensa aquesta dona
que s'ha dedicat a la novel·la negra
des dels anys 60
pensem que aquesta dona
va néixer als anys 30
i dels anys 60
ja es dedicava a la novel·la negra
i diu
la literatura
volent explicar a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la nerva a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra a la saga est讀 라ó dirà a la novel·la negra a la novel·la negra a la novel·la negra.
Aquesta autora que aquí, en aquesta edició, presenta nou llibre, que ara us el busco perquè estava buscant, que es diu, el nou llibre es diu De la Tora.
I fa una referència balada a la protagonista d'aquesta novel·la, que és una jove que recorda la seva vida després que amb 12 anys la van oferir, va ser testimoni sobre un assassinat racista d'un nen afroamericà per part dels seus germans més grans i això la hi va comportar que la partessin de la seva família.
Doncs a partir d'aquí és quan d'aquesta novel·la li donen el premi aquest any i veus i intentes comprendre com arriba a fer una novel·la amb aquest argument que acabem de dir.
I és perquè ella diu que la gent que llegim, la gent que llegeix, diu que per llegir és somiar i que és una manera d'ampliar la imaginació i que al final molta gent ens agrada llegir aquestes coses o veure plasmades aquestes coses de la realitat,
que al final existeixen moltes d'elles a la realitat però que no ens atrevim o no s'atreveixen a escriure i que ella ho fa d'aquesta manera perquè considera que ha de donar cabuda i veu i llum aquest tipus de novel·la i d'explicacions i d'història.
Ben merescut doncs aquest premi, el premi Pepe Carballo a Joïs Carol.
Hi ha d'altres actors, perdó, escriptors i escriptores o autors o autores també que han passat i estan passant per aquest Barcelona negre encara perquè recordem que fins al 31 encara fan aquestes trobades virtuals,
taules rodones, conferències.
N'hi ha una altra amb clau femenina que és Elsa Plaza.
No sé si volies passar a parlar també d'ella.
Sí, en aquest cas es mostra l'últim llibre també que ens explica les històries d'Enriqueta Martí coneguda com la vampira del Raval i el llibre és què hi ha de cert en les històries que han explicat sobre aquesta d'Enriqueta Martí i la vampira del Raval.
Elsa Plaza és una historiadora i professora de sociologia de la moda i teoria de les arts de l'Universitat de Barcelona i també de l'Autònoma.
És expert en feminisme i ja té més d'un llibre al mercat i un d'aquests és el que aquest any es presenta aquí al BC Negre.
i també si busqueu per internet i busqueu el programa d'activitats també està en un parell de taules rodones sobre parlar sobre novel·la negra.
N'hi ha un seguit d'autors i autores com deia que cadascú està destacant per una de les seves obres o perquè ofereix alguna xerrada.
Oriol, jo en tinc uns quants apuntats però tampoc no voldria saltar-me a l'ordre que vulguis comentar.
Tinc apuntat aquí, per exemple, Jordi Cossà, però no sé si vols parlar d'un altre, com tu vulguis.
Sí, parlem d'aquest i després faré un apunt que almenys en els meus apunts no els tens perquè he trobat una referència aquesta tarda.
Per això, per això, però no saltar-me.
Doncs sí, Jordi Cossà irroma al món de la narrativa amb Cavallos salvajes, que data del 2000, editada el 2000,
que la diem perquè, haig de ser que no l'he llegit, però buscant i rebuscant,
es veu que és una novel·la bastant de culta i, entre els seus valors, és el retrat fidel pel que fa al duríssim món de l'addicció de les drogues dures,
del qual pocs escriptors, en aquest cas catalans, s'hi han adentrat a parlar-ne.
I l'hem volgut destacar per això, perquè al final parla d'una addicció de drogues.
Podríem relacionar-ho també, doncs, que la Rambla al final és un agut,
que també és una de les parts de Barcelona on sempre, i sobretot si ens remuntem als anys 80 i 90,
ja s'enfoca molt en el tràfic de drogues i el consum de drogues en aquell moment,
doncs, en aquest cas, rescatem i rescaten, BC Negra, Cavallos salvajes de Jordi Cossà.
És tant de culta que em diuen que la narració és una narració que relata les vivències d'un grup d'amics
que trafiquen amb drogues i consueixen heroïna i altres estopefaents,
i això que dèiem, plasma la Catalunya dels anys 80 i 90 en aquest ambient.
Un ambient, com deies, que a les Rambles, antigament també ha estat una mica conegut per tenir en alguns punts,
no tot, però en alguns punts d'aquests una mica turbis, de drogues, potser de contraband en altres èpoques,
per tant, es torna a englobar de nou amb aquesta introducció que ens has fet també de les Rambles,
en aquesta cartellera de Barcelona Negra.
I et deixo que facis l'apunt que comentaves abans, que no el tinc jo al guió, per tant, via lliure, Oriol.
Doncs mira, Quico Amat, que també és un autor barceloní, et diré el llibre que presenta, ara no el trobaré,
però perquè veiem, sí, el llibre publica Rebanja, i és una novel·la que va sobre la violència extrema en grups radicals de futbol
i el tràfic de drogues, també tornem al tràfic de drogues, i el vull destacar perquè a l'entrevista que es pot trobar a l'avantguàrdia,
el titular impressiona i enganxa saber més i anar, jo crec que els que ens agrada aquest tipus de novel·les ens enganxarà a anar a buscar Rebanja.
Quico Amat diu, en Barcelona també se corten dedos i se vacían ojos.
Doncs, Déu-n'hi-do. Només pel titular...
Exacte, és impactant. Només pel titular és impactant.
I tal com t'ha passat a tu, jo quan m'ho he llegit també he quedat parat,
i certament no hi ha hagut més temps d'anar a rebuscar més informació,
però només amb això jo crec que els oients espero que quedin atrapats per anar a buscar més informació,
i mira, si un cas, per això serveix BBC Negra i aquest tipus de festivals, en aquest cas de novel·la negra,
en altres casos d'altre tipus de llibres o de música,
doncs perquè ens atrapin i coneguem coses noves i les anem a descobrir i ja sabem més, ja sabem més.
Doncs sí, perquè estic llegint també el llibre es presentarà aquest dissabte, el Barcelona Negra precisament,
i es posa a la venda justament demà, demà 27 de gener, per tant, està tot molt a punt de sortir del forn.
Exacte, sí, sí, aviam si anem a buscar un de la primera fornada d'aquests.
Rebanxa, com deies, de Quico Amat, és el llibre que comentaves.
Ens queda temps, potser Oriol, per comentar un parell de llibres.
T'anava a dir, Joel, se m'ha estat a punt d'escapar, que també hi ha records, per cert.
No, deia que ens dona temps de comentar un parell de llibres, també.
Doncs passarem a un altre diferent, que va ser el primer que em va cridar l'atenció
quan vaig començar a buscar informació sobre el BC Negra d'aquesta edició.
És un llibre que es diu Sin Muertos, d'Alicia Jiménez Barlet,
que també va ser, també havia estat Premi Carballo d'aquesta, d'ABC Negra.
De fet, ho va ser el 2015.
En aquest cas, aquesta novel·la,
és una novel·la que protagonitza la inspectora de policia Petra Delicado,
que és una inspectora ja coneguda d'aquesta escriptora,
que s'atura en la seva feina, s'atura per recordar el seu passat
amb la finalitat de recuperar el control sobre el seu present.
I així repassarà la seva existència,
i des del moment en què, malgrat ser una nena aplicada,
és expulsada d'un col·legi de monges,
fins que la seva joventut com a universitària antifranquista
i els canvis que va implicar al seu matrimoni,
la decisió de convertir-se en una de les primeres dones
a ingressar al cos de policia.
En aquesta novel·la, Petra Delicado transforma la seva pròpia vida
en un cas irresistible en el qual el descobriment i la peripècia
van paral·leles a una visió més crítica de la família,
de l'autoritat, de l'amor, etcètera, etcètera.
Bé, és recuperar aquesta inspectora que ja ens tenia habituats
i veure-la una miqueta més d'introspecció
i conèixer més la vida de la protagonista,
que en aquest cas ho havia estat amb altres novel·les com a inspectora,
en aquest cas serà més ella la protagonista del llibre.
Interessant.
Totalment.
Ens queda temps, si vols, encara per afegir una altra novel·la,
un altre autor o autora que vulguis comentar, Oriol?
Aviam, anem a repassar.
Hi ha una altra que també em va cridar molt l'atenció.
Es diu Salt, d'Emma Ribarola, que és periodista del periòdico,
i diu així.
Manuel Lómez és un periodista retirat reconvertit en, com a multi-manager,
un ésser solitari i decebut de la professió i de la vida.
El seu pacte amb la resignació se'n va a no risc quan la Núria,
una professora de filosofia i activista mediambiental, contacta amb ell.
Fa temps que investiga el rerefons fosc del negoci de les mines de potassa del Bages,
o sigui, una cosa que tenim molt a prop i realment ja és cert que és fosc el negoci,
si parles amb gent d'allà.
I diu que fa temps que investiga aquest negoci i la vitalitat i l'idealisme de la Núria
infondran una nova vida amb Manel i junts començaran a estirar els fils de tèrbols
que queden al descobert.
La investigació aviat farà pudor de corrupció política empresarial
i els obre una escletxa d'esperança a tota aquesta investigació i tota aquesta corrupció que veuen
i potser serà el camí per aquesta redempció personal respecte al periodista
al fer un periodisme d'investigació i anar contra el poder,
que al final és una miqueta el que un periodista moltes vegades,
quan decideix ser i estudiar aquesta professió, busca, anar a buscar la veritat
i aquesta comporta anar una miqueta a contracorrent.
Doncs Oriol, amb aquestes recomanacions i pinzellades d'aquest Barcelona negre,
BC Negre, si algú vol buscar també informació al Twitter, amb aquesta etiqueta, BC Negre,
ens quedem avui tots tanyits de negre amb aquests crims, amb aquesta part més obscura, no?,
d'una ciutat i d'una societat.
I com bé heu dit tu, unes pinzellades que ja ens han deixat tanyits de negre,
però que a qui li agradi, si s'enfonsa ben bé amb les tertúlies, amb els llibres recomanats,
amb les taules rodones, encara quedarà molt més tanyit de negre.
Molt interessant aquest any.
Exacte. Doncs Oriol, gràcies de nou per passar per aquí pel programa
i per nutrir-nos amb aquests temes de literatura.
Dimarts vinent seguim parlant amb tu d'altres temes que ens puguis portar al programa.
Una abraçada.
Igualment. Que vagi bé a tots.
Adéu.
Adéu.
Ens hem quedat escoltant aquest tema, es diu Replay, i és d'Eli Stroh.
Demà segurament sonarà el programa perquè la pugueu escoltar millor.
Per cert, demà inaugurem un nou espai, serà un espai cultural,
i començarem parlant d'un tema que ens toca de ben a prop aquí a Sant Just.
Així que torneu a sintonitzar Ràdio d'Esvern de 5 a 7.
Que tingueu bon vespre. Adéu.
Adéu.